valenciano gramarica

LLENGUA CATALANA I

LITERATURA

4t d'ESO

ANLISI MORFOSINTCTICA

AMPLIACI

BARCELONA

1. L'oraci simple.

2. Els components de l'oraci simple.

3. Les categories gramaticals.

4. La forma dels sintagmes.

5. Els complements verbals.

6. La modalitat oracional.

7. La veu de l'oraci 8. L'anlisi morfosintctica de l'oraci simple.

9. L'oraci composta.

10. Classificaci de les oracions compostes.

11. Tipus d'oracions coordinades.

12. Tipus d'oracions subordinades.

13. L'anlisi morfosintctica de l'oraci composta.

Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 1 de 32

1. L'oraci simple

Una oraci s un conjunt de paraules ordenades i agrupades en sintagmes que expressa una idea completa i autnoma i que t una determinada entonaci. Quan l'oraci noms t un verb en forma personal, es tracta d'una oraci simple; quan en t ms d'un direm que l'oraci s composta.

Oraci simple: Els diaris han informat amb detall de la sessi parlamentria.

Oraci composta: En David juga a tennis i la Laia s nedadora.

ACTIVITATS

1. Digues quins d'aquests conjunts de paraules formen una oraci i quines no, i per quina ra:

a. Dijous farem.b. Cosina la meva b molt cuina.c. Vosaltres som massa nerviosos.d. Deixa'm el bolgraf, si us plau.e. On dius que s el cinema?f. Sempre.g. Escolta'm!h. El gos estvem dormint al parc.i. Les discoteques de moda.

2. Qu haurem de fer amb els conjunts de paraules de l'exercici anterior que no sn oracions perqu s'hi transformin?

3. Extreu cinc oracions simples de la lectura inicial de la UD 1 (pgines 24-25) i copia-les al teu dossier.

2. Els components de l'oraci simple

Qualsevol oraci consta de dos elements: el subjecte i el predicat.

La Marta estudia msica al conservatori de Badalona. Subjecte Predicat


El subjecte:

DEFINICI PRONOMS PREPOSICIONS CARACTERSTIQUES

s qui realitza lacci indicada pel verb.

jo, tu, ell, ella, nosaltres,

vosaltres, ells, elles, all.

No porta preposici. Concorda sempre en nombre i persona gramatical amb el verb.

Malgrat ser un dels dos components fonamentals de l'oraci, a vegades el subjecte no hi apareix, per s que existeix. Sn les oracions de subjecte ellptic, en qu no s necessari dir-lo perqu ja se sobreentn: Anirem al cinema (subjecte elidit: nosaltres).Tamb hi ha oracions que no tenen subjecte: les oracions impersonals. Sn les formades amb la tercera persona del singular del verb haver-hi, les que parlen de fenmens meteorolgics i les constitudes pel pronom feble es ms un verb en forma personal:

Hi havia ben poca gent a l'autobs.

Aquest estiu ha fet molta calor a Menorca.

Es diu que pujaran els preus de la benzina.

Recordem que, depenent del tipus de verb, hi ha dues menes de predicat:

a. Si el verb s copulatiu (ser, estar o semblar), es tracta del predicat nominal (verb copulatiu + atribut):

En Joan s enginyer.Subjecte P. Nominal

Cal anar amb compte: el verb ser no sempre s copulatiu. En oracions som ara Nosaltres som a Tarragona, el ver ser no expressa una qualitat, sin la localitzaci en un indret determinat.

b. Quan es tracta de qualsevol altre verb, d'un verb predicatiu, estarem davant d'un predicat verbal (verb predicatiu + (complement verbal)):

La meva mare esmorza cada dia a les vuit. Subjecte P. Verbal


ACTIVITATS

1. Assenyala el subjecte i el predicat d'aquestes oracions i encercla'n els nuclis:

a. El davanter va tornar a perdre la pilota.b. Els de la colla juguem sovint a cartes.c. En Carles li va proposar de dinar plegats.d. Sempre arriba tard, la Isabel.e. T'agraden els gelats de llimona?f. L'Enric pens que un sandvitx no era prou dinar.g. Escolta, amic , el que t'he de dir.h. A les vuit, el telfon son.

2. Digues quines d'aquestes oracions tenen el subjecte elidit i escriu-lo:

a. Aquest bolgraf ja no funciona.b. s un nad rodanx.c. Qu estudia el teu cos?d. Finalment, una noia parl.e. Creu que sempre t ra.f. Sc gironina.g. Quan tenen exmens, estudien a corre-cuita.

