de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep LligadasJaume Muns

Montserrat PastorMiguel de la Rubia

Mercè Solé(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

3 L’experiència d’estudiar a l’estranger. Laura Barrio

4 El Voluntariat per la Llengua. Adela Climent

5 Pobresa infantil: casals d’estiu. Montserrat Pastor

6 Presentació Junta Local de Viladecans de l’AECC Catalunya contra el Càncer. Remei Aragon

7 El racó de la llengua: El carro d’anar a comprar. Josep Lligadas

8 Mercat de Pagès a Viladecans. Sergi Camí

9 Un curs apassionant. Bàrbara Lligadas

10 Com ho podríem fer per a donar una llarga vida a la ci-vilització i a la terra? Ramon Cuñé

11 Noves, velles, polítiques. Mercè Solé

12 L’ull i la ploma: Ens queda la paraula. José Luis Atienza

13 Estic estressat. Vilamut, el Mamut de Viladecans

14 La mirada aguda: Cuereta citrina. Eio Ramon

15 Recerca històrica: A voltes amb la població del segle XVIII a Viladecans. Manuel Luengo

19 Històries viladecanenques: Anton Muns González, de Cal Dimoni (1) Andreu Comellas.

20 La memòria en imatges: 1977, el concert de Lluís Llach. Jaume Muns

L’impacte del “cas Pujol”Tots els qui, d’una manera o d’una altra, estem interessats en la vida social i política, i que creiem que és molt important preocupar-se per quines actuacions i prioritats cal tirar enda-vant en el nostre país i en el món sencer, vam quedar impactats per la “confessió” que va fer Jordi Pujol el passat 25 de juliol a propòsit del seu continuat frau a Hisenda i més encara hem quedat impactats per la manera com després ha actuat intentant obstruir la tasca de la Justícia i fins i tot del mateix Parlament de Catalunya.“És una vergonya”, hem dit tots. I hem constatat també, amb tristor, que la prolítica espanyo-la i la política catalana, des de l’inici de la democràcia, ha estat marcada per males pràctiques molt greus, i que semblava que ningú tenia cap interès a destapar. La primera conseqüència d’això és que la política espanyola i la política catalana necessiten un sacseig i una neteja a fons, i crear una nova cultura que impedeixi aquestes actuacions que fan que sembli que de-dicar-se a la gestió de la cosa pública sigui simplement una manera d’enriquir-se a l’esquena dels ciutadans. No sabem com es pot fer aquest sacseig, i com es pot crear aquesta nova cul-tura, però estem convençuts que és imprescindible fer-ho.Però juntament amb això, a la redacció del Punt de Trobada crèiem que, en aquest moment, era important destacar una altra cosa, que considerem bàsica per entendre i valorar la nostra història. I és que, ja des de l’època del franquisme, va ser molta la gent que va lluitar amb tota honestedat, sense embutxacar-se ni un duro sinó més aviat perdent-hi diners i tranquil·litat i, en força casos, acabant a la presó o fins i tot perdent-hi la vida. I no estem parlant només dels grans noms de la lluita obrera i antifranquista, sinó també de ciutadanes i ciutadans (una part dels lectors d’aquest article, per exemple) que van contribuir de diverses maneres, amb més o menys riscos, a aconseguir la democràcia. El pas de la dictadura a la democràcia va ser una gran obra col·lectiva. I la corrupció d’uns quants polítics no hauria d’enfosquir l’orgull que n’hem de sentir.

80Any 8

15 de setembre de 2014

Sumari

Que vols tenir l’honor de ser…

Mamutaire d’Honor?

La llista de Mamutaires d’honor d’aquest any 2014 és aquesta. Vols afegir-t’hi?

El teu comerç, la teva entitat, la teva associació, la teva família, o tu mateix per-sonalment, pots tenir un gran honor:Figurar a la llista dels que fan possible que el nostre gran símbol, el Mamut de Viladecans, pugui continuar sortint per la Festa Major i pugui ser un referent de la nostra vida ciutadana.Com ho pots fer? És molt senzill. Es tracta que facis una aportació de 50 € (o, si vols, de més, no-més faltaria!), i et lliurarem el diploma de Mamutaire d’Honor perquè el puguis lluir en un lloc ben visible. I després, a principis de setembre, pels dies de la Festa Major, el Mamut et vindrà a visitar i et portarà uns mocadors, un domàs i alguna cosa més, perquè en facis l’ús que consideris oportú.

Si vols ser Mamutaire d’Honor, envia’ns un correu amb les teves dades a aquesta adreça: mamutviladecans@gmail.com

i ens posarem en contacte amb tu.

Comerços i empreses:• Llibreria Els Nou Rals • Forn de la Plaça • Pastisseria Roca • Calçats Daniel • Hobbit Viatges • Modes Constanci• Cal Sei • Restaurant Petit Món • Xarcuteria Piñol (Mercat Roureda) • Baugar• Base Runnering Viladecans (Castelló

Esports)• STP Training• Vila d’Arts, Centre d’Idiomes• Paint Rètols• Fusteria Alcaraz

Entitats de la ciutat• Viladecans Punt de Trobada • Grup Tres Torres • Associació de Familiars del C.O. Caviga

• Agrupament Coral La Lira • Centro Cultural y Recreativo Andaluz

Sierra Norte • Parròquia de Santa Maria Magdalena• Associació de Veïns La Hispanitat• Associació de Veïns Alba-rosa• Associació de Veïns Montserratina• Associació de Veïns Luis Moré del Castillo• Associació de Veïns Torre Roja

Particulars• Vicenç i Vicky • Josep i Mercè • Cèlia i Oriol• Maria Lluïsa

Partits polítics• Partit dels Socialistes de Catalunya • Convergència i Unió • Esquerra Unida i Alternativa • Iniciativa per Catalunya Verds

Marxar d’Erasmus a un país europeu, o bé fer una estada en un altre continent,

és el somni de molts estudiants universitaris. N’hi ha que ho ve-uen com l’oportunitat de conèi-xer noves cultures, d’enriquir-se personalment i professional-ment, i molts altres aprofiten per desconnectar uns mesos, viatjar, sortir de festa i, això sí, intentar aprovar tots els exàmens. És una oportunitat única que requereix un esforç acadèmic i econòmic, però de la que la gran majoria torna molt satisfeta.Estudiar a fora és molt diferent d’haver de marxar a treballar a l’estranger per la precària situa-ció del mercat laboral a casa nos-tra. Un estudiant escull aquesta opció amb il·lusió i amb ganes, sense una força externa que l’em-penyi a fer-ho. És una experiència que s’inicia per voluntat pròpia i que es gaudeix des del primer fins a l’últim segon, més enllà de les petites dificultats que sorgei-xen en el dia a dia. A la tornada tothom pregunta “com ha anat?”, i és molt difícil trobar una respos-ta més enllà d’un “molt bé” i un somriure. Perquè convertir en paraules les impressions, els sen-timents i les vivències de tantes setmanes lluny d’allò conegut no és fàcil.Són tantes coses viscudes que és inevitable donar explicacions contradictòries. Per a molts jo-ves és el primer cop que adqui-reixen determinades responsabi-litats. Han d’anar a comprar, fer el menjar, rentar la roba, netejar

L’experiència d’estudiar a l’estrangerel lloc on viuen, fer gestions... I no es tracta d’ajudar una mica a casa; s’ha de fer tot i a més acom-panyar-ho d’un rendiment aca-dèmic. I d’altra banda, es gaudeix d’una llibertat mai coneguda abans. No s’han de donar expli-cacions a ningú, es pot sortir amb qui es vulgui, a qualsevol hora i a qualsevol lloc, es pot menjar el que vingui de gust i fer el gandul tot el temps que es vulgui.Però sens dubte, d’estudiar a l’estranger se n’extreu una gran reflexió: no tot és blanc o negre. Sovint, motivats per les dificul-tats que vivim a casa nostra, ten-dim a idealitzar certs països com a llocs on no hi falta la feina, on la gent és respectuosa i on el benes-tar està garantit. O altres vegades creiem que hi ha certes coses que sabem fer millor que ningú. Viure un mesos a fora com a uni-versitari, sense l’obligació d’ha-ver de mantenir una feina o tirar una casa i una família endavant —que sens dubte ha de ser molt diferent—, et fa admirar tota l’es-cala de grisos. Valores tot allò del teu país d’origen que no t’havies parat a mirar mai abans, i inten-

tes adaptar a la teva vida aquí tot allò nou tan meravellós que has conegut a fora i que t’ha capti-vat. T’adones que totes les cultu-res tenen la seva part “bona” i la seva part “dolenta”, i que al final el més important és adaptar-se a allò que t’ha tocar viure, sense deixar de lluitar pel que t’agra-daria canviar, però donant també les gràcies pel que tens.Se’m fa difícil expressar-me en primera persona, com a periodis-ta acabada de graduar, acostuma-da a escriure sobre els altres i a separar l’opinió de la informació. Però posant-me per una vegada al centre, m’agradaria recomanar a tots els joves estudiants de Vila-decans que s’esforcin. Val la pena treballar per una nota que et per-meti escollir el destí dels teus somnis per passar-hi uns mesos i per poder optar a una beca de la teva universitat, del govern o del país d’acollida per poder fi-nançar l’estada. Però sobretot val la pena esforçar-se —i has de fer-ho tu, perquè ningú t’ho dona-rà mastegat— per poder gaudir d’una experiència única que ani-rà amb tu la resta de la teva vida.

