Vic, la meva ciutat

Vic, la mevaciutat

Coneixement del medi / 3r de primària

Vic, la meva ciutat

Benvinguda

El material que teniu a les mans és la concreció d’una de les línies estratègiques del Projecte Educatiu de Ciutat. La Universitat de Vic, els centres educatius d’educació infantil i primària de la ciutat i la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Vic han elaborat aquest material didàctic adreçat a tots els alumnes de 3r de primària de la ciutat que els permet conèixer de primera mà la ciutat on viuen: Vic.

El coneixement de la ciutat és una de les peces fonamentals per enfortir el sentiment de per-tinença que tenen els nostres nois i noies vers el seu municipi. A la vegada, contribueix a crear futures generacions compromeses amb la ciutat, generacions que coneguin amb detall l’espai on segurament desenvoluparan el seu projecte de vida. El coneixement de la pròpia ciutat forma part d’aquella amalgama de sentiments que conformen el jo més íntim de cada persona, i de ben segur que acaba tenint efecte directe sobre el valor real del que la ciutat representa per a cadascun dels vigatans i vigatanes.

Aquest material ha estat elaborat per un grup de mestres representants de cada centre educatiu de la ciutat, sota la direcció del Dr. Ramon Rial, professor de la Facultat d’Educació de la Univer-sitat de Vic. Aquest és un exemple de les nombroses aportacions que la Universitat fa a la ciutat, en el marc del que alguns han reconegut com la funció social de la institució universitària. Des de sempre Vic ha viscut oberta al seu patrimoni universitari i ha trobat en aquesta institució una de les seves raons de ser.

Per la seva part, la col·laboració dels centres docents de la ciutat es contextualitza en el compro-mís i la responsabilitat que les institucions educatives de la nostra ciutat han mostrat sempre vers Vic i comarca. Un compromís fonamentat en la necessitat de formar futurs ciutadans com-promesos amb la ciutat, i emmarcat en el Projecte Educatiu de Ciutat.

Sols em resta felicitar a tots els qui han participat en aquest projecte, i a la vegada encoratjar els nois i noies que treballareu aquests materials a participar de totes les activitats que en aquestes pàgines se us proposen, en reconeixement explícit a la ciutat que us acull i de la qual sou una part indestriable.

Anna Erra SolàRegidora d’Educació

2

Vic, la nostra ciutat


Vic, la meva ciutat. Coneixement del medi natural, social i cultural.

3r de primària.

Noms dels mestres col·laboradors:

Centres Educatius de Vic

CEIP Andersen: M. Dolors Fontarnau Rovira.

CEIP Doctor Joaquim Salarich: Mireia Planas Vila.

Col·legi Escorial: Mariona Parareda Brugulat.

Centre Pedagogia Terapèutica Estel: Dolors Ramon Rovira.

CEIP Guillem-Sant Miquel: Lola Faja Armengol.

IES Jaume Callís: Anna Canalda Martí.

CEIP La Sínia: Núria Coma Parés.

Col·legi Pare Coll: Dolors Sala Torras, Roser Garriga Segalés.

Col·legi Sagrat Cor: Lídia Montero Fabré.

Col·legi Sant Miquel dels Sants: Imma Salarich Matavacas.

Col·legi Santa Caterina de Siena: Mireia Borrell Budó.

CEIP Sentfores: Núria Bosom Esteban, M. del Mar Pérez Lara.

Direcció i coordinació: Ramon Rial Carbonell. UVIC

Primera edició: setembre 2009

© de l’edició: Ajuntament de Vic

© dels textos: els seus autors

© de les fotografi es: fotolocal.com (Oriol Molas) / Toni Valls / Carme Jurado

© de les il·lustracions: Estudi Javirroyo / Carme Jurado / Gibet Ramon

Correcció: Mercè Rial

Disseny gràfi c: Casals i Cots / Diacdisseny

Impressió: Gràfi ques Diac Vic

Dipòsit legal: B-27336-2009

ISBN-13: 978-84-936746-8-7

Agraïments:

Arxiu Comarcal d’Osona per la cessió de les fotografi es.

Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre no podrà ésser

reproduïda per cap mitjà sense prèvia autorització escrita de l’editor.

Qui viu a la ciutat?Vic, la meva ciutat

Vic, la meva ciutat

Coneixement del medi / 3r de primària Coneixement del medi / 3r de primària

En aquesta unitat aprendrem que:

- A la ciutat hi viuen persones, animals i plantes.- Les persones són homes i dones de diferents edats. Totes les persones són diferents: per la seva manera de ser, pel seu lloc de naixement…- Les persones viuen en barris diferents, formats per carrers i places, que es poden representar en un plànol.- Totes les persones de Vic estan inscrites al padró municipal.- Els animals de Vic poden viure sols, si són salvatges, o amb nosaltres, si són domèstics.- Hi ha diferents tipus d’animals: insectes, peixos, amfi bis, rèptils, ocells i mamífers.- Tots els animals necessiten aliment, aigua, aire i un lloc per amagar-se, entre altres coses. I no oblidem que si viuen amb nosaltres n’hem de tenir cura!- Les plantes també necessiten coses, com ara aire, aigua, terra i llum, i també n’hem de tenir cura, ja que les plantes ens fan molts regals: fabriquen oxigen, netegen l’aire, fan bonic…

Després d’aquesta lliçó sabrem:

– Què és el padró municipal.– Què és la població.– Realitzar gràfi ques senzilles de població.– Què representa un plànol.– Trobar elements en un plànol.– Valorar positivament les persones de la ciutat i les seves diferències.– Entendre que les persones tenim els mateixos drets i deures.– Que a la ciutat hi viuen animals.– Dir què necessiten els animals per viure.– Que hi ha maneres diferents de classifi car els animals.– Distingir els animals entre amfi bis, peixos, rèptils, ocells i mamífers.– Respectar els animals.– Dir què necessiten les plantes i els arbres per viure.– Distingir les parts de les plantes i les fulles dels arbres.– Respectar les plantes i els arbres del nostre entorn.

1 1

Persones, animals i plantes

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat

Mapa conceptual1

A la ciutat

hi viuenPersones

com p. ex.

que sóndiferents

les caracte-rístiques personals

aspecte físic, afi cions,

aptituds…

amb

llengua, tradicions i costums

propis

el lloc denaixement

segonssegons

que són

que anomenem

que es renova

formats per

que representem

que viu en

homes, dones, nens, nenes, avis, àvies…

població

cada 5 anyscarrers i places

en un plànol

barrisal padró municipal

en diem

com com com

en diem

no tenen

en diem

tenen

en diem

poden ser

hi viuenAnimals

4/ oxigen per respirar

l’aigual’aire

aquàticsterrestres

invertebrats

ossos ni columna vertebral

ossos i columna vertebral

petits grossos

vertebrats

peixosamfi bisrèptilsocells

mamífers

salvatges

lliures amb nosaltres

1/ aigua

3/ aliments

2/ llocs per protegir-se

domèstics

en diem

en diem

l’agafen de l’agafen de

carn carn i vegetals

vegetals

carnívorsherbívors omnívorsen mengen elsen mengen elsen mengen els

que sónque viuenque necessiten

hi viuenPlantes

que necessitenaliments

elles mateixes

oxigen i diòxid de carboni

aigua i substàncies

minerals

del sòl

les arrels

que agafen

per

de l’aire

les fulles

que agafen

per

ambamb

que es fabriquen

que si són molt grans sónarbres

que a la tardor els cau la fulla

roures avets

fulla caduca fulla perenne

que tenen fulles tot l’any

que tenen

que vol dir

que tenen

que vol dir

com com

que s’inscriu

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Abans de començar, què sabem?

Entre tots els de la classe feu una llista ben completa de qui viu a la ciutat, a part de les persones. Podeu posar exemples concrets, com:

Qui On

El canari A casa

El colom Al carrer

Segur que fent aquesta llista heu descobert que hi ha molts animals, domèstics i salvatges. Encercleu, amb color, tots aquells que són domèstics.

A la llista també us deuen haver sortit plantes. De les plantes que viuen a la ciutat (als jardins, als carrers, a les cases) n’hi ha que les cuidem (que són les plantes cultivades) i n’hi ha que creixen soles (que són les plantes silvestres). Feu una llista de plantes i arbres i separeu-les per grups.

Cultivades Silvestres

2

2

Vic, la meva ciutat


Així, doncs, sabem que a la ciutat hi ha molts éssers vius.En aquesta primera part estudiarem d’un a un:

Persones Animalsdomèstics i salvatges

Plantescultivades i silvestres

Pinta d’un color diferent els cercles de les imatges fotogràfi ques dels éssers vius següents se-gons siguin animals domèstics o salvatges, plantes cultivades o plantes silvestres.

Animals Plantes

Domèstics Cultivades

Salvatges Silvestres

2


Vic, la meva ciutat

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

3

3 Les persones

A la ciutat

hi viuenPersones

com p. ex.

que sóndiferents

les caracte-rístiques personals

aspecte físic, afi cions,

aptituds…

amb

llengua, tradicions i costums

propis

el lloc denaixement

segonssegons

que són

que anomenem

que es renova

formats per

que representem

que viu en

homes, dones, nens, nenes, avis, àvies…

població

cada 5 anyscarrers i places

en un plànol

barrisal padró municipal

que s’inscriu

Mapa conceptual


Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


PoblacióA la ciutat de Vic hi vivim moltes persones. Per saber quantes som hi ha un lloc on tots estem apuntats. És a l’Ajuntament, en un gran llibre/ordinador que anomenem Padró Municipal. La població és el conjunt de persones que viuen en un lloc. L’estudi del padró ens permet conèixer la població. Per exemple:

Població de Vic* Població de Catalunya* Població del món*

40.422 persones

7.512.381persones

6.854 milions de persones

* Dades del 2010

4

4

Omple la fulla de padró amb les dades de la teva família.

Nom del pare Nom de la mare

Edat Edat

Professió Professió

Estudis Estudis

Fills que viuen a casa

Nom Edat

Nom Edat

Nom Edat

Altres persones que poden viure a casa (avis, tiets…)

Nom Edat

Nom Edat

Adreça de la família

Població

El padró municipal

Vic, la meva ciutat


Gràcies a la informàtica i a les gràfi ques és fàcil separar totes les persones apuntades en el padró en diferents grups. Per exemple, els podem separar segons siguin: homes, dones, estudiants, nenes, nens, altres…

Estudiem, ara, el padró amb les dades de la vostra classe. En farem gràfi cs. Imagineu que sou un grup de 25 alumnes: 14 nens i 11 nenes. El gràfi c corresponent seria:

variables llegenda dades gràfi c

Nens 14

Nenes 11

Ara, caldria que, entre tots, prenent com a exemple el gràfi c anterior, construíssiu els que corresponen a les dades de la vostra classe. No us oblideu d’omplir les caselles amb els nombres corresponents.


Nens

Nenes

Les dades generals del padró es renoven cada cinc anys.

14

12

10

8

6

4

28

24

20

16

12

8

4

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


5

5

El padró municipal i el repartiment de la població a la ciutat

Observeu aquesta taula i sabreu quants nens i nenes de 8, 9 i 10 anys hi havia a Vic el desembre de l’any 2008.

Dades nens/nenes Nens Nenes Total

8 anys 244 198 442

9 anys 184 217 401

10 anys 212 184 396

A veure si saps respondre aquestes preguntes mirant la taula:1. Quants nens de 8 anys hi havia a Vic el desembre de 2008? 2. I quantes nenes?3. Per tant, en total, quants nens i nenes de 8 anys hi havia a Vic?4. En canvi, quants nens hi havia de 10 anys? 5. I nenes de 9 anys?6. De l’edat de 9 anys, hi havia més nens o més nenes?

Ara ja saps quina informació et dóna aquesta taula. Però podem pensar una mica més.Per què et sembla que pot ser útil saber les dades de la població d’una ciutat?

Parleu entre tots i escriviu allò que acordeu.

I ara, un petit càlcul. El desembre de 2008 a Vic hi havia 20.050 homes i 19.948 dones que esta-ven empadronats. Quina era la població total de la ciutat?

Vic, la meva ciutat


A la fi txa següent trobaràs un plànol de Vic. Sabeu què és un plànol? És una representació, un esquema, un dibuix de la ciutat. Situar-nos en el plànol a vegades és difícil.

Marqueu amb un gomet verd, amb l’ajuda del vostre mestre o la vostra mestra, la vostra escola. Després, marqueu amb gomets blancs punts de referència que us semblin importants: la plaça Ma-jor, l’Estació… llocs que tots conegueu. Finalment, marqueu el lloc on viviu amb un gomet vermell.

Per fer-ho, caldrà buscar el nom del vostre carrer… Si voleu, podeu demanar un plànol, enca-ra més gran, a l’Ajuntament i marcar amb gomets el lloc on viuen tots els nens i nenes de la classe. D’aquesta manera es veurà bé on viviu tots. Us adonareu que, a vegades, vivim en llocs diferents i distants.

Sovint les persones que vivim en una mateixa zona de la ciutat ens sentim membres d’un barri, un espai més petit que la ciutat, que té uns serveis i uns punts de referència propis.

Escriviu el nom dels barris on viviu els alumnes de la vostra classe. Si dubteu del nom, podeu demanar-ho a casa.

Feu un cercle, ben gran, al barri on pertany la vostra escola. Escriu a quin barri pertanys. Digues què té de particular. Si cal, demana-ho a casa.

BarrisTota la població de Vic està repartida en barris formats per places i carrers. La ciutat amb tots els seus carrers i barris la podem veure representada en un plànol.

5

Vic, la meva ciutat


1/ Quines diferències hi ha entre el teu aspecte i l’aspecte del teu millor amic?

2/ Us agraden les mateixes coses per menjar?

3/ Què sap fer ell que a tu no et surti gaire bé?

4/ Què saps fer tu que a ell no li surti gaire bé?

5/ Per què creus que seria avorrit si tu i el teu amic fóssiu exactament iguals?

Ara, poseu-vos en grups i parleu dels avantatges i els inconvenients que trobeu en el fet que tothom sigui diferent. Després, podeu parlar-ne tota la classe i fer una mica de debat (recordeu que cal respectar les opinions de tothom!).

Avantatges Inconvenients

Totes les persones que viuen a la ciutat són diferents Després d’haver parlat d’això, podríem jugar a un joc. Aquí en teniu les instruccions:a) Poseu el vostre nom en un paperet.b) Barregeu els paperets i que la mestra o el mestre els reparteixi de manera que a ningú no li toqui el seu nom.c) Vigileu que ningú no vegi el nom de la persona que us ha tocat.d) Contesteu les preguntes de més avall sobre aquesta persona.e) Quan hagueu acabat, cadascú llegirà el que hagi respost a les preguntes. La resta de com-panys i companyes hauran d’endevinar qui és la persona que us ha tocat. Pot ser divertit!

1/ De quin color té els ulls i els cabells?

2/ És alt o baix?

3/ És prim?

4/ Com és de caràcter, és simpàtic, tímid, rialler…?

5/ Quines coses saps que li agraden?

6/ Quines coses saps que no li agraden?

Com heu vist, cadascun de vosaltres és diferent. La cara, el color dels ulls i dels cabells, les coses que us agraden… són diferents. I, en canvi, tots compartiu la classe i treballeu plegats. A la ciutat passa el mateix. Hi ha molta gent diferent, però tothom és important i necessari perquè la ciutat fun-cioni. I totes les persones que col·laboren en la ciutat tenen els mateixos drets i deures que nosaltres.

6 6

Llegeix aquest petit textCada persona té unes característiques pròpies segons el seu aspecte, les afi cions o les qualitats. També les persones són diferents segons el lloc de naixement, ja que tothom neix en un lloc amb una tradició i uns costums determinats i amb una llengua característica.

Drets i deuresMalgrat que totes les persones que viuen a la ciutat són diferents, cada persona és important i necessària perquè la ciutat funcioni. I totes les persones tenim els mateixos drets i deures.

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Pla

çaM

ajo

r

Car

rer

Jaci

nt V

erd

ague

r

Car

rer

de

l’Arq

ueb

isb

e A

lem

any

C.

Pla

de

Bal

enyà

Carrer del Bisbe Morgades

Rbla. Davallades

C. Del Portal dela Rambla

Ram

bla

del

Car

me

C. M. D

. Neus

C. Estret

Car

rer

de

San

t A

nto

niC

. S

ant

Fide

lC

arre

r d

e la

Fus

inaPla

çad

els

San

tsM

àrtir

s

Car

rer

de

San

t P

au

Car

rer

Nou

C. Trinquet Ram

bla

del P

asse

ig

C. Bisbe CasadevallC. Misericòrdia

Car

rer

de J

aum

e I e

l Con

quer

idor

Carrerdel B

aró

de S

avas

sona

Carrer d

el Puigsacalm

de la M

are de D

éu de

la G

leva

Carrer

C. M. de Déu de la

Sal

ut

Carrer d

el Pedraforca

C. de

Lluí

s Vive

s

Car

rer

del D

octo

r Fl

emin

g

C. Joan Anglada i Vilardebó, advocat

Carrer d

e Josep Maria Sert

Carrer de Manlleu P. H

orta

San

t Jo

sep

Ro

nda

de

Fran

cesc

Cam

pro

do

n

Avi

ngud

a de

San

t B

erna

t C

albó

Avi

ngud

a d

e S

ant

Ber

nat

Cal

bó

C.

de

Ram

on S

ala

i Saç

ala

Par

c d

eJo

sep

M.

Ang

lad

ai d

’Ab

adalC. Santiago Russinyol

Carretera de Manlleu

Carrer del Nord

Car

rer

d’A

tó B

isb

eC

arre

r d

e

l’Assemblea de Catalunya

Carrer del Sot dels Pradals

Pla

çad

elM

il·le

nari

Carretera de Gurb

C. de Sant B

artomeu del G

rau

C. de Montesquiu

C. d

el G

es

Carrer d

el Forat M

icó

Pui

gmal

C. del Pirineu

Car

rer

de

la S

agra

da

Fam

ília

Carrer de Miquel Martí i Pol

Carrer d’en Perot Rocaguinarda

Car

rer

de

Miq

uel L

lor

Par

cd

els

Est

udis

Par

c d

e S

egim

on

Ser

rallo

nga

Par

cd

eS

anti

Ylla

Ylla

Par

cd

’Occ

i-tà

nia

Eix Onze de Setembre

Carrer de Miramarges

Pla

çad

e l’E

stac

ió

Carrer d

el Pare G

allissà

Carre

r de

Gurb

Pl.

Àng

elC

usto

di

Pl.

Div

ina

Pas

tora

C. Gravat C

ostaCarrer d

el Comtat d

’Osona

C. de Joan Tr

averiaC

. d

e Te

odor

de

Mas

Carretera de Roda

Car

rete

ra d

e Rod

a

Carrer d

e Manuel G

aladies

Car

rer

de F

ranc

esc

Pla

, el

Vig

atà

C. J. M

. Selva

Car

rer d

e Ju

lià F

àbre

gas

Carrer d

e Josep Pla

Carrer d

e Sant Miquel X

ic

C. Carle

s Riba C. JosepC C

Carre

r d

Carre

r del

Cam

p

Car

rer

de

Jose

p D

elon

cle

Pla

çad

eJo

anA

mad

es

Carre

r de

Sant J

ordi

Cam

í de

l’Esc

oria

l

C. les

Agudes

Ptge.

Sant J

ordi

Carrer de Cabrera

C. Torre Caputxins

Car

rer

de

les

Gui

lleri

es

Par

c d

eFè

lix M

acià

i Bo

nap

lata

Car

rer

Rav

al C

ort

ines

Car

rer

de

Can

Pau

Rab

a

C.

de

Man

uel S

erin

anel

l

Car

rer

de

la In

dús

tria

Carrer de Torelló

Car

rer

de

l’Era

d’e

n S

ellé

sC

arre

r de

la C

osta

d’e

n P

arat

ge

Carrer de Solsona

Carrer Camí de la Tolosa

Par

cU

rbà

del

Bla

tPar

c U

rbà

de

Can

Cas

sany

Par

cU

rbà

de

l’Ord

i

Car

rer d

e C

erve

ra

Car

rer

de M

atar

ó

ma

de

Farn

ers

Car

rer

de G

utem

berg

C.

Miq

uel F

arad

ay

Car

rer d

e Fr

ance

sc S

antc

limen

t

Carretera de Manlleu

Carre

r de

Mos

sèn

Llor

enç

Vilací

s

Car

rer

de M

ossè

n Ll

oren

ç V

ilací

s

Ant

oni

Vilà

Cañ

ella

s


Par

c d

elD

r. J

ord

iS

ala

i So

ler

C. Castell d’en Planes

C.

del

Mes

tre

Falla

Pla

ça d

elP

are

Mill

án

Car

rer

de

l’Esp

eran

ça

C. de Salvador Allende Grossens

Carrer del Bisbe Font Andreu

r d

e M

ique

l Llo

r

e la

Lau

ra

del

s

V

igat

ans

Ptge. dels Pescadors

Ventura

Car

rer

de

Joan

Mir

ó

Car

rer

de

Pau

Pic

asso

Ptg

e.d

’Olo

st

Ptg

e.d

’Oris

tà

Car

rer

de

l’his

tori

ado

r R

amo

n d

’Ab

adal

i d

e V

inya

ls

Carrer d’en Perot Rocaguinarda

Car

rer

de

la L

aura

Carrer de Joan de Serrallonga

Avi

ngud

a d

el M

erca

t

Par

c d

el’H

ort

a N

ova

Carrer de la Llotja

Ptge. Joan Puig


BV-

4316

C.

d’A

lfons

iV e

l Mag

nàni

m

Car

rer

de

San

t Jo

an B

osco

Car

rer

de

Cen

telle

s

Car

rer

de

Tona

Carrer de Rafael Gay de Montellà

C.

M.

de

Déu

del

Pila

r

C-17

Carretera de Barcelona

Car

rer

de

Joan

XX

IIIP

arc

de

l’Ho

rta

de

la S

íniaCar

rer

d’E

nric

Pra

t d

e la

Rib

a

Ptg

e.To

rre

de

les

Pin

yes

Carrer del Dr. Candi Bayés

C.

Man

uel S

erra

i M

ore

tP

tge.

Pla

del

Rem

ei

C.

Rai

mo

n d

’Ab

adal

C.

del

Bis

be

Str

auch

Carrer del Remei

C.

