Butlletí d’Informació MunicipalNúmero 11 - Febrer del 2019Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_V

iure

el p

oble

am

able

© Andreu Signes i Marta Negre

En Rocafort disfrutamos deun entorno maravilloso. La

arquitectura de las casas,nuestra huerta, la fisonomíade las calles. Los edificios em-blemáticos, la tranquilidad desus gentes. La naturaleza enel Parque Forestal de la Bo-naigua. La brisa, el sol, la ve-getación.

Rocafort es un pueblo ama-ble y apacible que invita a pa-sear. Y queremos que sigasiempre así. Es necesario pro-teger su patrimonio arquitec-tónico y paisajístico. Debemosmimar Rocafort.

Durante los últimos añoshemos dado pasos decisivosen este camino. Pero es ne-cesario avanzar en nuestrosniveles de protección. Nuestronuevo catálogo de proteccio-nes será uno de los primerosen la Comunidad Valencianaque incluirá, además de losbienes de patrimonio cultural,los bienes de patrimonio na-tural y el paisaje.

Seguro que muchos de us-tedes han pensado que seríanecesario preservar Rocafort,su paisaje, sus casas emble-máticas. Durante los últimosaños, hemos hecho una apues-ta firme por aumentar espa-cios para la convivencia pú-blica. Las obras de remodela-ción de Casa Bou permitiránpronto que el público pueda

visitar y conocer su torre mi-ramar y el resto de sus ele-mentos. Estamos restaurandoel muro tapial bajomedievalque permitirá conocer y visitarla construcción más antiguade Rocafort, fechada a finalesdel Siglo XIV, en el entornode Casa Bou. Hemos logradoque Rocafort se beneficie deuna importante inversión dela Unión Europea para aco-meter estas obras.

Gracias al impulso decididode la Generalitat Valenciana,del President Ximo Puig y delConseller Vicent Soler, VillaAmparo ya es pública. Incor-poramos así al patrimonio deRocafort una pieza clave: VillaAmparo acogerá la Casa dePoetas, y podremos abrir porfin la casa de Machado en Ro-cafort al gran público y a todoslos vecinos y vecinas. Podre-mos disfrutar de su jardín,que acogerá diversas propues-tas culturales.

En los próximos meses tra-bajaremos en el proyecto dereforma del refugio antiaéreode la guerra civil, ubicado enla Llotgeta. Se trata de otroimportante bien patrimonialque queremos abrir al públi-co.

También hemos trabajadopara mejorar y acercar al pú-blico el Parque Forestal de LaBonaigua. Un parque forestal

para disfrutar en familia, enplena naturaleza, sin salir deRocafort. Un parque forestalolvidado durante demasiadotiempo, que queremos revita-lizar y dinamizar. Queremosganar más espacios públicospara disfrutar más de Roca-fort. Y queremos proteger lahuerta, blindarla contra losespeculadores del suelo. Va-mos a oponernos a cualquieractuación que ponga en peli-gro nuestra huerta, provengade donde provenga.

Para dar sentido y cohe-rencia a todos estos elementosculturales, arquitectónicos, na-turales y paisajísticos, traba-jamos en ofrecer una salidacomercial a los propietarios

2

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Mimar RocafortPOR VÍCTOR JIMÉNEZ BUESO

ALCALDE DE ROCAFORT

© Miguel Aguado

de bienes en Rocafort quecuiden con esmero este im-portante legado cultural y pai-sajístico. El Pleno ya aprobóla modificación del PGOU parapermitir licencias de ocupaciónhotelera. Se trata de impulsarpequeños hoteles con encanto,respetuosos con nuestro en-torno, pero capaces de activarun nuevo ciclo económico lo-cal. Esta iniciativa permitiráen los próximos años la crea-ción de empleo local y traerámayores beneficios para elpequeño comercio de Roca-fort. Estimular el comercio lo-cal y crear nuevos puestos de

trabajo hará que muchas fa-milias de Rocafort encuentrenuna alternativa mejor para vi-vir y trabajar en su pueblo.

Además, trabajamos en elproyecto para referenciar aRocafort como ‘Vila de Cultu-ra’. La designación de Rocafortcomo sede permanente de lospremios de la Crítica LiterariaValenciana, el proyecto de laCasa de los Poetas en VillaAmparo, y nuestra esmeradaoferta cultural y lúdica, nospermiten mostrar a los visi-tantes lo mejor de nosotrosmismos, gracias al buen tra-bajo desarrollado estos años

por el área de cultura que co-ordina la concejala Julia Ca-ñizares.

Porque preservar nuestroentorno, nuestra huerta ynuestro paisaje, acomodar ydejar en estado óptimo nues-tros edificios emblemáticos yel refugio, referenciar nuestromunicipio como ‘Vila de Cul-tura’, y permitir pequeños ho-teles para acoger visitantestraerá más empleo, más cre-cimiento y mayor actividadeconómica para los pequeñoscomercios. Queremos seratractivos para los visitantes,pues nos permitirá ofrecermás alternativas de empleopara que más rocafortanos yrocafortanas puedan trabajaraquí, en su pueblo.

El 31 de enero dimos unnuevo paso en esta dirección.El pleno aprobó abrir el pro-ceso de exposición pública yde participación ciudadana denuestro futuro Catálogo deBienes Inmuebles Protegidos.Queremos ampliar las protec-ciones del PGOU para incluirla huerta, el Parque Forestalde La Bonaigua, el centro his-tórico, la ‘Colonia’ y SantaBárbara. Os invitamos a co-nocer el proyecto en el Ayun-tamiento y a dar vuestra opi-nión a través del proceso departicipación ciudadana queabriremos en las próximas se-manas. Os invitamos a disfru-tar de este hermoso pueblo,y a ayudarnos a preservarloen todo su esplendor y armo-nía.

EDITA ALAMIDA COMUNICACIÓ IMPRIMIX ESTUDIO MÁS DE 21 DIPÒSIT LEGAL V-4132-1991< <<

3Febrer 2019

Sovint no resulta fàcil po-sar-nos d’acord respecte

al que considerem l’encert,pensem-ho... Però passa unamiqueta com en Mestalla. Queen la grada agraïm l’esforç iel compromís per lluitar cadapilota, ben conscients quel’encert és tota una altra qües-tió. I sabeu allò d’abraçar-seamb desconeguts desprésd’un gol? Cascú és cascú ensa casa, però ens barregemen l’espai públic. I això solacabar somrient en un altrepunt de la grada... Perquèestà bé visitar un estadi inau-gurat el 1923, però trobem lagràcia en la vida que hi apor-tem, en el moviment i l’ani-mació que congria a horesd’ara, en cada ocasió que re-vifa l’entusiasme i la con-vivència. No són tan sols elsllocs, és la vida compartidaamb els altres en eixos llocs.

O dit d’una altra manera:creure en un horitzó de futurcompartit necessita l’aplicacióquotidiana d’entusiasme, gar-bellat amb ordre i organitzacióde la faena. Perquè sense es-penta i sense il•lusions tam-poc arribaríem massa lluny.Per això proposem una novaagenda urbana, guiada desdel respecte i la convivència,la cultura i la sostenibilitat.Prioritats lligades amb tactei trellat, aportacions a favord’una societat moderna i

autònoma. Amb la conscièn-cia que treballar per la nostrasocietat plural, porta a afa-vorir les interaccions perso-nals amb què teixirem la nos-tra vida.

És justament des d’aquestaperspectiva àmplia com con-siderem el patrimoni. Que perdir-ho de manera abrupta, elque interessa no són mai lespedres sinó la vida que su-porten i permeten eixes pe-dres, els records i la memòriaamb la promesa d’un futurmillor: el patrimoni vital. Desde la valoració positiva de lacultura, des del respecte a lanostra història i el prestigique ens regala, podem afa-vorir les possibilitats creativesde la convivència positiva. Unambient agradable i ben ar-ticulat, pensat per a les per-sones i les seues aspiracionsculturals, iguala l’accés a lesoportunitats alhora que di-versifica el ventall d’expec-tatives personals i socials. Lacura del patrimoni compartitens ajuda a viure millor.

Fa vint anys que la llei(4/98, de Patrimoni CulturalValencià) ens reclama la re-dacció del Catàleg de BénsProtegits. En el seu article4.2.a) indica el deure de lesentitats locals de prendre me-sures per a “evitar el dete-riorament, pèrdua o destruc-ció dels béns del patrimoni

cultural”. També en l’article50.2 recorda que els Catàlegsestabliran les proteccions que“asseguren l’adequada con-servació i apreciació d’aquestsbéns”. Finalment en la seuaDisposició transitòria terceraobliga a tots els ajuntamentsvalencians a redactar-ne elseu: des de juny de 1999 l’es-peràvem. Quan fa poc cons-tituírem amb els llauradorsel Consell Agrari, els nostres

El deure i l’entusiasmePER EDUARD COMEIG RAMÍREZ

REGIDOR D’URBANISME, MEDI AMBIENT I COMUNICACIÓ

4

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Febrer 2019 5

productors d’aliment i arrelament, el retardper a adequar-nos a llei acumulava 23 anys.En el cas del PAI del Bovalar havien passat 8anys d’inactivitat. També passava amb la Bo-naigua, oblidada, Casa Bou i els carrers senseacabar enmig del nostre traçat urbà. A poc apoc els enfilem i avancem cap a la integracióde vida i espais. El present equip de governresponem al deure inherent a la gestió muni-cipal, d’ordenació i d’adaptació a normativa.Per això posem la voluntat de corregir dèficitsd’atenció allargassats des de l’administració:és normal. L’acomodament i les deixadesesno ho haurien de ser tant.

