NÚM. 86· MAIG ‘15 viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

ENTREVISTES ALS CANDIDATS A L'ALCALDIA - UN SOMRIURE PERFECTE A LA CLÍNICA DRA. CASAUS - LA GENEROSITAT DE MOSSÈN CINTO VERDAGUER, AL SABIES QUE...

Una tarda al... MicroEscena del Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa

VISITA EL MUSEU AGBAR A LA NIT DELS MUSEUS

ÍNDEX

6.Una tarda al...MICROESCENA DEL CENTRE CÍVIC SANT JORDI-RIBERA BAIXA

Els dies 30 i 31 de maig teniu una cita amb la fantasia en el Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa. Quatre obres de 15 minuts i una d’introducció conformen la tercera proposta consecutiva del MicroEscena. Hem parlat amb alguns dels seus protagonistes. És la portada del mes de Viu El Prat.

edito

rial

Ara fa un parell d’anys, en les setmanes prèvies a uns comi-cis, vaig escriure un editorial

on transmetia de manera més o menys clara, tot són opinions, un argument polític que forma part del meu idea-ri. Un membre d’un partit amb qui ens uneixen moltes coses però ens sepa-ren gairebé totes, em va trucar per queixar-se. Inicialment em vaig enfa-dar bastant. “Som independents, som privats...” i no sé què més li vaig dir. ���������������� �����������������enllà, li vaig tornar la trucada per ma-nifestar-li que tenia raó. I així ho creia i ho crec, perquè les revistes d’aquest grup no han de ser un espai on un dels seus editors exposi opinions, sinó un reducte en què tots els qui compartim l’objectiu de fer ciutat, de defensar la perifèria, hi puguem dir la nostra.

Compte, que no et confonguin les meues paraules, perquè no mostrar opinions polítiques no vol dir que no haguem de denunciar les veritats i les injustícies universals que es cometen dia a dia al nostre voltant i que ens afecten a tots. Vam néixer per pro-testar, i seguirem protestant mentre mantinguem la il·lusió per fer-ho.

I en aquest terreny no ens ha anat bé. Ens al contrari, ens ha anat molt malament. Vam néixer el 2005 quan lligàvem els gossos amb llonganisses, el metre quadrat a l’àrea metropolita-na es venia a 6500 euros, ara no arri-ba als 1500, i banquers i constructors eren els prohomes d’Estat, els models a seguir en qui tothom s’emmirallava.

Els companys de professió reien de nosaltres quan els explicàvem que tin-dríem una periodicitat mensual i que així no dependríem de la publicitat de les immobiliàries i l’automoció, sectors econòmics que venien a tal velocitat els seus productes que necessitaven revistes setmanals per poder canviar els anuncis ràpid, ràpid, ràpid.

Ara la majoria d’aquells prohomes d’Estat estan imputats, a la presó alguns, i d’altres segueixen robant, mentre que tots aquells companys que reien de nosaltres van haver de tancar. Lluny de fer-nos feliços aquesta situ-ació, 10 anys després puc assegurar que tots els qui tenim un petit espai per protestar, tan modest com és el Viu en el nostre cas, hem fracassat en el propòsit que perseguíem, perquè el món és un lloc bastant pitjor que fa

10 anterce

elecc

deu anys. Més corrupte, més salvatge, més ferotge i més intolerant, i el nos-tre entorn no n’és una excepció.

Els prohomes d’Estat d’ahir són ridi-culitzats i perseguits avui, però n’hem creat d’altres, mentre hem permès que les desigualtats es multipliquin expo-nencialment sense parar. Els rics cada cop són molt més rics, mentre que els pobres cada vegada són molt més pobres. La principal fortuna del país, l’Amancio Ortega, “treballador d’orí-gens humils”, gastant un milió d’eu-ros al dia, necessitaria 270 anys per quedar-se sense diners. I ni tan sols així podria, perquè amb un interès ri-dícul, del 3 o 4%, encara gaudiria d’al-gunes dècades més per malgastar. En ������ �������������������������������dament gràcies a la connivència amb quin règim va fer els primers euros;

s’omet també que en l’actualitat co-titza a Suïssa i fabrica a Bangladesh; s’omet també en quina situació té els treballadors i amb quin tipus de con-tracte, i s’omet, també, que gràcies a totes les favorables legislacions redac-tades per a gent com ell, a dia d’avui paga menys impostos que la seva se-cretària. Però l’admirem, l’estudiem, el vanagloriem.

��� ���� ���� ���� ���������� ���������a mi “que no hi ha diners”, que demà mateix no es pot iniciar un immens pla Marshall que recorri tota la Península i que aturi tots i cadascun dels desno-naments que a diari fomenten la ràbia dels qui només cullen misèria, és di-rectament un pocavergonya.

��� ���!� ������ ���� �������������que no ens ha anat bé. Que el Viu que ara tens a la mà va néixer amb un ob-jectiu que no ha aconseguit. No obs-tant, a diferència de milers i milers de companys, de treballadors, d’amics, de familiars, els prohomes d’Estat i els corruptes a nosaltres encara no ens han robat la il·lusió, i la mantenim in-deleble.

I amb aquesta renovada il·lusió afrontem uns comicis municipals apassionants, on els que ja hi eren premen l’accelerador, competint amb formacions i idees diferents que volen fer-se un lloc. Esperem ser un digne instrument perquè tots els qui tin-gueu alguna cosa a dir, ho pugueu fer de la millora manera possible i molt ben representats.

Molta sort a tots.

anys, ceres cions

VIU EL PRATRevista gratuïta de societat i culturaNÚMERO 86, MAIG DE 2015redaccio@elginjoledicions.comTel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: T. DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSADipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALETB-63785034

La redacció de Viu El Prat no coin-cideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

6

VIU

EL

PRAT

Text i fotos TONI DELGADO

“������������ �� �����������-������������� ��� ������� ����������������������-

����� ���� ���� ��� ������ �� !��"��������#�����#$%� �&���'���()������-*+����"����������������� ��� ���%�"��� ��� ��� �� �� �,� ���� �����������������%����.�/"����� �������0��� ��,������������ ����������"���� ����,���+� #�� ��� 1����� ��� ��� 23� �������+� ��� ��������%� ��4� �5�� ���� ������� /��6� ��� ������1������������5����������7�����������������4��� �����+��

Tampoc hi haurà guia convencional. El conillet, entre el d’Alícia en el País de les Meravelles i Donnie Darko, és “sinistre �� ��� ������ "��� ��� ��7���*���� ��6�����������������������(���+�El re-corregut, concentrat en la planta de dalt del centre cívic, no serà lineal: / �����������������0��0+�������� �5�8��"�����7�������������"��������������� ���������������������+��A més, hi haurà una obra que funcionarà com a introducció, serà més audiovisual i comptarà amb actors d’altres companyies que aquest any no han pogut participar-hi: /0���*���- ��� "�!� 8�� ��� �� ������ �� 1�� ��-��� ����������������� �����5������� �����+�&���������! ������� �-1����+�������1������������4��� +��������� ������77����5�"�����������������������������"��������%��������������+��

