Verbs Irregulars

Els paradigmes verbals

Morfologia dels verbs catalans. S. Bech 1

[1] Conjugaci de les formes simples Les formes verbals simples es componen de rel (tnica), de vocal temtica (VT)

prpia de cada conjugaci (tnica), de marca de mode, temps i aspecte (Tps) (tnica) i, finalment, de marca de persona i nombre o concordana:

Rel VT Tps Conc Regles aplicades Conj. esclt va escoltava RF 1. Desaccentuaci 1 cond r s conduirs RF 1. Desaccentuaci 3 tm s tems RF 1. Desaccentuaci 2 bll m bullim RF 1. Desaccentuaci 3 b poss ra u posseireu RF 1. Desac.+RMF 1. Substit. a>e 3 a cnt i n cantin 1

Hi ha tres paradigmes regulars que es diferencien entre ells

per la vocal temtica caracterstica (1: --, -a-, --; 2: --, -e-, --, --; 3: --), per la presncia de lincrement -eix als presents de la 3 a, per les marques de temps de lindicatiu imperfet (1: -va / 2 i 3: -a).

Conj. VT VT / increment VT VT / Tps VT sense VT 1 cant-a-r cant-e-s cant-e-m cant-a-va cant-e-ssis cant--is 2 tm-e-r tem--s tem-e-m tem-i-a tem-e-ssis tem--is 3 a serv-i-r serv-eix-es serv-i-m serv-i-a serv-i-ssis serv-eix-is 3 b dorm-i-r dorm--s dorm-i-m dorm-i-a dorm-i-ssis dorm--is Infinitiu I. Present I/S. Present I. Imperfet S. Imperfet S. Present

Sassigna un verb a una conjugaci atenent al gerundi i no pas a linfinitiu (que

excepcionalment pot pertnyer a una conjugaci diferent); per exemple:

el verb tenir (infinitius: tenir de la 3 o tindre de la 2) s de la 3 (gerundi: tenint); el verb escriure (infinitiu escriure de la 2) s de la 3 (gerundi: escrivint).

[2] Regles fontiques (RF) En la formaci de les formes verbals cal tenir present diverses regles fontiques que

actuen en la formaci dels mots:

RF 1. Desaccentuaci: si les diverses parts que componen un mot (rel i morfemes) sn tniques, noms es realitza lltim daquests accents subjacents: per exemple: /n+hv--a trb--d-e-s mlt-ssim-e-s/ nhavia trobades moltssimes. RF 2. Ensordiment de les oclusives finals de mot (bdg ptk) (davant de pausa o vocal); per exemple: /estg agafd/ estic agafat; observeu /estgu-i agf--d-a/. RF 3. Inserci duna /d/ eufnica entre n o l finals de sllaba i r inicial de sllaba seguida de vocal; per exemple: estendre, romandr, compondria, vendre, voldria. v.model tm e r temer tm e r a temeria drm r dormir 3 ml r pn r a tn r

ml +d r moldr pn +d r a pondria tn +d r e tindre 2 Aquest procs tamb ha produt noms o adjectius com divendres, cendra, tendre; per exemple: DIE(M) VENERIS > divenres [nr] > divendres / divenres [nrr] (rossellons).



[3] Regles morfofonolgiques Podem considerar regulars els canvis provocats per les regles segents:

RMF 1. Substituci de /a/ tona per /e/ quan duu immediatament a continuaci una marca de persona o nombre; per exemple: Verb: /knta+s, anva+m, anva+w, knta+n/ cantes, anvem, anveu, canten. Noms, adjectius, determinants: /la+s twla+s lta+s/ les taules altes.

RMF 2. Inserci duna /e/ de sosteniment abans de certs finals de mot (#) de mal pronunciar, seguits o no de -s, com ocorre en els grups consonntics segents: Consonant oclusiva (ptkbdg)+ l o r __ (-s) #; com passa a obr+e(s), ompl+e(s);

batr+e, perdr+e.

v.model drm dorm drm s dorms tm e-r tmer br +e obre br +e s obres bt - r +e batre mpl +e omple mpl +e s omples prd - r +e perdre

Tamb en noms i adjectius com ample, aspre, mestre, cercle, sucre, poble, pobre, vidre, angle o sogre.

Semivocal w + r __ #; desprs de diftong decreixent, com a caur+e, veur+e, riur+e o cour+e:

v.model tm e-r tmer tm e-r tmer tm e-r tmer vw - r +e veure sw - r +e seure kw - r +e coure

Consonant rr o una altra consonant geminada __ (-s) #, com a corr+e(s). v.model tm tem tm s tems tm tem krr +e corre krr +e s corres rekrr +e recorre

Tamb en noms o adjectius amb rel acabada en les mateixes consonants com esquerre, torre, perenne, rotlle o rotllo, motlle o motllo.

Consonant fricativa coronal (sons: essa [s], zeta [z]; xeix [], jota o ge []) __ -s #; com ocorre amb tuss+es, cus+es, coneix+es o serveix+es i fug+es.

v.model tm s tems tm s tems s ts +e s tusses konix +e s coneixes fr-ix +e s fereixes kz +e s cuses fg +e s fuges kbr-ix +e s cobreixes

Tamb en el plural de noms i adjectius masculins aguts acabats en fricativa coronal apareix una vocal de suport: gossos, gasos, calaixos, rojos (/per: roigs); la vocal de sosteniment daquests noms i adjectius, emper, ja no s e, com al catal antic, (los monges) sin o (els monjos).



[4] Les irregularitats verbals Moltes formes verbals no segueixen estrictament els verbs considerats model de conjugaci: sn irregulars. Vegem, ara, els principals tipus dirregularitats en catal.

Irregularitats de la rel Un cert nombre de verbs presenten rels alternants (rels diferents segons la forma verbal); per mentre que alguns verbs mostren solucions niques, la major part segueix certes pautes.

No segueixen cap pauta verbs com - sser: (ser, sser, sc, som, ets, sigui, frem, eres, estat); - anar: (anem, vagis, vas, vs); - fer: (faig, fas, fem, feia, facin).

Bona part dels verbs irregulars segueix unes pautes; aix fa que els puguem subagrupar: a. La irregularitat ms comuna de la rel s laparici duna consonant velar: a1. Aquesta consonant velar sol ser /g/, encara que de vegades s /sk/:

moldre: molgui; venir: vinc; estar: estigu / viure: visc; nixer: nascut. a2. La consonant velar apareix en determinats temps i persones:

- indicatiu present (1 sing): conec / coneixes... - indicatiu passat simple: conegu; - subjuntiu present i imperfet: conegui, conegus; - imperatiu (3 s., 1 pl., 3 pl.): conegui, coneguem, coneguin; - participi passat: conegut.

a3. Apareix per addici (molem / molguem) o per substituci (beuen / beguin).

b. Una altra irregularitat s la substituci duna vocal per una altra: collir: cullen; sobreeixir: sobrexen.

c. Algun verb pot tenir dues rels en concurrncia per a una mateixa forma verbal: nixer o nixer; treuen o trauen; naixs o nasqus; venut o vengut.

Irregularitats de la vocal temtica

Presenten delisi o prdua de la vocal temtica

els verbs amb un infinitiu en re, com batre o coure, (a linfinitiu, futur i condicional) i els participis forts (els que mantenen laccent al radical com clos o imprs): Rel VT Temps Rel VT Temps V. model tm e r temer futur tm da temuda participi bt r batr futur komz a comesa participi V. model tm e ra temeria condicional klz a closa participi vn ra vendria condicional estr ta estreta participi V. model tm e r tmer infinitiu drm da dormida participi kw r coure infinitiu obr ta oberta participi



Altres formes verbals presenten casos de substituci de vocal temtica sense que es produeixi canvi de conjugaci.

