Valencia Llengua i Literatura2 (1)

Programaci Valenci: Llengua i literatura 2n ESO

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

PROJECTE ADARVEVALENCI:

LLENGUA I LITERATURASEGON CURS

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

COMUNITAT VALENCIANA

OXFORD EDUCACI

NDEX1. INTRODUCCI2

Matria i curs2

Justificaci i contextualitzaci de la programaci2

Normativa vigent

4

2. OBJECTIUS5

Objectius generals detapa5

Objectius especfics de la matria

6

3. COMPETNCIES BSIQUES8

Relaci de les competncies bsiques amb els objectius especfics de la matria i curs8

Relaci de les competncies bsiques amb els criteris davaluaci de la matria i curs

8

4. CONTINGUTS12

Estructura12

Classificaci

15

5. UNITATS DIDCTIQUES19

Organitzaci de les unitats didctiques19

Programaci de les adaptacions curricular65

Distribuci temporal de les unitats didctiques89

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES90

Metodologia general i especfica de la matria90

Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge

94

7. AVALUACI96

Criteris davaluaci96

Mnims exigibles97

Instruments davaluaci / procediments davaluaci i criteris de qualificaci100

Activitats datenci a la diversitat

101

8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECFIQUES DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITATS DE COMPENSACI EDUCATIVA.

104

9. FOMENT DE LA LECTURA

107

10. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI

109

11. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS

110

12. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES111

1. INTRODUCCI

MATRIA I CURS

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri dEducaci i Cincia i que va establir els ensenyaments mnims de lEducaci Secundria Obligatria com a conseqncia de la implantaci de la Llei Orgnica dEducaci (LOE), ha estat desenvolupat en la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual sestableix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programaci del segon curs d'ESO de la matria de Valenci: Llengua i Literatura.JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI DE LA PROGRAMACI

Com analitzarem ms endavant de manera ms detinguda, una de les novetats principals que va incorporar la LOE en l'activitat de lensenyament deriva de la nova definici de currculum, en concret per la inclusi de les denominades competncies bsiques. Pel que fa, globalment, a la concepci que es t d'objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluaci, les novetats sn les que produeixen, precisament, la interrelaci amb aquestes competncies, que orientaran el procs d'ensenyament-aprenentatge, i que en aquest document es posen de manifest quan, de primer, es desglossen en subcompetncies els distints aprenentatges que cada una incorpora i, desprs, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluaci especfics de cada una de les unitats didctiques, vinculats, al seu torn, a les diferents activitats d'aprenentatge.Pel que fa, especficament, a l'aspecte metodolgic amb qu s'ha de desenvolupar el currculum, es mant, en cada una de les 12 unitats didctiques d'aquesta matria i daquest curs, un equilibri entre els diferents tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, de manera integrada i interrelacionada, el procs d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquests continguts compleix funcions distintes, per complementries, en la formaci integral de l'alumne, aspecte que tamb posen de manifest tant els criteris d'avaluaci com les competncies bsiques/subcompetncies, en cada un dels quals podem diferenciar aquests tipus de continguts diferents i que exigeixen un tractament distint a l'aula. En conseqncia, la flexibilitat i l'autonomia pedaggica sn caracterstiques del procs educatiu, de manera que el professor pot emprar els recursos metodolgics que garantisquen millor la formaci de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intellectuals que t tot afavorint sempre la seua participaci, perqu aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construsca el seu propi coneixement, i aix tamb est present en la formaci competencial.

L'ensenyament en els valors d'una societat democrtica, lliure, tolerant, plural, etc. continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritries de l'ensenyament, tal com es posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matria (i que tenen una manifestaci concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didctica). En aquesta matria, t una rellevncia especial el fet de desterrar uns usos del llenguatge que manifesten prejudicis racials, sexistes o classistes, fonamentalment, aix com tamb fomentar el respecte envers la realitat plurilinge d'Espanya i de la Comunitat Valenciana (sobretot en aquesta comunitat, amb dues llenges oficials), i per les varietats lingstiques o els diferents registres que es poden donar en distints collectius socials (varietats diastrtiques). No sha d'oblidar que el llenguatge, com a instrument de representaci de la realitat que s, pot anar associat a estereotips o prejudicis culturals sobre uns collectius socials determinats, ra per la qual sha d'insistir a evitar-los. Com es dedueix del currculum autonmic, cal formar parlants plurilinges i interculturals, que respecten la diversitat lingstica i que vulguen aprendre d'altres llenges i d'altres cultures (en consonncia amb un mn cada vegada ms plural, multilinge i multicultural), aspectes, tots aquests, que sn responsabilitat compartida de totes les matries del currculum, i que haur de ser desenvolupat de manera expressa en el projecte lingstic del centre per les distintes matries lingstiques, fins i tot per les de llenges estrangeres, tot aix en el marc del projecte educatiu de centre (la qual cosa facilitaria la transferncia de coneixements i aprenentatges, sobretot entre les llenges romniques).

Aquests aspectes shan tingut en compte a l'hora d'organitzar i de seqenciar les unitats didctiques d'aquesta matria: la integraci ordenada de tots els aspectes del currculum (entre els quals incloem, de manera preferent, les competncies bsiques) s condici sine qua non per a la consecuci tant dels objectius de l'etapa com dels especfics de la matria. Per tant, objectius, continguts, metodologia, competncies bsiques i criteris d'avaluaci, aix com tamb uns continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.

Des d'un plantejament inicial en cada unitat didctica, que parteix del fet de saber el grau de coneixement que l'alumne t sobre els distints continguts que shi ha de treballar (tal com est estructurat el llibre de text a utilitzar: Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO, Projecte Adarve, d'Oxford Educaci, 2012), s'efectua un desenvolupament clar, ordenat i precs de tots aquests continguts, adaptats, pel que fa a la formulaci, al vocabulari i a la complexitat, a les seues possibilitats cognitives; no debades. I per aquesta ra, no hem d'oblidar que l'ensenyament d'aquesta llengua ser ms fructfera si l'alumne aprn de forma cclica i progressiva tot augmentant-ne la complexitat d'un curs a un altre.

La combinaci de continguts presentats expositivament i mitjanant quadres explicatius i esquemtics, i en els quals la presentaci grfica s un recurs d'aprenentatge important, facilita, no solament el coneixement i la comprensi immediats de l'alumne, sin tamb l'obtenci dels objectius de la matria (i, en conseqncia, d'etapa) i de les competncies bsiques que t associades. En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, s un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements grfics del llibre de text (i d'altres components, com ara la informaci disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposici de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjanant activitats de distinta tipologia (aix acaben tots els epgrafs) facilita que el professor spia a cada moment com han sigut assimilats per l'alumne, de manera que pot introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions produdes en el procs educatiu (activitats de reps en els blocs d'Educaci literria i de Coneixement de la llengua/Comunicaci), i, d'aquesta manera, atendre la diversitat d'aprenentatges.

