www.elginjoledicions.com

NÚM. 71 · maig '13 viucornella@elginjoledicions.com

EL CLUB PÀDEL CORNELLÀ - TOC DE CORN - ELS CASTELLERS DE CORNELLÀ - ELS GEGANTERS - MIRADES AL MUSEU AGBAR - GALA I VITALDENT

Gaudeix dels experiments al Citilab (pàg. 18)

Una tarda al... Corpus de Cornellà

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 71, MAIG DE 2013

redaccio@elginjoledicions.com

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

TONI DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-55194-2006

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E: LA FESTA DE TOTS

“Perdona, però és el meu moment! És el meu mo-ment”, es va disculpar un nano de patilles llargues i cabell afro que no deixava de saltar mentre cantava la

seva cançó favorita en el que crec que era el seu grup favorit. M’havia trepitjat sense voler, però estava tan feliç que, per molt que em fes mal la seva trepitjada, només li vaig poder somriure.

El bon rotllo defineix, en general, un concert, on passem d’escoltar les cançons d’un grup o cantant en la intimitat de casa, del cotxe o dels cascos, però també dels altaveus d’una discoteca –sempre i quan no et mesclin la cançó ni te la tallin abans.

Un concert és un moment d’èxtasi, màgia, desconnexió i emoció. Una espècie de teràpia per oblidar-se de tot i té el mateix esperit que el Corpus, que a més d’actuacions musicals programa activitats infantils, esportives, reclams de cultura popular...

El pregó d’aquest any correrà a càrrec de l’assemblea local de la Creu Roja en el seu centenari. Serà un discurs del que tots podrem aprendre molt, just abans de gaudir del correfoc, de l’encant i la força del foc al ritme de les forques il·luminades dels diables. Però la proposta de Corpus haurà començat dies abans de la nit del 30 de maig amb iniciatives com la marató de pop-rock local o la tercera edició del Cros Popular Pell i o de l’Open Nacional de Petanca i les primeres activitats del Toc de Corn.

Com que la vida és un mocador i servidor té una bona memòria per a les cares, fa un parell d’anys em vaig trobar al nano d’aquell concert. Anava ben acompanyat d’una noia i d’una càmera, amb la qual no deixava de fer fotos de tot el que estava veient al Corpus: la cercavila, els castells...

Aquest Viu és un Viu solidari perquè us fem cinc cèntims del torneig benèfic del Club Pàdel Cornellà. Té empenta gràcies als Castellers de Cornellà, encant pels Geganters i molta feina al darrere, com la d’iniciatives com el Toc de Corn. I intenta ser original, com el Museu Agbar de les Aigües, que ens té sorpreses reservades tant per a la Nit dels Museus com per a un Corpus que us convidem a gaudir. Nosaltres ja hem marcat amb una creueta les activitats que segur que no ens perdrem. És com fer la travessa, però això segur que toca. Bon Corpus a tots!

ÍNDEX

El meu cosí Pablo és un especialista a celebrar el seu aniversari moltes ve-gades. De fet, un any el va prolongar un mes sencer. El Corpus no dura tant, però té aquest mateix esperit, el d’or-ganitzar moltes festes i participar en diferents activitats programades de di-ferents àmbits: cultura popular, música, esports i un llarg etcètera. La proposta està pensada per a arribar a tots els pú-blics i edats i no hi ha cap excusa per no gaudir de la ciutat durant una de les seves grans jornades de l’any.

Per a la família de Viu Cornellà, aquesta edició és molt especial perquè tractem d’apropar-vos el millor possible el Corpus amb diferents reportatges so-bre l’agenda i, com fem en les ocasions especials, fem un mosaic gastronòmic de llocs recomanats de la ciutat per as-saborir millor l’esdeveniment.

5.Una tarda al... CORPUSDE CORNELLÀ

una tarda al...

El torneig benèfic del Club Pàdel Cornellà al Corpus

Text TONI DELGADO

Descobrir el pàdel és apropar-se, en paraules de Miquel Gutiérrez (Badalona, 1970),

president del Club Pàdel Cornellà, a un esport “que no requereix molta forma física i s’agafa ràpid el ritme de partit i de joc. És bastant semblant al tennis, però es juga dins d’un espai de parets de vidre i sempre en parella, dos con-tra dos”. Les parelles poden ser mitxes, masculines i femenines. Vuit equips de tres parelles seran els atractius del tor-neig benèfic que el club organitzarà l’1 de juny al Corpus, perquè un tant per cent de la recaptació serà per a l’ONG Bon dia Gàmbia.

Fundat fa tres anys i amb gairebé 300 socis, el Club Pàdel Cornellà no deixa de créixer: “és un reflex del que està passant a Catalunya”. De fet, s’es-tan construint moltes pistes de pàdel a molts municipis. N’hi ha de dos tipus, les descobertes, i les indoor, que es fan “es-pecialment a naus industrials”.

– El pàdel és un esport explosiu?Depèn del nivell. Al principi costa una mica adaptar-se a les parets, però de se-guida t’hi acostumes i t’hi fas amb el toc

de la raqueta. A Catalunya hi viu el millor jugador del món, l’argentí Fernando Be-lasteguin.

– Explica’ns en què consistirà el tor-neig benèfic que organitzareu per al Corpus.És un campionat per a vuit equips de tres parelles cada un (masculina, feme-nina i mixta, sis jugadors en total) dividit en dos grups. Serà dissabte 1 de juny de les nou del matí a les sis de la tarda i comptem amb la col·laboració del Centre Internacional de Tennis de Cornellà, que és on juguem. Cal inscriure’s al mateix centre, al correu electrònic clubpadel-

cornella@gmail.com o trucar al telèfon 639 254 377. Tenim pensat fer una bar-bacoa. Un tant per cent de la recaptació anirà a l’ONG Bon dia Gàmbia. Estan construint un col·legi per a nens allà. És el segon any que col·laborem amb ells. L’ONG tornarà a tenir un stand al torneig on vendran productes que es fan allà, com quadres, figures i altres objectes.

– Cal pagar entrada per veure el tor-neig en directe?No, l’entrada és gratuïta. Només paguen els que participen. La quota serà de 25 a 30 euros com a molt, encara ho hem de parlar. §

Text TONI DELGADOFoto DAVID WASICHU

“Si et sóc sincer, no pensava que quedés bé jugar amb les llums. He anat afegint textures...”,

reconeix Víctor Garrido (Barcelona, 1987), que a poc a poc li va donar vida pròpia al cartell, fins al punt que sem-bla que estigui flotant sota uns fons negre. “És el negre de la nit. El groc i el taronja, per exemple, representen l’es-tiu”, continua el guanyador del concurs de cartells del Toc de Corn: “estic con-tent d’haver-lo fet, però [la situació] és una mica peculiar, perquè l’any passat també en vaig ser l’autor, però alesho-res no hi havia concurs”.

– Com has volgut cridar l’atenció dels qui encara no han vingut al Toc de Corn?– Intentant descriure en imatges els nostres trets característics: la partici-pació; la sostenibilitat, perquè utilitzem gots de plàstics reutilitzables; l’autoges-tió; la creativitat; les assemblees; les co-ordinadores...