Rel VT Conj Rel VT Conj Rel VT Conj V. model tm e r 2 tm nt 2 tm a 2 pd r 2 pd nt 2 d i a 2 hv r 2 hv nt 2 r i a 2

Tanmateix en verbs com estar (de la 1) o tenir, escriure o viure (de la 3), la substituci de vocal temtica indica canvi de conjugaci, de manera que certes formes verbals (les velaritzades) pertanyen a la 2 conjugaci; per exemple: estiguem, estigueres o estiguessis; visquem, visqueres, visqussim o viscut; escriguem, escrigu; visquem, visqu, visqus o viscut.

Rel VT Conj Rel VT Conj Rel VT Conj V. model knt res 1 drm s 3 drm m 3 estgu res 2 vsk s 2 eskrgu m 2 estgu ssis 2 tngu s 2 tngu m 2

Irregularitats en lexpressi del temps Trobem delisi de la marca de temps a la 1 persona del singular de lIndicatiu Present dels verbs velars (tinc, visc) i de la marca de participi en certs participis forts (clos, pres):

Rel VT Tps Ind. present Rel VT Tps Participi V. model tm o temo tm d-a temuda dg dic komz -a comesa vng venc klz -a closa vsk visc aprz -a apresa

Tamb hi ha casos de substituci duna marca de temps:

Rel VT Tps Participi Rel VT Tps Condic Rel VT Tps S. Pres V. m tm d-a temuda tm e ra temeria tm i temi ofr t-a oferta hgu ra haguera spig a spiga kj t-a cuita f ra fra spig a cpiga d t-a dita

Irregularitats en lexpressi de la persona La segona persona del singular de limperatiu dalgun verb es realitza amb -s i no pas amb , com s habitual. Observem-ho:

beu- / digues, vulgues, spigues, vs, ves, fes...



[5] Morfemes gramaticals de les formes verbals

Mode Temps Aspecte Nom habitual del temps verbal

Exemples

[- imp][subj] [pas] [fut] [perf] [punt]

Present dindicatiu miro, perds, divideixo - - - - -

Imperfet dindicatiu mirava, perdies - + - - -

Futur mirar, perdran - - + - -

Condicional miraria, perdrem - + + - -

Indicatiu passat (simple o perifrstic)

anares, dividreu vas anar, vau dividir

- + - - +

Perfet dindicatiu ha mirat - - - + -

Plusquamperfet dindicatiu havia mirat - + - + -

Futur perfet haur mirat - - + + -

Condicional perfet hauria mirat - + + + -

Passat anterior dindicatiu (simple o perifrstic)

vas haver mirat, hagueres mirat

- + - + +

Subjuntiu present miri, perdi, divideixi + - - -

Imperfet de subjuntiu ans, perds, eixissis + - -

Passat de subjuntiu vagis mirar + + - +

Subjuntiu perfet hagi cantat + - + -

Subjuntiu plusquamperfet hagussim mirat + + -

Passat anterior de subjuntiu vagi haver anat + + + +

Imperatiu vine, vs + imp - - - -

Aclariments

- El nom dels temps verbals sn meres etiquetes, renovades el 2002 per lIEC.

- Abreviacions usades: mode subjuntiu [subj], mode imperatiu [imp]; temps passat [pas], temps futur [fut]; aspecte perfectiu [perf], aspecte puntual [punt].

Aspecte verbal

Perfecci Duraci [+ perf]: perfectiu (acci acabada):

marca: haver + PP (havien tornat) [+ punt]: puntual (acci vista globalment):

marca: va- / vag- + Infinitiu (vam tornar)

[- perf]: imperfectiu (acci no acabada) [- punt]: duratiu (desenvolupament de l'acci)



[6] Primera conjugaci regular: cantar FORMES NO PERSONALS INDICATIU SUBJUNTIU

Infinitiu Passat (simple) Present cant-ar cant- cant-i Gerundi cant-ares cant-is cant-ant cant- cant-i cant-rem cant-em Participi cant-reu cant-eu cant-at cant-aren cant-in INDICATIU Present Futur Imperfet cant-o cant-ar cant-s cant-es cant-ars cant-essis cant-a cant-ar cant-s cant-em cant-arem cant-ssim cant-eu cant-areu cant-ssiu cant-en cant-aran cant-essin Imperfet Condicional IMPERATIU cant-ava cant-aria cant-aves cant-aries cant-a cant-ava cant-aria cant-i cant-vem cant-arem cant-em cant-veu cant-areu cant-eu cant-aven cant-arien cant-in

Tots els verbs de la primera conjugaci sn regulars, llevat dels verbs anar i estar. Es conjuguen com cantar, entre molts daltres verbs, allargassar, amidar, analitzar,

assecar, avanar, desgranar, despacientar, embrutar, embutxacar, entrebancar, escanyussar-se, esclarissar-se, espanyar, estovar, expatriar, expropiar, gasificar, mobilitzar, mossegar, parlotejar, parpellejar, ploriquejar, queixalar, refrescar, regraciar o simplificar.

Observeu: El verb dar s defectiu a l'indicatiu present: dem, deu. Digueu b: Afaito, em disfresso, munto i desmunto, tanco. Recordeu Avana, avancen; pago, paguem; enaigua, enaigen; asseca, assequen;

obliquar, obliqin; passeja, passegi; anvem, anveu; ans, anssim, anssiu; canvi, canvis, canvin...

Observeu: No sn pronominals baixar, callar, marxar, pujar (castell: bajarse, callar-se, marcharse...); per s que sn pronominals anar-sen, enfilar-se...

Sn diferents:

abaixar / baixar, anomenar / nomenar, assenyalar / senyalar, composar / compondre, continuar / seguir, posar / pondre, posar / ficar...



[6 ort] Problemes ortogrfics dels verbs de la primera conjugaci Canvi de c- (davant a o o) per qu- davant -e o -i.

Abocar, aixecar, aplacar, aplicar, arrencar, assecar, atacar, cercar, certificar, codificar, criticar, dedicar, destacar, ensacar, esparracar, estomacar, explicar, ficar, implicar, indicar, multiplicar, qualificar, rascar, sacar, somicar, sucar, sufocar, tacar, tocar, trencar, trucar. IP Tanco, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen. SP Tanqui, tanquis, tanqui, tanquem...

Canvi de g- (davant a o o) per gu- davant -e o -i.

Abonyegar, abrigar, albergar, apagar, aplegar, atorgar, atrafegar, bellugar, colgar, delegar, deslligar, divagar, doblegar, encarregar, ennuegar-se, esbufegar, fregar, indagar, llogar, mossegar, naufragar, negar, obligar, pegar, pregar, purgar, renegar, rosegar, segar, trigar. IP Pago, pagues, paga, paguem, pagueu, paguen. SP Pagui, paguis, pagui, paguem...

Canvi de j- (davant a o o) per g- davant e oi. Airejar, apujar, assajar, assetjar, avantatjar, barrejar, bloquejar, bracejar, bromejar, coixejar, estiuejar, falsejar, festejar, gallejar, manejar, netejar, onejar, petonejar, ploriquejar, regatejar, rodejar, sondejar, sordejar, tafanejar, trepitjar, vorejar, xafardejar, xipollejar. IP Pujo, puges, puja, pugem, pugeu, pugen. SP Pugi, pugis, pugi, pugem, pugeu, pugin.

Canvi de - (davant a o o) per c- davant e o i. Abraar, adrear, alar, amenaar, apedaar, avanar, caar, calar, descalar, desplaar, emplaar, endrear, enllaar, esforar, espuar, esquinar, finanar, glaar, reforar, torar. IP Llano, llances, llana, llancem, llanceu, llancen. SP Llanci, llacis, llaci, llacem, llanceu, llancin.

Addici de diresi. El grup qu- [kw] sescriu q- davant e o i. Apropinquar, liquar, obliquar. IP Adequo, adeqes, adequa, adeqem, adeqeu, adeqen. SP Adeqi, adeqis...

Addici de diresi al subjuntiu present dels verbs amb rel acabada en vocal.

