32
www.elginjoledicions.com NÚM. 103 · abril '16 [email protected] MAJOR 36, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL DIA MUNDIAL DE L'AIGUA AL MUSEU AGBAR - LA LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA DE L'AJUNTAMENT - FIRA TAPA CARXOFA PRAT Una tarda amb... Lluís Homar, que arriba a l'Auditori de Cornellà amb Terra Baixa VINE A CONÈIXER EL MUSEU AGBAR

Viu Cornellà - abril 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

— Editorial: Una altra oportunitat. — Lluís Homar: “A ‘Terra Baixa’ sempre sóc jo. És la meva veu, és el meu gest”. A l’Auditori de Cornellà el 24 d’abril. — Major 36: l’essència i tradició de l’horta del Prat. — “El fil musical de l’aigua”. Sobre el Dia Mundial de l’Aigua al Museu Agbar. — “La pobresa energética i el consum sostenible”. — Roger Mas: “Als catalans no ens agrada que ningú ni res ens faci ombra”. — Fira Tapa Carxofa Prat, el gust per les tradicions. — ‘La muntanya de Víctor Català” al Sabies que… — “De recursos a Sant Jordi i nous cursos” (col/laboració mensual del CNL Cornellà).

Citation preview

Page 1: Viu Cornellà - abril 2016

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 103 · abril '16 [email protected]

MAJOR 36, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL DIA MUNDIAL DE L'AIGUA AL MUSEU AGBAR -

LA LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA DE L'AJUNTAMENT - FIRA TAPA CARXOFA PRAT

Una tarda amb... Lluís Homar, que arriba a l'Auditori de Cornellà amb Terra Baixa

VINE A CONÈIXER EL MUSEU AGBAR

Page 2: Viu Cornellà - abril 2016

FESTIVAL D’ART FLAMENC

DE CATALUNYA

ENTRADA ANTICIPADA: 22 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 29 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 20 E

7 de maig a les 21.00 h

Arcángel & Voces Búlgaras

ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

24 d’abril a les 19.00 h

Terra BaixaAmb Lluís Homar

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

a L’Auditori de Cornellà A L ’ A U D I T O R I D E

C O R N E L L À D E L L O B R E G A T

6 de maig a les 21.00 h, a la Sala2.cat

HoudiniL’art de la fugida

ENTRADA ANTICIPADA: 10 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 8 E

15 d’abril a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Desig de NitTextos per sentir

ENTRADA GRATUÏTA

RESERVA LA TEVA ENTRADA

TRUCA AL 934 740 202 (Ext. 1307)

Page 3: Viu Cornellà - abril 2016

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat

i cultura

NÚMERO 103,

ABRIL DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA:

CEDIDA

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

DAVID RUANO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coin-

cideix necessàriament amb l'opinió

dels seus col·laboradors.

ED

ITO

RIA

L UNA ALTRA OPORTUNITAT

F a uns dies en Samu, un dels millors amics del meu cosí Pablo, em deia que escriure i transcriure una entrevista li fa molt de respecte. ����������� ��������������

���������������������������������������������������-������������������������������������� �����������������������������������������������������������������������

Escriure t’obliga a pensar, ordenar les idees, construir una es-tructura, i, encara que no disposis de massa temps, t’ofereix dife-rents oportunitats per a canviar les frases i el to, buscar sinònims, moure de lloc els paràgrafs, descartar-ne d’altres... T’ajuda a po-sar-te en la pell dels altres i, en teoria, si almenys t’hi dediques ��������������������������������������������!�����������������������"���������!����������#$"��"�!���������������������������� �!�����$��%����%������!���������!����������������������������&�(����������)����������������������$���������&�

*���������"����%�������������$��������%�������������������ser propera, no mirar-se el melic i intercanviar els tons i els punts de vista sense oblidar el lector. Sabent valorar, potser, que els al-�������������������������������!���������������������"��%��ser propis i no l’atac als altres.

Els polítics són els representants reals de la ciutadania, per molt que alguns es representin, sobretot, a ells mateixos. Entre les ����������%�������������+����������������%��%����������/��:��;��)����������%�/���%����������<�������������������=������-���������������������!������������������������=���%�������-�%����>��!������������������������������������������%$����������������$?��������%��������)����K�����������������������"��"�������������?�������!������������������%�%�!���������%�-�������!������"�����

;��Q����!��������������%�����"���������������������������punk en una ràdio, li semblava molt difícil editar-les. Parlava amb ����� ���������%�������%���� ����������W��� �� ����������� ���-������ �$%�������%�����������K���������������� ������������"��������%�������$�������%�����������������%$������/�����W������������������=��������������?��X��������������%����������l’exemple.

Page 4: Viu Cornellà - abril 2016

ÍNDEX

Obligatòria és una paraula maleïda, incòmo-da. Els estudiants, tard o d’hora, han de llegir ���� ���� �� �� ��� � ��� ����� ����� �����-ca bé per què ho fan. A Terra Baixa (Auditori �� ��������� ��� ��� ���� ������ ������ ��������perquè el clàssic d’Angel Guimerà té tant de pes, almenys, en els instituts catalans. L’actor d’Horta hi interpreta quatre personatges (Se-bastià, Manelic, Marta i Nuri) amb els seus gestos i la seva veu. Una actuació prodigiosa que també realitza per a estudiants de Batxi-llerat, que veuen amb altres ulls aquella obra que havien d’analitzar obligatòriament.

5.Una tarda amb... LLUÍS HOMAR, QUE ARRIBA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ AMB TERRA BAIXA

L’Ajuntament de Cornellà lluita contra la problemà-tica amb un pla de mesures i tracta de sensibilitzar els ciutadans perquè facin un consum responsable de l’energia. Constituïda a principis de 2015, l’Ali-ança Cívica de Cornellà contra la pobresa té l’objec-tiu de ser “la suma dels esforços de les entitats i de l’Administració Local” i permetre “dibuixar un nou model de ciutat capaç de corregir les de-sigualtats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convivència i la cohesió social”.

18.Societat LA LLUITA DE L'AJUNTAMENT CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA

Page 5: Viu Cornellà - abril 2016

5

VIU

COR

NELL

À

Lluís Homar. Foto: DAVID RUANO.

Text TONI DELGADOFotos DAVID RUANO

Els Homar són vuit germans ����� ���� ��� �� ���������������������� �������������

�� ������ ������������ �������������-��������������������������������-����� � ��� ����� �������� ��� !�� ������"#���� ��� ���� ���!� !�� ��� ��� $�%������� �� ��&�� �������� �� �����'�������� (�)#� �������� ������ � $��*�� +�� �/0� �����#� 12�34#� ���� ��� � ���� �����"����� ��5���� 6��� "� Terra Baixa /������ �����7� ���"#�89����� ��4������� ����������:�����;������"#���� ���-��� �� � ������������ ���&����������<����=� ��#�������;������"�������� ����=�����<���������>�=�����<������?� �#������������=� �����

@7�� ��� �� � ���>�� �B���� ��������� ���������������������� �CEra molt petit i no n’era conscient del que suposava que el pare en fos el direc-tor. Fer classes el tornava boig.

