32
www.elginjoledicions.com NÚM. 96 · setembre '15 [email protected] EL BAR 'OESTE', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - ENTREVISTA A SERGI DÍEZ, MILLOR AUTOR LOCAL AL CONCURS DE CÒMICS 'CIUTAT DE CORNELLÀ' - EL MÈTODE DEL MUSEU AGBAR Arriba la tardor a la Bodegueta del Museu Una tarda amb... BCN City Ballet, punt de partida del nou curs de l'Auditori

Viu Cornellà - edició setembre 2015

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “El dibuix de l’educació”. “‘BCN City Ballet’ obre la temporada de tardor de l’Auditori de Cornellà”. “Bar Oeste, tradició i evolució d’un clàssic”. Sergi Díez: “Dibuixo còmics perquè m’agrada crear històries”. “El to d’Ignasi Iglésias” al Sabies que... “Un tresor per al futur del seu fill: una dent de llet pot salvar-li la vida”. “Un Mago en tu Vida, la il·lusió de deixar-se anar”. Esther López: “L’aprenentatge vivencial és molt més ric i costa molt més d’oblidar”. “Quan gairebé res és gratuït”, crítica de “Los crímenes del opio”, Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial 2015. “Un nou setembre”, col·laboració mensual del CNL Cornellà.

Citation preview

Page 1: Viu Cornellà - edició setembre 2015

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 96 · setembre '15 [email protected]

EL BAR 'OESTE', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - ENTREVISTA A SERGI DÍEZ, MILLOR AUTOR LOCAL AL

CONCURS DE CÒMICS 'CIUTAT DE CORNELLÀ' - EL MÈTODE DEL MUSEU AGBAR

Arriba la tardor a la Bodegueta del Museu

Una tarda amb... BCN City Ballet, punt de partida del nou curs de l'Auditori

Page 2: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 3: Viu Cornellà - edició setembre 2015

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 96, SETEMBRE DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CRIS DUARTE

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

EL DIBUIX DE L’EDUCACIÓ

Per la seva jaqueta negra ajustada i la posició al seient de la Renfe, el Roberto sembla un cantant de rock ho-res després del concert. Però no. “Sóc professor de

dibuix”, �������� �� � ���� ��� ���� ���� ���������� ���� �����-ma educatiu: “les assignatures artístiques cada cop tenen menys pes. És una llàstima, però no volen que pensem. El nivell ha baixat molt i es potencien els centres privats. Es promou l’educació cara. I qui no s’ho pugui permetre?”

Música, dibuix o gimnàstica tenen cada cop menys pes en el currículum educatiu, immers en avorrits canvis de cara en funció de qui governa. Des de 1980, amb la Ley Orgánica Regu-ladora del Estatuto de Centros Escolares (LOECE), hem tingut la LODE (1985), LOGSE (1990), LOCE (2002), LOE (2006) i LOMCE (2013).

Tan difícil seria posar una mica d’ordre i que els partits polítics treballessin plegats per a fer un sistema educatiu amb què es-��������������������������������������������������������������������������������������������������

Professors i estudiants no saben quan es canviarà el pla d’es-tudis. Jo, per exemple, sóc de la generació que va fer un expe-riment estrany: vam cursar primer i segon de BUP i... Primer i segon de Batxillerat! Això vol dir que, com vaig triar lletres, a primer de Batxillerat vam fer introducció al Llatí, el mateix con-tingut que el de segon de BUP.

El cor d’un país és la seva cultura, l’educació. La capacitat d’anàlisi, crítica i imaginació. Els partits em recorden a un cap de redacció que el primer que feia quan els seus treballadors li ensenyaven els articles a la maqueta era esborrar el titular. Ni se’l mirava. Volia que fos seu. Sembla que qui governi vulgui deixar petjada en l’educació. No té cap mena de sentit. Hi ha d’haver un acord ja, perquè, posem el cas, si el PP no repeteix ����������������������������������������������������������"����

“Cada cop més”, continuava el Roberto, “depèn més del professor que l’alumne acabi dibuixant i estudiï, per exemple, dibuix”. #������������$���������% “a aquell nano que ha marxat abans amb la seva mare li vaig fer classe. Si ha estudiat Belles Arts, és per mi”.

Quan tinguis aquest Viu a les mans ja farà uns dies que hau-rà començat el nou curs escolar, de la celebració de la diada, i quedarà menys per al decisiu 27-S. I potser, o segur, quedarà menys temps per a l’enèsima reforma educativa. ��������� �el meu testimoni per a algun reportatge, deixa’m bé”, es va acomiadar, amb la llengua fora per haver de conviure amb tres maletes gegants.

Page 4: Viu Cornellà - edició setembre 2015

ÍNDEX

—Quan sigui gran seré metge com tu! —insistia la petita Gina Rigola corrent d’un lloc a un altre a la consulta del pediatre. —Gina, seràs ballarina —li deia sempre el professional. —Ballarina? Jo vull ser com tu! —Seràs ballarina. Tard o d’hora ho desco-briràs.

Així comença el reportatge principal del mes. Un testimoni colpidor sobre la màgia de la dansa i la lluita constant pels som-nis. L'excusa, el punt de partida de la nova temporada de l'Auditori de Cornellà, 'BCN City Ballet'.

5.Una tarda amb... 'BCN CITY BALLET', PUNT DE PARTIDA DEL NOU CURS A L'AUDITORI

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

Experiència única per gaudir dels ballarins finalistes del certamen Barcelona City Ballet Project. Cultures i llocs d’origen diferents es combinen amb el talent de cadascun d’ells i el treball intens amb coreògrafs i mestres catalans i donen com a resultat la Gira de Dansa.

ENTRADA ANTICIPADA: 15 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 22 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 13 €

17 d’octubre a les 21.00 h, a L’Auditori de Cornellà

BCN City Ballet

Page 5: Viu Cornellà - edició setembre 2015

5

VIU

COR

NELL

À

Text TONI DELGADOFotos CRIS DUARTE—Quan sigui gran seré metge com tu! —insistia la petita Gina Rigola corrent d’un lloc a un altre a la consulta del pediatre. —Gina, seràs ballarina —li deia sempre el professional. —Ballarina? Jo vull ser com tu! —Seràs ballarina. Tard o d’hora ho des-cobriràs.

Gina Rigola és ara la directora de BCN City Ballet, el punt de partida, el 17 d’oc-tubre, del curs de tardor de l’Auditori de Cornellà. La programació continua amb tres obres de teatre amateur: Paraules encadenades (23 d’octubre), el joc, ide-at per Jordi Galceran i que ha fet seu Co-renllà Teatre, entre un funcionari i una in-fermera a qui té segrestada; El Nom (24 d’octubre), dirigida per Angèlica Quin-�������������� �� ���������������������com a protagonista del sopar; i Ningú no és perfecte (25 d’octubre), l’adaptació teatral del grup de teatre de l’Auditori de la pel·lícula Con faldas y a lo loco.

El concert Només per a uns quants? (8 de novembre) defensa que l’òpera és present a tot arreu. Mentre que a The Funamviolistas (22 de novembre) tres dones amb un present gris (Ana Hernán-dez, violí; Mayte Olmedilla, viola, i Lila Horovitz, contrabaix) es troben en un parc.