Acariciar, accentuar, actuar, alinear, anunciar, apreciar, asfixiar, associar, auxiliar, avaluar, beneficiar, canviar, comerciar, confiar, conrear, continuar, copiar, crear, creuar, criar, denunciar, desgraciar, desviar, diferenciar, distanciar, elogiar, engabiar, enrabiar, enviar, espiar, estalviar, estudiar, evacuar, evidenciar, exceptuar, fiar, fotografiar, guiar, habituar, idear, incendiar, iniciar, injuriar, insinuar, lloar, negociar, nuar, odiar, presenciar, pronunciar, recrear, refugiar, renunciar, rumiar, saciar, sentenciar, situar, somiar, suar, tatuar, triar. SP Actu, actus, actu, actuem, actueu, actun (ac-tu-, ac-tu-s, ac-tu-...). Atalaiar, boleiar, desmaiar, enjoiar, espaiar, esplaiar, remeiar. SP Esgla, esglas, esgla, esglaiem, esglaieu, esglan (es-gla-, es-gla-s, es-gla-...).

Diresi per indicar que no hi ha diftong decreixent

Arar-se, amonar, arcatzar, arrunar, europetzar (a--rar-se, a-mo--nar, a-rru--nar...). IP Allo, alles, alla, allem, alleu, allen. SP Alli, allis, alli, allem, alleu, allin.

Accents diacrtics

Dono, dna, dnes (donar); vs (anar).



[7] Segona conjugaci regular: tmer FORMES NO PERSONALS INDICATIU SUBJUNTIU

Infinitiu Passat (simple) Present tm-er tem- tem-i Gerundi tem-eres tem-is tem-ent tem- tem-i tem-rem tem-em Participi tem-reu tem-eu tem-ut tem-eren tem-in INDICATIU Present Futur Imperfet tem-o tem-er tem-s tem-s tem-ers tem-essis tem- tem-er tem-s tem-em tem-erem tem-ssim tem-eu tem-ereu tem-ssiu tem-en tem-eran tem-essin Imperfet Condicional IMPERATIU tem-ia tem-eria tem-ies tem-eries tem- tem-ia tem-eria tem-i tem-em tem-erem tem-em tem-eu tem-ereu tem-eu tem-ien tem-erien tem-in

Segueixen exactament el model tmer els verbs fmer, fnyer, pertnyer, plnyer i complnyer, prmer, trmer i esprmer; a ms, el segueixen amb algun canvi o irregularitat el verbs segents:

participi irregular (2): atnyer, constrnyer, empnyer, estrnyer i restrnyer; pertnyer; vocal de suport (1): vncer, convncer, revncer; vocal de suport (1): trcer, colltrcer, destrcer, retrcer; vocal de suport (1) i velaritzaci (3): crrer, concrrer, descrrer, discrrer, escrrer,

incrrer, ocrrer, recrrer, socrrer, transcrrer.

Nota 1 Torces, tor; vences, ven; corres, corre... (Vegeu RMF 2) Nota 2 Tenen participi fort, irregular: ats, post, estret... Cerqueu-los a [35]. Nota 3 Presenta velaritzacions al subjuntiu present [27] (correm o correguem;

correu o corregueu), a limperatiu [30], al passat simple [32] (corregu, corregueres...) i al subjuntiu imperfet [33] (corregus).

Observeu: Concorrem, concorreu; recorrem; discorrem / pertany, ocorre, transcorre .



[7 ort]Problemes ortogrfics dels verbs de la segona conjugaci En sllaba tnica, canvi de -b, -d, -g finals de mot per -p, -t, -c (respectivament)

Decebre, concebre, percebre; rebre; saber, cabre. IP Rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben. IP S, saps, sap, sabem, sabeu, saben / cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.

Poder IP Puc, pots, pot, podem, podeu, poden (SP pugui, puguis...)

Conixer, reconixer; parixer, aparixer, comparixer; vendre, valdre, moure... IP Conec, parec, venc, vinc, estenc (SP conegui, aparegui, vengui, vingui, estengui).

Canvi de -c (davant -e o -i) per - davant -o i -u o b a fi de mot.

Vncer, convncer; trcer, destrcer, retrcer, colltrcer. IP Veno, vences, ven, vencem, venceu, vencen / toro, torces, tor, torcem, torceu, torcen.

Canvi de -o- per -u- en els presents d'aquests verbs

Poder, voler. IP Puc, pots, pot, podem, podeu, poden / vull, vols, vol, volem, voleu, volen (sols 1 pers sing)SP Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin. SP Vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. Imper Pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin /vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.

Aparici duna vocal neutra de suport, escrita -e a l'indicatiu present.

Crrer, descrrer, concrrer, recrrer, socrrer, incrrer. IP Corro, corres, corre, correm...; socorro, socorres, socorre...

En les formes verbals de rel tona, elecci de -a- en aquests verbs de rel doble.

Treure / traure, atreure / atraure, distreure / distraure, contreure / contraure, retreure / retraure, sostreure / sostraure...; jeure / jaure, ajeure's / ajaure's; nixer / nixer.

IP Trec, treus, treu, traiem, traieu, treuen / jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen; neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen. SP Tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin / jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu... neixi, neixis, neixi, naixem, naixeu, neixin. IImp Treia, treies, treia, triem, trieu, treien; jeia, jeies, jeia, jiem, jieu, jeien; naixia, naixies, naixia, naixem... IPass. s Tragu, tragueres, tragu, tragurem, tragureu, tragueren; jagu, jagueres, jagu...; naix / nasqu , naixeres / nasqueres, naix / nasqu... Fut Traur, traurs, traur, traurem, traureu, trauran; jaur, jaurs, jaur..; naixer, naixers, naixer, naixerem, naixereu, naixeran. Cond Trauria, trauries, trauria, traurem, traureu, traurien; jauria, jauries, jauria...; naixeria, naixeries, naixeria, naixerem, naixereu, naixerien. SImp Tragus, traguessis, tragus, tragussim, tragussiu, traguessin; jagus, jaguessis; naixs / nasqus, naixessis / nasquessis, naixs / nasqus... Part Jagut; ajagut, ajaguda; nascut, nascuda, renascut, renascuda; per tret, treta; distret, distreta; contret, contreta... (amb laccent a la rel).

Accents diacrtics Sc, s, sn, fra (sser); s (saber).



[8] Tercera conjugaci regular (III a): servir FORMES NO PERSONALS INDICATIU SUBJUNTIU

Infinitiu Passat (simple) Present serv-ir serv- serv-eixi Gerundi serv-ires serv-eixis serv-int serv- serv-eixi serv-rem serv-im Participi serv-reu serv-iu serv-it serv-iren serv-eixin INDICATIU Present Futur Imperfet serv-eixo serv-ir serv-s serv-eixes serv-irs serv-issis serv-eix serv-ir serv-s serv-im serv-irem serv-ssim serv-iu serv-ireu serv-ssiu serv-eixen serv-iran serv-issin Imperfet Condicional IMPERATIU serv-ia serv-iria serv-ies serv-iries serv-eix serv-ia serv-iria serv-eixi serv-em serv-irem serv-im serv-eu serv-ireu serv-iu serv-ien serv-irien serv-eixin

Tots els verbs de la 3 conjugaci, llevat dels de la llista de III b [9], es conjuguen com servir: cobrir (1), complir (1), establir (1), imprimir (1), induir, partir, reblir (1), sofrir (1), sorgir, suplir (1).

Diferents del seu primitiu:

Han passat a la IIIa els verbs derivats segents: escruixeix / (cruix), assenteixo / (sento), dissenteixo / (sento), assorteixo / (surto).

Tamb es conjuguen per IIIb:

Acudeixo (acudo); junyeixo, junyo; desmenteixo (desmento); m'arrupeixo (m'arrupo); llueix, lluu (2); presumeixo (presumo); brunzeix o brunz; rellueix o relluu; resumeixo (resumo); consumeix, consum; menteixo, mento.

Atenci: Aclareix; afavoreix, floreix, garanteix, pollueix, reflecteix, traeix.