@J��������� ������� ������ CSí. La seva especialitat eren les mates. A vegades arribava a casa i em preguntava i no tens cap problema per fer? Acabava fent els deures de mates ell. El distreia molt. @������� ��!���>������������ ��� ������������CEra un bon home. No recordo que m’estigués especialment a sobre ni cap esbroncada per les notes. A quart de Batxillerat en vaig suspendre tres i

em va dir que havia d’estudiar per al setembre. No ens examinàvem a la seva escola, sinó a l’Institut Sant Jo-sep de Calasanç. Ens ho jugàvem tot a una carta.

@7��� ������������CEm dic com ell. Tenia una planta impor-tant. El recordo al Centre Parroquial Llu-ïsos d’Horta, on vaig fer Terra Baixa. Ell sempre jugava a cartes al bar del centre. El dia que vaig representar l’obra va ser l’única vegada que, en lloc d’estar jugant a cartes, es va asseure amb la iaia per veure el seu nét a Terra Baixa.

@K!�B ���&��� �����������������������J������������������ ���!������������L’endemà vaig anar a veure’l a casa

una tarda amb...

$��*��+�� M�“A Terra Baixa sempre ����(���P������������#�!������������)

Page 6: Viu Cornellà - abril 2016

seva i em va dir que ho havia fet millor que l’Enric Borràs. En aquella època se solia dir allò de ������������� ���������fem millor que els professionals [riu]. Té la seva gràcia. L’avi em va regalar una talla en fusta de l’Enric Borràs interpretant Manelic.

@�����������������(��� ������������=������������'���� ������� ��������+��������Me’n recordo perfectament: va ser el 7 de juliol de 1974.

@$�+������ ��� Q�&�� 7 �'��#� ���� �� ���� ��� ���'� � �� ���� ����������(���������������Aquests dies tots hem sentit que se’ns moria algú proper. La ���� �!���� ��� ������� �� �"���� #�����$� ����� ��!��� ��� ���Barça?

@;*#����� ��� �������� ����123SW1239��Amb Cruyff vam començar a guanyar: va ser qui va canviar la inèrcia del club. Veia els resums dels partits i m’emocionava �� ����!���$�%���!���&���'*+����/��� 3�6�8���������!�������15 anys i molt futboler, li dic escolta’m, és que la teva infàn-cia i la meva no tenen res a veure. ������������������������������������������������� ��������������������������������������!!�"��������# Abans s’havia

guanyat la Copa de Fires, la Recopa, Copes, alguna Lliga i poc més.

@Q�&��7 �'���������������������*����������X��������K����Ter-ra Baixa ��� � ��������� ���� ����������� ���������&�������������������"���������� ��)��Jo feia teatre des que tenia sis o set anys al centre parroquial, i �� �;<��=�����#����������!����������� �����������-ge per primera vegada. Terra Baixa m’ha acompanyat sempre. >������������ ���3��������!����$�

@Y����������� �� ��������C�Veient La violación de Lucrecia, un espectacle que la Núria Espert feia sola. Quan va acabar, em va semblar que n’havia vist quatre, d’actrius. Les idees poden estar molt bé, però l’im-portant és com es materialitzen. I jo he sigut molt afortunat perquè he tingut un Dream Team, començant pel Pau Miró, autor i director amb qui, juntament amb l’Oscar Valsecchi, vam estar preparant la reconversió de l’obra d’una dotzena de personatges a quatre i una sola veu. És un luxe treballar �� �!������������������������� ������!����� � ������@���D����8� ������� ��������������������������������K�!�@�la Sílvia Pérez Cruz, amb la música i l’espai sonor... Quan tens una idea, el millor és que els altres se

culturauna tarda amb...

6

VI

U CO

RNEL

Una escena de Terra Baixa. Foto: DAVID RUANO.

(passa a la pàgina 8)

Page 7: Viu Cornellà - abril 2016

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts)

“Cocinamos con productos locales especialmente

el Pota Blava, la Carxofa Prat y verduras del Parc Agrari”

Page 8: Viu Cornellà - abril 2016

���=�������������������3���������������tots. Ja sumo 123 funcions i puc assegurar-te que el públic també es fa seva aquesta versió.

@7��!����� ���������������� ��������%����C�Un dels meus mestres insistia sempre que has de ser generós. Aquest espectacle és un acte de generositat cap al públic. El nostre propòsit era, i crec que ho aconseguim, que qui coneix Terra Baixa la reconegui, perquè és la seva, i que a qui no la coneix també li arribi. Aquesta versió és tan particular que no m’importaria fer-ne mil representacions. A mi m’agradaria no deixar de represen-tar-la mai.

@J��� ���������� &�� ��� ����� �� � ������� ��� �� ���� ������������� !�������� �W�������!���������M�l’eliminació de personatges respecte al text original creus que en varia el sentit? �Y�B�� ���������������C�Hem anat a l’essència, igual que hagués estat lícit fer una obra a partir de Terra Baixa. Tots els personatges, d’una manera o una altra, hi continuen sent, els mencionem o el que sigui. Pot-ser hi ha algun matís de l’obra que no hi és, però l’essència de Terra Baixa es concentra en la relació Manelic-Marta-Sebastià. Ens agradava molt la idea que el públic fos testimoni de com

és d’important l’adolescència, un moment d’aprendre models a seguir. Hi ha alguns aspectes, diguéssim, que són una mica d’autors i de la convenció de l’època quan es va escriure. D’aquests n’hem prescindit.

@Z��������������������� �����[���� ���������������-(��#�������"��)��Terra Baixa �!�����>������Sí. “Al teatre és més important suggerir a vegades que expli-car”, deia sempre un dels meus mestres. Quan suggereixes una cosa, l’espectador passa a prendre un paper més actiu. Aquí hi ha moltes coses que estan suggerides: amb una taula sense plats i un ganivet la gent s’imagina que estem sopant. Això li dóna una dimensió poètica que, almenys per a mi, és un ingredient importantíssim. L’ànima fa viu un espectacle i moltes vegades té a veure amb la persona que està dalt de l’escenari. Amb això no vull dir que el teatre sigui només l’actor i prou. M’agrada pensar que és la suma d’un equip i que tots anem en una mateixa direcció.

@Y�B�!������������ ���� �����CNo és un punt d’arribada, sinó de partida, una declaració d’in-tencions, després d’un recorregut de vida, professional. Prete-nem agafar l’essència, pensar molt en el públic i intentar donar el millor de nosaltres mateixos. Vull pen-

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

8

VI

U CO

RNEL

Les mil pells de l'obra.

(passa a la pàgina 10)

Page 9: Viu Cornellà - abril 2016

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 10: Viu Cornellà - abril 2016

sar que després d’aquesta experiència amb Terra Baixa podrien venir altres títols en aquest format. No vol dir que jo ara, de cop i volta, passi a fer totes les obres jo sol.

