Visquem Terrassa Especial mandat 2007-2011 - Març de 2011 (número 142)

visquemterrassa

| 142 | Març l 2011 | revista mensual d’informació municipal i ciutadana

visquem Especial mandat2007-2011

2 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

142 | Març 2011 Revista mensual d’informació municipal i ciutadana

Edició: Ajuntament de Terrassa. Serveid'Imatge i ComunicacióDirecció: Montse PratRedacció: Josep Manel MartínezDisseny: Olga Cabús i Marta SerránDocumentació: Serveis municipals iCoordinadors de DistricteProducció: Jordi Garreta, Pilar Ordoño i

Assumpta OlivéTestimonis: Isabel MarquèsFotografies aèries: Aerofotoline (JoanMoliné)Fotografies interiors i suplements deDistricte: Badia Casanova, IsabelMarquès, Juan J.Domínguez, Pla deBarris, Arcadie, Kern Pharma, GISA,

Consell Esportiu del Vallès Occidental,Fundación Cultural Miguel Hernández,Associació Euroavia Terrassa, DualMultimedia, Jordi Cañameras,Fotocataerea, Euroavia Terrassa, ParcAudiovisual de Catalunya, Leitat, IES Sta.Eulàlia, Marta Serrán, Susanna Torres,Serveis municipals i Arxiu Municipal.

Correcció: Isabel CamaImpressió: GratesaDistribució: BCN TerrassaDipòsit legal: B-16102-82 090.000 exemplars

[email protected]

visquemterrassa Especial mandat 2007-2011

L'evolució de Terrassa els darrers quatreanys ha estat marcada per la realitzaciódel Pla de Mandat 2007-2011, fruit delPacte de Govern subscrit per les forcespolítiques majoritàries a l'Ajuntament(PSC, ICV-EUiA i ERC) a partir dels resul-tats de les darreres eleccions municipals.Aquest document, que constitueix uncompromís amb els ciutadans, desen-volupa el Pacte i el concreta en tot un se-guit d'actuacions dutes a terme en tots elsàmbits de la gestió municipal. El dissenyde la ciutat durant aquest període s'habasat, així, en cinc grans eixos es-tratègics: les persones, el territori, l'activi-tat econòmica, la innovació i el progrés, iel lideratge en l'entorn.La crisi econòmica ha obligat a adaptar, apartir de la meitat del mandat, aquest full

de ruta a la nova realitat i les necessitatsde la població per fer-hi front.El resultat de tot aquest camí és el modelde ciutat que ja és una realitat en moltsaspectes i que es va dibuixant també end'altres. Aquest Visquem especial recorre, des dediversos àmbits, les actuacions mésdestacades del mandat a tota la ciutat.Amb l'objectiu d'acostar a cadascú allòque li és més proper, aquest balanç ge-neral es completa amb un suplement es-pecífic per a cada Districte, en què esrecullen els aspectes més rellevants dutsa terme en els barris.Tot plegat, amb l'objectiu d'oferir una einaútil, de consulta per a totes les ciutadanesi tots els ciutadans, que també han estatprotagonistes d'aquest període.

Introducció Editorial Inversions i pla anticrisiGrans inversionsTransformació a tots nivellsFormació i ocupació Economia i innovacióOrbital 40Parc Audiovisual de CatalunyaComerç i Turisme EducacióEl futur és a les aulesUna ciutat universitària per al segle XXI PersonesServeis SocialsEquipamentsIgualtat i joventutGent GranDiscapacitats i nouvinguts Participació Ciutat en transformació Parc de VallparadísParcs urbansPlans de BarriRamblaPlaces Comunicacions i mobilitat MetroB40Mobilitat més seguraRondes i rotondes Ciutat verda i sostenibilitat CulturaTeatre PrincipalEquipaments culturalsSeu d’Ègara Esports LideratgeTerrassa, ciutat líder en xarxes L’opinió dels grups

municipals

23

468

101213

1416

181920212223

2426272830

3234363840

42444648

5051

Integrants delConsistori 2007-2011

En els quatre anys que van entre 2007 i2011 Terrassa ha fet un salt endavant ex-traordinari. Aquesta edició especial delVisquem Terrassa ofereix una visió panorà-mica de la tasca que hem portat a termedes de l'Ajuntament, tenint sempre com aprioritat les persones i les famílies, els in-teressos generals de la nostra ciutat. Laresposta a la crisi econòmica que va pro-duir-se a mitjans del 2008 ha marcat,sens dubte, el mandat que ara és a propd'acabar i del qual oferim un ampli balançen aquesta publicació. I en aquesta respos-ta, que ens va portar a ser la primera ciutatcatalana i espanyola que va dissenyar unpla anti-crisi, hem posat en primer lloc lespersones i famílies que pateixen més di-rectament l'impacte de la situació econò-mica i de les dificultats laborals. Això voldir augmentar molt notablement el pressu-post destinat a serveis i prestacions socialsaixí com els programes de formació, de re-ciclatge professional i d'ocupació tempo-ral.Per altra banda, la prioritat ha estat tam-bé l'impuls a l'activitat econòmica, ambl'objectiu de contribuir a crear oportunitatsde desenvolupament i llocs de treball. Enaquest sentit, l'actuació central ha estatl'impuls del Parc Científic i Tecnològic deTerrassa, Orbital 40, amb la col.laboracióde l'UPC i del centre tecnològic terrassenc

Leitat, un dels més destacats al nostre pa-ís. L'estratègia de futur de la nostra ciutatestà centrada en la innovació, en la cièn-cia, en les noves tecnologies i en sectorsde grans oportunitats com la salut i farmà-cia, l'òptica i fotònica, l'audiovisual, l'ali-mentació, el tèxtil tècnic, l'aeronàutica, lesenergies sostenibles… A més d'altres líniesd'actuació per fomentar l'activitat indus-trial, comercial i de serveis, aquesta apos-ta de futur ens situa com una de les ciu-tats millor preparades del nostre país peratraure inversions i generar oportunitatseconòmiques i laborals en els propersanys.El tercer gran eix ha estat el desplegamentd'un potent programa d'inversions públi-ques de l'Ajuntament, del Govern de la Ge-neralitat de Catalunya i del Govern d'Es-

panya. Més de 700 milions d'euros hanestat invertits a Terrassa en els darrersanys: ha estat la major onada d'inversiópública de la nostra història. Ja té -i tindràencara més en el futur- un impacte positiuen el benestar i la qualitat de vida de lespersones, a tots els barris i districtes de laciutat, al mateix temps que ens ofereix in-fraestructures i equipaments que contri-buiran a fer de Terrassa una ciutat mésatractiva i millor comunicada per generarriquesa i ocupació. La renovada Ramblad'Ègara, el Parc de Vallparadís, el futurMetro de Terrassa, l'autovia orbital B40,les escoles, l'ampliació de l'Hospital deTerrassa, el Palau de Justícia, el centre detractament de residus o la depuradora, elsequipaments cívics i esportius, les milloresurbanístiques a tots els districtes de la ciu-tat: aquests són alguns dels principals re-ferents d'un nou paisatge terrassenc. Eld'una gran ciutat del segle XXI, que té laforça i l'empenta necessàries per trobarnoves respostes als reptes del present i perconstruir un futur millor, de benestar i deprogrés, per a tothom.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |3

La força d'una granciutat que estem fentmillor per a tothom

Pere Navarro i MoreraAlcalde de Terrassa

Facebook: Pere Navarro MoreraBlog: www.perenavarro.blogspot.comCorreu: [email protected]

editorial

Govern municipal: Jordi Labòria (PSC), l’alcalde Pere Navarro, Manuel Pérez (ICV-EUiA) iIsaac Albert (ERC)


inversions i foment de l’ocupació

+ inversions =+ oportunitats per a tothom

En infraestructures, serveis i equipaments, durant el darrer mandat, la ciutat ha fet un saltendavant de proporcions mai conegudes. Més de 700 milions d'euros d'inversions provi-nents de la Generalitat, del Govern espanyol i del mateix Ajuntament, fan de Terrassa la ciu-tat que més volum d'inversió ha rebut els darrers quatre anys a Catalunya, després de Bar-celona.Aquesta injecció de diners ha permès realitzar alguns dels grans projectes de ciutat i, alho-ra, oferir ocupació a moltes persones a través de les empreses que els han dut a terme. D’a-

Metro 321 milions €B-40 80 milions €

Parc Audiovisual

4,8 milions €

TeatrePrincipal 11 milions €

Palau de Justícia 18,6 milions €



Plans de Barri 37 milions €Rambla 5,6 milions €

Hospital deTerrassa

42,9 milions €

Parc de Vallparadís 5,3 milions €

questa manera, s’ha aconseguit un doble objectiu: millorar la qualitat de vida dels terras-sencs i terrassenques i generar noves oportunitats de treball en un dels moments econòmi-cament més crítics de les darreres dècades. El Metro de Terrassa, la B-40, la nova rambla d'Ègara, la finalització del Parc de Vallpa-radís, el nou Palau de Justícia, les inversions en equipaments sanitaris, les noves escolescreades i ampliades, els nous equipaments cívics, la recuperació de la Seu d'Ègara,i el nouTeatre Principal, són els noms propis més destacats d'aquest nou escenari terrassenc.

Escoles 44,1 milions €



Una gran transformació La culminació de diversos projec-tes urbanístics de gran abast hatransformat la fesomia de la ciutatde manera radical els darrersquatre anys. Això ha estat possiblegràcies a grans inversions, comles provinents de l'Estat a travésdel Fons Estatal d'Inversió Local(FEIL) i el Fons Estatals per al'Ocupació i la Sostenibiliat Local(FEOSL). Però el canvi no tan sols s'ha re-flectit de cara a l'exterior. Tambés'ha fet una inversió important enla millora d'infraestructuresmenys visibles però absolutamentbàsiques, com ara la xarxa de sa-nejament. A més, la ciutat ha vis-cut un canvi intern gràcies a l'im-puls de noves eines per a la millo-ra de la cohesió social i la quali-tat de vida, a través dels Plans deBarri del Districte 2 i la Maurina,cofinançats per l'Ajuntament i laGeneralitat, sense oblidar elsnous habitatges de protecció ofi-cial i la millora dels equipamentsi serveis bàsics.

La Rambla d’ÈgaraAmb la nova Rambla, fruit d’un procés de participació ciutadana, la ciutat guanyaun espai urbà remodelat, pensat per als vianants, per al transport públic i que hatingut en compte la dinamització comercial de la zona. En total, l’Ajuntament i laGeneralitat hi han destinat 5,6 milions d’euros.

Plans de barriEl Pla de Barris del D2 ha significat unainversió de 17 milions d’euros a la quals’ha donat continuïtat amb un contrac-te-programa de 4 milions d’euros. AlPla de Barris de la Maurina es destina-ran 16 milions d’euros fins al 2012.

Cultura i patrimoniTerrassa ha recuperat l’esplendor i la ri-quesa artística i arquitectònica única aEuropa de la Seu d’Ègara, antiga seu delbisbat d’Ègara (segles V-VIII). Finalitza ai-xí una actuació de deu anys i més de 12milions d’euros. Cal destacar també la re-cuperació del Teatre Principal, 13,5 mi-lions d’euros destinats a un dels millorsequipaments culturals de Catalunya.

Serveis a les personesDestaca el nou CAP Antoni Creus, amb3,4 milions d’euros, i diverses milloresa l’Hospital de Terrassa, al qual la Ge-neralitat ha aportat 43 milions d’euros.La inversió en escoles durant el mandatha estat de 44,1 milions d’euros.


Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL)El Fons Estatal d’Inversió Local del 2009 ha suposat una in-versió de 35.775.700 euros, que han servit per finançar untotal de 73 projectes i per generar llocs de treball per a1.879 persones. Entre les actuacions, destaquen projectestan importants com la reforma del Parc de Sant Jordi, la reur-banització de l’av. de Barcelona o el poliesportiu del D2.

Fons Estatal per a l’Ocupació i laSostenibilitat Local (FEOSL)Aquest fons estatal del 2010 ha destinat 22.296.601 eu-ros a la ciutat. Entre els projectes duts a terme destaquenla rehabilitació de la façana del Parc Audiovisual de Cata-lunya i la finalització del Parc de Vallparadís. Un 20% s’hadestinat a educació i serveis socials.

Aigües i sanejamentLa Depuradora de les Fonts s’ha am-pliat amb un cost de 28 milions d’eu-ros. Destaca també la xarxa de saneja-ment de les Martines i el telecontrol d’ai-gües residuals, 3,9 milions d’euros fi-nançats en un 80% pel Fons de Cohesió.

Habitatge públicEl programa d’habitatge s’ha adaptat a la nova situació econòmica i social, i s’hanpotenciat els habitatges públics de lloguer. En total, durant aquest mandat, s’ha lliu-rat un total de 1.332 habitatges, 114 dels quals són de nova promoció de venda,95 de nova promoció de lloguer, 112 són habitatges adjudicats del parc públic delloguer i 1.011 habitatges lliurats mitjançant el servei de mediació (Borsa Jove i Bor-sa de Lloguer Social). Hi ha 838 habitatges en fase de redacció de projecte.




Més de 29 milions d’euros desti-nats a finançar polítiques activesd’ocupació des del 2007

Fons Estatal d’Inversió Local:1.879 persones contractades l’any2009

Fons Estatal per a l’Ocupació i laSostenibilitat Local: més de 500persones contractades el 2010

Plans Extraordinaris d’OcupacióLocal de la Generalitat: 433 person-es d’inserció laboral difícil contrac-tades el 2010

Prioritat en la formació i la inserció laboral

Mari Carmen López Treballadora a Foment

Sóc tècnica mediambiental i he estatcontractada per Foment de Terrassa.

L’any passat em vaig quedar a l’atur i em vaigapuntar a l’Oficina de Treball, a través d’ells vaigpassar una selecció per formar part dels Plans Ex-traordinaris d’Ocupació Local. Durant sis mesos,he treballat com a informadora mediambientaljuntament amb un equip de tres persones. Ara hesignat un contracte d’un any per a un projecte percrear la figura d’agent energètic d’edificis.

Sergio Giner Losson Couture

La nostra empresa es dedica a l’altacostura per a senyora i vam presentar

el nostre projecte a la Regidoria de Cultura. Ales-hores, Foment de Terrassa ens va oferir un lloguereconòmic al Viver d’Empreses. La veritat és queestem molt contents i còmodes treballant enaquestes instal·lacions tant per les prestacions queofereixen com per la seva ubicació. A la vegadacrec que aportem valor afegit a la ciutat perquèpotenciem el seu sector tèxtil. La nostra firma témolt bones perspectives i ara comencem a exten-dren’s més enllà del territori nacional.