Nota 1 Tenen participi fort, irregular: cobert, sofert ... Cerqueu-los a [35].

Nota 2 Llueixo un vestit, unes joies... / lluu el sol, l'estel, l'ull.



[9] Tercera conjugaci regular (III b): dormir FORM. NO PERSONALS INDICATIU SUBJUNTIU Infinitiu Passat (simple) Present dorm-ir dorm- dorm-i Gerundi dorm-ires dorm-is dorm-int dorm- dorm-i dorm-rem dorm-im Participi dorm-reu dorm-iu dorm-it dorm-iren dorm-in INDICATIU Present Futur Imperfet dorm-o dorm-ir dorm-s dorm-s dorm-irs dorm-issis dorm- dorm-ir dorm-s dorm-im dorm-irem dorm-ssim dorm-iu dorm-ireu dorm-ssiu dorm-en dorm-iran dorm-issin Imperfet Condicional IMPERATIU dorm-ia dorm-iria dorm-ies dorm-iries dorm- dorm-ia dorm-iria dorm-i dorm-em dorm-irem dorm-im dorm-eu dorm-ireu dorm-iu dorm-ien dorm-irien dorm-in

Segueixen exactament el model dormir els verbs adormir, ajupir, bullir (rebullir), cruixir (escruixir), entrelluir, esmunyir, grunyir, munyir, pudir, retrunyir; a ms, el segueixen amb alguna modificaci o irregularitat el verbs segents:

canvi de conjugaci: sentir (sent) [i consentir, pressentir, ressentir-se]; en canvi, sn de la III a assentir (assenteix) i dissentir (dissenteix);

vocal de suport (1): fugir (i defugir); canvi en la vocal tnica de la rel (2): collir (i acollir, escollir, recollir), cosir (i descosir,

recosir), eixir (deseixir-se, sobreeixir, reeixir), escopir, sortir [i sobresortir; per assortir (assorteix) s de la IIIa], tossir;

participi irregular (3): morir, obrir (i reobrir, entreobrir), omplir (i reomplir). Nota 1: ind. present: Fuges, fuig; obres, obre; omples, omple. (Vegeu RMF 2) Tamb per IIIa: Brunz o brunzeix; lluu o llueix (4) ; percut (percudeix). Nota 2: Irregular a l'I. Present [25] (cull / collim; ix / eixim), al S. Present [28]

(culli / collim; ixi / eixim) i a l'Imperatiu (cull / collim; ix / eixim). Nota 3 Tenen participi fort irregular: mort, obert... Cerqueu-los a [35] . Nota 4 Lluu el sol, l'estel, l'aigua... / llueix una gavardina, un anell.



[9 ort] Problemes ortogrfics dels verbs de la tercera conjugaci En sllaba tnica, canvi de d final de mot per t.

Acudir, percudir, pudir. IP Pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden.

En sllaba tnica, canvi de -j o g final de mot per ig (com a roja, roges / roig). Fugir, defugir, refugir.

IP Fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen. Imp Fuig, fugi, fugim, fugiu, fugen.

En present daquest verbs, canvi de la -o- de la rel per -u-, quan s tnica. Collir, acollir, escollir, recollir; escopir; sortir, sobresortir.

IP Cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen; escupo, escopim, escopiu; surto, sortim, sortiu. SP Culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin; escupi, escopim, escopiu; surti, sortim, sortiu. Imp Cull, culli, collim, colliu, cullin; surt, surti, sortim, sortiu, surtin.

Cosir, descosir, recosir; tossir. IP Cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen. SP Cusi, cusis, cusi, cosim, cosiu, cusin; tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussin. Imp Cus, cusi, cosim, cosiu, cusin; tus, tussi, tossim, tossiu, tussin.

En el verbs indicats, canvi en el present de la -e- de la rel per -i-, quan s tnica. Eixir, sobreeixir, reeixir, deseixir.

IP Rexo, rexes, rex, reeixim, reeixiu, rexen. SP Rexi, rexis, rexi, reeixim, reeixiu, rexin. Imp Rex, rexi, reeixim, reeixiu, rexin.

Addici a certs verbs, duna vocal neutra de suport escrita -e-. Cosir, descosir, recosir; tossir; fugir, defugir.

IP Cuso, cuses, cus; tusso, tusses, tus; fujo, fuges, fuig. Obrir, reobrir; omplir, reomplir.

IP Obro, obres, obre, obrim, obriu, obren; omplo, omples, omple, omplim, ompliu, omplen. Venir

Imp Vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin.

En els verbs amb rel acabada en vocal, canvi de la -i- tnica de la terminaci verbal per --, si no ha de portar accent --, per mostrar que no es produeix diftong.

Agrair, atapeir, atribuir, atuir, beneir, conduir, constituir, construir, contribuir, derruir, deslluir, desobeir, desposseir, destruir, diluir, disminuir, distribuir, empudeir, esblanqueir, esfereir, esgrogueir, esmorteir, espesseir, fluir, fruir, introduir, intuir, lluir, maleir, obeir, obstruir, oir, pair, polluir, posseir, produir, proveir, reproduir, retribuir, seduir, succeir, traduir, traslluir. IP Traeixo, traeixes, traeix, tram, trau, traeixen (rel: tra-; terminaci verbal: im = tram). IImp Traa, traes, traa, traem, traeu, traen (laccent t preferncia sobre la diresi). IPas Tra, trares, tra, trarem, trareu, traren. SP Traeixi, traeixis, traeix, tram, trau, traeixin. SImp Tras, trassis, tras, trassim, trassiu, trassin. Part Trat, trada, trats, trades; agrat, agrada, agrats, agrades. S'exceptuen el gerundi (traint), l'infinitiu (trair), el futur (trair...) i el condicional (trairia...).

Accents diacrtics. T (tenir), fu, refu... (va fer...); vns, vnen (venir), revns, revnen (revenir); vu (va veure).



[10] Temps verbals compostos i perifrstics Infinitiu compost:

haver cantat, haver temut, haver servit, haver dormit. Gerundi compost:

havent cantat, havent temut, havent servit, havent dormit. INDICATIU Passat perifrstic:

vaig dar, vas (vares) dar, va dar, vam (vrem) dar, vau (vreu) dar, van (varen) dar. Perfet:

he cantat, has temut, ha servit, hem o havem dormit, heu o haveu cantat, han temut. Plusquamperfet: havia cantat, havies temut, havia servit... Passat anterior:

hagu o vaig haver anat, hagueres o vas haver anat... Futur perfet:

haur cantat, haurs cantat, haur cantat... Condicional perfet:

hauria o haguera cantat, hauries o hagueres temut... SUBJUNTIU Perfet:

hagi dat, hagis dat, hagi dat, hgim (haguem) dat, hgiu (hagueu) dat, hagin dat. Passat perifrstic:

vagi cantar, vagis cantar, vagi cantar... Passat anterior:

vagi haver cantat, vagis haver cantat, vagi haver cantat... Plusquamperfet:

hagus cantat, haguessis cantat, hagus cantat...

