JAUME vILAGINBS - xlvmR tEnEz - Iospp MASATS

IoAN vENTURA - cARME pt-Ioeu connllANTom qarlEs - JosEP GORDI. JosEP LLORET

FREDERIC Ros - tnuuE nelnpRA

MOLLET DEL VALLESNOTES

EDITA

SALA FIVELLERAJUNTAMENT DE MOLLET DEL

1990

VALLES

O srn rt'unoD. l-egal B. 37.05t19&/Fotoccdpo€ici6: Cabot, Gl{DollersImpres a I. C. Salta EuRlia, Saata Eulalia de Rorr$ada

SUMARI

Prdleg, lesfis Sanz Garcia

Els templers al Yallds, Jaume Vilaginis

Sant Fost i la Cartoixa de Montalegre. Xavier Pirez i Gdmez .

Aproximaci6 a la vida i obra de Vicena Plantada,

Josep Goday i Casals, Arquitecte , Ioan Ventura

Un rabassaire a I'alcaldia: Feliu Tura, Carme Pi

Mollet del VallCs durant la II Repriblica: el Bienni negre(1934-1936), J oan Co rb aldn

Un rector de Mollet en temps malastrucs: Mn. Josep Casanovas(1934-1948), Joan Galtis .

Estudi de les relacions intermunicipals de treball de Molleti rodalies, Josep Gordi i losep Lloret

L'escola priblica primaria de Mollet del Va[es en el segle XIX,Joqn Corbaldn

Inicis, fundaci6 i desenvolupament de la Caixa d'Estalvii Previsi6 Molletense (1907-1928 i 1,94O\, Frederic Ros

Pdg.

5

7

29

losep Masats 37

45

5l

'11

81

85

w

707

1'17Ridio Molf et. una realitat a mig gas. Jaume Barberit

PROLEG

Hour acl una vegada m6e, la quarta, unes poques pAgineg, fruit dela reflsxi6 I del treball, quo v6nen a ennoblir la marxa cultural del nos-

tre Pobls,buan hom llogelx les dades socioldgiques que ens parlen de I'afici6

q la lecture (m6r bon ditr de la poca afici6 a la lectura), er queda sor-prdr por la gran dorl de voluntiria llunyania de tot el que rigul progrdscultuial, Ec vorital que la cultura td un ventall molt mde ampli que elllrsrerl, porA nqugst ds Frou Buggestlu com per abastar aquolt termespulturalr o0 uncs dlmenrlonr amples i vAlidament apropiader.

Fpm un mal cervei a l'home quan spmbla que reclamo, ceda diam6c, fensm ot clrconcor,, L'lmmedist, alld que m'agrads, all4 on m6s

ongEnxa gl 0or 8l'home, no dB precisament el quc mdr l'humanit-l'homo viu rotorrat,

Amb cort ortupor crltlc, un dia sentia un professor que dCie alr seus

&lumner, -no ionse ironia-: rUna biblioteca 6s com qn comentiri:Noms i t(tols)D, Hi trobor: "Hic

jacet.,. aci reposo,.,> o al contrari:(Nom iobraD, Tot mut, Mo , Senre vida. Un alumne, Eenflo pcns&r-r'ho meffie, va pontredir l'aflrmocid: <Quan algf entra e la blblioteca,pron qn llibre I llegolx, roreuecita I'autor d'aquelles pAglner,,

I dr quo la cultura no 6s rcrnorte. La histdria no ds pgdra ifredor.La culturg no dr una rcelltat acabada, rin6 un procds humA, fluent, quebrolla sn una rirle inacababls d'onades euccessives: ele ciclec I log eta-per culturals, Er en aquert flux I teflux que I'home refi la xarxa de lesformgr culturah, i la mateixa cultura apareix com la constant projecci6

7

rp liza, I

dp l'acdvltst humana.

Ouan escrivim aquestes ratlles, el nostre avui este fortament marcatper uns aconteixements poc o gens impregnats de valors humans:S'esta escalfant a foc lent la crisi de l'Orient Mitje Neix una formaabsurda, xarona i humiliant de permisivitat immoral. Estd al bell migdel carrer I'afici6 i els comentaris a les telenovel'les. I la llista podriaser molt llarga. Si!: <Panem et circenses>.

L'avui "religi6s" -parroquial- este a punt d'encetar una etapa

jubilar: Les noces d'or del Temple parroquial. En les previsions, hi ha

un intent: remarcar menys unes construccions i un passat, i vitalitzar el

viure llenqats al futur amb la forga d'una histdria (50 anys) prou rica en

presdncia i dindmica de l'Espe t, que ens volen fer afrontar amb serie-

tat i realisme el caminar discret i testimonial enmig de la nostra societat

-1ue alguns ja anomenen "postcristiana>. I diem: discret i testimo-niai, €s t dir, seriament empeltats a l'Evangeli, perd a la vegada com

oferta discreta. Com aquell (vent suau) del qud ens parla el I Llibredels Reis (19,9-12).

Agraim l'esforg i la fidelitat anual dels autors que han fet possible

aquest volum, recolzats per la Sala Fiveller. Instituci6 que va trobant

-tamb6, si ho voleu, discretament-, formes d'expressi6 cultural

serioses i populars: llibres, mdsica, teatre, exposicions... Volen ser elservei que amb tota l'estima es posa a mans del nostre poble, per treba-llar iaconseguir una historia ben viva.

Jesis Sanz Garcia. Pvre

tt

ELS TEMPLERS AL VALLES

Jaume Vilagin6s

"S'ha de pensar en un pla- En un Pla sublim. Suposem queels Templers tinguessin un projecte per conquerir el m6n ique coneguessin el secret d'una immensa font de poder, unsecret per preservar el qual valgu€s la pena de sacrificar elbarri sencer del Temple a Paris, tots els beneficis escampatsper tot el regne i a Espanya, Poriugal, Anglaterra i hdlia, clscastells de Terra Santa, els dipdsits monetaris, rot-.."

Eco, U. El pendol de Foucaultpag. 169, Barcelona, 1989

L'encis

de pricticament la seva desapadci6, la imaginaci6 dels amants de l'eso-terisme. La descomposici6 d'una Societat tan poderosa, incitada pelpoder establert i realitzada d'una forma sobtada, escrupulosa i impla-cable, ha deixat un rastre de misteri en l'inconscient col.lectiu. Unatradicid, propera al misticisme i a I'ocultisme, ha negat la versi6 oficiali ha nodrit una llegenda centendria sobre un Orde secret que ha pervis-cut durant segles, continuador del Temple, amb pretensions misterio-ses i inconfesables r.

Per I'historiador tot 6s pura ficci<i, €s clar. No obstant, la histdriadocumentada dels templers ofereix suficients elements d'atractiu comper no haver de rec6rer a la invenci6. Especialment sedueix l'episodide I'abolici6 de I'Orde 2, el qual presenta els al.licients de la fallidad'un poder6s imperi en I'ombra ----el creat a Europa occidental pelstemplers-, fomentada per un complot politic pedectament orques-trat, amb la connivdncia de les mdximes autoritats del moment (el rei

La trdgica histdria de l'Orde Militar del Temple ha despertat, des

9

de Franca i el Paoa). la sistematica persecuci6 per part delr ftrnclonutls

del rei.-la lluita aferrissada dels iavallers per mantenlt-se fldels a

I'Orde, malgrat la tortura, les horrendes acusacions que se'ls imputa-

u"n, "l j,rii"i dels mestres de I'Orde, el sacrifici a la foguera

d'aquests...La dramdtica desaparici6 de la Societat no 6s l'rinic elemedt que

estimula I'interes pel tima, tamb6 altres asPectes apropen I'estudi6s a

condixer millor laieva histdria. S6n fets contradictoris amb els esque-

mes mentals de la nostra Cpoca, com la idea d'una comunitat de mon-

ios suerrers: o simplemeni incitadors d'una morbosa cudositat, com

ies r-elacions entre els cavallers, que havien de portar una vida ascdtica,

rebutjant les comoditats del m6n secular, i al mateix temps havien de

donar-ho tot en el combat.

L'Orde del Temple

L'Orde Militar del temple de Jerusalem (<Equites Militiae Templi

Salomonis>)3 fou fundat a Terra Santa per un grup de- cavallers france-

sos, entre e[s Hug de Payns, el primer mestre. La idea era crear una

confraternitat quJes dediqu€s a la defensa dels llocs sagrats a Terra

Santa i dels peligrins que hi acudien. La funci6 bdl'lica de l'Orde havia

de conjugai-se i.U unu estricta regla de compo ament de tipus

mondstic'Ieb monjos-cavallers havien de fer els tres vots caracter(stics

de la regla agustiniana (pobresa, castedat i obedidncia) i afegien un

ouart voi. el -de defensarils llocs Sants. Segons la crdnica de Guillem

de Tir, narrador dels primers moments de l'Orde, aixd passava l'any

1118.Era el punt ilgid de la presencia cristiana a tera Santa La primera

croada havia aco-nseguit prendre Jerusalem l'any 1099 Una vegada

consolidada la presincia dels cristians a Palestina va ser creat el regne

de Jerusalem. Va ser el rei Baldui II qui ---segons ens explica Guillem

de Tir- va donar aixopluc als cavallers en un Palau, dintre del recinte

on es creia havia estat edificat el Temple de Salom6; aquest va ser el

motiu que explica el nom de l'Orde.El recolzament del rei de Jerusalem va ser el primer pas d'un reco'

neixement general de la nova societat. Perd abans, des del primer

moment fini a la consolidaci6 en el concili de Troyes (1128), els cava-

ller van haver de lluitar per fer-se conbixer' L'acceptaci6 oficiat de

l'Orde va anar acompanyada per la difusi6 publicitAria que va donar-li

Bernat de Claravall, iunbadoi de I'orde del Cister i imPulsor espiritual

de la nova cavalleria ascetica,

10

de la qual n'eren uns fidels exponents els

tcmplers. La influCncia de Sant Betnat es reconeix cn la rcgla dc lanova Orde, ja sia per inspiraci6 o per havet estat ell el seu creador a.

Bernat de Claravall havia escrit "De laude nouae militiae", \rracarta que elogiava la idea d'una regla de monjos guerrers, que unissinels valors positius de la vida religiosa i de la naixent cavalleria. Ell vaser I'idedleg de les noves Ordes Militars 5. Aquestes van ser un intentd'ordenar el perill que representava la violdncia feudal, anArquica idescontrolada encara. El feudalisme, en plena efervescdncia social,havent desmuntat l'Estat i l'ordre, havia imposat un rEgim de convi-vdncia basat en la forga que afavoria la nova noblesa i perjudicava (apart de la pagesia), I'Esgldsia i la Monarquia. Les croades a TerraSanta van ser el primer intent d'orientar la vitalitat del sistema socialcap a I'extedor vernissantJo amb finalitats religioses 6.

Les Ordes rnilitars van ser el model de la Bona Cavalleria; modelque tenia poques possibilitats de triomfar, perque representava uncompromis personal massa dificil d'assumir. No obstant, van reeixirdes del moment que van fer servei alld on el m6n cristid necessitavaforces de xoc (Terra Santa, la Peninsula Ibdrica i I'Est d'Europa) quesuplissin les deficidncies que el reclutament voluntari de feudals nopermetien nodrir.

El lins i el final

La finalitat inicial del Temple era Terra Santa. Tot I'esforE dels seusmembres anava destinat al manteniment de les posicions cristianesPalestina. Per aixd, van buscar i aconseguir l'ajuda dels poderososOccident, comengant pels Papes que els van afavorir amb Butlles queels privilegiaven: autonomia absoluta de I'organitzaci6 eclesiistica i dela seva administraci6, exempci6 de delmar i altres privilegis menors.Tambe van rebre el recolzament dels monarques, que els van concedirexempcions fiscals, privilegis i generoses donacions.

L'Orde va esdevenir una organitzaci6 poderosa que manteniadmplies possessions a tot Europa, especialment a FranEa i a la Penin-sula Ibdrica, les quals produien guanys considerables que servien permantenir les despeses que generava Terra Santa. Algun historiador haqualificat de rdgim colonial la relaci6 que mantenien les cases temple-res d'Europa envers de la seva metrdpoli, Jerusalem ?.

L'abunddncia de crddit que posseien els templers els va conduir,prdcticament d'una forma natural, a I'activitat financera. Va arribar unpunt que a algunes monarquies van esdevenir un poder molt gran, jasigui per la dependdncia financera al que tenien sotmesos els monar-

aa

ll

ques, com per I'influx politic que exercien, fins al punt de convertir-seen un veritable perill per a I'Estat.

Aixi ho va entendre Felip IV, rei de FranEa, l'impulsor de lasuoressi6 de I'Orde 3. En aquell moment, el Temple passava per

moments dificils perqui la rad de la seva existdncia, el mantenimentde Terra Santa, hivia desaparegut. L'any 1291. els cristians havien per-

dut St. Joan d'Acre, I'riltima possessi6 a Palestina El fet havia des-

prestigiat els seus defensors, especialment els templers, que-eren de les

brdes-Militars la mds compromesa en la defensa militar dels Sagrats

Llocs. Es va comenqar a especular sobre la dissoluci6 de I'Orde Con-

cretament s'havia parlat de fusionar-la amb la de l'HosPital, perd el

gran mestre, Jacquis <Ie Molay, s'hi oposd mitjangant-una memdria en

l-a qual hi exposava diferents raons per negar-se a la fusi6A partir d'aleshores, la monarquia francesa comenEi una campa-

nva de desorestisi i la persecucio formal. L'arrest dels membres tem-pi.., uu unu, acompanyat d'interrogatoris i de confessions aconseguF

des amb la tortura.Tot aixd comenqava I'any 1307 Les confessions van servir per con-

vdncer al Papa i als altres monarques que l'Orde tenia fins peruersos'

Les acusacions eren renegar de Crist, adorar idols icometre sodomia'

Algunes d'elles tenien una base real encara que tergiversada per la ver-

si6" interessada dels funcionaris reials. Per exemple, la prova m6s

important de I'acusaci6 de sodomia era el bes a la boca que es realit-

zava en el ritus inicidtic. L'acte era real, perqud a la regla de I'Orde

s'establia que el nou membre besds als que el rebien en la congregaci6'A l'acte se li va donar un sentit obscd, quan havia estat un gest que for-mava part de I'acte d'homenatge des de sempre ("osculum), el qual

sesellava un oacte vassalldtic.'El qu. ..i important era desprestigiar I'orde, fet que es va aconse-

guir amb les confessions aconseguides amb la tortura i que van anar

icompanyades per un minuci6s inventari dels bdns immobles'ei nou papa, Clement V, va acabar cedint a les pretensions del rei

mds poder6s de I'Europa d'aleshores, Felip IV de FranEa' En el concili

de Vienne, l'any 1311,is va declarar la supressi6 de l'Orde i es va deci-

dir oue els beni que posseia passessin als Hospitalers; el rei de FranEa

uu oit.nit que en els seus ter toris aquesta Orde fos posada sota la

suoervisio de la monarquia.La historia acaba amb la dramatica escena de la immolaci6 a la

foeuera dels cabdills del Temple. Fent ostentaci6 de la fidelitat que

ha"vien iurat a l'Orde, Jacques de Molay i Geoffroi de Charney van

donar testimoni d'un episodi histdric marcat per obscurs interessos

politics i tamb6 obrien el cami d'una llegenda.

12

aMas-D6u

Monb6

t-t.\

Granyena

Palaua

Torbsa

.*(n

I

'1 ch

{LES COMANDES DEL TEMPLE

A LA @RONA D'ARAG6

Mirav€l

Figrra I

Els templers a Catalunya

*, Els templers es van arrelar rdpidament a Catalunya e (figura n.. l).El comte de Barcelona Ramon Berenguer Iff (1096-11ifi, va rebieamb entusiasme la nova Orde ---cs discuteix si si'n va fe, -"mUr"_ I

13

passl6flspoSsessloseu flll.

elsva

sbanssentlr

de motltel cohte

deixd lmportantscontinuar amb el

ro. La que va

entre ells Ramon Renard de la Roca i Pere Albert de Lligd, per un

Pero-

les immunitats dels temple$ a Catalunya.

El Temple al Vallls

Ramon Berenguer IV(11,31-1162), el qual va esdevenir el gran defensor de I'Orde a Catalu-nya. Ell va comprometre el seu sdquit cortese amb el Temple: I'any1i33 es va oferiia l'Orde, juntament amb un grup de nobles catalans,

periode d'un any i la cessi6 a I'Orde d'un cavall i d'un arndsrr. Tamb€va ser en la ddcada en qud comenEi el seu govern quan es va consolidarla presdncia dels temPlers a Catalunya.

Augmentaren en aquest periode les donacions privades i les

"*empiions pfbliques, de tal manera que es pot conside,rar que pels

voltants de I140 l'Orde eslava plenament assentat a Catalunya '''Tamb€ per aquell moment s'estava perfilant l'acord que va acabar

de col.locai en una situaci6 de privilegi els templers a Catalunya' Uns

anys abans s'havia signat el pacte de matrimoni entre el comte i Pero-

n"ila, her"ua del regne d'Arag6. El matrimoni convertia en una reali-I

tat la fusi6, sota la sobirania de la mateixa familia, d'Arag6 i les posses-

sions teffitorials del comte de Barcelona. No obstant, quedava pen-

dent un assumpte que havia resultat espinds per a la noblesa ara-gonesa.

El testament anterior d'Alions el Bataller, rei d'Arag6, signat el

1131, donava el reialme a tres ordes militars, una d'elles el Temple13.

El cas era inddit i ldgicament la noblesa aragonesa va rebutjar les pre-

tensions dels cavallers-monjos que exigien el compliment del testament

del rei. Calia arribar a un acord. El problema el va solucionar RamonBerenguer IV, ja aleshores princep d'Arag6. L'any 1143 firmava un

pacte imb els templers, despres d'haver-ho fet amb l'Hospital i el Sant

bepulcre. El pacte, va suposar la contrapartida d'enfortir mds el poder

Al Vallds els templers els trobem tan aviat com 6s coneguda la seva

presdncia a Catalunya. A part els documents abans esmentats, conei-iem una donaci6 feta ja l'any 1131; en ella Guillem Ramon i la seva

esposa donaren al Temple ("ad ipso templo de Jherusalem.et ad ipsa

sia caualleria,) tot I'alou que posseien a Sant Pere de Vilamajor, acanvi de poder treballar la terrade gallines ra.

tI

1,4

donar anvalment la tasca un parell

L'Orde va detflostrdr un 1fl1€rgb especlal pet la contatca del Vuller,Especlalfieht, pcrquC aqu{ va furdar ufla cofiaflda, la de Palau.Aquesta va ser molt important, perqud va arribar a gestionar, a m6sdels cada cop mds importants interessos agraris del Vallds, els queadquiria a Osona, al Baix Llobregat, al Maresme, al Penedds i a algunsaltres indrets de la Catalunya Vella. Tamb6 des de Palau es controla-ven els dominis que el Temple posseia a Barcelona.

No obstant, abans d'instal.lar-se a Palau, els templers van crear unnucli de possessions prop de Collsabadell, en el curs alt del Mogent. Elcentre era l'esgl6sia de Sant Ma i del cami (<ad ipsa strsta"), sitluadaen el terme de la parrdquia de Collsabadell de Llinars. ProbablementI'esgl6sia va ser una fundaci6 de I'Orde en una zona que havia rebutd'una donaci6 privada, No era simplement una possessi6 nistega, sin6tambe un inicial centre administratiu, gestionat per vr batlle: <dons-mus milicie templi in manu Raimundi Gauceberti... baiuli eclesiamsancti martini de ipsa sftata" 15, Entorn de l'esgl€sia, els templers vananar creant un nucli de possessions considerable.

L'any 1135, en diferents ocasions, grans propietaris de la zona elsconcediren alous o feus, tots ells en ple rendiment: els germans PereBertran i Bernat de Belloc van donar "omnibus alodiis quem habe-mus... et homines tenent per nos ,,.in circuitu eiusdem ecclesie,,," t6.

Pere Berenguer, la seva esposa i el seu fill, Pere de Sant Eugdnia elsvengueren un camp que anteriorment el seu feudatari Berenguer Gui-labert de Salfors els havia donat, i que els templers es veieren obligatsa pagar per redimir la terra de la seva cdrrega feudalrT.

De Collsabadell, el seu interes es traslladd a la riera de Caldes, con-cretament a la zona de Santa Perpetua-Palau de Plegamans. Alli, enI'any 1136 el temple tenia ja possessions, com es constataci6 de terres que conironten amb dos

" slodium militie, t8.

rCs i la munificencia dels grans propietaris el que va dirigir l'atenci6 deI'Orde a l'drea de Palau.

Probablement s'esqueia cercar un lloc on centralitzar la gesti6 delsb€ns immobiliaris i mobiliaris que previsiblement es recollirien en unadrea en la qual els mds poderosos demostraven una simpatia i liberali-tat espldndides. A la vegada Palau estava a prop de Barcelona, centrede poder del Principat prdsper centre mercantil.

en una dona-Va ser I'inte-

15

---.-.t'.

e

PALAU

La Sagrera

TA COI'ANDA DE PALAU

N'di& $a. M4dabm Ul

CTAU

ffiznnrwo$tn@ r,*,"*t s'p*,

I Pnrq,ho Pd"r"e

El uc.*ttnu

std its$ta dd mdlbqki&lqn d.lsar m

Lirt lirtf..drl tit& ilnb

Figura 2

16

La Comanda de Palau

Fisicament la casa o comanda de Palau es va ubicar a I'actual ermitamig derruida de Santa Magdalena, a la vcssant occidental de la rierade Caldes i al Sud de Palau de Plegamansr, (figura n.,,2).

La fundacid de la comanda de Palau va anar associada amb unafamilia de la zona, els Rovira. EI nom els venia de la zona on tenienIes seves possessions, prop de la casa de la comanda, situada entreSanta PeryCtua i Palausolitd: "in parrochia sancte perpetua in loco uoci-t.tto rouira> 2(r. Els seus membres m6s destacats van ser Berenguer iPere de Rovira. El primcr era el que posseia el nucli patrimonial de lafamilia a Santa Perpdtua. Berenguer apareix esmentat j a l'any 1722 aI'acta de consagraci6 de I'esgldsia de Palausolitd ("Berengarius de ipsaRuuira,) 2t. Uns anys mds tard actua com a testimoni de la darreravoluntat de Ramon Mir, gran propietari de Plegamans, que a la vegadaera castelle del castell de Montcada i, per tant, vinculat amb aquestagran familia']z. La participaci6 en el testament de Ramon Mir implicaque Berenguer tenia un estatus social equivalent, ds a dir era membrede la petita noblesa que dominava Ia societat vallesana en el segle XII.

Berenguer va vincular-se amb el Temple, probablement per influxd'un senyor seu, Pere de Palau, membre de I'Ordc I'any 1135 r3. Laseva fascinaci6 per la milicia el va impulsar a donar un mas a Santa per-pCtua l'any 1136 ("in loco Morral") i mes tard, pel 1140, a fer testa-ment i ingressar a I'Orde: la seva militdncia templera queda perfecta-ment constatada uns anys m6s tard quan la seva esposa Ermessenda(1144) d<ina al temple el seu esponsalici i declara ser esposa de Beren-guer de Rovira el qual ara 6s germd i cavaller del temple <uxor Bercn-gariis de Roueria qui nunc est froter et miles templi" 25. Aleshores elTemple no nom€s posseia els bdns que Berenguer havia deixat a laseva esposa, sin<i els que en el seu testament els hi havia legat.

Berengucr va professar en l'Orde i va arribar a tenir un cirrecimportant, esdevenint <magister, de Palau, 6s a dir comanador def 'Orde per a la zona sota administraci6 de Palau: I'any 1 151 ell, " Beren-garius magister de Palacio, representant la col.lectivitat de la comanda(<cum assensu fratrum meorum,), va donar a Berenguer de pradell unmas a Parets perqud el treball6s i els don€s periddicament un cens:6.Aleshores, el seu fill Ramon feia vuit anys que havia mort a causa deles ferides que va patir en I'expediciri que el comte de Barcelona,Ramon Berenguer IV, va fer contra Montpeller 27; per tant, les posses-sions de la familia havien passat integrament al Temple, tal com haviadecidit Berenguer i fidelment va confirmar Ramon en el seu testament.

1'7

En el testament de Ramon apareix un oncle seu com a matmessor'nPetro qui dicitur de ipsa Ruuirao. Pere de Rovira, germd de Beren-guer 28, va esdevenir un penonatge molt mds impo ant que aquest

darrer. Si Berenguer va arribar a fer-se cavaller del Temple i fins i totva ser mestre de Palau, va ser desprds que a la seva familia hi haguds

un important precedent: el seu germd. Pere de Rovira va ser el primermestre provincial de la Corona d'Arag6 i ProvenEa.

El temple va dividir les seves possessions a Occident en provincies,les quals eien dirigides per un mestre provincial. Les provincies_alhora

es frigmentaven en comandes, com la de Palau, que com hem dit con-

trolava gran part de Ia Catalunya vella. Les comandes eren regides per

un cominador, tambd anomenat mestrg; aquesta palaula era usada

indistintament per a indicar el cirrec provincial i el comanador. Esser

mcstre provincial suposava disposar d'un poder important, que nomds

I'assolien aquells que s'havien destacat dintre de I'Orde. A aquest

suprem cdrric va arribar Pere de Rovira. Ho corrobora una convi-nenga que va firmar en nom de la comanda amb en Ramon Bernat de

Gurb lany 1150; en el document es presenta com <Petri de Rouera

magistre prouincie... , 2e .

Pere apareix sovint a la documentaci6 del Temple de l'epoca exer-cint l'autoiitat que li 6s prdpia en ra6 del seu cdrrec. Ldgicament tambcel trobem en els documents relacionats amb Palau i el Vallis El veiem,per primer cop, l'any 1136 confirmant una donaci6 del seu germd: "Pe-iri ie Rouira qui hoc laudo et firmo> r0. Aleshores probablementencara no havia arribat al cdrrec de mestre i potser encara no estava

vinculat amb I'Orde. Es I'any 1140 quan el veiem esmentat com mestre

de Palau: omagister de Ruuiram eiusdem loci de Palacii,3' Tres anys

m€s tard ja apareix com mestre provincial. Des d'aquell moment el tro-bem regint els destins de I'extensa regid que li pertocava administrardes de Ia comanda de Palau. A partir de 1151, el seu germe el va subs-

tituir com a mestre de Palau i ell apareix com a mestre provincial fins1158.

Aleshorcs I'Orde estirva perfectamcnt arrelat a Catalunyr itambdal Vallds.

El domini de la terra

Les enormes riqueses que va aconseguir reunir el Temple van partirde les donacions dels fidels que, com Berenguer de Rovira, van cntu-siasmai-se amb el projectc que representava I'Orde. Tamb6 al Vallds

18

va ser aquest el sistema que va permetre crear un patrimoni considera-ble. Ja hem vist com un nucli de possessions inicial es va concentrar a

Collsabadell. No obstant, amb els temps el domini es va ampliar aaltres indrets de la comarca.

Quan es consolida la comanda de Palau, entorn de 1140, el nuclipatrimonial al VallCs es centra en les poblacions de Santa Perpdtua,Palausolitd i zones adjacents, com Caldes i Gallecs, des d'un bon inici;tamb6 des de 1141 a Parets i Llige 32; m6s endavant, a partir de 1175una donaci6 de Riambau del Montseny posa en disposicid del Templeuna gran extensi6 a Palautordera r3; finalment, els Belloc completaranel mapa de possessions templeres amb una donaci6 a Cardedeu I'any1176 34. Posteriorment, importants donacions afegiren mds patrimonisals esmentats; 6s el cas de Pere de Santa Eugdnia que l'any 1210 s'enco-mana a la protecci6 del Temple amb totes les seves possessions, a canvid'un cens dels seus molins, i de Ramon de Palou que I'any 1197 en lliu-rar-se a la protecci6 del Temple va donar tot el seu patrimoni que teniaa Palou 35 (figures n.' 3 i n.'4).

a\\

POSSESSIONSDE LA COMANDA DE PALAU AI VATTIS Et.I EL SEGTE XII

\.Cad€d6u

I b .-O-st:t{ 'ad ip6a slre'{colrsabadoll)

t a tia'lbts .;a Pabu ,'

Figura 3

19

DOCUMENTS SOBRE LA COMANDADE PALAU DEL SEGLE XII

CLAU

----:,?l

Donacions

V€ndss

PgmutesEstablim.

C,onvin€n.

Empenyor

1130-40 1140-50 1150,60 1160-70 1170-80 1180-90 1190-1200

Figura 4

Les donacions, que seran sempre el tipus de contracte agrari predo-minant en la llista de documents notarials que ens informen sobre lacomanda de Palau, seran complementades amb el temps per unesaltres formes de contractes que impliquen major iniciativa de lacomanda. Des de 1135 les vendes i des de 1148 les permutes demostrenI'intent dels gestors del patrimoni de Palau de racionalitzarJo, en con-centrar les possessions: com exemple, quan I'any 1180 Bernat de Salai esposa venen al temple a Santa Perpdtua un camp que tenien en alou(nnostrem alodium liberum franchum") 16, aquest afrontava en totes lesseves orientacions amb oaloii domus mllrcle",la qual cosa significa queel temple havia actuat amb compres o vendes per homogeneitzar lagesti6 de I'explotaci6.