El Viver d’Empreses de Foment ésun espai dedicat a donar suport ales persones emprenedorses quevulguin crear el seu propi negoci

Maria José Carmona Borsa de treball

Treballava com a administrativa i emvaig quedar a l’atur. A través de Fo-

ment vaig aconseguir fer cursos de forma gratuïtaper actualitzar els meus coneixements informàtics,també em van ensenyar a fer recerca de feina através de portals i a presentar un bon currículum.Va ser aleshores que em vaig incorporar a la sevaborsa de treball i poc després vaig trobar feina. Empreocupava molt l’edat i la veritat és que esticmolt agraïda a Foment perquè tenen un tractemolt amable i em van animar molt.

Servei d’Ocupabilitat de Foment:

Servei a les empreses de Foment de Terras-sa SA:

Només l’any passat, Foment de Terrassa encol·laboració amb el SOC, va oferir 71 ac-cions formatives, amb un total de 8.640 ho-res de formació adreçades a 1.278 alumnes

El Campus Professional Vallpara-dís neix el 2007 impulsat per l’A-juntament per facilitar diversesofertes de formació. Té la seu al’edifici de l’antic l’IES Vallpara-dís, a Can Jofresa. Disposa de 26aules i 6 tallers. Actualment acullmúltiples propostes formatives,com els estudis d’Imatge i Soadscrits a l’Institut Santa Eulàlia.El 2008 es va inaugurar un platódestinat als estudiants d’aquestscicles, a l’antic gimnàs de l’IES

L’ocupació en xifresi dades

A l’abril del 2008 ja es va impul-sar un Pla de mesures prioritàriesdavant la crisi econòmica, con-cretament amb 10 mesures. Esva redactar un full de ruta inicialper articular diferents iniciativesdes dels diversos sectors de l’Ad-ministració, econòmics, socials ifinancers. L’aprofundiment de lacrisi durant el 2009 va fer anarmés enllà aquest pla inicial i almes de juliol es va signar el Pac-te de Terrassa per la cohesió da-vant la crisi, subscrit per les cincforces polítiques representades alconsistori.


Serveis d’orientació laboral:33.000 persones ateses durantels últims 4 anys

Del 2007 al 2010, el nombred’usuaris atesos s’ha multiplicatper 2,3 i el 50% dels aturats dela ciutat han rebut un acompa-nyament personalitzat, traduït en89.000 actuacions

Plans d’actuació temporal perafavorir la contractació de personesen situació d’atur: 1.340 personescontractades els darrers 4 anys

Contractes de formació-ocu-pació a través d’escoles tallers,tallers ocupacionals i cases d’ofi-

cis: 430 persones formades icontractades els últims 4 anys Plans d’actuació temporal per

millorar la qualificació profes-sional de persones en situaciód’atur, especialment joves: mésde 26.000 hores de formació amés de 3.400 persones

Projectes innovadors en elcamp de l’ocupació: creació del’agent energètic per a edificis,noves competències per a tre-balladors en atur provinents delsector industrial, o la xarxa in-novadora per a col·lectius deltèxtil

Enric Rius i JosepMaria Montserrat Coordinació i Assessora-

ment SL

Estem molt contents que Foment doni l’oportuni-tat de facilitar a les empreses de nova creació ins-tal·lacions i serveis per desenvolupar-se. Nosaltressom una consultoria especialitzada en la recercade finançament en l’àmbit empresarial. Vam rebreassessorament per part de Foment per tal d’elabo-rar el pla i se’ns va adjudicar un despatx que femservir molt. Recentment, hem organitzat unes jor-nades sectorials, col·laborem en projectes de l’Ad-ministració i ajudem a reactivar el teixit industrialde la ciutat.

Antonio García Alumne Campus Professional, 58 anys

Toda la vida había trabajado de ca-mionero y ya en el 2009 hice un cur-

so de paleta en el Campus Professional de Vallpa-radís para trabajar en el sector de la construcciónya que estaba en paro. Ahora estoy haciendo unsegundo curso de carpintería de aluminio en elcual combinamos clases teóricas, prácticas en eltaller y prácticas en una empresa. Creo que tengobuenas oportunidades laborales porque encajomuy bien en la empresa donde hago las prácticas.

Edgar Trujillo Alumne del Campus Professional, 20

anys

A primer de batxillerat vaig abando-nar els estudis i em vaig posar a treballar peròmés endavant em vaig quedar a l’atur. Va seraleshores que em vaig assabentar que feien uncurs de llauneria. El curs té una durada d’un any.El primer mes i mig de curs hem fet molta teoriai hem après a familiaritzar-nos amb les eines i elsmaterials. Ara fem més pràctiques al taller i ensencarreguem de restaurar radiadors i de fer elmanteniment d’instal·lacions de centres cívics.De moment toca estudiar, aprendre molt i des-prés buscar feina, cal estar ben preparat.

Ho sabies?Durant els últims 4 anys Foment de Terrassa ha atès 33..889977 eemmpprreenneeddoorrss; ha creat 220055 eemmpprreesseess;

ha fet tasques de prospecció amb 11..113322 eemmpprreesseess per informar-les dels serveis que des de Fomentse’ls ofereix; ha ofert 11..006677 hhoorreess ddee ffoorrmmaacciióó en qüestions empresarials i ha ofert formació con-

tínua per a la millora de la competitivitat de les empreses a 22..557700 ttrreebbaallllaaddoorrss ii ttrreebbaallllaaddoorreess.


Servei de Formació de Foment de Terrassa

Mitjançant programes com les noves Casesd’Oficis o el programa Suma’t, l’Ajuntamentofereix orientació, formació i pràctica profes-sional en camps com l’electricitat o el comerç

Del 2007 al 2010 el nombre d’u-suaris atesos per Foment s’hamultiplicat per 2,3. El 50% delsaturats ha rebut acompanyament

l’Aula de Recerca Intensiva deFeina és un nou recurs amb quècompta Foment gràcies a un con-veni entre el SOC i l’Ajuntament.El seu objectiu és accelerar la in-serció laboral de les persones enatur. L’Aula posa al servei delsaturats tècnics orientadors i einesper buscar feina de manera mésintensiva i sistemàtica a travésdels diversos portals d’internetque aglutinen la majoria d’ofertesde feina que surten al mercat


economia i innovació

El districte tecnològic dela ciutat emprèn el vol

El Ministeri de Ciència i Innovacióha concedit a Terrassa la distincióde Ciutat de la Ciència i la Inno-vació, en reconeixement a l’esforçfet per l’Ajuntament per potenciarel coneixement i les infraestructuresinnovadores, científiques, tecnolò-giques i socials, i propiciar el canvicap a un model econòmic sosteni-ble. En aquest sentit, cal destacarel Parc Científic i Tecnològic Orbi-tal 40, promogut pel consistori con-juntament amb la UPC i Leitat,considerat per la Generalitat comun dels 10 principals pols de de-senvolupament al nostre país. Par-lem de 500.000 m2 al servei del co-neixement, la innovació i l’activi-tat empresarial situats al nord de laciutat, sobre l’eix de l’autoviaB-40. S’estructura basant-se en unanell de clústers (concentracionsd’empreses i institucions interrela-cionades que actuen en una matei-xa activitat productiva) de sectorscom ara la salut, l’àrea audiovisualo l’òptica i fotònica. Orbital 40aprofitarà la condició de Terrassacom a segona ciutat universitàriade Catalunya, amb 15.000 estu-diants i 104 titulacions.

El Consorci de la Zona Franca invertirà 16 milions d’euros enla construcció del Nexus III, edifici que dinamitzarà la transfe-rència tecnològica entre universitat i empresa, especialmenten aeronàutica. El campus de la UPC té 37 grups de recerca.

Manuel PérezTinent d’alcalde de l’Àrea d’In-novació i DesenvolupamentEstratègic i Econòmic

Terrassa ha fet una apostanítida i ambiciosa per associar el seuteixit econòmic, productiu i formatiu alsfonaments de la innovació i la creativi-tat, la millor garantia de futur per unaeconomia productiva, capaç de generarmés i millor ocupació. Hem col·laboratestretament amb les empreses méscompetitives del nostre territori a travésdel Pla de la innovació i hem establertun full de ruta per desenvolupar el ParcCientífic i Tecnològic de Terrassa Orbi-tal 40, tot un repte de futur.


Pere Navarro Alcalde de Terrassa

El Parc Orbital 40 és unaaposta de futur que es pot

convertir en una locomotora de l'economiaterrassenca, capaç de generar oportuni-tats, riquesa i llocs de treball. Les noves in-fraestructures de comunicacions, la col·la-boració entre la universitat i l'empresa, l'a-posta pel talent i la tecnologia, el suportdels governs català i espanyol (que situenla ciutat entre les més destacades del paísen ciència i innovació), i el dinamisme dela indústria, els serveis i el comerç, seranclaus per impulsar una etapa de desenvo-lupament sostenible i de creació d'ocupa-ció estable i de qualitat.

Antoni Giró Rector de la UPC

És molt important l’existènciade parcs científics i tecnolò-

gics per revaloritzar el coneixement i fer uncanvi de paradigma en el sector industrial.Aquí a Terrassa, la UPC té una concentra-ció important d’estudis universitaris d’òpti-ca i multimèdia, i diversos grups de recer-ca que sens dubte poden contribuir a donarvida i oportunitats a Orbital 40. Pensemque la proximitat entre centres de recerca iempreses ajuda a generar noves idees ioportunitats, i és per això que estem dipo-sats a traslladar els nostres equips de recer-ca a les instal·lacions del Parc.

Eusebi Cima President de Leitat

Orbital 40 és una aposta defutur per a la ciutat i per al seu

desenvolupament econòmic, totalment im-prescindible en una economia industrialitza-da. Per dur-la a terme es necessiten infraes-tructures amb uns components de molt va-lor afegit, d’altes tecnologies i de molta in-novació. El Parc comptarà amb els serveisdel Centre Tecnològic Leitat, que té com afinalitat subministrar noves tecnologies a lesempreses per al seu desenvolupament.

Ho sabies? La distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació repercutirà positivament en la promoció de la ciu-

tat nacionalment i internacionalment en l’àmbit de l’R+D+I i facilitarà el desenvolupament de pro-jectes innovadors que impulsin sectors estratègics i generin llocs de treball. Recentment, Orbital 40

s’ha adherit a l'Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya, que n’agrupa 80 a tot l’Estat.


La Franja Nord té 300.000 m2 per aprojectes empresarials relacionatsamb la nova economia. Es podran cre-ar entre 10 i 15 mil llocs de treball.

El nou edifici Leitat compta amb unnou edifici de 9.000 m2 amb instal·la-cions d’avantguarda on treballen 220investigadors.

El PAC, amb 50.000 m2 acull 20 em-preses residents, 50 vinculades i mésde 60 rodatges anuals. Compta amb 2platós i 2 més que s’estan construïnt.

Sectors com ara salut, alimentació,audiovisual, tèxtil tècnic, òptica i fotò-nica, aeronàutica o ecotecnologies,conformen un fort potencial de futur.


L’any 2010 el PAC va acollir 62rodatges, amb una mitjana demés de 100 professionals perrodatge. D’aquesta manera, Te-rrassa es converteix en la terce-ra ciutat de Catalunya en nom-bre de filmacions

Més de 4,8 millions d’euros, fi-nançats pel FEOSL, han costatla rehabilitació de la façana i lescobertes de l’edifici de l’anticHospital del Tòrax, per convertir-lo en el centre d’activitat delPAC

el sector

Terrassaliderael sector

Terrassalideraaudiovisualaudiovisual

El PAC està desenvolupant l’Au-diovisual Living Lab de Terrassa,un laboratori per provar produc-tes audiovisuals abans de llan-çar-los al mercat. Compta ambun crèdit del Ministeri de Ciènciai Innovació de 4,8 milions d’eu-ros.

El PAC compta amb dos platósen funcionament i dos en cons-trucció, amb un Parc Empresa-rial, un Centre de Producció iacollirà l’Arxiu de la Filmotecade Catalunya

Parc Audiovisual de Catalunya



Ho sabies? L’any 2007 la Generalitat va declarar la Fira Modernista Festa d’Interès Turístic Local de Catalunya. El

2010, va obtenir el premi de Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques en la categoria d’activitatsturístiques atorgat per l’Associació Catalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fundació per al

Foment de la Comunicació i el Desenvolupament. Més de 100.000 persones hi han passat en cada edició.


L’Ajuntament està ultimant, amb el con-sens dels comerciants, un Pla Estratègicde Comerç que permetrà desenvoluparpolítiques de dinamització fins al 2025.Durant aquest mandat destaquen actua-cions com la campanya “Obert perobres”, feta el 2008 perquè els comer-ciants de la Rambla patissin al menyspossible la incidència de les obres. Cal te-nir en compte també la modernització imillora dels mercats municipals, desen-volupada a través dels Plans de ReformesIntegrals. S’han fet els estudis sobre la di-namització comercial de la zona oest de laciutat i el de senyalització als eixos comer-cials de Ca n’Anglada, Sant Pere i Terras-sa Nord. Finalment, s’ha portat a terme elprojecte solidari Cafè Terrassa, ambl’ONG Alternativa 3 i la campanya “Boti-ga amiga” per potenciar la proximitatamb la ciutadania.

Turisme per a tots els gustos

La ciutat lidera i presideix la Xarxa deTurisme Industrial de Catalunya, XATIC,formada per 22 municipis. Durantaquest mandat s’ha executat el Pla deDinamització del Producte Turístic In-dustrial i la Innovació Tecnològica, ambel qual s’han assolit els objectius depromoció d’aquest tipus de turisme i detreball en xarxa. Terrassa també s’ha

posicionat en el sector delturisme de negocis amb la creació d’unespai web que ofereix informació espe-cífica. El turisme de tipus cultural s’hapotenciat a la ciutat amb la promoció dela Seu d’Ègara i la creació de “La rutade la llana”, que permet conèixer el re-corregut de la llana des de la seva arri-bada en bales fins a l’obtenció del teixit

acabat, tot recorrent una sèrie d'edificisi espais emblemàtics que formen partdel llegat històric de la ciutat. Aquestase suma a altres rutes modernistes, com“El modernisme amb els 5 sentits”. Perl’últim, cal destacar el turisme en en-torns naturals, com “La ruta del Camídels Monjos” o la ruta en bicicleta demuntanya “Ruta de les fonts”.

Terrassa es posiciona coma capital gastronòmicaamb la creació i l’impulsde productes autòctonscom la botifarra terregada

o el cigró menut. Tambéimpulsa campanyes com la

Tardor de Caça i Bolets.

La ciutat ha proposat a diferents ar-tesans locals la creació d’objectesper promocionar la ciutat, una ma-nera d’unir promoció turística i co-

mercial, fent-ne present l’artesania.

Aposta pel comerçde proximitat


educació

El futur és a les aules

Formació ProfessionalL’Ajuntament ha estat pioner creant un campus professional i

el Consell de la Formació Professional, integrat per agents edu-catius, socials i econòmics amb l’objectiu de fomentar la forma-ció professional i la plena inserció laboral dels joves de la ciutat.

Altres escoles municipalsTerrassa també compta amb l’Escola Municipal de Música,

l’Escola La Llar i l’Escola d’Art, totes tres municipals. Tambétenim una Escola Oficial d’Idiomes i sis centres d’educació es-pecial (dos de municipals).

