Viu L’Hospitalet – edició desembre 2015

NÚM. 117 · desembre ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

ELS DETALLS DEL GRUP BOTIGUES CENTRE I SANT JOSEP - VANESSA MARTÍN, DIRECTORA DEL FESTIVAL ACRÒBATES - LA NOVA PERRUQUERIA D'OMG - ESPECIAL ELECCIONS GENERALS

CONEIX ELS NOUS SERVEIS D'OMG!

Una tarda amb...

Jordi Purtí, de Concerto a tempo d'umore, que arriba al Teatre Joventut

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 117, DESEMBRE DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: DAVID RUANO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

LES LLAVORS DEL RAÏM I LA SUPER NINTENDO

El Fernando, el Tito Ros, era el programador dels petits actes de Cap d’Any: parava la taula i obria l’ampolla de cava amb la sensibilitat del millor

cambrer; i li treia les llavors al raïm perquè el comença-ment d’any no fos perillós. Es desvivia per ajudar-me a muntar els regals dels Reis Mags i era el conductor de les xerrades de Sant Esteve. Continua sent protagonista del meu Nadal, malgrat que fa uns anys que no hi sigui.

El Tito Ros mai va conèixer el Víctor Delgado, a qui no puc oblidar atabalat, removent els papers de diari d’una immensa capsa per a trobar cotxes i altres regals en el seu cinquè aniversari. Però sobretot el recordo parlant dels últims videojocs i secrets de la darrera ocurrència d’Akira Toriyama i el seu equip de Bola de Drac al ritme dels comentaristes narrant un gol [del seu equip]. S’en-tén la seva energia perquè les transformacions dels su-��

Al Víctor i a un servidor ens creix un comandament de la Super Nintendo en les mans la diada de Reis. Juguem al Super Mario World, imprescindible per als amants dels jocs de plataformes, i des de fa uns quants anys, a El Rey León. El repte sempre és el mateix: arribar a enfrontar-�� !��" �� #��$��%�� meu cosí Víctor. Com cada 1 de gener, el repte tornarà a ser passar-nos El Rey León després d’haver devorat els torrons, les neules i els canelons i el seu butlletí tecno-lògic.

M’agrada el Nadal dels moments i de les persones, i també la cara d’incertesa i il·lusió d’algú a punt d’obrir els regals. És la millor excusa de fer família i ciutat apostant pels comerços de proximitat, que, en molts casos, funci-onen com a segona família. Aquells que saben el nostre nom i gustos i que, per tant, ens poden aconsellar i asses-�� &�� "�� (��)��*�local és l’alè del barri i les ciutats.

Des de la família El Gínjol Edicions, pares dels Viu [Viu L’Hospitalet, Viu Cornellà i Viu El Prat] us desitgem que passeu un Nadal molt feliç amb els vostres i comenceu amb bon peu el 2016. També, és clar, que compliu tots o gairebé tots els reptes que us proposeu per als propers 12 mesos. En molts casos, això dependrà de la vostra voluntat. “El 80% de l’èxit consisteix a estar allà”, sol dir Woody Allen.

ÍNDEX5.Una tarda amb...

—Els premis i els reconeixements són benzina per a continuar?—Des de la distància penso no n’hi ha perquè estigui emocionat o plorant o amb tantes dedicatòries —respon Jordi Purtí, autor i director de Concerto a tempo d’umore, que arriba al Teatre Joventut el 18 de desembre. En canvi, quan hi ets tu i et premien pel millor muntatge, direcció... És una festa per a la companyia. Però no ens enganyem, els bolos no surten dels premis. Prefereixo una bona actuació, que ens programin a un bon festival. El premi és que la gent aplaudeixi dempeus. Això sí que és benzina i droga pura. Enganxa.

JORDI PURTÍ, DIRECTOR DE CONCERTO A TEMPOD'UMORE, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Jordi Purtí: “El secret de Concerto a tempo d’umore són les ganes de jugar”

Concerto a tempo d'umore. Foto: DAVID RUANO.

Text TONI DELGADOFotos DAVID RUANO

A l’entrada del teatre un nen plora pel que considera una desgràcia. Jordi Purtí (Manre-

sa, 1960) s’apropa als pares.

—Què li passa? —És que no vol entrar...—[Jordi Purtí s’ajup i es dirigeix al nano]. Escolta, que t’ho passaràs molt bé, ja ho veuràs. L’espectacle l’he es-crit i el dirigeixo jo. Si no t’agrada, a la sortida em claves una puntada de peu al cul. —Ah, val! —respon el marrec, que comen-ça a riure.

Quan acaba el bolo, el nano abraça l’autor i director de Concerto a tempo d’umore: “m’ho he passat molt bé, eh! Però... Què et puc clavar la puntada de peu igualment?” “Això no té preu. Sen-

tir els nens rient i saltant amb els pares després d’escoltar 15 peces de música clàssica és fantàstic”,� �� Purtí, trempat un dilluns a primera hora malgrat haver patit una punxada a l’au-

topista a la nit: “tots estem bé, cansats, però bé”.

Uns i altres necessitaran descansar molt per a recuperar forces perquè Con-certo a tempo d’umore, el 18 de desem-

bre al Teatre Joventut, exigeix el màxim de concentració, energia i habilitat. És teatre de gest ple de gags protagonit-zats per dotze músics i un director d’or-questra que mostren peces de la músi-ca clàssica entre escenes surrealistes. El segell és de Jordi Purtí i a l’escena tenim l’Orquestra de Cambra de l’Em-pordà.

