Valles 520

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

El periòdic gratuït més llegit de la comarca líniavallès

liniavalles.cat · 24-04-2015 · Núm.520 · Difusió controlada per OJD-PGD

Entrevista a Joan DavíAlcaldable de CiU Mollet

pàgs 14 i 15

“CiU no ha estat unconvidat de pedra.

Hem trepitjat els barris i no ens hemquedat al despatx”

Mollet pàg 10El professor mort aBarcelona havia estatsubstitut a l’Aiguaviva

Granollers pàg 8Emma Vilarasauporta l’obra ‘Freda’al Teatre Auditori

Martorelles pàg 17CiU porta a la Fiscalia lespresumptes irregularitatsamb l’aigua de Cobega

Tradició pàg 4La comarca s’omple deroses, llibres i activitatsper celebrar Sant Jordi

Santa Perpètua pàg 19Un empresari murcià comprales instal·lacions d’Alstom

Esports pàg 20Esprint final frenètic a laPrimera Catalana de futbol

Més de 2.500 persones clamenen defensa de l’espai de GallecsDemanen l’ampliació de la seva protecció mentre la Generalitat recorda que hi ha invertit 136 milions pàg 3

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniavallès.cat 24 abril 2015

3 | líniavallès.cat24 abril 2015En Portada

Gallecs no es toca» Més de 2.500 persones demanen l’ampliació del Pla d’Espais d’Interès Natural de la zona» La Generalitat recorda que ha invertit més de 136 milions d’euros per protegir Gallecs

Han passat 37 anys, però la rei-vindicació és la mateixa: prote-gir l’espai natural de Gallecs.Diumenge passat, més de 2.500persones es van aplegar a l’es-planada de l’església de Gallecs,provinents de marxes que sor-tien de Mollet, Parets, SantaPerpètua, Palau-solità i Plega-mans i la Vall del Tenes (amb in-tegrants de Lliçà de Vall, Lliçàd’Amunt, Santa Eulàlia de Ron-çana i Bigues i Riells).

La manifestació, que emula-va la que es va fer l’any 1978,pretenia demostrar el rebuigciutadà a la venda dels terrenysde Can Banús II i reclamava laprohibició d’activitats com la

falconeria i l’ampliació de l’espaiprotegit de Gallecs, actualmentde 714 hectàrees.

Una vegada a la plaça, el ve-terà activista de Gallecs, VicençTorrents, la cineasta Neus Ballúsi un nen de 9 anys, Roger Olivé,

van llegir el manifest de la mar-xa. Segons el text, hi ha “una ges-tió del territori força imperfec-ta i massa condicionada políti-cament” que permet determi-nades pràctiques com “la falco-

neria, la circulació de vehiclesper camins i la destrucció delsmarges dels conreus”.

La manifestació de diumen-ge va comptar amb històrics dela lluita per la preservació de Ga-llecs com Lluís Ansó o el ro-mancer Jaume Arnella, a més dediferents representants políticsde tots els municipis que estan atocar de l’espai natural. Peròsens dubte, els grans absentsvan ser els representants d’Unióde Pagesos, que no van assistir al’acte perquè estan en contra del’aplicació del Pla d’Espais d’In-terès Natural (PEIN) en diferentszones del territori, ja que posa di-ficultats a l’activitat agrària.

El coordinador territorial del’Àrea metropolitana de Barce-lona d’Unió de Pagesos, Fran-cesc Bancells, aclareix que estàa favor de protegir l’espai natu-

ral de Gallecs, però consideraque “la millor solució per ga-rantir la continuïtat de les ex-plotacions a Gallecs és l’apro-vació d’una llei d’espais agraris”.

Segons Bancells, “Unió dePagesos se sumaria a un hipo-

tètic parc agrícola del Vallès,però parc agrícola no vol dirparc mediambiental” i creu que“s’ha de conjugar la protecciódels diferents espais amb lapossibilitat de portar-hi a terme

una activitat econòmica comés l’agricultura”.

RESPOSTA DE LA GENERALITATEl Govern ha recordat que estàcompromès amb la protecció i lacontinuïtat de Gallecs des del’any 1980. En un comunicat, laGeneralitat assegura que“s’han invertit més de 136 mi-lions d’euros en el desenvolu-pament de sectors residencialsi per activitats econòmiques i deprotecció dels terrenys”. A més,remarquen que, amb l’objectiude reordenar l’àmbit urbanísti-cament i garantir la protecciódefinitiva de l’espai central deGallecs, l’Incasòl va redactarl’any 2004 el Pla Director Ur-banístic de l’ACTUR de SantaMaria de Gallecs i es va crear elConsorci del Parc de l’Espaid’Interès Natural de Gallecs.

Pamela MartínezVALLÈS ORIENTAL

El detonant de les

marxes ha estat la

venda dels terrenys

de Can Banús II

Unió de Pagesos

creu que la millor

solució és una llei

d’espais agraris

Més de 2.500 persones van reclamar, diumenge, l’ampliació del Pla d’Espais d’Interès Natural de Gallecs. Fotos: Salvem Gallecs

Comarca| 4

líniavallès.cat 24 abril 2015

El batlle de Lliçà d’Amunt, absoltd’un delicte mediambiental

LLIÇÀ D’AMUNT4El jutge penalha absolt l’alcalde, Ignasi Simón,i sis regidors i exregidors acusatsl’any 2008 pel ministeri fiscald’un presumpte delicte contra elmedi ambient.

L’acusació es va produirarran d’una denúncia presen-tada per Antonio Manso, com apresident i representant de l’As-sociació de Veïns de Ca l’Arti-gues, que assegurava que elsacusats havien permès aboca-ments d’aigües residuals al to-rrent Paniagua des del clave-gueram dels carrers Priorat, lesGarrigues i Penedès del barri deCa l’Artigues des de l’any 2003fins a l’any 2010.

Segons el jutge, els acusatsqueden absolts perquè s’ha de-mostrat que la competència de lesobres necessàries per evitar elsabocaments era de l’Agència Ca-talana de l’Aigua (ACA) i que elsdiferents governs municipals vanfer tot el possible per agilitzaraquestes obres.

De fet, en el judici, ManelHernández, director de l’ACAentre el 2006 i el 2011, va adme-tre que l’Ajuntament “va fer elque havia de fer” per resoldre lasituació i que l’ACA era la res-ponsable de la construcció delscol·lectors que havien de portarles aigües fecals fins a la Depu-radora de Montornès.

Un any més la comarca es vaomplir de roses i llibres perSant Jordi. Però al Vallès Orien-tal encara es va anar més enllàde les tradicionals signaturesde llibres i parades als carrers,perquè es van organitzar multi-tud d’activitats a tots els muni-cipis.

Granollers va començar laDiada un dia abans amb la tro-bada d’una setantena d’autorsvallesans a la plaça de la Porxa-da. A les set de la tarda la pe-riodista i poeta vallesana, AnnaBallbona, va llegir el pregó deSant Jordi que va donar el tretde sortida a la festa. La novetatd’enguany va ser l’espai familiarde lectura a la Plaça Maluquer iSalvador i no van faltar les lec-tures de poemes, els castells, elstallers i les ballades de sardanes.

Mollet també va començarun dia abans la diada amb tallers

i presentacions de llibres. Du-rant tot el dia d’ahir, els molle-tans van poder gaudir de la bi-blioteca al carrer i participaren el concurs de petons i abra-çades, entre altres. Els actes deSant Jordi a Mollet s’estendranfins al diumenge. El mateix pas-sarà a Parets, que ha programatdiferents actes que van des de

recitals poètics, fins a concerts,tallers i revetlles.

Martorelles, Sant Fost i laLlagosta també han preparatdiferents activitats per a grans imenuts, entre les quals desta-quen l’espectacle Terramar delgrup Xarop de Canya a SantFost i el concurs de fotografiesde roses de Martorelles.

Parades de llibres a la plaça de la Porxada de Granollers. Foto: Ajuntament

La comarca s’omple de roses,llibres i activitats per Sant Jordi

Vallromanes | L’Assemblea de Joves vol el Casal a la zona esportivaL’Assemblea de Joves assegura que la millor opció per fer el Casal de joves és la planta baixa de

l’edifici de la zona esportiva del municipi. Els joves van poder triar entre aquesta opció i lainstal·lació de dos vagons antics de tren remodelats. L’espai de la zona esportiva disposa d’una

superfície de 108 metres quadrats i tindrà un pressupost de poc més de 71.000 euros.

RedaccióVALLÈS ORIENTAL

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniavallès.cat24 abril 2015

| 6Opiniólíniavallès.cat 24 abril 2015

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B 43220-2001

Difusió controlada

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

És denigrant i demolidora lapolítica del PP en l’àmbit deJustícia. De fet, la proposta deprivatització del Registre Civil ésabsolutament regressiva. El Re-gistre Civil és un servei públic queha de continuar en l’àmbit del’Administració de Justícia. Lareforma que pretén portar aterme el govern central és unfrau, ja que per efectuar uns trà-mits de serveis bàsics s’hauria depagar. També implicaria el tras-pàs i gestió de dades personalsdels ciutadans als registradorsmercantils. Aquesta privatitzacióés un pas enrere en l’Estat sociali democràtic de dret. Es preténdestruir un servei públic univer-sal per tal d’afavorir uns deter-minats col·lectius plutocràtics.

