Vilacup Palau setembre 2014

1 / VILACUP PALAU setembre 2014

VILACUPPublicació de la CUP de Palau Segon semestre de 2014

11 de setembre i 9 de novembre:El preludi del canviL’alliberament nacional com unaoportunitat per canviar-ho tot. P. 2

La CUP, Procés Constituent, l’esquerra independentista, ...S’engega la unitat de l’esquerra transformadora a Palau. P.12, 13.

Negocis rodons per a RENFE i ADIFL’Ajuntament refarà l’estació d’ADIF, RENFE ingressarà els bitllets.P. 5

Carretera Illes - Sant MarçalPreguntes i respostes sobre laconstrucció d’aquesta carretera alParc Natural del Montseny. P. 7

ACTES DIADA NACIONAL

10 de setembreMarxa de Torxes21h. Pl. de la Vila de Sant Esteve cap a Palau

org. ARRAN Baix Montseny

Pintada de mural17h. Pl. Comtes del Montseny de Sant Celoni

Parlaments:- David Fernández (Diputat de la CUP-AE)

- Pernando Barrena (Portaveu de l’esquerra abertzale)

- Diego Cañamero(Portaveu del SAT, Sindicato Andaluz de Trabajadores)

18h. Pl. Comtes del Montseny de Sant Celoni

Concert amb Muyayo Rif + Som Caliu23:00h. Plaça de la Vila de Sant Celoni.

org. CUP Sant Celoni

11 de setembreCercavila2/4 d’11h. Parc Pau Casals de Palau

Acte central de Palau11h. a la plaça de la Vila de Palau

org. Taula pel Dret a Decidir de Palau.

Via Catalana 2014 a Barcelona


Ens trobem en un moment històric. Els últims anys, la Constitució espanyola de 1978 ha esdevingut el sostre de vidre de les aspiracions d’un major autogovern del poble català i la dreta espanyola ha atacat reiterada-ment els fonaments de la nostra societat arreu dels Països Catalans (la immersió lingüística a les escoles, el decret del trilingüisme –TIL- a les Illes Balears, la desconnexió de TV3 al País Valencià…).

La Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut va iniciar una onada de protestes que qüestionen amb profunditat l’actual marc de relacions entre l’Estat espa-nyol i la Comunitat Autònoma de Catalunya. La mani-festació de l’Estatut el 10 de juny de 2010 va ser la primera mobilització multitudinària a favor de l’exercici del dret a decidir, seguida dels clams netament inde-pendentistes dels Onzes de setembre de 2011 i 2012, de la Via Catalana de 2013 i la futura “V” convocada per a l’11 de setembre de 2014.

El creixement exponencial de l’opció secessionista s’ha visualitzat, també, en els resultats dels últims comicis electorals, conformant un escenari polític amb una força creixent dels partits a favor del dret a decidir. En aquest context, la CUP-Alternativa d’Esquerres acon-segueix, per primer cop, representació parlamentària a les eleccions del novembre del 2012, amb una aposta clarament independentista, però també intrínsecament vinculada al canvi social.

Tanmateix, el lideratge de l’anomenat “procés sobirani-sta” recau sense cap mena de dubte en la societat civil organitzada, amb un paper destacat de l’Assemblea Nacional Catalana, i aquesta és, precisament, la clau de l’èxit; s’està teixint des de la base, trencant els esquemes de la política institucional i sobrepassant el control dels partits tradicionalment pactistes amb l’Estat, com CIU. Això el converteix en una oportunitat única per capgirar l’ordre establert.

Ha estat la mobilització ciutadana el que forçat els par-tits a favor del dret a decidir (CIU, ERC, ICV i CUP-AE) a arribar a un acord sobre la data i la pregunta de la consulta i serà la mobilització ciutadana qui decideixi el futur del nostre País. El dia 9 de novembre, tenim, doncs, una cita a les urnes, de moment, amb una doble pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i, si és que sí, “Vol que aquest estat sigui independent?”, erigint-se com el punt d’inflexió de l’Estat espanyol tal com el tenim entès avui en dia. Abans, però, cal una forta pressió popular l’11 de setembre d’enguany.

A partir d’aquí, la incertesa estarà servida. El Gov-ern central impugnarà la Llei de Consultes no Refer-endàries que servirà de base per la convocatòria del 9N? Suspendrà el Decret de convocatòria? Malgrat les reaccions adverses estrictament jurídiques, encetarà també una onada de repressió política? La Generalitat cedirà i pactarà un major finançament a canvi de no fer la consulta?

Continua a les mans de cadascun de nosaltres que l’exercici del dret a decidir sigui una realitat. El reco-neixement dels drets polítics i socials mai ha vingut do-nat pel poder, interessat sempre a mantenir l’status quo

per tal de garantir la seva preeminència. La desobe-diència civil ha estat el motor de tots els canvis: la in-troducció del sufragi universal femení, la no discrimi-nació política per motius racials o d’orientació sexual, l’educació pública en català, la sanitat gratuïta univer-sal...

Aquest cop no serà una excepció, per poder votar el 9N i per defensar els el dret a la sanitat pública –també- de les persones migrades, l’escola pública com a model inclusiu i igualitari, el català com a llengua comuna, el dret de la dona al propi cos, l’accés als tribunals de justícia sense barreres econòmiques, i per tantes altres coses, cal protestar. I també una alternativa. Des de la CUP fa temps que fem campanya pel “triple sí” -sí al referèndum 2014, sí a la independència i sí als Països Catalans-, entenent l’opció clarament independentista (el “sí-sí”) com la via necessària per trencar amb l’Estat espanyol i construir uns Països Catalans lliures i so-cialistes.

Davant de la forta ofensiva de la dreta, catalana i es-panyola, ens trobem amb la necessitat d’encetar un procés constituent amb tots els actors de l’esquerra an-ticapitalista per la construcció d’un nou Estat amb una economia al servei de les persones i no dels mercats. La independència és el mitjà i realitzar la consulta el 9N serà la primera victòria.

Ens veurem als carrers i a les places, l’11 de setembre, el 9 de novembre i sempre;

PER CANVIAR-HO TOT.

EDITORIAL: PROCÉS D’ALLIBERAMENT NACIONAL

11 DE SETEMBRE I 9 DE NOVEMBRE: EL PRELUDI DEL CANVI

INFORMACIÓ SOBREAQUESTA PUBLICACIÓ

L’assemblea de la CUP de Palau ha editat 3.500 exemplars d’aquest diari que tens a les mans.

El cost total ha sigut de 768€ + IVA.

L’hem finançat amb les retribucions dels nostres càrrecs electes i grup munici-pal, les quotes de la militància i les aporta-cions de simpatitzants.

L’edició i la distribució l’han fet la mil-itància i els simpatitzants de la CUP.

Qualsevol dubte o aclariment, sobre aquest o un altre tema, pots escriure a: [email protected]

Si vols col·laborar econòmicament amb aquest o futurs VILACUPS, pots fer un in-grés al número de compte:

2013 6096 51 0200324200posant com a concepte:

VILACUP PALAU


SEGUIM TREBALLANT... ÚLTIM RESUM DE LA FEINA DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP

TREBALL INSTITUCIONAL

Aquest és un breu resum (des de l’últim VILACUP) d’alguna de la feina feta als Plens municipals. Al darrere de les mo-cions i debats als Plens hi ha una feina d’aportacions i lectura de documents, debat, reflexió i presa de decisions col·lectives.

