6
Catalunya i la febre de l’or, catalanisme i anarquisme (1875-1930) VIII A questa marca es correspon amb un període de gran desenvolupament industrial de Catalunya que transforma pràcticament tota la societat i el conjunt del territori. La mateixa novel·la La Febre d’Or, de Narcís Oller, sintetitza molt bé els llocs comuns d’aquel·la època: el ferrocarril, l’exposició universal, l’èxode rural a través del protagonista, etc. De fet, el període comprès entre les dues grans exposicions de Barcelona (la de 1888 i la del 1929), constitueix molt probablement una de les etapes més puixants de la Catalunya contemporània. És l’època de la febre d’or, del ferrocarril, l’electrificació i la consolidació de l’ Eixample de Barcelona. Però també és temps de consolidació de la Renaixença cultural i nacional i de sorgiment del catalanisme polític. Les valls del Ter i el Llobregat s’omplen de fàbriques i colònies industrials mentre prospera el comerç amb els països d’ultramar. El catalanisme polític i la Renaixença cultural es consoliden. L’anarquisme s’estén pels nuclis obrers de Catalunya, especialment a l’entorn de Barcelona i la seva àrea metropolitana. A finals del segle XIX esclata un nou moviment artístic, el modernisme, que tindrà a Catalunya una especial rellevància i singularitat tant a les ciutats principals i els centre industrials, com en el medi rural, com s’evidencia en zones d’estiueig com la Garriga, Puigcerdà i Camprodon i en els cellers modernistes. Mentre es consolida la Catalunya fabril de nuclis com Sabadell i Terrassa, les valls del Ter i el Llobregat esdevenen focus d’una industrialització creixent. Mentrestant, la pèrdua de les colònies espanyoles de les Antilles comportarà la decadència del comerç amb Amèrica i el retorn dels indianos. Les submarques que caracteritzen aquest eix temàtic en el catàleg són les següents: “Les colònies industrials de les valls del Ter i el Llobregat”; “Les colònies d’ultramar: els indians”; “Pastors, pagesos i pescadors (la Catalunya nostàlgica)”; “Catalanisme i anarquisme” i “Modernisme i Renaixença”. MARCA TEMÀTICA * Proposta a considerar ** Proposta preferent *** Proposta prioritària Taula de valoració de les propostes sobre els Recursos Turístics Intangibles de Catalunya

VIII Catalunya - gencat.cat · catalanisme polític i el modernisme a l’Hospital de Sant Pau (Barcelona). Barcelona La reconversió dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau permet

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Catalunya i la febre de l’or,catalanisme i anarquisme (1875-1930)

VIII

A questa marca es correspon amb un període de grandesenvolupament industrial de Catalunya que transformapràcticament tota la societat i el conjunt del territori. La mateixa

novel·la La Febre d’Or, de Narcís Oller, sintetitza molt bé els llocs comunsd’aquel·la època: el ferrocarril, l’exposició universal, l’èxode rural a travésdel protagonista, etc. De fet, el període comprès entre les dues gransexposicions de Barcelona (la de 1888 i la del 1929), constitueix moltprobablement una de les etapes més puixants de la Catalunyacontemporània. És l’època de la febre d’or, del ferrocarril, l’electrificaciói la consolidació de l’ Eixample de Barcelona. Però també és temps deconsolidació de la Renaixença cultural i nacional i de sorgiment delcatalanisme polític. Les valls del Ter i el Llobregat s’omplen de fàbriquesi colònies industrials mentre prospera el comerç amb els països d’ultramar.El catalanisme polític i la Renaixença cultural es consoliden. L’anarquismes’estén pels nuclis obrers de Catalunya, especialment a l’entorn de

Barcelona i la seva àrea metropolitana. A finals del segle XIX esclata unnou moviment artístic, el modernisme, que tindrà a Catalunya una especialrellevància i singularitat tant a les ciutats principals i els centre industrials,com en el medi rural, com s’evidencia en zones d’estiueig com la Garriga,Puigcerdà i Camprodon i en els cellers modernistes.