Aquesta arbitrària privatitza-ció també comportaria un nouatac contra l’equilibri territorial;és a dir, que per dur a termequalsevol tràmit que avui en diaes pot realitzar en el mateix mu-nicipi caldria desplaçar-se a lacapital de la província. Per a Ca-talunya això representaria unaestocada de mort contra els petitsmunicipis i les comarques; se-ria com tornar als anys vui-tanta del segle passat. Per altrabanda, aquesta mesura tambécomportaria una pèrdua de llocsde treball en un moment en quèl’atur és un drama social.

En síntesi, la privatització delRegistre Civil és una autènticaaberració que cal aturar. Ara ésmolt important que es presentinmocions a tots els ajuntaments,consells comarcals i diputa-cions per tal fer retirar aquestallei que pot comportar un greuretrocés per a la gran majoria dela població catalana.

4Registre civilper Josep Loste

#Semifinals#Tradició #Lapsus?

4Mediterranis i europeus!per Marta Pascal, presidenta de la JNC

És ben cert que Podemos ha ac-tivat un vector d'esperança a Es-paña, un fet que era necessari.Altra cosa és que, aquest ne-cessari canvi, l'aconseguiran enuns pocs anys quan la inèrcia so-cial i cultural a España porta se-gles d'un ADN nacional con-quistador, imperial i negador del'alteritat.

Però l'esperança que pot ge-nerar Podemos necessita, nonomés aconseguir presència alCongreso i ser-hi una veu més,sinó que és esperança en la me-sura que pugui guanyar permajoria absoluta fins i tot, i pu-gui impulsar un procés consti-tuent a l'Estat espanyol per a re-formar-lo de dalt a baix.

I ha semblat que aquestapromesa d'un Podemos gua-nyador que escombrés la castaera possible degut a una com-binació conjuntural de factors:una gran necessitat social enaquest sentit en la societat es-panyola, totalment desmora-litzada per la prepotència i lacorrupció i sense esperancesdes del 15M, sumat a una hàbilmaniobra mediàtica amb in-gent quota de pantalla ben uti-litzada, i també afegint-hi unanecessitat dels poders fàcticsespanyols de crear un efectedesestabilitzador de l'únic vec-tor d'esperança que, fins lla-

vors, generava passions dinsl'Estat, l'independentista.

La crua realitat, i és que la re-alitat és tossuda, és adonar-se'nque Podemos no només no po-drà forçar un procés constituent,sinó que ni tan sols podrà gua-nyar el govern. En les passadeseleccions andaluses, van apun-tar-se maneres que seguramentseran extrapolables en gran me-sura a la societat espanyola.

Per una banda, hi ha gransromanents de vot en el PP iPSOE, que els continuaran fentdecisius (no com a Grècia que elPasok ha desaparegut!!! ElPSOE no és el que era, però nimolt menys desapareixerà).

I per altra banda, ja han tro-bat l'antídot que ha de neutra-litzar la fuga de descontents capa l'esquerra disfressada de "nidrets ni esquerres", o almenysuna porció d'ells de la mà d'unpartit de centre-dreta que síque no és d'esquerres i que vanéixer en oposició al catala-nisme, creant barricades iden-titàries en una societat que, enbona mesura, ja estava passantpàgina d'això per bastir pro-jectes conjunts plurals i inte-gradors. I és que el poder ho téclar: "España, antes roja querota", però a continuació ac-cepten: "España, antes 'na-ranja' que roja".

per Jordi Oriola

4El fenomen de Podemos

Durant el seu discurs de la in-auguració de la Cimera Antiji-hadista celebrada a Barcelona,el president Artur Mas va tenirl’oportunitat de dirigir-se a la capde la diplomàcia europea i a mésd’una trentena de ministresd’exteriors reunits a Barcelonagràcies a la Unió pel Mediterra-ni. S’hi reunien en aquesta ci-mera que va concretar acordsimportants des de la perspecti-va d’impulsar el diàleg i la co-operació entre les ribes nord isud de la mediterrània per ferfront a noves amenaces glo-bals, com és el cas del jihadisme.

El repte de fer front a aques-ta amenaça és de dimensionsdescomunals. I probablementtotes aquelles respostes plante-jades a la cimera tindran un im-pacte més a llarg termini que noa curt termini, però eren moltnecessàries. Ens caldrà moltadeterminació per vèncer noves

amenaces i conquerir els reptes:cooperar, dialogar, potenciar laformació, polítiques d’immi-gració, enfortir les polítiquesde seguretat i de cooperació, etc.

El president Mas va esceni-ficar una vegada més el com-promís de Catalunya i de Bar-celona amb la capitalitat medi-terrània. El nostre món és elmón i en volem ser actors deprimera línia. Determinació in-ternacional i vocació de capita-litat. I aquesta vocació i deter-minació viuen el seu punt cul-minant amb la consecució d’unEstat propi per Catalunya. Ni lesamenaces, ni les pors, ni les que-relles que constantment ensdedica el Govern espanyol po-dran frenar aquesta vocacióque trobem plasmada a cadapàgina de la nostra història.Som catalans, som mediterra-nis i som europeus. Ho som in’exercim com a tals.

@iuforn: Són les 8.19 hores del matí i aramateix acabo d'escoltar la llista dels lli-bres més venuts d’aquest Sant Jordi.#anemtard.

@cristina_pardo: Lapsus de Cospedal:"Hemos trabajado mucho para saquear anuestro país". Oye, Virgen del Rocío, el tra-bajo que tenías que crear no era ese.

@MigRico: Fútbol y oficio. Partido com-pleto. El Barça semifinalista de Champions.8 veces de las últimas 10. FCB-PSG: 2-0.#MésQueUnClub.

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniavallès.cat24 abril 2015

@xvila_catradio: Obama diu que assu-meix tota la responsabilitat per les opera-cions amb drones que provoquen 2 víc-times col.laterals d'origen EUA i Itàlia.

@JosepCatt: Abans aniran a presó elsresponsables del 9-N que no pas Rato iMillet. Que tingueu una bona tarda, amics i amigues.

@JaumeNaveira: Seis de las ocho regionescon más paro de Europa son españolas.Pero sí, la recuperación económica ya estáaquí.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Començo aquest article lamentant el ter-rible assassinat de dilluns al matí comèsen l'IES Joan Fuster de Barcelona. Jasé que episodis com aquest i d’altres sónfets aïllats i que de desgràcies i misèriessempre n’hi han hagut, però algunacosa més hauríem de fer a banda de la-mentar-nos i condemnar els fets. L’e-ducació, motiu de convivència i de dig-nitat en tota societat, és massa impor-tant com per no esmerçar tots els re-cursos que siguin necessaris després d’a-quests tristos anys de crisi i desespera-ció per massa gent. La crisi no explica nijustifica res del que ha passat però, ésobvi, que la manca de recursos ho com-plica tot més.

Aquests darrers dies s’ha conegut lanotícia de la impugnació, per part delGovern espanyol, de la figura de recentcreació, del Comissionat de la TransicióNacional, càrrec que recau en la perso-na de Carles Viver Pi-Sunyer. No és unfet qualsevol, ja que ens indica que elgrau de bel·ligerància per part de l’Es-tat no minva i que els partits que podrienconvertir-se en alternativa al PP –PSOE,Podemos i Ciudadanos- no presenten al-ternatives, a grans trets, a la particularvisió que té el partit de Rajoy sobre Ca-talunya i l’anomenat “procés”.

Les pròximes eleccions espanyo-les, en principi previstes per a desprésdels comicis catalans del 27-S està en-cara per veure si suposaran la fi del bi-partidisme dominant, però no semblaque hagin de suposar, tot i la fragmen-tació que s’intueix, cap canvi d’enver-gadura de la tradicional visió que, a dre-ta i esquerra, es té del conegut com a“problema catalán”. M’atreveixo a afir-mar que amb independència dels re-sultats, en el millor dels casos ens tro-barem davant la famosa “conllevanciaorteguiana” i en el pitjor, i tal vegadamés realista, amb un intent, ara sí to-talment desemmascarat, de recentra-lització competencial i buidatge delnostre, ja de per si limitat, autogovern.Per a una determinada visió d’Espanya,la broma de les autonomies i de les ex-

travagàncies catalanes ha anat massalluny i dura massa temps. Si pot, i go-verna, el PP s’endinsarà per aquests via-ranys amb l‘aquiescència més oberta otancada del bàndol progressista i l’a-plaudiment entusiasta de Ciudadanos.I en bona mesura hem de convenir queés normal que ho facin, ja que si iniciesuna guerra i la perds, o diem-ho d’unaaltra manera, que no la vols guanyar perpor o manca de convicció, els fets t’a-caben passant factura i amb aquestescircumstàncies l’Estat espanyol no ha es-tat mai ni una ventafocs ni una germa-neta de la caritat cristiana. La seva vic-tòria els farà tancar el cercle que la LOA-PA no els va permetre i que la voluntati necessitat política del moment noaconsellà. La partida és clara: o guany-em, això és la independència; o perdemdins el marc delirant i contradictori delcentralisme més uniformador que me-nys amb el nom els efectes seran con-cloents i asfixiants per la catalanitat. Unclar objectiu de valencianització delPrincipat, em temo no exagerar, enscaurà com a dura i repressiva llosa.

