- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 90 · febrer '15 viucornella@elginjoledicions.com

SPANNABIS 2015 - 'AMB', AIGUA I TRANSPORT - BURGER&CO, A LA 'RUTA' - ENTREVISTA A LLUÍS

MARCO, A L'AUDITORI AMB 'L'ORFE DEL CLAN DELS ZHAO' - QUINTO TAPA DE L'HOSPITALET

VINE A CONÈIXER LES ACTIVITATS DEL MUSEU AGBAR

Una tarda a... la 16a edició del Saló de la Immersió (Mediterranean Diving)

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 90, FEBRER DE 2015

redaccio@elginjoledicions.com

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-55194-2006

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

LA COMPLEXITAT DE L’HUMOR

Ninoní, ninoní, ninoní, ninoninonino... Així, almenys segons qui escriu aquestes línies, que té un sentit rítmic molt peculiar, co-mençava la bona sonora de la mítica sèrie MacGyver. O així ho creu qui escriu aquestes línies, amb molta voluntat, però poc sentit rítmic. El protagonista, amb estètica de superheroi o can-tant perfumat de masses, era gairebé un il·lusionista que fabri-cava els artefactes més genials amb un xiclet.

L’ajut de MacGyver [Richard Dean Anderson] ens seria molt útil per obrir certs regals, que només cedeixen amb la serra elèctri-ca. Qui diu regals, diu certs aliments, però centrem-nos en els obsequis (hi ha alguna cadena comercial que, atenció, ens facilita vendre els regals dels Reis que no ens han agradat. La imaginació no té límits). Aturem-nos, en concret, en les joguines. Ara gaire-bé totes en porten manual d’instruccions, per molt fàcil que sigui la seva posada a punt.

Malgrat que no s’expliqui en la bíblia d’indicacions, per muntar algunes joguines cal utilitzar els utensilis més estranys de la cai-xa d’eines. He vist pares movent el manual d’instruccions com si fos un volant, i, sobretot, nanos mirant-los amb cara de i tu ets més gran que jo? Deixa-m’ho a mi, a veure si me’n surto! Que vull jugar ja!

El recurs més pràctic és oblidar-se’n i contractar el manetes de la família amb un bon tiberi. Ens estalviarem disgustos i mal-decaps, però perdrem anècdotes pel camí. Això sí, tindrem més temps per interpretar els matisos dels anuncis de colònia. Uns dels objectius de l’any és conèixer un/a guionista que n’hagi fet algun per entendre què els demanen les marques més enllà de perpetrar una espècie de curtmetratge que descol·loqui l’espec-tador com fan les joguines.

Un efecte semblant als 1 de gener, en què se’ns acumulen els propòsits que no vam complir l’any anterior, i l’altre i l’altre... Potser el millor, com deia l’altre dia Mar Rovira, exjugadora de bàsquet i psicòloga, és anar per lliure: “els meus propòsits mai han coincidit amb l’inici de l’any. La curiositat i les ganes de can-viar coses no atenen al calendari”.

Té raó. Per estalviar-me sopars i dinars, miraré MacGyver; per tenir més ritme musical, veuré com ballen els artistes a Youtube; i per entendre els anuncis de colònia, repassaré vídeos de l’hu-mor intel·ligent d’Ángel Garó. Aquell home vestit com un pinzell que a molts els feia gràcia només que s’apropés al micròfon. Un altre misteri sense resoldre.

ÍNDEX

Entre el 6 i el 8 de març arriba la 16a edició del Saló de la Immersió (Mediterranean Diving). Ho fa en plena forma amb 8.300 metres quadrats dedi-cats exclusivament al submarinisme. Hem parlat amb Boris Weitzmann, biòleg i tècnic marí al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, perquè ens parli de la seva feina. Així com del fes-tival MIMA (Medes, Imatge i Medi Ambient), que coorganitza el Parc i el mateix Boris presentarà al Saló de la Immersió: “també parlarem de l’esforç que estem fent des del Parc pel que fa a la forma-ció, seguretat i respecte dels bussejadors i dels visitants en general”.

5.Una tarda amb... LA 16A EDICIÓ DEL SALÓ DE LA IMMERSIÓ (MEDITERRANEAN DIVING)

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

22 de febrer a les 19.00 h, a L’Auditori de Cornellà

L’orfe del clan dels ZhaoExemple de la literatura xinesa universal, escrita entre el 1260 i el 1280 per Ji Juxiang i basada en un fet històric, ens convida a seguir la història del metge ambulant Cheng Ying i el seu paper fonamental com a salvador de la nissaga Zhao.ENTRADA ANTICIPADA: 19 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 26 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 17 € Direcció: Oriol Broggi

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Boris Weitzmann és biòleg i tècnic marí al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes

i el Baix Ter, “una de les joies de la Mediterrània” i que rep més de 60.000 bussejadors l’any. Un tresor que manté en bona salut, “en un espai molt petit”, les comunitats més emblemàtiques de la Mediterrània: Posidonia, coral·ligen (boscos de gorgònies, el corall vermell, les algues calcàries, els briozous...), sorres i fangs, coves...

El Parc Natural i l’Ajuntament de Tor-roella de Montgrí i l’Estartit organitzen el MIMA (Medes, Imatge i Medi Ambient), el prestigiós festival internacional d’imatge submarina. Creat el 2003, el MIMA vincu-la competició i respecte al medi ambient, ����������������� ��������������-sió (Mediterranean Diving), del 6 al 8 de març a Fira de Cornellà, amb 8.300 me-tres quadrats dedicats al submarinisme.

APARADOR I PUNT DE TROBADA“El Saló és un gran aparador i su-

posa un punt de trobada perquè els submarinistes puguem explicar què estem fent i què volem fer”, explica Bo-ris Weitzmann. Els servirà per promoci-onar el MIMA 2015 (del 3 al 7 de juny) i fer una xerrada dissabte 7 de març per presentar “les actuacions” que fan al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter en matèria de “formació, seguretat i respecte de cara al busse-jador i al visitant en general”. ��������mostra dels seus esforços per protegir el fons marí: “les illes Medes és una àrea protegida amb una comunitat de peixos que ha arribat al clímax”.

ELS CONVIDATS Itàlia, el fotògraf naturalista Egidio

Trainito, i l’equip Massimo Boyer seran els convidats del festival internacional

d’imatge submarina de l’Estartit. També es podrà visitar l’exposició Mediterrani, entre la terra i el mar, d’Oliver Jude, amb algunes de les seves imatges captades a aigües monegasques.

CONCURSOSDurant el festival MIMA es realitzen

activitats d’educació ambiental per als nens i una mostra de cinema i vídeo submarí; i es resolen dos concursos de �� ����� ��������� ��� ��� ��� ���� ���material s’envia per correu electrònic), i l’altre és en directe, l’Open Fotosub Internacional: “insistint que els parti-cipants sàpiguen com s’han de com-portar per protegir i respectar allò que ����������� �����

—Acompanyeu els concursants per controlar que actuïn bé?Uns submarinistes vetllen pel bon com-��� ��� ������� ����� ������������es comportés bé, els cridarien l’atenció. !��"�� � ����� �� ��� �������� �� ���porten molt bé.