Mentre es consolida la Catalunya fabril de nuclis com Sabadell iTerrassa, les valls del Ter i el Llobregat esdevenen focus d’unaindustrialització creixent. Mentrestant, la pèrdua de les colònies espanyolesde les Antilles comportarà la decadència del comerç amb Amèrica i elretorn dels indianos. Les submarques que caracteritzen aquest eix temàticen el catàleg són les següents: “Les colònies industrials de les valls delTer i el Llobregat”; “Les colònies d’ultramar: els indians”; “Pastors,pagesos i pescadors (la Catalunya nostàlgica)”; “Catalanisme i anarquisme”i “Modernisme i Renaixença”.

MA

RC

A

TEM

ÀTI

CA

* Proposta a considerar** Proposta preferent*** Proposta prioritària

Taula de valoració de les propostes sobre els Recursos Turístics Intangibles de Catalunya

MARCA TEMÀTICA

CATALUNYA I LA FEBRE DE L’OR, CATALANISME I ANARQUISME VIII

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

*** Donar suport a la creació del Centre d’Acollida turística (CAT)de Sallent.

Catalunya CentralPirineus

Aquest Centre d’Acollida Turística explica el paper de Sallent i la vall del Llobregat en el procés de laindustrialització catalana. L’espai temàtic explica la revolució industrial i l’aparició del moviment obrer. El CAT éstambé porta d’entrada als grans recursos de turisme industrial de la conca del Llobregat, des de les colòniesindustrials fins a explotacions mineres.

** Donar suport a la promoció i comercialització del Parc Fluviali la Ruta de les Colònies de la conca del Llobregat (Bages-Berguedà) i allargar-la fins a la desembocadura (BaixLlobregat).

Catalunya CentralPirineusCosta del Garraf

*El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que impulsa el desenvolupament econòmic i turístic de les colòniestèxtils del Llobregat i vetlla per preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació delParc Fluvial del Llobregat s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori ontrobem 18 fàbriques i colònies tèxtils construïdes, a partir de la segona meitat del segle XIX.*El PC-144 és un sender de curt recorregut centrat en la Ruta de les Colònies Tèxtils.*Preveure l’extensió de la ruta fins a la Colònia Güell (Baix Llobregat).

** Promoure la realització d’una guia turística que ressenyi elsespais visitables i les empreses de serveis culturals i turístics,allotjaments i restauració vinculats a les colònies industrialsde Catalunya.

Totes les marques Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en el desplegament d’iniciatives turístiques i culturals vinculades a lescolònies tèxtils.

*** Donar suport a la promoció i comercialització del ConsorciAlba Ter i a la creació de la ruta de les colònies industrials delriu Ter.

Catalunya CentralCosta BravaPirineus

El Museu Industrial del Ter (Manlleu) pot actuar com a element catalitzador.

** Promoure la realització d’una guia turística que ressenyi elsespais, recursos visitables i empreses de serveis culturals iturístics, allotjaments i restauració vinculades al llegat delsindians a Catalunya.

Totes les marques Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona, en el desplegament d’iniciatives vinculades a l’ús turístic del llegat indià.

*** Donar suport a la consolidació de la Xarxa de MunicipisIndians i a la creació de productes turístics vinclats.

Costa BravaCosta del GarrafCosta de Barcelona-Maresme

Entre els impulsors d’aquesta xarxa destaquen els municipis de Begur (Baix Empordà) i Lloret de Mar (La Selva).De cara a la creació de productes turístics se suggereix l’especialització dels municipis indians en duestemàtiques principals:-La migració catalana cap a Amèrica, habilitant un espai interpretatiu sobre els catalans que han deixat la sevaempremta a Amèrica Llatina. El comerç amb Amèrica, vinculat a les indianes, el vi i l’aiguardent.*Impulsar l’adhesió a la xarxa dels municipis que compten amb llegat indià. Barcelona (en especial el Barri delsIndians del districte de Sant Andreu i l’Eixample que acull nombrosos edificis d’indians), així com Sitges (Garraf)il’Arboç (Baix Penedès).*Establir un programa de col·laboració amb el projecte “Ruta de l’Esclau” de la UNESCO. *Implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics en el desplegament d’aquesta oferta.

** Promoure la realització de Centres d’Interpretació ubicats alsCasals catalans d’Amèrica Llatina i el Carib que expliquin elpaper dels catalans a Amèrica Llatina (colonitzadors,alliberadors, comerciants exiliats, etc).