No és hora de diletantismes ni de te-meritats absurdes tampoc, però sí queés l’hora de convèncer-nos que molt,massa, està en joc i si no empenyem devalent l’anomenat “procés” acabaremdesgastant a propis i estranys. A vells in-dependentistes i als acabats d’arribar.Fora bo aparcar diferències que, ara perara, són sobreres i en res contribueixena la Catalunya plena que anhelem totsels sobiranistes i concentrar temps i es-forços en tot allò que ens uneix. Altrespobles ho han fet i practicat en momentsde dificultat i d’incertesa, i val a dir, queel remei els ha enfortit. Cal matar l’au-tonomia per fer el salt cap a la inde-pendència. L’autonomisme ha empeti-tit les nostres mires i horitzons i ha afe-blit el nostre cor. No caiem, d’una vegadaper totes, en autorebaixes tan llastimo-ses i estèrils i demostrem que som un solpoble i ben unit ara amb un noble ob-jectiu d’independència nacional i pros-peritat social.

4L’Espanya que veper Marc Gafarot

L’austeritat crea inseguretat en els bar-ris. L’atur i els salaris baixos generen in-certesa sobre el futur. Especialment, enels joves, en els més grans de 45 anys ien les persones que van arribar d’altrespaïsos i es va usar la seva mà d’obra, mésbarata, en els anys del boom. Per usar-los ara de boc expiatori.

La crisi econòmica mina la con-fiança de moltes persones en la socie-tat. Aquells que atien la crisi econò-mica han laminat la classe mitjana ihan aprofitat la crisi per reduir l’Estatde Benestar. Resultat final: augmentnotable de la sensació d’inseguretat enla gent.

Sabem que es pot atiar el foc perdesprés presentar-se com a bomber. Éstípic de l’extremisme. L’austeritat ha es-tat un extremisme, i encara ho és, quedisminueix el benestar i vol les condi-cions de felicitat només per a una partpetita de la població.

Fa unes setmanes hem vist una ac-tuació important dels Mossos d’Es-quadra davant la jihad a Catalunya.Hem vist que hi havia persones nascu-des aquí, entre les detingudes. Els ex-perts han assenyalat la necessitat deruptura d’aquests joves, d’una ideologiaforta que ompli el buit, i la desconfian-ça cap al nostre sistema social. Moltsd’ells habiten en barris de l’àrea me-tropolitana. Barris que amb la crisis’han desatès.

Crec que cal aixecar una banderaper la bona feina, i pionera a tot Euro-pa, que va suposar la Llei de Barris delgovern Tripartit, que van encapçalar elspresidents Maragall i Montilla, amb elsuport del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA.Van fer una bona feina, i torna a ser ne-cessària. Molt necessària.

Fa pocs mesos, en una cimera alsEUA, Obama es mostrava preocupat perl’amenaça global que suposa la jihad, iespecialment feia un requeriment alsseus socis europeus, de més atenció alsbarris, als llocs desatesos, amb atur, po-bresa, als barris de les metròpolis eu-ropees. En els últims anys hem vist ex-plosió de malestar social a barris de Lon-dres i de París.

Tenim al davant les eleccions mu-nicipals, i al setembre les eleccions ca-talanes. Catalunya ha d’avançar en so-birania i hauria de ser un país referentper la qualitat social de les seves ciutatsi barris. Convé triar alcaldies i governssensibles a les persones, inclusius, queinverteixen en drets socials, que gene-rin seguretat.

I, sobretot, compte amb el cant desirenes dels que atien la inseguretatper guanyar vots i després desman-tellen la salut, l’escola i els serveis so-cials. I són incapaços, encara ara, decondemnar el règim dictatorial que de1939 a 1952 va afusellar 1.700 perso-nes al Camp de la Bóta.

4Austeritat, inseguretat i eleccionsper Josep Xurigué

Granollers| 8


Davant la creixent preocupaciódels ciutadans per la relació en-tre les ones electromagnètiquesque produeixen alguns aparellsi antenes i els diferents proble-mes de salut, fins a finals del mesde juny l’Ajuntament oferirà lapossibilitat de mesurar el nivellde camp electromagnètic de ra-diofreqüència que tenen els gra-nollerins als seus domicilis.

Tot i portar a terme aquestainiciativa, des de l’Ajuntamentasseguren que els nivells ques’han obtingut en 64 punts de laciutat es troben molt per sotadels límits establerts per la nor-mativa. Aquesta és la principalconclusió dels mesuraments queha fet el Consistori en centresdocents, centres sanitaris, ge-riàtrics i biblioteques, en el

marc del projecte de la Gover-nança Radioelèctrica.

L’objectiu d’aquest projecte ésla transparència amb la ciutada-nia respecte als nivells d’exposi-ció a camps electromagnètics deradiofreqüència, per tal d’ajudara minimitzar la percepció del

risc que una part de la societat térespecte a la possible relació en-tre l’exposició a camps electro-magnètics de radiofreqüència i lasalut, i així permetre que el des-plegament de les infraestructu-res de comunicacions sense fils esrealitzi sense tantes dificultats.

L’Ajuntament mesurarà els nivells de radiofreqüències a les llars. Foto: Arxiu

Mesuraran els nivells deradiofreqüències a les llars

» L’Ajuntament assegura que els nivells de radiofreqüències que hanobtingut a 64 punts de la ciutat estan per sota dels límits establerts

Emma Vilarasau arriba alTeatre Auditori amb ‘Freda’

CULTURA4Avui el Teatre Au-ditori de Granollers acull Freda,un dels principals caps de car-tell de la programació teatrald’aquesta temporada.

L’actriu Emma Vilarasau,envoltada d’un gran equip d’ac-tors de primera magnitud, as-sumeix el repte de donar vida aun dels personatges femeninsmés importants del teatre detots els temps, una dona inde-pendent, forta i decidida, quemalgrat les seves virtuts, acabasent víctima de la seva irrefre-nable passió humana.

Segons el director de l’obra,Sergi Belbel, “si una obra dra-màtica de l’anomenat classicis-

me francès s'acosta a la perfec-ció tant formal com temàtica,aquesta és, sens dubte, la Fedrade Racine”.

Fedra, enamorada del seu fi-llastre Hipòlit, no escolta el queli dicta la raó i, cegada per la pas-sió, li confessa el seu amor. Fe-rida pel rebuig d’Hipòlit, Fedratorna a deixar‐se portar per unarravatament i calumnia en pú-blic al seu fillastre.

Una obra mestra del teatreinterpretada per una de les mi-llors actrius catalanes del mo-ment i dirigida per un dels au-tors i directors més emblemàticsde la dramatúrgia catalana con-temporània.

COMERÇ4La Generalitat haatorgat el Premi Nacional alsEstabliments Centenaris a labotiga Riera, més conegudacom a Can Baldufes, per la con-tribució a la societat i a la co-hesió del territori.

Amb 127 anys d’història,aquest comerç de roba ha arri-bat a la quarta generació de lafamília, des que la va obrir elbesavi l’any 1888. La seva bes-néta va rebre la setmana pas-sada el reconeixement de mans

del president de la Generalitat,Artur Mas. “És un orgull anara recollir el premi i també unprivilegi”, assegura Teresa Ma-ria Riera.

Durant tots aquests anys,per aquesta botiga han passatmoltes generacions de valle-sans i malgrat els canvis co-mercials dels últims temps, haaconseguit mantenir un conjuntde clients fidels.

El nom de Can Baldufesprové dels primers anys de la

botiga, quan a més de la vendade roba també s’elaboraven di-ferents productes de fusta comcoberts i baldufes.

La Generalitat també va lliu-rar aquest premi a altres 58comerços i enguany ha estat laprimera vegada que s’ha reco-negut la trajectòria de 25 esta-bliments comercials amb mésde 150 anys de vida, i que hanestat capaços de resistir a lacrisi gràcies a la fidelitat delsseus clients.

Successos | Encasten un cotxe contra una botiga per robar-hiUn mínim de tres persones van participar la nit de dimarts a dimecres en el robatori de la

botiga Àfrica Complements, al costat del mercat de Sant Carles. Els lladres van encastar un cotxecontra l’aparador de vidre de l’establiment per poder accedir-hi i emportar-se bosses i sabates deprimeres marques. Els Bombers van trobar el cotxe utilitzat pels lladres amb part del botí a dins.

RedaccióGRANOLLERS

El Govern premia Can Baldufes

Granollers 9 | líniavallès.cat24 abril 2015

El granollerí Carles Vallbonarep la Creu de Sant Jordi

SOCIETAT4El Govern català haatorgat la Creu de Sant Jordi2015 a 27 personalitats i 15 en-titats d’arreu de Catalunya. En-tre els guardonats d’aquest anydestaca el doctor granollerí Car-les Vallbona.