Aix mateix, es pretn que l'aprenentatge siga significatiu, s a dir, que partisca dels coneixements adquirits prviament, de la realitat quotidiana i dels interessos prxims a l'alumne, i dels seus propis usos reals de la llengua i dels coneixements literaris. Per aix, en tots els casos en qu s possible, es parteix de realitats i dexemples que coneix, de manera que s'implique de forma activa i receptiva en la construcci del seu propi aprenentatge, com una manera de reduir progressivament les diferncies en la competncia i els usos lingstics que pot tenir en relaci amb altres companys (no oblidem que el llenguatge identifica socioculturalment la persona i pot influir en molts aspectes de la vida futura de l'alumne). La inclusi de les competncies bsiques com a referent del currculum (i amb una presncia extensa en els materials de l'alumne i del professor) aprofundeix en aquesta concepci instrumental i propedutica dels aprenentatges escolars. I per aix s'inclou tamb un quadre senzill en qu es recullen les competncies bsiques que es treballen en totes les matries d'aquest curs, com a expressi de la vinculaci necessria que sha d'establir entre alguns dels departaments didctics.

Per no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge. Tant pel seu propi desenvolupament psicolgic com per circumstncies personals i socials molt diverses, l'atenci a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l'activitat educativa. Diferents activitats (en el llibre de text i en els materials de qu disposa el professor associats a aquest) pretenen donar una resposta a aquesta realitat tan heterognia de les aules.

NORMATIVA VIGENT

Com sha indicat anteriorment, el currculum vigent en aquesta matria (Valenci: Llengua i Literatura) i curs (2n) s lestablit pel Decret 112/2007, de 20 de juliol. Aix mateix hem de tenir en compte tant la normativa sobre lavaluaci contnua en aquesta etapa educativa (Ordre de 14 de desembre del 2007) com la relativa a lhorari lectiu (Resoluci de 25 de juliol del 2007, de les direccions generals dOrdenaci i Centres Docents i de Personal, per la qual es prorroga i completa a partir del curs 2007-2008 la Resoluci de 15 de juny del 2001, completada per les resolucions de 26 de juny del 2002, de 9 de juliol del 2003, de 30 de juny del 2004, de 28 de juliol del 2005 i de 15 de juny del 2006, per les quals es dictaven instruccions en matria dordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent en els centres dEducaci Secundria).

2. OBJECTIUS

OBJECTIUS GENERALS DETAPA

Dacord amb el que estableix larticle 4 de lesmentat Decret 112/2007, de 20 de juliol, sn els segents:

a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicacin.g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.

h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comu nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges.

j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada.k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a estos.n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne aix a la conservaci i millora.o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i representaci.p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i audiovisual.

De tots aquests objectius generals de letapa, els que expressament tenen ms relaci amb aquesta matria i curs sn els segents: a), b), c), d), e), f), g), h), i), k), o) i p).OBJECTIUS ESPECFICS DE LA MATRIA

Lensenyament de Valenci: Llengua i Literatura en aquesta etapa tindr com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social i cultural.2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situaci de comunicacin i en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a prendre conscincia dels propis sentiments i idees, i per a controlar la prpia conducta.3. Utilitzar la llengua oral en lactivitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicaci, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci.4. Reconixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitj dels quals es produx la comunicacin amb les institucions pbliques, les privades i les de la vida laboral, aix com fer-ne un s correcte.5. Utilitzar el valenci i el castell per a adquirir nous coneixements, aix com per a buscar, seleccionar i processar informaci de manera efica en lactivitat escolar i per a redactar textos propis de lmbit acadmic.6. Conixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingstica i cultural dEspanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llenges en contacte en les comunitats bilinges.7. Apreciar les possibilitats extraordinries que oferix el castell com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels pasos de parla castellana, com a vehicle de comunicaci i vertebraci duna de les comunitats culturals ms importants del mn.8. Conixer les diferents manifestacions i varietats del castell, derivades de la seua expansi per Espanya i Amrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de lidioma.9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingstica, la necessitat de recuperar un s normalitzat del valenci, smbol didentitat cultural i mitj irrenunciable per a entendre la realitat de lentorn i accedir al patrimoni cultural propi.10. Analitzar els diferents usos socials del valenci i del castell per a evitar els estereotips lingstics que impliquen jus de valor i prejus classistes, racistes o sexistes.11. Apreciar les possibilitats que oferix el valenci, llengua propia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicaci i de vertebraci.12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, tant en valenci com en castell.14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere, els temes i motius de la tradici literaria i els recursos estilstics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producci personal.15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva en diferents contextos historicoculturals.16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i literries, els seus trets caracterstics, les obres, i les autores i els autors ms representatius de cada poca. Conixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.17. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de coneixement del mn, i consolidar hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat.18. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci amb lajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicacin social i les tecnologies de la informaci per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

De tots estos objectius especfics de la matria, els que expressament tenen major relaci amb este curs sn els segents: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15. 16, 17, 18 i 19 los objectius nmero 7 i 8 sn especfics de la matria de Castell: Llengua i Literatura. Cada un d'ells, ser desglossat posteriorment en els que s'indiquen en les respectives unitats didctiques en qu s'han organitzat els continguts.3. COMPETNCIES BSIQUES

RELACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AMB ELS OBJECTIUS ESPECFICS DE LA MATRIA I CURSCOMPETNCIES BSIQUESOBJETIVOS ESPECFICS DE LA MATRIA I CURS

COMUNICACI LINGSTICA1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19

ARTSTICA I CULTURAL6, 9, 14, 15, 16 i 17

SOCIAL I CIUTADANA2, 3, 4, 6, 10, 15 i 17

TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL1, 4, 5, 13, 14, 17, 18 i 19

APRENDRE A APRENDRE2, 5, 12, 13, 14 i 17

AUTONOMA I INICIATIVA PERSONAL2, 3, 6, 10, 13, 14, 15, 17 i 19

MATEMTICA13

RELACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AMB ELS CRITERIS DAVALUACI DE LA MATRIA I CURS

Els criteris davaluaci daquesta matria i curs sn els segents:

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autnoma, els textos propis deste curs.3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge.5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original.6. Reconixer en un text les diferents funcions del llenguatge.7. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.8. Reconixer, junt amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de lmbit acadmic; captar la idea global i la rellevncia dinformacions sentides en rdio o en televisi i seguir instruccions per a realitzar autnomament tasques daprenentatge.9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen inters per a lalumnat i que siguen prxims al seu entorn, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o gui previ; seguir un orde lgic en la presentaci dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa; mantindre latenci del receptor.10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una opini personal.11. Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.13. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions de certa extensi en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com est organitzada la informaci. Aplicar tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals.14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques. Valorar la importncia de planificar i revisar el text. Redactar crniques periodstiques breus organitzant la informaci de manera jerrquica.15. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte.

16. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.17. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls. Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents. Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doraci. Esbrinar les principals relacions de significat.18. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal.19. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gneres literaris.20. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat; reconixer lestructura de lobra i els elements del gnere; valorar ls del llenguatge i el punt de vista de lautor; diferenciar contingut literal i sentit de lobra, i relacionar el contingut amb la prpia experincia.21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradici, la caracteritzaci dels subgneres literaris, la versificaci, ls del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retrics en el text.22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literaris llegits i comentats en laula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conixer el procs que porta del text dramtic a la representaci teatral.23. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes.