La publicació que teniu a les mans és undeure de les administracions amb la ciutadania.I personalment faig meua l’obligació de rendircomptes. Al llarg de l’actual procés trobeml’exposició pública que l’abril del 2017 mostravaels primers resultats del Catàleg de Béns deRocafort. Amb la participació del veïnat, els

estudis de camp i l’informe ambiental de Con-selleria, hem avançat fins a l’actual versióinicial aprovada pel ple municipal de generdel 19. Ara oberta a exposició i participacióciutadana, que millorarà la proposta abansdels informes de les Conselleries de Cultura id’Urbanisme, previs a l’aprovació definitiva.Però el catàleg també és una invitació aconèixer-nos millor i implicar-nos amb elsvalors de Rocafort, ja que entre tots podemfer-ne créixer la il·lusió.

Al capdavall tots passem i com recorda elllibre de Cohèlet, cal evitar tota vanitat. Aixòno obstant: “Tot té el seu moment, / davalldel cel hi ha un temps / per a cada cosa”.Entre deures i entusiasmes, podem anar dela mà de la saviesa antiga i de les tècniquesmés actuals, per tal d’adaptar els nostres es-pais de vida compartida a “alegrar-se i passarbé la vida”. És clar que per a un objectiu així,tots som convocats.

© Jorge Pérez

El patrimonio de un pueblo es una de susprincipales señas de identidad, y los bienes

que lo integran constituyen un legado patri-monial de incalculable valor, por lo que quedapatente la obligación de su conservación yenriquecimiento, tanto por parte de sus habi-tantes como especialmente desde las insti-tuciones y poderes públicos que los repre-sentan.

El análisis y valoración del patrimonio deRocafort requiere de un enfoque amplio, de-tallado e interdisciplinario; de otro modo, unavisión coartada o incompleta del conjunto re-sultaría perjudicial para su correcta conser-vación, más aún cuando la INTERRELACIÓNentre las tres secciones que conforman elconjunto de elementos merecedores de pro-tección de un municipio (patrimonio cultural,patrimonio natural y paisaje) es parte relevantedel mismo, en tanto en cuanto un elementoprotegido está unívocamente relacionado conel paisaje del que forma parte y con otroselementos y conjuntos protegidos próximoso conectados con el mismo, sea cual sea sunaturaleza, de manera que se establece unarelación que siempre suma y posibilita, además,

un mejor disfrute, puesta en valor y legadodel patrimonio.

Esta visión amplia, diversa y simbióticadel patrimonio de un pueblo encuentra unaliado de primer orden en la InfraestructuraVerde, municipal y territorial, la delimitacióny caracterización de la cual también es objetodel catálogo de protecciones que actualmentese está elaborando en Rocafort. La Infraes-tructura Verde es el sistema territorial básicocompuesto por los ámbitos y lugares de másrelevante valor ambiental, cultural, agrícola ypaisajístico, las áreas críticas del territorio yel entramado territorial de corredores ecoló-gicos y conexiones funcionales que ponen enrelación todos los elementos anteriores. Eldesarrollo de la Infraestructura Verde municipalfavorece, además de la mejora del medio am-biente y la habitabilidad de los pueblos y ciu-dades, la conservación y puesta en valor, co-nexión, accesibilidad y disfrute de los conjuntosy elementos con valor, que quedan integradosen la misma.

Para la elaboración de un catálogo de pro-tecciones como el de Rocafort, es necesarioanalizar los elementos potencialmente cata-logables del municipio. Este análisis no debeabordarse de manera discrecional, sino quedebe basarse en una metodología fundamen-tada en bases teóricas asociadas a las dife-rentes disciplinas que se interrelacionan enel proceso de análisis y valoración. En el casode Rocafort el análisis del patrimonio cultural,natural y paisaje se aborda a varias escalas ymarcando variables definitorias de los valoresexistentes desde la escala territorial hasta lapequeña escala.

La confección de la sección PATRIMONIONATURAL de Rocafort se ha llevado a cabo apartir de un análisis de la normativa sectorialvigente y un análisis ambiental del término

El patrimonio de Rocafort6

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

POR VICENTE CALABUIG MONTESINOSARQUITECTO

© Miguel Aguado

Febrer 2019 7

municipal, el cual ha detec-tado especiales valores na-turales objeto de protección,como los existentes en losconjuntos arbóreos de los jar-dines protegidos, la flora delParaje Municipal de la Bonai-gua o la singularidad de ejem-plares vegetales del municipio,entre otros.

Respecto de la SECCIÓNPAISAJE, la cual está íntima-mente relacionada con la sec-ción PATRIMONIO NATURALy CULTURAL, cabe destacar,en un término municipal nomuy extenso como el de Ro-cafort, la existencia de dife-rentes ecosistemas y paisajescon valor. Un paseo desde laHuerta hasta la Bonaigua, através de la vía pecuaria deSanta Bárbara o el camí de laCossa, nos ofrece, en un cortoperiodo de tiempo, un reco-rrido por todo el municipio,desde el paisaje agrario porexcelencia de València (laHuerta) al sur, hasta las últi-mas estribaciones arboladasde la Calderona al norte; enestas últimas, los restos delas antiguas canteras da sus-tento a un pinar mediterráneoque se funde con la frondosi-dad de la urbanización deSanta Bárbara, donde se al-canza el summum de la na-turalización del suelo urbano.Desde una perspectiva his-tórico-temporal, el suelo ur-bano de Rocafort se originaen el Núcleo Histórico Tradi-cional, más denso y con unmarcado carácter urbano,donde se concentra la esenciamedieval del pueblo recayentea la huerta, que va abriéndosepor calles no muy anchas en

ascenso hacia el norte, hastallegar a la plaza de España,donde nos muestra su carael paisaje de la Colonia, ca-racterístico y diferente al an-terior, con amplias calles for-mando una retícula ortogonaly grandes parcelas arboladasque atestiguan el afán quenuestros antepasados del si-glo XIX tenían por dejar atráslos espacios congestionadosde los núcleos históricos enfavor de otros nuevos, orde-nados y salubres, para dis-frutar de las bondades de lanaturaleza y el clima. El re-corrido por el municipio con-tinúa en ascenso, más allá dela Colonia, hasta alcanzar elgran bosque urbano de SantaBárbara, donde una tramaviaria sinuosa y orgánica, asícomo los senderos peatonales,casi de montaña, y las grandesparcelas ajardinadas, desdi-bujan la presencia de la edifi-cación, diluyendo lo urbanoentre la exuberancia del verdeque se funde, más allá, con elterreno forestal del norte del

municipio.Tanto la Huerta, como el

Núcleo Histórico Tradicionalde Rocafort, la Colonia, la Ur-banización de Santa Bárbaray el terreno forestal de la Bo-naigua, integran unidades depaisaje protegidas por el ca-tálogo de protecciones de Ro-cafort. La conservación de unpaisaje con valor abarca va-riables muy diferentes, quevan desde la estructura ur-bana propia de una unidadde paisaje (trama viaria, ti-pología edificatoria propia, al-turas de la edificación, ocu-pación de parcela, etc.), hastael tratamiento de la vegeta-ción, la actividad humana, elcolor, los materiales, la visi-bilidad desde los principalespuntos de observación, etc.Estos aspectos quedan regu-lados dentro del ámbito delas unidades de paisaje pro-tegidas del catálogo, con elpropósito de detener procesosde transformación que handesvirtuado el paisaje del ám-bito, conservando y fomen-

© Jorge Pérez

tando los valores existentes.La sección PATRIMONIO

CULTURAL forma el conjuntomás amplio dentro del catá-logo de protecciones. En ellase incluyen, además de losBienes de Relevancia Local,los edificios, elementos o in-fraestructuras que, sin per-tenecer al Inventario Generaldel Patrimonio Cultural Va-lenciano, cuentan con valoresque los hacen merecedoresde protección. Alguno de losconjuntos protegidos dentrode la sección patrimonio na-tural, y/o paisaje también for-ma parte de la sección patri-monio cultural, como los jar-dines recayentes a la acequiade Moncada, la Huerta de Ro-cafort o el Núcleo HistóricoTradicional. Este último se ca-lifica como BRL, de acuerdocon las determinaciones dela normativa patrimonial, yes objeto de regulación por-menorizada tanto en lo refe-rente a la propiedad públicacomo privada.

La regulación del NúcleoHistórico Tradicional persigue,

en primer lugar, la protecciónde la estructura urbana pro-pia. Además, la regulaciónaborda otros muchos aspec-tos como la mejora del espaciopúblico, primando la reduccióndel tráfico motorizado, la pa-liación de la contaminaciónvisual y ambiental, la mejorade la accesibilidad peatonal,el tratamiento inclusivo delos espacios libres, etc. o laregulación de la edificación(existente y de nueva planta)tomando como referencia lastipologías, composición, colory alturas propias del NúcleoHistórico.

Se observa que la regula-ción actual (PGOU) ha gene-rado construcciones y ele-mentos disonantes con losvalores y características pro-pios del conjunto BRL, loscuales también quedan iden-tificados para su progresivoacondicionamiento y adecua-ción. La regulación del paisajedel Núcleo Histórico Tradicio-nal también se establece demanera detallada en las Nor-mas del Catálogo, procurando

la desaparición de instalacio-nes vistas o elementos im-propios, así como tambiénabordando la regulación dedistintas condiciones con in-cidencia en la mejora medio-ambiental, como la utilizaciónde pavimentos permeables yfonoabsorbentes, la incorpo-ración de vegetación, entreotras de aplicación en esteámbito.