- *Aquest projecte es podria vincular a les rutes sobre el llegat català. A tall d’exemple, l’agència turística cubanaParadiso del Ministeri de Cultura de Cuba comercialitza la ruta dels catalans a Cuba on integra els casalscatalans de l’illa.*Cal vincular-ho a les accions realitzades amb la xarxa de centres i casals catalans a l’exterior del Departamentde Vice-Presidència de la Generalitat de Catalunya.

*** Donar suport a les iniciatives turístiques de posada en valordel “Pallars nostàlgic”. Producte extensible a la resta delPirineu.

Pirineus El producte turístic “El Pallars Nostàlgic” s’emmarca en el projecte turístic Tren dels Llacs, i té per objectiurecuperar antics oficis, productes agroalimentaris típics, llocs d’interès turístic, museus etnogràfics, revivint lestransformacions experimentades durant la primera meitat del segle XX i els canvis en les formes de vida a lescomarques del Pallars Jussà i Sobirà. Inclou el conjunt modernista de Casa Mauri (antic Molí de l’Oli i actualAjuntament de la Pobla de Segur), la fàbrica de Licors Portet de la Pobla de Segur, el Museu dels Raiers, lesantigues botigues de Salàs de Pallars (ultramarins, barberia, farmàcia, etc.), el Museu hidroelèctric i la CentralHidroelèctrica de Cabdella, l’estany Montcortés, les salines i la Casa de la Sal a Gerri de la Sal, el congost deCollegats, Sort, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la serradora d’Alòs d’Isil, el Museu de les Papallones, el Museudels Pastors de Llessui (Vall d’Àssua) i la Formatgeria la Peça d’Altron

** Promoure la realització d’una guia d’espais, recursosvisitables i empreses de serveis culturals i turístics,allotjaments i restauració vinculats al món rural tradicional(Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de la Vida Rural del’Espluga de Francolí, etc).

Totes les marques Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en el desplegament d’aquestes iniciatives.

64

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

CATALUNYA I LA FEBRE DE L’OR, CATALANISME I ANARQUISME VIII

65

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

*** Consolidar les destinacions associades al patrimoni industrialvitivinícola i modernista englobades en la categoria“Catedrals del vi”, en el marc d’una ruta dels cellerscooperatius i els cellers privats de Catalunya.

Costa BravaCosta DauradaCosta del GarrafTerres de l’EbreTerres de Lleida

És una ruta cultural impulsada per Turisme de Catalunya. Les cooperatives agrícoles creades els anys 20 vandonar un gran impuls a la producció catalana de vins i caves. La seva importància social i cultural quedareflectida en cellers i magatzems monumentals, com els que van dissenyar Cèsar Martinell deixeble de Gaudí.El llegat més interessant el formen una cinquantena d’edificis industrials: cellers, molins d’oli a més de fàbriquesi magatzems d’estil modernista.

** Donar suport a les iniciatives de personalització de caves icellers, mitjançant la història familiar dels seus fundadors ipropietaris.

Totes les marques La estratègia de la personalització és una eina útil per a diferenciar els recursos inclosos dins d’una mateixacategoria

*** Crear un Centre d’ interpretació sobre la renaixença alcatalanisme polític i el modernisme a l’Hospital de Sant Pau(Barcelona).

Barcelona La reconversió dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau permet crear “in situ” un centre d’interpretació delcatalanisme i el modernisme. El Centre podria explicar també el paper de la societat civil i l’eclosió defenòmens socials com l’excursionisme.

*** Promoure el coneixement de les figures més destacades delcatalanisme polític com Francesc Cambó, Enric Prat de laRiba, Antoni Rovira i Virgili, etc., impulsant l’edició d’una guiaque posi en valor els equipaments ja existents, com la Casa-Museu Prat de la Riba (Castellterterçol) o el futur museu de laCasa Irla (Sant Feliu de Guíxols).

Catalunya CentralCosta Brava

La Casa-Museu Prat de la Riba està gestionada pel Museu d’Història de Catalunya i la futura Casa Museu Irlaper la Fundació Irla

** Restituir les columnes de Puig i Cadafalch en el seuemplaçament original en la muntanya de Montjuic (Barcelona)

Barcelona * Les columnes originals de Puig i Cadafalch es van aixecar l’any 1919 ocupat avui per la font màgica deMontjuïc. Enderrocades l’any 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera.* L’Ajuntament de Barcelona preveu que les obres de restauració comencin el 2010 amb una durada de setmesos.