Durant tres dies [del 30 de maig a l’1 de juny] el parc de Rosa Sensat es tornarà a convertir en un “punt de tro-bada” per als cornellanencs, per “gent del barri que has vist tota la vida i s’ho vol passar bé. L’ambient és acollidor”. I l’esforç dels organitzadors, titànic: “aquest any ha baixat la participació de la gent que ajuda a la festa, però els que hi som hem acabat assumint més feina. Animo a qualsevol persona que vingui i s’apunti a alguna de les nostres comissions, perquè segur que hi troba el seu lloc, i aprofito l’ocasió per fer una crida per als qui vulguin ser voluntaris i ajudar-nos els dies del Toc de Corn”.

Víctor Garrido s’hi va apuntar fa tres anys sense conèixer ningú d’aquesta en-titat sense ànim de lucre que fa possible una festa alternativa de les festes de

Corpus: “em vaig llençar a la piscina, i vaig entrar, directament, a la comis-sió de difusió. Aquí et feien creure en idees que en altres àmbits no podries haver desenvolupat”. En aquest temps, s’hi han unit uns quants amics seus. “Que per què?”, es pregunta, “suposo que perquè van veure que m’havien acollit bé i els ho vaig transmetre. Par-ticipar al Toc de Corn és una manera d’identificar-se més amb Cornellà, de fer-la més teva”.

I de passar-ho bé amb diferents acti-vitats, com l’estirada de corda infantil (l’1 de juny a les 12:00 h.) o la d’adults (20:00 h.) o el Vermut Jazz (13:00 h.), un còctel de sabor i música. La segona edició del campionat de parxís (dia 31 a les 17:00 h.)o la bicicletada (1 de juny, a les 10:00 h.) Una de les novetats serà la classe de salsa (el dia 31 a les 20:00 h.)

Els concerts seran l’intens epíleg de cada dia del Toc de Corn: “s’ha fet una gran inversió, sobretot amb La Troba Kung-fú [compartiran cartell

amb Bunch of Morrow el dia 30 a partir de les 22:00 h.] Tindrem l’agen-da més potent de totes les edicions”. No hi faltaran els Muyayo Rif, que el 31 de maig [també hi actua Doctor Fargo] estrenaran el seu nou disc, Maldita co-media. Dos dels seus membres, en Sito i en Patxi, formen part de la comissió de concerts. El dia següent, Calima i Always Drinking Marching Band, posaran punt i final al Toc de Corn.

EL SEGUIMENTUn esdeveniment del qual s’està fent

i es farà un gran seguiment a través del bloc www.tocdecorn.blogspot.com.es i dels perfils de Facebook i Twitter, on s’aniran actualitzant fotos i notícies du-rant els tres dies.

El Toc de Corn “s’està convertint en una tradició de la ciutat”. Un reclam que els organitzadors financen a través de la venda de samarretes especials, begudes i menjars, com les barquetes, els entre-pans o la botifarrada. §

Toc de Corn, passió per Cornellà

6

VIU

COR

NELL

À una tarda al...

Una imatge del Toc de Corn.

Exposició Museu Agbar de les Aigües

16 maig —28 juliol 2013

nic

anor

par

raan

dré

s sá

nch

ez r

obay

na

ma

luis

a ro

jo d

e ca

stro

féli

x d

e az

úa

pep

e m

oll

de

alba

albe

rt e

spin

osa

ped

ro m

adu

eño

suso

de

toro

din

mat

amor

om

arco

s gi

ralt

tor

ren

tep

atri

cio

cou

rtqu

im m

onzó

Ctra. de St. Boi, 4-6. Cornellà de LlobregatM: Cornellá L5 / B: 149, 56, 21 / R: C4 Cornellà

FGC: L8 Cornellà Riera / Tram: T1 i T2: Les Aigües

Programació especial

per la Nit dels Museus

18 de maig, 19 h - 01 h

Consulteu la programació a

www.museudelesaigues.cat

Text i foto TONI DELGADO

“Està entrant gent jove. Tenim la sensació d’estar vivint un canvi de cicle”, explica Lluís Vives,

molt feliç pel creixement de l’entitat que presideix, els Castellers de Corne-llà: “fa cinc o sis anys la cosa estava més estancada”. Feia molt que s’esta-ven plantejant tenir un local propi, per-què des de la seva fundació, el 1991, havien assajat al Patronal Cultural i Recreatiu.

– Els últims anys no hem abaixat el ni-vell. Ens hem mantingut en els castells de 7 i de 7 i mig. Però com et deia, sentí-em que estàvem estancats.

I el creixement comença per la lliber-tat de comptar amb un espai propi com el que tenen ara al Passatge de la Plàs-mica s/n, a l’antiga Confederació d’Em-presaris, i que inauguraran el proper 26 de maig: “per fi tenim un local propi per a la colla! És ampli i ens permet fer co-ses que no ens podíem plantejar com-partint espai”.

UN ROCÒDROMAra poden assajar a cobert i fora i es-

tan instal·lant un rocòdrom. S’ho poden permetre, en un espai de 340 metres quadrats. Per als Castellers de Cornellà suposa un creixement “en tots els sen-tits”.

– Com van ser els primers dies al nou local?– T’hi sents estrany. A principis d’any estava poc condicionat, en obres. Hem participat en les reformes. Ha estat una simbiosi entre l’Ajuntament, ProCornellà i nosaltres. – Quins són els valors en una colla cas-tellera?– La solidaritat, l’esforç col·lectiu... En una societat tan individualista apostem pel col·lectiu, per confiar en el grup. Pen-

sa que si l’energia i la vibració no és po-sitiva, la canalla no pujarà el castell. Els nanos han de veure que la resta confia en ells. L’important és que la colla sigui un espai de relació social i realització personal. En el nostre cas, busquem la combinació entre fer castells cada cop més grans i organitzar activitats socials.– Activitats com ara...– Des de muntar una calçotada a una sortida especial per a la canalla. Volem engrescar les famílies, que vulguin par-ticipar en un grup humà on ningú és im-prescindible, però tots som necessaris.– Tornant a la canalla, suposo que per als petits formar part d’una colla com aquesta els ajuda a madurar abans.– Sí, és una oportunitat de créixer, de vèncer una por. Els ajuda a confiar més en ells mateixos i en els altres.

“VOLEM MILLORAR”Assagen els dimecres i els divendres

a la nit. Primer és el torn dels nanos (de les 20:00 a les 21:00 hores), es fa una pausa per sopar i es continua amb l’as-saig dels adults fins a quarts de dotze, malgrat que els divendres es pot allargar

una estona més. Ara disposen de vesti-dors en un local que “està pendent de requalificació. Els anys que estem aquí volem millorar”. Ho té molt clar Lluís Vives, que valora que els Castellers de Cornellà “s’obrin” també a altres barris, com la Gavarra i el Pedró.

Un any més organitzaran una rifa ben especial. El número té un preu molt sim-bòlic –un euro– i el guanyador obtindrà una recompensa molt original: “li farem un pilar allà on ens digui. Que l’àvia fa 80 anys? Allà hi serem. És una manera de crear complicitats entre els veïns i un sistema per finançar-nos”. De fet, quan algú de la colla es casa també li fan.