Tambd es fan freqiients els establiments, 6s a dir els contractes quea iniciativa de la comanda instal.len un pagCs que es fa cirrec de posaren conreu la terra, a canvi d'un cens; en alguns d'aquests casos cs trac-tava de donacions que des de la comanda es pactava que fossin trcba-

20

llades pels donadors. D'aquesta manera formalment la propietat pas-sava al Temple, els donadors rebien els guanys espirituals o la protec-ci<i que buscaven i la comanda obtenia una nova renda anyal que elpagos pagava per satisfer econdmicament el nou propietari de la teraique tamb6 servia per recondixer Ia situaci6 de dependdncia. Enalguns casos els donadors no eren els pagesos que treballaven directa-ment la terra, sin6 que tamb€ eren propietaris, com Pere Vei, el qualI'any 1142 va rebre del Temple en establiment un alou a Parets ---queell mateix havia venut a I'Orde un any abans-, a canvi d'un cens (unaquadera de blat). Ell mateix, un dia desprds, signa un nou establimentamb Arbert Bernat de Pradell i la seva familia (<uxor tua Maienza etfilio tuo Berengario") amb el consentiment de Perc de Rovira, mestrede Palau, perqud Arbert Bernat i els seus "in ipsa pareliata plantetis ethedificatis mansum, i donessin un cens anyal 37.

Pere Vei, com a pagds ric o senyor oci6s, no treballava directamentla terra i per aixd va buscar un pagds que estiguds disposat a fer-ho isubministr€s els beneficis pactats a ell mateix i al seu senyor, lacomanda de Palau.

El seu cas ens mostra el tipus de relaci6 de producci6 predominant.El senyor --cn el nostre cas la comanda de Palau- posseia cl dominieminent i la terra era conreuada per pagesos lliures que posaven enexplotacidla terra (com diu el document anteriorment esmentat "plan-taven iconstruien el mas") ipaga\en un cens prdviament consensuat.

Es mds dificil trobar rastres de treball no lliure o assalariat: hi hados casos constatats de possessi<i d'esclaus per pan del Temple, unl'any 1222 i I'al1je I'any 1230 33. El fet, per ocasional, estd en consondn-cia amb l'ris de sarrains per part de I'aristocrdcia local com a md d'obradomdstica. Per tant no es poden fer extrapolacions i deduir formesd'explotaci6 basats en l'esclavatge com s'ha suposat per alguns au-tors re. La majoria de les explotacions del Temple al Vallds funciona-ven segons el model que hem vist abans, ino hi ha constdncia de domi-nicatures o explotacions directes de la terra, almenys de forma genera-litzad^.

Mitjans de producciri i activilat crediticia

Si davant la producci6 el Temple adoptava una posici6 passiva, dedomini indirecte, en canvi va mantenir una posici6 mes activa de caraals mitjans de producci6, especialment pel que fa al control de l'aiguai dels molins. Els dos, l'aigua canalitzada i el moli, freqiients a la zona a0,

21

facilitaven la tasca del pagds ipermetien un augment de la rendabilitatde les terres. El moli era, per altra banda, una font d'ingressos impor-tant per als senyors, que cobraven pel seu [s.

La comanda de Palau tenia un moli, a prop de la casa, tal comindica una conftontaci6 d'un document de I'any 1187, en la qual esparla d'un cami que surt de la casa del Temple al costat del moli de lamateixa ar. El moli era usufructuat per Pere filio lhoannis molinarii,d'evident tradicid familiar molinera. Pere va comprar una pega de terraamb arbres tocant al moli a un tal Ramon, el qual la tenia pel temple("per uocem seniorum nosttotum fratriis milicie,), d'igual manera queell posseia un camp proper i, probablement, tamb6 el moli- Entornd'aquest hi havien terres que aprofitaven I'aigua de les instal.lacionsmolineres. com Ilinars 42.

A prop d'ella, la comanda de Palau posseia molins a Rovira (1191)i Montbrf (1158) 43. En aquest darrer cas, sabem que el mestre dePalau, Berenguer de Sant Viceng, va cedir a Carbonella i el seu homeels drets d'usar I'aigua dels recs de Palau per construir-hi un moli, queevidentment I'aprofitarien postcriorment ambdues parts, com diu elpacte fi,rmat, per medium.

El control dels molins no es centrava nom€s a Palau, sin<i que tenimconstincia de gestions per controlar molins icursos d'aigua a altresindrets de la comarca, Palautordera (1185), Vilanova de la Roca (i 195)iLliEe (1180). A la zona del curs alt del riu Besds, probablement aVallobera, a un lloc anomenat Caffancd. la comanda tenia un moli tre-ballant, juntament amb les terres adjaccnts per Petra s Raimundi muli-ner, I'any 1153 a

.

La riquesa que anava sumant la comanda, va impulsar els seusmembres a dedicar I'excedent a activitats crediticies. No ho van fer enla magnitud d'altres comandes, si exceptuem les importants relacionsfinanceres que van tenir amb els comtes de Barcelona, perd coneixemalguns exemples ---€n menor escala- d'activitats crediticies, que novan fer m6s que acrdixer el seu poder.

El sistema era el mateix que usaven els creditors del moment alm6n rural as, deixar uns diners i rebre en penyora unes terres que erenexplotades fins que els diners eren retornats. D'aquesta manera s'el.lu-dia la prohibicid de I'usura, imperant a I'ipoca. Els debitors eren per-sonatges importants, feudals necessitats de numerari, com Guillem deTorre (1180) i Ramon de Palou (1176/77) a6. En el cas del primer, deixircom penyora els delmes de les seves possessions a Palausoliti amb elmoli que tenia a LliQi. El segon, a canvi 25 monedes d'or, lliuri unmas- -

22

La influencia social

El prestigi social que va assolir el Temple va ser important; espe-cialment entre I'aristocrecia local. Ho demostren les nombroses obla-cions que li feren en testaments grans propietaris. Quan un membred'aquest grup social preeminent veia que se li acostava el final de laseva vida i volia assegurar llur esdevenidor espiritual -alhora quefixava la tranquil.litat material dels membres de la seva familia i esta-blia la continuitat del llinatge- recorria a les donacions al Temple; talcom es feia amb els tradicionals destinataris de la munificdncia secular.el monestir de Sant Cugat, la Seu de Barcelona, Sant Lloreng de Munt,Sant Miquel de Barcelona, o amb altres institucions eclesiistiques.

En el cas del Temple. a part de les donacions tradicionals en dinerso terres, destaca la concessi6 d'armes o cavalls; material per fer laguerra, molt apreciat pel que representava d'emblema d'una posici6social i tambe pel valor econdmic que tenia I'armament feudal. Deixenarmes en testament al Temple personatges importants a la comarcacom Bernat Guillem de Santa Coloma (1138), Arbert de Viladzir (Pa-rets) (1142). Pere de MontornesRamon de Rovira ( I 143.1 r'. Aquest tipus de donacions eren apreciadespel Temple i recorden el motiu final de l'Orde, subministrar b6ns pelmanteniment i seguretat de Terra Santa.

La participaci6 de I'aristocrdcia local en la puixanEa del Temple es

(1136), Pere de Sentmenat (1136), Riambau delMontseny (1175), Ber-nat de Belloc (1176), Guillem de Mogoda (1187) i Adaleida de Subirats(1176, 1185 i 1189), entre altres a3t €s a dir la mds pura selecci6 de I'aris-tocrecia comarcal.

Igual d'important va ser la participaci6 de membres d'aquest sectorsocial en la cavalleria. A part dels que ja coneixem, trobem Joan dePlegamans, Berenguer de Sant VicenE, Pere de Santa Eugdnia iRamon de Subirats, aquest senyor del castell de LliEi a,. En el cas deRamon, la seva mare va acabar tambe integrant-se en l'Orde, a travesd'una variant d'encomanament, la "donatio animae et corporis, 50, queconsistia en participar dels beneficis espirituals de l'Orde, especialmentdel fet de poder ser enterrat amb els hdbits i en els cementiris deI'Orde, i que estava oberta excepcionalment a les dones, tot i el carec-ter masculi de I'Orde.

Hi havia altres formes de participacid en la congregacid, com ensmostra el cas de Pere de Santa Eugdnia. Ell es va integrar a I'Orde

(1157), Bemat de Be[oc (1158) i

manifeste tambd -i tal com hemvida; aixi donaren possessions al

amunt- en donacions enPere Bertran de Belloc

vist m6sTemple

23

esperant rebre ajuda material i protecci6 sr. Era una forma d'oblaci6en la qual l'aspecte espiritual no jugava un paper cxclusiu i es basavaen disposar formalment les possessions materials sota la tutel.la dclTemple i donar un cens anyal, a canvi de rebre cls beneficis espiritualsi la protecci6 d'aquest.

La decadincia

Hem \ isl com Ia comanda lemplera dc Palau va arribar a ds\olir unpoder econdmic i un prestigi social destacable. En un principi va ser elcentre de I'expansid templera a Catalunya. Amb el temps, especial-ment a mesura que entrem en el segle XIII, va centrar el seu interCsen el nucli de poder que s'ubicava a la ciutat de Barcelona. Les rela-cions cada cop m6s intenscs amb el comtc-rei, a travds de la financiaci6i gesti6 de l'activitat de la monarquia, van convertir la presdncia tem-plera imprescindible en el centre de poder barceloni -de la qual pcrcert els comtes-reis n'estaven molt satisfets-. Aixd va fer que lacomanda de Palau tendis a traslladar-se a la ciutat on tenia cada copmes interessos que al Vallds. Finalment, a finals del segle XIII (entornde 1280), la comanda es desplaEd a Barcelona, en el lloc despr6s ano-menat del Palau Reial Menor 5:.

La casa templera de Palau va continuar la seva tasca d'administra-ci6 dels alous del temple de la zona, sense el control que havia disposatsobre altres territoris de la comarca o d'altres llocs dc la Catalunvavella. Finalment, quan I'Orde va ser abolida, a comenEamcnts del segleXIV, sembla que va convcrtir-se en un mas de I'Hospital, tal com hodemostra un capbrcu d'aquesta Orde del segle XV 5r.

NOTESL

2.

3.

La llisla d'escriptors que ha tractat cl tcma 6s llarga: com exemplc rcccnt. veieuAtienza, J.G. Ls meta sect?ta de los templatios. Ed. Marrinez Roca. Barcelona,1979.

Sobre el tema veieu, pcr exemple, Barber, M. The trial of the tamptarc, CambridgeUniversity Press, Cambridge, 19713; o Lizcrand, G. edit. L st'laire dcs tenpliets. LisBelles Letlrcs, Paris. 1923.

Sobre la histdria dcls tcmplers s ha escrit moltl veicu per exemple Demurgcr, A.Vie et moi !1e I ordte du r€mpL. Ed. du Scuil, Paris. 1985 i Forey, A.t. t-he templars in the Conna de Arag6n. Oxturd Universit), Prcss, I-ondon. 1973.

24

't2

7.

9.

5

L

t1_

I

l0

Sobrc Iobra ila Idcologia dc Sanr Bernal vcicu I'obra dc Duby. c..tan Ber&tuloo el aie tr\t(t.kn\?. Tauru. MdJrid. lqdl: al marg( d( tJ;ora idc.lod,d quccxpressa €l pcnsament de Sant Bernat s ha vist una inlludncia del "ribat" misulmi.mena de convent dc guerrers. cn el desenvolupament dc la idea crisliana d OrdeMilitar (Demurger. A. op. ch.. pp- 32-33).

Lcs tres Ordes militars creadcs a Terra Santa van ser cl Temple, l,Hospital i la delSant Sepulcre; a allres zones dc <frontera' se'n crearen de similars. c& els Cava-llers Tcutbnics al BAldc i les hispiniques: Smtiago, Catarrava, Alcinlara i Montesa.Sobrc aquesta intcrpreraci6 de les Croadcs, veieu, Lc Goff, J. Lu civitisation deI'occident mAliiwl. Flammarion, Paris, 1982 (2a. ed.), pdg. 55.

Demurgcr, A. ,p. ctl., pag. 140.

Vcrcu la bibliogrdhr e.menrad.r a la nola 2.

Subre els tcmpler. a Caralunla, For(\. A.J. t he remDla's in thc Cotona de AnponM irer i San\. F. L(t ftrc! de !(mplcrs , hovirdt.^ e; Cantuny, Ca.a de tu Caiirar.Barcelon3. lr)10. i Fugucr i Sane. J. L At4uircduru d.ts rcnplets a Catatunya te.idocroral rntdita, Univcrsirar de Ba'cetona: t989.

Sobrc si el comte va professar abans de morir hi ha polimica entre els historiadorsimcntre Miret i Sans (op. clr. pp. 23-21) i altres (Sotdevita, Sobrcqu6s) no hocreuen. Forey (op. c,?. pp. 8-9) afirma quc va morir esscnt membre di I'Orde.Arxiu Corona d'Arag6 (ACA), perg. Ramon Bcrcnguer IV, 28.

Es I'opinicl de Forey, A.J. op. cit., peg. 89 que observa com esri consolidada, enaquestes dates, la divisi6 administrativa en la qual s inclou Catalunya.

Sobre el remr dcl rerlamenr dcl rei arrgune\ i la prohlcm:trica po\l(rior s ha c\crirlorcal veieu. per c\cmple. Forcr. A.J. up. rrl. pp. t5-21.

ACA perg. Ramon Ber€ngucr lV, 8.

13.

14.

15.

16.

11.

18.

19.

ACA pcrg.

Ibid.ACA perg.

ACA perg.

Ramon Bercnguer IV,57 (1135).

Ramon Bercnguer IV.49 (1135).

Ramon Ber€nguer IV, 71.

20.

21

Actualment de l anliga ca\r numee queJen algunes re\tes. lant,ga esglesia. migderru-rda (estudiada per Fuguer. L L Atqu ?cluru del: rcmptcrs...l i pan de timuralld que encerclava el recinte i que la nensar que aquesl tenra unes dimensronsconsiderahlcs: ara le\ re\t(s formen p.rrr d un mas panicutar: trndrer. situar sohreun dc\nircll que domina I ampli ttir de ta riera de Catdes. s adru amb les poquesdescripcions que trobem a la documcntaci6; he d'agrair I'amable ajuda prestida petsenlor I lurs Ventura dc Palau de Ptcgaman\ pcr a ubica vi.irar et recrnre; pertenir unr ri\io mes grafica de l antrgr comanda. \egeu tigurd n." 4.

- La hrsruria rlelr iemplers a Patai es reducix .r tei poqic. dades que d<;na Mirer

i Sans (/-er cdres..) i que recull l'estudi d histdria locai de Busqu;rs i Moles, E.Plegamans. Una hisitia d: 4:u tegles, Barcclona, 1970. No obstant, com es podraobservar en el pr€senl trcball, hi ha molta documentaci6 sobre el t€ma. la qu;l esticoncenrradi en l Arriu dc la Corona d Arago en la \ecc,d dcls pergam,n. Oi cance-lleria. barrejada amb ch documenrs de la Corona. fet que s explica pcr l abruptadesaparici6 de I'Ord€ €n el segl€ XIV.P€r €xemple, ACA, p€rg. Ramon Berenguer IV, 118 (1140).

ACA perg. Ramon Berenguer ltI,248 (1122).

25

22. ACA perg. Ramon Ber€nguer III,276 (1126).

23. Per€ de Palau es defineix Eom "militis templi, en el testament qu€ va ler l'any 1135(ACA perg. Ramon Berenguer IV, 46). P€re era un noble de la zona, vinculat pelvassallatge amb els Montcada.

24. ACA perg. Ramon Berengucr IV, 120.

25. ACA perg. Ramon Berenguer IV, 169.

26. ACA perg. Ramon Berenguer IV, 132II.

27. ACA perg. Ramon Ber€nguer IV, 158.

28. En el testamcnt de Berenguer (nota 24), aqu€st parla d'unes possessions que vadonar amb el seu germd Perc "omnia quecumque ftuter meus Petus et ego dcdinr6"; la familia no s'acabava amb ells dos, ja quc tcnicn vna Eetmana ocuidaRuira sorcrum eius" (nota 24).

29. ACA perg. Ramon Berenguer IV, 231.

30. ACA perg. Ramon Berenguer IV,7l.31. ACA perg. Ramon B€renguer IV, 108-

32. Aquest any apareix pcr primer cop esmentat un mestre de la comanda de Palau,que coincideix €ra mestre provincial, la qual cosa fa suposar que la comanda ja {un-cionava amb normalitati sobre les possessions a la zona de Palau veieu l'apEndix;la primera donaci6 a Parcts 6s ACA p€rg. Ramon Berenguer IV, 123.

33. ACA p€rg. Alfons I, 177.

34. ACA perg. Alfons I, 215; aquesta donaci6 i I'antcrior, importants per les sevesmagnituds, van posar en marxa en lcs rcspectives drees I'interds local pel Temple i

35. ACA perg. Pere I, 380 i ACA perg. Pere I, 46.

36. ACA perg. Alfons I,282.37. La vcnda de la possessi6 de Parets, de l any 1141: ACA perg. Ramon Berenguer

IV, 123; I'establiment de Pere Vei, de 1142: ACA perg. Ramon Berenguer IV,131; el subestabliment d'Arbcrt Bernat de Pradell, de 1142: ACA perg. RamonBerenguer IV, 132 L

38. ACA perg. Jaume I,209 i ACA perg. Jaume I, ?12.

39. Es I'opini6 de Joan Fuguet (op. cir., png. 376).

,10. Veieu Bonnassie, P. Catalunya mil anys enr€ta, Edicions 62, Barcelona, 1979, vol.I, pp. 404-408 i Vilaginas,l. La transici6 al feudalisme. Un cas otiginal: el Va isOrierrdl, Estudis, 2on. n[m., Granollers, 198'7, pp. $-42.

41. ACA perg. Alfons I, 462: "in oriente un uia qui tw de domo militie palatii apudmo Ie ndinum eius dcm domus ".

42. ACA pcrg. Alfons I, 149 (1174).

.{3. ACA perg. Alfons I, 604 (1191), situat al tcrme dc la parrdquia d€ PalausoliG;ACA perg. Allons 1.322, a Santa Perpitua.

14. Per ordrc, ACA perg. Alfons I,406; ACA perg. Alfons I,703 i ACA perg. AlfonsI,300-c; sobre Carranca, ACA perg. Ramon Berenguer IV,254 (1153).

45. L'activitat crediticia al camp la vaig estudiar a.Bcrcnguer de Bannalocha, batlleepiscopal de Mollet,,. Mollet del Vales. Notas nim. 3 (Mollet) pp. 9-18.

46. ,Per ordre, ACA perg. Alfons I,300-ci ACA perg. AlfonsI,237

17. Rcspcctivamcnt, ASA (Arxiu de Santa Anna i Santa Eulalia del Camp, editat perJ. Alturo) nim. 223; CSC (Cartulari de Sant Cugat, editat per J. Rius) vol. llln[m.945; CSC lll, n[m. 1012; Arxiu Cat€dral de Barcelona (ACB), fons Belloc,1-15-713; ACA perg. Ramon Berenguer IV, 158.

Per ordre, ACA perg. Ramon Berenguer IV,57; ACA perg. Ramon Berengu€rIV,70; ACA perg. Alfons I, 177;ACA perg. Alfons I,215; ACA p€rg. Alfons I,462; ACA pcrg. Alfons I, 213, ACA perg. Alfons I,383, ACA perg. Alfons I, 532i ACA p€rg. Alfons I, 534.

Joan de Plegamans, m€mbre de la familia epdnima de Palau (veieu Busquets, E.op. rir. pp. 58-65): ACA perg. Ramon Berenguer IV, 322 (1158) i ACA perg.Alfons I, 198 (1176); Berengu€r de Sant Viceng era senyor d{)l castell del mateix,ubicat a la serralada litoral, al Maresme, perb amb interessos i vincles feudals ifamiliars en el Vales: ACA perg. Ramon Berenguer IV,204 (1148), ACA perg.Ramon Berengucr IV, 231 (1150) i, ACA perg. Alfons I, 127 i 128 (1172); Pere deSanta Eugania, origindriam€nt del comtat d'Osona amb possessions al Vallas:ACA perg. Pere I, 380 (1210); Ramon d€ Subirats, gran propietari dcl Vallas, queper via materna havia l€gat el patrimoni dels Lliea i el nucli emblemdtic del castell,la seva mare (Adelaida) encara ocasionalment usava el cognom Lliea: ACA perg.Alfons I, 384 (1185).

Sobre els diferents tipus de donaci6 veieu Fugret op. cit. pp. 16-18.

ACA perg. Pere I, 380 (1210).

Sobre la presCncia delstemplers a la ciutat de Barcelona, veieu Fuguet, J. (Els tem-pfers a Barcelonao. L'AvenC nnm. 133 (gener 1990), pp. G15.

-Confessions de masos y rermes de la comanda" (ACA. Gran Priorat. arm. 1. I I .q.10) (1456).

48_

49

50.

51.

52.

53.

27

SANT FOST I LA CARTOIXADE MONTALEGRE

Xavier P6rez i G6mez

El Prior de Montalegre, bar6 de Sant Fost

Aspecte certament interessant de la histdria de Sant Fost de Camp-sentelles 6s la seva relaci6 amb el moncstir dc la Cartoixa dc SantaMaria de Montalegre, situat en terme de Tiana.

Aquesta relaci6 va comenqar I'any 1434, quan els monjos compra-ren a la Pia Almoina la jurisdicci6 feudal de la Baronia de Mogoda,que comprenia les parrdquies de Sant Fost, Cabanyes (annexa a St.Fost des de 1504), Martorelles, i Santa Perpdtua. El monestir tambdadquiri certs drets sobre St. Fost en comprar la Casa de Campsentelles,petit senyoriu que pedanyia a una branca de la familia dels Sentmenat,I'anv 1432 t.

Un tema important i que havia portat a Ia confusi6 a bastants histo-riadors (entre ells a I'autor d'aquestes linies) ds la data de la incorpora-ci6 a la Corona de les quatre parrdquies en qiiesti6. Segons alguns au-tors'?, Sant Fost i Cabanycs i els altres dos pobles s'alliberaren del feu-dalisme I'any 1444, data en que passaren a la jurisdicci6 reial. Sembla,perd, que aixd no fou aixi.

Tal com demostra I'insigne historiador de Sta. Perpatua, Sr. FermiVinals, Sant Fost iles altres parrdquies no passarcn definitivament a lajurisdiccid de la Corona fins el 1568, regnant Felip II;i, encara, el temano es doni per acabat fins el 1585, quan el mateix sobird ratificd elsprivilegis atorgats al nostre poble'.

Qud passA, doncs, el 1444? Sembla que aquell any s'inicii en les 4parroqules un moviment tal d'aconseguir rcscatparroqules un movlmenr per ral q aconsegulr pagar un rcscar (lrulcloJa Montalegre i passar a la jurisdicci6 reial, amb tots els avantatges queaixd comportava. Sindics delegats dels pobles de la baronia es dirigiren

( lc )oI

29

a la reina Maria i al rei Alfons el Magninim per obtenir els privilegiscorresponents. No obstant, hi hagueren divisions i conflictes entre els

pagesos d'aquestes parrdquies: uns estaven a favor de la Corona ialtres volien seguir sota el domini de Montalegre.

Desprds d'un estira i arronsa poldmic (el sindic Jaume Rovira de

Cabany-es va arribar a ser empresonat pel Prior), la Cartoixa aconsegui

el 1448, que el rei Alfons i la reina Maria retrocedissin en les seves pre-

tensions i les 4 parrdquies retornaren a la jurisdicci6 del monestir' Es

creu que fou deiissiva l'actuaci6 de I'influent procurador de laCartoi-xa. fri Joan de Nea, amic personal del Papa Nicolau V, i tamb6 el lliu-rament de 1.000 ducats d'or al rei, en el desenllag final de tot aquest

afer.S'ha d'afegir, que si b6 el 1568 Sant Fost s'incorpord a la Coro-na,

fins el 1835 eli pagesos de la nostra localitat pagaren censos a la Car-

toixa o.

Drets feudals de Ia Cartoixa

Quins drets comportava als monjos el titol de barons de Sant Fosti dels altres pobles? Molts, €s a dir, els habituals en uns senyors feudals

amb unes altes cotes de Poder.Pel que fa als drets legislatius i judicials, la Cartoixa-tenia la juds-

dicci6 civil i criminal, ds a dir, podia nomenar el batlle de les 4 parrd-quies (que formaren un sol terme fins el s. XIX), i jutjar i castigar els

delictes-comesos pels veins de la nostra poblaci6. Aquests drets, -queduraren fins el 15b8. eren inherents a la Baronia de Mogoda, jurisdic-

ci6 que es cred el 1343 quan el noble Berenguer de Sant Vicenq compriIa jurisdicci6 al rei 5. Des de la segona meitat del s. XM fins el 1434

la Baronia lou propietat de la Pia Almoina de Barcelona.En quant ali diets econdmics, s'ha de dir que Mortalegre cobrava

2/3 del delme dels masos de les parrdquies de Sant Fost i Cabanyes,quedant la tercera part per als rectors respectius. Els pagesos santfos-

tincs tamb6 pagaven cada any els anomenats censos, tdbuts que es

feien en espdciis, en treball o en diners. Com he comentat abans,

aquests canios es van pagar de manera quasi ininterompuda. fins el

1ti35, quan la Cartoixa va ser expropiada per l'Estat Espanyol 6'

Vegem alguns exemples il'lustratius. El 1447 Antigona Torrents,propieidria dil mas Torrents de Cabanyes, declarava entre altres

cose,s:

30

" Primio ha e possehex en la dita parrdquia de Cabanyes lo masupellst mas Torrents...e te'l per la Casa de Mogoda, ara dd Mon-talegre, e sots sefioria e alou d'aquella, a raons d'una corlera emige de civada, e mige d'ordi, e mige d'spelta a mesura de Barch-na, cascuin any pagad.oras a la festa de Sanct Pere e Sanct Feliu,e un parell de gallines cascuin pagadoras a la festa de Nadal. Itemdues joves (llaurades) ab son bestiar, una en temps sementer, eahre de messer (segqr), Item un formatge en cas que tinguts bes-tiLr menuL..1,.

A part dels censos en espdcie, els camperols havien de treballar defranc durant alguns dies en les terres del monestir. Ja hem vist a l'ante-rior escrit que es parla de <joves>, o sigui de llaurades que havien defer els propietaris de cavalls, muls o bous. Tamb6 algunes masies deSant Fost-Cabanyes, com Can Torrents Vell, tenien obligaci6 de pres-tar tres jornals d'home a les vinyes que Montalegre tenia a la parrd-quia: un jornal al temps de podar, altre al de cavar i altre al de magen-car (entrecavar) 3.

A m€s dels censos, el monestir podia cobrar I'anomenat dret delluisme, impost que s'aplicava quan hi havia una compra-venda d'unaterra situada dins el senyoriu de la Cartoixa. Aquest gravamen equiva-lia aproximadament a 1/10 part del preu total de la transacci6.

Amb el pas del temps els censos en especie i en treball anaren sentsubstituits per quantitats fixes de diners. Al Llibre de Censos Regularsde Montalegre, de I'any 1620, podem llegir a l'apartat corresponent aCan Torras:

"loan Pau Torras fa de cens quatre sous en recompensa del bra-eatge que antigoment feya d.els ftuits del pa y del vi, per una pegade terra sita en lo lloch dit les Sortes.

Fa sich sous a la festa de Pentecostis en recompensa d.'unalliura de cera que antigament feyq... fa vuit sous en recompensad'un parell de capons y quatre sous en recompensa d'una jova quefeya per Sant Miquel de setembre... o.

Altra dada curiosa 6s que els pagesos de Sant Fost es proveien demedicines a una apotecaria que hi havia al monestir, ja que els monjosconreaven herbes medicinals. Aixi, Maria, vidua de Jaume Torents,pagd el maig del 1713 la quantitat de 65lliures "y s6n per totas las medi-cinas que d.evia a I'apotecaria de Montalegre, y havia presas per lamalaltia de son marit y akres fins lo dia present, de tal manera que vuyno deu cosa a la botiga 1o>.

31

De vegades. quan els pagesos no disposaven de diner en meral.licper a satisfer els censos, ho pagaven amb formatges del tipus mat6.D'aixd en tenim constdncia per un rebut signat el 1743 per fra BernatMorell. parc conrcr:

"Tinch rebut de Joan Torrents, pagis de Cabaies, vint y tes lliu-rcs, nou sous y set diners, la qual quantital ha pagat ab los matonsha fet per la Sann Comunitat. .. tt

".

L'aportaci6 de la parrdquia de Sant Fost-Cabanyes era bastantimpo ant per a I'economia del monestir cartoixa. Sabem que el 1718aquest poble tributi un total de 17 quarteres de blat (mes de 1,2 tones).44 quarteres de mestal (varietat del blat, m6s de 3 tones) i una quarterad'ordi (uns 70 kg.). Aquell mateix any la Cartoixa havia de mantenir26 monjos, 18 germans legos i50 servents12.

Propietats de Montalegre al terme de Sant Fost

Les propietats que la Cartoixa tenia a l'actual terme de Sant Fosteren forEa considerables: la majoria dels boscos de La Conreria (Brollade La Conrcria, brolla de la Font de les Monges, dels Tres Pins, delTur6 del Rcig, Alsina de les Aves Maries, etc.) el bosc de La Nau i elMas Corts, que rendia a l'any 20 Hl de cereals i 42 de llegums.