Laura Barrio Aguilar

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 3

El Voluntariat per la Llengua és un progra-ma que va nàixer fa 10 anys impulsat per la Direcció General de Política Lingüística i gestionat pel Consorci per a la Normalitza-

ció Lingüística. Aquesta iniciativa va nàixer per millorar l’aprenentatge dels alumnes adults dels cursos de català, però es va obrir ràpidament a tothom que volgués practicar el català. La si-tuació és que de manera espontània i natural és pràcticament impossible trobar algú que parli en català amb gent que no el parla, però que l’en-tenen. Així, aprendre’l per la pràctica natural diària, cosa que és imprescindible per parlar una llengua, esdevé gairebé un impossible.Aquest programa crea parelles lingüístiques per-què persones que parlen el català una mica, però que no l’han pogut practicar mai i els fa vergonya parlar-lo, puguin conversar tranquil·lament en una situació real i distesa. Aquesta pràctica d’1 hora a la setmana, a l’hora que els va bé, durant 10 setmanes, amb una persona que parla català, permet guanyar seguretat per llençar-se a parlar-lo amb qualsevol persona. El programa ha estat premiat per la Unió Europea i fins ara s’han creat 81.600 parelles a tot Catalunya. L’experiència dels qui hi han participat és tan positiva i gratificant que moltes d’aquestes perso-nes mantenen una relació d’amistat, més enllà de l’objectiu pel qual es van conèixer. És sorprenent que molta gent que no s’ha atrevit a parlar mai en català, perquè es pensa que no en sap prou, desco-breix que ho pot fer i a més ho fa bé.Sabem que hi ha molta gent que és nascuda aquí i ha estudiat el català a l’escola o hi viu des de fa molts anys, i que a causa d’aquesta situació no han pogut posar en pràctica el seu català, o l’han sentit tan poc que ni l’han après. Aquesta és una oportu-nitat i, per això, el Servei Local de Català (SLC) de

El Voluntariat per la Llengua: Una possibilitat per a nous parlants i una

oportunitat per a la llengua catalana

Viladecans ha establert acords amb diverses entitats (Òmnium Cultural Baix Llobregat, AMPA Germans Amat i Targa, AMPA Àngela Roca, AMPA Doctor Trueta, AMPA Sant Gabriel, Centre de Formació

d’Adults Edelia Hernán-dez) per augmentar la di-fusió del Voluntariat per la Llengua i arribar a tothom que ho necessiti i vulgui participar-hi. A més, el SLC té en vigor 21 acords amb establiments comerci-als del municipi perquè els aprenents puguin practicar el català en aquests espais en una situació quotidiana i en un context real. Per inscriure’s al Volunta-riat per la Llengua com a aprenent o com a volunta-

ri, només cal emplenar una fitxa i a partir dels hora-ris, gustos i preferències indicats, el Servei de Català els buscarà una persona que s’hi ajusti i els posarà en contacte. A l’aprenent li servirà per guanyar una llengua amb facilitat, amb tot el que representa de noves possibilitats i de satisfacció personal, i al volunta-ri li serveix per prendre consciència i reflexionar sobre el costum de parlar en castellà, que dificulta enormement que tothom pugui aprendre i parlar el català. Transmetre el català com es fa en qualsevol altra societat és també donar-li una oportunitat a la llengua. Us animem a sumar-vos-hi o bé com a voluntaris o bé com a aprenents. Podeu fer-ho trucant al Servei Local de Català al 93 659 33 28 o per correu electrò-nic a l’adreça: acliment@cpnl.com o per Internet a: www. vxl.cat. La vostra participació és fonamental. Si voleu sentir en directe com viuen aquesta expe-riència un voluntari i una aprenenta de Viladecans podeu clicar a:http://www.viladecanstv.tv/2014/07/les-pare-lles-linguistiques-una-manera-daprendre-catala

Adela Climent

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 4

Les iniciatives i decisions que afavoreixen els més necessitats, en aquest cas els infants, sempre

són lloables, però hem hagut d’esperar aquesta gran crisi per-què ajuntaments, associacions i altres iniciatives hagin pensat que la mainada de famílies de-safavorides puguin passar unes vacances com la resta d’infants. Aquest estiu, els organitzadors de casals i campaments han ha-gut de doblar el nombre de be-ques, però ni així s’ha arribat a cobrir les situacions per les quals moltes famílies estan passant. Els casals gratuïts s’han convertit per a molts nens i nenes en l’úni-ca vàlvula d’escapament d’una dura realitat que tenen a casa.Perquè a Catalunya hi ha nenes i nens que passen gana. És molt dura la frase però és així. Acabat el curs ja no fan l’àpat del mig-dia a l’escola, i a casa, malgrat ajuts de Càritas, Creu Roja... no s’hi arriba. Aquesta situació crea una vulnerabilitat als infants di-fícilment superable. La desnutri-ció no és només un problema de gana immediata, és un problema de salut física i mental que posa en risc el desenvolupament pos-terior dels individus. Les nenes i els nens que no reben avui els aliments necessaris demà podran tenir dificultats. S’han de crear

Pobresa infantil ; casals d’estiu

doncs espais de convivència on sense sentir-se vivint de la caritat puguin menjar i gaudir del lleure estiuenc.El debat és encès. Quan la Gene-ralitat fa públics comunicats di-ent que a Catalunya no hi ha mai-nada que passi gana, acceptant que hi ha desnutrició, és a dir que no poden menjar el que caldria, immediatament en alguns cen-tres comencen a repartir berenars per pal·liar aquesta malnutrició.Sigui com sigui aquestes colònies “per necessitat” han estat un en-cert. Ben segur, quan se’n faci la valoració, tothom que socialment

hi hagi estat relacionat ho troba-ran una experiència per repetir, enriquidora, gratificant. Pensant, doncs, que s’hi ha de comptar, s’ hauria de preveure una fórmula de finançament fins que passi la maleïda crisi. Crec que molts es-taríem d’acord que s’hi dediques-sin part del nostres impostos.Afavorir la base de la nostra so-cietat, els nostres infants, és a la llarga formar les persones que hauran de tirar endavant el nos-tre país.

Montserrat Pastor i Pujadó

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 5

Presentació Oficial de la Junta Local de Viladecans de l’AECC Catalunya

contra el Càncer

Junta Local de la aecc Catalunya contra el CàncerAteneu d’Entitats Pablo PicassoPassatge Sant Ramon, 208840 ViladecansTel. 936591456viladecans@aecc.esHorari: dilluns de 17 a 19 h.

El pròxim 10 d’octubre a les 18 h. a l’Ateneu d’entitats Pablo Picasso tindrà lloc la presentació oficial de la Junta

Local de Viladecans de l’aecc (Associació Espanyola Contra el Càncer) Catalunya contra el Càncer.La aecc és una associació amb 60 anys d’història que té com a objectiu la lluita contra el càncer, en totes les seves mo-dalitats conegudes o que en un futur es coneguin.La Junta Local de Viladecans de l’aecc neix a partir d’un grup de persones afec-tades i/o sensibilitzades amb aquesta malaltia que volen donar resposta a una mancança social: donant informació i suport totalment gratuït a les persones de Viladecans amb patologia oncològica i als seus familiars, així com fer campa-nyes de prevenció i recaptació de fons per lluitar contra aquesta difícil malaltia.És un acte obert a tothom, on s’explicarà la tasca que vol realitzar aquesta Junta Local per ser un punt de referència pel malalt oncològic i els seus familiars, a Viladecans.