Ampliació Escola Bressol Moisès

Nova Escola Bressol Somriures

Ampliació Escola Bisbat d’Ègara Ampliació Escola Enxaneta

El futur és a les aulesLa ciutat compta amb 54 centres públics i concertats de primària amb més de 20.800alumnes, i amb 26 centres públics i concertats de secundària amb més de 8.000 alumnes.Les escoles bressol públiques són 14, 11 de les quals són municipals i 3 de la Generalitat,amb una oferta de 1.165 places públiques (907 als centres municipals). L’oferta d’FPpassa per 42 cicles formatius, 9 dels quals són de nova creació en el darrer mandat. D’aquests, 19 s’ofereixen en centres públics on estudien més de 1.200 alumnes.


Ho sabies? Des del juny de 2007 han entrat en funcionament ssiiss nnoovveess eessccoolleess ppúúbblliiqquueess: Serra de l’Obac, Roser Capdevila, Roc A-labern, El Vapor, Nova Electra, i Can Montllor. S’han reformat les escoles Sant Llorenç, Abat Marcet i França. S’han am-pliat el Bisbat d’Ègara, Marquès Casals i Enxaneta. S’ha fet un nou institut, el Mont Perdut, i s’ha ampliat el Montserrat

Roig i l’Investigador Blanxart. S’ha posat en marxa l’oonnzzeennaa eessccoollaa bbrreessssooll mmuunniicciippaall, Somriures, i s’ha ampliat la Moisès.

educació

Nova Escola Roc Alabern

Nova Escola Roser Capdevila

Campus Professional Vallparadís

Escola França


educació

La ciutat universitàriadel segle XXI

Dani Adan 3r curs de cinema a l’ES-

CAC

Soy cubano residente enEstados Unidos y he venido a estudiaral ESCAC porque es una de las 10 o 15mejores escuelas de cine de todo elmundo, la formación que nos dan esexcelente. Vivo en Terrassa y mi inten-ción es quedarme aquí cuando terminelos estudios, me gusta la ciudad y estábien comunicada, todo dependerá deltrabajo que encuentre pero no quierovolver a Estados Unidos.

Edgar Cardoso 5è d’Enginyeria Aeronàu-

tica a la UPC

Sempre he tingut interèsper l’espai, per això vaig decidir estu-diar aquesta carrera, ara només emqueda l’últim any i entregar el projec-te. Aquí a Terrassa és l’únic lloc deCatalunya on fan Enginyeria Superiori vaig decidir fer-la aquí per proximi-tat, si no havia d’anar a estudiar aMadrid. Visc a Sant Joan de Vilatorra-da i em desplaço amb tren des deManresa.

Sílvia Baró 2n d’Òptica i Optometria

a la UPC

No sabia quina carrera feri he començat Òptica per veure comem va. De moment m’agrada i crecque ha estat una bona tria. A Catalun-ya només s’imparteixen aquests estu-dis a Terrassa, per això he vingut aquí.Em desplaço amb autobús i Ferroca-rrils de la Generalitat des de Sant Cu-gat del Vallès, on visc. M’agradariaque la nostra facultat estigués més in-tegrada al campus.

Campus Mútua Vapor Universitàri Futur campus de Torrebonica

Escola Industrial

Escola Universitària d’Òptica i Optometria


Ho sabies? La ciutat té 1122..000000 aalluummnneess mmaattrriiccuullaattss i ofereix 110044 ttiittuullaacciioonnss ooffiicciiaallss. La Uni-versitat Politècnica de Catalunya compta en l’actualitat amb 3377 ggrruuppss ddee rreecceerrccaa i

projecta el centre Nexus III a l’entorn del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Or-bital 40, per dinamitzar la transferència tecnològica entre universitat i empresa.

educació

Piermario Salerno 2n d’Interpretació a l’Institut

del Teatre

Vaig venir a Barcelona d’E-rasmus i vaig conèixer aquest institut. Emva interessar molt perquè aquí a Terrassaes treballa molt el gest, que és l’especialit-zació que volia fer. Amb el Pla de Bolonyaho han suprimit en moltíssims centres. Ésuna disciplina molt visual en què treballemmolt el cos: fem dansa, mim, titelles, etc.Visc a Terrassa per comoditat, penso queés una ciutat que té moltes possibilitatsperò, en canvi, li falta vida universitària.

Laura Pardo 3r any de metge resident al

Campus Mútua de Terrassa

Estudié Medicina en Zarago-za y elegí el Campus de Terrassa para ha-cer la especialidad de Aparato Digestivoporque tenía buenas referencias. Está muybien organizado, ya que los residentes po-demos rotar por distintas especialidades yconocer bien el funcionamiento del centroy a sus pacientes. Me gusta esta ciudad yde momento me quedaré a vivir aquí. Loque más me gusta es la zona peatonal delcentro y su buena comunicación.

Maria Vilanova 2n curs Grau en Direcció,

Comerç i Distribució (ESCODI)

Sóc de la Ribera d’Ebre ihe vingut estudiar aquí a Terrassa per-què aquesta carrera és un títol propi,adscrit a la Universitat Autònoma deBarcelona, que només es fa aquí. So-vint tenim ponències d’experts queens transmeten les seves experiènciesen el sector del comerç. Terrassa m’a-grada tant per la seva història com pelseu comerç, té un centre molt dinàmici interessant de conèixer.

Terrassa és la segonaciutat universitària deCatalunya i acull en l’ac-tualitat centres de cincuniversitats diferents, nouescoles universitàries il’Hospital UniversitariMútua de Terrassa. Caldestacar també apostesde futur com la del Cam-pus de Ciències de la Sa-lut de Torrebonica, queconvertirà l’Hospital deTerrassa en universitari através de la UAB. La ciu-tat compta amb centressingulars com l’EscolaSuperior de Cinema i Au-diovisuals de Catalunya,l’Escola Superior de Co-merç i Distribució ol’Institut del Teatre. Ésuna de les tres ciutats del’Estat on es pot cursarEnginyeria Aeronàutica.

ESCAC

Enginyeria Aeronàutica

Campus UPC


Isaac AlbertTinent d’alcalde de l’Àread’Acció Social i Drets Civils

Els municipis són el primerespai de socialització políti-

ca i de prestació de serveis a les perso-nes. Això vol dir que, fins i tot quan notenim les competències, hem de donarresposta a les necessitats que ens plan-tegen les persones que viuen a les nos-tres ciutats, vinguin d’on vinguin, parlincom parlin.Treballem per la igualtat d’oportunitats.Però no és l’objectiu final. És el punt departida del dret a decidir, el dret a la lli-bertat, el dret a escollir quina vida es volviure i com es vol viure.

serveis a les persones

Prioritat a l’atenció socialEl nombre de persones ateses per serveis socials s'ha doblat en-tre 2007 i 2010, arribant a prop de les 30.000. Gairebé el 14%de la població ha rebut algun tipus de servei o prestació muni-cipal de caràcter social, un increment degut tant a l'augment denecessitats socials bàsiques, arrel de la crisi econòmica, com aldesplegament de la nova legislació en matèria de serveis so-cials i en atenció a la dependència. Durant aquest temps, tam-bé s’ha fet una diagnosi de l’exclusió social com a eina per aldisseny i l’aplicació de les polítiques socials.

Ajuts econòmics concedits Persones ateses pels Serveis d’Aten-ció Domiciliària

Des de maig de 2007 fins adesembre 2010, 4.617persones han estat benefi-ciàries dels serveis i presta-cions de la llei de la depen-dència.

Llei de la dependència


Ho sabies? El Pla d’Equipaments Cívics (2009-2018) preveu

una inversió de 17,2 milions d’euros per ampliar laxarxa de centres i reordenar-ne el funcionament.


El Pla d’Equipaments Cívics dóna resposta a les necessitats provocades per l’incrementpoblacional, el fet migratori, el progressiu envelliment de la societat o el sorgiment denous models familiars. Hi destaca la prioritat d’establir una major coordinació entre elscentres dels diferents territoris, amb altres tipus d’equipaments i amb els que són titulari-tat d’altres administracions, que permeti oferir un major ús i un servei de més qualitat alsciutadans. També es busca l’equilibri territorial pel que fa als mitjans i recursos

El nou Pla d’Equipaments Cívics no eslimita a la construcció de nous casals,també preveu el condicionament denous locals, la reforma, adaptació i am-pliació d’altres ja existents i la col·labo-ració amb altres equipaments que afa-voreixin que les entitats, associacions icol·lectius en puguin fer ús.

Equipaments fets en aquestmandatLa ciutat compta amb 35 equipamentscívics entre centres cívics, casals i localssocials. Durant aquests quatre anys s’haampliat el Casal del Segle XX i s’ha fetel nou Casal de Can Tusell, ambdósl’any 2009 amb càrrec al FEIL. Tambéel 2009 s’enllestia el Casal Cívic de Xú-quer. El mes de febrer d’enguany s’inau-gurava l’ampliació del Centre CívicAvel·lí Estrenjer (amb càrrec al FEOSL)al Districte 5 i obria les portes el nouCasal Cívic del Vapor Gran, al Districte1. També s’ha fet el projecte de rehabi-litació de l’antiga fàbrica Saphil, a Can’Aurell, per convertir-la en casal cívic, iestan en marxa les obres d’ampliaciódel Centre Cívic Montserrat Roig, al Dis-tricte 2, amb càrrec a la continuació delPla de Barris. L’octubre del 2011 s’ini-ciaran les obres d’un nou equipament ala plaça de la Maurina, dins del Pla deBarris. Un altre projecte que aviat veuràla llum és la construcció, ja en marxa,d’un casal cívic al Districte 2. Aquestdonarà servei compartit a Torre-sana,Montserrat i Vilardell. Per últim, està enmarxa l’adequació de la Masia de Can’Anglada, dins del Pla de Barris.

Pla d’Equipaments

Casal Cívic del Segle XX

Centre Cívic Montserrat Roig

Casal Cívic de XúquerCasal Cívic de Can Tusell

Casal Cívic Vapor Gran

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer


IgualtatL'avanç cap a una societat més igualità-ria és un dels principals objectius de laRegidoria de Polítiques de Gènere. El2008 es va posar en marxa la campanya“Compartir per gaudir. Repartim els tre-balls”, amb la finalitat de percebre i do-nar valor a les tasques domèstiques i decura, i promoure la coresponsabilitat en-tre homes, dones i joves. La campanyas’ha anat ampliant anualment amb ini-ciatives adreçades a l’educació, com larealització d’una àmplia enquesta entrenens i nenes de 9 a 12 anys i tallers for-matius oferts a les escoles, o programesd’activitats de sensibilització, com la Firad’Entitats per a la Igualtat, o la Quinzenade la Coresponsabilitat. Tallers pràctics ide sensibilització, sessions de contes,conferències i activitats infantils forma-ven part d’aquestes programacions.El 2010, l’Ajuntament i diverses institu-cions de caràcter sanitari, judicial i socialvan signar el nou Protocol per a l’abor-datge integral de la violència masclistaen l’àmbit de la parella, amb l’objectiude poder atendre de forma coordinada ieficaç les dones que pateixen aquest ti-pus de violència. Properament està pre-vista també l’aprovació de l’Ordenançaper a la igualtat d'homes i dones aTerrassa.En l'àmbit de les accions de formació isensibilització cal referir-se a l'Escola enPerspectiva de Gènere, nascuda ambl'objectiu d'oferir formació especialitzadai assessorament en igualtat d'oportuni-tats entre homes i dones a escoles, em-preses, entitats i ciutadania en general.En el marc de l'Escola s'han dut a termediferents cursos de formació, així comtallers monogràfics dedicats a conèixerdones rellevants en diferents disciplines.El programa Terrassenques emès per latelevisió municipal, i el Punt Dona per ala Igualtat de Gènere del Pla de Barris,que ha impulsat un projecte de recupe-ració de la memòria històrica de les do-nes a la Maurina, han estat unes altresde les iniciatives encaminades a tractarla perspectiva de gènere.

Joventut i lleureEl 2010 es va constituir el Consell Muni-cipal de Joves, un nou òrgan d’informa-ció, consulta i participació democràticadels joves i les seves associacions en elsassumptes d’interès municipal. Mitjan-çant el Consell, es vol afavorir el paper ila implicació dels joves en tots els àm-bits de la vida ciutadana i facilitar canalsde comunicació estables amb l’Ajunta-ment. El principal programa d’actuació sociali educativa és el Districte Jove, que duua terme activitats diàries adreçades alsjoves de 12 a 18 anys als centres cívicsi als casals de barri de la ciutat, seguintun criteri de descentralització de l’oferta.El 2009 es va crear l’Oficina Municipald’Emancipació Juvenil, un espai dissen-yat per oferir atenció i assessorament in-tegral a les necessitats dels joves en elseu procés d’autonomia i emancipació, ique estableix canals de comunicació itreball coordinat entre les diferents admi-nistracions que treballen en l’atenció a lapoblació juvenil. Formen part de l’Ofici-na el Servei d’Informació Juvenil, el Ser-vei d’Habitatge Jove, el Servei Jove deSalut i el Servei de Mobilitat Europea.Entre les iniciatives dedicades a pro-moure la creació artística i la societatdel coneixement, destaquen l’espai demúsica jove els Bucs de la Baumann,un equipament amb bucs d’assaig, au-les de música i estudi de gravació; l’Es-pai Bit, que facilita formació i recursosen l’àmbit de les noves tecnologies, i elBaumann, Festival de Creació Audiovi-sual Jove. Per als grafiters locals, s’hanhabilitat espais permanents perquè hifacin els seus treballs, i iniciatives pun-tuals com l’Esprai Jam o “Aquí pots”.En relació amb el lleure educatiu, s’hanestablert línies de suport econòmic i deseguiment i assessorament del treballde les entitats que hi ha a la ciutat.També s’ha dissenyat un Pla de Forma-ció en el Lleure per garantir la qualitatde les activitats, i un projecte de coor-dinació dels casals d’estiu amb la parti-cipació de totes les entitats.


La ciutat de les persones

Oficina Municipal d’EmancipacióJuvenil (Casa Baumann)


Ho sabies? EEll PPllaa EEssttrraattèèggiicc ddeellss UUssooss ii llaa GGeessttiióó ddeell TTeemmppss aa TTeerrrraassssaa, pioner a Catalunya i Espanya, s’ha aprovat en el ple de

febrer del 2011. Promogut mitjançant un ampli procés participatiu, posarà en marxa més de cent mesures per coordinartotes les àrees municipals amb l’objectiu de generar un benestar quotidià a les persones gràcies a una bona gestió del

temps. El Pla té en compte altres aspectes com l’espai públic, la mobilitat i la coresponsabilitat en el treball.