Igualment era propietat dels monjos el fam6s Pou del glaE, situat aprop de Can Donad6u. Aquest pou de glaE, que encara es conserya cnbastant bon estat, td 14 m. de didmetre i 17 d'algdria. Al costat hi hauna gran bassa on es gelava l'aigua, que desprds era introduida al poufins que el gel era venut rr.

Totes les terres del monestir estaven marcades per unes fites opedres de terme, on hi havia esculpit I'cscut de la Cartoixa. Algunesd'aquestes pedres encara es poden veure als boscos de Sant Fost, perola majoria han estat destrossades o arrencades. Aquesta estricta de-limitaci6 de les possessions cartoixanes es feia per tal d'evitar conflictesde propietats com el que ara descriurem:

El novembre de 1553 es done per acabada amb sentdncia arbitral,una disputa de termes entre el Prior de Montalegre i el noble Ferrer deGualbes i Sant Climent, donzell de Barcelona, pcr causa del bosc dcVallpanera o Nau de Sant Genis (avui bosc de La Nau). La scntdnciaconclou dient que, per evitar mds discussions, "en lo lloc que es diu lo

32

'PUeJUOJ 9J 5p Sdalsa SIe Ua 1SOJ 1UBS ep 'SUO:) SsUr IA

'rsoc luPs ap gre8 ep Iotrl la sruol .Jltsauolll lsenb?,p roui Ia .3l3eleluow ep ?xtou€3

prat d.e Vall Panera sia posada una petlra o llambonla de pedra deMontjuic, en la qual a la una pafi, es a saber, la part del bosc de dit Mos-sen Sant Climent, sie esculpida una campano que 6s les armes de ditmossen Sant Climent... y a la part altra sia esculpida una creu ab unmont, que es bs armes de dit monestir de Montalegre... ta,.

Cal dir, que la principal possessi6 de la Cartoixa era la Casa deMogoda, en terme de Santa Perpdtua. La comunicaci6 entre aquestacasa i el monestir era, doncs, vital per al bon funcionament econdmicde les extenses terres de Montalegre. Per aixd, el 1587 els monjos deci-diren construir a traves dels boscos de Sant Fost i Cabanyes una novacarretera que unis el cenobi amb La Mogoda. Els mateixos cartoixansexpliquen en un escrit la causa de la construcci6 d'aquesta carretera:

<Per quqnt lo convent del Monestir de Nostra Sertora de Montale-gre, del orde de Cartoxa, tenia molta necessitat de fer una novacarretera per vaginar d.e dit Monestir a la casq de Mogoda y dedita casa a dit Monestir les vitualles y provissions sdn necessdriespel la sustentatio de dites cases... \s,.

De I'administraci6 econdmica de tan important patrimoni s'encar-regava el Pare conrer, que acompanyat d'un bon nombre de servents,mossos, llenyataires i germans habitaven a l'edifici de La Conreria (ac-tual Seminari), que era la granja del monestir. Una de les principalsactivitats que s'efectuaven als boscos de la Conreria era la talla de lle-nya i I'elaboraci6 del carb6 vegetal o carbonet, que despr6s era posata la venda. Tambd n'extreien considerables quantitats de pinyonsd'aquests frondosos boscos de pins.

Cal dir que els pobres de les rodalies acudien gaireb€ didriament aLa Conreria, on rebien aliments. Escoltem l'historiador Barraquer queens descriu una d'aquestes curioses escenes:

oEn La Conrerla, cqda dia se daba a todo pobre que se presen-taba una libra de pan, sin distinci6n de pobres amigos o contru-rios... d.e alll bajaba la multitud, que constaba a veces de centena-res de personas a la monj[a, situdndose en el llano o ptiseo de loscipreses. Alli un lego instruido repsrtia primero la limosna moral,enseiando la doctina cistiana, y desputs la material: una abun-dante y sabrosa sopa de manjar cuadragesimal t6,.

I amb aixd dono per clos el present article. Com heu vist, la petjadadeixada per la Cartoixa de Montalegre en la histdria de Sant Fost deCampsentelles 6s considerable, i no es pot entendre el passat d'aquestpoble sense tenir aqucst monestir com a punt de referdncia obligat.

34

- Jaume Corts (mas Corts)

- Joan Ferrer (mas Ferrer)Bartomeu Mascar6 (Casa de

Campsentelles)

antiga Casa de Pedrencs)

- Francesc Rovira (mas Rovira)

- Feliu Strader (mas Strader)

- Lluis Torra (mas Torra)

AP E NDIX

PAGESOS DE SANT FOST I CABANYES SUBJECTESAI, PAGAMENT DE DELMES I CENSOS A LA CARTOIXA

DE MONTALECRE, ANYS 1447 I I55I

Capbreu de 1447.1,160 (ACA. Monacals, hisenda, vol. 2.053)

Sant Fost de Campsentelles

- Bernat Balash, ilies Canyelles(mas Canyelles)

Sant Cebrid de Cabanves

- En Prat (mas Prat-Isern)

- Antoni Reixac (mas Reixac)

- Joan Cabanyes (mas Romagosa) - Pere Riera ilies Durall (mas Durall,

- Antoni Ribalta (mas Ribalta) - Antigona Torrents (mas Torrents)

- Bartomeu Soler (miis Soler)

- Jaume Teyi (mas Teyd)

Capbreu de l55l (ACA. Monacals. hisenda. vol. 2.061)

Sont Fost de Campsenrelles Sam Cebria de Cabanyes

- Francesc Canyelles (mas Canyelles - Joan Donad€u (mas Durall, antiga

- Joan Incld Ribalta (mas Ribalta) - Jaume Torras dlies Leget (mas

- Bartomeu Romagosa (mas Torras)Romagosa)Antdnia Soler i Joan Llad6 (mas Reixac)

- Joan Torrents de Munt (mas

Soler)

- Joan Teyd (mas Teyd i mas Ferrer)- Pere Torrents de Vall (mas

NOTES

i mas Corts)

- Francesc Llombart (Casa de

Campsentelles)

Casa de Pedrencs)

- Francesc Prat (mas Prat-lsern)Antic Rovira lmas Rorira)

Torrents)Pere Vaquer (mas Vaquer)

1. F. Ribas, La Cartoixa de Montalegrc ol s. XV, dins la revista <Studia Monastica",vol. 18, any 1976, pp. 379 i ss.

2. Cran C?oerufia Conarcal d. Catalunva. LI Vallr\ i (l Vate\ne. rom 6. 1c82. p312. Tambd Armand de Fluvid, lnlome sobte l'escut h?tuldic de t Ajuntament de

35

Sllr,r Fost, agost de 1986, publicat a la Guia Municipal, 19m i S. Pibernat, Norerhistdiques del Vallis. Paftdquia de Cabanyes, Badalona, 1936, p. 12.

3. Fermi Vinyals, Recull de notlcies de la barcnia composta per les parrdquies de Sta.Peryitua de Mogoda, Sta. Maia de Ma orelles, St. Fosr de Campsenrelles i St.Cebtk de Cabanyes, a <Acta Mediaevalia historica et archaeologica,, Universitatde Barcelona, n." 5-6, any 1984-85, p. 433 i ss.

4. Arxiu d€ Can Torrents (Sant Fost). Llibre dels censos de Montalegrc ,167a-1a35.

5. S. Pibernat, Notes hisrdriques del Valles. Paftiquia de Cabaryes, Badalona 1936,p. 11. (Veure ACA. Montalegre, carpeta 12, pergami l l95).

6. C. Barraquer, Las casas de rcligiosos en Catalufia, \ol.I, Barcelona 1906, p. 215 iss.

7. Arxiu de Can Torrents, pergarni n.'3-C, any 1447.

Any 1620.

9. ACA, ibid, fol. 238.

10. Arxiu dc Can Torrcnts, Lhbre dels censos dc Montalegrc, lol. 92.

11. Arxiu de Can Torrents, ibid, fol. 32.

12. C. Barraquer, op. cit., pp. 225-235.

13. Cartuja de Montalege, La Cartuja de Sanra Motio de Mo talege. Compendio hit-iilico, Montalegre, 1960, p. 83.

14. ACA. Montalegre, carpeta 14, perg. n." 1.327.

15. Alxiu de Can Torrents, pergami del 19'8-1587-

16. C. Barraquer, op. cit., p. 228.

8. ACA (Arxiu de la Corona d'Arag6). Montaleere, hisenda, vol. 2.043, fol.245.

36

APROXIMACIO A LA VIDA I OBRADE VICENQ PLANTADA

Josep Masats

VicenE Plantada i Fonolleda ra ndirer el 1839 a Moller del Vallbs.al carrer que ara porta el seu nom. La seva casa pairal donava, a misa mds, als carrers de Jaume I i del Batlle Tura.

El poble, en aquell ternps, vivia exclusivament de l'agricultura i dela ramaderia. La manera de pensar i de fetats de la terra i dels fendmens naturals.aixd, de tan allunyats com n'estem de la vida del camp.

Viceng Plantada. dc petit. devia ser un bon observador dels cos-tums i de les collites. I es va decantar per una professi6, la veterindria,que li permetia millorar la vida al camp. Tambd es va sentir inclinat capa l'ensenyament i la cultura, que li podrien servir per millorar els nensi nenes, per fer-ne homes i dones nous. Volia incidir, a mds a m6s, enel m6n que I'envoltava. Com a minim ho va intentar. I de quina mane-ra!

Era fill d'una familia benestant, amb propietats al poble. El seupare VicenE era menescal. El seu bon cap, un cardcter decidit i la situa-ci6 de la familia li van permetre estudiar magisteri i vetedndria a Bar-celona i Saragossa.

Es molt possible que a la capital catalana freqiientes el grups d'es-cripton i d'estudiants que consolidaven la Renaixenqa catalana al vol-lanl de [igures com la d'Angel Guimerir. El Romanticisme. que tra-vessd el Pirineu, va fer decantar els homes de Ia RenaixenEa cap a I'es-tudi del passat col.lectiu. En descobrir-hi la histdria de Catalunya i laseva important literatura medieval, van comenqar a treballar per posarles bases d'un nou pais. Es funden revistes i diaris en catale, es tornena editar llibres i ncix el catalanisme politic.

r d'aleshores partia dels dic-Ara ens 6s dificil de copsar

37

Vicene Plantada va ser I'impulsor de la RenaixenQa a Mollet i alVallCs. Sempre es caracteritze per ser, per sobre de tot, un difusor deles idees de progr6s i de catalanitat. Va fer de veterinari i de mestredes dels vint anys. Pa ia moltes vegades de I'observaci6 i de l'enginyper fer remeis casolans, perd efectius, donats els escassos mitjans dequd es disposava llavors. Va obrir una escola a casa seva i va ser el pri-mer mestre que va ensenyar la llengua catalana a Mollet. I va fer m6scoses.

Va fundar el primer Centre Catalanista al Vallds, I'u de gener de1896. Segons diuen els estatuts; "qual objectiu ts la defensa, foment imillora dels interessos morals, polilics i econdmics tle Catalunya per totsels medis que permetin les lleis,. Al cap d'un any i mig el Centre passa

a formar part de la Uni6 Catalanista. Va ser regidor de l'Ajuntamentde Mollet de finals de 1892 a principis de 1894. Va fer costat als ques'enfrontaven als grups de carlins i cacics i promovien el sufragi univer-sal. Encara que s'ha de poder demostrar,6s molt possible que fos dele-gat del Vallds a l'assemblea de les Bases de Manresa.

Va ser un ecologista abans que aquesta paraula fes fortuna. Va fun-dar. amb els seus alumnes i altres nens i nenes de Mollet ,l'o Assoctaci6infanlil protectorc dels animqls tils a lapagesia". Salvaven niuades i vadonar a condixer l'Associaci6 Protectora a travds de la premsa de Bar-celona. Per protegir les aus i donar a condixer el b6 que fan als pagesos,publicd el llibre "Algunos amigos intimos del agricultor, (1890). Larevista (La Renaixenga,,la publicaci6 en catali m6s influent d'alesho-res, publicd el 14-V-1902 que: "la oSocietat Barcelonesa protectora delsanimals i de les plantes> ha concedit aquest any el Diploma Honorificofert per la societat "Los Amics de la Inslrucci6, al mestre i veterinariVicenE Plantada i Fonolleda per haver sigut el primer que instrui unasocietat escolar humaniteria i protectora dels animals cn el seu estudi,com ho prova el seu llibte "Algunos amigos inlimos del agricultor", onconsta dita instituciri".

El 1890 publica "Teoriss para impedir la formaci6n d.el granizo".Les pedregades feien molt de mal pel Vallds. D'Itilia arribaven noti-cies sobre el nou fs de canons per desfer les tempestes. Els pagesos dela comarca estaven dividits. Uns desconfiaven de l'eficdcia dels canons.Altres els volien provar. Aixd va donar lloc a campanyes de premsa deVicenq Plantada. Despr6s de la propaganda que en fa, s'instal'len elsprimers canons contra la pedra al Vallds i a Mollet. I el 18 d'agost de1901, diada de la Festa Major, es disparen els primers canons, undavant de can Fonolleda i l'altre davant de can Plantada, al carrer deJaum'e I.

'salseduel JeJsep rcd guEc un luplndruBru ,tueB epl€tlo^'BI[^ €l ap E5eld El e BpBBe^ €un lsr,\ ol-re^Eq €p]ocal IA 'epela.pllou ereJ enb r spueuoq un Ete up€tueld enb rrp B^ tue,qn8auoc Ieanb E^l^ telloIAI ap auoslad Ecrun,l tes nep enb r trlad op texr?uoJ e leenb'loraqoC I€c ap 'sllelsEC uBof suo8es Brnlelse u"l8 ap I etsnqolEselelnl€u ap BrE lsauoq r cu?{ 'c€t?ue l[eusJedr[el un Elue.L

'<Dlsluolotoc t ocol uatob' op uer?snJp.l srrceJ sle ,a,\o[ ap ,enbErecuA eprl eles el ep g e1 e duc 1e:rupe r leloadse: llou eJa r ruoq-lol e pleleJ ue e,rey:ed'scrur€ snes slap tnue erg .luecrlcerd r luararcerg 'nrssensred r lltzues 'cue{ res e,r e31en3ue11 nes [g sluacurluoc r

saueJes 'serureJ puold uun,p r ne^ eun.p s?Ae.rl e'l"lluplElBc r sgrSord'BJnllnr 'gnelnpe,p seapr se^as sel sgJlp I l€slndur EI^EH .sllrJ llual e^ou r l€s€r era'lJpuuale^ ep r relnlrped erlseu ap lltJaxa €r^eq IZ slesutg s,{ue yl s1e '€16I op erque^ou ap 0Z Io rroru Epetuel4 5uacrn

BAaS el leqorl eq,s ou rn B surcun ue^BlleJ rt Jroru BPBlueldnutuuat mBnd" anb vflrsap 11

esruard e1 e:axrgrede,p uxrap ErulrJ elas €l louelue.{uu.1 ep arqruasepIad llrltBur ptsa Eputueld 5uacrrl anb Zl6i ep IEp€N ap s11o,r sledecrlqnd enb ctpqued lsanbu luaurusrcard sg "2p1g s?lloA, lv | <s?lloA

lzp naA o'I> '"DnInruEV, e '<llapoqDs dp !o!e" p 'sapelurusasuonecrlqnd sel ep s?ur B'lelloW elqos suelueuoJ r sarcllou Jeq-ure eg oq,s-resodo:d asuas raslod 'etsrpoued notr ?qurel Bpeluul.J

'oy1y a13as p gotnp s?lloA p ua sloatasqo uatlwzr{" eJIIqnd lenbpl ap Elshal el e 'lerntuN ErJelsrH.p euelel€J g,tJnltsul c1 e edoqred re,{unye1e3 ap elsruorsrnJxg aJtueJ lap 1e11otrrq e ge8elap-rcos sE Buolet-rcgap "s23o4 pp ltv>.lE etJepewer aJqos r eupurJatal euar6rq erqosselcrlr? nucsa r sercuqJeJuoJ eug(I XIX alSas lap (I ..u luJunJoC)s?lle1 lep slrlueJur srof ep r suo5uec ep sllnoet que r lelloIAI ep euqlsrqE[ eJqos salcurs qwe <o)uaxtouaA D7> e eroqalloa ,s9tu e s9u.l V'.rouoH.p eruoldrO un r ezuolA ap Bl'eleld ep BIIppeI^{ el Jruelqo uEA rqtellohl ep sose8ed s1g 006I Iap s.ued ep lesra^run grcrsodxg.l e (r,r rsaleted'sala8uoru'tElq'selruJ'uraupc) ta1lo1,q ap duec 1ap salcnpordque edrcrged 'BpeluEld ep orJcallp BI etos 'elsru€l"leJ atlue3 IE

'urrual anb BJruq.l sg'sosonlB,{ srpnlse 1a; ueq,s anb I lol'rn^e,p Brp Ie surJ ,enb ours.sluEl-lo,{ snes sl? r tellol4l erqos eta; erp:3oa8 uraurud e1 s9 luautlos oN'ue; sa anb sluece: sgru srpnlse sle ue ellc sa BreJuA .sdurel nes ls Bpe5-up^€ I Irlq rpnlse.p €ura Bun Jes eA r €llupol e1 ep selqod sun81e 9qruele5erqe erqlll IE €68I Ia €lrpe.S qcunel{ r q,{eg desol erlseru gquel

6E

'lalloI I ep "rJQtsrq ap 11ered

atdtuo.rd\'.s?lloA lD alustuolotoJ 1ap tovntatd

! ppllotu tuwa>l ep eped "no1*' s?llo4" li1'sQIIeA lap r €uolerre[l ep

'el-uen

JE

oqere:ad,<lallow

EUreJ ep soseuap olQtsltl Dl

Ie qrlre tuerJjetunluo) 's?llDA pp Dllot! ap 1oco1 otlo6oa5 u1 u4

tO TURO DE LA BANDERA

CUtrtrB!, DE LA INDUPENDENCIA

RA quo ra exloleulso talt la ides ercuniolista, gra-cias 6 la activi(rt do las (As6ociaoionE CatalaDa yCatall!i!t0> do BarceloDa v lo (Batpotrt' d0 Valo!-cia, oe sembla quo Do deixa de.te0ir irterds, bairlo purt de vista bistr5rich, que descrigui I' origel del

noor nTurd de la Bord0ra.' quo crech !o troya o0 algu!6 teroes doqatrluDya: aixis coo alguns epissodis quo ab ell se relaciotaD,

Los pgbles quo coo Mollet d€l Vallds los alravessrya lo (CaoiItllD (l) y tro pogavatr cap uibut ab frarcesos, psra 0o s€r sorpr€sos,assesiuals d creork tioguere0 quo estudiar algur oedi. Los Dolle-hos so rcunircn u! dia ! det€rmi[aren lo segiielL: fer uoa baodera,l:og0r ui Lone do lota cor0arsa gue la tiDguds issrda tot lo dia 00 lol0rd quo hi I0 eD lfl nootauya dedevaotde Canyellas, cosa d0. caotpdcl lerEo d0 Sa0t [aust do Capcoltollas d SoDt 'fost, desd' ahon!se yeu do dos d lro8 kildoohos al voltart do Mollot, lo quo, juol 6 la

(rl Er.la clrr.tera Jc Bucrlon! e Gerona 6 { vhh quc pr!sr!! p.r dirs d.t po.blc, Pcr la yora dret..lcl Be$s hl hrbia lo(C.hi Ral dc bairD qu€ passavs pcr l.cilebrc Piacd. Fosa, quc !{a 3 de arriD.r rt riu Ten{s y I te yara dc Moocldi 6.juotava ab h quq passev. p.r llollct,

LA RENAIXENSA.-A0y XIU. e6

Document n.'I

40

rt Sigam pcrmci coDs*rrr l' ircdglir. Si .tgi vol srb.rloqu. vtogBi ! Moltct,

avireosa que lenian ab los pol.,les vehios de quo al rture 'ls fralce-soJ eDjeguesscn llurs lusells d escopetas, .resultava assegurada lat.aoq0ilihl d bo cundia la alarma. per aqueix ootiu aquella nouta-Dya l0 lo Dom de Turd de la Birndera,

La senyal do que veoia l' erdrcit franrds era brirar la batdera,Ili hrbir seoyals que indicavan t['ahonl venian, si se aruravrn

d eDbestiao. Al crit de (lLa Eaoderr cov0 D crit quo cor0 la guspira€lictric! s'esleoia y peDetrava en lotj los reco0ets del poblo, pas-sava0 ii llollet cualro coot.csts be0 difereqla, 'ls que ,os dooao unaidea de lo que suohsehia en la guerra, dita per aqui do I'ary ruyt.

Lo prioer era lo poble, en cuals caras sr hi piolava lo terror; cor-rert tots 6llurs casas d Iuscrr la seya faoilia, bestiar, algun farcellds.oba y la riaoda quo crhian tal coor so lrurava: fugiot lo oes de-press, possibl€ i imagorse eo los mes froudosor boscos d verncdasquo la0 abundavan e0 arluplls volt0Dts.

Lo segoo eru lo do G. T. (t) home que se li piotava la ale6ria enla seva cara, perque ab laarribada del orerci! enenich ll aumeDtavatr

los cuartos del calair, dat que 'ls veoia rrrds, bacalll y alrres quo-viureru.

Passava lo tercer eD la persono d' e! Pere Falguer! (a) pcre delItrstre, h0me ll'rch y oolt lleuger, lo qui, derprds de hav6r fet reti-rar la faoilia, agafav|'l fusell y tc0ia'l gust d'cip€rarr la eotradtdel poblp, tot rol, d la van6uardia francesa, cridarli lo tQui velpegdrloshi tiro, y lol xano raoo relirerso.

lloltas foran las regrdas que al esser I devaot del Hoslal d casaDrrgd's topi ab soldats de caball francesor que li cridavan que 'rrendis; pero ell, tb lola saDcb freJa, pegava i co.ra c,p al tor.eDtCrgroell, en lo indrst de cara Lladd, qug llavorr era ooll foodo, 'rtir0ra abair y se09 pamr so di.igin torren! 3Du0t 60s al cap do hParelladr, allavors ob u0 blinco poj'vr,la banda rlro(a diriginrse olbosch de casa B.rsora: se licrvo per un pou I una d0 las dogis mioasq,ro hi hrvia yja estrva salvat. Alguna vegad0 s' h0ria t.ovat qugal fer lo brincoja te0ia 60ld^ls de cavall (!) eo aquell cosht quoqu{si toc{0tlo 0b las puotas dels sabres lo acoopa[yavao lioc eldiosds dit bosoh.

l, Er.n soll.tst qu. concixcdor! dct tc...tro, rat v.gad., pe.rltunr rlt.r oc.sid,.nr.6 dcanar aldet & 3cu anav.n a n.sr!.irnt per h par! Jr.tr C. dir lorr.ot p.rapodcrli3r8Erto?i3,

41

Lo ttd y'e l,t zo3

{r) 5 contad'.ll q'rc un Jir.rnlt3olt.b un fdsellrna unt d03kildm.tr.! lluit.nlcoDtr. do! sold.ltdc clb.llr irrirl I un. ro.r.nt..r. v.3..P|.

(2) Ua gtrin.tllrr.h.b doll.!qu..U li don.e. .qu.ll don' I

(1, Nom donat.ncr.r.v!t tl tc..cno d.l volta0 ahont hi hr l. casill. .n tc Mo':ll4 t Montd.ld, proP d.la curl, a l. vor. d.l rcch hi h.bit d.lt de un P.l ut. $cu.le f.rro vcr.t.lla l. quc d4rP.r*qua, r.goot cootllr P:. lo! aot3 1814 d 15.'

banlerJ

CoosiJteir lo rluarl e0 lolrte fc!c Eo Giyeti Yerrtalld, Iomo pe-

lir, magr6, rire.it y timb6 molt lle gcr. (l) ,tqrrrsl rl snntir lo critdo rLe Brlrlera cotn!!''s p0s0v0 i brlllrde rltgrio ,\t"f,rvr lo gar'rot d'alzi0a rlue te0i0 unn bonr porru y It Snntr Tres:r (2) y, coouoa austclr, iil lo ltogurreu trorxt tnn rlill' 0l mti. rl un60llrncrpds la Pioeda Foscr, rt Trtnch, , hs Alri0etls'.. per din:rr'ls cur-riols de las bardissas 6 drrrer de las esiepas 6 gotosos, I pochs possos

do la carreterr per ahont passtYa I'exdrcit eoeoicb: y 'l ro|lat qrro

'! quedavN ceol prsso! al darrera deb seui compr[ys, jl '. pot dirquo om presoDr. Si 'l .e!st8tt a[ovt coir, E 0colllYi al at]ao dE

la carretera per rho0t pa$ova' ob un srl! so li Posavt al costnl, y'sem deirarli dir: nlJestirl, lo agafava pel collrb uor na y ab I'altreli preoia'l fusell; lo licava i lar bordissas d bosch... y desprds lopreseotava. Si rl ressogat en un de aixerit; al tedps do saltar y sop-

tarlo, Isava del grrrol: I' estobor0ia, I'amagara y prese0tavr. La

satrla Teresa Dola feya so.ti si06 qudll[o'l roliao seguir 6 en ca-

so! apurrts do que's deleosessio.

U0 dia I'ordrcit fra0cdr eshva lctoprt i la Creu Yermella (3). A

cosa ds milj kildmetro eu direcci6 | Brrcelont, eq I' E rstal de ln Pra t,

do propieta! ds D Juan Sold yGrbarrell alvocltde Burceloot, hi ha'via u0a avaosrda quo lenit sPrbello0Nls llu.s fulells rl plti. U0 c€D-

tiDelh a0rra 0B0Dt y ayrll det Pabell6 meotres i dios del hoslal fu-mavao uos y altres jugavro. No f,rllavr lo Gayeti dxrret! de la.Pri6e-ra bardissa que hi hatia al peu de ll carreter! y { devant d'nhoot Iiha ar! la cala dila Erquerrd. Qoao ir teiia fet lo plln de apoderarso

de dit c€ntioella, arriv{ i la lora del B€sds y vcgd venir uns vilti-cioch soldats esproyols, que de ln part de Mrrina anavlo 6 incorpo-

rarse alseu batall6 quo €ltavr A Caldai do llootbuy; va i ribrels y'ls hi orplica lo seu plan, efegiothi que ha0 d€ fcr presorers (ot!

los fnncesoc del hostal. Teoreo ds oomeot los Eoldak, pero aoioatlper elllo segueiren.

Quan lo centinella l[ vingud d' esqueno, sort do h bardisso. pega

correguda, lidona garrdtad0 y I' estabur[ei!: los esprnlols, animalr

42

per lo anlerior quadro, correo ung

rltreg d.ls froncesos de dios I' hostrl. als quo fr0 presoners I lolsoenos uo, quo fugi. al que, contra lo qus hrrir ordenat E0 Gryetr,ult esprnyol li liri y li feu caure'l barret. lllarran ab los presoners

y fusells 6 pas doble cap d llollet:pero ab lo liro y lo (lue erplicA loesc0pal, l0 cavrlleria fmncesa log hi segui la pisl0, veoiotlorhi d poch

hrverso pogut ficar eo Io.bosch de casa nesora; u[ cop allija no po-guereD esser descoberls ds dita cavalleria.

Do aqueir parlicuhr rlrevioetrt do '0 Gayet6

grapat de soldalr €spaIyols poguereo preseDtar 5

Presooers fraDceros 0b llurs fusells.

Moll.! dcl Vrllar y Abril d. r883.

VrceNs PLANTADA Y FONoLLEDf,.

d apod€rrrso dels fusells y 'ls

resultd qre aquell

llurs gefes alguor

4i

Viceng Plantada 6s l'escriptor m6s important que ha tingut Mollet.El principal impulsor del catalanisme al Vallds i un mestre recordatamb nostdlgia durant generacions. Era un homends i un gran home.Era franc, directe i un bon pagds tocat de cultura. Es passejava pelspobles de la comarca, per les eres de les masies, per Barcelona o perParis, amb pas de senyor, llag al coll, barret i bast6, i ho observava totamb uns ulls vius, intel.ligents i penetrants. I a sota un nas importanthi tenia un bigotis de pare de la pdtria.

El Vallds no es pot permetre el luxe de tenir oblidada per mdstemps I'obra de VicenE Plantada. S'ha de tornar a editar com mds aviatmillor. L'escriptor de Mollet del Vallds sabia escriure, deia coses inte-ressants, ben dites i que encara s6n vigents. Va escriure pdgines quehan passat a formar part de la histdria de Mollel del Vallds.

44

JOSEP GODAY I CASALSArquitecte

Si desgranem, encara que siguid'aquest arquitecte, veurem que es

superficialment, lamereix una atenci6

,Ioan Ventura

personalitatnostra, espe-

cialmcnl per la petita rclacio que va mantenir amb Moller.Va n6ixer a Matar6 l'any 1lJlJ2, i mori a Barcclona l'any 1936.

Perfil professional

Aconsegui la titulaci6 d'arquitecte a Barcelona l'any 1905, i desprdsd'uns anys de professi6 liberal, ingressi el 1912 a la Secci6 d'ArtModern del Museu de Barcelona. L'any 1914, guanyd el concurs delprojecte de I'cdifici de Correus de Barcelona, encara que no es va rea-litzar fins el 1927.

