Viu El Prat - edició gener 2015

NÚM. 82· GENER ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

ELS GUANYADORS DEL QUINTO TAPA POTA BLAVA - POSTALS DE 2014 - EL PARA-DÍS DE PAVÉ CULTURE CYCLISTE - L'ALTRA CARA DE LA FIRA AVÍCOLA

Una tarda amb... Lolo Herrero, que aterra al Teatre Modern amb Trivial

Vine a conèixer la nova Plaça Catalunya

3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L #CHARLIEHEBDO

Marine Le Pen afaitant-se els genitals, el president Hollande amb el penis fora, el Papa Francesc �� -fava una mica, perquè creia que el nivell de sàtira de vegades era massa obscè.

Com The Simpsons o Padre de Familia�� -�!�� "�� "#�� $��de qualsevol govern o centre de poder que sotmet els dèbils.

� ��%��&�� '��(�� &�� "�� )�� &��*+��'��"��)�� !��&��"��/��

0�� $�� musulmans, a qui sempre havien diferenciat dels jihadistes, diferència que molts partits, entitats i imbècils de tota mena encara no han entès.

1�� 2��3�� 4�� 4�� &��)��5�� 6� ��"�� 7�&�� "�� 8�� 9��- ��:�� (;�� (��#��&�� %��

5��<��'�=� ��>��#�� &�� (�� "��)��!�'��

?��#�� +��+@**�� )��"��"�� "��

� ��%��'��"��)��)�� A�� B��D�� E�� G ��)��)�� )�� )�� "��&�� !��

I�� "��&��"��D �� A�� "�� E��per denunciar-ho amb fermesa, i creieu-me que els nostres problemes ens ha comportat. Fins que em �� &��)��B�� "��&�� (��&��D �� D��

?��&#�� "�(��&�� 2��-��3�� #�� 5��5�� "��&�� (��&��

És un dia horrible, “Consternados, rabiosos”, com escrivia Benedetti. Un dia en què Mahoma segur que �� '�� '��&�� "��&�� -��"��

B��D��KA��

ÍNDEX

5.Una tarda a...LOLO HERRERO, QUE ATERRA AL TEATRE MODERN AMB TRIVIAL

El relat de l’actor pratenc Lolo Herrero és el d’un supervivent. Hi hem parlat amb l’excusa de la nova programació del Teatre �� !!�� "�� “amics que hem treballat junts i també tenim molta experiència fora de l’ambient teatral, escènic i audiovisual pratenc”.

Text I fotos TONI DELGADO

Els records no entenen de distàncies ni de mesures. Lolo Herrero (El Prat, 1971) creia que el balcó de l’Ajuntament estava més alt. És el primer que diu

quan hi torna a pujar. No ho feia des que va ser pregoner de la penúltima Festa Major, amb la plaça de la Vila ple-na a vessar. “Lolo! Lolo! Lolo!”, cridava l’audiència, mentre l’actor pratenc eternitzava el somni amb el mòbil: “perquè, d’alguna manera, em cregués després que allò havia passat. Encara ara no m’ho acabo de creure”.

Reviu aquell moment el darrer dilluns de 2014, i amb la plaça

gairebé buida i en silenci. Hi ha qui s’atura a veure el pessebre, una obra col·lectiva d’orfebreria mimada pels seus autors, que fa una estona l’han condicionat un altre cop escombrant les "�� #�� $��%��$ � �!��!��&��l’ambient ideal per parlar amb Lolo Herrero sobre què passarà el proper 21 de març al Teatre Modern, que tenim just al darrere.

LA CIA TEATRE KM0 BLUELEGGEDSerà quan s’estreni Trivial, la primera pedra de la Cia Tea-

tre Km0 Bluelegged, formada per “amics que hem treballat junts i també tenim molta experiència fora de l’ambient tea-tral, escènic i audiovisual pratenc”. Un projecte, el de reunir part del talent repartit pel Prat, que Lolo Herrero tenia present abans de començar a treballar a La Riera i encetar “una bona ratxa” de projectes.

Trivial representa la “trivialització de la violència en el nos-tre entorn”. L’actor menciona les darreres notícies (la desapa-rició d’un avió, un ferri ardent al mig de l’Adriàtic...), però en podria triar cada dia un munt de diferents per explicar “com ens les prenem com quelcom trivial”. I com, és clar, les dige-��'�� $��'�� *��$�� *+��

UN NEGOCI DIFERENTÁngel [Ángel Roldán] és el líder del grup, un “emprenedor”

que vol muntar una empresa “una mica peculiar que con-�� Pepe [Pepe Zapata] és un tipus “ambiciós que s’adapta al mitjà i el �� i Lolo, interpretat pel mateix Lolo Herrero, no té massa criteri “ni és gaire intel·ligent. És fort i decidit, malgrat que navega entre l’ambició de Pepe i l’autoritat d’Àngel”.

Per telèfon, quan vam pactar el dia de l’entrevista, li havia demanat que s’emportés un objecte important per ell, i no dubta en la tria, el guió de l’obra. Em deixa consultar-ne la primera pàgina. Hi destaca la primera frase que diu el seu personatge, perquè no pot ser més directa: “no. Pots seure. Aquí o en qualsevol de les altres... 37 cadires buides”. Així es

presenta Lolo de Trivial a Pepe: “la trama avança i la cosa es posa més interessant, però ja no et puc avançar res més”.

LES BARBÀRIES/3��!��*�� 5��"��6�'�� #��$��$��-vivim amb les barbàries que surten diàriament als mitjans. /&� �'7�� $�� #��8��$�� que em semblen més horrorosos és l’ostres, semblava bona gent... El típic testimoni d’un veí sobre un altre que ha comès un crim. Perquè ningú va disparant amb una pistola... Els pro-tagonistes de Trivial��$�� arribar per tenir feina.

