redacció: liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517- publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Cas Mercuri pàg 7

El Suprem ratifica els16 mesos de presó perals germans Bustos

Polèmica pàg 8

Denuncien un policiamunicipal per suposatabús d’autoritat

No rotund del govern local a la represa del Quart Cinturó

L’alcalde s’oposa al projecte i proposa com a alternativa unir la C-58 amb Castellar i millorar la xarxa de trens pàg 3

Clíniques ‘corcades’L’escàndol de Vitaldent i Funnydent esquitxa de ple la ciutat pàg 6

líniavallèsedició sabadell liniavalles.cat · 29/2/2016 · Núm. 32 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Sanitat pàg 9

Demanen a la Generalitatmés recursos per al Taulí

Esports pàg 14

Can Llong es prepara per ala Copa del Rei de waterpolo

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 12

| 2 29 febrer 2016 Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517líniavallès.cat

3 | líniavallès.cat29 febrer 2016En Portada

La polèmica està servida» Sabadell s’oposa a la construcció del Quart Cinturó i l’alcalde recomana millorar la xarxa ferroviària

» El govern local proposa com a alternativa unir la C-58 amb Castellar per les rondes Nord i Oest

La construcció de la B-40, co-neguda com a Ronda del Vallèso Quart Cinturó, torna a generarpolèmica. Fa uns dies la minis-tra de Foment, Ana Pastor, vaanunciar que pròximament li-citarà l’estudi informatiu deltram entre Terrassa i Granollers,passant per Sabadell. Unes obresreclamades per bona part deles entitats i ajuntaments de lacomarca i pel mateix consellerde Territori i Sostenibilitat, Jo-sep Rull, que fa uns dies criticavael govern espanyol per la deixa-desa d’aquest projecte.

L’anunci, però, no ha agradatgens al govern local de Sabadell,que està “absolutament en con-tra” de la construcció d’aquestainfraestructura. L’alcalde, Juli

Fernàndez, considera que “enlloc de gastar-se diners en laconstrucció de la carretera, l’es-tat espanyol hauria de centrarels seus esforços a millorar la de-ficitària xarxa ferroviària”.

Es dóna el cas que el primertinent d’alcalde de l’àrea de Te-rritori i Sostenibilitat, que serà

qui substitueixi Juli Fernàndezcom a alcalde l’any 2017, MatiesSerracant, pertany a l’entitatCampanya Contra el Quart Cin-turó (CCQC), de la qual n’ha si-gut portaveu. L’oposició al pro-

jecte és, per tant, absoluta, ja queSerracant afirma que les co-marques del Vallès Occidental iOriental “no necessiten una al-tra via ràpida que les uneixi pelnord, sinó que s’han d’optimit-zar els eixos que ja es tenen”.

L’entitat CCQC, per la sevabanda, també ha reaccionat a lapromesa de la ministra, la qualqualifica d’“acte electoral delPartit Popular”.

POSSIBLE ALTERNATIVASerracant, però, no es limita anegar-se a la construcció de lavia, sinó que proposa alternati-ves, entre les quals aposta perunir la C-58 (l’autopista Te-rrassa-Barcelona) amb Castellardel Vallès per les rondes de Sa-badell-Oest (ja construïda), laNord (pendent de fer) i l’actualcarretera de Sabadell a Castellar,una actuació que oxigenaria laGran Via i la ronda de Ponent

sabadellenques i substituiria lapolèmica Ronda del Vallès. Persolucionar el problema d’unir lesdues comarques vallesanes ambel Baix Llobregat, Serracant pro-posa que l’AP-7 a l’alçada del Pa-piol sigui la via d’enllaç.

Pel que fa al posicionamentfavorable al Quart Cinturó d’al-

tres poblacions veïnes com Te-rrassa, Serracant assegura que cal“crear taules on poder tractar eltema”, però recorda que aques-ta infraestructura “respon a unmodel caduc que no tenia la co-

rrecta dimensió de les infraes-tructures ni de la demanda”. Enaquest mateix sentit s’ha mani-festat el secretari de la CECOT,David Garrofé (a favor de lesobres), que advoca pel diàleg i re-marca que “cal parlar-ne més ibuscar solucions”.

L’OPOSICIÓ, A FAVOREls partits de l’oposició de Saba-dell no pensen com el govern lo-cal i es mostren partidaris de laconstrucció del Quart Cinturó. ElPSC considera que aquesta viaaportarà beneficis a la ciutat. Elseu portaveu, Josep Ayuso, re-marca que és “una eina fona-mental per garantir i fomentar lacompetitivitat del territori”. Elmateix pensa el portaveu deCDC, Carles Rossinyol, que as-segura que els convergents sem-pre han defensat la via, peròcreu que “una part ha d’anar so-terrada” al seu pas per la ciutat.

Pamela MartínezSABADELL

L’entitat Campanya Contra el Quart Cinturó s’ha manifestat diverses vegades en contra de la construcció de la via. Foto: CCQC

La Ronda del Vallès

és una demanda

de diferents entitats

de la comarca

La CECOT i el

govern de Sabadell

advoquen pel diàleg

per trobar solucions

| 4Opiniólíniavallès.cat 29 febrer 2016

publicitat 686 429 517

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniavalles@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniavallès.catDipòsit legal: B 12317-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

4L’eix de la prosperitatper Jordi Lleal

Llegeixo aquest titular a un dia-ri: ‘Fracassa l’eix de la prospe-ritat’. Fa uns anys, el PP vapromoure una aliança entre lesautonomies de Madrid, ambEsperanza Aguirre, País Valen-cià, amb Francisco Camps, iles Balears, amb Jaume Matas,amb la intenció de poder des-encaixar els lligams més o me-nys potents entre Catalunya i elsveïns dels somniats i enyoratsPaïsos Catalans. El poder cen-tral, amb José Maria Aznar alcapdavant, hi posava totes les fa-cilitats i el PP tots els lligamsideològics i d’interessos. Comfer-ho? La frase “València plat-ja de Madrid” n’és un indicatiu.La persecució de l’ensenyamentdel català a les escoles amb elboicot a la seva exigència per ac-cedir a càrrecs a l’administració,impulsar acadèmies de la llen-gua sense cap rigor científic, ne-gant la unitat de la llengua ca-

talana, el tancament de repeti-dors de TV3, etcètera va ser unapolítica estudiada i portada afons pels cervells del PP.