Gent granA Terrassa viuen al voltant de 30.000persones més grans de 65 anys. El ser-vei de Promoció de la Gent Gran, ambl'objectiu de promoure l'envelliment actiui gaudir dels anys de més edat d'una ma-nera activa i autosuficient, organitza unprograma anual amb caminades, sende-risme, visites fora de la ciutat, cinema,xerrades, cursets i debats sobre temesd'actualitat i d'interès. S'ha dedicat unaespecial atenció a les sessions de forma-ció en les noves tecnologies (ús del mò-bil, Internet, creació de pàgines web…),i s'ha consolidat l'oferta de la Universitatde la Gent Gran, que ja ofereix dos cur-sos acadèmics. Cal destacar la construcció i posada enmarxa del Complex de Serveis Els Telers,un equipament que integra 46 habitat-ges assistits, les oficines del Servei dePromoció de la Gent Gran i el Casal Mu-nicipal Anna Murià, que ofereix una àm-plia gamma d'activitats i serveis a totesles persones usuàries. També s'ofereixsuport personalitzat a les entitats de laciutat. Actualment, tres casals tenen unPuntxarxa i s'imparteixen 18 cursos d'in-formàtica. Per tal de millorar l'adaptació de les per-sones grans a l'entorn ciutadà s'hanadoptat mesures com la gratuïtat deltransport públic o les actuacions per ga-rantir l'accessibilitat a l'espai urbà. S'hanestablert també programes de promocióde l'esport, promoció de la salut, autono-mia personal, envelliment actiu, consumresponsable, atenció a possibles mal-tractaments, a més del conjunt d'activi-tats que s'inclouen al tradicional Mes dela Gent Gran. L'octubre del 2007 es va crear el ConsellMunicipal de la Gent Gran, un òrganconsultiu que assessora l'Ajuntament so-bre els temes del seu àmbit. La promo-ció de l'associacionisme i el suport a lesentitats del sector han estat un dels cen-tres d'actuació del servei, que també haestablert acords amb la Generalitat perdesenvolupar accions intergeneracionalsi millorar l'oferta de cursos.



Anna Garcia Directora del Departament Social i d’Habitatges de Prodis

Coordino l’atenció a les famílies amb persones ambdiscapacitat. Les ajudem a resoldre les seves deman-

des o les dirigim a serveis externs. Fem el seguiment de les perso-nes tutelades i vetllem pel bon funcionament dels equips d’esports.Quant a habitatge, els proporcionem llars amb atenció les 24 ho-res o un suport puntual per a les persones més autònomes.

Maribel Ayné Representant de CC OO a la Comissió 8 de març

Com a membre de la Comissió, vetllo per fer realsles polítiques d’igualtat d’oportuntiats entre homes i

dones. Fem tasques de sensibilització sobretot en situacions quesón difícils de detectar perquè estan consolidades i imposadespel sistema. Organitzem la Fira d’Entitats de Dones, cinefòrums,tallers i jornades de divulgació.

Apolo Jiménez President de l’Associació de la Gent Gran de la Maurina

Sempre he treballat per millorar la qualitat de vidadel nostre col·lectiu. Fa 20 anys no hi havia casals i

ara ja n’hi ha 8. A la Maurina formem una junta on cada mem-bre s’encarrega d’un tema en concret: viatges, balls, activitats iexcursions. Funcionem com una gran família i si no fos per les ac-tivitats que fem, moltes persones grans es quedarien a casa.

Lluís Nuñez President del Consell Municipal de Joves

Aquest òrgan està format per més de 40 entitats ju-venils i instituts públics de la ciutat. Des d’aquí vet-

llem per oferir informació i agrupar propostes amb la finalitat defer xarxa entre les agrupacions i que s’ajudin mútuament per or-ganitzar activitats. El Consell dóna veu als joves i demostra queaquest col·lectiu està implicat en la ciutat.

Sandra Astudillo Responsable d’Acollida i Convivència de l’Ajuntament

de Terrassa

A través de diferents punts del Servei d’Informaciói Orientació a les Persones Nouvingudes, facilitem l’arribada i laprimera instal·lació de la població acabada d’arribar a la ciutat.L’ajudem a assolir una major autonomia i a integrar-se a la no-va societat. També promovem un entorn favorable per a una bo-na convivència a partir de diferents accions als barris, als espaispúblics i a les comunitats de veïns.

DiscapacitatsEl ciutadà amb discapacitat ha de ser atès en igualtat de con-dicions a qualsevol altre, quan s’adreça al servei municipalque correspongui per fer una consulta o demanda. Per garan-tir-ho, s'està treballant en la formació dels treballadors munici-pals en el tracte adequat a persones amb discapacitat que re-quereixin suport especial, així com en l'accessibilitat dels es-pais. També s'ha consolidat la Taula de la Discapacitat com aespai participatiu en què les persones amb discapacitat, fami-liars, associacions, entitats i serveis, tècnics i polítics treballenper millorar la qualitat de vida del col·lectiu. Terrassa participaen xarxes i espais supramunicipals que permeten atendre iaportar coneixement en la millora de l'atenció a la discapacitat.El treball en xarxa és la metodologia utilitzada per aconseguirconstruir una ciutat inclusiva i accessible per a tots i totes.

NouvingutsEl país experimenta transformacions molt ràpides, en com-posició demogràfica i en l'estructura social i econòmica quetendeixen a debilitar les xarxes socials i a generar dificultatsen la convivència quotidiana. El Servei de Ciutadania iDrets Civils promou la convivència mitjançant accions depromoció, informació i formació que s'estructuren en pro-grames i serveis. Mitjançant el Pla Estratègic de Ciutadanias'ha establert un circuit d'acollida coordinat amb altresagents de la ciutat, que completa l'acció del Servei d'Infor-mació i Orientació al Nouvingut. Aquest servei ofereix for-mació en coneixement de l'entorn, cursos de català d'acolli-da i sessions de benvinguda, i disposa de tres punts presen-cials on entre 2007 i 2010 s'han dut a terme un total de6.795 accions d'informació i orientació a ciutadans nouvin-guts. Mitjançant el programa de Foment de la Convivència,s'han visitat fins a 5.855 domicilis per informar sobre els re-cursos i serveis per a una millor convivència veïnal.


L’Ajuntament ha dut a terme un procés dereflexió entorn de la participació ciutada-na amb l’objectiu d’establir uns criteriscomuns i una planificació, tenint encompte l’experiència acumulada i que laciutat és pionera en aquestes iniciatives.El Pla recull les aportacions de més de700 persones: experts, polítics, tècnics,representants d’entitats i ciutadans.

El Pla Estratègic de Parti-cipació Ciutadana s’es-tructura en 4 àmbits:

Mecanismes i processosS’impulsarà la participació en tots els àm-bits, actualitzant i adaptant els mecanis-mes i processos existents. Destaquen ac-cions com la creació de l’Observatori de laInnovació Democràtica que buscarà einesde millora de la participació; el reforç delsconsells territorials; la creació del Consellde la Ciutat, d’un Consell d’Infants i d’unRegistre Ciutadà, on la ciutadania podràinscriure’s per participar en els diferentsòrgans i processos

Foment de l’associacionismeEs pretén donar suport al teixit associatiui afavorir-ne l’autonomia. També se’n po-

tenciarà la presència als espais de partici-pació i es crearà una Agència per al Su-port a les Entitats i el Voluntariat que re-forçarà la col·laboració entre entitats i elsoferirà un pla de formació.

Igualtat en la participacióEl Pla es marca, mitjançant 36 accions,el repte d'aconseguir la participació de lespersones que habitualment no ho fan:ciutadania a títol individual i certs col·lec-tius com les dones, els joves i infants, elsnouvinguts i les persones amb discapaci-tat, entre d'altres.

Apropar l'Administració a la ciu-tadaniaEs vol millorar la gestió de la informació ipotenciar el paper dels mitjans de comu-nicació municipals com a servei públic.Així, s'elaborarà una guia de gestions iserveis municipals; es buscarà una majortransparència publicant informació relati-va al pressupost i obres o agenda política;es donarà suport a ciutadania i entitats enl’ús de les noves tecnologies; es farà unasessió anual del Consell de Ciutat obertaa tohom; i es fomentaran espais televisiuson es pugui interpel·lar els responsablespolítics.

Ho sabies? Diversos processos han servit perquè els ciutadans i les ciutadanes participin en

la millora de diferents espais de la ciutat en aquest mandat. Així, els veïns i lesveïnes han incorporat els seus suggeriments, per exemple, en la remodelació de laplaça de l’Onze de Setembre, del Parc de Sant Jordi o de la nova rambla d’Ègara.

participació ciutadana

La ciutadaniadecideixExperiència pionera de partici-pació ciutadana en els pressu-postosAquest procés, pel qual els ciutadans vantriar deu projectes per a aquest mandatper un import de quatre milions d’euros,es va posar en marxa l’abril de 2009. Ini-cialment, es van recollir 357 propostesde 1.404 proponents. Després de passarper diferents fases, es van fixar 16 pro-postes finalistes que es van sotmetre avotació l’abril de 2010. La consulta ciu-tadana va destacar també per l’aplicacióde noves tecnologies (votació per Interneti SMS). Els ciutadans van escollir deupropostes, entre les quals hi ha la creaciód’un centre públic d’acolliment temporal id’urgència per a persones sense llar; laconstrucció d’un skate park al Parc deVallparadís; la remodelació del carrer deProvença, al barri de Sant Pere Nord, pertransformar-lo en bulevard, o la millorade l'accés al CAP Sant Llàtzer.

El valor de la participació

L’Ajuntament + a propNoves tecnologies al servei dela ciutadaniaLa Seu Electrònica ha rebut el premi alMillor Projecte d’Interoperabilitat dins dela categoria d’Administració Local. Elguardó, atorgat pel Club de Innovación,reconeix l’esforç municipal per facilitar elstràmits als ciutadans. A través de la SeuElectrònica, nascuda el 2010, es podenresoldre més de 300 tràmits a qualsevolhora, sense desplaçaments ni cues. L’anypassat es van fer més de 15.000 tràmitsper Internet. A més, Terrassa s’ha conver-tit en la primera ciutat catalana on s’ofe-reixen nous serveis d’Internet de 30 i 50MBps. Cal destacar també el projecteTerrassa Punt Wifi que facilita l’accés a laxarxa lliure i gratuït a la ciutadania a 35equipaments.

En el ple municipal de gener es va aprovar el Pla Estratègic de Participació

Ciutadana que ha comptat amb les aportacions de més de 700 persones


ciutat en transformació

El pulmóverd dela ciutat

El pulmóverd dela ciutat

Des del 20 de març Terrassa compta amb un dels parcs urbans més grans de Catalunya, el de Vallpa-radís, que amb l’ampliació fins a Can Jofresa, finançada pel FEOSL, ha vist com la seva superfíciede 388.000 m2 (l’equivalent a 40 camps de futbol com l’Estadi Olímpic) augmentava un 25%, arribantals 3,5 km de llargada. El Parc, que acull una intensa activitat lúdica i cultural, travessa la ciutat denord a sud i millora la qualitat dels barris més propers. D’aquesta manera, culmina un projecte nas-cut fa 20 anys que ha esdevingut un símbol de la Terrassa del segle XXI, amb un disseny que respectael paisatge i la història de l’antic torrent de Vallparadís i que ha convertit aquesta zona verda en unespai de civisme, cultura, festa i convivència.


Ho sabies...? Inicialment estava previst que el Parc arribés fins a l’avinguda de Santa Eulàlia, però fi-nalment es va decidir que travessés també Can Jofresa i arribés fins a la carretera de Rubí.En el futur, aquesta zona es connectarà amb els espais lliures previstos al voltant de la ri-era del Palau, quan es completi la transformació urbanística de la Porta Sud de la ciutat.


Les Hortes dels FraresAquest tram del Parc s’obria al públic ara fa un anyamb novetats com diversos salts d’aigua, una gran es-planada amb un tram de graderies, una nova pèrgolai jocs infantils.La DevesaSerà un gran espai d’esbarjo, de 53.000 m2 entre elSegle XX i Can Palet. Hi trobarem una gran massad’arbres de fulla caduca, gespa i vegetació de riberaper crear zones d’ombra.Can JofresaL’extensió de Vallparadís fins a Can Jofresa comptaamb una superfície de més de 25.000 m2. Hi troba-rem la continuació de la rambla, dues zones destina-des a usos cívics, arbrat, jocs infantils i un aparca-ment públic amb 100 places.

Actuacions del darrer mandat



Gaudeix de la naturasense sortir de la ciutat

Parc de Sant JordiAl gener del 2010, la ciutat recuperavaun renovat i millorat Parc de Sant Jordi,després de la remodelació portada aterme amb càrrec al Fons Estatal d’In-versió Local, amb una inversió de mésde 572.000 euros. El projecte d’actua-cions al Parc incloïa moltes de les pro-postes recollides durant el procés departicipació, en què van prendre partnombrosos veïns de la zona. Així, es vasubstituir el mur de totxana i la tancadel fons del carrer de Nicolau Talló peruna de nova que mostra l’interior delParc. També s’ha millorat la rampa delcamí central i s’ha creat una nova esca-la d’accés a la zona de pícnic. Al tramdels jocs infantils, se n’han posat denous i s’ha construït una pèrgola. Amés, s’han arreglat els graons de l’esca-la que connecta els dos nivells del parc.També trobem nous bancs i més quan-titat. Pel que fa a la jardineria, s’ha can-viat el sistema de reg per un de dego-teig, s’ha retirat vegetació en mal estati s’han plantat arbres i cobertura arbus-tiva. Finalment, a la zona de l’amfitea-tre, s’ha consolidat el talús de darrerede l’escenari.

Parc de GernikaAl final del 2007, s’inaugurava la prime-ra fase del Parc de Gernika, amb 12.000m2 de zona verda, que arribaran en unfutur fins als 20.000 m2. El parc formapart del projecte d’urbanització del barride Torre-sana, que inclou 899 habitatgesde protecció oficial. Aquesta iniciativa haconvertit la pineda existent en un granparc urbà, seguint criteris de màxim res-pecte vers l’arbrat que hi havia. Tambés’han plantat nous arbres. Els materialsestat triats amb la idea de respectar almàxim l’entorn, evitant el formigó i altresmaterials que impermeabilitzen el te-rreny. Els que s’han utilitzat poden filtrarl’aire i l’aigua. A més a més, s’han replan-tat les zones verdes amb una gespa resis-tent a la sequera i de baix manteniment,que no cal regar amb regularitat.


Ho sabies?Més de 40 milions d’euros

han injectat els Plans de Barri aCa n’Anglada, Montserrat, Torre-

sana, Vilardell i La Maurina.


Els Plans de Barri del Districte 2 (i la seva continuació en forma de contracte-programa) idel barri de la Maurina, han comportat la renovació de l’espai urbà i la generació d’unesnoves dinàmiques econòmiques i socials. Aquest procés ha estat molt important perquè haposat en evidència que la gestió urbanística d’una ciutat s’ha d’humanitzar tenint en comp-te els aspectes socials. D’aquesta manera, s’ha aconseguit incrementar la cohesió territo-rial i comunitària d’aquests barris i millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

Pla de Barris D2L’any 2008 finalitzava el Pla de Barris delDistricte 2 amb una inversió final de 20,5milions d’euros (comptant el projecte Tre-ball als Barris i el Pla Educatiu d’Entorn).Entre les actuacions que han canviat la fe-somia de Ca n’Anglada, Montserrat, Torre-sana i Vilardell, destaca la construcció dela passarel·la de l’Amistat i del pont delcarrer de Cantàbria sobre la riera de lesArenes, la nova urbanització de l’avingudade Barcelona i de nombrosos carrers, o eldisseny del complex poliesportiu.

