Vidéo Sociale

  • View
    222

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Diplômé d’une école de journalisme, spécialisé en audiovisuel, Adrián a toujours ressenti, depuis le début de sa carrière professionnelle en Colombie, une grande passion pour les thèmes sociaux.

Text of Vidéo Sociale

  • 1Vido

    Diplm dune cole de journalisme, spcialis en audiovisuel, Adrin a toujours ressenti, depuis le dbut de sa carrire professionnelle en Colombie, une grande passion pour les thmes sociaux.

    Pendant plusieurs annes, il travaille au sein dune chane de tlvision locale en tant quassistant de direction. Il ralise des programmes ducatifs et cologiques, ainsi que sur lenfance et ladolescence.

    Plus tard, en Espagne, il collabore avec CEAR (Commission Espagnole dAide aux Rfugis), en tant que responsable du dpartement de presse et de communication. Il ralise alors de nombreux documentaires sur la situation des rfugis en Espagne.

    En 2008, Barcelone, il a obtient un Master en ralisation de documentaire cratif. Il sinstalle en Alsace en 2011.

    Son but : proposer aux organisations sociales de petites pices audiovisuelles des prix accessibles.

    Adr

    in

    Rod

    rigue

    z M

    esa

    Vid

    o So

    cial

    e

  • 2Les femmes aussi sont rfugies

    Vido - Anne de ralisation : 2008 - Dure : 24:09

    Portraits de femmes : la ralit des rfugies Barcelone. Au travers d'entretiens, Josefina, Meri, Samantha, Marya et Ketevan nous racontent leurs histoires personnelles et instruisent le procs de l'exil et de ses diffrentes tapes: la poursuite, la fuite, la demande et la procdure d'asile, ainsi que la construction d'une nouvelle vie sur la terre daccueil, la Catalogne.

    Any 2, N 4. , BarcelonaBUTLLET DE LA COMISSI CATALANA DAJUDA AL REFUGIATrquies prov del discurs de Cicer en Defensa del poeta rquies dirigit a vindicar la igualtat de drets

    per totes les persones que compar teixen un mateix entorn poltic i civil.

    Mar 2008

    persones que sescapaven del bloc comunista. A partir de la dcada dels 90, la interpretaci de la Convenci de Ginebra es complica. La globalitzaci facilita els moviments humans i abarateix els transports, fet que provoca que aparegui un nou refugiat. Ciutadans de pasos africans, del mn rab i de lOrient Mitj, com tamb de les ex-repbliques sovitiques que fugen principalment de conflictes tnics, nacionalistes o de greus violacions de drets humans, no solament pateixen violacions dels seus drets poltics i civils, sin tamb greus violacions dels seus drets econmics i socials. En definitiva, es restringeix la lectura dels motius de persecuci.

    ACNUR1 considera que la distinci dimmigrant econmic i refugiat s, de vegades, tan imprecisa com la distinci entre mesures econmiques i poltiques adoptades en el pas dorigen. Darrere de les mesures econmiques que afecten els mitjans de vida duna persona poden ocultar-se intencions i propsits de tipus tnic, religis o poltic dirigits contra un determinat grup social. En els casos en qu les mesures econmiques destrueixen els mitjans econmics dun sector determinat de la poblaci (per exemple, quan es priva un grup tnic o religis especfic del dret a exercir el comer o quan se li imposen gravmens excessius o discriminatoris), les vctimes, dacord amb les circumstncies, poden convertir-se en refugiats en abandonar el pas.

    VULNERACI DE DRETS ECONMICS, SOCIALS I CULTURALSEXPOSICI DEL PROBLEMASegons la Declaraci Universal de los Drets Humans, els drets fonamentals de la persona sn els drets econmics, socials, culturals, poltics i civils. I aquests drets sn objecte de protecci per a la comunitat internacional.Aquestes cinc categories de drets fonamentals, segons la Declaraci, tenen el mateix nivell teric de protecci i reconeixement.Per, en canvi, el nivell de protecci dels drets econmics, socials i culturals sn substancialment inferiors als drets civils i poltics ja que:

    Els drets DESC es troben, en la prctica, desprotegits perqu no existeixen mecanismes legals dexigibilitat del contingut daquests drets tant en el dret internacional com en les constitucions poltiques dels denominats estats de dret.

    A pesar que els drets poltics i civils estan protegits a travs de la Convenci de Ginebra sobre Refugiats, de la Convenci per a la Prevenci i Sanci del Delicte de Genocidi i de la Convenci contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, aquesta protecci tamb planteja algunes contradiccions. La Convenci de Ginebra, a lhora de definir els refugiats, parla de temor fundat de persecuci, i aquest carcter preventiu es va aplicar fins el 1989 per protegir

    1 Manual de Procediments i Criteris per determinar la condici de refugiat de lACNUR, pg. 63.

    EditorialFotografas de Car

    los O

    nnet

    ti

    laboration d'un Bulletin sur les thmes de lasile

    et du refuge

    2007-2008

    Rdaction d'articles de presse sur la situation des rfugis.