El metge rep el premi pelprestigi d’una trajectòria des-envolupada des de la ciutatnord-americana de Houstontant en l’àmbit assistencial comacadèmic. Com a col·laboradorde la NASA, destaca el seu tre-ball pioner en informàtica mè-dica i recerca sobre els efectes dela immobilització en els pa-cients. També ha excel·lit en elcontrol de la hipertensió arterial

i la diabetis. A Catalunya, hapresidit el Consell Assessor so-bre l’Activitat Física i Promocióde la Salut i és vocal del patro-nat de l’Hospital General deGranollers, on s’integra l’Ob-servatori de la Salut Dr. CarlesVallbona.

Enguany, aquests premiscompten amb una gran pre-sència vallesana, ja que tambéhan rebut la Creu de Sant Jor-di l’activista cívica i cultural deCaldes, Vicenta Pallarès; la Fun-dació Vallès Oriental i els cons-tructors d’escenografies de Car-dedeu, però amb taller a SantaAgnès de Malanyanes, Josep iJordi Castells.

Un any més el Consell dels In-fants s’ha reunit amb l’alcalde perfer-li saber la seva opinió sobrecom s’han de millorar diferentsaspectes de la ciutat.

Les propostes d’enguany estandirigides a la millora de la FestaMajor. Així doncs, segons els in-

fants s’ha de donar més rellevàn-cia a les activitats solidàries i lesesportives i per això proposen “feresports minoritaris i descobrirnous esports de difícil pràctica perexemple el korfbal. I voldríem queles activitats esportives fossinproves puntuables” per als Blancsi Blaus. De les activitats solidàries,es recullen propostes com apare-llar a persones que tenen dificul-tats de mobilitat amb altres queno, i així els puguin ensenyar la

Festa Major i gaudir dels actes.També anar a veure a les perso-nes ingressades (hospital i gerià-tric) i que visquin la festa (expli-car la història de la festa major iportar un mocador blanc o blau).

A més, els infants considerenque les activitats d’aigua agradenuna mica més que les de foc. Elsinfants puntuen igual els concertsi els tallers, tot i que voldrien quehi haguessin més tallers familiarsa l’aire lliure.

Audiència del Consell dels Infants amb l’alcalde Josep Mayoral. Foto: Ajuntament de Granollers

Els infants volen més actessolidaris a la Festa Major

RedaccióGRANOLLERS

Carles Vallbona en un acte a Montornès. Foto: Ajuntament de Montornès

Mollet| 10


Abel Martínez, el professor del’institut Joan Fuster de Barce-lona que va morir dilluns pas-sat després de ser agredit ambuna arma blanca per un alum-ne de 13 anys, va donar classesa l’institut Aiguablava del mu-nicipi. L’home, de 35 anys inatural de Lleida, va ser el mes-tre substitut d’anglès durantmig any per als alumnes delcentre molletà de 2n i 3r d’ESOi per això en saber la notícia lesmostres de condol van ser moltsentides al centre.

Els fets van passar el matí dedilluns, quan el presumpte au-tor del crim va agredir la pro-fessora de castellà a la cara ambuna ballesta i posteriorment lava atacar a l’espatlla amb un ga-nivet. Després també va agredir

la filla d’aquesta professora. Totseguit, l’agressor es va dirigir capa una altra aula on va atacar a unnoi amb el mateix ganivet. Ensentir el soroll, el professord’Història, Abel Martínez, quefeia una substitució, es va diri-gir cap a les classes on havia ac-tuat l’agressor i en trobar-se’l al

passadís, el noi li va clavar el ga-nivet al pit i el va matar.

Els actes de condol es vansucceir per tota la comarca, onels diferents instituts i ajunta-ments van fer un minut de si-lenci en memòria del professormort i com a condemna a aquestacte de violència.

Minut de silenci a l’Ajuntament de Mollet. Foto: Ajuntament de Mollet

El professor mort a Barcelonahavia estat substitut a l’Aiguaviva» El mestre havia donat classes d’anglès als alumnes de 2n i 3r d’ESO

» Totes les escoles de la comarca van fer un minut de silenci

El PSC presenta la llista que“acompanyarà la ciutadania”

POLÍTICA4El PSC presentaavui, a la plaça Prat de la Riba,la llista de persones que formenla candidatura socialista pen-sada per “seguir acompanyant laciutadania des del govern local”.L’acte està obert a tots els ciu-tadans que vulguin conèixerqui són les persones que formenel PSC de Mollet.

Els socialistes expliquen quea hores d’ara estan elaborant un“programa realista” a partir deles propostes que els han fetarribar els ciutadans i fet “ambl’experiència de la història i l’e-volució de Mollet, amb el ple co-

neixement dels costos dels pro-jectes, tenint clar el paper de laciutat en el territori i amb la basede la feina feta des de primera lí-nia amb la ciutadania, les enti-tats i els agents econòmics i te-nint en compte les possibilitatsde la ciutat”.

Els socialistes també hanfet balanç de la feina feta durantla darrera legislatura i desta-quen el conjunt de plans d’ocu-pació, el manteniment de l’espaipúblic urbà i la defensa de les ac-tuacions públiques per al fo-ment dels serveis socials i el dreta l’habitatge.

FIRA4La Mostra Internacionalde Titelles de Mollet, celebradaaquest passat cap de setmana, vaser tot un èxit després de registrarun ple absolut en tots els espec-tacles. Això suposa que la mostraes consolidi en l’agenda culturali familiar del mes d’abril tant a laciutat com a la comarca.

Segons l’Ajuntament, els as-sistents van ser ciutadans de totCatalunya i fins i tot del sud deFrança. A més, asseguren que“tots els espectacles de la Mostra

han fet ple i, de fet, en tots els pas-sis a l’aire lliure s’han omplert lescadires i centenars de personeshan seguit l’obra a peu dret”. Toti que la climatologia no va serbona, no va impedir que les ac-tivitats es realitzessin. Així doncs,tot i que les activitats previstes al’aire lliure, tant a la plaça de Ca-talunya com a la plaça Prat de laRiba, es van haver de moure alsespais coberts del Mercat Vell i laSala Fiveller, respectivament,això no va afectar l’assistència del

públic. Pel que fa als espectaclesa l’interior, també han tingut pletotal, omplint tot l’aforamentpermès i, fins i tot, concentrantpúblic fora.

L’alcalde, Josep Monràs, re-marca que “aquesta edició de laMITMO només es pot definiramb una paraula: èxit” i afirmaque aquesta bona acollida “tam-bé ha repercutit positivamenten el comerç, els restaurants,l’activitat cultural i econòmica, ésa dir, en l’orgull de ciutat”.

Societat | Neix l’Associació Mollet Contra el CàncerAhir es va presentar la nova associació Mollet Contra el Càncer (MCC), una entitat que voldonar suport físic i psicològic a malalts i familiars. MCC és una reconversió de l’Associació

Espanyola Contra el Càncer que hi havia a Mollet des de fa molts anys. Segons la presidentade MCC, Carme Segur, aquesta nova entitat “podrà ser més propera als molletans”.

RedaccióMOLLET

Èxit aclaparador dels titelles


| 12Molletlíniavallès.cat 24 abril 2015

La Junta Electoral insta a retirarla campanya ‘Orgull de Mollet’

POLÍTICA4La Junta Electoralde Granollers ha requerit a l’A-juntament que cesi de maneraimmediata la campanya Or-gull de Mollet. L’organisme haposat en coneixement de l’al-calde que el contingut de lacampanya institucional estàprohibit per l’article 50 de laLOREG i l’adverteix que podriaser sancionat.

El passat 21 d’abril, Ara Mo-llet-ERC-MES va presentar unescrit a la Junta Electoral de-manant la retirada d’aquestacampanya. Tot això, asseguren,després de denunciar pública-ment i al Ple que la campanyainstitucional Orgull de Molletresponia “a raons, no nomésd’autoestima dels molletans,sinó que barrejava obra de go-

vern amb un partit en concret enplena etapa electoral”. La Llei in-dica que “des de la convocatòriade les eleccions i fins a la cele-bració de les mateixes quedaprohibit qualsevol acte orga-nitzat o finançat, directament oindirectament, pels poders pú-blics, que contingui al·lusions ales realitzacions o fites obtin-gudes” i per això, la Junta Elec-toral dóna la raó als republicans.

Des de l’Ajuntament asse-guren que el requeriment no elsha arribat “oficialment” però, toti així, asseguren que “es pre-sentarà un recurs perquè la in-formació proporcionada perERC no és certa”. Segons l’A-juntament, “la campanya va co-mençar a principis de febrer idefensa la imatge de la ciutat”.

Ja està tot a punt. El Devilfestarriba aquest dissabte a la sevaquarta edició i ho fa carregat degrans bandes de música metal.

Després de tres semifinals, elsgrups Time Lost, The BurialChamber, la Banda de l’Agonia,Origin of Perspectives i Conque-ridor lluitaran per aconseguir undels tres premis, que en lloc d’u-

na recompensa econòmica, con-sisteixen en ajuda material perpoder difondre la seva música.