CHAMBAO I JOAN PERAEl 28 de novembre aterra l’electrò-

nica i la world music global de Cham-bao, amb el seu darrer treball, 10 Años Around The World, com a full de ruta. El 13 de desembre la cita és amb Fer riure és un art, una classe magistral de Joan Pera sobre l’humor.

—Gina, et va costar molt retirar-te com a ballarina i ampliar la mirada?Sincerament, no. Arriba un moment en què veus que la vida i el cos canvien,

������������������������� ����������� -què he pogut continuar en el món que m’estimo des de l’altre cantó. Malgrat els problemes que hi ha en el país per a desenvolupar projectes culturals, cada dia vaig contenta a treballar.

—Quina actitud ha de tenir qui estigui començant a la dansa?Treballar, treballar i treballar, no perdre

la il·lusió i seguir treballant. I, com diria �������� ���� ������� ����� � �������� "��una professió molt difícil. Has de sacri-�� � �������� �� ������� �� #� ��������$�compensa.

—La dansa es fa notar cada cop més?Hi ha persones que ens hi estem deixant la pell perquè hi hagi més moviment. Hi ha molts anuncis i pel·lícules en què sur-

BCN City Ballet obre la temporada de tardor de l’Auditori de Cornellà

Elasticitat.

una tarda a...

Page 6: Viu Cornellà - edició setembre 2015

������� �����"������������%��&�������������������#��'��certes coses no canvien. Si dius que ets artista, sigui ballarí, músic o pintor, et veuen com un pobre.

—T’has format i has ballat en diferents països d’Europa. Qui-nes diferències hi ha entre allà i aquí pel que fa a la dansa? Cada cop tenim més qualitat, que abans estava fora. En l’àm-bit institucional i de companyies, però, estem igual o pitjor que fa 30 anys. Fa temps el Gran Teatre del Liceu tenia companyia estable i ara no. Crec que, de mica en mica, les institucions aniran fent un pensament.

—Com es pot crear una cultura de la dansa?Amb molts espectacles i assequibles. Cal fugir dels tòpics. La �������&���� ��������������*������������������������ ������mor per a aconseguir una entrada. Fins que no aconseguim que el públic vagi a la dansa i la vegi com una forma d’ex-� ����$���������������������������������������� ����������valorem i respectem, no ho aconseguirem. A poc a poc, estem ��������

—Quins són els grans tòpics que arrossega la dansa més en-llà de ser vista com a cursi? Que és de nenes petites. A Julio Bocca l’he vist al seu país [Argentina] amb guardaespatlles i entrant a un restaurant per la cuina. Que et preguntin coses com encara fas ballet?...�������+�� ����� ���� ���� ��encara jugues? Encara et distreus? Ser artista és tan digne com ser arquitecte o apa-rellador.

—A vegades et canses més mentalment que física? Ara ja sí, perquè lluites contra tantes coses i tot és tan com-��������� �� ������� ����� ���� �� ��������� �� #� ���� ����� ����������������� ������������ /������������������������������sobretot de les econòmiques.

—Donar oportunitats és el gran motor del Certamen Interna-cional de Dansa Ciutat de Barcelona, que tria els membres de BCN City Ballet. "�� 6��9����� ���� � ������� <���� ������� � ���� ���� �� ��������i companyies del món, però, alhora, és trist fer tota aquesta feina perquè després se’n vagin a fora. Hem tingut participació del Japó, Polònia, Rússia, Estats Units, Argentina, Espanya... Fem una primera preselecció en vídeo.

—I després... =����������������������>� �������� �����������������������-rants a les beques a les millors escoles i companyies del món.

—Diu molt de tu com li vas insistir a l’Héctor Zaraspe perquè et fes cas: “¡Usted está loca! Pero si sigue así habrá que ayudarla”. [Riu]. Ho va explicar al Saló de Cent [on es lluïren els premis]. La gent reia, però és que va ser així. No li podré agrair mai el fet d’haver estat el meu mestre i aju-

culturauna tarda a...

��� ��

6

VI

U CO

RNEL

BCN City Ballet. . (passa a la pàgina 8)

Page 7: Viu Cornellà - edició setembre 2015

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 8: Viu Cornellà - edició setembre 2015

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda a...

8

VI

U CO

RNEL

dar-me en tot aquest engranatge. Quan t’estimes i creus en una cosa pots anar superant tots els obstacles. Tinc la sort de comptar amb un equip brutal de gent que estima la dansa i que m’estima.

—Com s’estima realment la dansa? "����������$��D������������� ��� <���a través d’ella. Quan vaig deixar de ballar em vaig dedicar a la producció d’espec-��������� #� ��������� ������������ha decidit ser ballarina vaig veure que el mercat estava pitjor de com l’havia dei-xat. Així que m’hi vaig a tornar a involu-crar, vaig parlar amb el meu amic Héctor Zaraspe... La dansa és una necessitat vital que a vegades et porta problemes, també familiars.

—Molta gent veu com una renúncia allò que és la teva vida. Al futbolista li succeeix el mateix, perquè es passa tot el dia tocant la pilota. La di-ferència és el contracte.

—Com està estructurada BCN City Ba-llet, l’obra amb què el 17 d’octubre en-cetareu la nova temporada de l’Audito-ri de Cornellà? Aquests dies estan arribant tots els guanyadors des de Brasil, Argentina, K�9������ ����� �������� ���� ��>��� ��� � ���� � �� ��� ���� �� ��� V���Oller i la Beatriz Torres. Es fa una estre-na especial de l’espectacle a la Mercè, que aquest any està agermanada amb Buenos Aires. Fins al 30 de novembre, farem una gira per Catalunya, i després anirem a Nova York, Itàlia i Irlanda. Un cop acabin les representacions, ells marxaran i encetarem la sisena edició del Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, que pretén ser un aparador perquè aconsegueixin el pri-mer treball.

—Deu ser una alegria increïble veure que algú troba feina gràcies al concurs. I tant! Et fa una mica de pena al cor perquè convius moltes hores i els aga-fes afecte. Mira, el primer ballarí de la companyia del Julio Bocca a l’Uruguai n’és un exemple. Quan va guanyar em va escriure una carta molt emotiva. L’any

passat va venir a ballar a Madrid i, quan ������� ����������� ���������"�����noi amb moltes condicions que, fos com fos, hagués arribat a ballar, però sense el concurs potser li hauria costat més, i en Julio Bocca no l’hauria vist. Avui és el � �� � ��� '� ��� �� ����+��� "�� ���gran satisfacció.

—Perdona la indiscreció, però què et deia en aquella carta?No és cap indiscreció [riu]. M’agraïa l’oportunitat i em deia que continués treballant així perquè tothom pogués tenir oportunitats d’aquest tipus. La carta em va emocionar molt. Això t’om-ple. (passa a la pàgina 10)

Equilibri.

Page 9: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 10: Viu Cornellà - edició setembre 2015

cultura

(ve de la pàgina 8)

una tarda a...

La dansa arriba a l'Auditori de Cornellà.