Finalmente es necesariodar a conocer las tipologíasedificatorias que han servidopara caracterizar la edifica-ción propia de Rocafort, tantoen el Núcleo Histórico Tradi-cional como en las Unidadesde Paisaje protegidas. Losejemplos mejor conservadosy más representativos de es-tas tipologías han pasado aformar parte de la secciónpatrimonio cultural como ele-mentos con protección indi-vidualizada.

El conjunto de tipologíasbásicas tradicionales, presen-tes sobre todo en el NúcleoHistórico Tradicional, siguenel esquema de CASA PATIO.En general, estas edificacionesse desarrollan en parcelasalargadas donde el cuerpoprincipal edificado colmata elextremo recayente a la calle,y puede entenderse en sí mis-mo como un cuerpo compactode dos crujías. Detrás delcuerpo principal, que suelealbergar la vivienda, se sitúael patio, y en el extremo con-trario la “porxada” o “pallis-sa”, de una crujía, dedicadatradicionalmente a cuadra oalmacén para productos agrí-colas.

8

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

© Miguel Aguado

Febrer 2019 9

LA CASA LLAURADOR ROCAFORTANA. Se trata de la tipología edificatoria más abundanteen el Núcleo Histórico Tradicional. Sigue el modelo tradicional de casa de crujías paralelasa fachada organizadas a partir de un paso transversal que comunica con el patio y generaespacios a uno o ambos lados, de acuerdo con el esquema de casa “a una mà” o “a dosmans”. Suele desarro-llarse en planta baja,aunque es común quecuente con una plantasuperior formada por latradicional “andana” ha-bilitada (o no) como par-te de la vivienda o comovivienda independienteincluso con acceso di-recto desde la calle (ca-sas con “escaleta”).

Esquema de casa “a dos mans”Esquemade casa

“a una mà”

CASA SEÑORIAL, BURGUESA O CASAL. Las tipologías de casa señorial, burguesa o casonason menos numerosas que la casa llaurador, pero tienen una notable representación dentrodel Núcleo Histórico Tradicional. Siguen también el esquema de crujías paralelas y sesitúan, debido a su representatividad social, en parcelas de mayor tamaño que las anteriores,ocupando lugares representativos del pueblo y estructuradas de acuerdo con el esquema“a dos mans”. Se desarrollan en dos plantas, pudiendo presentar incluso espacios de“andana” sobre la primera planta. Las estancias principales de habitación se trasladan a laplanta primera y la planta baja se dedica a vivienda de los caseros. En comparación con lascasas llaurador, destacan por su mayor tamaño, su riqueza ornamental y decorativa y suspatios, que suelen albergar, total o parcialmente, jardines para el ocio y descanso de suspropietarios.

CASA CON JARDÍN. Se trata de una tipología formada por un conjunto heterogéneo de edi-ficaciones a caballo entre la casa llaurador y el chalet. En el caso de Rocafort concentranalrededor de las plazas de España y Santa Bárbara y tipológicamente son similares a lostradicionales casinos o casinets, en los cuales el modelo tradicional de casa llaurador seadapta al uso de ocio y descanso que origina esta tipología, situándose estas en parcelasmucho mayores, con amplios jardines traseros, ocupando el cuerpo principal, de dos o tres

crujías y organizado a “dos mans”, uno delos extremos de la parcela, retranqueadorespecto de la calle dejando un patio de-lantero y situándose elevado sobre un podioal que se accede por una escalinata delan-tera. Suelen presentar una composición ydecoración rica y elaborada. Algunas va-riantes de esta tipología retrasan el cuerpoprincipal al fondo de la parcela o lo alineandirectamente a la calle.

Projecto de casa-chalet para Luís Montesinos en las calles Benlliure, S. Agustí y Colomer. Arxiu Rocafort

TIPOLOGÍA  DELASVIVIENDAS

DE  ROCAFORT

10

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

EL CHALET. Se trata de la tipo-logía predominante en la Urba-nización de Santa Bárbara y laColonia. Esta tipología se des-marca de los estándares popu-lares tradicionales, aunque al-gunas muestras tempranas si-guen bebiendo de los modelostradicionales de pasillo central.Se trata de edificaciones exentasque se sitúan aisladas en gran-des parcelas, rodeadas de es-pacio libre ajardinado. Se organizan volumétricamente en distintos cuerpos a diferentealtura. La libertad compositiva del arquitecto, al no recaer el cuerpo principal a la víapública, es mucho mayor. A diferencia del resto de tipologías que se cubren a dos aguas, loschalets pueden contar con diferentes faldones vertientes al espacio libre de parcela oincluso con cubierta plana. El jardín que rodea a la edificación principal cuenta conelementos para el ocio, como piscinas o porches, y queda delimitado por una valla o cercaque supone la parte visible del elemento desde la calle y sobre la que se abren accesos di-ferenciados para vehículos y peatones. La organización interior de los chalets sueleresponder a criterios funcionales (noche y día, público y privado, servidor y servido, etc.),aunque en ejemplos tempranos la diferenciación entre la plantas nobles y de serviciotodavía perdura. El abanico de estilos y lenguajes es muy amplio, dependiendo de la épocade construcción.

EDIFICIOS SINGULARES. Además de las tipologías citadas, existe un conjunto de edificacionescon valor que pertenecen a tipologías con representación muy reducida en el municipio, lamayoría de uso diferente al residencial. Todas ellas integran el grupo de edificios singularesy sus condiciones se particularizan en sus respectivas fichas de catálogo.

El objetivo del catálogo de protecciones respecto de las edificaciones del ámbito, esregular la edificación protegida de todo el término, así como la edificación no protegida yde nueva planta de los conjuntos protegidos de la sección paisaje y patrimonio cultural, esdecir, de las zonas del Núcleo Histórico Tradicional, la Colonia y Santa Bárbara, buscandoconservar y recuperar componentes propios que caracterizan el paisaje y los conjuntos con

valor de Rocafort como las alturas de la edificación,la composición de las fachadas, el color, los patiosde las casas libres de construcciones, los espaciosajardinados y arbolados, entre otros muchos as-pectos que hacen de Rocafort uno de los pueblosmejor valorados y más ricos del área metropolitana,tanto por su patrimonio histórico, cultural, naturalcomo por su paisaje, con el objetivo de que las ge-neraciones venideras puedan conocer de primeramano y participar de lo que nosotros aún podemosdisfrutar.

© Miguel Aguado

Febrer 2019 11

“El patrimoni cultural valencià és una deles principals senyes d'identitat del

poble valencià i el testimoni de la seua contri-bució a la cultura universal. Els béns que l’in-tegren constituïxen un llegat patrimonial d'i-napreciable valor, la conservació i enriquimentdel qual correspon a tots els valencians i es-pecialment a les institucions i als poderspúblics que el representen”. (Preàmbul de laLlei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Va-lenciana, del Patrimoni Cultural Valencià).

El municipi de Rocafort compta amb unpatrimoni cultural i paisatgístic singular i re-llevant dins del conjunt de l'àrea metropolitanade València. La seua situació geogràfica, migen el secà, mig en l'horta, i la seua història,han generat l'aparició d'elements i conjuntsque per la seua rellevància arquitectònica,monumental, urbanística, etnològica, arqueo-lògica i d'altre tipus, suposen mostres repre-sentatives i valuoses de la nostra història,cultura i paisatge. Tot i que el segle XX i lesseues dinàmiques desenvolupistes han deixattambé la seua empremta a Rocafort, la con-servació de molts dels conjunts i elementsamb valor del municipi continua sent una deles principals senyes d'identitat d'un pobleorgullós del seu patrimoni i del seu paisatge.

Els valors que alberga el municipi ja vanser reconeguts i plasmats, almenys en part,en el Pla General que des de 1991, i ambdiverses modificacions, regix a Rocafort. ElPla General protegia un total de 24 immoblesi determinava normes per a la conservació dela zona de protecció tipològica del nucli històric,de la zona amb protecció ambiental conegudacom la Colònia d'estiuejants i del sòl no urba-nitzable de l'Horta, este últim amb protecciópaisatgística, a més d'altres conjunts de ca-

ràcter natural que bé pels seus valors naturalso paisatgístics també comptaven amb pro-tecció.

Sembla obvi que després de 28 anys de vi-gència del PGOU i després de múltiples ac-tualitzacions i modificacions normatives pro-ducte de l'entrada en vigor de noves lleis, de-crets, ordres, etc., com ara la Llei de PatrimoniCultural Valencià de 1998, les seues posteriorsmodificacions, o la Llei d'Ordenació del Territori,Urbanisme i Paisatge (LOTUP, 2014 i 2019),siga necessària una revisió i actualització delplanejament municipal pel que fa, almenys, alvessant patrimonial i paisatgístic del municipi,encara més quan les últimes determinacionslegals introduïxen un concepte de patrimonimés ampli, on el patrimoni cultural, a mésd'excedir al merament monumental, ha decomplementar-se amb el patrimoni natural iel paisatge, tot açò des d'una perspectiva dedesenvolupament sostenible que advoca, desdel punt de vista urbanístic, per conservar elsespais naturals amb valor i per crear hàbitats

L’elaboració del catàlegde proteccions de Rocafort

PER INÉS ESTEVE SEBASTIÀARQUITECTA

12

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

urbans confortables i resi-lients, prenent en consideracióel canvi climàtic.