* Proposar la creació d’un espai museïtzat o centred’interpretació que expliqui el moviment obrer i la lluitasocial a Catalunya amb rutes autoguiades en espaisassociats.

Barcelona * Es proposa la seva ubicació a Barcelona, a la seu del que fou el Centre Autonomista de Dependents delComerç i de la Industria (CADCI), fundat el 1903 i que actualment pertany a la UGT.* Es destacarien personatges com Martí Barrera, Teresa Claramunt, Lluís Companys, Francesc Ferrer i Guàrdia,Francesc Layret, Teresa Mañé (Soledad Gustavo), Federica Montseny, Andreu Nin, Joan Peiró i Salvador Seguí“el noi del sucre”,

** Impulsar la consolidació de la iniciativa Espais Escrits –Xarxa del Patrimoni Literari Català que integra les cases-museu d’acreditats literats i promou la divulgació del seullegat a través de rutes literàries.

Costa del GarrafCosta DauradaBarcelonaPirineusCatalunya Central

Espais Escrits integra les següents cases-museu dels escriptors següents: Victor Balaguer (Biblioteca - MuseuVíctor Balaguer), Àngel Guimerà (Casa-Museu Àngel Guimèra, El Vendrell, Baix Penedès), Joan Maragall (ArxiuJoan Maragall-Biblioteca de Catalunya, Barcelona), Santiago Rusiñol (Consorci de Patrimoni de Sitges, Sitges,Garraf), Jacint Verdaguer (Museu Casa Verdaguer – Vil·la Joana – Museu d’Història de Barcelona, Barcelona;Fundació Jacint Verdaguer-Casa Museu Verdaguer, Folgueroles, Osona; Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris -Universitat de Vic, Vic, Osona), Narcís Oller (Societat Narcís Oller, Valls, Alt Camp)

*** Renaixença, catalanisme i modernisme: Promoure la creaciód’un treball en xarxa de les rutes modernistes ja existents aCatalunya i estructurar un discurs coordinat de l’ofertaexistent que subratlli el lligam entre l’arquitectura modernistai la iconografia del catalanisme polític.

Totes les marques Actualment hi ha una gran varietat de rutes modernistes a Catalunya, impulsades des de diversesadministracions. Per a potenciar el seu aprofitament turístic cal impulsar accions com:*Tematitzar les rutes ja existents en diferents categories, com modernisme urbà, agrari, de segones residències,o vinculades a activitats com la música, els mercats o el termalisme balneari.*Associar els principals recursos a personatges històrics representatius i als ideals del catalanisme polític.

** Realitzar un pla de promoció del turisme industrial de l’estanyGento- Torre de la Cabdella (Pallars Jussà) vinculat al telefè-ric turístic i el Museu Hidroelèctric de Cabdella (PallarsJussà).

Pirineus Indret vinculat a la construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. Aquest pot ser un punt privile-giat d’entrada la Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici així com l’espai interpretatiu de l’electrificació aCatalunya. Per això es proposen les següents accions: Establir acords de col·laboració amb l’Hotel d’Estany deGento (propietat municipal) per que sigui un Punt d’informació de la Vall Fosca i del procés d’inici de l’electrifi-cació. D’altra banda, ampliar l’oferta d’obertura (ara només l’estiu) per aprofitar la temporada de neu.*Impulsar l’aprofitament turístic del telefèric de Sallente- Estany de Gento (propietat de FECSA)