ABOCADOROctubre. Registrem al Parlament una proposta de resolució instant el govern de la Generalitat a no autoritzar cap més ampliació de l’abocador.

IBIVotem en contra de les Ordenances Fiscals de CiU, PP i ERC. Tornem a proposar bonificacions a l’IBI amb criteris distributius i que s’equiparin les bonificacions entre família nombrosa i les monoparentals.

RESIDUS Considerem imprescindible millorar la gestió dels residus, en concret, de la fracció orgànica i reciclable. Si augmentem els ingressos per re-cuperació de residus, podrem reduir el dèficit i, conseqüentment, la taxa que paguem.

Reclamem que la taxa d’escombraries segueixi el model de taxa per generació.

ABOCADOR11 de desembre. La Comissió de Medi Ambient del Parlament aprova la proposta d’instar el go-vern de la Generalitat a no autoritzar cap més ampliació de l’abocador.

LOMCEEns adherim a la concentració convocada per la Xarxa d’AMPAS de Palau i Sant Esteve de Palautordera per mostrar el rebuig a la LOMCE i la LEC.

PROJECTE CASTORProposem que l’Ajuntament reclami al govern espanyol l’aturada definitiva de l’activitat del projecte Castor, així com la paralització imme-diata de l’activitat de les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó.

INDEPENDÈNCIAPresentem una moció per reclamar la convoca-tòria urgent d’un referèndum clar sobre la inde-pendència.

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS18 de desembre. Votem contra la proposta de pressupostos municipals de CiU, PP i ERC, per la reducció del percentatge destinat a despeses socials i a medi ambient, mentre els membres de l’equip de govern mantenen inalterable la nòmina.

PAH16 de gener. Responent a la crida de la PAH, re-gistrem una moció per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. S’aprova la moció de la PAH per unanimitat en el Ple del 29 de gener.

TRANSPORT25 de gener. Proposem, a través d’una moció, que l’Ajuntament es manifesti en desacord i re-butgi l’increment de les tarifes del transport me-tropolità per l’any 2014. En el Ple del 29 de ge-ner, el PSC vota a favor de la proposta i l’equip de govern (CiU-PP-ERC) s’absté en bloc.

HIPOCRESIA25 de febrer. Ple extraordinari. Presentem una esmena a la moció contra la Llei de Governs Lo-cals consensuada a Madrid per PSC, ICV, CiU, ERC i altres forces d’àmbit estatal. No podem avalar la idea que els ajuntaments “hagin fet front a un urbanisme desenvolupista, especulatiu, afavoridor d’interessos individuals”, ja que ente-nem que l’especulació ha estat la tònica general al llarg d’aquests 35 anys. El govern en bloc no admet l’esmena, per tant, emetem un vot favora-ble a presentar el recurs per tal d’aturar la llei de l’Administració Local, i un vot contrari a la propos-ta de moció, en rebuig a la manca d’autocrítica i a la hipocresia, com a gest en favor de la memòria històrica i de l’aprofundiment democràtic.18 de març. Presentem una moció en defensa dels governs locals contra el projecte de llei que prepara la Generalitat. La llei, en línia amb la del govern Espanyol, fomenta la privatització de ser-veis fonamentals. Proposem construir el nou mo-del de governs local català amb la participació, oberta a la ciutadania, i el consens de municipis i comarques. CiU, PP i ERC voten en contra.

SEXUALITATExigim que s’iniciïn les campanyes informatives a escoles i instituts sobre sexualitat i planifica-ció familiar, on es promogui el dret de la dona a decidir sobre el seu cos. Com vam aprovar a la moció contra la reforma de llei de l’avortament.

AIGUADemanem la creació d’una comissió que tracti sobre el servei d’aigua potable.

MASSACRE A GAZAPresentem una moció en suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l’estat d’Israel.

NOVES IDEESProposem la inclusió de clàusules ètiques, so-cials i ambientals, als plecs de contractació de l’ajuntament; CiU, PSC, PP i ERC hi voten en contra.

Votem en contra de la pròrroga amb Endesa pel subministrament elèctric i proposem contractar el subministrament elèctric a través d’una coo-perativa d’energies renovables.

HORTS MUNICIPALSPresentem denúncia per incompliment d’acord de Ple per a l’ampliació de l’oferta d’horts muni-cipals i reclamem que es convoqui la Comissió d’Horts.

CARRETERA ILLES-SANT MARÇALPresentem una moció, en nom de la Coordi-nadora per a la Salvaguarda del Montseny, re-clamant a l’Alcalde de Montseny l’aturada de les obres d’asfaltatge de la pista forestal entre Sant Marçal i Les Illes; i l’aturada immediata de l’abocament d’aigües residuals a la Tordera. En el Ple del 29 de maig el govern en bloc, després de no sortir-se’n amb l’intent de desnaturalitza-ció de la proposta, força l’aplaçament del debat.

COHERÈNCIA I SALUTEn no estar resoltes les al·legacions que vam presentar sobre els plecs de contractació, vo-tem en contra del plec de contractació de Can Balmes. Recordem que ens preocupen els ris-cos per a la salut de practicar·hi activitat física, per la proximitat a l’abocador.

TRANSPARÈNCIAReclamem que el Govern compleixi amb la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya i amb les recomanacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, on hi diu que la radio ha de ser un espai més accecible a tots.Reclamem que, per transparència, es faci pú-blic l’Informe Socioeconòmic del Pla de Desen-volupament Local, en mans del regidor des de gener.

ALCALDE DEL MONTSENYPresentem novament una moció reclamant a l’Alcalde de Montseny l’aturada de les obres d’asfaltatge de la pista forestal entre Sant Marçal i Les Illes; i l’aturada immediata de l’abocament d’aigües residuals a la Tordera. En aquesta ver-sió, a petició del govern, retirem la demanda de presentar denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient per abocament reiterat d’aigües fecals a la Tordera. Tot i això CiU s’absté.


Palestina existeix.L’any 1917, el Govern Britànic, pressionat per la Federació Si-onista de Gran Bretanya i Irlan-da, aprova la Declaració de Bal-four. És considerada la primera declaració d’una potència mundi-al favorable al dret dels jueus a establir·se al que avui coneixem com Israel. Durant el transcurs de la Primera Guerra Mundial l’alian-ça entre la Gran Bretanya i la co-munitat jueva suposà un punt de suport polític i econòmic important i la “justificació” del domini d’una regió geogràfica clau a Orient Mit-jà per part d’Occident. Després de la Segona Guerra Mundial, l’any 1948, les Nacions Unides van acordar la partició del Mandat Britànic de Palestina en dos estats: un jueu (amb el 55% del territori) i un altre àrab. Aques-ta resolució desencadenà la guer-ra coneguda pels palestins per l’inici del Nakba (tragèdia), marcat per l’èxode massiu palestí i l’an-nexió d’Israel d’un 23% més de territori. La següent gran ofensiva bèl·lica per part d’Israel va ser la Guerra dels Sis Dies, on l’any 1967, s’en-frontà contra Egipte, Síria, Jordà-nia i Iraq. Com a resultat d’aques-ta guerra, Israel resultà vencedora i va multiplicar per quatre el seu territori i incorporà els Alts del Golà, Cisjordània (inclòs Jerusa-lem), la Franja de Gaza i la penín-sula del Sinaí. Des de llavors, poc a poc, Palesti-na ha anat desapareixent sota un sionisme extremadament bèl·lic.El Juliol de 2005, la comunitat pa-lestina va fer pública una crida “a la societat civil internacional i a la gent compromesa d’arreu del món per tal de dur a terme una àmplia campanya de boicot, sancions i desinversions contra Israel similar a la que es feu a Sud Àfrica durant l’època de l’Apartheid”. Per aquest motiu, i per tal d’apor-