[11] Variants dels temps simples al valenci i al balear 1 girar 2 tmer 3a unir 3b dormir Valenci Balear Valenci Balear Valenci Balear Valenci Balear Indicatiu present

(jo) gire gir giram girau

tem tems tem

unixc unixes unix unixen

unesc uneixes uneix uneixen

dorm dorms dorm

Subjunt. present

gire gires gire giren

giri tema temes tema temen

temi unixca unixques unixca unixquen

unisqui unisquis unisqui unisquin

dorma dormes dorma dormen

dormi

Impera-tiu

gire (ell) giren

girau tema temen

temi temin

unix unixca unixquen

unisqui unisquin

dorma dormen

dormi dormin

Subjunt. Imperfet

girara o girs girares o girasses

girs girassis

temera o tems temeres o temesses

tems unira o uns unires o unisses

uns dormira o dorms dormires o dormisses

dorms



[12] Morfemes de les conjugacions regulars Conjugaci 1 cantar 2 tmer 3 a servir 3 b dormir Rel TpsMod Pe Rel TpsMo Pe Rel TpsMod Pe Rel TpsMo Pe VT No VT No VT No VT NoIndicatiu cnt - o tm - o srv ix o drm - o Present cnt a - s tm - - s srv ix (e) s drm - - s cnt a - tm - - srv ix - drm - - cnt - m tm - m srv - m drm - m cnt - u tm - u srv - u drm - u cnt a - n tm - e n srv ix e n drm - e n

Imperfet cnt va tm a srv a drm a cnt va s tm a s srv a s drm a s cnt va tm a srv a drm a cnt va m tm a m srv a m drm a m cnt va u tm a u srv a u drm a u cnt va n tm a n srv a n drm a n

Passat cnt - tm - srv - drm - cnt re s tm re s srv re s drm re s cnt - tm - srv - drm - cnt re m tm re m srv re m drm re m cnt re u tm re u srv re u drm re u cnt re n tm re n srv re n drm re n

Futur cnt r tm e r srv r drm r cnt r s tm e r s srv r s drm r s cnt r tm e r srv r drm r cnt r m tm e r m srv r m drm r m cnt r u tm e r u srv r u drm r u cnt r n tm e r n srv r n drm r n

Condicional cnt ra tm e ra srv ra drm ra cnt ra s tm e ra s srv ra s drm ra s cnt ra tm e ra srv ra drm ra cnt ra m tm e ra m srv ra m drm ra m cnt ra u tm e ra u srv ra u drm ra u cnt ra n tm e ra n srv ra n drm ra n Subjuntiu cnt - i tm - i srv ix i drm - i Present cnt - i s tm - i s srv ix i s drm - i s cnt - i tm - i srv ix i drm - i cnt m tm m srv m drm m cnt u tm u srv u drm u cnt - i n tm - i n srv ix i n drm - i n

Imperfet cnt s tm s srv s drm s cnt ssi s tm ssi s srv ssi s drm ssi s cnt s tm s srv s drm s cnt ssi m tm ssi m srv ssi m drm ssi m cnt ssi u tm ssi u srv ssi u drm ssi u cnt ssi n tm ssi n srv ssi n drm ssi n Infinitiu cnt r tm e r srv r drm r Gerundi cnt nt tm nt srv nt drm nt Participi cnt t tm t srv t drm t



[13] Segona conjugaci: perdre Irregularitat de la terminaci:

- manca de vocal temtica a l'infinitiu, futur i condicional: perd--re / model: tm-e-r. Com perdre Infinitiu I. present S. present S. imperfet batre, abatre... perd r e * perd o perd i perd s botre, rebotre... perd s * perd i s cabre (caber) (1) Futur perd perd i I. passat decebre perd r perd e m perd e m perd concebre perd e u perd e u metre (2) Condicional perd e n perd i n Participi

admetre (2)... perd ria perd u t percebre Imperatiu rebre I. imperfet perd retre perd i a perd i rompre perd e m

corrompre Gerundi perd e u irrompre perd e nt perd i n

[14] Segona conjugaci: vendre Irregularitat del radical:

- rels alternants: /vn/- (pura) i /vng/- (velaritzada). Irregularitats de la terminaci:

- manca de vocal temtica a l'inf., fut. i condic.: ven(d)--re / regular: tm-e-r. (RF3) - absncia de marca de temps a la 1 p. sing. de l'indic. present: venc- / regular: tem-o.

Com vendre: Infinitiu I. present S. present S. imperfet absoldre (2)... ven d r e * venc vengu i vengu s atendre (2)... ven s * vengu i s caldre (caler) Futur ven vengu i I. passat dependre (2)... ven d r ven e m vengu e m vengu dissoldre (2)... ven e u vengu e u encendre (2)... Condicional ven e n vengu i n Participi fendre (2)... ven d ria veng u t fondre (2)... Imperatiu ven u t (3) moldre (2)... I. imperfet ven ofendre (2)... ven i a vengu i prendre (2)... vengu e m pondre (2)... Gerundi ven e u romandre (2)... ven e nt vengu i n tondre (2) Nota * Consonant i vocal de suport: perdre, rebre / vendre, fondre... (RMF 2, RF3) Nota 1 Subjuntiu present irregular: cpiga, cpigues... [26]. Nota 2 Tenen participi fort irregular: fos, ofs, roms... Cerqueu-los a [35] . Nota 3 Variant del participi no velaritzada, peculiar de vendre.



[15] Segona conjugaci: conixer Irregularitat del radical:

- rels alternants: /konix/- (pura) i /kong/- (velaritzada). Irregularitat en la terminaci:

- manca de marca de temps a la 1 p. sing. de l'indicatiu present: conec- / model: tem-o.

Com conixer: Infinitiu I. present S. present S. imperfet desconixer conix e r conec conegu i conegu s reconixer coneix e s * conegu i s parixer Futur coneix conegu i I. passat aparixer coneix e r coneix e m conegu e m conegu comparixer coneix e u conegu e u desaparixer Condicional coneix e n conegu i n Participi reaparixer coneix e ra coneg u t Imperatiu I. imperfet coneix coneix i a conegu i conegu e m Gerundi coneix e u coneix e nt conegu i n

[16] Segona conjugaci: coure Irregularitat del radical:

- rels alternants: /kw/- (pura), /k/- (de gerundi) i /kg/- (velaritzada). Irregularitats de la terminaci:

- manca de vocal temtica a l'infinitiu, futur i condicional: cou--re / regular: tm-e-r. - absncia de marca de temps a la 1 p. sing. de l'indicatiu present: coc- / regular: tem-o.

Com coure: Infinitiu I. present S. present S. imperfet cloure (1) cou r e * coc cogu i cogu s

concloure (1) cou s cogu i s excloure (1) Futur cou cogu i I. passat descloure (1) cou r co e m cogu e m cogu incloure (1) co e u cogu e u recloure (1) Condicional cou e n cogu i n Participi

plaure cou ra cog u t desplaure Imperatiu cu i t (1) complaure I. imperfet cou recoure co a cogu i

riure (2) cogu e m somriure (2) Gerundi co e u

raure (2) co e nt cogu i n

Nota * Vocal de suport: reconeixes, apareixes / coure, cloure, plaure... (RMF 2) Nota 1 Tenen participi fort irregular: clos, concls, cuit... Cerqueu-los a [35]. Nota 2 Desplaa l'accent a indicatiu imperfet: reia, somreia (per coa, plaa...).



[17] Segona conjugaci: beure Irregularitat del radical:

- rels alternants: /bw/- (pura), /bv/- (de gerundi) i /bg/- (velaritzada). Irregularitats de la terminaci:

- manca de vocal temtica a l'infinitiu, futur i condicional: beu--re / regular: tm-e-r. - absncia de marca de temps a la 1 p. sing. de l'indicatiu present: bec- / regular: tem-o.

Com beure: Infinitiu I. present S. present S. imperfet deure beu r e * bec begu i begu s escriure (1) beu s begu i s

descriure(1) Futur beu begu i I. passat descriure(1) beu r bev e m begu e m begu adscriure(1)... bev e u begu e u

moure Condicional beu e n begu i n Participi promoure beu ra beg u t somoure Imperatiu remoure I. imperfet beu somoure bev i a begu i

ploure begu e m viure (1) Gerundi bev e u

conviure (1)... bev e nt begu i n

[18] Tercera conjugaci: tenir Irregularitat del radical:

- rels alternants: /tn/-, /t/-, /t n/- (pures) i /t ng/-. Irregularitats de la terminaci (formes verbals passades a la 2 conjugaci):

- substituci de vocal temtica al radical velaritzat: tngu--ssis, tingu-e-res, tingu-e-m; - manca de vocal temtica a l'inf., fut. i condic.: tnd--re / regular: ten-i-r (3 conj); - absncia de marca de temps a la 1 s. de l'ind. present: tnc- / regular: dorm-o.