3. Ara, assenyala les oracions impersonals que hi ha entre aquestes i digues per quin dels tres motius que hem vist ho sn:

a. Diuen les previsions meteorolgiques que dem plour.b. Es viu b a Barcelona.c. Isabel-Clara Sim ha publicat una altra novella.d. S'ha trencat el vidre de la finestra.e. Observa b aquesta planta.f. Quin fred que fa avui! g. Permet-me que et faci una pregunta.h. Per qu hi ha guerres al mn?

4. Entre les segents oracions, n'hi ha de predicat verbal i de predicat nominal. Destria-les. En cas que siguin de verb copulatiu, subratlla'n l'atribut:

a. Sempre que puc, escolto aquest programa de rdio.b. Realment, en Pere s molt intelligent.


c. L'Anna est cansada de pujar escales.d. Jo m'expresso cantant.e. El teu avi semblava tranquil.f. Les cadires de primera fila ja estan ocupades.g. Ara tinc dinou anys.h. Ara, els cientfics sn a l'frica.

3. Les categories gramaticals

A. Determinants: acompanyen els substantius i en precisen el significat.

Ja han arribat excursionistes: el substantiu excursionistes s indeterminat, genric.

Ja han arribat els excursionistes: aqu, el seu senti s ms clar i precs, per la presncia del determinant els.

N'hi ha de diferents tipus:

a. Article: el, la, els, les, un, una, uns, unesb. Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes, aquell, aquella, aquells, aquellesc. Possessius: el meu, la meva, els meus, les meves, els teus, la teva, els teus, les teves, el seu, la seva, els seus, les seves, el nostre, la nostra, els nostres, les nostres, el vostre, la vostra, els vostres, les vostres, llur, llurs.d. Numerals: cardinals: zero, un, dues, catorze, vint-i-tres, quatre-centes trenta-set; ordinals: primer, dotz, quarta, vint-i-quatrena; mltiples: una dotzena, el triple, el quntuple; partitius: mig, un ter, una cinquena part, etc.e. Quantitatius: tant, poc, molt, bastant, gaire, menys, ms, quant, prou, fora, massa, etc.f. Indefinits: cada, cert, qualsevol, ambdues, altre, cadasc, quelcom, cap, gens, res, la mateixa, etc.

ACTIVITATS

1. Escriu oracions que continguin el major nombre possible de determinants i desprs indica'n el seu tipus.

B. Substantius: designen les persones, els animals, les coses, per tamb les idees abstractes i els processos (el treball). N'hi ha de diferents menes: comuns (ciutat) i propis (Roma), concrets (taula) i abstractes (justcia), i individuals (vaixell)i collectius (flota).


1. Troba els noms que hi ha en les segents oracions i indica'n, en cada cas, el gnere, el nombre i el seu tipus:

a. L'abadessa d'aquest monestir es diu Irene.b. Ja han arribat a casa el senyor i la senyora.c. L'amistat que ens uneix s molt forta.d. Si trenques ms plats, haurem de comprar una vaixella nova.

C. Adjectius: sn mots que indiquen una qualitat o caracterstica del substantiu.

ACTIVITATS

1. Afegeix una caracterstica a cadascun d'aquests noms i fes-ne una oraci en qu actun de subjecte:

a. Secretarib. Gatc. Clientad. Funcionarise. Alumnaf. Novellistag. Guerres

D. Verbs: expressen l'acci que realitza (La Carla ha provat l'examen) o rep el subjecte (La Carla ha estat aprovada), la seva existncia (Hi ha molts coloms a la plaa) o el seu estat (En David no es troba gaire b). Recordem que el verb s el nucli del predicat d'una oraci.

Els verbs es poden classificar en aquestes categories:

a. Simples (menjar) / compostos (haur menjat).b. Formes personals (sortirem) / Formes no personals: infinitiu, participi i gerundi (sortir, sortit, sortint). c. Perfrasis verbals (has de menjar).d. Copulatiu (ser, estar i semblar) / predicatiu (tots els que no sn copulatius).e. Transitiu (fer) / intransitiu (dormir). f. Actius (L'arquitecte Calatrava ha dissenyat un nou pont a Vencia)/ passius (Ha estat dissenyat un nou pont a Vencia per l'arquitecte Calatrava ). g. Reflexius (pentinar-se).h. Recprocs (barallar-se). i. Impersonals (Hi ha molta feina, S'espera la seva arribada, Avui plou poc). j. Pronominals (estirar-se).