tar el nostre granet de sorra en defensa dels Drets Humans Uni-versals, vam proposar que Pa-lau s’adherís a la campanya internacional BDS, en el Ple del passat 31 de juliol. La moció va rebre el suport de totes les forces polítiques del consistori palauenc, excepte CiU, que es va abstenir. Resultat d’aquesta moció, l’Ajun-tament es compromet a no esta-blir cap tipus de conveni ni tracte comercial, acadèmic, cultural, po-lític o esportiu amb institucions, empreses o organitzacions israe-lianes fins que aquest Estat com-pleixi amb la seva obligació de re-conèixer el dret a l’autodetermina-ció del poble palestí i acati el Dret Internacional. Aquesta mesura no s’aplicarà amb aquelles instituci-

ons, empreses o organitzacions israelianes que reconeguin de for-ma explícita els drets fonamentals del Poble Palestí. El boicot s’am-plia a aquelles entitats internaci-onals o nacionals, que extreuen un benefici econòmic o polític de la violació dels drets humans als territoris palestins. Demanem, també, el vostre su-port a la campanya internacional de Boicot, contra l’Estat d’Israel, ja que a dia d’avui és la mostra de solidaritat més eficaç amb el po-ble palestí en el seu procés d’alli-berament de l’ocupació i del règim d’apartheid israelià.

El moviment global per a una cam-panya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l’estat d’Israel és una estratègia que permet que les persones solidàries i compro-meses assumeixin un paper actiu en favor de la justícia a Palestina. La crida ha rebut el suport de cen-tenars d’organitzacions i milers de personalitats d’arreu del món, en-tre els quals Desmond Tutu, Alice Walker i Naomi Klein. Així mateix les campanyes específiques que s’han endegat han comptat amb el suport de persones com Pé-rez Esquivel, Rigoberta Menchú, Noam Chomsky, Mairead Ma-guire, Stéphane Hessel, Danny Glover, Harry Belafonte, Norman Finkelstein i Neve Gordon, entre d’altres. Entre els objectius de la campa-nya destaca pressionar els estats i les institucions perquè boicote-gin, embarguin i sancionin l’es-tat d’Israel fins que compleixi les obligacions recollides en diverses resolucions de l’ONU, així com reconegui el dret inalienable del poble palestí a l’autodetermina-ció. En concret, els objectius de la campanya BDS són: la fi de l’ocu-pació i colonització de les terres palestines i el desmantellament del Mur de la vergonya; el reco-neixement dels drets fonamentals i de la plena igualtat de la ciutada-nia palestina d’Israel; i respectar, protegir i promoure els drets dels refugiats palestins al retorn a les seves llars, tal i com recull la reso-lució 194 de Nacions Unides.

Davant l’horror de la darrera massacre de l’exèrcit d’Israel a l’ocupada i bloquejada franja de Gaza, així com la violació dels drets dels palestins, fem una crida a una ferma condemna internacional contra Israel.

Palautordera amb PalestinaMÓN - PALESTINA

QUÈ ÉS BDS?


Es va publicitar que l’estació serà cedida a l’Ajuntament sense que Palau hagi de pagar cap cànon a ADIF; tot i això, el conveni obliga l’Ajun-tament a compensar econòmicament la cessió i fer·se càrrec de les obres de rehabilitació dels 2 edificis. Davant d’aquest anunci cal remarcar que, segons ordre Ministerial 898/2005, l’obliga-ció del pagament del cànon recau exclusivament sobre l’empresa que opera a la línia. Per tant, ADIF cobrarà un cànon a Renfe per fer ús de l’estació mentre que l’Ajuntament es farà càrrec de la rehabilitació i el manteniment de la infraes-tructura ferroviària. A més, l’Ajuntament es com-promet a destinar part de l’estació a explotació ferroviària, com la venda de bitllets de Renfe. Pensem que cal tenir en compte el procés de privatització que viuen Renfe i ADIF i no regalar cap infraestructura als futurs operadors privats que es facin càrrec del servei.

Cal tenir en compte, també, que el govern de l’Estat ha malgastat el pressupost d’ADIF en lí-nies anul·lades i estacions infrautilitzades d’Alta Velocitat. Tampoc podem oblidar que diversos alts càrrecs d’ADIF, acusats de formar part d’una trama de corrupció, van ser detinguts el passat maig per presumpta malversació de cabals pú-blics en les obres de l’estació de la Sagrera. Pro-ducte d’aquesta pèssima gestió, ADIF presenta-va, l’octubre de 2013, uns números vermells de 297 milions d’euros.

Per aquest motiu, la Vicepresidenta Tercera del Congrés dels Diputats espanyol, Dolors Mont-serrat (PP), va prendre’s la molèstia de visitar Palau, acompanyada d’Agustí Illa (PP) regidor i soci de govern de CiU i ERC, per portar per-sonalment el conveni per a la cessió d’ús de l’estació. La visita de Dolors Montserrat era un gest d’agraïment, en nom de l’Estat i del PP, pel suport del govern palauenc a la rehabilitació de l’estació. D’aquesta manera l’estat revalorit-za béns de la seva propietat, immersos en un procés de privatització, alhora que contribueix a augmentar els ingressos de Renfe o de la futura empresa que s’encarregui de les rodalies. Tenint present el procés cap a la independència que

vivim a Catalunya, pagar la rehabilitació de l’es-tació és un regal innecessari a l’estat espanyol.

El govern ha anunciat que amb aquesta opera-ció vol fer de Palau la porta d’entrada del turisme al Montseny. Pensem que abans de res caldria parlar i definir entre totes les parts implicades quin és el model de poble i de Parc Natural que volem. Per això caldria primer que Palau i la resta de municipis del Baix Montseny, així com entitats ambientalistes del territori poguéssim participar en la presa de decisions sobre el Parc.

Pensem que avui per avui les actuacions urgents i prioritàries que s’haurien de dur a terme en re-lació amb l’estació de Palau, i per tant, les in-

versions imprescindibles haurien de ser el camí per anar en bici o passejant amb seguretat fins a l’estació, millores en el servei del bus municipal i la millora de l’aparcament públic. Totes tres ac-tuacions, per a les quals Palau disposa de fons suficients, estan fonamentalment en mans de l’Ajuntament, en el cas del carril bici en coope-ració amb la Generalitat (titular de la BV·5301).

D’altra banda, considerem imprescindible exigir a ADIF que augmenti el nombre de seients i mar-quesines i que en posi en totes dues direccions, per tal que les passatgeres i passatgers ens pu-guem refugiar en cas de pluja o fred. Si ADIF no disposa de recursos per a complir amb aquesta petició, l’Ajuntament podria optar per cedir·ne, a través d’un conveni, a l’Administrador d’Infraes-tructures Ferroviàries. En aquest moment de crisi i de pèrdua de poder adquisitiu generalitzada, el que ens preocupa fonamentalment és facilitar a la nostra població un accés confortable i segur al transport públic, sense que aquesta millora suposi un increment de la despesa que realitzem persones i famílies en els nostres desplaçaments habituals.