Remei Aragon

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 6

El racó de la llengua

El carro d’anar a comprarQuan parlem en català, diem que “anem a com-prar” i no que “anem a fer la compra”. Això de “la compra” és una expressió castellana que caldria evitar en català.Per això, dels estris que fem servir per carregar el que hem comprat, en diem “el cistell d’anar a comprar”, o “el carro d’anar a comprar”, i no “el cistell de la compra” ni “el carro de la compra”. Al-guns, més fins, parlen també del “carret d’anar a

comprar”, o bé n’hi ha que del carro en continuen dient “el cistell d’anar a comprar”. Totes aquestes formes són correctes: el cistell d’anar a comprar, el carro d’anar a comprar, el carret d’anar a comprar. I en canvi no s’hauria de fer servir mai ni “cistell de la compra”, ni “carro de la compra”, ni “carret de la compra”.En català, anem a comprar.

Josep Lligadas Vendrell

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 7

Al mes de juny, es va posar en marxa a Vi-ladecans el Mercat de Pagès. Agricultors de

Viladecans, membres de la Coo-perativa Agrícola, portem els nos-tres productes hortícoles a l’espai que hi ha entre la Biblioteca Mu-nicipal i la Masia de Can Xic (Pla-ça de la Sardana), en el marc del Mercat setmanal (Mercadillo).La Cooperativa Agrícola portava dos anys treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Viladecans i amb el Parc Agrari, per encabir aquesta iniciativa del sector agrí-cola del municipi en un espai i temporalitat adequats.I després d’unes setmanes en mar-xa, fem una breu reflexió del que significa aquesta iniciativa per al sector agrícola municipal.Actualment l’agricultor lluita con-tra corrent, en una societat gestio-nada per l’especulació. La situació de l’agricultor conscient, membre social i cultural (transmissor del coneixement tradicional i acom-panyant en el creixement de les plantes que ingerim i ens alimen-ten), es troba a molta distància del col·lectiu social per a qui, dia rere dia, treballa.

El valor del seu treballL’agricultor no pot estar condici-onat a la valoració del seu treball per un comerç especulatiu, que prima els beneficis, deixant en un segon lloc la feina diària, que està desvaloritzada.La situació és insostenible i posa en greu perill la continuïtat de moltes empreses agrícoles del nostre territori, com també del gran coneixement cultural que fa possible unes de les bases fona-mentals de l’ésser humà.L’agricultor necessita valorar els seus productes de manera jus-ta. Cobrint costos i assegurant la seva sostenibilitat econòmica.

Mercat de Pagès a ViladecansNomés d’aquesta manera, asse-gurarem una agricultura consci-ent i sostenible en el temps, i el manteniment del tan important coneixement cultural que l’agri-cultor aporta a diari amb la seva feina.

Tots hi guanyemLa justa valoració i un consum de proximitat enriqueix l’economia local i proporciona un producte fresc, del camp a la taula. Un col-lectiu social conscient crea vincles al territori i una consciència co-muna que desenvolupa el nostre ser comú.En aquest sentit, valorem positi-vament la iniciativa municipal i comarcal de recuperar al nostre territori els mercats de verdu-res, on a més, l’agricultor local és tractat en primera persona, creant noves expectatives de futur a les nostres iniciatives agrícoles.I com no, trobem molt interes-sant l’oportunitat que la xarxa de mercats de pagès pugui oferir als nostres conciutadans productes fruiters i hortícoles d’agricultors locals i comarcals. La dinamitza-ció d’aquesta iniciativa no es posa en dubte i és valorada molt posi-tivament.

La resposta ciutadana ha estat del tot gratificantLa qualitat d’uns fruits tan frescos i amb un valor no subjecte a l’es-peculació comercial sorprenia a les primeres persones, que desco-briren un oasi de fruits hortícoles i fruiters a la Plaça de la Sardana. Al llarg de les primeres setmanes de funcionament, gràcies a la di-fusió de cartells ha corregut la veu i l’afluència de ciutadans ha aug-mentat. Satisfà la bona acceptació que produeix la convivència entre l’agricultor i consumidor final, que comparteixen molt més que els seus fruits.

Sens dubte, el llegat cultural de l’agricultor, la seva connexió amb la natura i la nutrició de les perso-nes amb fruits del seu propi terri-tori és una bona mixtura.Cal dir que l’agricultor i la gent coincidim en una reclamació co-muna i lògica. La Cooperativa en tot moment ha volgut arribar a tota la ciutadania, comprenent que vivim en un municipi on les vides laborals ens impedeixen as-sistir el dimecres al mercat setma-nal. La proposta inicial i coincident és que també es pogués fer mercat de pagès el dissabte i així donar opció a una bona part de la gent del nostre municipi als productes de la comarca, així com la possible afluència de ciutadans d’altres municipis molt propers que pu-guin, a més, dinamitzar el nostre teixit comercial. Esperem que en un futur aquesta proposta es pu-gui fer realitat.Mentrestant, amb la nova ini-ciativa al mercat setmanal dels dimecres, els agricultors que hi participem coincidim en sentir més harmonia en la nostra feina al complir un cicle natural.

Sergi Camí i Gorriz

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 8

Aquests dies estem iniciant un curs polí-tic apassionant, ple de reptes i il·lusions. On podrem construir un país lliure, lliu-re de corruptes i retallades, perquè tot

aquest esforç que fem és per fer quelcom diferent, per aprendre dels errors i no permetre que es tor-nin a cometre. Per gaudir dels nostres recursos i poder proporcionar a la ciutadania els hospitals i les escoles que mereixem.

No serà fàcil, però la tenacitat, capacitat d’organit-zació, civisme i intel·ligència que està mostrant el nostre poble ens podran dur allà on vulguem. A un estat on no es menystingui la nostra llengua, ni la nostra cultura, ni els nostres mitjans de comunica-ció públics corrin perill. Només depèn de nosaltres i espero que quan llegiu aquestes línies tinguem a la retina la força de tot allò que volem, la força d’una V plena a vessar, que serà l’empenta final per a poder exercir un dret que als països realment de-mocràtics no s’ha de demanar permís per a exer-cir-lo, el dret a vot.

Però aquest curs també tindrem una altra cita a les urnes, on escollirem els primers ajuntaments de la nova Catalunya que estarem construint. I Vila-decans no pot quedar-se fora de la història, no pot quedar-se com si res no s’hagués mogut, impertor-bable a la revolució que estem vivint.

Hi ha una altra manera de governar la ciutat, anant molt més enllà que la gestió freda i grisa dels espais que configuren el nostre municipi. Una ciutat és

gent, no carrers i places dures. Una ciutat és ànima, arrels, orgull. I tot això es fa pensant en les necessi-tats i les inquietuds de la ciutadania. Tot això es fa amb propostes com les que hem fet des d’Esquer-ra en àmbits com l’ampliació dels horaris del pàr-quing el Remolar perquè els viladecanencs i vilade-canenques puguin aprendre a estimar el seu entorn, aquell que està tan lluny del nucli que els nostres avantpassats en deien les Filipines, però que con-figuren la riquesa i la bellesa del nostre municipi.

Així com pensant més enllà de titulars sucosos que sovint no s’acompleixen, com promeses de llocs de treball que encara estan per veure. Una ciutat viva i competitiva aposta amb intel·ligència per sectors de futur, sent ambiciosa i no acceptant projectes sense condicions, sense matisos, sense pensar en els efec-tes col·laterals.

Viladecans ha de recollir l’anima de la seva tradició pagesa i l’ha de convertir en una aposta de futur, ha de dissenyar els seus espais pensant-los com es-cenaris de quotidianitat i relacions, ha de millorar i dignificar tots els tipus de patrimonis existents, ha de cohesionar la diversitat i no oblidar ningú pel camí.

En resum, a Viladecans hem de ser tan ambiciosos com amb el país, perquè només depèn de nosaltres i aleshores tot és possible, fins i tot allò que fa poc semblava improbable.

Bàrbara Lligadas

Un curs apassionant

Foto: Jaume Muns

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 9

Com ho podríem fer per a donar una llarga vida a la civilització i a la terra?