Com tenir: Infinitiu I. present S. present S. imperfet captenir-se(2) ten i r tinc (1) tingu i (1) tingu s (1) contenir (2) tin d r e * (1) ten s tingu i s (1) entretenir (2) t tingu i (1) I. passat detenir (2) Futur ten i m tingu e m (1) tingu (1) obtenir (2) tin d r * (1) ten i u tingu e u (1) mantenir (2) ten e n tingu i n (1) Participi retenir (2) Condicional ting u t (1) sostenir (2) tin d ra * (1) Imperatiu

Tamb: venir t tingu e s (1) avenir-se (2) I. imperfet tingu i (1) convenir (2) ten i a tingu e m (1) prevenir (2) Gerundi ten i u tingu e u (1) revenir (2) ten i nt tingu i n (1)

Nota * Consonant o vocal de suport: tindre, tindr, tindria; tindre,... (RF 3, RMF 2) Nota 1 Malgrat ser verbs de la 3 conjugaci, tenen moltes formes verbals de la 2. Nota 2 Imperatiu: obtn, obtingui, obtinguem, obteniu, obtinguin; prevn... [30]



[19] Infinitiu L'infinitiu de la 2 conjugaci acabat en -re (sense vocal temtica) pren una -d-

eufnica quan l'arrel acaba en -l o -n, com a moldre i fondre [14] (seguint la RF 3). Aquesta d, doncs, no apareix als altres temps daquests verbs; per exemple:

De moldre tenim ell mol i ell molia i no pas *mold o *vendia. De vendre tenim ell ven i ell venia i no pas *vend o *vendia. Sn, tamb, irregulars els infinitius de la 2 acabats en er [] tnic i en r: haver, poder, saber, soler i valer; fer, dur i dir. Es consideren colloquials i no s'admeten en altres nivells de llenguatge els infinitius

formats sobre radical velar acabats en -guer: caber (*capiguer), caldre (*calguer), poder (*poguer), saber (*sapiguer), valer (*valguer), voler (*volguer). Els verbs segents tenen un infinitiu secundari, que indiquem entre parntesis i que sol

considerar-se ms colloquial: doldre (doler), cabre (caber), caldre (caler), jeure (jaure), treure (traure), nixer (nixer), valer (valdre), sser (ser), tenir (tindre), venir (vindre) i haver (heure [haure]), com a transitiu.

[20] Problemes ms freqents referits a l'enunciat del verb

a) Canviar de conjugaci el verb No sn de la tercera conjugaci (com els castellans abatir, admitir, concluir, concurrir,

difundir, sin de la segona) els derivats de batre : abatre, combatre, debatre, rebatre; metre : admetre, emetre, ometre, permetre, readmetre, remetre, transmetre; cloure : concloure, encloure, excloure, incloure, recloure; crrer : concrrer; incrrer; ocrrer; recrrer, transcrrer; discrrer; fondre : confondre, difondre, infondre, refondre; rompre : corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre; i, a ms, apercebre, concebre, decebre, percebre; per tant direm:

Direm, doncs: Emetem un programa en qu debatem per qu no els excloem.

Tingueu present que en catal sn de la tercera garantir (no: *garantitzar), reflectir (no: *reflexar), trair (no: *tracionar), polluir (no: *pollucionar), aclarir (no: *aclarar), afavorir (no: *afavorixer)...; per tant direm:

Aclareixho: et garanteixen de deb que no afavoreixen la nostra competncia?

b) Canviar la vocal tnica de la rel Nedar; afaitar, muntar; desmuntar; tancar; cabre, disfressar-se; direm, doncs: Mafaito, desmunto la maquineta i la netejo ara: encara no em disfresso.

c) Usar com a pronominals verbs que no ho sn Callar; pujar; baixar; marxar, caure, venir...; direm, doncs: Calla, no xerris que vaig caure (no pas: *Callat, no xerris que *em vaig caure.)



[21] Gerundi El gerundi t la mateixa arrel i pertany a la mateixa conjugaci que la l i 2 persones

del plural de l'indicatiu present (IP): vivint, escrivint (~IP: vivim, escrivim) [3 conjugaci]; caient, creient, seient, traient, jaient (~IP: traiem, jaiem...) [2]; plaent, coent, rient, cloent, dient, duent, raent (~ IP: plaem... ) [2]; bevent, devent, movent, commovent (~IP: bevem, devem... ) [2]; havent (~IP: havem), per essent (sent) (=/=IP: som).

Es consideren colloquials i, doncs, no s'admeten en altres nivells de llenguatge els gerundis formats amb el radical velar i acabats en guent:

bevent (*beguent), corrent (*correguent), plovent (*ploguent), escrivint (*escriguent), vivint (*visquent). Recordeu, a ms, que en catal els verbs de [20a] shan de conjugar per la segona

conjugaci: combatent, (no: *combatint), excloent, ocorrent, infonent, irrompent...

[22] Indicatiu present Els verbs de la primera conjugaci sn regulars llevat dels verbs: anar: vaig, vas, va, anem, aneu, van; anar-se'n: me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, us n'aneu, se'n van; estar: estic, ests, est, estem, esteu, estan.

Donar, per, no s irregular : dono (no: *donc), dnes, dna, donem, doneu, donen. Cal tenir present que, en els verbs acabats en -iar, la darrera vocal de l'arrel, una -i, s

tnica i no forma diftong amb la terminaci: canvi/o, canvi/es, canvi/a, canvi/em [kanvim], canvi/eu, canvi/en [kanven];

com a anunciar; apreciar; auxiliar; aviciar; beneficiar; calumniar; saciar; collegiar-se, comerciar; congeniar; contagiar; copiar; denunciar; diferenciar; distanciar; divorciar; elogiar; enunciar; estudiar; evidenciar; exiliar; expropiar; gloriar-se, incendiar; iniciar...

[23] Prenen radical velar a la primera persona de l'indicatiu present: els verbs de la segona conjugaci que tenen l'infinitiu acabat com moldre, vendre [14],

beure (per no veure), a ms de valer i soler: molc, venc, valc, solc, bec, caic / regular: temo [2]; i

els verbs de la tercera conjugaci tenir, venir [18], viure i escriure (gerundi: tenint, vivint, venint, escrivint):

tinc, vinc , escric, visc / regular: dormo [3]. Noteu que, dintre del grup que pren radical velar a lindicatiu present, alguns verbs

estan a cavall entre la 2 conjugaci i la 3: tenir, retenir...; venir, sobrevenir...: tinc, tens, t, tenim, teniu, tenen; viure, conviure, malviure, reviure, sobreviure: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; escriure, adscriure, descriure, inscriure, subscriure...: escric, escrius, escriu, escrivim,

escriviu, escriuen. La resta de verbs que prenen el radical velar a la primera persona del singular sn, com

els correspon, de la segona conjugaci:



beure, deure, ploure, moure i derivats: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; coure, riure, plaure, cloure, raure i derivats: coc, cous, cou, coem, coeu, couen; dir, desdir, contradir, predir, redir: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; dur: duc, duus o dus, duu o du, duem, dueu, duen; creure, seure, asseure, sobreseure, lleure: crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen; caure, decaure, escaure, recaure: caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen; conixer, desconixer, reconixer...: conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu,

coneixen; aparixer, comparixer...: aparec, apareixes, apareix, apareixem, apareixeu,

apareixen; sser: sc, ets, s, som, sou, sn; poder: puc, pots, pot, podem, podeu, poden.

Fixeu-vos, a ms, en les irregularitats de lindicatiu present de verbs com saber (s), fer (faig), veure (veig), voler (vull):

fer, desfer, refer, satisfer...: faig, fas, fa, fem, feu, fan; voler: vull, vols, vol, volem, voleu, volen; veure, preveure, reveure: veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen.