Contracte-programa D2L’Ajuntament donava continuïtat al Pla deBarris del D2 l’any 2009 amb un contrac-te-programa que finalitzarà enguany. En-tre les actuacions destaca l’ampliació delCentre Cívic Montserrat Roig, iniciada elmes de febrer, que preveu la construcciód’un nou edifici annex de dues plantes, ons’ubicarà l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i alNouvingut i els Serveis Socials. També esmillorarà l’entorn del Mercadal i es cons-truirà un nou casal cívic per a Montserrat,Torre-sana i Vilardell.

Pla de Barris la MaurinaFins al 2012 comportarà inversions i ac-tuacions socioeconòmiques de 16 milionsd’euros. Entre les principals actuacions ur-banístiques trobem la reurbanització de di-versos carrers (com Dom Bosco, PareLlaurador, Salvà i Velázquez, o la plaça dela Maurina) la construcció d’un nou equi-pament a la plaça de la Maurina, la reur-banització (ja en marxa) del carrer de Nú-ria, eix comercial del barri, o de l’entorndels blocs de Vitasa. També hi ha progra-mes específics per a diversos col·lectius.

Plans de Barri,urbanisme cohesionador



La Ramblade tothom


Ho sabies? 55,,6611 mmiilliioonnss dd’’eeuurrooss han destinat l’Ajuntament (3,21 milions) i la Generalitat (2,40 milions) per

remodelar els diversos trams de la Rambla | 2233..004499 mm22 és la superfície total de la remodelada ram-bla d’Ègara | 44,,55 mmeettrreess és l’amplada de cada vorera lateral | 99 mmeettrreess és l’amplada del passeig

central fins al carrer d’Arquímedes | 33,,55 mmeettrreess tenen d’amplada els carrils de circulació


La nova Rambla és una aposta de futur per a tota la ciutat. El disseny, fruit d’un procés departicipació ciutadana, s’ha fet amb respecte a la tradició i la identitat d’un dels eixos neu-ràlgics i comercials de la ciutat. D’aquesta manera, la Rambla es reinventa com un espaiurbà remodelat pensat per als vianants, però també per al transport públic, per al gaudi del’oferta comercial, de la restauració, i per a la participació en activitats culturals i de lleu-re. Així, el projecte ha tingut en compte els usos dels ciutadans de la rambla d’Ègara, la di-namització comercial i els elements més singulars del seu paisatge.

Voreres més amplesEl canvi més visible per als ciutadansha estat l’ampliació de les voreres late-rals, que amb una longitud total de 4,5metres, dobla la superfície destinadaals vianants. Aquest fet permetrà dina-mitzar l’ús comercial de la Rambla.

Renovat passeig centralEls vianants poden gaudir d’un passeigde 9 metres d’amplada, 40 centímetresmés que l’anterior, que es convertiranen 6 en el tram del carrer d’Arquímedesfins al de Galileu. La inexistència de vo-rada facilita l’aprofitament de l’espai.

Un sol carril per al busEs passa dels dos carrils de circulacióde trànsit en cada sentit, a banda i ban-da del passeig, a només un de 3,5 me-tres d’amplada per on circularà el bus,vehicles d’emergència, de càrrega idescàrrega, bicicletes i veïns.

Conservació de l’arbratL’arbrat s’ha mantingut en la seva totali-tat. Allà on, per motiu de les obres, s’hantrasplantat els arbres a altres indrets dela ciutat, se n’han plantat altres de lamateixa espècie amb una mida d’entre60 i 70 centímetres de perímetre.

Pavimentació bicolorEl nou paviment permet la lectura de laRambla com a espai amb clar predomi-ni del vianant. Així, el paviment de lapart central i de les voreres laterals estàformat per línies de llamborda de formi-gó combinada en dos colors.

Enllumenat eficientEls fanals més propers a les façanessostenen elements a dos nivells, un a 4metres orientat a la vorera i un altre, de7 metres, a la circulació del trànsit. Alpasseig, hi trobem un enllumenat per avianants, amb LED, a 3,5 metres.



Nombroses places han vist la llum o han experimentatimportants millores durantels últims quatre anys

Plaça de Lluís CompanysPlaça del Progrés

Plaça del Primer de Maig

Nous espais públicsde qualitat


Ho sabies? La ciutat ha recuperat i millorat nombrosos espais perquè els terrassencs i les terrassenques puguin

fer-ne un lloc d’oci per a grans i petits i també de trobada. Destaca la renovació de la plaça del Primerde Maig, al barri de Sant Pere Nord, amb un pressupost de més d’1,6 milions d’euros amb càrrec al

FEOSL, o la urbanització de la zona del voltant de la nova estació del Metro d’UPC-Vallparadís.


Entorn de la plaça dels DretsHumans i carrer de Salmerón

Plaça de Miguel Hernández

Plaça de l’11 de SetembrePlaça de les Magnòlies


comunicacions i mobilitat

Recta finalper al metro

Metro

Recta finalper al metro



Durant l’any 2012 entrarà en funciona-ment el Metro de Terrassa, una de les in-fraestructures de major envergadura ques’han portat a terme a la ciutat i que fa-rà realitat una xarxa de Metro que millo-rarà les connexions amb la ciutat de Bar-celona i amb la seva àrea metropolitana.Es tracta d’una aposta decisiva per alfutur de la mobilitat de la ciutat, qued’aquesta manera se situa entre lesgrans urbs que disposen d’una xarxa

pròpia de metro. Amb aquest perllonga-ment, Terrassa comptarà amb tres no-ves estacions que donaran servei al cen-tre històric de la ciutat, a la zona univer-sitària i a Can Roca, a més de l’intercan-viador de Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya - Renfe. Cal destacar que,gràcies a aquest projecte, la ciutat tam-bé ha guanyat un ampli espai urbanitzata l’entorn de la nova estació del Campusi al costat de la Casa Baumann.

Nova estació Terrassa-EstVa entrar en funcionament l’any2008, amb una inversió de l’Estat demés de 4,6 milions d’euros en laconstrucció i l’equipament. Aquestaestació dóna servei a les zones nordi est de la ciutat. S’han creat 238places d’estacionament gratuït en elsdos aparcaments contruïts per l’A-juntament a ambdós costats de l’es-tació.

Terrassa Est

Vallparadís-Universitat

Intercanviador Renfe

Nacions Unides

Estacions actuals i estacions previstes

Ho sabies?El Metro de Terrassa donarà servei a 3322..000000 ppaassssaattggeerrss, el doble que en

l’actualitat | El nou tram perllongat, de 4,5 quilòmetres de longitud,compta amb dos túnels de 6,75 metres de diàmetre cadascun, excavats

amb dues tuneladores | La inversió arriba als 321 milions d’euros



La nova autovia B-40 permet circular amb fluïdesai creuar Terrassa en pocs minuts. Sensesemàfors, ni cues, ni congestions de trànsit.


Des del juny de 2010 es pot circular pel tram Viladecavalls-Terrassade l’autovia B-40, que ha esdevingut la nova ronda Nord-Oest de la

ciutat. Aquest tram connecta les autopistes C-58 i C-16 i milloraels accessos i les connexions a la xarxa viària de diversos polígonsindustrials i urbanitzacions de la zona. S’hi pot accedir des del sud

de Terrassa circulant per la B-120 de Viladecavalls-Olesa, arribant ala rotonda d’accés a la B-40 i continuant en direcció Terrassa Nord.

Des de l’autopista C-16/C-58, venint de Barcelona, s’hi accedeixper un enllaç directe situat després de la sortida Terrassa Oest.

Ho sabies? Terrassa impulsa l’Eix de l’E-9, plataforma que agrupa més de 90 municipis que pretenen potenciar la ruta

europea que uneix Barcelona amb París passant per Terrassa i Toulouse. Inclou municipis catalans, andorransi francesos, i aposta per donar un impuls accelerat a la construcció d’aquesta infraestructura viària per assolir

una nova connexió entre Catalunya i Europa, que afavorirà les relacions comercials, culturals i socials.


La B-40pren forma

La B-40pren forma



Mobilitat més segura i aposta pel transport públic

Més carril biciS’ha incrementat la xarxa de carril bici amb l’objectiu de po-tenciar l’ús de la bicicleta com un vehicle més sostenible imenys contaminant. El 2009 s’inaugurava el nou carril deles avingudes, que enllaça l’Estadi Olímpic amb el polígon deSanta Margarida. El 2010 s’enllestia la continuació del carrilbici de les avingudes per enllaçar l’avinguda de l’Abat Mar-cet amb el Palau Judicial. Actualment, tenim a la ciutat 12km de carril bici segregat i uns altres 20 km en cohabitació.D’altra banda, el servei públic de lloguer de bicicletes Ambi-cia’t dóna dret a utilitzar qualsevol de les cent bicicletes re-partides per la ciutat pagant una taxa anual de 25 euros.

Terrassa aposta per un model de mobili-tat més sostenible i eficient. Els objectiusprincipals passen per la racionalitzacióde l’ús del vehicle privat, el canvi a altresmodels de transport més nets i la millorade la seguretat viària

Carrils bici



Promoció del transport públicS’ha millorat el servei públic d’autobús urbà amb la comprade 22 vehicles nous i la creació de la línia 11, amb una in-versió de més de tres milions d’euros. Aquesta adquisició hapermès millorar la freqüència de pas dels vehicles de quatrelínies. També s’ha introduït la gratuïtat de l’autobús per a lespersones més grans de 65 anys i s’ha implantat la targeta T-12de l’ATM per a menors de 12 anys. Per millorar la mobilitats’ha implantat un nou carril bus al passeig del 22 de Juliol.Finalment, s’ha inaugurat recentment l’Oficina de Mobilitatal carrer d’Iscle Soler, 9, que compta amb una màquina ex-penedora de bitllets les 24 hores del dia.

Més places d’aparcamentEn aquest mandat s’ha construït l’aparcament soterrat de laplaça del Primer de Maig, amb capacitat per a 286 places.L’any 2009 també entrava en funcionament l’aparcament so-terrat de Sant Leopold, amb 210 places. Actualment a la ciu-tat hi ha 12 aparcaments soterrats, amb un total de 3.227places. Els darrers anys, s’han fet canvis en la configuració del’aparcament d’alguns carrers per crear més de 1.200 placesd’aparcament lliure en bateria. Durant el 2011 es preveu lacreació d’entre 500 i 1.000 noves places gratuïtes d’aparca-ment als barris. En la distribució de l’oferta d’estacionamentdel 2010 un 64% correspon a l’aparcament particular, un31% lliure en calçada, un 3% públic i un 2% de zona blava.

Zones 30S’han implantat noves zones 30 als barris de Can Roca, Torre-sana, Can Palet II, Xúquer, Guadalhorce, Sant Llorenç, La Co-gullada, Segle XX, Roc Blanc i Cementiri Vell. L’objectiu d’a-questes zones de velocitat limitada és pacificar els carrers imillorar la seguretat viària. Aquestes àrees disposen de pas-sos elevats i voreres més amples que faciliten la visibilitatdels passos de vianants.

Ho sabies? La ciutat treballa per trencar barreres per a les persones amb discapacitats.

L’Ajuntament, adherit a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Dis-capacitat, continua suprimint barreres arquitectòniques amb diverses actuacions,

com la millora en l’accessibilitat a nombrosos passos de vianants de la ciutat.

Noves places d’aparcament alCementiri Vell



La ciutat millora lacirculació viària

Diverses actuacions urbanístiques hanmillorat durant aquest mandat la mobili-tat urbana en avingudes, carreteres, ro-tondes i places. Així, destaquen remode-lacions com la del tram final de l’avingu-da de Barcelona fins a la plaça dels Paï-sos Catalans, que també s’ha remodelatinstal·lant-hi nous passos de vianantsadaptats, i on també s’ha instal·lat unnou sobreeixidor. La reurbanització d’a-

quest important eix viari de l’est de laciutat va finalitzar amb una tercera fasel’any 2009 amb finançament del FonsEstatal d’Inversió Local (FEIL), amb unpressuposst superior a 1,2 milions d’eu-ros. El projecte de reurbanització va anara càrrec de l’estudi de la prestigiosa ar-quitecta Beth Galí, autora també de lareurbanització de la rambla d’Ègara.L’eix ha esdevingut un espai de passeig i

d’activitat social i comercial, i a més, s’hapotenciat el paper d’unió entre els barris deCa n’Anglada i Plaça Catalunya - Escola In-dustrial. També s’ha reformat el tramnord de l’avinguda de les Glòries Catala-nes, entre la plaça dels Països Catalansi el carrer del Guadalquivir, amb l’objec-tiu de fer un vial més atractiu i còmodeper als vianants i millorar la seguretatviària. Destaca la remodelació del pavi-

Plaça de l’Aigua Av. de les Glòries Catalanes Avinguda de Barcelona


Ho sabies? Un dels projectes participatius als pressupostos escollit pels ciutadans és la millora de l’accessibilitat dels vianants a larotonda de la carretera de Matadepera amb l’avinguda de Béjar, i la vinculació amb la rotonda de la Plaça de l'Aigua.Actualment, les obres estan en marxa amb l’objectiu de millorar la seguretat. S’estan ampliant les voreres i reubicant i

repintant els passos de vianants. També s’instal·larà un semàfor amb temporitzador. El pressupost és de 120.000 euros.


ment, l’enllumenat i la xarxa de clave-gueram, l’ampliació de la vorera de po-nent, la incorporació d’un carril bici, no-va semaforització i la implantació depassos de vianants amb polsador. Elpressupost d’aquesta actuació, que cul-mina la remodelació de la via, ha estatsuperior a 1,2 milions d’euros. La carre-tera de Montcada també s’ha vist afecta-da per les obres de construcció del so-

breeixidor entre la riera de les Arenes il’avinguda de Barcelona. Concretament,s’han pavimentat 4.400 m2 de calçada i990 m2 de vorera. També ha millorat laconnexió entre Matadepera i el Parc Au-diovisual de Catalunya (PAC) gràcies ales dues rotondes de la BV-1221 que fa-ciliten l’accés al PAC i al centre de Mata-depera. En total, la Diputació de Barce-lona ha invertit més d’1,8 milions d’eu-

ros en aquesta actuació. Finalment, lesobres de la plaça de l’Aigua han servitper millorar la seguretat viària. S’ha in-crementat la superfície de les voreres is’ha creat un carril bici al voltant de laplaça, amb dos sentits de circulació,connectat als de les avingudes Abat Mar-cet i Jaume I. Les obres, a càrrec delFEIL, han tingut un pressupost de mésde 476.000 euros.