L’obra és el resultat de les improvisacions entre els actors i les pautes dels autors [Enric Rufas i Francisco Lorenzo els au-tors] i la directora [Montse Enguita]. Així, a poc a poc, van anar

Lolo Herrero, l'entusiasme

d'un supervivent

5

VIU

EL

PRAT

una tarda amb...

Lolo Herrero, al balcó de l'Ajuntament. Foto: T. DELGADO.

treballant el text: “la premissa bàsica Teatre Km0 Bluelegged és voler el millor producte possible. No ens importa haver preparat els guions entre un any i mig i dos s’ha fet, ni haver començat els assaigs al setembre”.

El to és local [a més dels esmentats, els escenògrafs Xavi � �� ;�#�� 5 �� !��$ � �� <�� =�l’assessora Montse Prat, i la fotògrafa Imma Quesada també són del Prat]; i la visió, perifèrica: “treballem des de la ciutat amb la nostra manera de fer. Anant més enllà del que seria una relació professional perquè vivim tots molt a prop i això ens permet seguir molt millor el projecte. No et pots imagi-nar el nivell d’implicació i vinculació que hi estem posant”.

“ACTOR (QUE NO ES POCO)”

<��$�� $�� ?�� $��' ��@��DG��J��NO“actor (que no es poco)”. 8��$��V��#� �� $�� "��—“fa 25 anys que m’estic formant amb cursos, seminaris, intensius...” — que no pas a la prova de velocitat que es converteix per a alguns, com “un que surti en un reality [show]” i a qui li donin un personatge d’una pel·lícula o “algú a qui descobreixen en una parada d’autobús i el facin ser el prota”.

L’actor sobreviu en un sector “una mica desprestigiat”, mi-� �� # �� * ��sigui lícit: “a mi no se m’ocorreria dir-li al lampista que m’ar-��i és una oportunitat per ell”.

El fascina el “procés d’investigació profunda” per construir un personatge. Convertir-se en el falangista assassí de nens de Les Veus de Pamano o en l’Enric Batea, de La Riera, un “mal-tractador psicològic, assetjador...” Sap que, encara que hagi de muntar ell la funció, acabarà interpretant l’Aaron de Titus Andronicus, de Shakespeare: “té una maldat absoluta, però ��"�� #�

L’ASSASSÍ OFICIÓS DE VÍLCHESTambé li fa gràcia, perquè ja ha perdut l’esperança de poder

��J�� * �� 7��$�W��Y7�$J��\^��;�#��W�_d’Hospital Central. Sap que per a molts, bàsicament aquells que no seguien la sèrie, ho serà sempre, malgrat que interpre-tés un tipus que “el va disparar per segrestar-lo. En Vílches va seguir cinc o sis temporades més!”

“L’ambició” és que Trivial sigui exportable arreu de Catalu-nya, l’Estat i Sudamèrica: “que un projecte fet des d’una ciu-tat aparentment de l’extraradi i del cercle metropolità arribi més enllà del fer teatre al poble, que és súper respectable. Volem que Teatre Km0 Bluelegged sigui com un viver de ta-lent de la ciutat”.

Quan li pregunto per si l’objectiu és acabar organitzant cursos d’interpretació i de formació, fa una pausa i actua de Simeone: “com dirien els entrenadors, hem d’anar partit a partit. La intenció és que sigui una plataforma que agrupi qualsevol manifestació creativa de les arts escèniques, que ��#�$��%��participar en projectes locals, com Víc-

8

VIU

EL P

RAT

culturauna tarda amb...

L'entrevistat, amb el pessebre.

(passa a la pàgina 10) Lolo Herrero llegint el guió de Trivial.

timas, el documental L’Artesà, o Vértices, un curt dirigit per Francesc Cànovas que rodarà al març.

BOMBER A L’AEROPORT`� �� $��7$�� !��

dels carnets B, C i E, és a dir, que sap conduir camions i tràilers. Té una senzilla explicació: treballa de bomber a l’Aero-�� $�� w�{� �� *��$��moment, és la seva “principal” font d’in-gressos. Així que té dues professions que li exigeixen “estar en tensió i reaccionar ràpid. Actuar és com un gran partit de tennis, com un Nadal-Djokovic. Has d’in-tentar fer el teu millor cop per replicar l’altre, que també ha fet aquest esforç”.

—Lolo, m’estàs recordant al periodista Manuel Dobaño. Com mantens la passió �� #��}~��*+Y`��—Si una cosa t’agrada tant com per anar-te’n dues setmanes a fer un curs [d’interpretació] a Los Ángeles amb la teva dona embarassada... O ho fas o no estàs ple. S’ha de lluitar pel que real-ment t’apassiona i et fa sentir bé.

Sempre ha tingut vocació. Podia intuir-la per com devorava pel·lícules i obres de �� ?��*� � �� sent estudiant de COU, va participar a 20 x 20��^� �� #�� -tre Kaddish. Però fou el seu agent, Walter García, qui li va proposar fer el salt a pro-fessional: “és proper i accessible. Amb ell només t’has de preocupar de ser ac-tor. Et proposa fer els càstings de papers ��&��*��+/��al cinema, al teatre o a sèries com Gran Reserva, El Cor de la Ciutat, Ventdelplà, Laberint d’ombres, La Riera...] En tots els rodatges algú em pregunta si en Walter el podria representar”.

COM TORNAR A CASAAra, assajant Trivial al Kaddish, se

sent com gran part dels seus companys de companyia que també hi han tingut un vincle important: “és una mica com tornar a casa dels teus pares. Saps? Hi ha mobles diferents, coses que han canviat de lloc... Però al cap de 10 mi-nuts notes que, efectivament, és casa teva. Fa aquesta olor”.