  • 3Ce film est un regard sur le co-dveloppement, c'est--dire l'union russie entre migration et dveloppement, la rencontre de personnes qui ont quitt leur terre natale et tout ce qui entoure le processus migratoire, le dveloppement de la rgion natale et le lieu dans lequel elles vivent prsent.

    Migration et dveloppement, un regard sur limmigration

    Vido - Anne de ralisation : 2006 - Dure : 19:00

    Des ralisations multiples rattaches un vnement : confrence de presse, activits culturelles, actions militantes, confrences, cycles de cinma, etc..

    Organisations d'vnements :commmoration du Jour

    mondial du rfugi

    CinefrumPasos en conflicte:El cam de les persones refugiadesen la recerca de la Pau

    ATENEU BARCELONSC/ Canuda, 6. BarcelonaDimarts de juliol a les 21:30 h.

    Lamentablement la vulneraci sistemtica dels drets humans s la norma en molts pasos del mn. Sistemesdictatorials encoberts sota la faana de la democrcia, dones empresonades, torturades o desaparegudes perreivindicar els seus drets, persones gais, lesbianes i transsexuals perseguides per tenir una orientaci sexual diferenta la preestablerta, conflictes sagnants per motius tnics, pobles sencers desplaats o exterminats de les sevesterres ancestrals sn algunes de les situacions que han hagut de patir i contra les que shan rebellat les personesrefugiades. Per tot aix, les persones refugiades, testimonis, vctimes i crtics dels conflictes que es viuen en elmn, tenen un paper cabdal en els processos de participaci, no noms en la recerca de possibles solucions alconflicte i posterior reconstrucci dels seus pasos dorigen sin tamb i especialment en la generaci duna veritablecultura de pau. Al mateix temps, donar a conixer la seva situaci, la dels seus pasos, el paper com activistes delsDrets Humans i el treball de foment de la pau que realitzen des del nostre pas.

    Organitza:

    17-18 de juny

    Jornades sobre Dret dAsil i Altres Formes de Persecuci

    s tradicional vincular el terme refugiat amb la situaci de lactivista poltic perseguit.Aquesta visi generalitzada, que evidentment queda recollida a la Convenci de Ginebra,fa oblidar massa sovint que les causes que generen grans xodes de refugiats sn moltvariades.

    La Convenci de Ginebra de 1951 i el Protocol de Nova York de 1967, instrumentsinternacionals jurdics sobre refugiats, defineix aquests com: Aquella persona que pertenir fonamentats temors de ser perseguida per motius: tnics, religiosos, de nacionalitat,per pertinena a un determinat grup social o per opinions poltiques, es troba fora delpas de la seva nacionalitat, i no pot, a causa dels esmentats temors, o no vol, acollir-se a la protecci de tal pas. O que mancant-li nacionalitat (aptrides) i trobant-se foradel seu pas on abans tenia la seva residncia habitual, no pugui, o no vulgui, a causadels temors esmentats, tornar a aquell pas.

    Mig segle desprs de la firma de la Convenci de Ginebra, han canviat els conflictesi les formes de vulnerar els drets humans i han sorgit altres formes de persecuci.Algunes estan sent encara dbilment reconegudes, altres estan en el pensament collectiui les ltimes encara no han sigut ni tan sols objecte de debat. Amb el terme Altres formesde persecuci ens referim especialment de les persones perseguides per motius degnere i orientaci sexual, persones refugiades per motius mediambientals i personesobligades a migrar per veure vulnerats els seus drets econmics, socials i culturals.

    Aquestes jornades tenen com objectiu donar a conixer i reflexionar sobre aquestesAltres formes de persecuci que obliguen a fugir a milers de persones escapant de laviolaci sistemtica dels seus drets humans en els seus pasos dorigen, i arriben a casanostra per acollir-se a la protecci internacional.

    L'Ateneu Barcelons

    Amb el suport de:

    C/ Canuda n 6

    Organitza:

  • 4Vido SocialeAdrin 06 98 19 24 53

    video.sociale@gmail.com

    video.sociale

    L'un des propos de ce rapport est de montrer la ralit de ce que les personnes subissent dans le m o n d e c a u s e d e l e u r orientation sexuelle et lidentit de genre. Cette ralit amne n o n s e u l e m e n t u n e discrimination, mais parfois une perscution dans certaines socits, par les autorits de diffrents pays, souvent dans un climat d'impunit.

    Situation des Droits Humains des Gays, Lesbiennes,

    Bisexuels et Transexuels

    Rapport crit - 2006

    LAgence de communication sociale et solidaire Old School53 avenue Kennedy 68200 Mulhouse tl. 03 89 33 11 11 agence@old-school.fr agence.old-school.fr