Plaça dels Països Catalans

Carretera de Montcada

Rotonda Béjar amb carrete-ra de Matadepera

Rotonda PAC amb carrete-ra de Matadepera


ciutat verda i sostenibilitat

Compromís amb elmedi ambientAposta pel vehicle elèctric

Terrassa és pionera en el foment delvehicle elèctric amb la creació dedos punts de recàrrega per a aquesttipus de vehicles, ja siguin cotxes omotos. De fet, el punt de recàrregaper a motos, ubicat a la plaça delProgrés, ha estat el primer de l’Es-tat espanyol i un dels primers d’Eu-ropa a disposició dels ciutadans enun espai públic. L’Ajuntament tam-bé ha adquirit enguany set vehicleselèctrics, 2 per al Servei de Mante-niment Urbà i la recollida de residusi 5 motocicletes per a la Policia Mu-nicipal. L’estalvi anual d’emissionsde CO2 estimat que s’assolirà ambaquesta acció és de més de 15 to-nes.

Energies renovables

La ciutat és pionera en la instal·la-ció de calderes de biomassa en nouequipaments educatius i al Centred’Informació Ambiental de CanBonvilar. Es continua promocionantl’energia fotovoltaica, amb prop de400 panells que han reduït més de35 tones d’emissió de CO2. Destacala instal·lació entre el 2007 i el2011 de 19 instal·lacions solarstèrmiques en equipaments i habi-tatges públics. Aquestes se sumen ala vintena anterior i suposen un es-talvi energètic anual de 447 MWth,equivalent a l’energia necessàriaper escalfar l’aigua de 912 perso-nes durant un any. L’estalvi energè-tic és de 133 tones anuals de CO2.

Telecontrol d’aigüesresiduals

Una nova xarxa automàtica de tele-control de qualitat de les aigües re-siduals permet conèixer millor elsabocaments que es produeixen a laciutat i garantir que l’Estació Depu-radora d’Aigües Residuals de Te-rrassa funcioni correctament. Així,es pot conèixer en tot moment laqualitat de les aigües residuals quecirculen pels quatre grans col·lec-tors que hi ha a la ciutat i als qualsarriben tots els abocaments, tantels industrials com els domèstics.Les obres, de més d’1 milió d’euros,les ha finançat l’Ajuntament, l’A-gència Catalana de l’Aigua (ACA) iel Fons de Cohesió Europeu.


Ho sabies? L’Ajuntament, el 2009, va signar a Brussel·les el PPaaccttee dd’’aallccaallddeess per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La signatura del Pacte comporta assumir els objectius de la UE per a l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions deCO2 del municipi mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables. A tal efecte s’ha

elaborat un PPllaa dd’’aacccciióó dd’’eenneerrggiiaa ssoosstteenniibbllee i s’elaborarà un informe bianual par a l’avaluació i verificació dels objectius.

ciutat verda i sostenibilitat

Il·luminació pública + sos-tenibleEls 27.000 punts de llum de la ciu-tat han reduït el consum un 12% enels darrers anys. S’han instal·latlàmpades de vapor de sodi ambmés rendiment i menys consum. Enels darrers dos anys han augmentatun 25% i arriben ja al 66% del to-tal. La llum LED, més eficient ener-gèticament, també s’està implan-tant, per exemple, a la nova Ram-bla. No cal oblidar la substitució deles òptiques d’incandescència delssemàfors per altres de tecnologiaLED.

Neix el nou Parc Agroforestal

Des del 2010 Terrassa compta ambel Parc Agroforestal, un espai natu-ral i de lleure de 320 hectàrees si-tuat al nord de la ciutat, sobre l’au-tovia B-40. L’Ajuntament hi ha habi-litat una xarxa de camins de 15 kmper poder passejar-hi a peu i en bi-cicleta. Aproximadament un 50%de la superfície del Parc és sòl agrí-cola. En aquest sentit, s’hi han fetdiferents accions encaminades a larecuperació i promoció de l’activitatagrícola. Per exemple, també s’hamillorat l’entorn de Can Bonvilar,amb càrrec al FEIL, amb la repara-ció de camins i del pont que creuael torrent de la Betzuca.

Coll Cardús + reciclatge

El Consorci de Residus del Vallès Oc-cidental s’encarrega de gestionar elnou Centre de Tractament de Residusde Coll Cardús. Aquest permetrà trac-tar fins a 245.000 tones d’escombra-ries l’any, la totalitat del rebuig de lacomarca. La planta recuperarà67.800 tones anuals de deixalles noreciclades i emmagatzemarà tota laresta en bales plàstiques segellades.Amb la posada en marxa de l’Eco-parc, s’ha fet realitat el tancament de-finitiu de l’abocador controlat. Cadaterrassenc genera de mitjana 1 kg deresidus al dia, menys que la de la co-marca (1,3) o la de Catalunya (1,5).S’ha assolit un 37% de recollida se-lectiva.


cultura

Teatre Principal, un dels millorsescenaris de Catalunya

Tot està a punt perquè la ciutat tingui un nou equipament,un renovat Teatre Principal que estrenarà la seva programa-ció el 14 d’abril. Amb la reforma, el teatre serà un dels es-pais teatrals més ben equipats del país, amb una caixa es-cènica per a grans escenografies i uns equips amb la tecno-logia més moderna. El nou Teatre Principal tindrà 4.500 m2

i una capacitat per a uns 660 espectadors que gaudiran d’u-na visió excel·lent i molt pròxima de l’escenari, que amb elsseus 18 metres d’amplada per 11 de profunditat, supera eltamany de l’original. A la platea, cada butaca tindrà una sor-tida d’aire condicionat. Una de les novetats més destacades

és la construcció d’una segona sala amb capacitat per a centpersones, al pis superior de l’entrada i sota la cúpula de l’e-difici, amb un finestral obert a la ciutat. Aquest segon espaiescènic podrà acollir trobades, espectacles o concerts de pe-tit format. Els treballs han permès recuperar la façana histò-rica del 1911 i alguns importants elements de decoració,com el mosaic modernista aparegut sota el paviment de l’en-trada, que ha estat restaurat, les dues columnes laterals il’arc de l’entrada que van desaparèixer als anys seixanta, oels vitralls del foyer, al primer pis. El pressupost total previstper a la remodelació del teatre és d’11 milions d’euros, als


Ho sabies? El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral els orígens de la qual es remunten al 1866, que

servia per a l'esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat. L'edifici actual, situat a la plaça de Maragall, da-ta del 1911, quan el van reformar els arquitectes Enric Catà i Francesc Guàrdia. Guàrdia era gendre de Lluís

Domènech i Montaner i va ser col·laborador seu en la construcció del Palau de la Música Catalana.

cultura

quals cal afegir els 2,5 milions d’euros que va pagar l’Ajun-tament per l’edifici i els espais contigus.

El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET)gestionarà i programarà el nou teatreEl Teatre Principal s’obrirà al públic el 14 d’abril, amb l’estrenade l’obra de Josep Maria Benet i Jornet Una vella, conegudaolor, sota la direcció del terrassenc Sergi Belbel, que produirà elCentre d’Arts Escèniques de Terrassa. Precisament, serà el CAETl’encarregat de portar la gestió i la programació d’aquest nouequipament cultural. Amb la creació del CAET l’any 2006, tant

l’Ajuntament com la Generalitat van apostar per un centre gene-rador de continguts teatrals, impulsor de la relació entre els cre-adors i el públic i amb el paper d’interlocutor amb els artistes dela ciutat. Ara mateix és un punt de referència obligada del sec-tor. L’any passat, el CAET presentava el Festival TNT - TerrassaNoves Tendències, herència del Festival Internacional de Dansa.D’aquesta manera es convertia en un únic Festival TNT anuald’espectacles de moviment i multidisciplinaris. L’any 2010, elCAET també creava el Festival de Teatre de Terror, que es vacloure amb un 85% d’ocupació en la seva primera edició i unnotable seguiment en els espectacles de carrer.

El mes d’abril s’inaugurarà la nova biblioteca del Districte 3, al Parc de Vallpara-dís. Aquest nou equipament completarà el Pla de Biblioteques de Terrassa del’any 1998, fet que comportarà que cada districte tingui el seu propi equipament.La singularitat de la nova biblioteca fa que s’hagi construït a tres nivells dins del’àmbit del parc de Vallparadís. La planta baixa estarà al nivell del carrer GermàJoaquim, entre el carrer d’Eugeni Ferrer Dalmau i el carrer d’Albinyana, al barri deCan Palet. La planta semisubterrània tindrà façana al Parc i la subterrània estaràal nivell de l’interior del Parc.

El nou equipament tindrà una superfície de 1.260 m2. A la planta d’accés, de 346m2, hi haurà la recepció, la zona de préstec, les seccions de revistes i música, un puntd’accés a Internet i una sala d’actes. A la biblioteca s’hi entrarà per una terrassa quefarà la funció de plaça pública. A un nivell inferior hi trobarem la planta principal, de650 m2. Aquí podrem consultar el fons general i especialitzat i accedir a l’aula multi-mèdia, a una aula de suport, a l’àrea infantil i a la zona de despatxos i de direcció. Fi-nalment, la planta subterrània acollirà un magatzem de 80 m2. La nova biblioteca do-narà servei als barris de Can Palet i Segle XX i suposarà la unificació dels biblioacces-sos Pere Roca i Salvador Utset en un únic espai. La construcció de la biblioteca delDistricte 3 té un pressupost de 2.268.053 euros, 528.053 dels quals els aporta l’A-juntament; 1,5 milions, la Diputació de Barcelona, i 240.000, la Generalitat de Ca-talunya.


La Seu d’Èga-ra. Publicat el2009, fa un com-plet repàs delsmés de mil anysd’història i delsprincipals valors

artístics i arquitectònics del conjunt mo-numental de les Esglésies de Sant Pere.

cultura

La ciutat completa el seu Pla de Biblioteques ambla nova biblioteca del Districte 3

Terrassa, l’es-perit d’unagran ciutat. Una mirada als di-ferents àmbits i po-tencialitats de laTerrassa del segle

XXI, que es configura com una de les ca-pitals de futur del país.

Protocols deFesta Major.Primer llibre de lacol·lecció “Lesnostres tradi-cions”, descriu iil·lustra els actes

tradicionals, les músiques i els balls queconformen l’estructura de la Festa Major.

Aquest any 2011 s’inaugurarà la novaseu de l’Arxiu Històric Comarcal, queha reconvertit l’antiga Funerària del car-rer de Baldrich en aquest nou equipa-ment. De l’edifici, de 3.500 m2 deplanta baixa i semisoterrani, només s’haconservat l’estructura i el forjat de laplanta baixa. Disposarà d’una plantad’accés amb una gran sala de consultesi dues de conferències, a més d’espaisexclusius per al treball dels arxivers. Laplanta baixa es destinarà a una sala po-livalent oberta als ciutadans, mentreque al soterrani s’emmagatzemarà elfons documental en prestatges com-pactes. L’any 2006, el Departament deCultura de la Generalitat va firmar unconveni amb el consistori pel qual escomprometia a finançar amb 3,5 mi-lions d’euros el trasllat de l’Arxiu, fentobres de reforma i adequació a l’edificidel carrer de Baldrich. Per la seva ban-da, l’Ajuntament cedia l’edifici de l’an-tiga Funerària. Actualment, l’Arxiu con-serva el patrimoni documental terras-senc en 3.000 metres lineals de docu-mentació.

Publicacions municipals

La història de Terrassaes podrà consultar enun nou edifici


Ho sabies? Des de l’any 2009, el Cinema Catalunya forma part de la xarxa Europa Cine-

mas, que pertany al programa Media de la Unió Europea i té com a objectiu pro-moure l’exhibició de pel·lícules europees d’autor i crear una trama de cinemes per

portar a terme accions conjuntes tant en l’àmbit nacional com europeu.

cultura

La Casa de la Música de Terrassa, coparticipada per l’Ajuntament, la Generalitat i l’empresa privada Vesc, neixia l’any 2008 com un nou model de gestió cultural dedicat ala formació, la creació, l’exhibició i la difusió de la música popular. En aquest temps, haprogramat concerts de tots els estils musicals a diferents sales de la ciutat, ha ofert formacióa alumnes i docents i ha programat activitats infantils per a les escoles de la ciutat.

Camí delsMonjos. Unacompleta descrip-ció del recorregut,la història i els in-drets més caracte-rístics d’aquest

llegendari camí de més de 25 km. queuneix Sant Cugat i La Mola.

La Gran Festadel Modernis-me a Catalun-ya. Les cinc pri-meres edicions del’exitosa Fira Mo-dernista (2003 -

2008), a través d’una extensa col·lecciód’imatges plenes de vida i de color.

Sortim! Des demarç de 2009 la re-vista municipal Vis-quem inclou aques-ta agenda que infor-ma de l’oferta cultu-ral i d’oci de la ciu-tat d’una formaamena i atractiva.

L’any 2010, la Casa de la Música inaugurava El Vapor, primer equipament destinat a la creació musical a la seu de l’anticVapor Albinyana. L’espai, de 300 m2, està condicionat acústicament i insonoritzat. Aquest centre de recursos musicals in-tegral ofereix serveis i activitats dirigits tant a músics professionals com emergents. Així, complementa els bucs d’assaig dela Baumann i les sales de concerts existents a la ciutat. Aquest espai polivalent ha ajudat a cobrir el dèficit de locals d’as-saig a la ciutat amb un recinte apte per a la creació musical que pot acollir grups de gran format com ara corals o big bands.A banda d’això, s’hi poden programar conferències, exposicions, rodes de premsa, presentacions d’espectacles, de treballsdiscogràfics o audicions. L’espai també ofereix material musical de tota mena als artistes, així com un servei d’hemeroteca,videoteca i discoteca. El cost ha estat de 30.000 euros finançats per la Casa de la Música de Terrassa.

Neix la Casa de laMúsica de TerrassaNeix la Casa de laMúsica de Terrassa

cultura

La ciutat recupera laSeu d’Ègara

Pantocràtor. Una absidiola de l’església de Santa Maria conserva la volta i laparet pintades amb frescos pintats cap a l’any 1180. Representen la consagració,la mort i l’enterrament de sant Tomàs Becket i un Crist en majestat.

Retaule petri. L’església parroquialde Sant Pere, d’estil romànic, conser-va al seu interior un tresor extraordi-nari: un retaule preromànic de pedra(segle X) que és únic al món per lesseves característiques

Pintures murals del segle VI. ASant Miquel i Santa Maria trobem es-cenes religioses del segle VI, úniquesa Europa en categoria i conservació.

Recreació delcomplex. El muni-cipi hispanoromàd’Ègara va ser la seud’un nou bisbat capa l’any 450 que ocu-pava tot el Vallès iarribava fins al Pe-nedès i el Maresme.La Seu, on es va ce-lebrar el Concili d’È-gara l’any 615, vacréixer i evolucionaren diferents fasesdurant l’època visi-gòtica, fins que, alsegle VIII, desprésde la invasió musul-mana, va desaparèi-xer el bisbat.