El festival també comptaràamb l’actuació, fora de concurs,dels guanyadors de la primeraedició, la banda Drakum, i de Ta-natori, els escollits com a millorgrup de metal de l’any passat.

Cada entrada als concertsvindrà acompanyada d’una but-lleta per votar el millor grup dela nit. L’organització del Devilfestassegura que a l’hora d’atorgarels premis tindrà en compte tant

l’opinió del públic com la del ju-rat, tot i que la valoració dels as-sistents tindrà un pes del 70% enla puntuació final.

Segons l’Associació de Mú-sica i Art de Mollet, amb aques-ta quarta edició el festival es con-solida com a trampolí de lesbandes emergents de metal detot Catalunya, ja que afirmenque a més d’augmentar el nom-bre de patrocinadors, l’entitat hatancat un acord amb el portald’Internet Metal Tick, referentde la música metal de tot l’Estat.

Drakum van ser els guanyadors de la primera edició i també actuaran en la Devilfest 2015. Foto: Drakum

El Mercat Vell torna a serl’epicentre de la música metal

RedaccióMOLLET

Presentació de la campanya ‘Orgull de Mollet’. Foto: Ajuntament de Mollet


“Mollet necessita que hi hagi un diàleg continuentre el govern municipal i la ciutadania”

Entrem a la recta final del mandat.Com valora la legislatura, vostèque l’ha viscut des del govern?La valoro positivament, perquèha estat una legislatura moltadreçada a crear ocupació, a nodeixar ningú enrere i a temes deserveis socials. El primer anynosaltres no vam ser al govern,però després vam decidir en-trar-hi perquè es van destruir1.600 llocs de treball i pensà-vem que per solucionar-ho esnecessitava un govern fort, queno hagués d’estar pactant tot elque volia fer.

Quines són les seves sensacionsde cara al 24 de maig?A CiU no som gent de quedar-nos al despatx i des de fa uns

quants anys trepitgem els bar-ris i hem pogut veure que lagent té ganes de participar i queno està descontenta amb la feinafeta fins ara. Els ciutadans enstransmeten que estan disposatsa apostar per CiU perquè som lacentralitat i perquè tenim la ca-pacitat de dialogar.

Què pot aportar Joan Daví queno tinguin els altres candidats?No puc dir el que tenen o no elsaltres candidats, només pucparlar de mi. Jo sé que em pucposar a la pell de les persones ivull intentar, dins de les mevespossibilitats, ajudar-les a totes,que és el que he fet sempre alllarg de la meva vida social i po-lítica. Vull estar al costat de lagent, copsar les seves necessi-tats i intentar resoldre tots elsproblemes que puguin tenir.

S’han de fer canvis a Mollet? A Mollet s’han de fer canvis com

a tot arreu, perquè la societatevoluciona. Es poden necessitarcerts canvis estructurals, d’or-ganització o de maneres de fer.La mateixa societat ens porta alfet que es necessitin aquestscanvis.

Algun de prioritari? Canvis prioritaris no n’hi ha,però una de les coses que calenés que la gent s’adoni que l’A-juntament és la casa de tots ique el ciutadà tingui presentque el consistori donarà com aresposta allò que la societat de-mani. Per tant, Mollet necessitaque hi hagi un diàleg continuentre el govern municipal i laciutadania.

Estan disposats a pactar ambaltres partits per tornar a ser algovern?No és un fet de tornar a estar algovern. Nosaltres estem dispo-sats a pactar amb qui sigui, un

cop vist el que surt de les urnesel 24 de maig i el que demana laciutadania. Estem disposats apactar amb els altres partits perfer pinya perquè la ciutat vagiendavant.

Per tant, també amb el PSC tot ique no dóna suport al procéssobiranista...Podríem pactar amb el PSC oamb qualsevol altre partit. Éscert que en determinats temestenim idees diferents amb elssocialistes, però si ens fixem enel 9N, en tot moment l’Ajunta-ment va estar al costat del quees demanava des del Govern deCatalunya. Per tant, no crec queaquest tema sigui cap impedi-ment. Penso que és importantque el nou govern municipalfaci costat al president de la Ge-neralitat, però crec que parlantes poden redirigir els posiciona-ments d’alguns partits a l’horade pactar.

Així doncs, creu que Mollet poti ha de jugar un paper impor-tant en el procés...Mollet i totes les ciutats de l’AMB,que és el lloc on es decidirà eltema de la independència. Pertant, caldrà treballar perquè el dia27 de setembre tots els ciutadansque vagin a votar ho facin perpartits a favor de la independèn-cia. Mollet, com qualsevol poblede Catalunya, és important decara al 27 de setembre.

La setmana passada ERC deiaque CiU només havia estat un“convidat de pedra” per al PSC.És cert?Crec que fan aquestes declara-cions perquè segurament notenen res a dir. No sé si recor-den que estem al govern a tra-vés d’un pacte que està escrit ique ha sigut el full de ruta de totel que s’ha fet en aquesta legis-latura. No hem estat un convi-dat de pedra. Recomano a ERC

Joan DavíCandidat de CiU a l’alcaldia de Mollet

Pamela MartínezText i fotografia

| 14Entrevistalíniavallès.cat 24 abril 2015

que ho pregunti a la gent que téproblemes de mobilitat i quegràcies a nosaltres el 90% delspassos de vianants estan adap-tats o als que van patir les pre-ferents i que van tenir el suportd’un regidor de Convergència.

Aquestes declaracions poden en-torpir les futures relacions ambERC?Hi ha gent que de vegades, perarreplegar vots, fa declaracionsque no ha de fer, i nosaltressempre intentem treballar enpositiu, no anem mai en contrade ningú, ni intentarem treurevots desqualificant els altres.Cadascú ja sap com és i el meu

equip es presenta a les eleccionsper mèrits, no per dir coses des-pectives dels altres. Crec que ahores d’ara és una mica agosa-rat posar qualificatius als ad-versaris polítics.

La seva candidatura inclou tresindependents. Per què aques-tes incorporacions? Perquè són gent que vénend’àmbits en els quals han fetmolt bona feina. Són gent ques’arremanguen quan cal i quesaben copsar el que necessita laciutat. Penso que com a profes-sionals en els seus àmbits podenaportar el que ens fa falta a Mo-llet. També he de dir que no ha

estat gens difícil fer la llista. Havingut molt rodada, però hitrobo a faltar dos independentsque m’hauria agradat que hi fos-sin i que potser seran a la llistad’aquí a quatre anys.

Quines són aquestes persones?No es pot dir. Són persones queestan vinculades a l’àmbit asso-ciatiu, que sé que tinc el seu su-port i que els agraeixo la feinaque sé que faran tot i no estar ala llista.

Vostè diu que vol ser l’alcalde detothom que viu a Mollet. Mon-ràs no ho ha estat?Això ho hauria de preguntar a ell.

Cadascú té les seves maneres defer i jo dic que seré l’alcalde de tot-hom perquè em conec. No sé comés el senyor Monràs en el fons.Però tampoc sé si serien els alcal-des de tothom la senyora Calvo oels senyors López i Buzón.

Sí, però el senyor Monràs estàfent d’alcalde, els altres no...Jo crec que el senyor Monràs haactuat com l’alcalde de la gent deMollet que ha necessitat l’ajudade l’Ajuntament. Qui vulguiveure que no ha estat l’alcalde detots els molletans, possiblements’ho hauria de fer mirar. Hi hacerts col·lectius que no ho veuenaixí perquè creuen que no se’lsha respectat els seus drets, peròjo voldria saber si aquestes per-sones tenen clar quines són lesseves obligacions com a ciuta-dans de Mollet. El senyor Mon-ràs ha actuat com a alcalded’aquella gent que té molt clarquins són els seus drets i lesseves obligacions.

També diu que un dels seusideals és la justícia social. Seràla seva prioritat?Des de petit sempre m’han in-teressat els temes relacionatsamb ajudar aquells que més honecessiten i de fer que la socie-tat avanci en el seu conjunt. Enhores de lleure col·laboro ambuna ONG que s’encarrega de ladesnutrició infantil que s’estàproduint a les fronteres entreXile, Argentina i Bolívia i uncop l’any m’hi desplaço perveure si els projectes s’estanfent i tenen el seu fruit. Per tant,tinc molt present els temes dejustícia social i sempre són unaprioritat per a mi.

Vostès diuen que volen que lagent participi més dels temesmunicipals. S’ha de canviar lamanera de fer política a Mollet?Crec que s’han de canviar elscircuits i s’ha de donar més in-formació a la gent. Penso queels ciutadans han de participarmés i se’ls ha de posar més a l’a-bast les eines per poder-ho fer,perquè ells també són els ulls del’Ajuntament i ens poden aju-dar a solucionar problemes que

de vegades podrien passar peralt al consistori. Hi ha moltspartits que diuen que la políticade Mollet és la més terrible delmón, però fins que no ha arri-bat el període electoral no hancomençat a explicar com cre-uen que s’haurien de fer lescoses. Evidentment que hi hacoses que es poden millorar,però només nosaltres hem par-lat del nostre model de ciutat.

Quin és aquest model?És el que posa les persones alcentre de tot i en el qual hi haun feedback entre ciutadans igovern municipal.