Anys i panys reclamant laconnexió del llevant amb Ca-talunya via corredor del medi-terrani i... resultat? Ni el mésmínim cas, per part dels suc-cessius governs espanyols, nofos que també comportessin lli-gams a més dels comercials, elsculturals i d’afinitat d’interes-sos polítics. Però vet aquí queun dia comencen a sorgir alstres territoris esmentats casosde prevaricació, fraus de llei,trames de corrupció i altresafers foscos, en grau superlatiu.En definitiva, ara ha quedat pa-lès que l’eix de la prosperitat deles tres autonomies era real-ment per a la prosperitat delPP. El fracàs, en tot cas, seràper haver estat descoberta latrama de corrupció.

Actualitat a la xarxa

#ElQuart#Geni #AcordInsuficient?

@Carles_Domenech: El toc amb la plantadel peu de Messi per desplaçar Čech en elprimer gol del Barça és una petita obrad'art (una més).

@JaumeICastigador: Sánchez i Riveraanant d'estadistes per signar un pacte traï-dor davant de les càmeres que no elsserveix per a res. Quanta vergonya aliena.

@EricIR: Per l'anunci del nou disc, esperoque els Manel no hagin passat també a lamúsica electrònica i només sigui unacançó.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

5 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniavallès.cat29 febrer 2016

@gerardotc: Pedro Sánchez y AlbertRivera estarán esta tarde en el FNAC firmando pactos de Gobierno a partir delas 19h.

@aleixrenye: En Zuckerberg diu que està"a Espanya" per menjar "jamón" i noméstraieu fotos d'ell corrent per SagradaFamília i Montjuïc.

@jordiribasjose: La condemna per l'assalta la Blanquerna és light en relació amb lagravetat dels fets i a la petició del Fiscal. Moltmalament.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Perdre el temps amb premeditació itraïdoria és una cosa que només potfer l'home. Els animals no tenen la ca-pacitat de sentir-se culpables: no sa-ben el que és el remordiment, i menysencara el remordiment provocat perla pèrdua de temps conscient (notamental: cal una paraula per a això. Se-gur que els alemanys i els japonesosen tenen una).

Quan vaig esborrar el meu comp-te de Twitter crec que duia uns 28.000tuits. Calculant per sobre, a 140 ca-ràcters per tuit, surten 3.920.000 ca-ràcters, que són una mitja d'un miliónou-centes seixanta mil paraules.Amb una font estàndard de cos 12 enssurten quatre mil tres-centes cin-quanta-cinc pàgines, el que vol dir quepodria haver escrit l'equivalent a Larecerca del temps perdut de Proust iLa broma infinita de D.F. Wallace –amb les notes incloses– en el tempsque he invertit escrivint gilipollades aTwitter.

Vol dir això que si no haguéssimperdut vilment hores i dies tuitejantsobre nicieses o escrivint eulògies aFacebook, podríem haver escrit sis oset novel·les? Per descomptat queno, perquè pressuposar que la majo-ria d'usuaris de xarxes socials sabenescriure o tenen estudis és com espe-rar que l'Espanyol golegi el Madrid enpartit de lliga. Però la dada és prou sig-nificativa per fer-nos pensar una

mica. I això, en aquests temps que cor-ren, ja és molt.

El meu professor de literatura, undels homes més intel·ligents que he co-negut mai, em va dir que calia perdreel temps sense por. Deia que era ne-cessari aixecar-se de l'escriptori, deixarde treballar i saber que en els següentsvint o trenta o seixanta minuts te n'a-niries a jaure al sofà a no fer absoluta-ment res. Ser conscient que anaves a nofer res. Aquell exercici et permetia sa-ber que ja havies tingut el teu momentzen del dia, un moment lliure de pre-ocupacions en què alliberes la ment it'oblides dels drames del dolorós caosdiürn, i ja podies tornar a treballar.

Per desgràcia, aquest moment haestat substituït per centenars de mi-cromoments de relax camuflats queanem encadenant al llarg del dia:tuitegem mentre treballem, pengemuna foto, actualitzem el blog, fem elcafè, fem el cigarro, escoltem el but-lletí de les 11. Si sumes tots aquestsmoments veuràs que has estat horessense fer res productiu, però que l'es-très provocat per aquests instantst'ha fet bullir el cervell.

Però ho seguirem fent. Perquèhem arribat a un punt en què jaure alsofà ens sembla una pèrdua de tempsirreparable. Hem d'escriure, fer fotos,explicar què fem, què dinem i onsom. No sigui cas que, per un mo-ment, deixem de ser interessants.

4L’art de procrastinarper Jair Dominguez

Les avaluacions dels darrers anys ensmostren que a Catalunya i a Sabadell hiha aproximadament un 25% de nois inoies que no superen la secundària ob-ligatòria i en molts casos abandonenl’escola abans dels 16 anys. Aquest és unelement preocupant i encara ho és méssi s’analitzen algunes zones de la ciutat,on aquestes dades es disparen fins al50% de la població escolar.

Aquestes xifres contrasten amb elsobjectius fixats per la comissió d’edu-cació de la UE per a l’any 2020, en quèpreveu que un 85% de la població superiels estudis secundaris postobligatoris.

Cal fer un gran esforç per poder re-conduir la situació i buscar fórmules quepermetin recuperar tots els joves queabandonen prematurament. Una opor-tunitat és incrementar els grups delscursos de formació i inserció i tots elsponts i passarel·les possibles perquèaquest alumnat acabi cursant alguna deles variants de la FP. Aquest és un ele-ment determinant per accedir al món la-boral i per a la seva integració social.

Els Ajuntaments, tot i que tenen po-ques competències en ensenyament,han de ser els més interessats en l’edu-cació dels seus ciutadans. Per això hande ser capaços de pactar plans d’actua-ció conjunts amb l’administració que lessustenta, en aquest cas el Departa-ment d’Ensenyament a través dels Ser-veis Territorials. Les dues administra-cions han d’estar interessades en un ob-jectiu comú: la millora de l’ensenyamentdels infants i dels joves.

L’Ajuntament també ha de sabermobilitzar tots els recursos educatiusexistents a la ciutat i posar-los a dispo-sició de les escoles. Sabadell disposa derecursos i d’agents educatius en àmbitscom la salut, serveis socials, serveis edu-

catius, joventut, esports, policia, es-plais, entitats de lleure, de natura, em-presarials, sindicals, d’excursionisme,esportives, culturals, voluntariat, ONG,etc. A més, la ciutat també disposad’infraestructures com centres cívics, bi-blioteques, museus, teatres, cinemes,instal·lacions esportives, el VaporLlonch, etc. Mobilitzar tots aquests re-cursos i agents educatius en potència enuna direcció estratègica és el que en edu-cació, des del 2004, coneixem com aplans educatius d’entorn.