Accepta el cerrec d'Arquitecte Municipal de Barcelona, i arribi aser cap d'Arquitectes de la Comissi6 de Cultura de l'Ajuntament. El1933 fou nomenat Acaddmic de Sant Jordi, i professor adjunt de cite-dra d'Histdria de I'Art als Estudis Universitaris Catalans.

Es coautor, junt amb Josep Puig i Cadafalch i Antoni de Falguera,de I'obra bdsica nL'Arquitectura Romdnica a Catolunya", que constade 4 toms (1909-1919).

Els escdts i confcrdncies que dona en el transcurs de la scva vidaprofessional, tracten sobre temes escolars en les grans ciutats, estudisde cdlcul sobre tdcniques de construcci6, arquitectura romdnica catala-na, i histdria general de I'art.

45

i.\.r.-s

N.l

Arquitectura civil i religiosa

La seva dedicaci6, quasi en exclusiva a I'arquitectura escolar, dintredel municipi de Barcelona, no li va restar lemps per poder projectaraltres edificis que per la seva especial vocaci6 sentia, com eren algunesconstrucccions civils i religioses.

Dintre de les primeres, sobresurt la comentada casa de Correus de

fia n.' 1) que projecte junt amb I'arquiteun projecte de planimetria acadimica.habilitat, el programa funcional i les necacurat historicisme.

Una altra construcci6 singular fou el Pave116 de la Ciutat de Barce-lona per I'Exposici6 Internacional de 1929. Tambd la restauraci6 de laCasa de I'Ardiaca, I'ampliaci6 de les edificacions de la Maternitat, larecuperaci6 de I'Ajuntament vell de Pierola, avui dedicat a altres ser-veis priblics, tamb6 I'Ajuntament actual de Pierola. Projectd elCasino d'Hostalets entre altres.

Deslaca tambe en les construccions d edificis religiosos. com s6n lareforma del Monestir de Sant Pau del Camp. i la restauracio iamplia-ci6 de I'Esgl6sia de Jesris Maria de Gracia. Projecta una esglesia votivaa I'Immaculat Cor de Maria a la ciutat de Buenos Aires (Argentina).

La Casa de Corleus. a Barcelona.

cte Jaumeper poderessitats de

Barcelona (fotograTorres i Gra. Esresoldre, amb granla ciutat, dins d'un

I

46

Arquitectura escolar

AId una

comcnEament del segle XX, el municipiclara insuficiCncia en instal.lacions escol;lrs

dc Barcclona patiadcgut a la inopcrin-

cia quc va havcr-hi durant quasi tot cl scglc XIX. ja que durant aquestsccnt anys nomcs cs van construlr dc nou quatre centres escolars a laciutat (Ronda dc Sant Pau. 38; Bruch, 102; Parc de la Ciutadella; icl

construi dcnt escolars la

Grup cscolar de lcs Corts).

senyanea, va ser admirada per molts intel.lectuals modcrnistcs i nou-ccntistes catirlans, com Maragall, Pijoan, Eugcni d'Ors. els quals vaninfluir sobrc l'opinmillora substancialcscolars en particul

En ser elegit President dc lrr Diputuci,i dc Barcelona Enric Prat tlcla Riba. es va donar una cmpenta intel lectual ipossibilista de cara aIensenyament. comptrnl amh personalilrts tln brillants com Alexan-dre Galf (pedagog), Manucl Ainaud (assessor pedagog), Jaumlr Bofilli Matcs (Gucrau dc Liost. escriptor). Josep Goday (arquitectc), TorresGarcia (pintor itcdric de I'art). Artur Martorcll (pcdagog) iAntoni

rt

La figura de Francisco Giner. fundador de la /rr/i/aciti Lliure d' En-

i6 ptiblica i politica. dcscobrint la necessitat d'unirde la pcdagogia en general ide les construccionsar

lt I

---- _

N : Crul Eccolar Rrmon Llull. a Errceiona.

47

N',l

ir

Faqana de la Marineta. cap a Iany 1920.

{

\

\

\T

t-;:t

lll

N. .l Fasana actualde lr Marinela.

Gclabert (preceptor del Col.lcgi de Sant lgnasi de Sarrid). Tots a l'om-bra del famds mdrode de pedagogia moderna de Maria Montessori,molt vinculada a Barcelona-

Dos personatges van donar el definitiu pas a les construccions esco-lars. Per una banda, el patrici Angel Baixeras subvencionant el GrupEscolar del seu nom, i I'altre, l'indid Pere Vila i Codina, donant un lle-gat per a la construcci6 d'un altre Col.legi que tamb€ porta el seu nom.Tant l'un com I'altre els va projectar Josep Goday, ja que reunia lesmillors condicions tdcniques i professionals per a tals projectes. Seguei-xen despr6s els Grups Escolars, Ramon Llull (fotografia n..2), Miln iFontanals, l'Escola de Mar, Collaso i Gil, Lluis Vives, I'Escola com-plementdria d'oficis, l'Escola de Vallcarca i la de Pierola entre altres.

Vinculaci6 personal amb Mollet

La relaci6 que va mantenir amb Mollet i Sant Fost, es devia a queera cosi germd de Calderd, aleshores fondista de l'Hostal La Marineta.fentli restaurar part de la mateixa i reconstruir la faQana, avui dia res-taurada, amb bon criteri, per I'Ajuntament (fotografies n..3 i n..4).

ha passat, avui dia, de les seves filles a Josep M., Blanch Esteve,Arquitecte TCcnic, que tracta de reconstruirla amb fidelitat, segons elprojecte original.

Es pot dir, en resum, que a Josep Goday i Casals li va tocar viureuna dpoca de desorientaci6 arquitectdnica real, davant la qual hi vaposar un actitud d'estudi insistent, un instint d'arquitecte que li feiatrobar la millor soluci6 a cada dificultat, i una sensibilitat exquisida perdonar regularitat i eficdcia als projectes.

BIBLIOGRAF'IA

A. Florensa (1936): Els nostres arquitectes: Josep Go(lar, Rev. Arquitectura i Urbanis-me, n.'57. Barcclona. 1959.

J. F. Rafols: Josl Goda). Aryuitecto de los grupos escolarcs de Borcelona. Cuadernos deArquitectura n.' 35. Barc€lona, 1959.

C. Pelliceti L arquitectura catalana. Ed. Teide. Barcelona, 1975.

O. Bohigas: Atquitectwa i Urhanisme durant la Reptbtica. Ed. Dopesa, Barcelona,197A.

A Sant Fost, on s'instal.lava durant tots els estius, transformd unantic Casino, propietat del seu cosi Calder6, en casa d'estiueig. La casa

49

UN RABASSAIRE A L'ALCALDIA:FELIU TURA

Carme Pi

Feliu Tura [ou un dels personatges que visqud de prop els esdeveni-ments sdcio-politics del periode que va des de la Dictadura de Primode Rivera fins al final de la Guerra Civil. La seva vida no es pot enten-dre sense una obligada referdncia al marc social i econdmic que l'envol-tava. En una societat besicament agr(cola, la qiiesti6 del camp esdevin-dri tema central de la problemdtica social a principis de segle. Les difi-cultats que passen els pagesos els portard a unir-se per defensar els seusinteressos. Feliu Tura seri un dels fundadors i dinamitzadors del movi-ment sindical pagds a Mollet del Vallds. Es probable que l'ambientfamiliar influis la seva tasca. El seu pare era membre de la Lliga i arri-baria a ser alcalde de Mollet entre 1914 i 1915. Perd l'esperit politic dela Lliga no devia representar les inquietuds politiques d'en Feliu, jaque aviat passaria a formar part del sector liberal, que s'escindi el 1919tot formant Acci6 Catalana. Feliu Tura passa de l'oposici6 clandestinaa la Dictadura, a ocupar el cdrrec electe d'Alcalde de Mollet en repre-sentaci6 dels rabassaires. Arran dels fets d'octubre de 1934 6s empre-sonat conjuntament amb altres membres de Ia corporaci6 municipal.

Pel febrer de 1936 tornen els ajuntaments democretics i Feliu Turaocupa de nou I'Alcaldia. Pel juliol, amb motiu de I'esclat de la GueraCivil, es constitueix a Mollet el Comitd de Milicies Antifeixistes i elln'esdevd president. Pel desembre sorgeixen discrepincies entre el Sin-dicat i algunes de les forces politiques representades pel tema de l'im-post de guerra. Feliu Tura dimiteix. Poc temps desprds torna a I'Alcal-dia perd les seves relacions amb la Col.lectiva de Camperols i amb laConselleria de Proveiments esdevenen problematiques per l'efecte quela guerra t€ sobre la poblaci6 i que afecta de forma diversa a cada sec-

5l

tor. Presenta una nova dimissi6 pel setembre de 1937, perd 6s nova-ment elegit alcalde per la dimissi<i de Josep Fortuny. Paral.lelamentcol.labora en la creaci6 de la FESAC (Federaci6 de Sindicats Agrico-les de Catalunya) i fins i tot sembla que participa en e[ Conse]l de Coo-peraci6 i en el Consell d'Agricultura de la Generalitat.

Pel gener de 1939 l'exdrcit feixista arriba a la vila de Mollet. FeliuTura ha d'exiliar-se a Franga, on les coses no van pas millor degut aI'esclat de la 2." Guerra Mundial. Quan torni anys despr6s, s'haurad'adaptar a una situaci6 que en res recordard l'etapa anterior a la sevapartida.

La I)ictadura de Primo de Rivera

La Dictadura de Primo de Rivera que en els seus inicis no lrobaoposici6 a Catalunya i mds aviat 6s rebuda amb indiferdncia, acabarevelant-se desfavorable a les aspiracions catalanistes a les que acusade separatistes. S'imposa l'fs del castelld, es tanquen societats de cairedivers i s'ataquen els simbols nacionalistes. Aquests fets actuen derevulsiu, tot incrementant la conscidncia catalanista i d'oposici6 a laDictadura. Malgrat la repressid, les diferents forces politiques i lesassociacions clandestines continuen actuant i organitzant-se. A Mollettrobem exemples dels contactes que mantenen. A Can Fortuny s'hireuneixen el nucli republicd catalaoista i membres de la C.N.T., ambmotiu de la detencid de Pedrerol. Es tracta de decidir alguna accid deprotesta contra l'empresonament. Es comenta que si Pedrerol fosmembre de la C.N.T., I'endemd es convocaria una vaga, perd com queno ho €s, s'acorda obrir una subscripci6 d'ajudar,

Per aquells temps, Feliu Tura t€ poca terra en propietat i molta queno ho €s. Conrea alguns camps a la zona del Calderi (camp de rega-diu), a Gallecs (camp la SibEria i la Pedra Salvadora) i a I'actual poli-gon Magarola (camp el Platero). La majoria d'aquests camps s6narrendats. algun ds de rabassa i dos s6n de propietat 2. Arriba a tenirdos carros i onze vaques. Es sobretot un pagds, un rabassaire, i la sevatrajectdria estare especialment lligada als problemes del camp m6s quea la politica de partits. Com a ramader no esta d'acord amb l'impostque se'ls aplica durant la Dictadura i decideix crear el Gremi deVaquers de Mollet i Comarca, tot impulsant la Federaci6 de Vaquersdel Vallds. M6s endavant esdevindrd president del Consell Directiu dela Uni6 de Vaquers Rurals.

La seva probable col.laboraci6 amb Estat Catalir fa que les seves

52

activitatsauuvllals sc sllulll a ra clanqesttnllal. A Ilnals qe lyJU es veu oDllgat ama ar, ja que durant la revoluci<i de Desembre del mateix formava

se sltuln la clandestinitat. fin als de 1S30 obligat

parl del Comite Revolucionari Local '.

El Sindicat Agricola i la Uni6 de Rabassaires

El Sindicat s'encarregava tradicionalment de subministrar la llavorde les patates importades d'Anglaterra i de les primeres matCries perfer el guano. Cap a 1930, Feliu Tura i Peret Bonvild entre d'altres, vanpels pobles fent propaganda de la Uni6 de Rabassaires, que s'haviacreat I'any 1922 per articular les reivindicacions dels pagesos rabassai-res. Els estatuts diuen en el seu primer article que el seu objecte 6s

"l'ajuntar els esforEos tlels rabassaires i demts cultivad.ors del camp deCatalunya per a assolir el millorament dels contractes i de les qctualscondicions de treball., a,

Per tal de tenir un local on els pagesos poguessin comprar i vendre,es reuneixen una colla d'amics i decideixen comprar el traspes d'unlocal amb moli. Entre una vintena aconsegueixen els diners per que-dar-se amb el local de Cal Mitje.

Vdrem fer el traspds per deu mil pessetes, que en aquell temps jaera una bona quantitat,,. perd no en teniem ni cinc per posar elSindicat en marxa; amb penes i treballs vdrem omplir el Sindicatde farina... tamb4 comprarem un vag6 de garrofes Alcover i totqclasse de grans s.

Les dificultats v6nen per la manca de diners, perd se les ideen totsubstituint el moli antic per un de m6s rendiment, amb la qual cosahom considera que practicament es poden cobrir les despeses del Sindi-cat. El compren amb un crCdit de vuitanta mil pessetes al Banc Urquijoi aixi tenen un dels molins m6s moderns que pot moldre uns set-centsquildgrams a I'hora. Tambd compren una premsa. La tasca del Sindicatrepresenta una ajuda important pels pagesos, perqud cada vegada esredueix m€s la diferdncia entre els costos de producci6 i el preu delproducte. Amb la premsa el Sindicat s'estalvia feina i diners. Les prem-ses que anaven per les cases i els revenedors de farina i de blat nopoden competir i han de plegar.

El Sindicat de Mollet sembla que €s un dels que mds farines, gransi adobs compra a la Llotja 6. Posteriorment, cap a I'any 1935, el Sindi-cat fa una operaci6 de patates amb la casa Strong. Hi ha alguns proble-

53

mes perqud en un determinat moment els volen rescindir el contracte.Feliu Tura. Peret Bonvild i altres membres del Sindicat es traslladen aBarcelona i finalment el darrer aconsegueix arranjar-ho. Tanmateixqueden moltes patates per arrencar i vendre, per la qual cosa el Sindi-cat inicia contactes amb cases de Londres. El resultat final 6s dolent iels pagesos que m6s s'havien ardscat en pateixen les conseqiidncies.Feliu Tura es manifesta en el sentit que cal ajudar a aquests pagesosque havien tingut la valentia d'enviar patates a la comissid. Pere Bon-vild proposa que se'n faci cerrrec el Sindicat i que el dCficit sigui cobertper una operaci6 de compra d'amoniac. El Sindicat comenEa a viuremoments d'esplendor. Despr6s es fan contractes amb Liverpool, Lon-dres, Bdlgica, Holanda i amb les cooperatives de Suissa. S'arriba apatentar amb els rabassaires una marca que es diu oRabassunio Pota-toes Catalunya Productions Mollet", Tamb€ es fan intercanvis ambLituania, Estdnia i Rendnia. S'obre una tenda de detall de productesdel camp i de llavor. Amb tot, s'aconsegueix mantenir els preus a ratllai en haver suprimit els intermediaris es pot comprar mds barat i vendremds car. Cap a l'any 1936 el Sindicat veu la necessitat d'aixecar actesde les reunions que es fan. Es contracten els serveis d'un secretari,Jaume Vallcorba, que actua com a tal fins que s'ha d'incorporar a

l'exdrcit durant la guerra civil. Les actes sembla ser que no s'han con-servat.

La Repiblica

A la dimissi6 de Primo de Rivera I'any 1930, es restableixen a poca poc les llibertats politiques, cosa que permet la convocatdria d'elec-cions. El resultat d'aquestes 6s inesperat i es proclama la Repriblica.

Setmanes abans es nota a Mollet certa febre electoral i la premsalocal es fa ressd de la reuni6 de la Junta General del Centre CatalanistaRepublici que presentava els candidats del partit 7. En el mateixnfmero de LLUITA, en Feliu Tura en un article titolat "Eleccions",intenta convdncer al poble de la necessitat del tfiomf de la candidaturaCatalanista Republicana opuix al triomfar triomfaran amb ella la justicia i la llibertat... la justicia i la iguahcr> i exhorta al poble tot dient:

od.oncs de tu, poble, depin el que persbteixi o canvit oquest estotde coses; de tu depin el decidir la teva sort, perd si una vegadamts et deixes arrossegqr per la inarcia cqp a I'imperinlisme d'unhome que prcten que els seus drets vinen de Ddu, encara queescarneixi les seves doctrines, aleshores poble, si que creurem que

' ets un poble que no tens redempci6, 3.

54

Perd el poble si que es decideix per aquesta proposta de canvi de-l'es-tat de les coses i a Mollet, com a Barcelona, l'Esquerra Republicana deCatalunya, obt6 el tdomf. El 14 d'abril es constitueix l'Ajuntament queamb carecter provisional designa president de la Corporaci6 al ConsellerFetiu Tura i Valldeoriola. El dia 16, Feliu Tura exposa que cal elegir l'al-calde definitiu i surt ell mateix votat per majoria absoluta e. El nou con-sistod es proposa aviat una sdde de tasques com el canvi dels noms delscarrers i fer els cartells pels autos en catale. El 12 de maig es passa a ferles actes en catala, sense que s'hi faci cap esment especialr0.

L'any 1932 estd marcat per dos temes importants que s6n l'Estatuti la Reforma Agreria. Pel que fa al primer tema, I'Ajuntament mostrala seva posici6 sense ambigiiitats. Envia un telegrarna al President dela Comissi6 d'Estatuts perque palesi al Parlament (la ferma voluntatde Catalunya de governar-se per si mateix> i es vol que l'Estatut siguiaprovat tal com es va votar 1r. Per l'agost continua el tema de I'Estatuti es decideix de protestar davant el Govern de la Repriblica sobre lamanera com s'esta discutint, i al President de la Generalitat per lamanca de respecte per la voluntat de Catalunya 12. Posteriorment, ambI'aprovaci6 de l'Estatut, arriben les eleccions al Parlament de Catalu-nya que demostren el predomini de I'Esquerra, predomini que nom6sfa que reflectir alld que passa als municipis com Mollet.

Mentrestant el camp viu moments d'agitaci6, ja que de les 30.000demandes de revisi6 de contractes presentades pels pagesos I'estiu de1931, el noranta per cent han estat considerades improcedents. Mal-grat aixd, molts pagesos continuen retenint una part de la collita. Elcamp necessita una llei apropiada, perd aquesta no ha arribat encaraquan les eleccions donen la victdria al centre-dreta. El Parlament deCatalunya amb majoria d'Esquerra i per tant favorable als rabassaireses proposa tirar endavant una Llei de Contractes de Conreu, perd lestensions entre propietaris i rabassaires s'aguditzen 1r. La mort de Maciipel desembre de 1933 provoca l'elecci6 de Companys com a President,perd la Llei de Contractes de Conreu 6s poc modificada i els rabassai-res s'ho prenen amb resignaci6. Les tensions no desapareixen ni moltmenys i, a m€s, s'agreugen amb I'enfrontament a nivell de l'Estat entreles dretes i les esquerres.

Un altre tema important per l'Ajuntament en aquest periode 6s larevisi6 dels comptes municipals de l'dpoca de la Dictadura. Es crea unaComissi6 per a la seva investigaci6, els resultats de la qual s6n recollitsen una memdria que es publica I'abril de 1932. L'afer de la Comissi6de Responsabilitats jugard un paper decissiu en esdeveniments poste-riors. Serd un tema d'enftontament entre dreta i esquerra de conse-qiidncies imprevisibles al final de la Guerra Civil 14.

55

Cap als fets d'Octubre

Els enftontaments entre la dreta i l'esquerra, esmentats anterior-ment, tambe tenen la seva inciddncia a Mollet. Pel mes de gener i apocs dies de les eleccions, hom pot llegir opinions gens favorables a latasca que han fet els republicans. A REALITATS, s'ironitza sobre lapostura dels rabassairgs i es desautoritza burlonament els membres dela candidatura de l'Esquerra. Feliu Tura no se n'escapars. Malgrat tot,el resultat de les eleccions 6s favorable a la candidatura del CentreCatalanistar6 i es constitueix el nou Ajuntament (Documents n." 1 i n."2). El consistori vota per majoda absoluta a Feliu Tura per I'Alcaldia.A la vegada, Fortuny fa una forta critica contra la minoria de la Lligaa qui declara indesitjable 17.

A l'acta del Ple del 13 de juny de 1934 es fa palesa la indignacidamt' motiu del fall del Tribunal de Garanties Constitucionals al recurspresentat a la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlamentde Catalunya. El resultat €s vist com una agressi6 a Catalunya. A lavegada es proposa l'adhesi6 incondicional al President de Catalunya.No s'accepta el. consentiment dels representants de la Lliga, perqudhom considera que aquesta s'ha retirat del Parlament i ha demanatajuda als enemics. Alhora, el Regidor Pi remarca I'actitud de la Lligaamb la Llei de Contractes de Conreu r3.

L agost del mateix any. LA HUMANITAT. transcriu articles de lapremsa madrilenya que reflecteixen un malestar de la CEDA "...porIa enojosa cuesti1n de Catalufia... y la soberbia cada diq mds acentuadade la Generalidad,,. ", alhora que hom acusa al President d'alentar l'es-querra perqud doni suporl ala ocampanya seporatista dels Ajuntamentsbascos>. EL DEBATE, considera la Llei de Contractes de Conreu, unreglament inadmissible que vulnera la Constituci6 i 1'Estatut. ABCacaba sentenciant que "Al Parlamento no puede ir el Gobierno actualsin que el pleito de Cataluna est€ resuelto de una manera definitiva,. te

.

Mentrestant a Catalunya, les posicions sobre l'assumpte es trobendividides. A finals de mes Josep Calvet, president de la Uni6 de Rabas-saires, fa un miting a Vilassar de Dalt tot explicant la Llei de Contrac-tes de Conreu i acusant I'Institut de Sant Isidre de lluitar contra lesaspiracions dels pagesos. No s'estd inventant res, ja que la llei haviaestat portada al Tribunal de Garanties Constitucionals precisament perI'IACSI, que en la seva assemblea ho esmenta com un gran dxit de laJunta 20.

El mes de setembre I'activitat no decau. A l'IACSI s'hi adhereixenel Foment del Treball Nacional ila Cambra de la Propietat Urbana.

.56

La Isidrada, conccntraci6 dc propietaris a Madrid, acaba amb sang. ElGovcrn de la Generalitat acorda la clausura de l'Institut Agricola deSant Isidre. Paral.lelament se celebra I'Assemblea de Delegats de laUni6 de Rabassaiies on es procedeix a la renovaci<i de la miitat delsmembres del Consell Directiu. Queden elegits Pau Baques, Josep Cal-vel i Feliu Tura. En la mateixa assemblea, Aragai oglossa el gest deprotesto realitzat pels treballadors madrilenys contra la maniobra anticq-talana, i parla del feixisme de I'IACSL PeT aclamaci6, els m6s de 340sindicats assistents aproven l'ordre del dia 2r.

Dos dies desprds el Centre Catalanista Republicd de Mollet pro-posa a l'Ajuntament <Adregar-se al Govern de Catalunya perquddeclafi troi:dots a Canlunya i a la Repiblica a tots els components adhe-rits q I'IACSL. ". Sobre el Ple on es discuteix aquesta proposta, LAHUMANITAT fa un extens article blasmant I actitud dels represen-tants de la Lliga que votaren contra la proposici6 r3. Les tensions erennotables els mesos anteion als fets d'octubre i estaven latents en l,am-bient. Rovira i Virgili, el mes d'agost, ja preveia un enfrontamententre les diferents forces. Diu que nhi ha la impressi6 que is molt prd-xima la topada de la qual depdn l'esdevenidor de la Segona Repibticaespanyola". L'endeme titula el seu habitual article < El fracds d.e I'unita-risme espanyol. Euskadi i Catalunys en peu". El mateix dia surt unainformaci6 sobre les paraules del senyor Samper que oreconeix lamoral del poble basc.,, perd que el govern ti la ra6 i la forqa,. 2a.

La crisi d'octubre, amb la dimissi6 del govern Samper, complica lasituaci6. Sobretot quan Lerroux inclou tres ministres de la CEDA algovern. Aixd provoca una vaga general. Tamb6 Mollet estava en vagael dia 5. L'acord de revoltar-se contra el govern estava pres. Companysproclama l'Estat Catala i a Mollet es fa el mateix. El desenllaE dels fetsd'octubre ds contrari a les previsions, i Feliu Tura, Pelegri Pi i JosepFortuny es veuen obligats a marxar 2s. Quan tornen se'ls obre un expe-dient. La detenci6 s'allarga m6s del que es pensaven. Primer s6n reclo-sos al Palau d'Exposicions on s6n vigilats per Legionaris del Terg i ons6n visitats per amics de Mollet. Posteriorment passen a la Model. pas-sen per la pres6 cinc components d'E.R.C. i tretze de la C.N.T. 16.

Tant I'Esquerra com la C.N.T. obren subscripcions per als seus empre-sonats, si b€ ho fan separadament 27. L'agost de 1935 la causa seguidaper la jurisdicci6 militar contra ells passa la jurisdicci6 ordiniria delJutjat de Granollers, el qual exigeix de cada un d'ells una fianga perso-nal de dues mil pessetes de responsabilitat civil. S'espera que en el casde no fer-ho els siguin expropiats els seus b6ns 28.

57

11.1 56

MUNICIPI D MOLLET

Els inh6scrils, Presidenl i

Credencial de Conseller municipal

.r, ElEcqE

Secrelari de la Junta municipal del Cens elecloral'1

cEntmQuElt Ou. d. l'.ct. d. l'&rutrnr e.nacl, ehblrr o AiL !+r - r-'" r'qd F I; J,.1. d.l, -d Pc3rdrnch, Eolr.: : .1 i,':

Prlm.: Ou. h. csi.i p'el'rui Co .lld $-E:!'oto pd.l l@' p!id'

LtLr. n.- 1 dbl Cootro calalsnlsta Itoprrbuol (

. ^: Z d. ,.rosacr6 .!6-4!Se-9stsrab. (

nl6ta-Sirnbllol --.-

1.4r5,,_..-.

I .n @mdmnl d.l qoa drlpoe l.d

" MOLLETCo!.t dcl nrl nou c.nh rcnb- quotra

ano hlrba hsaLtt

.l dt.txit

d'aquesl Municipi

l Ajunt.n.nl d.q@rl Aunrcipr .l 5,. f ouq- In.IrJrlltrqu. fiou...n !!146r rra d. r. lr . n.' -1.- - -- d.l-.Ctaia!--Aciala:'

d. l. qurl, .rk .l 'Mh.! & vots *ru!.k .leu I'wr, h.n dr.r pEl.turs 9!to - .oh$ll.E d*16 I --gl!9- Co*lhE 3!d6E

S.!6i: Ou. .l 6um d. wh drul.lt. l@r d. c.dt llidt " 'l sgii'nt

58

Document n-o I

AJ ment d-

Relaci6 nominal

pressi6 dels clnecs I

unta11.4 57

,,{'aquerfa el-

!.ltr lur. v.llll.otlalJo€.p lorlqw lottalil9.l.grl 8l aldr.ll.aEollo orra Bo6oh

L1or6d! ?a€ouol soldra

T.orlor /.nAlsd6 Vll.Joa. Irbr6. llor.datmloo;o lhn6 Yl.Ud!Yslontl coDtlroo Ori!lsldr. Ftb.! llrt.t.Joao Punsola !llr..oa

Joold! Ollr.rac Lra.rJossp sans no.!.11,

Jdcrrt iisr.utD. f.rrl.

o.l,t.oalfa

at.rltr 1'l

lo.ld.

tcl!"It

'-i.Drtllllttr

ttlrldlilItlit1i1d

ldlal!1d

lilla

Ilq!.rraatrltlo.!a'lr

r! !lI|ura td

rd ldl( ldrd 16

0o!aall.!lal{ta

ldt{ldlatd

lil

IIIil

Iil

tn!iltil

r,oola clblola

IA

t

t: )/./,. zt,.-._.,'.-=_

' I n[.c16 polltlo O)

tllar o.!!la!l

llil.taidanl

MOLLET .l 8 d. t.Dt.r d.t t93 I

Document n.'2

(nr {riMk rr Drhn.

59

Dels Fets d'Octubre a 1936

Del 7 d'octubre de 1934 al3 de maig de 1935, I'Ajuntament 6s por-tat per una gestora i no s'aixequen Actes Figura com a alcalde Joan

Gay. A partir del dia 8 i fins el febrer de 1936,6s Josep Riba qui porta

l'Alcaldia.L'Esquerra aconsegueix un cert prestigi arrel de les detencion-s de

qud s6n objecte els seus membres, cosa que tambd es d6na a nivell de

lbt l'Estat. El fet que el Govern de la Generalitat conlinui a la preso.

contribueix a creaidos grups oposats: El Front d'Esquenes de Catalu-nya i un Front Catald d'Ordre. La simpatia de I'opini6 pfblica cap.a

les esquerres, es posard de manifest durant les eleccions del mes de

febrer, amb la victoria d aquesles.A Mollet. Feliu Tura i els consellers es reintegren als seus llocs el

dia 17 i I'endemi decideixen enviar un telegrama al Govern legitim de

Catalunya que continua empresonat 'ze. La victdria possibilita un

Decret-Llei (ue d6na l'amnistia als presos, de la qual cosa se'n fa resso

el ple del dia 20.Pel marq, els Ajuntaments federats celebren una assemblea

extraordinaria al Sal6 de Cent de I'Ajuntament de Barcelona i la

Comissi6 encarregada d'assistir-hi 6s formada per Pascual, Tura i Pi 30'

Poc temps desprds Feliu Tura resta gaireb€ un mes sense assistir aI'Ajuntament per motius de salut Durant els mesos que segueixen

continuen les iensions entre la dreta i l'esquerra, si b6 segons afirma

Josep Termes, no es pot dir que a Catalunya hi hagi una conspiraciode la dreta. El que si manifesta, 6s que €s d6na una certa repressi6 al

camp contra els rabassaires. Tampoc es mostra pa idari d'acceptar

I'afiimaci6 de quC Catalunya 6s I'oasi de la Repriblica. Cal tenir en

compte que el mes d'abril moren els germans Badia i que tamb6 hi ha

una forti oposici6 entre els catdlics i els anticlericals 3r.