10

VI

U CO

RNEL

—També és possible que qui hi vagi a l’Auditori s’apropi i s’enamori de la dansa, i que alguns nens i nenes decideixin ser ballarins a partir de l’obra. Exacte. Poden tenir la dansa al cor, però que encara no ho hagin descobert. Quan la veuen pensen això és el que vull fer. BCN City Ballet és un espectacle perquè la música entri dins teu i perquè qui es mou a través de la dansa et faci viu- �������� ����� �6������\������������ ���� ��������� ��� �a veure espectacles que et facin pensar massa.

—La dansa és un concert de compartir sentiments?Jo crec que sí, perquè tu, a través de la música i del ball, com-parteixes sentiments i inquietuds amb el públic i els teus com-panys l’escenari. La dansa és el llenguatge del cos i la prime- ���� ����$� �'����������&��� �%�9�� �̂%���������� ����� ��� ���������&����� ���� ���� ����> �������%���%�����els moviments urbans també s’expressen a través de la dansa.

El ballet clàssic de la Rússia imperial no té res a veure amb el clàssic d’avui, però continua sent una manera d’expressar sentiments.

—Què és Arts Project? "�����������$�������9��������� ������� ����_����`� ����Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, i el punt de par-tida de l’espectacle BCN City Ballet. Algun cop hem ajudat a algun noi perquè pogués venir a participar-hi si no es podia pagar el viatge d’avió. Intentem apropar la dansa al públic i or-ganitzem cursos, xerrades... El mes que ve [es referia a l’agost] estic convidada a Argentina a un concurs de Llatinoamèrica. Tenim contacte amb entitats, companyies i associacions de dansa d’arreu del món. La dansa és un llenguatge universal. Puc anar al Japó i no parlar japonès, i, en canvi, fer una classe de ballet, perquè tots parlem el mateix idioma. La dansa no entén de política ni tampoc de religió ni races. §

Page 11: Viu Cornellà - edició setembre 2015

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 12: Viu Cornellà - edició setembre 2015

12

V

IU C

ORNE

LLÀ

Text MARIANO MARTÍNEZ

Amb aquests dos substantius –tradició i evolució– es pot en-tendre la feina que el Marcel·lí

Baltà i la seva família estan fent al Bar Oeste. El 1943 es fundà Cal Marcel·lí, de la mà del besavi, i en Marcel·lí con-tinua la saga del negoci amb empenta, després que agafés la brúixola el 2009.

MANTENIR LES ARRELS PER A

EVOLUCIONAR

El Marcel·lí tenia clar que havia de mantenir la línia de cuina, però sense deixar enrere l’evolució: “s’havien de

canviar les formes i introduir nove-

tats, intentant acoblar la cuina an-

tiga a la nova. Anar introduint-nos

en activitats gastronòmiques ens

ha ajudat a adaptar-nos als nous

temps”.Moltes de les receptes de les tapes i plats d’aquest local tenen la sapiència de la besàvia: “amb aquesta base

modifiques la manera de servir-ho,

però mantenim la recepta. És una

manera de donar-li vida nova a la

línia casolana que treballem, exclo-

ent el producte congelat”. L’aposta pel producte de qualitat és molt clara: “la gent veu entrar al nos-

tre proveïdor de Pota blava, verdu-

res o carn per la porta, i això és una

garantia pel client, que es trobarà al

seu plat producte fresc”. Als fogons del Bar Oeste trobem producte de

qualitat i temporada. Els agrada jugar amb les verdures de cada estació: “no

és el mateix treballar amb un pro-

ducte que ve de 1.000 quilòmetres

que amb un agafat aquí al costat,

que pots veure els camps on es cul-

tiven... A l’hora de cuinar es nota:

no és el mateix una Carxofa que

està collida des de fa una setmana,

que la Carxofa Prat acaba de collir”.

I COM ENSENYAR L'APOSTA

DEL BAR OESTE ?Les rutes i les jornades gastronòmi-ques han estat la millor fórmula per fer-ho. “Participar en aquestes ac-

cions ens ha ajudat a evolucionar

dins la nostra manera de cuinar i

visualitzar-ho. És una manera de

renovar les nostres propostes: tinc

una llibreta on vaig apuntant idees,

i durant l’any els nostres clients van

tastant les proves. El públic també

veu com un mateix producte es pot

cuinar de moltes maneres i després

a casa seva preparar-los amb idees

que han agafat de les rutes”. La satisfacció del públic de tastar la seva gastronomia és el millor regal. En Marcel·lí recalca com el Quinto-Tapa ha ajudat a renovar la clientela, tant del Prat com d’altres ciutats de l’entorn metropolità: “ve molt públic

de fora, informada i preparada per

a gaudir de l’activitat. A la ciutat

li dóna un altre caliu i el barri ho

agraeix també”.

gastronomiagastronomia

BAR OESTE, TRADICIÓ I EVOLUCIÓ D'UN CLÀSSIC

MARCEL·LÍ BALTÀ Responsable del Bar Oeste

Tapes casolanes, menús diaris, peixos i mariscs, entrepans i desdejunisJaume Casanovas, 16393 379 41 11De dimarts a diumenge 7 a 23:30 [email protected]

.com/oestebar.casamarcelino

Page 13: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 14: Viu Cornellà - edició setembre 2015

gastronomia

(passa a la pàgina 16)

ruta gastronòmica culturagastronomia

LA RECEPTA

POTA BLAVA ROSTIT A L’ANTIGA acompanyat de patates baby a l’estil de la casa

INGREDIENTS

PER 1 PERSONA

Pota blavaPatates babyEspècies de la casaCebaTomàquetAll

ELABORACIÓ

Trossegem el Pota Blava i en una olla preparem el sofregit de verdures amb el pollastre en cru i deixem coure. A part, bullim les patates amb espècies. Un cop ben rostit el pollas-tre, emplatem acompanyat de les patates.

Page 15: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 16: Viu Cornellà - edició setembre 2015

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text i fotos TONI DELGADO

No hi ha un pacte previ entre entrevistat i perio-dista, però el cas és que el Sergi Díez (Cornellà, 1993) arriba a la redacció de Viu Cornellà amb

una samarreta de Superman, i qui fa les preguntes en porta una del Drac Sheron, de Bola de Drac. El Sergi Díez és el guanyador del premi a millor autor local del 31è Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà” pel seu treball Poción de amor.