L’objectiu dels plans educatiusd’entorn és el d’implicar tots aquestsagents i recursos en l’educació d’infantsi joves, sobretot d’aquells que més honecessiten i que estan situats en en-torns més desfavorits. Cal coordinaraquesta actuació amb la tasca delscentres educatius.

Actualment a la ciutat hi ha un plaper millorar l’èxit educatiu i algunsplans d’entorn que fan la seva feina, peròés indubtable que s’han de revitalitzari potenciar, perquè incideixin molt mésen la millora dels resultats educatius delsnois i noies d’aquestes zones.

Per això és una excel·lent notícia l’e-laboració a la ciutat del Pla Estratègicd’Acció Social, en què un dels elementsprioritaris serà l’atenció als infants i jo-ves de famílies desfavorides. Són aquestsels que més pateixen les conseqüènciesde les dificultats extremes de les sevesfamílies.

Assegurar per a aquests infants i lesseves famílies l’alimentació, l’habi-tatge digne, l’atenció sanitària, l’esco-larització, superar la pobresa energè-tica... són elements bàsics que tenenuna incidència fonamental en la mi-llora dels resultats acadèmics i del seufutur com a persones.

4L’abandonament escolarper Blai Gasol (ERC Sabadell)

líniavallès.cat 29 febrer 2016

Ciutat| 6

La ciutat encara no s’havia re-cuperat del tancament de Funny-dent quan fa uns dies es va des-tapar l’estafa de Vitaldent, quetambé podria afectar un grannombre de sabadellencs. El Con-sell General de Dentistes d’Es-panya ja ha alertat que el tren-cament de la bombolla de fran-quícies dentals no els agafa persorpresa i alerten que aquestesdues empreses no seran les úni-ques que tindran problemes.

Fa uns dies la preocupació ila desconfiança s’apoderava delsclients de les dues clíniques Vi-taldent que hi ha a la ciutat,després que la cúpula de l’em-presa fos detinguda per frau fis-cal i blanqueig de diners i el jut-ge decretés presó sense fiança pera tots ells. Els clients no podien

evitar pensar en el cas Funny-dent, empresa que va tancar a fi-nals de gener deixant els pa-cients amb els tractaments amitges. En el cas de Vitaldent,però, les dues clíniques de Sa-badell segueixen funcionant ambtotal normalitat i seran els fran-quiciats qui hauran de decidirquines mesures emprenen.

CAS FUNNYDENTNo han tingut la mateixa sort elspacients de la clínica dentalFunnydent, situada a la rondaZamenhoff, que a finals de generes van trobar les portes tancadesquan anaven a una visita. Els tre-balladors feia tres mesos que nocobraven. Només 24 hores des-prés del tancament de la clínica,el propietari, Cristóbal López,va ser detingut i empresonatcom a mesura provisional i s’en-fronta a una pena de sis anys depresó per un delicte d’estafa.

Molts dels pacients d’aques-

ta clínica havien fet grans inver-sions i el seu tancament ha fetque s’hagin quedat amb els trac-taments a mitges i en el pitjordels casos havent de continuarpagant les despeses.

Encara no se sap quin és elnombre total d’afectats a Saba-dell, però des de l’OMIC assegu-ren que ja han assessorat cente-nars de persones. Pel que fa a lesreclamacions, si el tractaments’ha finançat i encara s’està pa-gant, cal sol·licitar la paralitzaciódels crèdits a les entitats finan-ceres. També s’ha de demanar elretrocés dels pagaments ja efec-tuats en cas que els tractamentshagin quedat a mitges o s’hagi pa-gat per avançat.

La conselleria de Salut de laGeneralitat, per la seva banda,està estudiant presentar-se enla causa i s’oferirà al jutjat queinstrueix el cas per recuperar icustodiar les històries clíniquesdels usuaris.

Clíniques dentals: un nou escàndol a la ciutat

» La justícia acusa la cúpula de Vitaldent de presumpte frau fiscal» Funnydent va tancar sense avisar i deixant els pacients a mitges

Emotiu homenatge a lasabadellenca Muriel Casals

CONDOL4Prop de 2.500 per-sones, segons les dades de l’A-juntament, es van reunir fa unsdies a la plaça Sant Roc per re-cordar i dir adéu a l’expresidentad’Òmnium Cultural i diputadade Junts pel Sí, Muriel Casals.

A més de persones de la so-cietat civil i dels membres de to-tes les forces polítiques de l’A-juntament, l’acte també vacomptar amb la presència de lagermana de Casals i de la pre-sidenta del Parlament, CarmeForcadell.

L’alcalde, Juli Fernàndez(ERC), va destacar que “calia

que la ciutat pogués fer aquestcomiat a la Muriel, on teniamolts vincles”, fent referència alsanys que va viure a Sabadell.Fernàndez també va voler ex-pressar la seva tristor per aco-miadar “algú que estimes i ambqui has compartit molts mo-ments”, però va assegurar que ésimportant recordar-la per “se-guir endavant amb els objectiusde país”. Per acabar, cantaires dediferents corals, juntament ambels assistents, van entonar elCant de la Senyera mentre s’en-cenien espelmes en diversospunts de la plaça.

Polèmica | Acceptat el recurs en contra del trasllat de la Zona HermèticaEl futur dels bars i discoteques de la Zona Hermètica segueix sent incert. Segons l’Associació de Locals d’Oci de

l’Hermètica, el Tribunal Suprem ha acceptat a tràmit el recurs de cassació dels operadors en contra de la sentèn-cia del mateix tribunal que donava la raó a l’Ajuntament en el procés de trasllat dels locals al polígon de Sant Pau

de Riu-sec. Tot i això, els empresaris de la Zona Hermètica segueixen volent negociar amb l’Ajuntament.

RedaccióSABADELL

Unes 2.500 persones van dir adéu a Muriel Casals. Foto: Ajuntament

Vitaldent (esquerra) encara manté obertes les clíniques. Funnydent (dreta) va tancar sense avisar. Fotos: Google Maps

La PAHC aconsegueix aturarset desnonaments del BBVA

HABITATGE4Una nova batallaguanyada. La Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca i la Crisi deSabadell (PAHC) va aconseguiraturar, divendres passat, els setdesnonaments que tenia previs-tos fer el BBVA aquesta setmana.

Els activistes de la PAHC esvan concentrar davant de l’ofici-na de la plaça del Pi fins que fi-nalment van aconseguir que elbanc aturés el desnonament deles set famílies.