La Guerra Civil

Quan pel Juliol a Catalunya es rep I'ordre de sublevaci6, aq,uesta

6s seguidi per una part de la Guarnici6 de Barcelona. Hom confia en

un faiil Cxii a l'estil dels Fets d'octubre, perd no resulta aixi La reaccio

de les organitzacions d'esquerra i del poble en general fan fracassar

I'aixecamint. Tambd Mollet hi participa. La nit del 19 al 20 de juliolsu un cotxe amb tres militants de la C N.T.-F.A I cap a la caserna

de Sant Andreu. Posteriorment hi arriba un grup de molletans amb un

60

cami6 que han rcquisat. Les armes que agafcn intenten arrcglar-les alTaberan. Es pensa fer un ComitE Revolucionari. En un primermoment els trentistes s'uneixen a la C.N.T., ja que la veuen mes deci-dida que I'Esquerra r2. Mentrestant Companys convoca als confederalsi els ofereix el poder que evidentment no poden acceptar. Alhora esproposa la f6rmula de la creaci6 d'un ComitC Central de Milfcies Anti-feixistes. En el Ple de I'Ajuntament del dia 24 s'esmenta el Decret pelqual cessen "els consellers propietaris i suplents que procedeixin de llis-tes no afectes al Front Popular" i s'indica que nes substitueixin pelssuplents que figuren en la llista del Front". El mes d'agost, el Comitdde Milicies Antifeixistes de la secci6 d'esquerra es posa a disposici6 deI'Alcalde 33. Dies despr€s s'acorda constituir Comissions de Govern i aFeliu Tura no se li arriba a assignar cap departament 3a. A principisd'octubre es posen a disposicid de I'Alcalde els cirrecs perqud la Cor-poraci6 pugui recollir representants de totes les forces politiques isocials de Mollet. El dia 16 es reuneixen a l'Ajuntament els represen-tants de les diferents forces que integraran la nova corporaci6. Presi-deix l'acte el Jutge Ramon Salvat, qui cedeix la presiddncia a FeliuTura perqud 6s el de m6s edat. La composici6 de l'Ajuntament 6s lasegiient: dos representants per la Unid de Rabassaires, cinc perfE.R.C., sis per la C.N.T., quatre pel P.S.U.C., i dos pel P.O.UJr4.Queden dues vacants per A.C.R. L'elecci6 d'Alcalde recau novamentsobre Feliu Tura qui pren la paraula per dir que el que cal primer €s<pensar en el Frcnt als efectes de millorar en el possible les condicionsde vida" 35.

A partir d'aqui, i en plena guerra civil, el Sindicat Agricola i elsRabassaires agafen un protagonisme a'l'Ajuntament que abans nohavien tingut. S6n constants les referdncies a aquest col'lectiu o be perles seves sol.licituds o bd perquC se'ls hi demana explicacions sobre lesseves actuacions. Feliu Tura, que no acostumava a parlar en els plens,comenga a fer-ho quan este en qiiesti6 algun tema relacionat amb elSindicat. Alhora s'observa un cert distanciament dels rabassaires i d'al-gun sector de I'Esquerra.

Pel novembre Feliu Tura demana, en nom de la Uni6 de Rabassai-res, permis per la tala d'arbres de la Verneda del Sr. Ros per destinarla fusta a la construcci6 de pilots per les alambrades del front 37. El mesde desembre hi ha problemes amb els Rabassaires, ja que se'ls acusad'aconsellar la no declaraci6 de les mongetes, a la qual cosa Feliu Turarespon que el Sindicat vigila la producci6 37. En la Comissi6 de Governes posa a discussi6 la irnposici6 de la Contribuci6 de Guerra als Rabas-saires. Feliu Tura declara que el Sindicat prefereix que s,individualitzi

61

la quota per part de l'Ajuntament mds que no pas es senyali una quan-titat global i que el Sindicat hagi de repartirJa. S'acorda que el Sindicatpagui la imposici6, perd finalment decideix no pagarJa 38. Al cap depocs dies Feliu Tura i Joan Roca presenten la dimissi6 tot argumentantmotius de salut. El Sindicat se solidaritza amb la decisi6 dels seus

representants i no nomena cap substitut. Com que Feliu Tula ocupa elcdrrec d'Alcalde es fa imprescindible la seva substituci6 i en resulta ele-git Josep Fortuny i Torrents, de I'E.R.C.

A finals de gener es decideix demanar al Sindicat explicacions sobrela instal.laci6 de la Col'lectiva de Camperols a Can Ros i a la Vaqueria,i la destinaci6 dels ocupants a Can Pere Gil. S6n evidents les relacionsconflictives entre els Rabassaires i I'Ajuntament. El Sindicat presentauna carta que 6s mnsiderada imprdpia <perqui podien venir ql muni-cipi i discutir-ho amb el poble,. Hom acusa els Rabassaires de noactuar correctament. Se'ls retreu les raons exposades per justificar laseva dimissi6, per una "malaltia

que no els ha pivat de continuor exer-cint eh demis cdrrecs>. La Minoria Socialista exposa les condicions de

Can Pere Gil, on el Sindicat ha destinat 20.000 pessetes i aixd li repre-senta ser considerada defensora dels Rabassaires 3e. Finalment es deci-deix crear una comissi6 que ho invesligui.

Es el mes de febrer quan Feliu Tura torna a I'Ajuntament junt ambPere Bonvile. El primer justifica la seva tornada per I'atac de qud hanestat objecte. Acusa I'Esquerra de portar una campanya contra ellsquan no es podien defensar, i al regidor Pi d'incitar als de la Vaqueriaa canviar d'opini6 sobre el seu trasllat. Segons el regidor Manau, en elfons de la qiiesti6 hi ha el fet quC els Rabassaires no havien volgutpagar I'impost del 5%, i que si la carta que se'n va derivar de tot aixithaguds estat retirada s'haurien estalviat tots aquests debats a. Perd eltema de la Vaqueria continua damunt la taula. S'acusa els Rabassairesde no defensar els interessos dels seus associats, ja que la decissi6 foupresa per unanimitat entre els dos representants dels Rabassaires i els

dos representants dels camperols, que formaven pa de la ComissioArbitral per solucionar I'assumpte de les col'lectives. Aquestes neces-sitaven que les tenes que treballaven estiguessin juntes.

Si b€ I'Esquerra es mostra dura en les seves consideracions (queafecten als rabassaires perd no als camperols), altres forces politiquesmantenen una posici6 m€s moderada respecte al tema. Volen un acla-riment dels fets, perd matitzen les opinions de l'Esquerra des de dife-rents posicions. El Regidor Alfonso arriba a donar tota la responsabi-litat dels fets a la Col'lectiva de Camperols i a la C.N.T., si b€ poste-riorment afirma que ni els Rabassaires ni el Regidor Pi, de I'Esquerra,han actuat com havien de fer-ho. D'altra banda el Regidor Dominguez

62

dc la C.N.T., tot i haver considerat imprdpia la ca a dels Rabassaires,avisa de qud no intenta defensarlos, perd ho fa. S'acaba nomenant unacomissi6 composta pel Regidor Dominguez de la C.N.T., el RegidorAmbr6s d'E.R.C., el Regidor Angosto del P.S.U.C. i el Regidor Colldel P.O.U.M., que en el ple del dia 14 declaren correcta I'actitud detots els que han intervingut en I'afer, que rep finalment la consideraciode necessitat social. Es demana als Rabassaires que retirin la carta, ala qual cosa Feliu Tura respon que no hi ha cap inconvenient en retirar-la i rectificar 41. Perd els problemes amb la Vaqueria no acaben aqui,ja que el Sindicat constata que les terres no s6n conreades i s'estableixun debat sobre si 6s competdncia de I'Ajuntament o no el fet d'interve-nir perqud les conrein. A la vegada es demana que la Comissi6 deRabassaires i Camperols s'encarregui de mirar si tots els camps estancultivats o no, ja que al repartir les terres, alguns pagesos es van que-dar m6s terra de la que podien conrear.

Posteriorment apareixen fticcions entre la Col.lectiva de Campe-rols i el Sindicat, per unes terres que la primera ha incautat perque con-sidera que no s'estan treballant. S'inicia un debat sobre si els campsestan ben cultivats o no. El regidor Dominguez, de la C.N.T., diu:

Es sabut que els rabassaires pel seu esperit, en part degut a quevolen ser independents, hi ha hagut Rabassaires que no s'han con-format amb ln terra que tenien quan tenien mossos, sind queencata n'han volgut mts a2 .

Cal tenir en compte que la C.N.T. no esta d'acord amb qud elsRabassaires tinguin mossos i sobre aquest aspecte ja s'havia arribat aun acord 43. El Regidor Ambr6s afegeix que s'ha donat terra a tots elsque anaven a jornal i que els companys Rabassaires que en tenienmassa ja n'havien deixat. En definitiva, es nomena una comissi6 per-quC estudii el tema.

El mes de juny de 1937, la Federaci6 de Sindicats Agricoles deCatalunya (Comarca del Vallds Oriental), fixa la seva central a Mollet,cosa que 6s comunicada a I'Ajuntament. La situaci6 a Mollet €s cadavegada m6s dificil ja que els queviures s6n escadussers. Dominguezproposa que Agricultura sigui una Conselleria nova en el Municipi. Elsarticles bdsics s6n racionats. La Conselleria de Proveiments demanacol.laboraci6 al Sindicat per tal de saber el gdnere que hi ha a la pobla-ci6, cosa que assenyalen els Decrets publicats per la Conselleriad'Agricultura de la Generalitat per condixer el gdnere que hi ha alspobles i estipular les quantitats de racionament de cada producte.Mentrestant els components de la Minoria Rabassaire reclamen que la

63

Conselleria de Proveiments complimenti totes les ordres i disposicionsdel govern de la Generalitat, ienvien una carta a l'Ajuntament onexposen els punts bdsics del Decret del Conseller d'Economia.

En els plens, la Conselleria es queixa de la manca de col.laboraciodel Sindicat i s'estableix un debat sobre si aquest ha de rebre o no elmateix tracte que els altres establiments. Al cap de pocs dies FeliuTura fa les explicacions pertinents sobre el tema, tot disculpant Ia faltad'assistdncia per les ocupacions que tenen, a la vegada que reconeix eldret legal de la Comissi6 de demanar factures. No tota la corporacioqueda satisfeta amb les explicacions donades a. La tasca de Provei-ments 6s feixuga i comporta enfrontaments. Els membres Rabassairesde la comissi6 manifesten, en una carta al ple, la discriminaci6 de laque es consideren objecte, perqud el president no actua amb imparcia-litat davant la pretesa infracci6 cornesa per la Col.lectiva. El President6s en aquests moments un regidor de la C.N.T. rs. Posteriorment serael mateix Feliu Tura qui porti la Conselleria, perd pel setembre deci-deix presentar la dimissi6 de Conseller de Proveiments i de Regidot,cosa que justifica pel seu excds de treball. Tampoc no presenta capsubstitut, tot al.ludint a la gran feina que tenen en el Sindicat. La restade la corporaci6 lamenta que els Rabassaires no tinguin ningf per fer-se cdrrec de Proveiments, ja que consideren que aquests s6n els m6sindicats per obtenir els articles. Caldrd esperar al proper ple perqud elSindicat presenti finalment un substitut, cosa que provoca la felicitaciode totes les minories 6.

El gener de 1938 Mollet rep un dels cops m6s durs, ja que unabomba cau als Quatre CantoDs, i causa la mort de diverses persones a'.

Algunes cases queden afectades i tamb6 el Sindicat. Pocs dies desprdsel Conseller Soto exposa que la Col.lectiva de Camperols td demanatI'ingr6s en el Sindicat Agricola, d'acord amb el Decret de Sindicacioobligatdria i que troben inconvenients per fer-ho. Aleshores el conse-ller Bonvild diu que com que la Junta ha de cessar I'endemA

no ha volgut en els seus ihims moments d'qctuacii prendre unaresoluci1 de la importdncia com ls I'ingrts deh camperols al Sin-dicat, deix.ant-ho a mans de la Junta que es constituird i espetantho reso Ldrd satisfactdriament. 43.

D'aquest fet se'n dedueixen les reticdncies per part dels rabassaires ala incorporaci6 dels camperols al Sindicat.

El 5 de juny de 1938 es produeix la dimissi6 de Josep Fortuny, ambmotiu del seu ingrds a I'ExCrcit Popular Regular. Es curids que elmateix dia es rcbi un comunicat de la Unio de Rabassaircs que substi-

64

tueix al regidor proposat inicialment, DomCnech Vallbona, per FeliuTura. D'aquest fet se'n desprCn una entesa de les forces politiques apriori, ja que en la mateixa sessi6 es procedeix a l'elecci6 del noualcalde i 6s elegit per 18 vots a favor i un en blanc, Feliu Tura. Les dife-rents forces potitiques accepten la prbposta de nomenament que fal'Esquerra Republicana sense posar-hi cap inconvenient i el voten una-nimement. A partir d'aquest moment i fins el desenllag de la GuerraCivil, Feliu Tura torna a ocupar l'Alcaldia. D'aquest periode calesmentar el missatge al President Companys, on es parla dels pobleshispinics de Catalunya i de la seva lluita. En la discussi6 del missatgetotes les minoies es posen d'acord, per la qual cosa I'alcalde es congra-tula de la concdrdia que hi ha entre les diferents forces. Tamb€ €s untema a citar I'impost especial que recau sobre la terra i el bestiar quepuja a 50.000 pessetes que han de pagar entre el Sindicat i la Coopera-tiva de Camperols. Es proposa que l'impost sigui de 40.000 pessetes,de les quals 35.000les pagaria el Sindicat Agricola i 5.000Ia Col.lectivade Camperols. L'assumpte passa a I'estudi d'ambd6s grups. En la pro-pera reuni6 la C.N.T. proposa que la Col lectiva de Camperols aporti4.000 pessetes i el Sindicat 36.000; Feliu Tura adelanta I'aprovaci6 delSindicat ja que considera que la diferdncia proposada 6s minima.

Durant la Guerra la Conselleria d'Agdcultura organitza el raciona-ment d'aquells productes bisics que s6n imprescindibles. Es proposafer un cens de totes les espdcies d'animals existents a Catalunya ae. ElSindicat Agricola i la Col.lectiva de Camperols han de col.laborarquan se'ls demana les dades sobre el genere que tenen. La Conselleriade Proveiments canalitza la distribuci6 no sense dificultats. S6nmoments durs i no sempre hom declara alld que t6. A vegades es pre-fereix vendre-ho pel propi compte. Hi ha un intercanvi de productes,al marge de les disposicions, que no €s controlat. En alguns momentssurten conflictes per les mongetes, les patates. la farina... Es unperiode dificil durant el que moltes coses s'han transformat en la vidadel poble. Hi ha hagut la col.lectivitzaci6 de terres, els rabassaires hanhagut de renunciar a tenir mossos que treballessin les terres que con-reaven, s'ha establert un impost del 57" sobre els sous dels treballa-dors, s'han format cooperatives de paletes, de pintors, de barbers i detendes de queviures. Totes aquestes transformacions s'han realitzatamb esforEos que no han evitat els enfrontaments entre grups quetenien interessos de classe contraposats i que s'han hagut d'unir per ferun front conjunl de les esquerres contra la guerra. La comesa no esfecil, sobretot en un moment en que la poblaci6 pateix la reducci6 deproductes alimentaris i comenga a cansar-se d'una guerra que duramolts mesos.

65

Exili i retorn

Amb la derota dels republicans a la Guerra Civil, Feliu Tura es

veu obligat a abandonar Catalunya i dirigir-se a Franga. El mateix fanels seus fills Joan i Esteve, Passa pels camps de refugiats de SantCiprien, Set Fonts i Agde. A FranEa els exiliats reben visites que elsintenten convencer de qud si tornen no els passard res. Tamb€ hi va o/a

Citrola,, que sernbla que acaba influint en el retorn de Josep Fortuny.La noticia s'est6o pels camps francesos i arriba fins i tot a la pres6 deLleida. La conclusi6 6s fdcil. Si en Fortuny ha tornat i no li ha passat

res, qud els ha de passar als altres 50. Perd la intencid d'aquestes infor-macions 6s si m6s no dubtosa i ningri s'ho acaba de creure. Molts es

queden, tot i que llur situaci6 es complica amb I'entrada de les forcesfeixistes durant la Segona Guerra Mundial. Joan Tura acaba morint enel camp d exterminide Mathausen.

Feliu Tura no es decideix a tornar fins que Franco promulga I'am-nistia l'any 1945, un cop finalitzada la Guerra Civil i la II." GuerraMundial. Quan arriba a Mollet ho fa envellit i malalt. Tots elsmoments d'eufdria viscuts durant la Repiblica s'han extingit. No enqueda prdcticament res de tot alld pel que aquells homes havien lluitat,amb m6s o menys errors, perd amb la convicci6 de qud treballaven pera una modernitzaci(i de la societat catalana. La Repfblica ha perdut, iamb ella Catalunya perd la seva autonomia i les seves institucions.Desapareixen les antigues associacions i sindicats. El Sindicat Agricoladels Rabassaires 6s substituit pel Sindicato Agricola de San Isidro. Lallengua catalana que s'havia recuperat a les Actes dels Plens 6s nova-ment substituida per la castellana, iel vocabulari emprat recorda entots moments la <victoria del glorioso ejdrcito" com a fnic argumentde legitimaci6 del nou Ajuntament. La repressi6 €s total i les actes es

fan ressd de les sol.licituds d'avals pels molletans republicans empreso-nats o exiliats. El poble queda dividit entre vencedors i venquts. Lesdenfncies sovintegen. La Gudrdia Civil escorcolla les cases. Tambd lade Feliu Tura sr. Alguns pateixen durant anys les represdlies dels seus

enemics, si b6 no ds aquest el cas de la familia Tura. Tampoc se li podiafer pagar res. La derrota, amb l'exili i la mort d'un fill, eren un preuprou alt que ja havia pagat.

Quan mor, I'any 1956, la repressi6 afecta fins i tot el seu enterra-ment, ja que la Gudrdia Civil obliga a la familia a avanEar I'horad'aquest per evitar que el poble li rendeixi homenatge.

66

1.

2.

3.

6.

1.

8.

9.

10.

ll.t2.

13.

blicar.

rbid.

NOTES

Testimoni d'Ernest Escola.

Testimoni de Montserrat Tura.

SoLE TtrRA, J., Cent histdties,.enl vidss. L'Aix€rnador. Edicions argentonines,Argentona, 1986.

4. LA TERRA, 15 d'octubre de 1922.

5. BoNvrLA, P., Mls de tres-cents anys d'histdtia 1640 1936. Mecanoscrit s€nse pu-

LLUITA, 24 de marq de 1931.

Ibid.

Acta del Ple. 16 d'abril de 1931.

Actcs dels Plens. 2l d'abril de 1932-

Acta del Ple. 16 d'abril d€ 1932.

Acta del Ple, 4 d'agost dc 1932.

.Lcs relacions cntr€ esquerres irabassaircs eren antigues iE.R.C. repctidamenlhavia afirmat la scva intenci6 d'afavorir els parcers i els mbassaires'. TERMFS, J.,De la rcwua de setembre a la fi de la guerra clvil. Histdria de Catalunya volumvI, Edicions 62, Barcelona, 1987.

1,1. La investigaci6 d€ls compt€s municipals de l'apoca de la Dictadura, posa en relleula mala gesti6 de I'Ajuntament, sobretot pel que fa referCncia a I'arrendament dcles aigilei a una empresa privada. A l'alcaldc Joan Serra se li demanen responsab;litats per la s€va relaci6 amb aquesta €mpresa. La Comissi6 firma un escrit que des-prds lamenta haver signat. Post€riormenl cs presenten al Juljrt de Cranollers perveurc el paper i I'estripcn. Durant els Fels d Octubre. Josep Fortuny qualificaaquest f€a d;assah al Juajat de Granoll€rs. L'any 1935 es dcslliura d€ responsabili-tais a I'alcalde acusat ja que la rcsoluci6 del cas especifica que no hi troba materiadelictiva. Als membrcs de la Comissi6 de R€sponsabilitats, i en €special a JosepFortuny, mai se'ls perdonari I'afer.

15. REALITATS, 13 de gener dc 1934- nsi la candidatura de I'Esquerra surt votada'ja veiem en Feliu Tura, altra vegada lorrant pinyons. Perd si guanya, ja el veicmamb "Chaqu€" ba et "Bombi' i sabates de "Cha.ol".

16.

t7.

18.

1g

20.

21.

22.

23.

24

Expedient de constituci6 de I'Ajuntament, 1934.

Acta del Ple, I de setembre de 1934.

Acta del Ple, 13 de juny de 1934.

LA HUMANITAT, 17, 18 i 22 d'agost dc 1934.

LA HUMANITAT, l0 i22 d'agost dc lql4.

LA HUMANITAT. S i 11de setembre dc 1934.

Acta del Ple. 13 de setembre de 1934.

I-A HIIMANITAT. 16 de setembrc de 1934.

LA HUMANITAT, 24 25 d agost de 1914.

67

25. El dia 5 la Uni6 de Rabassaires advertia als seus associats que no atenguessin altresordres ni indicacions que les que els fossin facilitades pel Consell Dircctiu. VegeuLA HUMANITAT. 5 d'octubre de 1934.Un grup d'uns dos-ccnts rabassaires de les comarques que es van dirigir a Barce,lona van ser detinguts. Rabassaires i membres de la C.N.T. de Mollet decideixende trobar-se a la nit al bosc de Can Pantiqu€t, perd els primers no es presenten.AllA coneix€n la noticia del setge al Cuarter de Granollers. De la conversa amb

26.

n.

2a.

29.

30.

31.

32.

33.

34.

35.

36.

3',7.

38.

39.

40.

41.

a.43.

44.

45.

Emest Escola.

Testimoni d'Emest Escola.

Aneu de Catalunya s'obrircn subscripcions pels empresonats- V€geu LA HUMA-NITAT, 23 d'agost de 1935.

LA HUMANITAT,6 d'agost de 1935.

Actes dels Plens, 17 i 18 de febrer de 1936.

Acta del Ple, 12 de mare de 1936.

TERMES. J., De /d R€voluci6 .le Sekmbrc a la fi de la Guerra Civil. 1868 1939. His-tdria de Catalunya, volum VL Edicions 62, Barcelona, 1987.

Testimoni d'Emest Escola.

Acta d€l Ple, 6 d'agost de 1936.

Acta del Ple, 7 de setembre dc 1936.

Actes dels Plens, 3 i 16 d'octubre de 1936.

Acta de la Comissi6 de Govern.25 de novembre de 1937.

Acta del Ple. 3 de desembre d€ 1936.

El 15 de desembre de 1936 es posa a discussid, en la reuni6 de la Comissi6 deGovern, I'imposici6 de Contribucid de guerra als Rabassaires. El25 del mateix meses reuneix la Junta Gcneral Extraordineria del Sindicat per debatr€ I'assumpte deI'impost del 5% que s'aplica als treballadors de Mollet. El Sindicat no hi estad'acord perquC no 6s pet ajudar a la guena, sin6 p€r crear un sistema col.lectiuamb el que no este d'acord. A m6s consideren que s6n treballadors que no cobrenuna setmanada. Vegeu I'Acta dcl Ple del 12 de gener de 1937. Sobre aquest temael Partit Socialista Unificat presenta un Dictamen- El debat sobre I'impost i I'en-frontament entre Ajuntament i Rabassaires estaria en la base de les dimissions delsrepresentants dels rabassaires i per tant d€ Feliu Tura.

Vegeu les interv€ncions dels regidors Dominguez, Manau i Rifols a I'Acta del Pledel 4 de febrer de 193?.

Acta del Ple, 1l de febrer de 1937.

Ibid.

Actes dels Plens. 8 i 29 d'abril de 1937.

El regidor Dominguez, en la seva intervenci6 del 29 d'abril, es refereix a quan elsrabassaires tenien mossos. En aquells moments els rabassaires havicn rcnunciat atenir-ne i aquests ja no treballaven a les t€rres de l'amo sin6 que se'ls havia donatterra prdpia.

Acta del Ple, 1 de juliol de 1937.

Els Rabassaires consideren que Dominguez defensa la Col.lectiva de Camperols ique per aixb no t€ en compt€ l€s proves pr€s€ntad€s per Ia denLincia. Els Rabassai-res i la Col.lectiva tenen enfrontaments puntuals per les terres i se serveixen mitua-

68

mcnt d'excusa per a justificar les prdpies infraccions. Un cxcmple n'6s el c.as de lespatatcs, que queda reflectit a les Actes dels Plens de l'1 i del 29 d abril de 1937.

,16. Actes dels Plens. 7 i 12 de setembre de 1937.,17. SoLE, J.M., VILARRoy^.1., Catalurya sota les bombes 1936-1939. Publicacions de

l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1986.,+8. Acta de la Comissi6 de covern, 15 de gener de 1938.

49. Per fer-vos una idea de les dificultats que passa la Consell€ria de Proveiments perassortir el poble dels productes imprescindiblcs, podeu veure les Comunicacions iDictamens que fa la Comissi6 d€ Proveiments duranl els anys 1937 i 1938, i tacorresponddncia que mante amb el Sindicat perquE aquest declari els productcs quet6.

50. Testimoni d'Emest Escole.

51. Testimoni de Montserrat Tura.

FONTS

Actes dels Plens de I'Ajuntament 1931-1939.Actes de les Comissions de Govern 1931-1939.Correspondencia de I'Ajuntament.Estatuts de la Uni6 d€ Vaquers Rurals, 1934.M€mdria que rendeix al poble de Mollet la Comissi6 de Responsabilitats nomenada perescatir la gesti6 administrativa de l'dpoca de la Dictadura.

Premsa

LA HUMANITAT, agost, s€rembre i octubre de 1934, agosr 1935.LA TERRA, octubre de 1922, novembre de 1935 i mare de 1936.LLUITA, marg de 1931, rnaig de 1933.NOSTRE IDEAL, I93G1931.NOSTRA VEU, maig-juny, 1935.REALITATS, gener de 1934.TERRA LLIURE. abril de 1934.

ARXIU HISTORIC MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLES

ARXIU HISTdRIC DE LA CIUTAT DE BARCEI-ONA

HEMEROTECA PARTICULAR DEL SR. MARTI POU.

AGRAIMENTS

A Ramon Amn, Mont*lrql: Bonvila, Ernest Escola, Joan Pi, Marti Pou, Joan Sole,Viceng Torrents I famrlie Tura. per la informacio que em facrlitaren.

Al professor Eiiic u+{df El Csl. que m'engresca a rcatritzar aquesl treball durant elcurs aca.lem'. lqaT-r* 1'

69

MOLLET DEL VALLES DURANTLA II REPUBLICA:

EL BIENNI NEGRE, 1934.T936

Les eleccions municipals que es celebraren el gener de 1934 dona-ren a Mollet del VallCs els segiients resultats electorals: el Centre Cata-

.Ioan Corbalin Gil

l. De les eleccions municipals de gener als fets del sis d'octubre

(Lliga) n'obtingu6 1.084 i els 5 regidors deaiuntament va quedar constituit amb elsTura, alcalde-president; Josep Fortuny,alcalde tercer; Enric Orra, alcalde quart;

Lloreng Pascual, Francesc Dui6, Teodor Anglada, Joan Punsola, Joan

lanista Republicd (C.C.R.), lorga afi a l'Esquerra Republicana deCatalunya, obtingud 1.413 vots i els 11 regidors de la majoria; la Dele-gaci6 de la Lliga Catalanala minoria. Aixi el nousegiients regidors: Feliualcalde segon; Pelegri Pi,

Ambros, Isidre Ribes i Valenti Conlijoc. tots ells del C.C.R.: els regi-dors del grup de I'oposici6 van ser Jacint Oliveras, Josep Giralt (subs-titut del jutge Sr. Narcis Santamaria segons la Llei Municipal), Josep

Sans, Joan Soler i Jacint Marquina, elegits per la llista de la Lliga, perdde diverses ideologies (radicals, carlistes, independents.. ). El consis-to va funcionar fins els fets d'octubre en sis comissions de treball:Governaci6, Finances, Obres Pribliques. Cultura. Responsabilitats tEnllumenat.