Segona part: accions locals i personals

En l’article anterior deia: “...caldria pregun-tar-se què podem fer nosaltres localment i personalment per millorar el nostre sistema econòmic i social?”

Doncs en vista de “l’èxit” de la democràcia que vàrem estrenar el 1975, una de les accions sembla que ha estat l’activació política i social d’una part “tranquil·la” de la societat. Recentment han sorgit partits polítics d’àmbit estatal com Podemos i moviments més locals/autonòmics com el Procés Constituent com a resposta a la inquietud política de moltes per-sones.El Procés Constituent es centra en Catalunya i la seva proposta no és la de fer un nou partit po-lític. La idea és la de construir una candidatura política àmplia sustentada en unes poques idees bàsiques comunes, amb la finalitat de desenvolupar una nova Constitu-ció que blindi aspectes importants de la vida perso-nal i social, per tal d’afavorir el bé comú per a totes les persones. Cal agrupar persones més enllà de les que podríem anomenar “d’esquerres” ja que actual-ment la divisió es dóna més aviat entre una elit de poques famílies, una classe mitjana/baixa i una clas-se molt baixa cada cop més nombrosa.Volem que es redacti una nova Constitució. Alguns que no volen o bé tenen por de modificar el sistema actual, diran que els “experiments” poden donar un mal resultat. No ho sabem. Però, ¿és que el sistema que tenim des de fa més de 100 anys ha millorat la societat i el món? Estem immersos en un experiment de més d’un segle de durada amb un mal resultat com vaig intentar analitzar en el Punt de Trobada 78.Per a realitzar aquest “experiment” ens cal un país petit (com diu el Llach). Fent un símil amb un expe-riment químic, el raonable és plantejar-lo en el labo-ratori i no pas en el polígon químic de Tarragona. Vull dir que tant de bo tota Espanya estigués d’acord en canviar el model social però sembla impossible modificar la Constitució actual. Per tant Catalunya s’ajusta perfectament, com Finlàndia, a la mida de l’experiment. Sí que sembla que Finlàndia no se’n surt però nosaltres, en vista de la seva experiència, podem fer-ho millor.

Del resultat del canvi de Constitució podríem in-tuir-ne algunes conseqüències donat que l’objectiu final és afavorir el bé comú i la salut del medi ambi-ent. Per exemple segurament que hauríem de reduir el nostre nivell actual de consumisme, sent aquesta una conseqüència que no té per què minvar el ni-vell de felicitat personal. Potser caldria augmentar alguns impostos; aquest és un sacrifici que normal-

ment les persones rebutgem i pel qual protestem sense ser cons-cients que si la contrapartida de pagar impostos és el benefici de tenir uns bons serveis socials, val la pena fer-ho. Tots hauríem de conscienciar-nos profundament que els serveis públics que donen resposta als drets bàsics (sanitat, treball,...) són fonamentals per a tenir una societat més equilibra-

da i sana tant física com psíquicament.També cal conscienciar-nos que els serveis públics tenen un cost elevat i que cal usar-los amb tota res-ponsabilitat. Ningú hauria de gosar abusar-ne, ni els usuaris ni els treballadors ni els gestors del servei.Finalment, un curt però variat menú d’accions a ni-vell personal que podríem portar a terme per millo-rar el nostre entorn social i territorial més proper:• Tenir cura dels carrers i del mobiliari urbà per a

poder destinar part d’aquest pressupost a altres necessitats.

• Involucrar-nos intensament tots els agents locals (pares, docents, veïns) en la motivació i el procés educatiu dels nostres joves.

• Consumir productes alimentaris de proximitat i que si és possible, hagin estat cultivats amb una reducció de productes fitosanitaris, malgrat pu-guin tenir defectes estètics.

• Consumir productes fabricats a Espanya, des de cotxes fins a joguines.

• Conèixer les històries personals (orígens, motius, expectatives, etc) que ens puguin explicar els im-migrants que viuen al nostre poble.

Entre tots i cadascú de nosaltres hauríem d’anar pen-sant i executant unes quantes accions personals i lo-cals per portar a la pràctica la dita: pensa globalment i actua localment.

Ramon Cuñé

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 10

Noves, velles, polítiques

Reconec que enmig del bany maria ultranacio-nalista que vivim –ca-talanista i espanyolista–

cada dia em costa més d’escriure sobre política, perquè d’una ban-da em sento molt allunyada de l’eufòria sobiranista, que em fa més por que goig, i de l’altra, veig que la militància política i sindi-cal que, amb intensitats diverses, he viscut durant la meva vida ha quedat desfasada. O, més que desfasada, està molt mal vista.Opto en general per una mena de silenci sobre el nacionalisme, i procuro no ser gaire públicament profeta de calamitats, cosa que sóc en la intimitat perquè la con-vivència em sembla un bé molt fràgil. Tinc la sensació d’aillar-me. Fan mobilitzacions estupendes, de color i d’eufòria, i d’organitza-ció, a les quals no vull participar perquè no comparteixo en abso-lut els seus objectius. Però les visc amb recança perquè sé que la ma-jor part dels meus amics hi són i jo no ho comparteixo amb ells. Em provoquen alèrgia les manipula-cions de la història, i contemplo amb desolació com, a més de les franquistes, ara n’hi ha moltes d’altres de signe catalanista. Jo no vull la independència de Catalu-nya, sí que voldria, però, una con-sulta. Això sí, ben feta. Amb una pregunta que s’entengués i que permetés expressar-nos als que volem molts canvis en la constitu-ció i i el màxim de consens possi-ble per dur-la a terme. No és tan una qüestió només de legalitat, sinó de fer una consulta impeca-blement legítima. O sigui que de fet em sento molt desplaçada.Els amics amb qui en parlo em miren amb commiseració. Algun intenta encabir-me en un com-partiment o altre i em busquen classificació. D’altres també ho in-

tenten més pel broc gros. I ara em trobo que hi ha qui em concedeix el grau de “catalanista”. D’altres, menys benèvols, em titllen d’es-panyolista, federalista, unionista i no gosen dir botiflera. Jo no em sento res d’això. Jo vull una nova constitució actualitzada, que per-meti una redistribució social dels béns i on Catalunya previsible-ment continuï sent deficitària. I veig amb esglai com Europa, que, com Espanya, ens afecta tant si hi som com si no, va pel pedregar. Què es pot esperar, per exemple, en matèria de medi ambient de l’Arias Cañete, recentment no-menat responsable de la comissió d’Energia i Acció pel clima a la Comissió Europea? Aquí caldria incidir-hi amb força i en conjunt amb els treballadors europeus. Penso que caldria potenciar i molt allò que ens uneix i no el que ens separa, però el vent bufa en direc-ció contrària.D’altra banda, hi ha la vella i la nova política, sorgida com a crí-tica dels tics i abusos dels partits polítics, que són molts i variats. Però tampoc no m’hi acabo de trobar, ni amb els uns ni amb els altres. Amb els partits “clàssics”, per entendre’ns, perquè veig que no acaben de renovar-se: ni en les persones, ni en els mètodes. Amb tot, l’acció de govern i la pròpia

història són un bany d’humilitat. No em sap greu anar amb gent que no és perfecta, que té ferides i que s’equivoca. Són humans com jo. Amb tot, em miro amb desà-nim les eleccions que ens vénen a sobre i ja em canso de la cantarella del “només nosaltres ho fem bé, els altres ho fan fatal”, que els fa arrogants i no contribueix al tre-ball conjunt.I de les noves formacions políti-ques n’agraeixo la frescor i el col-locar a primer terme els problemes de la gent. Ara bé, no m’entusias-men els sistemes assemblearis, que són fàcilment manipulables. En el seu conjunt, no em sembla que estiguin exclosos de trepes (això forma part de la condició humana) i a llarg termini em sem-bla que és bo dotar-se d’un sis-tema organitzatiu una mica més sòlid. De fet, l’ideal és combinar totes dues formes de fer política. Podria ser “Guanyem”. Però això requereix una certa bona volun-tat, una valoració i confiança mú-tues, i la renúncia a electoralismes i a populismes.En qualsevol cas, no avançarem si no hi ha una participació àmplia i madura de la població. I no no-més en actes festivoreivindicatius ni en assemblees polítiques, sinó reforçant també les entitats, cre-ant noves cultures, treballant molt amb qui no és com nosaltres.Això és el que molts militants sindicals i polítics han anat fent des de la transició. Sense comptes “coixí” a paradisos fiscals. Sen-se fama i sovint sense èxit. Amb bona fe i dedicant-hi hores. Un servei avui poc valorat, sota la capa de corruptela, però gràcies al qual durant molts anys hem con-querit l’Estat de Benestar que tant enyorem.