—Què feien malament abans? Per imprudència o per no prestar atenció i estar [massa] concentrats en la càme-ra, donar cops amb les aletes, repenjar-se sobre una gorgònia... Poden provocar alguna erosió.

—Has fet de controlador del concurs algun cop?Ho faig cada any. Tornarem a demanar

Boris Weitzmann: “Quan bussejo, l’única cosa

que toco és l’escala del vaixell per pujar”

5

VIU

CORN

ELLÀ

una tarda a...

Marc Marí, director del Parc, i Boris Weitzmann. Foto: P. MUNZINGER.

la col·laboració als agents rurals perquè ens ajudin. En les primeres edicions ja vam decidir que els controladors vagin �����#� � �� ��� � ��� �������� �� ���$�%� $��� �� � ������després la seva actuació en el medi. Els ajuda molt a pren-dre consciència [i corregir] el seu comportament, molts se sorprenen i et diuen ostres, i jo faig això?, i els efectes que poden tenir.

—Els submarinistes cada cop són més responsables?És així. Hi ha una norma que m’agrada molt: quan bussejo, l’única cosa que toco és l’escala del vaixell per pujar. Es tracta $��� ������ ������ $��� &��� �� � ��� ��� ���� ������ ������ ��silenciosos.

—Com et vas enganxar al submarinisme? �����������$���������� ��� ��� �����������$�%���������proves, no pots deixar-la. Vaig fer-ne un curs mentre estudiava segon de Biologia. És quan va començar la meva passió per un món que no t’acabes mai. Mai en tinc prou d’investigar i fer cursos. En qualsevol immersió, sempre que no hi hagi mala mar ni manca de visibilitat, et sorprendrà alguna cosa. Només has de tenir els ulls ben oberts.

—Que t’ha sorprès últimament? Hem trobat dos peixos alliberats d’aquaris que no són de la Mediterrània. Un és un peix típic de Hawai, i l’altre, de les Mal-��������'*����+������/�������%�4������ �������' �����!-lamós. Els dos van acabar morint. Les nostres accions poden tenir un gran efecte sobre el fons. És el cas de la caulerpa ta-xifolia, una alga invasora alliberada d’un aquari que ara tenim a tot el Mediterrani. La notícia va generar un gran rebombori l’any 2002. La seva cosina, la caulerpa racemosa, és pitjor però gairebé no se’n parla.

—Conscienciar els nens, que són el futur, és clau. Que canvi-ïn els pares ja és més difícil. És molt més fàcil educar un nen i els joves que corregir un adult, tot i que també tractem de fer-ho. És molt més efectiu invertir en el jovent amb activitats a les escoles locals, inici-atives de divulgació i de respecte al fons marí, ho fem també ���� � ���9�9<������������'�����!�� � 4�����'=� �-tit). Volem que tothom vegi que no és més net qui neteja, sinó qui no embruta. És un plaer comprovar com, any rere any, al festival ve molta gent de fora (França, Mònaco, aquest any vindran molts d’Itàlia, que és el país organitzador...) i molts repeteixen. —Boris, fas foto submarina?�������������"���$��������������� ����������������� ��-ball. Les puc publicar o em serveixen per a il·lustrar algun ar-ticle, però no són fotos de concurs. No em considero un gran fotògraf, la veritat.

Una estona després m’envia una foto seva. És d’un mol·lusc opistobranqui anomenat llebre de mar esparracada (Bursatella

leachi), “una espècie originària del mar Roig, que ha entrat pel Canal de Suez i està colonitzant tota la Mediterrània. Ja fa més de set anys que la tenim a Catalunya. És molt espec-tacular, amb els seus punts blaus i les prolongacions reparti-des per tot el cos”. §

6

VIU

CORN

ELLÀ

culturauna tarda a...

Primer Premi del Concurs Fotosub 2014 Foto: MARC CASANOVAS.

Bursatella leachi. Foto: BORIS WEITZMANN.

Text TONI DELGADO

“Estàs davant de l’ordinador? Entra al web. Així veu-ràs millor les novetats. N’hi ha moltes”, proposa, a l’altra banda del telèfon, Raúl del Pino, responsable

de comunicació d’Spannabis 2015. Ens fa de guia a distàn-cia de l’aparador de referència de la cultura del cànnabis, el seu consum i les tecnologies alternatives. Del 20 al 22 de març, l’Spannabis celebra a Fira de Cornellà la seva 12a edició, amb 500 empreses representades, 17.000 metres quadrats d’espai, concerts, una carpa més d’estands i les primeres World Cannabis Conferences.

Les conferències, en format fòrum, són una resposta a “la necessitat de materialitzar tots els avanços i esforços dels últims anys en matèria de cànnabis”, i estan dividides en $� ������������� ������������������������ �������?��“Di-vendres i dissabte serà un non-stop. Aniran totes encadena-des i canvien d’ubicació, es fan a l’Auditori de Cornellà. Hem volgut que els ponents fossin persones rellevants d’arreu del món”, continua.

ELS ESTATS UNITS�'������$���'��������@GKQ�����������4���������'�������

passada (1.800 professionals acreditats, 200 mitjans de co-�����������RR�GGG����� � �?��=�$������$����� �������� ����que hi haurà una gran presència d’empreses i mitjans dels Estats Units, en part pels “darrers moviments”: la legalització

��� '��� ����� ��� ��� � ���&��� �� �� �� ��� X�&��� ���DC, Oregon, Alaska o Colorado. Espanya i Holanda, per aquest ordre, seran els països més representats.

“Cada any, des de l’organització, ho tenim més compli-cat, perquè l’Spannabis no para de créixer. Malgrat que en aquesta edició muntarem una carpa més d’estands, encara hi ha una llista d’espera d’empreses que volien participar i s’han quedat fora”, �4����Y�����!�����

EL REPTE Z���������4������$�%� ���� �“pogués conèixer el càn-

nabis i deixés de veure aquest tipus d’esdeveniment com a quelcom exòtic. Crec que ho hem aconseguit”. El següent pas és normalitzar el sector: “posem el nostre gra de sorra convi-dant les associacions de cànnabis perquè puguin fer força i lluitar, entre tots, per seguir pel camí de la normalització”.

En el pròxim Viu Cornellà us ampliarem la informació de '��������@GKQ���\

Les sorpreses de l’Spannabis 2015

8

VIU

CORN

ELLÀ

societat

SPANNABIS 2015 Horaris: divendres 20 i dissabte 21 de març

(11.00-20.30 h.) i diumenge 22 (11.00-20.00 h.)Web Spannabis: www.spannabis.com/barcelona/

Web World Cannabis Conferences www.worldcannabisconferences.com

EspaiDisseny HUB BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes

29 gener – 25 abril 2015Entrada gratuïta

Exposició

MetròpolisBarcelona

Com era, com és, com seràLa gent i els barris, les viles i els pobles, les ciutats i Barcelona.