Negocis rodons per a RENFE i ADIFL’Ajuntament refarà l’estació d’ADIF, RENFE ingressarà els bitllets

Agustí Illa, regidor del PP a Palau i soci de CiU i ERC a l'equip de govern, al costat de la Vice-presidenta Tercera del Congrés dels Diputats espanyol, Dolors Montserrat.

MOBILITAT / TRANSPORT PÚBLIC

Com potser ja deus saber, perquè el Govern de CiU, PP i ERC ho ha esbombat com una de les grans fites de la legislatura, l’Ajuntament de Palau ha signat un conveni amb ADIF per tal que l’es-tació de Renfe torni a funcionar. Segons aquest conveni, l’Ajuntament assumirà la rehabilitació de l’estació i de la nau-magatzem d’enfront. ADIF, a canvi, es limita a cedir-ne l’ús durant 50 anys.

“ L’estat ha malgastat el pressupost d’ADIF en línies anul·lades

i estacions inutilitzades d’Alta Velocitat

“ Pensem que abans de res caldria parlar i definir entre totes les

parts implicades quin és el model de Parc Natural que volem.


L’estiu d’enguany ha fet vint anys dels in-cendis forestals de Gualba i Santa Coloma de Farners, que afectaren una àrea d’unes 11.000 hectàrees. Què passaria, avui, si es produís un incendi forestal amb unes característiques potencials similars? Què n’hem après?

El manteniment de pistes forestals i punts d’aigua facilita la vigilància, la prevenció i l’extinció. Disposem d’un sistema prou efici-ent de detecció de punts d’ignició i som ca-paços d’arribar ràpidament a un incendi fo-restal. El cos de Bombers s’ha dotat de bons professionals i mitjans moderns. Però la nos-tra capacitat d’extinció té un límit, i cal prepa-rar els boscos, el territori i els seus habitants per suportar els incendis de la millor manera possible.

La informació que ens aporta la història dels incendis de la regió és clau per dissenyar ac-tuacions efectives de prevenció. Bona part de la superfície que hi ha cremat ho ha fet amb incendis en què la gran columna de fum escalfa, per convecció, els punts circumdants i hi llença partícules incandescents, bo i cre-ant nous punts d’ignició i accelerant

la propagació del foc. La quantitat de com-bustible forestal disponible determina la in-tensitat de l’incendi, que queda ràpidament fora de la capacitat d’extinció.

Bombers de la Generalitat ja disposa d’una delimitació inicial d’àrees de foment de la gestió forestal per la regió del Montseny, el Montnegre i el Corredor. Són àrees on la re-ducció del combustible per mitjà de diferents tractaments silvícoles facilitarà l’extinció de l’incendi. L’objectiu és, precisament, canviar

el comportament del foc que pugui donar-se a la zona i situar·lo dins de la capacitat d’ex-tinció. Per això parlem de tractaments de preextinció. Com a exemple, a la zona del Montnegre vallesà s’hi preveu el tractament de fons de sots i rieres per tal de dificultar l’accés del foc a les carenes orientades en la direcció del vent de ponent, el qual acos-tuma a moure el gran incendi. També s’hi preveuen actuacions a les parts altes dels vessants orientats a l’oest, amb l’objectiu de

desaccelerar el comportament del foc i reduir la distància de llançament de partícules in-candescents. A partir de les àrees de foment de la gestió forestal es delimiten, ja amb més precisió, puntsestratègics de gestió, on s’hi acostuma a preveure la reducció de la densi-tat d’arbres, el control del matollar o el man-teniment de conreus i pastures. La idea és aconseguir un conjunt d’elements integrats en el paisatge per dotar·lo de resiliència front un gran incendi forestal.

L’Associació de Propietaris del Montseny ja disposa d’un projecte que preveu aclarides, estassades i recuperació de conreus i pastu-res en àrees estratègiques per a la preven-ció d’incendis forestals. De forma semblant, l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor treballa en la delimitació de punts estratègics de gestió adaptats als objectius de la gestió de les finques. La planificació i execució d’aquestes actuacions busca crear sinèrgies entre la prevenció d’incendis fores-tals, l’activitat silvícola i ramadera, l’afavori-ment d’hàbitats associats a espais oberts i la protecció de masies.

Així, la prevenció d’incendis forestals es con-verteix en una oportunitat per fomentar un nou model territorial capaç de resistir per-torbacions, sostenir nivells elevats de biodi-versitat i proporcionar béns i serveis per a les economies locals i regionals. En aquest sentit, creiem que cal revalorar la terra com a proveïdora d’aliment, llenyes, fustes i pastu-res, tot revertint el domini desequilibrat dels usos residencials, industrials i turístics d’avui. Al Baix Montseny tenim una població nom-brosa que necessita calefacció i aliments de qualitat i que ja s’organitza en cooperatives de consum. Tant al Montseny com al Montne-gre hi ha uns boscos molt més productius del que pensem, unes pastures que produeixen una carn excel·lent i unes planes agrícoles fèrtils, amb propietaris i pagesos que bus-quen la rendibilitat de les explotacions. Tenim els recursos i el coneixement necessaris per transformar de soca-rel l’actual model territo-rial. Només ens ho hem de creure.

A la fotografia, el gran incendi forestal de 1994. El foc arriba a la riera de Santa Coloma, al parc de Sant Salvador, cap a les 18 hores del dia 10 d’agost.

Prevenció d’incendis forestals i nou model territorialARTICLE CIENTÍFIC: GESTIÓ DEL TERRITORI

Iago OteroMembre de la CUP de Palau i Doctor en Ciències Ambientals

Extret del seu projecte d’investigació postdoctoral: Ecologia política dels incendis forestals a Catalunya (Universitat de Humboldt de Berlín)

“ La prevenció d’incen-dis forestals es con-verteix en una opor-

tunitat per fomentar un nou model territorial capaç de resistir pertorbacions, sos-tenir nivells elevats de bi-odiversitat i proporcionar bens i serveis per a les eco-nomies locals i regionals


L’Ajuntament de Montseny vol asfaltar la pista que uneix Sant Marçal i Les Illes, en ple Parc Natural i capçalera de la Tordera, fins ara un racó força aïllat catalogat com a Xarxa Natura 2000, Zona de Reserva Natural i Zona d’Alt Interès Natural, Ecològic i Paisatgístic.L’objectiu formal d’aquest vial és la unió dels dos principals eixos de comunicacions del massís. L’obra, pressupostada en més de 311.000€, la financen l’Ajuntament, Diputació i Generalitat.

Serà una millora en la mobilitat dins el Parc?

La Diputació de Barcelona ha donat el vistiplau?

El cost de mantenimentdel camí és molt elevat: 18.000 € anuals (segons l’alcalde)

I aleshores què? Volem que ningú visqui al Montseny?

Prevaricació, doncs?

Només és una carretera! No és el Parc prou gran?

Això es fa pel bé general, no?

No són els ajuntaments els que han de decidir què es fa dins el seu territori?

Carretera Illes - Sant Marçal

No hi ha una demanda de mobilitat obligada (aquella lligada a serveis o motius laborals de la gent del territori). Actuament Bombers i serveis del Parc ja hi passen.És clar que un asfaltat de la carretera millorarà la mobilitat, i si asfaltéssim més camins segur que la mobilitat de vehicles seria molt millor. Però tal com diuen informes del Parc: una de les amenaces que més efectes negatius té sobre la biodiversitat del Montseny és la sobre freqüentació de visitants en indrets d’alt interès ecològic, tant per les pertorbacions directes sobre espècies d’alt interès de conservació, com per la interferència sobre processos ecològics en els hàbitats freqüentats.