D'acord amb la LOTUP, elcatàleg de proteccions és eldocument encarregat d'arre-plegar i regular tots els ele-ments territorials existentsen un municipi sobre els qualsrecaiga algun tipus de pro-tecció derivada de la legislaciódel patrimoni cultural, del pa-trimoni natural i del paisatge,i la regulació dels mateixos; amés a més, es tracta de l'ins-trument encarregat de pro-tegir i establir un règim deprotecció que vetle per la con-servació, foment i posada envalor dels béns immobles que,sense formar part de l'Inven-tari General del Patrimoni Cul-tural Valencià (BIC i BRL) osense estar protegits per nor-matives sectorials, tinguenvalor cultural, paisatgístic, na-tural o d'altre tipus que elsfacen mereixedors de protec-ció.

A més de les considera-cions anteriors, la Constitucióexigix que els poders públicsgarantisquen la conservaciódel patrimoni històric, culturali artístic, i dels béns que l’in-tegren, qualsevol que siga elseu règim jurídic i la seua ti-tularitat. L'administració mu-nicipal, mitjançant el Catàlegde Proteccions, ha d'assumirla responsabilitat de seleccio-nar aquells elements territo-rials, espais o béns immoblesque, d’acord amb els seus es-pecials valors culturals, natu-rals, paisatgístics o d’altres,requerixen un règim de con-servació específic i, si escau,

l'adopció de mesures cautelarsde protecció o de foment iposada en valor dels mateixosen tot l'àmbit municipal.

L'administració municipalde Rocafort i amb ella la ciu-tadania, és responsable dedefinir els béns que mereixenser conservats. En el cas deRocafort, és necessari desta-car que es tracta d'un municipion existixen mostres valuosesdels diferents tipus de patri-moni les quals han de ser ob-jecte de mesures de protecciói foment per a la seua posadaen valor; en cas contrari, elrisc de pèrdua i menyscaba-ment del patrimoni del poblesupon una amenaça palpable,encara més d’acord amb lesactuacions que durant els úl-tims anys han fet desaparéixerde manera definitiva i irre-versible part del patrimoni delpoble.

Durant els últims dos anys,i després d'un període d'ex-posició pública inicial, s'haelaborat la Versió Preliminardel Catàleg de Proteccions deRocafort, posant en comú tantl'opinió de la ciutadania, la deles administracions implicadesi la dels tècnics especialistesde l'equip redactor. Pròxima-ment s'exposarà al públic eldocument amb un nou procésde participació pública perquèveïnes i veïns puguen tornara opinar sobre les propostes.

El document del catàlegincorpora els béns existentsen el municipi que gaudixende protecció derivada de lalegislació del patrimoni cul-tural, en el cas de Rocafort,Béns de Rellevància Local,

com per exemple el conjuntde l'església i l'antic conventdels Agustins o els sotabal-cons ceràmics de la casa Bou,així com altres del patrimoninatural i del paisatge. El ca-tàleg de proteccions proposala declaració de nous Bénsde Rellevància Local, entreels quals destaca el conjuntdel Nucli Històric Tradicionalde Rocafort, i altres de ca-ràcter individual com els xaletsde Villa Amparo, Villa Contat,el xalet del molí, la “casa bar-co” o xalet Dinnbier, l'ermitade Santa Bàrbara o la casaBou, que a partir de la seuainclusió en el catàleg formaranpart dels Béns del PatrimoniCultural Valencià, acreixentd’esta manera la seua reper-cussió en l'àmbit de la Comu-nitat Valenciana. Es qualifi-quen també com a Béns deRellevància Local altres ele-ments com ara el refugi de laGuerra Civil baix la Llotgeta,la Caserna Vella de la GuàrdiaCivil o les restes del Forn de

Febrer 2019 13

Calç de la Bonaigua, d'acord amb les determi-nacions de la modificació de 2017 de la Lleide Patrimoni Cultural Valencià, en concretrespecte de la disposició addicional quinta(art. 4 mod. 2017)

El catàleg de proteccions s'organitza entres seccions: PATRIMONI CULTURAL, PATRI-MONI NATURAL I PAISATGE. Dins de la seccióPATRIMONI CULTURAL, a més dels Béns deRellevància Local proposats, s'inclouen altreselements protegits que esdevenen les mostresmés representatives de les tipologies edifica-tòries tradicionals del municipi, i altres singularscom ara l'edifici de les antigues escoles, l'anticcasino, l'espai recreatiu de “La Charca”, l'antigaestació del trenet o el cementeri, entre altres.Elements més senzills però igualment impor-tants, com els pous o els panells ceràmics,també gaudiran de protecció. De la mateixamanera formen part de la secció patrimonicultural les àrees de vigilància arqueològicaassociades al Nucli Històric Tradicional, a laCova de Rocafort, als aqüeductes de la Cova-tella i els Llometes i a les restes de les pedreresexistents al pinar de la Bonaigua.

Respecte a la secció PATRIMONI NATURAL,el catàleg inclou els principals jardins, públicsi privats, com a elements protegits, així coml'arbrat monumental d'interés local del poble,la vies pecuàries que travessen el terme mu-

nicipal o el sòl amb alta capacitat agrològicade l'Horta. S'incorpora també a la secció pa-trimoni natural del catàleg el terreny forestaldel municipi i el Paratge Natural Municipal dela Bonaigua.

La SECCIÓ PAISATGE del catàleg analitza ivalora prèviament el paisatge de Rocafort iincorpora com a conjunts protegits les unitatsi recursos paisatgístics de major valor, entreels quals destaquen els conjunts de l'Hortade Rocafort, el Nucli Històric Tradicional, laColònia i la Urbanització de Santa Bàrbara. Amés del paisatge de l'Horta, els valors delqual compten amb un ampli reconeixement,la resta d'unitats de paisatge protegides al-berguen també un gran valor paisatgísticacrescut, a més a més, per la seua represen-tativitat dins del desenvolupament urbà delmunicipi des dels seus orígens, entre elssegles XII-XV, amb el Nucli Històric com aconjunt representatiu inicial del desenvolupa-ment urbà, fins a mitjan segle XX, quan, ambla Urbanització de Santa Bàrbara, es materia-litza una idea molt particular de ciutat jardíprojectada des del paisatge i l'organicisme. Amig camí entre el Nucli Històric i Santa Bàrbaraes desenvolupa la zona coneguda com la Co-lònia, on mitjançant la retícula higienista delseixamples huitcentistes, s'amplia el sòl urbàcap al nord a la darreria del segle XIX, per talde donar resposta a la demanda de nou sòloriginada amb el fenomen de l'estiueig de lesclasses altes valencianes que trobaven a Ro-cafort un oasi de calma i confort per als calo-rosos mesos d'estiu de València. Este fenomenva donar lloc a algunes de les millors pecesd'arquitectura de Rocafort, existents dins delconjunt de xalets de la Colònia.

El document del catàleg compta amb fitxesdetallades on s'establix de manera detalladala regulació dels elements i conjunts protegits.Compta, a més a més, amb un document deNormes de Catàleg on s'establix la regulacióper a la correcta conservació d'estos elementsi conjunts, i el compliment dels quals garantixla conservació dels valors del municipi des dela perspectiva del desenvolupament sosteniblei la millora del medi ambient.

© Miguel Aguado

Cada vegada més, les so-cietats habitem en àrees

urbanes. Desenvolupem lesnostres vides quotidianes so-bre aquest tipus d’hàbitats,estructurats i ordenats moltesvegades sota la lògica delvehicle privat i els seus con-dicionants. Aquest fet, fruitde la mentalitat del “desa-rrollismo”, ha minvat la vidasocial dels espais públics, re-legant a pocs espais tota lavida social d’una comunitat.Però ja són moltes les inicia-tives a les nostres ciutats ipobles que van encaminadesa pacificar el trànsit rodatdels nostres carrers, per apermetre que torne a aflorarla vida de les persones. Aixídoncs, si escorcollem les re-alitats que hi passen per trac-tar d’esbrinar com s’estan ge-nerant i a través de quins es-pais, de quins usos i de quinesmaneres s’estan produint, po-drem tractar d’identificar lesàrees i zones que suportenaquesta vida i tractar d’arti-cular-les i dotar-les de con-tingut.

Si fem una mirada sotaaquesta perspectiva al poblede Rocafort, prompte ens ado-nem que les activitats queens fan relacionar-nos, comel teixit comercial, les admi-nistracions municipals, les ins-

titucions locals, etc., s’acu-mulen en pols d’activitat, undels importants al nucli mésantic del poble. La Plaça Major,el parc de Pocoyó, la Plaçad’Espanya, la plaça de SantSebastià, etc., són espais pú-blics articulats per una sèriede carrers que suporten granpart de les activitats i neces-sitats de la ciutadania. Aques-ta situació determina una cer-ta estructura urbana consoli-dada per l’ús social de l’espaipúblic.

Però a Rocafort no noméshi han aquests “punts ca-lents”, sinó que també hi tro-bem d’altres que acumulenactivitat i relació social, comés el cas de les tasquestes aSta. Bàrbara, la Plaça del Ce-menteri o fins i tot la Bonai-gua. Poder recosir aquestspols d’activitat del poble, mit-jançant un itinerari de marcatcaràcter cívic per a vianants,pot generar una estructuraurbana, no basada en el cotxe,que potencie la relació d’a-questes àrees i millore la vidaquotidiana de la gent de Ro-cafort.