Els nous i els vells paisatges urbans, els que estan arribant i els que encara no hi són. Les noves formes de viure i conviure, amb la voluntat de ser, de saber i de saber fer.

La màquina metropolitana amb ànima mediterrània: el seny i la rauxa.

www.amb.cat/metropolisbarcelona

I tu, com te la imagines?

10

VI

U CO

RNEL

LÀ

sabies que...

El consell de Josep Prats

sabies que...

Text TONI DELGADODel llibre Hospitalencs d’ahir, de Francesc Marcé,

l’exdirector del Museu d’Història de l’Hospitalet i que va morir l’octubre, se’n va fer una edició generosa. “L’enquadernació, però, va ser defectuosa. El meu exemplar em va durar més temps sencer que a la gran majoria, però també es va aca-bar fent malbé”, lamenta Matilde Marcé, cosina segona de l’autor d’una obra que recull els retrats de personalitats de la ciutat que es van publicar a Xipreret, la publicació de l’Ateneu. Ella n’és la presidenta.

Entre la pàgina 393 i 399, d’un llibre de prop de 600 pla-nes, el protagonista és Josep Prats i Sanfeliu (l’Hospitalet de Llobregat, 1969-1929). Fou secretari de l’Ajuntament durant 25 anys, entre 1899 i 1924.

Un dia el va anar a veure un veí que volia saber quins trà-mits necessitava per obrir una sabateria. Era un negoci arris-cat en una època en què a l’Hospitalet “només” s’hi venien espardenyes. “Mira, no corris. Ja saps si t’hi guanyaràs la vida?”, li va aconsellar Josep Prats, “obre la botiga i, si d’aquí a un any veus que la cosa va bé, vine de nou i ja t’informaré”.

“Eren temps no tan deshumanitzats com els que corren”, continua Francesc Marcé, “per això mateix, ben al revés d’ara, que el secretari és un senyor pràcticament descone-gut del poble ras, Josep Prats gaudia d’una immensa popu-laritat”.

Li deien Pepet Lau, el sobrenom amb què era conegut el seu pare, Estanislau Prats i Soler. Josep Prats fou un gran apassionat del teatre, a més d’un bon actor i director. De fet, va ser inclòs en el cens d’intèrprets notables de la ciu-tat.

Segons Adolf Piera, coetani seu i “dipositari municipal”, Josep Prats era un “ciutadà que sembrava arreu el bé, un esclau de la Casa de la Vila, com un pare, (...) [un] Apòstol, [un] Sant, [un] mai prou volgut company, amic i germà de cor”.

El proper 13 d’abril es compliran 85 anys de la jornada d’homenatges que li van fer. Així, el carrer de la indústria va passar a portar el seu nom. En el programa de l’acte es pot lle-gir: “tots els qui coneguéreu i tractàreu en Josep Prats i San-feliu recordeu qui era i com era. Tots tenim encara, calcada en el nostre cervell la imatge de l’home exemplar que durant molts anys fou el Secretari de l’Ajuntament de la nostra vila. Més que un funcionari públic, fou un servidor de tothom, un conseller per molts i un guia per qui l’havia de menester. Tots veiem, com si fos avui mateix, amb quin entusiasme ��������������������������������� ���������������������d’algun desvalgut”.

L’orquestra Els Escolans, de Sant Sadurní, hi va actuar com el cor claverià L’Univers, de la Torrassa. A més, també les en-titats de l’Hospitalet van representar al Casino El Místic, de Santiago Rusiñol, i també es van recitar poesies.

Al camp de la Unió Esportiva d’Hospitalet es va celebrar, per primer cop a l’Estat, un festival entre clubs d’atletisme femení (FC Barcelona, FC Badalona, RCD Espanyol, Club Fe-mení d’Esports, CE Europa, Lleidatà FC, US Vilassar, CE Te-rrassa, FC Júpiter, SC Sanfeliuenc, la mateixa Unió Esportiva d’Hospitalet...)

La recaptació es va destinar íntegrament al Patronat Gene-�����{�����%�����\

PATROCINADORPRINCIPAL

AMB EL SUPORTORGANITZA PRODUEIX

IDEA ORIGINALDE L’AGT

@AGTbaix

.com/agtbaix

@quintotapa

Descarrega’t l’App de Gastronosfera i consulta els restaurants participants a les Jornades

La tarifació social ajuda les persones

En una època en què la pobresa energètica està a l’ordre del dia, per a moltes llars l’aigua s’ha

convertit en un producte de luxe. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) n’és conscient i per aquest motiu ha es-tablert unes noves tarifes socials que comporten descomptes de fins al 25% en la factura de l’aigua de les famílies en risc d’exclusió.

Davant la situació que un ciutadà metropolità declari a la seva compa-nyia subministradora o als serveis so-cials del seu consistori que no pot fer front a les factures, o en cas que sim-plement deixi d’abonar-les, s’estudia si es pot beneficiar de les tarifes socials de l’AMB. Durant aquest procés l’AMB no autoritza tallar el subministrament d’aigua de la llar afectada i tampoc ho fa si finalment es decideix que l’usuari compleix les característiques per po-der-se beneficiar de les bonificacions.

Aigua a l’abast de tothom

Aquest protocol, aprovat al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a finals de l’any 2013 per ga-rantir aquest bé bàsic i imprescindible, ha reduït significativament els talls d’ai-gua a les llars metropolitanes. Si l’any 2009 (abans de posar-lo en marxa) es van produir 39.000 talls al territori metro-polità, l’any 2013 n’hi va haver 14.000, i el 2014 es van reduir fins als 11.400.

A mesura que les companyies distri-buïdores de tots els municipis metro-politans es vagin incorporant a la tarifa-ció social i ecològica, les bonificacions s’aplicaran automàticament a totes aquelles persones que ja siguin bene-ficiàries del tipus social i/o de l’amplia-ció dels trams del cànon de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

S’HAN DUPLICAT EN DOS ANYS

De la mateixa manera, la situació

econòmica actual ha propiciat que des

de l’inici de l’aplicació de les bonifica-

cions s’hagi duplicat el nombre d’usua-

ris que s’han acollit a aquestes ajudes,

de manera que s’ha passat de les 3.037 llars del 2013 a les 6.442 del 2014.

En valors percentuals, l’increment

és d’un 198%. “El nombre de llars be-neficiàries s’ha doblat gràcies a la difu-sió”, apunta Martín Gullón, director de

Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB,

que explica que aquest organisme pú-

blic ha fet “una campanya informativa”

als ajuntaments metropolitans i que

les companyies subministradores del

servei “també estan informant els cli-ents que tenen dificultats per pagar”. “Estem molt contents de la progressió que ha tingut la tarifa social de l’aigua, que fa que la quota sigui més justa. Vo-lem que tothom que tingui dificultats per pagar es beneficiï d’aquesta bonifi-cació”, afegeix Gullón.