/+��" ��—Ostres, fa olor d’importància. Aquest any [pel 2014] va ser el primer cop que hi vaig actuar amb una companyia pro-fessional. Sents la responsabilitat d’es-tar en la casa gran del teatre de casa meva. Hi vas com a convidat d’honor, però alhora penses i si m’equivoco...? També fa olor de llar en festa, de cane-lons i menjars casolans.

Ens acomiadem a l’Ixent, l’escultura de marbre de set metres d’alçada, i en-voltada de peces petites, de Kazuto Kue-tani. Simbolitza, o això deia el seu autor,

que les persones, independentment de la seva edat, han de cercar l’equilibri en-tre el ser humà, la natura i l’escultura.

—La gent es pensa que ser actor és molt � $� /$�� 3�� <�� &� !� ��-�$ �� !�� * �� $ �� digui t’he vist en aquella sèrie! Poden pensar que ser actor és molt senzill, però no se sap tant la inseguretat que hi ha, els horaris, et fet de rodar una sèrie que potser no s’acaba emetent... —Hi ha molta lletra petita. —Molta, però si és el que t’agrada, has de lluitar per això. §

8

VIU

EL P

RAT

culturauna tarda amb...

(ve de la pàgina 6)

Lolo Herrero, a l'Ixent.

��Tots els nivells ��Presencial o en línia

��Activitats culturals per practicar el català

Connecta't al català!

cpnl.cat

sabies que...

10

VI

U EL

PRA

T

La lluita contracorrent de Clara Campoamor

sabies que...

Text TONI DELGADO

“Em presento davant vosaltres en qualitat de dona que creu re-presentar moltes altres dones.

Dones que, des de la seva adolescència, van tractar de comprendre i interpretar el seu propi esperit, desentranyant l’ocul-ta veritat tancada, els dos aspectes ex-trems en què es va debatre la dona des dels primers segles: l’instrument servil i explotable (...) i aquest altre aspecte de deessa o reina que la cavalleria errant i la galanteria van donar al nostre sexe a pobles civilitzats (...) Filla, com tantes altres, d’aquesta noble democràcia del treball en què avui aspiren a salvar-se els pobles, quan es van convèncer que ni l’esclavitud ni l’aristocràcia podrien salvar-los, la dona moderna renuncia, de bon grat, al seu tro de deessa per integrar la massa d’éssers humans (...) sap sentir-se dona, sense repressions ni exaltacions, sap que no renuncia a res, sinó que (...) té molt a guanyar conque-rint la seva independència i llibertat”.

Aquest discurs, que encara desaprova-rien certs països i masclistes en general repartits arreu del món, és de Clara Cam-poamor (Madrid, 1888-Lausana, 1972). El va pronunciar el 13 d’abril de 1925 a

�*`$ �� ^��$� �3�!�� $�W�Feia només 15 anys que la dona podia ac-cedir a la universitat, malgrat que la pro-porció fos minúscula: una universitària per cada 17.000 universitaris. A principis del segle XX, més del 70% de les dones eren � �" #�� $ � ��20, el percentatge era del 58%.

Xifres que encaren donen més valor a la lluita contracorrent de Clara Campo-amor, una de les primeres advocades a l’Estat, republicana i la gran impulsora del sufragi femení. L’1 d’octubre de 1931, en els primers alés de la Segona República, s’aprovava a les Corts constituents, per 161 vots a 121, l’article 34 (futur 36): “els ciutadans d’un sexe i l’altre, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals conformes a les lleis”.

Era una vella reivindicació de Campo-amor, que també va fer aquell dia: “(...) des de Fitche, l’any 1796, s’ha acceptat (...) el postulat de què només aquell qui no consideri la dona com a ésser humà ��&�� l’home i del ciutadà no haurien de ser els mateixos per a la dona que per a l’home”.

Entre els assistents les reaccions van ser extremes.

/Y��$ � ;��#��$ ��

/`�'?V��$��# �'�� ;��#��$ �—cridarà, indignat, el socialista Indalecio Prieto, mentre abandona la Cambra. L’1 de desembre s’hi presentarà una esmena perquè la dona només pugui votar a les eleccions municipals. 131 hi van votar en contra i 127, a favor.

Com s’explica a Clara Campoamor, una mujer valiente,��$�� ;�Yw��-git per María Teresa Álvarez, “es va veure obligada a pagar un alt preu” per la seva victòria. Mai va trair els seus principis. Du-rant la dictadura de Primo de Rivera va ��"�� ^�� *`��w�� enfrontar (i la premsa i el mateix hemicicle �� "�� N �# Y�$�� era favorable al vot femení amb restricci-ons.

Curiosament, amb les eleccions de 1933, les primeres en què van votar elles, va perdre el seu càrrec com a diputada, a més de ser assenyalada pels republicans $�� $�� #��$� �� $�?�� dreta. Perquè gairebé en tots els casos, a casa s’imposava el criteri de l’home. En una carta a El Heraldo de Madrid replicarà que la causa principal havia estat l’escissió ��#��$��#��$�� $ �*��$�$� ��govern.

Campoamor abandonarà el Partit Radi-cal, no serà admesa a Esquerra Republi-cana, i deixarà la Unió Republicana Feme-nina, que havia fundat l’any 1931. Com a full de ruta de la seva actuació va publicar El meu pecat mortal. El vot femení i jo, i El dret de la dona a Espanya.