Sen

tfo

res

Car

rete

ra d

e la

Gui

xa

Carrer del Virrei AvilésRambla deJosep Terradellas

Passeig de la Generalitat

Pass

eig

de P

ep V

entu

ra

ParcdelsEnamorats

Carrer d

e Sant P

ere

Pla

ça E

nric

Go

nzál

ez i

Torn

és

Ptge. del G

arbí

Ptge. del X

aloc

Ptge. del M

estral

Ptge. del G

regal

Parc de Jaume Balmes

C. L

luís

Vila

i A

bada

l

Passatge de l’Orfe

ó Vigatà

C.

de

les

Flo

rs

Car

rer

del

Do

cto

r Ju

nyen

t

Par

c d

eJa

ume

Gen

ís i

Riu

s

C. Ramonde TerradesC. Ramon Soler

Avinguda dels Països Catalans

Ptg

e. E

stud

is

Par

c d

eC

an F

orc

ada

C.

del

s V

ilab

ella

C. dels Morató

Carrer de Mossèn Josep Gudiol

Rbla. de S

ant Domènec

Rambla de l’Hospital

C. d

e la

Ram

ada

Car

rer

de

Joan

Mar

agal

lC

arre

r d

e Jo

sep

Mar

ia P

allà

s

Avinguda de Rafael Casanova

Carrer de la Mare de Déu de Lorda

Avi

ngud

a d

els

Pai

sos

Cat

alan

s

C.

Pui

glag

ulla

Carrer de l’Abat Escarré

Avin

guda

del

s P

aiso

s C

atal

ans

Ptg

e. d

el D

r. R

ober

t

Ptg

e. d

e S

ant

Mar

c

Car

rer

San

ta A

nna

Carrer de Tagamanent

Car

rer

de

Ram

on L

lull

C. M

. de

Déu

Mer

cè

C.

Per

e

Alb

erc

Vila

C.

Lluí

s

B.

Nad

al

C.

Mn.

Jaum

e

Mog

osa

C. R. Masferrer

i Arquimbau

Carrer de Sant Jaume

C.

Ber

nat

Des

clo

t

C.

R.

Mun

tane

r

C.

Aus

ias

Mar

c

C. M. D.

Núria

Carrer del Botànic Micó

C.

de

l’Òm

nium

Cul

tura

l

C. Nacions Unides

Ptg

e. C

reu

del

Mar

cé

Car

rer

de

Llan

çà

Car

rer

del

Gur

ri

Car

rer

de

la R

iera

Maj

or

Ptg

e. d

e la

Fo

nt d

els

Frar

es

Antic camí a Taradell

Par

c d

eM

ique

lC

oll

iA

lent

orn

Pla

çad

’Oso

na

C.

de

San

ta E

ugèn

ia d

e B

erg

a

C. d

’en

Man

el d

els

Ous

C. dels Nyerros

C. del R

ector d

e Vallfo

gona

Avinguda dels Paisos Catalans

Pl.

de

l’Am

usic

Pl.

de

Jose

p M

.P

eric

as

C. de

Jose

p Pra

tdes

aba

Car

rer

Dr.

True

ta

C.

Nar

cís

Mon

turio

l

Car

rer

de

la F

ont

de

San

t P

ere

Par

c d

el’H

ort

aVe

rmel

la

Ptg

e. d

e S

ant

Jaum

e

Ptge. Cadí

C.

de

Ro

que

ta

C.

de

la M

. d

e D

. d

e la

Gui

aA

ving

uda

de

Piu

s X

II

Carrer de Sant Jaume

Car

rer

de

Mat

agal

ls

Ptg

e. d

e l’A

jut

Par

roq

uial

C. J

. M.

Folc

h i T

orr

es

C.

de

Man

uel B

rune

t

C. J.Obrer

C. S.Camps

Carrer de la Providència

C. A.Esponai Nuix

C. E.Molera

C. Ramon deCasanova i de Mir

Avi

ngud

a d

e l’E

stad

i

C.

de

Lluc

ià C

ost

a

Carrer del Pare Huix

Ptge. S. Cosme i Damià

Par

c d

eM

ons

.E

stev

eO

rrio

ls

Rda. dels Ausetans

C. Serra i Campdelacreu

Pl.

de

Fran

cesc

Mac

ià

Pl.

de

Fran

cesc

Mo

rag

ues

C. M

n. M

. Rov

ira

C. Mn. LluísRomeu

C. l’Estudiant de Vic

Car

rer

del

Doc

tor

Sal

aric

h

C.

Nar

cís

Verd

ague

r i C

allís

C.

Raf

ael S

ubira

ch i

Ric

art

C. de Meranges C.

San

tP

ius

X

C. Menéndez i Pelayo

Car

rer

d’e

n B

ac d

e R

oda

Par

c d

’Ant

oni

Ro

vira

i V

irg

ili

Car

rer

de l’

Alg

uer

Car

rer

del P

rat

d’en

Gal

liner

s

Ptg

e. d

e

R.

Torr

ens

Car

rer

de

Jaum

e M

unm

any

Ptg

e.G

aud

íC

. d

’And

reu

Feb

rer

C.Mestre Garriga

Carrer de la Soledat

Av. Martí Genís i Aguilar

C. A

nsel

m C

lavé

Carrer de Sant Francesc

Par

cd

e X

avie

Ro

ca V

i

Carrer de Joana Jugan

Par

c d

ela

Val

ld

e S

au

Ptge. de Torelló

Pl.

Man

uel

Ang

lad

ai B

ayés

Pl. Europa

Carrer Girona

Carrer Bellmunt

Par

cd

e la

Llib

erta

t

C. de Josep Suñol

C. de Collsacabra

Pla

ça d

eLl

uís

Co

mp

anys

Par

c d

eS

om

oto

C. de Sant Segimon

Car

rer

de M

on

Par

cd

e la

Pau

C. Francesc Maria Masferrer

Car

rer

del

Bis

be

Torr

as i

Bag

es

Car

rer

de

la G

elad

a

Pl.

Sta

. Ter

esa

Joaq

uima

de Ved

runa

Pl.

del C

arbó

C. D

ues

Sole

s

Rambla

del

s M

ontc

ada

Pl.

Don

M. d

eC

laria

na

Ram

bla

del B

isba

t

C. Santa M

aria

C. S. Antoni M. Claret

Pl.

de

Jaum

eB

alm

es

Pl.

de

la C

ated

ral

C.

Gib

alta

r

Pl.

Bis

beO

liba

C. C

loq

uer

C. S

t. M

ique

l

Pl.

San

taE

lisab

etC

. Alb

ergu

eria

C. dels

DolorsC.Corret

l’Escola

Pl.

Mal

laP

l. M

ontr

odon

C. V

ergó

sC. G

uiu

Pl.

Pie

tat

C. M. D.

dels Àngels

C. del ProgrésC. P. Xifré

Pl.

Par

adís

C.

Car

dona

Pl.

C.

Co

llell

C. de les

Escales

St. Vice

nç

Argenters

Car

niss

erie

sP

l. d

elP

es Pl.

St.

Felip Can

yelle

sC

iuta

t

C. S

t.Jo

sep

C. d

els

Caç

ador

s

Call Nou

Call Moltó

C. d

els

Arcs

Pont Pl.

Ant

oni

Gau

dí

C. d

e le

sB

asse

sPar

c de

lM

onjo

Ger

bert

d’O

rlhac

Pl.

de

Fab

raC. S

ant J

ust

C. Sant Miquel dels Sants

C. de la Riera

Pl.

San

taC

lara

C.

C. d

e le

s A

dobe

ries

Ptg

e. A

lud

ers

C. dels Aluders

C.

Per

e III

el G

ran

Pl.

d’A

ndre

uC

olo

mer

Mun

man

y

Carrer del Pare Coll

Pl.

Mas

tro

t

Ptg

e. M

. D

.

de

Lord

a

C.

del

C. S

ta.

C. del

C. de

Arc

ànge

l

gers

Riu

Mèd

er

Riu

Mèd

er

Par

cd

’Arm

and

Qui

ntan

a i

Pan

edas d’en Saborit

Car

rer

de l’

Hos

pita

l d’e

n C

loqu

er

Carrer dels Pellaires

Passatge dels Blanquers

Par

c d

e la

Gra

n Fo

nt

Par

c d

e Ja

ume

Po

rtel

l i C

rusa

ts

Par

c d

e S

ant

Julià

d’A

uvèr

niaP

arc

de

les

Clo

tes

Par

c d

e la

Mar

eC

ater

ina

Co

rom

ina

Carrer del Molí

Carrer del Pellaire Dulcet

Par

c d

e la

Bas

sa d

els

Her

man

os

del

Mèd

er

Rb

la.

Avgda. Rafael de Casanova

Carrer del Botànic Micó

Car

rer

del

Fre

sser

Car

rer

del

Ter

Car

rer

del

Llo

bre

gat

Car

rer

del

Flu

vià

Carrer de l’abet

Carrer del pi

Carrer de l’Alzina

Esc

ola

CE

IP A

Nd

erse

n

6

Avi

ngud

a d

els

Pai

sos

Cat

alan

s

Avin

guda

del

s Pa

isos

Cat

alan

s

Carrer de la Mainada

Carre

r de

les e

scoles Car

rer d

e Pau

Vila

Carre

r del

Canong

e Ram

is

Carre

r del

pla del

Mas

et

C. Joaq

uim

Ser

ra

Passa

tge

d’Ant

oni G

riera

Carrer P

au Claris

Ptge

Fr. P

aula

Van H

alenCam

i Pla

nes

Bones

Car

rer d

e St

Mar

tí

Carrer T

ramuntana

Car

rer

de

Fred

eric

Mo

npo

u

Carrer del pla del Maset

Pla

çad

e la

Cre

u

Sent

fore

s (la

Gui

xa)

DC

BA

1 2 3 4 5 6 7

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Una manera de dibuixar amb paraules els orígens de cada família és fer un arbre. Ja saps que un arbre té un tronc del qual surten unes branques i de les branques en neixen més branques. N’hi ha de molt petites que són com branquillons. Tots podem dibuixar l’arbre i les branques de la nostra família.

Aquí en tens un exemple:

A la Ciutat hi viu gent d’arreu

Saps on vas néixer tu?

I els teus pares?

I els teus avis?

7

7

Tu

Avi Àvia

Ramon (Andalusia)Mercedes

(Andalusia)

Avi Àvia

Joan (Catalunya) Dolors (Catalunya)

Pare

Ramon (Andalusia)

Mare

Montse (Catalunya)

Vic, la meva ciutat


Ara estaria bé que el mestre o la mestra busquessin un mapa del món i el pengessin a la classe. Podríeu marcar amb un punt vermell el país d’origen dels vostres avis i amb un punt verd el dels vostres pares. Si abans vivíeu en un altre país, feu una fl etxa que vagi des del país on vivíeu fi ns a Vic. Ja veieu que hi ha nois i noies que tenen diferents països d’origen, a la vostra classe.

Omple aquests quadres amb les dades de la teva família. A cada casella hi has de posar el nom i el país de naixement. Potser caldrà que investiguis una mica!

Tu

Avi Àvia Avi Àvia

Pare Mare

7

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


8

8

La nostra diversitat

Coneixes gent d’altres països? D’on són?

T’agrada haver-los conegut?

Què n’has après d’ells? Què els pots ensenyar tu?

Llegeix el textLa diversitat de gent que es troba a la ciutat l’enriqueix, perquè hi aporta diferents maneres de veure el món i de viure. Hi aporten les se-ves tradicions, els seus menjars, les seves festes i celebracions, i ens fan a tots una mica més savis. Conèixer gent d’altres llocs ens fa adonar que tots som iguals i tenim les mateixes necessitats: una casa, una feina, una escola per aprendre, algú que ens estimi…; malgrat això, cap de nosaltres viu de la mateixa manera. Això sí, per estar con-tents de la nostra ciutat hem d’estar segurs que tothom hi trobarà tot allò que les perso-nes necessiten per viure.A cada país hi ha diferents costums i tradicions, i sovint una llengua pròpia.

Vic, la meva ciutat


Agafa un paper i posa-hi el nom del país d’origen de la teva família. Fes-hi també una línia al mig, així el full et quedarà dividit en dues parts, com en l’exemple.

Nom del país d’origen

Tradició Menjar típic

A l’esquerra explica la tradició que més t’agradi del país d’origen de la teva família. A la dreta, explica o dibuixa el menjar típic que més t’agradi del teu país.Si cal, pots demanar ajuda a la teva família.

Costums dels altres païsosAra que has fet memòria de la tradició i el menjar que més t’agraden, explica’ls als teus companys de classe, i estigues atent a les explicacions dels altres, perquè conèixer els costums dels altres països és una cosa molt interessant! També podeu penjar els fulls de l’exercici a la classe!

8

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Els països també es diferencien per la llengua que parlen

Saps quin nom té l’idioma del país d’origen dels teus pares?

Entre tots intenteu escriure aquestes paraules amb els idiomes dels diferents països d’origen de les famílies dels nens i nenes de la vostra classe.

Si cal demaneu ajuda als vostres pares o avis!

Català Castellà

Pare

Mare

Escola

Hola

Adéu

Gràcies

Bon dia

Bona nit

Amic

Casa

Avi

9

9

Vic, la meva ciutat


Ara ja saps un munt de coses sobre les persones que viuen a la ciutat, oi? A veure si endevines quines d’aquestes frases són veritat i quines no. Pots pintar els cercles de color verd si són veritat i de color vermell si no ho són.

A la ciutat hi viu molta gent, i tots estan apuntats al padró municipal.

Totes les persones de la ciutat viuen al mateix barri.

A la ciutat hi ha molts carrers, que s’agrupen en barris.

La població és el conjunt de persones que viuen en un lloc.

Les dades generals del padró es renoven cada dos anys.

Tota la gent que viu a Vic ha nascut aquí.

A la ciutat hi ha gent diferent, però tothom és important i necessari perquè la ciutat funcioni.

9


Vic, la meva ciutat

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

10

10

Els animals

A la ciutat

en diem

com com com

en diem

no tenen

en diem

tenen

en diem

poden ser

hi viuenAnimals

4/ oxigen per respirar

l’aigual’aire

aquàticsterrestres

invertebrats

ossos ni columna vertebral

ossos i columna vertebral

petits grossos

vertebrats

peixosamfi bisrèptilsocells

mamífers

salvatges

lliures amb nosaltres

1/ aigua

3/ aliments

2/ llocs per protegir-se

domèstics

en diem

en diem

l’agafen de l’agafen de

carn carn i vegetals

vegetals

carnívorsherbívors omnívorsen mengen elsen mengen elsen mengen els

que sónque viuenque necessiten

Mapa conceptual


Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


11

11

Els animals tenen necessitats

Fins ara hem estat parlant de persones. Viuen a la ciutat, però també sabem que a la mateixa ciutat hi viuen animals i plantes. Ara, estudiarem els animals.

Pensa, individualment, què necessita un animal per viure. Procura de pensar en allò que sigui més necessari, encara que et sembli molt senzill i natural.

Ara, posa en comú allò que has pensat amb els companys de classe. Feu una llista d’idees i, des-prés, prova de convertir aquesta llista en una petita redacció.

Llista d’idees

Vic, la meva ciutat


Escriu les paraules noves que hagis après en aquesta fi txa. Torna a explicar la paraula nova amb paraules teves, que tu puguis entendre:

Paraula nova Paraules teves

11

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


12

1

3

54

2

Saps on és?

Hi poden viure els animals? (marca la resposta correcta)

Sí No

Quins aliments s’hi poden trobar?

Podrien respirar aquí?

Sí No

On?

On podrien trobar aigua?

On et sembla que hi ha llocs per criar i per amagar-se?

Ara que ja sabeu com són les fotografi es dels vostres companys, ordeneu-les segons si hi poden viure més animals o menys!

1r

2n

3r

4t

5è

Fixa’t en aquestes fotografi es. Feu cinc grups, un per cada fotografi a, i contesteu les preguntes de la pàgina següent. Quan hagueu acabat, expliqueu als vostres companys què heu après a través de la vostra fotografi a!

Vic, la meva ciutat

Coneixement del medi / 3r de primària Coneixement del medi / 3r de primària12 12

Busqueu informació per respondre les preguntes que teniu en aquesta taula:

El ratolí necessita aliments i aigua

Què menja el ratolí?

D’on obté l’aigua el ratolí?

Necessita oxigenper respirar

D’on agafa l’oxigen el ratolí?

Ha de protegir les cries

Com protegeix les cries el ratolí?

La carpa necessita aliments i aigua

Què menja la carpa?

D’on obté l’aigua la carpa?

Necessita oxigenper respirar

D’on agafa l’oxigen la carpa?

Ha de protegir les cries

Com protegeix les cries la carpa?

Animals de tota mena

Els animals necessiten moltes coses per viure i les han de poder trobar en el lloc on viuen, ja sigui a la ciutat, al bosc o a casa nostra.

Per exemple, tots els animals necessiten aliments, encara que no tots mengen el mateix. Al-guns s’alimenten només de carn d’altres animals, com ara les marietes, els falcons i les granotes; d’aquests en diem carnívors. D’altres s’alimenten de vegetals, ja sigui d’herba, com els conills; de fusta, com els corcs; de fruits, com els ratolins, o d’altres parts de les plantes, com ara el nèc-tar de les fl ors que mengen les papallones o les abelles; d’aquests en diem herbívors. I encara n’hi ha d’altres que mengen de tot, o sigui, que tant poden menjar carn com vegetals; d’aquests en diem omnívors.

Els animals, com nosaltres, tenen una dieta i aquesta dieta pot canviar al llarg de l’any. Així, molts animals carnívors que mengen insectes, quan arriba el fred i no en troben canvien la seva dieta i s’atipen amb altres aliments –com ara fruits i llavors–, i això els suposa un avantatge per poder sobreviure. No ens podem oblidar que, a més a més dels aliments, tots els animals també neces-siten aigua. En els llocs on no n’hi ha gens és molt difícil que un animal hi pugui viure.

Els animals també necessiten oxigen per respirar. L’oxigen l’agafen de l’aire si són animals terres-tres, o de l’aigua si són aquàtics.

A més a més, els animals necessiten llocs tranquils per tenir les cries. Encara que molts animals no cuiden les seves cries, tots tenen molta cura a deixar els ous o els petits en llocs protegits. Per això alguns construeixen caus i d’altres, nius, i uns altres aprofi ten els forats dels arbres, de les roques o de les parets per protegir les cries.

Dibuixa:

Un carnívor Un herbívor Un omnívor Com s’ho fan per trobar tot allò necessari per subsistir?Si tots els animals necessiten aquestes coses per viure, hauríem de veure amb més calma on pot ser que ho trobin i com s’ho fan per trobar tot allò necessari per subsistir. Encara que sembli que a la ciutat només hi ha carrers i edifi cis, la veritat és que hi ha moltes menes de paisatges diferents on els animals poden trobar aliment, llocs per amagar-se, per criar…

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Classifi quem els animals

Invertebrats

A tots els llocs de la ciutat hi poden viure animals, però hi ha llocs on els animals hi viuen més bé perquè hi ha més aliment, més llocs per amagar-se… Del que necessita un animal per viure i del lloc on ho troba en diem hàbitat.Com has pogut comprovar analitzant fotografies o fent un recorregut, a la ciutat hi ha força llocs on és possible que els animals salvatges hi visquin, perquè hi troben allò que necessiten.

Però, quins animals salvatges viuen a la ciutat?A la ciutat hi viuen animals molt diferents.Hi ha animals molt petits, sense columna vertebral ni ossos, com una formiga o una aranya, que en diem invertebrats.

Formiga Aranya

una formiga és un animal invertebrat una aranya és un animal invertebrat

13

13

Vols conèixer els animals salvatges vertebrats que viuen a Vic? Te n’ensenyarem uns quants!

VertebratsN’hi ha de més grossos, amb columna vertebral i ossos, que en diem verte-brats. D’animals vertebrats n’hi ha de cinc classes: peixos, amfi bis, rèptils, ocells i mamífers.

Vic, la meva ciutat


A la ciutat de Vic hi viuen peixos. Els peixos del municipi de Vic són sobretot carpes.

Peixos (carpa)

Té ossos. És un vertebrat.El seu hàbitat són rius, rieres i basses.Troba l’aliment a l’aigua (petits animals i algues). Per respirar, agafa l’oxigen de l’aigua a través de les brànquies.Es reprodueix per ous que pon a l’aigua.

A la ciutat de Vic hi viuen amfi bis, sobretot granotes i gripaus.

Amfi bis (granota)

Té ossos. És un vertebrat.El seu hàbitat és en rius, rieres i a prop de l’aigua. Aquí hi troba l’aliment (mosques i mosquits). Per respirar, agafa l’oxigen de l’aire quan és adult i de l’aigua quan és petit.Es reprodueix per ous que pon a l’aigua. Quan surten de l’ou, les cries de la granota s’anomenen capgrossos i viuen a l’aigua.

A la ciutat de Vic hi viuen rèptils, com les sargantanes.

Rèptils (sargantana)

Té ossos. És un vertebrat.El seu hàbitat són les parets dels edifi cis i llocs amb pedra on hi toca el sol. Aquí hi troba l’aliment (caus d’insectes). Per respirar, agafa l’oxigen de l’aire. Es reprodueix per ous que pon en forats o esquerdes.

13

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Animals: estudiem els ocells

A la ciutat de Vic hi viuen molts ocells. Alguns tenen el seu hàbitat dins la ciutat, en els edifi cis o voltants, com el colom, el pardal, el gavià, l’oreneta cuablanca, la cuereta…

D’altres tenen el seu hàbitat en els arbres, en parcs i jardins de la ciutat o també als afores, com l’estornell, el gafarró, el verdum, l’ànec collverd, la polla d’aigua o el falcó pelegrí.

Ocells

oreneta cuablanca cuereta blanca

pardal estornell

14

14

Les aus i els ocells són animals que:Tenen ossos. Són vertebrats.S’alimenten de restes de menjar de les persones, d’insectes, de llavors dels arbres i granes dels conreus.Per respirar, agafen l’oxigen de l’aire.Es reprodueixen per ous que ponen en nius.

Vic, la meva ciutat


Ocells

ànec collverd polla d’aigua

gafarró verdum

falcó pelegrí gavià argentat

14

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


15

15

Animals: estudiem els mamífers

A la ciutat de Vic hi viuen mamífers, com les rates i els ratolins.