ELS AJUNTAMENTS

En cas de no poder fer front a les fac-tures, també hi ha la possibilitat que els ajuntaments de cada municipi es facin càrrec del deute, de negociar ajorna-ments o pagaments mensuals amb les

companyies subministradores, o d’ac-cedir a fons socials, que permeten a lescompanyies cobrir les factures de les llars de les persones més desfavori-des econòmicament. Entre el 2012 i el 2014 ha augmentat significativament l’import acumulat destinat a finançar aquests fons. El 2012, la xifra era d’uns 25.000 euros. El 2013, va saltar fins al voltant dels 450.000 euros. El 2014 s’estima que es tancarà amb un import acumulat d’1.700.000t euros.

JA ES POT DEMANAR

Els titulars d’un contracte amb una de les nou companyies que operen a l’àrea que ja han aprovat la tarifa so-cial que puguin acreditar alguna situ-ació que els faci susceptibles de re-bre ajudes podran demanar que se’ls apliqui la tarifació social i ecològica en les properes factures. Hi ha cinc muni-cipis (Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Badia del Vallès, Castellbisbal i Barberà del Vallès) que encara no han acordat les tarifes socials amb l’ACA; en aquests casos, entraran en vigor quan s’aprovin.

AMB / Aigua i transport

=���� ��� �������������@Q}����������� �������� ������'����

es més vulnerables

A finals del 2013, l’AMB, a partir del concepte que la mobilitat s’aborda com un dret i no lliga-

da a les condicions socioeconòmiques de l’individu, va posar en marxa el sis-tema de tarifació social de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona. Tot i que va dirigit a les persones grans i a les que tenen alguna discapacitat, els bene-ficiaris han de tenir un denominador comú basat en la seva situació eco-nòmica. L’AMB fomenta la igualtat en l’ús de la xarxa pública metropolitana.

Tarifes socials, mobilitat per a tots

TÍTOLS AMB DESCOMPTES

Antoni Poveda, Vicepresident de Transport i Mobilitat de l’AMB, explicava que “l’objectiu és que la falta de recur-sos econòmics no sigui un obstacle perquè aquestes persones puguin ac-cedir al transport públic i des envolupin la seva vida amb la màxima normalitat possible”. Els viatges realitzats a l’àrea metropolitana durant el 2014 van aug-��� �����KG������������K�~}�����$���

l’any anterior. Pel que fa a la tipologia de títols de transport, destaca un augment en l’ús dels abonaments socials, com ara la T-12 i la targeta rosa. MODALITATS I BENEFICIARIS

El sistema social consta de quatre títols: la targeta rosa metropolitana, la targeta rosa metropolitana de tarifa reduïda, el passi metropolità d’acom-panyant i la T-12, per als nens i nenes de 4 a 13 anys. En el cas de la targeta rosa metropolitana, es diferencia si és gratuïta o bé ajuda a accedir a un títol de transport amb bonificació en funció de les condicions econòmiques del sol-licitant. Per tenir accés a una targeta

rosa metropolitana s’ha d’estar empa-dronat en un dels divuit municipis de la primera corona tarifària. També és possible acollir-se a aquesta bonificació si es té fixada la residència a Santa Co-loma de Cervelló, el Papiol, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei o Cerdanyola del Vallès, pobla cions metropolitanes que, encara que no són de la primera corona, sí que participen en aquest conveni. Cal dir que als municipis de la primera corona tarifària els ciutadans paguen el tribut de la mobilitat, un re-càrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) que contribueix a finançar el trans-port dels col·lectius que s’acullen a les bonificacions.

s

EL PAPIOL

SANT BOIDE LLOBREGAT

MOLINS DE REI

BARCELONA

EL PRATDE LLOBREGAT

CORNELLÀDE LLOBREGAT

SANTA COLOMA DE GRAMENET

CERDANYOLADEL VALLÈS

TIANA

MONTGAT

BADALONAL’HOSPITALETDE LLOBREGAT

VILADECANS

GAVÀ

CASTELLDEFELS

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

SANTJOAN DESPÍ

SANT VICENÇDELS HORTS

SANTADRIÀ DEBESÒS

MONTCADA I REIXAC

SANT FELIUDE LLOBREGAT

SANT JUST DESVERN

ESPLUGUESDE LLOBREGAT

AMB / Aigua i transport

Targeta rosa

gratuïta

T-4

Targeta rosa

reduïda

T-12 per a nens

i nenes de

4 a 13 anys

Passi metropolità

d’acompanyant

El sistema de tarifació social del transport consta de quatre títols diferents.

14

VI

U CO

RNEL

LÀ

cultura societatruta gastronòmica

Burger&Co, una hemeroteca de sabors

Text i fotos TONI DELGADO

Hi ha tres marrecs damunt la taula. El primer, assegut en una cadira, llegeix el diari

mentre devora l’entrepà. El segon, que té tots els números per acabar sent tertulià, li diu a una nena: “es un repel-lent. Es fa fer embolicar el berenar amb La Vanguardia per llegir-la durant el pati”.

La vinyeta de Joaquim Muntañola de-cora una de les taules de Burger&Co. “Dissenyar-ne algunes amb retalls an-tics de La Vanguardia ha estat cosa meva”, enceta el Guillermo Navarro, el responsable del local: “aquest és el ma-terial que em va sobrar de renovar els lavabos. Hi has entrat?”

UNA VICTÒRIA DE DOS PUNTSEls serveis estan empaperats amb

pàgines del diari del Comte de Godó de la dècada dels 70 i 80. “Compte, senyo-ra! La nostra propaganda no enganya: només venem niló cent per cent autèn-tic i plàstic verge. Compri barat, però compri qualitat. Tot i així, encara és més barat. Comproveu-ho!” és un dels anuncis triats pel Guillermo Navarro, que també n’hi ha inclòs de pel·lícules com La muerte tenía un precio o d’obres de teatre, com La historia de ‘S’ (“el sexe ������������������������ �����������en les mans d’Alfedro Landa” és el re-clam).

No hi falten notícies curioses, com la mort d’Allan Dulles, ex director de la CIA, i les cròniques esportives. Així, ens hi trobem una caricatura d’un Carles Reixach jugador oferint-li al seu tècnic, Rinus Michels, una safata amb els dos punts de la victòria (abans no valia tres punts!) del Barça contra el Betis. En �&���&������ �'K�G������ ����=���temporada 1977-1978.

COMODITATMolts clients li pregunten per la idea

dels diaris al Guillermo, encantat d’ex-plicar l’ocurrència a grans i petits: “per als nens tenim espaguetis, macarrons, nuggets... Estem entre dos col·legis i un centre comercial. Hem volgut crear un

ambient en què tothom s’hi senti còmo-de, i crec que ho hem aconseguit”.