Els Castellers de Cornellà no falta-ran al Corpus, on estaran acompanyats pels Minyons de Terrassa i la Colla Jove de Tarragona. Què ens prometen en aquestes actuacions? “No prometem objectius en forma de castellers. Si els assajos van molt bé podem fer tres de 7 i mig. El que sí que tinc clar és que fa-rem allò que tinguem preparat, perquè si no ho fas, pots tenir un accident”, tanca. §

Lluís Vives: “Ningú és imprescindible, però tots som necessaris als Castellers de Cornellà”

8

VIU

COR

NELL

À una tarda al...

Els Castellers de Cornellà.

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

“L’aigua és la força motriu de tota naturalesa”, deia Leonardo da Vinci, possiblement l’artista més po-lifacètic de la història. Un home que veia la vida i

la creació des de diferents punts de vista, des de les seves habilitats de músic, arquitecte, pintor, escultor, poeta, es-criptor... Oferir un gran ventall de mirades sobre l’aigua és la intenció de l’exposició Agua, aguas, que es podrà visitar al Museu Agbar de les Aigües el proper 18 de maig, coincidint amb la celebració del Dia dels Museus. La mostra es podrà veure fins al 28 de juliol.

Mirades sobre l’aigua des de diferents àmbits d’artistes plàstics com María Luisa Rojo de Castro, Din Matamoro, Pedro Madueño o Patricio Court, escriptors com Suso de Toro, Mar-cos Giralt Torrente, Quim Monzó, Félix de Azúa, Albert Espino-sa o l’antipoeta Nicanor Parra (Premi Cervantes 2011), i una selecció de poemes d’Andrés Sánchez Robayna. Agua, aguas està dividida en cinc temàtiques diferents: El agua, origen de la vida, El agua contenida, El agua desbordada, El agua y sus reflejos i La ausencia del agua.

UN RECITAL-ESPECTACLESón obres creades expressament per a Agua, aguas, una

exposició multidisciplinar que es podrà visitar fins al 28 de ju-liol. El 18 de maig, la Nit dels Museus, es podrà veure de les set de la tarda a la una de la matinada i es faran tres passis de mitja hora (20:30, 22:30 i 23:30 h.) d’un recital-espectacle

amb lectures dramatitzades dels textos d’alguns autors que han participat a l’exposició i del panorama català.

Serà una nit per fer una visita comentada (de 45 minuts) a l’exposició permanent del Museu (20:15, 21:15, 22:15 i 23:15 h.); i, per lliure, de les de les set de la tarda a la una de la matinada. I també es podrà veure la rentadora Morisons Washer 1900, la segona peça de la sèrie Col·leccionables o fer una visita al patrimoni (la comentada és a les 19:15 h.) La Nit dels Museus serà ideal per gaudir d’una carta de tapes i una selecció de gintònics al Restaurant Jardí de les Aigües. La setmana de l’11 al 19 de maig és de portes obertes al Museu.

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA PER AL CORPUSEl Museu Agbar també celebrarà el Corpus d’una manera

especial, amb un concurs de pintura ràpida, el proper 2 de juny. Hi ha quatre categories diferents: Aigües de Barcelona (oberta als majors de 16 anys), Museu Agbar de les Aigües (per a tre-balls conjunts de pares i fills fins a 16 anys), Riu Llobregat (per a menors de 16 anys) i Central Cornellà (per a cornellanencs majors de 16 anys). El concurs començarà a les nou del matí i les hauran de lliurar entre les 13:00 i les 14:00 hores.

Les inscripcions al concurs es poden fer a través de correu electrònic (reserves@museudelesaigues.com) fins al 30 de maig, indicant nom i cognoms, NIF, adreça postal, telèfon de contacte i indicar-ne la categoria; o al propi Museu el 2 de juny de 9:00 a les 11:00 hores. Caldrà presentar els suports, ja siguin tela o paper, en aquest horari a l’entrada del Museu per ser segellats. El tema serà de lliure elecció, però haurà d’estar relacionat amb l’aigua i el Museu.§

La màgia de la creació i la recreació al Museu Agbar

10

VI

U CO

RNEL

LÀ

una tarda al...

La Nit dels Museus al Museu Agbar de les Aigües.

CORNELLÀPEL DRET A L’HABITATGEQUÈ HEM EXIGIT A L’AJUNTAMENT?

DACIÓ EN PAGAMENT I LLOGUER SOCIAL

QUÈ HEM EXIGIT A L’AJUNTAMENT?

DACIÓ EN PAGAMENT

1INCORPORAR EL

LLOGUER FORÇÓS A LA

LLEI DE L’HABITATGE2

FONS SOCIAL D’HABITATGES A PARTIR DELS PISOS BUITS DE BANCS I CAIXES

3

OFICINA MUNICIPAL D’INTERMEDIACIÓ HIPOTECÀRIA

OFICINA MUNICIPAL

4

AJUDES AL PAGAMENT DELS LLOGUERS A LES FAMÍLIES QUE NO HI PODEN FER FRONT

AJUDES AL PAGAMENT

AJUDES AL PAGAMENT

5

Text i foto TONI DELGADO

Va entrar a formar part de la colla de Geganters de Corne-llà el 2003 i, un any després,

Eduard Martínez (Barcelona, 1966) ja era el cap de la colla: “sí, sí, va ser tot molt ràpid. Sempre he estat vinculat a l’esplai i al lleure, i al [CEIJ] Mowgli em van recomanar que anés als Gegan-ters. El meu fill tenia quatre anys i era una bona excusa per sortir els diumen-ges. Formar part d’aquesta entitat, com de les altres de la ciutat, és una experiència única. Era una època en la qual érem pocs, em van proposar de ser-ho i com que m’agradava molt vaig acceptar el càrrec”. I fins ara.

– Som un grup de persones amb un es-perit familiar. Ens agrada fer feliços els nanos. La clau és sortir al carrer a pas-sar-ho bé nosaltres, perquè així és més fàcil que els altres en gaudeixin també. El gegant és moviment, és cercavila.

El Corpus és la jornada “més espe-cial per tradició i perquè dóna molta feina i les coses que costen molt les gaudeixes més”. No ha de ser fàcil coor-dinar les colles de geganters convidades de Catalunya, que reuneixen unes 250 i 300 persones –la plantada es fa una hora o mitja abans de la cercavila, “la gent s’apropa, les gralles afinen... És la millor manera de donar a conèixer la cultura, sobretot al carrer”.

– A les escoles repartim tríptics informa-tius. Fins i tot hem anat a alguna resi-dència de [malalts] d’Alzheimer i ha es-tat una experiència molt positiva.– Quin és el present dels Geganters de Cornellà? Sou més que abans?– Últimament hem crescut [en nombre de membres]. Abans, quan fèiem una sortida, potser només podíem anar qua-tre portadors. Ara hi anem entre 10 i 12 i podem fer més torns. Han entrat mol-

tes famílies noves des que vam formar un grup de percussió infantil. I ja se sap, si el nen s’ho passa bé, tu, com a pare, gaudeixes molt.

AIGUA PER LA BOCASi ha de triar un moment en aquests

anys a l’entitat, Eduard es queda amb una petita idea que, a poc a poc, es va fer gran: “una noia de la colla va fer un capgròs que va acabar sent una gegan-tona, la Mariana, i que es va batejar en una Jordiada. Té les mans d’escuma i fa copets als nanos, que s’ho passen de conya quan treu aigua per la boca”. Els nens i nenes fan de portadors de Ma-riana, “des del 7 o 8 anys fins als 12 o 13 anys”. Mariana, de moment, no té parella: “no tenim gegantó, però estem en procés de crear-ne un”.