COMPETNCIES BSIQUESCRITERIS DAVALUCI DE LA MATRIA I CURS

COMUNICACI LINGSTICA1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24

ARTSTICA I CULTURAL15, 18, 19, 20, 21 i 22

SOCIAL I CIUTADANA1, 3, 4, 5, 10, 15, 16 i 24

TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12,13, 14, 23 i 24

APRENDRE A APRENDRE1, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 17, 20, 22 i 23

AUTONOMA I INICIATIVA PERSONAL1, 2, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 20 i 23

MATEMTICA14

Una de les caracterstiques de les competncies bsiques s que permeten i fomenten la transversalitat dels aprenentatges a qu estan associats, s a dir, que es poden i shan dassolir, encara que des duna perspectiva diferent per complementria, mitjanant el desenvolupament del currculum de les distintes matries daquesta mateixa etapa educativa. En aquest segon curs, eixes matries sn Castell: Llengua i Literatura, Valenci: Llengua i Literatura, Llengua estrangera, Cincies de la Naturalesa, Cincies Socials (Geografia i Histria), Matemtiques, Msica, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, Educaci fsica i Religi / Atenci educativa (i una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat daquest curs, indiquem en el quadre segent les competncies bsiques que, almenys, shan dassolir tamb en altres matries, en unes amb ms interrelaci amb la de Castell: Llengua i Literatura i en unes altres, amb menys:MATERIASCOMPETNCIES BSIQUES

12345678

Valenci: llengua i literaturaXXXXXXXX

Castell: llengua i literaturaXXXXXXXX

Llengua estrangeraXXXXXX

Cincies de la NaturalesaXXXXXXX

Cincies Socials, geografa i HistriaXXXXXXXX

MatemtiquesXXXXXXXX

MsicaXXXXXXX

Educaci per a la ciutadania i els drets humansXXXX

Educaci fsicaXXXXXX

Nota:

1. Coneixement i interacci amb el mn fsic.2. Matemtica.

3. Tractament de la informaci i digital.4. Social i ciutadana.

5. Comunicaci lingstica.

6. Artstica i cultural.

7. Aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.

4. CONTINGUTS

ESTRUCTURA

Els continguts d'aquesta rea (Decret 112/2007) shan organitzat en cinc blocs temtics (Comunicaci, Llengua i societat, Coneixement de la llengua, Educaci literria i Tcniques de treball), els mateixos per a cada un dels quatre cursos d'aquesta etapa educativa, encara que, en cada un, els continguts sn distints i amb un tractament conceptual i metodolgic diferenciat, tenint en compte el nivell i l'evoluci de les capacitats cognitives de l'alumne. Com ja s'ha mencionat anteriorment, aquest plantejament cclic, graduat i progressiu s el que millor contribueix a l'objectiu principal de la matria de Valenci: Llengua i Literatura, que no s un altre que la consolidaci de la competncia lingstica i comunicativa de l'alumne.

Bloc 1. Comunicaci. Funcions del llenguatge. Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i formals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci. Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original. Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversa i dileg.

Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar

Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de comunicaci en informatius i documentals. Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comunicaci posant en relleu les diferncies observades en la manera de presentar uns mateixos fets. Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia. Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun m ateix.

Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i comunicacions. Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestructura del peridic, en suport de paper i digital (seccions i gneres), i els elements paratextuals. Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics.

Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits

Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment crniques, destinats a un suport imprs i digital, a udio o a vdeo. Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat. La variaci geogrfica, social i estilstica. Lestndard. Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants. Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua.Fontica i ortografia

Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (I).

s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques (diftongs, triftongs, hiats). La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits.

Norma culta de la llengua

Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importancia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa. Pronunciaci dels grups cultes. Pronoms personals tnics i tons.

Interrogatius. Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci distintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. Lxic: dialectalismes.

Gramtica

Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions. Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb, distingint entre argumentals i no argumentals; transformaci doracions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.

Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, especialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la utilitzaci de construccions de participi i de gerundi. Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.

Lxic

Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia.

Bloc 4. Educaci literaria. Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres cultures. Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels principals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses obres adequades a ledat. La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent els procediments de la versificaci i valorar la funci de tots estos elements en el poema. La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una representaci teatral. Composici de textos dintenci literria utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades. Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna. Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora.

Bloc 5. Tcniques de treball. s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia...) i sobre normativa. Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes conceptuals. Utilitzaci progressivament autnoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (II). Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.).

CLASSIFICACI

Lorganitzaci i distribuci daquests continguts en el llibre de text utilitzat i en les unitats didctiques corresponents sn les segents:

Unitat 1:Comunicaci: la comunicaci

Escoltar i parlar

Llegir i escriure: comprensi del text, vocabulari i expressi

El procs de la comunicaciLes funcions del llenguatge

Coneixement de la llengua: varietats de la llengua

Les varietats geogrfiques. El valenci

La variaci social i estilstica

Lestndard

Ortografia: les vocals

Unitat 2:Comunicaci: les modalitats textuals

Escoltar i parlar


La narraci

La descripci

Lexposici i largumentaci

Coneixement de la llengua: les classes de paraules (I)

El substantiu

Ladjectiu qualificatiuEls determinantsOrtografia: consonants i dgrafsUnitat 3:Comunicaci: textos de la vida quotidina

Escoltar i parlar


Classes de textos segons lmbit ds

Les normes i les instruccions

La carta de sollicitud

Coneixement de la llengua: les classes de paraules (II)

El verb

La conjugaci verbal

Valors del present dindicatiu

Ortografia: la sllaba. Diftongs, triftongs i hiats

Unitat 4:Comunicaci: textos dels mitjans de comunicaci

Escoltar i parlar


La premsa i el diari digital

La notcia

La crnica

Coneixement de la llengua: les classes de paraules (III)

Els pronoms

Els adverbis

Preposicions, conjuncions i interjeccions

Ortografia: laccentuaci

Unitat 5:Comunicaci:

Escoltar i parlar


Educaci literria: els textos literaris

Concepte de text literari

Funcions de la literatura

Els gneres literaris

Coneixement de la llengua: els sintagmes

Concepte de sintagma

El sintagma nominal

Els sintagmaes adjectival i adverbial

Ortografia: laccent diacrtic


Escoltar i parlar


Educaci literria: el llenguatge literari

Recursos del llenguatge figurat

Recursdos de repetici

Altres recursos estilstics

Coneixement de la llengua: loraci simple (I)

Enunciat i oraci

El subjecte i el predicat

Tipus de subjecte

Ortografia: la diresi


Escoltar i parlar


Educaci literria: la narraci literria

Els elements de la narraci

Lordre de la narraci

El conte: concepte i classes

Coneixement de la llengua: loraci simple (II)

El predicat: nucli i complementsEl complement directeEl complement indirecteOrtografia: lapstrof i la contracciUnitat 8:Comunicaci:

Escoltar i parlar


Educaci literria: lpica i la novella

Concepte de poema pic

Lheroi

Concepte de novella

Coneixement de la llengua: loraci simple (III)

El complement de rgim verbal

Latribut

El complement predicatiu

Ortografia: les grafies g, j, tg, tj i x, tx, igUnitat 9:Comunicaci:

Escoltar i parlar


Educaci literria: els subgneres de la novella

La novella policaca, histrica i daprenentatge

La novella de cavalleries, de terror i de cincia-ficci

La novella daventures

Coneixement de la llengua: loraci simple (IV)

El complement agent

El complement circumstancial

Els complements del verb: graella resum

Ortografia: les grafies m, n, ny, mpUnitat 10:Comunicaci:

Escoltar i parlar


Educaci literria: la lrica

El cmput sillbic

La rima. Estrofes i poemes

Els temes de la lrica

Coneixement de la llengua: les classes doracions

Oracions atributives i predicatives

Oracions transitives i intransitives

Oracions personals i impersonals

Oracions actives i passives

Modalitats oracionals

Ortografia: les grafies s, ss, c, , zUnitat 11:Comunicaci:

Escoltar i parlar


Educaci literria: el teatreEl text dramticLa representaci

El lloc de la representaciConeixement de la llengua: les relacions semntiquesLa polismia i lhomonmiaLa sinonmia i lantonmiaEl camp semnticOrtografia: els signes dinterrogaci i dexclamaciUnitat 12:Comunicaci:

Escoltar i parlar


Educaci literria: els subgneres dramtics

La tragdia

La comdia

Altres subgneres dramtics

Coneixement de la llengua: el text

Concepte de text

La cohesi textual

Els connectors

Ortografia: altres signes de puntuaci

5. UNITATS DIDCTIQUESORGANITZACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES

UNITAT 1COMPETNCIES BSIQUES (quadre que interrelaciona cadascuna de les competncies bsiques que es treballen en la unitat, i les desglossa en subcompetncies, amb els criteris davaluaci de la unitat i les activitats daprenentatge, cosa que permet identificar la manera com aquesta unitat contribueix a ladquisici daquestes competncies):

COMPETNCIES BSIQUES / SUBCOMPETNCIESCRITERIS

DAVALUACI

DE LA UNITATACTIVITATSDE LA UNITAT

Competncia en comunicaci lingstica

Ser progressivament competent en lexpressi i la comprensi dels missatges orals que sintercanvien en situacions comunicatives diverses. 1, 9p. 7: 1-4

Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 10: 13-20; p. 12: 3-5; p. 13: 6-9; p. 14: 1-4; Taller descriptura p. 14; p. 15: 1-3; p. 16: 4-6; p. 17: 7-10; p. 18: 1-8; p. 20: 1-5; p. 21: 6-10 ; Avaluaci de coneixements p. 21: 1-7

Produir textos orals adequats a cada situaci de comunicaci. 9p. 7: 1-4

Buscar, recopilar i processar informaci. 1p. 15: 1-3

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 7: 1-4; p. 9: 1-11; p. 12: 3; p. 13: 6, 9; p. 14: 1; p. 16: 5; p. 17: 7, 10; p. 18: 1, 5; p. 20: 1, 5; p. 21: 6-9

Conservar i millorar la competncia comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. 1p. 8: 1; p. 12: 3; p. 13: 6, 9; p. 14: 1; p. 16: 5; p. 17: 7, 10; p. 18: 1, 5, p. 20: 1

Conixer reflexivament el funcionament i les normes ds del llenguatge. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8p. 10: 12-19; p. 11: 1-2; p. 12: 4-5; p. 13: 8-9; p. 14: 2-3; p. 16: 4-6; p. 17: 8-9; p. 18: 2-4, 6-7; p. 19: 1-5; Avaluaci de coneixements p. 21: 1-3, 5-6;

Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8p. 10: 12-19; p. 19: 1-5

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenci comunicativa. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8p. 11: 2; p. 12: 4-5; p. 13: 8-9; p. 14: 2-3; p. 16: 4-6; p. 17: 8-9; p. 18: 2-4, 6; p. 21: 9

Competncia matemtica

Conixer i manejar els elements matemtics bsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana. p. 20: 2-3

Tractament de la informaci i competncia digital

Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument de treball intellectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Investigaci p. 9: I-II; p. 15: 1-3

Dominar llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les pautes de descodificaci i transferncia daquests llenguatges. p. 20: 2, 4, p. 21: 10; Avaluaci de coneixements p. 21: 4

Competncia cultural i artstica

Cultivar la capacitat esttica i creadora personal. 10p. 10: 20; Taller descriptura p. 14

Competncia per a aprendre a aprendre

Ser conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de distintes estratgies i tcniques. 1, 10p. 9: 12; p. 14: 4; p. 15: 1-3; p. 18: 8; Avaluaci de coneixements p. 21: 7

OBJECTIUS

1. Expressar-se oralment i per escrit amb correcci, coherncia, cohesi i adequaci.

2. Desenvolupar la capacitat de comprensi oral i lectora.

3. Identificar els diferents elements que participen en lacte comunicatiu i el paper de cadascun.

4. Reconixer la intenci comunicativa de lemissor en diversos tipus de textos.

5. Conixer les principals funcions del llenguatge.

6. Conixer el domini de la nostra llengua dins lEstat espanyol plurilinge i aprofundir en algunes caracterstiques de les varietats oriental i occidental.

7. Comprendre la noci de varietat difsica o registre i emprar convenientment els registres ms formals i els menys formals.

8. Utilitzar de manera adequada el llenguatge en loral i en lescrit.

9. Aplicar correctament les regles generals daccentuaci.

10. Produir textos escrits i orals a partir de pautes predeterminades.

CONTINGUTS

Conceptes

La comunicaci.

El procs de la comunicaci. Els elements que hi intervenen.

Les funcions del llenguatge.

Les varietats de la llengua: geogrfica, social i estilstica.

Les varietats geogrfiques de la llengua.

Caracterstiques del valenci.

La variaci social de la llengua.

La variaci estilstica, els registres.

Caracteritzaci i importncia de lestndard.

Caracterstiques del llenguatge oral i lescrit.

Les vocals. Lobertura de les vocals i algunes confusions vocliques.

Procediments

Comprensi de textos orals i escrits.

Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos.

Elaboraci de resums de textos.

Producci de textos a partir de models.

Identificaci dels elements que intervenen en el procs comunicatiu i la funci de cadascun.

Anlisi de les diferents funcions del llenguatge que hi ha presents en els textos.

Reconeixement de la variaci dels registres emprats en els textos.

Reconeixement de les caracterstiques del llenguatge oral i lescrit.

Identificaci i coneixement del diferent timbre de les vocals.

Actituds

Inters i gust per la lectura de textos escrits.

Valoraci de la diversitat lingstica com una riquesa.

Valoraci de la pluralitat lingstica de lEstat espanyol i del nostre idioma com a llengua prpia.

Valoraci de ls del registre adequat a cada mbit ds.

Reconeixement de la importncia de la llengua estndard com a model per a tot un mbit lingstic.

Inters per pronunciar el timbre correcte de les vocals.

Valoraci de la importncia de ser respectuosos amb el medi ambient.

CRITERIS DAVALUACI

1. Comprn textos de diversos tipus i amb finalitats diferents.

2. Reconeix els elements que participen en el procs comunicatiu.

3. Identifica les principals funcions del llenguatge.

4. Analitza de manera raonada la funci que predomina en un text.

5. Coneix el plurilingisme oficial de lEstat espanyol.

6. Coneix la situaci de la nostra llengua dins lEstat espanyol.

7. Identifica el registre emprat en un text de manera raonada.

8. Localitza en un text els trets que lacosten a loral.

9. Produeix textos orals coherents, cohesionats i adequats a un context i a unes pautes fixades.

10. Produeix textos escrits coherents, cohesionats i adequats a un context i a unes pautes fixades.

CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci per a la ciutadania Lestudi de la pluralitat lingstica dEspanya permet fomentar la idea de la riquesa que comporta la diversitat de llenges i cultures dins lEstat en qu vivim. Aix mateix, el concepte de llengua estndard remet a la convenincia de tenir uns models i unes normes lingstiques que poden garantir el futur duna llengua.

Educaci viria. Educaci per a la salut. Educaci ambiental

En les Activitats Finals del Desenvolupament de Competncies Bsiques hi ha dos textos que fomenten ls de vehicles no contaminants i la valoraci de lecosistema sense contaminaci; sn Ls de la bicicleta i el poema Sense fums.