Disposen d’una àmplia oferta en ham-burgueses: de Pagès (amb pa de pagès, ou ferrat, pernil, ceba i hamburguesa amb formatge fos); la Foie Quackquack (amb medalló

El Jorge, l’Erni, el Lilian el Guillermo i el Jose Luis.

(passa a la pàgina 14)

16

VI

U CO

RNEL

LÀ

de foie i ruca); la Cheese (amb ruca, ceba caramel·litzada i formatge de cabra)... O la Blue, la favorita de la Lourdes García, clienta habitual: “vinc per les hamburgue-ses, el cafè i el tracte, que és excel·lent”.

EL REPTE DE LA XXLEl gran repte, però, és que algú sigui capaç de menjar-se sol

la familiar XXL, pensada per a quatre persones: “qui s’atre-veixi ha de trucar-nos el dia abans. Si ho aconsegueix, està convidat, evidentment”. Fins ara ningú ha pogut en solitari amb els 600 grams d’hamburguesa de carn de Girona.

OBJECTES D’ANTIQUARIA Burger&Co també podem comprar diferents objectes

d’antiquari. En Guillermo Navarro, que també és restaurador, els col·lecciona. No hi falten telèfons i miralls antics, un banc de missa a la terrassa...

���������'��#�� �������� ����$���&������� ���������������� ������ {��� �� ���� �� � ��4� � ���� ����4� ��� ��� ����adjectius... —li dic.—És així, i l’acabo de comprar—respon el Guillermo. Mira [m’ensenya el mòbil] és una calculadora de 1948. —Ostres, és gairebé com una màquina d’escriure... —Sí, fa 40 d’amplada per 50 d’alçada. Em truquen pagesos que volen desfer-se d’aquestes coses, familiars dels propieta-ris que potser han mort i volen fer neteja de la casa... Aquesta és una centraleta molt antiga de Girona.

EL SACRIFICIEn Guillermo Navarro confessa que ha treballat amb

Moncho Neira, propietari d’El Cangrejo Loco o Botafumeiro, i que ha obert uns quants locals. Està a punt d’inaugurar a Calafell un bar musical i amb hamburgueses per emportar-se.

������� � ��� ����� �����"�� ���� ��� ���� ����� ���� #����������������$����������������� ���$�confessa aquest home persistent: “per convertir-te en un local de moda has de co-mençar a fer moltes coses, moure’t”.

CLASSES DE SALSALa nit de dimecres, per 25 euros, “tens una hora de clas-

se de salsa, el sopar (el menú del local, amb beguda, ham-burguesa, patates, postres i cafè) i un mojito (en tenen una bona carta, i també de gintònics)”.

—Podries apuntar-te a salsa amb nosaltres, Toni.—Home, no tinc massa ritme... �������� ������ ��4���<���$��� �������<�������4���'����-dràs. Ara hi ha clients que m’insisteixen que les fem també el diumenge.

En Guillermo participa en les classes de salsa, “almenys per fer bot”. Tampoc li costarà gaire agafar un micròfon i po-sar-se a cantar si prospera, com és la seva idea, fer un karaoke el divendres o el dissabtes. §

culturaruta gastronòmica

Un dels lavabos.

(ve de la pàgina 12)

BURGER&COC/ Baltasar Oriol, 68 Telèfon 93 140 09 64

Facebook Burger Cornellà

Uns clients al local.

Text TONI DELGADO Fotos BITO CELS

En poc més de mitja hora, par-lo amb Anthony Quinn, Dus-tin Hoffman, Charles Bron-

son, Anthony Hopkins i uns quants intèrprets més. Lluís Marco (Badalona, 1949) n’és una de les seves veus: “fent d’actor de doblatge he après molt de cine. Quan dobles bons actors obser-ves com aguanten la càmera i els seus ulls parlen per si sols... Sense so veus millor què s’ha de fer i què no”.

Té la humilitat d’aprendre de les no-ves generacions, “molt preparades. Pràcticament saben tocar un instru-ment, cantar, ballar...” A L’orfe del clan dels Zhao (Auditori de Cornellà, 22 de febrer) Lluís Marco coincideix amb un ������������ ����������9� �9�-co, Pablo Derqui, Borja Espinosa, Òscar Muñoz i Ernest Villegas) per afrontar un tour de force.

Avui, al Teatre Zorrilla de Badalona, on tres dies després la nedadora Mireia Belmonte serà nomenada Filla Predilec-ta, Lluís Marco i els seus companys repe-tiran el ritual d’una gira que “està sent un èxit. Aquesta nit les entrades estan exhaurides”. Posaran el cos “en guàr-dia” fent estiraments, realitzaran proves de microfonia i “ens encomanarem als esperits positius”. És a dir, s’agafaran les mans o per les espatlles i pronun-ciaran, a tall de lema, una frase “molt bonica” de L’orfe del clan dels Zhao: “el cel que vulguis, petit, el cel que vulguis, que ve a dir ens estan mirant, anem a treballar”.

FETS REALSÉs la posada a punt d’una “batalla

de dues hores. Una tragèdia que s’ha de fer molt de debò”. I més perquè els fets que explica el conte xinès La gran venjança de l’orfe Zhao, escrit per Ji Junxiang al segle XIII, són ben reals,

i ens traslladen a la Xina dels Regnes Combatents (475-221). Ens colpegen amb la maldat de Du’an Gu, cap de se-guretat de l’imperi [interpretat per Pablo Derqui], que assassina els tres-cents membres del clan dels Zhao just el dia $��� ���4� �� �� ��� � �������� �9� �Marco].

El protagonista, Cheng Ying, metge de � ��������� ����� ���� ��� �������� ������������ ��� ���� ����� ����� ������fer-lo passar per l’altre i fugir amb ell. “La d’aquest pare és una mort en vida. Durant els 20 anys que cria l’últim su-pervivent dels Zhao viu des del desen-cís, la tristesa i el desamor. La prova és que un cop ha complert la seva funció, se suïcida”, explica Lluís Marco, que es desfà en elogis amb l’actor que interpre-ta Cheng Ying.

EL DOBLE REPTE No era fàcil el doble repte que ha ha-

gut d’afrontar Óscar Muñoz: substituir un Julio Manrique superb que havia estat guardonat com a millor actor als Premis Butaca (l’obra es va emportar cinc reconeixements més) i fer-se amb un personatge amb mil i un matisos: “al principi ens va costar, però puc dir-te que l’Òscar ha fet un treball ex-quisit. Està assolint l’aventura amb molta empenta. No havia treballat amb ell, però sabia que era una ga-rantia. Fa molts anys que treballa al teatre”.