���#9:������;<�9�;2�=����9>El recorregut del MicroEscena esta-

rà ambientat amb una barreja entre Alícia en el País de les Meravelles o Alícia més enllà del mirall. La cita és els dies 30 i 31 de maig, amb quatre passis [els grups han de ser de 15 persones com a màxim] cada dia, i les invitacions es poden recollir al centre cívic del 25 al 28 i els mateixos dies de

representació. /?�������� � �"������ ������������

��������� intervé l’Isaac Patón, de la Cia. Prat a clown. Escoltant Celesta, l’últim treball de Maria Coma —“una �� � ������5�+� @� �*� �� ������� ������� �� ��� %� ���� � �� ���� ������� �F���������7�����"�����,�-%�H�� i pensant sobre la vida i la mort, se li va ocórrer l’obra Buscando

a Julen. Pretén�/�������� �� la mort: /��� ����� "�!� 0�� 0� ����8�+� :��� ���"�����7�����5������ �� ����+����� ��� ��������������������������������� ����� �������+� ���� %��7� 0������+���7����K���P�+�

����QU�=��&��W):&� El Julen és un nen del món dels

morts. S’hi sent en

�� ��� ��� la fantasia ���8�8��������������������

La Judit, l'Isaac, la Leticia, el Borja, el David, l'Aitor, la Montse i el Toni. Foto: T. DELGADO.

una tarda al...

(passa a la pàgina 8)

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 d’agost

onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit

la seva zona de confort i té por a néixer, / ����������������+ No sé sap com, però arriba al món dels vius i el Senyor Z,� /������� �� �����6�� � �� "��� ����������������%����� .�/K��������P���������� ������"���%���1�����������������"����������������'�����+��

Per a l’Isaac Patón el MicroEscena té un /�� ������� ��� perquè repta a les companyies i als artistes a què hi hagi un ���������� ��������/������8�"����������������%�+��

���#WUZ�&&9WU�)9�Gran Hermano Disney és una obra d’ETC, que ha barrejat

la personalitat d’alguns concursants de Gran Hermano amb icones de Disney. /�����8��8�����#�����>��� explica l’Aitor Castro. /9�)����������������amplia el David Fernández. Tot passa al confessionari, on els concursants van explicant “les ��%��� ��7������ al Súper, interpretat per l’Aitor: /��� #�����>�� ��� � ��� ��[�� \��]�[��� ��� � ������ ��6� ����������1���^”

/�� ����� continua l’Aitor”, /��� 8�� "��� ��7��� Gran Her-mano.�:8���������!� �����������"��������������������7���+�=����,�8������%���1�� �+�@�������"������������ �������������� �*��8�+��

—Quin és el teu personatge favorit de Disney? —li pregunto al David. —Mai no ho havia pensat... Diria que el llop ferotge —respon. —De fet, és ell! —intervé l’Aitor. —Sí, jo sóc el llop [riem] —confessa el David. —Van ser dures les negociacions perquè ho fossis?—M’ho van donar ràpid [riem]. És un llop molt nord-americà i, a diferència de Johnny Depp a Into the Woods, no canta, sinó que udola. —Després hi ha un personatge més boig, que és el barreter boig —intervé l’Aitor. Crec que és el millor. Sens, dubte és qui més joc donarà i qui farà riure més la gent. —Va a la seva —diu el David. —I ningú el nomina —segueix l’Aitor. —Però es riuen d’ell... —continua el David.

Si el barreter boig acaba guanyant, s’ho haurà merescut, però no puc avançar-vos res més. Només trametre-us la invi-tació de l’Aitor: /0������ 1��������� ����+�_����������7���0�������%�������"���������"�����0�������������8������������%������"����������������+���������8���8��������������������������� ��+�����8��%���+

I ha fet que el David Fernández se senti un altre. Va entrar a ETC perquè li costava relacionar-se amb la gent.

—I ara parles més, estàs més solt, no? Segur que tens la sen-sació de pesar menys —li dic. —Pesa menys, pesa menys! [Riem] —explica l’Aitor. —Ostres, si era un comentari metafòric! —els dic.

La Leticia Aparicio és la representant de la companyia Pros-cenio, que al MicroEscena presenta

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda al...

L'Isaac Patón. Foto: T. DELGADO.

8

VI

U EL

PRA

T

L'Aitor i el David. Foto: T. DELGADO. (passa a la pàgina 10)

Lluís Tejedor lluistejedor.cat #tagradaelprat

Princesas. /&���������0��%�����������-�������������� ���������"������������������$� ����������������"���%�����1��8�����[�������"����������- ����+��������������������� ��������+�El mètode és contun-dent:�/������ ������������������������ ������ �������,��`<� ���������"�����7�� ��7���+�L’autora i directora és la Jone Arteagoitia: /���7���������������7���� �����[������ �+�

UN PUNT EN COMÚLes cinc princeses-bruixes tenen un punt comú:�/�5�������

*�������������������� ��������������������$� �����-"�!�������%�+�U��8�� ���Z���������&0� [����� � ����� ��������+� A Blancaneus� /��0�� ��� �������d la Ven-tafocs espera que el príncep la descobreixi...; la Sireneta i Rapunzel tampoc són gaire independents; això sí, no n’hi ha cap més depenent que l’Alícia, la drogoaddicta del grup, un clar homenatge a Alícia en el País de les Meravelles, de Tim Burton.

Està una mica ambientada en cabaret. Princesas és una bona excusa per escoltar himnes bascos d’akelarre i la txala-parta, instrument de percussió tradicional del País Basc.

=�&g9Z)�)�

El jove rei ho és per apropar-se a un personatge�/��1$ ���������*�1� ���W� �\�����+ Ho diu el Toni Lara, el director de l’adaptació que la companyia Performart ha fet del conte de l’escriptor irlandès. /\�����������*������ ���� ��h�� �+�?�� ��� ����� ����� ��� ������ �� ��%� ���7��+ I n’aporta tots els ets i uts: mor als 46 anys, tres anys abans l’havien � ����������������������������� ����������� ����������������a divorciar mai /�� %� ���� �j���� ��� ��� %7������ als carrers de París.

���#k&:9>En Toni Lara està convençut de que El jove rei /8��������

���7�� +���W� �\��������7�%�����������*��� ������%����m� ������������+�������������������������� ��������� �artista italià i es fuga amb ell. El rei ordena els seus súbdits que els trobin i, com a càstig, els maten. /�����������%����� ������� ������������,���continua: /��6�"������������������������������ ����*�"����������0�����0���������7��������%���7+���*$�"������������������������"�����������������+�

��&��)9��)&��9Up:&���� ������ ����� �� ��� � ����� ���� ����"� #�� �$���� ������

d’obra i viu els seus primers minuts d’assaig. /��%�����8��"���"�����1�������������%�������������8������+�����4��� �%����8�������� ����������7�����������������+�����������8��7�����8���*$+����������������������������1������8��1���������%���� �"�&�����*�������������������-panya Montse Viñals, que participa en la seva primera obra: /��� ������������7����*���8�������������*�����+����������������%���"�������!��+��§

cultura

(ve de la pàgina 8)

una tarda al...

