LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA

Vegetació Mediterrània

Vegetació Muntanya Mitjana

Vegetació d´Alta Muntanya

Pag-1

Vegetació d’alta muntanya: 

La vegetació que predomina és de boscos d’avets i de pins negres. Aquests arbres no perden la fulla, estan adaptats al fred i a la neu. Per sobre dels 2300 metres, i fins als 3000 metres, hi trobem prats d’herba. Als cims de les muntanyes més altes pràcticament no existeix vegetació perquè hi ha neu gairebé tot l’any.

Pag-2

Vegetació de muntanya mitjana: 

La vegetació és la que es troba entre els 700 metres i els 1600 metres. La vegetació més característica són els boscos de roures i de faigs. A Catalunya queden poques rouredes. Aquestes hanestat substituïdes per boscos de pi roig i per pastures o matollars. De fagedes n’hi ha al Montseny i a la Garrotxa.

Pag-3

Vegetació mediterrània:

La vegetació creix fins als 700 metres. És una vegetació adaptada al clima: als estius calorosos i a la manca d’aigua. A la tardor els arbres no perden les fulles. L’alzina n’és l’arbre més típic. A molts indrets ha estat substituïda per una vegetació d’arbustos i per arbres com el pi pinyoner i el pi blanc. Als territoris més secs i calorosos hi creix la màquia o garriga (margalló, garric, llentiscle). També hi trobem arbustos, com el romaní, la farigola...

Pag-4

Catalunya és un espai intensament transformat per l’actuació humana. Malgrat tot, encara conserva uns quants espais naturals importants. Conservar aquests espais naturals és responsabilitat de la consciència de les persones i de l’Administració. La protecció dels espais naturals és molt important pel seu valor paisatgístic i per les espècies vegetals i animals que hi viuen. Els espais naturals protegits de Catalunya són: els parcs nacionals, els parcs naturals, els paratges naturals, les reserves naturals, les reserves marines i els espais de legislació urbanística.

Espais Naturals protegits de Catalunya

Pag-5

Esperem que us hagi agradat molt aquest treball !!!!!!

Fet per: Gerard Povedano, Rubén Expósito, Jaume del Barco i Aleix Arrocha