Des del primer moment de funcionament de I'ajuntament (1 defebrer) els enfrontaments entre els rePresentants de les dues forcespolitiques van ser constants. La majoria acusd els components de laLliga d'haver utilitzat mCtodes caciquils i d'haver-se aliat amb perso-natges de I'etapa dictatodal durant la campanya electoral. A mds, elscomponents de la majoria de la nova corporaci6 tambd manifestaren

71

una clara oposici6 al govern central (en mans de les dretes despr6s deltriomf a les eleccions generals de novembre del 1933) davant de fetstan destacats com els de nEl Escoriql" (abril 1934). L'enftontament,perd, arribd el seu punt mdxim amb motiu de la Llei de Contractes deConreu i els actes organitzats a Madrid per l'Institut Catald de St. Isi-dre (setembre 1934). El C.C.R. proposa que I'ajuntament adopti unasdrie de mesures, d'entre lgs quals caldria destacar-ne unes quantes:

o1. Adregar-se al govern de Catalunya per a que declari traildors aCatalunya i a la Repiblica a tots els components i adherits q I'InstitutCatald de St. Isidrc>.

"2. Que s'apliqui la llei espanyola de la reforma agrdria, pardgrafque fou aplicat als "caballeros del 10 de agosto" -componenls

de I'in-tent de cop d'estat prctagonitzat el 10 d'a9ost de 1932 i encapgalat pelgeneral Sanjurjo- que foren considerats lroidors a la Repiblica i les

seves terres expropiades,.<5. L'Ajuntament d'aquesta vila esbrinard amb cerlesa quins foren

els vei'ns de Mollet concurrents a l'Isidrada [...] per a que el poble sdpigaquins s6n els traildors a Catalunyo> |

.

Es va entaular una discussi6 protagonitzada pels regidon de lamajoda contra el Sr. Giralt (des del 21 de juny de 1934 els regidors dela Lliga van deixar d'assistir als plens, exceptuant en Jacint Marquina,que s'havia declarat independent) el qual diu que la Lliga no va pren-dre pa en aquell acte.

L'Ajuntament, encapqalat per en Feliu Tura, adopte una sdrie demesures encaminades a la millora de la poblaci6. Algunes estaven rela-cionades amb el m6n laboral i anaven dirigides a donar feina als obrersi jornalers que es trobaven en atur (seguint un ordre per necessitatsfamiliars) en obres de clavegueres i pavimentaci6 de diverses viespfbliques. A mds, l'ajuntament va haver d'intervenir en un conflicteque enfrontd els obrers i la direcci6 de la Teneria Moderna FrancoEspaiola; els obrers demanaven la setmana Iaboral de cinc dies (su-pressi6 det dissabte com a dia laboral) i un increment de 6 pessetes enel sou setmanal (passant a cobrar 60 ptes.). Desprds de la intervenci6de dirigents de la C.N.T. (vinguts des de Barcelona per dirigir el movi-ment) i de pistole$ dels sindicats grocs, el conflicte es resolgud enfavor dels obrers i amb el balang d'un dirigent cenetista assassinat.Malgrat tot, els conflictes continuaren a la Teneria.

Tamb6 van existir problemes entre el consistori i l'esgl6sia; unestira i anonsa que va apardixer quan el mossdn es va negar a partici-par.en un acte anti-feixista (29 d'abril de 1934) com a resposta a la

72

manifestaci6 de oEl Escorial, de la setmana antcrior i que consistia enfer tocar les campanes de l'esgl6sia. Poc desprds, alguns veins del cen-tre de la poblaci6 es van queixar del toc de les campanes durant la nitla qual cosa va ser aprolitada pels regidors del C.C.R.regular el toc de les campanes. El consistori va declararde I'esgl6sia pertanyien a l'estat i que I'ajuntament era eldel poble.

per intentarque els b6nsrepresentant

aquest periode que va de l'1 de febrer al 6 d'octubre es va crear un ser-vei contra incendis, es van adoptar mesures encaminades a netejar dedeixalles algunes zones de la poblaci6 (especialment els torrents defora del nucli urbd), es va reglamentar el soroll de les indristries i escontinuaren amb les obres de clavegueres i de pavimentaci6 delscarrers de la poblaci6 iniciades durant l'anterior etapa republicana.

Pel que fa a la politica cultural, el consistori donava suport a totesaquelles entitats culturals i esportives de la localitat, sempre que I'estatde les arques ho permetes, b6 amb quotes mensuals o b6 mitjanEantsubvencions a actes puntuals; algunes d'aquestes entitats foren el C.F.Mollet, la Uni6 Ciclista, la Seccid d'Escacs del Club Recreatiu, Agru-pacions Corals El Clavell i Renaixement, el Grup Excursionista Foto-grdfic, diverses colles de gitanes... Perd dins d'aquesta comissi6 s'inse-ria tamb6 tota la politica educativa mitj anQa\t el oConsell Locql de Pri-mera Ensenyanca" (C.L.P.E.). Aquest organisme estava format per unrepresentant municipal, dos representants dels pares d'alumnes de lesEscoles Nacionals (un pare i una mare), el metge-inspector de la loca-litat i dos representants dels mestres (un per la secci6 de nens i I'altraper la de nenes, que eren generalment els directors). Ja durant aquestsanys es palesi la manca de llocs escolars, especialment per als m6spetits. El parvulari municipal va quedar integrat cn la xarxa prlblicadurant el curs 1933-34 i el consistori va haver d'habilitar dos parvularism6s durant el curs 1934-35. Un altre aspecte molt important 6s el segui-ment i control que intenta fer el Consell de les escoles privades de lapoblaci6 (10 escoles); considera que 6s molt important que aquestesfuncionin amb personal degudament titolat i que respectin el calendaride vacances que han aprovat els Consells Local i Provincial en aquestsentit. Val a dir que els enfrontament serien freqiients. Una de les tas-ques m€s importants en matCria d'educaci6 era I'organitzaci6 de lessemi-coldnies d'estiu per als nens; una preocupaci6 constant dels paresi mares de Mollet era la seguretat dels nens i d'aquesta manera durantI'estiu les semi-coldnies feien aquesta funci6. Els membres del C.C.R.que dirigien l'aiuntament molletd tenien les idees molt clares. Van

Una altra preocupacio de l'ajuntament era el medi ambient. En

73

decidir construir sis vivendes per als mestres nacionals a la poblaci6;

els cdlculs que es van fer des del consistori van consistir en sol licitarun ajut del Ministeri d'Instrucci6 Ptiblica segons el decret que regulava

aquest tipus d'edificacions i demanar un pr6stec per als dinen restanlsu unu eniitut banciria per amortitzar-los durant un per(ode de 25-30

anys, (els interessos es correspondrien aproximadament amb els dinersqu" puguuu el municipi als mestres pel concepte de casa-habitaci6);amb aquesta actuaci6 s'aconseguiria un arrelamenl dels mestres a

Mollet, deixar de pagar pel concapte de casa-habitaci6 i incrementar el

patrimoni municipal.Tant a nivell eipanyol com catale, un dels fets cabdals de l'any 1934

va ser I'aprovaci6 pel Parlament de Catalunya de la Llei de Contractes

de Conreu (amb l'absdncia dels parlamentaris de la Lliga) i la seva pos-

terior derogaci6 per part del Tribunal de Garanties Constitucionals. Els

fels que va ocasionar aquesta Llei marquen decididament la marxa-de la

Dolitica catalana posterior. Ja s'ha explicat antedorment com van afectar

i com es uan uiuri aquests esdeveniments des de I'ajuntament. Cal afegir

que el consisto va liabilitar 1.000 ptes del capitol d'imprevistos per for-mar un cos de voluntaris per defensar les llibertats catalanes amb motiude la sentencia del Tribunal de Garanties derogant la Llei de Contractes

de Conreus 2. amb I'absdncia dels membres de la Lliga.El C.C.R. representava una bona Part de la pagesia de la localitat

i malgrat I'empenta d'algunes empreses de la localitat (especialment- la

Teneiia), Moilet era una poblaci6 eminentment agricola, ta1 com ho

prova el Padr6 Municipal de Cddul'les Personals de I'any 1933.

D'un total de 6.123 persones censades en aquest padr6 (queden

exlosos els nens de menys de 16 anys) 2.912 dotes estan declarades

com a mestresses de casa, amb una poblaci6 activa de 3.211persones.La grdfica que ve a continuaci6 mostra el predomini del sector Primari'La seva distribucio seria aquesla:

SECTORSDEPBODUCCoEN %

SECIOR 1

sEcloB 2

SECTOR 3

mffiB+Hd

-Font: Padt6 Cidul les Penonals 1933

(elaboraci.t PrnPia)

74

. El 46,1oh estaria vinculat a oficis agricolcs, principalment,ramaders; els catalogats com jornalers sdn 1.138 (35,44% del total).

. Un26,3o/o treballarien en el sector secundarij els oficis s6n forgadiversos perd abunden els curtidors, els mecdnics, les teixidores i elspaletes.

Elsprofessi6, estu-botiguers amb

s significatiu el baix nombre de dones (132) que treballen fora de(4,1%).

o Per fltim, en el sector dels serveis treballa el27%. (Hem incldsen aquest sector aquelles persones catalogades sensediants de secunddria, propietaris i industrials.l'11,3% representen el grup m6s important).

casa

Durant el mes de setembre, alguns regidors, tres concretament, dela Lliga van decidir dimitir els seus cirrecs per motius de salut; es vadecidir d'acceptar-los i convocar els suplents de la llista, perd aquestsno es van presentar. Amb aquesta situaci6 es va arribar als fets d'oc-tubre.

El 6 d'octubre de 1934 el president Companys va proclamar I'EstatCatald dins de la Repriblica Federal Espanyola i va convidar totes lesforces republicanes i d'esquerra a establir un govern provisional. Elgovern central de dretes va aprofitar la situaci6 i va suspendre I'auto-nomia catalana; el fet de la sublevaci6, i no una revolta social, va per-metre la suspensi6 parcial i no total de la instituci6. Companys i elsconsellers van ser empresonats. Segons Joan Sol€ Tura, els regidors delC.C.R. tambd van ser empresonats. Ell mateix indica que la majoriade la poblaci6 de Mollet no va recriminar durament aquesta acci6, laqual va ser considerada com tn oerror de bona fe>, molt possiblementa causa de Ia mateixa estructura ocaciquil" del partit. Igual que a laresta de Catalunya, la C.N.T. de Mollet va romandre al marge delsfets.

Dels fets d'octubre a les eleccions generals del 1936

Despr6s del 6 d'octubre es fa cdrrec del consistori intednament unalcalde-gestor anomenat Joan Gay Carner; secundat per dos col.labo-radors, en Viceng Camp Tint6 (fltim alcalde mollete durant la dicta-dura i suplent a la llista de la Lliga en les municipals) i en Josep RibasFalguera (alcalde de Mollet durant els anys 10 i que tornaria al cirrecel febrer del 1935). La documentaci6 consultada a I'Arxiu mostra queI'alcalde Gay signa el primer lliurament el 31 d'octubre; mentrestant,

75

hi ha un espai de temps (del 7 al 30 d'aquest qres) en qud la signaturad'en Feliu Tura 6s falsificada. Durant el periode interi (6s a dir, fins el

febrer del 1935) no existeixen actes de plens municipals; l'ajuntamentfunciona per decrets de l'alcalde, alguns dels quals es troben en els

mateixos lliuraments. Un dels organismes municipals que continueL

funcionant minimament durant aquest periode va ser el C L.P.E. Lanova formaci6 no es va constituir fins el 16 de febrer del 1935. Cal des-

tacar la presCncia de Joan Castells, ex-regidor del C.C.R i responsa-

ble municipal d'ensenyament del 1931 fins el 1934. Es va intentar esbri-nar el nombre de nens de la poblaci6 en edat escolar que no rebieneducacid, s'envid un detall de I'estat a les escoles privades perd de les

deu nom6s van contestar tres, cosa que impossibilitd la investigacidLes diferdncies entre el Consell i les privades s'accentuaren per laintervenci6 de l'alcalde Gay, que va fomentar (mitjanqant un decret)el no compliment del calendari de vacances escolars per part d'aques-tes escoles.

Perd el 3 de maig de 1935 pet <Decrct i Ordte de ls Presidincis de

la Generalitat d.el 26 i 29 d.'abril, es constitui un nou consistori. Enaquesta primera sessi6 es llegiren dues cartes molt significatives. Laprimera la dirigia la Lliga al nou ajuntament, i anunciava que renun-ciava a tenir 7 regidors, perd que participada amb els 5 que li tocavende les anteriors municipals si els regidors eren triats d'aquesta llista. Lasegona pertanyia a en Jacint Marquina i anunciava la seva dimissi6 perla iituaci6 il'legal que es vivia a I'ajuntament. El consistori, doncs, va

quedar configurat en un primer moment amb els segiients regidon:Josep Ribas, alcalde; Jaume Pi, alcalde segon; Joan Comadran, alcaldequart; Ramon Esteve, caixer municipal; DomCnec Ramos, Jaume

Moly, Andreu Ciurans, Jesfs Cerezo i VicenE Galy. Tamb6 durantaquesta nova etapa es va funcionar amb les mateixes sis comissions de

tr;ball ja conegudes. El 5 de juny van compardixer els regidors de laLliga, ho feren en Josep Giralt, Viceng Camp i els altres regidorssuplents (d'aquells que van dimitir durant el setembre-octubre del

1934) Joan Escura, Ramon Negre, Josep Segret (que es va declararrepublici independent) i Isidre Falguera (votat com a alcalde tercer)Comptant el nombre de regidors de la Lliga ens adonem que s6n 7, en

Jaume Moly era tamb€ un regidor suplent. En el discurs de salutaci6en Josep Giralt distingeix dues etapes Pel grup de la minoria, abans idespr€s dels fets del 6 d'octubre, i indica que el seu grup donari tot el

suport necessari al grup de la majoria. No obstant aixd, aquest mateixdii es rep una carta de l'Associaci6 Catalanista de la localitat criticantla geqti6 del Sr. Joan Gay; els regidors de la majoria (que no aprovaren

76

oficialment la gestid fins el 4 de desembre de 1935) dcfensen I'actuaci6de I'anterior alcalde, els regidors de la Lliga es manifesten d'acordambla carta rebuda.

La tasca portada a terme pel consistori presidit per en Josep Ribasanava encaminada a desfer I'endegada pels homes de I'esquerra. El 29de maig de 1935 es deroga un decret (22 de juny del 1933) que regulaval'obertura de comerEos a la localitat amb I'excusa de proclamar la </11-

bertat d'exercki d'ind stria i comerg,, una llibertat que, posteriorment,seria retallada per les mateixes persones que I'havien promoguda(l'Associaci6 de Defensa d'Industrials i Comerciants de Mollet), espe-cialment per aquelles persones que venien de fora (per obrir un comergs'havia de residir un minim de dos anys) 3, es va prohibir portar carnfresca de fora de la de l'escorxador municipal, es va regular la vendaambulant de forasters a la poblaci6, tambd es van regular les vendes enel mercat setmanal... (proteccionisme?). En aquest mateix sentit deregular la venda, el consistori va aprovar un decret pel qual es prohibiatreballar el diumenge a. Es van aturar els processos pendents contrados ex-alcaldes de la dictadura i dos ex-caixers municipals per, segonssembla, manca de proves (els membres de la Lliga no van estar confor-mes amb part d'aquesta resoluci6). Fins i tot es va manar fer un estudide comptes del periode 1931-1934, alhora que es demanava al Sr. For-tuny que retorn€s uns diners que li havien estat confiats per valor de700 ptes. pels conceptes de la cornpra d'armes al cos de ciutadansvoluntaris i de vigildncia. Es va depurar I'agutzil de confianga de l'ajun-tament d'esquerres mitjangant un expedient per desacatament almateix alcalde. Els atacs contra els regidors del C.C.R. van serconstants.

No obstant aixd, es continuaren certes obres ja iniciades anterior-ment i d'altres noves com la construcci6 de clavegueres, la pavimenta-ci6 dels carrers, construcci6 de 25 ninxols al cementiri, l'enllumenatdels barris de la Plana Lled6 i la Casillal es van continuar els tramitsnecessaris per construir les vivendes per als mestres, s'iniciaren elsestudis per a la construcci6 d'un mercat d'abastament. Aquestes obreseren fetes amb els aturats de la poblaci6 (el consistori s'acollia a la Lleid'Atur Involuntari de 25 de juny de 1935) igual que ho feia el consistorid'esquerres.

La politica cultural del municipi de dretes va ser similar a la portadaa terme (a grans trets, aixd si) durant I'etapa d'esquerres. Les entitatsrecreatives i culturals de la poblaci6 tingueren les seves subvencionscoresponents fins que es va acabar el pressupost destinat a aquest fi 5.

Pel que fa a I'ensenyament, es van veure en I'obligaci6 de reparar molt

77

urgentment els Col.legis Nous a causa del greu estat de deterioramentque patia aquest edifici relativament nou (va ser inaugurat el setembrede 1925). La manca de llocs d'escolaritat va obligar el C.L.P.E. i elconsistori a adoptar una sdrie de mesures encaminades a suplir mini-mament aquest buit: regular les pre-matricules mitjanQant un nfmerod'ordre per evitar suspicdcies de la poblaci6; estudiar la creaci6 de

nous edificis escolars; incrementar en 1.000 ptes. el sou anual dels mes-

tres nacionals per I'hora extraordinaria que feien; a canvi, els mestreshavien d'augmentat la nratio" fins 65-70 alumnes per aula segons

cabuda (l'ajuntament s'encarregaria de totes les millores necessdries).

No podem deixar de banda l'onada moralista que afectd uns regi-dors d'aquest consistod, que atacaren alguns locals priblics de la pobla-ci6, aixi com l'actitud d'algunes persones durant la Festa Major. Tam-poc es pot oblidar que I'esgldsia va ser cremada el febrer del 1936

(dpoca de fortes tensions). El consistori expressd la seva repulsa peraquest incident alhora que manifeste que contribuiien amb tot elnecessari per reconstruir l'edifici.

Amb aquest esclat de tensions s'arribd a les eleccions generals de

febrer de 1936 que donaren novament el triomf a les forces d'esquerresa nivell nacional i, com a conseqiiencia, el retorn d'aquells que forenempresonats pels fets del6 d'octubre. Es constitui el govern legitim de

la Generalitat, aixi com tamb6 el consistod d'esquerres de Mollet delVallds (17 de febrer de 1936).

Desprds del que s'ha exposat, i per concloure, s'hauria d'apuntarque Mollet del Vallds era un fidel reflex dels esdeveniments que es

vivien a Catalunya, tant a nivell politic com social. Els conflictes i ten-sions es fan evidents durant certs moments d'aquest periode a la pobla-ci6 la <Isidrada,,la Llei de Contractes de Conreus, conflictivitat a laTeneria, els fets d'octubre, crema de l'esgl6sia, l'enfocament obertentre els dos partits polilics majoritaris...

No obstant aixd, hi ha un altre aspecte clau. Les continues obres de

millora de la poblaci6 ens fa pensar en un poble que es troba en unafase de creixement poblacional i d'expansi6 molt important. Els consis-toris es van veure obligats a adoptar mesures per incrementar el nom-bre de places escolars que desbordaven en molt les ja existents (mal-grat l'elevat grau d'absentisme escolar calculat per alguns autors a

nivell de tota Catalunya). El pla de l'eixample del poble es va haver de

retocar diverses vegades en poc temps a causa de la construcci6 de

nomblosos habitatges, I'enllumenat de dos barris de la poblaci6, lapavimentaci6 de carrers, les clavegueres...

78

BIBLIOGRAFIA:

. AA.VV.i El Bienni Nege: Mollet del VallZs. Trcball inedit. Bellarerra, iuny de 1985.

. ARXIU MUNICIPAL HISTORIC DE MOLLET DEL V.: Divena documentaci6de I'Cpoca republicana.

. BALcELts. A: CatalunaconEmpoftnea (1900-1939). Edt. Siglo XXL Madrid,1974.

. BALcELtr. A. (direcrot): Hbdria dek Patsos Catulans. De 1714 a 1975. Edt. EDHA-SA. Barcelona, 1980.

. JAcKsoN, G.: l,a Rep rblica espafiola y la cuetra Civil ( 1931-1939). Edt. crupo Edito-rial Grijalbo. Barcelona, 1982.

o SoLE TURA, J.: Mollet, una mica d'histbtit. Edt. Grafiques Aster. Mollet, 1981.

a SoLE TURA, J.: Mollet, una mico mes d'histtria. Edt. crafiques Aster. Mollet, 1982.

. TuioN DE I-ARA, M. (compilador): La crrrit del Estado. Dictadura, Repiblica, Guefta(1923-1939). Edt. Labor. Barcelona, 1982.

NOTES

1. Acta del ple municipal celebrat el9 de setembre de 1934-

2. Acta del ple municipal c€lebrat el 13 de juny de 1934.

3. Acta del ple municipal celebrat el 15 de gener del 1936.

4. Acta del ple municipal celebrat el 15 de maig del 1935.

5. Acta del ple municipal celebrat el2 d'octubre del 1935.

79

UN RECTOR DE MOLLET EN TEMPSMALASTRUCS

Mn. Josep Casanovas i Casanovas(1934-re48)

Joan Galt6s i Pujol

Enguany s'escau el cinquantd aniversari de la inauguraci6 i bene-dicci<i de la nova esgl€sia parroquial de Mollet, bastida despr6s de lamaltempsada de la guerra civil, durant la qual fou derruida totalmentI'antiga parroquial que havia estat edificada al comeng del segle XVI.Considerant aquesta efemEride, sembla que mereix un especial recordMn. Josep Casanovas, que fou rector de Mollet del 1934 al 1948, enanys ben dificils per un pastor, que desprds del seu calvari personaldurant la persecucid religiosa (1936-1939), hagud de reconstruir mate-rialment i moralment aquesta esgl6sia local.

Mn. Josep, com era conegut popularment, havia nascut a Barce-lona el 2 de juliol de 1896. Cursats els estudis eclesidstics al seminandiocesd, fou ordenat sacerdot el 1920. Exerci el ministeri sacerdotal.com a vicari, a les parrdquies de Santa Maria (1920), Sant Sadurnid'Anoia (1923). Sant Joan de Vilassar (1925). Santa Maria de Bada-lona (1926) i Sant Marti de ProvenEals (1928). El 1932 fou nomenatrector de la parrdquia de Sant Jaume Sesoliveres (Anoia) el 1934 foutraslladat a la parroquial de Mollet del Vallds, com a successor del rec-tor Mn. Esteve Oleart.

Entrava en una parrdquia dificil. Mollet era un poble de 6.000 habi-tants, en procds d'industrialitzaci6, perd amb un cert pes agricola. Hrbategaven de ple els problemes socials i politics del temps. Havia estatadvertit de la dificultat pel mateix bisbe Manuel Irurita, en confiarlraquesta rectoda. Per aixd, Mn. Josep volgud mantenir-se independenti al marge de tota bandositat politica, si b6 ell era procliu, en el seu furintern, al partit de la Lliga catalana.

I

It1

No trigd gaire en experimentar la dificultat de la situaci6, quan unanit esclatd al cancell de l'esgl€sia un cdctel molotov, que provoca unincendi, afortunadament apagat a temps, que deixd nomes les portesd'entrada cremades. Certament l'artefacte no anava adreqat a la per-sona del rector, sin6 a la instituci6 eclesiistica i m€s concretament aimpedir l'assistCncia dels fidels al culte habitual. I en definitiva, era un

senyal premonitori de la persecuci6 religiosa que s'havia de produirpoc temps despr6s.

Arribi el 18 de juliol de 1936. L'esclat revolucionari, conseqiidnciade li(Alzamiento), prengud de mira I'Esgldsia. Mn. Josep ja no pogud

celebrar la Missa aquell diumenge segiient i hagu6 d'abandonar la rec-toria d'amagat per salvar la vida. Grdcies a la protecci6 que li oferirenalguns feligresos pogu6, finalment, refugiar-se a Barcelona. Des delseu refugi degu€ tenir noticies del que succeia a Mollet: I'esglesia cre-mada, arnb la destrucci6 del retaules, altars, imatges i objectes de granvalor artistic; Ia completa destruccid de I'arxiu parroquial, que araseria la font m6s important per a la histdria local. Pocs mesos desprdss'enderrocaven les parets de I'esgl6sia, per ordre municipal, fins a noquedar pedra sobre pedra. Restava nomds en peu el campanar, quecontenia el rellotge de la vila. El temple de Mollet sofria la mateixasort que tants altres temples i edificis religiosos del pais.

En aquells moments de follia, cap lloc era segur per un sacerdot.Mn. Josep Casanovas fou detingut a Barcelona i portat al vaixell Uru-guai, que servia de pres6. Malgrat el munt de sofriments, va poguerestalviar la vida.

Acabada la guerra civil (1939), Mn. Josep va tornar immediata-ment a la parrdquia de Mollet, perd les coses havien canviat radical-ment; passava de la persecuci6 al triomlalisme. Calia emprendre, amburgdncia, la construcci6 d'una nova esglesia. Per aixd, constitui unaJunta per a I'edificaci6 del nou temple parroquial, formada per VicenE

Camps i Tint6, Bonaventura Puigcerc6s i Oller, Ramon Ros i Campa-nyi, Sime6 Rabasa i Singla, Viceng Ros6s i Rod6n, Antoni Manils i

Campo, Antoni Balcells, Jaume G6mez i Golcems, i Pere Garcia iCampo, autoritzada pel nou bisbe de Barcelona, el dia 1 de juliol dc1939. El dia segiient, el mateix bisbe Miguel de los Santos DiazG6mara posava la primera pedra. Mentrestant, s'habilita I'antic Cen-tre Parroquial com a lloc de culte provisional.

Enca[egaren el projecte a l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi,home molt vinculat a la cultura catalana i de gran prestigi, que haviarealitzat obres importants. La construcci6 durd dos anys, del 1939 al1941, i'and a cdrrec del mestre d'obres Joan Ventura iFalguera, cone-

82

gut a Mollet per En Joanet de la Fonta, que deixe constancia de I'amora la feina en la perfecci6 de I'obra acabada. Mn. Josep hi treballa devalent, com a manobre i en les feines que estaven al seu abast. Algunsrecorden encara aquell rector ensotanat, pujant i baixant per les basti-des, empolsat de calg i sorra.

El dia 14 d'abril de 1941 s'inaugurava i beneia solemnement la novaesgl€sia parroquial. Era de les primeres edificades despr6s de la guerracivil i considerada un exemple per la rapidesa i per l'encert arquitectd-nic. Feta amb una visi6 moderna, amb elements senzills, perd amb for-mes que recullen la tradici6 de I'art catald. El cost total de les obresfou de 235.133'05 ptes., que es recaptaren entre la majoria de familiesdel poble. Algunes hi col.laboraren volenterosament, malgrat la situa-ci6 de penriria econdmica generalitzada; altres, perd, es sentiren pres-sionades, en aquelles circumstdncies, i denigraren el rector.

No era aquesta la tasca mds feixuga que Mn. Josep Casanovashagu6 d'assumir en la immediata post-guerra, ni que aquesta fos la mdsvistosa. La m6s feixuga era la reconciliacid entre les persones i fami-lies. Potser no sempre reeixi en aquesta comesa, perd queda un testi-moni molt clar de la seva voluntat de pacificaci6 i de perd6. Es tractade I'informe que hagu6 de presentar a les autoritats governatives,sobre els mals causats a 1'esgl6sia de Mollet, durant els tres anys delconflicte bdl.lic i sobre les persones sospitoses de participaci6 enaquests danys. Aparentment la causa revestia un carecter de justicia,perd s'hi podia amagar la venjanga. Mn. Josep opta per silenciar tot eique sabia, directa o indirectament, sobre les persones. Val la penareproduir la seva comunicacid al jutge, de la qual en guardd una cdpiaa I'arxiu parroquial:

<En cumplimiento del oficio por Ud. mandado en lo dispuestopor el lltre. Sr. Fiscal de la Causa General de Barcelona, tengo elhonor de comunical a Ud, 1..: los danos causados en el Temploparroquial son de dificil valoraci6n, pues (.demds de la Fdbrica dela lglesia, que era del siglo XV a XVII, se destruyeron akares,retablos, imdgenes, vestiduras, vasos sagrados, por un valorincalculable...En cuanto al ltimo extremo, este Curato no puede precisar losnombres de personas sospechosas de parlicipqci^n en tales desma-nes, por ignorarlo, (APM, Documentaci' patoquial, I, carpeta 1).

Enmig d'aquesta taleia, exercia estrictament el seu ministed sacer-dotal: el culte, la instrucci6 catequetica, l'atenci6 als malalts, la caritatenvers els pobres. A m€s, va promoure activitats culturals i recreatives,

83

per tal d'oferir als joves un esplai saludable: cred equips de futbol ((elsxavalets>, els (avanguardistes>, etc.) dels quals sortiren els germansJuli, Josep i Marid Gonzalvo Falc6n, destacats jugadors del BarEa.Promogu6 un Orfe6, dirigit pel Mestre Sunyer. Reconstrui el CentreParroquial, que tingu6 una gran vitalitat grdcies a l'impuls que hi d6nael seu vicari Mn. Joan Borrds.

La comunitat cristiana de Mollet volgud recondixer la sol'licitud delseu pastor, en ocasi6 del 25C. aniversad de la seva ordenacid sacerdo-tal, organitzant una gran festa i oferint-li un magnific calze de platadaurada amb pedreria i esmalts, que ell dond a la parrdquia, i queporta la segiient inscripci6:

oRectori suo peramato Joseph Casanovas et Casanovas, in viges-simo quinto anniversario ordinationis suae sacerdotalis, fid.eles atanto Pastore salubriter ducti. in grati animi pignw.