La Leticia. Foto: T. DELGADO.

10

VI

U EL

PRA

T

El Toni, la Judit i la Montse. Foto: T. DELGADO.

La generositat de Mossèn Cinto Verdaguer

Text TONI DELGADO

“Dels romànics altars no en que-da rastre. / Del claustre bizantí no en queda res: / caigueren

les imatges d’alabastre / i s’apaga sa llàntia com un astre / que en Canigó no s'encendrà mai més”. Així comença el famós poema Canigó, de Jacint Verda-guer (Folgueroles, Osona, 1845 - Vallvi-drera, Barcelona, 1902), més conegut ������+���/ �7� ���<��������"�= ����-ra cabdal de l’època. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris de la història de Catalunya.

Jacint Verdaguer s’havia guanyat el reconeixement i l’estima de la gent grà-cies a la seva trajectòria poètica, i a la seva generositat. El 1865 va obtenir dos premis en els Jocs Florals de Barcelona. Cinc anys després fou ordenat sacerdot i destinat a Vinyoles d’Orís com a vicari. Allà va començar a redactar L’Atlàntida, el seu primer poeta èpic que el va co-�� >������������������������@�����-plet de la Renaixença.

Més tard, Jacint Verdaguer fou cape-llà durant dos anys del vaixell Gipuzkoa. Havia seguit el consell dels metges, que li havien diagnosticat una anèmia cerebral incurable. L’Emigrant forma part d’aquest període. Verdaguer es va recuperar i es va instal·lar a Barcelona, al palau del Marquès de Comillas, Anto-ni López. Allà no li van faltar les como-ditats a Mossèn Cinto Verdaguer, que era l’encarregat de les donacions del marquès per als pobres de la ciutat. Era almoiner, però sense deixar de créixer com a poeta. D’aquesta etapa daten Idil·lis i Cants Místics, Oda a Barcelona o Canigó. El 1877 va guanyar el premi de la Diputació de Barcelona als Jocs Flo-rals amb L’Atlàntida.

Un viatge a Terra Santa li canvia la vida i s’inicia en l’exorcisme, que prac-tica tant a la Casa de l’Oració com a la casa del marquès. S’obsessiona tant a ajudar els altres que el palau s’omple de necessitats i d’espavilats i va anar acu-mulant deutes amb el marquès, que va estar d’acord amb l’ocurrència de Josep Morgades, bisbe de Vic, de reclamar-lo a la seva diòcesi, al santuari de La Gleva.

Però Mossèn Cinto Verdaguer no va trigar gaire en marxar. Va ser suspès per l’autoritat religiosa durant tres anys. Un

temps en què va perpetrar En defensa pròpia, una sèrie d’articles. L’arquebisbe i els Pares Agustins de Madrid van fer que li fossin restituïdes les facultats eclesiàstiques el 1898. Els últims anys de la seva vida els va passar dèbil i obli-dat, però sense deixar d’ampliar la seva producció poètica, amb Eucarístiques, Flors de Maria o A cel. Va morir el 1902 després d’una fallida cardíaca, ja malalt de tuberculosi. En el seu enterrament es �� ���������� ����WXX"XXX��Y����������seva Oda a Barcelona, i encara va haver-hi gent que se’n va quedar sense. §

sabies que... sabies que...

Text i fotos TONI DELGADO

“Crec que les escultures en l’espai públic són per to-car, i vam encarregar El nen i la sargantana perquè els nens petits poguessin gaudir-la. I els encanta. És

una icona del tipus de ciutat de convivència que pretenem fer”, explica el Lluís Tejedor (Cifuentes, Guadalajara, 1952), alcalde del Prat des de 1982. El 24 de maig serà l’últim cop que es presenti com a candidat d’ICV-EUiA-EPM).

Li demano que triï tres imatges personals a la Plaça de la Vil·la. La primera és “el primer cop que vaig ser escollit alcal-de”; la segona, l’última festa major, “perquè vam aconseguir un clímax d’identitat i d’orgull de ciutat en el pregó i l’audi-ovisual”; i la tercera, qualsevol Sant Jordi, “amb l’ocupació popular i festiva de la plaça”.

La lectura és una de les grans passions del Lluís Tejedor. Li permet “viure altres experiències, desconnectar i aprendre. No, no m’he plantejat mai fer un llibre de memòries”. Durant l’any li agrada la novel·la negra —ara està llegint el primer llibre de la trilogia de Dolores Redondo—, i a l’estiu n’amplia el catà-leg: assaig, poesia, història... Ja en té uns quants de reservats: una novel·la d’Almudena Grandes, l’últim d’Owen Jones i de Julián Marías, i un altre sobre Ovidi Montllor. —Com ha evolucionat el Lluís Tejedor des que és alcalde?La Catalunya de 1982 tenia bastant poc a veure amb la d’ara. El Lluís Tejedor dedicava moltes hores a la política, però s’ha-via de guanyar la vida treballant i estava acabant els estudis. Ara tinc 33 anys més i he fet un recorregut vital i professional. És un autèntic honor haver pogut fer-lo.

—Quin ha de ser el paper d’un alcalde? El més important és assumir que ets el primer servidor públic. Has d’estimar la teva ciutat i la seva gent. A partir d’aquí tens més o menys qualitats, millor o pitjor equip, més o menys pressupost...

H�������� ������`�0���+�Mentalment ha de ser així. Fa un moment m’he trobat amb una parella que conec des de fa molt temps i m’han dit ara entres o surts? Encara hi ha molta gent que no sap si l’alcalde té un ho-rari, si fa jornada intensiva... Hi ha molts que viuen amb gran distància els afers de la política. També n’hi ha que et diuen ostres, no pares mai, et veig a tot arreu. Si ets alcalde, no tens horaris. Són set dies cada setmana i en l’horari que calgui.

—Abans d’anunciar que aquesta serà l’última vegada que si-guis candidat a l’alcaldia, havies pensat en deixar-ho córrer? Mai.

—Sempre t’has presentat perquè veies la resposta a les ur-nes i a la cara de la gent? La resposta l’has donat tu mateix. La gent et respon amb de-mocràcia cada quatre anys i en el dia a dia.

—Em sorprèn que tinguis molt clar que no et presentaràs a ������7�����+������� 1��������7�����?�� ������������ ��des de feia temps? Ja acumulo nou legislatures. Crec que ja he treballat molt per la ciutat i encara estic disposat, si el poble ho vol, a fer-ho quatre anys més. Malgrat que sóc més savi que el 1982, el cos ja no és el mateix i la capacitat de treball, tampoc. A més, ho havia acordat amb la família.

—T’havien dit Lluís, cal deixar-ho algun dia...? No. Em deien Lluís, fes el que vulguis.

