Valles 518

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

El periòdic gratuït més llegit de la comarca

Reportatge pàg 3La nova llei no impedeix queels ajuntaments segueixinpagant tard els proveïdors

Eleccions 24M pàg 11Alberto Garzón (IU)participa avui en un acte de Canviem Mollet

líniavallèsliniavalles.cat · 10-04-2015 · Núm.518 · Difusió controlada per OJD-PGD

Parets pàg 16L’oposició acusa PSC i PPde fer propaganda ambdiners de l’Ajuntament

Gallecs pàg 19El Síndic de Greugessol·licita un informeambiental de Can Banús

Sant Fost pàg 17Can Corominas es quedasense Mercat Municipal

Esports pàg 21L’EC Granollers vol recuperarel liderat de Primera Catalana

Granollers fa els primers passosper reformar el barri del CongostEl projecte, llargament esperat, preveu perllongar carrers i construir 250 habitatges a la zona, 85 d’ells socials pàg 8

“A l’actual governde Mollet, tot allò

que no controlano li agrada”

Entrevista a Oriol López

pàgs 12 i 13

Candidat a l’alcaldia de Mollet per Ara Mollet-ERC-MES

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniavallès.cat 10 abril 2015

3 | líniavallès.cat10 abril 2015Reportatge

La història de sempre» Les dades d’Hisenda mostren que gairebé la meitat dels consistoris vallesans paguen tard els proveïdors» La Llagosta és on els pagaments es retarden més, mentre que Sant Antoni de Vilamajor destaca en positiu

Gairebé la meitat dels ajunta-ments de la comarca paguentard els seus proveïdors. Així horeflecteixen les dades publicadespel Ministeri d’Hisenda sobre elpagament mitjà a proveïdors deles Comunitats Autònomes i En-titats Locals.

La llei estableix que els ajun-taments han de pagar els seusproveïdors en un termini màximde 30 dies, però 19 dels 43 ajun-taments del Vallès Oriental nocompleixen amb la norma. Se-gons les dades d’Hisenda, l’a-juntament vallesà que paga méstard és el de la Llagosta, on unproveïdor, passat el termini queestipula la llei, ha d’esperar 108

dies més per poder cobrar, cosaque suma un total de 138 diesd’espera. Fonts d’aquest ajunta-ment consultades per Línia Va-llès asseguren que “les dades mi-lloraran a finals d’aquest mes”, ja

que han fet “importants paga-ments de romanents pendents”,i destaquen que la seva “prioritatés pagar les petites empreses icorporacions locals”. “En el cas deles grans empreses tardem més apagar, perquè també tenen més

marge per arrossegar un deute”,diuen, alhora que justifiquen elseu retard dient que la Generali-tat tampoc els paga les factures.

Mollet és el segon municipivallesà que més es demora en elsseus pagaments i frega els tres me-sos de retard addicional amb 87,3dies. Montmeló el segueix amb74,9. La capital de la comarca,Granollers, també paga tard elsseus proveïdors, els quals hand’esperar gairebé un mes addi-cional per poder cobrar les factu-res. I el mateix passa a Parets.

A l’extrem oposat hi ha elsajuntaments que paguen abansdel termini fixat. Aquest és el casde Sant Antoni de Vilamajor,que liquida els seus deutes 21,9dies abans de la data límit, és adir, fa els seus pagaments vuitdies després de rebre la factura.L’alcaldessa del municipi, Maria

Lluïsa Berdala, remarca queaquesta és la pràctica habitual delconsistori. “Nosaltres no femcap actuació si no tenim els di-ners per pagar-la. Sempre hohem fet així”, diu, i afegeix que

“complim amb els pagamentsperquè tenim les finances en-dreçades”.

Els altres dos municipis quemillor paguen són Vallromanes(14,5 dies abans) i Santa Maria deMartorelles (11,4 dies abans).

LES DADES MILLORENTot i aquestes xifres negatives, elsresultats de l’any passat són moltmillors que els de l’any 2013,quan només set ajuntaments dela comarca complien els períodesde pagament fixats. Les dades res-pecte al 2013 només són pitjorsen el cas de Canovelles, l’Ametlla,Montmeló, Montornès, Sant Fe-liu de Codines, Sant Fost deCampsentelles i Vallgorguina.

Segons la llei, els ajuntamentsque incompleixen els terminisde pagament han d’incloure enl’actualització del seu pla de tre-soreria mesures d’ajustament queels permetin reduir aquests perí-odes i han d’abonar els diners alsproveïdors amb uns interessos dedemora del 0,8%, cosa que Hi-senda assegura que “alguns síque compleixen”, malgrat que elcol·lectiu d’autònoms ho nega.

Pamela MartínezVALLÈS ORIENTAL

Alguns dels ajuntaments que paguen tard els seus proveïdors. Fotos: Arxiu i Línia Vallès

La llei estableix que

els ajuntaments

han de pagar en un

termini de 30 dies

Mollet paga tres

mesos tard els

seus proveïdors

i Granollers un

| 4Opiniólíniavallès.cat 10 abril 2015

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B 43220-2001

Difusió controlada

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

#Estrella

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

#Incendiari #Deute

@peremarticolom: Relacionar gihadismei sobiranisme demostra fins on és capaçd'arribar el ministre Fernández Díaz percriminalitzar el procés.

@aleixsarri: Tsipras visitant Rússia perveure en Putin només fa postureo. Sap perfectament que els russos no tenen 50.000 M a mà per "prestar" a Grècia.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniavallès.cat10 abril 2015

| 6Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected]íniavallès.cat 10 abril 2015

@GrassonetBord: No sé si en Toni Cantópot estar dubtant ara entre tornar al teatreo seguir en política, però si acaba fitxant per C's no li caldrà triar.

@Apujolmas: El full de ruta d'UDC amb"consulta acordada" està en sintonia amb l'esperit de Pasqua: demana un miracle!

@encampanya: Gent d'ERC que es mor deganes de fer acudits sobre Toni Cantó peròque pensen en Puigcorbé i opten per plorar molt fort.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El pavelló de la Fira de Cornellà s’om-plia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feiapúblic, després de dos mesos de feina in-terna, les diferents propostes que per-metran que tota la maquinària de l’or-ganització es posi de nou en marxaamb un sol objectiu: que l’independen-tisme guanyi clarament les pròximeseleccions del 27 de setembre.

El passat 4 de març, el plenari del Se-cretariat Nacional de l’ANC va debatrei aprovar, amb un sol vot en contra, elFull de ruta 2015-2016 i la Ponènciamarc complementària. Des de l’endemàmateix, les assemblees territorials i ex-teriors de l’ANC disposen d’ambdós tex-tos per tal de poder debatre’ls i pre-sentar-hi esmenes, si ho creuen conve-nient. Els textos definitius els aprova-rà l’Assemblea General del pròxim 12d’abril.

La proposta de Full de ruta del Se-cretariat Nacional de l’ANC presenta dosgrans eixos de treball a curt termini i quepodríem resumir en: El primer, construirla unitat d’acció imprescindible entre lasocietat civil, les institucions i els par-tits polítics i, segon, orientar adequa-dament el treball per augmentar la in-cidència social de l’ANC, arribant a sec-tors socials escèptics amb la indepen-dència. En aquest sentit prenen especialimportància les accions inscrites en el Plad’Actuació 2015-2016.

L’ANC avisa els partits que podriaanar a les eleccions. Impulsaria una can-didatura de país si els partits no s’avin-guessin a pactar uns punts mínims d’u-nitat d’acció. L’ANC mou fitxa perquèles eleccions del 27 de setembre siguinun autèntic plebiscit per la indepen-dència de Catalunya. La ponència polí-tica aprovada pel secretariat i que hau-rà de ser validada en l’assemblea gene-ral del 12 d’abril, demana als partits quehi hagi unitat d’acció amb la societat ci-vil. I proposa un punt programàticcomú perquè després del 27-S comen-ci el procés cap a la independència. Unprocés que l’ANC preveu que serà de sismesos o d’un any i mig, depenent de sil’estat espanyol s’avé a negociar o no.

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-

finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana,des de l’Assemblea treballarem inten-sament en els tres eixos bàsics del nos-tre Pla d’actuació: Incidència social, in-cidència política i mobilització social.Respecte a l’eix d’incidència social, l’ob-jectiu principal continua sent el mateix:augmentar la majoria social favorable ala independència.