Des de la PAHC recordenque fa dos mesos es van reuniramb l’entitat bancaria, la qual es

va comprometre a estudiar totsels casos i poder atendre les de-mandes de lloguers socials, cosaque segons asseguren els activis-tes “no ha fet”. A més, remarquenque el BBVA “segueix fent ús del’assetjament judicial a les famí-lies”. En aquesta mateixa reunió,l’Ajuntament va afirmar que “calpressionar l’entitat fins que ce-deixi lloguers socials i pisos per alparc públic de la ciutat”. Una re-comanació que està complint laPAHC amb les seves mobilitza-cions davant de les oficines delsdiferents bancs de Sabadell.

7 | Ciutat líniavallès.cat29 febrer 2016

El Suprem ratifica els 16 mesosde presó per als germans BustosCAS MERCURI4El Tribunal Su-prem ha confirmat les penesd’un any i quatre mesos de pre-só i la multa de 60.000 euros pera l’ex número dos del PSC, DanielFernández, l’exalcalde de Saba-dell, Manuel Bustos, i el seu ger-mà Francisco, així com els setanys d’inhabilitació per a l’exal-caldessa de Montcada i Reixac,María Elena Pérez.

El Suprem ratifica així la sen-tència, dictada pel Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya(TSJC) el març de l’any passat,per haver manipulat un concurspúblic a l’Ajuntament de Mont-cada i col·locar una persona afi-na al partit. La confirmació de lasentència de la peça Montcadaarriba només una setmana des-prés que el Tribunal Suprem

acollís la vista per estudiar el re-curs presentat per les defensesdels quatre condemnats.

NAVARRO: “NO EL VAIG AJUDAR”Dimecres passat també va decla-rar l’exprimer secretari del PSC,Pere Navarro, investigat (antiga-ment imputat) per tràfic d’in-fluències en una altra peça del CasMercuri, en la qual s’investiguensuposades pressions al ConsellAudiovisual de Catalunya (CAC)perquè Nicola Pedrazzoli, un em-presari amic de Bustos, aconse-guís la concessió d’un canal de te-levisió. En la seva declaració, Na-varro ha assegurat que no vaajudar Bustos ni va fer cap tipusde gestió “ni a favor ni en contra”d’aquesta concessió, que final-ment no es va materialitzar.

La pobresa energètica segueixsent un dels grans problemes delssabadellencs, però només el 20%de les famílies amb dificultatseconòmiques disposen del bosocial. Així ho reflecteix un estudisobre el consum energètic delsusuaris dels Serveis Socials de laciutat, realitzat per les regidoriesde Sostenibilitat i Acció Social del’Ajuntament.

L’informe, que correspon al’any 2014, constata que s’hangestionat 5.569 prestacions d’ur-gència social durant l’any 2014,de les quals 1.274 han estat perdespeses de subministramentelèctric. A aquest concepte s’handestinat 116.597 euros del pres-supost municipal.

Segons aquest estudi, el con-sum mitjà per llar de les famíliesbeneficiàries de les prestacions ésun 29% inferior a les famílies nousuàries dels Serveis Socials. Amés, la majoria es concentren enuna única comercialitzadora i el24% podria aconseguir estalvis sitinguessin contractada la potèn-cia adequada. Cal sumar-hi, tam-bé, el fet que el 9% de les famílies

ateses tenen contractats serveisaddicionals, que en molts casossón innecessaris.

AJUTS PER A L’AIGUAPel que fa a l’aigua, Aigües Sa-badell i l’Ajuntament van signarun conveni per posar en marxaun fons de solidaritat per eximirdel pagament de quotes les fa-mílies en situació de pobresaenergètica. Per fer-ho, Acció So-cial estudia el cas i decideix si hiha dret a la bonificació. L’any2014 es van atendre més de1.350 peticions i es van destinar79.000 euros a aquest fons, que

va ser complementat amb38.000 euros aportats per l’A-juntament.

La revisió de totes les presta-cions i de la documentació espe-cífica inclosa en cada expedientde forma individual ha permèsobtenir aquesta anàlisi. Segons elconsistori, a partir de les dades“es podran prendre decisions iplantejar estratègies d'interven-ció, a més de prevenir possiblesproblemàtiques futures”. La vo-luntat és que aquest estudi tinguicontinuïtat en el temps, de ma-nera que es pugui anar coneixentla situació de manera periòdica.

Moltes famílies no poden pagar la factura de la llum. Foto: Arxiu

Només una de cada cinc famíliespobres disposa de bo social

RedaccióSABADELL

Manuel Bustos en un míting del PSC. Foto: Arxiu

líniavallès.cat 29 febrer 2016

Centre| 8

Algunes actuacions policials a Sa-badell estan en tela de judici. Elpunt en comú és l’agent 1.448,que hauria actuat, segons elsafectats, amb un presumpte abúsd’autoritat. Es tracta de tres ca-sos en els quals el policia hauriaposat multes “injustes”. En con-cret, l’agent va sancionar un noide la Joventut Nacionalista deCatalunya per portar l’adhesiuamb el ‘CAT’ a la matricula; unafornera del Mercat per comentaramb una companya que l’agenthavia aparcat malament el cotxei una comerciant del centre peraccedir al seu carrer, tallat per lesBarraques, quan segons la boti-guera els veïns i comerciants te-nien permís per fer-ho.

Casualment, fa uns dies l’a-gent va intentar aprovar l’examen

per obtenir la seva plaça i no hova aconseguir, motiu pel qual jano forma part dels serveis poli-cials de la ciutat.

Després de conèixer aquestscasos, l’alcalde Juli Fernàndez vaassegurar a Ràdio Sabadell que elgovern ha introduït canvis en lapolicia municipal per poder de-tectar situacions d’abús de poder.L’alcalde es mostra convençutque es tracta d’un cas aïllat, peròremarca que no toleraran “ac-

tuacions que vulnerin els drets delsciutadans i que siguin intolerablesdes del punt de vista ciutadà”.

Els sindicats de policia, per laseva banda, critiquen el “judicimediàtic” que ha patit aquestagent amb la divulgació dels ca-sos, que creuen que s’ha fet per“desqualificar la feina policial”. Amés, remarquen que les afirma-cions fetes des del govern “hanvulnerat la presumpció d’inno-cència del policia”.