@P������� ������������� ��������� � �����������CSí. No hi faig un exercici de virtuosisme, de dir que ara sóc ����������;^���&�@�����������������'@�����������&�����+'@���������������'$$$�_�$�8�������������`����k�3���������veu, el meu gest. Vaig vestit pràcticament igual i l’evolució de vestuari va en funció de com em vaig despullant en un sen-tit simbòlic. Tots som Manelic, tots tenim una part de Marta, Sebastià i Nuri. L’obra és un cant a la llibertat i un himne a l’amor.

@������>�������������� �� ���������� ���>[CEvidentment. Crec que tots tenim una part primària i animal que ve simbolitzada en el Manelic que baixa de les munta-nyes, una mena de Romeo innocent. Tots tenim una part perversa i dominadora de Sebastià, que no és el dolent. Si poguéssim, imposaríem allò que volem. Tots comptem amb una part fràgil, a vegades ens desvalorem, tenim l’autoestima ������������������������w�������*������� ���$$$���{�����moment en què Marta vol morir-se perquè creu que no és dig-na ni es valora gens. Nuri és la innocència, la mirada que tot ����������� ��$�������K�������������� ��������"���������

fer de cadascuna d’aquestes parts. Però per tirar endavant amb una de les parts que ets, has de reconèixer totes les altres i a partir d’aquí, triar.

@K�&���(���������B�>� W���!������C�Cada personatge t’obliga moltes vegades a fer una mirada so-bre tu mateix, però no crec que només hagis de buscar dins teu. Jo no entenc que hi hagi actors que diguin aquest perso-�������������������# I com el fan? Ja no només com a actor, sinó com a ésser humà, una manera de donar sentit o d’avançar en la vida és saber reconèixer tot allò que un és, el que pensa.

@Z�� �������������J���������� ���" ���J\�=#����� ������������� ���������6� ��#���&���(��������� ����� ����� C�L’altre dia vaig estar també a l’Institut del Teatre. Penso que ha arribat el moment de sumar-me a aquest món, encara que em fa molt pudor. Quan dirigeixo sempre en tinc.

@]� ���BCÉs com una mena de vergonya, per dir-ho així, i em sembla que ara, en aquests moments, sento què és el que vull i què em toca transmetre pel meu recorregut personal i professio-���$�#�{�!��������������!��������"�����=�����������"��m’entusiasma. §

culturauna tarda amb...

Lluís Homar. Foto: DAVID RUANO.

(ve de la pàgina 8)

10

VI

U CO

RNEL

Page 11: Viu Cornellà - abril 2016

���������� �������������������������������� ������������� �������� ����� ����������������� ����������������� ������������������� � ������������������������ �� ���������������������� � ��������� � ����� �������� �� ���� �� ���� �� ��������������� �!�� ����������� ��������������� ����������������"�#�����������������$�!������ #��������%�& ������� ����� ������������%�'�����������������%()*�**�� ����+,����%�& ���������� ����-������+.��/��+*�� ������������������������������%�0�������������������)(�**�� �%�1�� ��� ���������� ��%(2��+*�� �%�314�*.�35���%2).%�1�������# ��� ��� ��� �6�������%�7������8��������� ������ �-��������9��� �&����:%5%������������ ������� ������������� ��������������� ���� %�'�"���� ����-������ ������������ �"�������/���������#�+*�)

;�<=6�4�&��3=�105>�4&74�?7�@?3107��4

A�:A��65 €/mes(1)

35���%2).

implantologíadental F: ������#�� �

pero en el cole creen que soy

su padre”

CORNELLACarrer de Joaquim Rubió i Ors, 191

93 475 22 60

Bonestar, 68 Tel. 933 752 753

GAES Cornellà

“ Sé que sempre

puc comptar amb ella”

Mercedes| PROFESSORA I| CLIENTA DE GAES

Sílvia | AUDIOPROTETISTA DE MERCEDES DES DE FA 7 ANYS

Amb la tecnologia més avançada

i un servei personalitzat

www.jerezcmm.es

Page 12: Viu Cornellà - abril 2016

Text MARIANO MARTÍNEZ

Al centre de Gavà, caminant pels carrers d’aquesta ciutat

del Baix Llobregat, ens trobem el restaurant Major 36 i la cuina de Ma-nel Armengol. Un xef que és com la seva cuina: proper, còmplice i amb qui és fàcil estar a gust.

El seu camí culinari va arrencar el 1989, o una mica abans, als fogons de casa seva: “els meus pares te-nien un bar de mercat i allà vaig començar a fer les meves primeres pinzellades”. Entre el bacallà i les triples de la família Armengol creix en Manel xef: “amb l’empenta del meu pare i les ganes d’endinsar-me en aquest món, vam començar, el 1989, l’aventura del restaurant Ma-jor 36”. Els inicis estaven basats en la cuina freda del moment: xarcu-teria, patés, salmó, plats freds.... “Però, de seguida, ens vam decan-tar per la cuina que havia vist a la meva llar, tradicional, catalana, de mercat. Els guisats eren la marca de la casa i continuen tenint vigència. Quan entrava a casa, feia olor de menjar: és l’essència que he vol-gut transmetre a la meva cuina”. Un dels exemples n’és el trinxat un plat d’aprofitament, que a vegades hi apareix amb una col ben fresca i patates de primera qualitat: “cada vegada la gent cuina menys, i quan

es troba amb unes bones mandon-guilles com les nostres, surt molt contenta de recuperar aquests plats al seu paladar”. El restaurant Major 36 ha estat recomanat per primera vegada a la Guia Miche-lin, la més antiga i coneguda de les guies d’hotels i restaurant d’Europa, i que atorga les prestigioses Estre-lles Michelin. Hi apareix a l’edició d’aquest any.

La temporalitat, base de la cuina del Major 36

Entrar al Major 36 és com fer-ho al menjador de casa. T’hi trobes en un ambient acollidor i una cuina cata-lana de mercat posada al dia: “hi he intentat incorporar també elements més contemporanis, com el guisat de peix, aplicats als productes de l’horta del Baix Llobregat. Tracto de fer la cuina que domino el millor possible i incorporar algun element més modern per potenciar precisa-ment el producte més proper”. Més de vint-i-cinc anys de recorregut i amb una carta també marcada per la temporalitat: “això ho tenim molt clar, de seguida ens vam fixar en una cuina basada en el producte de temporada i de proximitat. Quan és la temporada de faves, tomàquets o espàrrecs, els incorporem a la nos-tra carta fixa (com el Pota Blava) o a la carta de suggeriments. Són la 1

2

VIU

COR

NELL

À

gastronomiagastronomia de proximitat

MAJOR 36: L'ESSÈNCIA I TRADICIÓ DE L'HORTA AL PLAT

MANEL ARMENGOLXef del Major 36Autèntica cuina basada en productes frescos i de temporada.