L’ANC vol insistir i remarcar sobreels perquès de la independència. Volemproclamar una nova República catala-na independent que comporti el com-promís de construir un país nou, un paísper a tothom. Volem la independènciaperquè disminueixin els actuals des-equilibris socials. Volem un estat de dret,democràtic i social i això vol dir que cal-drà millorar i ampliar tot allò que faci re-ferència als drets socials: salut, ense-nyament, habitatge, pensions, atur, ser-veis socials…

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana in-dependent, des de l’Assemblea treba-llarem intensament en els tres eixos bà-sics del nostre Pla d’actuació: Incidèn-cia social, incidència política i mobilit-zació social.

Respecte a l’eix d’incidència social,l’objectiu principal continua sent el ma-teix: augmentar la majoria social favo-rable a la independència. Les accions d’a-quest eix buscaran incidir més directa-ment en els diferents àmbits a travésd’un missatge clar de futur, un missat-ge en què es facin ben palesos els valorsde l’ANC: llibertat, democràcia i justíciasocial.

L’ANC insisteix a remarcar elsperquès de la independència. Volem pro-clamar una nova República catalana in-dependent que comporti el compromísde construir un país nou, un país per atothom. Volem la independència perquèdisminueixin els actuals desequilibris so-cials. Volem un estat de dret, democrà-tic i social i això vol dir que caldrà mi-llorar i ampliar tot allò que faci referènciaals drets socials: salut, ensenyament, ha-bitatge, pensions, atur, serveis socials, imolts altres interessos bàsics del país.

4Al peu del canóper Sebastià Barrufet

Vagi per endavant que una tragèdia comla viscuda avui fa una setmana escassatreu qualsevol mena de transcendènciaa si trobem a faltar o no la nostra llen-gua en una placa en terres alpines. Elsque trobem a faltar, i ens manquen deveritat, són les víctimes, que sota capconcepte mereixien viure, i patir, una cir-cumstància tan brutalment sagnantcom injusta i innecessària. I el nostre re-cord ha de ser per elles i pels familiarsi amics que no deuen viure un momentespecialment tendre. Des d’aquí dosmots prou clars: reconeixement i com-prensió.

Deia Baudelaire que la gran virtut deldiable és fer-nos creure de la seva in-existència i l’Aloixa als aclamats Ger-mans Karamazov també ens recordavaque tot podia ser possible en un móndescregut i sense Déu. És clar, i evident,que hom pot no creure i ser un virtuós,de la mateixa manera que certes creen-ces, o formes de comprendre-les, podeninduir-te a comportaments immorals oassassins. No és per aquest article, niaquest articulista, discutir sobre lesraons que portaren al copilot de l’avió afer semblant bestiesa però quan parlemque vivim en una societat creixentmentdeshumanitzada, i desviada d’un conjuntde valors tradicionals i de moral relati-vista, hauríem d’adonar-nos que, sensevoler, ens acostem a la barbàrie i ens allu-nyem de la civilització.

Que la nostra llengua no es trobi enuna placa o en un monument a Françano hauria de sorprendre a ningú. Fran-ça té una llarga i extensa tradició de ne-gació de tot allò que s’allunya del patrójacobí i homogeneïtzador. O millor dit,hauria de sorprendre a tots els qui pre-diquen i es confessen seguidors de l’Es-panya plural i d’un encaix satisfactori deCatalunya a Espanya, i ja no diem a lapròpia França. Al món, o ets un Estat ono ets ningú. Als vuitanta, he escrit mol-tes vegades, una colla de catalanistes –i europeistes- ben intencionats i, tant omés ingenus, creieren que amb el pro-cés d’integració europeu el fet diferen-

cial català, no només seria respectat,sinó, fins i tot, incrementat al nivell com-petencial, jurídic i normatiu. La realitatfou molt més prosaica i decebedora, Ca-talunya va beneficiar-se de formar partde la UE en tant que regió espanyola,però no pas pel fet de ser catalans. El fa-mós, i inútil, Comitè de les Regions maiva arribar a ser la cambra política que an-helaven solvents catalanistes com Pujol,Maragall, i tants d’altres a dreta i es-querra de l’arc polític, i nacions com Ca-talunya eren equiparades a pobles de Lu-xemburg o a regions sense cap mena deconsciència nacional. Qui ho volia veu-re ja se n’adonava llavors però a casanostra una determinada i suposadaprudència, aconsellava fer la vista gros-sa i mantenir un pensament acrític so-bre les nostres relacions amb Europa iel mateix Estat espanyol.

Avui les coses han canviat molt i acasa nostra una part important de la ciu-tadania, en especial els menors de cin-quanta anys que no han viscut amb ri-gor el pes del franquisme, entenen quel’emancipació nacional, o sigui la inde-pendència, és l’únic instrument viable ieficaç per fer tirar el nostre país enda-vant i guanyar-nos el respecte i el reco-neixement exterior que ara, indiscuti-blement, no gaudim ni tenim. Si entreles víctimes de l’avió de German Wingshi hagués un ciutadà andorrà la nostrallengua faria part de la placa en qüestió.Ja sé que una placa amb un idioma o unaltre no serveix per consolar a les vícti-mes però il·lustra, aquest fet, la petite-sa de la nostra terra essent com som, aulls del món, una mera regió espanyo-la que encara no ha fet el pas endavantvers les seves aspiracions nacionals i, perquè no dir-ho, racionals. Que el català,per Andorra, sigui oficial a l’ONU, i nopas a la UE per Catalunya i el conjuntdels Països catalans, expressa que llunyde debilitar-se la globalització continuafent dels estats, petits o grans, l’instru-ment i actor únics en el marc de les re-lacions internacionals. Si volem, podrem,ara ja no valen dilacions.

4Ni rastre de català als Alpsper Marc Gafarot


Granollers| 8

líniavallès.cat 10 abril 2015

La remodelació del barri del Con-gost ja és una mica més a prop. LaJunta de Portaveus ha aprovat demanera inicial el projecte de re-parcel·lació i urbanització del Plade Millora Urbana 134, que afec-ta els terrenys situats entre elpavelló Congost i la línia de trende Vic i la carretera de Caldes i elcarrer Narcís Muntoriol, ja en elterme de Canovelles.

La proposta, que s’exposarà alpúblic durant un mes, abasta untotal de 19.979 metres quadrats,dels quals 14.000 es destinaran aespais públics, equipaments i vialsi prop de 6.000 a sòl privat. Aixídoncs, el projecte preveu el per-llongament dels carrers de l’entornamb espais per a vianants, laconstrucció de 250 habitatges,dels quals 85 seran de protecció

oficial, la creació d’un aparca-ment públic pròxim a l’estació deGranollers-Canovelles i resoldre laconnexió amb la carretera de Cal-des amb el trasllat del pas per avianants sota la via.

L’actuació forma part del des-envolupament del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM) i estroba en procés de realització desde fa sis anys. El Pla de Millora del

barri del Congost es va aprovar de-finitivament el 30 de juny del2009. Des d’aleshores, la junta decompensació ha presentat dife-rents requeriments, però no ha es-tat fins ara que s’ha generat un noudocument amb tots els punts en elsquals hi havia discrepància i l’Ofi-cina de Gestió del POUM ha esta-blert la tramitació dels instru-ments de gestió urbanística.

Projecte de les obres al barri del Congost. Foto: Ajuntament

Granollers fa les primeres passesper reformar el barri del Congost» El projecte preveu perllongar carrers i construir 250 habitatges» Aquesta actuació estava aturada des del juny del 2009

Amics del Xiprer suma lameitat de socis que l’any 2013 SOCIETAT4L’Associació Amicsdel Xiprer segueix creixent peròde manera més lenta que anysanteriors. Durant el 2014 va su-mar 53 nous socis, la meitatque l’any 2013 quan va aug-mentar en un centenar de col·la-boradors. Els socis paguen unaquota mensual de 10 euros queserveix per assegurar el finan-çament de la casa d’acollida si-tuada al carrer Josep Umbert. El2014, Amics d’El Xiprer vatransferir 124.000 euros a El Xi-prer. Aquest import representael 40% del total de donacionseconòmiques que reben.