Mollet del Vall?s, Anno Domini MCMVL mense aprilis".

Dos anys despr€s, el 1948, Mn. Josep Casanovas deixava Molletper trasllat a la parroquial de Sant Andreu de Palomar, on mori el dia29 de maig de 1968.

FONTS I BIBLIOGRAFIA:

ARXIU DIOCESA Dh BARCELONA,sa.e|l,15, AnnuaIK o o.

ARXIU PARROQUIAL DE MOLLET, Documentaci6 pa oquial, I, carp. l; ObrcsEsql4sia, I, catp. l-81 Economia, I, <construcci6 esgl6sia,.

BUTLLETI OFICIAL DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA, 1968, P. 372.

JoAN GALTES r Purol-, Guia Histbrico-artistica de l'Esql'sia de Sant Vicen? de Mollet delvdlleJ, Mollet, ed. Sala Fiveller, 1985, pag.43-45.

J.M. SoLE I SABATE / J. VILLARoYA I FoNr, La rcprcssi6 a la rcraguarda de Catalunya(1936-1939), Montserrat, Publicacions de l'Abadia, vol. I (1989) i vol. II (1990), peg.186

JoAN SoLE rTuRA, Mollet: cent vides, cent histdrier, Argentona, ed. L'Aixernador, 1986.pdg. 104,114, 124.

JoAN VENTURA I MAYNou, Francesc Folguerc i Grussi, drqurecte, Revista <Mollet delVallds. Notes histdriques>, vol. 3 (1989), png. 63-71.

Dias iie Fe y Pania, Mollet del Vallds, Imp. Bach, 1941.

84

APROXIMACIo A L'ESTUDI DELES RELACIONS INTERMUNICIPALS

DE TREBALL DE MOLLETI RODALIES

Josep GordiJosep Lloret

Introducci6

L'estudi de la mobilitat obligada * ens serveix per contemplar lesrelacions intermunicipals de treball, que s6n un indicador inequivoc deconvivdncia didria, que ens permeta poder establir pols d'atracci6,nivells d'integracid. drees d'infludncia, etc.

Estudiar el comportament de Mollet i rodalies implica impodantsproblemes, ja que l'irea de Mollet es situa entre el gran mercat de Bar-celona i d'altres d'abast comarcal com Granollers i Sabadell. Aquestasituaci6 provoca que Mollet i els municipis que l'envolten no formenun mercat autosuficient. Pet exemple, Mollet nomds ocupa un 49% dela seva poblaci6 ocupada resident, o sigui que el 51% restant ha d'anara altres municipis a treballar. D'altra part, la poblaci6 de Mollet ocupael6lYo dels llocs de treball localitzats i, en conseqiidncia, el 397o restantprove d'altres municipis.

J. CLUSA (1988) adscriu Mollet i els dotze municipis del seuentom dins del mercat de Barcelona, ja que l'agrupament d'aquestsmunicipis td una autosuficiencia minima: 78% respecte a la P.O.R. i64% dels LI.T.L. en el 1981 i el '19% i A% en el 1986. O sigui, queI'autosuficidncia no s'aconsegueix degut a que un 387o dels llocs de tre-

" Els concepLer en llerra cursiva son explicats en el Gto\cari

85

ball de I'drea s6n coberts per persones de fora, sobretot per residents

a Barcelona.Una de les causes d'aquest fet, que ha augmentat entre 1981 i 1986'

€s el proc€s de descentralitzaci6 industrial de I'drea metropolitana al

llarg de la ddcada dels vuitanta.Unu segonu ra6 d'adscripci6 al mercat de Barcelona 6s que els

municipis di l'drea d'estudi, juntament amb els fluxos, en doble sentit,que r.p d" I'drea metropolitana, sobretot de Barcelona, si que li ator-guen un clar grau d'autosuficidncia, superior al75%, xifra que no s'as-

ioleix si incloem els fluxos del mercat de Granollers.Finalment J. CLUSA remarca l'existCncia de quatre tiPus d'agrupa-

ments dins l'Area d'estudi:

Mollet, Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Sant Fost

de Campsentelles.Parets. LliEa de Vall i Lligir d'AmuntMontornes, Montmel6, Vallromanes i Vilanova del Vallds.Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Peryetua de

per tant a reduir la dependdncia de Barcelona.

1.

2.3.4.

Mogoda.

D'altra banda, en un treball de I'Area metropolitana (1989) es qua-

lifica al grup de municipis de la riera de Caldes i sector Mollet, de no

tenir uni eitructura clarament poladtzada, tot i que existeixen mflti-ples interrelacions dins l'iLrea i alguna vinculaci6 amb mercats adja-

ients, les primordials de les quals s6n amb Barcelona. Tamb6 s'assen-

yala que I drea de Mollet tendeix cap a un reforqament de l'entitat prd-

de l'irea, en els anys 1981 i 1986

Pel que fa als fluxos de treball diari de Mollet cap a altresrnunicipis(figura nrim. 1), observem, en primer lloc, que del total de P.O.R en

el 1986 un 61% resta en el mateix municipi i del tant per cent que va a

treballar fora, un 28% (3.230 persones) es queden dins I'area d'estudi.Entrant en detall. a Parets i Ma orelles hi van diAriament m6s de milpersones a treballar. En segon lloc, trobem un segon grup de municipisque reben entre 300 i 500 persones, com s6n Santa PeryCtua, Sant Fost

o Lligd de Vall.Rispecte als canvis entre 1981 (figura nfm. 2) i 1986, hi ha un lleu-

ger desiens de treballadors cap a altres municipis del voltant, ja que en

el 1981 en sortiren 3.745 i el 1986, 3.230

pla r

Relacions, d€ doble sentit, de Mollet amb la resta de municipis

86

Pel que fa als treballadors que provenen de I'irea d'estudi i quie tre-ballen a Mollet l'any 1986 (Figura nrim.3) trobem uns gruixos moltmenors, ja que en el 1981 (Figura nrim. 4) es tracta d'un contingent de925 persones, majodteriament dels pobles mds propers. En canvi en el1986 hi ha un lleuger augment que situa el total en 1.116.

En conclusi6, Mollet 6s un municipi que envia P.O.R. a treballaren l'drea d'estudi en una proporci6 de tres a un respecte a la que rep.Aixd 6s degut al carecter residencial, producte d'un repid creixementen les ddcades dels seixanta i setanta. D'altra banda. Mollet t6 una ereaindustrial petita, en comparaci6 a la seva poblaci6 i, a m6s a m6s, lespossibilitats de creixement de sdl industrial s6n molt minses, degut a laforta reducci6 que va patir el terme municipal amb la pdrdua deGallecs.

Com epileg d'aquest apartat, volem destacar que l'drea formadaper Mollet, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles 6s la m6s sem-blant a una drea de mercat autosuficient, ja que si observem les dadesdels tres municipis, ens adonem dels importants graus d'autosuficidnciaque s'aconsegueixen, encara que sense arribar al llindar necessari(7s%).

P.O.R. Ll.T.r-.Mollet 6s%

63"k72"/.

Sant FostMartorelles

Relacions, de doble sentit, de Martorelles amb la resta de municipisde l'Area en I'any l9E6

60%56%71"/"

Martorelles, segons dades del 1986 (Figura nrim.5), del total de laseva P.O.R. (1.364 persones) un 46% treballa en el mateix municipi iun 35% en I'drea d'estudi. D'altra part, rep molta m€s poblaci6, ja quede la zona estudiada arriben 1.272 persones (Figura nfm. 6), que signi-

important. Aixd s'ent6n pel fet que Martorelles t6 un gran poligonindustdal situat en la tenassa del Besds, amb empreses de gran tradici6i molt lligades a Mollet, com 6s el cas de Derbi.

fiquen el 5l% del Ll.T.L., essent Mollet amb 957 treballadors el mds

87

HABITANTS

4 0-50

'-----------"". 50.100

f-----> 100' 200

200- 1m

> 100

Fig. n" I

FLUXOS DE TREBALL DIARI

DE MOLLET CAP ALTRES MUNICIPIS

A TANY 1986

88

HABITANTS

: 50-100

f----------1 rco-2oo

200- 1m

> 400

Fig n"2

FLUXOS DE TREBALL DIARIDE MOLLET CAP ALTRES MUNIA TANY 1981

CIPIS

,lq

HABITANTS

r---------- 50'100

[-------) loo-2oo

200-1m

> 100

Fig n"3

FLUXOS DE TREBALL DIARI D'ALTRES

MUNICIPIS CAP A MOLLETA IANY '1986

90

HABITANTS

--

0-50t--_1 50- 100

-----------\ 1oo.2oo

200.1m

>400

Fig. n"/.

FLUXOS DE TREBALL DIARI D?LTRESMUNICIPIS CAP A MOLLETA UANY 1981

9l

HABITANTS

t_-___-_____---J f,{r - ruu

[----------] loo.2m

200-100

> 400

Fig. rf 5

FLUXOS DE TREBALL DIARI DE

MARTORELLES CAP ALTRESMUNICIPIS A L'ANY 1986

92

HABITANTS

L_-_____________ IU-|UU

f---------------\ 1oo -2oo

200.100

> 400

Fig. n" 6

FLUXOS DE TREBALL DIARI DALTRESMUNICIPIS CAP A MARTORELLESA L'ANY 1986

93

HABITANTS

c==:+ 0 .50r,__-________:__J fu - (nJ

[-------J roo -2oo

Fig. n" 7

FLUXOS DE TREBALL DIARI DE

SANT FOST CAP ALTRES MUNICI

A TANY 1986

200-100

> 400

94

PIS

s6

986t ANV.] V1SOJ INVS V dVf, Stdlf,tNnr{

sfu-t-]v,o ruvro ttvs3ul f0 soxntlI "u 6!l

00t <

00?.002

002-00r :001-0S

-- SINVIISVH

Relacions, de doble sentit, de Sant Fost de Campsentelles amb la restade municipis de l'irea en I'any l9E6

Sant Fost, en el 1986, del total de la seva P.O.R. nom6s un 257o

treballava en el mateix municipi (Figura nrim. 7). Una possible explica-ci6 d'aquest fet ve donada pel gran nombre de cases unifamiliars ailla-des, les anomenades <<torres> o (xalets>, que existeixen dins la tramaurbana o en urbanitzacions, com Sant Fost Residencial. Com que enmolts casos es tracta de canvis de residdncia entre municipis, ja siguide gent provinent de Mollet o de Barcelona, el lloc de treball acostumaa ser fora de Sant Fost.

RIBLIOGRAFIA

Cr-usa.i JerE.A. (1988)t Tructament i explotaci6 de les dades de mobilitat obligatladels fiunicipis de Catalunya. Dep| de Politica Territorial, Barcelona.

ESTEBAN, M. 09a9): Distibuci6 de la mobilitat de Treball a la regi6 metropolitanaiLe Barceiona,'Do(l'tments d'analisi territorial, Area metropolitana, Mancomunitat de municipis.

GLOSSARI

Mobilitat obligada: S6n els moviments pendulars diaris que tenencom a motiu el treball. O sigui, la quantitat de poblacid que dieriamentes veu obligada a desplagar-se fora del seu municipi per causes laborals(mobilitat intermunicipal).

Poblaci6 ocupada resident (P.O.R.): €s el conjunt de persones ocu-pades que resideixen en un municipi, treballant en el mateix o enaltres.

Llocs de treball localitzats (LL.T.L.): S6n el conjunt de personesque treballen en un municipi, residint en el mateix o en altres.

Mercat auaosulicient: 6s aquell municiPi o grup de municipis que

tenen ocupada, en el mateix municipi, m6s del 75% de P.O.R. i pertant, menys del 25% dels LL.T.L. s6n coberts per treballadors d'altresnuclis.

96

UNA APROXIMACIoA L'ESCOLA PUBLICA PRIMARIA DEMOLLET DEL VALLBS BN EL S. XIX,

SEGONS LA DoCUMTNTIcTO oFICIAL

Joan Corbalan Gil

Introducci6

Aquest treball 6s un estudi aproximatiu a les escoles de la poblaci6de Mollet del Vallds durant el s. XIX, mitjangant la documentaci6 exis-tent a I'Arxiu Municipal d'Histdria; aquesta consisteix en les actes tro-bades de la Junta Local de Primer Ensenyament, els diferents llibresde plens municipals, els pressupostos anuals, aixi com tambd inventarisdel material existent a les escoles, pressupostos elaborats pels mestres,factures, etc., que s6n una petita mostra de la vida escolar d'aquellmoment. Mitjangant aquesta documentaci6 hem intentat elaborar ladinimica de I'ensenyament priblic a Mollet del Vallds durant aquestadpoca (bdsicament la segona meitat del s. XIX): evolucid dels sous,cens escolar, els mestres, evoluci6 de la partida municipal destinada aensenyament dins dels pressupostos municipals, les solucions utilitza-des pels mestres per tal d'incrementar el seu sou, etc.

Distribuci6 de la partida municipal d'€nsenyament

Els diners destinats per I'Ajuntament a la partida d'educaci6 durantel periode 1845-1899 €s forga irregular. Existeixen anys en els quals elpressupost arriba a ser gaireb€ del 60%, i en d'altres nom6s 6s l'll"/o;no obstant la mitjana pel periode en qiiesti6 es pot calcular al yoltantdel25-27%. A l'annex 1 es pot veure I'evoluci6 del pressupost nunici-pal, aixi com el percentatge que representa la partida d'educaci6.

97

Anys

1845-48t849-5'71858-73187 4-99

1869); dereferBnciaanteriors)

F,I, SOT' DELS MESTRES

Mestre Anys

275 ptes. **x***500 ptes. ** x * *x825 ptes. **'****

1.375 ptes. ****,,,,1858-831884-99

Mc.ttra

206,25 ptes.274,50 ptes.

( FONT: Documentaci' municipal. Elaboracid prdpia)

Crida I'atenci6 I'abismal diferdncia existent entre els sous dels

docents. L'any 1871, per exemple, el mestre local cobrava 825 ptes. ila mestra 206,25. L'any 1899 la diferdncia encara eta molt m€s gran, elsou del mestre ascendia a 1.375 ptes. i el de la mestra a 274,50, diferen-cia notable si tenim en compte que la Llei del 9 de juliol de 1883 equi-parava el sou dels docents.

D'altra banda cal incidir en el sou del mestre de Mollet del Valldsrespecte al de la resta de companys de professi6; es pot considerar.alttenint en compte les dades que d6na M. Cossio sobre I'any 1885 (Zareforma escolar en la Revista Nacional del 31 d'octubre de I'any 1899r. Aquestes dades indiquen que, d'un total de 15'842 mesres priblicsde primer ensenyament, nom€s 1.014 cobraven mds de 1.100 ptes. Lameitra es trobava, segons aquestes xifres, en el grup majoritari, 6s a

dir aquells que cobraven entre les 250 i les 500 ptes.Malgrat aquestes dades que indiquen la importAncia del sou. tro-

bem la figura del mestre local exercint altres feines: el manteniment ila neteja del local-escola queda a cdrrec dels mestres i/o d'un familiardirecte. Tanmateix trobem al mestre treballant d'agutzil (Jos6 Prat'

tallador de mossos (Juan B. Isbert, 1875; encara que es faen I'acta del ple municiPal del 13 de marg del 1875 a anys

. Trobem tambd estats de comptes irregulars Per part delmestre Isbert en diferents cursos, despeses sense justificar... En el cas

de la mestra, malgrat que no existeix documentaci6 que ho acrediti,podria compaginar la seva activitat docent amb d'altres tasques prdpiesdel seu sexe en aquesta dpoca (i que es considetaven matdria d'estudia l'escola de nenes) com la costura, el ganxqt.

98

Manteniment de les escoles i inversions en material

Els lloguers van ser consignats, per irrimera vegada, I'any 1860,amb motiu de l'enfonsament de la casa-hostal municipal durant I'estiudel 1859. En un primer moment la quantia dels lloguers es mant6 ines-table i no sera fins I'any 1875 quan s'inicia una tenddncia alcista queculminard el 1893 amb 400 pessetes. L'increment del lloguer des del'any 1860 al 1893 suposd un 333,33% de revaloritzaci6, passant d'un6,53% del pressupost dedicat a educaci6 el primer any a un'16'25"hl'riltim, Els canvis de local van ser nombrosos, cinc canvis de llogatersa I'escola de nens i tan sols dos per la de nenes.

L'Ajuntament incrementd la partida d'educaci6 el 1856 amb unapartat especific destinat a material escolar (206,25 ptes. per a I'escolade nens i 185,60 ptes. per a la de nenes). Dintre d'aquest apartat s'han

de manteniment del local (neteja, endreg,distribuci6 que varen fer els mestres de la par-

tida era similar. Una part anava destinada a la neteja de I'escola i l'en-calcinat (en el cas de I'escola de nens 40 ptes., i 46 en la de nenes); unaaltra es dedicava a la compra de material fungible

-guixos, pissarres-

i material didActic -llibres de lectura, de consulta, mapes, murals,

etc.-, la quantitat destinada pujava unes 100-120 ptes. en l'escola denens, essent variable aquesta quantitat en la de nenes; els dos rellotgesde les escoles suposaven unes 5 ptes. cada un pet curs; la compra depetroli suposava 30 ptes. en I'escola de nens i el carb6 en la de nenes5 ptes.; I'apartat dels imprevistos variava segons els anys i els mestres.No podem oblidar una sdrie de compres que no es justifiquen mitjan-gant les corresponents factures.

Una altra caracteristica de tots els mestres era que compraven elmaterial fungible i el didectic a la ciutat de Barcelona (la llibreria deBlas Cami, la llibreria Capit6n, o la Llibreria dels Germans Bastinos)obviant a possibles proveidors comarcals (Sabadell o Granollers). Encanvi, el proveidor de petroli era el senyor Jose Rota, el qual va serregidor municipal responsable de la Junta Local durant alguns anysdel periode de la Restauraci6.

L'Ajuntament va relallar aquest apartat de material des del curs1889-90 sense motiu aparent i, a partir del curs 1893-94, el va retallarun 11% menys, segons llei del 16 de juliol de 1887.

les despesesanual...). La

d'incloureencalcinat

99

La poblaci6 escolar

Segons els censos trobats a les actes i documents municipals, lapoblacid de Moltet registrava el 1857 un total de 1.376 enimes; el 1860hi havia 1.418; el 1877 eren 1.7"14; i eI1897 totalitza 2.056 persones.S'observa un creixement de 680 persones, la qual cosa suposa un incre-ment del 33%.

Pel que fa a la poblaci6 escolar, aquesta taula explica l'evoluci6 deI'alumnat a les dues escoles molletanes:

Curs Podent. Pobres Total Assistencia o/o Assist.

?'tn8,0494,1U75,5588,00/??

1881-82 ?2t52 2?n71882-83 ',|',tl44 ?',!/07

1883-84 ?',!t?2 ??t',!',|

1884-85 2'?135 1?/061885-86 85/38 ??/071886-87 75t2',t 00t2?1887-88 85/45 00/061888-89 66139 tU131889-90 65138 18114

1890-91 ??t39 21n7t89t-92 94138 06/091892-93 82126 05n11893-94 56t52 05/051894-95 58/30 05tr21895.96 54t30 06t121896.97 50t1? 06t?11897-98 5421 06/',!2

(??: no

(Nens / Nenes)

1',!/59'!?/51

2?/2'!?'t t4185/4575/?',|

85/5178/5283/52't?t46

100147

87 t3761157

63t4260t4256/2?5A',l?

2?t442?144'!'t /?'!21/328013466t',!2

70t4065/4065t40?2131

75t3270D550/4054t3450/3450t??48t',t2

22t76,2712/86,30'!'t /?'!

8235n8,438333n6,92'78,31176,92

?'180,4375,00/68,0080,46/67,5681 ,97 170 ,r'785,71180,9583,33/80,9s89,29t'!',1

82,76t12s'han trobat dades)

(FONT: documentaci' municipal- Elaboraci' prdpia)

La irregularitat del nombre de nens matriculats a I'escola pfblicads gaireb€ constant durant aquests anys, i molt especialment a la denenes. La davallada a l'escola de nens 6s deguda a I'aparici6 d'unaescola privada regentada per en Vicente Plantada, Joan Sold Tura ?

data la seva aparici6 a I'any 1884 (sense precisar les seves fonts), possi-blement aquesta podria ser als inicis de la ddcada dels 90, coincidintamb la baixada continuada de la matricula.

Un altre aspecte a tenir en compte ds la matricula de "nens pobres.i l'absentisme escolar registrat, que coincideix amb aquests m6s elspossibles casos <fronterers> entre rics i pobres.

100

La Junta Local de primer €nsenyament

L'organisme enca[egat d'organitzar i controlar l,educaci6 era laJunta Local de primer ensenyament i, com tot el consistod, estava con-trolat per I'oligarquia local.

_ Estava formada per un representant municipal -la majoria de vega-des €s el mateix alcalde-, el mossdn, representants dels pares d'ah.rm-nes ---en nombre variable- i el secretari de I'Ajuntament.

Les funcions d'aquest organisme, segons la documentaci6 (del 23de maig del 1876 fins l'1 de desembre del 1901. amb amplis periodesen els quals no es troben actes) yan encaminades a controlar la gestidecondmica i la funci6 docent dels mestres de la localitat (aprovio noels.pressupostos presentats pels mestres; control pedagdgic mitjangantvisites no periddiques i imprevistes a les escolis ----e specialmeni encasos de trobar-se en conflicte amb els mestres-, presidir els exemensfinals de cada curs...).

Els continguts escolars segons el material didictic

Un aspecte importantissim per intentar esbrinar el tipus de tasca

"acedimicao que es realitzava a les escoles 6s saber el material ques'utilitzava. Dos inventaris ens serviran d,exemples, un fet l,any 1gg4 aI'escola de nens i un altre efectuat l'any 1882 a la de nenes.

a) Escola de nens (1884): 17 cartells de mdximes morals,4 de lec-tura; 1 col.lecci6 de lletres mdbils; 4 cartells amb les taules de sumar,restar, multiplicar i dividir; 2 iLbacs; 1 mapa-mundi; 1 d,Espanya i por-tugal (peninsula?); 1 d'Espanya (amb les possessions d'uitramar?): 1

mapa dels continenrs -Ocednia. Amdrica. Asia. Europa i manca el

d',Africa-i I mapa d'escriptural 1 mapa del sistema mdiric; 14 llibresKMetodo Prdctico,, mitjans; 1 metre; 1 quadre d,honor; 4 llibres depremis;2 llibres d'andlisi (sense especificar de quina analisi es tracta);1 <Diccionario de la Academia>; 4llibres de <El aflo evang6lico>; 4manuals d'agricultura; 6 llibres de faules; 12 (cartillas agrarias>; 1 lli-bre d'histdria; 2 manuscrits; 1 compds; 1 semicercle; 2<,Temas, uno deorden otro de aplicaci6n>; 1 col.lecci6 de mesures del sistema mdtric.2 mapes d'andliii ldgica; 6 mapes d'histdria sagrada i els dos llibres dJI'autor local Vicente Plantada, <Teoria para impedir la formocion delSranizo y del viento en los diqs tempestuosos> i <Algunos amigos inti-mos del agrbuhor>, dels quals no s'ha trobat cdpia.

b) Escola de nenes (1882): el material existent ds forga diferent alde I'escola de nens. Tretze quadres d'Histdda Sagrada; 4llibres de

l0l

"Comidia infantil,; l "Diccionario>l 1 "Elocuencia y moral); 2 llibresd'(Escritura y lenguaje>; 2llibres Lq Bardadena, de luxe;2llibres de

nGeografla, deBrosa I nlJrbanidod, de Cortada; Quadre del Sistema

Mdtric; 2 nCatecismo Diocesano"; 2 llibres d'"Hjstoria Sagrada"; 1

oTratado de Legislacidn, de Pimental ;3llibtes d'nAtitmirica"; 3 llibres*Guia del artesano>;2 (Epitome de la Real Academia>; 3 .Libro de

las niiias>; 3llibres .Espeio de las ninas,; I "Lenguaie, de Figueras; 1

<Lenguaje de Espaiia,; gran quantitat de material de costura (agulles,

teles, fils, ous...) i de premis (llibres, estampes de "galeria religiosa",estampes de colors, <billetes", etc,)'

Desprds de I'inventad anterior es pot afirmar que, bdsicament,s'ensenyava a llegir i escdure conjuntament amb algunes nocions

d'aritmdtica atenent al nivell dels alumnes. Pel que fa a I'escola de

nens, aquest material ens indica que el mestre de la poblaci6 de Molletensenyava la lecto-escriptura basant-se en uns llibres els titols dels

quals ho diuen gairebd tot: nCartilla agraria", oManual de agricultu-;,... cosa que fa pensar en una pseudo-formaci6 professional agrico-

la. d'acord amb el model econdmic existeni en el poble durant aquesta

dpoca. A I'escola de nenes el material ens porta a pensarque la forma-ci6 anava dedicada a formar modCliques ames de casa i devotes maresde familia. Tambd 6s destacable I'existdncia d'una col'1ecci6 de lletresmdbils, el que fa pensar en la seva aplicaci6 tant en els Primers anys

d'aprenentatge, com en anys successius: formaci6 de paraules, separa-

ci6 de sil.labes...A nivell d'aritmdtica el domini de les quatre regles bdsiques (sumar,

restar, multiplicar idividir) era molt impo ant. Aquest part es comple-

mentava, i sempre segons el material diddctic, amb estudis molt elemen-

tals de geometria, del sistema mdtric i la resoluci6 de problemes.Depenent del grau de formaci6 i coneixements de l'alumne, els

continguts es diversificaven cap a altres camps complementaris, com lahistdria i la geografia. L'ensenyament de la geografia es leia mitjanSantla visualitzacid dels mapes existents i la posterior memoritzaci6 de les

dades aportades pel mestre, donada I'absdncia de llibres de text sobre

aquesta temdtica (aixi com tambd la d'histdda)El material existent de Religi6 i moral €s el m6s abundant (lemines,

llibres, histdies sagrades, cartells de miximes morals, llibres de fau-

les,..). Aixd ens fa pensar que era una assignatura importantissimadins del conjunt de les diverses matCries. Amb aquest ensenyamentbasat en la religi6 i la moral es pretenia el manteniment de "l'ordreestablert> a nivell local, i per extensi6 a nivell nacional, coincidint Ple-nament amb els postulats sdcio-politics que pretenia la Restauracid.

102

No s'han trobat dades estadistiques referents a l'dxir i/o fracis esco-lar de la poblaci<i escolaritzada. No obstant existeix una quantitat dediners (bd en partides ordinaries o extraordindries) dedicada a la com-pra de <premis> (motivaci6 i/o estimul?) pels alumnes.

Conclusions

El fet de percebre el sou i viure en unes dependdncies pagades pelmunicipi fa pensar que el mestre estava subjugat al poder fectic local.De I'habilitat del mestre per jugar dintre de l'escAs marge de <llibertatpedagdgica> depenia la seva supervivdncia com a docent en el poble.

La vinculaci6 eclesidstica amb l'educaci6 local nom€s ha pogut sercomprovada pel fet que els mossdns sempre formaren pa de la JuntaLocal d'Ensenyament. El nombr6s material religi6s i moral indica elfort pes especific; perd la infludncia directa de l'esgldsia en matdriad'educaci6 no pot ser establerta sdlidament, caldria buscarla en unatradici6 de molts anvs.

La funci6 de I'escola sembla ser el subministrament de forsa de tre-ball vers l'economia local. Les limitacions del programa pedagdgic per-meten la instrucci6 bAsica necessiria pel desenvolupament de les tas-ques agricoles. L'existencia de material diddctic especificament rela-cionat amb I'agricultura ((Cartillas agrarias>, manuals d'agricultura,col.lecci6 del sistema mdtric i els llibres de l'autor local Vicente Plan-tada Teoris paru impedir la formaci6n del granizo y del viento en losdias tempestuosos i Algunos amigos lntimos del agricultor) no fan m6sque corroborar l'intima relaci6 entre l'escola i I'actiyitat productivamajodteria del poble. L'educaci6 femenina es veu clarament discrimi-nada en favor de la masculina. La instrucci6 femenina anava dirigidacap a la formaci6 d'unes esposes i mares exemplars.

Existeix una certa preocupaci6 del consistori per donar educaci6 als

ho, perd que <agraeixi> la instrucci6 rebuda mitjangant el treball, lasubmissi6, etc.

L'Ajuntament de Mollet recollia les diferents disposicions ministe-rials en matdria d'educacid i les interpretava, transformava i/o omitiaal seu antuvi. Nomds cal recordar la llei que equiparava el sou delsdocents, la llei que retallava una part del pressupost municipal...

nens pobres; aquest interds podria venir de certs sectors de les classesdominants per lal rendabilitzar al mdxim un sector social en principiparasitari. Es a dir. es pretdn educar al pobre per a que continui esseni-

103

ANNEX 1.

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS EN PESSETES (I845-I899)

Anys Educaci6 Ingressos Despeses Dif.lSuper % Educ.

18451846184718481849185018511,85218531854185518561857185818591860186118621863186418651866t8671868186918701,871787278737874187518761,87'l

187818'79 .