ACTIVITATS

1. Cadascun dels verbs subratllats en aquestes oracions pertany a una categoria diferent. Els has de reconixer:

a. En Marcel i en Llus s'han abraat efusivament en retrobar-se .b. La notcia ha estat difosa rpidament.c. A l'estiu, em dutxo dos cops al dia.d. Encara continua fent calor.e. Es comenta que pujaran les pensions. f. Sembla ms simptica del que realment s.g. Explica-m'ho tot, si us plau.h. Tots morirem algun dia.i. M'agrada nedar al mar.j. Ho ha aconseguit treballant fora.k. N'estic convenut.l. Ja t'he esperat prou!

E. Adverbis: sn paraules invariables amb les quals modifiquem un verb, un adjectiu o un altre adverbi:

Aleshores t'ho dir (modifica el verb).La Laura s molt efica a la feina (modifica un adjectiu).Escriu fora acuradament (modifica un adverbi).

Les locucions adverbials sn conjunts de paraules que equivalen a un adverbi:

A corre-cuita (rpidament).

Hi ha molts tipus d'adverbis i locucions adverbials:

a. De manera: b, malament, aix, alhora, millor, pitjor, corrents... / Locucions adverbials: amb claredat, amb correcci, amb dignitat...b. De temps: ara, dem, sovint, aleshores, mentrestant, encara, ja, ensems... / a la nit, a trenc d'alba, a la llarga, a vegades...c. De quantitat: molt, poc, gens, prou, fora, menys, massa... / una mica, a mitges, un xic, d'all ms, ms o menys...d. De lloc: aqu, all, arreu, endarrere, damunt, enrere... / a la vora, al capdamunt, a l'entorn, de cap a cap, al voltant, a mig aire...


e. D'afirmaci: s, dhuc, certament, efectivament, evidentment, indubtablement... / fins i tot, en efecte, sens dubte, per descomptat... f. De negaci: no, no pas, cap...no, ning...no, ... / de cap manera, en absolut, i ara!, ni pensar-hi...g. De dubte: potser / qui sap, tal vegada, per ventura...

ACTIVITATS

1. Cerca els adverbis i les locucions adverbials que hi ha en aquestes oracions i digues-ne el tipus:

a. Aquesta instncia s'ha de cursar immediatament .b. D'ara endavant, ho fars tu sol .c. Correm al voltant del llac.d. Posa-hi una mica de sal i un xic de pebre.e. Evidentment que s .f. Tal vegada dem anirem al circ..g. Cap d'ells no era esportista.

F. Pronoms: sn paraules que tenen la funci de substituir altres mots o parts de l'oraci, sovint per tal de no repetir-los.La part de l'oraci que s substituda pel pronom s l'antecedent, que pot ser explcit (present a la mateixa oraci) o implcit (suposat, no present, indicat pel context).

Antecedent explcit: Han comprat la mquina, per no la saben fer anar (antecedent: la mquina).Antecedent implcit : Li he dit que no podr anar a l'excursi (antecedent: a ell, a ella, a vost, etc.).

Sn pronoms: aix, all, aquest, aquella, la mateixa, els nostres, molts, alguns, etc.

Els pronoms personals es divideixen en dos grups:

a. Pronoms personals forts o tnics:

SINGULAR PLURAL

Primera persona jo, mi nosaltres

Segona persona tu, vs, vost vosaltres, vosts

Tercera persona ell, ella, si ells, elles, si


b. Pronoms personals tons o febles:

SINGULAR PLURAL

Primera persona em, -me, m', 'm ens, -nos, 'ns

Segona persona et, -te, t', 't us, -vos

Tercera persona el, -lo, l', 'lla, -la, l'li, -li

els, -los, 'ls les, -lesels, -los

Altres pronoms febles en, -ne, n', 'nhi, -hiho, -ho

ACTIVITATS

1. Substitueix els elements que es repeteixen per pronoms i indica en cada cas quin n's l'antecedent:

a. Quan m'envis els apunts, imprimir els apunts.b. Si saps qu ha passat, m'expliques qu ha passat.c. Ja han arribat en Pep i la Montse. d. Ell t'ha fet el favor. Dna les grcies a ell .

G. Conjuncions: sn paraules amb les quals enllacem dues oracions o dos mots dins d'una mateixa oraci.

Sn conjuncions: i, ni, que, o, per, sin, tanmateix, doncs, aix mateix, etc.