L’oposició diu que el govern téabandonats alguns àmbits, perexemple el cultural...La cultura no ha de sortir del’Ajuntament. Mollet té moltesentitats que ofereixen cultura icrec que se les ha d’escoltar itenir en compte les seves neces-sitats. Creiem que el centre dela ciutat necessita un auditoriamb unes característiques de-terminades, però encara estemestudiant on el situaríem. Pelque fa a la cultura, consideroque s’hi poden dedicar més es-forços però no crec que estiguiabandonada.

I el petit comerç?El petit comerç d’ara no és el defa 50 anys. El comerç s’ha d’a-nar adaptant a les necessitatsque demana la societat del segleXXI i s’ha d’especialitzar en allòque mai trobarem a les granssuperfícies, com és el fet de co-nèixer al mil·límetre els seusclients. Si el petit comerç evolu-ciona, no ha de tenir por de res.Qui es queda sense fer res és quiha de tenir por.

Acabo. Quina és la seva travessade cara al maig?No m’agrada gens fer travesses,amb coses que al cap i a la finomés poden decidir els ciuta-dans. El que sí que puc dir ésque crec que a l’Ajuntament hihaurà molts més grups munici-pals dels que hi ha actualment ique nosaltres hem de treballarper ser el majoritari.

15 | Entrevista líniavallès.cat24 abril 2015

“A l’Ajuntamenthi haurà molts mésgrups municipalsque actualment.Però nosaltres som la centralitat i tenimcapacitat de dialogar”

Parets| 16


Més de 600 persones a lapresentació de Sergi MingotePOLÍTICA4El pavelló municipald’esports Joaquim Rodríguezes va omplir diumenge de goma gom amb motiu de la presen-tació oficial de la candidatura delPSC de Parets per a les eleccionsmunicipals. Més de 600 perso-nes, segons l’organització, vanacompanyar l’actual alcalde,Sergi Mingote, en una arrosadapopular, en la qual es va pre-sentar la cançó de campanyaM’agrada Parets, composta pelmúsic Ernesto Briceño.

Durant la presentació, Min-gote va remarcar que la candi-datura del PSC “combina l’ex-periència amb la renovació i lapluralitat, on tenim gent de to-

tes les edats, procedent de di-ferents àmbits professionals icompromesa amb Parets”.

La presentació també vacomptar amb la presència de l’e-xalcalde i membre de la candi-datura, Joan Seguer, que vaelogiar la tasca feta per Mingo-te durant els darrers anys.“Quan et vaig passar el relleu, etvaig dir les dues coses que sem-pre ha d’acomplir un bon alcal-de: ser honest i un treballadorincansable, les dues les has su-perat amb escreix”, va afirmaremocionat Seguer.

La presentació va cloureamb una autofoto multitudi-nari de tota la candidatura.

Tots els infants de Parets podrananar a escoles del municipi. A fi-nals del mes de març es tanca-va el període de preinscripcionsescolars per a educació infantilde segon cicle, primària i se-cundària per al curs acadèmic2015-2016 i cap alumne s’haquedat sense plaça.

Segons dades de l’Ajunta-ment de Parets, el nombre desol·licituds realitzades per als ci-cles d’educació infantil i pri-mària a tots els centres del mu-nicipi ha estat de 266 davant les309 oferides. En el cas de P3,s’han fet 213 preinscripcions,del total de 225 places oferides,fet que garanteix les places su-ficients per cobrir la demandaeducativa.

Pel que fa a Educació Se-cundària Obligatòria (ESO),que es pot cursar a l’Institut To-rre de Malla, a l’institut La Sí-

nia, a l’ACESCO i a l’escolaNostra Senyora de Montserrat,de les 176 places ofertes es co-briran 171, que ha estat el totalde les preinscripcions forma-litzades.

La major part de sol·lici-tuds, concretament 150, són percursar 1r d’ESO. No obstantaixò, l’oferta definitiva no es

podrà determinar fins d’aquí acinc mesos, un cop s’hagin rea-litzat els exàmens de setembre,poc abans de l’inici del curs.

Aquestes són dades rebu-des dins el termini oficial depreinscripció, però cal tenir encompte que, un cop tancat el pe-ríode i fins a l’inici del curs,aquestes xifres poden variar.

Tots els infants de Parets tenen plaça a les escoles del municipi. Foto: Arxiu

El municipi cobreix tota lademanda de places escolars

Societat | La Unió de Germandats celebra la seva festa anualLa Unió de Germandats celebra demà la festa anual en honor a la seva patrona, Nostra Senyora

de Montserrat. Com cada any, tindrà lloc l’acte d’homenatge i el lliurament de pins als socis mésgrans de l’entitat, que es farà a la Sala Basart Cooperativa. Durant la jornada, també hi haurà inflables

per a la mainada i un concert de la coral d’adults de l’Escola Municipal de Música, entre altres.

RedaccióPARETS

17 |

La Llagostalíniavallès.cat 24 abril 2015

ENSENYAMENT4Onze carrersi places del municipi dedicats aescriptors ja disposen dels codisQR elaborats pels alumnes decinquè curs de Primària de l’Es-cola Gilpe.

Aquests codis permetran ac-cedir a la informació dels onzeautors que ha preparat la classede cinquè de la Gilpe. A més dela biografia i imatges de cada und’ells, també es poden escoltarfragments de la seva obra quehan enregistrat els infants.

El projecte de l’escola Gilpeha estat impulsat des de l’assig-natura de Llengua Catalana. Percrear les eines informàtiques,han comptat amb el suport del’assignatura d’Informàtica. Elsalumnes han creat un web en elqual s’ha publicat la informaciódels onze protagonistes dels ca-rrers llagostencs.

Els codis QR que s’han pen-jat a les plaques permeten acce-dir directament a la informacióde cada escriptor.

La qualitat de l’aire a la Llagos-ta ha experimentat als últimsanys una millora substancial, se-gons els mesuraments efectuatsper la Direcció General de Qua-litat Ambiental de la Generalitatde Catalunya al municipi elsanys 2007 i 2014. Els principalsfocus de contaminació atmos-fèrica a la Llagosta són el tran-sit i la indústria, però els parà-metres registrats dels diferentscomponents analitzats se situenper sota dels límits establerts perla Unió Europea.

La unitat mòbil de la conta-minació atmosfèrica va fer pa-rada al municipi del 18 de se-tembre al 6 de novembre del’any passat, el mateix períodeque l’any 2007. Comparant lesdades de llavors amb les que

s’han obtingut el 2014, s’obser-va que ha minvat el nivell de diò-xid de nitrogen -que el 2007 su-perava el límit establert per laUnió Europea- el d’ozó i el debenzè; i també ha disminuït elnombre de partícules en sus-pensió per metre cúbic.

La regidora de medi Am-bient, Marta Melgar, asseguraque els controls als quals han de

fer front les fàbriques actual-ment expliquen la davallada pelque fa a la contaminació indus-trial. “La Llagosta està envoltadad'indústries, autopistes i carre-teres que són un focus importantde contaminació, però tot i aixíles dades recollides per QualitatAmbiental no superen en cap pa-ràmetre els límits establerts”, haindicat Melgar.

Unitat mòbil de la contaminació atmosfèrica a la Llagosta. Foto: Ajuntament

Millora la qualitat de l’aire delmunicipi respecte a l’any 2007

RedaccióLA LLAGOSTA

Els carrers dedicats aescriptors ja tenen codis QR

Sant Fost | Obren el concurs de cartells de Festa MajorJa està obert el concurs de cartells de Festa Major d’enguany. Els participantshauran de presentar obres inèdites i originals. La tècnica és lliure i ha de serapta per a la seva reproducció per quatriconomia. Les obres hauran de teniruna mida de 45 cm d’amplada i 65 cm d’alçada i realitzar-se en sentit vertical.

Seguretat | L’Ajuntament vol saber els costums per anar a l’escolaLes famílies dels escolars rebran una enquesta per conèixer els seus costums a l’hora de desplaçar-se al’escola. Els resultats serviran per treballar en la creació de camins escolars segurs. L’enquesta planteja

preguntes sobre com es desplacen els escolars al centre, tant a l’entrada com a la sortida; quins problemes de mobilitat hi ha o les possibles mesures a tenir en compte per prioritzar l’accés a peu.

Martorelles / Sant Fost

La biblioteca de l’Ateneucelebra els seus cinc anys

SANT FOST4Amb motiu del5è aniversari de la Biblioteca del’Ateneu i la diada de Sant Jor-di, dissabte 25 d’abril se celebraEl Dia de L’Ateneu, amb activi-tats gratuïtes durant tot el dia.L’Ateneu obrirà de bat a bat lesseves portes i oferirà una mos-tra de tot el que s’hi programadurant l’any, amb la col·labora-ció de les associacions i perso-nes que utilitzen aquest equi-pament i hi realitzen activitatshabitualment.

Al matí, a partir de les 11 ho-res, qui vulgui acostar-s’hi podràtriar entre participar en un ta-ller de cuina freda o un taller peraprendre a fer de locutor de

ràdio. Els més petits, podran as-sistir a una edició especial del’Hora del Conte. Tot seguit, almigdia, l’Escola de Músicaclourà la primera part de la jor-nada amb un concert de “pri-mavera”, que donarà pas a l’a-peritiu i al brindis d’aniversari.