El policia hauria posat multes “injustes”. Foto: Arxiu

Denuncien un policia municipalper presumpte abús d’autoritat» L’alcalde diu que ja s’han fet canvis per evitar aquestes situacions

» Els sindicats critiquen el “judici mediàtic” que ha patit el policia

Ratifiquen els problemesestructurals greus de la BassaEQUIPAMENTS4El col·lector dela Bassa pateix problemes es-tructurals greus. Així ho ha rati-ficat la inspecció que ha enca-rregat l’Ajuntament, a través delqual s’ha fet un estudi topogràficen 3D i fotografies d’alta resolu-ció per tenir informació detalla-da. L’estudi, a més, apunta coma causa les terres sobre les qualses va construir la Bassa, que hananat cedint arran del pes de lamacropiscina. Això suposa quecaldrà esperar a la realitzaciód’un altre estudi per saber comsolucionar les deficiències delcol·lector, el cost de les obres i elcalendari. Tot i això, el tinent d’al-

calde de Territori i Sostenibilitat,Maties Serracant, assegura que estreballarà en paral·lel amb les ac-tuacions de renovació de les ins-tal·lacions de la piscina i de lesplatges i afegeix que la prioritatdel govern “és garantir la segu-retat de la ciutadania, perquèseria una greu irresponsabilitatobrir un equipament que nocompleix aquests estàndards”.

Malgrat que encara no es co-neixen els costos de les obres, Se-rracant ha avançat que buscaranels recursos en altres adminis-tracions, com la Generalitat i laDiputació, perquè la Bassa pres-ta servei a tota la comarca.

RedaccióCENTRE

Una imatge de l’interior del Vapor Pissit, on es farà el museu. Foto: Arxiu

Aquest estiu la bassa romandrà tancada. Foto: Arxiu

PATRIMONI4Llum verda alMuseu de la Indústria Tèxtil iLlanera del Vapor Pissit. 18anys després que el projecte esposés per primera vegada sobrela taula i sis anys després ques’aprovés de manera definitiva,dijous passat va sortir del calaixper intentar ser una realitat.

La moció va ser presentadaper CDC, però tots els grups mu-nicipals s’hi van sumar i ho vanaprovar per unanimitat. CDC vapresentar la proposta perquè

creu que l’Ajuntament “té undeute amb la memòria històri-ca de la ciutat” i que “és la ma-nera de conservar el materialtèxtil sabadellenc”.

El tinent d’alcalde d’urba-nisme, Maties Serracant, va la-mentar que el Vapor Pissit “noestigui més protegit” i va agrairal PSC que s’hagi sumat al pro-jecte “després d’aturar-lo du-rant el seu mandat”. El regidorde C’s, José Luis Fernández, varecordar que, com que l’Ajunta-

ment no té els diners per portara terme el projecte, “caldrà anara buscar-los a altres adminis-tracions”. Una idea que va com-partir el regidor del PSC, CarlesBosch, i el del PP, Esteban Gesa.

Durant aquests 18 anys queel projecte del Vapor Pissit haestat pendent de portar-se aterme, s’ha hagut de fer una in-tervenció de conservació del’edifici amb el finançamentdels Fons Estatals per a la Sos-tenibilitat Local.

El Vapor Pissit serà un museu

Successos | Tres ferits per l’esfondrament del fals sostre d’una nauTres homes van resultar ferits aquest dissabte per l’esfondrament del fals sostre d’una nau a la plaça

Laietana. Dues de les víctimes estan en estat crític i van ser traslladades a la Vall d’Hebron i a l’Hospitalde Terrassa. La tercera es troba en estat greu a l’Hospital de Sabadell. El succés es va produir a mig

matí quan el sostre de pladur va cedir i va caure sobre quatre de les 15 persones que reformaven la nau.

líniavallès.cat

9 |

Creu Alta29 febrer 2016

Societat | El Tallaret comença a caminarEl Casal Popular El Tallaret va engegar els motors la setmana passada amb la celebració de les primeres

activitats, entre les quals destaquen les xerrades amb contingut crític i els concerts acústics. Des de fa unsdies, a més, s’ha posat en marxa la campanya Engeguem El Tallaret, que pretén captar els primers socis i

suports, els quals, a partir d’una quota col·laborativa, permetran el funcionament del casal en el seu dia a dia.

CULTURA4Només un any des-prés de publicar l’adaptació delLlibre de les Bèsties, de RamonLlull, el sabadellenc Roc Casa-gran torna a sorprendre els lec-tors amb la seva nova creació,L’amor fora de mapa, que es vapresentar al Velòdrom de laCreu Alta.

En aquesta obra, l’autor re-flexiona sobre l’amor i l’amistat,posant en qüestió totes les con-vencions socials que les envol-ten. Una de les particularitats deL'amor fora de mapa és quecombina la narrativa amb una

quinzena de poemes, unint enun mateix projecte les dues pas-sions de Casagran. Però això noes queda aquí, perquè a més delllibre, Borja Penalba i Mireia Vi-ves han musicat les poesies i l’o-bra també comptarà amb undisc. Així doncs, es tracta d’untreball molt complet que cons-ta d’una novel·la i un disc que espoden llegir i escoltar indepen-dentment, sense la necessitat detenir els dos. Segons l’autor, undels objectius d’aquesta obraés “desmitificar la poesia i apro-par-la a tothom”.

L’anunci fa uns dies de la sorti-da de la Clínica del Vallès il’Hospital General de Catalunyadel sistema públic ha tornat a po-sar sobre la taula les necessitatsdel Parc Taulí. L’alcalde, JuliFernàndez, reclama a la Gene-ralitat que doti de més recursosl’Hospital de Sabadell perquèpugui absorbir les operacionsquirúrgiques i els ingressos queara s’estan derivant als dos cen-tres que deixaran de formar partde la xarxa d’hospitals públics.

Per a Fernández, la fi de lesderivacions en centres privats noté cap sentit si no va acompan-yada d’un retorn dels recursos al’Hospital de Sabadell, però in-sisteix que “les derivacions de laClínica del Vallès han de serabsorbides pel Taulí”. Tot això sesuma al malestar dels treballa-dors de l’hospital, que segueixenmobilitzant-se per reclamar l’a-

bonament de les pagues extrespendents i denunciar el col·lap-se que viuen des de fa temps lesurgències del centre sanitari.

Per altra banda, el Síndic deGreuges també ha volgut posarde manifest les dificultats per lesquals passa el Taulí i ha anunciatque prop del 40% de les queixesque rep dels ciutadans sabade-llencs estan relacionades amb les

llistes d’espera de l’Hospital dela ciutat.

Segons el Síndic, Rafel Ribó,“les queixes són sobretot depersones que denuncien eltemps que fa que estan pendentsd’una operació o visita a l’espe-cialista” i remarca que, davantl’allau d’aquestes queixes, hahagut d’impulsar un protocolper agilitzar-ne la resposta.