– Davant d’un gegant, el nano pot reac-cionar de moltes maneres.– N’hi ha que ploren quan s’acosta el ge-gant i altres que somriuen i s’emocionen. Els gegants, els capgrossos i els gegan-ters aporten aquest plus de proximitat. En el cas dels capgrossos i dels gegan-ters la gent els pot tocar, donar la mà...

EL FUNDADOR DE LA CIUTAT“Els gegants són figures molt an-

tigues que no es poden perdre. Tots tenen una història al darrere”, explica Eduard. Cornelius representa un gene-ral romà que es va establir prop del riu Rubricatum i es diu que va ser el funda-dor de Cornellà. Mentre que Fontsanta era la seva aiguadera. Els gegants més antics, exposats al Palau Can Mercader, són Corneli i Miranda. §

Els Geganters de Cornellà, el contacte amb el carrer

cultura

Cornelius i Fontsanta.

12

VI

U CO

RNEL

LÀ

la ruta gastronòmica 1

4

VIU

CORN

ELLÀ

Gaudint de la gastronomia de la ciutat al Corpus

CATA-TAPA Avinguda Baix Llobregat, 81 Telèfon 93 377 08 57

LA TAULA D’ALMEDA C / Teodor Lacalle, 9 Telèfon 93 474 02 79

PIRATES BURGUER Avinguda del Parc, 35-37 Telèfon 93 474 39 37

ANTIC CELLER C/ Ramoneda, 69 Telèfon 93 375 62 59

KUALEXU Avinguda del Parc, 45 Telèfon 610 745 993

KANYA & TAPA C/ Vistalegre, 36

CLUB DELFOS Avinguda de Verge de Montserrat, s/n Telèfon 93 377 67 14 / 93 474 16 86

TXIKITO TABERNAC/ Mossèn Jaume Soler, 44 Telèfon 93 375 25 05

LA TRATTORIA DI PEPPE Avinguda Maresme amb carrer LepantoTelèfon 93 377 57 61

AMANDA’S Avinguda Verge de Montserrat, s/n Telèfon 93 480 08 31

EL DIVÁN DE LOS SENTIDOS C/ Cornellà Modern, 16 (Cornellà)Telèfon 93 376 49 75

L’EMPREDRAT Camí del Camp de l’Empedrat, 3Telèfon 93 470 90 02

CRUZ IBÉRICOC/ Josep Fiter, 6 Telèfon 93 376 47 60

BAR NÓMADASC/ Joaquim Rubió i Ors, 216 Telèfon 93 480 00 19

ALBAYCINAv/ Pablo Picasso, 12-14 Telèfon 93 474 37 38

RESTAURANT PLATSC/ Mossèn Joaquim Palet, 5 Telèfon 93 377 77 57

+ DE GRANDI Carretera de l’Hospitalet, 396-400Telèfon 93 474 63 08

LA BODEGUETA DEL MUSEU Passeig de la Campsa, 1 Telèfon 93 475 35 44

16

VI

U CO

RNEL

LÀ

Text TONI DELGADO– Vinc del celler, del llúpol i la malta. Ara estic freda, quin gust tinc? – Amarg, bo i fred. – Sí, et refresco, refresco els homes, després els dono calor i els lliuro de pensaments superflus.

Aquesta és una conversa entre una gerra de cervesa i Frank Biberkopf, protagonista de la novel·la Berlin Alexanderplatz, d’Alfred Döblin.

La cervesa té veu pròpia a la literatura, al cinema o a sèri-es de televisió tan mítiques com Els Simpson. Perquè on es reuneix Homer per divagar de la vida amb els amics? Sí, a la taberna de Moe amb una cervesa Duff a la mà.

És una beguda tan lligada a la història de la humanitat que tenim referències de l’existència de la cervesa a Mesopotàmia i s’han trobat receptes de la seva elaboració escrites en es-criptura cuneïforme. Alexandre el Magne va fer portar a la cort els millors fabricants de cervesa, una decisió que va afavorir que es veiés com a ofici. El 1258 va néixer a París la primera organització gremial de fabricants de cervesa.

S’assegura que els romans van ser els introductors de la cer-vesa a la Península Ibèrica i que els celtes la van portar al nord d’Europa. Per la seva part, els gals van ser els creadors de la bóta –que s’utilitzava per a la fermentació i maduració– i la barrica, indicada per al transport i la conservació de la cervesa.

L’any 1215 el rei Joan sense Terra d’Anglaterra va ser obligat a firmar la Carta Magna, un document que es considera el primer que recull l’esperit de submissió a la llei, diu en el seu

punt 35: “hi haurà patrons de mesura per al vi, la cervesa i el gra –el quart londinenc– a tot el Regne (...)”.

Els ingredients principals de la cervesa, fins l’any 1400, eren l’aigua, l’ordi maltat i el llevat. Per conservar-la i donar-li més gust se li posava romaní i farigola. Era una cervesa amb molts hidrats de carboni i proteïnes i era consumida tant pels nobles com pels pagesos. El rei Hammurabi va fer un decret amb les normes per elaborar la cervesa i s’establien càstigs per a qui adulterés una beguda que tenia caràcter religiós i estava feta per sacerdots.

Alemanya, de fet, encara es regeix per la Llei de la Puresa, que data de 1516 i va ser promulgada pel duc bavarès Gui-llem IV d’Orange i exigeix produir la cervesa amb ordi maltat, llúpol, llevat i aigua. Una mica abans, a l’Edat Mitjana, els ale-manys ja disposaven de prop de 500 claustres on s’elaborava i es comercialitzava cervesa. El gust de la cervesa no era com l’actual perquè solia portar un ingredient denominat grutum, del qual ja se’n parla en un document de l’any 999. Era una mescla de cinc o sis plantes en pols, seques i combinades amb resina de pi.

Una de les versions més esteses és que van ser els merca-ders d’Holanda i Flandes els responsables d’introduir el llúpol en la seva elaboració. La nova varietat es va fer tan popular que al segle XVIII totes les cerveses contenien aquest ingre-dient, malgrat l’esforç dels senyors feudals d’intentar aturar el seu ús per no perdre els impostos sobre el grutum, que va desaparèixer de l’elaboració. A la mitologia egípcia es defensa que va ser Osiris qui va preparar la primera cervesa i que, per tant, seria un invent dels déus. §

La cervesa

sabies que...

18

VI

U CO

RNEL

LÀsocietat

L’Scratch for Arduino, creant de manera intuïtiva

Text i foto TONI DELGADO

És primera hora del matí i al Citilab estan fent una classe d’Scratch for Arduino a un

grup d’estudiants d’institut. “Primer has de col·locar l’USB a l’ordinador”, li diu una noia al seu company, que mira amb atenció el robot que té al seu da·vant, que acaba de muntar, i que en un moment sabrà com fer funcionar. Ells són dos dels 1.500 joves als quals el Citilab està donant formació des de principis d’any sobre l’Scratch for Ar·duino, que té moltes possibilitats i que creix, en part, amb l’experiència dels usuaris.