Lluís Marco és Gongsun Chujiu, un home de 70 anys “molt honest i honrat” que havia estat ministre a la cort. “Quan veu que qui entra en el poder és un dic-tador i va contra

Lluís Marco: “El silenci és el que provoca

vertader pànic a les consciències”

18

VI

U CO

RNEL

LÀ

cultura

Lluís Marco, durant l'obra. Foto: BITO CELS.

(passa a la pàgina 20)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

el poble, es retira i se’n va al camp amb el seu hortet. Quan Cheng Ying li demana ajut per enderrocar el dictador, no dubta en fer-li costat”.

ELS SACRIFICISGongsun Chujiu és capaç de lliurar la seva vida pel col·lectiu.

L’obra és un relat de venjances, morts i, sobretot, el fet de “sa-��� ���������'���'���������������'������*�������+�����������del segle XIII, així que al segle XXI no ens haurien de dema-nar cobrar sous tan baixos ni conformar-nos amb una sani-tat tan dolenta... És una bona metàfora de la situació actual, de la corrupció i el poder”.

Qui vagi a l’Auditori de Cornellà el 22 de febrer es trobarà una obra amb sensibilitat, emocions, entrega, força... “I amb la hu-militat artística” del director, Oriol Broggi, que té “el talent de la gent gran de ser molt minimalista”. Un director “molt respectu-ós amb el que tracta i amb qui tracta” i que, segons Lluís Marco, els ha deixat incorporar coses de collita pròpia i “està implicat en què el públic rebi el que ell va rebre quan va llegir l’obra”.

A QUATRE BANDES O A LA ITALIANA

L’orfe del clan dels Zhao funciona tant a l’escenari a quatre bandes, com estava plantejat al Teatre Romea, com a la itali-ana: “l’Oriol [Broggi] ho ha muntat bé.

Les imatges que passaven a terra al Romea ara es veuen projectades en pantalla en el fons del teatre, ha alçat l’es-cenari...” Els materials (la sorra, les canyes de bambú, el ves-tuari...) són molt “sobris i senzills, però grans alhora. N’estic enamorat de l’espectacle. Reconec que vist des de dins no té mèrit, però és que no només em passa a mi”.

El públic respon des del primer moment i això omple d’ener-gia a uns actors que es queden sense alè interpretant els seus punyents papers. Joan Garriga, líder de La Troba Kung-Fú, in-tervé com si fos una espècie de narrador que, a través de les seves cançons, explica la història: “incorpora lletres moder-nes en un text tan antic. Amb la veu li surt part del cor, de l’ànima i l’esperit. Té molta sensibilitat”.

�!������ ��Z���������������������$���� ������ �������que volia ser actriu? —[Riu una bona estona]. Vist amb perspectiva, és un plaer. Es-tic molt content de la seva decisió, perquè la Marta, com els de la seva generació, s’ho ha currat molt. He de reconèixer que vaig patir molt quan m’ho va dir perquè conec els alts i baixos de la professió. Quan vaig començar a fer teatre tenies un 80% de la vida a l’encant. No sabies mai si l’endemà tindries el plat a taula. Ara el nostre futur és tan incert com el de qualsevol català o espanyol. 2

0

VIU

CORN

ELLÀ

culturacultura

(passa a la pàgina 10)

(ve de la pàgina 18)

Una escena de L’orfe del clan dels Zhao. Foto: BITO CELS.

(passa a la pàgina 22)

6 , 7 i 8 M A R Ç 2 0 1 5

SALÓ DE LAI M M ER S I Ó16

FIRA DE CORNELLÀ

www.salondelainmersion.com

FIRA DE CORNELLÀ

Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02.

Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda,

línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

DIVENDRES I DISSABTE de 10 a 20hDIUMENGE de 10 a 16h

L’actor sol tenir un caràcter a prova de bombes, es fabrica �������������������� ������������ �-mes conseqüències: “el teatre s’ha de fer per vocació. Sense pensar en els diners és la millor manera d’intentar gaudir d’aquesta professió”.

ELS NERVISA poc més de dues hores per encetar

la funció al Teatre Zorrilla, Lluís Marco està força tranquil en un bar proper: “amb els anys, aprens a donar el millor '������������������� ��$������'��;������������� �����������'������ �����<�����et dic que ho deixaré quan no senti la responsabilitat en forma de papallone-tes i cuquets a l’estómac. Sense això és molt difícil fer aquesta feina”.

Una feina que sol començar sis o vuit mesos abans de l’estrena: dos mesos d’estudi a casa, mes o mes i mig d’as-sajos... Jornades esgotadores de treball amb la resta de repartiment, el director, els escenògrafs... “Quan surts a escena, excepte quan tens un dia molt dolent, et vénen al cap les imatges i dades que acumules per crear un personatge o una obra. Parlo del procés creatiu, de l’amor a la professió...”,�����4�����“es tracta, i això és responsabilitat nostra, que els espectadors participin de la cerimònia i lliurar-los sentiments que has treballat amb l’equip durant molt de temps”.

LES NECESSITATS DE LA CULTURALa cultura, per respirar, necessita bai-

xar “aquest punyeter IVA”, que hauria de ser “d’entre un 4 i un 8%”, el de la majoria de països d’Europa. “El 21% és inhumà. No es pot pagar igual això que els cotxes de luxe”, denuncia. Augmen-tar el pressupost del sector i promulgar una Llei de Mecenatge “per ajudar l’em-presa privada a invertir en cultura” en són les altres dues necessitats. Fa una pausa i continua: “em sento repudiat per l’Estat espanyol, tant pel tracte que té amb Catalunya com perquè ens ignoren culturalment. Aquesta gent del ==������������*����>���������'�������-tar la cultura”.

El teatre, segons Lluís Marco, està format per dos aspectes fonamentals: la

paraula i el silenci. “El silenci és el que provoca vertader pànic a les consci-ències, les ànimes i l’esperit”, explica, “quan, a l’escenari, dius una frase i fas ����������'����'�$� �����@���>�'����K-blic és immediata”. Els silencis de Lluís 9����&���� �� ������� � �������� ���de la paraula com Josep Maria Puyal, amb qui té pendent prendre’s una copa de vi des de fa uns anys: “m’ha donat moltes hores de futbol. Quan anem de bolos, si no fos per les transmissions del Puyal, tot seria diferent. Vinga, un dia, perquè vaig a veure el Barça de tant en tant, pujaré a la cabina i li diré que ens hem de prendre aquesta co-peta...”

GENS MITÒMANNo es considera gens mitòman, però

a la seva època admirava José María Romero, que “no et sonarà de res” o Alberto Closas. El va atrapar la televisió en blanc i negre: “els anava a veure a tots al teatre quan podia”. Confessa que, més de dos anys després de la seva mort, sent un “buit enorme” per

Anna Lizarrán “com a actriu i com a persona. Ho feia tot molt senzill. Esti-mava senzill”.