H. Preposicions: es tracta de paraules amb les quals introdum determinats termes i expressem la seva dependncia respecte a d'altres components de l'oraci.

Les preposicions es divideixen en:

a. Febles o tones: a, de, en, amb, per i per a.b. Fortes o tniques: contra, entre, sobre, sota, sense, malgrat, vora, vers, ultra. I les compostes: des de, cap a i fins a.


I. Interjeccions: sn paraules que utilitzem quan ens exclamem per a expressar sorpresa, fstic, admiraci, por, etc. Sn, per exemple: Ep!, Ai!, Oh!, Ecs!...

ACTIVITATS

1. Redacta cinc oracions, tenint en compte que continguin conjuncions, preposicions i interjeccions i assenyala-les.

4. La forma dels sintagmes.

a. Sintagma nominal (SN): el seu nucli s un nom o similar (pronom, oraci substantiva, etc.).

M'agraden les platges mediterrnies. SN (nucli: platges)

b. Sintagma adjectival (S. Adj): t com a element principal o nucli un adjectiu.

En Carles s molt simptic. S. Adj (nucli: simptic)

c. Sintagma adverbial (S. Adv): el seu nucli s sempre un adverbi.

Varen menjar rpidament. S. Adv (nucli: rpidament)

d. Sintagma verbal (SV): t com a nucli un verb.

La vctima va identificar l'atracador. S. Verbal

e. Sintagma preposicional (S. Prep): en aquest cas no es traca del nucli. Un S. Prep s un SN encapalat per una preposici.

Vols l'entrep de tonyina? S. Prep (prep de + SN tonyina)


ACTIVITATS

1. Classifica els sintagmes subratllats:

a. Prefereixo les taules de fusta.b. Ho va dir molt violentament.c. Els gats sn animals mamfers.d. Sovint, arriben tard i de pressa. e. En Joan,la Mriam i la Rosa sn cosins de l'Emili.

f. Aquest ordinador nou t molta memria. g. Darrerament, estiuegem a les Illes Balears.

2. Transforma els segents sintagmes preposicionals en sintagmes adjectivals sinnims:

Exemple: La taula de metall: la taula metllica.

a. Aquestes noies sn de Madrid.b. Sempre llegeix les notcies d'esports.c. En Marcel es dedica als estudis de filologia.d. M'agraden fora els esports d'aigua.e. Les carreteres de comarques sn ms estretes.

3. Ara, has de fer el contrari: canviar els sintagmes adjectivals subratllats per altres preposicionals equivalents:

a. El pare i la mare de la Xnia sn equatorians. b. Aquest complex vitamnic li anir molt b per al refredat. c. Els experts enlegs tenen un bon olfacte. d. En aquesta guerra fratricida, han mort molts soldats jovenssims. e. Les relacions paterno-filials no sempre sn senzilles.

4. Redacta una oraci que contingui, com a mnim, un exemple de cadascun dels sintagmes existents.


5. Els complements verbals

Sn els segents:

DEFINICI PRONOMSPREPOSICI-

ONS

CARACTERSTI-

QUESEXEMPLES

CD

SN (nom, pronom o oraci subordina-da) que designa lentitat sobre la qual recau lacci expressada pel verb.

el, la, els, les

en, ho

No porta la preposici a

No concorda amb el verb.

Passa a ser subjecte en loraci passiva

Quan el verb no admet la presncia d'un CD, es tracta d'un verb intransitiu.

Porta'm la carpeta, si us plau (v. trans.+ CD).

Porta-me-la, si us plau.

Aquesta noia ha crescut molt durant aquest estiu (v. intrans).

CI

s el destinatari de lacci del verb

em, ens, et, us, li, els

s introdut per la preposici a

Generalment va darrere del CD

Ja he donat el regal a la mare

Ja li he donat el regal.

CRV

s lobjecte sobre el qual recau lacci expressada per un verb de rgim prep.

en de

hiLa resta de preposicions

Comena per la preposici exigida pel verb.

Se suprimeix la preposici si la paraula segent s la conjunci que

El iaio acostuma a passejar cada mat.

El iaio hi acostuma cada mat.

Cal gaudir dels moments felios.

Cal gaudir-ne.


DEFINICI PRONOMSPREPOSICI-

ONS

CARACTERSTI-

QUESEXEMPLES

CC

Expressa les diferents circumstn-cies en qu t lloc lacci del verb.

hi (CC de lloc no introduts per la preposici de, els de manera, de companyia, etc.)

en (CC de lloc introduts per la preposici de)

Pot estar introdut per una preposici

Generalment no s exigit pel verb.