Aquestes dades es van pre-sentar la setmana passada du-rant l’assemblea de l’Associació,

en la qual el seu president,Francesc Boix, va remarcar que,tot i que els està costant superarla xifra dels 900 socis, han de re-conèixer que fa uns anys comp-tar amb prop de 1.000 col·la-boradors “semblava una utopia”i va recordar que “tot i que les xi-fres macroeconòmiques indi-quen que la situació millora,pensem que trigarà a arribar acrear-se benestar per a tothom”.

La casa d’acollida d’El Xiprerva servir durant l’any passatun total de 66.814 àpats, inclo-sos els dinars i els esmorzarsservits al menjador del carrerJosep Umbert i també els en-trepans que es donen per sopara les nits.

SERVEIS4Arran de la recententrada en vigor de la reformafiscal, amb els canvis en les lleisde l’Impost de Societats i deTransparència, les entitats no lu-cratives han vist com canvia-ven les seves obligacions. És peraixò que l’Ajuntament ha ampliatel servei d’informació, formaciói assessorament i ofereix un ser-vei de cita prèvia amb el gestor,perquè les entitats aclareixintots els dubtes sorgits arran delsnous canvis.

Aquest servei, que es pot de-manar des de l’1 d’abril a travésdel web municipal o de manerapresencial al Servei de Partici-pació Ciutadana, permet que lesentitats sense ànim de lucre queho sol·licitin rebin una orienta-ció fiscal i econòmica per partd’un expert que donarà respos-ta personalitzada a les seves de-mandes. Durant la cita entre elgestor i l’entitat, que es portaràa terme a Can Jonch, l’expertidentificarà, a partir de les ex-

plicacions de cada entitat, elsseus punts febles i explicarà comcal actuar d'acord amb la nor-mativa. Dels tràmits se n’ocuparàcada entitat.

Al nou espai web també espoden consultar les sessions in-formatives que s’organitzen pe-riòdicament i fer diferents trà-mits com inscriure una entitat alregistre municipal, actualitzaro modificar-ne les dades, donar-la de baixa o demanar espais mu-nicipals per fer activitats.

Fira | Torna la Llotja del vehicle clàssic a la ciutatUn any més torna la Llotja del vehicle clàssic al Parc Firal. En aquesta onzena edició,

l’exposició acull vehicles i motocicletes amb una antiguitat de més de 25 anys i mostravehicles de competició i cotxes americans i custom. L’entrada és gratuïta i hi participaran

una vuitantena d’expositors que posaran a la venda les peces de vehicles descatalogats.

RedaccióGRANOLLERS

Més informació per a les entitats

Granollers 9 | líniavallès.cat10 abril 2015

ICV i EUiA reprenen la coalicióper a les eleccions municipals

POLÍTICA4ICV i EUiA aniranjuntes a les eleccions. Després demesos de negociacions, les duesformacions han arribat a un con-sens i han signat l’acord que lesuneix. La candidatura estarà en-capçalada, com ja s’havia anun-ciat fa mesos, per actual portaveud’ICV, Josep Casasnovas, i el nú-mero dos serà proposat per EUiA.De fet, aquest és l’únic acord alqual han arribat les dues forma-cions, després de les diferents des-avinences que s’han fet públiquesen els darrers mesos.

Des d’un primer moment,EUiA va mostrar el seu interès performar una candidatura més àm-plia d’esquerres i es va arribar areunir amb membres de la CUP,l’Assemblea Oberta Municipalis-

ta i Procés Constituent. Després vaarribar a un acord amb Podemque es va trencar al cap de tres diesi que va suposar la dimissió del seucoordinador, Lluís Navarro.

Ara ICV i EUiA es reivindi-quen com a “alternativa d’es-querres amb propostes” a Gra-nollers, davant el desconcertd’una part de l’electorat, i esproposen impulsar nous marcsunitaris de treball i lluita.

Casasnovas s’ha mostrat sa-tisfet amb l’acord “perquè dónacontinuïtat a una feina valenta,rigorosa i compromesa, quehem estat duent a terme durantquatre anys. No ens podíemperdonar anar separats i és unabona notícia que hàgim assolitaquest acord”.

Granollers ja disposa del seupunt de Servei d’Intermediació enDeutes de l’Habitatge (SIDH).D’aquesta manera, la ciutat sesuma als 28 punts d’atenció queja funcionen per tot Catalunya.

El SIDH és un servei decol·laboració entre administra-cions amb un circuit únic, que

compta amb la participació delsCol·legis d’Advocats, destinat afamílies que no poden fer frontal pagament de l’habitatge i queté l’objectiu de mediar entreparticulars i entitats bancàriesper evitar l’exclusió social permotiu residencial.

El diputat de Benestar So-cial, Salut Pública i Consum,Igualtat i Ciutadania de la Di-putació de Barcelona, JosepOliva, assegura que es tractad’un “servei únic que fa xarxa i

està al costat de les necessitatsbàsiques de la ciutadania”.

El SIDH de la ciutat està situata l’edifici Vila Obert del carrer SantJaume. Els usuaris han de ser per-sones amb un únic habitatge depropietat, que sigui la residènciahabitual i que tinguin dificultatsper fer front al pagament de la hi-poteca. Si compleixen les condi-cions, són ateses per un advocatespecialista que proposa una mo-dificació de les condicions deldeute amb l’entitat financera.

Presentació del SIDH de Granollers. Foto: Ajuntament

Obren un servei d’intermediació en deutes d’habitatge

RedaccióGRANOLLERS

Signatura de l’acord entre ICV i EUiA. Foto: ICV-EUiA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 10 abril 2015| 10 líniavallès.cat 10 abril 2015

Molletlíniavallès.cat 10 abril 2015

Després de molts anys aturada,sembla que la reforma de l’em-blemàtic edifici de l’antiga Aca-dèmia Viñas serà una realitat. LaJunta de Govern ha aprovat lallicència d’obres que permetrà larehabilitació de l’edifici.

Es tracta d’unes obres que elPle municipal va considerard’especial interès municipal,cosa que dóna dret a obtenir el75% de bonificació en els treballsde reforma i el 100% en les ta-xes municipals.

El projecte, llargament rei-vindicat pels veïns, preveu la re-habilitació de l’edifici, junta-ment amb la construcció de doshabitatges i un local comercial.L’edifici, que va ser la primeraseu de l’Acadèmia Mollet, es tro-ba inclòs dins el catàleg de pa-

trimoni local, cosa que obliga amantenir l’actual volumètricade l’immoble, així com la faça-na i els elements decoratius,especialment la tribuna en cor-ba de la cantonada.

Aquesta no és la primeravegada que s’inicia un projectede reforma de l’immoble, ja que

el promotor Jaume Alcoberro hova intentar l’any 2008, peròl’esclat de la crisi i la manca definançament van fer que s’ha-guessin d’aturar les obres.

Amb la decisió de la Junta deGovern sembla que aquest em-blemàtic edifici tornarà a lluirl’encant que va tenir anys enrere.

L’edifici de l’antiga Acadèmia Viñas que es reformarà. Foto: Arxiu

La rehabilitació de l’antigaAcadèmia Viñas, més a prop

» La Junta de Govern ha aprovat la llicència d’obres d’aquest edifici» El Ple ha considerat aquest immoble d’especial interès municipal

Alberto Garzón participa avuien un acte de Canviem MolletPOLÍTICA4Aquesta tarda el can-didat d’IU a la presidència del go-vern espanyol, Alberto Garzón,vista Mollet per participar en unatrobada ciutadana organitzadaper la candidatura Canviem Mo-llet (formada per ICV, PodemMollet i EUiA).

La visita de Garzón a la ciu-tat s’emmarca dintre del se-guit d’actes que el polític d’IUprotagonitzarà aquests dies aCatalunya amb motiu de l’ani-versari de la II República. Enaquestes trobades, Garzónaprofitarà per presentar el seuprojecte Per un nou país i de-fensar els processos de con-fluència i l’inici d’un procésconstituent a tot l’estat.

En el cas de Mollet, la pre-sència de Garzón tindrà el for-mat de trobada ciutadana ober-ta, on el polític dialogarà ambles persones i entitats que vul-guin transmetre les seves in-quietuds sobre els intensos pro-cessos polítics que es viuen ac-tualment.