QUI I ON?Citilab és el primer laboratori digital

ciutadà d’Europa. Potencia la capacitat creativa i innovadora dels ciutadans do-tant-los del material necessari per a de-senvolupar-lo. Citilab acompanya l’usua-ri en el seu procés d’aprenentatge.

QUÈ?Dissenyat pel Citilab, l’Scratch for Ar-

duino (S4A) respon a la filosofia del cen-tre. L’Scratch és un llenguatge de progra-mació desenvolupat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), mentre que l’Arduino és un sistema de plaques que fa possibles projectes electrònics. Les possibilitats són il·limitades, com acon-seguir que una planta s’autoregui, crear alarmes, instal·lacions domòtiques...

COM?A través de tallers per als centres edu-

catius, però també per a totes les edats. És un primer tast creatiu de programa-ció i de robòtica i es treballen moltes competències de l’àmbit tecnocientífic, matemàtic i de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Cada grup –o parella– disposa d’un plànol per

construir un robot amb cables, rodes, motors i el seus propis recursos: imagi-nació i empenta. Un cop muntat, només cal programar l’S4A per moure’l com vul-guem amb el teclat de l’ordinador. L’acti-vitat s’adequa a les edats del grup.

QUAN?Durant l’any s’organitzen diferents

sessions per als centres educatius i tam-bé altres per a la resta d’usuaris. Del 25 de juny al 15 de juliol s’organitzaran ca-sals d’estiu sota les premisses d’apren-dre, crear i innovar en robòtica, disseny en 3D –a través del programa Sculptris i convertint els models en dissenys reals amb una impressora 3D– i realització en televisió.

El 18 de maig se celebrarà la cinque-na edició de la Jornada Programa'2013,

adreçada a professorat de primària i secundària que tingui interès en l’ús didàctic de la robòtica i la programació. L’acte s’emmarca en la celebració in-ternacional de l’Scratch Day 2013. Del 25 al 27 de juliol es farà al Citilab una trobada internacional, l’Scratch Confe-rence 2013. PER QUÈ?

L’objectiu és que els joves vegin que l’Scratch for Arduino permet estructurar el pensament i trobar noves solucions als problemes, i que combina les noves tecnologies, la robòtica i la programa-ció. De fet, a diferents països d’Europa ja forma part del currículum educatiu i des del Citilab s’aposta molt fort per in-troduir-lo als centres educatius en petits formats, com hem pogut veure. §

Uns alumnes al Ctilab.

info@sover.es

www.sover.es

SOVER ELEVADORES VERTICALES

SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE

VIVIENDAS Y SISTE-MAS DE ELEVACIÓN

ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS

CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

20

VI

U CO

RNEL

LÀracó de l'anunciant

Gala: “Mai venc un producte a algú que no el necessiti”

Un bon llibreter sap on ha col·locat tots els llibres i se n’ha llegit molts. El cas d’Obdulia

Gala (Sant Boi, 1961) és semblant: por·ta 35 anys al sector de la perruqueria i té l’habilitat de no perdre’s entre les més de 2.000 referències que ofereix a Gala, la seva botiga d’articles de perru·queria, cosmètica i complements. “És un negoci complicat de portar. Has te·nir ben presents les noves tendències. No pots estar darrera del mostrador i que et preguntin per un producte que no coneixes”, adverteix.

– Et demanen molt consells, no?És molt gratificant que confiïn en tu. Et poden preguntar des del color d’un tint fins què poden utilitzar per combatre problemes al cuir cabellut, com la caspa, el greix, la caiguda de cabell...

– Es pot aturar la caiguda de cabell?Si no és un problema d’alopècia, sí. Es pot combatre amb xampú, ampolles... El que tinc clar és que mai venc un produc-te a algú que no el necessiti.

– Malauradament, això no ho pot dir tothom. Per cert, què ens recomanes per als grans a la cara? Peeling facial, que elimina les cèl·lules mortes, i mascareta, que n’hi ha de dos tipus: la mixta i grassa (purificant i equilibrant) i per a pell seca (hidratant i nutritiva).

– Estàs rodejada de tints. Déu n’hi do! Són la base de la botiga. En tenim el normal i un altre sense amoní-ac, que és més suau i hidrata més. És molt fàcil tenyir-se, només cal el bol i la paleta. Som un bon complement de les perruqueries. Perquè, de fet, també ve-nem a professionals. Tenim assecadors iònics o ceràmics de fins a 2.300 watts, així com màquines per tallar els cabells.

– Suposo que visites moltes fires. La de Bolonya és una passada. Té 25 pavellons... Hem portat d’allà la marca Inca Oil. En tenim la distribució exclusiva a Catalunya i volem distribuir-la a la resta d’Espanya. L’allisat Inca Oil es pot aplicar en cabells tenyits i amb metxes i el tens a punt al moment. Abans t’havies d’esperar un parell de dies per rentar-te els cabells.

– Inca Oil vindrà d’oli d’Inca. Ma mare és una experta en olis, però jo... Com és l’oli d’Inca? És antienvelliment, evita les puntes obertes, elimina l’encrespament, dóna brillantor als cabells i els fa més fàcils de pentinar.

– Veig que teniu perruques i mocadors. Són per a pacients d’oncologia.

– Ha de ser molt gratificant veure com els canvia la cara. Ho és. Estem molt contents que guanyin seguretat en elles mateixes. També te-

nim mocadors per a les qui no se sentin còmodes amb la perruca.

– Les perruques han evolucionat molt. Són molt naturals i més lleugeres. N’hi ha que són autèntiques filigranes. Se les poden emprovar al nostre racó, amb bu-taca i tocador.

– Un bon lloc per veure com els queden els complements. O els guarniments de núvia, com diade-mes, tiares o pintes per a tot tipus de monyo o recollit.

– Teniu extensions... Les noies joves se les emporten molt. Les extensions et permeten canviar el teu aspecte en un moment.

– Com les planxes. Faciliten molt la feina. En venem de di-ferents preus. Com a novetat tenim la GO-GÖ, que va amb bateria i no porta cables. §

GALA. Articles de perruqueria, cosmètica i complements. C / Bonestar, 26·28 (Cornellà) Telèfon 93 376 52 89

Correu electrònic galacosmetica@hotmail.com

Obdulia, a Gala.

A l’entrAdA d’AquestA botigA fAmiliAr d’expert Amb 48 Anys de trAjectòriA hi hA unA exposició fixA de 15-20 ApArells d’Aire condicionAt. “Això no t’ho tro-bAràs en Altres llocs”, explicA lluís mArtínez, el responsAble de l’estAbliment: “oferim fAcilitAts de pAgAment, 24 mesos sense interessos”.

– quin paper té l’aire condicionat?Suposa una millora de confort que ha deixat de ser un luxe. Ara és pràcticament una necessitat. Segons la llegenda urba-na l’aire condicionat consumeix molt. No és cert. Un sistema Inverter gasta menys que un tradicional, entre 400 i 600 watts pels 2.000 o 2.500 d’un calefactor o radiador. A una família que utilitzi cada dia l’aire condicionat durant set o vuit hores li pot suposar un increment a la factura de, com a molt, 20 eu-ros. A més de pujar o baixar la temperatura l’aire condicionat elimina molta humitat i la sensació de fred i calor de la resta del pis. Val la pena gastar-se una mica més en una màquina perquè quant més bona és menys gasta i menys soroll fa.