Respon a les preguntes dels interrogatius on (lloc), quan (temps), com (manera), amb qu (instrument), amb qui (companyia), quant (quantitat)...

Nosaltres vivim a Manresa.

Nosaltres hi vivim.

Acabem d'arribar dels Alps.

N'acabem d'arribar

ATRIBUT

s un S.Adj, un SN o un S.Prep que comple-menta a un verb copulatiu (ser, estar o semblar).I expressa una qualitat o una caracters-tica que satribueix al subjecte. La seva presncia s obligatria.

ho, en

Concorda en gnere i nombre amb el subjecte.

Apareix darrere un verb copulatiu (ser, estar o semblar)

En Marc s molt simptic.

En Marc ho s.

Que n'ets, de bona persona!


PREDICATIU

s un comple-ment doble: incideix en el verb (com un CC de mode) i en el subjecte o el CD (com un atribut).

hi (per no sempre)

en (verbs fer-se ,dir-se, elegir i nomenar)

Concorda en gnere i nombre amb el subjecte o amb el complement directe.

Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, viure, tornar...)

Els excursionistes varen arribar molt cansats al refugi.

Els excursionistes hi varen arribar.

Aquest noi es diu Marc, i el seu cos tamb se'n diu.

La Laia i en Carles s'han fet socis del FCB.

La Laia i en Carles se n'han fet.

AGENT

s un comple-ment que pot aparixer completant les frases en veu passiva.

No se substitueix per cap pronom feble

Va introdut per la preposici per

Passa a ser subjecte en loraci activa corresponent

Les conclusions ja han estat exposades pels congressistes.

ACTIVITATS

1. Assenyala els complements verbals que hi ha en aquestes oracions i substitueix-los pels pronoms febles adequats:

a. Complements directes:

Apropa'm la grapadora, si us plau. Avui menjarem els macarrons a la bolonyesa. Calen diners per a viatjar.


b. Complements indirectes:

Digues a la Carla que dem tenim un examen. Hem enviat una postal als nostres cosins. Finalment ha passat la pilota a l'extrem . Suposo que fars un pasts per a tots nosaltres.

c. Complements de rgim verbal:

El meu germ aspira a ser catedrtic de grec. Sempre dubta de tot. Cada dia penso en tu. No t'oblidis de les claus! Passi el que passi, pots comptar amb mi. No renuncis mai a ser feli.

d. Complements circumstancials (digues tamb de quin tipus sn els complements circumstancials que hi ha en cada oraci):

Ja han arribat tots a Manresa? Talla el paper amb aquestes estisores noves. Ara mateix surto de casa. Es miraven amb molta tendresa (amb molta tendresa: S'hi miraven): CC de manera. A dos quarts de sis, passar el proper tren.

e. Atributs:

Aquest quadre de Picasso sembla de l'poca blava. La Marta est malalta. Aquest cotxe s de fabricaci coreana. El meu pare s arquitecte i jo vull ser arquitecte. Per qu ests tan intranquil?

f. Complements predicatius:

Els alumnes escoltaven atents les explicacions. Aquestes situacions el posen malalt. Ha estat elegit delegat de classe.


Els excursionistes varen arribar molt cansats al refugi. Consideren la Berta una bona noia.

2. Transforma aquestes dues oracions actives en passives i assenyala el subjecte i el CD de les primeres, aix com el subjecte passiu i el complement agent de les segones:

La ministra ja ha anunciat les mesures econmiques. Els nens de P4 han modelat unes figuretes molt originals.

6. La modalitat oracional

Expressa lactitud o la intenci de la persona que parla. Hi ha cinc modalitats oracionals (hem de tenir en compte que totes es poden presentar en positiu o en negatiu):

MODALITAT DEFINICI EXEMPLES

Modalitat enunciativa

Expressa un fet o un esdeveniment de manera objectiva, s a dir, deixant-ne constncia.Pot ser afirmativa o negativa.

El jersei de la Maria s blau. El jersei de la Maria no s blau.

Modalitat interrogativa

Serveix per preguntar les coses.En lescriptura es marca amb el signe dinterrogaci al final de loraci (?), per quan s molt llarga s'escriu al principi i el final.

Interrogativa general

Pregunta si una cosa s certa o no.Espera un s o un no com a resposta.

s blau, el jersei de la Maria? No s vermell, el jersei de la Maria? Vindrs dem al partit? No vindrs dem al partit?

Interrogativa parcial

Pregunta per una part de lenunciat.