En aquest acte, CanviemMollet també farà difusió delsprocessos d’elaboració del seuprograma electoral per al 24de maig i es presentarà la cam-panya #rescatsocial, amb laqual es denuncia la situació d’e-mergència social que pateix ac-tualment la societat i les mesu-res que s’haurien d’aplicar perintentar corregir-la.

SEGURETAT4L’any passat esvan cometre 5.020 delictes ifaltes penals a l’Àrea Bàsica Po-licial (ABP) de Mollet (forma-da per Mollet, Montmeló, laLlagosta, Parets, Sant Fost,Martorelles i Santa Maria),cosa que suposa un incrementde l’1,08% respecte al 2013,quan es van registrar 4.930 de-lictes.

Aquestes xifres situen l’ABPde Mollet com l’única unitat dela Regió Metropolitana Nord on

han augmentat els fets delictiusdurant el darrer any. Segons elsMossos d’Esquadra, els delictesmés nombrosos durant el 2014a l’ABP de Mollet van ser elsfurts i robatoris, dels quals el78,2% van ser a l’interior delsvehicles.

La policia catalana remarcaque aquest increment dels fetsdelictius a l’ABP de Mollet s’haproduït perquè l’any 2013 vaser excepcionalment bo pel quefa al nombre de delictes.

Tot i aquestes dades, fontsde la comissaria de Mollet afir-men que la ciutat és tranquil·lai segura i recorden que la ràtiode delictes per cada mil habi-tants, que és de 46,9, es trobaper sota de les xifres de Cata-lunya (65).

La policia molletana re-marca que a la ciutat els prin-cipals problemes vénen donatsper la convivència, principal-ment els d’ocupació de la viapública.

RedaccióMOLLET

Augmenten els delictes

Cultura | El Museu Abelló presenta ‘L’ensulsida, de Pere Roca i Pla’Dimarts vinent, i amb motiu de la commemoració del 84è aniversari de la proclamació de la

II República, el Museu Abelló serà l’escenari de la presentació del llibre L’ensulsiada, de Pere Rocai Pla, guardonat amb el Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2013. Es tracta d’un llibreque explica les memòries d’aquest molletà i la seva experiència al camp de concentració d’Argelers.

Queden menys de dos mesosper a les eleccions. Té bonessensacions?Molt bones. Al carrer la gent de-mana canvis i creiem que la can-didatura que hem configurat ésprou àmplia per respondre lesnecessitats de la ciutadania. Lagent vol un relleu que es facicàrrec de les regnes de l’Ajunta-ment i crec que ja ens pertoca. Amés, el país també requereixque qui governi a Mollet estiguia favor del procés i de la inde-pendència.

Què pot aportar Oriol López queno tinguin els candidats d’altrespartits?L’Oriol López sol, seguramentpoca cosa. L’Oriol López amb

tota la gent que té al seu voltant iamb la preparació col·lectiva d’unequip que vol governar, molt. Pertant, jo aporto el que aporta elmeu equip. Em toca liderar elgrup i ho faig molt feliç, perquètreballem amb unes ganes enor-mes de confiança en el futur.

Quin seria el primer canvi quefaria a Mollet si fos alcalde?És necessari que hi hagi un canvien les maneres de fer en general.Volem fer una auditoria per en-tendre com estan les finances del’Ajuntament i com està el deute.A part d’això, crec que els canvisgiren al voltant de tres punts:transversalitat, govern obert irevitalització. És a dir, primeracabar amb l’apatia dels funcio-naris, perquè hi ha molt talentdins de l’Ajuntament que estàdesaprofitat. Pel que fa a la ideade govern obert, volem implicarla ciutadania en els afers públicsi prendre decisions compartides,

sortir al carrer i fer referèndumsvinculants. Per últim, hem de re-vitalitzar el poble. Mollet ha detornar a exercir la capitalitat delBaix Vallès. Ho ha de fer d’unamanera generosa i, per això, calser referents en l’àmbit comer-cial, industrial i cultural, entrealtres coses.

Quines mesures emprendrien decara al petit comerç?Primer de tot apostar-hi. Cal queels eixos comercials siguin trac-tats d’una manera diferent i calrevitalitzar-ho tot perquè la gentdels pobles del voltant entenguique Mollet és un lloc de referèn-cia a la zona per venir a comprar,consumir cultura, passar el seutemps d’oci...

Com s’han de tractar els eixos co-mercials?En primer lloc, cal entendre qui-nes necessitats tenen. Si ha devenir gent d’altres pobles, neces-

siten que hi hagi aparcament,que se’ls conegui i cal fer campa-nyes de promoció a l’exterior.Però per poder fer això, s’ha detenir una bona relació amb lesentitats i institucions d’aquestsmunicipis i avui no n’hi ha. Elspobles del voltant viuen d’es-quena a Mollet.

Per quin motiu?Pel tarannà de l’actual govern. Sifas les coses de manera unilaterali direccional, és lògic que els al-tres pobles, encara que hi governiel mateix color polític, no vulguinsaber res de Mollet. Això ha decanviar.

I en cultura?En temes de cultura no hi ha in-versió institucional. Fa 10 anys te-níem una programació estable aCan Gomà, durant la SetmanaSanta la biblioteca estava oberta...Ara no passa i això és cultura i co-hesió social.

Però anys enrere també gover-nava el PSC...Sí, però no hi ha ni les mateixespersones ni les mateixes priori-tats. Al final, en política munici-pal, i independentment de lessigles que marquen una ideologiai una manera de fer, hi ha les per-sones. I pensem que l’equip d’arano entén que la cultura i l’educa-ció contínua és el futur dels nos-tres fills. Hem d’apostar per lacultura. A Mollet hi ha moltescoses petites que s’han perdut.

Posi’m un exemple.Hi havia cicles poètics, de música,de cinema... Tot això s’ha acabatesmorteint, perquè no hi ha hagutla voluntat de l’equip de govern, jano de posar-hi diners, que sé quede vegades no n’hi ha, sinó decreure-hi i confiar-hi. A aquest go-vern, tot allò que no controla, i lacultura és molt difícil de controlar,no li agrada. I, com que no liagrada, deixa que es vagi morint.

| 12Entrevistalíniavallès.cat 10 abril 2015

Candidat a l’alcaldia de Mollet per Ara Mollet-ERC-MES

Pamela MartínezText i Fotografia

“Els pobles del voltant viuen d’esquena a Mollet pel tarannà de l’actual govern”

Oriol López

Estarien disposats a pactar ambaltres partits per fer possible unaltre govern?Naturalment. Seran uns quatreanys complexos. Molta gent vo-tarà ideologies que els permetindecidir com volen que sigui el seupaís i altres hi votaran en contra.Serà una legislatura molt com-plexa i a l’àrea metropolitana en-cara més. Crec que serà difícilarribar als 13 regidors, cosa quefarà necessari pactar i nosaltresestem disposats a fer-ho.

Tenen alguna prioritat?Sabem que no pactarem ni ambCiutadans ni amb el PP, perquèno entenen o no volen aplicar la

democràcia. Tampoc pactaremamb el PSC, perquè porta moltsanys governant i és de qui soml’alternativa. Ens queden les op-cions de l’esquerra i CiU i estemdisposats a parlar amb ells perarribar a pactes de govern.

Fa gairebé un any em comentavaque estaria encantat que Mont-serrat Tura anés a les llistes d’ERC.Ella personalment no hi és, peròel seu nou partit sí...La candidatura que presentemés molt àmplia, molt integra-dora i molt diversa. Haver fet unpacte amb Moviment d’Esquer-res és molt important, perquèara som republicans d’esquerres

molletans més socialistes molle-tans i molta altra gent indepen-dent que volem aspirar a uncanvi. Que MES ens aporti gentcom Dani Novo o Carme Guarrotambé és molt important, i quela Montse Tura sigui a Movi-ment d’Esquerres vol dir queestà en el projecte compartitd’ERC i MES. Tenir valors alnostre costat com aquests exre-gidors o la Montse Tura és moltimportant per a nosaltres.

Què els aporten els indepen-dents a la candidatura?Sobretot coneixement del terri-tori, perquè són gent molt arre-lada a Mollet, que s’estimen el

seu poble. I ens aporten conei-xement en diferents àmbits comel comercial, el cultural, l’asso-ciatiu o l’esportiu, a més de ge-nerar una riquesa nova que devegades és difícil de trobar a lesorganitzacions polítiques.