A la tarda, l’Escola Coral, elGrup Segle XX i l’Associació deDanses de Sant Fost posaran enescena una petita mostra delseu treball. També hi haurà unespectacle de màgia per a totesles edats.

Al vespre les activitats esrestringiran només pels adultsamb el tast de vins i el monòlegAra us ho explico.

CiU de Martorelles ha presen-tat una denúncia a la Fiscaliaprovincial de Barcelona per-què s’investiguin les “pre-sumptes irregularitats en eltracte que l’Ajuntament delmunicipi ha dispensat al grupCobega” respecte al preu que seli cobra pel subministramentd’aigua.

Segons els convergents, desdel 2006 l’Ajuntament hauriadeixat d’ingressar més d’1,4milions d’euros per no haver co-brat a Cobega, entre altres, lataxa de sanejament de la xarxamunicipal de subministramentd’aigua. CiU també denunciaque “l’any 2005 es va acordarque Cobega pagaria la tarifafixada a les ordenances fiscals”,però recorden que “no se li haaplicat els increments de preude venda de l’aigua aprovats per

la Generalitat” i, a més, asse-guren que “els certificats d’in-tervenció demostren que elpreu cobrat va ser substancial-ment inferior a l’acordat”.

Segons CiU, aquests fetsconstituirien “un delicte de pre-varicació i frau funcionarialdurant els mandats dels alcal-

des Miquel Àngel Sòria i Ro-muald Velasco”.

Aquest últim ha declinat ferdeclaracions a Línia Vallès finsque el consistori rebi la denún-cia presentada. Tot i això, fontsmunicipals han avançat que“les dades fetes públiques perCiU no són del tot correctes”.

La planta de Cobega a Martorelles. Foto: Arxiu

Porten a la Fiscalia les presumptesirregularitats amb l’aigua

RedaccióMARTORELLES

Montmeló| 18


Nou conveni del servei de perruqueria a Can Dotras

SOCIETAT4L’Ajuntament hasignat un conveni anual per a laprestació dels serveis de perru-queria i estètica a la ResidènciaCan Dotras, amb els establi-ments Rosa G Assessors d’I-matge i Perruqueria Tània.

D’ençà de fa uns anys, el ser-vei de perruqueria i estètica a laResidència Can Dotras és pres-tat per dues perruqueries deMontmeló. Per a l’elecció de lesperruqueries, cal que aquestessiguin unisex i que prèviaments’hagin compromès a fer tractespreferents als usuaris del Car-net del Casal de la Gent Gran. Apartir d’aquí, cada any se signa

un conveni per a prestaraquests serveis, de manera queels usuaris de la residència tin-guin també accés a serveis es-pecífics a preus reduïts i demanera que tots els establi-ments de perruqueria interes-sats a oferir aquest servei pu-guin tenir-hi accés.

Des de l’Ajuntament asse-guren que “entre tots els esta-bliments de perruqueria i estè-tica interessats, que havien ofe-rit tractes preferents als usuarisdel Casal de la Gent Gran, s’haprioritzat el fet que hi hagi ro-tació entre els establiments delmunicipi”.

El centre urbà del municipi estaràmés pensat per als vianants. L’A-juntament disposa d’un totald’1,3 milions d’euros, aportats perla Diputació de Barcelona, que in-vertirà en la reconversió de l’es-pai públic del centre històric delmunicipi. La Diputació ha donataquests diners a l’Ajuntamenten compensació per la cessió dela gestió d’un tram urbà de la ca-rretera BV5003. La planificaciódel centre històric preveu donarprioritat a les persones i el trans-port públic per davant del tràn-sit de vehicles privats.

Aquesta actuació es farà endues fases. La primera, que jadisposa de projecte, compren latransformació del tram que vades del carrer del Doctor Ferrana l’antic pont de Rodalies. Enaquesta fase també es faranobres en el primer tram del ca-rrer de Timbaler del Bruc, el ca-

rrer de Vic i a la plaça de la Vila.L’Ajuntament preveu iniciar lesobres de la primera fase a finalsdel mes de juny per tenir-les en-llestides, com a molt tard, elmes de novembre.

La segona fase, el projecte dela qual encara està en procés deredacció, comprendrà la trans-formació del carrer de PompeuFabra, des del pont de Rodaliesfins a les piscines municipals i

s’intervindrà també a la plaça del’església, el carrer de Santa Ma-ria, el carrer de Santiago Rusiñoli la plaça de Sant Isidre.

L’alcalde, Antoni Guil, s’hamostrat molt satisfet amb elprojecte i ha assegurat que “hihaurà un abans i un després enla transformació del centre his-tòric del nostre municipi con-juntament amb la urbanitzacióde l’àmbit del soterrament”.

Projecte de reconversió del centre històric. Foto: Ajuntament de Montmeló

La reforma del centre urbàdonarà prioritat als vianants

Política | ICV-EUiA presenta la seva candidatura Aquest diumenge la sala de la Concòrdia de l’Ajuntament serà l’escenari de

la presentació de la candidatura completa d’ICV-EUiA al municipi. La candidatura, que té com a cap de llista a Jordi Manils, es presenta com un

equip en el qual “la transparència forma part de l’ADN” dels seus membres.

RedaccióMONTMELÓ

Signatura del conveni. Foto: Ajuntament de Montmeló

19 |

Santa Perpètualíniavallès.cat 24 abril 2015

Garcia defensa la necessitat del Centre Ocupacional

POLÍTICA4L’alcaldessa IsabelGarcia ha defensat recentment lanecessitat del municipi de tenir unCentre de Formació Ocupacional.Segons Garcia, aquest centre per-metrà millorar les opcions detrobar feina dels aturats del mu-nicipi i destaca que ha estat cons-truït per treballadors de plans d’o-cupació.

El dissabte passat, el Centre deFormació Ocupacional va fer unajornada de portes obertes, en laqual van participar prop de 150persones que van fer visites guia-des amb els tècnics de la regido-ria de Promoció Econòmica iamb els arquitectes de l’edifici.

L’arquitecta Mercè Soler, del’equip Lloveres&Soler arquitec-tes, destaca l’equipament com anou edifici del patrimoni arqui-tectònic de Santa Perpètua, inte-grat en l’espai de la Granja Sol-devila. També manifesta la satis-facció per l’edifici, que està dis-senyat per permetre futures am-pliacions. L’amplitud dels espaisi del taller i la il·luminació de l’e-difici van ser els comentaris mésrecurrents per part de la ciuta-dania que el va visitar. En aquestsentit, Mercè Soler també va ex-plicar el protagonisme de la llumi la il·luminació en el nou equi-pament.

Les instal·lacions de la seu d’Als-tom canvien de mans. El grupespanyol Baraka Global Invest,propietat de l’empresari murciàTrinitario Casanova, ha anunciataquesta setmana la compra del’equipament per 45 milionsd’euros. Des de feia més de 10anys l’edifici pertanyia a la im-mobiliària Inbisa.

Alstom, d’origen francès,continuarà fabricant trens itramvies en aquestes instal·la-cions, on treballen unes 1.000persones. La multinacional haassenyalat, en un comunicat,que la companyia “és comple-tament aliena a aquest acord”entre Inbisa i Baraka Global In-vest, per això afirma que “elcanvi de titularitat no afecta encap cas l’activitat industrial de lacompanyia a Santa Perpètua”.

Les instal·lacions ocupenprop de 370.000 metres qua-

drats i estan formades per un to-tal de 22 edificis que inclouen di-ferents naus per a la fabricacióde trens. Amb aquest acord,Alstom passarà a pagar un llo-guer al nou propietari durantdeu anys, que és el temps quedura el contracte subscrit ambBaraka Global Invest.

En concret, aquest grup aratitular de les instal·lacions és un

hòlding empresarial amb 200treballadors especialitzats enl’edificació integral de centrescomercials i dels supermercats,que se centra en inversions im-mobiliàries i en la promociód’habitatges i sòl residencial. Elgrup té les seus principals aMadrid i Múrcia, però operamajoritàriament a Barcelona iAlacant.

Instal·lacions d’Alstom a Santa Perpètua. Foto: Arxiu

Un empresari murcià compra les instal·lacions d’Alstom

Societat | La pagesia, protagonista de la Mostra MogudaAquest cap de setmana se celebra la setena edició de la Mostra Moguda que enguany se

centrarà en la pagesia. El barri de Mogoda i els voltants del Castell seran el punt neuràlgicd’aquesta fira, que es va celebrar per primera vegada l’any 2003 amb l’objectiu de donar a

conèixer i difondre la tradició agrícola i ramadera de la Santa Perpètua preindustrial.

RedaccióSANTA PERPÈTUA

Esports| 20


La combinació del triomf del CEJúpiter amb els empats de l’ECGranollers amb la UE Sants (1-1)i del CE Manresa al MunicipalGermans Gonzalvo (1-1) ha pro-vocat el coliderat d’aquests tresequips, fet que no s’havia donat entot el campionat, i que fa que, a tansols 6 jornades per l’acabament dela fase regular, els clubs i els afi-cionats al futbol es preparin perviure un final de lliga frenètic.