—No ha sorgit aquest tema mai?Sempre m’han ajudat i donat suport. Un alcalde no estarà nou legislatures amb la mateixa família [riem]

Lluís Tejedor: “El model de ciutat

�����������������������8�� �0�����

14

VIU

EL

PRAT

eleccions municipals 2015

El Lluís Tejedor, amb El nen i la sargantana. Foto: TD.

(passa a la pàgina 16)

sense una comunió important d’interessos, suport moral i polític. —En determinats cercles s’assegurava que el número dos de la llista i el teu relleu seria Sergi Alegre, i la dos és Alba Bou. Els diria que juguin a la grossa. Potser tindran més sort. Serà Iniciativa qui decideixi el proper candidat amb unes primàries...

—Si guanyessis, aquesta legislatura serviria també per pre-parar el terreny a aquest relleu... Iniciativa ja sap que d’aquí quatre anys Lluís Tejedor no es tor-narà a presentar. El relleu s’ha de fer bé. No serà fàcil.

—Quin tarannà hauria de tenir aquest relleu? Un candidat o candidata que em pugui substituir amb garan-ties, que estigui preparat i tingui l’oportunitat de fer un apre-nentatge com el que vaig fer jo. Cadascú té el seu tarannà i manera de treballar diferent, però l’important és que sigui un bon alcalde.

—En aquests 33 anys com a alcalde, quina ha estat la teva gran satisfacció? Quines coses no has pogut fer? Quan vaig arribar a l’alcaldia El Prat era una ciutat dormitori sense equipaments, serveis i espais públics ni drets de ciuta-dania. Tenia un cert complex respecte a Barcelona. Del que em sento més satisfet és de l’orgull que hi ha de ciutat general. El Prat és ara una ciutat amb una identitat construïda i orgu-llosa, amb una personalitat molt forta. No tinc cap frustració. L’atur és més una preocupació, perquè no està en mans de l’Ajuntament poder solucionar-ho. Amb els nostres recursos i competències fem el que podem.

—O sigui que al llarg de cada legislatura has anat complint tots els teus grans objectius?Sí. És cert que hem de millorar com a comunitat. És una ciutat de gent treballadora en un mar de crisi. Els equipaments cultu-rals o els socials estan fets. Tot està ordenat i la gent ho sap. El ������������������*������� ��� �����@�������� �"�

—Hi ha qui creu que no hi ha prou oci al Prat. No hi ha cap ciutat del nostre entorn que tingui resolt aquest tema. Només està controlat a les ciutats turístiques durant l’estiu. No es pot respondre ni es resoldrà.

—Per què no es pot resoldre?Què és l’oci? Anar a prendre copes...? És oci per als pares? ��������\

—Poden ser discoteques, però també una bolera. Veig insatisfacció general de l’oci quan parlo amb companys de les ciutats de l’entorn. Els pubs, les discoteques i les boleres les posen operadors privats. Si compleixen les normes, endavant.

—Promoure aquests negocis seria una forma més de turisme. L’Ajuntament no hi té gens d’interès. El Prat és una ciutat tre-

balladora en què la gent vol tranquil·litat quan se’n va a dormir. Per sortir pots agafar el cotxe, el taxi... La situació no és la mateixa per al nano de 15, que no té carnet, que al de 25. És complex. Nosaltres no en sabem més i tampoc volem el model de Lloret o Salou.

—Parla’ns de les polítiques socials i de com combatre l’atur. La prioritat de la ciutat és fer front a les conseqüències més negatives de la crisi. L’Ajuntament ha de fer tot el possible per l’atenció a les persones, fer servir el seu catàleg de serveis socials i promoure estímuls de creació d’ocupació. L’atur té una dimensió estratosfèrica. Podem crear cente-nars de llocs de treball, però el problema és de milers de pratencs.

—Com has viscut els últims mesos amb la imputació en el Cas Mercuri, per les dietes de Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i l’arxivament del cas?Primer amb preocupació, perquè sempre he actuat amb trans-���/ �������� �������"�^�� ��� ������������_����`������/���junta territorial ha dit que la instrucció no tenia fonament jurí-dic i n’ha tancat el desenvolupament. Com la resta d’alcaldes, no tenia res a amagar. No és una experiència grata.

—Una cosa és que un tingui la consciència tranquil·la i l’altra que hi hagi gent que dubti de tu. Cadascú sabrà què creu o no. Si a un l’agafen amb un sobre com al Bárcenas, no sé com ho viurà, però nosaltres teníem una retribució aprovada en els òrgans. [El tràngol] ha estat molt dolorós. § 1

6

VIU

EL

PRAT

culturaeleccions municipals 2015

(ve de la pàgina 14)

El candidat a l'alcaldia per ICV-EUiA-EPM llegint. Foto: TD.

La cita serà el proper dissabte 23 de maig a partir de les 11 al Fondo d’en Peixo, en un esdeveniment que vol enaltir les excel·lències del producte artesà

en distints àmbits i amb la cervesa i la gastronomia com a eixos.

La cervesa artesana està de moda, i beneïda moda, ja que és un producte que, a més de transmetre molta qualitat, ge-nera economia productiva per al territori que la desenvolupa. Parlem amb en Joan, de BrewPrat, organitzadors d’aquest cer-tamen.

LES PARAULES D’EN JOANBrewPrat neix de la sinèrgia entre la passió per la bona cer-

vesa i la idea del fes-t’ho tu mateixa (DIY o do it yourself). Perquè creiem en les coses ben fetes i sense intermediaris, amb productes 100x100 naturals i de primera mà amb els elaboradors. Creiem en la gent, i pensem que l’autogestió i la col·laboració entre iguals s’acosta més als nostres ideals. En un món on el més important són els diners, no la qualitat, sinó la quantitat.

La artesania, companya inseparable de l’ésser humà des dels principis, ha sabut adaptar les tècniques clàssiques a cada una de les exigències de la societat, per això defensem la idea d’un mercat on els artesans del poble poder mostrar els seus dis-senys, molts d’ells amb materials reciclat o reutilitzats.

Aquest any hem incorporat un sopar maridatge el dia abans, com a presentació de les jornades, per a persones que vul-

guin aprofundir més en el terreny dels sabors de les maltes i els llúpols. Cerveses roses a per peixos i formatges, cerveses torrades per a guisats i fumats, i cerveses negres maridades amb xocolata, un petit caprici per a qui s’ho vulgui permetre, a mans d’en Virgil del restaurant Rustic, reconegut cuiner del ����������������������������������������������� {��������"

|���� ������������������� Y�����������������������������}dreu trobar Fo-od-Trucks amb diversitat de menjars per em-portar: pizzes en forn de llenya, frankfurts ecolò-�������� ��������� �carro de gelats!

També hi hau-ran activitats per la canalla i músi-ca durant tot el dia.

Una cita inelu-dible explicada pel seu organit-zador.

Què més vo-lem? §

Fira Artesana de la Cervesa i l’artesania

17

VIU

EL

PRAT

societat

Text i fotos TONI DELGADO

La platja guarda molts secrets de la seva infància. “En tinc molts bons records de les excursions tipus Tom Sawyer. Aquells camins eren molt feréstecs.