—Concerto a tempo d’umore és un es-pectacle pensat perquè l’entengui tot-hom. És una de les premisses que em marco quan escric. Vull que tothom pugui sen-tir el que sento per la música clàssica. Necessito que m’agradi el que faig, i quan preparo espectacles ho faig per-què els entengui tant un nen com un japonès. Qui coneix la música clàssica hi valorarà un virtuosisme, uns arranja-ments i un treball musical i de partitura molt fort. Si qui no la coneixia arriba a casa i l’escolta, ja haurem triomfat [del tot].

—Està tot improvisat al mil·límetre. El més maco és que la gent pensi osti, que bé que us ho passeu, com gaudiu, eh! Que tot sembli fresc. L’actor ho té fàcil, però el músic és músic. Com que coneixen molt bé la música, fem que la segueixin amb el gest. Així que les situa-cions estan ballades a partir de la músi-ca, i no al revés.

—Suposo que hi ha d’haver una gran sintonia amb Carles Coll, fundador i director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Molta. A vegades tant ell com els mú-sics em deien: “això és impossible, no?” “Impossible? Provem-ho, al-menys, no?”, els responia. I ells matei-xos descobrien les seves possibilitats. El treball de l’orquestra amb les adap-tacions i les versions de les peces ha estat molt enriquidor. A Les quatre estacions de Vivaldi el director marxa d’escena i els músics dirigeixen la peça a la seva manera: un és més romàntic; l’altre, més violent; un tercer, més heavy; un altre més d’habaneres... Cada un dels músics hi

�� dos espectacles en un: el musical i el teatral.

—Un dels moments més surrealistes és quan truquen per telèfon al director

d’orquestra i aquest dirigeix amb els gestos de la conversa telefònica. Es posa a parlar pel mòbil i, com fem tots, va desplaçant-se d’una banda a l’altra, i l’orquestra va de bòlit seguint-�� -

culturauna tarda al...

Felicitat. Foto: DAVID RUANO.

6

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 8)

Espontaneïtat. Foto: DAVID RUANO.

De dimarts a dissabtes, sopars | Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat Bcn | onanuit com

Feliç 2016!

tén la situació, però inconscientment ha estat parlant i dirigint.

—Et va costar molt convèncer els membres de l’orquestra perquè fessin tot això durant el show? El secret de l’espectacle són les ganes de jugar i de deixar la cadira amb el faristol, que et protegeix molt, i que el director et doni les entrades i et marqui els tempos. Aquesta nova si-tuació t’exigeix treballar la posició del cos, el cara a cara amb l’espectador, fer teatre... Pensa que el músic té les mans ocu-pades, i el cantant té l’instrument a dins, i li queden les mans i les cames lliures, i el cos i l’expressió. Creem una energia molt bona: hi ha un virtuosisme, una generositat de treball, sobre l’escena... I l’espectador ens ho agraeix.

—Concerto a tempo d’umore arribarà al Teatre Joventut en dates nadalenques... En l’àmbit musical no hi ha res més nadalenc que la Marxa Ra-detzky, aquella del cap d’any amb què la gent pica de mans [la taral·leja]. La farem amb el públic d’una manera que no l’han fet mai. Els convertirem amb músics.

—La pròpia Orquestra de Cambra de l’Empordà es planteja que aquest pugui ser un “camí de futur”.I ho és. El Festival d’Avinyó [hi van actuar el passat estiu] ens ha obert França de bat a bat. Els bolos et surten de cara a la temporada que ve, tot i així, estem fent dues o tres actuacions cada mes a França i per a després de l’estiu de 2016 ja tenim programada una gira forta pels països francòfons: França, Su-

ïssa, Bèlgica i Canadà. A més, estem treballant en el proper espectacle, també amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. El Concerto, però, té vida per a quatre o cinc anys llargs.

—Encara haurem d’esperar bastant per al projecte de l’or-questra simfònica, doncs.És el proper somni, i no el descarto. De moment, tot el que he anant somiant se m’ha complert: amb el Concerto a tempo d’umore vam actuar al Palau de la música; al Liceu ho vaig fer amb Operetta�� superant. I aquest de l’orquestra simfònica a veure quan s’ali-neïn els astres...

—Parlant d’escenaris, també vau actuar al metro de la Plaça Universitat. A vegades m’he de parar al metro perquè el que sento és bri-��"��#��York, París o Berlín. El concert també va servir com a reivindi-cació per l’IVA, la manca de subvencions culturals... Atès que ens agrada apropar-nos a la gent, ens agradava fer-ho en un escenari així. La gent ubica al músic clàssic en llocs pomposos i molt luxosos, i el metro també ho és. Per què no? Ho pot ser. A més, va ser divertíssim.

—Has fet espectacles de clown, d’òpera, de teatre del gest... T’agrada molt el repte, experimentar amb gremis diferents? Sí. És una necessitat. Sempre he estat una mica eclèctic. Sóc del 1960 i l’època de les cercaviles, de la transició i la festa aquesta al carrer em va agafar de ple. Al

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda al...

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T


Una escena de l'espectacle. Foto: DAVID RUANO.

“Si tothom recicla, el planetaestarà més sa. D’això depèn el nostre futur.”La Júlia i el Roger fan d’agents superverds durant l’hora del

pati. La seva feina és ajudar els seus companys d’escola a

separar bé els residus que generen quan esmorzen. Tots

tenen clar que no hi ha cap altre camí.

—

Recorda que el blau és per als envasos de paper, cartró, revistes i diaris.