—Quan vas començar a dibuixar?{�� 6��� ���� ��� ��� �� �� ���� ��� � �� ��� � ���� ��������|��������������� ������������������� �&���������#�������� >����%��&���}�� ����������������� ����������������������������� �������� �K�~���� ��$��������������-� ���������������� ����&������������������6� 6����� �����$�� ���������

—Havies participat algun cop més al concurs? }������������� ������������ <�%�����������+�������� ��� �������'�%��6 ���Poción de amor va sorgir a partir del � �>��������������#�������6� �� ���������������1OVE���������� �����6� ����������� ����� ���������� ����������%���# ���� �� ��� ��� ���� ���� &�� �� ��� � � ������ ���������'����^��������� � ��� ������������������ ��&���� �������������� �������� �>�������������������� ��� �������� ����

—El món del còmic amaga molt treball silenciós. Et frustra haver de descartar tantes idees? *������'��`������������������������������������ ���������$����6����������������������������� ������������� �����%���������������

������������� �������������������������������D���|���%�������%�����>������������www.raspacomic.blogspot.com.es�������� ���������������� ����� #���������� �������������������������������������������������9��&���

—Ets molt autocrític? ` ����������%��%��&��������$�������#����

—Després de repassar part del teu treball, crec que t’interes-sen molt els antiherois. És així?�'� �� ���� }�� ���� ���� %� ����� ��� � ���%��� �� #� �$�� �����'�����������%� ���������%��%� �������� ����������������������� 9��������� ����������� �����%��������������������%� �����������������������

—Jo relaciono més l’antiheroi amb un fracassat. �'����&��

—Però al Vegeta no el veig com a fracassat. Per a mi és el més gran. �&��>�������������������%� ��������� ������������$������&���������"��&��69�������� ���� �����+������������ �������%�� ��

—Quin antiheroi tens a la recambra?� ���������� ������������Democracia a lo Brutus, que vull que ������������� �� ��#����������������� ��"�����%����������������������������������>���� ��������� ��������������� ��&�����&��6� ����������&��������� �����&�����������%� ���������� ���������%� ����������������� ���#���������������>������

�������� ������ ��������� �������������������������������heroi, que fa coses extraordinàries. ^�����������������&��&����������������%� ��������������%� ������ #������������� ����������������������&���

Sergi Díez: “Dibuixo còmics

perquè m’agrada crear històries”

cultura

����� ��������������� �����$����Viu Cornellà. Foto: T. DELGADO.

Page 17: Viu Cornellà - edició setembre 2015

�"�������#�����Pócima de amor, el teu treball guanyador, entén l’amor com una ciència. "����'�����������$�������'�����%��������������������������������������������������������� ����~��������� ���������� ��������������� ���������� ������� ������'������������diuen he llegit que si li dius a les noies això... �������������� ������������� ������ ��������� ��������>��������������������-� ������� 9���������� ����&����������� ����&�����$������ ������ �� ��� �� ��� � ����� �� �� �&��� � ��� �����'�������������������� ������������������������� ��&��6� ��������$���� �� —Realment la fórmula té sentit?D���^�6$ ������������ � ������ #����9��������������������'�����%���$���̂ �� 9���&��6� ��������������6��������'����

���� ���� ���$����� ����� �������� %���� ������ ����� ���� �� ��-galar a qui vulguis”. És una bona clatellada a certs textos ensucrats i als tòpics del príncep blau. � �������������������Súper Pop. ��������������������-������������ ���� ���������� ����� ����� ��������������������� �� �������������� �������6� �������������+������� ����� ������������&�� ���� ����� ������_ ���������� �������� ��$����

—Amb la primera història del projecte, la d’Eva i Adán, recor-des que l’amor, a vegades, és una arma d’engany. K������{��%����������������������� <������ ������������� ��`����������� ���������������������������� ���������� ������������������ ����������� ������������� �-���� �� ��� �̂���� ��������6 ���� ������������'����������&��������\ �'�����������'��������^��'�������&������������+������ �������������������� ����$�����������+��������&����-������ � �%���# �����\�����������#����� ������ ��� � �%���# �����

—Deu ser difícil que dibuix i guió encaixin sense que un es mengi l’altre. {�� &��� �� �� ��� �� � �� ���� �� 6������ ���� � �������� �$���� ��� ��� � ���� � ��6� ������ ��� ���� ��� ���������� ���� ��-��������������������� �����&��&���� ������������&�� ���������� ���

—Què estaves fent quan et van dir que havies guanyat? ���������� ��������������� ���������� � ������������������������ ����&������ ���������� �������� � �� �6���������^���������� �����%�������� ����������� ��� ��������������� �&����������>������ �������������� � ����

—Per què? �� ����������������������� >��������������� ����=�����������������������+�� ������`���� �����`#�����`��������`� ����9��������� �� ����� ����������%���&�

que no em dius res! És fantàstic que hagis guanyat!”����'��$������ �����

—Com et documentes per a fer un còmic? Llegint, observant la gent...? |���6�������#���������això li va passar a un amic meu, vaig a exagerar-ho...��������� ����� ��������%�������������������������6�� 9�������� �>�������������%�� ����������� ���� �����'�����������������%���������&��}��%����������K��� �������6� ���� �������� �� <%������� �����K� ��gent les fa!

—El remei de saltar per a no quedar-se embarassada és bo-níssim. "�����%���# ��� �������_���� ���������'�������� ������������ ��������������� ���#� ���� ��� �� � ��� ����� ���� � �� -� ���������������������%� ���������������$�� ����� ����-�9�� ����������� ���������� vull dibuixar ja. Això ho vull di-buixar, ui, i això també. ���� &��� &�� �� �� ��%�� ��� 6� � ����������$���

A la següent pàgina pots llegir la primera pàgina del còmic 'Poción de amor', de Sergi Díez. Per a llegir el treball sencer ho pots fer a http://issuu.com/elginjol/docs/pociondeamor

cultura cultura

^���� ������������������#���� Foto: TONI DELGADO.

17

VI

U CO

RNEL

Page 18: Viu Cornellà - edició setembre 2015

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

Page 19: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 20: Viu Cornellà - edició setembre 2015

20

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

El to d’Ignasi Iglésias

sabies que...

Text TONI DELGADO JOAN (amb desesperació)Sóc vell! Sóc vell, Úrsula! ÚRSULAPobres de nosaltres! JOANPer què ens hi deixen arribar a la nostra edat? (L’Úrsula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arrauli-

da, es posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s’aixeca i va, panteijant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci).

ÚRSULA (canviant de to) I en Valeri? JOAN També!... ÚRSULANomés a vosaltres dos us han despedit?D������������������ ��&����������������� ÚRSULA Tots? JOAN (desesperat) No n’ha quedat ni un! Ja ha arribat per a nosaltres l’hivern! ÚRSULAJoan!... JOANJa hem fet la nostra servitud! Som el rebuig de la vida!... ÚRSULA (acostant-s’hi)No!... JOANTrenta-cinc anys fets que hi treballava en aquesta fàbrica!

És una de les escenes més dures d’Els vells, potser l’obra més reconeguda d’Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1871-Barcelona 1928). És una oda a la vida he-roica dels supervivents i una denúncia de les injustícies so-cials.

}�� �������������� ����� � ������������ ��`���+��del Nord, volgués que fos enginyer, Ignasi Iglésias es va de-cantar per l’art, la pintura i, sobretot, el teatre. Va estrenar La força de l’orgull, la seva primera obra, a Lleida, on els Iglésias s’havien traslladat després del nomenament del cap de famí-lia com a responsable de dipòsits de l’estació.

El 1888 va tornar a Sant Andreu de Palomar, on va fundar diferents companyies d’afeccionats i va treballar a l’estudi de Fèlix Urgellès com a escenògraf. Poc després, Ignasi Iglésias va escriure El remordiment (1890) i Sortint de l’ou (1892), amb els obrers com a protagonistes, i L’argolla (1894), una obra molt polèmica perquè combinava temes tabú com l’in-cest o l’adulteri. Un cop d’efecte que el va apropar a L’Avenç, un dels grups més importants del Modernisme i que li va pu-blicar diverses obres.