Mamífers (rata i ratolí)

Tenen ossos. Són animals vertebrats.El seu hàbitat són els soterranis de pisos i ca-ses, i les clavegueres. S’alimenten de restes de menjar de les persones.Per respirar, agafen l’oxigen de l’aire.Les cries neixen de la panxa de la mare i quan són petits mamen.

Són animals vertebrats

Animals domèstics i salvatgesTots els animals que hem vist fi ns ara viuen a la ciutat lliurement, en estat salvatge.A Vic també hi viuen animals domèstics, que tenim les persones perquè volem. Els cuidem i els alimentem.Els animals domèstics que tenim són vertebrats.Tenim mamífers com el gat, el gos i l’hàmster. Tenim ocells com el periquito.Tenim peixos com el peix àngel.

Els animals domèstics. Aquests animals viuen a les nostres cases i als nostres jardins. És la nostra feina cuidar-los i alimentar-los. Els animals domèstics són animals vertebrats, que vol dir que tenen columna vertebral i ossos. Alguns dels animals vertebrats que viuen a casa nostra són:

peix àngel gat hàmster gos periquito

Vic, la meva ciutat


Aquesta carta l’ha escrita en Jordi, un nen de la vostra edat. Per què no la llegiu?

Hola, nois i noies de tercer,Em dic Jordi i tinc vuit anys. Tinc un gos molt trempat i juganer que es diu Titus. Me’l van regalar l’any passat, per l’aniversari. A mi em feia molta il·lusió tenir un gos i els pares van dir que a la protectora hi ha gossos que la gent ha deixat abandonats.De vegades juguem junts i el deixo dormir a la meva habitació. Però a vegades em des-cuido de donar-li menjar i aigua. Sort del pare que sempre hi pensa. Això sí, em renya i diu que si vull un gos he de tenir-ne cura.La mare em diu el mateix quan busco mil excuses per no portar-lo a passejar. En algu-nes ocasions és ella qui el treu a passejar, quan jo no hi penso.El pare i la mare tenen raó: en Titus és el millor amic que tinc i n’he de tenir molta cura.Si vosaltres teniu un animal a casa, oi que en teniu cura?

Jordi

Què fa bé en Jordi? Què fa malament en Jordi?

Ara, entre tots els de la classe, escriviu deu normes que hauria de complir qualsevol nen o nena que vulgui tenir un animal domèstic i feu-ne un mural a classe.

1 6

2 7

3 8

4 9

5 10

15

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


16

16

Què necessiten els animals per viure?

Aquí tens una colla de paraules que van soles, de dues en dues o de tres en tres. Es tracta de construir una frase amb cada grup de paraules. Tens la primera feta com a exemple. Atenció! La frase ha de ser un resum de tot el que has après relacionat amb aquella paraula!

1/ Oxigen

Els animals necessiten oxigen per respirar. N’hi ha que l’obtenen de l’aire, com per exemple una oreneta, i d’altres de l’aigua, com per exemple una carpa.

2/ Aliments

3/ Aigua

4/ Un lloc per tenir cries

5/ Un lloc per amagar-se o vigilar

6/ Domèstics / Salvatges / Tenir cura dels animals

7/ Hàbitat

8/ Vertebrats / Invertebrats

Vic, la meva ciutat


En aquesta part dedicada als animals has après quins animals viuen a Vic. Sabries dir dos animals que siguin vertebrats i que visquin a Vic?

1

2

I dos més, però que siguin invertebrats?

1

2

Fes la fi txa de l’animal salvatge que més t’agradi i que no pugui viure a Vic.

Nom: Foto:

Pensa a dir si: és vertebrat, invertebrat, herbívor, omnívor, carnívor, com és el seu hàbitat, com es reprodueix…

16


Vic, la meva ciutat

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

17

17

Les plantes i els arbres

A la ciutat

hi viuenPlantes

que si són molt grans sónarbres

que a la tardor els cau la fulla

roures avets

fulla caduca fulla perenne

que tenen fulles tot l’any

que tenen

que vol dir

que tenen

que vol dir

com com

que necessitenaliments

elles mateixes

oxigen i diòxid de carboni

aigua i substàncies

minerals

del sòl

les arrels

que agafen

per

de l’aire

les fulles

que agafen

per

ambamb

que es fabriquen

Mapa conceptual


Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


18

18

Les plantes i els arbres a la ciutat

Abans hem après què necessiten els animals per viure. Ara, estudiarem les plantes i els arbres que tenim en el nostre entorn. Començarem, també, pensant què necessiten per viure. Per ajudar-nos a resoldre-ho, podem descobrir allò que els és necessari a partir d’aquesta sopa de lletres:

Les plantes necessiten:

A I R E M1/

T I L P F

E J G Q M2/

R B A U Z

R X L I A3/

A L I M E

O D G O C4/

P U E C A

Pinteu, en aquestes il·lustracions, la primera rodona de cada dibuix de color vermell, si en el di-buix hi ha llum. Pinteu la segona de color groc, si hi ha aire net. Pinteu la tercera rodona de cada dibuix de color verd, si hi ha terra on créixer. Pinteu la quarta rodona de color blau, si hi ha aigua.

Vic, la meva ciutat


A partir dels dibuixos i de les rodones que has pintat, llegeix les preguntes i marca amb una creu les respostes correctes:

Què signifi ca que hagis pintat les quatre rodones d’un dibuix?

Que una planta no hi pot viure

Que una planta hi pot viure

I si només has pintat una rodona en algun dibuix, què vol dir?

Que una planta no hi pot viure

Que una planta hi pot viure

Quines d’aquestes coses necessita una planta per viure?

Aigua

Oxigen

Calor

Llum

Foscor

Terra

Ara que saps què necessita una planta per viure, escriu un lloc de la teva escola on creguis que podria viure una planta i un altre on creguis que no podria fer-ho:

On pot viure una planta a la meva escola?

Sí No

18

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


19

19

Les plantes, què necessiten per viure

Ara et plantegem dos problemes que hauries de resoldre pensant una mica:

1/ Com s’ho fan l’aigua i les substàncies minerals per travessar les parets de les arrels i entrar a la planta? Recorda que les substàncies minerals estan dissoltes a l’aigua com si fos aigua amb sucre.

2/ Com s’ho fa l’aigua que ja ha entrat a la planta per pujar fi ns al capdamunt de les fulles que, a vegades, són molt amunt?

Per pensar sobre aquests problemes et suggerim que facis dibuixos sobre com t’imagines que són les plantes per dintre i que proposis solucions i les comparteixis amb els teus companys. Pensa que totes les idees que tinguis poden ser útils. A veure si entre tots trobeu una explicació als problemes que us hem plantejat.

Com fabriquen l’aliment?Les plantes, com els animals, també necessiten moltes coses per viure. Neces-siten aliments, però no els busquen com els animals, perquè elles mateixes se’l fabriquen a les fulles. Per fabricar l’aliment necessiten:1/ Aigua. L’agafen del sòl per les arrels.2/ Llum. La reben del Sol.3/ Substàncies minerals. També les agafen del sòl per les arrels.4/ Oxigen i diòxid de carboni. Els agafen de l’aire i entren a la planta per les fulles.

Vic, la meva ciutat


Sortim

Aprofi tant que som a la tardor, anirem d’excursió al parc Balmes o a un altre espai proper a l’escola. En aquesta sortida farem tota una colla de coses per tal de conèixer els arbres:

1/ Cada grup tria un arbre.2/ El dibuixem, tal com el veiem, en un full.3/ Calquem l’escorça en un paper.4/ Recollim una fulla de mostra.

Observem:a) De quin color o colors és l’escorça?

b) Creus que l’arbre observat té les fulles durant tot l’any o que hi ha una època de l’any que no en té?

c) Creus que l’arbre va néixer aquí tot sol o que l’ha plantat algú?

Arbres de fulla caduca i perenneHi ha arbres als quals els cau la fulla a la tardor, com el plàtan i el roure. S’anomenen arbres de fulla caduca.Però també hi ha arbres que tenen fulles durant tot l’any com els pins, els avets i les alzines. S’anomenen arbres de fulla perenne.

19

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Els arbres de la ciutat

Com que ja saps fer gràfi cs, et proposem que elaboris la gràfi ca de les 10 espècies d’arbres més abundants a la ciutat:


plàtan 1356

tell argentat 1152

tell d’Holanda 1110

roure martinenc 1048

alzina de fulla gran 967

poll gavatx 807

falsa acàcia 793

tell 743

plàtan fals 678

1400

1300

1100

1000

800

700

600

500

400

300

200

100

0

20

20

Les nou espècies més abundants plàtan, tell argentat, tell d’Holanda, roure martinenc, alzina de fulla gran, poll gavatx, falsa acàcia, tell, plàtan fals

A la ciutat hi ha moltes espècies d’arbres. Els arbres, com les persones, també es poden comptar. A través dels serveis municipals de la ciutat de Vic sabem que, fins a desembre de 2008, a la ciutat hi havia un total de 17.294 arbres, repartits en tot el municipi: en parcs, jardins, places i carrers.

Vic, la meva ciutat


Sortim

Ens proposem fer una sortida per collir fulles dels arbres, ara que som en temps de tardor. Situats a la classe, ens posem en grups de quatre o cinc i així podrem mirar-nos bé les fulles que hem recollit.

1/ Són totes iguals?

2/ Quines formes tenen? Dibuixa-les en un full adjunt.

3/ Com és el contorn de la fulla, llis o en forma de serreta?

4/ Com són els nervis?

Com podeu agrupar les fulles?Un cop contestades aquestes preguntes per grups, parleu-ne tots plegats. Us deveu haver adonat que totes les fulles d’arbres diferents són diferents i que en podem fer grups. Entre tots els nens i totes les nenes de la classe, amb l’ajuda del mestre o de la mestra, decidiu com podeu agrupar les fulles i feu-ne un mu-ral. Les fulles que quedin les podeu deixar assecar entre dos papers de diari. És important que hi poseu un pes a sobre perquè quedin ben planes. En una setmana les tindreu ben seques i podreu investigar a quin arbre pertanyen.

20

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Resumim: persones, animals i plantes

Aquí tens un munt de paraules que han caigut i s’han desordenat. Tens tres calaixos per en-dreçar-les:

Calaix de les persones Calaix de les plantes Calaix dels animals

aire net

terra

amagatall

homes

padró municipal

àvies

barris

dones

lloc per criar

terra

carrers

aigua

cuidar

nens

domèstics

aire

nenes

llum

salvatges

aigua

avis

21

21

Vic, la meva ciutat


Un cop tot endreçat, agafa les paraules de cada calaix i fes tres frases amb elles, explicant el que has après durant la unitat.

Frases del calaix de les persones:

1/

2/

3/

4/

5/

6/

Frases del calaix de les plantes:

1/

2/

3/

4/

5/

6/

Frases del calaix dels animals:

1/

2/

3/

4/

5/

6/

21

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


La ciutat és una festa!

La CastanyadaD’on ve? Què diu la tradició?

Els habitants de la ciutat treballem, estudiem, fem activitats… però, de tant en tant, també ens aturem i celebrem festes. A la nostra ciutat, com a moltes d’arreu del món, fem celebracions al llarg de l’any, festes que neixen de la tradició.Una tradició és allò que ens ve del passat, que hem heretat dels nostres pares, dels nostres avis, dels nostres besavis… i de més lluny encara! De fet, les tradicions són arrels, com les que tenen les plantes, que ens expliquen que tenim un passat. Celebrar les tradicions és una manera de recordar-nos que venim de lluny!

La tradició de celebrar la Castanyada es remunta a centenars i centenars d’anys. La castanya és el símbol dels fruits de tardor. En una època que comença a fer fred, i com un anunci que vénen els dies més curts i foscos de l’any, se’ns posa bé menjar fruits amb calories com les castanyes, els moniatos, les ametlles… D’aquí neix, també, la tradició dels panellets.D’on ve? La tradició ve de l’època dels romans i juntament amb la castanyada se celebrava una festa de culte als morts, que més tard, amb la tradició cristiana, es va anomenar Tots Sants. Què diu la tradició? Els dies abans i després de Tots Sants, apareixia pels carrers la fi gura de la Castanyera.

22

22

Vic, la meva ciutat

Coneixement del medi / 3r de primària 22

Fem panellets?Un dels dolços més típics de Catalunya són els panellets que ens mengem per Tots Sants i la Castanyada. T’ensenyarem una recepta fàcil; a veure si t’animes a fer de pastisser.

Recepta panellets:

Ingredients:

– 1 kg d’ametlles crues mòl-tes (aquests dies en venen a tot arreu)– 1 kg de sucre– 3 ous– Una tassa grossa de pi-nyons pelats– 1/2 kg de moniatos o patates.

Preparació:

1/ Has de bullir una estona, fi ns que estiguin cuits, els mo-niatos o les patates en una olla plena d’aigua. Atenció, han d’estar sencers i sense pelar!

2/ Després els peles, els poses dins d’un bol gros i els aixafes ben aixafats, com si fessis un puré.

3/ Hi barreges l’ametlla mòlta i el sucre i ho remenes ben remenat. Ho deixes refredar.

4/ Bats els ous i poses els pinyons en un plat fondo.

5/ Ara toca fer boletes amb la barreja, passar-les per l’ou batut i després pels pinyons (costa una mica que s’en-ganxin, oi?).

6/ Poses les boletes en una plata i cap al forn hi falta gent. No t’oblidis que el forn ha d’estar una mica calent i que la temperatura ideal per fer els panellets és d’uns 180°.

7/ Al cap d’uns 10 o 15 minuts ja tindràs els panellets fets.

No te’ls mengis calents que et farien mal de panxa!Bon profi t!

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


23

23

Posem-nos a prova!

Després de treballar la qüestió Qui viu a la ciutat?, ens pot ser útil disposar d’un resum de tot allò que hem estudiat. Pot ser un bon moment per veure i comprovar tot allò que hem anat aprenent.

Llegiu el resum a poc a poc i procureu d’entendre tot el que diu el text, de manera que estigueu preparats per respondre les preguntes que us faci el mestre o la mestra a classe.

Les preguntes que us faran poder ser:

individuals per escrit

col·lectives de viva veu

Persones

A la ciutat de Vic hi viuen moltes persones. El padró municipal ens permet conèixer quanta gent hi viu, quina és la seva població.

La població de Vic està repartida en barris i carrers, que es poden veure representats en el plànol de la ciutat.

Totes les persones que viuen a la ciutat són diferents, però totes són importants i necessàries i tenen els mateixos drets i deures.

Vic, la meva ciutat


Animals

A la ciutat de Vic hi viuen molts animals diferents. Els animals necessiten moltes coses per viure, i ho troben en un hàbitat concret. Segons aquest hàbitat hi ha animals salvat-ges o domèstics.

Segons la seva morfologia, a Vic hi viuen animals invertebrats i vertebrats.

De vertebrats n’hi ha de cinc menes: peixos, amfi bis, rèptils, ocells i mamífers.

Plantes

A la ciutat de Vic també hi viuen plantes.

Les plantes, com les persones i els animals, necessiten moltes coses per viure, com els aliments que elles mateixes fabriquen a les seves fulles. Per fabricar l’aliment necessiten: aigua, llum, substàncies minerals, oxigen i diòxid de carboni.

Els arbres són un dels tipus de plantes que hi ha. Alguns arbres de Vic, com els plàtans, perden les fulles a la tardor, i diem que són arbres de fulla caduca. En canvi d’altres, com el pi, mantenen les fulles tot l’any i diem que tenen la fulla perenne.

Una altra manera útil d’estudiar pot ser rellegir el mapa conceptual que hi ha a l’inici de la unitat. Podeu convertir el mapa en frases de manera que construïu vosaltres mateixos el resum de la unitat.

23

Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Qui

viu

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Com és la ciutat?Vic, la meva ciutat

Vic, la meva ciutat



– Vic és un municipi situat gairebé al centre de la comarca d’Osona i que la ciutat de Vic és la capital de la comarca.– La ciutat de Vic es troba en un terreny força pla rodejada de turons i muntanyes.– Dins del municipi hi ha espais diferents: conreus, polígons industrials, zones urbanes…– A Vic fa fred a l’hivern i calor a l’estiu i quan plou més és a la tardor i a la primavera. La plana de Vic i la ciutat de Vic es caracteritzen per la boira.– Per observar el temps disposem d’aparells meteorològics com el termòmetre i el pluviòmetre.– Vic té carrers i edificis diferents que han anat canviant amb el pas del temps, formant diferents barris. – La ciutat té una història que ens permet saber com és avui.– Per tal que la ciutat funcioni calen persones que la governin. Per això l’alcalde i els regidors formen l’Ajuntament.

Després de la lliçó sabré:

– Situar la ciutat de Vic en un mapa.– Dir les comarques que envolten la comarca d’Osona i els rius que la travessen.– Esmentar el relleu que envolta la Plana i situar-lo en el mapa.– Conèixer els municipis que envolten la ciutat i situar-ne alguns.– Què són els punts cardinals i com ho puc fer per orientar-me.– Què és una brúixola i com s’utilitza.– Com és el clima de la ciutat de Vic.– Conèixer alguns aparells que serveixen per mesurar el temps i el clima.– Els diferents espais que hi ha en el municipi: rural, urbà i industrial.– Observar edifi cis històrics de la ciutat.– Explicar què és un ajuntament, qui el forma i quina funció té.– Explicar què són les eleccions municipals.

1 1

Situació, clima i història

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat

Mapa conceptual

La ciutat de Vic

1

té unaSituació

la comarca d’Osona

al centre de

RipollèsBerguedà

BagesVallès Oriental

SelvaGarrotxa

altres comarques

envoltada per

que són

la plana de Vical centre de

el Terel Mèderel Gurri

riustravessada per

municipisestà formada per

que són

els puntscardinals

nordsudest

oest

la brúixola

capital dela comarca

és la ciutat més gran ité serveiscomarcals

la situem amb

que són

els trobem amb

és la

perquè

muntanyesenvoltada per

serraladesenvoltada per

altiplansenvoltada per

turonsenvoltada per

el massísdel Montseny

com

el Prepirineuel Collsacabrai les Guilleries

comel Moianès

i el Lluçanès

com

Sant MarcSant SebastiàCreu de Gurb

com

té unClima

l’observem ambaparell meteorològics

mesurar latemperatura

termòmetre

mesurar laprecipitació

pluviòmetre

que serveix per que serveix per

com el com elfred

ésboirahi ha

calorósés

a l’hivernque

a l‘estiuque

téHistòria

hi haviscuda al’Ajuntamentla zona habitada

la zona ruralla zona industrial

lloc de governde la ciutat

l’alcalde iels regidors

cada 4 anys

que es fan

els ciutadansde més

de 18 anys

on voten

que és el format per

que han experimentat

canvis amb el temps

carrersedifi ciscases

que es veuen enla història

que són resultat de

els historiadors

que l’estudien

les eleccionsmunicipals

escollits enen el ple

municipal

que es reuneixen

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Situem-nos?

Aquí tens una colla de quadres que ens diuen coses sobre les ciutats. Podries pintar de color vermell les rodones dels quadres que sembla que parlin de Vic?

Ciutat gran,hi viu molta gent

Ciutat mitjana,hi viu força gent

A la ciutat hi ha unapart antiga i altres

de més noves

A la ciutat, a l’hivern, hi ha força

dies amb boira

Tots els edifi cis de la ciutat són nous

Des de la ciutat esveuen les muntanyes

Podries afegir alguna cosa que sàpigues de la ciutat i que no es digui en cap requadre?

2

2

Vic, la meva ciutat


Feu una llista a la pissarra de totes les coses que sabeu sobre Vic. Ara, amb la llista obtinguda, podeu fer una petita descripció de com veieu la vostra ciutat:

Llista pissarra

Com veieu la vostra ciutat?

2


Vic, la meva ciutat

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

3

3 Situació

té unaSituació

la comarca d’Osona

al centre de

RipollèsBerguedà

BagesVallès Oriental

SelvaGarrotxa

altres comarques

envoltada per

que són

la plana de Vical centre de

el Terel Mèderel Gurri

riustravessada per

municipisestà formada per

que són

els puntscardinals

nordsudest

oest

la brúixola

capital dela comarca

és la ciutat més gran ité serveiscomarcals

la situem amb

que són

els trobem amb

és la

perquè

muntanyesenvoltada per

serraladesenvoltada per

altiplansenvoltada per

turonsenvoltada per

el massísdel Montseny

com

el Prepirineuel Collsacabrai les Guilleries

comel Moianès

i el Lluçanès

com

Sant MarcSant SebastiàCreu de Gurb

com

La ciutat de Vic

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Eines per orientar-nos (I)

Abans de començar a parlar d’on està situada la ciutat, caldria que aprenguéssim quatre coses sobre com podem orientar-nos.

Punts cardinals

A l’hora d’orientar-nos són molt importants els punts cardinals. Si els volem representar damunt del paper ho hem de fer d’aquesta manera.

Quan ens mirem un mapa o un plànol, sempre ens hi dibuixen aquesta creu en un racó o bé ens indiquen on és el nord, per això podem orientar-nos.

Mapa

El mapa és una reducció de l’espai real que ens permet saber cap a on ens hem d’orien-tar. Poden haver-hi mapes d’espais molt petits, com una habitació o una aula, o bé d’espais molt més grans: una ciutat, un muni-cipi, una comarca, un país o de tot el món.

4

4

Vic, la meva ciutat


Fixa’t en aquests quatre dibuixos. Nosaltres hi hem situat el nord. Podries situar els altres tres punts cardinals?

1/ Nord 3/ 1/ Nord 3/

2/ 4/ 2/ 4/

1/ Nord 3/ 1/ Nord 3/

2/ 4/ 2/ 4/

Nord

4

2 3

Nord

4

2 3

Nord

4

2 3

Nord

4

2 3

4

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Eines per orientar-nos (II)

Però una cosa és situar els punts cardinals sobre un paper, i una altra és orientar-se quan estàs caminant pel carrer o passejant per on sigui. Aquí tens uns quants secrets per orientar-te en diferents hores del dia.

Posició del sol

Matí La posició del sol en el cel et pot servir per saber on són els punts cardinals. T’has de situar en un punt amb els braços estesos com si fossin una creu.Si és al matí, has d’assenyalar el sol amb el braç esquerre.Si és al migdia, t’has de posar de cara al sol.Si és a la tarda, cap al tard, has d’assenyalar el sol amb el braç dret.Si ho fas així, en qualsevol dels casos sem-pre tindràs l’est a l’esquerra; el sud, al da-vant; l’oest, a la dreta, i el nord, al darrere.