L’alcalde demana a la Generalitatmés recursos per al Taulí

RedaccióCREU ALTA

Els professionals sanitaris es queixen del col·lapse d’urgències. Foto: Norbert Vila

El sabadellenc Roc Casagranescriu sobre l’amor i l’amitat

La nova obra de l’autor es titula L’amor fora de mapa. Foto: Roc Casagran

líniavallès.cat 29 febrer 2016

Can Llong| 10

URBANISME4Victòria veïnal albarri de Can Llong. Després de10 anys d’espera i multitud demobilitzacions per part delsveïns, el carrer de les Aigües dei-xarà de ser un espai precari perconvertir-se en una via urba-nitzada. Durant el 2016, l’A-juntament asfaltarà el carrer, hicol·locarà vegetació i anivellaràel talús, preparant-lo per quanfinalment s’incideixi en el para-litzat Parc de les Aigües. L’ac-tuació costarà 246.000 euros icomençarà aquest estiu.

Els veïns de la zona han re-but de manera molt positival’anunci del projecte i remar-

quen que el consistori l’ha tinguten compte “gràcies a les sevesmobilitzacions”.

Des de l’Ajuntament desta-quen que “dignificar” aquestazona és una prioritat per al go-vern local, com ho és el Passeigo el Parc del Nord, però assen-yalen que el projecte final delParc de les Aigües “patirà algunscanvis substancials”. La pro-posta del govern Bustos con-templava una inversió de cincmilions d’euros, que l’executiuactual ja ha dit que no farà, per-què creu que “el parc mereix untractament més natural i sensetant intervencionisme”.

El carrer de les Aigües serà una via de primer ordre

Una imatge d’arxiu del carrer de les Aigües. Foto: Google Maps

Centre Cívic | Eduard Asturdillo exposa la seva ‘Experimentació’El Centre Cívic de Can Llong serà fins a la setmana vinent la seu de l’exposició de

l’artista Eduard Asturdillo. A través de la seva obra Experimentació + Experimentació, el pintor mostra les seves vivències en la pintura de forma autodidàctica i reflecteix els

seus intents per aportar quelcom diferent, fruit de l’experimentació i la reflexió.

Les reivindicacions per a la cons-trucció de dos centres educatiusal barri de Can Llong s’intensi-fiquen. La Comissió InstitutArraona-Can Llong-Escola Vi-rolet ha lliurat més de 4.000sol·licituds per a la construccióde l’institut Can Llong i l’escolaVirolet, que han repartit entrel’Ajuntament i els Serveis Terri-torials d’Ensenyament.

Els pares i mares reclamen laconstrucció de dos edificis defi-nitius que substitueixin els ba-rracons on actualment s’impar-teixen les classes d’aquests doscentres. Però mentre això no ésuna realitat, exigeixen “la millo-ra de les actuals condicions do-cents dels alumnes de l’InstitutArraona-Can Llong, com són au-les de laboratori, de desdobla-ment, un gimnàs o l’ampliació imillora de l’actual pati d’esbarjo”.

La Comissió també s’ha reu-

nit en els darrers dies amb el pri-mer secretari del PSC, Miquel Ice-ta, al qual li han transmès la ne-cessitat d’aquests equipaments.Iceta s’ha compromès a traslladaraquestes demandes al Parlamenta través de preguntes o mocionsi remarca que “Sabadell no estàprou ben dotat en matèria edu-cativa i la Generalitat no es pot es-cudar que hi ha altres prioritatsper no donar una resposta aaquesta qüestió”. L’alcalde, JuliFernàndez, ja ha fet una petició ala nova consellera d’Ensenya-

ment, Meritxell Ruiz, perquè tin-gui en compte la necessitat del’institut al barri de Can Llong iCiutadans va presentar fa uns diesuna proposta de resolució al Par-lament per desencallar la cons-trucció d’aquest centre.

Mentrestant, aquest diu-menge, les famílies van fer unamasterclass de zumba reivindi-cativa al Parc d’Odessa, durant laqual van anunciar que abansque acabi el curs elevaran unamoció al Ple municipal per de-manar la construcció de l’institut.

Més de 4.000 persones reclamenconstruir dos centres educatius

RedaccióCAN LLONG

Les sol·licituds s’han lliurat als Serveis Territorials i a l’Ajuntament. Foto: Comissió

líniavallès.cat

11 |

Comarca29 febrer 2016

Comerç

Ambulàncies | Grup La Pau comença a operar al Vallès OccidentalLa cooperativa d’ambulàncies Grup La Pau ha estat adjudicatària de diversos lots del concurs de transport

sanitari convocat per la mútua FREMAP. Arran d’aquesta adjudicació, la cooperativa badalonina comença-rà a operar al Vallès Occidental, comarca on mai abans havia prestat serveis, i augmentarà la seva presèn-

cia a la ciutat de Barcelona. En total, entraran en funcionament 17 vehicles, 14 de tipus A2 i 3 de tipus C.

Pimec Comerç Vallès Occiden-tal alerta dels possibles perillsque pot ocasionar la proliferacióde macro projectes comercialscom el de Sant Pau de Riu-sec oel nou Terrassa Plaça, que s’a-caba d’anunciar i que tindrà56.000 metres quadrats de bo-tigues.

Pimec Comerç fa una crida alsAjuntaments a revisar “el seucompromís amb els models deciutat i d’ús del territori amb ur-gència, si es pretén preservar elmodel de ciutat compacta i com-plexa d’usos mixtos residencialsi comercials”, i alerta que unamanca de previsió o planificaciópot perjudicar les estratègies mu-nicipals o “la tan reclamada ipregonada recuperació indus-trial”. Així, destaca que “el sól in-dustrial disponible pot veure’stransformat en comercial en un

tancar i obrir d’ulls, si no se’n re-visen els usos amb urgència”.

El president de Pimec Co-merç al Vallès Occidental, Jau-me Maranges, alerta també so-bre els efectes en la mobilitat dela proliferació de grans superfí-cies comercials fora de les tra-mes urbanes. Maranges mani-festa que això “comporta inevi-tablement nous desplaçamentsamb vehicles privats, afegintmés pressió a unes infraestruc-

tures viàries comarcals ja proupenalitzades”, la qual cosa tam-bé contribuiria a restar “encaramés la competitivitat industriali laboral de la comarca”.

La patronal vallesana de co-merç es proposa realitzar unaronda de contactes amb els mu-nicipis que en aquests momentstenen plans o projectes comer-cials en marxa per tal de poderconèixer de primera mà i ambdetall els seus plantejaments.