De quin color s el jersei de la Maria? (Determinant)


Presenta uns mots interrogatius (determinants, pronoms o adverbis) que substitueixen lelement de loraci sobre el qual recau la pregunta.

Qui tha dit que el jersei de la Maria s blau? (Pronom)

Com s el jersei de la Maria? (Adverbi)

Modalitat exhortativa

Expressa un mandat o una prohibici. No sha dutilitzar mai el verb en infinitiu.

Entreu (Entrar) per laltra porta. No trepitgeu (No trepitjar) la gespa.

De mandats afirmativa. Per al verb sutilitza el mode imperatiu.

Dnam el jersei de la Maria. Maria, posat el jersei blau.

De prohibicis negativa. Per al verb sutilitza el mode subjuntiu.

No et posis el jersei de la Maria.

Modalitat exclamativa

Sutilitza per donar mfasi a all que volem dir.En lescriptura es marca amb el signe dexclamaci al final de loraci (!).

Quin jersei ms bonic! Has tacat el jersei de la Maria! No hi havia quasi ning al concert!

Modalitat dubitativa

Expressa un dubte. Qui sap si arribaran a l'hora convinguda. No s del cert si arribaran a l'hora

convinguda.

Modalitat desiderativa

Expressa un desig. Tant de bo plogui aviat! No desitjo res ms per ara.

ACTIVITATS

1. A quina modalitat pertanyen les segents oracions?

a. Potser ja t'ho saps tot.b. Quant sn trenta ms catorze?c. En Pep ha estat a Vencia aquest estiu.d. Deixa'm en pau! e. Qu vols ara?


f. No mengis noms carn.g. Quina barra que tens! h. No fumeu a l'interior del local.i. No desitjo res de l'altre mn.j. Possiblement no tingui trenta anys.k. Vindrs al cinema amb nosaltres? l. Tant de bo que sigueu molt felios.

2. Ara, escriu una oraci de cada una de les modalitats, en positiu i en negatiu.

7. La veu de l'oraci

VEU DEFINICI EXEMPLES

Veu activaEl subjecte gramatical s lagent que realitza lacci.

Un arquitecte fams ha dissenyat aquest edifici.

Veu passiva

El subjecte gramatical s el pacient sobre el que recau lacci expressada pel verb.El complement s lagent que realitza lacci.

Passiva perifrstica

Es forma mitjanant ls del verb ser seguit del participi del verb corresponent.Pot ser completa (amb Complement Agent) o reduda (sense Complement Agent).

Aquest edifici ha estat dissenyat per un arquitecte fams. (Passiva completa)

Aquest edifici ha estat dissenyat recentment. (Passiva reduda)

Passiva pronominal

Es forma amb la combinaci del pronom es i la forma verbal en activa.

Aquest edifici es va dissenyar lany passat.

Aquest edifici sha dissenyat recentment. Es fan dissenys moderns. (Subjecte


Sempre s reduda, no pot dur mai lagent expressat; en canvi s que pot dur un complement circumstancial.El subjecte de la passiva pronominal sovint va posposat al verb.

posposat al verb). Se sent la pluja del carrer. (Subjecte

posposat al verb).

ACTIVITATS

1. Escriu tres oracions actives i transforma-les en passives (completes i redudes) i en passives pronominals . Subratlla'n els subjectes i els CD i C. Agent.

8. L'anlisi morfosintctica de l'oraci simple.

Per tal d'analitzar morfosintcticament una oraci simple, hem de seguir tres passos:

a. Reconeixement de la categoria gramatical de totes les paraules que formen l'oraci.

b. Divisi de l'oraci en sintagmes.

c. Establiment de la funci d'aquests sintagmes.

Exemple:

a. Els nous horaris estan penjats al suro de la classe. det adj subs v.cop adj a+el subs prep det subs

b. Els nous horaris estan penjats al suro de la classe. SN S.V S. Adj S. Prep S. Prep

c. Els nous horaris estan penjats al suro de la classe.


ACTIVITATS

1. Divideix aquest text en oracions simples:

Finalment, l'escriptor nord-americ Paul Auster ha publicat una altra novella. Els seus incondicionals lectors esperaven impacientment la seva aparici. Es tracta d'una histria atractiva, ben travada i, com s habitual en aquest novellista de qualitat ms que reconeguda, plena de referncies culturals. Els personatges creats per Auster ens narren amb habilitat unes vivncies molt suggeridores. Qui fos un d'ells!