MARCA TEMÀTICA

CATALUNYA I LA FEBRE DE L’OR, CATALANISME I ANARQUISME VIII

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

66

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PRIORITARIS

Límit comarcal

Marca turística

Catedrals del Vi

Industrialització alTer i Llobregat

Pirineu Nostàlgic

Costa nostàlgica

Altres punts d'interès

Zona

Catedrals del vi

Industrialització del Ter i el Llobregat

Pirineu nostàlgic

Costa de navegants,indians i contrabandistes

Font: Elaboració pròpia

1: La Torre de Cabdella2: La Pobla de Segur3: Salàs de Pallars4: Conca de Dalt5: Baix Pallars6: Sort7: Esterri d'Àneu8: Arsèguel9: Tuixen10: Puig-Reig11: Gironella12: Cercs13: Sallent14: Ripoll15: Sant Vicenç de Torelló16: Esparreguera17: Manresa18: Igualada19: Manlleu20: Cardona21: Calella22: Sant Pere de Ribes23: Begur24: Lloret de Mar25: Vilanova i la Geltrú26: Sitges27: Canet de Mar28: Cadaqués29: Sant Feliu de Guíxols30: Xerta31: Cambrils32: Vilafranca del Penedés33: L'Espluga de Francolí34: Sant Sadurní d'Anoia35: El Pinell de Brai36: Gandesa37: Santa Coloma de Cervelló38: Barcelona39: Caldes de Malavella40: Peralada41: Palafrugell42: Blanes43: Reus44: Terrassa45: Capellades46: El Palau d'Anglesola47: Nulles48: Mollerussa49: Les Borges Blanques50: Castellterçol

Identificació

0 30 km15

45

20

17

37

13

12

11

10

9

8

7

6

54

3

2

1

31

30

29

28

19

1816 44

43

27

2625

24

23

22

42

41

21

40

39

38

15

14

36

35

3433 32

50

49

48

47

46

***

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

CATALUNYA I LA FEBRE DE L’OR, CATALANISME I ANARQUISME VIII

67

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PREFERENTS

Marca turística

Límit comarcal

Catedrals del vi

Costa de navegants, indians i contrabandistes

Industrialització al Ter i al Llobregat

Pirineu Nostàlgic

Altres punts d’interès

Font: Elaboració pròpia

1. Vilafranca del Penedès2. Arbúcies3. Les Borges Blanques4. Folgueroles5. Castellar del Riu6. Tarragona7. Tortosa8. Caldes de Malavella9. Girona10. Reus11. Riudoms12. Santa Coloma de Cervelló13. Canet de Mar14. Terrassa15. La Pobla de l’Lillet16. Peralada17. Sant Sadurní d’Anoia18. Torrelavit19. El Palau d'Anglesola20. L'Albi21. Lleida22. Sant Esteve Sesrovires23. Barberà de la Conca24. L'Espluga de Francolí25. Rocafort de Queralt26. Falset27. Lloret de Mar28. Barcelona29. Sitges30. Vilanova i la Geltrú31. L'Arboç del Penedès32. Sant Feliu de Guíxols33. Olivella34. Palamós35. Blanes36. Puig-Reig37. Cercs38. Gironella39. Igualada40. Josa i Tuixén41. Naut Aran42. Coll de Nargó43. El Pont de Bar44. Montferrer i Castellbó45. Oliana

Identificació

0 30 km15

**

MARCA TEMÀTICA

CATALUNYA I LA FEBRE DE L’OR, CATALANISME I ANARQUISME VIII

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

68

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS A CONSIDERAR

Font: Elaboració pròpia

1. Sallent2. Gironella3. Guardiola de Berguedà4. La Pobla de Lillet5. Manlleu6. Esparraguera7. L'Arboç8. El Masnou9. Premià de Mar10. Vilassar de Mar11. Palafrugell12. Barcelona13. Amposta14. Tagamanent15. Aiguamúrcia16. Alió17. Cabra del Camp18. Cornudella de Montsant19. Llorenç del Penedès20. Montblanc21. Pira22. Vila-rodona23. Horta de Sant Joan24. Castelló d'Empúries25. Sort26. El Prat de Comte27. Pujalt28. Forallac29. Balaguer30. L'Escala31. Castellví de Rosanes32. Vimbodí33. Ripoll34. Lloret de Mar35. La Pobla de Segur36. Naut Aran37. El Pla de Santa Maria38. El Vendrell39. Valls40. Mataró41. Argentona42. Sant Joan Despí43. Reus44. Olot45. Girona46. Arenys de Mar47. Arenys de Munt48. Cadaquès49. Portbou50. Sabadell51. Terrassa52. Vilafranca del Penedès53. Esplugues de Llobregat54. Martorell55. Tarragona56. Tortosa57. Hostalets de Pierola58. Sitges

Identificació

0 30 km15

Marca turística

Límit comarcal

Catedrals del vi

Costa de navegants, indians i contrabandistes

Industrialització del Ter i el Llobregat

Pirineu Nostàlgic

Altres punts d’interès

*