A priori, la jornada d’aquestcap de setmana és més favorableper als vallesans, que jugaran alNou la Ferreria contra el Mont-cada, el cuer. Per la seva banda, elManresa rebrà la complicada vi-sita de l’Avià, el quart classificat,mentre que la UE Mollet d’AlbertCámara es desplaçarà a Barcelo-na per jugar al camp municipal

del CE Júpiter. Després del puntque van aconseguir contra undels líders, els blanc-i-vermellstornen a veure’s les cares amb undels equips capdavanters de laclassificació.

Per últim, la UD Molletense,que continua ocupant la plaça de

promoció de descens, jugarà acasa un partit vital contra el CEFarners, que ocupa la dotzena po-sició amb cinc punts més que elsd’Antoni Filgaira. Després d’haverperdut 3 dels darrers 4 partits, unavictòria seria l’impuls necessari decara al tram final.

El pròxim rival del Granollers serà el Montcada. Foto: ECG

Esprint final frenètic a la Primera Catalana de futbol

» L’empat entre el Granollers i el Sants fa que tres equips siguin al capdavant de la classificació amb 55 punts a sis jornades del final

Miguel Luque, del Granollers,al Mundial de Glasgow

GRANOLLERS4Miguel Luque,nedador paralímpic paretà delCN Granollers, va aconseguir alBerlín Europa Sportpark la mar-ca mínima per participar en laprova dels 50 metres braça alsMundials de natació que se cele-braran a Glasgow aquest mesde juliol.

Luque va aconseguir el pas-saport per a la cita escocesa ambla seva millor marca personaldes del 2010 -49 segons i 79

centèsimes-, que també és la se-gona millor marca de l’any, no-més superada pel japonès Taka-yuki Suzuki -49 segons i 78 cen-tèsimes-.

A més, Luque va ser tercer enla prova de 150 metres estils iquart en els 100 metres braça.

El seu entrenador, Joan Serra,es va mostrar molt satisfet, i vadestacar que Luque “ha rendit persobre del que estava previst” i queencara l’estiu “amb optimisme”.

Molina i Moreno guanyen eltorneig de pàdel MB Motors

GRANOLLERS4Entre l’11 i el 18d’abril, el Pàdel Indoor Grano-llers es va convertir en l’escena-ri de la quarta edició del torneigMB Motors, en el qual es va po-der gaudir d’un gran nivell dejoc. Aquesta competició formapart del Mercedes Tenis & PadelTour, un dels circuits amateurmés importants dels esports deraqueta dels que es disputen al’estat.

En la primera categoria fe-menina, la parella formada perMaría Molina i Mónica Morenoes van imposar en una vibrant fi-

nal a Gala Planas i MeritxellOliveras. Per la seva banda, Ber-ta del Hoyo i Marta Oliveras vanobtenir la primera posició en lasegona categoria, derrotant Mar-ta Barba i Ana Choc.

Igualment intens va ser el da-rrer partit de la màxima cate-goria masculina, que va cauredel costat de Pepe Márquez i Da-vid Lloret, que van derrotar JosiBertrán i Ricard Guimet. La da-rrera de les finals va ser la quevan disputar Gregori Hernándezi Jonathan Hernández contraTomás Martínez i Santi Oliveras.

Purito Rodríguez, quart a la clàssica Fletxa Valona

PARETS4L’abril és un dels me-sos per excel·lència del ciclisme.Comença a fer bon temps, però lacalor no apreta massa, i el calen-dari s’omple de grans cites que te-nen Bèlgica com a escenari, comel Tour de Flandes, l’Amstel GoldRace o la Lieja-Bastogne-Lieja.

Una altra d’aquestes gransclàssiques és la Fletxa Valona, queel passat dimecres va celebrar laseva 79a edició.

Joaquim ‘Purito’ Rodríguez,

líder del Team Katusha, es pre-sentava com un dels favorits des-prés de la seva victòria a la Vol-ta al País Basc, i va tenir opcionsd’endur-se el triomf fins al final,al cim del mur de Huy. Rodríguezva ser quart, en un sprint final enel qual es va imposar AlejandroValverde. Les principals figuresdel ciclisme en carretera van par-ticipar en aquesta competiciód’una etapa de més de 205 qui-lòmetres amb dures rampes.

La Llagosta | L’Ajuntament homenatja Sònia BocanegraL’atleta llagostenca Sònia Bocanegra ha rebut un reconeixement per part dels seus. El

passat dilluns 20, l’Ajuntament li va lliurar un guardó per reconèixer els seus mèritsesportius. Bocanegra és l’actual campiona d’Europa de veterans en pista coberta en 200metres llisos i la vigent medalla d’or en el campionat d’Espanya en la mateixa modalitat.

Pau ArriagaVALLÈS ORIENTAL

Luque i el seu entrenador, Joan Serra. Foto: CNG


| 22 líniavallès.cat 24 abril 2015

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

Agenda

[email protected]

AGENDA SETMANAL25 I 26 D’ABRIL19:00 Mi hermana Elba i los altillos del Brumal.Obra basada en el llibre de l’escriptora d’A-renys de Mar, en el qual es posa veu a les anèc-dotes i històries de tota una vida. / Teatre dePonent.

DIUMENGE 26 D’ABRIL18:00Mollet canta. Concert de la coral del grupde Sarsuela. Els assistents podran gaudir dela sarsuela en estat pur amb cançons de di-ferents compositors i èpoques. / Església SantVicenç.

DIMECRES 29 D’ABRIL19:30El cos que es mou. Aquest taller proposa mo-bilitzar el cos a partir de diferents tècniques idisciplines que ens permetin assolir un estatd’obertura de la percepció, la consciència i l’e-nergia. / Anselm Clavé, 67.

AVUI 24 D’ABRIL20:00 Xerrada sobre l’Òpera Il Trovatore de Ver-

di. La xerrada s’emmarca dins del cicle Conta’muna òpera. La soprano, professora de músicai especialista en òpera i cant líric, Sylvia Ro-vira, se centrarà en l’obra Il Trovatore, una obraen quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un lli-bret italià de Leone Emanuel Bardare i SalvatoreCammarano. / Sala Serra.

DIUMENGE 26 D’ABRIL18:00 Blancaneus. Els ulls brillants com les es-trelles, la pell blanca com la neu i els cabellsnegres com la nit, així és la princesa Blanca-neus. Però ser la més bella del món no fa fe-liç la Blancaneus. Envejada per molts, hauràde buscar la felicitat lluny del seu regne. Fu-gint de la malvada reina, trobarà noves aven-tures al bosc. / Teatre Can Rajoler.

DIUMENGE 26 D’ABRIL10:00 IX Trobada del Consorci de Normalització lin-

güística del Vallès Oriental. Trobada d’alumnesdels Cursos de Català per a Adults i dels par-ticipants del Voluntariat per la llengua per feruna caminada per Parets. Cal portar sabates cò-modes. Preu: 7 euros.

DIMECRES 29 D’ABRIL16:00Viure amb dolor. Xerrada a càrrec del doc-tor Lluís Julian, en la qual s’ensenyarà als as-sistents com es pot viure amb el dolor. / CanPelegrí.

DISSABTE 25 D’ABRIL18:30 Sant Fost Moments màgics. El mag Le-andre arriba al Dia de l’Ateneu per mostrarla seva màgia propera al públic. Els assistentspodran veure trucs de màgia a tocar de les se-ves mans, per comprovar que tot és possible./ Bibli@teneu.

GRANOLLERS LA LLAGOSTA COMARCAPARETSMOLLET

Competició de cotxes teledirigits ambdiferents categories, on els diferentsmodels de vehicles lluitaran per guan-yar carreres espectaculars i emocio-nants. Competició organitzada per laColla dels Volats. / Parc Popular.

Competició de cotxesteledirigits

Dg. 26 d’abril a les 10:30

Especial Sant Jordi. Amb motiu de laDiada de Sant Jordi s’explicaran les his-tòries del drac i el cavaller com mai leshavies sentides. Adreçat a infantsd’entre 1 i 4 anys. Accés lliure. / Bi-blioteca Can Mulà.

Hora del conte menudaAvui 24 d’abril a les 17:30

Curs per aprendre què i per què és la li-teratura. Es parlarà de llibres, autors, delscontextos artístics, de clàssics i de con-temporanis, d’anècdotes històriques ide capelletes literàries. A càrrec d’EstevePlantada. / Roca Umbert. Fàbrica d’Arts.

Els misteris de la literaturaDel 27 al 30 d’abril a les 18:30

MARTORELLES. La Confraria La San-ta Espina Armats i Vestes de Martore-lles tornarà a sortir en processó en ho-nor a la Mare de Déu de Montserrat,santoral que se celebra el 27 d’abril. /Parròquia de Sant Joaquim.

XXIX Processó de NostraSenyora de MontserratDemà 25 d’abril a les 19:30


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 24 líniavallès.cat 24 abril 2015

Documents

Valles 520