Camp de les Ànimes. En l’espaiinterior del recinte, hi trobem tombesde diferents èpoques senyalades al pa-viment i il·luminades a la nit.

La Torre del PalauA l’inici del 2010 s’inauguraven les obres de restauració de l’interior de la Torre del Palau, portades a

terme per l’Ajuntament, amb un cost de gairebé 300.000 euros. També s’hi va instal·lar una nova il·lu-minació i elements d’interpretació museogràfica. Es tracta de l’únic element visible que es conserva alseu lloc de l’antic Castell Palau de Terrassa, construït a partir del segle XII pels comtes de Barcelona.

cultura

El Pla Director de les Esglé-sies de Sant Pere culminava el2009 amb els actes oficials decelebració de la Seu d’Ègara,que tancaven més d’una dèca-da d’estudis, excavacions i re-modelacions que han aportatnova llum sobre l’antiga Seudel Bisbat d’Ègara (segles V-VIII), sobre l’època romànicadel recinte i la seva evolucióposterior fins a l’actualitat.També s’hi han efectuat inter-vencions perquè els visitantspuguin interpretar la història iseguir-la a través d’un llen-guatge de pedres, colors i tex-tures. Una actuació clau és latransformació de l’antiga rec-toria en un espai de museu iatenció als visitants, a la zonaon es trobava l’antiga cate-dral. Un audiovisual recons-trueix amb imatges virtualsl’aspecte que els experts supo-sen que tenia el conjunt en laseva època de màxima esplen-dor. La remodelació del con-junt ha estat finançada perl’Ajuntament, la Generalitat,la Diputació de Barcelona, elGovern d’Espanya i CaixaTerrassa, amb la col·laboraciódel bisbat de Terrassa i de laParròquia de Sant Pere.

Cúpula de Sant Miquel. Sostingu-da per vuit columnes, culmina el templefunerari que menys ha canviat al llargdels segles.

Joies de l’artgòtic. Els retau-les de Sant Pere,Sant Miquel idels Sants Abdó iSenén són obresmestres del gòticcatalà de mitjansegle XV.



Aquest mandat ha deixat nous i millors equipaments a la ciu-tat que han facilitat la pràctica de l’esport a milers de terras-sencs i terrassenques.

Gespa artificial a diferents camps de futbolCal destacar la instal·lació durant el 2009 de gespa artificial,per millorar les condicions de joc i d’ús de les instal·lacions,als camps de municipals de futbol de Sant Llorenç, Can Pare-llada, les Arenes, Poble Nou, la Maurina i a l’Estadi Olímpic.El pressupost d’aquestes actuacions, superior als 2,8 milions

d’euros, ha anat a càrrec del Fons Estatal d’Inversió Local(FEIL). L’Ajuntament també va col·laborar econòmicament elmateix any en la instal·lació de gespa artificial del camp de fut-bol del Club Natació Terrassa i del Pla del Bonaire.

Complex poliesportiu del Districte 2El FEIL també va fer possible al final del 2009 la inauguraciódel gran complex esportiu del Districte 2, ubicat als terrenysdel camp municipal de futbol del San Cristóbal, amb un costproper als 3,5 milions d’euros. Les obres van incorporar nous

esports

Esport a l’abast de tothom

Complex Poliesportiu del Districte 2

Mitja Marató de Terrassa Camp de Futbol Municipal de la Maurina


Ho sabies?La ciutat compta amb pprroopp dd’’uunn cceenntteennaarr dd’’eennttiittaattss eessppoorrttiivveess ii mmééss dd’’uunn cceenntteennaarr dd’’eeqquuiippaammeennttss | Tenim 33 cclluubbss

dd’’hhooqquueeii aa ddiivviissiióó dd’’hhoonnoorr ii 1122 ddee ffuuttbbooll aa ddiiffeerreennttss ccaatteeggoorriieess | Més de 1177..660000 iinnffaannttss ii jjoovveess de la ciutat van prendrepart en els Jocs Esportius Escolars del curs passat, organitzats pel Consell Esportiu del Vallès Occidental amb la col·labo-

ració de l’Ajuntament | La MMiittjjaa MMaarraattóó ddee TTeerrrraassssaa ha tingut enguany la participació de mmééss ddee 33..000000 ccoorrrreeddoorrss

esports

vestidors, graderia i tribuna, un camp de futbol 7, una pistapoliesportiva, tres pistes de pàdel, i setze de petanca.

Centre de Tecnificació de BMXAl juny del 2010, l’antic Circuit Municipal de BMX de lesArenes es convertia en un Centre de Tecnificació de BMXapte per a competicions internacionals, i esdevindrà undels millors de l’Estat. El projecte de remodelació va ser re-dactat per tècnics municipals amb la col·laboració de la Fe-deració Catalana de Ciclisme. L’obra va costar 550.000

euros i la va finançar íntegrament el Consell Català de l’Es-port.

Skatepark a VallparadísFinalment, cal esmentar un projecte sorgit dels pressupostosparticipatius 2008-2011. La proposta, que va quedar segonaen la consulta ciutadana sobre inversions municipals feta a l’a-bril de l’any passat, consisteix en la construcció d’un skateparkal Parc de Vallparadís per a la pràctica del monopatí en les se-ves diverses modalitats. Té un pressupost de 380.000 euros.

Gespa artificial a vuit camps de futbol

Centre de Tecnificació de BMX

Jocs Esportius Escolars Estadi Olímpic


lideratge

Presència a Europa Terrassa participa en 12 xarxes europees en diferents sectors. La ciutat ha estat distingida

pel Consell d’Europa amb el Diploma Europeu, l’any 2009, i la Bandera d’Honor, l’any 2010,en reconeixement a la tasca feta a favor de la construcció europea. És una de les poquesciutats que ha rebut dos premis del Consell d’Europa en anys consecutius.

La Xarxa del Turisme Industrial de Ca-talunya, impulsada per Terrassa i amb22 municipis, ha desenvolupat un plaper dinamitzar el turisme industrial

Impulsat per Terrassa el 2008, l’eixde l’E-9 uneix els esforços de propd’un centenar de municipis de Cata-lunya, França i Andorra per poten-ciar aquest eix viari estratègic queens uneix amb París

Liderem la secció espanyola d’AC-TE, en defensa dels interessos delsterritoris europeus amb indústriatèxtil, apostant per la modernitzaciói la qualitat

Des del 2010, Te-rrassa, juntamentamb deu municipisdel seu àmbit, formapart d’Eurocities, laprincipal xarxa deciutats europees

Terrassa lidera les ciutats de la segona corona metropolitanade Barcelona a través del Grup de Ciutats de l’Arc Metropolità, format per Vilanova i la Geltrú, Vilafrancadel Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Els darrers anys, s’haposicionat com a dinamitzador enel sistema metropolità i haparticipat activament enl’elaboració del Pla Territorial Metropolitàde Barcelona.

Terrassa, ciutatlíder en xarxes

Terrassa, ciutatlíder en xarxes


Fa quatre anys, el Govern Municipalva aprovar un Pla de Mandat que ha-via de ser el full de ruta per al perío-de 2007-2011. Definíem així lesprioritats que ens fixàvem, la llistad’actuacions que ens fixàvem com aobjectius. És a dir, els compromisosque assumíem davant dels ciutadansi ciutadanes, sobre els quals ara enscorrespon fer balanç. Eren més dedues-centes mesures per construiruna ciutat amb benestar i cohesió so-cial, territorialment equilibrada, ambun alt nivell de qualitat de vida, queapostés per la innovació i el progréseconòmic i social, participativa i plu-ral i amb una clara voluntat de projec-ció i lideratge a escala nacional i in-ternacional.

En aquell moment, ningú no preveiala crisi econòmica que ens ha afectatdes de mitjans de 2008. Tanmateix,vam ser capaços també de reaccionarràpidament i aprovar un pla anti-crisiamb un ampli consens polític i social iamb nombroses mesures orientades apal·liar els efectes de la crisi, dedicarmés esforços i pressupost a les novesprioritats (benestar social, ocupació,formació, reactivació econòmica…) igarantir la solidesa de les financesmunicipals en un entorn complicat.

Aquests documents són fàcilment lo-calitzables a la web municipal, comtants altres: hem apostat per la trans-parència i per posar a l’abast de laciutadania tota la informació necessà-

ria perquè pugui seguir l’activitat mu-nicipal. I justament per això puc afir-mar i demostrar que hem complert lamajor part dels compromisos amb elsciutadans i ciutadanes.

Hem fet el que vam dir que faríem.Fins i tot més, perquè igual que la cri-si ens planteja dificultats, també ensha creat oportunitats com els fonsd’inversions estatals, que han permèstirar endavant un extraordinari progra-ma d’inversió pública en infraestruc-tures, equipaments, urbanisme, edu-cació i medi ambient, que s’ha sumata les inversions municipals, estatals iautonòmiques ja en marxa. Hemaconseguit també reestructurar a fonsels pressupostos municipals, dedicantmés recursos a les prioritats socials ieconòmiques, així com treure el mà-xim rendiment dels fons disponiblesen un moment en el qual els ingressosvan lògicament a la baixa.

I hem fet les coses d’acord amb elsvalors i principis que representem.Amb honestedat, amb eficàcia, ambrigor. Al costat de les persones, de lesfamílies, de les entitats i les empre-ses. Amb esperit de consens en elsgrans temes de ciutat. Amb diàleg iparticipació. Treballant intensamenttant en les grans actuacions (Metro,autovia orbital, Vallparadís…) com enel dia a dia dels serveis municipals,de les petites o mitjanes actuacions acentenars de punts de la ciutat i quegeneren millores de qualitat de vida i

benestar per als veïns i veïnes. I tam-bé amb modèstia i capacitat de recti-ficar i millorar aquelles coses que nohan sortit prou bé.

Aquest és el balanç de quatre anys degovern progressista a la ciutat de Terras-sa, d’un govern seriós i plural quesempre ha posat la ciutat per damuntde tot i que s’ha esforçat en complirels compromisos assumits.

La ciutat està millor preparada quemai per aprofitar les oportunitats queens pugui obrir el futur, especialmentpel que fa a l’activitat econòmica i lacreació d’ocupació, i disposa d’un tei-xit sòlid per fer front a les dificultatsdel present i preservar el model de so-cietat del benestar. Hem avançat enequipaments i activitats culturals (LaSeu d’Ègara, el Teatre Principal…), enparcs i zones verdes, en equipamentsesportius, en escoles, en sanitat, enequipaments cívics, en obres públi-ques i urbanisme, en transport urbà,en desenvolupament econòmic, enuniversitat, en serveis socials, en se-guretat… El benestar i la qualitat devida a tots els districtes ha augmentaten aquest període. I estem conven-çuts que les actuacions efectuades enel present mandat municipal 2007-2011 ens situen en una posició defortalesa i de progrés per mirar ambconfiança i optimisme cap al futurd’una Terrassa en la qual volem quetots i totes hi visquem i convisquemmillor que mai.

Jordi LabòriaGrup Municipal Socialista

[email protected]

l’opinió dels grups municipals

Una ciutat per viure millor



Josep RullGrup Municipal de Convergència i Unió

[email protected]

Aquest ha estat el mandat de la crisi eco-nòmica. El mandat on s’han evidenciatles febleses d’un model de ciutat basatestrictament en el creixement demogràfic.

Durant molts anys, l’obsessió del Tripartitlocal ha estat arribar als 200.000 habi-tants, posant, massa sovint, la quantitatper sobre de la qualitat: “som importantsperquè som molts o perquè som més queels altres”. Diguem-ho clar: aquest és unargument pèssim. La importància deTerrassa en el context català i europeu s’-ha de fonamentar principalment en altresaspectes: ser un motor del país, exercir ellideratge en determinades qüestions,atendre les necessitats i estimular millorque ningú les potencialitats dels ciuta-dans, de les seves empreses, de les sevesentitats…

Per contra, en aquells anys de bonançaeconòmica, l’Ajuntament va decidir posartots els ous al cistell de la construcció.Feia tota la sensació que les indústries so-braven. I el més important, es van perdreuns anys molt valuosos per preparar el fu-tur.

I, cal dir-ho, els 32 anys de govern socia-lista a Terrassa han pesat massa, les se-ves polítiques responen al passat, a unamentalitat que no s’adiu amb les necessi-tats d’avui.

Poso un exemple, el pla d’austeritat mu-nicipal aprovat ara fa un any i mig. Es vapresentar com una gran cosa, però no hoés. Amb un govern municipal diferent, un

govern de CiU quan va arribar la crisi, l’A-juntament no hauria pogut aprovar un plad’austeritat. Perquè l’austeritat consisteixa retallar despeses innecessàries, evitar elmalbaratament de recursos, pensar ques’ha de gastar bé cada euro que es gas-ta... I aquests són criteris que un Ajunta-ment hauria d’aplicar sempre, no nomésquan hi ha crisi. Per això, afirmem queamb un govern de CiU no s’hauria pogutfer un pla d’austeritat perquè l’Ajunta-ment ja seria auster d’ofici, com a princi-pi bàsic del seu estil de governar.

Queda clar que aquest no és el cas: du-rant massa anys s’ha gastat amb una cer-ta alegria, sense tenir en compte que elsimpostos que nodreixen les arques muni-cipals són fruit de l’esforç dels ciutadans.S’ha oblidat que no es governa per a unaciutat abstracta sinó per a les personesque conformen aquesta ciutat. I, per això,els diners que aporten a l’Ajuntaments’han de gestionar amb tota la cura, ambtota l’austeritat de què se sigui capaç. I elTripartit és una estructura massa cara.

Però tornem a la crisi. És cert que s’haimpulsat un pacte entre tots els grupsmunicipals per fer-hi front. Ens en sentimcorresponsables i legítimament orgullo-sos. Els ciutadans ens exigeixen que ensituacions difícils i davant de reptes im-portants tanquem files.

Ara bé, més enllà dels progressos impor-tants que s’han fet en l’àmbit de les polí-tiques socials, Terrassa continua sent unaciutat complicada per crear-hi noves em-

preses. Una dada que ens ha de preocu-par, i molt, és que a la nostra ciutat estarda, de mitjana, vuit mesos (!) a obte-nir els permisos municipals per iniciar-hiuna nova activitat econòmica. Simple-ment, és inadmissible que amb 21.000aturats l’Ajuntament sigui un obstacle ala creació de nous llocs de treball. Aquícal un canvi a fons. És inaudit que l’alcal-de demani als presidents de la Generali-tat i del Govern espanyol que instal·linempreses a Terrassa quan no tenim elsdeures fets. Si volgués venir una empre-sa que ens demanés 20.000 metresquadrats tindríem problemes.