El seu eslògan és ‘D’ara enda-vant, Mollet serem tots’. Quèvolen transmetre?D’ara endavant vol dir queaquests anys tot ha funcionatd’una manera i ara hi ha una al-ternativa que som nosaltres i quefarem que tot funcioni diferent.Mollet serem tots vol dir que finsara no hi ha hagut igualtat entretots els molletans. Per tant, sid’ara endavant Mollet serem tots,volem dir que tots, els que esti-guin a l’oposició i els que estiguinal govern, els d’un color i d’unaltre, els que són d’aquí, els quevan venir als anys 60 o els quevan arribar ahir, decidirem elfutur del poble. La identitat mo-lletana es pot entendre d’unaaltra manera i nosaltres estemcapacitats per explicar-la a la ciu-tadania i per portar-la al govern.

Quina és aquesta nova manerade fer política de la qual parlen?Per una banda, barrejar-nos ambla gent i no estar tancats en undespatx. Per descomptat quefarem política i prendrem deci-sions, però amb el consens de laciutadania. El moment de crisiactual ens porta a haver de fercoses noves i, en els darrers setanys, el govern local no ha fet resde nou. Pensem que hem de bus-car noves maneres de fer sensecrear conflictes. No dic que nos-altres siguem la nova política,però en volem fer una de nova.En sabrem o no, però ho volemprovar i sempre amb la veritatper davant.

El PSC havia dit que no canviariala seva política de radars, però hatret el de la ronda dels Pinetons.Creu que ha estat una decisióelectoralista?No és l’única. Feia sis anys que elmón animalista de la ciutat de-manava un espai per a gossos ino en feia ni cas, de fet gairebése’n reia. I ara n’ha fet un. També

està contractant moltíssima gent,que no sabem si s’està pagant oserà un deute de futur, que netejala ciutat. I ara treu el radar. Sensdubte, tot això és electoralisme.El radar es treu adduint que esfaran dues rotondes, però durantun temps no hi haurà ni radar nirotondes. Per tant, no era tan im-portant com ens volien fercreure. A més, estem convençutsque han pactat amb l’empresaencarregada de les càmeres deseguretat del trànsit que, si conti-nuen governant, posaran els ra-dars a altres bandes de Mollet.Per descomptat que fan electora-lisme.

Canviant de tema, finalment Mo-llet Impulsa ha sortit del concursde creditors i el PSC critica que al-guns partits com ERC hi hanposat bastons a les rodes...Impossible. Entre altres cosesperquè no decidim. Nosaltresnomés hem informat i això és elque els fa mal. Vam dir que se’nsva amagar informació, cosa queés certa, ja que no ho han pogutnegar mai. És cert que en el casde la Vinyota va haver-hi unasentència injusta, però tambéuna gestió nefasta durant moltsanys per part del govern munici-pal. Es podria haver pagat menyssi s’hagués pactat abans. Crec ques’ha enganyat la ciutadania i elsgrups municipals. I que se’nsdigui que hem posat bastons a lesrodes quan nosaltres no hempogut fer mai res, em sembla in-creïble. Només tenim la informa-ció que se’ns dóna i el que hem fetés fer-la pública.

Quina és la seva ‘quiniela’ de caraa les eleccions del 24 de maig?Penso que tot quedarà molt ato-mitzat i, per tant, estarem en unmoment on el diàleg serà moltimportant. Nosaltres intentaremi considero que estem en dispo-sició de ser la llista més votada,guanyar les eleccions, però crecque serà a molta distància dels 13regidors. Per tant, caldrà pactar.Creiem que la suma de projecte icandidatura que hem fet seràpremiada per la ciutadania, per-què molta gent necessita una al-ternativa i l’estem oferint.

13 | Entrevista líniavallès.cat10 abril 2015

“Volem barrejar-nos amb la gent i no estar tancats

en un despatx”

“Considero que estem en disposició de ser la llista

més votada”


Mollet 15 | líniavallès.cat10 abril 2015

La CUP acusa l’alcalde de fer un ‘book’ del butlletí municipalPOLÍTICA4La CUP acusa l’al-calde d’haver convertit la da-rrera edició del butlletí munici-pal Quatre Cantons en un “bookfotogràfic personal”. Segons elsindependentistes, la publicacióconté 62 fotos de l’alcalde a lesseves 64 pàgines i demanen ex-plicacions sobre aquest núme-ro extraordinari “publicat a lesportes de la campanya electoralquadruplicant el seu nombrede pàgines habitual”.

El cap de llista de la CUP, Is-rael Giuffrida, afirma que es trac-ta d’una “descarada operaciópropagandística de l’alcalde” i lirecorda que “si vol fer campan-ya electoral que se la pagui ambels seus diners i no amb els dels

molletans”. Giuffrida asseguraque “PSC i CiU tenen dret a ex-plicar la seva obra feta, però no asaquejar les arques municipals”.

El regidor de comunicació,Sergi Garcia, explica a LíniaVallès que “la llei ens obliga a in-formar el ciutadà sobre tot allòque fem durant la legislatura iaquest és l’objectiu del darrerbutlletí”, i afegeix que “si s’ana-litza objectivament la publicaciói ens traiem el barret polític, albutlletí es veuen representadesles accions de govern i com quel’alcalde és el màxim represen-tant de la ciutat surt a les fotos”.A més, Garcia remarca que albutlletí “també hi surten repre-sentants d’altres partits”.

Els Plans d’Ocupació de Mollethan donat feina a prop de 150aturats de la ciutat. Fa uns dieses va engegar el darrer pla queha permès que els serveis mu-nicipals contractessin un total de51 molletans.

Aquestes persones treballa-ran amb un contracte de sismesos a jornada completa queels permetrà realitzar tasques

administratives, de peó i cap decolla. Entre els projectes es tro-ben els d’agents cívics, suport aserveis administratius, neteja,millora de la xarxa informàticaals equipaments municipals, re-habilitació del cementiri de Mo-llet i reparació de paviments ipintura del mobiliari urbà.Aquest contracte, a més, inclouuna formació en l’àmbit en elqual treballaran.

Així doncs, les persones querealitzin projectes de contacteamb obra rebran una formacióen prevenció de riscos laborals,

mentre que les destinades ajardineria i neteja la formacióque rebran està encarada a ne-teja de vidres. Finalment, els im-plicats en tasques administra-tives i d’agent cívic rebran for-mació en l’àmbit d’atenció alclient i comunicació.

L’alcalde, Josep Monràs,s’ha mostrat molt satisfet ambl’eficàcia dels diferents plansd’ocupació i ha remarcat queaquestes iniciatives “demostrenque la prioritat principal delgovern municipal és la creaciód’ocupació”.

Acte de recepció dels Plans d’Ocupació.Foto: Ajuntament

Prop de 150 aturats tenen feinagràcies als Plans d’Ocupació

RedaccióMOLLET

Portada del butlletí municipal. Foto: Ajuntament

Parets| 16


Els veïns demanen més comerç i zones d’oci a l’Eixample

SOCIETAT4Els veïns de l’Ei-xample de Parets volen que hihagi un teixit empresarial mésampli, que es creïn zones d’oci ique s’ampliïn les voreres. Així hohan manifestat els més de 800veïns d’aquest barri que hanparticipat en el procés L’Ei-xample, com tu el vols.

Aquest procés participatiu,que es va portar a terme durantel mes passat, servirà per a l’ela-boració de l’avanç del Pla Direc-tor de l’Eixample. Aquest docu-ment, que s’elabora en el marc dela revisió quinquennal del pla es-tratègic Parets, com tu el vols

2010-2025, ha de servir per pro-jectar urbanísticament aquestazona del municipi. Més endavantestà previst iniciar el mateix pro-cés centrat en el Barri Antic.

De les enquestes, a més delssuggeriments, també se n’ex-treu que la tranquil·litat, les co-municacions i la proximitat delsserveis són els aspectes més va-lorats per la ciutadania.

El procés va incloure unapassejada pels carrers i barris del’Eixample i dues sessions de tre-ball, una adreçada específica-ment a comerciants i una altraoberta a tota la ciutadania.