C. Major, 36Gavà Tel. 936 626 652

Dinars de 13 a 16h.Sopars de 21 a [email protected]

.com/majortrentasis

Page 13: Viu Cornellà - abril 2016
Page 14: Viu Cornellà - abril 2016

gastronomia de proximitatculturagastronomia

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

LA RECEPTA

TATAKI DE POTA BLAVA

INGREDIENTS

base amb què ens agrada treballar i penso és el que ens diferencia de les propostes gastronòmiques d’al-tres restaurants”. I sent de Gavà, era qüestió de temps que tornés a la conversa l’espàrrec: “és el meu pro-ducte favorit, pel seu sabor i perquè és molt agraït de treballar. A més, es pot preparar de la forma més simple i el resultat és extraordinari: collit, cuit i menjat, així de fàcil”.Tenir al Manel al costat també és comptar amb un bon company que s’implica a fons en el que fa i sempre predisposat a fer marca de la cuina més propera. Per aquest motiu, està involucrat en projectes com Gastro-Gavà o el col·lectiu Cubat-Cuina Baix Llobregat, format per cuiners de la comarca i que pretén promo-cionar-la a través de la gastronomia i dels seus productes frescos i de pro-ximitat. En Manel en fa la defensa des dels seus fogons. És una defensa clara, aferrissada, amb el sabor dels productes com a base fonamental per entendre la riquesa que tenim als camps que encara resisteixen al costat de casa nostra. Un exemple amb el que fixar la mirada, sempre que altres xefs, restauradors, vulguin animar-se a treballar l’espàrrec, el pèsol i les últimes Carxofa Prat que apunten durant el mes d’abril. DESCRIPCIÓ

Posar els ingredients en una bossa al buit de cocció i coure a 65 graus durant 25 minuts.

Reduir el suc i marcar el Pota bla-va amb el foc fort. Escalopar, de-corar i servir.

Page 15: Viu Cornellà - abril 2016
Page 16: Viu Cornellà - abril 2016

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

Text i foto TONI DELGADO

“Li hem demanat un repertori de cançons que parlin, naturalment, de l’aigua. La primera es diu Oración del remanso”, exposa Rosa Badia, presentadora de

l’acte amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, en l’auditori Àgora Agbar del Museu Agbar de les Aigües.

Amb un vestit lila i uns texans apareix Raquel Lúa, acompa-nyada a la guitarra de Yeray Hernández: “Tengo el color del río y su misma voz en mi canto sigo, el agua mansa y su suave danza en el corazón; pero a veces oscura va turbulenta en la ciega hondura y se hace brillo en este cuchillo de pescador”.

“FET A MIDA”Oración del remanso, de Jorge Fandermole, és una cançó

popular a l’Argentina i parla de la relació que té el riu amb un pescador del Remanso Valerio. La lletra encaixa amb Aigua i Treball, el lema que les Nacions Unides han triat aquest any per a commemorar el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març). “Sembla fet a mida per a nosaltres”, enraona Ignacio Escu-dero, director general d’Aigües de Barcelona: “el que fem és treballar amb l’aigua o, com ens agrada més dir a nosaltres, cuidem l’aigua. Estem compromesos amb les persones, cui-dem l’aigua i fem ciutat. Més de 10.000 persones treballem a Agbar per fer que tots els ciutadans puguin disposar d’ai-gua corrent les 24 hores de cada dia de l’any”.

Lluís Martínez Camps, Customer Counsel d’Agbar, treballa a l’empresa des de fa 26 anys. L’episodi “més crític” que hi ha viscut fou el de la sequera de 2007 i 2008: “l’organització es-tava molt preparada perquè s’havia preocupat de crear una xarxa de distribució gestionable pels petits sectors i àrees. Si haguessin estat inevitables les restriccions, les hauríem pogut fer d’una manera ordenada i sensata, perjudicant el mínim possible la ciutadania”.

LA HUMILITAT Javier Valencia, cap d’electricitat de l’Estació Depuradora

d’Aigües residuals de Gavà i Viladecans, comparteix la seva experiència en un voluntariat d’Agbar al Perú: “m’ha aportat molta humilitat, senzillesa i trencar amb el dia a dia a la feina o la vida familiar. Et dóna una altra perspectiva de la vida, d’ajudar als altres i ser més solidari”.

Ana Sáenz de Miera, directora d’Ashoka Espanya, anun-cia un projecte conjunt per a buscar 10 emprenedors socials d’Agbar a Xile, Colòmbia i Espanya en l’àmbit del desenvolupa-ment sostenible: “busquem les persones que un bon dia van decidir que quelcom podia canviar-se. Les ajudem, posem en xarxa i intentem que el seu impuls tingui més efecte. És

molt difícil trobar una empresa que doni suport a un projecte com aquest i per a mi és una garantia d’èxit”.

OPORTUNITATS “L’aigua és l’inici de les civilitzacions”, enceta Josep

Maria Álvarez, secretari general de la UGT: “aigua i treball sempre han d’estar sempre plegats. I l’aigua avui també és tecnologia, i amb aquesta trobarem treball de futur i de qualitat”. “L’aigua genera riquesa, justícia i oportunitats per a les persones. On falta aigua, només uns quants, no-més molt pocs tenen accés a una vida raonablement dig-na”, intervé Josep Ginesta, secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Cata-lunya.

“Quan la nostra funció és qüestionada per uns activistes anònims, hem de tenir clar que prestem un servei que fun-ciona. És acceptat amb normalitat per la immensa majoria dels ciutadans, i és gràcies a totes les persones que amb el seu treball ho fan possible. Seguirem acompanyant Bar-celona durant molts anys en la gestió del cicle integral de l’aigua, com hem fet en els darrers 150 anys”, enraona Àngel Simón, president executiu d’Agbar. §

J������������

de l’aigua

museu agbar

Raquel Lúa, durant la seva actuació.

Page 17: Viu Cornellà - abril 2016
Page 18: Viu Cornellà - abril 2016

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text REDACCIÓ

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, 683.700 persones no poden mantenir la seva llar a una temperatura idònia. Les famílies que han de

destinar més del 10% dels seus ingressos a pagar les fac-tures de l’energia estan en situació de pobresa energètica. L’Ajuntament de Cornellà lluita contra la problemàtica amb un pla de mesures i tracta de sensibilitzar els ciutadans per-què facin un consum responsable de l’energia.

Constituïda a principis de 2015, l’Aliança Cívica de Cornellà contra la pobresa té l’objectiu de ser “la suma dels esforços de les entitats i de l’Administració Local” i permetre “dibui-xar un nou model de ciutat capaç de corregir les desigual-tats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convi-vència i la cohesió social”.

“UNA MAJOR IMPLICACIÓ”En el Manifest de l’Aliança Cívica de Cornellà contra la po-

������=����������!�����������������������`k�“l’empo-briment d’àmplies capes de la població és una amenaça a la bona convivència i posa en perill la cohesió i la justícia socials, a més d’un atac a la dignitat. Per revertir aquesta situació cal endegar accions que incloguin una major im-plicació i la suma dels recursos tant de la Generalitat com de l’Administració General de l’Estat que permeti, entre d’altres accions, transformar la renda mínima d’inserció en una veritable renda garantida de ciutadania com a eina per assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques. O avan-çar en el compromís amb els sectors més vulnerables de la societat de les grans empreses energètiques que presten un servei públic”.