Darrera reflexió. L’alcalde es vanta d’ha-ver protagonitzat el període més intensd’inversió en obra pública. I això és inne-gable. L’activitat frenètica d’inaugura-cions que estem vivint ho avala. Ens hanarribat molts recursos d’altres adminis-tracions. El mèrit no es haver fet obres,només faltaria! Si es tenen recursos ésevident que se’n poden fer. Però, cal anarmés enllà. S’han gestionat bé? S’hanprioritzat adequadament? Només cal re-cordar la plaça del Progrés, la plaça del’Aigua, el sobrecost del Teatre Principalfruit d’una frivolitat de l’alcalde, els fanalsitalians de disseny de la Rambla, carís-sims, que enfoquen malament o els 34milions d’un Parc Audiovisual que hipote-ca el futur de la inversió pública a Terras-sa.

Receptes antigues per a problemes nous.Per això bufen temps de canvi a Terras-sa.

Tripartit: receptes antigues per a problemes nous


Aquest mandat ha estat marcat perl’impacte social de la crisi. Els pro-pers anys també ho seran i, malaura-dament, no hi haurà ni solucions fà-cils, ni immediates. Hem parlat i re-flexionat molt, s’han posat de manifestles dificultats municipals a l’hora dedonar respostes per manca de recur-sos i competències de l’Ajuntamentperò, sobretot, hem actuat. L’acció delgovern municipal s’ha adaptat a la no-va situació de crisi.

La gent d’ICV-EUiA hem impulsat icompartit la idea bàsica de situar lalluita contra la crisi, i l’aposta per unnou model socialment inclusiu i am-bientalment sostenible, com a eixcentral de les prioritats polítiques aTerrassa. Hem demostrat amb fetsque en temps de crisi prenen encaramés rellevància les polítiques socials il’economia social. Hem estat pioners al’hora d’emprendre mesures dirigidesa la creació directa d’ocupació, suportactiu al teixit empresarial, a l’empre-nedoria, a la formació i qualificacióprofessional de les persones, a la di-namització comercial i turística de laciutat. El consens, la cooperació i el li-deratge institucional han permès in-tensificar l’aposta per la transformaciódel model productiu que reforça unaeconomia diversificada i intensiva enconeixement i sostenibilitat social. Enaquesta lògica s’inscriu el projecte ca-talitzador i aglutinador més rellevantd’aquest mandat: el Parc Científic iTecnològic Orbital 40.

És cert que s’han fet obres importantsper a la ciutat: la remodelació definiti-va de la Rambla, amb una aposta perla mobilitat, on el vianant i el trans-port públic són la prioritat, la conti-nuació del Parc de Vallparadis fins albarri de Can Jofresa, la construcció, re-modelació i ampliació de casals i centrescívics, els equipaments per a la gentgran, nous espais culturals, etc.

És una simple llista i no és exhaustiva.Voldríem, però, situar l’accent en l’apos-ta que el Govern de la ciutat ha fet perl’educació i la formació -s’ha millorat iaugmentat l’oferta educativa per a in-fants de 0 a 3 anys, una planificació es-colar amb una posada en funcionamentde més escoles i instituts, una apostaclara per la millora, revalorització i dig-nificació de la Formació Professional-,s’han creat eines i mecanismes per fa-cilitar la integració i millorar la convi-vència de les persones nouvingudes -Pla Estratègic de la Ciutadania-, el fu-tur Pla local d’inclusió social, un marcestratègic d’actuacions i iniciativesadreçades a prevenir i actuar sobre fac-tors d’exclusió social, un Pla de partici-pació ciutadana, reflexions i estratègiesper la dinamització comercial de la ciu-tat, un Pla per als usos i la gestió deltemps, que pretén promoure una orga-nització social del temps que millori laqualitat de vida dels terrassencs i lesterrassenques.

No abaixarem la guàrdia. Seguirem en-fortint les politiques d’inclusió i l’econo-

mia social. És l’expressió d’una volun-tat política irrenunciable en un períodedur, en què el sector públic ha de tenirun paper primordial. L’excusa de la cri-si no ha de servir per imposar retalla-des socials. Retallades que perjudiquenla majoria de la gent, aturats/ades, jo-ves, pensionistes (reformes laborals ide les pensions, reduccions salarials,retallades en educació, en sanitat, apersones depenents...). El govern deCiU a Catalunya i el del PSOE a Ma-drid, situen els sacrificis en els sectorsde sempre. On són els sacrificis delsgrans bancs, de les companyies elèctri-ques o telefòniques, dels especuladorsen borsa, que són els responsables dela crisi? Es tracta de sortir de la crisi, node sortir en crisi, no amb més desigual-tats. Es tracta de recuperar la política,de recuperar la iniciativa de la políticadavant de l’economia i les regles delsmercats. Es tracta de superar la resig-nació, omplint de valor tot el que és pú-blic, col·lectiu. És tracta que el progréssigui per a tothom, en què el futur novulgui dir pobresa.

Des d’ICV-EUiA estem orgullosos d’a-portar noves i moltes energies a laconstrucció d’una ciutat més inclusiva,ecològica i solidària. Estem orgullosostambé de no intercanviar mai els nos-tres valors per cap tipus d’acomoda-ment a decisions que no compartim.ICV-EUiA, des del Govern i a peu decarrer, és i serà un instrument políticútil, de garantia de drets, de lluita id’esperança.

Manuel PérezGrup Municipal d’Iniciativa

per Catalunya - Verds - Esquerra Unida i Alternativa

[email protected]


És progrés si és per a tothom



Gabriel TurmoGrup Municipal del PartitPopular de Catalunya

[email protected]

El present mandat municipal ha estatmarcat i determinat profundament per lagreu situació de crisi econòmica que es-tem vivim els darrers anys. Malaurada-ment els efectes de la crisi a Terrassahan estat i són molt preocupants i dra-màtics, com ho il·lustren les dades sobrel’atur a la nostra ciutat (més de 21.000persones a l’atur el mes de febrer de2011, les pitjors dades de la història),sobre el tancament d’empreses i negocisd’autònoms o sobre l’important incre-ment de persones ateses pels serveis so-cials (més de 29.000 persones ateses alperíode de gener a novembre de 2010 ).La situació a Terrassa, com a Catalunyai a la resta d’Espanya és molt crítica i noens en sortirem amb les polítiques eco-nòmiques improvitzades que aplica elgovern del PSOE, ni amb mesures comla congelació de les pensions contributi-ves, que fan pagar la crisi als col·lectiusmés febles.

Davant d’aquesta preocupant situacióentenem que cal i correspon destacarcom s’ha intentat afrontar, dins de lespossibilitats i limitacions de les mateixescompetències municipals, des de l’àmbitmunicipal i d’una manera conjunta entretots els Grups Municipals la greu situacióde crisi econòmica que pateix el país i,de manera molt traumàtica, la nostraciutat. El Pacte de Terrassa per la Cohe-sió davant la Crisi, amb un total de 42mesures acordades per consens, ha es-tat un exercici de responsabilitat per in-tentar fer front als greus efectes que hatingut i està tenint la greu situació de cri-

si econòmica que estem patint, comtambé ho va ser prèviament, i a iniciati-va del nostre grup, l’acord per elaborarun Pla d’Austeritat Municipal. Una altraqüestió són els nivells d’execució i lesprioritats aplicades per l’Equip de Go-vern en les polítiques municipals i en laconfecció dels diferents pressupostos del’Ajuntament els darrers anys i que no-saltres no compartim en termes gene-rals. Trobem a faltar una aposta clara idirecta per promoure les condicions ne-cessàries per estimular i fomentar l’ac-tivitat econòmica que és la veritablegeneradora d’ocupació estable.

Aquest també serà el mandat en quèentrarà en funcionament el Teatre Prin-cipal, un exemple més de les moltesprioritats del tripartit municipal ( PSC-ICV-EUiA i ERC ) que no hem compar-tit des del nostre grup. Per nosaltres noeren ni són una prioritat, i menys enuna època marcada per una greu situa-ció de crisi econòmica, les actuacionsque s’han estat duent a terme respecteal Teatre Principal, que en el seu con-junt, des de l’adquisició del Teatre, illevat d’errada, tindran un cost que su-perarà els 11 milions d’euros. El costassociat al Parc Audiovisual en seriaun altre exemple atenent a més a mésels pèssims resultats obtinguts.

I també serà “el mandat de les duesTerrasses”. Una, la ideal però inexis-tent, de la qual parla el Tripartit muni-cipal, i l’altra, la Terrassa real, una ciu-tat amb importants problemàtiques. La

principal, la situació de greu crisi eco-nòmica a la qual ja he fet referència itotes les seves conseqüències queafecten de manera dramàtica moltsciutadans i ciutadanes, moltes famíliesde la nostra ciutat. Altres problemàti-ques, la inseguretat ciutadana, el van-dalisme i l’incivisme, la complexa i di-ficultosa mobilitat urbana, els proble-mes d’estacionament, el mantenimenturbà, les mancances en determinatsserveis… o, com a resultat de l’en-questa de la Diputació de Barcelonad’octubre de 2010, la que els terras-sencs i terrassenques entrevistats as-senyalen com la principal problemàticade la ciutat: la immigració. Des delGrup Municipal del PPC a l’Ajunta-ment de Terrassa, en aquests quasiquatre anys de mandat municipal,hem proposat solucions a les proble-màtiques de la nostra ciutat, entre al-tres mecanismes, amb la presentació,fins a la data actual, d’un total de 60propostes de resolució i promoventconjuntament amb el grup municipalde CiU dos plens extraordinaris. El Tri-partit municipal, en moltes d’aquestespropostes, ha decidit donar l’esquena ala ciutadania. El principal problema delTripartit municipal ha estat no reconèixerla realitat de la ciutat com ho demostrasignificativament i com a exemple el fetque evitin i eludeixin parlar d'immigra-ció.

Cal un canvi a la nostra ciutat en lespolítiques municipals i aquest canvi éspossible a Terrassa.

Un mandat marcat per la greu crisi econòmica


Portem molts anys, tots, conjuntament,des de l'oposició o el govern, des de l'ad-ministració i la societat civil, treballant perfer de Terrassa una ciutat millor. Més detrenta anys d'ajuntaments democràticsens han portat una evident i profundatransformació de les nostres ciutats iTerrassa n'és un clar exemple. Ara, però,immersos en una crisi profunda de mo-dels, de model econòmic, financer, sociali, també, de model polític, es fa necessa-ri, urgent i indispensable adaptar la políti-ca, el projecte i model de ciutat a la com-plexitat de les noves realitats.

Penso sincerament que en aquests darrersanys hem sabut donar respostes, i hem fetmolta feina. Ara, però, hem de fer front aaquestes noves situacions i problemàti-ques d'una societat cada cop més comple-xa. Un atur elevat i estructural, un creixe-ment desmesurat de la ciutat, la gestió del'espai públic, l'envelliment de la població,els joves i les seves demandes i necessi-tats, el paper de l'educació, les polítiquesde seguretat, d'habitatge i les comunica-cions, la nova realitat econòmica, la buscad'un nou model productiu capaç de reduirla taxa d'atur, l'aposta per infraestructuresdel coneixement, suposen desafiamentsde present i de futur molt importants.

És l'hora de plantejar-nos nous reptes, d'a-cord amb els canvis socials que es vanproduint a la nostra societat. Des d'ERCtreballem, doncs, per un model propi deciutat, basat en els principis de llibertat,d'igualtat, de cohesió, de civisme, de sos-tenibilitat i d'identitat. Volem una ciutat

cohesionada i cívica des de la complexitatsocial, competitiva des de la diversitateconòmica, i catalana des de la voluntatde voler ser i participar.

I per aquests motius apel·lem a la neces-sitat de seguir defensant, sense possibilis-mes, el somni que volem...; i volem unaciutat on convisquin diverses maneres deguanyar-se la vida i també de viure-la, evi-dentment. Ens cal indústria, comerç, ser-veis. Ens cal turisme, investigació, tecno-logia. Ens cal universitat, formació profes-sional, talent. Ens cal treball i treballadorsi treballadores. Ens cal emprenedoria igrans empresaris. I això només és possiblesi la ciutat és atractiva, no només des delpunt de vista financer, econòmic, que tam-bé, sinó sobretot des dels serveis que ofe-rim que ens diferencien de la resta.

I volem una ciutat en què prevalgui la qua-litat sobre la quantitat. Una ciutat que sapque els recursos són escassos i que els op-timitza: menys expansió, més densitat;menys despesa, més aprofitament. Unaciutat en què el comerç i l'habitatge s'en-tronquen i donen vida als carrers.

...i volem una ciutat cívica, i ens cal. Civis-me és el compromís amb la pròpia ciutati país. Ens cal apropar l'administració a laciutadania, perquè se la senti seva, perquèse la faci seva, perquè és seva. Perquèl'administració no és l'objectiu en si ma-teixa, és l'eina indispensable per garantirla igualtat d'oportunitats. I per aquest mo-tiu l'hem d'organitzar millor. Volem els mi-llors, i cal que estiguin en els millors llocs.

...i volem una ciutat en què la convivènciasigui una responsabilitat compartida. Unaciutat en què els usos de l'espai públicsón compartits i assumits per tothom.Una ciutat en què els conflictes, que evi-dentment existeixen, són resolts pacífica-ment i a través del diàleg. Una ciutat res-ponsable i solidària amb els més febles.

...i volem una ciutat catalana, i ens cal.Ser català no és ser folklòric o racial, comalguns ens volen fer creure. Ser català ésser cosmopolita, obert, és una decisiólliure d'individus adults i responsables. Iles actuacions de ciutadania i drets civilssón una eina imprescindible per construircomunitat, per construir ciutadania, perconstruir el que coneixem com a orgullde ciutat. Orgull de ser terrassencs iterrassenques. I ser terrassencs és lanostra manera de ser catalans.

Des d'ERC treballem per Terrassa, i pertot això volem seguir treballant-hi. Vo-lem fer de Terrassa una ciutat de pro-grés, sensible i amb ambició. Volem fu-gir de canvis buits de contingut o d'unfals continuisme conservador. Us pro-posem un acord, un acord que engres-qui i desperti la ciutat amb un projectenou que sàpiga d'on ve, on és i on va.Un acord de present i de futur que prio-ritzi les persones, les famílies, la crea-ció de feina i la voluntat de pertinençaa un projecte de ciutat i de país sensedeixar de ser el que un és. Un acord, endefinitiva, per mirar endavant, avançar itransformar, per anar més lluny i per pro-gressar.

Isaac AlbertGrup Municipal d’EsquerraRepublicana de Catalunya

[email protected]


Acord per Terrassa

Principalsactuacions2007-2011

B-40

Metro

Av. de Barcelona

Plaça de l’Aigua

Av. de les Glòries Catalanes

Rambla d’Ègara

Hospital de Terrassa

Parc Audiovisual de Catalunya

Teatre Principal

Parc de Vallparadís

Pla de Barris D2

Palau Judicial

Seu d’Ègara

Parc de Sant Jordi

Torre-sana

Orbital 40

Plaça Primer de Maig

Pla de Barris - La Maurina

Depuradora de Les Fonts

CAP Antoni Creus

Camps de gespa artificial

Construcció i millora escoles

Documents

Visquem Terrassa Especial mandat 2007-2011 - Març de 2011 (número 142)