Emigrarà a França amb l’esclat de la Guerra Civil i a París publicarà, en francès, La revolució espanyola vista per una repu-blicana.Y�� 5� ��`��on escriurà Sor Juana Inés de la Cruz i Vida i obra de Quevedo. No va poder tornar a Espanya (hi ha fonts que asse-guren que ho va fer d’incògnit puntual-ment) per les acusacions sobre el seu �� $�� # � � �� Y morir a Lausana. §

11

VI

U EL

PRA

T

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Text i fotos TONI DELGADO

Gairebé cap dels presents repara en l’amistós (i mi-lionari) partit que es juga

a Dubai. A casa del gran triomfador, el Centro Extremeño Ruta de la Tapa, estan pendents del lliurament de pre-mis del Quinto Tapa Pota Blava 2014. De veure la María Dolores Sánchez rebre el diploma a la Millor Tapa Po-pular pel seu Niu Blau Moruno (rostit morú de Pota Blava sobre llit de pa-pas).

Fa un any compartíem refredat i con-

versa, i la María Dolores confessava els dubtes que havia tingut sobre si partici-par o no en el seu primer Quinto Tapa. Ara, a la tercera, n’ha estat la guanyado-ra amb la tapa Pota Blava: “quan m’ho van comunicar per telèfon em vaig quedar paralitzada! [Riu]. No sabia si plorar o posar-me a riure. Però hi havia més: la nostra tosta de tabernero [amb secret ibèric i fos de formatge d’ove-lla] era la segona més votada dels cli-ents!”

UN DOBLET INESPERATÉs un doblet inesperat. Diu que intuïa

que podia quedar en una bona posició amb la tapa de la casa, però no amb la de Pota Blava, que no havia cuinat mai. 8;�� <�� <� �� a qui li agrada molt la cuina i treballa amb bons productes”. La seva recep-ta és la qualitat del producte, l’amor i l’afecte, i fer unes tapes tradicionals al moment: “no tenen cap disseny. No m’he format a cap centre”.

L’èxit de la María Dolores Sánchez i de la resta de l’equip va més enllà del Quinto Tapa Pota Blava 2014. És haver situat al mapa el Centro Extremeño Ruta de la Plata: “molta gent ens ha desco-bert, i així ens ho ha reconegut. Per a mi és una satisfacció molt gran que els clients surtin contents”.

LA LLIBRETA L’entrevistada és metòdica i ordena-

da. La delata la polida llibreta, en què té apuntades per dia les tapes que van vendre al Fira Tapa (683) i durant el Quinto Tapa (4.182): “el públic ha vo-tat més la de Pota Blava, però, curio-sament, la que ha tingut més èxit ha estat la tosta de tabernero i secret ��#� ;&/�� /�� /�� sis vegades. Una dona ha vingut amb tot el veïnat, i repetia i repetia, sempre amb el quinto...”

Entre els cambrers més votats estan l’Enrique i el Jesús, el seu gendre “gran” i el seu marit, respectivament. Els dos amb 10 vots: “sense ells, les meves �� =��hauria estat possible. Tots m’han aju-dat molt”.

SOMRIURE, ATENCIÓ I IMPLICACIÓLa Laura Ávalos, del Cèntric Gastro-

bar by Ona Nuit, va rebre el reconeixe-ment a la guanyadora del Premi a la Millor Cambrera.

María Dolores Sánchez: “Molta gent ens ha

descobert gràcies al Quinto Tapa Pota Blava”

12

VI

U EL

PRA

T

gastronomia

L'Òscar Teruelo, president de l'AGT, amb la María Dolores i el Jesús, del Centro Extremeño.

(passa a la pàgina 14)

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

El El seu secret és “el somriure, l’atenció i implicar-me en el projecte”. No es tracta només d’explicar el funcionament de l’activitat, sinó de ser interactiu amb el pú-blic: “preguntant-los quina tapa els agradava més o què els semblava la nostra, indicant-los on estaven els altres locals participants...” “UN 10 ALS MEUS COMPANYS”

Res hauria estat possible sense l’equip del Cèntric Gastro-bar by Ona Nuit: “pots estar més per la gent perquè tens un grup de persones darrere. Els meus companys es mereixen un 10, i més aquesta edició. Hi ha vingut molta gent de fora, i els havies de fer de guia del Prat amb el mapa a la mà, ex-plicar-los com funciona el Tapaport Or i el Taport Argent...”

w�� V� �� #��$ � �#V �!�� del Cèntric: “som molt juvenils i divertits. Connectem amb la gent perquè sempre fem un pas més. El disseny és molt original i crida l’atenció”.

—O sigui, que el premi [el diploma] s’ha de repartir segur. Lau-ra, tens les tisores preparades?—Sí, un tros serà per a tots. Els cambrers són els primers als qui ens agrada el moviment. He tastat les que he pogut, les del Cèntric, Ona Nuit i Dolmar. —On penjaràs el premi? —Sobre el llit, per no perdre’l de vista i animar-me —diu abans d’agafar-lo i mossegar-lo “com fa en Rafa Nadal amb els tro-feus”.

ELS AGRAÏMENTS Fa una estona que ha acabat el lliurament de premis, que

la María Dolores Sánchez ha agraït a la junta del Centro Extre-meño Ruta de la Plata “el seu permís i suport, perquè el bar no és nostre, i gràcies a ells també hem pogut fer-ho”.

—Això demostra que és un projecte que t’has de creure —ence-ta l’Òscar Teruelo, president de l’AGT (Associació de Gastrono-mia i Turisme del Prat i del Baix Llobregat).—És el resultat de molt treball. Ara començarem a fer més ta-pes —continua la María Dolores. —Això és l’evolució. Des de l’AGT treballem perquè el Quinto Tapa tingui continuïtat durant tot l’any, perquè dinamitzi tota la restauració del Prat: tu ara fas tapes, l’altre també comença a fer un pensament... Tenim quatre idees noves que aplicarem aviat. —Que el Centro Extremeño funcioni a l’activitat és part de la nostra feina —intervé l’Ivan Puig, el dinamitzador comercial. El seu optimisme està molt bé per a l’activitat i un exemple de com superar la crisi i les adversitats. Que un centre regional guanyi i vengui tantes tapes és una sorpresa agradable. Les seves dues propostes gastronòmiques eren molt bones.