PERFILS DE LA NOVA POBRESALa nova pobresa està formada per un segment important de

famílies de joves amb criatures en què cap dels seus membres �� ����@�������� ����������������@� ��������!�����"���`���������������������������������3��$��`�����������"����{��� ��!��� ����� �� ��� �=����� � ���� � ������ �������amb la participació d’entitats socials, com Creu Roja o Càritas de Catalunya, amb un contacte constant amb els sectors més vulnerables de la societat. La presència d’un segment relle-vant de famílies que tot i que han pogut subsistir gràcies als seus estalvis o als ajuts públics ara veuen com s’esgoten.

Des de l’Ajuntament es destaca que “la coordinació entre els diferents agents socials i les administracions locals per-meten treballar per un nou model de ciutat capaç de cor-regir les desigualtats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convivència i la cohesió social”.

UNA APOSTA INDUBTABLEAquest any l’Ajuntament impulsarà la constitució d’un nou

Acord Social per al període 2016-2020 “amb l’objectiu d’aglu-tinar consensos ciutadans i promoure iniciatives que perme-tin a la ciutat sortir de la crisi”. El 2016 dedicarà 1.053.882 euros a ajuts socials.

La pobresa energètica i el consum sostenible

societat

Page 19: Viu Cornellà - abril 2016

El primer Acord Social contra la crisi es va signar l’any 2009 i ha dibuixat el camí cap al segon Acord Social (2012), impul-sat per l’Ajuntament i signat per PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC, 34 entitats i agents socials de la ciutat. Gràcies al conveni de co-operació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajun-tament de Cornellà ha rebut un ajut plurianual de 278.105 eu-����������������������������!���$����������3����� �� �k�l’any 2011 les mesures contra la pobresa energètica de l’Ajun-tament van ser de 14.216 euros (85 ajudes) i l’any passat, de gairebé 95.000 euros (1.144 ajuts).

EL SEGUIMENT I LA SELECCIÓ Un equip de professionals dels serveis socials és el responsa-

ble de fer el seguiment i la selecció dels casos susceptibles de � �������$�������������������"������������������������familiars, la motivació per a aplicar mesures d’estalvi en la llar, la situació de vulnerabilitat econòmica, la disponibilitat horària...

���������� �� &�� &�� ��� �������� ���������#� �� [�����!����������� ������ �B�����!�����������������������-pacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu) a un preu just”, es diu al web d’Ecoserveis, l’associació sense ànim de �����"�������� ������ �������`������ ��� ����������`����projecte. Tres són les causes principals que incideixen en la pobresa energètica: “un baix nivell de renda, una baixa qua-������ �� ������������ �� ���� ���� �� ���� � ���� ��� ���� ����que afecten la salut, el manteniment del parc d’habitatges i l’endeutament de les persones que pateixen situacions de pobresa energètica”.

Es calcula que més d’un 10% de la població espanyola pa-teix pobresa energètica. Més del 50% del parc d’habitatges ���������������������������������������������!����$�8��3���{�{������������!��!�������"���������{��-tat, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS

Segons les dades del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) de Cornellà, realitzat amb la col·laboració de la Dipu-tació de Barcelona, la ciutat ha reduït un 26% les emissions de CO2 de l’any 2012 respecte al 2005. I el que més ho ha fet és el sector terciari (serveis), seguit de l’àmbit domèstic i el transport urbà.

EL PLA D’ACCIÓ El pla d’acció contempla més de 40 intervencions, estratè-

gies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Des de l’Ajunta-ment informen que sis s’han completat i 37 estan en curs. Les emissions han disminuït un 11% en els últims anys gràcies, �� ������ �� ��� ��������`� ����!�� ������ ������� ���� �����públics i les millores tecnològiques aplicades a l’enllumenat públic. Altres factors importants també han estat la disminu-ció de la mobilitat o la incorporació d’energies renovables a la xarxa estatal de producció d’energia elèctrica.

Entre altres accions, està previst � ������� ����������-nicipal per vehicles elèctrics, el canvi de les lluminàries de �����������%������� �����������$JZ#�����������!��������dels residus o la prevenció i correcció de situacions de vul-nerabilitat energètica”. §

cultura societat

19

VI

U CO

RNEL

Page 20: Viu Cornellà - abril 2016

20

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

TEXT: VERN BUENO / AMICFOTOS: GENÍS SERRA / AMIC

Irredempt. Territori subjecte a una dominació estran-gera de la qual hom espera alliberar-lo, segons la de-����������������� ����������!����� �*����������������

de Roger Mas (Solsona, 1975), nom cabdal de la música catalana dels darrers 15 anys. Mas, però, sembla força alli-berat en aquest àlbum, ja que s’atreveix a presentar-se en solitari, tant sols acompanyat per la seva guitarra. Amb ella i la seva veu construeix una dotzena de cançons delicades ����&� ����������� �� ��#������� �* ����������B������������� ���� �� ��������#� ���>���� *�������� �� &���[ ����misterioses, amb referents com Goethe (El Rei dels Verns) �� �� ����� � /7���� � ��4�� ]� [� ��� �!� ��� ����� ��� ��� ������* ����������'���������� �����������������#���������-�� ������������������������������ �������!������ ����-ma en analitzar qüestions com l’estat actual de la música �������"#����������� "����������*������������ ��!�����������������B����� @Z��� !������� ������������������������#���Irredempt es presenta ben nu.Em considero un cantautor, però després de vuit discos no en tenia cap que fos tant sols veu i guitarra. Hi ha molts discos d’aquesta mena, normalment antics, que m’encanten. El Lie-besleid de Toti Soler, o darrerament Darmodej, del txec Jaromír Nohavica, amb qui hi vaig col·laborar i que em va fer perdre la por de llançar-me a fer un àlbum com aquest. Després de tre-ballar amb quinze músics de la cobla durant mesos, que va ser divertidíssim i fantàstic, i d’oferir tants timbres i colors, em ve-nia de gust anar a l’altra punta, treballar en solitud i buscar la cruesa de la interpretació individual. Quan ets només tu amb el teu instrument la teva veu transmet molts més matisos. —Aquesta mena d’àlbums tan essencials són avui ben poc ������ 7 ��� ���� ������� ���!� �&�� �� ���� ��� ������ ��que se li pot fer estrany?És possible, sobretot perquè la manera com escoltàvem mú-

sica abans era molt diferent que la d’ara. En la música popu-lar d’avui dia la dinàmica s’ha perdut totalment, els discos s’editen molt més comprimits, la diferència quan la cançó �������w����=�����3�������������$�8w��=��"���"������K-sica sigui molt més còmode per escoltar de fons, ja que es manté sempre en un rang concret i no crida l’atenció. La can-çó que jo faig, però, es basa en comunicar emocions i senti-ments, i si li traiem la dinàmica ho perdem. @]� �����!��������������>����>�����������������������#���� �� �� ������� W��� ����� �� � ��� !�#� ��� ������������ ���música abans.És un disc que et demana l’atenció, i que et molesta si el tens posat sense voler prestar-n’hi massa, perquè desapareix, tor-na, canvia... És un disc de sofà, de nit i amb llum tènue, per

Roger Mas: “Aens agrada que ningú n

cultura

Roger Mas.