#pqreciclem

Amb la col·laboració de:Descarrega’t l’App “Residus”per saber on va cada residu

carrer et trobaves Els Comediants, La Fura dels Baus, que va començar al carrer... Molta gent no ho re-corda, però els de La Fura anaven amb xancles i bombo, trom-petes... Sentíem que, després del que veníem, aquesta, entre cometes, explosió de vida era la llibertat total.

—Això et va canviar la vida.Vaig començar amb tècniques molt de circ, fent trapezi, mono-cicle, malabars... Vaig entrar a l’Institut del teatre per a estu-diar Mim i Pantomima i vaig estar amb Els Joglars cinc anys. L’experiència em va marcar molt. La meva escola va ser el car-rer, el circ, la pantomima; el meu institut, l’Institut del Teatre; i la meva universitat, Els Joglars, amb què vaig fer espectacles de teatre i dues sèries de televisió. Imagina’t el que és per a un tio de 20 i pico anys entrar en aquesta dinàmica creativa.

—M’imagino. No t’agrada tenir una zona de confort, oi? No. Sóc de Manresa i allà vaig fundar l’entitat El Galliner, que va recuperar el Teatre del Kursaal. Quan portàvem dos o tres anys al teatre, me’n vaig anar. Venia molta gent i què, m’havia de quedar allà programant al Kursaal? No. Tinc la necessitat d’anar obrint portes i necessito entrar-hi. És cert que a vega-des també les tanco. Em passa també a la muntanya. M’agra-da molt anar-hi i quan veig un racó, vull veure què hi ha a l’altra $�� $�� bé, hauré de tornar de dia, no?

—D’aquí que t’agradi dirigir i escriure els teus espectacles, per a conèixer-los i creure-te’ls millor. Exacte. Jo ja em conec molt i en funció de l’equip amb què treballo dirigeixo el muntatge d’una manera o d’una altra. Tot depèn de tu, pots fer el que vols, però també és dolent perquè estàs sol i no tens ningú al costat. La llum, el so... T’ocupes de moltes coses... La solitud de la direcció és terrible, i continues estant sol per molt que hi hagi molta gent. Potser com més gent hi ha, més sol hi estàs.

—La responsabilitat de dirigir molta gent. Cada un necessita missatges i ànims diferents. Això és el que m’agrada. Una vegada, abans d’una estrena meva, un crític de teatre de La Vanguardia se’m va apropar i em va dir: “bé, què veuré avui? És que quan vinc a una obra teva mai sé que què m’hi trobaré. Sé que hi haurà un tre-ball de gent important i música clàssica o òpera, però no sé què m’esperarà”. I li vaig dir: “gràcies, ja has començat bé la crítica. Per a mi és molt positiu que em diguis això”. Em va mirar com dient és veritat. Repetir amb els actors i amb el mateix format em cansa. M’ex-plico: si en una companyia estic a gust, la relació és rica i la gira, repeteixo. Però a vegades hi ha muntatges que han fun-cionat molt bé, però sense aquest feedback d’emoció, creació o treball... Quan no hi són aquests elements, és millor no in-sistir-hi. §

cultura


una tarda al...

10

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Concerto a tempo d'umore. Foto: DAVID RUANO.

SOM LA SOLUCIÓ#FemForaRajoy

12

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / RUBÉN FÍNEZ / VANESSA MARTÍN

Com tants invents i relats, el Festival Acròbates va començar amb una pregunta. “Què passaria si a la poesia li oferíssim l’espai habitual dels con-

certs?”, es van preguntar, una nit d’agost de 2006, els mem-bres de la productora Les Nits de l’Art. Era el punt de partida del Festival Acròbates, que acaba de celebrar la seva de-sena edició. “A la productora apostàvem i apostem per la cançó d’autor i ja érem uns grans consumidors de poesia”, explica la seva directora Vanessa Martín. —La idea inicial del Festival Acròbates s’assembla a l’actu-al? L’essència sí, però és que les expectatives s’han desbordat. Sincerament, pensava que el festival naixeria i moriria en una primera edició, i el que va passar és que va sorgir a Gavà i va ��%��"�� $��braços oberts. La gent de Cultura de l’Ajuntament ens va dir que sí a la primera i el públic respon cada any millor. El Festival ��&$��

—És el segon any que heu fet l’Acròbates Kids. Sembla molt complex apropar la poesia als nens. La setmana passada [l’entrevista amb Vanessa Martín va ser el 13 de novembre, en ple Festival Acròbates] Marduix hi va fer un espectacle de titelles per als petits amb poemes el Miquel %�� *�� +� �� "�� anys i mig, n’havia sortit encantat i que li havia fet moltes pre-guntes. Em va assegurar que també vindria a l’espectacle de música i poesia d’Estel Solé i Martina Tresserra, en aquest cas amb el nano de sis anys.

—En una entrevista al web Cultura fetén defensaves que la poesia té cada cop més paper i espai. La gent ha perdut una mica la por. Ara hi ha molta més gent jove que s’està apropant a la poesia i això és gràcies als mòbils i les xarxes socials. La gent té ganes de compartir-ne. El con-sum de poesia també ha canviat molt.

—Però encara hi ha molta por a fer el ridícul recitant versos. �� "�� $/�� &� "�� 4��enfrontar-se al públic. Per això el festival té espais petits com l’Oncle Jack, i altres de més grans, com el Teatre Joventut, per ��/��& ��"�� és per a erudits o és avorrida. A més, amb música entra millor. És la combinació perfecta.

—Explica’ns el cas d’algun amic teu escèptic amb la poesia que s’hi hagi convertit. Fa uns dies dues amigues van venir al primer vermut-poètic del festival, i una d’elles ja s’ha comprat un poemari d’una de les poetes que van recitar. Ma germana, que no consumeix poesia, l’endemà estava compartint al Facebook versos d’una de les poetes. Això és meravellós.