La patronal alerta dels perillsdels macro projectes comercialsRedaccióSABADELL

Pimec fa una crida a revisar els models de ciutats. Foto: Pimec Começ

Els alcaldes de la comarca faranun front comú per exigir l’apli-cació de la llei 24/2015 de me-sures urgents per afrontar l’e-mergència en l’àmbit de l’habi-tatge i la pobresa energètica. Ac-tualment a la comarca hi ha223.878 persones en risc d’ex-clusió social i més de 5.000 ha-bitatges buits.

El president del Consell Co-marcal, Ignasi Giménez, remar-ca que tots els alcaldes han de sercapaços “de desenvolupar la lleii aconseguir que les empreses escomprometin a crear un fonsper fer front al deute de les per-sones que no poden pagar elssubministraments bàsics”.

L’alcalde de Sabadell, JuliFernàndez, destaca la impor-tància d’aquest tema i remarca

que des de “Sabadell ja fa tempsque s’hi treballa impulsant me-sures per fomentar el desplega-ment de la normativa i evitar tallsde subministrament”. En aquestsentit, afirma que “fer ara unfront comú a la comarca, des dela coordinació i el treball con-junts, ens uneix més i ens dónamés força en la lluita per exigir elcompliment de la llei”.

L’acord dels alcaldes preveula creació d’una comissió mixta

Habitatge-Serveis Socials quearticuli el treball de regularitza-ció d’ocupacions i el seguimentde les famílies més vulnerables enrelació amb l’habitatge. També estreballarà entorn d’una taula so-bre la Pobresa Energètica, inte-grada per representants comar-cals, municipals i de les principalssubministradores d’energia i ai-gua, pel desenvolupament deprogrames de lluita i mitigació dela pobresa energètica.

Els alcaldes faran una comissió mixta Habitatge-Serveis Socials. Foto: CCVO

Front comú dels alcaldesvallesans pel dret a l’habitatge

L’economia social crea 10.000llocs de feina a la comarca

LABORAL4Un informe del Con-sell Comarcal del Vallès Occi-dental revela que a la comarca hiha ja 1.531 iniciatives de caràc-ter social i solidari, una xifra quesuposa el 5% del teixit econòmicvallesà i prop de 10.000 llocs detreball.

El conseller comarcal, JoanCarles Paredes, assegura quedurant el 2016 treballaran “unadiagnosi més acurada de les ac-tivitats, en l’àmbit quantitatiu iqualitatiu, que permetrà teniruna radiografia més concreta”. Amés, també s’iniciaran diferents

propostes per fomentar l’eco-nomia social, donar suport a lespersones que tinguin idees i perposar en contacte els diferentsagents, fet que segons Paredes“farà que els projectes creixin i elsector s’enforteixi”.

El regidor de Treball i Em-presa de l’Ajuntament de Saba-dell, Eduard Navarro, remarcaque per al seu govern “això im-plica un canvi de dinàmica entreinstitucions i entitats, veritablesprotagonistes de l’Economia So-cial i Solidària, i passar a unanova fase d’interrelació”.

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

Hotels | Els allotjaments de la ciutat, plens gràcies al MobileLa setmana passada els hotels de la ciutat i de tota la comarca van registrar un ple absolut gràcies al Mobile World Congres (MWC). La massiva ocupació també ha beneficiat els serveis complementaris que ofereixen els diferents municipis i els diversos comerços, que han vist com s’incrementaven les seves vendes.

RESTAURACIÓ4Bons temps pera la restauració de Sabadell.Durant l’any passat, els bars irestaurants de la ciutat van re-gistrar un creixement dels in-gressos del 4% respecte del 2014.Unes xifres que donen espe-rances als restauradors per pen-sar que la tendència positiva esmantindrà durant enguany.

El president del Gremid’Hostaleria de Sabadell, JordiRoca, ha remarcat en una en-trevista a Ràdio Sabadell queaquest creixement es deu al fetque els restauradors han fet“un ajustament de preus i de mi-

des per poder ser més atractiusamb els menús”, cosa que se-gons Roca ha permès que elnombre de menús dels bars irestaurants hagin anat a l’alça enl’últim any.

Actualment, Sabadell comp-ta amb uns 2.000 establiments,uns 800 dels quals associats alGremi, dedicats a la restaura-ció, cosa que representa unper cada cent habitants. Tot ique és una proporció alta, Rocaassegura que és una dada en-ganyosa perquè la concentracióde locals va en funció de lazona on estiguin ubicats.

Remuntada dels restauradorsde la ciutat durant l’any passat

líniavallès.cat 29 febrer 2016

| 12

Entrevista

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda– sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,

amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

F. Javier RodríguezSABADELL

13 | líniavallès.cat29 febrer 2016Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú– amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióSABADELL

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

líniavallès.cat 29 febrer 2016

Esports| 14

Ja està tot a punt. Entre divendresi diumenge es disputarà la tren-tena edició de la Copa del Rei dewaterpolo i la ciutat rebrà elsvuit millors equips de la Divisiód’Honor que lluitaran per escriu-re el seu nom al palmarès de lacompetició. Per tercer cop a la his-tòria, Can Llong serà l’escenarid’aquesta competició, desprésd’acollir-la als anys 2002 i 2009.

El partit entre el Sant An-dreu i el Barcelona serà el queobrirà la competició a dos quartsde 4 de la tarda. A les 5 es veuranles cares Mataró i Canoe, a dosquarts de 7 el Sabadell debutaràcontra l’Atlètic Barceloneta en elpartit que es considera la final an-ticipada, mentre que el matx en-tre el Mediterrani i el Terrassa tan-carà la ronda de quarts de final.

Les semifinals es jugaran dis-sabte. La primera a les 12 del mig-dia i la segona a dos quarts de 2.Els dos equips que surtin victo-riosos d’aquests partits s’enfron-taran a la gran final de diumengea dos quarts de 4 de la tarda.

EL FEMENÍ, A LA FINAL FOURObjectiu aconseguit. L’equip sè-nior femení va segellar la classi-

ficació per a la seva quarta finalfour d’Eurolliga consecutiva. Lesde Nani Guiu i Jorge Millán vanempatar divendres passat a lapiscina del Szentes hongarès (11-11) però gràcies a la victòria quevan aconseguir a Can Llong fadues setmanes es van assegurarser a la lluita pel títol. Olympiakos,Kinef Kirishi i UVSE són els altrestres equips classificats.