Page 21: Viu Cornellà - abril 2016

escoltar-lo de cap a cap. O la meitat, o quatre cançons, el que vulguis. Però escoltar-les. —Va dir a una entrevista a Critic.cat que a la sisena cançó del disc s’adormia!Sí! (riu). Però amb un disc que no em faci el pes no em puc adormir de cap de les maneres. Les coses que m’agraden no són només les que m’entusiasmen, sinó les que em fan sen-tir bé, les que em donen sensació d’harmonia, de quietud. —Irredempt����� ���� ���������* ��������������������-� ���*������������B���������8w�������{��������� ��������������K���$�������������de representar com em sento sempre, a cavall de la realitat i ����`��{�����������=�����$�8����"��� ��������������

vida interior”, un món privat on no hi entra ningú, encara que tu el vulguis compartir no pots fer-ho. @7 ���������������%�����!�������B�����������CMai m’ho han preguntat i em sembla molt pertinent, per-què ara que hi penso, en tots els meus discos sempre hi ha aquesta necessitat de fugir, de buscar un lloc on les coses tinguin sentit i siguin més controlables, i on tu mateix hi tin-guis més importància. En el món on vivim som granets de sorra, la nostra importància com a individus és molt poca i la nostra capacitat d’incidència, mínima. Com a animals so-cials, només si ens ajuntem amb els altres aconseguim que ���������������������!��������$��������������������onírica de les meves cançons té a veure amb imaginar un lloc on tu pots actuar més com un dictador, com una casa pròpia on ho decideixes tot i on et sents més a gust. —Concep l’artista com algú que reivindica la individualitat?Sí, n’estic molt convençut d’això. Manuel Vázquez Montalbán analitzava els artistes de la Nova Cançó segons la diferèn-��� ���� �� ����������� � �� ����$� ��� �������� �� ������ �������������{�����"���������������"�������������������������������"������� ��������������������������mica despistat, que es pregunta qui som, això què és, què {� ����� �"��$� 8����������� ����� ��{�� �������� �3�� ���poètica del jo. —Les seves cançons fugen de l’esperit costumista de mol-tes de les bandes que triomfen avui en el panorama català.No crec que en fugi. Penso que m’agradaria fer moltes co-ses que no sé fer, potser m’encantaria signar una bona can-çó costumista, o d’una bona cançó protesta que interpel·li el ����������������3��"�����������$��������������"��{�{��una generació de músics que està tirant més cap a un cert costumisme, però això no és bo ni dolent. Les millors cançons de Serrat són costumistes i són meravelloses. Potser la nova generació, a la qual no sé si hi pertanyo o no, té una existència una mica gris. L’última que va tenir una certa il·lusió va ser

“Als catalans no ú ni res ens faci ombra”

21

VI

U CO

RNEL

cultura

Page 22: Viu Cornellà - abril 2016

la del 68, l’última en deixar-se enganyar ��������$�8w����������������������-sitiva perquè la dotava d’un gran entu-siasme, li feia pensar que l’arcàdia no ���!�������&$�8��������3�����������que estan atrapats. No som com els ������ ���� <'�� "�� ��� ���� =�������que van patir la gran desil·lusió que va ��� �������3�����!�����������$�8���és més un desencant, no pas rabiós per haver perdut res, sinó d’haver nascut ja amb ell. Sóc una mica descregut, sí. —Si traslladem aquesta actitud a la %����#� ����� �� � ��B� ����� �������� ���� ���� ������ ���*�������que interpel·lin al col·lectiu, ni tampoc hi ha gaires individualitats que se sur-tin de la norma. L’individualisme tampoc es porta gens, ���������������$�8��������������-ternacionals que venen un ego que no �����"����=����"��$�%�������������però si els anéssim a veure a casa seva ara mateix ens n’adonaríem que tot és teatre absolut. @J��� ��������"��>������������*������ -tistes no se’ls permet anar de divini-tats.8w��3���������@��������"������������perdin l’ego, sinó que el públic condem-ni aquesta individualitat. Però clar, és ����K ���������@���������������"��un tret comú a tota la Península Ibèrica és l’enveja. I més a Catalunya, on mi-llor que no se t’acudeixi destacar per sobre de l’altre. Som un país totèmic: alcem a l’estrellat dos de cada ram i la resta, ben quietets. Que no se’t acudei-xi anar de bon entrenador que ja tenim en Guardiola. —Som envejosos?Catalunya és un país que poda els arbres perquè no creixin, es facin massa grans i acabin sent un bosc descontrolat. Vas a 8�!��������8����&���������������� ��������������������������`�������$�8"���els deixem ben baixets, que s’hi pugui arribar fàcilment. No ens agrada que ningú ni res ens faci ombra. Si erets el meu company de pupitre, per què has d’arribar a destacar en quelcom, com si ����!�����������"������������8����

als pocs tòtems a qui sí hem entronitzat els deixem que fotin les bajanades més grosses. Estem molt mancats de criteri i de sentit crític. @;������*������� ������ �En Perejaume feia un símil molt bo dient que Catalunya és un país de valls, valle-�������������������������������������on ens pensem que aquesta ermita és el Sagrat Cor de Montmartre, i aquell ������� 3�� ��������$� 8w�� �3� ���� �����������k� ���� ��� ���� ������� �� � �3��creativitat per metre quadrat. El dolent és que sovint no entenem que més enllà de la nostra vall hi ha altres coses. Està bé valorar el que tenim a casa però hem d’entendre que la nostra muntanyeta potser no és l’Everest. @������� ���������[�����Y�B������-������>[������� ���$��*��$���&������diputat?Crec que és quelcom sa que puguem

veure al Parlament diputats que no són �������� �����$� ���� � "�� ������ �� �������no em sembla pas malament, està molt menystingut però és molt difícil, sotmès a �������������$�8������!����������-der del poble, la democràcia i el capital. —Com a independentista declarat que !�#�� �������&��&������ ��� ����� ��!�CSi fos per nosaltres no ens en sortirí-em pas! (riu), però les coses van inde-fectiblement cap a aquesta situació. Les persones som irrellevants quan la corrent va en aquesta direcció. És com-prensible que ens posem nerviosos per-què després de tant de temps sent una minoria de cop i volta tenir-ho tot tant a tocar és una conjunció astral que difícil-ment es tornarà a repetir. Però també cal una mica de perspectiva i calma. Si necessitem una dècada més, doncs serà una dècada. Paciència, bon ànim, bon humor, construir i sumar de totes les maneres possibles. §

culturacultura

22

VI

U CO

RNEL

L'entrevistat.

Page 23: Viu Cornellà - abril 2016
Page 24: Viu Cornellà - abril 2016

Fira Tapa Carxofa Prat, el gust per les tradicions

Text TONI DELGADO Fotos AGT

Les tradicions tenen un gust especial. Sant Jordi és l’olor dels llibres nous i de les roses ben fresques. El dia de la cultura i l’amor. Aquest any serà més deli-

ciós que mai perquè coincideix amb un esdeveniment que, a poc a poc, tapa a tapa, cançó a cançó, s’ha convertit en una tradició. Hi ha molts pratencs i veïns de la comarca que estan pendents del Fira Tapa Carxofa Prat, que tornarà a la plaça Blanes els dies 23 i 24 d’abril amb una proposta sin-gular de tapes, d’activitats i de música. La deliciosa sorpresa serà que l’AGT, en col·laboració amb la Masia Fruites i verdu-res servirà Carxofes Prat i de calçots a la brasa.