La memòria de mandat publica-da per l’Ajuntament amb el títolCompromisos-Realitats no hadeixat indiferents els partits de l’o-posició, que s’han unit per titllar-la d’una “eina de propaganda del’equip de govern (PSC i PP) pa-gada per tots”.

En una nota de premsa con-junta, NOPP, CiU, ICV-EUiA iERC remarquen que el docu-ment “no representa en el seucontingut la feina feta pel con-junt del consistori” i assegurenque, tot i que consideren neces-sari informar de l’acció de go-vern com a acte de transparèn-cia, “en els temps que corren lesdespeses s’han de mirar amblupa i aquesta tan elevada, enuna sola publicació, ens la po-dríem haver estalviat i haver-ladedicat a altres urgències mésimportants”.

Els diferents partits de l’o-

posició afirmen que hi troben “afaltar el més mínim sentit d’au-tocrítica i participació de tot elconsistori”, asseguren que “encap moment la resta de grupshem estat consultats, ni tansols per l’ús de la imatge dels re-gidors de l’oposició” i assenya-len que “el contingut de la pu-blicació es correspon més a unpublireportatge de l’actual al-calde i a un element de propa-ganda electoral de la seva per-

sona (hi surt en més de 50 fo-tografies), que no pas a un au-tèntic document informatiu pera la població”.

La regidora de comunica-ció, Susanna Villa, assegura que“la impressió de la revista no hatingut cap cost, només 26 cèn-tims de distribució per exem-plar”, i remarca que “a Parets te-nim una oposició destructivaque només té discurs en la pro-ximitat de les eleccions”.

Memòria de mandat publicada per l’Ajuntament. Foto: CiU

L’oposició acusa el govern de ferpropaganda amb diners públics

RedaccióPARETS

Tecnologia | L’Ajuntament estrena ‘app’ pròpiaL’Ajuntament de Parets estrena app pròpia, una aplicació gratuïta per a dispositius mòbils

que neix amb la voluntat d’obrir un canal d’interacció amb la ciutadania. Amb l’app, es dónaaccés a les notícies, telèfons d’interès, a les xarxes socials institucionals i permet traslladar

incidències de manera fàcil i ràpida sobre qualsevol aspecte relacionat amb el municipi.

17 |

La Llagostalíniavallès.cat 10 abril 2015

OCUPACIÓ4L’Ajuntament ha re-but 184 sol·licituds per optar a co-brir alguna de les places del plad’ocupació que posarà en marxadurant aquest mes. Una vegadarevisada la documentació, el con-sistori ja ha elaborat uns llistatsamb els aspirants admesos i ex-closos que es poden consultar alweb municipal.

En concret, per al servei mu-nicipal de jardineria, s’han pre-sentat 66 sol·licituds; per a dina-mitzador, 16; per a dissenyadorgràfic, 20; per a integrador social,18; per a agent cívic, 24; per a edu-

cador social, 18 i per a treballadorsocial, 22. Les contractacions se-ran a jornada completa i tindranuna durada de sis mesos. Les per-sones seleccionades definitiva-ment començaran a treballarabans de finals d’abril.

En una segona fase d’aquestsplans d’ocupació, que es posarà enmarxa durant les pròximes set-manes, s’oferiran quatre llocs detreball per a la brigada municipald’obres, un de cuidador assis-tencial, cinc d’auxiliar adminis-tratiu, un de monitor de gimnàs-tica i un d’auxiliar d’informàtica.

L’Ajuntament demanarà un crè-dit de 175.000 euros a la Dipu-tació de Barcelona per poderportar a terme diferents inver-sions al municipi. Aquesta par-tida de diners inclou, entre altresqüestions, 42.000 euros per albar del Parc Popular, 28.700per a la reparació del sostre delPoliesportiu Antonio García Ro-bledo, 22.000 per actuar a la lle-ra de la riera Seca i 30.000 per ala construcció d’un mur de pro-tecció al Complex Esportiu Mu-nicipal El Turó al costat quedóna a la via del tren.

El crèdit de la Diputació, que éssense cap tipus d’interès, també esfarà servir per a la instal·lació d’unespai per a gossos al Parc Popular,la substitució de mobiliari urbà igronxadors, la compra de material

per al Centre Cultural i l’Escola deMúsica i l’adquisició de la taula deso de Ràdio la Llagosta.

El regidor socialista, AntoniRísquez, remarca que no enténla justificació donada per l’equipde govern per demanar aquestcrèdit i la regidora d’Economiai Hisenda, Marta Melgar, li re-corda que ja s’havia de demanar

un préstec a la Diputació per alsimprevistos i s’ha aprofitat perinvertir-los en altres qüestionsnecessàries.

El regidor de Treball, Adeli-no Macias, per la seva banda, re-marca que aquest crèdit “es potdemanar perquè s’ha tancat l’e-xercici de l’any 2014 amb xifrespositives”.

Ple ordinari de l’Ajuntament de la Llagosta. Foto: Ajuntament

El Consistori demanarà un crèditde 175.000 euros a la Diputació

RedaccióLA LLAGOSTA

184 persones sol·liciten plaçaal primer Pla d’ocupació 2015

Sant Fost | Gran implicació als Tres Tombs d’enguanyEls Tres Tombs d’enguany ha estat molt especial al seu pas pel carrer Sant Isidre. Els veïns s’hi van implicar força i van esperar els carruatges vestits d’èpo-ca, amb el carrer guarnit i amb una exposició d’eines i estris de camp antigues. A més, l’espera es va amenitzar amb una cantada i van oferir beguda als passants.

Martorelles / Sant Fost

Luis Simoes instal·larà el seucentre logístic a l’antiga Derbi

MARTORELLES4L’operador lo-gístic Luis Simoes s’instal·larà al’antiga fàbrica de Derbi. Elgrup portuguès ocuparà 13.000dels 17.000 metres quadratsque tenia la fàbrica de motos.Aquesta operació culmina lacomercialització de les instal·la-cions que pertanyien a la famí-lia Rabasa, fundadora de lacompanyia, i que s’havien posatal mercat fa dos anys, quanDerbi va tancar.

Segons fonts de la immobi-liària encarregada de comercia-litzar les naus, “Luis Simoes haescollit aquestes instal·lacions, jaequipades i distribuïdes en qua-tre mòduls, per mantenir l’ex-

pansió que porta a terme en elsúltims anys”. La companyia jadisposa d’instal·lacions logísti-ques i de transport al polígon deCan Volart, a Parets. L’edifici lo-gístic que ara preveu posar enmarxa a Martorelles disposa dequatre mòduls, és aïllat, té unaalçada interior d’entre set i deumetres i diferents portes de sor-tida de mercaderies.

Luis Simoes és un operadorlogístic integral amb coberturatotal a la península Ibèrica. Témés de 65 anys d’experiència enel mercat i seu a Madrid, a mésde Loures a Portugal, i des de fauns anys està immers en unprocés d’expansió.

No hi haurà Mercat Municipal albarri de Can Corominas. L’A-juntament ha rescindit el con-tracte per a l’execució del pro-jecte que l’any 2009 es va ator-gar a l’empresa Aljan S.A. Segonses va afirmar al darrer Ple mu-nicipal, la principal raó per laqual es rescindeix el contracte ésque la Generalitat ha fet modifi-cacions en les normatives quefan inviable el projecte.

L’any 2010 la Generalitat vamodificar la regulació de super-fícies comercials i la normativaque obliga a delimitar la TramaUrbana Consolidada (TUC).“L’any 2009, el contracte licitatdisposava d’un model que fun-cionava, amb un supermercat deproximitat dins el mercat, peròles modificacions legislativesque ha portat a terme la Gene-ralitat ara el fan inviable”, justi-

fica l’alcaldessa, Montserrat San-martí.

Tot i aquestes modificacions,en un principi l’Ajuntament nova voler renunciar al projecte i vaobrir un litigi amb la Generalitat,que excloïa els terrenys de CanCorominas de la TUC, però nose’n va sortir amb èxit. L’any2012, l’empresa Aljan va pre-sentar un projecte modificat que

va ser aprovat l’octubre del ma-teix any. Finalment, el novembrede l’any passat la concessionàriava comunicar a l’Ajuntamentque l’execució del projecte era in-viable i el consistori ha deciditrescindir el contracte. “Com queha estat a causa de factors ex-terns, cap de les parts en té la cul-pa i es rescindeix el contracte iprou”, remarca l’alcaldessa.