UNITAT 2

COMPETNCIES BSIQUES (quadre que interrelaciona cadascuna de les competncies bsiques que es treballen en la unitat, i les desglossa en subcompetncies, amb els criteris davaluaci de la unitat i les activitats daprenentatge, cosa que permet identificar la manera com aquesta unitat contribueix a ladquisici daquestes competncies):


DAVALUACI




Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 23: 1-3, p. 25: 1-10; p. 26: 11-20; p. 27: 1-3; p. 28: 4-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-8; p. 36: 1-4

Produir textos orals adequats a cada situaci de comunicaci. 9

p. 23: 2-3

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 9, 10p. 25: 1-9; p. 27: 1-3; p. 27: 1-3; p. 28: 4-8; p. 29: 9-12; p. 3: 1-7; p. 34: 1; p. 36: 1-4; p. 37: 5-10

Conservar i millorar la competncia comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. 1p. 25: 1; p. 27: 1; p. 28: 4; p. 29: 9; p. 30: 1; p. 31: 1; p. 34: 1; p. 36: 1; p. 37: 5

Conixer reflexivament el funcionament i les normes ds del llenguatge. 5, 6, 7, 8p. 26: 11-19; p. 31: 2-5; p. 32: 6-9; p. 33: 10-14; p. 34: 2-7; p. 35: 1-9; Avaluaci de coneixements p. 37: 2-5

Considerar el llenguatge com un objecte dobservaci i anlisi. 5, 6, 7, 8p. 26: 11-19, p. 31: 2-5; p. 32: 6-9; p. 33: 10-14; p. 34: 2-7; p. 35: 1-9; Avaluaci de coneixements p. 37: 2-5

Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 5, 6, 7, 8p. 26: 11-19, p. 31: 2-5; p. 32: 6-9; p. 33: 10-14; p. 34: 2-7; p. 35: 1-9; Avaluaci de coneixements p. 37: 2-5

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenci comunicativa. 1 2, 3, 4p. 28: 4; p. 29: 11; p. 30: 6; Avaluaci de coneixements p. 37: 5

Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. 10

p. 29: 12, p. 37: 10


Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument de treball intellectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Investigaci p. 25: I-III

Dominar llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les pautes de descodificaci i transferncia daquests llenguatges. Investigaci p. 25: I-III


Conixer, duna manera bsica, les tcniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artstics, i tamb de les obres i les manifestacions ms destacades del patrimoni cultural. 1, 2, 3, 4p. 30: 7; p. 37: 8-9; Avaluaci de coneixements p. 37: 6

Cultivar la capacitat esttica i creadora personal. 10p. 26: 20; p. 27: 3; p. 28: 7-8; Taller descriptura p. 30; Avaluaci de coneixements . 37: 6


Ser conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de distintes estratgies i tcniques. 1, 10p. 25: 10; p. 30: 8; p. 34: 8; Avaluaci de coneixements p. 37: 7

OBJECTIUS

1. Expresar-se oralment i per escrit amb correcci, coherencia, cohesi i adequaci.

2. Desenvolupar la capacitat de comprensi lectora de textos literaris i no literaris.

3. Distingir narracions literries i no literries i identificar lestructura dun text narratiu.

4. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius.

5. Reconixer, comprendre i analitzar textos expositius i argumentatius.

6. Classificar els substantius.

7. Comprendre el concepte dadjectiu qualificatu identificar-ne les caracterstiques morfolgiques.

8. Distingir els diferents tipus de determinants.

9. Separar grficament els dgrafs.

10. Produir textos esents i orals a partir do pautes determinades.

CONTINGUTS

Conceptes

Les modalitats textuals. La narraci. La descripci. Lexposici i largumentaci. El substantiu. Ladjectiu qualificatiu. Els determinants. Consonants i dgrafs.

Procediments

Comprensi de textos orals.

Lectura, anlisi i interpretaci de textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius.

Elaboraci de resums daquests textos.

Redacci de textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius.

Localitzaci dexemples de les diferents classes de substantius, adjectius qualificatius i determinants.

Anlisi morfolgica de substantius, adjectius i determinants.

Elaboraci de dictats.

Actituds

Inters i gust per la lectura.

Inters per la reflexi lingstica.

Respecte per ls correcte de les normes ortogrfiques.

CRITERIS DAVALUACI

1. Comprn textos narratius i expositius orals.

2. Comprn textos escrits de carcter narratiu, descriptiu, expositiu i argumentatiu.

3. Identifica les caracterstiques lingstiques prpies dels textos narratius, descriptius, argumentatius i expositius.

4. Analitza diversos tipus de textos.

5. Localitza els substantius, els adjectius i els determinants dun text.

6. Identifica les caracterstiques morfolgiques dels determinants, aix com els substantius que acompanyen.

7. Classifica els substantius, els adjectius i els determinants.

8. Separa correctament els dgrafs.

9. Produeix textos orals adequats a la situaci i a la finalitat comunicativa.

10. Produeix textos narratius, descriptius, argumentatius i expositius escrits a partir de pautes.

CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci moral i cvica

El text sobre ladolescncia que es reprodueix en la pgina 29 es pot utilitzar sobre les relacions socials en aquesta etapa de la vida, drets i deures, etc.

Educaci per a la salut

Els textos reproduts en el Desenvolupament de competncies bsiques plantegen directament la importncia duns bons hbits alimentaris per a mantenir la salut.



DAVALUACI



Ser progressivament competent en lexpressi i la comprensi dels missatges orals que sintercanvien en situacions comunicatives diverses.1, 10p. 39: 1-4

Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 39: 1-4; p. 41: 1-11; p. 42: 12-20; p. 43: 1-4; p. 44: 5-7; p. 45: 8-10; p. 46: 1-7; p. 52: 1-5, p. 53: 7-10

Produir textos orals adequats a cada situaci de comunicaci.10

p. 39: 1-4

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.1, 2, 3, 4, 10p. 39: 1-4; p. 41: 1-10, p. 43: 1-4; p. 44: 5-7; p. 45: 8-9; p. 46: 1-3, p. 48: 6; p. 50: 1-2 p. 52: 1-4; p. 53: 7-10

Conservar i millorar la competncia comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.1p. 41: 1; p.43: 1; p. 44: 5; p. 45: 8; p. 46: 1-6; p. 47: 1; p. 48: 6; p. 50: 1; p. 51: 1; p. 52: 1-4; p. 53: 7

Conixer reflexivament el funcionament i les normes ds del llenguatge.5, 6, 7, 8, 9, p. 42: 12-19; p. 47: 1-5; p. 48: 7-9; p. 49: 10-15; p. 50: 3-9; p. 51: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 53: 2-6

Considerar el llenguatge com un objecte dobservaci i anlisi.5, 6, 7, 8, 9, p. 42: 12-19; p. 47: 1-5; p. 48: 7-9; p. 49: 10-15; p. 50: 3-9; p. 51: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 53: 2-6

Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.5, 6, 7, 8, 9p. 42: 12-19; p. 47: 1-5; p. 48: 7-9; p. 49: 10-15; p. 50: 3-9; p. 51: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 53: 2-6

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenci comunicativa.1, 2, 3, 4, 10p. 43: 2, 4; p. 44: 5-7; p. 45: 10; p. 36: 3-6: p. 53: 8-10

Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals.10p. 44: 6, 7, p. 45: 9; p. 46: 3-6; p. 52: 5; Avaluaci de coneixements p. 53: 1


Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument de treball intellectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Investigaci p. 41: I-III; p. 52: 5, 6

Dominar llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les pautes de descodificaci i transferncia daquests llenguatges. Investigaci p. 41: I-III; p. 44: 7; p. 52: 5, 6;


Cultivar la capacitat esttica i creadora personal. 10

p. 42: 20


Ser conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de distintes estratgies i tcniques. 1, 10p. 41: 11; p. 43: 3; p. 46: 7; Avaluaci de coneixements p. 53: 7

OBJECTIUS


2. Desenvolupar la capacitat de comprensi oral i lectora de diferents tipus de textos.

3. Reconixer diferents tipus de textos i relacionar-los amb els diferents mbits ds.

4. Comprendre i produir normes i instruccions.

5. Comprendre i produir cartes de sollicitud. Distingir-hi les parts i la seua finalitat.

6. Identificar el verb en un text.

7. Conixer les formes personals i les formes no personals del verb.

8. Diferenciar en els verbs els modes i els temps verbals, tant els simples com els compostos.

9. Reconixer, saber conjugar i emprar correctament el present dindicatiu dels verbs.

10. Separar correctament les paraules en sllabes i reconixer els diftongs, els triftongs i el hiat.

CONTINGUTS

Conceptes

Els tipus de textos segons lmbit ds.

Les modalitats textuals. Les normes. Les instruccions. La carta de sollicitud. El verb. Els temps i les formes verbals. La conjugaci verbal. La variaci de persona, nombre, temps i mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu). Les formes simples i les formes compostes dels verbs. Verbs irregulars. Els valors del present dindicatiu. Verbs models del present dindicatiu. La sllaba. Els diftongs, els triftongs i el hiat. Els dgrafs: reconeixement i separaci sillbica. Procediments

Lectura, audici, anlisi i comprensi de textos orals i escrits de diferents mbits ds.

Producci de textos a partir de models imitant cartes de sollicitud i textos instructius.

Identificaci de les parts duna carta de sollicitud i duna recepta de cuina.

Localitzaci dels verbs en un text.

Anlisi de persona, nombre, temps i mode en les formes verbals.

Identificaci del diftong, del triftong, del hiat i del dgraf.

Separaci de les paraules en sllabes tenint en compte diftongs, triftongs, hiats i dgrafs.

Actituds

Inters per la convenincia dentendre les normes i les instruccions com a eina prctica dadquisici de coneixements.

Valorar la importncia dinterpretar un text instructiu.

Entendre la utilitat de les cartes de sollicitud.

Inters per la correcci lingstica.

CRITERIS DAVALUACI

1. Comprn textos orals i escrits de diferents mbits ds.

2. Relaciona les classes de textos amb els mbits ds.

3. Identifica normes i instruccions.

4. Distingeix les parts duna carta de sollicitud.

5. Reconeix les formes verbals personals i no personals, simples i compostes.

6. Identifica en una forma verbal la persona, el nombre i el temps.

7. Distingeix els modes verbals.

8. Reconeix els diferents valors del present i els usa de manera correcta.

9. Aplica en la separaci sillbica els coneixements sobre diftongs, triftongs, hiats i dgrafs.

10. Produeix textos escrits i/o orals coherents, cohesionats i adequats a un context amb unes pautes fixades i/o imitant-ne models.

CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci viria Les activitats i la mateixa carta model en lapartat 3 de Comunicaci tracta el tema de leducaci viria, ja que s del portaveu duna associaci de ciclistes que analitza les mancances daquest collectiu, cosa que provoca el fet que hi haja molts accidents en els quals hi ha implicats ciclistes.

Educaci per a la ciutadania La mateixa carta de lapartat 3 de Comunicaci cont unes propostes a la Direcci General de Trnsit que illustren el paper del ciutad com a collaborador en el bon funcionament de les diferents institucions que ens governen.

Educaci del consumidor En les Activitats de reps de lapartat de Comunicaci hi ha el text Fes un bon paper. Aquest text sensibilitza per a usar responsablement sols el paper necessari.

Educaci ambiental El mateix text Fes un bon paper! ajuda a valorar lecosistema, concretament els arbres com a matria primera del paper i sensibilitza respecte a aix. Es pot plantejar alguna activitat relacionada amb la prdua de boscos i arbres en el mn actual, per exemple, a lAmazones.



DAVALUACI




Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions. 1, 2, 3, 10p. 55: 1-4; p. 57: 1-12; p. 59: 1-2; p. 60: 3-7; p. 61: 8-11; p. 62: 1-7; p. 66: 1-2; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10


p. 55: 1-4

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 10p. 57: 1-11; p. 59: 1-2; p. 60: 3-7; p. 61: 8-11; p. 62: 1-6; Taller descriptura p. 62; p. 66: 1-2; p. 68: 1-6, p. 69: 7-10; Avaluaci de coneixements p. 69: 2

Conservar i millorar la competncia comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. 1p. 57: 1: p. 60: 3; p. 61: 8; p. 62: 1; p. 68: 1

Conixer reflexivament el funcionament i les normes ds del llenguatge. 4, 5, 6, 7, 8, 9p. 58: 13-18; p. 63: 1-3; p. 64: 4-8; p. 65: 9-12; p. 66: 3-8; p. 67: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 69: 1, 3-6

Considerar el llenguatge com un objecte dobservaci i anlisi. 4, 5, 6, 7, 8, 9p. 58: 13-18; p. 63: 1-3; p. 64: 4-8; p. 65: 9-12; p. 66: 3-8; p. 67: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 69: 1, 3-6

Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 4, 5, 6, 7, 8, 9p. 58: 13-18; p. 63: 1-3; p. 64: 4-8; p. 65: 9-12; p. 66: 3-8; p. 67: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 69: 1, 3-6


p. 58: 19


Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument de treball intellectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Investigaci p. 57: I-II; p. 59: 1

Dominar llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les pautes de descodificaci i transferncia daquests llenguatges. Investigaci p. 57: I-II


Ser conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de distintes estratgies i tcniques. 1p. 57: 12; p. 62: 1, 7; p. 66: 9; Avaluaci de coneixements p. 69: 7

OBJECTIUS


2. Desenvolupar la capacitat de comprensi lectora.

3. Familiaritzar-se amb la lectura de la premsa escrita i el diari digital.

4. Comprendre crniques i notcies i identificar-ne les caracterstiques i les parts.

5. Analitzar les caracterstiques principals de les entrevistes i dels reportatges periodstics.

6. Reconixer els pronoms personals forts, els febles i les diferents formes que poden prendre segons la posici que ocupen.

7. Identificar els altres tipus de pronoms: demostratius, possessius, numerals i indefinits.

8. Identificar en un text les paraules invariables: adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions.

9. Accentuar correctament i distingir el timbre de les vocals.

10. Produir textos periodstics a partir de pautes i/o models.

CONTINGUTS

Conceptes

La premsa. Els tipus de premsa: especialitzada i no especialitzada. El diari digital. La notcia: lestructura de pirmide invertida. La crnica. El reportatge. Lentrevista. El concepte de pronom. Els pronoms personals forts i els febles. Les formes dels pronoms febles: reforades, elidides, plenes i redudes. Altres tipus de pronoms: demostratius, possessius, numerals i indefinits. Els adverbis. Concepte i classificaci. Les locucions adverbials. Les preposicions. Concepte i classes. Les conjuncions. Concepte i classes. Les interjeccions. Concepte i classes. Laccent grfic.