És quan es presenta a la Laura Ávalos com la millor cambre-ra del Quinto Tapa Pota Blava 2014. “No, no, del món mundi-al”, afegeix, divertida. “Cal dir”, intervé l’Ivan Puig, “que l’any

passat es va quedar a un vot de l’Abel, a qui aquest cop ha superat àmpliament”.

LA SORTLa María Dolores és la mà innocent que, entre els Tapaports

Or validats i que han estat llençats a terra, treu el nom de la guanyadora al viatge a Roma: “aquest mateix... Per què re-moure’ls més”. És la Paula Fàbrega, del Prat de Llobregat. La Laura és qui tria, entre totes els Tapaports Argent, el nom del guanyador d’un àpat per a quatre persones en un restaurant participant en la ruta: Àngel Balbas, de Barcelona.

Només falta escollir, ara sí sense tenir en compte l’atzar, quina és la millor foto penjada a Instagram amb #quintotapa i #quintotapaelprat. I el guanyador és... Fernando Rodríguez, autor d’un original mosaic d’imatges de l’activitat. El Casino Café, amb el farcellet d’ànima Pota Blava, va ser nomenada millor tapa gastronòmica durant el Fira Tapa Pota Blava. § 1

4

VIU

EL

PRAT

culturagastronomia

La Laura Ávalos, cambrera del Cèntric.


Postals del 2014

societat

(passa a la pàgina 18)El periodista Manuel Dobaño.

Richard Calle, triatleta del CN Prat-Triatló, premiat a la Nit de l'Esport del Prat.

El Joan Ribas, a la terrassa de la masia Cal Xagó.

Activitats d'estiu a la platja del Prat

18

VI

U EL

PRA

T

culturasocietat

Piru, Alberto Abalde, Agustí Sans i Carles DUran, alguns dels artífexs de l'ascens del CB Prat a LEB Or.

Presentació documental ONA nuit Slow Food.

La Montserrat Carulla. Sessió de fotos del Quinto Tapa Carxofa Prat.

(ve a la pàgina 16)


“No, no he assolit gestes. He anat als Pirineus, als Alps, a Ro-mania... Els típics punts per als

cicloturistes”, diu el Javier Maya, en un racó de Pavé Culture Cycliste, mentre atrapa un parell de macarrons amb la forquilla i ens convida a fer un viatge simbòlic a l’ambient que es viu, el pri-mer cap de setmana d’abril, al Tour de Frandes: “sents com batega el ciclisme a la zona”. Ho viu des de dos punts de ��>� �� &��-nats —“pago el dorsal i surto una esto-na abans que la resta de corredors, com ��/��/�� <�@��l’endemà, animant els professionals en-��X��>��Z��\��a l’ídol local, el belga Tom Boonem... A qui sigui. Així de sa és el ciclisme.

Just al carrera del Javier Maya hi ha una Cinetti de 1965. Havia estat d’un ��' �� peixos i la volia llençar: “et pots imagi-nar com estava, tota oxidada...” El tre-ball de restauració és excel·lent i està a l’altura d’un local amb estètica de biblio-teca, botiga de moda o museu, amb una exposició de bicicletes que estan a la venda. No sorprèn que estigui conside-rada la novena millor botiga de bicicle-tes del món. Els detalls més minúsculs estan cuidats al límit: no hi ha lloc per a la improvisació.

PRODUCTES DIFERENTS“Volem fer possible un entorn tran-

quil i ple de productes diferents que no pots trobar en altres botigues. In-tentem no variar excessivament les re-ferències de marques, però en aquest temps n’hi ha que ja no hi són i de no-ves”, ��6�'�� O“un dels nostres punts forts és que són les marques les que ens plantegen fer-los un espai perquè promocionin un producte nou. Algunes ens encaixen i altres no”.

Pavé Culture Cycliste tracta sobretot les bicicletes de carretera, però també n’ofereix de muntanya. No hi falta el ta-ller de reparació, els complements (ma-llots, ulleres, cascs, bidons, gels, cre-mes...) També han muntat el Club dels Dolents (Le Club des Méchants), pensat per a clients que es reuneixen un cop al mes per a sopar i fan diverses activitats. I ara estan començant a donar forma a un per a dones. També hi serveixen cafè, tenen el seu propi vi, que estan expor-

tant, i hi ha empreses que lloguen el local per a sopar. També s’hi han rodat anuncis.

El projecte ha anat creixent, però mai no s’ha desviat de la idea original: “ha anat agafant vida, calidesa...” Des que van aixecar la persiana ara fa gairebé quatre anys, el març de 2011, han vol-gut “provocar que a qui entri per pri-mer cop a la botiga se li obrin els ulls. Internet, els blogs i els webs i les xar-xes socials l’han

Pavé Culture Cycliste,

el batec del ciclisme

20

VIU

EL

PRAT

esports

El Javier Maya, amb la Cinetti que va restaurar.

(passa a la pàgina 22)

fet volar sola”. Es fa difícil que algú es quedi indiferent a Pavé Culture Cycliste, i a qui li agradi llegir llibres sobre ciclisme, que prepari la cartera. Hi trobarà des de diferents especials del Tour com obres sobre Joane So-marriba, Fernando Escartín, Fausto Coppi, Laurent Jalabert, la primera edició de Plomo en los bolsillos, d’Ander Izagirre... Fins a les últimes novetats editorials, en què destaquen els llibres de Cultura Ciclista, l’editorial del català Bernat López (Cuentos del Tour, de Sergi López-Egea; El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo, d’Iván Vega; Por amor al ciclismo, d’Ainara Hernando...)