– de quins preus estaríem parlant?Hi ha gammes econòmiques d’aire condicionat que van des dels 400 euros ja instal·lats fins a les recomanades mínima-ment, amb sistema Inverter, per 900-1.000 euros. L’aire con-dicionat és el més econòmic que hi ha i és per a fred i calor.

– Abans em parlaves del soroll. un altre mite. Hi ha màquines que poden arribar als 20 decibels, molt menys del soroll d’un ventilador en una velocitat mínima. També es diu que provoquen mals de cap, però el sistema Inverter, pre-

sent a totes les marques bones des de fa cinc anys, és com un climatitzador dels cotxes, no provoca aquests efectes i la temperatura és constant. Per a la gent amb al·lèrgia és menys perjudicial per a la salut perquè tenen les finestres tancades i l’aire està tractat. Hi ha aparells amb filtres especials, purifica-dors d’aire per a gent al·lèrgica, bebès, persones grans o amb problemes de respiració.

– l’aparell d’aire condicionat depèn de l’espai que tin-guem?Depèn dels metres quadrats s’utilitzen més o menys frigories, que és un càlcul que fem nosaltres sense cap tipus de compro-mís ni de cost. Tenim la possibilitat de posar unitats múltiples (2x1, 3x1, 4x1...) i després hi ha unitats de conductes, que necessiten una instal·lació. Amb un aire condicionat exterior en podem col·locar fins a set d’interiors. – si no es fan bé les coses... L’aire condicionat pot donar problemes si no està ben instal-lat. Inconvenients que ens trobem amb centres no professio-nals que prometen més del que donen. Amb nosaltres el client no té sorpreses. Sap que en el preu s’inclou la instal·lació, cinc metres de canaletes, cinc més de canonades, suports, cable-jat i mà d’obra.

– lluís, què suposa per a tu continuar amb el negoci fami-liar?És el que m’agrada, el que sempre he tingut al meu voltant. A Cornellà només quedem nosaltres en aquest sector com a empresa familiar. La gent que vulgui un tracte proper ha de venir aquí.

– quina vida mitja té un aparell?Si és bo entre 10 i 15 anys com a mínim. Si no et dura això o no has tingut sort o és un problema d’instal·lació. Nosaltres fem un pressupost sense cap compromís i si cal anar a la casa hi anem, tot i que la majoria de vegades no és necessari. En cas d’averia es produeixen conflictes sobre de qui és la culpa, si de la marca o de l’instal·lador. Nosaltres verifiquem la situació amb el nostre instal·lador per evitar que la marca cobri el des-plaçament si el problema no és seu. Els nostres instal·ladors són professionals i els equips, de primeres marques, perquè per experiència les màquines no conegudes ens donen força problemes.

– què més teniu?Electrodomèstics des de la gamma blanca (frigorífics, renta-dores, rentavaixelles...), de cocció (forn, campanes, banc de cuina...), gamma PAE (el petit electrodomèstic des de la planxa a la batedora), gamma marró (TV, DVD...) i electrònica de con-sum (MP4, telefonia, marcs digitals, ràdios...) A més de cale-facció i ventilació i aire condicionat.

Expert: “l’aire condicionat ha deixat de ser un

luxe. Ara és pràcticament una necessitat”

22

VI

U C

ORNE

LLÀ

racó de l'anunciant

expert c/ cAmpfAso, 17 (cornellà).

telèfon 93 375 48 52

Text i foto TONI DELGADO

Calcula que va ser l’any 1995. Àlex Alonso (Barcelona, 1983) estava a punt d’acabar

l’EGB i cap dels clients que l’acompa-nyen ni havia nascut ni, segurament, estava encarregat. Es reunia a l’Esta-ció de Sants amb altres companys de classe i intentaven fer filigranes –trucs en l’argot– amb un skate. “Va ser el primer contacte amb els esports de freestyle [les modalitats més extre-mes de l’skate, la BMX i els patins]”, explica, “amb aquell drac de fons [el del Parc de l’Espanya Industrial]. Per a nosaltres, era una manera d’esbarjo en un escenari de referència per a afec-cionats i marques”. Ara Àlex porta la seva botiga, Freestyle Shop Cornellà, i proposa una passejada nocturna per la ciutat el proper 24 de maig, en el marc de les Nits d’Insòmnia i dies des-prés dels Jocs Olímpics dels esports extrems, els X-Games, que aterraran a Barcelona.

La botiga serà el punt de partida de la passejada nocturna per Cornellà, de “dificultat bàsica”. Recorreran un tra-jecte per llocs representatius de la ciutat com la plaça de l’Església, la Rambla Anselm Clavé, la Gavarra, Sant Ildefons, la carretera d’Esplugues... En alguns hi trobaran spots, superfícies on es poden fer trucs, com els de grind –amb un ska-te saltant i mantenint l’equilibri en una barra, esglaons o bancs– o de wallride –parets o plans inclinats amb la BMX–... Les modalitats d’skate –igual que les de BMX– són l’street –obstacles a la via pú-blica–, el park –rampes–, el vert –plans verticals per fer piruetes a l’aire– o el big air –grans volades–. El longboard és una nova modalitat amb taules d’skate “més ràpides i grans”.

EXPERTS I ASSESSORAMENT “Volíem fer quelcom diferent a les

Nits d’Insòmnia. Al final de la passeja-da acabarem a l’Skatepark de Corne-

llà, on els més experimentats podran fer de les seves. Estaran tots els mem-bres del nostre equip de la botiga per assessorar els que vinguin”, continua Àlex, que surt a patinar cada cap de set-mana amb la dona i els amics. L’activitat pot ser una bona excusa per conèixer gent i, qui sap, si per fer un grup d’entre-nament i sortides amb el qual compartir experiències i... caigudes.

“Jo”, intervé Hugo Tomás (Barcelona, 1999), “em vaig trencar la clavícula. Quan em van donar el diagnòstic em van entrar més ganes de recuperar-me i continuar millorant a la BMX”. És la seva gran passió des de fa gairebé un any i mig, des que els pares li van regalar un curset. Des d’aleshores “m’he fotut moltes òsties”.

CAURE I AIXECAR-SE– Avui l’Hugo i la resta són a la botiga perquè plou, sinó estarien al carrer pro-vant trucs. Quan es lesionen i porten un temps sense practicar ja pateixen. Avui lluiten per superar-se en això i demà ho faran per una família. Amb la BMX o l’skate aprenen a caure i a aixecar-se. El

casc és fonamental, és clar, com comp-tar amb un bon material i tenir sentit de l’equilibri, és clar– comenta Àlex.

Alejandro Zapa (l’Hospitalet, 1997) diu que sí amb el cap. Fins fa poc practi-cava l’scooter [un patinet], i ara està en-grescat amb la BMX: “s’ha de ser molt bo. I és el que vull aconseguir”.