Estava tot molt deixat”, recorda l’Antonio Gallego (Barcelo-na, 1975). Allà construïen cases als arbres i “fèiem el xim-ple, allò que vèiem a pel·lícules com Els Goonies”. Ara, com a candidat del PPC a l’alcaldia, té una visió més panoràmica de la platja: “és el pulmó del Prat, l’espai a desenvolupar en el proper mandat. El que permeti dotar la ciutat d’espais d’oci que no té, fomentar l’esport a l’aire lliure...”

L’Antoni Gallego col·labora amb l’associació És Per Tu, que es dedica “a l’acollida de nens de Txernòbil”. Ell i la seva pa-rella tenen acollida la Yana, que viu “en un entorn terrible-ment pobre en aquesta zona que encara pateix els efectes de la radioactivitat”. La Yana ve tres mesos l’any, dos a l’estiu i un al Nadal, i junts fan esport a l’aire lliure, bici, piscina... La Yana “és guapíssima, molt simpàtica i súper cabra, com jo. És incansable. En molt poc temps va aprendre espanyol, i s’ha integrat molt bé amb nosaltres”.

—A la política li falta autocrítica?Quan hem comès errors, els hem reconegut. A ningú li agrada apujar impostos i hem demanat perdó per haver-ho fet. Però la si-tuació que ens vam trobar era la que era. No podem fer-nos cada dia autocrítica. També hem fet coses bé i la societat i els mitjans les han de valorar. El 2011 ens vam trobar una desviació pressu-postària de 35.000 milions d’euros, la recaptació de l’Estat havia caigut en 70.000 milions, hi havia factures no reconegudes...

H=��"�������0����������������������%��������De qui és la culpa, de qui amagava les factures o de qui les vol pagar? Vam apujar els impostos en contra del nostre ADN polític. El centre-dreta sempre està per abaixar impostos. Aquells dies es parlava a tota hora d’homes de negre, de rescats, de corralitos...

—Però s’ha acabat parlant de targetes negres també. Això és una altra història que no té res a veure amb la gestió governamental. Hi ha una entitat bancària a Espanya que es diu Bankia i en el seu consell hi havia gent de tots partits i sindicats. Tenien presumptament unes targetes negres, i això està fatal, i treien diners d’una manera poc ordenada.

—Quin eufemisme. No sóc jutge. Fa unes hores n’han absolt a 14. Si no estan imputats, no els diré xoriços, però això no té res a veure amb les eleccions del Prat, Toni.

—El Prat no és una república bananera. El delinqüent s’ha de podrir a la garjola, però a l’innocent se l’ha de respectar. La justícia no la dicten els tertulians.

—Fins que no hi hagi un judici no podem valorar gairebé res. Sí, però amb respecte, educació i presumpció d’innocència.

—Com es pot parlar del Cas Bárcenas amb respecte?Ajustant-te a la informació que els jutges i les administracions competents van manifestant en els seus dictàmens. El PP està condemnat per corrupció? No. Que volen insultar? Que insultin.

—La majoria absoluta és bona?Ho és perquè permet la governabilitat i posa de manifest que hi ha un suport dels ciutadans cap a un projecte polític.

—Els vots validen la gestió del govern? Anem a veure. Quan guanyem per majoria absoluta és que el ciu-tadà és tonto, i quan perdem és que és llest. M’estàs dient això.

—No estic dient això...Si un projecte polític treu més d’un 50%, suposo que alguna cosa farà bé.

Antonio Gallego: “A mi ningú em diu que

vulgui la independència, i parlo amb tothom”

18

VIU

EL

PRAT

eleccions municipals 2015

L'Antonio Gallego, a la platja. Foto: TD.

(passa a la pàgina 20)

—Quines necessitats té el pratenc?Ocupació, més i millor comerç, més aparcament, oci, multicines, platja, esdeveniments a l’aire lliure... No hi ha cap discoteca.

—Què li diries a qui us consideri un partit xenòfob? Que és una gran estupidesa. Som favorables a que existeixi un control de la immigració perquè pensem que les persones que porten més temps residint en la nostra ciutat han de tenir més drets que els nouvinguts.

—Com controlarien el control?En l’accés a les prestacions públiques no bàsiques premiaria els anys d’empadronament a la ciutat. Qui acumuli, per exem-ple, 20 anys fent vida i comunitat al Prat ha de tenir prioritat quan necessita una ajuda social que qui acabi d’arribar, per-què aquest ni ha pagat impostos ni forma part de la comunitat.

—Home, això que no forma part de la comunitat...Si s’empadrona ja és de la comunitat?

—Ja ha començat a formar-ne part. Això és un planeta...Però quan vaig al Marroc o a Suècia, si acabo d’arribar no tinc els mateixos drets que un suec, encara que vivim al mateix planeta. H������0�$����������8��m�*�����+�Els recursos són limitats... No podem donar serveis socials a tot el món, a tota Àfrica, Orient Mitjà... S’han de posar límits. —L’últim baròmetre del CIS diu que la intenció de vot a PP i PSOE dels joves d’entre 18-34 ha baixat molt. Els diria que un país és difícil de governar i que no hi ha solu-cions fàcils a problemes difícils. Els venedors de regenerador capil·lar no són la solució. El regenerador capil·lar no existeix. Entre anar al metge i al curandero que et promet arreglar tots els problemes, prefereixo anar al metge, malgrat que a vega-des la medicina pugui ser amarga i pugui generar efectes se-cundaris. És la via més sensata. —La independència és una malaltia?És un projecte polític quimèric i utòpic que fractura la societat catalana i espanyola. Fixa’t en la participació del fals referèn-dum del 9-N. Vam votar 1.800.000 i 5.200.000 es van quedar a casa seva menjant crispetes. Vols anar a una societat en què 1.800.000 imposin a set el model? I a tota Espanya? A més, la independència generaria gravíssims desordres econòmics.

—Ni uns ni altres aporteu cap estudi concret. Et faig una entrevista especial per a això.

—Qui té raó? Per què tots els països d’Europa han apostat per la integració i no per la ruptura? Són tots beneïts? El percentatge que vol la independència no passa del 30%. Respecto a qui la vulgui, però demano que s’escolti al 70%. Hi ha una majoria de no independentistes. Si voleu, imposem la independència.

—Jo no vull imposar res.A mi ningú em diu que vulgui la independència, i parlo amb tothom.

—Descartes pactes al Prat?Amb ERC el descarto segur. Amb la resta podem arribar a pac-tar si només parlen del Prat.

—Quina ha estat de l’evolució del PP? &���������������_����������������� ������"�

—I l’amnistia. No es diu amnistia. Es diu declaració tributària especial.

—Vosaltres també heu fet servir el terme amnistia. Un lapsus no es pot comparar amb 70.000 milions de cops que ho ha dit l’esquerra. Rato és la prova que no hi ha amnistia.

—A vegades els lapsus són coses que retens i acaben sortint. Quan tothom et parla d’amnistia i amnistia, en un debat acalo-rat pot aparèixer així.

—Des que vas començar a participar a Nuevas Generaciones, ha canviat molt el partit? Segueix sent el PP de sempre.