Mercè Solé

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 11

Sempre ens quedarà París, deia el Humphrey Bogart a la Bergman a Casablanca mentre Blas de Otero no pi-

cava tan alt i escrivia fa seixanta anys que el que ens queda als po-bres i als poetes és la paraula. “Si he sufrido la sed, el hambre, todo lo que era mío y resultó ser nada, si he sega-do las sombras en silencio, me queda la palabra”. No ens podem permetre el luxe del silenci, ens recorda el ma-nifestant vestit amb la camisa blan-ca de l’esperança i la màscara de la venjança prestada de la pel·lícula Vendetta, aquella que acaba amb la voladura del parlament anglès. Os-tatges dels bancs, de les retallades, de l’atur i del present sense futur, fan preguntes que ningú no respon. Aquí les pancartes són casolanes, de cartró com els matalassos i les mantes del sense sostre, escrites a mà amb sang negra de retolador, aquí els màstils, que aguanten ban-deres republicanes i cartrons d’em-balar, són pals polivalents que tant serveixen para un barrido que para un fregado, acomiadats de la seva feina de pal d’escombra o de pal de fregar. Els dos joves empunyen els

Ens queda la paraula pals del motxo amb mocador al coll i bandera amb el lila desmaiat sobre l’espatlla per reivindicar la dignitat dels perdedors, dels somnis sen-se estat de palestins i republicans espanyols. Hi ha unes enganxines grogues a les pancartes de cartró on ampliat es poden llegir els dèficits que no corregeixen ni Montoros ni Mas-Colells: “Sense casa, sense cur-ro, sense pensió, sense por”.El roig es porta poc, no cotitza gaire ni en la borsa de les manis. Limita la seva presència al ja co-mentat pal de fregar, a la franja de la bandera, al senyal de la direcció prohibida i a la publicitat enganyo-sa d’una balconada que diu que hi ha oficines disponibles. No és cert i que ningú no s’enganyi. Això no és xauxa, aquí mana el capital i el compte corrent perquè no hi ha res disponible sense diners.La foto té l’alegria de la reivindi-cació a l’aire lliure, de la llum de primavera, de l’ocupació del carrer per les ànimes lliures en mànigues de camisa, en mànigues de samar-reta o sense mànigues. Sembla que la llibertat de manifestació funcio-na, que la llibertat d’opinió funcio-

na, com els semàfors, el de davant de verd, i de vermell el de la canto-nada, com si estigués a l’oposició, però tots sabem allò tan vell de que no ens podem fiar de la llibertat de manifestació i no córrer. Manifestar-se en aquest temps de protesta emprenyada –on el minis-tre de l’Interior vol retallar-nos el perillós dret al pataleo–, és un es-port de risc, com a Lourdes però a l’inrevés, perquè pots arribar amb dos ulls, i sense cap explicació tor-nar amb només un i quedar borni de miracle, més fàcil d’explicar per la intervenció divina que per la intervenció policial. Ja se sap allò de la policia és investigada, qui la desinvestigarà?, el conseller d’in-terior que la desinvestigui, bon de-sinvestigador i bon conseller d’in-terior serà.Batega l’esperança del futur per-què precisament sota el senyal de la direcció prohibida, a la cantona-da dreta, una nena amb un vestit blau turquesa aixeca la mà. Dema-na la paraula.

José Luis Atienza

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 12

L’ull i la ploma

Estic estressatUs escric estressat després de la Festa Major. No he parat!

L’Aplec de Sant RamonEl diumenge 31 d’agost, com un tastet de Festa Major, vaig pujar a Sant Ra-mon. I és que m’encanta remullar tots els viladecanencs i viladecanenques que van arribant a l’aplec, suats, acalorats i esbufegant per la forta pujada. Aquest any, que anaven amb dorsal, em van resultar més fàcils d’identifi-car i de remullar: n’hi havia un munt. Al meu costat hi havia una paradeta on en Pierre i en Marcel repartien xíndria –gentilesa municipal- per als que podien exhibir dorsal viladecanenc. Va ser un moment esplèndid, acompa-nyat pels castellers de Viladecans que quan bades ja s’enfilen per tot arreu i que malauradament no es van poder lluir com calia perquè l’ambulància que hi ha de ser preceptivament durant la seva actuació es va haver d’ab-sentar per atendre algú.

La paradeta del MamutVaig continuar sortint a la plaça a vendre mocadors, samarretes, penjolls, clauers, globos, domassos, tres dies. Perquè els de la meva colla aconse-gueixin diners per mantenir-me –menjo molt– i perquè tothom qui ho vul-gui aprengui a ballar el patatuf. Però aquesta vegada em vaig reservar en un lloc fresquet. Els de la colla han fet una rèplica meva petitona, i amb això ja n’hi ha prou. Jo descanso més i la meva presència és així més va-lorada i esperada. Per cert, sapigueu que el meu merxandatge –extens i variat- el podeu trobar a Els Nou Rals.

L’EspaviladaI, és clar, després de tant reposar, després m’han d’espavilar. I aquest any va ser la meva padrina de bateig, la Magdalena Modolell, que aviat farà cent anys que va morir, i que no perd ocasió de sortir a recordar-nos que era la mestressa de la Torre Modolell, va ser l’encarregada de dirigir l’espa-vilada. Una dona amb molts fums, però a qui no cauen els anells per ballar el Patatuf. Vés qui ho havia de dir!

La cercavila del mocadorDiuen en castellà que “es de bien nacido ser agradecido”. I jo ho vull ser. Per això vaig anar a fer una visiteta als comerços i entitats que han contri-buït econòmicament a la meva festa i els vaig portar un lot de mocadors, domassos, globus, etc. Cosa que aprofiten els de la meva colla per menjar tot el que no mengen en un any. Deuen passar gana, pobrets, perquè es van afartant de tot el que els donen les botigues: que si retallets de formatge, d’embotit, bombons, galetes, pastes, cervesa, cava, sangria... I jo vaig ve-nent mocadors i vaig veient com les botigues s’engalanen al meu pas.

I la MamulladaUna de les festes més esperades de l’any. Aquest any feia sol, i molta calor. I moltíssima gent. Tant que jo amb prou feines si vaig veure els músics, que anaven molt, molt endavant. Va ser tot un espectacle. Cada cop ve més gent disfressada i més gent ben preparada per mullar i remullar-se. Una festassa!En fi. Que ja compto els dies per a la festa major del 2015. Bon inici de curs a tots!

Vilamut, el Mamut de Viladecans

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 13

Cuereta citrina (Motacilla citreola) Parc Agrari 04/09/2014

de 1er hivern, 8a citació al delta

És un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita zones humides, aiguamolls, vores de rierols i llacs des de Bielorrússia i Ucraïna cap a l’est, fins al sud de Sibèria, Mongòlia i nord-est de Xina, cap al nord fins a la zona central de Sibèria septentrional, i cap al sud fins a l’est del Kazakhstan, Turkmenistan, nord-est d’Iran, Afganistan i Tibet. Passen l’hivern més cap al sud, fins a l’Índia i Indoxina.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 14

la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon

En aquest article intentaren conèixer quina era la població del lloc de Sant Joan de Vi-ladecans a finals del segle XVIII. Partíem de la base de l’any 1718 amb 255 veïns