Sí, és cert. I tot i que els mateixos informes dels tècnics del Parc i d’altres informes externs alerten dels impactes de l’execució d’aquesta obra, la Diputació hi ha signat a favor menystenint les advertències.I si no hagués estat per la feina de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, aquestes obres ja haurien començat fa un parell de mesos, justament quan els tècnics del Parc deien que era l’època de l’any pitjor per fer·ho, atès qué és a la primavera, en plena època de reproducció, quan més fràgil és l’ecosistema. Les mobilitzacions han fet que les obres segueixen aturades en espera que la Generalitat aclareixi si cal sotmetre el projecte a Avaluació d’Impacte Ambiental.

La carretera suposarà una despesa de 311.000 €. Això suposaria, segons l’Ajuntament, una amortització de la carretera en 17 anys.Però l’Entitat menteix si ens vol fer creure que una carretera asfaltada no té cap cost per al municipi. Cada any s’hi hauran de fer feines de poda o de millora de l’asfalt i això tindrà un cost. I el més important! Creiem que no tot es pot valorar en termes econòmics. Un Parc Natural no és una empresa!

No. No cal. De vegades amb la incompetència o amb males idees ja n’hi ha prou.És possible que la gent que està a favor de l’asfaltatge realment cregui que pujant el turisme de motor, facilitant la mobilitat i creant economia de cap de setmana s’aportarà riquesa al territori.

Al contrari. És l’Administració la que ha incentivat la desaparició de l’activitat rural, promovent sempre principalment l’activitat empresarial, de construcció i turística. I ara volen fer una carretera sense que hi hagi veïns que habitin en aquell tram, que la necessitin. El turisme i la indústria són sectors que hem de cuidar, però sobretot en les nostres terres hem de cuidar l’agricultura, la ramaderia i feines forestals que fan que el bosc sigui viu de gent que hi treballa i hi viu.

Sí i no. Si vius a un Parc Natural, tens la sort d’estar en un marc natural privilegiat que no només dóna servei al municipi, sinó també al País, en general. Això hauria de comportar unes limitacions pel que fa al que es pot fer i al que no. Hi ha certes accions i activitats que estan restringides per motius de seguretat, mediambientals o fins i tot estètics.La Diputació de Barcelona per ara hauria de ser la que guardés aquests interessos públics pel bé de la biodiversitat del Parc.

Aquesta frase la podem anar dient cada cinc anys i en 50 o 80 anys ens podem trobar que hi ha 100 km de carreteres asfaltades noves al massís. Quan es tracta de conservar un Parc Natural, no s’ha de mirar a mitjà termini, ja que l’interès i la cura d’aquest és al llarg d’uns anys.L’any passat es va asfaltar mitja carretera de Palau a Mosqueroles, ara es vol fer aquesta, aquest any s’està doblant l’amplada de la carretera de Cardedeu a Cànoves (fora del Parc però amb gran repercussió a futurs visitants) i potser d’aquí a dos anys es diu d’asfaltar un altre punt. I això només a la zona del Baix Montseny.

Es parla que un dels objectius és facilitar el pas dels bombers, dels forestals..., però la veritat és que aquest tipus de vehicles de forta tracció ja hi poden passar per aquests camins. La conseqüència és l’augment de trànsit de visitants turístics i la facilitació de l’accés a dos espais privats: el càmping les illes (propietat del regidor de cultura), l’Hotel Sant Marçal i l’Hotel Sant Bernat (Cadena Husa).

MEDI AMBIENT / PARC NATURAL DEL MONTSENY


PLANS LOCALS, ON QUEDA LA PARTICIPACIÓ?

L’anunci del Pla, iniciat el setembre del 2013, va ser fet públic a finals de gener del 2014 evidenciant que l’objectiu no era el de promoure la participació del veïnat sinó mostrar a la ciutadania que el govern fa alguna cosa en favor del desenvolupament local i l’ocupació, encara que només sigui contractar a l’empresa Tremun Consulting.

Manca de debat generalSi hi hagués hagut voluntat de posar en marxa un procés veritablement participatiu s’haurien definit, de manera participativa, les prioritats globals i deci-dit conjuntament si era necessari o no fer comissi-ons i quines haurien estat les principals temàtiques orientadores dels debats.

teMporalitat d’inscripcions liMitada a una setManaSi el que volia el Govern era promoure la participa-ció, hauria establert un termini més ampli d’inscrip-cions en comptes del que va imposar excessiva-ment limitat i amb un horari massa restringit (limitat a la jornada d’apertura de les oficines municipals).

Manca de transparència i d’inforMacióEl fet que el govern disposés d’una Prediagnosi o Informe Socioeconòmic des del gener i que no ha-gués fet públic aquest document, ni l’hagués com-partit amb les forces de l’oposició posa de manifest

el grau de compromís amb la transparència de l’ac-tual govern.

coMplicitats i consensosAbans d’encetar un pla de desenvolupament local el govern podria i hauria d’haver buscat el suport i la col·laboració de totes les forces polítiques del poble.

teMporalitatÉs totalment agosarat que la projecció del pla sigui de 10 anys (2013·2023), ja que la conducció del Pla correspondrà a l’equip de persones que dirigei-xi l’Ajuntament en cada moment, en funció d’unes necessitats que són canviants, fruits del context social i econòmic. Sobre l’error de temporalitza-lo marcant l’inici al 2013, millor no fer·ne comentaris.

exclusionsEncara va ser més absurd excloure de la fase de participació aquelles persones que fa menys de 5 que viuen a Palau, ja que seran les palauenques del futur. També ha estat una bestiesa excloure’n el jovent menor d’edat.

territorialitatPer tal de tenir major incidència un pla de desenvo-lupament hauria d’abastar un àmbit territorial supe-rior al del terme municipal de Palau integrant Sant Celoni i Sant Esteve.

Els darrers mesos, el govern palauenc de CiU, PP i ERC (amb el suport de la Diputació de Barcelona) ha posat en marxa un parell de plans locals. Ambdós plans han compartit model de participació, centrat en la Institució, totalment directiu i organitzat des de dalt per tal d’avalar els posicionaments polítics del govern. El procés de debat, discussió i formulació de propostes ha estat molt limitat, excloent de les primeres fases de participació aquelles persones que el govern ha considerat que podrien discrepar sobre el model de participació o sobre els objectius prefixats del pla.