Lluís Marco tampoc s’oblida de Poble Nou, la seva primera gran aparició popu-lar: “és una de les coses més entranya-bles que he fet. La gent ens confonia amb els nostres personatges al carrer. Ens estimava. En guardo un gran re-cord”. Era el doctor Daniel Boix. També va portar bata blanca a El Cor de la Ciu-tat, Nissaga de poder, Hospital Central o MIR:� ������������ �����������������-què tothom m’oferia només fer de met-ge i jo ser fer més coses. Així que vaig deixar la feina un temps...”

������ �� � �� �������� � ���� �� �de metge? —Me’n vaig emportar dos o tres d’Hos-pital Central. Me les posava per casa i tot! [riem].

Els companys li fan senyals: “me’n vaig cap al teatre, que m’estan dient vinga va, vinga va! Ens veiem a l’Audi-tori de Cornellà, no?” § 2

2

VIU

CORN

ELLÀ

culturacultura

Un dels duels de l'obra. Foto: BITO CELS.

(ve de la pàgina 20)

Text I fotos TONI DELGADO

“No, jo prefereixo sortir fent la foto”, negocia la fo-tògrafa la Vanesa Martínez mentre retrata Els 3 Im-prescindibles. No són un grup de superherois, sinó

la tapa de Km 0 de Ca les Noies. “La intenció és que quan la gent vegi la foto comenci a salivar, que li vingui la gana”, continua: “el fotògraf no deixa de ser un conductor de la imatge dels plats. Si la gent s’emociona amb una d’aques-tes imatges, el major mèrit és del xef”.

En aquest cas, els seus models, les tapes del Quinto Tapa de l’Hospitalet (del 19 de febrer al 15 de març), també es mo-uen:�����'���������������� ���������������������������������-ons, comprovaràs que al cap de cinc, deu i 15 minuts la tapa va minvant... Per això és tan important que els restauradors muntin la tapa just abans de fer la foto. És fonamental si contenen productes frescos com les verdures i les amani-des”.

QUINTOTAPERA

La Vanesa Martínez és una quintotapera de mena. Acostu-ma a fer dos o tres sortides. No sabem quins dels 28 locals, re-partits entre el Barri Centre, Collblanc, Santa Eulàlia i Gran Via Sud, visitarà, i si omplirà Tapaports Argent i/o Tapaports Or.

“Abans havies d’omplir més segells, i hem volgut agilitzar la iniciativa. Animar encara més a la gent perquè hi parti-cipin [durant la primera edició del Quinto Tapa de l’Hospi-talet es van vendre més de 50.000 tapes]”, explica Mariano Martínez responsable de comunicació de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), organitzadora de l’esdeveniment: “treballem conjuntament amb l’Ajunta-ment, que està fent una aposta explícita per la gastronomia local”.

TAPES DEL MÓN“Hi ha moltes rutes de tapes, però nosaltres fem una

aposta clara pel producte de temporada i del Parc Agrari, per l’economia de proximitat”, continua Mariano Martínez, abans d’advertir que el � �'��������del Quinto Tapa serà un Fira Tapa Tapes del món, del 20 al 22 de març al Mercat Tor-rent Gornal: “una proposta amb la qualitat gastronòmica de sempre i amb un vessant social. Tindrà un gran component integrador amb la presència d’associacions d’immigrants, casals regionals...”

“BASTANT ESTRESSANT, PERÒ EXTRAORDINÀRIA” Abans parlàvem de la tapa Els 3 Imprescindibles. El seu au-

tor és l’Enric Bataller, de Ca les noies, el local que més tapes

va vendre durant la primera edició: “va ser una experiència bastant estressant, però extraordinària. La gent repetia i �������� +�� ���� ��� ���� ���� ���;���

Els bastidors del

Quinto Tapa de l’Hospitalet

gastronomia

L’Enric Bataller i la Vanesa Martínez. Foto: T. DELGADO.

(passa a la pàgina 16) 24

VI

U CO

RNEL

LÀ

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

a última hora, córrer molt i de dir-te doncs haurem de cór-rer més. Fas més hores però perquè la gent t’ho demana”.

—Enric, quin consell li donaries als nous participants? —Que preparin tapes que no comportin ni molta preparació prèvia ni tampoc al moment. Jo em baso sempre en cuina tradicional, tant d’altres països com ca-talana.

UN DELS ÚLTIMS FITXATGES=� ������������4 ����&��&���Y�-

el Santos, de Blanco y Negro. Ha estat un dels últims en decidir-se a partici-par. Ho farà amb el seu popular bocaíto català, amb porc ral d’Avinyó, pastana-ga del Parc Agrari, xampinyons i pa de llenya.

UNA OCUPACIÓ EXTRA=����������� �����Y��� �����

ocupació extra: “a tots els qui no em creuen quan els dic que hi ha porc ca-talà els ensenyo el web del proveïdor [riem]. Se sorprenen molt. Malaurada-ment no es massa conegut ni es dóna a conèixer prou. Això sí, el servim des que tinc el bar, fa ja cinc anys. És molt semblant a l’ibèric”.

�Y����$�%������������������#���$���no li agraden els espinacs perquè tasti la teva tapa de la casa, els espinacs amb cigrons. —Que estan fets a la manera tradicional i, a més, no tenen res a veure amb la resta. Aquests són del Parc Agrari. No et puc convèncer, només et convido que els tastis.

GUANYAR CLIENTSLa Montse Planes, d’El Cóm, m’expli-

ca, amb tots els detalls, les dues tapes $���&������ ������'�����������Popeye, amb “escuma d’espinacs del Parc Agrari amb base de formatge cre-mós, donja saltada i polsim de blat de moro” i la coca de carpaccio de carabas-só. “Que si penso en els premis? Saps el que vull? Vull guanyar clients! Par-ticipem perquè la gent ens conegui”, conclou.

UN ALTRE PREMI?“Home, la veritat és que serà molt di-

fícil que em tornin a triar com a millor cambrer del Quinto Tapa. L’altra vega-da em vaig fer un fart d’explicar el fun-cionament, els Tapaports...”, reconeix �� �� ��� Y����� ��� '<��� !���� “aquest any toca la tapa! Això encara està més difícil!”

“Et fa molt feliç que et vinguin molts grups, veure gent que no havia vist mai”, ����4����� “ara ja estarem preparats, perquè si no et compliques molt la vida”.

Intervé Eric Bausson, del bar Axis de l’Hotel Hesperia Tower: “la nostra és

una instal·lació molt moderna. Cuinem utilitzant les noves tècniques que hi ha a la cuina i sempre apostem per presentacions més sorprenents i ori-ginals. Pensa que la gent menja abans amb els ulls que amb la boca”.

SESSIÓ CONTÍNUA“Amb aquesta iniciativa”, continua

Eric Bausson, “volem també que ens conegui més gent de l’Hospitalet. La gran majoria dels nostres clients són de fora i, vulguis o no, el Quinto Tapa no deixa de ser una sessió contínua de portes obertes a l’hotel”. §

culturagastronomia

El Manel Moya i l’Eric Bausson, de l’Hotel Hesperia Tower. Foto: T. DELGADO.