(136 homes i 119 dones) i uns 58 caps de casa.1 Al segle XVIII la tècnica estadística i demogràfica en-cara estava per evolucionar. La població es comp-tava per focs o habitatges i els recomptes de pobla-ció eren escassos, quan no són fiscals o militars i per tant amb problemes de fiabilitat. De fet al llarg del segle XVIII només es faran dos censos generals, un a principis del segle (1718) i l’altra al darrer terç (1787), conegut com el cens del comte de Florida-blanca. Tradicionalment s’han donat com a bones les xifres aportades pel mestre Pierre Vilar.2 Per Vi-ladecans, inclosa la Quadra Burgesa, 204 habitants per a 1718 i 653 per a l’any 1787. En l’article esmen-tat ja van demostrat que l’any 1718 a Viladecans hi havia 255 habitants, es a dir un 25 % més de pobla-ció del que fins ara s’havia acceptat.3 Per al cens de Floridablanca tenim un problema afegit: els detalls municipals del cens dels pobles del corregiment de Barcelona, on està inclòs Viladecans, no s’han tro-bat i només es disposa d’un Estado general de los lu-gares, casas, solteros, solteras, desde la edad de siete años arriba, casados, casadas, viudos, viudas, con su total de dichas clases, conventos y religiosos del Corregimiento de Barcelona. Aquest estat fa pujar la població de Vi-ladecans fins a 545 habitants i Vilar incloent-hi els menors de set anys la incrementa fins a 653.4

Una altra font contemporània també ens dona una mica més de llum sobre la nostra població. Es trac-ta de les respostes de Viladecans (1789) a un qües-tionari general que el magistrat de l’Audiència de Barcelona, Francisco de Zamora, adreçà a tots els pobles de Catalunya amb la finalitat d’elaborar una

1 Vegeu l’article del Punt de Trobada, núm 78 de juny de 2014.2 Vilar, Pierre. Catalunya dins l’Espanya moderna. Les transfor-macions agràries del segle XVIII català, vol III, Edicions 62, Barce-lona, 1986, 3a edició (1966).3 Prego no aprecieu en aquest comentari cap acte de supèr-bia sino de correcció d’unes dades fruit de l’avenç de la recerca.4 Iglésies, Josep (Introducció, edició i índex). El cens del comte de Floridablanca, 1787. Part de Catalunya, Fundació Salvador Vi-ves Casajuana, Barcelona, 1970, II vols. Vol. II, pàg. 491-492. En la transcripció de les dades de Viladecans, pel que fa al nombre d’homes majors de 7 anys, hi ha una errada: són 262 i no pas 261 i per tant un total de 545 habitants, majors de 7 anys. Possi-blement no be d’un, però ...

A voltes amb la població del segle XVIII a Viladecans

història general del Principat.5 Pel cas del nombre de població, algunes de les respostes són d’interès: “(...) [hay] mucho terreno para poblarse”; “(...) su población parte està unida, parte dividida en dife-rentes masías”; “(...) tiene mucho despoblado”; “(...) esta compuesto de 110 casas o familias, i pobres las más”; “(...) haverse augmentado notablemente de muchos años a esta parte la agricultura, la construc-ción, la población i el comercio”; “(...) los que se ca-san serán unos 25, los que mueren en todas edades unos 36, i los que nazen unos 40; al año”.Finalment, per acabar de complementar aquesta visió documental i bibliogràfica, l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA) conserva els cadastres de Viladecans i la Quadra Burgesa de l’any 1761, que si be són un document fiscal i cadastral, i per tant, també, s’ha de tractar amb certes reserves, l’anàlisi dels propietaris de les terres ens permetrà fer una aproximació als possibles “caps de família” que hi havia al comú de Viladecans, inclosa la Quadra Burgesa, en aquesta data. Dir “caps de família” es forçar la font, perquè aquest document parla de propietaris de terres, i esmenta la procedència, si són de Viladecans, Gavà, Sant Climent, Barcelona o d’altres poblacions, i per defecte, quan la font no ens ha indicat la procedència hem entès que es trac-tava de veïns o veïnes de Viladecans i la Quadra Burgesa, i en conseqüència habitants en la mateixa.Els cadastres (1761) també relacionen el nombre de cases de la població: 100 cases per a Viladecans i 5 per a la Quadra Burgesa. Un total de 105 cases. L’Estado de 1787 dona un total de 120 cases i les respostes de Zamora, de 1789, 110 cases o famílies. Com veiem la disparitat es dóna entre 1787 i 1789. Pel que fa a les cases inscrites la majoria correspo-nen a veïns de Viladecans (55 cases), la propietat de la resta es distribueix entre veïns de Sant Climent, Gavà, o Barcelona, entre d’altres poblacions. A des-tacar Josep Campmany, propietari de 12 cases; Jau-me Molins, de Sant Climent de Llobregat, amb 8 o Francesc Arbolí, de Barcelona i Joan Furriol i Tor-rents, de la Quadra Burgesa, amb 4 cases cadascú.

5 Codina, Jaume; Moran, Josep; Renom, Mercè [Introduc-ció, transcripció i notes]. El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Col·lecció Textos i Estudis de Cultura Catalana, núm. 28, Curial Edicions Catalanes – Publi-cacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, pàg. 312-317.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 15

Recerca històrica

Tornant al nombre d’habitants de la nostra pobla-ció, a partir dels cadastres, se’ns planteja una altre qüestió. Tenint en compte el nombre de “famílies”/propietaris de terres de Viladecans (161), que es re-laciona en el quadre adjunt, i el nombre d’habitants acceptat per 1787 (653 habitants) ens dóna un coe-ficient de 4,05 habitants per casa, molt per sota del 5,4 atribuït per Jaume Codina per la mateixa data de 1787.6 Entre les “famílies” no hem inclòs Dídac Pocurull, rector de Viladecans, per raons òbvies. És possible que entre els 25 anys que transcorreri-en entre els cadastres i el cens de 1787 la població s’incrementi, però es una diferència substancial en només un quart de segle. Estem en un atzucac que

6 Codina, Jaume. El Delta del Llobregat i Barcelona. Gèneres i formes de vida dels segles XVI al XX, Col·lecció Hores de Catalu-nya, Editorial Ariel, Barcelona, 1971, pàg. 211-223 (sobre l’estat demogràfic del segle XVIII al Delta del Llobregat).

només la recerca resoldrà. Els registres parroquials poden ser un altre font documental a consultar, que de ben segur ajudaran a arrodonir la problemàtica de l’estudi del creixement demogràfic, d’altre ban-da incontestable, del segle XVIII.7

Estat general de la població de Viladecans, inclosa la Quadra Burgesa, l’any 1787

Homes Dones Total< 7 anys 108Solters 131 136 267Casats 116 113 229Vidus 15 34 49

Total 262 283 653

7 Ferrer, Llorenç. “Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII a partir dels registres parroquials”, a Estudis d’Història Agrària, núm. 20, 2007, pàg. 17-68.

“Caps de família” de Viladecans, inclosa la Quadra Burgesa, l’any 1761“Caps de família” Propietari de terres Cases 1 Activitat econòmica 2

1 Alaball, Jaume Viladecans2 Alborna, [Felisa – Madrona] Viladecans3 Almiral, Josep 3 Viladecans4 Almiral, Miquel Viladecans5 Almirall, Joan Viladecans6 Aloy, Bartomeu 4 Viladecans 1 Llaurador7 Amat, Agustí 5 Viladecans8 Amat, Teresa, viuda6 Viladecans9 Andavina, Ignasia, viuda Viladecans10 Andina, Geronim Viladecans11 Andina, Hereus Viladecans12 Andina, Pere Viladecans13 Aulobins, Josep Viladecans14 Badell, Francesc Viladecans15 Badell, Pere Viladecans16 Badia, Josep Viladecans Masover7 17 Barat, Climent Viladecans18 Bartomeu, Francesc Viladecans 2 Teixidor19 Bartomeu, Jaume Viladecans20 Bartomeu, Joan Viladecans21 Bartomeu, Josepa, viuda Viladecans 122 Bartomeu, Vicenç Viladecans 1 Llaurador23 Batlla, Josep Viladecans24 Bigaros, Jaume Viladecans25 Bisba de les Barraquetes, Josep Viladecans26 Bofill, Jaume Viladecans27 Bofill, Josep 8 Viladecans28 Bofill, Miquel Viladecans29 Bonet, Francesc Viladecans i la Quadra Burgesa 2 Pagès30 Bonet, Josep Viladecans31 Bonet, Maria, viuda Viladecans32 Bori, Pere Viladecans33 Bosc, Feliu Viladecans 234 Busquets, Francesc Viladecans 1 Pagès35 Calavera, Ramon Viladecans36 Campmany, Josep9 Viladecans i la Quadra Burgesa 1237 Campamà, Francesc Viladecans38 Campamà, Joan Viladecans39 Campamà, Josep Viladecans40 Campamà, Miquel Viladecans41 Campamà, Pau Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Jornaler42 Canals, Sebastià Viladecans 1 Llaurador43 Canyes, Jaume Viladecans44 Cabistany, Josep10 Viladecans45 Casanovas, Benet Viladecans 1 Jornaler