—Aznar participarà en diferents mítings del partit. Quin pa-per creus que té ara mateix al PP? El partit hauria de rege-nerar la seva imatge?L’enterrem? Va crear 5 milions de llocs de treball en aquest país. Hi ha gent a qui ens preocupa crear ocupació i ell sap com fer-ho, i sempre aporta quelcom.

—Està en funcions d’economista?No. És el president d’honor del PP, i el millor president que ha tingut Espanya en la història democràtica. § 2

0

VIU

EL

PRAT

culturaeleccions municipals 2015

(ve de la pàgina 18)

El candidat a l'alcaldia pel PPC, amb la seva parella i la Yana. F.:CED.

Seguiu-nos al Facebook: Museu Agbar de les Aigües

Vine a celebrar laNit dels Museusal Museu Agbar de les Aigües Dissabte 16 de maig de 19.00 a 1.00 hActivitats gratuïtes

SARA CUBARSI

Concert a càrrecde la violinista

A les 20 h

Us hi esperem!

Ctra. de Sant Boi, 4-608940, Cornellà de Llobregatwww.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Durant tota la nitvisites exclusives al refugi antiaeri de la

Guerra Civil de la Central Cornellà

Text IVAN PUIG Fotos IVAN PUIG / CEDIDA

“Corro 100 quilòmetres al mes”, em comenta el candidat socialista a l’alcaldia del Prat, Juan Pedro Pérez. De fet, algun runner pratenc del meu entorn m’havia relatat aquest hobbie del Juan Pedro, i portava la bala a la recàmera per si el candidat es resistia a facilitar-me alguna imatge il·lustrativa. Una mica li costa, però si un jove que volta els 40 i que fa 100 quilòmetres al mes té aquests prejudicis, hauríem de revisar massa coses.

S’ofereix al català i parlem del recorrent tema de la climato-logia, en essència perquè l’un viuria a Oslo i l’altre a l’Havana. El de l’Havana sóc jo, no voldria fotre el Juan Pedro en un jardí convidant a cap associació d’idees estranya.

He xerrat mil vegades amb el Juan Pedro en àmbits diste-sos i esdeveniments de ciutat, però és la primera vegada que l’entrevisto i m’atrau el personatge per la seva discreció, ja que ha encapçalat un canvi generacional dins el PSC del Prat que ha

jubilat la vella guàrdia. M’explica que ha estat un procés natural. El cert és que, tant si ha “brollat la sang” com si no, la discreció i el bon savoir faire ha abanderat aquest canvi.

Quan el vaig conèixer tenia menys experiència en l’oratòria i un discurs més entretallat. D’allò res en queda. Convicció i claredat l’avalen, i disposició a parlar de tot.

—Per què et tornes a presentar?Aquesta pregunta, que em fa la sensació que serà la més fàcil, és alhora la més complexa o que més explicació tindria, però fent un esforç de síntesi, el que vull és liderar un projecte so-cialista a la nostra ciutat, que combini experiència i canvi.

—“Un nou impuls per al Prat...”Així és, crec que és necessari posar tot l’èmfasi en ajudar els qui menys tenen i seguir treballant per als 5.300 parats que encara hi ha a la nostra ciutat.

—De la llista que encapçales n’han caigut tots els històrics. Ha estat molt traumàtic el canvi? No pot donar a entendre que “la vella guàrdia” no funcionava?No, de debò, ha estat un procés natural, molt natural, a més el relleu generacional no comporta falta d’experiència, ja que molts dels qui hi som aportem experiència de govern.

—De debò que no hi ha hagut sang i fetge?De debò, el fet és que no paro de fer agraïments públics a tots els qui ens han precedit, que, per cert, ens segueixen brindat suport públic.

—No és contradictori dir en la teva presentació que l’alcalde porta massa temps, però després donar-li suport per a gover-nar?No, crec que garantir la governabilitat de la ciutat donant suport a la llista més votada no és incompatible amb voler canviar co-ses concretes. Jo em presento per ser alcalde, em presento per guanyar, i sempre he dit que si ho faig amb majoria absoluta no governaré sol. Hi ha una línia vermella que al Prat la marca el PP, però amb la resta parlaré i intentaré arribar a acords.

—Això inclou un partit independentista com ERC?Les preocupacions locals són unes altres i tenen a veure amb les qüestions que nosaltres podem resoldre,

culturaeleccions municipals 2015

(passa a la pàgina 24)

Juan Pedro Pérez Foto: IP

Juan Pedro Pérez: “M’agrada estar permanent exposat, que els veïns i

veïnes sàpiguen on trobar-me”

22

VI

U EL

PRA

T

24

VI

U EL

PRA

T

i no tenen a veure amb la independència ni amb l’avortament, ����������"����������������� %�������� ������� ������� ��� �immediat, per això, excepte amb qui no ens uneix res d’una mi-rada comú de totes les coses, que com et dic és el PP, amb la resta hi parlarem.

—En tots els Baròmetres d’Opinió i tot tipus d’enquestes, la corrupció política lidera la preocupació dels ciutadans. Pots garantir, ara que la teva gestió serà més analitzada, que no se’t destaparà cap cas de corrupció?Ho garanteixo absolutament, i per això hem afegit un codi ètic � ��� ���������������������� �������������������������������ciutadans i que sense perdre’s en laberints administratius, to-thom pugui trobar què cobrem i quin patrimoni tenim.

—Sí, però el que és legal però poc ètic és acabar treballant des-prés de la política en una empresa d’un sector estratègic o en una que hagis tingut relació durant l’exercici del teu càrrec.A mi les portes giratòries no m’agraden, tot i que en política local és molt difícil que existeixin perquè no es treballa a nivells ma-croeconòmics.

—Respecte al casos que han envoltant el teu partit, creus que la gent entén la laxitud amb que esteu tractant les imputa-cions de Chaves i Griñán?Jo crec que Susana hagués hagut de demanar-los la dimissió. |�������������������� � >������������� ��������������������apartar momentàniament a innocents, tot i que no m’agradi, crec que ha de ser així.

—Què és el millor i el pitjor que has fet en la passada legisla-tura?El millor dirigir uns responsables socialistes que s’han esforçat amb escreix per millorar la vida dels nostres veïns i en especial ���������� {���� � "�^������������������� ������������ ��@����-cient, que s’ha de fer molt més i s’ha de seguir lluitant per corregir les desigualtats.

—Tu també portes un grapat d’anys, et consideres “casta”.Mira, a mi m’agrada esforçar-me diàriament per elevar el ni-vell de la representació pública, i m’agrada estar permanent exposat, i que els veïns i veïnes de la meva ciutat sàpiguen on trobar-me i que em comentin tot el que els vingui de gust. ��������@���������_�������� �� ������������������������-tius els deixo als altres.

