21
Les Vies Romanes Maria Aznar Jessica Sanguña

Vies Romanes

Embed Size (px)

DESCRIPTION

mery y jessy

Citation preview

Page 1: Vies Romanes

Les Vies Romanes Maria Aznar

Jessica Sanguña

Page 2: Vies Romanes

Que és una via romana?

.

Les vies formaven una xarxa de carreteres que ocupava tot l’imperi romà.Van ser dissenyades per a mantenir contacte entre les zones de l’Imperi, aquest fet va suposar una gran importància econòmica on facilitaven el comerç i la comunicació. El desenvolupament de la xarxa de les vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L’anomena’t Itinerari d'Antoní és el document antic més complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del segle III.

A mida que passava el temps es van usar pedres de diferents grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s’establia una capa de pedres més reduïdes.

Page 3: Vies Romanes

Com les construïen?Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Primer es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals, després buidaven la terra d’entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses.

L’amplada podia ser molt variada: dels 2'40 m. als 12 m. El traçat de les vies era projectat perquè s’adeqüés al terreny i per aconseguir d’itinerari més curt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia.

Page 4: Vies Romanes

Diversos estrats de la seva construcció:

1. Statumen: fonament de pedres de mida mitjana.2. Rudus: capa de sorra o grava.3. Nucleus: estrat de pedres triturades.4. Pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava. 5. Fileres de pedres que en delimiten l'amplada

Maqueta de la construcció d’una via

Page 5: Vies Romanes

Per què les van construir? El procés de

romanització hagués estat impossible si no hagués existit una bona xarxa de comunicacions entre els diferents punts de l’imperi.

D’aquesta manera, agafant com a punt de partida la pròpia Roma, van començar a construir-ne les primeres vies. Element clau per al desenvolupament de l’imperi, ja que varen facilitar tant el transport de mercaderies com l’avenç de les legions.

Via de la Plata

Page 6: Vies Romanes

Totes les vies duen a Roma

A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa viària i aquesta va acabar unint totes les províncies de l'Imperi. L’objectiu era traslladar tropes en cas de guerres. Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies van adoptar un valor encara més comercial i administratiu que no pas militar.

Al nostre país la calçada principal va ser la uia Herculea, anomenada més tard uia Augusta, paral·lela a la costa. Aquesta va ser la primera que es va construir a la península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis) amb l’entrada a través dels Pirineus. Via Òstia

Page 7: Vies Romanes

Principals vies a Hispania

Page 8: Vies Romanes

La Via Augusta es una gran via de comunicació construïda de Roma a Cadis pels romans.

Si resseguim l'itinerari per Catalunya podem veure un conjunt de vil•les romanes, d’estructures arquitectòniques i de valors ecològics i culturals que cal conservar.

La Via Augusta

Page 9: Vies Romanes

La Via de la PlataEra una antiga Via romana que travessa Hispania de nord a sud. Situada en la part centreoccidental de la península Ibèrica. Aquesta comunicava el territori dels astures amb la fèrtil Bètica. Rep aquest nom per ser la ruta que portava els bons jaciments aurífers i argentífers del nord-oest hispànic. La via unia en el seu tram principal 2 ciutats fundades per August, Emerita Augusta y Asturica Augusta poblades les dues per legionaris veterans de les guerres contra càntabres y asturs (29 a.C.- 19 a.C.).

Page 10: Vies Romanes

Principal vía de Grècia

Page 11: Vies Romanes

És una via militar construïda a la segona meitat del S.II a.C, la principal ruta terrestre durant l’edat mitja. La Via Egnatia creuava la península dels Balcans des de el mar Adrià fins bizantí. Començava en dos punts del mar Adrià: A Polònia, prop de la desembocadura del riu Aoos, a Albània, i Dirraquio.

La Via s’estenia des de l’est, fins Lycnidos, Heraclea, Edessa, Pela i arribava al mar Egeu a Salònica. Després travessava la Península Caldaica fins Anfipolis i Flipos i terminava a Kipsela, al riu Hebros però posteriorment es va allargar fins Bizantí.

Va ser pavimentat per primera vegada per l’emperador bizantí Justinià I en el segle VI va ocupar un paper fonamental en les comunicacions de Roma amb Orient, tant en l’aspecte militar com comercial.

Vía Egnacia

Page 12: Vies Romanes

Principals vies de França

Page 13: Vies Romanes

Via DomitiaBeaucaire és el punt de partida de la Via Domitia en el Languedoc-Roussillon.En aquesta via, es pot descobrir el verdader tresor militar; un tram en el Mas de Touelles s’aprèn considerablement sobre la viticultura del la època dels s.XVII gal·loromana

Al pas per els Pirineus, en el Rosselló al sud Perpinyà i de la fortalesa de Ruscino, la via domitia es dividia en dos: La costa de Elne, oppidum de Illiberris i Portus Veneris: Port de Venus I el port de Banyuls.

En el Port de Vendres, van ser trobats restes romanes, mentre que la major part de les restes de LLiberis van ser trobades, recobertes per una ciutat medieval.

Page 14: Vies Romanes

Principals vies d’Itàlia

Page 15: Vies Romanes

La via Àpia

La via Àpia va començar a construir-se al voltant del 312 aC, L'Imperi Romà va arribar a tenir un sistema de carreteres d’uns 80.000 km, partien de la ciutat de Roma, i una xarxa que cobria totes els províncies conquerides importants.

Segons la llei romana tota persona tenia dret a usar els calçades, però els responsables del manteniment eren els habitants del lloc pel qual passava. Durant l’edat mitjana el sistema de vies va començar a desaparèixer.

Page 16: Vies Romanes

La via Aemilia

Antiga via romana en l’actual Itàlia, va ser construïda pel cònsul Marc Emili Lèpid al 187 a.C.

Surt des de la via Flamia, finalitza i comença a Ariminun per acabar al nord est a Placentia.

Més tard es va estendre pel nord est travessant el riu Po, fins Mediolanum. A l’actualitat encara segueix sent la mateixa ruta passant per alguns ponts originals fins que els punts de Riminí i Piacenza encara conserven el nom d’Emília, derivat de l’antiga calçada.

Page 17: Vies Romanes

El que van suposar les vies romanes per al futur: les

carreteres

Després de Roma: Quan l’imperi va entrar en decadència totes les calçades van quedar abandonades. Com no hi havia cap poder polític fort, les calçades van començar a fer-se malbé, fins arribar a desaparèixer.

A l’edat mitja les antigues vies van ser substituïdes per camins més o menys transitables.

L’enorme quantitat de quilòmetres de carreteres havia tingut una gran importància per a la supervivència de l’imperi. Malgrat que moltes d’aquestes vies van desaparèixer, amb el pas del temps no hi ha dubte que les calçades romanes van suposar el començament del que avui dia són les nostres carreteres.

Page 18: Vies Romanes

Via romana…

Via de Pompeià

Page 19: Vies Romanes

El futur de les vies romanes

Page 20: Vies Romanes

Webgrafia

• http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/viae.htm

• http://images.google.es/imghp?hl=ca&btnG=Cerca+Imatges&gbv=2

• http://fatum-i.blogspot.com/

• http://www.webdianoia.com/archivos/colab/vias.pdf

Page 21: Vies Romanes

Treball fet per:

• Jèssica Sanguña

• Maria Aznar

4rt ESO