Migdia Tarda

Podríeu practicar una mica al pati. L’hora que us pot anar més bé és just abans de plegar al mig-dia. A veure si us en sortiu!

5

5

Vic, la meva ciutat


Ara que ja ens sabem situar, ens podríem fer una pregunta:En aquest món tan gran on vivim, on està situada la nostra ciutat? Sembla una pregunta molt difícil, però hauríem de saber que la nostra ciutat pertany:

a la Terra al continent d’Europa a l’Estat espanyol

a Catalunya a la comarca d’Osona a la plana de Vic

Hi ha més maneres de saber on és el nord1/ Si vas al bosc, per exemple, i et mires el terra del voltant dels arbres, podràs saber on és el nord mirant en quin cantó hi neix molsa, ja que aquesta sempre surt al costat nord, que és més fred i humit i no hi toca el sol.2/ Amb una brúixola sabràs sempre on és el nord. És un aparell que serveix per orientar-se!3/ I si es viatja de nit, podem saber on és el nord buscant l’estel polar al cel. Però com que això és una cosa una mica més complicada, ja aprendrem a fer-ho més endavant, d’acord?

5

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, capital d’Osona

Coneixes els municipis que envolten el municipi de Vic? Situa’ls i pinta’ls amb el color que els correspongui en aquest mapa de la comarca:

1 Folgueroles 5 Muntanyola

2 St. Bartomeu del Grau 6 Sta. Eugènia de Berga

3 Calldetenes 7 Sta. Eulàlia de Riuprimer

4 Malla 8 Gurb

Vic, els municipis que l’envolten i alguns municipis més formen part de la comarca d’Osona. Vic és la capital d’aquesta comarca i és el municipi més important. És el que en diem capital perquè és més gran i hi ha coses que els altres municipis no tenen, com ara un gran hospital, una universitat, etc.

6

6

Vic

Vic, la meva ciutat


Nord

Sud

Est

Oest

Gairebé al mig

Aquí tens el mapa de la comarca d’Osona. Sabries localitzar el municipi de Vic? Pinta’l amb un llapis de color vermell. On està situat, al nord, al sud, a l’est, a l’oest o gairebé al mig de la comarca? Marca-ho amb una creu.

Pensa el nom de cinc municipis de la comarca on tinguis amics o coneguts. Després digues on estan situats: al nord, al sud, a l’est o a l’oest de la comarca?

Municipi que has pensat On està situat?

6

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


7 La nostra comarca (I)

La comarca d’Osona està envoltada d’altres comarques. Fixa’t en el requadre que tens aquí sota!

OSONA

La Garrotxa

El Ripollès

El Bages

La Selva

El Vallès Oriental

El Berguedà

Osona

Vic, la meva ciutat


Vic està envoltada de muntanyes

Com hem dit, des de Vic es poden veure moltes muntanyes, podríem dir que està envoltada de muntanyes que s’agrupen i formen serralades. Però aquestes serralades són una mica lluny. Vic i els seus voltants són gairebé plans, perquè formen part de la plana de Vic.

Escriu el nom de les sis comarques que encerclen la comarca d’Osona.

Comarques que encerclen Osona

1 4

2 5

3 6

Les serralades que envolten la plana de Vic són:

Situació Què són?

Nord El Prepirineu És una serralada, és a dir, un conjunt de muntanyes que van formant unes carenes.

EstEl Collsacabra i les Guilleries Són una serralada més baixa que el Prepirineu.

Sud

El Montseny És un massís, és a dir, un conjunt de muntanyes que estan envoltades per planes.

OestEl Moianès i el LluçanèsSón altiplans, és a dir, unes zones planes però altes.

7

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


8 La nostra comarca (II)

Per què no col·loques les serralades, el massís i els altiplans en aquest mapa? Fixa’t bé en quin punt cardinal hem dit que estaven situats.

I, si és possible, aneu a un punt enlairat de la ciutat i localitzeu tots els punts que conegueu!

Serralada

Massís

Altiplà

Comprova si ho has fet bé. Mira si has situat bé les serralades, el massís i els altiplans.

1 Serralada del Collsacabra

2 Massís del Montseny

3 Altiplà del Moianès

4 Altiplà del Lluçanès

5 Serralada de les Guilleries

Nord

Sud

EstOest

1

5

4

2

3

Vic, la meva ciutat


Fixa’t també que la comarca d’Osona està travessada per rius. N’hi ha molts, però cal que en recordis tres: el Ter, el Gurri i el Mèder.

Uf! Ens hem oblidat de situar el Mèder. Ho pots fer tu?

Vic

Ter

Gur

ri

8

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Repassem

Ara, imagina’t que ets el conductor o la conductora d’un autobús. Has de fer els següents recor-reguts. Quina direcció (punt cardinal) has de seguir. Consulta un mapa d’Osona per fer l’exercici. Et pot servir el mapa de la fi txa 6, per exemple.

Lloc d’origen Destinació Punts cardinals

Vic Tona N S E O

Vic Torelló N S E O

Vic St. Julià de Vilatorta N S E O

Vic Gurb N S E O

St. Hipòlit de Voltregà Vic N S E O

Tona Manlleu N S E O

Prats de Lluçanès Vic N S E O

Folgueroles Vic N S E O

Vic Calldetenes N S E O

9

9

Vic, la meva ciutat


On està situada la ciutat de Vic?

Completa aquest resum. És molt senzill, només hauràs de posar les paraules del requadre en el lloc que els correspon!

Per orientar-nos fem servir els punts cardinals:

La ciutat de Vic pertany al planeta al continent d’

a l’Estat a la comunitat

autònoma de i a la comarca d’

Vic és la de la comarca d’Osona. Està situada més o

menys al d’aquesta i està envoltada d’altres

com per exemple

Vic pertany, també, a la de Vic. Aquesta plana està

envoltada de zones muntanyoses, com ara el al nord, el

al sud, el Collsacabra i les Guilleries a l’est i el

i el a l’oest.

nord

Lluçanès

Gurb

Moianès

oest

capital

espanyol

Calldetenes

Catalunya

sud

Osona

Prepirineu

Montseny

municipis

est

plana

Terra

Europa

centre

Malla

Sta. Eulàlia de Riuprimer

9


Vic, la meva ciutat

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

10

10 Clima

té unClima

l’observem ambaparell meteorològics

mesurar latemperatura

termòmetre

mesurar laprecipitació

pluviòmetre

que serveix per que serveix per

com el com elfred

ésboirahi ha

calorósés

a l’hivernque

a l‘estiuque

La ciutat de Vic

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Quin temps fa? (I)

Ja saps que existeixen quatre estacions de l’any:

Cada estació té un temps diferent. A quina estació de l’any passen aquestes coses a Vic (hi ha coses que poden passar en més d’una estació)? Fes fl etxes de colors!

Primavera Fa molta calor

Estiu Hi ha boira

Tardor Fa molt fred

Hivern Gebra

Amb algunes paraules de l’exercici anterior, completa aquest text. Així tindràs un petit resum!

A Vic fa molt a l’hivern i molta a l’estiu

Molts dies d’hivern i alguns dies de tardor i primavera quan ens llevem hi ha

Les estacions de l’any en què plou més són la i la

Per totes aquestes raons diem que Vic té un clima continental.

11

11

Vic, la meva ciutat


Aparells meteorològicsPer saber tot això sobre el clima de Vic la gent ha de fer servir uns aparells que s’anomenen aparells meteorològics. El lloc on hi ha tots aquests aparells junts s’anome-na estació meteorològica. Segurament a la teva escola n’hi ha una. Per què no hi feu una visita?

De tots els aparells que hi ha, nosaltres n’estudiarem dos: el termòmetre i el pluviòmetre.

Termòmetre Pluviòmetre

El termòmetre serveix per: El pluviòmetre serveix per:

Per què no dibuixes els que hi ha a l’estació meteorològica de la teva escola? Si no en teniu, potser la mestre o el mestre n’aconseguiran algun!

11

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Però això també ho podem fer a l’escola. Per què no ompliu, durant una setmana, aquestes fi t-xes? (Si voleu ho podeu anar fent durant tot el curs i enganxar-ho a la classe. És divertit!)

Quin temps fa? (II)

12

12

Dilluns Data / /

Temperatures Tapat

Màxima Ennuvolat

Mínima Sense núvols

Pluja Sol

Litres Boira

Dimarts Data / /

Temperatures Tapat

Màxima Ennuvolat


Pluja Sol

Litres Boira

Màximes i mínimesA les notícies del temps et deus haver adonat que parlen de màximes i mínimes. La tempe-ratura màxima és la temperatura més alta del dia. La mínima és la més baixa. Hi ha termò-metres que marquen les màximes i les mínimes, a més a més de marcar la temperatura del moment. Davant de l’Ajuntament de Vic hi ha un plafó on, si vols, podràs llegir cada dia qui-na ha estat la màxima i quina la mínima. A les notícies del temps de la televisió deus haver vist que els dies que plou et diuen la quantitat d’aigua que ha caigut en un municipi. Per fer-ho et parlen de litres per metre quadrat.

Vic, la meva ciutat


Dimecres Data / /

Temperatures Tapat

Màxima Ennuvolat


Pluja Sol

Litres Boira

Dijous Data / /

Temperatures Tapat

Màxima Ennuvolat


Pluja Sol

Litres Boira

Divendres Data / /

Temperatures Tapat

Màxima Ennuvolat


Pluja Sol

Litres Boira

12

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


13

A partir del registre d’aquesta setmana podem fer un gràfi c de temperatures! És molt fàcil, es tracta de fer puntets i després jugar a unir-los amb una línia.

Gràfi c de temperatures graus / dies dl. dt. dc. dj. dv.

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

A veure si sou capaços de fer-ho durant unes quantes setmanes i enganxar-ho en un mural.

35°

30°

25°

20°

15°

10°

5°

0°

-5°

Quin temps fa? (III)

La boiraAllò més típic del temps a la plana de Vic és la boira dels dies d’hivern. A l’hivern l’aire es refreda i en refredar-se el vapor d’aigua es condensa, és a dir, es torna líquid i forma unes gotetes que són la boira. A més, l’aire fred pesa més que l’aire calent i per això la boira té tendència a situar-se just a sobre el terra. La boira només es forma els dies que fa molt fred i que hi ha calma, que no fa vent, perquè si en fes se l’enduria.

A vegades, quan surt el sol i escalfa prou, les gotetes líquides de la boira es tornen a con-vertir en gas i ja no les veiem.

De la boira la gent de la Plana també en diu broma baixa. La gent també ha inventat frases fetes amb la boira, per exemple: “vés-te’n a escampar la boira!”.

Vic, la meva ciutat


Ara, escriu amb les teves paraules allò que has entès que és la boira:

Fem una mica de memòria de tot el que hem dit sobre el clima de Vic. Aquí hi ha tota una colla de frases. Pots pintar els cercles de color verd si són veritat i de color vermell si no ho són.

A Vic fa calor tot l’any.

A Vic fa molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu.

L’estació de l’any en què plou més és l’estiu.

Plou, sobretot, a la tardor i a la primavera.

Força dies a l’any hi ha boira.

Per poder observar millor el temps hi ha els aparells meteorològics.

Dos aparells meteorològics són la pala i el pic.

Dos aparells meteorològics són el pluviòmetre, que mesura la quantitat de pluja, i el termòmetre, que mesura la temperatura.

La temperatura més alta del dia s’anomena màxima i la més baixa, mínima.

Escriu les frases que has marcat amb vermell, perquè et sigui més fàcil a l’hora d’estudiar!

13


Vic, la meva ciutat

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

14

14 Història

La ciutat de Vic

téHistòria

hi haviscuda al’Ajuntamentla zona habitada

la zona ruralla zona industrial

lloc de governde la ciutat

l’alcalde iels regidors

les eleccionsmunicipals

escollits enen el ple

municipal

que es reuneixen

cada 4 anys

que es fan

els ciutadansde més

de 18 anys

on voten

que és el format per

que han experimentat

canvis amb el temps

carrersedifi ciscases

que es veuen enla història

que són resultat de

els historiadors

que l’estudien

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


La ciutat: un municipi amb història

Ciutat

Imagina’t que aquest esquema és el mapa de la teva ciutat. És l’espai on hi ha representa-da tota la zona on la gent viu, els carrers, les cases, etc.

Polígons industrials

Però a part de la zona on vius, dins el munici-pi hi ha altres zones que no es fan servir per viure-hi. Per exemple, a tots els llocs on hi ha les empreses i les fàbriques la gent només hi va a treballar. Aquests llocs es diuen polígons industrials.

Zones rurals

Als municipis també hi ha unes altres zones anomenades rurals. Són els llocs on hi ha les cases de pagès, els camps de conreu i els animals de granja. Els boscos també formen part de les zones rurals.

15

15

Vic, la meva ciutat


Municipi

Zona residencial Zona industrial Zona rural Municipi

La ciutat és la zona on vivim els habitants, però ara ja saps que el municipi és més que això.

Ara ja saps que dins el municipi hi ha diferents zones. A partir de les explicacions que tens sobre què hi ha en cada zona, fes tres dibuixos on es vegin les diferències entre elles:

Zona residencial Zona industrial Zona rural

15

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


16 El repartiment de l’espai al llarg de la història

Mira els dibuixos següents i pensa a quina zona pertanyen. Encercla’ls de color verd si perta-nyen a la zona residencial. Encercla’ls de color blau si pertanyen a la zona industrial. Encercla’ls de color vermell si pertanyen a la zona rural.

La ciutat ha anat creixentVic és una ciutat amb molta història! És una ciutat molt antiga!I és que la ciutat ha anat creixent al llarg del temps. No ha nascut ni s’ha fet de cop! La ciutat és el resultat de la suma de la feina feta per homes i dones durant molts anys. És com si poguéssim imaginar que hem fet una construcció en la qual cada persona que ha viscut hi ha deixat el seu gra de sorra, la seva petjada. De fet, la ciutat on vivim és l’herència i el resultat de la construcció de moltes genera-cions d’homes i de dones.

Vic, la meva ciutat


Escriviu alguns exemples de:

1. Noms d’edifi cis que coneguis que formin part de la zona antiga de la ciutat o bé de la zona que podem anomenar “residencial”.

2. Noms d’indústries i de serveis que estiguin situats en la zona industrial o de polígons indus-trials del municipi.

3. Noms de masies o d’espais que formin part de la zona rural del municipi de Vic.

Per fer-ho, us podeu ajudar del mapa gegant que teniu a l’aula. Podeu marcar amb gomets de colors diferents (verd, blau i vermell) cada un dels espais localitzats.

Finalment, us proposem que discutiu aquesta qüestió:És bo que un municipi tingui tres espais (residencial, industrial i rural) diferents i separats o seria millor que estiguessin junts i barrejats? Enuncieu-ne avantatges i inconvenients.

avantatges inconvenients

16

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


El govern de la ciutat

Imagina’t que tothom pogués decidir on s’han de fer les cases, les indústries, els hospitals, els camps de futbol… o bé per on han de passar les carreteres, les línies de tren o elèctriques. Què succeiria?

Imagina’t que les escombraries i les deixalles de les cases, les tirés cadascú on volgués. Què succeiria?

Fes una llista de coses que ens perjudicarien si cadascú fes les coses com volgués i a on volgués.

Una manera d’evitar-ho és que hi hagi uns responsables que diguin què cal fer i que treballin pel bé de tothom. Els ajuntaments són els que fan aquesta feina. Un municipi és, doncs, el terri-tori que depèn de l’ajuntament.

17

17

Què és un ajuntament?Un ajuntament és una organització de persones formada per un grup de regidors i un alcalde. Cada ajuntament governa un municipi, que comprèn el territori que pertany a l’ajuntament i la gent que hi viu. L’alcalde o alcaldessa és la persona que té més responsa-bilitat de l’ajuntament, i els regidors i les regidores són els qui ajuden l’alcalde a governar.El govern municipal està format per l’alcalde i un grup de regidors que s’encarreguen de diferents serveis, com ara els mitjans de transport, el medi ambient o la neteja dels carrers. Cada quatre anys, els ciutadans i les ciutadanes del municipi elegeixen els regidors i les regidores, els quals, al cap d’uns quants dies, escullen l’alcalde o l’alcaldessa.

Vic, la meva ciutat


Els ajuntaments s’ocupen de moltes gestions per atendre els ciutadans:

Indica quines d’aquestes gestions es fan en un ajuntament.

Vacunar un gos.

Demanar permís per fer unes obres.

Pagar l’impost municipal que correspon a escombraries.

Demanar permís per fer una festa al carrer.

Comprar les verdures de la setmana.

Inscriure’s a les colònies d’estiu que organitza l’ajuntament.

Agafar un llibre en préstec.

Demana al pare o la mare quines gestions i serveis fan que tenen a veure amb l’ajuntament.

D’aquestes frases, digues quines són certes i quines són falses.

Tots els ajuntaments s’encarreguen d’administrar els aeroports.

Els ajuntaments s’encarreguen dels serveis de neteja, entre d’altres.

El servei d’urbanisme decideix on es pot construir i on no.

L’ajuntament organitza la festa major dels pobles i de les ciutats.

Us proposem fer una visita a l’Ajuntament de Vic. Demaneu poder visitar la “Sala de la Co-lumna” i expliqueu què hi ha d’important. També hi podeu fer una visita virtual a través de la web: www.ajvic.cat

Escriu una carta a l’alcalde per explicar-li com és el teu barri i demanar-li alguna cosa que creus que hi fa falta. Si vols, pots utilitzar el correu electrònic. El trobaràs a la pàgina web: www.ajvic.cat

17

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


18 La ciutat en temps històrics

La ciutat de Vic ha canviat molt al llarg de la història. Fes aquest petit recorregut que t’explicarà com era la ciutat fa 1.000 anys, la ciutat fa uns 600 anys i la ciutat fa uns 200 anys.

Imagina que poguessis viatjar enrere en el temps i fos possible dibuixar com era la ciutat fa uns mil anys. Veuríem una ciutat menuda, amb poques ca-ses i poques construccions. Amb uns elements que ja hi eren i que encara avui hi són. Us en diem dos exemples: la Catedral de Vic o un gran descampat on la gent intercanviava productes, que avui és la plaça Major.

Explica què veus en el dibuix, amb les teves paraules:

De mica en mica, la ciutat va anar creixent. En mol-tes hortes i molts camps que hi havia a la ciutat s’hi va anar construint i cada vegada van aparèixer més carrers. Llavors la ciutat es va emmurallar per tenir més seguretat, i els habitants de la ciutat obrien i tancaven les portes cada dia. Del peu de les portes de la ciutat sortien camins que conduïen cap a pobles veïns.

Vic, la meva ciutat



I fa uns dos-cents anys, la ciutat va quedar petita. Havia augmentat el nombre d’ha-bitants. Els murs que encerclaven la ciutat es van treure i sorgiren més carrers i més barris entorn del centre històric. Els edificis forts i valents van resistir el pas dels anys. Però molts d’altres van caure, es van en-runar i se’n van fer de nous, seguint noves modes de construcció.


18

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


La ciutat, avui

I, si arribem als nostres dies, també veiem que la ciutat es va transformant. Canviem edifi cis, en reconstruïm i en fem de nous. Els nostres avis i les nostres àvies en saben molt d’aquests canvis.

Tornem a demanar coses a la gent gran? Fem una enquesta a l’avi o l’àvia.

Què ha canviat prop de la casa on viviu ara?

Han viscut sempre al mateix lloc?

Hi ha edifi cis que han desaparegut? En podeu donar exemples?

19

19

Vic, la meva ciutat


Els historiadorsPer tant, a la ciutat de Vic hi trobem edificis i construccions d’èpoques molt diferents. La ciutat és el resultat d’una evolució, d’un canvi.Els historiadors, que són les persones que es dediquen a conèixer i descobrir la història d’allò que ens ha passat, ens ajuden a saber que els edificis de la ciutat es van construir en diferents moments.La ciutat que veiem avui amb els nostres ulls és resultat de molts canvis. A la nostra ciutat, molts historiadors han explicat com era la ciutat al llarg del temps.És important conèixer algunes persones que ens han ajudat a entendre la ciutat i la seva història.

Feu d’investigadors i busqueu informació sobre qui van ser les següents persones:

Eduard Junyent

Josep Gudiol

Joaquim Salarich

La ciutat ha reconegut la seva importància donant-los el nom d’un carrer o d’un edifi ci impor-tant. Localitza els seus noms en un plànol de la ciutat.

19

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


20 Edifi cis històrics (I)

Ara, us proposem descobrir alguns edifi cis històrics de diferents moments de la vida de la ciu-tat. Cada imatge correspon a una època diferent. Amb l’ajuda d’una persona gran, si cal, escriu el nom de cada un dels edifi cis.

1

De l’època romana (Fa dos mil anys!)

2

De l’època del romànic (Fa un miler d’anys!)

3

De l’època gòtica (Fa uns set-cents anys!)

1/

2/ 3/

Vic, la meva ciutat


1/ 2/

1

De l’època del barroc (Fa quatre cents anys!)

2

Del modernisme (Fa cent anys!)

3

Contemporani (Ben recents)

3/

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


PlaçaMajor

Carrer Jacint Verdaguer

rer de l’Arquebisbe Alemany

C. Pla de Balenyà

Rb

la.

Dav

alla

des

C. D

el P

orta

l de

la R

ambl

a

Rambla del CarmeC. M

. D. N

eus

C.

Est

ret

Carrer de Sant AntoniC. Sant FidelCarrer de la Fusina

PlaçadelsSantsMàrtirs

Carrer de Sant Pau

Carrer Nou

C.

Trin

que

t

Rambla del Passeig

C. B

isb

e C

asad

eval

lC

. M

iser

icò

rdia

Carrer de Jaume I el Conqu

Car

rer

del Baró

de Sla G

leva

ocat

P. Horta Sant Josep

r de Gurb

PC

Passeig de Pep Ventura

Per

e

Ptge. del Garbí

Ptge. del Xaloc

Ptge. del Mestral

Ptge. del Gregal

Par

c d

eJa

ume

Bal

mes

i Abadal

Doctor Junyent

s

Ptge. Estudis

Parc deCan Forcadaella

Rbla. de Sant Domènec

Ram

bla

de

l’Hos

pita

l

C. de la Ramada

Ptge.Gaudí

C. d’Andreu Febrer

C.M

estr

e G

arrig

a

Car

rer

de la

Sol

edat

Av.