pla d’acció cultural (pac)Segons la definició difosa, el PAC “és un exercici de reflexió, debat i presa de decisions estratègi-ques sobre el model de política cultural”.En qualsevol pla participatiu totes les etapes del procés han de garantir la màxima participació i que quedin reflectides la diversitat de sensibilitats i opinions sobre la temàtica a tractar. Per aquest motiu, ens sembla totalment desencertat i tenden-ciós el procediment de selecció de les persones components del grup de contrast del PAC. El document diagnòstic conclou que no hi ha cap dèficit d’infraestructures culturals, conclusió que compartim. Entre els punts febles del diagnòstic trobem que Palau té un teixit cultural escàs i que a més la majoria d’entitats tenen una base soci-al reduïda. Aquestes dues conclusions posen de manifest que la iniciativa cultural a Palau està en mans de poques persones, tot i que sortosament en ser agents vinculats amb la cultura tradicional i

festiva, i el fet que gran part de la seva acció es fa al carrer, facilita que la gent participi de les activi-tats que promouen.Una altra de les conclusions que compartim és que en la majoria d’entitats la participació del jo-vent és escassa, tot i que alguns grups de joves

promouen noves iniciatives i comencen a renovar l’univers de pràctiques culturals locals. Compartim plenament, també, que les polítiques d’acció cul-tural desenvolupades pels diferents governs muni-cipals han tingut com a efecte secundari la creació

de relacions de dependència amb l’Ajuntament i la pèrdua de capacitat d’iniciativa de la majoria d’en-titats. Per aquests motius, ens refermem en la proposta que des de la CUP vam fer en el programa polí-tic per als comicis del 2011. Considerem impres-cindible desinstitucionalitzar la cultura, per tal de dotar les entitats de més independència, deixant en mans d’una Coordinadora d’Entitats autogesti-onada la gestió de les polítiques culturals a Palau i limitant el paper de la Regidoria de Cultura a les tasques de suport i promoció.D’altra banda, considerem imprescindible que l’Ajuntament i les entitats prenguin consciència del dèficit de participació del jovent en entitats i actes culturals, i per tant es doni tot el suport al jovent actiu que s’esforça i treballa des de l’autorganitza-ció i l’autogestió, de manera crítica i independent, renovant les pràctiques culturals a Palau.

pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional

“ Considerem imprescindible de-sinstitucionalitzar la cultura, per tal de dotar les entitats de

més independència, deixant en mans d’una Coordinadora d’Entitats auto-gestionada la gestió de les polítiques culturals a Palau.

DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ


Municipalitzar serveisConvertir en públics aquells serveis que presta l’Ajuntament a través de subcon-

tractes a empreses externes. A més de reduir·se la despesa pública, és un bon mètode per a millo-rar la qualitat del treball i el nombre de persones contractades per servei. A més, aquesta mesura incrementa el control públic sobre l’activitat. Seria convenient municipalitzar les depuradores, la re-collida d’escombraries, la neteja d’equipaments públics, el bus municipal, i el servei d’abastament d’aigua potable a través d’una empresa pública amb l’Ajuntament com a soci majoritari que pro-curi el servei a tot el municipi.

Transversalitat entre àreesMillorar el funcionament intern de l’Ajun-tament per tal que les polítiques d’una

àrea transcendeixin i siguin coherents amb les d’altres.

L’Ajuntament com a generador de treball i de benestar social i ambiental

Crear nous llocs de treball a través de la genera-ció d’una indústria pública verda.

Crear una agència d’ocupació del Baix Montseny

Incrementar les sinergies entre els municipis del Baix MontsenyLa gestió mancomunada del Parc Na-

tural, del servei d’abastament d’aigua potable, d’estacions depuradores d’aigua, del transport públic col·lectiu, de la recollida porta a porta, del servei de promoció turística, del servei de promo-ció econòmica, l’escola i formació de persones adultes, la integració de les policies locals...

Crear un directori d’empreses i serveis del Baix MontsenyPer tal d’incrementar els intercanvis co-

mercials i de coneixements entre les empreses de la comarca.

Impuls i suport a l’empresa soci-al i cooperativaModificar el plec general de contractaci-

ons de l’Ajuntament i incloure·hi clàusules soci-als, ambientals i ètiques.

Transversalitat entre matèriesLa única manera que una matèria sigui tractada com a prioritària és establint·ne

la prioritat en totes les àrees.

Millora del Transport PúblicFacilitar els desplaçaments entre muni-cipis del Baix Montseny i amb l’estació

amplia les possibilitats d’establir vincles empre-sarials i facilita la mobilitat de les persones que cerquen serveis o treball.

Potenciar el banc del temps i l’intercanvi de béns i serveis

Suport al petit comerç de proximitat· Creació d’una moneda local i d’un banc

de crèdit local· Acord entre els municipis del Baix Montseny per denegar llicències a grans superfícies comercials

Suport a l’agricultura i ramaderia ecològicaDistintiu diferenciador de respecte cap a

l’ecosistema. Un sector primari fort i ecològic és garantia de suficiència alimentària, de construc-ció de llocs de treball estables i possibilita establir sinergies amb un model turístic respectuós amb el territori.

treball i desenvolupament, les nostres propostes

1

2

3

5

6

7

8

9

1011

4

12

DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ


Unitat popularSi podem extreure’n alguna cosa positiva d’aquests últims anys de crisi política, econòmica i democràtica és que la unitat popular entorn de diferents lluites ha aconseguit nombroses victòri-es. Des de l’aturada de desnonaments a l’autoor-ganització de les més de 500 consultes populars per la independència arreu del País. Aquesta, i no la pretesa unitat imposada des dels despatxos i les cúpules polítiques, ha aconseguit la mobilit-zació ciutadana que està defensant els nostres drets socials i nacionals.

L’esquerra i l’esquerra en el context actualUna lectura tendenciosa de la realitat ens descriu un pretès fenomen de divisió de l’esquerra, se’ns explica que fruït de la crisi, l’”esquerra moderada” es desploma, alhora que “noves esquerres”, “es-querres radicals”, (diuen), apareixen amb força a l’escena política. Bé, aquesta és la seva lectura. La nostra és que a l’autoproclamada esquerra moderada, la defensora de les elits, de corruptes i especuladors, se li han acabat els arguments per seguir defensant els interessos d’uns pocs en contra del poble i alhora obtenir-ne el seu suport. Per altra banda, les transformadores, les que hem estat sempre contra el poder financer, les que estàvem en contra del que ens venien com a progrés, (i va resultar ser especulació d’uns pocs), seguim allà mateix. I seguim on sempre, a l’esquerra, o dit d’una altra manera, som els que estem amb els de baix, recuperant una democrà-cia participativa i real, i ara amb més raons per a ser·hi. No és temps per a mitges tintes, ja no es poden garantir els nostres drets socials i fer-li el joc a qui ens els roba. Amb la crisi del sistema capitalista, afloren i es visibilitzen les seves con-tradiccions, i les propostes superficials que no van a l’arrel dels problemes deixen de tenir sentit.

Anar a l’arrel, o la defenestradaradicalitatLa necessitat de la dació en pagament, la deso-bediència civil a una Constitució que impedia i impedeix l’autodeterminació del nostre poble o la denúncia d’un sistema econòmic basat en l’es-peculació financera (que ens abocava inevitable-ment a la situació actual) són algunes d’aquelles propostes que fèiem ahir els radicals. Avui, qual-sevol de les tres són proposades també per la majoria de les forces polítiques catalanes. El que ahir eren coses de radicals, avui formen part de l’agenda institucional, i és aquesta constatació la que ens esperona a seguir entenent i proposant

la nostra acció política des de l’arrel dels proble-mes. No creiem en la vella política superficial de l’encaix amb l’estat espanyol, de la pretesa bo-nança econòmica a cop de “totxana” especulati-va, del deixar fer, deixar passar a les elits extrac-tives del país. Les nostres propostes per a un po-ble i un país millors impliquen anar a l’arrel dels problemes, i des d’allà, treballar al carrer i a les institucions per fer-hi front i transformar les coses per aconseguir un món amb justícia social.

A un any de les eleccions municipalsPer a la CUP, la participació de les institucions és un front més de la nostra lluita, però no l’únic. Som poble i som carrer, i allà, la unitat no es forja des de les cúpules ni entre els dirigents. És des d’aquest aprenentatge de la unitat popular com a motor de transformació, que hem encarat les eleccions municipals de 2015. A un any vista dels comicis, i amb temps suficient per a consolidar una alternativa real a Palau, participativa i des de l’esquerra transformadora, hem fet conjuntament amb el Procés Constituent i l’esquerra indepen-dentista de Palau una crida a la unitat.