2. Analitza morfosintcticament aquestes oracions simples, tot seguint les tres passes necessries:

a. La lluna plena illuminava el cam.

b. Dna ja el regal d'aniversari a la iaia.


c. Els excursionistes varen arribar molt cansats al cim de la muntanya.

d. Avui tallarem el paper d'embolicar amb molta cura.

e. Les plantes del parc municipal seran podades dem pels jardiners amb els nous estris.


f. T'agrada aquest restaurant japons del Poblenou?

g. Finalment, aquest escriptor nord-americ ha publicat una altra novella.

h. Els personatges de Paul Auster ens narren amb habilitat una vivncies molt suggeridores.

i. L'avi de la Laia passeja cada tarda per la Rambla.


j. Heu d'acabar el mural abans del vespre.

k. Aquesta novella ens narra les aventures d'una dona canadenca.

l. La Natlia s la nostra professora de francs.


m. El Ricard t el cotxe avariat al taller del seu cos Eugeni.

9. L'oraci composta.

Com ja hem dit en el seu moment, una oraci composta est formada per ms d'un predicat i, per tant , per ms d'un verb en forma personal. Dit d'una altra manera: un conjunt d'oracions simples (o proposicions) conformen una de composta.

ACTIVITATS

1. Quina d'aquestes oracions s simple i quina s composta?

a. L'Ernest s un noi despert, alegre, amb les idees molt clares. b. Tinc la seguretat que ning fracassar en el projecte.c. Vindr perqu la Paula m'ho ha demanat. d. El meu avi viu a l'altre costat del riu, prop de l'estaci del tren.e. Pensa que ha de manifestar la seva protesta.f. No s pas qu farem amb el teu germ petit. g. L'assemblea de treballadors del ram del txtil ha anunciat una vaga per a la setmana vinent en protesta per la retallada dels sous.

2. Escriu tres oracions compostes. Assenyala'n els verbs i digues de quantes proposicions consten.


10. Classificaci de les oracions compostes.

A) Coordinaci: les proposicions tenen la mateixa categoria i estan enllaades per un lligam o nexe gramatical (una conjunci: i, o, ni, per...).

Exemple:

Lavi Ricard era molt alt i sempre anava amb barret.

B) Subordinaci: hi ha una oraci principal i una subordinada que en depn. Loraci subordinada pot estar introduda per una conjunci, un pronom relatiu, un pronom interrogatiu o una forma impersonal dun verb (infinitiu, gerundi i participi).

Exemples:

1. Encara que no tho digui, la Pepi est boja per tu. (conjunci)2. En Jess, que treballa de jardiner, condueix una furgoneta grisa. (pronom relatiu)3. Estefania, explicam quines faldilles et posars el dia de Cap dAny. (pronom interrogatiu)4. Magradaria dinar a restaurant. (verb en infinitiu)5. Ens veurem havent sopat. (verb en gerundi)6. Lavi sha assegut en un banc acabat de pintar. (verb en participi)

C) Juxtaposici: les proposicions noms estan enllaades per lentonaci i el sentit (sutilitzen signes de puntuaci: coma, punt i coma) sense cap nexe explcit. Per, en realitat, les oracions juxtaposades sn o coordinades o subordinades, ja que sempre hi podem imaginar un nexe implcit i una relaci de coordinaci o de subordinaci.

Exemple:

Avui fa un dia precis; anir al parc amb la bicicleta ( en realitat, aquestes dues oracions sn subordinades: Avui fa un dia precis, per tant anir al parc amb la bicicleta o Ja que avui fa un dia precis, anir al parc amb la bicicleta).

Riu, plora, crida, calla (de fet, sn coordinades, perqu podem imaginar-hi la conjunci i entre la penltima i l'ltima acci).


ACTIVITATS

1. Entre les segents oracions compostes n'hi ha de juxtaposades, de coordinades i de subordinades. Distingeix-les:

a. No solament treballa tot el dia, sin que estudia de nit.b. Aquest nen ni viu ni deixa viure.c. Anirem al cinema i a sopar. d. El pare s qui fa escultures. e. Va tornar a casa quan ja clarejava. f. Voldria dir-li quan l'estimo.

11. Tipus d'oracions coordinades.

a. Copulatives: expressen suma. Els seu nexe s la conjunci i.

Exemple:

En Pere estudia i treballa.

b. Disjuntives: expressen alternana amb exclusi. Nexes: o, o b.