—És una energia per a continuar fent més edicions. Rebre aquestes reaccions, i més si són de gent propera, et dóna energia. El Festival Acròbates és molt més: és músi-�� "�� 5� �� $�Guerra. Un musical interactiu en 3D, amb Albert Pla, Fermín Muguruza i [Raül Fernández] Refree. És la primera vegada que em passa, però ja tinc dues coses tancades per a l’edició de 2016... Normalment ens hi posem després de Setmana Santa.

cultura

Vanessa Martín, directora del Festival Acròbates. Foto: T. DELGADO.


Vanessa Martín: “El Festival Acròbates

s’ha convertit en una marca de l’Hospitalet”

—Si el Festival Acròbates és una marca de l’Hospitalet, també ha de ser un es-pai per als poetes, músics i artistes lo-cals. Plàudite Teatre n’és un exemple. Això ho tenim molt clar, i cada cop, una ��/��<�� tenir un espai al festival per a mostrar els seus projectes. També hem fet coses amb el col·lectiu Verba [del Centre Catò-lic], i segurament l’any que ve incorpo-�� =�� >�@� *�W�� -pitalet. Al Festival Acròbates han actuat artistes hospitalencs com Dani Flaco, �� X��Z�� \�� han d’estar presents al seu propi esde-veniment.

—Les biblioteques de la ciutat també hi col·laboren activament. Des del primer moment han estat molt actives. Admiro molt la tasca de les bi-$��"�� "�W��una molt bona programació i grans ide-es. De fet, l’Acròbates Kids va néixer en una reunió amb elles. Ens van dir que havíem de desenvolupar alguna iniciati-va per a nens, i ens vam posar a treba-llar-hi.

—Intentes anar a tots els actes del Fes-tival Acròbates? A vegades és difícil. Demà en tinc tres a la mateixa hora: dos a les vuit de la tarda i un a les deu. Segurament aniré a les proves de so d’un espectacle i esta-ré una estona amb l’equip, em quedaré ��"��$��/��-rents al tercer. Intento estar en tots per a parlar amb els artistes, tenir-los contro-lats i cuidats.

—Què me’n dius de les presentacions de llibres? Em va molt bé que m’ho preguntis per-què és una cosa que fa molt de temps que vull fer i encara no ho he aconseguit. Jo crec que l’any que ve sí tindrem un espai de presentació de llibres, i alguna exposició que tingui relació amb la poe-sia, com en l’edició de 2014. Com veus, tinc idees al cap des d’algunes edicions i que, per uns motius o uns altres, vaig ar-rossegant i no s’han pogut materialitzar.

—Amb quina imatge o anècdota et que-des d’aquestes 10 edicions de Festival Acròbates? M’ho poses molt difícil, però te’n diré un, eh. Sóc molt d’apuntar tots els records i l’altre dia vaig veure que el primer amb qui vam contactar va ser Pancho Varona, músic habitual i compositor de Joaquín Sabina, i amic des de fa molt de temps. Engrescats amb el seu sí, li vam escriure a Luis García Montero per a preguntar-li si li venia de gust participar-hi amb Pancho Varona o Quique González, que havia fet una versió musical del poema del mateix Luis García Montero Aunque tú no lo se-pas. “Si me’ls porteu als dos, vinc. Sóc

incapaç de triar-ne un”, ens va dir. I tam-bé vam cridar Sonia San Román, una po-��<�>��4�"��/��$�el Pancho. Ells van ser els protagonistes de l’espectacle de cloenda de la prime-ra edició del festival i que encara no he pogut oblidar. Va ser espectacular. Màgic.

—A partir d’una peça es va anar com-pletant el puzle. Si en Pancho ens hagués dit que no... Perquè amb Luis García Montero no te-níem cap tracte en aquell moment. Al ��*��/��nostre padrí, tant de la productora com del festival. Ens ha ajudat moltíssim. §

culturacultura

Luis García Montero, Sonia San Román i Quique González, a la primera edició. Foto: R. FÍNEZ.

14

V

IU L'

HOSP

ITALE

T


Míriam Cano, Estel Solé, Lara Moreno i Miriam Reyes, al vermut-poètic. Foto: V. MARTÍN.

16

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text i foto TONI DELGADO

“La gent ens preguntava ja que maquilleu, també em podeu pentinar? I els havíem de dir que no”, enceta la Judith Montón, asseguda, com el periodista, en una

cadira de nen. Qüestions del directe o més aviat de les obres a OMG Centre d’Estètica i Cosmètica. “Mon pare, el Marià Montón, va començar a insistir que era bo tenir un servei in-tegrat de perruquera, estètica i botiga”, continua. Ell ha estat qui ha posat capital i “el gran artífex” de què el centre inaugu-ri la seva secció de perruqueria el 14 de desembre.

—La cara visible de la perruqueria seràs tu. Carol, quines ins-truccions i quina llibertat t’ha donat la Judith? CAROL RENDÓN: M’ha donat total llibertat. Tenim una amiga en comú que sempre li ha parlat molt bé de mi, i la Judith m’ha acabat trucant per si m’interessava formar part del seu equip. Fa molts anys que sóc autònoma. Per la crisi vaig haver de tancar el local. Els dies previs a la inauguració els estic vivint amb nervis. Tinc moltes ganes de començar. —Què us diferenciarà de la resta de perruqueries?JUDITH MONTÓN: El servei, el tracte i els productes. Introdu-irem a la perruqueria els olis essencials i l’Alqvimia, que ens diferencia dels altres centres. CAROL: ^�� "��"��5��-cional. Molta gent busca llocs que siguin molt personals. Bus-quen La Perruqueria. Un indret on et tractin com a casa, amb ��_��$�� i complerts. Així serà a OMG.