Mar

tí G

enís

i A

gui

lar

C. Anselm Clavé

Car

rer

de

San

t Fr

ance

sc

Carrer del Bisbe Torra

Carrer de la Gelada

Pl. Sta. Teresa

Joaq

uim

a de

Vedru

na

Pl. del Carbó

C. Dues Soles

Rambla d

els M

ontcada

Pl. DonM. deClariana

Rambla del Bisbat

C. S

anta

Mar

ia

C. S

. Ant

oni M

. Cla

ret

Pl. deJaumeBalmes

Pl. dela Catedral

C. Gibaltar

Pl. BisbeOliba C. Cloquer

C. St. Miquel

Pl. SantaElisabetC. Albergueria

C. d

els

Dol

ors

C.C

orre

t

l’Esc

ola

Pl. MallaPl. Montrodon

C. Vergós

C. GuiuPl. Pietat C

. M. D

.

dels Àngels

C. d

elP

rogr

ésC

. P. X

ifré

Pl.Paradís C. Cardona

Pl. C.Collell C. d

e les

Esca

les

St. Vice

nçArgentersCarnisseriesPl. delPesPl. St.Felip

CanyellesCiutat

C. St.Josep C. delsCaçadors

Cal

l Nou

Cal

l Mo

ltó

C. delsArcs

Pont

Pl. AntoniGaudí

C. de lesBasses

Parc delMonjoGerbertd’Orlhac

Pl. deFabra

C. Sant Just

C.

San

t M

ique

l del

s S

ants

C. d

e la

Rie

ra

Pl. SantaClara

C.

C. de les Adoberies

Ptge. Aluders

C. dels A

luders

C. Pere IIIel Gran

Pl. d’AndreuColomerMunmany

Mastrot

C. Sta.

C. d

el

C. d

e

Arcàngel

gers

Riu Mèder

Parcd’ArmandQuintana iPanedas

d’e

n S

abor

it

Carrer de l’Hospital d’en Cloquer

Car

rer

del

s P

ella

ires

Pas

satg

e d

els

Bla

nque

rs

Parc de JaumePortell i Crusats

Parc de SantJulià d’Auvèrnia

Parc deles Clotes

Car

rer

del

Mo

lí

Car

rer

del

Pel

laire

Dul

cet

Parc de laBassa delsHermanos

del Mèder

Rbla.

Edifi cis històrics (II)

Situa en el plànol els edifi cis de la fi txa anterior. Marca’ls en el mapa amb el nombre correspo-nent i uneix-los. Et sortirà una ruta. Fem-la?

21

21

Vic, la meva ciutat


De cada edifi ci que observis durant la ruta, dibuixa’n un detall que et sembli curiós. No oblidis de posar el nom de cada punt de la ruta i el nom de l’edifi ci observat.

21

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Els carrers de la ciutat

Observa aquestes dues fotografi es i mira les diferències que hi ha entre aquests dos carrers.Fixa’t en el tipus de terra de cadascun, en com són els edifi cis i també en la quantitat de cotxes que hi ha.

C. de Verdaguer C. dels Argenters

Ja has vist que a la ciutat hi ha diferents tipus de carrers. Mira les fotografi es de dalt i respon:

Quin carrer té els edifi cis més moderns?

Per quin et sembla que hi passen més cotxes?

Quin carrer et sembla que és el més antic?

Per què?

22

22

Vic, la meva ciutat


Els carrers més antics estan situats dins de la muralla. Antigament la muralla encerclava tota la ciutat i protegia els seus habitants.

I, si t’hi fi xes, tots els carrers tenen un nom!

Entre tots, ompliu aquest quadre amb noms de carrers de Vic

Noms d’ofi cis Noms de muntanyes Noms d’altres pobles Noms de persones

Altres noms

Noms de persones? Sí. Deus haver vist que surten noms de persones que han fet coses impor-tants i que les volem recordar dedicant-los un carrer!

22

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Les places de la ciutat

Però, a més de carrers, la ciutat té places. N’estudiarem una, la plaça Major o del Mercadal. La plaça Major es va crear, fa més de 1.000 anys, en un descampat. Com que al voltant de la ciutat hi vivien molts pagesos, molts d’ells es trobaven en aquest espai per intercanviar produc-tes. Així va néixer el mercat, que encara avui es fa cada dimarts i cada dissabte.

Plaça Major

Al mercat s’hi poden comprar i vendre moltes coses.

Pinta els següents productes al lloc on es venen en el mercat de la Plaça.

Verdures Roba i Complements Flors Aviram

Escultura del “Merma”

23

23

Vic, la meva ciutat


Busca en el plànol de la ciutat que tenim a l’aula les places que hi ha més properes a la teva escola o bé les que hi ha ben a prop del lloc on vius.

Fes-ne una petita llista.

De totes elles, quines utilitzes?

Què hi fas?

Què hi fan altres persones?

Escull la plaça que més vegades visites per passejar o jugar-hi:

De quins serveis disposa?

Què hi milloraries? Per quines raons?

Podríem fer, entre tots, uns suggeriments per millorar les places de la nostra ciutat?

Escrivim-los.

Parcs i placesLes places i els parcs són espais públics que les persones fem servir com a lloc d’esplai i d’esbarjo. Per tal que sigui així, han de poder dis-posar de bancs i d’ombres perquè les persones hi puguin estar bé.

23

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


El creixement de la ciutat

De mica en mica la ciutat va creixent. Cada vegada hi viu més gent i ja no caben dins de la muralla. A poc a poc es van fent cases a fora de la muralla.Mira aquestes fotografi es i després pinta els cercles de color verd o de color vermell segons siguin a dins o a fora de la muralla:

Quines pertanyen a dins de la muralla i quines a fora?

24

24

Vic, la meva ciutat


Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat



El NadalD’on ve? Què diu la tradició?

Nadal és una festa grossa. D’aquí neix que també en aquestes dates se celebrés el Mercat de Nadal, un dels més importants de l’any. Pel fet que per Nadal es fes (i encara es faci!) un dinar important, molts pagesos engreixaven l’aviram (pollastres, capons, galls dindi…) per tal que fossin ben grossos en aquestes dates. Juntament amb els animals, el Mercat de Nadal oferia també altres aliments, rams i altres productes, com l’eucaliptus.

25

25

Explica quines són les celebracions més importants que es fan a Vic entorn del Nadal.

Marca amb una creu aquells en els quals participes i indica on s’escau dels calendaris dels mesos de desembre i gener.

Celebració Desembre Gener

Cavalcada de Reis

Pastorets

Cantades de nadales

Campanyes de solidaritat

Fer cagar el tió

Mercat medieval

Cap d’Any

Nadal

Vic, la meva ciutat


Fem un centre de Nadal?El Nadal és una festa molt especial en què ens reunim amb tota la família. Per això és important que casa nostra tingui un aspecte festiu, sobretot la taula!

Centre de Nadal:

Material:

– Un tros de porexpan que tingui una forma que ens agradi (els rodons o els ovalats són els més esca-ients)– cintes– boles de colors (també poden ser llaços, campa-netes, fruits secs pintats de color daurat o platejat...)– dues o tres espelmes– agulles de cap– un cistellet o una plata que sigui una mica més gran que el porexpan

Preparació:

1/ Primer clavarem les espelmes en el porexpan de la mane-ra que ens agradi més. Hem de fer només una mica de força i vigilar que no se’ns trenqui.

2/ L’espai que ens queda l’anirem omplint amb cintes d’aquelles que pengem a l’arbre que fan molts serrells. Les anirem fi xant amb les agulles.

3/ Després ho posarem a dins del cistellet o de la plata. L’acabarem de guarnir amb les boles, els llaços, etc. També, si podem, els fi xarem amb les agulles de cap.

I ja tenim el centre de Nadal acabat!Bones festes!

25

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Posem-nos a prova!

Vet aquí un resum de la unitat. Llegeix-lo. T’ajudarà a resumir tot allò que has après.

Després, a partir del mapa conceptual construeix frases senzilles, d’un màxim d’una ratlla, que et serviran per escriure tot allò que hem treballat.

Frases que hem treballat

1

2

3

4

5

6

7

8

26

26

La ciutat de VicLa ciutat de Vic és una ciutat mitjana situada al centre de la comarca d’Osona, de la qual n’és la capital, i situada també al centre de la plana de Vic.La comarca d’Osona està envoltada d’altres comarques i és travessada per diferents rius com el Ter, el Gurri i el Mèder.La plana de Vic està envoltada per muntanyes, serralades, altiplans i turons.Per situar la ciutat de Vic fem servir els punts cardinals. Aquests els trobem amb la brúixola.La ciutat de Vic té un clima fred i amb boira a l’hivern, i calorós a l’estiu. Per observar aquest clima utilitzem aparells meteorològics com el termòmetre i el pluviòmetre.El municipi de Vic està format per diferents zones (habitades, industrials, rurals), que han experimentat canvis al llarg del temps i que són resultat de la seva història. La ciutat de Vic, com tots els pobles i ciutats, té un ajuntament que és el lloc de govern de la ciutat. L’ajuntament el formen l’alcalde i els regidors, que han estat escollits a les eleccions municipals que tenen lloc cada quatre anys.

Vic, la meva ciutat


En aquestes últimes pàgines hem parlat de l’aspecte que té la nostra ciutat i també de com es governa. Respon SÍ o NO a aquestes preguntes. Et serviran per repassar!

A la ciutat hi ha només edifi cis antics?

Sí No

Hi ha edifi cis antics i carrers estrets dins l’espai que abans tancava una muralla?

Sí No

Hi ha edifi cis més moderns i carrers més amples fora del centre històric?

Sí No

Al mercat només es pot comprar roba?

Sí No

Al mercat es poden comprar molts productes, com verdura, roba, fl ors i aviram?

Sí No

Tots els carrers de Vic porten noms de persones?

Sí No

L’Ajuntament de Vic és un lloc que es pot visitar?

Sí No

L’alcalde és la persona escollida pels habitants de la ciutat perquè els governi?

Sí No

9

10

11

12

13

14

15

26

Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Com

és

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Creixo, creix la ciutat?Vic, la meva ciutat

Vic, la meva ciutat



– Nosaltres, per créixer, ens alimentem.– Per tal que l’alimentació ens faci profi t, disposem d’un aparell digestiu.– L’aparell digestiu té diferents parts: boca, esòfag, estómac, intestí i anus.– Nosaltres notem el creixement per l’allargament dels ossos.– Tenim una bona colla d’ossos que val la pena conèixer.– És important saber tenir cura del nostre cos.– La ciutat, com nosaltres, va canviant amb el temps i creix.– Podem observar com creix la ciutat.– Hem de ser capaços de tenir cura de la ciutat.


– Què són els aliments i per què serveixen.– Què és l’aparell digestiu i quines parts el formen.– Com es realitza el procés de la digestió i quines parts del cos hi estan implicades.– Com tenir cura de l’aparell digestiu.– Què és l’esquelet, alguns ossos que el formen i com tenir-ne cura.– Observar i valorar canvis que ha experimentat la meva ciutat en el temps.– Com tenir cura de la ciutat.

1 1

Creixem plegats

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

1


Mapa conceptual

Creixem plegats

creixemNosaltres

ens alimentem

créixerper

ho notemamb l’allargament dels ossos del cos

esquelet

del capformat pels ossos format pels ossos format pels ossos format pels ossos

del tronc i del coll

dels braços i les mans

de les cames i els peus

tenir-ne curai cal

omòplatclavículaestèrnumcostelles

comossos del crani

maxil·lars

com

húmerradi

cúbitfalanges

com

ossos del maluc,fèmur, tíbia,

peroné i ossos del peu

com

fer funcionar el cos i moure’l

per

que anomenem

l’aparell digestiu

a través de

bocaesòfag

estómacintestíanus

format perla digestió

que porta a termetenir-ne

cura

i cal

creixLa ciutat

comparantfotografi es d’èpoques

diferents

ho descobrim

els serveisels transports

els edifi cisels carrersles festes

notem canvis en

demanant-ho als més grans

ho descobrim i caltenir-ne cura

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Nosaltres creixem

Fins ara, hem vist com és la nostra ciutat i hem vist que hi viuen persones, animals i plantes. Per tal que puguem viure, totes les persones fem una activitat que, gairebé sense que ens n’ado-nem, ens permet viure. Sabeu què és? Penseu una mica!

Una pista Aquesta activitat la fem de 4 a 5 vegades cada dia!

Una altra pistaA vegades, ens renyen si fem aquesta activitat massa sovint; i a vegades ens renyen si ho fem massa poc!

La solució és:

Pensa una miqueta. Malgrat que ja saps que el teu cos funciona sempre, en quines ocasions notes més el seu funcionament?

quan camino

2

2

Per què és tan important això d’alimentar-nos?La resposta és clara: per fer funcionar el nostre cos i per créixer necessitem ener-gia. Els aliments i l’aire ens permeten obtenir energia.

Vic, la meva ciutat


Quan has fet un esport, tens set?

Sí No

I gana?

Sí No

Per què deu passar això?

Quan estàs dormint també gastes energia?

Per què?

Quina és la part del nostre cos que fa possible que ens moguem i creixem?Pinta de color vermell el cercle de la resposta que creguis que és la correcta:

Els ossos i els músculs Els peus

Les mans Els ulls i les orelles

ÒrgansDins del nostre cos tenim diferents parts que ens ajuden a trencar els ali-ments ben petits per poder obtenir-ne energia. Aquestes parts es diuen òrgans i tots aquests òrgans junts formen l’aparell digestiu.

Completa aquest resum.

Podem dir que els i els

són els responsables de fer-nos moure i els que, quan estem en edat de creixement,

ens ajuden a créixer.

ossos músculs

2


Vic, la meva ciutat

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Nosaltres creixem3

3

Creixem plegats

creixemNosaltres

ens alimentem

créixerper

l’aparell digestiu

a través de

bocaesòfag

estómacintestíanus

format perla digestió

que porta a termetenir-ne

cura

i cal

ho notemamb l’allargament dels ossos del cos

esquelet

del capformat pels ossos format pels ossos format pels ossos format pels ossos

del tronc i del coll

dels braços i les mans

de les cames i els peus

tenir-ne curai cal

omòplatclavículaestèrnumcostelles

comossos del crani

maxil·lars

com

húmerradi

cúbitfalanges

com

ossos del maluc,fèmur, tíbia,

peroné i ossos del peu

com

fer funcionar el cos i moure’l

per

que anomenem

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Nosaltres ens alimentem per funcionar

Està clar que nosaltres necessitem que el nostre cos funcioni. Però, com ho fem? I si comparem el nostre funcionament amb el d’un cotxe?

Cotxe

Què necessita un cotxe per funcionar?

Gasolina o gasoil, és clar. I aquesta gasolina o gasoil quan es barregen amb l’aire perme-ten al cotxe obtenir energia per funcionar i moure’s.

A nosaltres ens passa el mateix. Els aliments són la nostra gasolina, i quan es barregen amb l’aire ens permeten funcionar i moure’ns.

Gasolina + aire = el cotxe funciona i es mou

Nosaltres

Nosaltres també necessitem combustible per funcionar.

Aquest combustible són els aliments. I també necessitem l’aire perquè aquests aliments es cremin i puguem moure’ns i fer coses.

Aliments + aire = el nostre cos funciona i es mou

4

4

Vic, la meva ciutat


Fem un mural amb les nostres fotos d’edats diverses. Hem canviat?

Té 6 anys Té 10 anys Té 14 anys Té 19 anys

La part que hem aprofi tat dels aliments i que no es gasta en forma d’energia (córrer, caminar, respirar…) passa a formar part del nostre cos. Això permet que puguem créixer.

A part de servir per créixer, els aliments que passen a formar part del nostre cos serveixen per altres coses:

– Són una reserva per si mai necessitem energia extra. – Ens ajudaran a defensar-nos de les malalties i a curar-nos les ferides.– Fan que la pell, els cabells, les ungles, etc. es vagin renovant a mida que es desgasten.

AlimentsPer tal que el nostre cos funcioni necessitem els aliments.Els aliments ens serveixen per créixer, per tenir l’energia que el nostre cos ne-cessita per realitzar qualsevol activitat i també ajuden al bon funcionament de les parts del cos.

4

Vic, la meva ciutat

Coneixement del medi / 3r de primària 5 5

Els aliments

La part dels aliments que es queda al nostre cos està formada per vitamines, proteïnes, minerals, greixos, hidrats de carboni… N’has sentit a parlar? Segurament si et mires l’etiqueta o l’envàs d’un iogurt, d’una ampolla de llet o d’una capsa de cereals trobaràs tots aquests noms!

Per què no ho comproves? Porta alguna etiqueta o algun envàs de casa i compara’l amb els que hagin dut els teus companys. Enganxa l’etiqueta i copia’n els components a sota:

Enganxa l’etiqueta

Components

Però tots aquests noms, de moment, no te’ls has de saber, d’acord? Ja te’n parlaran més bé quan siguis més gran.

Escrivim algunes mesures que sabem que ens poden ajudar a menjar més bé. Parlem-ne, abans, entre tots.

M’alimento més bé si…

1/

2/

3/

4/

5/

6/

7/

8/

9/

10/

11/

12/

13/

14/

15/

16/

I ara, pensem com funciona la part del nostre cos que ens permet fer la funció d’alimentar-nos per créixer: L’aparell digestiu.

Substàncies que contenen els alimentsEls aliments contenen substàncies nutritives com: vitamines, proteïnes, minerals, greixos i hidrats de carboni, que són la part que el nostre cos aprofi ta per obtenir energia.

Perquè tots els òrgans de l’aparell digestiu funcionin, cal:

– Tenir cura de la salut.– Menjar de tot, mastegant bé.– Mantenir unes normes d’higiene correctes en el menjar.– Reposar després dels àpats.


Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


L’aparell digestiu és un tub sencer que comença a la boca i que acaba a l’anus. Aquestes són les seves parts més importants. Busca-les en el dibuix. Després pinta cada part o òrgan amb un color diferent.

Boca

Esòfag

Estómac

Anus

Intestí

Boca Dins la boca hi ha les dents i la llengua. Les dents serveixen per mas-tegar i fer petits els aliments. La llengua serveix per fer engolir o fer empassar l’aliment esmicolat cap al següent òrgan de la digestió.

Esòfag L’esòfag és un tub que serveix per tal que els aliments que hem fet petits a la boca arribin a l’estómac.

Estómac Dins l’estómac, una mena de bossa on arriben els aliments, hi ha uns líquids que fan que els aliments es desfacin i es transformin en trossets encara més petits. D’aquesta feina que fa l’estómac en diem pair els aliments.

Intestí L’intestí té dues parts, la més prima i la més grossa. S’anomenen in-testí prim i intestí gros. Primerament, els aliments passen per l’intestí prim i el cos n’agafa el que necessita per obtenir energia. Els trossos d’aliments que no ha aprofi tat l’intestí petit i que no serveixen per res, se’n van cap a l’intestí gros.

Anus L’anus és el fi nal de l’aparell digestiu i és per on eliminem o fem fora les deixalles dels aliments, que anomenem residus.

Ara, ja saps què és la digestió, per què es fa i com es fa.

5 Com transformem els aliments?Per transformar els aliments en substàncies que el cos pugui aprofi tar necessitem l’aparell di-gestiu. L’aparell digestiu és un tub que comença a la boca i s’acaba a l’anus, i està format per: la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí i l’anus.El procés de transformació dels aliments en substàncies aprofi tables per al cos s’anomena digestió.

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Cuidem la nostra alimentació

Imagina’t que ens mengem una poma. Explica amb paraules teves els sis passos que haurà de fer per passar per tot l’aparell digestiu, i després marca amb un retolador el recorregut que farà la poma al dibuix.

1/ Per tal que tots els òrgans de l’aparell digestiu fun-cionin al màxim de bé cal tenir en compte tota una colla d’aspectes. Això vol dir que hem de tenir cura de la nostra salut.Entre tota la classe feu una llista de coses que podem fer per tenir una bona cura de la boca.

2/

3/

4/

5/

6/

Per a la resta d’òrgans de l’aparell digestiu heu de tenir en compte diferents aspectes. Aquí sota us posem algunes actituds relacionades amb el menjar; encercleu si són correctes i per què:

Actitud Correcte No correcte Per què?

Menjar de manera massa ràpida

Menjar aliments molt freds o molts calents

Menjar sempre els mateixos aliments

Amb l’ajuda del pare o de la mare fes una llista de les malalties que hagis tingut i que hagin afectat el teu aparell digestiu. No t’oblidis d’explicar com et vas curar!

6

6

Vic, la meva ciutat


La digestió

Completa aquest resum. Omple els buits del text incomplet amb aquestes paraules:

La digestió és un procés que permet obtenir:

dels aliments.

Els òrgans de l’aparell digestiu són: La l’

l’ l’

i l’

La boca té les per mastegar i la

per engolir.

A l’estómac hi ha uns que ajuden a desfer els aliments.

El nostre cos agafa els aliments per obtenir energia quan aquests passen per

Els aliments que passen per l’intestí ,

el nostre cos no els aprofi ta i s’anomenen .

boca

líquids

dents

intestí gros

energia

intestí prim

llengua

residus

anus

esòfag

estómac

6

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


7

7

Creixem, creixen els ossos?

Quan el nostre cos creix s’allarguen els ossos. El conjunt de tots els ossos del nostre cos s’anomena esquelet.

Alguns dels ossos més importants del nostre esquelet

Perquè tot el nostre esquelet funcioni, cal que en tinguem cura.

Al cap Al coll i al tronc

Als braços i a les mans A les cames i als peus

Crani Maxil·lars

Omòplat

Húmer

Estèrnum

Cúbit Ossos del maluc

Clavícula

Radi Fèmur Tíbia Peroné

Costelles

Ossos de la mà Ossos del peu

Vic, la meva ciutat


ossos de les cames i els peus ossos dels braços i les mans

ossos del tronc i el coll ossos del cap

Estèrnum Ossos del crani

Húmer Maxil·lars

Radi Omòplat

Cúbit Clavícula

Ossos de la mà Costelles

Peroné Fèmur

Tíbia Ossos del maluc

Ossos del peu Ossos del peu

Ara veurem on són els ossos. Localitza’ls i pinta’ls de colors diferents segons la llegenda. Fixa’t en l’exemple!

7

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Els nostres ossos a poc a poc (I)

Ara ens mirarem els ossos a poc a poc. Aquí pots veure més bé els ossos de les cames.Escriu el nom dels que sàpigues.

1/

2/

3/

4/

Quin os és el més llarg de la cama? (Saps que també és el més llarg del nostre cos?)