“Volem crear un ambient agradable, festiu, famili-ar. Ja és primavera, comença a fer bon temps, i la gent s’anima molt a sortir al carrer”, explica Dani Mateu, pro-ductor de l’activitat. I és que el Fira Tapa Carxofa Prat és un bonus track del Quinto Tapa, que finalitza el dia 22.

És com si fos la continuació del Quinto Tapa, amb la gràcia que en un mateix espai, la plaça Blanes, hi troba-rem 14 dels seus participants: Bar Oeste, Vori Bistro, Ta-peart, Centro Extremeño Ruta de la Plata, El Cortijo & Po-sa’t morat, El Racó d’Espratta, El Regust, El Petit Buddha, Sinfonia. Hotel Ciutat del Prat, Casa Ramón, Toni Tasta’m, Axarquia, Saint Tropez i Delta Restaurant (Padel Barcelo-na-El Prat). Ens oferiran les seves tapes en tres torns dife-rents (dissabte 23, matí i tarda i diumenge matí).

La plaça Blanes és un indret encantador “perquè té mobiliari urbà, és un lloc cèntric, té molta vida i un espai fantàstic, molt maco”. Un gran escenari perquè el 23 d’abril els castellers del Prat ens mostrin, a partir de les 12 del migdia, part de les seves habilitats; perquè Sergi Shine ens faci moure l’esquelet amb la seva sessió de DJ (12.30-16-00 h.), Machi faci volar la imaginació dels més petits i els faci partícips del seu show de circ (18.30-20.00

gastronomia

24

V

IU C

ORNE

LLÀ

Page 25: Viu Cornellà - abril 2016

25

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que... gastronomia

h.); i gaudir del talent de la veu de Mònica Escrig, el teclat d’Iñaki Ezcurra i la guitarra de Pedro Pablo Chica (21.00-22-30 h.)

Diumenge 24 serà el torn de Krestatum (11.30-12.30 h.) recorreran la ciutat i conclouran el seu animat tour a la plaça Blanes, on acabaran l’actuació. Són un grup de percussió afro-brasilera que fa vibrar el públic. Tampoc ens podem perdre el quartet Sandunguera (13.00-15.00 h.) ni el sorprenent DJ Javier Martínez (15.00-18.00 h.)

“En aquesta edició el que ens preocupava més era l’aforament”, explica Dani Mateu: “diumenge sol ser el

torn més fort, i vam veure que començàvem a quedar-nos curts amb l’espai. Aquest any hem volgut canvi-ar d’emplaçament l’escenari per poder guanyar una mica més d’espai a la zona dels restauradors”.

El canvi d’ubicació de l’escenari farà que músics, artis-tes i visitants gaudeixin d’una activitat que va néixer per a promocionar els tresors gastronòmics del Prat i promoure trobades entre amics, famílies, parelles... Qualsevol excu-sa és bona per passar-s’hi una estona i fer ciutat mentre tastem unes tapes amb la música i espectacles de quali-tat. S’ha convertit en una tradició.

Page 26: Viu Cornellà - abril 2016

26

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

La muntanya de Víctor Català

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA

“La Mila se’n quedà emprenda-da. Li semblava un bon sub-jecte, agradós i servidor. Era

baixet i primelís, però s’estarrufava ��� ��� ���� ��� �� ���� ����� �� �� �� ��unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l’altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc, semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposa-dament. La Mila li posà uns quaranta anys”.

Així és, a ulls de la Mila, el Pastor de Solitud, l’obra de referència de Caterina Albert i Paradís (l’Escala, Alt Empordà, 1869-1966), coneguda amb el pseudò-nim de Víctor Català. La novel·la va ser publicada a la revista Joventut entre el 19 de març de 1904 i el 20 d’abril de 1905, en fulletons de vuit pàgines set-manals.

Una novel·la que, segons li reconeixia Víctor Català a Baltasar Porcel en una en-trevista, “sempre m’he mirat a desgrat. La vaig prometre al senyor [Lluís] Via, de la revista Joventut, i a causa d’una malaltia de la meva mare, a l’hora de portar-la-hi no l’havia ni començada”. Així que anava lliurant a impremta cada capítol que enllestia, “sense poder ni re-llegir els que portava fets [...] N’estava cansada i ho feia a desgana, per com-plir”.�_�������������������!������"�����traductora del francès va voler que con-frontés el seu treball amb l’original.

Solitud és la novel·la modernista més universal. El seu narrador és omniscient: ho sap tot i sembla que de la Mila, la pro-tagonista, en tingui més informació que de ningú. És un personatge rodó que no deixa d’evolucionar: temorosa, inconfor-mista, submisa, inquieta, pacient, dòcil, patidora, llesta, ingènua...

L’ermitana depèn molt del seu marit, en Matias, amb qui s’ha traslladat a la muntanya. El matrimoni, però, no va bé, i ella es va separant d’ell. S’acosta al Pas-tor, per qui sent admiració, afecte i atrac-ció i li fa de mestre i gairebé de pare: li explica rondalles, li fa bromes...

La natura a Solitud és viva i activa, i moltes vegades és l’instrument a través del qual s’expliquen les sensacions de la Mila. De fet, el caràcter de l’ermitana depèn molt de com està la natura. Tem quedar-se sola i no ser estimada. L’Àni-ma és un personatge que representa les forces tenebroses de la natura i es pre-senta com una bèstia salvatge que no acostuma a dir paraula.

La muntanya és descrita com un cos femení: “L’alta cama de la i gre-ga, la de l’esquerra, anguilejava més ������#� �������� ��� �� �� �� ������de la muntanya; i entre cama i cama ���� �� ���� ����������� ��� ������en forma de pit de dona, fent-li, per a major retirança, de mugró, una es-creixença o menhir natural que cloïa

el planell per la banda del pla, desta-cant, fortament retallat, sobre la cla-rícia del cel [...]”.