– Tots volen patrocinadors, però és molt difícil. El primer pas és entrenar-se de valent i ser cada dia millor per atreure una bona marca. És important que se sàpiga vendre bé, que el reclamin per fer vídeos. Així podrà ser un ídol per a la canalla– afegeix Àlex.– A mi m’agradaria ser-ho algun dia!– diu Alejandro.També li encantaria a David Flores (Pla-sència, 1999), que fa scooter, del qual es va enamorar en una pista: “me'n vaig comprar un i tenia traça. Anava pregun-tant a la gent com fer trucs i això...”– Em deia Àlex, posa el vídeo un altre cop! [a la pantalla de la botiga]. – [En David somriu]. És veritat! Vaig anar a una competició a Badalona. Va ser molt gran viure l’ambient. §

La llibertat de volar

24

VI

U CO

RNEL

LÀ

esports

Àlex i els seus joves clients a la botiga.

Arriba el Corpus i volem desitjar-vos, en la mesura del possible, que gaudiu del mateix i d’uns moments de desconnexió, de la situa-ció que estem vivint. Encara així, la complexa crisi econòmica que

patim deixa una terrible realitat a moltes famílies. I els ajuntaments, més que mai i sense el suport d’altres Governs, han de garantir les necessitats bàsi-ques dels seus veïns i veïnes. El nostre Ajuntament, amb l’Alcalde Balmón al capdavant, és el millor garant d’aquesta defensa de drets i serveis acon-seguits com a societat i com a ciutat. Amb aquest objectiu, s’han posat en marxa mesures, fruit d’una gestió responsable, que han aconseguit que la ciutat sigui la menys endeutada de Catalunya i la segona d’Espanya. Gràcies a aquesta encertada presa de decisions hem pogut impulsar des de l’Ajuntament i l’Acord Social per Cornellà amb la societat civil, un 8% d’augment al pressupost municipal garantir polítiques de cobertura so-cial, el suport de creació de la Botiga Solidària, generació directe de 300 llocs de treball directes, la creació de l’oficina de mediació hipotecària o assumir el 53% del cost de la teleassistència, antre d’altres. Això son, entre molts, exemples d’una acció política progressista, útil i concreta i que demostra tres realitats. La utilitat de les accions en la defensa de les persones front la crisi. Que no tots som iguals i que sí hi ha diferència entre els ob-jectius principals de l’esquerra i els de dretes; per a nosaltres són les persones i per a ells els bancs i les retallades. Aquesta ciutat és el millor l’exemple de que sí es pot governar d’una altra manera! Els i les socialistes de Cornellà us desitgem un Bon Corpus 2013!

Accions i realitats contra la crisiOscar Garcia SaldañaPrimer Secretari del PSC de Cornellà de Llobregat

Demagogia y electoralismo vergonzoso Max Palacios Portavoz del Partido Popular de Cornellà

Hace unos meses, quizás menos, se ha puesto de moda en Espa-ña un nuevo método de reivindicación llamado “escrache”, pero que realmente no es más que un acoso indiscriminado a algunos

políticos del Partido Popular. El problema de los desahucios ha sido la excu-sa, el objetivo es generar una sensación de inestabilidad social y, sobre todo, una utilización de las minorías radicales por determinados partidos políticos, para aparentar que el responsable del problema es el PP. Electoralismo vergonzoso al que la izquierda nos tiene acostumbrados/as y con el que nos sigue demostrando que cuando pierde en las urnas quiere ganar en la calle con algaradas intimidatorias.

Si durante el último año de gobierno del PSOE en España se iniciaron más de 80.000 expedientes de des-ahucios, si fue el PSOE el que aprobó mediante decreto-ley los desahucios exprés, ¿cómo se justifica que estos acosos se hagan exclusivamente a dirigentes del PP? Único partido que está legislando para intentar remediar este problema.

Por mucho que se intenten enmascarar este tipo de actitudes bajo la legítima libertad de expresión, mientras sólo se dirijan contra los que están intentando solucionar los problemas y los responsables queden al margen, la única conclusión a la que se puede llegar es que estos acosos no son más que puro electoralismo y, por supues-to, nuestro Alcalde se sube al carro y, en lugar de hacer políticas para solucionar los desahucios de muchos ciu-dadanos/as de Cornellá, una vez más, se apunta para hacerse la foto y premiar a los autores de los “escraches”.

26

VI

U CO

RNEL

LÀ

En pocs dies, els carrers i places de la ciutat s’ompliran un cop més d’activitats, música i foc per celebrar la festa major de Cornellà. Un Corpus de nou marcat pel patiment que moltes famílies de Cornellà

estan vivint com a conseqüència d’un més que injust repartiment dels esforços demanats a uns i altres per sortir de la crisi. Tots i totes sabem d’algú que actualment no té feina o a qui han retallat el sou, la jornada i en defi-nitiva els seus drets, tothom sabem d’algun veí o veïna que ho està passant malament. Hem topat de cara amb allò que fa uns anys era invisible, que no alguns no coneixien però que sempre ha estat present.

Aquests dies, però, són moments de Festa Major. Moments per intentar gaudir de la ciutat, amb els amics, la família, amb els veïns i veïnes de la ciutat; i així entre tots/es intentar superar de manera col·lectiva les dificultats i demostrant un cop més que Cornellà, el Baix Llobregat i la seva gent som un territori històric de lluita contra la desigualtat i la injustícia social.

ICV-EUiA us volem recordar que estem en un procés de recollida signatures per aconseguir entrar al Parla-ment la ILP de Renda Garantida de Ciutadania. Una renda per garantir a aquells i aquelles que ho estan passant pitjor un mínim vital; viure amb la dignitat que mereix qualsevol persona.

Ens veureu doncs en aquests dies per la ciutat demanant-vos signar per aquest nou repte, que ens ha de guiar cap a una societat més equitativa en drets i deures.

ICV-EUiA us desitgem un molt bon Corpus 2013!! Visca Cornellà!

Visca Cornellà! Visca la Festa Major!Grup municipal d’ICV-EUiA

El quintotapa com a fi losofi a Jordi RosellPortaveu de CiU a l’Ajuntament de Cornellà

Quan sentim a un polític dir que d’aquesta crisis només ens en sortirem si som capaços de canviar les coses, acaba sonant a abstracte i llunyà. Quan podem posar exemples propers com

el “quintotapa”, la cosa canvia. El treball en equip dels organitzadors, col-laboradors (com el Viu Cornellà) i restauradors ens dóna la millor iniciativa des de fa anys a la ciutat en restauració. Deixeu-me personalitzar: no he pogut acabar visitant tots els establiments per manca de temps, però sí que gràcies a la iniciativa he entrat a algun d’ells que mai hi havia entrat (i hi tornaré). He portat gent de fora la ciutat per bastants d’aquests establiments, i n’han quedat més que satisfets (i jo més per haver mostrat el millor de la ciutat). Parlant amb els restauradors, les sensacions són molt bones, i escoltant les converses dels clients, te n’adones que encara més! La lliçó del “quintotapa” és de filosofia: les ganes, l’esperit de superació i el treball en equip ens mostren la llum del final del túnel d’aquesta crisis. El futur de la ciutat passa per aquestes iniciatives, on amb el nostre propi treball i ganes i amb el suport de l’Administració, ens recorden que ens sortirem. Aquesta filosofia del “quintotapa” no és una etapa tancada i en l’oblit, és una passa de gegant per a la nostra ciutat i per a la nostra filosofia. Continuem-la, i aquesta Festa Major en tenim una bona oportunitat. Bona Festa Major!