Aquest eix que ja s’intueixque d’alguna manera està pas-sant, entenem que necessitad’un impuls per vertebrar-lo iestablir-lo d’una manera fermai arrelada a la ciutadania. Un

La ruta sana14

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

PER MARCEL CUMPLIDO I LARA LLOPSUC ARQUITECTES

bon argument per activar-lopensem que pot ser els usoslúdics-esportius que les per-sones desenvolupem a l’espaipúblic. Així naix La Ruta Sana:un itinerari entès com unamena d’equipament a l’airelliure dedicat a l’esport, l’es-barjo i l’oci, que pretén posaren valor tant el patrimoni cul-tural com natural de Rocafort,o almenys part d’ell. Com unconnector, en aquest cas so-cial, basat en els “steppingstones”, podem encaixar lespeces d’aquest trencaclosquesi aprofitar la seua força perdinamitzar algunes d’aquestes

peces. Com a resultat, es pretén consolidaruna estructura urbana, una mena de paisatgefuncional que serpenteja per retalls de Roca-fort, al servei de les persones, reforçant laseua identitat.

Aquesta estructura també convida a serinterpretada com un passeig per la històriadel poble de Rocafort. Naix a la part mésantiga del municipi, amb la Plaça Major, CasaBou, i d’altres elements patrimonials de Ro-cafort, serpenteja a través de les seues placesper passar a un altre episodi de la història deRocafort que discorre per Blasco Ibañez. Unmoment en què aquesta estructura mostraels millors exemples de l’arquitectura resi-dencial suburbana de principis de segle XX.Així arriba fins al cementeri, lloc en procésde transformació i regeneració urbana per

valoritzar aquest espai i millorar les seuescondicions. Una vegada traspassat aquest poldel cementeri, s’endinsa en el que també haforjat la identitat de Rocafort, Santa Bàrbara,una urbanització de certa qualitat a nivell depaisatge urbà, que amaga al seu límit més alnord un espai de gran valor cultural i ambiental,la Pedrera de la Bonaigua.

Així doncs, aquest itinerari d’uns 3km apro-ximadament, sota l’excusa de les activitatsde lleure i oci, va articulant i dotant de con-tingut una estructura urbana-social que jaroman hui en dia, i que gràcies a les actuacionsplantejades, s’arrela amb fermesa per oferiruna xarxa d’espais de qualitat, amables i cívicsper a tota la ciutadania, que d’una manera in-clusiva. Esperem que les gaudisquen les ro-cafortanes i els rocafortans.

Febrer 2019 15

MARCO GEOGRÁFICO Dentro del conjunto de laHuerta de Valencia, Rocafortparticipa de uno de los prin-cipales ámbitos mejor con-servados conocido comoHuerta del Arco de Moncada,delimitada por la acequia deMoncada al oeste, por el ba-rranco del Carraixet al nor-deste y por la propia ciudadde Valencia al sur.

De hecho la unidad de pai-saje queda delimitada en suborde occidental por el cascourbano y la Acequia Real de

Moncada, hoy transformadaen paseo urbano; en el meri-dional limitando con Godella,por la acequia conocida como“roll d’En Ferris”; y en el lí-

mite oriental y el septentrio-nal por las huertas de Bor-botó y el “roll de l’Ametler”,límite de Massarrojos, res-pectivamente.

Paisaje de la huerta de Rocafort

16

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

POR IGNACIO DÍEZ TORRIJOSINGENIERO AGRÓNOMO

MARCO GEOGRÁFICO,EVOLUCIÓN Y ORGANIZACIÓNDEL PAISAJE

Plano de Valencia y sus alrededores de 1883

EVOLUCIÓN HISTÓRICAEn época romana en Rocafort no existíahuerta como hoy la conocemos, sino huertos‘líneas arriba’ basados en los cultivos medi-terráneos de secano: trigo, olivos y viña. Laromanización queda testimoniada por lasinscripciones romanas de Godella y las trazasde la “Séquia dels Diables”, que extraía elagua del Turia más arriba del azul de Moncaday atravesaba el término de Rocafort en sen-tido N-S, y que fue estudiada por NicolauPrimitiu.

Es a partir de la época islámica cuandose conoce como Huerta y adquiere el carácterde llanura irrigada donde se desarrollaronsofisticadas técnicas de riego: sistema ma-temático de files de agua, tandas horarias ycalibrados rolls para la distribución propor-cional del caudal, y se introducen nuevoscultivos: azafrán, hortícolas, frutales, cítricos,caña de azúcar. El secano es de poco interéspara la población musulmana.

© Jorge Pérez

Febrer 2019 17

Rocafort se dividía en dos zonas claramente diferenciadas con la acequia de Moncadahaciendo de eje partidor: Al este la Huerta y al oeste el Secano. Las huertas de Godella,Rocafort y Massarojos formaban parte de la periferia de Valencia que los árabes llamabanGudayra ó “Laguna” y que recogía las aguas de escorrentía y riego de estas zonas. Laantigua Guadayra ó “llacuna” se extendía desde Godella hasta el término de Massarrojos,comprendiendo parte de la huerta de Borbotó y Rocafort y llegaba hasta el Monasterio deSan Miguel de los Reyes o “dels Frares de Sant Bernat”. En el año 1474 se documenta unvecino de Carpesa que declaraba ser pescador.

La red histórica de acequias ‘filas’ se extiende por los terrenos de la huerta y sirve dematriz estructurante determinando el parcelario agrícola que llegó a regar más de 500 ha-negadas y más de 200 parcelas. Un sistema complejo de organización del riego, caracterizadopor su rigurosidad y que hoy en día todavía perdura. La estructura parcelaria veníacaracterizada por la pequeña dimensión de las parcelas. No se tiene constancia de ningunanoticia de alqueria o barraca situada en la Huerta de Rocafort, lo que se conoce es laexistencia de cuevas, y en menor medida masías, en la zona del secano.

ORGANIZACIÓN DE PAISAJELa organización del paisajeagrario de la Huerta viene de-finido por el sistema hidráulicode acequias, los caminos y elparcelario.aEl patrimonio hidráulico:“Reial Sèquia de Montcada”.De origen islámico es el ele-mento delimitador de l’Hortay la zona urbana. La acequiaa su paso por el núcleo urbanose ha cubierto y transformadoen paseo, sólo en sus extre-mos la acequia se encuentradescubierta siendo más visiblesu presencia. Los elementosque forman parte de la redhidráulica en esta subunidadson los partidores del “rolld’En Ferris” en el límite conGodella, el del “Atmetler “enel límite con Massarrojos y eldel “Llavador“ que se encuen-tra en el interior de las insta-laciones de los jardines delÁngel de la Guarda.aRed de caminos históricos:En el límite entre las unidadesparten los principales caminosque comunican Rocafort con

las poblaciones vecinas y queatraviesan la zona de huertacomo son la senda de Godellay el camino de Borbotó, tam-bién llamado “camí del fons”o “Camí Fons”. Paralelo a esteúltimo, y también en direccióna Borbotó, transcurre el ca-mino “del Roll dels Frares”,que enlaza como el primero,con el denominado camino dela Masía de Santa Teresa, ymás adelante, en Borbotó conel camino “dels Avenars”. aEl parcelario: Respecto a laestructura parcelaria, el ta-maño de las parcelas se co-rresponde con un tamaño re-

ducido de las parcelas consuperficie de menos de 3 ha-negadas. La orientación delas parcelas generalmente esN-S, a favor de la red de riego,y las orientaciones E-O, a favorde la pendiente general. Laforma que adoptan las parce-las es en todos los casos detipo cuadrangular. La orien-tación de estos rectángulosestá íntimamente influenciadapor el trazado del sistema deriego, por lo que uno de loslados cortos del rectángulosuele ser el que está en con-tacto directo con el brazaletede riego.

© Jorge Pérez

El Parc de la Bonaigua ésl’exemple de com un petit

reducte verd ha suposat unadiàspora i inspiració per plan-tejar un concepte urbà méssostenible i verd per a Roca-fort, tot seguint les tendèn-cies i indicacions que enaquest moment guien el des-envolupament urbà arreu delmón, impulsades per la UnióEuropea i els diferents esta-ments administratius a lanostra part del món.

El naturalista Cavanillesja va descriure la Bonaigua,junt al Pinar de les Pedreres(terme municipal de Massa-rrojos) com part d’un paratgeforestal més ampli anomenat‘Les Llometes’, nogensmenys

ambdós espais suposen, des-prés de la Devesa del Saler,la pineda més propera a laciutat de València, tenint peraixò un alt valor ambiental.

Avui dia, la Bonaigua ésun reducte de bosc mediter-rani que ha aconseguit so-breviure als avatars històricsque l’han minvat i deteriorat,i que encara avui exerceixenuna pressió antròpica quetransforma l’espai. Més enllàdel mèrit de resistència dela Bonaigua, aquest espaiverd ens ha proporcionat elsseus recursos i serveis.

Així doncs, de nou les per-sones li devem a la natura elrespecte i reconeixement quees mereix, més quan la nostra

supervivència i qualitat devida depenen d’ella. Bé, doncsRocafort, aprofitant la con-juntura actual, on a travésde les directives europeess’insta a tots els països mem-bres a prendre noves i fermesdireccions cap a la sosteni-bilitat i l’adaptació al canviclimàtic, la Bonaigua ha es-devingut la inspiració per re-dissenyar el seu paper dinsl’entorn urbà, i des d’aquestreducte han brollat nombro-ses propostes de desenvolu-pament del poble que per-metrien crear una xarxa d’in-fraestructures verdes ambbeneficis ambientals, socials,de mitigació i adaptació alcanvi climàtic i per a la bio-diversitat.