Ara mirem els ossos del braç. Anima’t també a posar-ne els noms!

1/

2/

3/

4/

8

8

Vic, la meva ciutat


Quin és el més llarg?

On estan situats els ossos més curts?

I ara, més difícil encara! Toca posar el nom als ossos del tronc i el cap!

1/

2/

3/

4/

5/

6/

A veure si t’has adonat d’una cosa! Omple la frase amb les paraules següents:

plans arrodonits

Al nostre cos hi ha ossos que són com ara el fèmur

i ossos com els del crani.

LesionsEl nostre esquelet pot patir lesions i cal que en tinguem cura. Hem de procurar:– Mantenir postures correctes.– Realitzar exercisi físic.

8

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Els nostres ossos a poc a poc (II)

Us proposem un joc. Un company o una companya de classe es posarà al davant dels altres i mourà alguna part del seu cos, com ara la cama, el braç, la mà, el cap… Els altres heu d’endevi-nar quins ossos han intervingut en el moviment. És una bona manera de repassar!

I ara comprovem què hem après. Saps el nom dels ossos que hem estudiat? Si omples correcta-ment els requadres buits podràs dir que sí!

9

9

Vic, la meva ciutat


Mesurem el nostre cosSegons com sigui el nostre creixement, segons la talla i segons el pes, podem ser molt diferents entre nosaltres. Us proposem de calcular l’alçada i el pes de cada un de vosaltres. Ho podeu dur anotat de casa o ho podeu fer a l’aula. Després ho podeu expressar en una gràfi ca d’alçada i una altre de pes.

Gràfi ca de pes

Alumnes de:

Variables Llegenda Dades Gràfi ca 5 10 15 20 25 30

De 45 a 50 kg De 45 a 50 kg

De 40 a 45 kg De 40 a 45 kg

De 35 a 40 kg De 35 a 40 kg

De 30 a 35 kg De 30 a 35 kg

De 25 a 30 kg De 25 a 30 kg

De 0 a 25 kg De 0 a 25 kg

Gràfi ca d’alçada

Alumnes de:

Variables Llegenda Dades Gràfi ca 5 10 15 20 25 30

+ 1,40 m + 1,40 m

1,30 - 1,40 m 1,30 - 1,40 m

1,20 - 1,30 m 1,20 - 1,30 m

1,10 - 1,20 m 1,10 - 1,20 m

1 - 1,10 m 1 - 1,10 m

- 1 m - 1 m

9


Vic, la meva ciutat

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

10

10

La ciutat creix

Creixem plegats

creixLa ciutat

comparantfotografi es d’èpoques

diferents

ho descobrim

els serveisels transports

els edifi cisels carrersles festes

notem canvis en

demanant-ho als més grans

ho descobrim i caltenir-ne cura

Vic, la meva ciutat

Mapa conceptual

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


La ciutat canvia. La ciutat creix

Fins aquí has après com creixem les persones. Ara, ens volem preguntar: la ciutat, també creix? Hi ha força maneres per descobrir-ho. Te’n diem dues:

1 Preguntar-ho a les persones més grans. Elles ens podran dir si la ciutat ha crescut i com ho ha fet.

2 Observant fotografi es del segle XX. A través de les imatges podrem veure molts aspectes que han canviat.

11

11

Com que som molt bons investigadors –i molt treballadors!–, nosaltres ho provarem de saber de les dues maneres! Què us sembla, esteu preparats?

Començarem demanant a una persona que faci molts anys que viu a Vic com era la ciutat abans. Podeu demanar-ho als vostres pares o als vostres avis! Us poden explicar si la ciutat era més gran o més petita, ara o abans… Si hi havia molts blocs de pisos o bé cases petites… Si hi havia molts o pocs cotxes… Com eren els carrers… Uf! Quantes coses que poden ensenyar-vos, oi?

Abans penseu quines preguntes fareu a la persona que entrevisteu. Anoteu-les.

Entrevista

Vic, la meva ciutat


Quan ja ho sapigueu, escriviu-ho tot en l’espai que teniu a continuació, i després ho podeu llegir o explicar als vostres companys de classe. Així entre tots descobrireu un munt de coses de com ha anat creixent la ciutat!

La ciutat era…

La ciutat creixLa ciutat, com les persones, també ha canviat amb el temps, ha crescut.Per estudiar com ha crescut la nostra unitat, ho podem fer:1/ Demanant-ho a les persones grans.2/ Observant aspectes que han canviat en fotografi es de diferents èpoques.

11

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


La ciutat canvia: l’escola i els serveis

Aquí tens unes quantes fotografi es de la ciutat de Vic. Atenció! Ja veuràs que van de dues en dues. En cada parella de fotografi es hi ha imatges d’un mateix lloc o d’un mateix tema però d’anys diferents.

L’escola

Escriu les diferències que vegis entre les dues fotografi es.

Abans Ara

12

12

Vic, la meva ciutat


Els serveis / botigues

On està situat aquest edifi ci?

Entre una fotografi a i l’altra, ha canviat l’ús de l’edifi ci?

Observant les fotografi es, han canviat més coses a banda de l’edifi ci?

12

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


La ciutat canvia: els cotxes i els transports

Aquí tens més parelles de fotografi es de la ciutat de Vic referents als cotxes i als transports.

Els cotxes

Com eren els cotxes, abans?

Com són, ara?

Escriu dues diferències:

Abans Ara

13

13

Vic, la meva ciutat


El transport

Pensa els avantatges i els inconvenients que hi pot haver fent el transport de mercaderies de la manera que es feia abans, segons les imatges de l’esquerra, o de la manera que es fa ara, segons les imatges de la dreta.

13

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


14

14

La ciutat canvia: els carrers i els edifi cis

Aquí tens més parelles de fotografi es de la ciutat de Vic referents als carrers i als edifi cis.

Els carrers

Descobreix de quin carrer es tracta i explica les diferències entre el servei que fa aquest carrer en l’actualitat i el que feia abans.

Vic, la meva ciutat


Els edifi cis

Veuràs que d’aquestes quatre fotografi es n’hi ha dues d’antigues. Escriu de quins edifi cis es tracta. T’adonaràs que els edifi cis també canvien al llarg del temps, a vegades per culpa de les guerres, com en el cas del pont. Explica els canvis que hi veus.

14

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


La ciutat canvia: el mercat i les festes

Aquí tens més parelles de fotografi es de la ciutat de Vic referents al mercat i a les festes.

El mercat

Imagina un dia de mercat abans i un dia de mercat ara, a partir de les fotografi es.

Abans Ara

15

15

Vic, la meva ciutat


Les festes

També han canviat les festes de la ciutat, tot i que molts personatges s’han mantingut. Quin és el personatge que és comú a les dues fotografi es? Recordes com es diu?

Fixa’t en els vestits dels nois i noies de la fotografi a antiga. Hi ha diferències amb la teva manera de vestir?

En defi nitiva, et sembla que podem dir que la ciutat de Vic ha canviat? Escriu quins són els canvis que més t’han sorprès:

15

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, creix

Vic 1990

16

16

Vic, la meva ciutat


Vic 2008

16

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


17

17


El Mercat de RamD’on ve? Què diu la tradició?

El Mercat del Ram neix de la tradició cristiana de celebrar l’entrada de Jesús a Jerusalem, poc abans de la seva passió. En el Mercat del Ram es venien palmons, palmes i rams de llorer i olive-ra, com a símbol de benvinguda, que l’endemà, el dia del diumenge de Rams, es beneïen (i es beneeixen encara) a les esglésies. Aquesta tradició cristiana ha arribat fi ns als nostres dies. Des de l’època medieval, el Mercat de Rams va tenir una força especial a la ciutat de Vic. Molta gent dels pobles de la comarca van agafar el costum de venir a Vic el dissabte abans de Rams i es va començar a fer una fi ra de productes agraris i de bestiar que s’ha mantingut fi ns avui.

Avui, el Mercat del Ram, a més de ser una fi ra de productes de l’agricultura i de la ramaderia, és una fi ra comercial, amb molts actes festius i concursos, com els de pintura, fotografi a…, que van acompanyats d’actes tradicionals i religiosos, com la Processó dels Armats.

Vic, la meva ciutat


Fem d’investigadors?Us proposem que, amb l’ajuda de gent gran, respongueu aquestes qüestions:

Mercat del Ram:

Preguntes:

1/ En què consisteix la Processó dels Armats? Què s’hi fa?

2/ Què se’n fa dels palmons i de les palmes que han estat beneïts?

3/ D’on neix la tradició de la Mona de Pasqua?

4/ Per què, especialment abans, la gent estrenava un vestit nou per Rams i Pasqua?

Respostes:

1/

2/

3/

4/

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Posem-nos a prova!

Felicitats! Ja has acabat tota la unitat. Has après moltes coses, oi? Què et sembla si fem un re-pàs? Ja et deus haver fi xat que cada vegada que comences una unitat hi ha un mapa concep-tual que t’ajuda a recordar el més important. Aquí sota el tornes a tenir, però està incomplet! A veure si el saps completar! Pots consultar, quan calgui, el de l’inici de la unitat.

Mapa conceptual

18

18

creixLa ciutat

ho descobrim

notem canvis en

ho descobrim i cal

Vic, la meva ciutat


Creixo, creix la ciutat?Per tal que el nostre cos funcioni necessitem els aliments, que ens serveixen per créixer, per obtenir l’energia que el nostre cos necessita per realitzar qualsevol activitat i també ajuden al bon funcionament de les diferents parts del cos.

Els aliments contenen substàncies nutritives que són la part que el nostre cos aprofita per obtenir energia. Per transformar aquests aliments en substàncies que el cos pugui apro-fitar necessitem l’aparell digestiu que és un tub que comença a la boca i s’acaba a l’anus. Està format per: la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí i l’anus. El procés que transforma els aliments en substàncies aprofitables per al cos s’anomena digestió. Per tal que tots els òrgans de l’aparell digestiu funcionin, cal que tinguem cura de la nostra salut.

Quan el nostre cos creix gràcies als aliments, s’allarguen els ossos. El conjunt de tots els ossos del nostre cos s’anomena esquelet. D’ossos en tenim molts i de molt diferents. Per evitar que pateixin lesions, cal que en tinguem cura.

La ciutat de Vic, com les persones, també ha canviat amb el temps, ha crescut. Ho notem en els serveis, els transports, els edificis, els carrers, les festes… Perquè la ciutat pugui anar creixent cal que la cuidem.

Aquí tens un resum de tot l’apartat que acabem d’estudiar. Llegeix-lo a poc a poc i completa l’exercici del fi nal:

Què podem fer per cuidar el nostre cos? Què podem fer per cuidar la ciutat?

Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Crei

xo, c

reix

la c

iuta

t?N

om:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Què fem a la ciutat?Vic, la meva ciutat

Vic, la meva ciutat



– És important observar i anar amb els ulls oberts per conèixer què es fa a la ciutat.– La ciutat ofereix moltes oportunitats per ocupar el nostre temps lliure.– La ciutat té espais per a molts tipus de temps lliure.– És necessari que tothom treballi per tal que la ciutat funcioni.– Podem dividir els diferents ofi cis i treballs en tres sectors: primari, secundari i terciari.


– Quins són alguns dels edifi cis i monuments més importants de la ciutat.– Quines activitats esportives, culturals i socials es poden fer a Vic.– Quins són els principals mercats i fi res que es fan a la ciutat i quan se celebren.– Quines feines formen part del sector primari i quines feines d’aquest sector fa la població de Vic.– Quines feines formen part del sector secundari i quines feines d’aquest sector fa la població de Vic.– Quines feines formen part del sector terciari i quines feines d’aquest sector fa la població de Vic.– Com han anat canviant les feines a la ciutat.

56 56

Divertir-nos en activitats d’oci i lleure

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

1

divertir-nos i aprendre

com

edifi cismonuments

observarcom

el pont romà

el temple romà

com

o

el mercat setmanal

el Mercat del Ram

el MercatMedieval

el Mercat de Música Viva

la setmana abans de Pasqua

dimarts i dissabte

que es fa que es fa que es fa que es faa principis

de desembre al setembre

Activitats d’oci i de lleurehi podem fer

com com com com

l’Ajuntament

com

l’ antic Hos-pital de la Santa Creu

com

la Catedral

comles cases

modernistes

com

anant afi res i

mercats

Diferents feineshi podem fer

algunes han desaparegut

algunes han canviat amb el temps

algunes són noves

que que que

activitats que cuiden

o prenen productes

de la natura

agricultura, ramaderia,

pesca,mineria

activitats que trans-formen els productes

naturals

la indústria

activitats que ofereixen

un servei

comerç, educació, transport,

cultura

algunes persones treballen

camps de conreu el comerç

granges de bestiar

molta gent treballa

polígons industrials

indústries

la majoria de gent treballa

en formen part en formen part

comcom

en en

o en o en

com

en formen parta Vic a Vic

situades en

a Vic

sectors de producciódistribuïdes en

dividits en

sector secundari sector terciarisector primari

en

els serveis

A la ciutat

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


El nostre lleure. El treball dels pares i les mares

Una activitat d’oci o de lleure és aquella activitat que fem per ocupar el nostre temps lliure, és a dir, el temps que no dediquem a la nostra feina, l’estudi, ni dediquem a menjar, ni a dormir.

De manera individual, escriu quines activitats d’oci i de lleure practiques a la ciutat al llarg de l’any:

Cinema

De forma col·lectiva, fem la llista més llarga, posant en comú les nostres activitats:

Teatre

De manera individual, escriu quines activitats de treball realitzen els teus pares i familiars:

Bomber

2

2

Vic, la meva ciutat


De forma col·lectiva, fem la llista més llarga, posant en comú les feines que fan els pares i les mares de la nostra classe. Podem omplir un quadre com aquest:

Alumne/a: Feina pare: Feina mare:

Llista de feines dels pares/mares de la classe:

Astronauta Metge Carnisser Bomber

2


Vic, la meva ciutat

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

3

3

Divertir-nos en activitats d’oci i lleure

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

A la ciutat

divertir-nos i aprendre

com

edifi cismonuments

observarcom

el pont romà

el temple romà

com

o

el mercat setmanal

el Mercat del Ram

el MercatMedieval

el Mercat de Música Viva

la setmana abans de Pasqua

dimarts i dissabte

que es fa que es fa que es fa que es faa principis

de desembre al setembre

Activitats d’oci i de lleurehi podem fer

com com com com

l’Ajuntament

com

l’ antic Hos-pital de la

Santa Creu

com

la Catedral

comles cases

modernistes

com

anant afi res i

mercats

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Plaça de l’Estació

Car

rer

del

Bis

be

Mo

rgad

es

Carrer dels Morató

Carrer del Doctor Junyent

Carrer dels Vilabella

Carrer de les Flors

Avi

ng

ud

a d

els

Pa

ïso

s C

ata

lan

sC

arr

er

de

Mo

ssè

n J

ose

p G

ud

iol

Ca

rre

r d

el

Pa

re G

alli

ssà

Plaça Major

Plaça dels Màrtirs

Carrer del Bisbe Torras i Bages

Plaça del Pes

Plaça de la Catedral

Plaça del Bisbe Oliba

Car

rer

del

s D

olo

rs

Pont de Queralt

Riu Mèder

Plaça Pompeu Fabra

Plaça d’Antoni Gaudí

Parc del monjo Gerbert d’Orlhac

Parc de Jaume Balmes

Car

rer

de

San

t M

iqu

el d

els

San

ts

Carrer dels Argenters

Carrer Cardona

Car

rer

de

San

t S

ebas

tià

l’Esc

ola

Ca

rre

r d

e

Car

rer

de

la R

iera

Ram

bla

de

l’Ho

spit

al

Carre

r de

Sant P

ere Rambla del Bisbat

Rambla d

els M

ontcada

Ram

bla de Sant Dom

ènec

Carrer de Sant Just

Carrer de la Ramada

Carrer de Gibaltar

Car

rer

del

Cal

l Nou

Carrer de Jacint Verdaguer

Rambla del Carme

Rambla del Passeig

Carrer de Sant Fidel

Carrer de Sant Antoni

Carrer Nou

C. Sant Josep

Carrer de G

urb

Ca

rrer d

e M

an

lleu

4

Vic, la meva ciutat

Què és? Qui és?

Què és?

Coneixement del medi / 3r de primària Coneixement del medi / 3r de primària4 4

Coneguem la ciutat (I)

Observar i passejar, una manera d’ocupar el nostre temps lliure

A la ciutat de Vic s’hi poden fer moltes activitats d’oci i de lleure. Es pot passejar per la ciutat i observar edifi cis representatius, monuments, escultures, parcs…A la ciutat hi ha molts edifi cis i espais per veure i descobrir. Si sou observadors, passejant pels carrers de la ciutat anireu veient monuments, espais, escultures, parcs i un munt de coses més que val la pena aprendre a conèixer i estimar.De vegades, per ocupar el nostre temps lliure podem passejar per la ciutat i mirar. La nostra ciutat té molts edifi cis antics que són realment bonics i que fan que sigui molt visitada pels turistes.

Us proposem un repte! Passejar per la ciutat tot descobrint els espais que s’indiquen a les fotografi es. Caldrà treballar en petits grups i anar marcant, en el mapa, els espais que reconegueu. Farem un recorregut en un plànol del centre històric de la ciutat. Pinteu de color vermell els punts blancs que aneu trobant. Caldrà portar un portafolis per escriure, un llapis de color vermell i un llapis per escriure en la fi txa.

Què és?

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Què és? Què és?

Què és? Què és?

Coneguem la ciutat (II)5

5

Vic, la meva ciutat


Què és? Què és?

Què és? Què és?

5

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


6

6

Els espais que més m’agraden

Més enllà del centre històric, hi ha molts altres llocs bonics a la ciutat. Et proposem fer un joc amb els teus pares. Sabríeu dir-nos on són els espais que fi guren en les imatges?

Nom:

On és?

Nom:

On és?

Nom:

On és?

Vic, la meva ciutat


Nom:

On és?

Nom:

On és?

Nom:

On és?

6

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


El nostre temps i els esports

Imagina’t que durant un cap de setmana d’estiu pots triar tot el que t’agradaria fer. Omple aquest horari segons el que faries tu:

Activitat

Matí Migdia Tarda Vespre

Totes aquestes activitats que has apuntat es fan en llocs diferents, oi? Al requadre de sota apunta el lloc on aniries a fer cada cosa de les que has apuntat al teu horari.

Lloc

Matí Migdia Tarda Vespre

7

7

Vic, la meva ciutat


Ja veus que a Vic hi ha moltes coses per fer i molts llocs diferents on fer-les. I fer esport? Que t’agrada a tu?

Practiques algun esport? On vas a practicar-lo?

Aquí tens uns dibuixos que representen diferents esports. A quin club de Vic els practicaries?

7

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Organitzem el temps: activitats d’esbarjo

Durant l’hivern segurament vas més atabalat que a l’estiu, però segur que trobes temps per fer alguna activitat després de l’escola.

Quina activitat fas?

Quins dies la fas?

On vas a fer-la?

I els deures? En tens molts?

Segurament necessites un lloc on anar a es-tudiar i on poder consultar tots els llibres que necessitis. Quin és aquest lloc?

Saps on és a Vic?

Mira els següents dibuixos i pinta les rodones del color que els correspongui. Groc: zones de la ciutat destinades a fer esport. Verd: zones destinades a jugar a l’aire lliure o a passejar. Vermell: llocs on es puguin veure espectacles i concerts (titelles, teatre, música, dansa…).

8

8

Classifi quem-lesPer divertir-se i aprendre, també es poden fer activitats esportives en els diferents clubs vigatans; activitats culturals, com per exemple anar al teatre, al cinema, a la biblioteca, als museus, a escoles de música i dibuix…, i activitats socials, assistint per exemple a grups d’esplai.

Vic, la meva ciutat


Ara et proposem una altra activitat. On aniries si volguessis fer aquestes coses? Fixa’t en l’exemple:

Si volem veure una pel·lícula podem anar al cinema…

Vigatà

Si volem anar a veure una obra de teatre o a escoltar un concert podem anar al teatre…

Si volem jugar en algun parc, podem anar al parc…

Si volem llegir i que ens deixin llibres, vídeos, etc., podem anar a la biblioteca…

Si volem dinar fora de casa, podem anar, per exemple, al restaurant…

Si ens interessa aprendre música, podem anar…

Si volem visitar un museu, podem anar al museu…

8

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Organitzem el temps: anem a mercat9

9

Les fi res i els mercats de VicVic també és una ciutat de fires i mercats distribuïts al llarg de l’any.A Vic hi ha el mercat setmanal els dimarts i els dissabtes a la plaça Major i el Mercat dels Sentits cada diumenge al passeig de la Generalitat.També hi ha altres mercats especials com: El Mercat de Música Viva, a finals de setembre.El Mercat Medieval, entre el 6 i el 8 de desembre.El Mercat del Ram, el diumenge abans de Setmana Santa, que té una tradició molt antiga.

A Vic hi ha mercat els i els de cada setmana.

Però hi ha tres ocasions en què Vic fa uns mercats molt especials:

Pels volts de Nadal, entre el 6 i el 8 de desembre, es fa el Mercat .

El diumenge abans de Setmana Santa es fa el mercat més famós de Vic;

el Mercat del . És una tradició molt antiga!

Quan comencem l’escola, pel setembre, es fa el Mercat de la .

Quin dels tres mercats t’agrada més?

Però hi ha dies en què Vic s’omple de molta i molta gent. Són els dies de mercat. Saps que la gent diu que Vic és una ciutat de fi res i mercats?

Vic, la meva ciutat


Sabries omplir la taula amb alguna cosa que recordis d’aquests tres mercats?

Nom del mercat Quan es fa? Què s’hi fa?

Mercat setmanal

Es fan molts concerts per tota la ciutat durant 4 dies.

Mercat del Ram Principis d’abril

9

Els visitants de VicAmb motiu dels mercats, la ciutat de Vic rep durant tot l’any molts visitants. Molts com-pradors vénen de poblacions de la mateixa comarca d’Osona i vénen a la ciutat de forma regular. Altres visitants són turistes que aprofiten els mercats per conèixer la nostra ciutat. El mercat és un atractiu important de Vic.