—Tot i que no tingueu les competències, què li pots dir al ciutadà emprenyat perquè hi ha hagut un Pla Marshall per rescatar els bancs i no un per rescatar les persones?Que té raó, que és una vergonya els diners que s’han destinat a salvar els bancs i la poca transparència en les gestions. Un calcula els diners que s’han invertit en rescatar Catalunya Caixa i els diners que ara s’han pagat per ella i hi ha una diferència escandalosa de diners que no se sap on han anat a parar.

—Sí, ja, però el primer artífex fou Zapatero...Sí, i crec que hauria d’haver dimitit. Quan es va trobar amb unes “forces desconegudes” que li impedien aplicar el seu pro-grama i començar a fer retallades a tort i a dret, hauria d’haver posat el seu càrrec a disposició dels qui el van votar.

—Hem parlat poc del Prat. Què m’has de dir del teu progra-ma, que, per cert, està accessible per a tots els ciutadans.Doncs que és el més complert, detallat i exhaustiu que hem plantejat mai i que abasta tots els àmbits de la vida dels nos-tres veïns. A més de preocupar-nos pels que menys tenen i in-vertir en la seva formació per la reinserció laboral, en el terreny econòmic proposem molta més proactivitat, hem de sortir i mobilitzar-nos per captar la inversió, i no ens hem de limitar a contestar el telèfon i informar quan una empresa pregunta pel parc immobiliari.

L’entrevista continua però l’esclavitud de l’espai ens ho fa deixar aquí. Xerrem sobre més aspectes d’un programa que m’enduc en paper i que és a l’abast de totes i tots els pra-tencs. §

SNAP-ON SMILE és un sistema in-novador amb el que tindràs el somriure ideal sense posar-te implants ni ponts. Una solució ràpida, estètica i gens agressiva per les dents ja que preser-vem tot l'esmalt. Simplement s’acobla a les teves dents. És totalment reversible i extraïble.

Llueix un somriure perfecte sense tractaments dentals i en dos visites!

publireportatge

El material és una resina d'última generació amb una fórmula patentada i totalment secreta dissenyada pel labo-ratori Den Mat de Califòrnia. És molt �����Y������������ ��������� ������� �� ������� %����������� ���� �� �������una inserció sobre les dents segura i estable.

Té els següents avantatges:- Molt conservadora amb l’esmalt: no s’han de tallar les dents- Tècnica indolora que no requereix anestèsia - Es subjecta sense adhesius - Totalment reversible: es pot treure i posar pel pacient mateix - No es tenyeix amb cafè ni altres aliments- No altera la geniva

I els següents desavantatges:}����@��� �������`��� ���������problema de base, com ho seria l'ortodòncia o els tractaments pro-tèsics convencionals, si no que ho emmascara- Està contraindicada en casos de mobilitats dentals - Té una durada de 2-3 anys.

És una opció ideal per:- Dents amb tincions molt fosques - Dents apinyades, molt gastades o separades amb espais antiestètics - Absència d’una o vàries dents - Persones amb malalties en les que no està indicat un tractament dental complex - Quan es necessita una millora d’imatge immediata (entrevista professional o personal, casament, celebracions especials...)- Qui vulgui lluir un somriure espec-tacular sense el cost ni les molèsties d’un tractament invasiu i complex - Substituir la vella pròtesi amb pala-dar i ganxos per una de més còmode i estètica Després de prendre les mides ho en-

viem al laboratori on es confecciona el disseny ideal amb el sistema CAD-CAM (per ordinador) i en tres o quatre setma-nes ja ho podem col·locar.

JUST SMILE : ) és un altra tècnica amb un maquillatge dental, que en una sola visita de dues hores pot lluir un somriure perfecte, de forma temporal, ���� �� ��� �����"� ������ �������� ��mida, la posició i el color de les dents. Està indicada per solucionar un proble-ma d’estètica dental, per una situació puntual com un esdeveniment o una reunió.

Somriure és sinònim de salut i felicitat!

Tel. 93 378 82 80C/ Jaume Casanoves, 45

AB

AN

SD

ESP

RÉS

26

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

(passa a la pàgina 28)

Text TONI DELGADOFotos T. DELGADO / CEDIDA

“Com diu ma mare, sóc molt rodaire. M’agrada molt estar al carrer”, enceta l’Imma Llopis (El Prat, 1964), candidata a l’alcaldia per CiU. Ha estat així des de

petita, quan jugava a bales, a fet i amagar, a pastar fang amb aigua i un bon etcètera al parc d’El Fondo d’en Peixo. “Aquest indret m’agrada especialment, malgrat que és di-ferent al jardinet que tinc en ment: ple d’arbres, amb gron-xadors una miqueta perillosos i deixats [riu], aquelles bar-ques...”, descriu: “hi posaria més arbres i banquets”. Abans l’estiu era carrer i “ara vas al parc i els nens juguen amb el mòbil. Tinc un amic que diu que el carrer és la universitat de ��%��+�9��*6���������������������8�����0�������+���

Tots els divendres i dissabtes queda amb els amics: “pe-tem la xerrada, prenem alguna cosa...” Malgrat que cada cop tingui menys temps, la relaxa molt fer patchwork i “si no fos infermera, seria pastissera. M’encanta cuinar”. És fan total del karaoke: “a casa dels amics i fora, cadascú porta alguna cosa i berenem. Sóc una miqueta heavy-metal, però també m’agrada Mägo de Oz o Queen”.

—Què cal per ser polític?En primer lloc, tenir clar que la política no és una professió, sinó és un acte envers al teu poble per al qual t’hi dediques un temps. No m’agraden els polítics que estan tota la vida asse-guts. En el meu partit hem tingut el cas de 23 anys del mateix president, però trobo que no és bo per a la gent tenir els matei-xos líders. Un partit és més d’una persona, és la base i la gent que els ajuda. A vegades, quan fem carpes al carrer, hi ha qui em diu no, no... Jo és que voto el senyor Tejedor i a vegades no saben de quin partit és. Això no és bo, sobretot quan aquesta persona deixa el seu càrrec.

—En el teu cas, debutes com a candidata. Que la gent associï l’Imma Llopis amb la meva cara i CiU és el fruit de trepitjar carrer, del dia a dia. Fa quatre anys que sóc regidora, he visitat totes les entitats que m’han convidat i la veritat és que a tot arreu m’han tractat molt bé. Si això es traduirà o no en vots, ho sabrem el 24 de maig. Treballem, evidentment per a guanyar. Si has fet una bona feina, però no arribes a l’objectiu, perquè suposo que tots tenim l’objectiu de ser alcaldes del Prat, t’has de quedar amb el bon camí re-corregut i seguir treballant els quatre anys que tens al davant.

—Quina seria l’oposició ideal?Constructiva i, a vegades, una mica dura. A vegades hauria de

ser més transparent. Però no tot s’hi val a l’oposició.

—Què no faries per arribar a la independència?No incloure-hi tothom. Vull una Catalunya independent per a tots igual: els qui acaben d’arribar, els qui han nascut aquí... I, és clar, no faria una guerra.