L’Ajuntament desestima la construcció del Mercat Municipal. Foto: Google Maps

El barri de Can Corominas esqueda sense Mercat Municipal

RedaccióSANT FOST

Comunicació | La Llagosta estrena web municipalL’Ajuntament va posar en marxa ahir el seu nou web institucional adaptat a les

normatives que regulen l’accés de la ciutadania a l’administració electrònica. Com a principals novetats respecte a l’anterior web municipal, els ciutadans

veuran que ja es poden fer tràmits en línia i consultar el tauler oficial d’anuncis.

Montmeló| 18


Montmeló crea una guia per potenciar el comerç local

COMERÇ4L’Ajuntament volpotenciar el comerç local delmunicipi i per aquest motiu hacreat la Guia d’empreses i ser-veis de Montmeló.

Des de l’Ajuntament asse-guren que aquest documentofereix un complet llistat, to-talment actualitzat, del teixitcomercial i industrial del mu-nicipi i és una eina molt útil pertenir a mà l’oferta dels comerçosde Montmeló.

La guia, que està estructu-rada per tipus d’activitat i per si-tuació geogràfica en el cas de les

empreses ubicades en els dife-rents polígons, també comptaamb l’oferta que els consumi-dors poden trobar al mercatsetmanal dels divendres i escomplementa amb els telèfonsd’interès i amb el calendari defestes del municipi.

Aquest document ha estatelaborat amb el suport de la Di-putació de Barcelona i inclou unplànol de situació de les zonesd’aparcament taronges i blavesdel nucli urbà de Montmeló iuna pàgina d’articles d’interèssobre comerç i consum.

L’Ajuntament fa un nou pas en-davant per garantir la protecciói el benestar animal. El governmunicipal ha creat una novaordenança amb la qual preténgarantir la tinença responsabledels animals per aconseguir unbon nivell de convivència entrepersones i animals, assolir elmàxim nivell de protecció i be-nestar de les mascotes, i pre-servar la salut i la seguretat de lespersones i dels animals.

Fonts de l’Ajuntament asse-guren que, per promoure de ma-nera adequada aquesta orde-nança, “és necessari que els pro-pietaris d’animals de companyia(gossos, gats i fures) compleixinamb les seves obligacions” i esdemana que “els tinguin correc-tament identificats i censats, elsportin lligats de manera ade-quada per la via pública, recullinles deposicions dels seus animals,

el bon ús de les zones d’esbarjoper a gossos i la no alimentaciód’animals de carrer”, entre moltsaltres punts que queden regulatsa l’ordenança.

A més d’aquesta ordenança,que el Ple municipal va aprovarel passat 26 de març, també s’haposat en marxa, de la mà de la

Fundació per a l’Assessoramenti Acció en defensa dels Ani-mals (FAADA), la campanyaSóc responsable, a través de laqual s’informa de quines són lesaccions que han de fer les per-sones per tenir els seus animalsde companyia de manera res-ponsable.

Montmeló ja té una nova ordenança sobre tinença d’animals. Foto: Ajuntament

Nova ordenança sobre latinença i protecció d’animals

RedaccióMONTMELÓ

Solidaritat | L’ONG Cooperació i Ajuda dóna 3.000 euros per a menjarL’ONG Cooperació i Ajuda ha donat 3.000 euros a ajudes de menjador per a infants del municipi. Aquestés el segon any que l’entitat fa una aportació econòmica per a beques menjador per a menors en situació

familiar de vulnerabilitat. La regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament serà l’encarregada de canalitzarl’ajut econòmic i es preveu que se’n beneficiaran vuit infants de les dues escoles de primària del municipi.

19 |

Santa Perpètualíniavallès.cat 10 abril 2015

El SIAD atén 146 dones i 23 menors durant el 2014

SOCIETAT4El Servei d’Infor-mació i Atenció a les Dones(SIAD) del municipi va atendrel’any passat 146 dones i 23 me-nors. D’aquestes, 28 van serateses per casos relacionats ambviolència masclista. Així ho haassegurat el regidor d’IgualtatDona-Home, Francesc Rodrí-guez, que ha senyalat que l’anypassat hi havia 11 dones amb sis-temes d’alarma al municipi, deles quals vuit amb ordres deprotecció dictades pels jutjats.

Segons el regidor, l’any passatel SIAD va fer un total de 643 ac-tuacions. A més, 111 dones van uti-

litzar el servei d’acollida i unavuitantena es va adreçar al serveid’orientació jurídica.

El SIAD del municipi ofereixservei d’acollida, d’orientació jurí-dica, de psicologia tant per a adultscom per a infants, d’orientació i in-formació per la diversitat sexual igrups de creixement personal. ElSIAD està situat a la planta baixadels pisos de la Gent Gran, a la pla-ça de Can Folguera, i compta ambprofessionals especialitzats per talde rebre les demandes, donar in-formació, orientació i suport per-sonal, alhora que garanteix la con-fidencialitat i l’anonimat.

El Síndic de Greuges de Cata-lunya ha demanat a l’Ajunta-ment de Santa Perpètua un in-forme sobre els impactes am-bientals que suposaria la urba-nització de Can Banús a l’EspaiNatural de Gallecs.

D’aquesta manera, es dónaresposta a la queixa que la Pla-taforma per a la Defensa de Ga-llecs va presentar al Síndic elpassat 29 de febrer.

Can Banús II és un solarpropietat de l’Institut Català delSòl (INCASÒL) de la Generali-tat que pretén vendre a l’em-presa TransWences per a laconstrucció d’un centre de dis-tribució logística internacional.La Plataforma Salvem Gallecsassegura que hi ha diversos in-formes tècnics, que van entregaral Síndic, que avalen que laconstrucció d’aquest centrecomportaria un greu deteriora-

ment del medi ambient i de lasalut de les persones.

Des de la Plataforma valorende manera molt positiva que elSíndic hagi demanat informesmediambientals a l’Ajuntamenti alaven la rapidesa de la seva ac-tuació davant un projecte que as-seguren que “que incompleixels Drets Humans i constitucio-

nals de les persones a un medi isalut adequats”. La Plataformatambé demana a l’Ajuntamentque no canviï el seu Pla d’Orde-nació Urbà Municipal per per-metre aquesta construcció i al’INCASÒL que no vengui CanBanús a una empresa privadaper a una activitat d’alta conta-minació atmosfèrica.

Denuncia de la Plataforma Salvem Gallecs. Foto: Salvem Gallecs

El Síndic sol·licita un informeambiental sobre Can Banús

RedaccióSANTA PERPÈTUA

Cultura | El perpetuenc Jesús Àvila presenta nou llibreL’escriptor perpetuenc Jesús Àvila va presentar dimecres passat la seva nova obra:

Catalunya càtara. Es tracta d’una guia documentada i pràctica que convida a descobrir les petjades dels càtars catalans arreu del principat, la franja, el Maestrat i Occitània. La guia recull

50 indrets que conformen elements clau per entendre el pas del catarisme per Catalunya.

Comarca| 20


Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióVALLÈS ORIENTAL

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

21 |

Esportslíniavallès.cat 10 abril 2015

Torna el futbol a la Primera Ca-talana després de l’aturada per lesvacances de Setmana Santa, ambels tres equips vallesans lluitantper diferents objectius.

L’EC Granollers busca tor-nar a sumar de 3 en 3, desprésd’haver empatat 4 dels últims 5partits, que li han costat el lide-ratge en detriment del CE Man-resa. Els de Raul Matito visitaranel Municipal de la Jonquera ambl’objectiu d’aconseguir una vic-tòria que els ajudi a recuperar laprimera posició.

Però els granollerins no de-penen d’ells mateixos, sinó quenecessiten un cop de mà de la UDMolletense, que visita l’estadi dellíder, el Nou Estadi MunicipalCongost. Els homes d’Antoni Fil-gaira són catorzens, en posició de

promoció de descens, amb lasalvació a 3 punts. Els de la ZonaSud, però, no es poden adormir,ja que tenen el Tecnofutbol no-més 6 punts per darrere.