La CUP, Procés Constituent, l’esquerra independentista...S’engega la unitat de l’esquerra transformadora a Palau

ELECCIONS MUNICIPALS 2015

Que els palauencs i les palauenques es-devinguin agents participatius de la

política municipal. No com un brindis al sol en programes electorals, sinó amb la creació d’as-semblees veïnals vinculants.

Que els interessos econòmics particulars no s’imposin a la sostenibilitat am-

biental i econòmica del poble i la co-marca de tots. Pisos i polígons industrials res-ten buits al nostre poble, i fan evident que el que ens van vendre com a progrés econòmic, era en realitat especulació del sòl per enriquir uns pocs.

Que l’Ajuntament assumeixi el dret a l’habitatge, i la resta de Drets Socials,

com un compromís ferm més enllà d’aprovació de mocions.

Que el poble recuperi allò que és seu: L’ai-gua, els serveis bàsics, el patrimoni na-

tural i col·lectiu. La independència també passa perquè les necessitats bàsiques no es-tiguin en mans de multinacionals. No volem que les polítiques de l’aigua o dels residus a Palau les decideixin AGBAR S.A, o FERROVI-AL S.A

Que Palau, juntament amb els municipis veïns, mancomunin els serveis i

la gestió pública.

Que el municipi aposti per una econo-mia social, que la riquesa la generi la

producció de béns i serveis de manera social (co-operativisme, treball comunitari, xarxes socials ...), i no les engrunes d’una extracció especulati-va per enriquir uns pocs.

Que la participació política no sigui una opció professional.

Proposem la limitació ciutadana dels sous, la re-vocació dels càrrecs per incompliment del com-promís electoral fet a la ciutadania, la transpa-rència econòmica i la limitació de mandats de qui temporalment ocupi càrrecs polítics.

1

3

4

5

6

2

7

10 punts per començar


La CUP de Palau i el Procés Constituent com a punt de partidaSi bé aquestes dues organitzacions, juntament amb l’esquerra independentista de Palau, ha començat a treballar i traçar un primer decàleg, aquesta proposta està oberta a tots els veïns i les veïnes, a totes les organitzacions i entitats que vulguin teixir la Unitat Popular. L’objectiu és es-devenir entre totes un front comú, transformador i protagonista de la realitat del nostre poble. Per això convidem veïnes, veïns, organitzacions, en-titats, sindicats, a la propera assemblea oberta.

La il·lusió d’un País per construirMalgrat un present de crisi, corrupció i falta de lli-bertats individuals i col·lectives, el futur imminent pot ser esperançador. Podem deixar enrere una estafa vestida de crisi, una democràcia deslegiti-mada i un regne espanyol que es perpetua bor-bònicament. Al davant, podem construir un poble i un país democràtic, socialment just i ecològica-ment sostenible. I és aquesta il·lusió constituent, també des d’un Palau millor, la que fa caminar la pretensió de teixir complicitats i de fer un front unitari per a les eleccions vinents, que treballi des de baix, amb al poble i per al poble.

Tornant a recuperar la cita de Salvador Allende que encapçalava el programa electoral de 2011 de la CUP de Palau:

“Essent el poble govern, complirem el compromís històric que hem contret de convertir en realitat el programa de la Unitat Po-pular”.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015

Propiciar polítiques que tinguin en compte la igualtat i paritat de gènere, el

dret al propi cos i accions encaminades a crear canvis de consciència per acabar amb la violència de gènere.

Promoure drets de ciutadania per a tothom, combatre a la xenofòbia i fo-mentar l’acceptació a la diversitat cultural

i religiosa.

I per començar a encarar les eleccions, proposem un pacte entre els partits polí-

tics per fer transparent i reduir de ma-nera dràstica la desproporcionada despesa electoral.

8 9 10

Des de la CUP de Palau i el Procés Constituent considerem que la participació ciutadana és una eina in-dispensable perquè els i les veïnes esdevinguin subjectes polítics. És per això que hem volgut organitzar el primer acte conjunt entorn d’aquest debat.El dissabte 20 de setembre a 2/4 de 19, a la Quadra de Palau, en Joan Bou i en Jordi Colomer propo-saran un debat per reflexionar sobre la participació ciutadana i la democràcia.


TRANSPARÈNCIA

CUP TRANSPARENT, SOBRE COM FUNCIONEM

BANCA

ECONOMIA

ENERGIA

REGIDORS/ES

LOCAL

ASSEMBLEA

La CUP treballa actualment amb Catalu-nya Caixa. Com que la CUP té assem-blees locals a molts municipis on no és possible fer ingressos o gestions a través de guixeta, de moment hem d’assumir la contradicció ideològica que suposa uti-litzar una entitat bancària convencional. Tanmateix, estem treballant perquè el compte de la CUP sigui de banca ètica.

La CUP de Palau es finança amb les quotes de militants i simpatitzants, la subvenció pel grup municipal (195€ men-suals) i les retribucions dels regidors (una mitjana de 166€ mensuals l’any 2013), que varien depenent del nombre de plens municipals que es fan (aprox. 1 cada dos mesos), així com les aportacions volun-tàries.

Amb aquests diners es costegen les des-peses del local del carrer major, les cam-panyes, els VILACUPS, etc.

El local de la CUP de Palau, com la ma-joria dels locals de la CUP d’arreu del ter-ritori, tenen com a empresa subministra-dora a la cooperativa SomEnergia. Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre.Estem compromesos a impulsar un canvi del model energètic actual per assolir un model 100% renovable.

Les llistes electorals de la CUP es deci-deixen en assemblea. Els dos regidors que actualment té la CUP de Palau són en Jordi Pueyo i l’Helena Bartrés. Tanma-teix, la presa de decisions és col·lectiva, entre totes i tots decidim les posicions i els vots dels regidors als Plens.També les tasques a fer les decidim i dis-tribuïm entre tots els membres, militants i simpatitzants, per això hem decidit que els diners que els regidors guanyen per l’assistència als Plens van destinats a pagar les despeses, com per exemple, el diari que teniu entre les mans.

Quan la CUP de Palau va entrar a l’Ajun-tament, vam decidir llogar un local, ara ubicat al carrer Major, per tal de poder transmetre al poble tot allò que fem, re-unir-nos i que qualsevol persona pogués contactar amb nosaltres.

El lloguer del local és de 250€ + IVA, amb uns 30 € mensuals de despesa en ma-tèria de llum i aigua. L’espai està obert a totes les entitats i associacions de Palau i rodalies que vulguin fer-lo servir. L’han utilitzat o compartir l’Esbarzer, la cooperativa de consum La Cortera, AR-RAN Baix Montseny o Món amb Seny.

L’Assemblea de la CUP de Palau és l’òr-gan màxim de presa de decisions de la nostra activitat dins i fora del Consistori.Les assemblees es realitzen cada dues setmanes i estan obertes a tothom qui hi vulgui participar. Militants, simpatitzants i qualsevol persona que vulgui venir a es-coltar o a dir·hi la seva, serà benvinguda.Com a mínim, un cop l’any fem una As-semblea general amb tots els militants i simpatitzants de la CUP per tal de decidir l’estratègia general i els temes importants a tractar.