—Us presenteu amb Unió i Solidaritat. Com han estat les ne-gociacions? Amb Solidaritat, molt bones. Hem treballat conjuntament amb punts en el programa. L’acord ha estat

Imma Llopis: “No és bo per

a la gent tenir els mateixos líders”

eleccions municipals 2015

L'Imma Llopis, al parc d'El Fondo d'en Peixo. Foto: TD.

molt ràpid i senzill, i ens hem posat a treba-���������"�����= �`��� ��������@���������������Y��� ��hem arribat a un acord. El 14 de juny consultaran si volen ser o no independents. M’agradaria que ho haguessin fet abans de ����� �����������Y� ���`�������������}������������� � �$"�Som dos partits diferents que anem federats.

—Com vas reaccionar davant del Cas Pujol? Va ser un ensurt i una decepció. No és només una persona que ha liderat el meu partit, sinó que ha estat el nostre presi-dent, el de Catalunya. No hi ha partit, exceptuant-ne els nous, perquè suposo que no han tingut temps de manar, que no tin-gui algun cas. Això fa molt de mal a la política.

—Com castigaries a qui fes trampes en el teu partit?Directament fora. Ha d’abandonar la política i demanar dis-culpes. Tolerància zero. Malgrat que hi ha ajuntaments que tenen problemes, les trampes són coses una mica de política avançada, de nivell D.

—La municipal quin nivell seria?És la millor. Treballes per al teu poble, que és, normalment, on vius, coneixes molta gent, i és apassionant. Els de la política de dalt potser no acaben de veure la realitat del seu territori, perquè és bastant més gran o no tenen temps. Hi ha moltes coses que s’han de canviar en política avançada. També aquí. � �� ���������������������������� ����� ��*���������� � ->�"����Y������������� �� ����*����������� � >������ �������ben bé el que fan no té sentit. Al Prat tenim tècnics i gent que s’ha guanyat una plaça a pols de funcionari i penso que saben què estan fent. El funcionari ha passat una selecció molt difícil i el polític ha de donar la cara a unes eleccions i és el poble ���������������*��� �"����Y�����*����������� � >������������partit.

H���� ��1���������� ��"���0�����������������������polític, que, en teoria, hauria d’ajudar i tenir un tracte proper amb la gent. Què t’ha ensenyat ser infermera?Fa 30 anys que sóc infermera, i a més en un servei difícil com el d’urgències de pediatria. Els pacients són nens i també tens els pares, que estan molt angoixats. Per a mi la infermeria és una professió vocacional que ens proporciona una visió dife-rent de les coses. La vida és molt més feble del que molta gent es pensa.

—La sanitat també és feble?Per molt que alguns partits la vulguin llençar per terra, tenim una sanitat pública de 10. —Malgrat les llistes d'espera? Una altra cosa és que hi hagi mancances. És cert, n’hi ha. Però jo parlo de rebre l’atenció quan la necessites. Tenim llistes d’espera, potser per una mancança de regulació. La sanitat �$����� ���������� ������ � >��� �� �� �� �������� �����-sos. Es tracta, per exemple, de potenciar la sanitat primària

per evitar que molta gent vagi a la sanitat terciària, als hospi-tals. Al Prat tenim el CUAP es va obrir al novembre de 2013, si no hauríem d’anar a Bellvitge. La gent es pensa que al servei d’urgències arribes i ja està. No és així: funciona per la urgèn-cia de la gent que hi entra. Jo he patit una patologia greu i des ������� Y����� ������������`��� ��������W������"�����@�@�������������������_���� ���� �����`�������� ����� ��� ���������entremig t’arriba un accident de trànsit... No és tan fàcil portar un hospital. Per a mi, com a malalt, pot ser urgent que em re-canviïn un genoll, però, com a metge, veig que és més urgent recanviar una vàlvula de cor. Has de prioritzar.

—A vegades no s’ajorna, sinó que es dóna una data molt llu-nyana per a un problema petit o mig que pot convertir-se en greu. No hi estic d'acord. Sí que és veritat que hi ha hagut retallades, sobretot en personal. Ens han tret festes. Qui s’ha quedat està fent més hores que abans, i no hi estic d’acord. A mi m’ha tocat rebre.

—Com cal lluitar contra l’atur?Invertint en la creació de llocs de treball. El Prat necessita un lloc un viver d’empreses perquè els emprenedors puguin co-�� >��� �� ����� ���������"� |�� ��� _�� � � �� ������� � �� ���� ����exemple, podríem fer-nos càrrec de pagar la Seguretat Social durant dos anys. A més, s’hauria de fer una formació dirigida a les necessitats del món laboral. El regidor hauria de fer gai-rebé de comercial, d’anar visitant les empreses per saber què busquen. §

culturaeleccions municipals 2015

La candidada a l’alcaldia per CiU, amb un pastís fet per ella. F.: CED.

(ve de la pàgina 26)

28

V

IU E

L PR

AT

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

organitza: Amb el suport:

Divendres 22 de maig,

19 de juny i 17 de juliol

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta

(El Prat de Llobregat) Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

cnl

La Bella i la Bèstia es representa al Teatre Modern del Prat de Llobregat

Aquesta obra es va estrenar el dia 26 de març, a càrrec del grup de voluntariat de dinamització lin-güística La Fàbrica de Contes

Des de fa 17 anys, cada any el CNL tria una història i n’adapta el text per tal de poder-la representar teatralitza-da. L’obra d’enguany és La Bella i la Bèstia.

El grup La Fàbrica de Contes -format per pares i mares voluntaris vinculats a les escoles, a través de l’AMPA o pel fet que són monitors de menjador- és l’encarregat de fer aquestes representacions adreçades a tota la comunitat educativa. El treball dura pràcticament tot el curs escolar, entre les lectures del text, gravacions dels personatges, as-sajos, estrena i bolos. Aquesta activitat, que s’ofereix dins la Guia d’activitats educatives que publica el Departament d’Educació de l’Ajuntament, forma part d’un treball en xar-xa entre els departaments municipals d’Educació, Cultura, Manteniment i Serveis, Policia Local, i les escoles de la ciutat. Aquest any, igual que en anys anteriors, hi assistiran aproximadament 5.000 infants de la ciutat, després de 14 representacions per a les escoles.

El dia de l’estrena, les actrius i els actors de La Fàbrica de Contes van comptar amb la presència de Lluís Tejedor,

alcalde del Prat, i de diversos regidors de l'equip de govern i membres del Consell del CNL. També hi va assistir Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i pre-sidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística. El públic, que omplia la sala de gom a gom, eren amics, fa-miliars, antics components del grup, alumnes i voluntaris del CNL.

Com l’any passat, també es va fer una representació soli-dària, en col·laboració amb el Departament de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament, per recaptar aliments i diners per al projecte d’El Prat Solidari d’aquest any, “Salut i esco-la a Madagascar” i per al Punt Solidari del Prat (Banc dels Aliments). Aquesta representació es va fer el dia 11 d’abril i va tornar a omplir el Teatre Modern. Es van recaptar més de 1.000 € per al projecte a Madagascar i més de 400 kg d’ali-ments i productes d’higiene per al Banc dels aliments.§

30

VI

U EL

PRA

T

����