—Com ha de ser una bona perruquera? CAROL: Donar un bon servei, treballar bé i que et puguin tenir ��_��/�� "�� `�� @�� `��<��/��molt important, i jo sé guardar els secrets. —Quins serveis de perruqueria oferiu?CAROL: Tots, tant per a homes i dones com per a nens. JUDITH: Pentinats de núvia, de festa, recollits... CAROL: Ens estem formant per anar oferint coses noves i les darreres novetats.

—Us ha costat molt pensar el disseny de la perruqueria?JUDITH: Sí, i ho hem fet sobre la marxa. Teníem molt clar quina seria la seva ubicació, on teníem l’antic magatzem, però hem anat valorant els colors de les parets i seguint els consells de la Carol, que ha dirigit el treball. Ella és la perruquera i qui m’ha de dir com vol les coses. La intenció és traslladar l’àmbit

estètic, terapèutic i emocional que ja donem en el centre d’es-tètica a la perruqueria. Fa poc més d’un any que vam obrir...

—I heu crescut ràpid. JUDITH: Som tres: la Maite, la Carol i jo, i la veritat, estem molt contentes. I el Marià ens ajuda molt. [Apareix la Maite i la Ju-dith es dirigeix a ella]. Hola Maite! És per a la revista Viu L’Hos-pitalet. Vols sortir? “No, jo ja vaig sortir, ja vaig sortir”, respon la Maite [riem tots]. CAROL: Les tres ens hem entès bastant bé perquè tenim una manera de treballar semblant i apostem pel servei persona-litzat. JUDITH: La propera novetat serà integrar-hi un balneari amb bany turc, saunes i piscina. És idea del Marià. Gràcies a ell es va muntar el centre. És incansable i ja s’ha informat per fer-ho a baix. [De moment,] el dia 14 de desembre inaugurem la per-ruqueria i tothom hi està convidat a partir cinc de la tarda. §

OMG Centre d’Estètica

i Cosmètica estrena perruqueria

societat

La Carol i la Judith.

17

VIU

L'HO

SPITA

LET

18

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA—Ostres, Pilar, a mi no em toca mai res. Mai! De debò, omplir la butlleta és un rotllo. A mi no m’emboliquis...

Dues clientes, i dos anys diferents, li van dir això a la Maria Pilar Palau, a Regals, la seva botiga.

—Si no hi participes, segur que no et toca. Bah, ja t’ho omplo jo —va respondre la presidenta del Grup Botigues Centre i Sant Josep.

“Van acabar guanyant un lot cadascuna. No s’ho podien creure...”, recorda la Maria Pilar Palau. Segur que les dues clientes, ara sí, ompliran la butlleta per a optar a algun dels 30 lots de pernil i vi, “10 més que el 2014 i comprats en les bo-tigues dels associats”, que sortejarà el Grup Botigues Centre i Sant Josep el proper 11 de gener. La promoció comença el 9 de desembre i l’acte de lliurament dels lots es farà el 14 de gener: “convoquem els premiats, vénen alguns polítics, i es fa un cava i un pica pica senzill”.

FER-SE FOTOS AMB ELS PATGES

Del 28 de desembre al 3 de gener amb la compra a les botigues associades es repartiran vals perquè els nanos que

vagin a lliurar la carta als Reis Mags als patges puguin tenir una foto amb ells. La cita màgica serà els dies 30 i 31 de de-sembre, i 2, 3 i 4 de gener a la Plaça de l’Ajuntament i entre Enric Prat de la Riba i el Parc de la Serp, de les 18.00 a les 20.00 hores.

“UNITS SOM MÉS FORTS”“Són els dies de més feina a la botiga, i esperem que

aquest any no canviï”, desitja, en veu alta, la Maria Pilar Palau, contenta perquè hores abans de l’entrevista amb Viu L’Hospitalet havia vingut a comprar-li una parella que havia co-��$��w�� {�“volien un regal especial i l’han trobat aquí. És un treball de formiga, però és necessari tal com estan les coses”.

LES ACTIVITATS “Units som més forts”. De fet, en poc més d’un any el Grup

Botigues Centre i Sant Josep ha vist gairebé doblat el nombre de socis, gràcies, en part, a l’ajuda de la secretària, que “ha visitat els botiguers, els ha explicat els nostres objectius...” Van ser l’única associació de la ciutat que va celebrar el Black Friday ��$��{ “cada botiga va participar amb llibertat total i ho vam muntar en un parell de setmanes. Ens agradaria que la gent valorés més l’esforç que fem per a organitzar i implicar-nos en moltes activitats”. §

Un sorteig deliciós

��

societat

Els lots del Grup Botigues Centre i Sant Josep.

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomiaeleccions

Mercè Perea Candidata del PSC al Congrés dels Diputats

“Tenim solucions #FemForaRajoy”

Els socialistes tenim solucions i propostes per fer realitat el canvi que Catalunya i Espanya necessiten �� -�� reforma cons-titucional federal � �!�� "�� sortir de la crisi � �� !#� �� per combatre la desigualtat i la pobresa, posant en ��Ingrés Mínim Vital. Solucions per fer front �� $"�� %�� &�'�� l’economia i generar ocupació estable i dignament retribuïda.