Per últim, la UE Mollet ocu-pa la setena posició a 11 punts dela plaça de playoff d’ascens quan

en queden 24 en joc. Assolir la se-gona posició és difícil, però no im-possible. A més, els d’Albert Cá-mara afrontaran 2 partits conse-cutius a casa, aquest cap de set-mana contra el CE Banyoles,mentre que d’aquí a 10 dies re-bran el líder, el CE Manresa.

Els equips vallesans tornen a jugar després de l’aturada per les festes. Foto: ECG

L’EC Granollers busca recuperar el lideratge a la Primera Catalana» La UD Molletense visita el difícil camp del líder, el CE Manresa

» La UE Mollet rep el Banyoles i no perd de vista la zona alta de la taula

Mollet recupera l’ús total de dos camps de futbol

MOLLET4Durant aquesta set-mana han acabat les obres demillora de dos dels camps de fut-bol de la ciutat, que ja estan to-talment disponibles.

El primer d’aquests equipa-ments esportius que s’han re-modelat és el camp de futbol 7 del’Escola d’Educació Especial CanVila. La remodelació ha consis-tit en la col·locació de gespa ar-tificial, noves porteries, un nousistema de protecció, una ram-

pa d’accés per a persones ambmobilitat reduïda i enllumenat.Els esportistes de la UD Lourdestambé podran fer servir les ins-tal·lacions de Can Vila.

Per altra banda, el camp 2 delMunicipal Germans Gonzalvotambé torna a funcionar ambnormalitat des d’aquesta set-mana. Aquest terreny de joc esva haver de tancar durant elmes de desembre de 2013, deguta una fuita de gas metà.

Sis finals per obtenir el bitllet per a la Champions

GRANOLLERS4El Fraikin Gra-nollers afronta els sis darrerspartits de la temporada amb l’es-perança d’aconseguir la segonaposició de la Lliga ASOBAL, quedóna dret a jugar la Lliga deCampions.

Els de Carles Viver no vanaprofitar la derrota del Natur-house La Rioja, el segon classifi-cat, al Palau Blaugrana, i tambévan perdre el passat cap de set-mana en la seva visita al Frigorí-ficos Morrazo gallec (25-24).D’aquesta manera, els vallesanscontinuen a tres punts dels lo-

gronyesos en la recta final de lacompetició.

Aquesta nit, el BM Granollersrep la visita del Ciudad Encan-tada de Conca, un dels equips dela zona baixa, mentre que el Na-turhouse té un compromís com-plicat contra l’Anaitasuna nava-rrès. Els granollerins esperenpoder retallar distàncies enaquesta jornada.

Els cinc compromissos quefaltaran després d’aquest seranles visites a Puerto Sagunto, Be-nidorm i Zamora i rebre l’Osca iel Barça al Palau d’Esports.

La 10a Cursa de Parets també tindrà una mitja marató

Comarca | Presentat el primer torneig de pàdel indoor solidariL’Ajuntament de la Roca, el Pàdel Indoor Granollers i la Roca Village han organitzat el primertorneig de pàdel indoor solidari en benefici de la Fundació Oncovallès. El passat 8 d’abril es va

presentar la competició i es va destacar la importància de l’esport com a eina de difusió de valorsen la nostra societat i la tasca que fa la Fundació. El torneig es disputarà del 9 al 15 de maig.

Pau ArriagaVALLÈS ORIENTAL

El nou aspecte del camp de l’EEE Can Vila. Foto: Ajuntament

PARETS4L’edició d’enguany de laCursa de Parets presenta impor-tants novetats.

Per primer cop en les seves 10edicions, la cita atlètica amplia elseu recorregut i ofereix als seusparticipants una mitja marató,que se suma a les habituals provesde 5 i 10 quilòmetres. Aquesta da-rrera i la cursa de llarga distànciaes disputaran pels carrers de la ciu-tat i per diferents camins de l’en-torn rural de Gallecs.

A més, l’Ajuntament ha co-municat que la cursa canvia de dia,i se celebrarà dissabte 30 de maiga partir de les 6 de la tarda. Aquellmateix dia es disputarà el tradi-cional cros escolar.

Les inscripcions per a la cursaes van obrir el passat 23 de març,i es poden fer a la web de Cham-pionChip, amb uns preus que os-cil·len entre els 13 i els 17 euros enfunció de la distància i de si es dis-posa de xip.

Agenda| 22 líniavallès.cat 10 abril 2015

[email protected]

AGENDA SETMANALDIJOUS 16 D’ABRIL19:00 Xerrada: Autoestima i alimentació salu-

dable? S’abordaran la influència que tenen lesemocions en la nostra manera d’alimentar-nos, quin paper té l’autoestima en la satisfaccióamb el nostre físic i com crear un bon climafamiliar al voltant del menjar. / Can Gili.

10 i 11 D’ABRIL9:00 Campionat de Catalunya de figures obli-

gatòries. Campionat autonòmic de patinat-ge artístic on els participants hauran demostrar coreografies amb les figures obli-gatòries exigides pels jutges. / Pavelló Mu-nicipal d’esports Riera Seca.

DIMECRES 15 D’ABRIL18:30 Estimar no fa mal: Violència masclista. Xe-

rrada per explicar les diferents expressions i for-mes de violència masclista, com reconèixer-lai com posar-hi remei. / Centre Cívic l’Era.

AVUI 10 D’ABRIL21:00 Sessió d’astronomia. Els assistents podran

observar la Lluna, Júpiter i Mart, a més de co-nèixer les diferents característiques i desco-briments que s’han fet de cadascun d’a-quests astres fins ara. / Observatori de l’escolaPau Vila.

DEMÀ 11 D’ABRIL22:30 Cafè Teatre - I ara què? Durant més d’una

hora i mitja plena d’humor, Pep Plaza inter-preta a una seixantena de personatges adalt de l’escenari. Entre ells, algunes de les se-ves imitacions més cèlebres: Pep Guardiola,Eugenio, Quim Monzó, Joan Pera o Matías Prats,entre altres. / Sala Basart-Cooperativa.

FINS AL 15 D’ABRIL10:00 Inscripcions a la Cursa Popular Els 10 de la

Llagosta. Ja s’han obert les inscripcions per par-ticipar en aquesta cursa, que es portarà a ter-me el pròxim 19 d’abril. El mateix dia se cele-brarà la minicursa. Inscripcions per internet. /els10delallagosta.blogspot.com.

DIJOUS 16 D’ABRIL19:00 Taller d’anglès bàsic per a viatgers. Durant

els tallers s’aprendran les frases bàsiques perpoder parlar anglès a l’estranger. A càrrec deRoberto Escalante. / Biblioteca Municipal.

DIMARTS 14 D’ABRIL16:00 Sant Fost Exposició una guerra de trin-

xeres. L’exposició s’estructura principalment enels àmbits temàtics de la literatura i el cine-ma i visualment vol remetre a la idea de trin-xera que es va convertir en l’espai de vida i mortde milions de soldats. / Sala d’exposicions.

GRANOLLERS LA LLAGOSTA COMARCAPARETSMOLLET

El curs té com a objectius millorar l’au-toconeixement emocional, millorarla visió global dels conflictes en els di-ferents sistemes i millorar l’autocon-trol emocional per obtenir una vida méssana i funcional. / Casal d’Avis.

Taller d’intel·ligència emocional

Dl. 13 d’abril a les 16:00

El Club Muntanyenc de Mollet orga-nitza la primera caminada de resis-tència amb un trajecte que anirà desde Mollet a Montserrat. Preu: 26 eu-ros amb autocar; 20 euros sense au-tocar. / Parc de la Farinera Moretó.

1a Caminada de resistència Demà 11 d’abril a les 5:00

El col·lectiu Continuïtat Granollers es plan-teja treballar el valor dels oficis com a mo-tor de desenvolupament personal i de lavida cultural de la ciutat, investigant so-bre els espais sonors i les històries que s’a-maguen a la fàbrica Roca Umbert. / Es-pai d’Arts Roca Umbert.

Els tres silencisFins al 26 d’abril a les 21:30

A la trobada participaran les colles deMollet, Montmeló, Lliçà i Martorelles.Cada grup mostrarà els seus balls i esfarà una ballada de roda en una tar-da plena de música i vistositat. / En-velat de Martorelles.

Trobada de Ball de GitanesMartorelles

Dg. 12 d’abril a les 17:00

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]



Documents

Valles 518