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 16

“Caps de família” Propietari de terres Cases 1 Activitat econòmica 2

46 Castany, Jaume Viladecans47 Colom, Narcís Viladecans 1 Terratinent48 Comas, Catalina, viuda Viladecans49 Comas, Joan Quadra Burgesa50 Cònsol, Joan11 Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Pagès51 Costa, Jaume Viladecans52 Costa, Josep Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Llaurador53 Costa, Pere Viladecans54 Deu, Geronim Viladecans 155 Deu, Miquel Quadra Burgesa56 Dinarés, Jaume Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Jornaler57 Diumenjo, Climent Viladecans58 Duran, Baldiri Viladecans59 Escala, Joan Viladecans60 Felip, Joan Viladecans61 Ferrer, Josep Viladecans62 Foix, Francesc Viladecans63 Foix, Jaume Viladecans64 Font “dich Blancafort”, Pau Viladecans65 Fontanet, Ramon Viladecans66 Forner, Joan Viladecans67 Forns, Joan Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Jornaler68 Folquet, Climent12 Quadra Burgesa69 Folquet, Mariana Viladecans70 Funes / Fures, Pau Viladecans71 Forment, Baldiri13 Viladecans72 Furriol i Torrents, Joan Viladecans i la Quadra Burgesa 4 Terratinent73 Gascó, Pere Viladecans 1 Apotecari74 Giralt, Joan Viladecans75 Gramanet, Bernard Viladecans76 Grau, Baldiri Viladecans77 Llagostera, Andreu Viladecans78 Llorens, Miquel14 Quadra Burgesa79 Mancús, Francesc Viladecans80 Manresa, Francesc Viladecans81 Margarit, Josep Viladecans 1 Llaurador82 Marsellach, Pere 15 Viladecans83 Mas, Josep Viladecans84 Mas, Maria, viuda Viladecans85 Mateu, Baldiri Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Jornaler86 Mateu, Pere Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Pagès87 Miarnau, Antoni Viladecans88 Miquel, Llorens Viladecans 1 Jornaler89 Miquel, Raimunda, viuda Viladecans i la Quadra Burgesa 190 Miracle, Josep Viladecans91 Mora, Francesc Viladecans92 Munera, Pere Viladecans93 Munes, Ignasi16 Viladecans 1 Jornaler94 Montmany, Josep17 Viladecans 195 Montmany, Pere Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Pagès96 Montmany, Salvador Viladecans i la Quadra Burgesa 197 Nicolau, Joan Viladecans98 Norta, Josep Viladecans99 Oliver, Joan Viladecans100 Oller, Baldiri Viladecans i la Quadra Burgesa Jornaler101 Palau, Magdalena Viladecans102 Palau, Miquel Viladecans103 Parera, Antoni Viladecans Teixidor104 Pau, Maria, viuda Viladecans i la Quadra Burgesa105 Pau, Marià Viladecans i la Quadra Burgesa106 Pau, Pere Viladecans107 Paulet, Jaume Viladecans 1 Jornaler108 Petit, Joan Viladecans109 Petit, Pere Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Llaurador110 Pi, Pau Viladecans111 Planas, Ramon Viladecans112 Preses, Francesc 18 Viladecans113 Preses, Jaume Viladecans 1 Llaurador114 Preses, Joan Viladecans115 Preses, Josep Viladecans116 Pugès, Didac Viladecans117 Puig, Jaume Viladecans

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 17

“Caps de família” Propietari de terres Cases 1 Activitat econòmica 2

118 Puigventós, Pere Viladecans119 Rabassa, Josep Viladecans120 Rauric, Ramon Viladecans121 Raventós, Josep Viladecans122 Riera, Ramon Viladecans 1123 Riba, Pau Viladecans124 Ribera, ? Viladecans125 Rocas, Francesc Viladecans126 Roig, Francesc Viladecans Masover127 Ros, Francesc Viladecans128 Rovira, Esteve Viladecans129 Rovira, Josep Viladecans130 Sabater, Jaume Viladecans131 Sala, Joan Viladecans 1 Pagès132 Saladriga, Carles Viladecans133 Cellarés, Joan 19 Viladecans134 Sanges, Joan Viladecans Masover20

135 Soler, Bautista Viladecans136 Soler, Francesc Viladecans 1 Jornaler137 Soler, Francesca, vidua Quadra Burgesa 1138 Solina, Joan Viladecans139 Solina, Miquel Viladecans140 Sues, Jaume Viladecans141 Susiachs, Joan Viladecans142 Tarres/Torres Miró, Climent21 Viladecans143 Tarres/Torres Miró, Rosalia, viuda Viladecans i laQuadra Burgesa144 Tarrida, Josep Viladecans145 Térmens, Baldiri Viladecans i la Quadra Burgesa 1 Terratinent146 Térmens, Josep Viladecans i la Quadra Burgesa147 Torres, Climent Viladecans148 Torres, Margarida, viuda Viladecans i la Quadra Burgesa 1149 Vendrell, Llorenç Viladecans150 Vendrell, Marc Viladecans 1151 Ventura Solanas, Francesc Quadra Burgesa152 Ventura, Joan Viladecans153 Vernet, Joaquim Viladecans154 Vidal, Jaume Viladecans155 Vidal, Josep Viladecans156 Vila, Climent Viladecans i la Quadra Burgesa157 Vila, Ramon Viladecans158 Vilaltella, Joan Viladecans159 Vilaltella, Josep Viladecans160 Viola, Josep Viladecans161 Viola, Tecla, viuda Viladecans

Notes:1 Estan relacionades totes les cases inscrites en el cadastre a nom de veïns de Viladecans.2 Només hem relacionat l’activitat econòmica d’aquells veïns dels quals consta l’ofici en els cadastres. Com es de suposar la majoria dels veïns

són pagesos, en diversos nivells, i jornalers.3 Aumirall.4 També podria ser Eloi Bartomeu.5 Podria ser de Gavà.6 Podria ser de Gavà.7 Masover de Josep Alòs, propietari de la Torre-roja.8 Bufill.9 Tenim dubtes de que fos de Viladecans. Cammany.10 Capistany.11 Consul.12 Fulquet.13 Furment.14 També podria ser Llorens Miquel. De ser així estaria repetit amb el núm. 88.15 Podria ser Masellac.16 Podria ser del Prat de Llobregat.17 Mummany.18 Presas.19 Sallares. Podria ser natural de Barcelona.20 Masover de Josep Alòs, propietari de la Torre-roja.21 Depenent del cognom podria estar repetit amb el núm. 147.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 18

Anton Muns González, de Cal Dimoni (1)

El llinatge Muns no era de Viladecans, certament. Però poca gent trobareu que, en tan poc temps, es

fes i fos tan viladecanenca com els Muns.Eren pagesos provinents d’Esplu-gues de Llobregat, fets fora per la pressió urbanística sobre els camps de cultiu, a la fi dels anys seixanta.Prèviament, ja havien hagut de fer les maletes després de plegar del viver de plantes que tenien al carrer Nena Cases de Sarrià, quan vivien al barri de les Corts de Bar-celona. Eren família de poca terra. L’avi, a començaments del mil nou-cents, feia de cuidador dels jardins i de l’horta de la magnífica torre modernista de Can Deu, a la plaça de la Concòrdia, i aquest és el precedent de la posterior dedi-cació familiar al cultiu de flors.L’edifici de Can Deu, a dia d’avui municipalitzat, fou convertit en Centre Cívic del Barri l’any 1986.L’Anton Muns Gonzàlez nasqué l’any 1940, un any després d’aca-bada aquella maleïda guerra per-duda per tots. Fou el fill gran del matrimoni format pel floricultor Antonio Muns Solà i Francisca Gonzàlez Gómez, mestressa de casa nascuda a Castiñeira de Se-oane –llogarret de la província d’Ourense– que havia hagut de venir a «servir» a Barcelona. Després de cursar els primers es-tudis al col·legi dels escolapis del carrer Joan Gamper i posar-se a treballar amb son pare, l’Anton fixà l’ull, i el cor, sobre Maria Clo-sas i Rovirosa, filla del manyà que hi havia a tocar de la parròquia del Remei, allà mateix, a la plaça de la Concòrdia. Es casaren l’any 1967 i vingueren a viure a Cal Di-