Propostes per blindar en la Constitució els drets so-cials bàsics �� (��)�� ! � ��(�� *�� +��+��(��)�� -,�� '��)�� . � �� ))�� !��+�� /�� #+��

�� ,�� *�� *��!�� +� ��+� � �� (��!�� !� �� 0�� !�� 20 de desembre #FemForaRajoy i si Pedro Sánchez és el proper president d’Espanya. 1�+� �� /�� +� �

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T


��2�� +��(� ��!�� 345��6�� ! �(�� '��de la sociedad, representando más sus intereses �� '�� 6�� 8�� /�� +� �� -� �� 8��!�� 9�� 6�� '�� -�� /��'��(�� /�� ciudadanos se cuestionen si su prioridad es el interés ! � �� 1�� 6:�� ;�!��

��)�� 6:�� !�+� �� '�� 8��/�!�� +�� -�� <%�� =��+�+�� (�� '�� %�� '�� 8��/�!�� +��3>�4??@�� '�� A4�4??@�� '�� '�� !�+� �� )�� 6:��!� � � ��1�� 1�-��/�!�� !�+� �� )�B�� F??A�

��)�� 6:�� !��(� �� 9�� 6:�� +�� !�+� �� 8��!�� / � �� !��

Miguel García)�� 1'�� 6G:��

“¿Transfuguismo o regeneración democrática?”

Ana González Montes& !��)�� !�� 6:�H0�IJ�K01J)0&1L��J�M�

“La pobresa”

N�� /��/� ��+ �� -sament és engegar la calefacció, en el confort de la ��+��!�� *��/��1�� !� �'�� /�� +�� /�� -��+�� /�� -�� /�� /��J� �� J� ��+��!��

6��+� �� !"�� 61�)B.&��1� �� + ��!�� +�� -$"�� !��!��0� �� -�� O�� +�� !�� !��"�� !�� +�� B5�� 3??�� Q� �� -+� �� 9�� #�� /��

��+�� !"�� !�� !�� #+�� +�� *�� !�� -�� +� �� +��! �� +��!� �� (�� #+�� +�� !"��0��/ �� "�� !��

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T


��R�� '��-��(�� / �� I0K��T��R�� / � �� K��R�� ! � �� '�� #��2��

�� / �� 2�� (�� 8+�� 2��U �� (��

6�� +�� 9�� R��(�� 2��-� 2�V�� /� �9��2�� 9�� 9�� #� ��

Nosotros, desde el Partido Popular, afrontamos esta ��2��(�� (��!�� + �� 9��#�� '�� +�� -nómico a estar actualmente liderando el crecimiento �8�� K��(�� ) �� (�� (�� !�� (�� : �� /� �� 1�� 9��

�� /�� +�� (�� V�� '�� -�� +� � �� 2��

)�� 9(�� V�� /�� 2��+�� !�� !��8��+�� X)��1�� (�� I��))�

Sonia Esplugas)��9�del PP

“España en serio”

Antoni Garcia)�� !��&��1'�� :��

“Treballem per fer un nou l’Hospitalet”

U ��&�� 1'�� / �� 9��1� �� +�� !�� )��,�� +� � �� :��

1��&��1'�� "�� U / �� *��L��+�� -�� ! �� '�� !�� "��-�� !��!�� Y�� L��+� ��)�+� �� !"�� (�� &�!��

L��+�� -��(��+��Z� !�� #+�� (�� 0.0� ��F[�� +�� /��(�� /�� +�� -�� !��+�� +��! �� /�� + ��

1�+�� /�� +�� /�� '�� (�� &*��:�� 1'�� contra la precarietat laboral en les contraccions �#+�� (�� +� �� /�� "��

: ��/ ��(��/ �� -9�� ! ��(�� !�� +��

Seguirem treballant al costat de la gent per fer ��+� ��:�� *�� G*�+�� -�� !��!� �� !�� & �#+��

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T


�� F?�� +� �� !"�� \�]^�� F_�� +� �� `�) �� !��J�� ,�� +�U �� & �!��-� ��K��'�� /��,��' �� +� ��grans persones per formar la coalició Democràcia i 6��+ ��

)� � �� /�� / ��+��/�� +��+�� (��+��Z��(�� +�� demana el procés de construcció de la plenitud naci-��L��+��+ �� / �� -� �� !�� '��J�� +�� !��'�� + � �� +� ��*��

1�� !�� (�� !�� '�� I�� ;�� %�� / �� F_�� +� ��optar de forma clara i democràtica per la llibertat de ��

Democràcia i Llibertat és una eina per garantir � ��! � �� +�� +� �� "�� !�� (�� *�� '�� /�� "��) �� !��J�� ! ��'��/ �� F_�� +� ��la força de Democràcia i Llibertat serà la força de ��

Jordi Monrós i Ibáñez )�� ! ��:��

“Unes noves eleccions, un nou repte. Democràcia i Llibertat!”

Khristian Giménez & !�� %��5��CUP–Poble Actiu

“Crida a la solidaritat amb les treballadores vaguistes d’Eulen”

6 �� +�� +-�� / �� /�-�� (�� ,�� q�� -+� ��!�� / �� +�� +��!� ��6 �� +�� &B�� '�� qvv�� 6�� #�� *�� +�� +�� 9��(� �� +��+��<��/ ��>??� ��=�� -�� +��

1��3�� +� �� !�� *�� !�� +�� 1� �� 9�� oferir unes condicions laborals encara més precàries �� 0�� -��(�� L� +�� !�� +��

U �� K)J)�+� �1�� / �� nostre suport a les treballadores en lluita i demanem ��1'�� :�� (�� -� �� "�� I�!��/��!�� -�� /�� "��/ �� U��6:�� /��(�� /�� -��(�� 1'�� +*�� /�� !��

26

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

El conte de La nit santa

sabies que...