��� ��� ��`��9�V������ �� �������� ��� ������ ���La resclosa (1899), Cendres d’amor (1900) i El cor del poble (1902). També va escriure La Mare eterna (1902), Els vells (1903) i Les garses (1905). La resta de les seves obres no van tenir tant d’èxit: Foc nou (1909); Flors del cingle (1912); L’alo-sa (1913); Els emigrants (1916), drama en què va intervenir com a actor i que el va allunyar durant una etapa de la creació literària; o La fal·lera de l’amor (1921). Més reconeixement va obtenir amb La llar apagada (1926), el seu últim drama.

El 27 de setembre de 1919 Ignasi Iglésias va assistir als pri-mers Jocs Florals del Prat. El 15 d’agost de 1920 també va ser present en la representació de La nostra parla, una obra seva, i, com a “tribut d’agraïment” va escriure un poema, Als infants de Prat de Llobregat: “afalacs ben cert sentits / per vostres pares amants, / puix per l’amor dels petits / es coneix l’amor dels grans”. El 27 de setembre de 1921 va assistir als tercers Jocs =�� ������̀ ��� ��� ���9�������� &����6� �������6� �������̀ ��-tre Autonomista i va presenciar Foc nou, una altra peça seva.

Després de la seva mort, el 9 d’octubre de 1928, van apa-rèixer dues obres seves inèdites: Joan Barra i La baldufa d’or. §

Page 21: Viu Cornellà - edició setembre 2015

EL CENTRE DENTAL DRA. CASAUS, CLÍNICA ACREDITADA

PER AL PROCESSAT DE CÈL·LULES MARE, OFERIRÀ

UN SERVEI D’ODONTOLOGIA D’AVANTGUARDA QUE OBRIRÀ LA PORTA A LA MEDICINA DEL

FUTUR

Les cèl·lules mare són l’origen de la resta de cèl·lules, de les quals procedeixen tots els òr-

gans i estructures: pell, músculs, os-sos, sang, fibres nervioses, etc.

La polpa de les dents és una font de cèl·lules mare que poden utilitzar-se per a tractar malalties greus que es poden presentar en un futur. Quan s’extreu una dent sana, ja sigui per indicació de tractament d’ortodòn-cia, queixals del seny, o dents de llet, és el moment d’aprofitar l’oportuni-tat de conservar les cèl·lules mare.

Els propers anys viurem una revo-lució en el camp de la medicina re-generativa i la teràpia cel·lular, mit-jançant l’aplicació d’aquesta tècnica innovadora.

¿Per què conservar les cèl·lules mare de les dents?

- Pel seu valor terapèutic. S’utilitzen per al tractament de malalties greus de cor, diabetis, còrnia, ronyó, pell (grans cremats), sistema nerviós, tras-plantaments, etc.

- Per ser compatibles en un 100%, evitant el rebuig en cas de trasplan-taments.

- Per la seva utilitat intrafamiliar i disponibilitat immediata: són efec-tives per a tractar malalties de la fa-mília directa del pacient que les va generar.

- Tenen gran capacitat antiinflama-tòria i immunosupressora, sent molt

efectives en malalties autoimmunes (esclerosi múltiple, artritis reumàtica, celiaquia, diabetis, psoriasi, etc.).

- Es transformen en cèl·lules de car-tílag, múscul, os, neurones, etc., pel que són útils per a regenerar aquests teixits.

- Poden conservar-se durant tota la vida en un banc de cèl·lules mare, per a poder accedir en un futur als trac-taments regeneratius més efectius amb la màxima seguretat, garantia i qualitat.

La millor assegurança de vida és garantir la seva salut i la dels seus fills.

publireportatge

��������������� �����������������una dent de llet pot salvar-li la vida

CLÍNICA DENTAL DRA. CASAUS

C/ Jaume Casanovas, 45 Baixos

08820 El Prat de Llobregat

T. 93 378 82 80

[email protected]

21

VIU

COR

NELL

À

Page 22: Viu Cornellà - edició setembre 2015

22

VI

U CO

RNEL

gastronomia

Text I fotos TONI DELGADO

Són els últims minuts abans de les vacances. La tarda, rebel i gris perquè no acaba de ploure, con-����������������������������������������������-

pen a la redacció de Viu L’Hospitalet. El Xavi Garcia, el Jordi Sain, l’Israel Belchi i el Jaime Martín són els quatre mags que conformen la iniciativa Un Mago en tu Vida. La sessió de fotos té el mateix to que la conversa. Ells són i fan es-pectacle.

—Com us vau adonar que us agradava la màgia? JAIME MARTÍN: Devia tenir vuit o nou anys quan vaig veure el primer joc a la televisió, potser de Juan Tamariz o David `���� ���������� 6���� �����6����� �� �� ��~����$������ ��-metien.XAVI GARCIA: Jo vinc del món de l’esport, i vaig deixar d’en-trenar quan vaig tenir un nano. Fent un curs exprés de màgia m’hi vaig enganxar i en el següent vaig conèixer en Jordi. Vam tenir la sort de topar-nos amb en Gabi Paredes, un dels millors mestres de màgia de prop del món. És la que practiquem i ens motiva: amb taula de joc, cartes, objectes petits, gomes, boletes d’esponja... JORDI SAIN: A la meva dona li havia dit que m’agradava la mà-gia, i com no sabia què regalar-me per a un aniversari, va triar el curs de màgia on vaig conèixer el Xavi. La màgia o l’odies o no la pots deixar. És malaltís perquè estàs tot el dia pensant en màgia: en un joc, en com fer una desaparició... ISRAEL BELCHI: Quan vaig complir els 30, em va agafar la crisi típica i vaig dir-me anem a provar la bajanada aquesta a veure què tal... XAVI: Ui, què ha dit! [Riem]. L’any que ve ens passarà a nosal-tres també. En fem 30 els quatre [més riallades]. ISRAEL: Vaig pensar que podia ser graciós. A Internet vaig veu-re que hi havia molta gent que feia autoaprenentatge, però no sóc prou disciplinat. De seguida vaig descobrir que allò que em semblava un passatemps era un art molt profund.

—La màgia ha de tenir humor? JAIME: Almenys per a mi sí. Pots fer algun joc que sigui més picant, d’altres més seriosos...

—Xavi, a tu t’agrada més amb humor, no? XAVI: M’estic encasellant! [Riem; al Xavi és difícil no veure’l rient o a punt de fer-ho]. En aquest grup hi ha bojos i menys ��>����{��%���������̀ ������������������%��������������������i si es lliga bé, l’espectador pot gaudir de totes les disciplines. ��&�&���������������%��������������������'������ ���Ara em posaré a riure! [Riallades].

—Jordi, com a espectador, què és el que més valores del mag?JORDI: Sobretot que em faci gaudir. El més agraït és que algú et digui ja s’ha acabat el show? o m’ho he passat molt bé. A Un Mago en tu Vida som quatre mags molt diferents fent un espectacle d’hora i mitja que passa súper ràpid. —Com aconseguiu no trepitjar-vos, Israel?ISRAEL: A cadascú de nosaltres ens satisfà una manera di-6� �������6� �9�������#�6�� ������������%�����������������-brat. No ens trepitgem perquè tenim molt bona relació entre nosaltres.