De ben petita, Caterina Albert (recu-perem el seu nom real) pintava i dibui-xava d’amagat. Quan el seu pare ho va descobrir, va contractar un mestre de pintura, Antonio Alarcón. La noieta tam-bé escrivia en secret, i quan el pare va descobrir alguns dels papers en un replà de l’escala del graner va trobar que la ���������������������$�

Ho hauria pogut fer més en millors condicions. Amb 20 anys va patir la mort del cap de família i va haver de cuidar a casa l’àvia i la mare. “Sóc una per-sona ben simple, jo. Anava sortint tal com sortia, i llestos [...] Sortia així. No preparava res. Sóc com un gosset, com un ocell: feia, escrivia”, li va explicar l’escriptora a Baltasar Porcell. També li advertia que gairebé no editava els tex-tos i que escrivia a qualsevol hora. “No sé pas què hi veuen, en mi. Sóc un po-� �� �������M� ��� !�)�� Sens dubte, li sobrava modèstia. §

Page 27: Viu Cornellà - abril 2016
Page 28: Viu Cornellà - abril 2016

28

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Fabricació d’un sector que acabarà amb ex-plosió / 2. Millorat en relació a l’ori-ginal (en la seva opinió). Dinar del soldat, sempre que no sigui ianqui / 3. Responsable que hi hagi invertits. La cola està malmesa però jo pinto igualment. Institut d’Estudis i Farba-lans / 4. Tan atroç i despietat com ocultar el lucre. Estima sense conse-qüències / 5. No són coses de religi-osos. Muntar la paradeta per a la fa-mília / 6. Zero a l’esquerra. Aquesta caixa sí que ens acompanyarà tota la vida, encara que no li parlem. De tot una mica / 7. Braçades que afec-ten la regió sacrolumbar. Marcatge al xaparro?: no, protecció metàl·lica / 8. Aquestes, en canvi, són coses d’ases. Dos terços dels USA / 9. Es-curen el plat. És al vòmit com als excrements una tifarada / 10. Par-lant de ianquis: el suèter que tenen sempre nou. Insisteixo que he cai-���� %���� %$��� ���=������� �� __�� W��planeta a l’abeurador. Tuls mantin-guts ocults durant la Il·lustració. Al mocador d’en Salvador Dou Bernal / 12. Sicilià partidari de la sodomia. Segrestat (però no pas per cap on-�����%��`���_w��zQ������������=����)=���que el maoisme. Estrat geològic als hotels Meliàs.

VERTICALS: _�� {�%������� =���/ment, que va d’un rellotge anglès. Adequació del televisor / 2. Tot de gent disfressada xisclant al quirò-fan. Aquella gasiveria tan freqüent a les biblioteques / 3. No està ner-viós però poc l’hi falta. Uns hi dei-xen la bota, altres els castigats / 4. Parets del súper. Especialistes en alarmisme planetari. Qui ha perdut el cap? / 5. Deixar el promès com qui esquitxa un cafè. Ni ells saben que els esculls també es diuen així / 6. Enmig de tots els portals. Si con-vé una evacuació aquest és taxatiu. Un primer del menú / 7. I un dar-rer. Litres i litres d’aigua obrint-se ����=��������� � �� ������� >�%���estar sec però llavors no el veuríem al prosceni / 8. Distància entre el polze i l’índex en angle recte i mi-rant amunt. Gas mostassa que cre-ma els pulmons (i perita els morts) / 9. Casa d’algú. Encasellat en el matrimoni. Plou, i tot és buit / 10. Sap de què va la cosa (si més no ha començat). Dites no distorsiona-des pel temps ans pel fat / 11. Entre l’oxigen i el metà l’han saturat, po-bre compost. Si estigués guarida no li caldria vigilància / 12. Proposades als clients indecisos. Com a explosiu és força robust.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu Cornellà - abril 2016
Page 30: Viu Cornellà - abril 2016

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

De recursos a Sant Jordi i nous cursos

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, que s’ha commemo-rat el 22 de març, el Centre de

Terminologia TERMCAT ha publica la in-=�!�����El cicle de l'aigua, un producte que inclou mitja dotzena de termes amb ��� ����������� ����`k� evaporació, evapotranspiració, condensació, preci-���� �$� ������� �$� ���%� ����� ���� i ���%�������&���. Juntament amb la ���� ������� �������������"���, difo-����������������� ����`����������������������������� ����`���������� ��� �!���� ��`� ��� Diccionari de ����$��������, que està elaborant el TERMCAT.

�������� �� � ��� �����`� �� /���-lona, també s’ha publicat la ��������-��� � �� ���� ��������, que recull ;�������������������� ����`�������������������`�������������`���$�8��costat d’expressions com ara ����' ������������������ ����(�� �� '�����-������� ��������... trobem, en alguns casos, formes angleses com ���������-����� �������� o ������, en detriment de les paraules catalanes tradicionals o més adequades. El recull del Termcat se centra en la terminologia emprada en l’àmbit de les curses populars, és a dir, les curses que s’organitzen obertes a tota mena de participants. Però, a ban-���������������"���`����������-������3������������������"��������-vitat—, de fet el diccionari aplega termes que es fan servir també fora de l’àmbit competitiu.

Per altra banda, des de principi de ������������������� ��� ��!�������Optimot (http://gencat.cat/optimot) és responsiu i s’adapta a qualsevol ��������� �� �� �� �w� ���������� ��-sonal, tauleta o telèfon intel·ligent). Com ja hem comentat en altres col-laboracions, l’Optimot és un servei de �������`�������������������!���-

��������������=������ �����������`�de qualitat en català. Al cercador s’hi poden consultar diccionaris, models de ���������� �� ��� ����!������� �����de lloc… i si el cercador no resol un �� �����������������������`���-sonalitzada (SAP).

Durant aquest mes d’abril, des de les xarxes socials (Facebook i Twitter) del �_�� �� �������� �� =���� �=��`� �� ���recomanacions literàries que facin arri- ����� ���������������������_�������també de tota la ciutadania en general, amb la voluntat de fomentar la lectura en català, en el mes per excel·lència dels �� ��$�_��3������������������������ ��-������� � ����������������� ������corne-

���) ���# ��������=�����=��`������������ �"���k�¡�_���������� ��$

_������ ��K����������������_�$�En destaquem, d’una banda, a l’en-torn de Sant Jordi i la Jordiada, la ������� �� ����� �%w�� ��������poesia” o la lectura de fragments ����� �����%�����������������������Can Mercader, el 24 d’abril, on des de la parada difondrem la tasca del Centre i promourem el joc en català.

I, d’una altra, les inscripcions als cur-sos intensius de català que es faran els ���;¢� �;����� ��� �� ���������!������K��$� ���� �������� �� ������� �������començaran l’última setmana d’abril i �������!������������!����&$�£

Page 31: Viu Cornellà - abril 2016

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Com no podia ser d’una altra ma-nera, l’edició de maig de Viu Corne-llà és 100% del Corpus. La portada serà per a un dels grups musicals que hi actuaran. També parlarem amb una actriu d’una de les obres que es representaran a l’Audito-ri de Cornellà. No hi faltarà una nova visita al Museu Agbar de les

Aigües i a un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), el relat sobre un perso-natge singular en el Sabies que... O la col·laboració dels partits polítics, als qui els cedim un espai en esde-veniments especials, com és el cas del Corpus.

Page 32: Viu Cornellà - abril 2016

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

PATROCINAORGANITZA PRODUEIX AMB EL SUPORT COL·LABORA

T’ESPEREM TAMBÉ AL

Carxofa PratPlaça Blanes

23 i 24 d’abril

agtbaix.cat .com/agtbaix @quintotapa

CARXOFA PRAT· del 7 al 22 d’abril · El Prat ·

7a edició

2,5€ tapa de la casa3€ tapa Carxofa Prat