[24] Formes verbals dobles de lindicatiu present Haver (heure) ('aconseguir'): hec, heus, heu, havem, haveu, heuen; haver (auxiliar): he, has, ha, hem o havem, heu o haveu, han; haver de: he o haig de, has de... jeure, ajeure, treure, atreure, retreure, distreure...: jec (jac), jeus (jaus), jeu (jau),

jaiem, jaieu, jeuen (jauen); nixer, renixer: neixo (naixo), neixes (naixes), neix (naix), naixem, naixeu, neixen

(naixen).

[25] Recordeu de lindicatiu present Sn de la segona els verbs de [20a], i diem, doncs:

incloc, incloem, excloeu, recorro, ocorre, admetem, emeteu... A lindicatiu present, tots els verbs de la tercera conjugaci segueixen el model

servir [8], llevat d'uns quants que es conjuguen d'acord amb dormir (vegeu-ne la llista a [9]). Alguns verbs, per, vacillen entre ambds models, com:

consumeixo, consumo; resumeixo, resumo; brunz, brunzeix (vegeu [8 i 9]).

Sofreixen canvis a la vocal tnica de la rel: collir, escollir, recollir...: cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen; escopir: escupo, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; sortir: surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten; tossir: tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cosir, descosir, recosir: cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; eixir, deseixir-se, reeixir, sobreeixir: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.



[26] Subjuntiu present Els verbs de la primera conjugaci sn regulars, excepte anar (vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin) i estar (estigui). Recordeu, doncs, que donar fa doni (no: *dongui), donis... i tingueu present l'accent tnic i el hiat en la partici en sllabes dels verbs en -iar [22] com estudiar, copiar, elogiar..:

can-vi-; can-vi-s, can-vi-, can-vi-em, can-vi-eu, can-vi-n. Prenen radical velar al subjuntiu present els verbs que en tenien a la primera persona de l'indicatiu present com ocorre a molc / molgui, venc / vengui, visc / visqui [23].

Recordeu, tamb, el que ocorre amb certes formes verbals: conixer, reconixer, desconixer; aparixer...: conegui, coneguis, conegui,

coneguem, conegueu, coneguin; viure, conviure, reviure...: visqui, visquis, visqui, visquem, visqueu, visquin; beure, deure, ploure, moure; creure, seure; cloure, riure...: begui, beguis, begui,

beguem, begueu, beguin; escriure, adscriure, descriure, inscriure, subscriure...: escrigui, escriguis, escrigui,

escriguem, escrigueu, escriguin; caure, decaure, escaure, recaure: caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin; sser: sigui, siguis, sigui, siguem, sigueu, siguin; poder, voler: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

Fixeu-vos, a ms, en les irregularitats de: cabre, saber: spiga, spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen; veure, reveure, preveure: vegi, vegis, vegi, vegem, vegeu, vegin.

[27] Formes verbals dobles del subjuntiu present Haver (auxiliar): hagi, hagis, hagi, hgim (haguem), hgiu (hagueu), hagin; haver (heure): hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin; crrer, escrrer, incrrer, recrrer, descrrer, concrrer: corri [...], correm o

correguem, correu o corregueu, corrin; crixer, decrixer: creixi [...], creixem o cresquem, creixeu o cresqueu, creixin; nixer, renixer: neixi o naixi [...], naixem o nasquem, naixeu o nasqueu, neixin o

naixin; merixer: mereixi [...], mereixem o meresquem, mereixeu o meresqueu, mereixin; treure, retreure, distreure, atreure, ajeure, jeure...: tregui (tragui), treguis (traguis),

tregui (tragui), traguem, tragueu, treguin (traguin); fer, refer...: faci, facis, faci, fem (facem), feu (faceu), facin.

[28] Recordeu (Subjuntiu present) Sn de la segona els verbs de [20 a], i diem, doncs:

exclogui, recorri, emetem, combateu... Els verbs de la tercera prenen o no increment eix, d'acord amb les llistes de [8 i 9].

Sofreixen canvis en la vocal de la rel, a ms de verbs estudiats de la segona, com nixer (naixem o nasquem); fer (faci); treure (traguem), aquests de la tercera b:

collir, tossir, sortir, cosir, escopir i derivats: surti, surtis, surti, sortim, sortiu, surtin; eixir, deseixir-se, sobreeixir, reeixir: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin.



[29] Imperatiu La segona persona (tu, vosaltres) prov de l'indicatiu, mentre que les altres formes

provenen del subjuntiu; per exemple: viure: viu viviu (indicatiu) / visqui, visquem, visquin (subjuntiu).

Per aix, conjugarem l'imperatiu seguint l'ordre segent: mol (tu) moleu (vs) / molgui (vost), molguem (nosaltres), molguin [velaritzats].

Vegem, doncs, alguns imperatius irregulars: moldre, dissoldre, resoldre, ofendre, estendre, vendre... [14]:

pren preneu / prengui, prenguem, prenguin; beure, moure, deure, promoure, remoure, commoure... [17]:

mou moveu / mogui, moguem, moguin; escriure, inscriure, subscriure, reescriure, adscriure...:

escriu escriviu [3 conj] / escrigui, escriguem, escriguin [2 conj.]; venir : vine veniu [3 conj] / vingui, vinguem, vinguin [2 conj.]; haver (heure): heu haveu / hegui, haguem, heguin; plaure, complaure, coure, recoure, riure, cloure, incloure [16]:

plau plaeu / plagui, plaguem, plaguin; seure, asseure's, creure: seu seieu / segui, seguem, seguin; caure, recaure, decaure: cau caieu / caigui, caiguem, caiguin; conixer, aparixer, comparixer, desaparixer, reaparixer [15]:

coneix coneixeu / conegui, coneguem, coneguin. Observeu els verbs que prenen -es o -s a la segona persona del singular:

sser; dir, desdir, maldir, contradir : sigues sigueu / sigui, siguem, siguin; digues; [tots velaritzats]

estar [1 conj]: estigues estigueu / estigui, estiguem, estiguin; [velaritzats: 2 ] poder, valer: vulgues vulgueu / vulgui, vulguem, vulguin; [tots velaritzats] saber (per no cabre: cap cabeu / cpiga, capiguem, cpiguen):

spigues sapigueu / spiga, sapiguem, spiguen. [tots velaritzats]

[30] Formes verbals dobles de limperatiu Crrer, recrrer, descrrer, incrrer:

corre correu / corri, correm o correguem, corrin; crixer, merixer: creix creixeu / creix, creixem o cresquem, creixin; jeure, ajeure's, treure, distreure, retreure, sostreure...:

jeu (jau) jaieu / jegui (jagui), jaguem, jeguin (jaguin); nixer, renixer: neix (naix) naixeu / neixi (naixi), naixem, neixin (naixin); fer, desfer, refer, contrafer, satisfer...:

fes feu / faci, fem (facem), facin; veure, reveure, preveure, entreveure:

veges (ves) vegeu (veieu) / vegi, vegem, vegin; tenir: t, ten teniu [3] o tingues tingueu / tingui, tinguem, tinguin [2 conj] obtenir, detenir, retenir; captenir-se...; prevenir, avenir-se...:

obtn obteniu [3] o obtingues obtingueu / tingui, tinguem, tinguin [2 conj]



[31] Indicatiu imperfet Limperfet dindicatiu mostra algunes formes caracterstiques en alguns verbs de la

segona, especialment alguns dels acabats en -ure: beure, deure, ploure, moure, commoure, remoure, viure, escriure...:

bevia, devia, plovia, movia... plaure, complaure, desplaure, coure, recoure, cloure, descloure, incloure, raure...:

plaa, coa, cloa, raa; riure, somriure, dir, desdir, dur: reia, somreia, deia, desdeia, duia; caure, recaure, creure, seure, asseure's, treure, distreures, jeure, veure, preveure:

queia, creia, seia, treia, jeia, veia...