Text TONI DELGADO—Bona gent, necessito la vostra ajuda. La meva dona aca-bava de tenir un nen i no disposo de foc per a escalfar la mare ni el petitó.

L’home anava de casa en casa picant a les portes, però

la nit era profunda i ningú li responia. Però ell, el protago-nista del conte La nit santa, de la novel·lista sueca Selma Lagerlof (1858- 1940), no abaixava els braços.

Després d’una bona estona de tortuós camí, va veure la llum d’una foguera enmig del camp. Un nombrós grup d’ovelles dormien i envoltaven un vell pastor, protegit per tres gossos que feien por.

Quan l’home s’hi va acostar, els gossos van bordar en si-lenci i van mossegar-lo al coll, el peu i la mà. Els seus ullals eren inofensius. Decidit, l’home va passar per sobre de les ovelles sense que cap es despertés.

Sí que ho va fer el pastor, un tipus solitari, primitiu i mort en vida que no mostrava mai cap emoció. Vivia pendent de protegir el seu ramat amb la vara, i per això li va llençar amb ràbia. L’arma, però, es va acabar desviant de la seva

trajectòria i va caure ben lluny. —Bon amic, et demano, si us plau, que em deixis una mica de foc. La meva dona acaba de donar a llum una criatura i en necessito. —Agafa el que necessitis —li va dir el pastor, a qui li feia por l’estrany foraster immune a tot. El foc estava gairebé consumit i no quedaven branques ni troncs, però el foraster va agafar els carbons encesos amb les mans i se’ls va col-locar a la capa. —Quina nit és aquesta perquè totes les coses es mostrin tan clements? —va preguntar el pastor. —No puc dir-t’ho si tu mateix no ho veus —li va dir el foras-ter, a qui el pastor va seguir, es va aturar en una cova. La seva llar.

Commogut, el desgraciat va treure del sarró una suau pell de xai i li va lliurar a l’home per al petitó. Va començar a veure petits angelets amb ales de plata cantant amb lires que aquella nit havia nascut el Redentor.

El pastor veia àngels per tot arreu i tots anaven a con-�� $�� }

28

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

gastronomia

Text i fotos TONI DELGADO

“A l’últim Fira Tapa vaig veure una noia amb el carro ��tapes. Li vaig fer una foto perquè em va fer molta

gràcia!”, explica la María Dolores Sánchez, del Centro Extre-meño Ruta de la Plata, mentre remena el cafè.

�� $��=�� "�� que l’ajuda i que el tornarà a ajudar al Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat, de l’11 al 13 de desembre i aquest cop amb l’Hospitalet com a ciutat convidada. No hi són tots els que estan: la seva amiga Antonia; el Jose, president de l’entitat i ��$�� ~��$/��la Sandra, i el seu marit, l’Enrique, i una amiga íntima de la Sandra, la Lidia, �� I la mateixa María Dolores. Hi falten l’Óscar, “a qui adoptaré ben aviat o el meu marit [el Jesús], que al Fira Tapa no ve mai, però que m’ajuda molt aquí. Aquest any el deixaré preparant les carxofes”.

QUATRE TORNS La María Dolores Sánchez i la seva tropa del Centro Ex-

tremeño Ruta de la Plata estaran els quatre torns del Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat al Pavelló Gastronòmic de la Fira Avícola (divendres tarda, dissabte migdia i nit, i diumenge migdia). També hi seran en els quatre horaris la Lidia Amaya, d’El Petit Buddha, i els seus ajudants, un grup de familiars i amics.

“Hi ha molta companyonia”, continua la Lidia: “el Virgi del Dolmar sempre em pregunta et falta alguna cosa? És un xa-val molt maco”. “Amb la Lidia hi ha molt bon rotllo”, intervé la María Dolores Sánchez: “ens ajudem quan cal. Ens ho pas-sem bomba. M’agrada molt el tracte amb la gent”. La res-ponsable del Centro Extremeño Ruta de la Plata debutarà en el showcooking del Fira Tapa [la responsable d'El Petit Buddha també hi participarà]: “estic acostumada a parlar. Ho faig tot el dia i de qualsevol cosa [riem], però la veritat és que estic una mica nerviosa. Alguna cosa m’hauré de preparar”.

NERVIS I PRESSIÓS’ho passa bé, malgrat que la nit anterior a l’inici del Fira

Tapa no dorm gaire bé pels “nervis i la pressió acumulats”. L’energia és el públic. De fet, en l’últim Quinto Tapa Pota Blava es va concentrar tanta gent al local que més d’un va haver de sortir-hi per una porta alternativa i que diu “utilitzar només en cas d’emergència”.

A les dues, com a tothom, els encanta que els reconeguin la feina. La María Dolores se’n recorda d’una clienta enamorada

del secret ibèric i que al Quinto Tapa 2014 va devorar-lo molts dies, sola i també amb companys, veïns, amics... I la Lidia, d’un grup d’amigues que van repetir cinc o sis cops en l’últim Fira Tapa: “la veritat és que és una alegria veure que la teva tapa funciona. Tots tenim la il·lusió de què vagi bé. La gent cada cop es mou menys del Prat perquè hi troba una oferta cada vegada més àmplia”.

COMODITAT La María Dolores Sánchez té clar que el Fira Tapa és un

Quinto Tapa intensiu, però “més còmode” per als restaura-dors: “només has de servir la tapa [els quintos es dispensen en un altre estand] i et faciliten el servei de plats i coberts”.

Darrere de la barra del

Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat

gastronomia

La María Dolores i el Jesús al Centro Extremeño Ruta de la Plata.

cultura gastronomia

La Lidia al Fira Tapa 2014.