moni de Viladecans. Aquí hi en-gendraren dues filles, la Mireia i la Gemma.Feren niu devora el primer tros de terra que tingueren per culti-var. Cal Dimoni és una masia a la partió del terme de Sant Boi, ben a prop d’on mor el canal de la dreta del Llobregat i d’on hi ha la bas-ses que duen el mateix nom de la masia, convertides, ara, en zona especial de protecció d’aus. Els pares i en Jaume –el fill petit– això de venir a raure a Viladecans ho feren l’any 1971, al capdamunt del barri de Sales, a la Carretera de Barcelona.Quan els nouvinguts es plantaren a Viladecans, l’agricultura estava en els seus màxims de producció. Els pagesos tradicionals, amb su-ficients terres per viure’n, gairebé tots ja anaven motoritzats i trac-toritzats. Els anava la mar de bé. Però el pagès que no en tenia prou per anar un xic més enllà de men-jar patates i mongetes, se les ve-nia, o bé les llogava, i es guanyava la vida treballant a la indústria. En el pitjor dels casos en permetia, a

bon preu, l’extracció dels àrids, tan demanats pel sector de la construcció i que tanta destrossa causaren al voltant del Camí Ral. Els Muns ens vingueren a demos-trar que, adequant una mica els processos productius, un parell de famílies podia viure digna-ment cultivant poques mujades si eren amatents a les noves necessi-tats de la gent benestant.No han estat mai pagesos de sem-brar patates, carbassons i bledes per guanyar-se la vida. Ho han estat de guanyar-se-la amb pe-túnies, begònies i prímules. Als Muns no els preguntéssiu quina és la millor varietat de patata per sembrar, sinó quina és la més bo-nica de les begònies, la Begònia Murteret, la Begònia Plataionada o la Begònia d’Ala d’Angel? Eren i són pagesos dedicats a produir, a l’engròs, plantes amb flor amb finalitat decorativa. La seva acolorida i olorosa feina, ha estat de les que, a aquesta ban-da del Llobregat, més han contri-buït a alegrar-nos ulls i nassos. Ara bé, no foren els primers en el

Anton Muns, a la plaça Roja de Moscou.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 19

Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas

cultiu de flors a Viladecans. Du-rant tota la dècada dels seixanta, els que em sembla recordar que es deien Reig –i em sembla que eren de Collblanc– ja havien tingut un parell de mujades dedicades a les flors, a la zona dels Reguerons. Però no sols d’estams i pistils vivia l’Anton. Cap el tard de molts dies, després de tenir-se-les al camp amb gardènies i camèlies, se les feia al quarto fosc de Cal Dimoni amb pudents bromurs potàsics i carbonats sòdics mirant de treure del seu particular infern bellesa en blanc i negre. I és que també fou un gran fotògraf. En algun altre relat us havia dit que a Viladecans hi havia una colla de pagesos cul-tivats, a l’Anton li escauria estar al cantó dels il·lustrats.Amb ulls disposats a buscar i dei-xar-se sorprendre per qualsevol cosa, aconseguí que els seus re-trats fossin premiats del dret i del revés, aquí i fora, nacionalment i internacionalment. Per fer-vos-en una idea us faré memòria de tres dels premis de fotografia de més renom d’aquells anys.Un dels més importants fou el Negtor Espanya, segurament perquè tots els retratistes el cobe-javen, per una foto a un tren pas-sant per Viladecans, en dia de boi-ra, feta des del pont sobre la via a la Carretera de la Vila.Un altre fou el Premi Diari Pravda de l’URSS per una fotografia d’en Lluís Maria Xirinachs plantat a la porta de la presó Model de Barce-lona demanant Amnistia.I un tercer fou el «Chispa de la Vida» de la Coca-Cola propiciat pel naturalista Fèlix Rodriguez de la Fuente, sobre l’Estany Llebreta del Parc Nacional d’Aigüestortes.El Negtor era un premi ben dotat econòmicament i prou. En canvi el premi de Fèlix Rodriguez de la Fuente comportà, a més a més de la dotació monetària, un Safari Fotogràfic per Kènia. I, allà que se n’hi anà l’Anton a retratar elefants acompanyat d’altra gent premia-da. Però us volia ressenyar, es-

pecialment, el premi del concurs del diari Pravda de l’any 1977, l’any que es restablien les relaci-ons diplomàtiques entre Espanya i la URSS i s’enviava Samaranch d’ambaixador. Aquest premi li comportà un viatge per la Unió Soviètica tot pagat (segurament «por el oro de Moscú») fet amb la seva esposa Maria Closas (ella se’l pagà de la seva butxaca), acompa-nyats del gran amic –també pre-miat– Josep Maria Ribas Prous. Explicito aquest viatge perquè en sorgí una exposició fotogràfica iti-nerant visualitzada a Viladecans l’any 1980, en els mesos en què el debat, dins el PSUC, entre els que es deien «eurocomunistes» i els que eren titllats de «prosoviètics», prenia volada, abans del trenca-ment. Muns i Ribas, afalagats, complimentats i acompanyats per gent de la Casa de l’Amistat, amb més llibertat de moviments del que molta gent es creu, i creia, po-gueren retratar tot el que es posà davant de les seves Nikon i Minol-ta per servir-nos-ho després. Estic segur que la seva percepció ajudà a apaivagar, en part, la confronta-ció fratricida dels comunistes. En canvi, pel que fa a exposicions, no em sé avenir que el conjunt de la gent de Viladecans no pugués veure, per raó d’un prejudici mu-nicipal, l’exposició que en record de l’Anton fou muntada per la Fototeca Municipal de Reus amb el suport de l’IMAC i Caixa Tarra-gona, el juny de 1998.

L’Anton Muns havia mort de càncer el dia de la Mercè de l’any 1997. Jove encara. Els seus amics de Reus, on n’hi tenia molts i molt bons, organitzaren una mostra de dues-centes cinquanta fotografies –ni més, ni menys– posant-li de nom L’alba de la democràcia. Positivades totes elles per Josep M. Ribas Prous, comentades per l’historiador Pere Anguera, i complementades per aportacions del seu germà Jaume, del seu company de compromís polític Toni Baños i del propi amic Ribas Prous, constituïren una esplèndida mostra del que havia passat vint anys abans, els anys de la Transició. L’Anton, uns anys abans, els del “desencís”, sorneguerament, i seguit d’un “he he” –perquè era més que sorneguer– definia aquella època de la Transició com: “Aquells temps en que vàrem ser feliços”. Doncs això. És molt poca la gent que les ha vist. Estaria bé, em sembla a mi, que algú fes possible visionar-les a Viladecans. Sobretot a la vista de la nova transició a la que ens aboquen i, sobretot tam-bé, en benefici de la gent que en-cara no hi era.En Paco Candel, l’endemà d’anar a Reus i veure-la al Museu Co-marcal Salvador Vilaseca, escri-via al diari Avui el 23 de juny de 1998: “Confesso que mentre mira-va aquelles imatges, jo diria que interioritzant-me en el record i emmarcant-me amb les anècdo-tes, vaig deixar anar dues excla-macions: –Mare de Déu!– i –Mare meva!– i se’m van eriçar els pèls dels braços”.I acabava en Candel: “...m’hauria agradat que l’hagués vist molta gent. Em diuen que pensen por-tar-la a Viladecans i a uns altres punts de Catalunya i Espanya, una cosa així com una exposició itinerant”Aviat farà disset anys d’això...

(continuarà)

La dona i les filles d’Anton Muns a la inauguració de l’exposició “L’alba de la democràcia”, a Reus.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 20

1977: Concert de Lluis Llach en suport als treballadors de Roca

La vaga dels treballadors de la Roca, l’any 1976, va ser un dels esdeveniments més recordats pels viladecanencs. Van ser molts mesos de lluita i de resistència i va tenir un gran ressò públic.

El 19 de febrer de 1977 Lluis Llach va donar suport als treba-lladors de la Roca en un concert al poliesportiu de Viladecans. En aquest concert va estrenar la cançó “Campanades a Morts”,

en memòria de les víctimes dels successos de Vitòria de l’any 1976 on van morir cinc treba-lladors per trets de bala de la policia i hi va haver nombrosos ferits.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 80 - Setembre 2014 21

la memòria en imatgessecció a càrrec de Jaume Muns