[32] Indicatiu passat simple Els verbs de la segona conjugaci amb infinitiu acabat com moldre, vendre [14],

beure (per no veure), i tots els altres verbs que presenten radicals velars acabats en -c i -sc a la primera persona del singular de l'indicatiu present, tamb prenen radical velar al passat simple; per exemple:

moldre: molc molgu, molgueres, molgu, molgurem, molgureu, molgueren; beure: bec begu, begueres, begu, begurem, begureu, begueren; viure: visc visqu, visqueres, visqu, visqurem, visqureu, visqueren.

per no pas cabre ni saber: cabo cab, caberes...; s sab, saberes... Tamb prenen un radical velaritzat haver i crrer (malgrat jo he o haig, jo corro):

haver: hagu, hagueres, hagu, hagurem, hagureu, hagueren; crrer, concrrer, descrrer...: corregu, corregueres...

Deixen la seva conjugaci, es velaritzen i es conjuguen per la segona: tenir, venir...[3]: tinc tingu, tingueres, tingu...; vinc vingu, vingueres... [2] estar [1]: estic estigu, estigueres, estigu, estigurem, estigureu, estigueren [2].

Presenten solucions ben peculiars per raons histriques: sser:

fui, fores, fou, frem, freu, foren; fer, desfer, satisfer, refer...:

fiu, feres, fu, frem, freu, feren. Alguns verbs presenten formes dobles al passat simple:

crixer, merixer, desmerixer...: creix, creixeres, creix... / (cresqu, cresqueres, cresqu...)

nixer, renixer: naix, naixeres, naix, naixrem, naixreu, naixeren o nasqu, nasqueres, nasqu...

escriure, descriure... [3]: escriv, escrivires, escriv... [3] / (escrigu, escrigueres, escrigu...) [2 conj].

veure, reveure, preveure, entreveure: viu, veieres (veres), vei (vu), veirem (vrem), veireu (vreu), veieren (veren).



[33] Subjuntiu imperfet Els verbs de la segona conjugaci amb infinitiu acabat com moldre, vendre [14],

beure (per no veure), i tots els altres verbs que presenten radicals velars acabats en -c i -sc a la primera persona del singular de l'indicatiu present, tamb prenen radical velar al subjuntiu imperfet; per exemple:

moldre: molc molgus, molguessis, molgus, molgussim, molgussiu, molguessin beure: bec begus, beguessis, begus, begussim, begussiu, beguessin; viure: visc visqus, visquessis, visqus, visqussim, visqussiu, visquessin.

per no pas cabre ni saber: cabo cabs, cabessis...; s sabs, sabessis... Observeu alguns imperfets especials:

crrer, concrrer, recrrer, escrrer...: corregus (no: *corrs); estar; haver: estigus, hagus (no: *ests); veure, reveure, preveure, entreveure: veis (no: *vegs);

Tenen formes dobles: sser: fos, fossis... / (sigus, siguessis...); escriure, subscriure, rescriure...: escrivs, escrivissis... [3] / (escrigus [2 conj]); crixer, merixer: creixs / (cresqus); mereixs / (meresqus); nixer, renixer: naixs, naixeissis... o nasqus, nasquessis....

[34] Futur i condicional El futur i el condicional es formen afegint a linfinitiu unes formes del verb haver (en

present al futur i en imperfet al condicional): o volar+he, tmer+has, dormir+ha, servir+hem... > volar, temers, dormir, servirem... o volar+hia (



[35] Participi Hi ha fora participis irregulars, especialment a la segona conjugaci.

a) Participi format sobre una rel provinent d'un altre verb: sser: estat (del verb estar) o sigut (ms colloquial).

b) Participis regulars terminats en -ut (sense modificacions al radical): apercebre, concebre, decebre, percebre: apercebut, apercebuda... batre, abatre, combatre, debatre, rebatre: batut, batuda... botre, rebotre: botut, botuda... cabre: cabut, cabuda (no: *capigut); fmer, fnyer: fumut, fumuda... plnyer, complnyer: planyut, complanyut; prmer, esprmer: premut, premuda... rebre, retre: rebut, rebuda; retut, retuda... rompre, corrompre, interrompre, irrompre: romput, rompuda... saber: sabut, sabuda (no: *sapigut). tmer, trmer: temut, temuda; tremut, tremuda... trcer, colltrcer, destrcer, retrcer: torut, toruda... vncer, convncer: venut, venuda...

c) Participis terminats en -ut amb radical alternant velar: beure, embeure's, rebeure's: begut, beguda... caure, decaure, escaure, recaure: caigut, caiguda... caldre: calgut, calguda... crrer, concrrer, descrrer, escrrer...: corregut, correguda... conixer, desconixer, reconixer: conegut, coneguda... crixer, acrixer, decrixer, recrixer: crescut, crescuda... creure, descreure: cregut, creguda... deure: degut, deguda... doldre, condoldre's: dolgut, dolguda... jeure, ajeure's: jagut, jaguda... lleure: llegut, lleguda... merixer, desmerixer: merescut, merescuda... moure, commoure, promoure, remoure, somoure: mogut, moguda; commogut o

comms; promogut, remogut, somogut; nixer, renixer: nascut, nascuda... noure: nogut, noguda... parixer, aparixer, comparixer...: paregut, pareguda... pertnyer: pertangut; ploure, entreploure: plogut, ploguda... riure, somriure: rigut, riguda... seure, asseure, sobreseure: segut, seguda... soler: solgut, solguda... tenir, captenir-se, detenir, mantenir...: tingut, tinguda... valer, equivaler, prevaler, sobrevaler: valgut, valguda...



vendre, malvendre, revendre: venut, venuda o vengut, venguda; venir, avenir-se, convenir, esdevenir...: vingut, vinguda... viure, conviure, malviure, reviure...: viscut, viscuda... d) Participis forts (o sigui amb accent a la rel) acabats en -t, -st, -it: absoldre, coldre, dissoldre, resoldre: absolt, absolta... dir, contradir, desdir, predir...; dur: dit, dita; dut, duta... estrnyer, constrnyer, restrnyer: estret, estreta... coure, recoure: cuit, cuita.../ cogut (mha cogut molt lalcohol; mha cogut la crtica); moldre, remoldre: mlt, mlta... pondre, compondre, correspondre, respondre: post, posta... toldre: tott, tolta... treure, abstreure, atreure, contreure, distreure, extreure, retreure, sostreure: tret,

treta...

e) Participis forts terminats en -s: atnyer: ats, atesa... atendre, estendre, pretendre, entendre...: ats, atesa... cloure, concloure, descloure, encloure, excloure...: clos, closa; dependre, despendre, suspendre, expendre: deps, depesa... empnyer: emps, empesa... encendre: encs, encesa... fendre, defendre, ofendre: fes, fesa... fondre, confondre, difondre, infondre, refondre: fos, fosa... imprimir, reimprimir: imprs, impresa... metre, admetre, emetre, ometre, permetre...: mes, mesa; adms, admesa... prendre, comprendre, desprendre, emprendre...: pres, presa; comprs... raure: ras, rasa... romandre: roms, romasa... tondre, retondre: tos, tosa...

f) Participis forts acabats en -rt (3 conjugaci): cobrir, descobrir, encobrir, recobrir: cobert, coberta... complir, acomplir: complert, complerta o complit, complida; establir, restablir: establert, establerta... morir: mort, morta... obrir: obert, oberta... oferir: ofert, oferta... reblir: reblert, reblerta... sofrir: sofert, soferta... suplir: suplert, suplerta...

Vigileu de no canviar de conjugaci els verbs de [20a]: excls (no: *exclut), ems

(no: *emitit), interromput (no: *interrumpit)...

Teoria verbalLa conjugaciRegles fontiquesRegles morfolgiquesIrregularitats verbalsMorfemes gramaticals

Les conjugacions1a conjugaci2a conjugaci3a a (servir)3a b (dormir)Temps compostos i perifrsticsMorfemes

Verbs irregulars2a perdre i vendre2a conixer i coure2a beure i 3a tenir

Blocs d'irregularitatsL'infinitiu. ProblemesGerundiIndicatiu presentSubjuntiu presentImperatiuIndicatiu imperfetIndicatiu passat s.Subjuntiu imperfetFutur i condicionalParticipi

Documents

Verbs Irregulars