Les infraestructures ver-des són una xarxa estratègi-cament planificada de zonesnaturals i seminaturals d’altaqualitat mediambiental, dis-senyada i gestionada per aproporcionar un ampli ventallde serveis ecosistèmics i pro-tegir la biodiversitat tant delsassentaments rurals com ur-bans. Aquesta definició haguiat les propostes que acontinuació es presenten.

Les propostes tracten demostrar tot el potencial queactualment tenen els dife-rents espais verds que hi ha

El parc de la Bonaigua ens inspira perdissenyar un futur més sostenible

18

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

PER PAU ALONSO-MONASTERIO I MIREIA ALONSO-MONASTERIOENGINYERA DE FORESTS I ENGINYERA AGRÒNOMA

Mapa amb classificacionsde sòls i aproximacionsa usos dels terrenysque envoltenRocafort i quedisposen depotencialitat per crearun corredor verd

al terme municipal de Rocafort,que tot i semblar espais aïllatsi amb poques possibilitats obaix valor mediambiental, con-nectant-se de forma adequadainternament (entre si) i exter-nament (amb corredors verdsque actualment s’estan exe-cutant a l’àrea metropolitanade València), poden multiplicarel seu valor així com els serveisoferts a la població local. © Miguel Aguado

© Jorge Pérez

Creació d’un anell verd amb Massarrojos i Go-della. Rocafort ha esgotat pràcticament elsespais verds en el perímetre del seu termemunicipal, llevat de la part sud que quedadesprés de les vies de FGV i la part nordque compta amb el Parc de la Bonaigua.Una solució per trobar més espais verdsque maximitze els esforços i terrenys in-vertits seria la creació d’un corredor verdque connecte els espais verds existentspels perímetres laterals, multiplicant aixíels beneficis que s’obtindrien sense la pos-sibilitat de connexió.

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

20

PROPOSTES  DEDESENVOLUPAMENT

DES  DE  LA  BONAIGUA

Proposta 1

Connectar el poble amb l’Anell Verd Metropolità: millora de la permeabilitat urbano-rural.L’Anell ciclista ja s’està construint. És una oportunitat per a la població de Rocafort deconnexió sostenible amb l’entorn rural i marítim, sols cal crear vies d’accés segures queconnecten Rocafort amb la ruta de l’Anell. Amb una xicoteta inversió, Rocafort pot ampliarla seua xarxa ciclista i arribar fins a la mar.

Proposta 2

Rocafort i la seua horta periurbana: cap ala sobirania i la seguretat alimentària. Ro-cafort té una àmplia extensió de termemunicipal dedicat a l’agricultura. A més deser un pulmó verd per al poble, l’horta deRocafort pot esdevenir un espai estratègicper a la millora de la qualitat de vida de lesveïnes i veïns del poble i les urbanitzacions.Treballar per incrementar el consum deproductes de producció local obri les portesa una millora de la salut (increment de laingesta de fruita i verdura), a un augmentde la capacitat d’autoabastiment (sobiraniaalimentària) sabent a més com es produei-xen els productes alimentaris (augment dela seguretat alimentària) i una disminucióde la petjada ecològica (productes de km0, productes de proximitat).

Proposta 3

© José Antonio González

Febrer 2019 21

Connectar social i territorial-ment Rocafort amb el Parcde la Bonaigua. La Bonaiguaés casa nostra. El Parc de laBonaigua allotja les restesd’una pedrera que ha nodritde materials alguns dels edi-ficis més emblemàtics de laciutat de València i moltescases a Rocafort. Aquest ésun vincle sòlid, que pot fun-cionar molt bé com a puntde partida per tornar a ubicarel Parc de la Bonaigua a l’i-maginari col·lectiu de Roca-fort. Tornar la Bonaigua alpoble. Senyalitzar un itinerarisegur per connectar el nucliurbà de Rocafort amb el Parcde la Bonaigua.

Proposta 4

Encaminar Rocafort cap a ser el primer poble de l’Horta lliure de cotxes. Començar peraccions petites (com ara 1 dia a la setmana sense cotxes) i avançar cap a períodes mésllargs. Gran part dels cotxes que circulen per Rocafort són desplaçaments cap a les escolesde les rodalies. Creant carrils bicis que suposen vies segures per anar a escola ajudaria aque moltes famílies anaren a l’escola sense cotxe, tal i com es fa a moltes ciutats europees.

Proposta 5

Itineraris Biosaludables. Estracta d’aprofitar i posar envalor per a Rocafort la xarxad’equipaments lineals, sen-ders i rutes, que ja hi sónconsolidades al territori. Con-nectar Rocafort amb aques-tes vies proporcionarà un va-lor afegit per als veïns i ve-ïnes del poble, en termes deconnectivitat amb altres am-bients, d’opcions d’esbarjo isalut, així com possibilitatsde desplaçament diari méssostenible.

Proposta 6

© Miguel Aguado

© Jorge Pérez

La Bonaigua és un espai forestal vinculata l’antiga pedrera. Aquesta pineda, jun-

tament amb la seua pedrera, ha quedat a to-car del teixit urbà que l’envolta. Així doncs,donada la seua posició de límit d’allò urbà,alguns usos s’han instal·lat al seu perímetrede contacte, configurant una àrea d’esbarjoque hui en dia es composa d’una zona depícnic i una àrea de jocs infantils i que ente-nem que té la missió d’establir una bona re-lació en el gradient urbano-rural. No obstantaixò, l’actual àrea d’esbarjo presenta greusproblemes de configuració que fan que nohaja tingut massa acceptació entre la ciuta-dania.

Aquests problemes podríem tipificar-losen tres línies:aProblemes de configuració de l’espai: l’espaies presenta com una gran esplanada de mar-cat caràcter mineral, on s’instal·la una sèriede mobiliari urbà què convida poc a estar-hi. També resol d’una manera bastant durael seu límit amb el carrer, amb un salt dedesnivell no franquejable, no solucionant larelació de contacte amb allò urbà.aProblemes de condicions ambientals: tantla falta d’ombra com la manca d’una vegetacióarbòria, fan d’aquest indret un lloc inhòspit,difícil d’estar-hi gran part del dia i de l’any. Amés, cal afegir problemes d’espècies invasoresque es deriven de la proximitat als jardinsprivats que l’envolten.aProblemes de valoració cultural: Aquestespai d’esbarjo juga un paper fonamental decara a visibilitzar la pròpia pedrera, ja que liestà fent d’avantsala. Així per tant, ha depoder articular i guiar els itineraris i reco-rreguts que isquen d’aquest espai cap adintre de la pedrera, a la vegada de mos-trar-ne els seus valors tant culturals comambientals.

Identificada la problemàtica, la Bonaiguapresenta un paisatge manipulat i alterat perla mà de l’home: estem davant d’un paisatgeantropitzat, en el que l’acció extractiva del’home li ha conferit els valors que hui en diapresenta, tant de caire cultural (manifestd’un passat i d’una història) com de caireambiental (amb la presència d’algunes espè-cies vegetals inèdites en la seua localització).Per tant, el seu caràcter o tret diferenciadorfront a altres espais, resideix en l’èxit deldifícil equilibri entre l’acció de l’home i elsprocessos naturals propis d’un espai forestal.La proposta intenta dinamitzar l’espai i ferque el ciutadà conega, entenga i valoreaquest paratge, apel·lant a la vella triadaConéixer – Estimar – Protegir.

22

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

La Bonaigua i la seua pedreraPER MARCEL CUMPLIDO I LARA LLOP

SUC ARQUITECTES

© Xavier Sepúlveda

Febrer 2019 23

L’acció extractiva d’una matèria primera com la pedra ha configurat una topografiaparticular, generant zones deprimides com la pròpia cantera, què s’organitza com unamena de seqüència d’espais lobulats, ben definits i connectats internament entre ells. Elresultat d’aquesta activitat extractiva de l’home és un espai marcat pel penya-segatque ha deixat la pròpia acció, i una concatenació d’espais aïllats completament del seuvoltant, d’una gran potència però d’una gran serenitat, convidant a la seua contemplació.A més, la presència d’un antic forn de calç, totalment integrat en la seua morfologia,augmenta el valor cultural i identitari d’aquest paratge. També cal afegir la presència derestes de murs de pedra en sec en la zona més propera al carrer, probablement restesd’antics abancalaments per explotacions agrícoles de secà.

IMPORTANTSVALORS

DE  LA  BONAIGUA

Valors culturals

La pròpia activitat extractiva genera uns residus inerts d’aquell material que no espot aprofitar, i que generalment en aquest tipus d’activitats es dipositen a la voramateix del lloc d’extracció. Així per tant, a la Bonaigua veiem una sèrie de monticles ituronets que estreten el pas entre ells i que generen els accessos a la pròpia pedrera,enriquint l’experiència perceptiva de l’itinerari. A més, aquests turonets fan de límitentre l’àrea d’esbarjo i l’espai de la pedrera, aïllant el seu espai interior i dotant-lod’una certa solemnitat. Per altra banda, per al transport del material s’utilitzaven cavalls, als quals se’lsdonaven garrofes per menjar, que gràcies als seus excrements es podria justificar lapresència de garrofe-res (ceratonia silqua)a dintre de la pineda(de pinus halepensiscom a espècie domi-nant). A més, lapresència d’espèciesvegetals adaptades,com és el cas de laceba marina (urgineamarítima) més pròpiade llocs pedregosos iturons de primera líniacostanera, augmentenel valor botànic i pai-satgístic del lloc ambla seua espectacularfloració.