PANTANI I OCAÑA“A França”, explica, “hi ha moltes referències de ciclisme:

#��!� �� $�� #�� "� �$�� $��en anglès. Aquí gairebé no en tenim”. Per això, el projecte de Cultura Ciclista li va semblar “brutal”: “tant de bo hi hagués sis Bernats, per tenir diversitat de llibres i de formats. Està promovent noves obres i traduint-ne d’altres”. A la botiga van presentar, per exemple, dos llibres d’aquesta editorial, Un hombre en fuga. Gloria y tragedia de Marco Pantani, de Manuela Ronchi y Gianfranco Josti; i Ocaña, de Carlos Arribas, periodista del diari El País.

De fet, Pantani, Il Pirata, és un dels ciclistes que més l’ha impressionat. Eren temps d’un ciclisme sense tants artefac-tes tecnològics, càlcul ni estratègies tan marcades. On tot era més passional, però també on hi havia més ombres. Figures com Lance Armstrong, que també sempre li ha caigut bé, i que “[després de confessar que s’havia dopat va perdre els seus set Tours de França] ara li cau simpàtic a qui no li queia abans”. Tampoc s’oblida d’un rara avis com l’argentí-català Juan Antonio Flecha, un classicòman que va guanyar una eta-pa a Le Grande Boucle i en va merèixer unes quantes més.

EL “PARADÍS” DEL PRATDe nou surt el Tour de Flandes a la conversa. És l’esdeve-

niment esportiu de l’any a Bèlgica. Paralitza un país on tots els municipis estan connectats per carrils-bici>�8��quatre a 80 anys, per exemple, i els és igual que plogui o faci mal temps”. Al Javier Maya li encantaria que, amb el temps, el Prat pogués viure escenes semblants: “el Prat és un paradís. És pla, i té uns paisatges molt xulos. Molts em diuen que per què no tinc la botiga a Barcelona. Com aquí no estaria enlloc, amb la zona de la platja, el riu, el nucli antic...”

A ell sempre li ha agradat l’esport. Va començar a jugar a fut-bol i després d’anar superant diverses etapes va a arribar a re-gional. Fins que ho va deixar i va passar a sortir en bici: “si vols fer exercici, el fas. Trobes un moment, una estona que li treus a dormir o a aquell moment que no saps què fer i mires la tele, però no t’interessa res”. Recorda que el pare el feia aixecar a les sis del matí per fer els deures i estudiar. Era el seu particular cà-non per jugar a futbol. Ara és disciplinat com per matinar i sortir a córrer o en bici, depenent de l’època de l’any. I ja compta els dies pel proper Tour de Flandes, on el ciclisme batega com a Pavé Culture Cycliste. § 2

2

VIU

EL

PRAT

culturaesports

Part de l'exposició de bicicletes.


Diferents productes de Pavé Culture Cycliste.

Text I foto TONI DELGADO

Llegir pel carrer és un perill que t’exigeix esquivar arbres i anticipar-te als moviments de les persones i animals (fer-ho abans de creuar la calçada ja és

una temeritat). Una nit hi pensava, així que després de lle-gir un parell de paràgrafs més de La chica que llevaba una pistola en el tanga�� " �� la bicicleta estàtica. Amb la novel·la de Nacho Cabana a la mà vaig veure un home amb la mirada perduda i una pistola apuntant-se el crani.

Quan m’hi vaig apropar, l’home, rígid com una estàtua, va fer un gest mínim, i vaig poder veure millor l’arma. La pistola �� ?#�� *J�� que aguantava, estoic, el monòleg d’algú. La meva confusió va ser visual, però sobretot mental: l’obra guanyadora del Premi 3*<��$� �}�~��{��+�� $�� %� ��!� t’atrapa gairebé des del principi.

DOMINAR EL TEMPO� $J�� # � �� tempo, com fan els bons bases

en una pista de bàsquet. Recrea atmosferes i escenaris de � �� ! ��#V"��!��$ �� #�* ��*�� !�� $��W��$ �� $ ��!�� #��D��N�"�� D7��N�w�� 7�� ?� �#V��$� �� $�� !�� V� �que corroboren allò que ens havia avançat a la redacció de Viu L’Hospitalet # �� #��$ $�W�� %� O��inspirada en Policías�� # �� que ha “lluitat”��J�J !�V�$ �$ �� D�� N�

w� �!��V�� $�� !��!� ��#�� *�'��projectes audiovisuals i potser els primers que són assenya-lats si la cosa no funciona.

DUES HISTÒRIES � $J� � # � ��$�� J��?�� -

�� $ #��$ �' ��$��=�� #“lògica interna”. La primera comença amb l’assassinat a Madrid de 3�� w�� " ��$�� W� �� -sumptes skinheads�� #V�� `��' �-�� $��Y�� hi intervenen.

3* �� $�� '�$�� #{�� '�� -� �5��$ � ��D+�=�� -= � ��J ��"�� #�� $ �$ ��7-$�� ! �� N��!��$ ��$��'��

“Jo és que tinc un problema... No se m’ocorren coses al lloc on sóc. Si sóc a Mèxic, m’imagino coses que passen a Barcelona, i la novel·la se’m va ocórrer a la Barceloneta”, �� $J�� # � ��V��$�� J ��J��$��'��$ �$�� $��$��el seu cas molts tarantines. L’autor també ha tingut la humili-tat de demanar ajut per corregir els diàlegs en colombià i me-'�$��%��$�� $� ��w��$��J� !� ��'�

EL TO DE NACHO CABANA 3*�#� �V�� $J�� # � �#�� !� �� !

matí, el dels incisos contundents —“en Los Sótanos compró Violeta su primer disco y supo que los cómics no tenían que ser siempre de superhéroes ni de personajes de Disney”— i humorístics —“nunca se debe preguntar de qué va a un tatu-ado con más peso que frío”.