El Sabadell lluitarà per aconseguir el seu quart títol. Foto: CNS

Can Llong es prepara per a la Copa del Rei de waterpolo

» Els vuit millors equips de la Divisió d’Honor masculina es disputaran el títol en tres jornades de competició frenètica

Carbonell i Mengual guanyenl’or en la seva estrena oficial

SINCRONITZADA4Era el pri-mer cop que competien juntes,però va semblar que ho havienfet tota la vida. Gemma Menguali Ona Carbonell van aconseguirguanyar la medalla d’or a la finalde duet tècnic de natació sin-cronitzada a la sisena edició del’Open Make up forever que esva disputar a Montreuil (Fran-ça) entre el 5 i el 7 de febrer.

En la seva estrena en com-petició oficial, la parella de sin-

cronistes del CN Sabadell vanaconseguir 88.0049 punts, de-rrotant les franceses MargauxChrétien i Laura Augé (84.0293)i la parella mexicana Nuria Dios-dado i Karem Achach (82.8461).

PRIMERES EN EQUIP TÈCNICAquesta no va ser l’única bonanotícia per al club, ja que l’equiptècnic espanyol, on són Carbo-nell i Paula Klamburg, també vaaconseguir la medalla d’or.

TENNIS TAULA4Dos ors i duesplates més per als Falcons. L’e-quip de Joan Nogueras va acon-seguir quatre medalles als cam-pionats estatals de tennis taulaque es van disputar a Valladolidfa dos caps de setmana.

Mònica Weisz i Maria Ba-llester van aconseguir els dos mi-llors resultats de la competició,mentre que Sara Ballester i JoanBarberà van classificar-se per ala final però no van poder guan-yar en el partit decisiu.

Weisz, una de les millors pa-listes del club, va passar per so-bre de l’andalusa del Club Tenisde Mesa Linares Marta Pajares.La sabadellenca va guanyar elpartit per 3 sets a 0 (11-6, 11-2 i11-7) per adjudicar-se la catego-ria femenina de veterans.

L’altre triomf va arribar de lamà de Maria Ballester, que vaderrotar la seva germana Sara ala final de la categoria sub23.Maria no va donar cap opció devictòria i va despatxar el matx

per la via ràpida en 3 sets (11-5,13-11 i 11-8).

El periodista i palista JoanBarberà va tornar a guanyaruna medalla de plata. El veteràjugador va plantar-se a la finaldesprés de derrotar el campió del’any passat als quarts de final,però va topar amb l’esquerrà JonUribarri, el competidor més re-gular de la cita. Barberà va acon-seguir guanyar un set, però vacaure en quatre mànegues (11-5,8-11, 10-12 i 8-11).

Futbol | El CE Sabadell rep la visita de l’Atlético LevanteLa temporada encara la seva recta final i el CE Sabadell encara vol lluitar per arribar a

les darreres jornades amb opcions de lluitar per l’ascens. Per aconseguir-ho, el conjuntarlequinat s’ha de fer fort a casa i sumar tot el possible a domicili. Aquest diumenge,

l’equip rebrà la visita d’un dels pitjors classificats de la lliga, el filial de la UD Levante.

RedaccióSABADELL

Les sincronistes van exhibir-se a França. Foto: Twitter (@OnaCarbonell)

Els Falcons es llueixen a l’estatal

Quatre palistes van tornar de Valladolid amb premi. Foto: FTT

15 | Agenda líniavallès.cat29 febrer 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIUMENGE 13 DE MARÇ18:00 Suite d’Oscar Wilde. Espectacle teatral amb

Sergi Mateu al capdavant. L’actor represen-tarà alguns textos del cèlebre dramaturg ir-landès. / Espai Cava Urpí.

DIMECRES 9 DE MARÇ10:00 Xerrada Dones, essència africana. A par-

tir d’una exposició de Salvador Berdajín s’or-ganitzarà un cafè tertúlia per explicar laimportància de les dones al dia a dia dels po-blats africans. / Casal Cívic Rogelio Soto.

DIMARTS 22 DE MARÇ18:00 Taller de fotografia digital. Seminari

que té com a objectiu donar les claus per ferservir la càmera digital i explotar al màximtots els seus recursos tècnics. / Escola Muni-cipal d’Art Illa.

FINS AL 18 DE MARÇTot el dia Els mitjans de transport. Exposició fo-

togràfica sobre la història del transport pú-blic. A les 19:30 es projectarà la pel·lícula LaGran Via de Sabadell. / Complex de Gent GranSant Oleguer.

FINS AL 31 DE MARÇMatí-Tarda A partir de demà, la Galeria Traç d’Art

oferirà la mostra pictòrica Emocions, que in-clourà obres d’artistes locals i de la resta delpaís. / Galeria Traç d’Art.

DIJOUS 10 DE MARÇ18:00 L’hora del conte: Animàlia. Un espectacle

de contes ferotges i fantàstics. Animàlia és unbosc petit o gran, segons es miri o un mus-sol que compta estels per dormir. / Bibliote-ca dels Safareigs.

DIUMENGE 20 DE MARÇ09:30 Benedicció de rams. Coincidint amb el Diu-

menge de Rams, els més petits de la casa po-dran beneïr la palma a la porta de la parrò-quia. /Parròquia de la Puríssima Concepció.

DIUMENGE 6 DE MARÇ12:30 Partit d’handbol entre l’OAR Gràcia i El Po-

lar Maristas corresponent a la vint-i-dosenajornada de la Primera estatal masculina. / Pa-velló OAR Gràcia.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Penúltima sessió d’aquest musicalque retrocedeix fins a l’antiga Grèciaper explicar la vida i les aventuresd’Hèrcules, el fill de Zeus i Alcmena. /Teatre Sant Vicenç.

Les aventures del semi-déu Hèrcules arriben a la ciutat

Ds. 19 de març a les 18:00

Activitat pensada perquè tota la famíliadescobreixi com eren els nostres avant-passats observant els cranis del mu-seu. / Institut Català de PaleontologiaMiquel Crusafont.

Descobrim els nostres avantpassats en famíliaDc. 23 de març a les 11:30

El quintet musical liderat pel saxofo-nista Joan Chamorro i la cantant An-drea Motis oferirà dos recitals musicals./ Espai Cava Urpí.

Joan Chamorro i Andrea Motisofereixen dos recitals musicals

Dv. 11 de març a les 19:00

Partit corresponent a la vint-i-vuite-na jornada de Segona divisió B entreel CE Sabadell i l‘Atlético Levante. /Nova Creu Alta.

El CE Sabadell rep elfilial de la UD LevanteDg. 6 de març a les 12:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 16 Pròxima edició: 29 de març29 febrer 2016líniavallès.cat