Valors ambientals

© Miguel Aguado

Arribats a aquest punt, trobem a la Bo-naigua una sèrie de signes en el paisatgeque ens transporten a la memòria del lloc ique ens parlen del “genius locci”, del seuesperit i del seu caràcter. La pedra ha estatel motor de transformació d’aquest paratge,per tant serà la materialitat que estructuraràel lloc definit-se en una sèrie de línies depedra que organitzaran l’espai. A l’àrea d’es-barjo, aquestes línies prenen una mica d’al-çada convertint-se en murs, i aprofiten lapendent natural del terreny per retenir lesescorrenties d’aigua de pluja i afavorir l’acu-mulació de certa humitat i la implantació devegetació, què dotarà d’ombra l’espai. Aques-tes línies-murs de pedra, organitzaran els

usos de l’àrea, usos que es concreten enuna àrea d’estada i una altra àrea de jocs.Aquestes línies convertides en murs, tambéreconfiguren el passeig de la vora, trencant-li la seua linealitat i enriquint l’experiènciade successos al llarg del passeig, que junta-ment amb la implantació d’un sistema vegetal,mostrari del que és una pineda en tots elsseus estrats (arbori, arbustiu i herbaci) mi-lloren ambientalment la seua situació actuali a la vegada resolen el problema de vora ur-bana generat. A més mostren una certa in-tenció pedagògica al visitant, ja que s’acumulaen aquesta vora vegetal, un elenc botànicdel que és en aquests termes el paratge na-tural de la Bonaigua.

24

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

© Jorge Pérez

Febrer 2019 25

Auca deCUCA BALAGUER(1r accèssit al concurs d’Auques de Rocafort 2018)

26

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

La memòria col•lectiva d'u-na població, o la seua his-

tòria, té en la narració sobreels seus orígens un potentreferent identitari. Amb fre-qüència, aquest episodi ésmotiu d'especulació i es trobaen la base de creences i lle-gendes. Disciplines com l'ar-queologia permeten obtindre,gràcies a la documentació ila interpretació d'evidènciesmaterials, un coneixementempíric sobre el passat. Larecent intervenció arqueolò-gica en la propietat municipalde la Casa Bou aporta novesdades sobre els inicis de Ro-cafort.

Al llarg de la història, dosrecursos determinants apa-reixen vinculats a l'origendels assentaments humans,les terres fèrtils i la disponi-bilitat d'aigua. A l'Horta, onabunden tots dos, destaquentres períodes en els qualss'originen la majoria dels ac-tuals nuclis habitats a la co-marca. En primer lloc, aquellsmunicipis i vil•les rústiquesfundats durant l'època Ro-mana Imperial, associats a

la dessecació de zones hu-mides i a la creació d'infraes-tructures diverses, com ports,aqüeductes i camins. En se-gon lloc, l'etapa andalusí, enla que una densa combinacióde medines i alqueries vatransformar l'actual comarcaen un dinàmic espai de pro-ducció agrícola amb més dedos-cents llocs habitats. Fi-nalment, a partir del segleXIII, la incorporació de L'Hortaa la corona d'Aragó inicia unanova fase de poblament. Elsnuclis de població d'aquestperíode feudal presenten unalt grau de continuïtat finsals nostres dies. Els actualspobles, originats al llarg delssegles, entre els quals s'inclouRocafort, vertebren l'actualpaisatge i el doten d'un abun-dant i divers patrimoni his-tòric susceptible de protecciói divulgació.

La població de Rocafortmarca una divisòria entre lesterres irrigades d'horta, al'est, i les terres de secà, al'oest. La presència de la Sé-quia Reial de Montcada de-termina, almenys fins a l'inici

de les profundes transforma-cions urbanístiques del fran-quisme, els límits d'aquestsdos mons, secà i regadiu. Lahistoriografia situa la funda-ció de Rocafort en la primerameitat del segle XIV, quans'esmenta el topònim per pri-mera vegada, associant-lo adiversos nobles del lloc.

Malgrat l'absència d'un es-ment a aquesta població enel Llibre del Repartiment, unamodesta ermita sembla ori-ginar una posterior propietateclesiàstica medieval, la delConvent de Sant Sebastià.Aquest complex religiós me-

Invervencióarqueològicaa la Casa Bou

PER JUAN SALAZAR BONETARQUEÒLEG

dieval articula el primer nuclide població, vinculat tambéa les conegudes pedreres i,amb tota probabilitat, a l'altaproductivitat dels terrenysde regadiu. És per això quequalsevol intervenció arqui-

tectònica que afecte el subsòlal voltant de l'actual PlaçaMajor incorpora un estudi ar-queològic. Aquesta obligaciópatrimonial es veu accentua-da quan la intervenció recausobre un bé immoble de ca-racterístiques tan particularscom és el de la Casa Bou.

Els treballs de recerca dutsa terme a la Casa Bou hancomptat, des del principi, ambl'ús de diversos recursos pera obtenir informació sobrel'immoble, la seua evolucióhistòrica i el context socioe-conòmic en el qual es va des-envolupar. A l'estudi de la do-cumentació escrita publicadaanteriorment, especialmentgràcies a la labor de cronistesi investigadors locals, s'uneixl'ús de la cartografia històrica,consistent en plànols de 1732i 1883, i de la memòria oralsobre l'edifici, recordada perdiversos veïns de major edat.

La Casa Bou és un habi-tatge senyorial amb una su-perfície aproximada de 700m2, inclòs el jardí, indicantel cadastre la data de 1888com l'any de la seua cons-trucció. No obstant això, lacartografia històrica sobre elmunicipi documenta la pre-sència d'un habitatge previ,en els seus paràmetres ac-

tuals, almenys des d'inicisdel segle XVIII. L'edifici pre-senta una planta de dues cru-gies i tres plantes, un modelhabitual en aquest tipus deconstruccions d’època mo-derna. La façana és simètricaamb accés central i incloupanells ceràmics als balcons,datats en el segle XIX. LaCasa Bou presenta, a més,una sèrie d'elements que con-verteixen al conjunt en unrellevant element patrimonial,com poden ser el jardí tapiato la torre-miramar, símbol del'edifici. Les importants trans-formacions dutes a terme alseu interior fa ja anys hanprovocat la pèrdua in situdels paviments de mosaic ce-ràmic de Nolla, dels pavi-ments hidràulics i de granpart de les pintures paisat-gístiques del segle XIX.

La intervenció arqueolò-gica ha permés documentardiferents estrats en el subsòlque corresponen amb dife-rents moments d'ocupació.A l'últim sòl de la casa, posaten els anys trenta del segleXX, li succeeix un altre pavi-ment de rajoles quadradesde color roig del segle XIX oXVIII i el seu corresponentsistema de canalització. Sotaaquests sòls es va identificar

Febrer 2019 27

Pintures murals del segle XIXamb cases amb torres

28

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

un estrat que sembla corres-pondre a un moment d'im-portants transformacions enl'habitatge, en el qual segu-rament van ser canviats en-vans, sostres i murs. Per da-vall del mateix va ser impos-sible documentar altres sòlsmés antics i es va arribar alsòl estèril o estrat natural.

A més a més, ha sigut pos-sible realitzar una intervencióvertical sobre els murs, tambédenominats «cates» o son-dejos murals. Aquestes últi-mes permeten "excavar" frag-ments o llenços de murs exis-tents en un habitatge ambl'objectiu d'obtenir informaciócronològica. Per a això, esretiren els diferents estrats(pintures, revoco, revesti-ments, etc.) afegits als mursal llarg dels anys, així com esrecuperen evidències de lestransformacions en aquests.Ha sigut en aquest punt dela intervenció en el qual hem

pogut documentar una es-tructura que correspon, quasiamb tota probabilitat, a l'ori-gen medieval del municipi.L'estructura consisteix en unfragment de tàpia de diversosmetres de llarg que ens tras-llada al segle XIV o XV. Esta-ríem davant una de les pri-meres evidències materialsde l'actual població de Roca-fort. En un primer momentes va plantejar la hipòtesid'un origen andalusí per aaquest mur, la qual cosa can-viaria el relat sobre l'origendel poble i advocaria per l'e-xistència d'una alqueria islà-mica anterior.

La datació d'un mur detàpia no és una tasca senzilla.Aquesta tècnica de terra com-pactada realitzada mitjançantun encofrat de fusta s'empradurant segles, tant en èpocaandalusí com posteriormenten època feudal. Una de lesformes més acurades de da-

tar aquests murs consisteixa mesurar la seua amplària,ja que musulmans i cristiansmedievals van emprar en elsseus regnes unitats de me-sura diferents, el colze ma-muní, de 47 cm, enfront delcolze de la corona d'Aragó,equivalent a 38,4 cm. No obs-tant això, no ha sigut possiblemesurar la seua amplària encontinuar sent part estruc-tural d'un mur de càrrega dela Casa Bou. Un últim factorque dificulta la datació i in-terpretació d'aquests tipusde murs és l'escassa conser-vació de paral·lels domèsticsandalusins en les nostres ter-res, on són més freqüentsels exemples conservats d'ar-quitectura militar. La fàbrica,les mesures conservades, l'o-rientació del mur, la seqüènciaarqueològica i la ceràmicarecuperada, semblen indicaruna cronologia feudal del se-gle XIV per a aquesta tàpia.Una qüestió encara per re-soldre és saber si aquestaformaria part d'un mur devivenda o d'una estructuradefensiva medieval, com unatorre. Encara que només ésuna possibilitat, potser lespintures del segle XIX con-servades al pis de dalt esti-gueren retratant l'aspecte dela Casa Bou abans de la cons-trucció de l'actual edifici i entotes elles destaquen les fi-gures de cases amb torres.Esperem que posteriors es-tudis permetran ampliar elnostre coneixement sobre elnucli antic de Rocafort i elseu origen.