2J5n5275275500500500500500500500650650

1.97 51,.7t8,751.838,751.838,751.838,751.838,75t.893,75t.893,751.893,75r.893,75r.893,75

1,.41'7,02632601669,25<46 'r<

520,25520,25566,75566,75n8282,755002782:78

2782782782782782782782782782',78

1.1-4

SENSE DADESSENSE DADES1.838,751.838,751.8381.893,751.9581.898,75i.898,751.898,752.018,'75

331,0r3313312'17 ,75277,75277 ,75885,13

670,57

1.417,051,.738,25t.2771.5181.6681.380,751.380,752.01,5,501.415,75r.443,502.0332.6541.992,50'l 1ss ?5

3.627,253.194,503.5373.556,s43.2t4,043.890,804.72t,735.2274.898,754.898,75

7 .447 ,998.659,436.394,13

76.229,4910.433,6272.24L,2272.259,5713.093,0913.273,O3

-,0306,25'16

-848,75-1.101,75

-860,50-860,50

-1.448,75-849

-1.165,50-1.750,25:2.754

-t.7t4,501.077,'75-? 11?

'S1.916,50-3.2591.278,54-2.936,04-3.612,804.443,734.9494.620,754.620,75

-:7 .t16,98-8.328,43-6.063,13

-r5.95L,74-10.155,87-t1.963,47-fi.374,44-12.815,34-12.602,46

19,4t75,8221,5318,t229,8836,2t36,2124,8135,3234,64t/ {o24,4932,6258,8547,4657 ,5651,9951,7057 ,2r47 ,2640,1136,2338,6638,66

24,692r,2328,75LL,67t8,7715,51L5,4914,5015,21,

't04

18801881188218831884188518861887188818891890189118921893189418951896189718981899

-12.-12.-12.-8.

SENSE DADES

.15,68

14,9414,7820,0921,7022,6920,32

737 ,36626,01835,2r612,20

\2.872,7113.509,9613.661,61.10.049,1510.887,3410.413,0711.627,55

135,35883,95826,40

1.436,954.604,183.822,844.022,84

2.018,'752.018,',?52.018,752.0t8,752.362,502.362,502.362,50

17,80t9,9220,3719,6220,2619,8621,67)1 )\21,2921,2020,7720,44

))

,02,92,47,47,40,08,52

83229

0000

13.275,091,1.862,3412.11t,2012.5',79,5712.179,5712.397,8011,.362,8211.589,731t.567 ,7011 .613,3011.854,3012.049,02

13.836,3111.864,3612.146,1212.581,0412.t80,04t2.406,2011.394,90rt.619,2511.567 ,7011.613,3011.854,3012.049 02

2.362,502.362,502.467 ,502.467,502.46',1 ,502.462,502.462,502.462,502.462,502.462,502.462,502.462,50

5612

34I

(Font: Docutuentaci6 rnunicipal. Elaboraci6 prOpia)

BIBLIOGRAFIA:

- ARXIU MUNICIPAL D'HISTORIA DE MoLLET DEL VALLES: Actes de P|ensmunicipals, de la Junta local d'ensenyament primari i documentacid diversa referent aI'ensenyament local durant el s. XIX.

- Casado, A., Corbal6n, J. i Teixid6, J.: "L'educa€i6 a CataluntaMollet del Valles,. Treball inbdit. Bellarerra. febrer-1990.

al s. XIX. L exemple de

- M.E.C.: Histotia de la educaci6n en Espana (3yols.). Colecci6n Breviarios de educaci6nn.'12, 13 i 15. Edita la Sec.etaria Gral. det M.E.C. Madrid, 1982-1985.

- Mon6.s, !.t El peheament escolar i Ia renovaci6 peda|dgiet a Catatunya (1833-tg3|).Col lecci6 Els origens n.'l. Edicions La Magrana. Barcelona, 1977.

- 5016 Tura, J.: Moller, uno mi.a d'histdia. Edr. cr6ficas Asr€r. Mo et del Vallas. 1981.

- SolCTWa, J.: Mollet, Ma mica mis d'hbtdia. Edt. cr6ficas Aster. Mo et del Valtds, 1982.

- Turin,.l.: La educaci6n J la escuela en Espafia de 1874 a t902. Liberclismo y tra.tici6n.Colecci6n Psicologia y educacirtn. Editorial Aguitar. Madrid, 1967.

NOTES1. Del llibre de Y. Turin, La educaci'n y Ia escuela en Espafia de 1874 a 1902. Libetulisno

v tuii.i'n2. Delllibte Mo er, u a mica mis d histOtic. Mo er del V.-1982

-4.590,234.283,16

-7 .604,71

105

ELS INICIS, FUNDACIoI DESENVOLUPAMENT

DE LA CAIXA D'ESTALVII PREVIST6 vrolrprENsE

(1907-1928 i 1940)

Frederic Ros

Abans de comengar les ratlles per col.laborar en aquests Quadernsde notes que cada any edita, i ja n'ha publicat tres, el Consell deRedacci6 de la Sala Fiveller, haig de fer un aclariment. Admiro i res-pecto moltfssim a tots els historiadors i les persones que, amb la sevaploma, saben transcriure dpoques molt antigues, com si els fets hagues-sin passat abans d'ahir, S6n gent estudiosa que, amb gran pacidncia,ens les fan rejovenir. Tamb6 mereixen els meus respectes els bons lite-rats que novel.len o narren, amb ploma fdcil i amena, fets m6s o menysveridics que, en llegirJos, tens la sensaci6 que tens un dialeg amb elsseus personatges.

Tota aquesta introducci6 i aclariment per part meva 6s per dir qued'historiador o literat no en tinc la mes petita noci6, o sigui res de res,perd em sento molletd, encara que no de naixenEa, i les cinc lletres deMollet -i tamb6 les cinc del Vallds-, junt amb I'amabilitat i amistatdels que col.laboren en aquest Quadern de notes, han fet que em deci-dis a provar de transcriure com 6s va constituir la Caixa d'Estalvi i Pre-visi6 Molletense ja que, grdcies a la familia Pujol-Fonolleda, puc fulle-jar diversos documents que procurare, amb millor o pitjor encert, tras-lladar a les quartilles. Perd, per si de cas, fent ris de la dita <val mdsuna imatge que mil paraules> crec que a I'amable lector, les mostresgrdfiques que es publiquen (Documents n.' 1, n.'2 i n." 3) i les mevesratlles, amb cdpies i comentaris, li serviran per adquirir uns petits de-talls, -1ue sens dubte es podrien ampliar i detallar millor-, d'aquesta

't07

tl-.<.s)o-aNJ8

F$F\)a)

6-l-1a

-$re>

s)r)

-r)\)

G-)c)d'5F-G-.

)

\).-)or-)

Et'fiEe)ld S'd?)lg.) s) .,ii"".Roe)4S:"gss. .e

-S-*--r'i d--J .l5eSei b$

_3 .iS,3Q€ €.:EJSd8F€6*oS

'ar ^vR! 3-'oc.-( o-<> o

o<.))

--)

2d

108

Balance correspondiente a las

ciones de la Caja de ahorros yde previsi6n molletensedesde 26 de marzo

ciembre de l9ll3la

de

adi-

a

opera-

hasta

DEBEEibretas:.uontq quo lalr6 canelar .on ol prldu.lo do I&s lilrelas quo so voJsn

€xpedronoo.OEle de D.D€tor6s para ra w6l€, y al6 ehoEo! d6 Ba.elon! : @Dtldad

doposibda en dichacdd, segdD ralibNra nomeroT .

Ele9toa pUbUooB : csnt:dqd inve i,la en valoEs priblicos . tnrcroses NnJtenteghN{3 el d'a d€ hoy

R.lat.gros : imporr,e d€ lasd€volucioxesoqla : exislencia €n mstrl'co

l{0.75

378.32

t7,{tt?8

t8,59t.8r

roD.to tran.ltollo II6t o.loloa€. : sunoou.ntar oorrtortts.Fordo Ae r€..ra :

HABERcatrlldsd rcint€snable obicnlda

: iot€r€ses tl6vengados por las canlidades lmpus|assaldo aplr@do dconslirun un cnpii.l de ese*d,

tm

flo.m

193.56

t5

t

1

5

3

t

t8,5gj 8t

]tllovllrutENtlo Dlt lAa ol'tRAotoNn9 poR MaatE

89

1750at

6tll65

1,257673

i,615t,5a0

2,1901,90i

6551,897

17,63

137t0

I

ehoor6N Dr PRNWI6ION

Llbrslss reSsla&s s los Deidos 6I aio tgll @n uua td-p6lcidn dot p4€ta d6 nu€sbo Sr, Dipulddo D.Bu€na-lonlrm M,'Plqjayotra do los lndfuiduos dol cansejoDlrlcuvo ds la C4a. .

Ub!!l.s ellclh.tes. . :

lmlo ode l$ imposicio-Des regalsdB , .

Impol'todolaslerin.ddas!o! sus tltular6s . ., .I

6i,

Mo[6] 3l d6 dlcl€Dbre d6 tglt

Document n." 2

109

CONCURSPER AJUDAR LA CONSTRUCCIO

DE CASES PER OBRERS

La Caixa d'Estalvis d'aquesta poblaci6, amb el propdsit de fomentar

la construcci'd de cases per ob

rr miximum, de ld valor de

persola que, per no disposa

procurar-se casa prdpia.

Les cases expressades

acordat ajudhr amb el 5o per roo, com

que per a viure-hi proiecti construir la

qurntitlt suficient, es veu privr,la de

rers, td

la casa

r d'una

per a dit objecte, te adquirit la Caixa d'Estalvis eu

i a coltinuacid de les dues la construides.

uides en el terreny que,

el carrer de Palaudiries,

El diner que presti la Caixa al dit objecte,

1 per roo, i hauri d'Csser reintegrat.dirtre el termini

Per a concedir,se els prCstecs que sol licitin les persones

en les condicions que regiran per al dit Concurs, es reuniri la Junta de la

hauraD d esser collsu

qu

fix

de

Caixa o el Jurat que

present Concu$, que ho serl el dia 3o d':rbril prdxim,

lins a quina hora el.senyor Administrador de Ia Caixa rebri les sollicituds

e se Ii presentin contra remesa d'un rebut a

ari el nombre d'ordre de la sol licitud presentad

la mateixa.

Per a enterar-se de les condicions que.regiran, i que ha de con€ixer

tot sollicitant, foden passar les persones qi.re vulguin concdner al dit Con-

curs, per la Caixa, tots els diumenges del mes d'rbril, de deu a dotze, o per

casa de I'Administrador Sr. Pujol.

i iiteris del

ys.

que es trobin

devengar

de deu an

d'haver-se tancat el

a les vuit del vespre,

aquesta bligeixi, el dia seguent

favor del

aidiaihsollicitant, qud

ora de la remesa

r10

Mollet, z6 de marq de r 9zz.

Documeni n-'3

part de la Histdria de Mollet. I ara, de la manera mds planera, com sifos un conte explicat per un besavi vora la llar de foc, comeigo lanarraci6, copiant un esborrany de L'ESTALVI ESCOLAR.

,,lhutres seitores:

Era en 23 de enero de 1907, cuand.o el Magnifico Ayunta-miento y lunta Locql de Primera Ensefianza, alld en la EscuelaPiblica de ninos, plantaron una semilla d.el prod.uctivo drbol delahorro, la tierra convenientemente preparada, las labores profun-das y continuas, los riegos pesistentes y expuesta ademd{al iatorde la convicci6n, hicieron que aquella se desarrollara y nacieraeste simb6lico Arbol llamsdo Caja Escolar Molletense.

Pronto los que recogieron sus frutos hallaron estrechos loslimites d.e aquella instituci'n escolar y solicitaron mAs amplitud enlas imposiciones.

Al ver que aquel juguete, que asi podria llamarse, habta obte-nido la confianza de los mayores, y habia cristalizado en el cominsentir de la mayoria de los hsbitantes de este pueblo, fue cuandose pens6 en la creaci4n de otra instituci6n de mds altos vuelos quepudiera satisfacer los deseos de los mds exigentes,

Esta es llustres Sefiores la gtnesis de la Caja de Ahorros y dePrevisi6n Molletense,.

He transcdt aquest petit preembul de l'estalvi a l'escola, fet per unprofessor del col.legi pfblic, per demostrar que, a mds de les assignatu-res prdpies de cada curs i grau, a principis d'aquest segle XX s'hi vanafegir, voluntiriament, la de I'estalvi i altres de cultura, que potser arano es practiquen massa o s'obliden.

D'aquest mateix esborrany-memdria segueixo copianti <De estainstituci6n ha de nacer el quxilio a pequeiios industriales, agricultores ypropietarios, para librarlos de la usura, y asi resultard que los ahorrosde unos enjugardn las ldgrimas de su.3 semejantes en los dias de adversi-dad sin que aquelLos sufran el menor menoscabo'r.I acaba I'escrit aco-miadant-se de (yll estrqs Sefrorlas>, i diu: o...en intimo consorcio, auto-ridad.es y pueblo puedan ver cumplidos sus legitimos deseos en bien d.ela Cultura v la Patria,.

He deixat trossos d'aquest escdt que m6s endavant trobarem, perocJec que el lector ha pogut captar, amb aquests petits fragments, lafinalitat d'aquesta gran obra, que va n6ixer, com si fos una joguina, ales aules de I'escola. Amb aquests jocs no hi havia perill, agreisivitat,ni males intencions.

Segueixo copiant, perd ara €s part de I'acta del Secretari de la insti-tuci6, i diu aixi:

lit

" M emdtia-ressenya dels treballs realitzars per la instal laci6 dela Caixa d'Estalvis i Previsi6 Molktana per losep Andreu, Se-

cretari

Senvor:

Vaig a cumplir un dels debers inherents al cdrrec que vaigaceptar, fent pasd devant vostrq imaginaci6 com sinta cinemato-grdfica la instalqci6 y actes de nostua Caixa d'estalvis y Previsi6Molletana. Treball molt a t per si mateix, aumentat per nopoguer jo, a causa de mes poques condicions oratorias, adomarlouna mica a fi de que vos fos mes agradable.

No obstant hi ha maners de solventa o i es essent breu. Pro'curore serho lo mes posible.

L'origen d'aquesta entitat 6s ben conegut. <Els aymants de la CaixaEscolar..." i segueix amb altres detalls que el lector ja ha trobat deta-llats en I'anterior escrit. A continuaci6, el Secretari Sr. Andreu, ambun catald d'aquella €poca, que copio textualment diu:

(-..5 pwA en coneixentent del ben bolgut Arcalde en aquelltemps D. Francesc Coll Saladrigas, i se li pregd uidts una reuni6de les persones mes principak d'aquest poble, prescindin de opi'nions i partits politichs, pera comunicalsi dit pensament y pregd laseva ajuda per portaho a cap.

El d.ia 6 de janer de 1.911, es reuniren a la sala de ln Casa delCami baix la presidencia de D. Francesc Coll Sahdrigas, unescincuanta personas represenlants de les diferen* clases socialsd'aquest poble.

El senyor Coll obri la sessi6 manifestan el obiecte de lamsteixa i concedi la paraula a D. Frederic Ros que explicd Ia con-venilncia de establir una caixa d'estalvis pels grans i lo fdcil queera el fer-ho si tots hi qjudaban. Tots eh presents ab unanimitataprobaren dir projecte prometensa cooperoci6.

Segueix la memdria del Secretari, i, escriu que is va nomenar unacomissi6 per redactar els Estatuts, doncs el dia 13 d'aquell mateix mes,hi havia d'haver reuni6 per aprovarJos, i, textualment diu: "La comi-si6 treballd ab gran fermesa per a complir ab la tasca senyalada", i, pelque vaig llegint a continuaci6, el dia 13, -set dies nom6s!-, els Esta-tuts van 6sser aprovats. Aquella comissi6, i tots aquells molletans sense

distinci6 de classes, ni politica, ni gran avenEos de cap classe, posarentot el seu entusiasme perqud treballaven per millorar el seu poble, que,a principis d'aquest segle era molt petit6, perd...

112

A la reuni6 del dia 13 de febrer, a mds d'aprovar els Estatuts, es vanomenar, amb cardcter interi, el Consell Directiu, perqud fessin elstreballs necessaris per poder el dia 26 de marg fer la obertura de lesoperaclons.

Haure notat el lector que el senyor Andreu, escriu oseny or Arcald.ey la Casa dcl Comi> (Aju ament) i molletana (la Caixa).

Segueixo copiant: ono podem menos d'envid un cariny1s recortdigne Ajuntqment per haber p'es I'acort de arregLd una de hs salas deplanta baixa de Ia Casa del Comrt y feri I'instalaci6 de les oficines deCaixa,.

Aquest part de I'Ajuntament ds a l'esquerra, a baix, i la van ocuparsense pagar res. Perd, l'any 1919, van fer un contracte d'arrendamentVALID DESDE EL IER DE ]ENER DEL 1.919 FINS 31 DEDESEMBRE 1.923, podent-se renovar o anul.lar cada cinc anys ven-guts. La quantitat a pagat 10 PESSETES CADA ANy, pagantles a laDipositaria Municipal per anys venguts. Signen el document el senyorJosep Ribas Falguera, com alcalde interi, el doctor Lluis Durdn com aPresident de la Caixa, i, de testimonis Isrdre Falguera i Antoni Creus(era I'aguatzil).

Continuo amb l'acta del Senyor Andreu:<Creyent el Consell que la bona marxa de la Caixa estaba ya

asegurada per haber assolit un resultat innesperot en la sesi6 del dia28 de juliol prop-pasat (1.911) acordd fer la inauguraci| oficial eldia 20 d'agost ultim, festa que tots tindrem sempre preient pe,haveri concorregut persones de grant valia y representaii1 comionel Digne Diputat a Corts per aquest districte D. Bonoventura M.'Plaja; el Conseller delegat del lnstitut Provincial de previsi6 D.Iosep Maluquer; el Director de la Cobca de pensions y d'estalvis deBarcelona D. Francesc Morugas y el Secretafi d.e dita Entitst D.Josep Barret els que feren grans elogis de la nostra Caix.q,

El Consell desitjos de que aquesta festa quedls ben grabada enels cors dels molletans, acurdd ubri una suscripci6 entre els indivi-dus del mateix pera ab sa import regald una llibreta de pensi6 abuna imposici6 de una peseta, a cada criatura nascud.a en aqueirpoble durant I'any 1 .911. Aquestes llibretas foren millorades ab elregalu de una peseta a cada una fet pel nostte diputst a Cors D.Bonaventura M,. Plaja,.

El senyor Andreu, continua el seu escrit fent un estudi del desen-rotllament de la instituci6, i, tamb6, dels avantatges per les personesque necessiten ajuts econdmics que ja he transcrit de I'altra acta, encastelld! per tant, segueixo amb I'acta del senyor Andreu, copio:

allala

r t3

<Resultat que la avaricie piva de gastar els copitals encara quehi haja necesitat pel sol desitj de poseirlos y la disipaci6 privaigualment de gastarlos en las nesitats per haberlos ja gastal abansab cossas inutils.

El estalvi com q terme mitj consisteix en la voluntarin privaciodun gaslu innecesari ab el fi de conservar la cantitat que' ell hau-ria invertit pera poder en servir en cas de necesitat,.

Fa, el senyor Andreu, un extens elogi de I'estalvi i dels seus avan-tatges, perd, no per allargar i repetir els temes, acabo amb l'acta delsecretari, d'aquesta manera: "molt be diu Ia celebre Doia Concepci4nArena| que en els pobres el estalvi es una virtut 6 millor dil en suposamoltas, y fins es pot considerar com un certificat de bona conducta", Fael comentari a n'aquesta frase i s'acomiada dels assistents a la reuni6,aixis: "Aquest es el fi de la Caixa d'Estalvis y Previsio Molletana, obertaa totes les clases socials d'aquest poble y dels pobles veins, tots cuantss'acullin a sa sombra redentora rebtan el consol de sas gracias ;fasi Deuque sian molts! perque d'aquesta manera veutem creixer cadn dia mesel credit d'aquest hermos businet de terra ballesana enveja de son beinat.He dit".

El secretari de la Caixa -que ell escriu molletana-, confessava al'inici de I'acta, que no tenia paraules, perd els puc assegurar que lle-gintla tota sencera, no li feien pas falta.

Els Estatuts van 6sser aprovats pel Govern Civil de Barcelona, eldia 16 de marg de 1911. Era governador el senyor M. Portela.

Hi ha 91 articles, que com pot suposar el lector, no es poden deta-llar. Destaco, perd, el n.'30 que diu: "El cargo de miembro del Con-sejo Ditectivo es honrifico y gratuito, y se ejercerd durante un periodode cuatro afros>r.

Els cirrecs i noms que van formar el Consell. eren:

Presidentes honorarios: Sr. Alcalde y Cura PiirrocoPresidente efectivo: D. Luis Duri4n SolaVice-presidente 1.o: D. Juan Rota CartinsVice-presidente 2.': D. Vicente Plantada y FonollcdaTesorero: D. Federico Ros SallentSecretado: D. Jos6 Andreu VallVocal: D. Francisco Fonolleda

> : D. Vicente Pujol Martells> : D. Jos€ Camps Pujol> : D. Miguel Ros6s Camp> : D. Francisco Foz Bello> : D. Juan Serra Masachs

114

Jaime OliverasNarciso Santamarfa VinvalsJacinto Guti6rrez

. Juan Sans Mavnou

Estd copiat de I'acta del dia 13 de febrer del 1911, escrita, en caste-lld, i, solament fa constar el nom de les persones que van quedar enca-regades per redactar i estudiar els Estatuts: eren el secretari senyorAndreu i els senyors Gutidrrez i Ros, i, a continuaci6, el nomenamentdel Consell Directin. A la part posterior del document hi ha 20 signatu-res dels senyors elegits, que, estan reproduides a continuaci6, comtamb€ diverses notes, avisos, paperetes de reintegraments, movimentsecondmics de caixa i l'rjltima liquidaci6 feta per la Caixa Molletense, ipresentada a la Confederaci6n Espanola de Cajas de Ahorro, a la qualpertanyia, el mes de maig de 1940. Al marge, escrit de puny i lletra delsenyor VicenE Pujol, que n'era el Delegat, diu: <Ultimo mes de opera-ciones de la Caja de Ahorros y de Previsi6n Molletense ya que hoy,dia de la fecha, queda fusionada a la Caja de Pensiones,'. Era el ler.de juny de 1940.

Aquells estalvis que van comengar a I'escola i, despr€s m€s grans,a la sala de I'Ajuntament, van tornar a I'aula del carrer Jaume I, ondesprds va continuar-hi la Caixa de Pensions de Barcelona. S'havienacabat amb el nom de "la Molletana", perd encara ara s6n moltes lespersones que recorden amb il.lusi6 que esperdvem el diumenge ---de10 a 12 del mati- per anar-hi a ingressar UNA PESSETA, perquddues o cinc ja era mds dificil. El senyor VicenE Pujol no hi faltava, coma Delegat que era de la Caixa, per donar-nos noves orientacions deI'estalvi. Entre tots varem fer un petit gra6 de la Histdia de Mollet delVallds.

Vocal: D. Juan Santamaria VinvzrlsDDDD

I t5

RADIO MOLLET, UNA REALITATA MIG GAS

Jaume BarberA

Rddio Mollet, emissora municipal, compleix aquest mes deu anys.Per a molts molletans, n'estic convengut, 6s com si hagu6s existit sem-pre, i aixd 6s positiu, perqud demostra fins a quin punt aquesta inicia-tiva, que vam tenir quatre corresponsals de premsa, ha arrelat en lapoblaci6.

Les ridios municipals s6n tot un fenomen de la democrdcia comtantes altres coses. Permeten als ciutadans saber qud passa al poble, ala comunitat on viuen, de forma gairebd immediata i tamb6 en poten-cien la participaci6. Aixi mateix, fan de plataforma dinamitzadora dela vida local en tots els sentits i contribueixen al procds de normalitza-ci6 del catald, que d6u n'hi do la falta que fa.

Si he de ser sincer, ens va costar molt poc convdncer l'alcaldessaAnna Bosch perqud I'Ajuntament assumis el projecte de fer una rddiolocal. Des del primer moment hi va estar interessada i ens va animar aferlo realitat al mis aviat possible. Aixi 6s que no ens va faltar tempsper posar-nos a escriure com uns desesperats tot el que calia perqudAnna Bosch pogu6s presentar la iniciativa en un ple. No fos cas que esfes enrera.

Ridioaficionais

Perd nosaltres no ho pod(em fer tot; no sabiem res de l'apartat tdc-nic. Per tant, necessitivem ajuda i la vam tenir sense necessitat de sor-tir de Mollet. L'any 1980, un grup de rddioafionats emetia durant unasdrie d'hores cada dia i tamb6 buscava ajuda, perd la seva no era tdcni-ca, sin6 periodistica, justament el que nosaltres podiem oferir. No vamtrigar gaire a posar-nos d'acord.

11'1

Recordo ara Ia quantitat de reunions que fdiem per lligar tots elscaps, els nervis i a vegades les discussions i els recels que sorgien. Perdho vam aconseguir: el dia que ens haviem fixat, el 21 de gener, RddioMollet, emissora municipal, era tota una realitat. Salvador Escamillaen va ser el padri.

Trist€sa

Ara, quan ja han passat deu anys, recordo aquell dia amb una certat stesa. No pas per ser deu anys m6s gran, sin6 perqud potser va serl'dltima iniciativa d'impacte que va sorgir de la societat civil. Gairebetots els que vam tirar endavant la radio durant els primers mesos 6remde la generaci6 que va ndixer en ple franquisme i que ens hi haviemoposat. Gent que haviem assumit dn compromis amb el poble i quepadicipevem en tot alld que facilit6s el restabliment de la democrdcia,de la justicia.

Nosaltres preteniem que RAdio Mollet es convertis en un centrecultural, en un cantre de trobada de tota mena de gent, joves i grans,interessada a fer de Mollet un poble amb molta m6s identitat de la quetenia. Per aixd, pensdvem organitzar debats, conferdncies, cine-fdrumsi un llarg etcCtera. Voliem, si m6s no el sotasignat, contribuir ambl'Ajuntament a fer de Mollet un poble amb molt m6s encant vital.Aquesta era la nostra il'lusi6. Per aixd he parlat de tdstesa.

6s la mateixa tristesa que sento quan, tamb6 junt amb alguns delque vam fundar Rddio Mollet i altres ciutadans, vam aconseguir que ds

construis al poble l'Institut de Batxillerat els anys setanta, desPr€s demolts mesos de lluita, manifestacions i m6s d'un ensurt. Pensivem quetenir un Institut seria el tret de sortida a tota una dinamitzaci6 culturali politica de la poblaci6. Pensdvem que ens convertiriem en un Grano-llers, en un Sabadell. Pero no ha estat aixi.

Pr6mer I'acc€lerador

Sigui com sigui, Radio Mollet €s tota una realitat, la tenim aqui.Cada dia emet amb normalitat i ens informa del qud passa al poble. Elmateix passa amb I'Institut. Ja no cal traslladar-se a fora del poble peranar a estudiar Batxillerat. Tant I'Institut com la Rddio eren i s6n

necessaris. Potser caldria pensar ara si se'n treu tota la potencialitat.Mollet no 6s un poble sobrat d'estructures participatives i culturals. Calprdmer l accelerador. Mollet ho necessita.

118

l'...!

- .':. 'r 'l',.i l:",,,._ ,,i.r "-."' ! r ,,lr:.: ,... i .'

1..{;'.r i1.;:.,;: {:1-. . r ,,. "',.i:i-:;l$;i'1",.

"-l:;j;.'l': i,i,!"','-' ", r., -,,.1{.:-f1;.1.;i.- ;,,*;r,r'd\; i.':,{r. .r . ' ,;-*:*jjt-,':*r.,. :.:, .: ';', '

;n*.1. , ',j;:'iit#:it:';',: r: r: " ;, . r,. r' -.. :._ '-rna:-,atFq rii.l: :,':.. .t.il' ,. ,.. , _,...:

. l.,, ! {'{ AgSftk}ij:|ii,!: ' , rt- | : r. - ,.,'

-1 *- S.rr.i"ii{.,rr. ,1 ..iil

,-,,. ;' , : -,;r:1.,:".ft:ff*""1){,;.'.:;. .:j:l ,4-'s!:.;.:, i+. .,:...lli ?-X,r'.r *- i

f.,' ,ji : ,.,, ., .." -.,:;:t:.*,S':f,'t:,;

; ' J r-._ tit* 1:i:&; r.''/i*% ",nr r, I ^. r' - 1r. ,1 ., :. .. t,:;i;t&:.,.iifl!F I

,: "'.. " . T"&r r*-'i,i*,E:;,!',.li;,<,

. ;,, r" .

. . . .., ..." ...,.. . ;'i.".,r,iff;ffijg,r.l',j :,:, r,,., ;.'-.:i,..' "'. i;,J:.rt,j"r!Iiff*t;* fril"-*,+.:- i. r 3.';i": . . ir. ir; |'.r'i\.

-.l -. ' 'Y ..J -'1

*'sj*'..{.{s. ;n. i j;. ir: r,: .,.:' ;,i!.j:';:&$ffHmii

'' ::. .i . "'' ".";liHi:L*Y[tli'::',.:'.j: ' '-rl::,;it**3F lqgl!:!.'r;:t. d .j.

::

"i{,"lF

4a