(ve de la pàgina 14)

26

VI

U CO

RNEL

LÀ

Divendres

20 de febrernovaubicació

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

Text TONI DELGADO

És, sens dubte, una de les tasques menys conegudes en un museu. Més enllà de les activitats i exposicions, &��&�������� ������������������������� ��������

restauració. “Es tracta, en general, que no es noti ni es vegi massa que s’ha restaurat. S’intervé quan és necessari, i la restauració ha de ser reversible”, �4����Y���!� ��������-vadora del Museu Agbar de les Aigües.

— Com és, a grans trets, el procés de restauració d’una peça? ������������ � ������'� ������������ � �������������������= ��������� � ����'�������<+��$���� �����anys 30, i serà la nova peça la del Col·leccionables, peces singulars del Museu Agbar de les Aigües. L’estem restaurant i l’exposarem a la primavera. Forma part de la col·lecció del Museu, però estava a les reserves. Tenia una de les seves $� ����� ��� ���������������'����&������� ���� ��-�������G���QG������Z��&����� �� ������� ����'$������-tauració, molt ben executada en el seu moment, però amb � �����$���&���������� �'����������

^�_�`���'������������� ����'������#{|�}~ ������� ����'������%� ���$������ �� ���K�@������$������i biòleg valencià que es deia Conrado Granell. Els va comen-çar a produir, en exclusiva, una fàbrica de Manises, Vicente Montaner Lerma. Està fet amb la tècnica de l’emmotllat, a partir d’un motlle amb pasta blanca calcària i amb decora-cions vàries. Són peces que tenien un cost econòmic elevat i només es podien permetre les cases benestants. El model $��� ����������$���������������� ������#�������������������������������'�������������������#�������� �que és molt gran.

^�+��������������������� ���~��� &� �������� � ������ =� ������ ��� �� ������� ���Manises. — En què consisteix la teva feina de conservadora del Mu-seu?Jo faig tota la tasca de conservació preventiva i de gestió de la col·lecció i del Patrimoni del Museu, a més de coordinar les �$���������� ������$���������&���� ������������������les realitzem quan són estrictament necessàries, quan no � &��&��������������������������� ����

— Que serien...Les tasques de manteniment, de treballar al voltant de les ������������¡������������ ��������������� ��������&����-��� ��� ��=����������� ���������=+���������������-pulació, l’embalatge, la manera de tenir-lo emmagatzemat. Faig controls periòdics de les peces que tenim emmagat-zemades, vigilant que no es deteriori cada cop més. Si, pel que sigui, es deterioren, caldrà fer-ne una intervenció. En funció del tipus de peça, busco els professionals més adi-ents per fer la restauració, i la coordino. §

La discreció de la restauració

cultura

28

VI

U CO

RNEL

LÀ

!������������ ��������� �#�$����������������� �������F. Rosa Prat

Participa a la 8a edició de Joves i Conducció ���������� ����������� ������������������������������ ���Futuroscope per a la teva classe!

www.jovesiconduccio.cat

amicorganitza: amb el suport de:

Fotos Vídeos Relats

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. cornella@cpnl.cathttp://www.cpnl.cat/cornella

cnl

En català: per què no?

Una de les raons que expliquen la important presència de la llengua catalana a la informà-

tica, Internet i les noves tecnologies és la força i la capacitat de mobilització dels usuaris. En aquest sentit, organitzats en associacions com Softcatalà (http://www.softcatala.org) o a través de cam-panyes en línia, s’ha aconseguit que el català ocupi un lloc en el món digital. Cal destacar que la comunitat catalanopar-lant és, en proporció al nombre de par-lants, una de les més actives del món a Internet. De fet, la societat civil catala-na va ser la primera comunitat cultural i lingüística del món a posar en marxa ��������������������'�� ���� ������ ?���2006 i el català és l’idioma que té més articles de qualitat a la Viquipèdia, a banda de ser la 17a llengua amb més articles publicats en aquesta enciclopè-dia. Així mateix, els principals sistemes operatius d’ordinadors personals i dis-positius mòbils disposen de versió idio-màtica en català. La mateixa situació es produeix a la majoria de xarxes socials, que d’aquesta manera responen a la de-manda idiomàtica en català a Internet.

Spotify, el programa de música en 'streaming', es pot consultar en una vin-tena de llengües, però la interfície no s'ha traduït encara al català. I això ha empès un grup d'usuaris a demanar-ne la traducció, igual que ja tenen progra-mes semblants, com ara l'iTunes d'Ap-ple. S'ha obert una campanya en línia (https://www.change.org) de recollida d'adhesions que no deixa de créixer en nombre de signatures.

La campanya demana a l'empresa su-eca que hi ha al darrere de Spotify que permeti de traduir la interfície del progra-ma en català i recorda, alhora, que hi ha una important comunitat de lingüistes i informàtics al nostre país disposada a col·-laborar-hi, si calgués. A banda la recollida de signatures, Spotify en català es difon per la xarxa amb web pròpia i comptes a les xarxes socials Facebook i Twitter.

Semblantment, la Fundació puntCAT va posar ja fa uns mesos en marxa la campanya “LinkedInCatalan”, amb la voluntat de sensibilitzar els responsa-bles d’aquesta xarxa social professio-nal per tal que la plataforma permeti introduir currículums escrits en català. Així mateix, la iniciativa demana també a LinkedIn un menú de navegació en llengua catalana. La incorporació del ca-talà a aquesta xarxa social, que és líder al seu sector amb més de 300 milions d’usuaris arreu del món, facilitaria els processos de selecció de personal de les empreses de Catalunya, que tenen en compte el coneixement de la llengua catalana en el 75% dels casos. La cam-panya disposa d’un lloc web propi (linke-dincatalan.cat), i d’un grup de LinkedIn dedicat a la iniciativa, on es convida als usuaris de la xarxa social a adherir-s’hi. La campanya, també s’impulsa a través de Twitter i Facebook.

=�� ��� ��� ���� �$��� �� ���� ���4�pel que fa a la normalitat lingüística), el Departament de Cultura ha renovat el portal de Cinema en català http://www.gencat.cat/llengua/cinema, l’ei-na que recull l’oferta de cinema disponi-ble, tant pel que fa a la producció pròpia com a les pel·lícules doblades o subtitu-lades. També s’ha millorat el programa CINC, que té per objectiu fomentar el consum de cinema infantil en català, amb canvis en l’oferta per arribar a més espectadors i una nova imatge corpora-tiva.

Les funcionalitats noves que incorpo-ra el portal web de Cinema en català són: informació sobre la versió de cada ������� ����� ������� �������� ��������versió doblada, versió original subtitula-da en català) i dades obertes per a la re-difusió de la informació. Tot el portal web es presenta amb una imatge corporativa renovada. §