Vic, la meva ciutat

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

10

10

Treballar en diferents feines

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

A la ciutat



o prenen productes

de la natura

agricultura, ramaderia,

pesca,mineria


naturals

la indústria


un servei

comerç, educació, transport,

cultura


camps de conreu el comerç

granges de bestiar

molta gent treballa


indústries



comcom

en en

o en o en

com


situades en

a Vic


algunes han canviat amb el temps

algunes són noves

que que quesectors de producció

distribuïdes en

dividits en

sector secundari sector terciarisector primari

en

els serveis

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Treballar perquè la ciutat funcioni

Els vostres pares i les vostres mares potser treballen a la ciutat de Vic o bé en un municipi del voltant. Per què no ho compteu i ompliu aquesta taula?

Pares que treballen a Vic

Mares que treballen a Vic

Pares que no treballen a Vic

Mares que no treballen a Vic

Com que ja ho heu fet alguna altra vegada, segur que us serà molt fàcil convertir aquesta taula en un gràfic de barres!

Gràfi ca

Pares i mares dels alumnes de la classe de:

Variables Llegenda Dades Gràfi ca

Pares que sí

Mares que sí

Pares que no

Mares que no

24

20

16

12

8

4

11

11

Vic, la meva ciutat


Perquè una ciutat funcioni les persones han de fer feines diferents.

De què treballa el teu pare?

I la teva mare?

Per què no jugueu a endevinar els oficis dels vostres pares i mares? Es tracta que cadascú surti al davant de la classe i imiti, només fent servir gestos, la feina del seu pare i la de la seva mare.

Quants oficis diferents han sortit? Per què no en feu una llista?

11

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Sectors de producció

Com podeu veure, hi ha molts oficis diferents. D’aquests oficis se’n poden fer tres grups que s’anomenen sectors. Fixa’t en aquests dibuixos!

Elssectors deproducció:

primarisecundariterciari

Sector primari

Sector secundari Sector terciari

12

12

Vic, la meva ciutat


La gent que treballa al sector primari cuida o pren els productes de la natura per fer-los arribar a la gent. Són els:

La gent que treballa al sector secundari transforma els productes perquè la gent els pugui fer servir. Són els que treballen a:

La gent que treballa al sector terciari ofereix serveis als ciutadans i fan possible que les coses arribin a tothom. Poden ser:

De la llista d’oficis dels vostres pares i de les vostres mares que heu fet abans, quins perta-nyen al sector primari, quins al sector secundari i quins al sector terciari?

Sector primari Sector secundari Sector terciari

Els ofi cis dividits per sectorsEl sector primari. En formen part aquelles activitats que cuiden o prenen productes de la natura, com l’agricultura i la ramaderia. El sector secundari. En formen part aquelles activitats que es cui-den de transformar els productes naturals, com la indústria.El sector terciari. En formen part aquelles activitats que ofereixen un servei a les persones.

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


13

13

Els sectors de producció a la ciutat de Vic

Segons la gent que veus treballar a la ciutat de Vic, en quin sector creus que hi treballa més gent dins de la nostra ciutat?

Coneixes alguna granja o alguna casa de pagès que tingui camps o bestiar?

La majoria de les indústries de Vic també estan situades als afores, en unes zones que s’ano-menen polígons industrials. Hi ha molta gent que viu a Vic i que hi va a treballar. Aquesta gent, doncs, treballa en el sector secundari.

Com es diuen els polígons industrials que hi ha als afores de Vic?

Quin sector predomina a Vic?Efectivament, ja hem dit abans que Vic és una ciutat de fires i mercats i que, a més a més, a Vic hi podíem fer moltes activitats per aprendre coses i passar-ho bé. Tot això vol dir que Vic necessita que molta gent treballi en el sector terciari!Però això no vol dir que no hi hagi sector primari i secundari. Als afores de Vic segurament que has vist que hi ha granges de bestiar i molts camps de conreu.

Vic, la meva ciutat


Però recordem que a dins de la ciutat el gran protagonista és el sector terciari, sobretot tot allò que siguin serveis i comerç. Així doncs, hi trobem gairebé tot allò que necessitem!

On podem anar quan…?

Necessitem pa:

Hem de comprar un medicament:

Tenim mal de coll:

Volem menjar peix:

Hem d’aprendre a llegir i escriure:

Ens fem mal:

I a cada barri o carrer de la ciutat hi trobem coses que ens fan la vida més fàcil! Avui podries donar un volt pel teu carrer i apuntar totes les botigues, serveis, etc. que hi trobis. Entre tots, parleu sobre quins serveis són lluny del vostre barri i què us hi faria falta.

Quin sector predomina a Vic?A Vic algunes persones treballen en el sector primari, en granges de bestiar i camps de conreu.També força gent treballa al sector secundari, a les indústries situa-des als polígons industrials dels afores de la ciutat.Però com que Vic és una ciutat de fires i mercats, la majoria de la gent treballa en el sector terciari, sobretot al comerç i als serveis.

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


14

14

Els ofi cis d’ahir i d’avui

Vet aquí uns oficis que ja han desaparegut o que els fa molt poca gent. Pensa i escriu com es deuen fer, actualment, aquestes feines (fixa’t en l’exemple).

Abans Ara

El traginer, que es dedicava a transportar mercaderies amb carros conduïts per ca-valls, eugues o mules.

Els camioners, que es dediquen a fer trans-ports amb camió.

Bé, si has voltat per la ciutat o has pensat en les activitats que s’hi fan, ja deus haver vist que hi ha moltes activitats. La gran majoria són del sector terciari, però també en deus haver vist del sector secunda-ri i qui sap si algunes del sector primari, depenent del lloc on vius o estudies.

Però, els oficis que hi ha al darrere de cada activitat, han estat sempre iguals? És a dir, els productes i les feines s’han fet sempre de la mateixa manera?

En absolut! Abans els oficis i les feines es feien sobretot amb les mans. Eren treballs tradi-cionals, que es feien lentament i calia molt de temps per fer un producte o bé una feina.

Avui dia, amb les màquines, amb energies com l’electricitat o el petroli i amb eines especialitzades, els oficis s’han transformat. La majoria s’han modernitzat i els productes s’obtenen més ràpidament.

Vic, la meva ciutat


Abans Ara

El sabater, que es dedicava a fer manual-ment les sabates.

El sastre, que es dedicava a fer manual-ment els vestits.

El cistellaire, que es dedicava a fer cistells i altres objectes per portar mercaderies.

El segador, que treballava amb colles de companys, segant el blat dels camps.

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


15

15

Els ofi cis d’abans i d’ara

D’altres oficis no han desaparegut, però han canviat molt perquè hi ha noves eines que faciliten la feina i fan que sigui diferent. Pensa amb quines eines es treballava abans en els següents oficis i amb quines es treballa ara. Al costat, dibuixa’n una de cada.

Abans Ara

Escriptor

Escombriaire

Perruquer

Mecànic

Vic, la meva ciutat


També es dóna el cas que hi ha oficis nous, és a dir, que abans –quan els vostres avis eren joves– no existien. Demaneu als vostres avis que us diguin dos oficis que no existien quan ells eren petits i dibuixeu-los:

Si us fixeu en els noms dels carrers de la ciutat, veureu que n’hi ha que tenen noms d’antics oficis, com el carrer dels argenters o el carrer dels corretgers. A veure si, tot demanant-ho, investigueu en què consistien aquests oficis antics i com es fan avui.

Si us és possible, visiteu un lloc on es faci un ofici tradicional i compareu-lo amb l’actualitat. Us en proposem un per visitar: Gràfiques Diac. Podreu comparar com es feien els llibres abans i com es fan ara. Veureu que divertit observar les diferències! I és que, amb el pas del temps, tot canvia!

Quins canvis han experimentat els ofi cis?Els oficis que hi ha darrere de cada una de les activitats han anat experimentant can-vis a la ciutat. Abans els oficis es feien sobretot amb les mans, i alguns d’aquests han desaparegut o actualment els fa molt poca gent. Avui dia es treballa molt amb màquines i els oficis s’han modernitzat.

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat



Sant JordiD’on ve? Què diu la tradició?

Jordi és un nom que ve del grec i que vol dir “el que treballa la terra”.Sant Jordi va ser un cavaller que va viure a l’època dels romans. Els romans, al principi, no volien els cristians i els mataven. Les persones que mataven pel fet de ser cristianes els ano-menem màrtirs. A sant Jordi el van matar per ser cristià i per això diem que és un màrtir.A l’edat mitjana, com que era una època de cavallers, sant Jordi era un sant molt estimat. A més a més, aquests cavallers feien una mena de concursos per decidir quin era el més va-lent que es deien tornejos. El cavaller que guanyava el torneig regalava una rosa o una flor a la seva dama. D’aquí va néixer la llegenda de sant Jordi, el drac i la princesa que de ben segur t’han explicat alguna vegada. I d’aquí ve, també, el costum de regalar roses a l’estima-da per Sant Jordi.

Sant Jordi és patró de Catalunya, però també d’altres llocs on a l’edat mitjana hi havia cavallers, com ara Anglaterra. Però segur que et preguntaràs: i d’on ve la tradició de regalar llibres per Sant Jordi? Doncs això va ser per una casualitat. El dia de Sant Jordi de 1616 van morir dos dels escriptors més importants de tots els temps, Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Per aquesta raó, per tal de fer-los un homenatge, es va decidir que a gran part del món aquest seria el Dia del Llibre.

16

16

Vic, la meva ciutat


I si escrivim un conte?Com hem dit, Sant Jordi és un dia de llibres i Jocs Florals. Per això us proposem que jugueu a ser escriptors. Podeu escriure un conte entre tota la classe i participar en els Jocs Florals de la vostra escola o en els d’altres entitats.

Conte:

Parts:

Recordeu que tot conte té un començament, on se’ns presenta la història i els personatges; un nus, que és la història pròpia-ment dita, i un desenllaç, que és el final de la his-tòria. Quan el tingueu fet podeu representar-lo com si fos una obra de teatre o bé confeccionar un petit llibre amb il·lustracions. Pot ser molt divertit!

Conte per Sant Jordi:

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


17

17

Posem-nos a prova!

Felicitats! Ja has acabat tota la unitat. Has après moltes coses, oi? Què et sembla si fem un repàs? Aquí sota tens el mapa conceptual de la unitat, però està incomplet! A veure si el saps completar! Pots consultar, quan calgui, el de l’inici de la unitat.

Mapa conceptual



algunes són noves

que que quedistribuïdes en

dividits en


o prenen productes

de la natura


naturals


un servei


granges de bestiar

molta gent treballa




comcom

en en

o en

o en

com


situades en

a Vic

en

Vic, la meva ciutat


Resum

A la ciutat de Vic s’hi poden fer moltes activitats d’oci i de lleure. Es pot passejar per la ciutat i observar edificis representatius i monuments.

Per divertir-se i aprendre, també es poden fer activitats esportives en els diferents clubs vigatans; activitats culturals, com per exemple anar al teatre, al cinema, a la biblioteca, als museus, a escoles de música i dibuix…, i activitats socials, assistint per exemple a grups d’esplai.

Vic també és una ciutat de fires i mercats distribuïts al llarg de l’any.

A més de divertir-nos, per tal que una ciutat funcioni les persones han de fer feines dife-rents. D’aquestes feines se’n poden fer tres grups anomenats sectors de producció:

El sector primari. En formen part aquelles activitats que cuiden o prenen productes de la natura, com l’agricultura i la ramaderia. A Vic algunes persones treballen en granges de bestiar i camps de conreu.El sector secundari. En formen part aquelles activitats que es cuiden de transformar els productes naturals, com la indústria. A Vic força gent treballa a les indústries situades als polígons industrials dels afores de la ciutat.El sector terciari. En formen part aquelles activitats que ofereixen un servei a les persones. A Vic la majoria de la gent treballa en aquest sector, sobretot al comerç.

Els oficis que hi ha darrere de cada una de les activitats han anat experimentant canvis a la ciutat. Abans els oficis es feien sobretot amb les mans, i alguns d’aquests han desaparegut o actual-ment els fa molt poca gent. Avui dia es treballa molt amb màquines i els oficis s’han modernitzat.

17

Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Què

fem

a la

ciu

tat?

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Necessitats a la ciutatVic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat

Grans idees presentades:

– Necessitats bàsiques.– Transformació dels aliments.– Reduir, reutilitzar i reciclar.– El cicle de l’aigua.– L’energia.– Els teixits.


– Quines són les necessitats bàsiques de la gent de la ciutat.– Conèixer aliments d’origen animal i vegetal.– Com es transformen alguns aliments.– Conèixer els diferents tipus de residus i maneres de reduir, reutilitzar i reciclar.– Relacionar diferents residus amb els contenidors de recollida selectiva.– On és la deixalleria de Vic i quines funcions té.– Per què l’aigua és necessària per viure, on la trobem i quina es pot aprofi tar.– Què és el cicle de l’aigua i quins canvis es produeixen al llarg del cicle.– Què és una planta potabilitzadora.– Què és una depuradora. – Com fer un bon ús de l’aigua.– Què és l’energia i per què la necessitem a casa.– Què és l’electricitat, on es fabrica, per què la necessitem i com arriba a casa.– Què són els combustibles, per què s’utilitzen i conèixer-ne alguns.– Conèixer algunes energies alternatives.– Conèixer alguns materials dels quals estan fets els vestits.

1

Necessitats bàsiques

Mapa conceptual

Vic, la meva ciutat

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

1

A la ciutat la gent té

Resguardar-se i vestir-senecessitats bàsiques com

vestir-se

teixits de materials diferents

llana, cotó…

per

com

utilitza

resguardar-seper

energia aire aigua

en un lloc li cal

fer funcionar les coses

per

l’elèctrica

per rentar-nos, cuinar…

fer llum, escalfor…

la solar

fer-ne un bon ús

contaminar-la o malgastar-la

la llum del sol

l’eòlica

la natura

aprofi table

sota terra

pous i fonts

damunt la terra

rius, llacs, estanys…

un cicle no aprofi table

mars i oceans

la força del vent

com

potable

planta pota-bilitzadora

que la necessitem que la necessitem

i s’hi torna a la

que utilitzem per

com

que cal

evitant de

a partir de a partir de

com

que la trobem a

situadasituada

com

com

es mou i canvia en n’hi ha den’hi ha d’

forma part de

Alimentar-senecessitats bàsiques com

de fora de la ciutat residus

aliments

vegetal

vénen de les plantes reutilitzar

fer servir per a una altra cosa

rebuig

animal

les indústries

vénen dels animals reciclar

tornar a fer servir

vidre

la recollida selectiva

reduir

fer-ne menys

paper, cartró i plàstic

matèria orgànica

ho poden fer gràcies als

que vol dir que que vol dir queque els podem que els podem que els podem

que vol dir que vol dir que vol dir

per a per a per a per a

a través de

recollir deixalles per grups en diferents contenidorsque vol dir

que es transformen en aliments nous a

que vénen que vénen que generenque són d’origen que són d’origen

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Abans de començar, coneguem les nostres necessitats

Imagina’t que ets a casa teva. Per què no fas una llista de tot el que necessites per viure?

Per viure necessito:

Ara, podem mirar quines coses han sortit entre tots els nens i totes les nenes de la classe.Segurament us haurà quedat una llista molt llarga, oi? Per ordenar-la una mica farem dos grups:

1. Sense això NO podríem viure:

2

2

Vic, la meva ciutat


2. Sense això SÍ podríem viure:

La gent de la ciutat té unes necessitats bàsiques, coses sense les quals no podria viure.Aquestes necessitats bàsiques són: Alimentar-se.Tenir un lloc per resguardar-se, una casa.I vestir-se.

Ara que ja saps que les persones tenim tres necessitats bàsiques, què et sembla si les dibuixes? No t’oblidis de posar el nom de cadascuna!

2


Vic, la meva ciutat

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

3

3 Alimentar-se

Vic, la meva ciutat

Mapa conceptual


Alimentar-senecessitats bàsiques com

de fora de la ciutat residus

aliments

vegetal

vénen de les plantes reutilitzar

fer servir per a una altra cosa

rebuig

animal

les indústries

vénen dels animals reciclar

tornar a fer servir

vidre

la recollida selectiva

reduir

fer-ne menys

paper, cartró i plàstic

matèria orgànica

ho poden fer gràcies als

que vol dir que que vol dir queque els podem que els podem que els podem

que vol dir que vol dir que vol dir

per a per a per a per a

a través de

recollir deixalles per grups en diferents contenidorsque vol dir

que es transformen en aliments nous a

que vénen que vénen que generenque són d’origen que són d’origen

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


4

4

Necessitem alimentar-nos

Amb l’ajuda de la mestra o el mestre, tots els nens i les nenes de la classe podríeu fer una llista a la pissarra amb el que mengeu a casa vostra. Cada nen i nena se la copiarà aquí sota:

A casa puc menjar:

Molts dels aliments que han sortit a la llista no es poden produir a la ciutat. D’altres, sí. Subratlla de color vermell els que creus que vénen de lluny i de color verd els que creus que es poden fer a la ciutat (sovint en fàbriques i camps dels afores).

Vic, la meva ciutat


Ara que ja sabem que el que mengem pot venir de diferents llocs, farem un pas més. Relacio-narem amb fl etxes una colla d’aliments segons si són productes d’origen vegetal, és a dir que vénen de les plantes, o si són d’origen animal, és a dir que vénen, per exemple, de les granges o de la pesca.

Aliments Origen

Enciam

Origen animal

Ous

Tall de carn

Llet

Poma

Pastanaga

Origen vegetal

Pollastre

Cireres

Tomàquet

Pa

4

L’origen dels alimentsEls productes que mengem diem que són d’origen animal si vénen dels animals, o d’origen vegetal si vénen de les plantes.Són aliments d’origen animal els ous, la llet, el pollastre…Són aliments d’origen vegetal l’enciam, les cireres, la poma…

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


5

5

Transformem els aliments

Els aliments d’origen animal o d’origen vegetal els podem modifi car per tal d’obtenir-ne de dife-rents. Això es fa a les indústries, de les quals vam parlar a la unitat anterior.

Fixa’t en aquest exemple:

D’on creus que ve el iogurt? Es fabrica així:

1/ Primer es muny la llet de les vaques i es fa bullir.

2/ S’hi tira un ferment (és com una mena de cuca microscòpica) que quallarà aquesta llet.

3/ Es deixa reposar unes hores perquè faci efecte.

4/ Un cop fet, s’envasa.

5/ Finalment, es porta a les botigues.

Podries dibuixar el procés en aquestes vinyetes?

1

Vic, la meva ciutat


2

4

3

5

5

La transformació dels alimentsEls aliments d’origen animal o vegetal els podem modificar per obtenir-ne de diferents. Aquesta transformació es fa a les indústries. Per exemple la llet es pot transformar en iogurt.

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


I què en fem de les deixalles?

Però, què passa amb tot el que no ens mengem, com per exemple els envasos o bé les restes dels aliments? Per què no expliques què feu amb aquests residus a casa teva?

Parleu-ne a la classe amb la resta dels companys i companyes i la mestra o el mestre.

Els residus

A la classe deveu haver fet una bona xerrada sobre què passa amb els residus dels aliments. Ha arribat l’hora, potser, de fer-ne un resum:Amb tot el que mengem es generen uns residus. Per ser respectuosos amb el medi cal que els tractem. El primer que cal és fer menys residus, és a dir reduir. També els podem reciclar, tornar-los a fer servir, a través de la recollida selectiva en els diferents contenidors que separen les deixalles per grups. Reciclem la matèria orgànica, al contenidor beix, per fer compostatge, que és adob per a les plantes.

6

6

Vic, la meva ciutat


Procés de compostatge d’una poma

Explica les vinyetes del dibuix amb una frase per a cada una d’elles.

1 4

2 5

3 6

Et pot ser útil la lectura d’aquest text per entendre com es fa l’adob.

Com es fa l’adob? 1/ La part dels aliments que nosaltres llencem va a parar a la planta on es fabrica el compos-tatge (com una mena de fàbrica).2/ Allà aixafen totes les restes d’aliments de la ciutat i les deixen reposar amb una mena de cuques que s’encarregaran de convertir-les en adob.3/ Es fa arribar aquest adob als pagesos de la zona i aquests el tiren als seus camps.4/ Les plantes fan servir aquest adob com a aliment i poden créixer i donar fruits.

6

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


7

7

Reciclatge

Com hem dit, els envasos els podem reciclar. Si et mires aquestes vinyetes i les ordenes (posant els nombres dins de les rodones) sabràs el camí que segueixen els envasos quan els reciclem.

Procés de reciclatge d’una ampolla

Saps explicar què passa?

El vidreEl vidre es pot reciclar si es posa al contenidor rodó verd.

Vic, la meva ciutat


A més a més del vidre podem reciclar altres coses. Saps quines?

Segur que a la llista han sortit el paper o el cartró!Ara et toca dibuixar a tu. Aquí tens quatre vinyetes perquè dibuixis el camí que fa la capsa de cartró d’unes galetes per ser reciclada. L’exemple del vidre et pot ajudar!

1

3

2

4

7

El paper, el cartró i el plàsticReciclem el paper, el cartró i el plàstic posant-los en un altre contenidor (el blau).

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Reutilització

A part de reciclar els envasos també els podem tornar a fer servir per a una altra cosa. D’això se’n diu reutilitzar. Imagina’t que necessites un embut. El podries fer a partir d’una ampolla de plàstic. Fixa-t’hi:

O bé imagina’t que vols endreçar els llapis i bolígrafs del lloc on estudies.

Com fer un pot per a llapis amb una llauna?

Material:– 1 llauna de refresc– 1 obrellaunes– Pinzells i pintures

8

8

Vic, la meva ciutat


I, per acabar, t’agrada fer de jardiner de tant en tant?Segurament a casa tens un cartró d’aquells que et donen quan compres ous. Ah!, perquè això funcioni necessites una mica de terra i unes llavors.

Això sí, quan les plantes creixin les has de posar en torratxes més grosses!

Has vist tres exemples per reutilitzar els envasos dels aliments.Ara, inventa tu una manera de tornar a fer servir algun envàs. Podeu treballar en grups de dos o tres. Quan ho tingueu pensat ho podeu construir i fer una exposició a la classe.

Vinga, a fer volar la imaginació! Expliqueu, amb dibuixos, com reutilitzar un envàs:

1 2

43

8

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Practiquem el reciclatge

Imagina’t que a la bossa de les deixalles de casa teva hi ha tots aquests productes. Si disposes de tots aquests contenidors, a quin d’ells tiraries cada cosa?Pinta les rodones de color verd, marró o groc segons el contenidor que correspongui a cada residu.