—Xavi, com va néixer Un Mago en tu Vida?XAVI: Veient un reportatge del 3/24 sobre un projecte que pretén portar cantautors als espectadors en un espai secret.

Un Mago en tu Vida,

la il·lusió de deixar-se anar

cultura

El Jordi, l’Isra, el Xavi i el Jaime. Foto: T. DELGADO.

Page 23: Viu Cornellà - edició setembre 2015

23

VIU

COR

NELL

À

Vam pensar que havíem de difondre la 9��� ��� � ���� ` ���� ���� � ��{����-talet, a Barcelona i a la rodalia no hi ha una cultura molt arrelada. Potser sí que n’hi ha més de la de saló o la d’escena.

—I després...XAVI: �� � � � ��� ���� www.unmago-entuvida.com. La intenció era i continua sent gaudir amb els espectadors d’un espectacle de màgia de prop que ens ajudi a tots a tornar a casa més con-tents. És un moviment imparable i tu ja t’hi has unit! [Rialles].

—I com s’hi poden unir els lectors? Què cal fer per a anar als vostres shows?XAVI: ��� ���� ��������� ��� ����� ���� ��-������ |��� ������� ��� � �� �$� �6�- ���� ��� ���� ����� �� � �� �%��� �� �&� ���sèrie de condicions; i el públic, unes altres.

—Un Mago en tu Vida no és intrusis-me. XAVI: No pretenem fer mal a professio-nals que es dediquen i viuen de la mà-gia, sinó gaudir d’aquest art. Un Mago en tu Vida és de dilluns a dijous en ho-rari nocturn, i no actuarem en una fes-ta major, boda, comunió... No actuem en un espai en què creiem que és ne-cessari un professional. Amb Un Mago en tu Vida ho fem en llocs en què, si no estiguéssim nosaltres, no hi hauria un mag, un grup de música o un pallasso.

—A la carta sí que ho féu. XAVI: Sí. Per a això disposem d’altres ��������������*��}������` �����què actuem en bodes, batejos i comuni-ons. També tenim Un Mago a El Viejo Pi-ano; Un Mago en La Pera; el Proyecto un Mago, per a empresaris de l’hostaleria... Aleshores sí que t’han contractat per a ����_ �����%������ #����'��������� ����és portar la màgia a llocs on no aniria ningú a fer-ne. JORDI: De fet, vam crear Un Mago a la ` ���� �� �����������6���������� ��*��Mago en tu Vida. Hi ha gent que ens diu escolta, podeu venir a l’aniversari del �������� ����� � No, el projecte original no va d’això.

�'�����&� *����� � ��������� ������ ��mag?ISRAEL: ` ��� ���� ���������� ������art a partir del moment en què ve molta gent que ens diu coses com és que a mi els mags no m’han agradat gaire mai o sempre intento descobrir la trampa. Si fem bé la nostra feina, arriba un punt on tothom s’ha deixat anar.

—I continuo amb tu: quin vincle s’esta-bleix amb el públic? ISRAEL: Un Mago en tu Vida és un espec-tacle que al públic no li ha costat diners, però, a canvi, els demanem que ens facin arribar el seu feedback per correu, a tra-vés de les xarxes socials... Això afavoreix que s’estableixi una relació més estreta que quan vas a un teatre, pagues la teva

cultura cultura

Un brindis de màgia. Foto: T. DELGADO.

` ��������������������������������������������������������������������� Foto: TONI DELGADO.

Page 24: Viu Cornellà - edició setembre 2015

24

VI

U CO

RNEL

entrada i te’n vas a casa. Després del �%��� �����������%����������������fer jocs d’una manera més informal; si ha vingut algun mag, hi pot actuar; acabem parlant de coses que no tenen res a veu-re amb la màgia... El vincle que es crea amb la majoria de gent és molt màgic. JORDI: El 90% no ha vist mai màgia o només ho ha fet a la tele o a Internet. La màgia de prop és la més pura perquè pas-sa al teu davant, arriba al cor del públic i t’omple. Si ho fas bé, en deu minuts dei-xen de ser l’espectador cabró que busca la trampa i els tens per a tot l’espectacle. XAVI: El repte és actuar en un pis parti-cular. Ho hem fet en llocs semipúblics o públics. Des que vam sortir a la televisió vam rebre diferents propostes i una és una terrassa d’una casa. El repte és un menjador. Sempre ens adaptem a l’es-cenari. ISRAEL: Estic pensant... I les cadires què? Que qui vingui porti les cadires?JORDI: Imaginem que actuem en un lloc amb una capacitat per a 20 persones. Deu ���������� <����� �&���������� ��������������� ������������� ����� �$����������en teoria, ha de tenir capacitat per a co-brir aquest volum de gent. Que en vénen 25? Doncs algun haurà d’estar dempeus. L’important és que tothom tingui una bona visió del que passa a la taula. XAVI: En el fons, portem un repertori i segons l’espai fem unes coses o unes altres. Ens agradaria actuar en un lloc emblemàtic de la ciutat. A tots, excepte a l’Isra [més rialles], ens agradaria actu- ������������`������ ����

—Penseu molts trucs nous?JAIME: Estic 25 hores rumiant coses noves i originals. M’agrada molt la car-tomàgia, però encara no tinc el nivell ���������� }�� �� ������ �� ��� � ��&��� ������`���������������������������màgia. JORDI: Fa sis mesos el Jaime era es-pectador d’Un Mago en tu Vida. JAIME: La meva família està més con-tenta... ISRAEL: El repertori del Jaime és collita pròpia, mentre que el Xavi, el Jordi i jo agafem efectes o jocs que ja existeixen prèviament i els adaptem a la nostra manera de fer. Són jocs que sabem que

funcionen perquè són de gran qualitat i els han creat mags importants del se-gle passat. JORDI: Necessites un mínim de tècnica i rigor, i, sobretot, fer-los teus. El mateix joc podem realitzar-lo tots tres i potser et donarà la sensació que en són tres de diferents. XAVI: Toni, jo canviaria la paraula trucs per efectes o jocs. Ningú dubta que hi hagi un truc, però el que busca és la il-lusió de l’efecte i el joc. Ah, t’he portat una cosa... Oh! Saps què és això?

—Un moneder? [Només hi ha la carcas-sa]. XAVI: És un moneder de les iaies. Mi- ���������������9������������������������i tot jo! Amb dues pilotes ho pots fer a casa... Una pilota, dues pilotes, una pi-

lota en una mà, a què mola? Una pilota, dues pilotes, una mà, dues mans... I les pilotes s’ajunten. És important, no con-fondre’t de pilota i de mà, perquè sinó, no surt... El joc és molt fort. És boníssim! [...] Malgrat que no t’ho creguis, la pilo-ta que estava aquí ha passat a l’altra banda i aquella, aquí [aplaudiments]. Això de les pilotes és curiós perquè et ������� ����� ������������>�������També pots pensar aquest tio té tres pi-lotes. Sí, en tinc dues a la mà i una altra a la butxaca, i què passa? Que s’ajun-ten! Estava claríssim! I ara?