Procediments

Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos de lmbit periodstic i daltres mbits.

Anlisi de lestructura i informaci duna notcia. Redacci de notcies imitant models i seguint-ne unes pautes fixades. Comprensi i anlisi de crniques. Caracteritzaci de les entrevistes. Producci de crniques i entrevistes. Localitzaci dels pronoms en un text. Distinci de pronoms forts i febles i les diferents formes que poden adoptar. Localitzaci dels determinants: articles, demostratius, possessius, numerals i indefinits. Reconeixement i classificaci dels adverbis. Reconeixement de les preposicions. Reconeixement i classificaci de les conjuncions. Reconeixement de les interjeccions. Aplicaci de les normes daccentuaci. Identificaci dels diferents tipus daccent i grafies daquests.

Actituds

Inters i gust per la comprensi de la premsa diria.

Valoraci de lobjectivitat en la premsa.

Inters per ls correcte de les normes dortografia.

CRITERIS DAVALUACI

1. Comprn textos orals i escrits de diferents mbits ds.

2. Coneix les caracterstiques de la notcia, el reportatge, la crnica i lentrevista.

3. Analitza lestructura dun text periodstic, en especial de la notcia.

4. Reconeix i classifica els pronoms dun text.

5. Distingeix els pronoms forts i els febles i reconeix les diferents formes dels pronoms febles.

6. Identifica els pronoms: demostratius, possessius, numerals i indefinits.

7. Localitza i classifica els adverbis dun text.

8. Identifica i classifica les preposicions, les conjuncions i les interjeccions en un text.

9. Accentua correctament les paraules.

10. Produeix textos periodstics orals i escrits a partir de models i/o pautes.

CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci per a la salut En la secci Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix una entrevista que t com a tema la nutrici correcta de les persones, que pot donar peu a parlar de les dietes adequades per al manteniment duna bona salut.

Educaci per a la pau En el text Europa, Europa, que es reprodueix en la secci Llegir i escriure, es parla de la Segona Guerra Mundial i com afecta la vida dun nen. Cal reflexionar sobre aquest aspecte, negatiu des de qualsevol perspectiva, de les guerres.

Educaci ambiental La notcia sobre Valenbici que es reprodueix en lapartat 2 de la secci de Comunicaci pot donar peu a parlar sobre el transport urb ms respectus amb el medi ambient, ja que shi afirma que molts lutilitzen diriament per a anar a estudiar o a treballar.

Educaci del consumidor En Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix una entrevista en qu salludeix a les publicitats enganyoses o manipuladores en els mitjans de comunicaci, concretament en la televisi. Cal incidir en la capacitat crtica per no deixar-se manipular per aquest consumisme, que, daltra banda, pot perjudicar la salut.



DAVALUACI




Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 73: 1-5; p. 75: 1-10; p. 77: 1-4; p. 78: 5-7; p. 79: 8-10; p. 80: 1-6; p. 84: 1; p. 86: 1-3; p. 87: 4-10; Avaluaci de coneixements p. 87: 1-7


p. 73: 1-5

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 73: 1-5; p. 75: 1-9; p. 77: 1-4; p. 78: 5-7; p. 79: 8-10; p. 80: 1-6; p. 84: 1; p. 86: 1-3; p. 87: 4-10; Avaluaci de coneixements p. 87: 1-7

Conservar i millorar la competncia comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. 1, 2, 3, 4, 5p. 74: 1; p. 77: 1-2; p. 78: 5; p. 79: 8; p. 80: 1-2; p. 84: 1; p. 86: 1, 3; p. 87: 8

Conixer reflexivament el funcionament i les normes ds del llenguatge. 6, 7, 8, 9p. 76: 11-17; p. 81: 1-3; p. 82: 4-5; p. 83: 6-10; p. 84: 2-7; p. 85: 1-5; Avaluaci de coneixements p. 87: 4-6

Considerar el llenguatge com un objecte dobservaci i anlisi. 6, 7, 8, 9p. 76: 11-17; p. 81: 1-3; p. 82: 4-5; p. 83: 6-10; p. 84: 2-7; p. 85: 1-5; Avaluaci de coneixements p. 87: 4-6

Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 6, 7, 8, 9p. 76: 11-17; p. 81: 1-3; p. 82: 4-5; p. 83: 6-10; p. 84: 2-7; p. 85: 1-5; Avaluaci de coneixements p. 87: 4-6


p. 73: 5


Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument de treball intellectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Investigaci p. 75: I-II

Dominar llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les pautes de descodificaci i transferncia daquests llenguatges. Investigaci p. 75: I-II


Conixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles. 1-5p. 73: 1; p. 75: 1-9; p. 77: 1-4; p. 78: 5-7; p. 79: 8-10; p. 80: 1-6; p. 86: 1-3; p. 87: 4-10; Avaluaci de coneixements p. 87: 1-3

Conixer, duna manera bsica, les tcniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artstics, i tamb de les obres i les manifestacions ms destacades del patrimoni cultural. 1-5p. 73: 2-4; p. 77: 1-4; p. 78: 5-7; p. 79: 8-10; p. 80: 1-6; p. 86: 1-3; p. 87: 4-10; Avaluaci de coneixements p. 87: 1-3


p. 73: 5; p. 76: 18; Taller descriptura p. 80


Ser conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de distintes estratgies i tcniques. 1p. 73: 4; p. 75: 10; p. 84: 8; Avaluaci de coneixements p. 87: 7

OBJECTIUS


2. Desenvolupar la capacitat de comprensi lectora.

3. Familiaritzar-se amb la lectura i comprensi de textos literaris.

4. Reflexionar sobre les funcions dels textos literaris.

5. Conixer els principals gneres literaris i les seues caracterstiques.

6. Localitzar el nucli dun sintagma.

7. Identificar i distingir els diferents tipus de sintagmes.

8. Analitzar lestructura de sintagmes nominals, adjectivals, adverbials i preposicionals.

9. Accentuar correctament les paraules amb accent diacrtic.

10. Produir textos literaris a partir de pautes i / o models.

CONTINGUTS

Conceptes

El concepte de text literari. Les funcions dels textos literaris. Els gneres literaris:

Narrativa. Lrica. Drama.

Altres gneres literaris: Lassaig. Les autobiografies. Els llibres de viatges.

El concepte de sintagma. Lestructura del sintagma nominal. El sintagma preposicional. Lestructura del sintagma adjectival. Lestructura del sintagma adverbial. Ls de laccent diacrtic.

Procediments

Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos de lmbit literari de diferents gneres.

Justificaci raonada del carcter literari dels textos.

Identificaci en un text concret de les caracterstiques del gnere literari a qu pertany.

Localitzaci i identificaci del nucli de diferents sintagmes.

Anlisi de lestructura de sintagmes de diferents tipus.

Aplicaci de ls de laccent diacrtic.

Actituds

Inters i gust per la lectura i la comprensi de textos literaris com a font de plaer i de coneixement.

Inters per ls correcte de les normes daccentuaci ortogrfica.