El jurat a la millor tapa gastronòmica Quinto Tapa Pota Blava 2014.

El Centro Extremeño Ruta de la Plata hi participa en els tres espais possibles: la Mostra d’Entitats, la Mostra Comer-cial, “on ens desbordem amb els dolços”, i el Pavelló Gastro-nòmic.

ORGANITZACIÓ I PREVISIÓ“El secret és organització i previsió. Aquest serà el meu

segon Fira Tapa de la Fira Avícola i la quarta activitat amb l’AGT (l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat)”, explica la Lidia Amaya. El debut, però, va ser molt diferent. Era el Fira Tapa Carxofa Prat de fa gairebé dos anys, dies després d’haver inaugurat el local. “Si acabo d’obrir i encara no tinc els peus a terra què hi faré allà? Estava aclaparada, tot era nou per a mi...”, recorda: “però em vaig acabar dient ho faré. És la millor oportunitat que tinc de fer publicitat. I així va ser. La repercussió va ser molt gran, com sempre”.

La millor anècdota va ser quan va arribar i va veure els ope-raris muntant els estands.

—Quantes tapes creieu que hauré de preparar, entre 80 i 100?—[Els operaris van començar a riure]. 80? 100? És el primer any que véns, no?

PERDUDA I DESCOL·LOCADA<� <�� \��

descol·locada: “començava a arribar gent i no donava l’abast. No estava preparada, i gràcies al gran ajut que vaig rebre ho vaig treure tot, però vam anar súper de cul. Vam vendre 1000 i escaig tapes”.

La María Dolores Sánchez és perfeccionista i li encanta ex-perimentar. Per això li va donar tantes voltes a un dels seus últims experiments, el pastisset de Carxofa Prat, un dels seus dos reclams al Fira Tapa. Segueix la línia de sempre: “és con-tundent. Ja saps com faig jo les tapes...” Generoses. I repeti-rà amb un dels grans èxits del Quinto Tapa Pota Blava 2015, el Pota Blava canneloni.

DUES PROPOSTESLes dues propostes d’El Petit Buddha són el Tian Tan Pota

Blava, “una safata de blat de moro farcida amb Pota Blava esbocinat i rostit perquè es desfaci i tingui bon gust, amb una base d’arròs amb un toc picant i verdures del Parc Agra-ri”, i el mil fulles de Carxofa Prat, que la Lidia Amaya va fer a l’últim Fira Tapa Carxofa Prat, a la Plaça Blanes.

“Hi va haver gent que es va quedar sense tastar la tapa i vull que ho puguin fer ara”, diu la responsable d’El Petit Budd-ha, que entén la vida com una acumulació de reptes: “et po-ses el nivell molt alt i pretens seguir venent el mateix volum, però tampoc em marco cap xifra ni passarà res si no en venc més”.

“L’AGT t’ofereix la possibilitat de participar en una inicia-tiva divertida, que et motiva, et fa innovar i donar-te a conèi-xer”, ��<��} 2

9

VIU

L'HOS

PITA

LET

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/lh

cnl

Benvolguts Reis Mags, o millor... Hola, Reis Mags?

I vosaltres, com començaríeu? Aquestes dues formes ens servei-xen per començar una carta, totes

dues són d’ús general –si bé una més formal que l’altra– i correctes.

A banda doncs del registre, què hi podem veure? En la primera salutació trobem una descripció, en la segona una forma de vocatiu.

Els Reis solen ser esperats, estimats, a banda de rossos, blancs o negres; per tant, la primera salutació és simplement un nom complementat per un adjectiu i l’acabem amb coma per donar pas, en un nou paràgraf, a la introducció de la carta. Però els Reis són també uns per-sonatges molt quotidians (entren a casa com si res!) i, per tant, ens hi adrecem amb un hola, un bon dia o un eps! En aquest cas, Reis és el nom amb què reclamem l’atenció del lector, va entre comes o seguit –si escau– d’un altre signe de puntuació, i no porta l’article personal que precedeix els noms propis. *��"�W� �� la persona a qui ens adrecem: és un vo-catiu.

Xsssst, Reis,No facis soroll, Melcior...Hola, Baltasar. Benvingut a l’Hospi-talet!

Aquest vocatiu no és una cosa antiga i retòrica (tot i que és un dels casos de la gramàtica llatina), sinó que l’utilitzem a diari en les nostres notes:

Baltasar, descalça’t abans d’entrar que he fregat.

Melcior, t’hem deixat aigua i dàtils

per fer el ressopó. I és que la coma, a més d’ajudar a

la lectura marcant-ne les pauses, ser-veix per estructrurar la frase i per mar-�� =��W�� rebut correus electrònics o WhatsApp en què una coma més o menys canvia �� =�� ^�� cas antològic que va servir per salvar un home. El tsar Alexandre III (1845-1894) va condemnar un súbdit a morir a Sibè-ria; la seva muller, la tsarina Maria Fio-dorovna, va manipular la puntuació de

la sentència de tal manera que “Perdó impossible, que el portin a Sibèria” es va convertir en “Perdó, impossible que el portin a Sibèria” i això li va salvar la vida.

No sempre la coma serà tan útil, però sens dubte és un dels signes de puntua-ció més usats i cal saber escriure’l. Avui només n’hem vist un cas, però si en vo-leu saber més, no dubteu a inscriure-us als cursos de català del CNL de l’Hospi-talet, a punt de començar!

I no us oblideu d’escriure una bona =�� }

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Documents

Viu L’Hospitalet – edició desembre 2015