� �#V�� $J�� # � ��!�$�� "��-$��* !� �� "��$�� $�� $�� escriptor i guionista a la gala de lliurament del premi. Una in-tervenció que va acabar amb un gran detall: “sempre, sempre, sempre, la primera persona que em va dir això està molt bé, som-hi era la meva santa mare, que està aquí amb 82 anys. Amb un parell de collons”. La senyora, és clar, va posar-se dempeus i va saludar els presents a la Biblioteca La Bòbila. ��!�� 7��La chica que llevaba una pistola en el tanga, a l’antepenúltima pàgina, en �� ?��

Trobar-se una pistola al carrer

24

VIU

EL

PRAT

cultura

Mario Cabana.

cultura societatsocietat

Entre bastidors


No hi ha una mare més contenta a la Fira Avícola que la Conchi Celada fent de fotògrafa familiar. Riu més que els models: el marit, el Juan Manuel Morante, i

el petit, l’Albert, atents als moviments d’uns Pota Blava.

w��J� ��# � �� " �� $� ��al nét sobre la vida al camp i els animals. “El nano el mirarà amb cara de però què m’estàs explicant? I li dirà avi, com-pra’m un globus!”, anticipa la Conchi.

/3 ��W� � � �� !�� $�W�� /��6�'�� un nen li poses Dora, l’exploradora, te’n recrearà algunes es-$��` �*`�#�� $ �� !��'�$��w�� J�� #��$ `�� 7��V�� /+��$�� !� ��/��!��/�� $ �� $��$ �� J��?�� \;��_�� $�� \�� _�{��"��' �� #�� $ � �� $�� lluiten contra el drac, els Barrufets, els tres porquets.../{��?��$��$��#��/3�� W��J��W��\;��_�3��m’invento, lluiten contra el drac o contra qui sigui. L’Albert té ��?��{ �� #V��! � ��3��!�� W� ��'�� `�'? V� �� {�� *��$ ��$ ��?��!��$�� # ��!��persona i sàpiga sobreviure.

OCI I ENTRETENIMENTHi està d’acord el marit de la Conchi, el Juan Manuel Moran-

��$��'�� `�7$�� V�� '$�� un matí amb el marrec: “és una bona experiència. Jo hi venia de petit amb els pares. És un esdeveniment amb un compo-nent d’oci i d’entreteniment. Forma part de la tradició”.

Tradicionals són també alguns dels barrets que ven l’Anto-nio Gimeno, com les gorres camperoles o andaluses. “Ara les que estan molt de moda, i no em preguntis per què, són les gorres russes”, �'��$ �� 5�� `�7$�� ? V� �� $�� J� �� Tortugues Ninja i Bola de Drac: “tinc un remolc de caseta de ��#�_��&� ��&��#��

L’Alberto Ulldemolins és veí de parada de l’Antonio, i sobre-�� w��V��"��5��3 ��" servir és “la més vella. A casa no hi trobaràs cap. Sí, sí, és un a casa del ferrer, ganivet fuller”.

/{��?� ��V�� $��W��/��!�� / ��

/w�#��7!� "�w��7��$��" ��*�� $��{�-jol que ha robat no sé quant...

�� $ �� #�*`�-"��¡��W��$�� {��5 �� w�{� ��w�"��$��per l’impetuós himne del seu equip: “té una força semblant al You’ll never walk alone del Liverpool”. Repassem noms com ��!��; ��¢�� ^�� V�� ! �� $�� $ ��5$J�@� ¢� ��' �� “gran”. w��!$ �� V�� $��$J��$-tor general esportiu d’un club que “ven molt i renova el grup cada any”.3 ��5 � �#�� V��}£��$�� * �5�� !��w�� Y��

“UNA MICA EXPEDITIU”`� � �� *�� {��5 �� w�{� ��*`�"��

�V �� "�� *��=� �� $�� ~¤�£�~¤�¥�campió de l’única Lliga de la història del 2

6

VIU

EL P

RAT

La Conchi, l’Albert i el Juan Manuel.

D� �� !�� }¦N

$��#�3*`�"��'��$ �� ^� �`�= �� +�un central “una mica expeditiu, però en aquella època tothom era molt agres-siu”, just abans de fer-li una foto amb �� $�� 8{��&|�� #��

CORS PERSONALITZATSAmb el Tito Camacho viatgem a la seva

��$��$� O“vaig fer teatre al carrer, que és un escenari que et fa perdre ràpid la vergonya. Saps que tens un públic espontani i molt divers. Van ser molt bon temps. Tindria uns 18 o 20 anys”. `� ��$ "��!��O$� ��$��'��$�� = �� # �� “in-falibles per als qui estiguin enamorats. També es venen bé els noms sols. O les papallones de diferents colors”. Reco-��' �� " �5� "�� !�� V� ��"�-rents i complicades, però que no li sortia a compte: “si t’hi estàs una hora i no t’ho recompensen prou...”