CRITERIS DAVALUACI

1. Comprn textos de diversos tipus i amb diferents finalitats.

2. Justifica de forma raonada si un text s literari.

3. Identifica les funcions dels textos literaris.

4. Classifica correctament els textos dins el gnere literari a qu pertanyen.

5. Reconeix les caracterstiques de cada gnere literari.

6. Reconeix i classifica els diferents tipus de sintagmes.

7. Distingeix els nuclis dels sintagmes.

8. Analitza lestructura interna de sintagmes nominals, adjectivals, adverbials i preposicionals.

9. Accentua correctament les paraules mitjanant laccent diacrtic.

10. Produeix textos literaris a partir de models i pautes.

CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci per a la salut En la secci Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix una rondalla musicada dEnric Valor, que incideix en la importncia de confiar en els bons consells de les persones que testimen, com els pares, per a evitar problemes de salut fsica i psquica.

Educaci moral i cvica La faula de La Fontaine, En Bertran i en Ratoner, pot fer reflexionar sobre el fet que cadasc ha de traures les castanyes del foc, per a ell o per a qui ell vulga. I tamb pensar en la possibilitat i els perills de deixar-se adular i confiar en les pures aparences, sense pensar-hi ms enll.

En la secci dEducaci literria, els textos Un error del dest, de Maupassant, i La insatisfacci permanent donen peu a reflexionar sobre la importncia per a la salut mental de conformar-se amb el que u t i no estar tothora mirant el que tenen els altres.



DAVALUACI




Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 89: 1-4; p. 91: 1-12; p. 92: 13-20; p. 93: 1-5; p. 94: 6-8; p. 95: 9; p. 96: 1-4; p. 100: 1-2; p. 102: 1-6; p. 103: 7-10; Avaluaci de coneixements: 1-7


p. 89: 1-4

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 89: 1-4; p. 91: 1-12; p. 92: 13-20; p. 93: 1-5; p. 94: 6-8; p. 95: 9; p. 96: 1-4; p. 100: 1-2; p. 102: 1-6; p. 103: 7-10; Avaluaci de coneixements: 1-7

Conservar i millorar la competncia comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. 1, 2, 3, 4p. 89: 1; p. 91: 1; p. 92: 20; p. 93: 1; p. 94: 6; p. 95: 9; p. 96: 1; p. 97: 1; p. 100: 1; p. 102: 1; p. 103: 7

Conixer reflexivament el funcionament i les normes ds del llenguatge. 5, 6, 7, 8, 9p. 92: 13- 19; p. 97: 1-5; p. 98: 6-10; p. 99: 11-14; p. 100: 2-8; p. 101: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 103: 3-6

Considerar el llenguatge com un objecte dobservaci i anlisi. 5, 6, 7, 8, 9p. 92: 13- 19; p. 97: 1-5; p. 98: 6-10; p. 99: 11-14; p. 100: 2-8; p. 101: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 103: 3-6

Conixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 5, 6, 7, 8, 9p. 92: 13- 19; p. 97: 1-5; p. 98: 6-10; p. 99: 11-14; p. 100: 2-8; p. 101: 1-7; Avaluaci de coneixements p. 103: 3-6


Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument de treball intellectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Investigaci p. 91: I-II; p. 102: 3

Dominar llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les pautes de descodificaci i transferncia daquests llenguatges. Investigaci p. 91: I-II; p. 102: 3


Conixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles. 1-4p. 89: 1-3; p. 91. 1-11; p. 93: 1-5; p. 94: 6-8; p. 95: 9; p. 96: 1-4; p. 103: 8; Avaluaci de coneixements p. 103: 1-2

Conixer, duna manera bsica, les tcniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artstics, i tamb de les obres i les manifestacions ms destacades del patrimoni cultural. 1-4p. 89: 1-3; p. 91. 1-11; p. 93: 1-5; p. 94: 6-8; p. 95: 9; p. 96: 1-4; p. 103: 8; Avaluaci de coneixements p. 103: 1-2


p. 92: 20; Taller descriptura p. 96; p. 100: 2


Ser conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de distintes estratgies i tcniques. 1p. 91: 12; p. 96: 5; p. 100: 9; p. 102: 3; Avaluaci de coneixements p. 103: 7

OBJECTIUS


2. Desenvolupar la capacitat de comprensi oral i lectora.

3. Comprendre textos literaris en qu sempre un llenguatge figurat.

4. Identificar els recursos de repetici que hi ha en els textos literaris.

5. Conixer diversos recursos estilstics que poden estar presents en els textos literaris amb intenci esttica.

6. Distingir els enunciats dun text.

7. Localitzar el subjecte en una oraci.

8. Distingir el tipus de subjecte duna oraci.

9. Aprendre ls de la diresi.

10. Produir textos literaris a partir de pautes i/o models.

CONTINGUTS

Conceptes

El llenguatge literari. Recursos del llenguatge figurat: metfora, comparaci, personificaci i hiprbole. Recursos de repetici: alliteraci, reduplicaci, anfora, parallelisme, polisndeton i asndeton. Altres recursos estilstics: anttesi, interrogaci retrica, hiprbaton, eptet i paradoxa. El concepte denunciat. El concepte doraci. El subjecte i el predicat. La concordana entre el subjecte i el predicat. El subjecte elidit. Tipus de subjecte. Les oracions impersonals. La diresi.

Procediments

Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos.

Localitzaci en un text dels recursos expressius utilitzats.

Identificaci de lenunciat dun text.

Realitzaci de la prova de concordana entre el nucli del subjecte i el nucli del predicat.

Identificaci i anlisi del sintagma nominal subjecte.

Aplicaci de les normes de la diresi.

Actituds

Inters i gust per la comprensi de textos literaris, especialment de poesia.

Valoraci dels missatges esttics.

Inters per ls correcte de les normes dortografia.

CRITERIS DAVALUACI

1. Comprn textos de diversos tipus i amb finalitats diferents.

2. Localitza en un text metfores, comparacions i personificacions.

3. Identifica en un text recursos de repetici.

4. Reconeix en un text la intenci expressiva i els recursos estilstics emprats, sobretot en poemes.

5. Distingeix els enunciats dun text.

6. Aplica la prova de concordana entre el nucli del subjecte i el nucli del predicat.

7. Identifica i analitza el subjecte.

8. Analitza el tipus de subjecte de manera raonada.

9. Utilitza amb correcci la diresi.

10. Produeix textos literaris a partir de models i / o pautes.

CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci per a la pau

En ludio Can de la lluna, que s un poema de Vicent Andrs Estells, es pot reflexionar sobretot en les tres ltimes estrofes sobre la importncia del dileg per a la convivncia en pau i harmonia en qualsevol societat.

Educaci ambiental

En les activitats de reps de lapartat de Coneixement de la llengua hi ha el text El rei dels ssos, que pot fer reflexionar sobre la importncia de la natura i el valor que t.

Tamb el text de ludio, Canc de la lluna, reivindica el mn rural, com un mn ms nt i prxim a la natura.

Daltra banda, encara es pot incidir en lestima a la natura, en especial el paisatge mediterrani, amb el text El pas de lolivera reprodut en el Desenvolupament de competncies bsiques.



DAVALUACI




Utilitzar duna manera activa i efectiva codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 105: 1-4; p. 107: 1-11; p. 108: 12-20; p. 109: 1-6; p. 110: 7-9; p. 111: 10-14; p. 112:1-5; p. 118: 1-4; p. 119: 5-10; Avaluaci de coneixements p. 119: 1-7


p. 105: 1-4

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10p. 105: 1-4; p. 107: 1-11; p. 108: 12-20; p. 109: 1-6; p. 110: 7-9; p. 111: 10-14; p. 112:1-5; p. 118: 1-4; p. 119: 5

Documents

Valencia Llengua i Literatura2 (1)