Productes Contenidors

Pot de iogurt de vidre

Tovallons de paper

Bossa de plàstic d’un paquet de pasta

Ampolla de plàstic

Ossos de carn

Ampolla de vi

El paper d’un paquet de farina

Pinyols de préssec

Pot de melmelada

9

9

Vic, la meva ciutat


Saps que a Vic hi ha una deixalleria? Una deixalleria és un lloc on podem portar-les deixalles que no sabem on dur. Ells s’encarregaran d’aprofi tar-les tant com sigui possible. Podríeu visitar-la!

A veure si te’n recordes de tot el que hem explicat. Contesta sí o no a aquestes preguntes:

Tots els aliments que els habitants de Vic necessiten es fabriquen a la ciutat?

Molts dels aliments del camp i de les granges es transformen en una fàbrica abans d’arribar a la botiga?

Els residus d’aquests aliments s’han de tirar tots al mateix contenidor?

De les restes de menjar se’n pot fer adob?

Els envasos, el paper i el cartró es poden reciclar?

9

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


10 L’aigua, necessitat bàsica

Les persones necessitem l’aigua perquè el nostre cos funcioni. Però l’aigua serveix per a moltes coses més. Quines utilitats pot tenir l’aigua? Fem-ne una llista:

Quines utilitats pot tenir l’aigua?

Al planeta Terra hi ha molta aigua. Si dividíssim la Terra en quatre parts iguals, tres serien d’aigua. Fixa’t en aquest esquema. Si pintes les parts d’aigua de color blau i la part de terra de color mar-ró, potser ho veuràs més bé!

Terra Aigua

Aigua Aigua

Vic, la meva ciutat


Sabries dir on hi ha un pou?

Sabries dir el nom de tres fonts?

Quan l’aigua cau sobre la terra poden passar dues coses: que s’empassi sota terra o que hi corri per sobre en forma de torrents, rieres o rius. De vegades, quan va per sobre, queda en un lloc estancada i, aleshores, es forma un estany o un llac.

Recordes el nom d’alguns llacs o estanys? Entre tots feu-ne una llista. On són?

Nom Es troba a…

Quina aigua podem aprofi tar?

Però pensa que una gran part d’aquesta aigua, gairebé tota, és salada i forma part dels mars i els oceans. Així, les persones i els altres éssers vius només podem aprofi tar l’aigua que hi ha per damunt de la terra, que forma part dels rius, dels estanys i dels llacs, i la que hi ha sota terra. L’aigua que hi ha sota terra la podem treure fent servir un pou o bé agafar-la si surt per un foradet tota sola, aquest foradet és una font.

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


11 El cicle de l’aigua

Fixa’t en aquest dibuix. Les fl etxes representen el camí que fa l’aigua per sota terra.

Mirant el dibuix i pensant una mica, contesteu aquestes preguntes. És millor que ho feu en grups o tota la classe junta, amb l’ajuda de la mestra o el mestre:

1/ Per on creus que pot entrar l’aigua fi ns a sota terra?

2/ Com s’ho fan les persones per aprofi tar l’aigua de sota terra?

3/ Quins éssers vius poden aprofi tar aquesta aigua a part de les persones?

4/ Què pot passar si un pagès tira massa adob líquid al camp que hi ha just a sobre de l’aigua que tenim sota terra?

Aquesta última pregunta és perquè en parleu força a la classe! La paraula contaminació us pot ser molt útil.

Vic, la meva ciutat


On va a parar l’aigua dels rius?Si la pluja va a parar directament als rius, també hi ha dos camins possibles per a l’aigua: una part important anirà a parar de dret al mar i l’altra serà apro-fi tada pels éssers vius i per les persones.

El cicle de l’aiguaL’aigua circula per tot el planeta, es mou i canvia fent un recorregut que és com una roda i que es va repetint. Diem que és el Cicle de l’aigua.L’aigua que hi ha a la natura de vegades no és prou neta i ha de passar per una planta potabilitzadora per tal que sigui potable, que ens la puguem beure sense perill.L’aigua és un tresor i cal fer-ne un bon ús a casa, a l’escola i a la ciutat, evitant de malgastar-la i contaminar-la perquè pot arribar el moment que no en tinguem.

Aquí tens un altre dibuix:

Per què no hi poses els noms que falten als requadres? Aquí sota tens un calaix ple de parau-les que et poden ser útils:

Fixa’t que el recorregut que fa l’aigua és com una roda. Per això diem que és el Cicle de l’aigua.

Plou

L’aigua s’evapora

Riu

El sol escalfa l’aigua

Mar

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


12 El bon ús de l’aigua

A veure si has entès què vol dir fer un bon ús de l’aigua. Mira aquests dibuixos. Pinta de color verd la rodona de les vinyetes en què s’està fent un bon ús de l’aigua. Pinta de color vermell la rodona de les vinyetes en què s’està malgastant l’aigua.

Saps on va a parar l’aigua després d’haver-la feta servir? Pensa que sovint és bruta! Doncs va a parar a les clavegueres. Les clavegueres són uns tubs que transporten l’aigua per sota terra i la retornen als rius o al mar. O fi ns i tot la podem tornar a fer servir.Però com que aquesta aigua és bruta, primer ha de passar per la depuradora, que és el lloc on la netegen. Recordem que l’aigua és un tresor i cal tenir-ne cura!

Vic, la meva ciutat


Aquesta és la història d’una gota d’aigua i del camí que pot fer. Les paraules de sota s’han escapat del seu lloc. Sabries tornar-les-hi?

Hola, sóc la Dina, una gota d’aigua. Us vull explicar un viatge fantàstic que vaig fer.

Un dia estava tranquil·lament sobre el mar, prenent el sol, quan de sobte l’escalfor va

totes les gotes que érem allà.

Un cop al cel, vam passar a formar part d’un . El núvol va

viatjar uns quants dies, però, un matí, un cop de vent molt fred va fer que el núvol

ens deixés anar i ens vam convertir en que queia del cel. Per

unes esquerdes vaig anar a parar sota .

El meu viatge va continuar fi ns que em van treure per un forat que es deia .

Així vaig arribar a una casa. Em van fer servir per netejar la roba.

Tota bruta de sabó, vaig anar a parar a una i des d’allà a una

que em va tornar a netejar. Després vaig córrer pel riu.

Al cap de no res, em van tornar a desviar del camí i vaig anar a parar a una planta

que em va fer bona per beure.

Però jo no estava destinada a ser beguda. Una altra vegada vaig tornar a encarregar-

me de la neteja. I així vaig tornar a repetir el meu camí i vaig tornar al mar.

I aquí puc tornar a prendre el sol i, segurament, aviat començaré un nou viatge.

12

depuradora

pluja

evaporar

potabilitzadora

terra

pou

claveguera

núvol


Vic, la meva ciutat

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Resguardar-se i vestir-se13

13

Vic, la meva ciutat

Mapa conceptual



vestir-se


llana, cotó…

per

com

resguardar-seper

energia aire aigua

en un lloc li cal utilitza


per

l’elèctrica

per rentar-nos, cuinar…


la solar

fer-ne un bon ús

contaminar-la o malgastar-la

la llum del sol

l’eòlica

la natura

aprofi table

sota terra

pous i fonts

damunt la terra

rius, llacs, estanys…

un cicle no aprofi table

mars i oceans

la força del vent

com

potable

planta pota-bilitzadora

que la necessitem que la necessitem

i s’hi torna a la

que utilitzem per

com

que cal

evitant de

a partir de a partir de

com

que la trobem a

situadasituada

com

com


forma part de

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Tenir un lloc per resguardar-se

Resguardar-se vol dir tenir un lloc on poder viure i protegir-se del fred i de la calor.Aquest lloc on ens protegim del fred, de la calor, de la neu o de la pluja, on mengem i dormim, on vivim, és casa nostra. Però perquè casa nostra funcioni es necessita energia.

Saps d’on podem treure l’energia per fer funcionar les coses?

Subratlla les coses que poden donar-nos energia:

pila taronja electricitat

foc gasolina patata

gas pedra plat

Ara, per què no fas una llista de totes les coses de casa teva que necessiten energia per funcionar?

14

14

L’energia Perquè casa nostra funcioni també necessitem energia.D’energia n’hi ha de diferents tipus. La que utilitzem més és l’energia elèctrica, l’electricitat.L’electricitat es fabrica a les centrals elèctriques i es reparteix pels pobles i ciutats a través dels cables elèctrics.Fem servir l’electricitat per fer funcionar aparells de la llar, per fer llum i per tenir escalfor.

Vic, la meva ciutat


Com pots comprovar, hi ha moltes coses que necessiten energia per funcionar. Aquesta ener-gia la podem obtenir de diferents llocs. Mirem quins tipus d’energia hi ha i com l’obtenim.

L’electricitat L’electricitat es fabrica a les centrals elèctriques. Des d’allà, es reparteix als pobles i a les ciutats a través dels cables elèctrics. Un cop ha arribat al poble o a la ciutat, més cables elèctrics la portaran a casa nostra. Allà, fa funcionar la llum gràcies als interruptors, i la rentadora o l’ordinador, per exemple, quan els endollem. Els endolls i els interruptors són els encarregats de donar l’electricitat que arriba a les nostres cases als aparells que la necessiten per funcionar.

Segur que has vist aquesta imatge moltes vegades. Aquests són els cables per on circula l’electricitat.

Nosaltres fem servir l’electricitat per:

fer funcionar aparells: ren-tadora, televisor, etc.

fer llum escalfar-nos

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


15

15

Els usos de l’electricitat

Mira aquests dibuixos i pensa en quins es fa servir electricitat i en quins no:

A partir del que has pensat, pots omplir aquestes dues columnes:

Es fa servir electricitat No es fa servir electricitat

Vic, la meva ciutat


Com passava amb l'aigua, l'electricitat també és un tresor, ja que costa molt de fer i algunes de les coses que es fan servir per fabricar-la es poden acabar.

Per això et proposem una cosa: imagineu-vos que sou uns científi cs i unes científi ques que voleu que l’electricitat duri molt de temps. En grups o tota la classe junta podríeu fer propostes per no malgastar l’electricitat. Han de ser coses senzilles, que tothom pugui fer a casa seva o a l’escola.

Per no malgastar l’electricitat proposem…

1/

2/

3/

4/

5/

Atenció! Si feu un mural a la classe amb tot de dibuixos explicatius pot quedar molt divertit!

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


16

16

Altres energies

Però, a part de l’electricitat, sabeu què més podem fer servir per escalfar-nos? Quines energies podem fer servir per tenir calefacció i aigua calenta i per escalfar el menjar a casa?

Els combustibles són:

La fusta El carbó

El gasoil El gas

Els combustiblesLa calefacció i les estufes les necessitem perquè a Vic a l’hivern fa bastant fred, ja ho vam veure quan vam parlar del clima. Per això és molt important que ens puguem escalfar.La calefacció i les estufes poden funcionar amb l’electricitat. Però a moltes cases i pisos la calefacció i les estufes funcionen amb altres coses. Aquestes coses normalment permeten que ens escalfem o escalfem l’aigua perquè cremen.Tot allò que crema per tal de donar-nos escalfor és un combustible.

La contaminacióPer tenir escalfor a casa, a més de l’electricitat, també podem fer servir combustibles. És un combustible tot allò que crema per donar-nos escalfor, com la fusta, el gasoil, el carbó o el gas.Utilitzar combustibles per escalfar-nos i fabricar electricitat és molt contaminant. Hi ha altres energies que també permeten fabricar electricitat i són més respectuoses amb el medi ambient: són les anomenades energies alternatives, com l’energia solar, que aprofi ta la força del sol, o l’energia eòlica, que aprofi ta la força del vent.

Vic, la meva ciutat


Energies alternativesPerò si per fabricar electricitat i per escalfar-nos es fan servir combustibles es pot contaminar molt. Hi ha altres maneres de fabricar l’electricitat d’una manera més neta.Aquestes energies que permeten escalfar-nos i fabricar electricitat sense con-taminar s’anomenen energies alternatives.De moment no es fan servir gaire, perquè no estan prou estudiades i no n’obte-nim gaire energia. Per exemple, podem obtenir energia neta del vent i del sol.

Quin creus que és el combustible més utilitzat per a les cuines, per escalfar l’aigua i per ales calefaccions?

Penses que els combustibles es poden trobar a la ciutat o els han de portar de fora?

Com arriben a la ciutat? Completa aquestes frases:

La el i el es porten fent servir camions.

El es transporta per uns tubs que van per sota terra, que es diuen gasoductes.

Els combustibles també es fan servir per altres coses:

per fer funcionar vehicles: motos, cotxes, etc.

per fabricar electricitat

Amb quin combustible funciona el cotxe de casa teva?

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


17

17

L’energia solar

A Vic ja hi ha cases que obtenen l’escalfor que necessiten a partir de l’energia del sol.

Les cases que utilitzen l’energia solar funcionen així:

1/ Els rajos de sol van a parar a unes plaques que hi ha a la teulada d’aquestes cases que es diuen plaques solars.

2/ Aquestes plaques s’escalfen i després escalfen l’aigua de la casa.

3/ L’aigua servirà per dutxar-nos amb aigua calenta.

4/ Com que aquesta aigua calenta també corre per dins els radiadors, els escalfarà i aquests escalfaran la casa.

Vic, la meva ciutat


Mira aquest dibuix:

Ordena aquestes frases per saber com s’es-calfa l’aigua calenta que fa servir el nen per dutxar-se.

L’aigua s’escalfa gràcies a les plaques solars.

El sol escalfa les plaques solars.

L’aigua surt calenta.

A la ciutat de Vic ja es fan servir energies alter-natives.

Si encertes aquestes endevinalles sabràs on es fan servir:

Per moure’t per la ciutatsense cansar-te massasóc el més adequat.I com que sóc molt netun alcohol que no fa fumés el que mou les meves rodes.

Estigueu atents quan aparqueuon hi ha una ratlla blava.He de menjar-me les vostres monedesperquè la multa no sigui posada.I per ser més espavilatfunciono amb energia solar!

Qui sóc? Qui sóc?

Pensa que les energies alternatives cada cop són més importants. I no s’acaben mai!

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vestir-se

A veure quantes peces de roba coneixes?

Aquestes peces de roba es fan amb teixits.Els teixits poden estar fets d’un sol material, però també en poden tenir més d’un.Mirem-nos l’etiqueta d’una peça de roba. Quins d’aquests noms hi surten? Encercla’ls:

llana cotó polièster licra

acrílic niló seda cànem

Tots aquests, fi ns i tot els que no has encerclat, són tipus de materials per fer els teixits.Els teixits que estan fets d’un sol material, com ara el cotó, porten escrit a l’etiqueta “100% cotó”.Els teixits que estan fets de més d’un material porten diferents nombres seguits del nom del material. El material que té el nombre més gran al davant és el més abundant.

Els teixitsUna altra necessitat bàsica de les persones és vestir-se. Les persones ens vestim, entre d’altres coses, per protegir-nos del fred amb peces de roba fetes amb teixits.Els teixits poden estar fets de materials diversos com la llana, el cotó, el fi l, el polièster…

18

18

Vic, la meva ciutat


Tornem a mirar-nos les nostres etiquetes:

El material més abundant a la teva etiqueta és

El material menys abundant a la teva etiqueta és

Atenció! Us farem una proposta: per què no feu un mural on hi hagi representats diferents tipus de teixits? Només necessiteu una cartolina, imaginació i algun retall de roba que trobeu per casa.

Els teixitsPerò els vestits són molt més que un tros de roba que serveix per resguardar-nos del fred.Al món hi ha moltes cultures. Des de fa molts anys, totes elles han anat creant els diferents tipus de teixits. Amb aquests teixits han fet molts tipus de vestits. Cada zona del món té una manera de vestir. Aquesta manera de vestir moltes vegades ens serveix per saber d’on són les persones.

Comprovem-ho? Relaciona cada dibuix amb el seu país:

1Australià (aborigen)

2Japó

3Marroc

18

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


19

19


Sant JoanD’on ve? Què diu la tradició?

La festa de Sant Joan s’escau els primers dies d’estiu, quan la nit és molt curta i el dia és molt llarg. És de les festes més antigues que existeixen. Els romans celebraven el “solstici d’estiu”, el moment en què comença l’estiu.Des de sempre es creu que és una nit màgica i que porta bona sort.Com deus haver vist, aquesta nit s’encenen fogueres. L’origen d’aquestes fogueres està en el de-sig d’imitar el sol perquè hi hagi bones collites (pensa que al cap de poc se seguen els cereals!). A més a més, si es ballava al voltant del foc es feia vent i així s’aconseguia que el foc fos més gros.A Catalunya el foc que encén totes les fogueres és la Flama del Canigó. I és que el primer lloc on va ser costum això de fer fogueres va ser a les muntanyes del Pirineu.Com que tothom està content perquè és una nit que anuncia l’estiu, és una data molt festiva i sorollosa. És una nit de revetlles i petards.

Podem tirar petards? I fer foc?Podem tirar petards, però sempre vigilant de no fer-nos mal ni fer mal als altres. És important que els petards te’ls vagin a comprar el pare o la mare i que no siguin petards gaire potents. A més a més, ells també han de veure’t quan els tires i aconsellar-te sobre com fer-ho. A la teva edat, sem-pre són millors les bengales (que són molt més boniques que els petards) o les cebetes.Pel que fa al foc, és millor que el facin els adults. A més a més, a moltes ciutats i barris es fa un foc col·lectiu en un lloc segur. A Vic, per exemple, se’n fa un de ben gros a la plaça Major i en alguns altres barris. De totes maneres, no t’acostis al foc encara que et sembli que ja està apagat. Les brases encara podrien cremar-te.

Vic, la meva ciutat



La Festa MajorD’on ve? Què diu la tradició?

Totes les ciutats i tots els pobles tenen la seva festa “Major”, que vol dir festa gran. A la majoria de pobles de Catalunya la Festa Major s’escau a l’agost, quan tots els pagesos havien fet la collita dels blats. Totes les festes majors es fan en memòria d’un sant o d’una santa que és el patró o la patrona de la ciutat o del poble. A Vic, celebrem la Festa Major en honor de sant Miquel dels Sants, un clergue trinitari nascut a Vic. Ho celebrem cada 5 de juliol. Totes les festes majors tenen uns actes religiosos –per recordar el sant patró– i uns actes civils, és a dir no religiosos, com po-den ser balls, dinars de germanor, ballades de sardanes... Celebrar la Festa Major és una manera de participar en la vida de la ciutat, trobar-se amb amics...Moltes ciutats tenen dues festes majors. La d’estiu i la d’hivern. A Vic, també!, tot i que la d’hivern ha anat desapareixent. Abans se celebrava la festa major d’hivern per celebrar Sant Llucià i Sant Marcià, dos sants màrtirs que són patrons del centre històric de la ciutat, especialment de l’es-glésia de la Pietat de Vic. Se celebra (gairebé diríem que se celebrava!) el dia 26 d’octubre.

Seguim el Merma?Una de les tradicions de la Festa Major és passejar els gegants i els capgrossos de la ciutat. A Vic, és tradició seguir molt especialment un capgròs que es diu Merma. La tradició explica que aquest capgròs, que es distingeix per ser cap pelat i tenir una berruga al cap, era portat per un home que es deia “Comerma”. Els vailets el seguien i l’empipaven, fent la cantarella de “Mori en Comerma”, que va quedar reduïda a “Mori el Merma!”.

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


20

20

Posem-nos a prova!

Què et sembla si fem un repàs? Aquí sota tens el mapa conceptual de la unitat, però està incomplet! A veure si el saps completar! Pots consultar, quan calgui, el de l’inici de la unitat.

Mapa conceptual


perper


com

aire

en un lloc li cal utilitza


per

la natura

que la necessitem que la necessitemque cal que la trobem a

aprofi table

i s’hi torna a laevitant de


l’eòlicasota terradamunt la

terra mars i oceans

com com com

situadasituadaforma part de


la llum del sol

que utilitzem per a partir de a partir de

comcom

Vic, la meva ciutat


Resum

Les persones tenim unes necessitats bàsiques. Són alimentar-se, tenir un lloc per res-guardar-se (una casa) i vestir-se.Per alimentar-se la gent compra productes provinents dels animals o de les plantes. Els aliments es poden transformar en aliments nous a les indústries.Allò que mengem es generen uns residus. Per ser respectuosos amb el medi cal tractar-los.El primer que hem de fer, però, és reduir, fer menys de residus. També els podemreciclar, és a dir, tornar-los a fer servir a través de la recollida selectiva en els diferentscontenidors que separen les deixalles per grups. Podem reciclar la matèria orgànica, alcontenidor beix, per fer compostatge o adob per a les plantes. Podem reciclar elpaper, cartró i plàstic en un altre contenidor (el blau). Alguns envasos d’aliments, a mésde reciclar-los també els podem reutilitzar, fer-los servir per a una altra cosa. Elvidre es pot reciclar si es posa al contenidor rodó verd.Hi ha materials que no es poden reciclar, són de rebuig i es posen en el contenidorquadrat verd. El rebuig va a parar als abocadors. Si el material de rebuig és voluminós ono sabem on tirar-lo cal que el portem a la deixalleria.Una altra necessitat bàsica de les persones és tenir un lloc per resguardar-se, un lloc onpoder viure i protegir-se del fred i la calor, una casa. Perquè casa nostra funcioni necessitem aigua. D’aigua a la Terra n’hi ha molta. La trobem a la natura però molta no la podem aprofi tar perquè és salada (la dels mars i oceans). N’hi ha d’aprofi table damunt la terra, als rius, llacs, estanys... i a sota terra, en pous i fonts. L’aigua circula per tot el planeta, es mou i canvia fent un recorregut que és com una roda i que es va repetint. Diem que és el cicle de l’aigua.Per poder aprofitar l’aigua a casa necessitem que sigui potable, que ens la puguem beuresense perill. Per això l’aigua ha de passar per una planta potabilitzadora.L’aigua bruta que ja hem fet servir va a parar a les clavegueres de la ciutat. Per tal de tornara fer servir aquesta aigua, primer ha de passar per la depuradora.Perquè casa nostra funcioni també necessitem energia. La que utilitzem més és l’energia elèctrica, l’electricitat. Actualment es van desenvolupant altres energies alternatives, com la solar o l’eòlica.Una altra necessitat bàsica de les persones és vestir-se. Per això s’utilitzen teixits fets amb diferents materials de característiques molt diverses, com la llana, el cotó, el fi l, el polièster…

Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Nec

essi

tats

a la

ciu

tat

Nom

:

Vic, la meva ciutat


Vic, la meva ciutat


Documents

Vic, la meva ciutat