Exemple:

O parlem o (b)no ens entendrem mai.

c. Distributives: expressen alternana sense exclusi. Nexes: ara...ara, ni...ni (negatiu: no + i)., no solament...sin.

Exemples:

A la primavera ara fa sol, ara plou.No solament s llesta, sin que treballa molt.

d. Adversatives: expressen oposici, contrarietat. Nexes: per, tanmateix, sin, no obstant, altrament...

Exemple:

s molt amable, per t pocs amics.No vull una pizza, sin que prendr pasta.


ACTIVITATS

1. Decideix quina mena d'oracions coordinades sn aquestes:

a. Has de deixar el tabac o tindrs seriosos problemes de salut. b. M'agrada la msica d'aquesta can, per no n'entenc la lletra.c. Escolta'm i desprs digues-hi la teva. d. Entre o b surts de casa? e. Ens coneixem des de fa temps, tanmateix no s com reaccionar. f. La Laia s una noia molt voluble: ara est trista, ara salta d'alegria.

2. Redacta un parell d'oracions coordinades de cada tipus, amb nexes diferents, i encercla'n el nexe.

12. Tipus d'oracions subordinades.

A) Substantives: equivalen a un substantiu i, per tant, poden fer les funcions de subjecte, CD, CRV, CI, Atribut, CN i C. Adjectiu.

Exemples:Subjecte: Va guanyar el concurs el que m'agradava menys.

Complement directe: Volem saber qu ha passat.

Complement de rgim verbal: L'assass no es va penedir del que havia fet.

Complement indirecte: Donaran el premi a qui canti millor.

Atribut: El desig de tots els pares s que els seus fills siguin felios. Complement del nom: En Joan tenia la sensaci que l'enganyaves.

Complement de l'adjectiu: Van tornar cansats de caminar tot el dia.

B) Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i, per tant, fan de CN.

Exemples:

Les balenes sn animals que viuen al mar. (CN)


El noi amb qui anava laltre dia s el seu cos. (CN)

C) Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi. N'hi ha de dos tipus:

a. Les que complementen el verb de l'oraci principal. Poden ser de temps, de lloc, de manera i de quantitat (o comparatives)

Exemples:

Quan varen sortir de l'avi, la multitud va embogir (CC de temps)Deixa la bossa all on puguis. (CC de lloc)Va entrar a la cova tremolant de por. (CC de manera)Com ms dibuixa, ms li agrada (CC de quantitat o comparativa)

b. Les que s'introdueixen amb una conjunci o locuci conjuntiva i que complementen el conjunt de l'oraci principal. Poden ser consecutives, condicionals, concessives, causals i finals.

Exemples:

Plou molt, per tant no sortirem (consecutiva)Si tens gana, fes-te un entrep (condicional)Encara que no ens veiem gaire, continuem sent bons amics (concessiva)Sha acabat tot el sopar perqu tenia molta gana. (causal)Sigueu discrets, per tal que no s'enfadin (final)

ACTIVITATS

1. De quina mena sn aquestes oracions subordinades?:

a. Explica-li qu et passa. b. Sempre que poden, ens ajuden a tallar la gespa.

c. Els vens que ho desitgin disposaran aviat de la TDT.

2. Ara, digues quina funci compleixen les segents oracions subordinades, substantives, adjectives i adverbials, respecte a la principal:

a. Els dies que no plou m'apropo a la platja.b. Quan m'ho diguis, vindr a veure't.c. Qui ja hagi acabat l'exercici, el pot deixar sobre la taula.


d. Jo vull que siguem bons amics .e. Donaran un regal a qui faci anys avui .f. No mengis fent soroll!

13. L'anlisi morfosintctica de l'oraci composta.

ACTIVITATS

1. Analitza morfosintcticament aquestes oracions compostes:

a. Fes-me un truc quan trobis el llibre.

b. Els animals que mengen herba es diuen herbvors.

c. No mengis fent soroll!


d. Jo vull que siguem bons amic.

e. Donaran un regal a qui faci anys avui.

f. En Joan tenia la sensaci que l'enganyaves.


g. En Pere s'ha comprat un ordinador porttil i la Marta una impressora lser.

h. La victria arriba quan un dels dos pops fuig.

i. El partit que aconsegueixi ms vots formar govern.


j. Un cop tinguis el cotxe a punt, avisa la teva mare.

k. Si els rivals no negocien, el conflicte adquireix protagonisme.

l. Els nois ja han comenat a estudiar, per encara no han convocat l'examen.


s qui realitza lacci indicada pel verb.

Documents

valenciano gramarica