—S’ajunten?XAVI: Se’n van! Aquest és el joc en què vam pensar a l’hora de generar Un Mago en tu Vida. Li tenim un gran afecte. §

culturacultura

Els membres d'Un Mago en tu Vida, a la redacció . Foto: TONI DELGADO.

Page 25: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 26: Viu Cornellà - edició setembre 2015

gastronomiamuseu agbar

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA

“Aquí tinc les dades sobre les propostes per als ca-sals d’estiu”, enceta l’Esther López, responsable d’activitats del Museu Agbar de les Aigües. Al Xip-

Xap!, la nova activitat, van participar 1.923 nens i nenes, i a la ludoteca d’aigua, 2.490.

—Semblen bones xifres. Ho són. Estem molt contents perquè representen un creixe-ment pel que fa a l’estiu passat i responen a molts factors, com el fet de com quadrin les vacances, els dies en què s’ofe-reix l’activitat, els horaris i les nostres capacitats... L’alegria és doble perquè han vingut infants de diferents poblacions � ��� ����`� ����9����{����������� ����������������������Just Desvern... Quan marxen els demanem una petita valo-ració i es nota que han quedat contents. La ludoteca d’aigua per a les famílies també ha funcionat molt bé i al juliol s’hi ������ �������������� ���������� ���� ����������� �de setembre, just abans que comenci l’escola, les famílies poden gaudir d’aquest espai matí i tarda. Poden consultar ����%� ����������

—Comença el curs escolar i el Museu Agbar és present en el programa educatiu de moltes escoles. "�� ���� � /�� ���� ���� ��� ��� ����/�� ��� ���� ���� ��� ���-vitats. És cert que podrien donar els continguts a l’escola, però és més interessant trepitjar el terreny, l’experiència i la vivència. Veure, per exemple, les màquines que fa 100 anys eren les responsables de fer arribar aigua a les llars de l’àrea metropolitana.

—L’impacte de viure-ho i veure-ho en directe.Són coses que molts alumnes ni s’imaginen. L’aprenentatge vivencial és molt més ric i costa molt més d’oblidar. Ho tenim molt present en les nostres activitats educatives. Tu ja el co-neixes i saps que quan entres per primer cop al Museu t’im-�������������� �����������~���$���'�

—Suposo que deu ser difícil triar les històries, les dates i les dades entre totes les que podeu explicar. Mai pretenem explicar-ho tot a tothom. Sempre pensem en què els pot interessar a cada grup d’edat. Apostem per continguts i activitats innovadors, que sorprenguin i generin participació. `����������������� ������� ��� ���� ����� ���� �������������

—Internet, els dispositius mòbils o les tauletes han canviat la manera d’aprendre i d’informar-se. La societat canvia, igual que les persones, els interessos i,

com dius, els mètodes d’aprenentatge. Nosaltres estem a favor de les noves tecnologies, les xarxes socials i Internet, però cal fer-ne un ús amb criteri. Poden ser un bon suport i complement. Admirar la dimensió de les coses en una pantalla costa més. En viu respires l’atmosfera. Però, per exemple, també és molt interessant la interrelació que es pot donar entre dos visitants que puguin parlar entre ells virtualment.

—Quines són les novetats respecte a les propostes a les escoles?D���� ��������}���������%��6���������������������`��any les revisem, les polim i adaptem tenint en compte les reac-cions del professorat, els alumnes i els educadors. §

Esther López: “L’aprenentatge vivencial

és molt més ric i costa molt més d’oblidar”

Una imatge del Xip-Xap!

26

VI

U CO

RNEL

Page 27: Viu Cornellà - edició setembre 2015

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Unitats musicals imprescindibles per al bon funciona-ment de l’estudi d’arquitectura. Darre-re de Mèxic capital / 2. A partir d’algun moment enretiri. Gos de raça panin-fantiloide / 3. Entrant en matèria. Rec-�������� &������������ ��������������������mallorquins). És mala tia, aquesta / 4. Ús il·limitat de l’autoritat. Situacions que exigeixen solucions / 5. Consu-midors compulsius de bistecs. Com a obra està mal feta i com a bolet és força cabró / 6. Nucli del bon miste-ri. Fa temps que no s’han mogut de lloc / 7. Intercanvi de retrets a cop de mosquetó i peus de gat. Entrevies / 8. Són qüestions privades, molt per-sonals. És curiós, se li noten els ner-���������������������*��+�;��<�������ha gat esventrat. Reconeixeré el cap amb el cap. El mànec de la paella / 10. La bossa més valuosa. Com fatigo, si interpreto la cançó amb una lleuge-ra variació… / 11. Nou buida. Indiqui amb un cartell la presència d’un ra-����&���=�����������������>��<������?ma de les àguiles / 12. Dos que aviat en seran només un. Va propiciar que molts protocomunistes es passessin al totxo / 13. Suspès per culpa d’un dit. Tan aviat és sobre el tapet com al fons d’un sabatot.

VERTICALS: 1. Tenen bones cames, com la Dolors. Llibre de les obligaci-���+�K��<���������������<�������������n’hi ha dos que multipliquen la pluja. #���������������������������+�W��X�?alització personal que no porta sinó a la caiguda de la branca. És del parer que són dues fustes entravessades / 4. Preparat, i aviat. Cànem de sego-na qualitat, com si fos vi del barat / Y�� Z�� ���� ��� ���� &��� ��>�� ���[��� ��������� �� �������� ��������� &�� ���� ������������������>��\������]��������+�6. De la distància que es mesura en metres-llum. L’imperi, de baixada, i ��������� ��� �������^���� +�_��`�����excarcerat. Omplint el formulari de requeriment d’un moment. Extens, ���������������������+�w��#����?canti pel pito manipulat. Fantasia de ������ ��������� +� ;�� ���� ������� {�����per navegar pel riu de segons quin ��������<�� ���������=�����+�|}��<�?verbi molt del temps, car és el més inclusiu. Tot i tenir molt de vetust, és de gran bellesa / 11. Neteja de les �������� �� � ����������� ~������ ���������������������<��������������+�|K��No veig l’hora d’aprendre el llenguat-ge de les vaques. Sa germana és ex-plosiva i ell un trepanador.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 28: Viu Cornellà - edició setembre 2015

gastronomia

Text I foto TONI DELGADO

Feia més de mitja hora que el plat era a taula però, per molt que em morís de gana, em resistia a tas-tar-lo. Volia saber el desenllaç de Los crímenes del

opio,�+�����'���������������5�*��6���5�����8;�<����������2015.

El millor és devorar el llibre de Daniel Santiño ben alimentat ����������������������������̂ ������~������������� ������del primer paràgraf: “solo un ser superior como él podía en-tender la señal. Había llegado la hora de que el mundo ente-ro conociera su existencia. Que le venerara. Que le temiera”. Fins a la pàgina 17 no apareix el protagonista, el sergent Víctor Santino. Tot sembla indicar que haurà d’investigar un cas de violència masclista a l’Hospitalet. En un pis de l’avinguda Isa-������`�#����� ���������� ��������� ����

Daniel Santiño, Mosso d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial de l’Hospitalet, explicava fa uns mesos a Viu L’Hospitalet que la seva criatura, Víctor Santino, és “molt intel·ligent”. Jo el veig una mica despistat en certes ocasions i menys ràpid que alguns dels seus companys d’investigació. Això sí, no n’hi ha cap amb el seu compromís, perseverança i empatia.