Coincidim amb el Josep Maria fent �*��= � �� !�� *� �� Oagafa un tros de pa i el mulla en un ou Pota Blava, mentre confessa que ha vin-gut a tastar les tapes que tenia pendents del Quinto Tapa. “M’encanta que esti-guin totes en el mateix espai. Així no camino tant i puc emportar-me a casa ��#�~ ��<�#

w� ^�� V� �� #�� $��-pulsiu a qui no li agraden els pessebres, malgrat que de petit hi participés en el " �� w� � �� *�� $�� *��-questra: “feia de fusta el pont, el riu, �&��###�;� �� -res o les petites casetes que hi havia a la muntanya, que també feia ell”.w�^�-sep Maria es dedicava als petits apunts: “en un paper blau que simbolitzava el cel hi posava taques que representa-ven la lluna i les estrelles. La de Nadal també la compràvem”.

LES DRECERES` �*�� *w�� J�

ha un grup d’informadors, espectadors d’escenes molt curioses. Hi ha qui és tan �$�� $��V�$ � ��fer-se un forat entre una planta i una pantalla de televisió. Quan un company

del Miguel Mejías mou la planta, els es-pontanis passen directament per sota de la televisió. “Aquí vivim moltes situ-acions així. Ens demanen adhesius del Pota Blava, calendaris, pòsters... De tot. La nostra feina és muntar la carpa, les tanques, els bancs, portar el mate-rial necessari...”

w��$ �V��*¨��'<��©��=��$��$�*�� w�� 'Llobregat: “no, no. Jo no sóc el cap de ningú. M’encarrego de la coordinació, però en sóc un més”. Tant ell com la resta de l’equip han de ser hàbils i àgils per solucionar qualsevol imprevist, i con-$��$��'��J�� les diferents activitats de les entitats.

LA CARA DEL CLIENT` �* �� '�� ¡ � � � ��

� � {�� !� ;��= �� #�� *�� -listes del concurs a la millor proposta gastronòmica: “està molt bo [el cupca-ke de Pota Blava de Tapeart], però la que més m’ha agradat és la de Chez Longue [el Pota Blava rostit amb arròs embolicat amb alga nori, amb salsa romesco]”. És la seva favorita “per la manera de presentar-la i elaborar-la. És com un sushi”.Y $�� # -�� $�� #~¥��?��V��}ª �5��'��$��J�� J ��' �per salut: “veure la cara de satisfet del client no té preu”. � 2

8

VIU

EL P

RAT

culturasocietat

w�� $J��

D�� !�� }�N

L’Alfonso Gijón.

ABSOLUTAMENT DELICIÓS

ACABATS DE FER, CRUIXENTS I DELICIOSOSMONTADITOS100 VARIETATS DES DE1€

Rambla Just Oliveras, 2508901 L'Hospitalet de Llobregat

www.100montaditos.com

Menus en ItalianoSpeisekarten in DeutschDes Menus en FrançaisM�� Menus in English

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta (El Prat de Llobregat) Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

cnl

El Prat participa a la campanya I tu, jugues en català?

La Generalitat de Catalunya, per mitjà del Consorci per a la Normalització Lingüística

(CPNL), ha impulsat, per segon any consecutiu, la campanya "I tu, jugues en català?" per fer visibles els jocs i les joguines en català i fomentar-ne el consum.

Aquest és el segon any consecutiu que s’ha portat a terme aquesta cam-panya al Prat. I tu jugues en català? pre-�V�� $��'�� «�"�� $��$� �de jocs i joguines en català que hi ha al mercat i els establiments on es poden adquirir. Tot i que és una campanya que �V��'�� 7�� -� ��$��"�� * �5��jocs i de joguines en català, en podem comprar tot l’any.

`� �� ̀ �7$�� *�� $�� *J� � $��%��$ �l’objecte reclam de la campanya: una $ �' ��#��$ � �#�� # �� !� �� $ �� 5 D �� $ �' � �#V �*J ��!�� -radors o dins els comerços que hi par-��$�� $�� N� ^�� #� $ �' J�J �� 5 �#��noms de totes les botigues de joguines ��J�$��%� #�� ! ��

` �V�� tríptics informatius a diversos punts de � $�� $��«`�� $��$7��$��$�� "�� -$�W ��#V� ��" �7�� *J�� d’escriure la carta als Reis pensessin a demanar joguines en català.

w�� @�#��$�Dwww.cpnl.cat/jocsN �«J� �� $�� «�"�� de jocs i joguines en català per tipologia de joc i grups d’edat, la llista de tots els �� #�� «J� J � �J�� $�� per ciutat a tot Catalunya i la llista de fa-bricants de joguines en català. 3

0

VIU

EL P

RAT

ADREÇA

El Ninot �� }£

Servei Secretaria �� }¬

Papereria i Joguines Aycart `�� Y��!�� ~¬¥

Papereria i Joguines Pla ��; ��3��¤��$ �ª

Papereria i Joguines Pla II �� £¤

Papereria Victòria �� ~}

Papereria Alonso �� }

Papereria Dandi ��*`��£��$ �}

Juguettos ��; ��3��¤�~ª

Juguettos `�� Y��!�� £�

��

��

`�� $ �� 5 V�� #��= ��$ ��$ ��$��$��$� �� $� ��$ � ��$ � �V��$ �7��$W��

`�{� ��«J � �J�� $ �� 5 �� #��!��O

A la segona edició de Viu El Prat de 2015 farem un passeig encantador per la Cerdanya amb propostes gastronòmiques i d’oci per a tot tipus de gustos i edats. Tornarem al Teatre Modern per conèixer una altra de les iniciatives de la temporada que acaba d’encetar.

Descobrirem els secrets millor guardats del Quinto Tapa de l’Hospitalet. No hi faltaran les habituals seccions del Sabies que..., amb un altre personatge singular com a protagonista, i la Ruta Gastronòmica. I, per últim, un reportatge sorpresa.

Documents

Viu El Prat - edició gener 2015