Qualsevol dubte, aclariment, crítica o reflexió sobre el funcionament de la CUP de Palau, ens podeu escriure a [email protected] o venir a les assemblees periòdiques a plantejar-ho.


INCOMPLIMENTS DE L’AJUNTAMENT

La Plataforma d’Afectats per la Hi-poteca (PAH) va elaborar una moció que reclamava als ajuntaments que complissin la Llei del Dret a l’Habi-tatge de Catalunya i que impulsin les mesures que conté la Llei per garan-tir el dret a l’habitatge i per a evi-tar·ne la desocupació permanent i injustificada.

A Palau es va aprovar la mo-ció el passat 30 de gener. Durant el Ple es van in-corporar dues esmenes, la primera, suposava afegir, al costat de les entitats financeres, les societats mer-cantils com a ob-jecte inicial dels p r o g r a m e s d’inspecció. La segona, establia un termini de 120 dies per tal que l’Ajuntament in-formés sobre l’estat de l’habitatge al poble. Altres compromisos eren en-degar mesures per garantir el dret a l’habitatge i per evitar-ne la desocu-pació permanent i injustificada.

Han passat més de 6 anys des que la Llei del Dret a l’Habitatge de Ca-talunya va entrar en vigor el 2007 i a Palau ni aquest ni l’anterior govern encara no s’ha impulsat els tràmits necessaris per fer-la efectiva.

A finals de juny, gairebé 5 mesos després de l’aprovació de la mo-

ció i fruit de la passivitat del govern en el compliment dels

acords, vam denunciar la si-tuació. Volem denunciar,

també, que han passat més de 6 anys des que

la Llei del Dret a l’Ha-bitatge de Catalunya

va entrar en vigor el 2007 i a Palau

encara no s’han impulsat els trà-

mits necessa-ris per fer-la efectiva.

La dilació en l’impuls dels acords només afavo-reix els privilegis de les entitats fi-nanceres i societats mercantils que eludeixen la funció social de l’habi-tatge.

Al Ple del 2 d’abril del 2013 es va aprovar per unanimitat la moció que vam presentar per a l’ampliació de l’oferta de parcel·les d’hort munici-pal. Aquesta moció, per tal de pro-moure la participació, establia la creació d’una Comissió d’Horts Mu-nicipals que havia d’integrar repre-sentants dels diferents grups munici-pals, les tècniques municipals de les àrees afectades pel projecte, les as-sociacions que vulguin participar-hi, i persones interessades a títol indivi-

dual. La moció aprovada ator-ga a la Comissió competèn-cies per estudiar la creació d’una xarxa d’horts munici-pals, així com la ubicació dels horts, i el reglament de funcionament entre d’altres.

Tot i això, l’alcalde va convocar, el passat 14 de maig, exclusiva-ment a persones del consistori per a re-dactar l’esborrany de modificació del Reglament.

És l’obligació del Govern vet-

llar pel compliment dels acords pre-sos al Ple, i fer el contrari no és con-forme a dret ni a la bona praxi po-lítica. Per aquests motius vam pre-sentar denúncia per incompliment de l’acord de Ple. La resposta del govern va ser enviar una nova con-vocatòria a totes les persones inte-grants de la comissió, citant·les amb menys d’una setmana d’antelació.

Recentment ha sorgit una iniciativa privada que ofereix horts a persones en situació de precarietat econòmica i/o dificultats socials impulsada per una associació anomenada Solida-ris contra l’atur, que té per contacte curiosament qui va ser número 11 a les llistes de CiU les darreres muni-cipals. Aquesta associació rep el su-port de l’Ajuntament i la col·laboració de Serveis Socials. Després de més d’un any d’espera ja sabem el motiu de la dilació en el desplegament de l’acord d’ampliació dels horts muni-cipals. És una llàstima que encara hi hagi qui creu que pot obtenir vots de la caritat. Nosaltres hauríem preferit que l’obtenció dels horts socials fos un dret reconegut i regulat gestionat a través d’un reglament transparent i directament per l’Ajuntament.

El 26 de setembre de l’any passat vam presentar una moció pel dret de les dones a decidir i de rebuig al projecte de llei de l’avortament del go-vern espanyol. La mo-ció va ser aprovada tot i l’abstenció de les representants de CiU i PSC i el vot en contra del regidor del PP. En-tre els acords desta-quen que l’Ajuntament mostrarà el rebuig cap a qualsevol llei que ataqui la llibertat de la dona i la desempa-ri, i per tant qualsevol condició que presenti en desacord amb el dret a un avortament lliure i gratuït. La mo-ció compromet l’Ajun-tament a impartir cam-panyes informatives sobre sexualitat i pla-nificació familiar on es promogui el dret de la dona a decidir sobre el seu cos i es descriminalitzi l’avortament. També es va acordar que, en cas que la llei s’aprovi, l’Ajuntament donarà suport

des dels Serveis Socials, informarà i orientarà les palauenques que es vegin forçades a dirigir-se a d’altres

estats de la UE per avor-tar.

Durant el Ple del 27 de març de 2014, a més de reiterar el nostre rebuig a la reforma de llei de l’avor-tament i el suport a una nova moció que presenta-va ERC sobre la interrup-ció voluntària de l’emba-ràs, vam recordar que els acords de la moció apro-vada el 26 de setembre de l’any anterior no esta-ven sent desplegats pel govern. Per aquest mo-tiu vam reclamar a ERC, com a membre del govern al costat de CiU i PP, que vetlli per tal que des de la regidoria de Serveis Socials es comuniquin a les treballadores de l’àrea els acords subscrits i vam exigir al govern que s’ini-

ciïn ja les campanyes informatives a escoles i instituts sobre sexualitat i planificació familiar.

Instem a complir la Llei del Dret a l’Habitatge

Horts Urbans i vots de caritat Exigim l’impuls dels acords pel dret de les dones a decidir

Reclamem el compliment de la Llei de l’AudiovisualSegons el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el model de servei públic de comunicació d’àmbit local precisa de l’elaboració d’un regla-ment d’organització i funcionament que ha de preveure la creació d’un consell consultiu i assessor que ga-ranteixi la participació de tots els grups socials i polítics. Segons la Llei de la Comunicació Audiovisual, el Ple municipal ha de designar per una majoria de 2/3 els mà-xims responsa-bles del servei.

Tanmateix, la llei determina que sigui quina sigui la modalitat mitjançant la qual l’Ajuntament ofereix els continguts (ràdio, pantalles, la Veu de Palau...) s’ha de presentar la garantia de desgovernamentalització del servei i dels directius dels mitjans públics.

L’Ajuntament de Palau no compleix cap d’aquestes regulacions i reco-manacions.

Com pot ser que després de més de 3 anys de legislatura no s’hagi considerat d’interès l’opi-nió de cap grup opositor en cap programa de ràdio Vitamènia? Quin és el motiu que a Palau, de tots els mitjans públics, es limiti la veu a l’oposició únicament a 300 paraules bimensuals a “La Veu de

Palau”?

Per què el Go-vern de Palau incompleix les recomanacions del CAC i la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya?

El motiu més probable és que el Govern està convençut que els mit-jans de comunicació local que pa-guem entre totes les palauenques i palauencs amb diner públic són un instrument més al seu servei, al servei de la propaganda política dels governants.

MOCIONS PER QUEDAR BE? NO! VEU PER A TOTS I TOTES!

TREBALL INSTITUCIONAL

Elles i ells van desobeir. Si cal, nosaltres també

CONTRAPORTADA

Documents

Vilacup Palau setembre 2014