SENSE PIETAT �'��� � ������� &�� ��� %��� 6� �� � ���� �������� ���������

debilita sense pietat. No només perquè el fa patir, sinó pels horaris, tan imprevisibles, que el converteixen en un mig desconegut per a la seva família: “Santino salió de casa sin lavarse la cara ni peinarse. Puso el rotativo luminoso en el coche y aceleró sin miramientos. No estaba para hostias”.

El protagonista de Los crímenes del opio recorda a Ull de Falcó, d’Els Vengadors, que no té ni els músculs de La Massa ���������� ����K ���}������&��������������� ������������`���9��� ������ #����6��� ���������������� ������������������������������������ ���������������~���"������'�� ��������$����

Pot ser una bona idea llegir Los crímenes del opio amb una llibreta al costat per anar apuntant possibles pistes i els de-talls més minúsculs. Daniel Santiño no deixa de picar l’ullet al lector. Gairebé res és gratuït i gairebé tot acaba sent una prèvia del que vindrà després.

RITME TREPIDANT El ritme és trepidant, i els diàlegs, creïbles i molt millor en-

� ����������������� ������������~��—“tutéame. Después de amenazar a mi familia, no hace falta que te andes con gilipolleces, hijo de puta”. No hi falten dures descripcions, a �������������������������������������~��������

{��%����������������������� ����������� ������~����-gra, però amb apunts de narrador privilegiat. Daniel Santiño juga amb l’avantatge de saber i haver viscut situacions que un escriptor convencional no experimentarà mai. I, el més impor-�����%������ ��� ��� ������������ �����������������������trobarà en la gran majoria d’obres del gènere, des dels passos que es donen en una investigació als protocols d’actuació i d’autoprotecció, quin és el millor material per a conservar les proves...

CERTS COPS DE DESTRALD�� %�� 6����� ����� ��� ���� �� � �� ��� �������� ��� �������

—“Santino sabía que la formación bàsica que recibían los ���������������#�����������������*��������>�������������-ente, por no decir una mierda”— ��� ������������ �������� �i l’ètica dels mitjans de comunicació, i el pes del passat. Tam-poc frases brillants: “sabía que el miedo podía hacer temblar a una persona con mucha más intensidad que el frío”.

Daniel Santiño, lector gairebé (o sense el gairebé) obsessiu, ja � �� ������������������~�����&����'��� �����������a investigador. Té un gran repte per a estar a l’altura de la pri-� �������������������������������������� ��������

Quan gairebé

res és gratuït

cultura

Daniel Santiño, a la redacció.

28

VI

U CO

RNEL

Page 29: Viu Cornellà - edició setembre 2015
Page 30: Viu Cornellà - edició setembre 2015

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Un nou setembre

Tot sembla indicar que aquest se-tembre serà diferent. Que no serà

només el setè mes del primitiu calendari romà.

A Catalunya, la Diada Nacional de l’11 de setembre també marcarà enguany l’inici d’una tardor que es preveu molt in-tensa políticament per al futur del país. Tant, que serà l’inici d’una campanya ������ ���������� 9� �� >� ������ ���-xió el Dia Europeu de les Llengües. Tant, que hi haurà jornada electoral la vigília de l’inici dels cursos de català que orga-nitza el CNL de Cornellà.

Efectivament, com cada any des de 2001, el 26 de setembre es commemo-ra el Dia Europeu de les Llengües, per iniciativa del Consell d'Europa, per cele-brar la riquesa de la diversitat lingüística d'Europa i el valor que pot derivar-ne, així com per fomentar l'aprenentatge d'idio-mes: "L'aprenentatge de llengües d'al-tres pobles és una altra manera d'aju-dar-nos a entendre'ns millor i superar les nostres diferències culturals".

Per al Centre de Normalització Lingü-ística, setembre és, entre altres coses, sinònim d’inscripcions als cursos de

català per a persones adultes. Unes ins-cripcions que farem els dies 14 i 15 per a l’alumnat antic i 16 i 17 per a l’alum-nat nou. Trobareu tot la informació a la nostra pàgina web i en el Codi QR que teniu al costat d’aquestes línies, però ja us avancem que, a més dels cursos habituals, oferim un curs de Nivell C2 (abans, nivell D) que s’adreça a perso-nes que realitzen activitats de comuni-cació lingüística de complexitat, oral o escrita, en l’àmbit laboral o l’acadèmic i, en general, que volen aprofundir en aspectes comunicatius i puntuals de la llengua catalana. Un curs que es farà di-marts i dijous, de 19 a 21 hores, des del ¢�������� ���������£���� ����

Acomiadàvem la col·laboració de juliol amb la frase de J.A. Artze “Una llengua no es perd perquè no l’aprenguin els que no la saben, sinó perquè deixen de par-lar-la els que la coneixen”. Sovint, cons-cientment o inconscient, moltes perso-nes tendeixen a invertir uns termes que el que pretenen és remarcar la respon-sabilitat que els parlants d’una llengua tenen amb aquesta llengua. És clar que cal aprendre-la per poder-la fer servir, i per això el CNL ofereix cursos de català

de tots els nivells (perquè cadascú, par-tint del seu nivell, es posi al nivell que vulgui o li calgui). Però, com remarca la frase, cal parlar, cal usar la llengua, i és per això que el CNL im-pulsa el Vo-luntariat per la llengua i els diversos p rog rames de promoció de l’ús del català adreçats a tots els àmbits de la vida quotidiana.

A l’inici d’aquest curs 2015-2016 us proposem que, a partir del vostre nivell, ���������������������������&������9�en el coneixement i en l’ús de la llengua catalana. Compteu amb el nostre ajut. §

Page 31: Viu Cornellà - edició setembre 2015

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Com és habitual, farem un cop d’ull a la programació de l’Auditori i xer-rarem amb algun dels seus prota-gonistes per poder fer-vos-en cinc cèntims. En l’apartat gastronòmic, continuarem amb la recent estrena-da secció de l’Associació de Gastro-nomia i Turisme, que ens presenta algun dels seus restaurants col-

laboradors i a més, ens farem ressò de l’evolució del Quinto Tapa Pota Blava, l’esdeveniment gastronòmic més popular de la ciutat del Prat. Per últim, us oferirem una entrevis-ta a Joan Miquel Oliver, exlíder del grup Antònia Font, que està presen-tant el seu primer treball en solitari.

Page 32: Viu Cornellà - edició setembre 2015

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

T’ESPEREM TAMBÉ AL

11/12/13Desembre

Fira Avícola

PATROCINA COL·LABORAORGANITZA PRODUEIX AMB EL SUPORT

(MERCAT PLAÇA BLANES) (MERCAT PLAÇA BLANES)

(MERCAT PLAÇA BLANES)

agtbaix.cat .com/agtbaix @quintotapa

2,5€ tapa de la casa3,5€ tapa Pota blava

QUINTO+ TAPA

POTA BLAVA · EL PRATdel 8 d’octubre a l’1 de novembre

6a edició