28

VI

U CO

RNEL

LÀ

30

VI

U CO

RNEL

LÀcnl

Informe de Política Lingüística

L’informe mostra que el 80,5 % de la població adulta sap par-lar en català i el 65 % el sap

escriure, i que un 65% el sap llegir. També fa palès que es manté el per-centatge de persones que tenen el català com a llengua inicial, que s’in-crementa els qui la tenen com a llen-gua d’identificació, que augmenten les persones que la consideren com a llengua d’ús habitual, i que creix l’ús del català amb els amics.

El català segueix creixent en tots els

índexs de referència. És la novena llen-gua d’Europa. Es troba per davant de llengües tan significatives com el portu-guès, l’hongarès o el grec. El nombre de persones que té el català com a llengua habitual ha crescut en 430.000 des de 2007 i l’ús del català a la feina ha aug-mentat en més de 590.000 persones des del mateix any. El 47,5 % dels inter-nautes ha utilitzat la llengua catalana a Internet en els darrers 30 dies i la televi-sió en català ha guanyat més d’un milió de televidents des del 2007.

Per garantir el coneixement del ca-talà, destaquen tres instruments: l’en-senyament reglat, la formació d’adults i la certificació de coneixements. En aquest sentit, els nivells elemental i bà-sic, adreçats a la població immigrada,

constitueixen el 86 % de la inscripció als cursos del Consorci per a la Norma-lització Lingüística (105.166 en total). Els usuaris de Parla.cat han passat, en el darrer any, de 76.181 a 100.949, i un total de 21.948 persones han obtin-gut certificats oficials de català durant l’any 2011. Per altra banda, el cerca-dor de dubtes lingüístics Optimot ha assolit 9.815.691 cerques, el traductor automàtic català-occità ha traduït més de 300 milions de paraules i el cerca-dor terminològic Cercaterm ha registrat 1.380 usuaris nous. L’any 2011 s’han format 10.128 parelles lingüístiques. Es destaca, també, que aprenen català a l’exterior 7.216 alumnes i que la llen-gua s’ensenya en 123 centres arreu del món.

L’informe remarca que el percentat-ge de sentències en català ha caigut del 20,1 % l’any 2005 al 13,1 % l’any 2011 i que el govern espanyol ha impugnat la Llei de l’occità, aranès a l’Aran.

L’Informe de Política Lingüística 2011 conté informació sobre l’organització del Govern en matèria de política lin-güística i el pressupost anual dedicat a les diferents accions impulsades des de tots els departaments de la Generalitat; el marc legal referit a la llengua; l’acció anual del Govern en matèria de políti-ca lingüística; dades referides al mapa sociolingüístic (coneixement i ús de la llengua), i indicadors de resultat de la presència del català en els diferents àmbits i de les polítiques lingüístiques aplicades.

El lliurament d’aquest informe s’ha fet d’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que esta-bleix l’obligació del Govern d’informar el Parlament anualment de les actuacions en matèria de política lingüística.

En un altre ordre de coses, el CNL de Cornellà està preparant una atracti-va oferta d’estiu que combinarà cursos “clàssics” i activitats de nou format. §

CNL de Cornellà de LlobregatPl. dels Enamorats, 7 08940 Cornellà de Llobregat

Tel. 93 475 07 86 Fax 93 474 16 08a.e. cornella@cpnl.cat

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcornella/

31

VI

U CO

RNEL

LÀ

racó de l'anunciant

Vitaldent: “L’ortodòncia és per a qualsevol edat”

Sovint es pensa que l’ortodòn-cia es fa per estètica, que és molesta i només per a nens.

“No és tan sols quelcom estètic, sinó també funcional. L’ortodòncia és per a qualsevol edat. S’ha avançat molt i això fa que els tractaments no siguin molestos i estiguin molt aconseguits a nivell d’estètica”, adverteix Anna Va-lero (Barcelona, 1974), directora de Vi-taldent a Cornellà, que ens aproxima a l’univers de la dent amb Eduardo Susse (Buenos Aires, 1956), l’administrador.

– Quines són les necessitats i allò que més valoren els clients? EDUARDO: La qualitat dels serveis, l’aten-ció personalitzada, la facilitat de paga-ment (es pot finançar fins a cinc anys), la qualitat humana, la professionalitat, la serietat... O el fet d’oferir diversos tracta-ments gratuïts com la higiene [dental].

– Quines especialitats oferiu? ANNA: Cobrim totes les necessitats que el pacient pot tenir a la boca: implanto-logia, ortodòncia, odontologia conserva-dora i estètica. Serveis que complemen-tem amb radiografies i fotos intraorals, que ens permeten donar un molt bon diagnòstic en una primera visita. A més, comptem amb una càmera intraoral que fa que el pacient pugui veure en un tele-visor gran allò que està veient el doctor a la seva boca perquè no li quedin dubtes del que li està dient el professional.

– Com és una primera visita a Vitaldent? ANNA: És sense càrrec per al pacient. A la primera visita prenem coneixement del seu estat de salut i hàbits. Així com de la possible medicació que pugui estar prenent-se per no interferir en el tracta-ment amb algun tipus de patologia que pugui tenir el pacient. Realitzem una radiografia integral de la boca per veure l’estat general de les dents.

– Què ens aconselleu per rentar-les bé? ANNA: Intentar fer-ho després de cada àpat, utilitzar una bona pasta dental i fer-se una revisió cada sis mesos. A Vi-taldent les revisions són gratuïtes i en-senyem la tècnica de la raspallada. Es tracta de no pressionar [massa], per-què sinó estaríem torçant les fibres del raspall de dents, que no complirien les seves funcions. Es recomana canviar sovint el raspall, que ha de ser estàn-dard, amb pèls mitjans, ni molt tous ni molt durs.

– Quins són els problemes més habitu-als de la boca? EDUARDO: La manca de peces. El paci-ent no és conscient dels problemes que genera la manca de peces. Algunes són per tallar, altres per esquinçar i la resta per triturar. Si et falten una o més peces, la resta ha de treballar més i pot quedar afectada la seva funcionalitat. ANNA: També són habituals la càries o les dents mal posicionades.

– Un bon invent, les fèrules. EDUARDO: Et trobes gent que té les dents més petites i desgastades perquè les car-risqueja durant el dia i la nit. És un acte inconscient. Prenem uns motllos de la boca del pacient per fer la fèrula a mida i en pocs dies s’acostuma a portar-la. ANNA: A nivell d’estètica, fem blanque-jos i carilles, que són un petit retoc de la dent per modificar el seu color i forma amb un tractament molt poc agressiu.

– Tinc un amic que té sagnat de genives. EDUARDO: És la periodontitis. En gene-ral, està produïda per un mala raspalla-da que provoca l’acumulació de bactèri-es que s’ajunten per sota de la geniva, provocant la seva inflamació i que sagni.

– Quina diferència hi ha entre la higie-ne i el curetatge?La higiene és la neteja de la part visible de la dent i el curetatge necessita anes-tèsia per evitar molèsties per netejar per sota de la geniva. §

VITALDENT C/ Joaquim Rubió i Ors, 191 Telèfon 93 475 22 60

Carretera d’Esplugues, 200-202 93 375 66 01