Fragment de mur onés possible observar: A. Restes de tàpiaB. Restes de modificacionsposteriorsfetes ambmamposteria

Febrer 2019 29

AucaD’ERICA BOISSET CASTELLS(guanyadora del concurs d’Auques de Rocafort 2018)

30

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

El concepto refugio siempre ha ido unidoa la arquitectura. En realidad, la arqui-

tectura es refugio, protección, cobijo.En situaciones de emergencia, cuando la

vivienda habitual no está en condiciones deofrecer esas prestaciones, aparece el espacioexcepcional, un lugar que protege ofreciendounas condiciones básicas de seguridad, ac-ceso, evacuación.

Y esa arquitectura temporal se convierteen una memoria viva que habla del riesgo,de la barbarie, de la supervivencia de unpueblo. Tal vez la posibilidad de visitar unasgalerías angostas nos obligue a reflexionarsobre nosotros como sociedad.

El “refugi de la Llotgeta”, en Rocafort,es un refugio excavado, tosco, que respiraemergencia. Se planteó con un uso temporal,solo en caso de bombardeos sin vocaciónde permanencia. No importaban los acaba-dos, importaba la seguridad. Tiene un ramalderecho de 54 metros, y uno izquierdo de35, ambos con un recorrido irregular dadoque la dureza del terreno obligaba a adaptarlos trazados a la realidad de la excavaciónurgente.

En su rehabilitación, planteamos la recu-peración de los tres accesos que tuvo enorigen para entender su desarrollo (plaçaMajor, llar del Jubilat y carrer del Convent),y los pozos de ventilación para garantizarel uso de entonces, y el de ahora. Lasparedes y techo se mantienen desnudos,como estaban, a modo de cuevas que nosregresan a los primeros asentamientos hu-manos y, para regularizar el pavimento, sesuperponen unas placas de acero que facilitenel caminar. Pero, cuando el terreno requiereuna protección especial, hemos proyectado

una malla intermitente, un túnel transparentedentro del túnel, que permite mirar, pero asalvo de cualquier riesgo. Los nuevos mate-riales utilizados, básicamente acero corten,son coherentes entre sí, las piezas de pavi-mento, las protecciones, las escaleras, dis-

La arquitectura como refugioPOR RAFAEL RIVERA, MATEO SIGNES Y JAVIER RIVERA

RSR ARQUITECTES

EL REFUGI DE LA LLOTGETA DE ROCAFORT

Febrer 2019 31

tinguen perfectamente lo vie-jo y lo nuevo, no hay confu-sión ni engaño. Es lo que era,y se habilita para poder des-cubrirlo. El criterio siempreha sido respeto y seguridad.

En todo el conjunto, la luzes el hilo conductor del re-corrido, una línea que hilvana,que une los tres accesos, queguía, todo ello iluminando.Es como si dibujáramos sobreel plano el itinerario blancoque garantiza el ir y venir.Lo demás son complementos,

la señalización de los accesos,el plano del conjunto grabadoen el acero, los rótulos, lacreación de una pequeña pla-za con un graderío para poderexplicar la historia.

El refugi de la Llotgetapasó a un primer plano cuan-do la caída de un muro des-cubrió lo que ya estaba des-cubierto pero permanecíadormido. Ahora, desde la obs-curidad de su trazado, verála luz. Cuando entramos porprimera vez, los túneles pa-

recían unas vísceras aban-donadas, un pasadizo con an-clajes en las paredes recuer-do de alguna antigua ilumi-nación sencilla. Pero, sobretodo, había miedo, o el re-cuerdo del miedo. La sumade un espacio angosto dentroy un peligro de estruendosfuera.

Nuestro objetivo ha sidoalejar ese miedo y recuperarsolo la memoria, para queconozcamos la historia, paraque no la repitamos.

32

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Los municipios de Burjas-sot, Godella, Rocafort y

Massarrojos sufren inunda-ciones de manera habitual.En episodios de lluvias in-tensas éstas escurren haciael Barranc dels Frares gene-rando principalmente dos im-pactos: el rebose de los dis-positivos sanitarios en lasviviendas situadas en la partebaja de la cuenca y la acu-mulación de residuos sani-tarios en la zona de huerta.

En el actual escenario decambio climático, con un au-mento de los eventos extre-mos, este problema será másfrecuente y agudo. Una so-lución para disminuir los ries-gos de inundación es por tan-to necesaria y urgente.

Los riesgos son el resul-tado del producto de dos ele-mentos: la peligrosidad, —laprobabilidad de presentaciónde un determinado evento—,y la vulnerabilidad —las po-tenciales consecuencias ad-versas que tendría este even-to para la salud humana, elmedio ambiente, el patrimo-nio cultural o las actividadeseconómicas. Mientras que lapeligrosidad depende de lapropia climatología de cada

territorio, la vulnerabilidadestá directamente vinculadaa la ordenación territorial,véase, a cómo entendemosy gestionamos nuestro terri-torio.

El enfoque de la ingenieríatradicional ha basado las so-luciones en el dominio de lanaturaleza. A través de in-tervenciones duras, de hor-migón, se han pretendido co-rregir los “defectos” de lanaturaleza, promoviendo, en-tre otras actuaciones, los en-cauzamientos de ríos y ba-rrancos para replantear latrayectoria de los cauces yproteger a las poblacionesde sus riberas. Más allá delos impactos ambientales, so-ciales, y económicos, estasintervenciones no siemprehan sido exitosas desde elpunto de vista de la dismi-nución de los riesgos ya queno han atacado el origen delproblema (la forma en la quese ocupa y ordena el territo-rio, la impermeabilización delsuelo urbano, etc.) y por tantono han reducido la vulnera-bilidad, incluso a veces lahan aumentado generandouna “falsa seguridad” en zo-nas inundables.

Los planteamientos ac-tuales, respaldados por dis-tintas directivas y estrategiaseuropeas de obligado cum-plimiento (Directiva de Inun-daciones 2007/60/CE, Direc-tiva Marco del Agua60/2000/CE, Estrategia Eu-ropea de Biodiversidad 2020entre otras) suponen un im-portante cambio de paradig-ma en la gestión de inunda-ciones: del dominio de la na-turaleza a la imitación de susmecanismos para la minimi-zación de riesgos.

Así, importantes ciudadesde distintos tamaños y mor-fologías alrededor del mundo(Nueva York, Filadefia, París,Lisboa, Madrid, etc.) cuentanya con planes integrales quebuscan minimizar la vulne-rabilidad a través actuacionestales como la recuperaciónde espacios fluviales y la im-plementación de Sistemasde Drenaje Sostenible, pro-moviendo la gestión de inun-daciones desde el enfoquede las infraestructuras ver-des.

Este planteamiento sebasa en las siguientes pre-misas: tratar el problema enorigen (reducir la generación

Valorar el territorio a travésde una gestión sosteniblede las inundaciones

POR LUCÍA SORIANO MARTÍNEZDOCTORA INGENIERA DE CAMINOS, CANALES Y PUERTOS

Febrer 2019 33

de escorrentía a través del esponjamientode las cuencas urbanas), descentralizar lasintervenciones (diversas actuaciones de me-nor envergadura en lugares clave para la re-solución del problema en vez de una únicaintervención de grandes dimensiones) y fa-cilitar en lo posible la dinámica natural delrío o barranco (restablecimiento de llanurasde inundación). Esto permite una gestión deinundaciones que se ha mostrado más efi-ciente y efectiva a todos los niveles: técnico,económico, social y ambiental. Por otra parte,este tipo de actuaciones reportan beneficioscómo la mejora del medioambiente urbano,el aumento de la biodiversidad, la reduccióndel efecto isla de calor, el aumento de la co-nectividad ecológica, etc.Una solución basada en las infraestructurasverdes para los municipios de Burjassot, Go-della, Rocafort y Massarrojos pasaría por:aIncorporar Sistemas de Drenaje Sostenible(SuDS) en toda la cuenca urbana que permi-tieran minimizar y laminar los caudales ge-nerados en lluvias intensas. aEstablecer zonas de laminación multifun-

cionales en el Bovalar y en la zona de inter-sección del Barranc dels Frares con el Canalde Moncada. aEstablecer una red de alcantarillado se-parativa.aConsiderar la posible utilización de la redde acequias para drenar los caudales en ex-ceso recuperando su antigua funcionalidad. aEn caso necesario, conexión soterrada conel Palmaret Alto de manera que no supongauna desconexión de los municipios y su zonade huerta.

La forma de entender el problema y definirlas soluciones marcará el futuro de estosmunicipios. Comprender que la gestión deinundaciones requiere de una actuación con-junta y coordinada ha sido un acierto nece-sario para avanzar hacia la comprensión dela dimensión territorial del problema. Ahoraqueda por delante una redefinición de lasactuaciones. Es una oportunidad única paraponer en valor y reforzar el rico patrimonionatural, social, cultural, agrícola, paisajísticoy ambiental de estos municipios. Esperemosque no se desaproveche.

© Jorge Pérez

34

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

La Casa dePoetes

Villa Amparo

© Andreu Signes i M

arta Negre

Febrer 2019 35

Rocafort cuenta con un valioso pa-trimonio, tanto arquitectónico,

como histórico, cultural y medioam-biental, que nos aporta identidad yvalor propio.

Para la Concejalía de Cultura, lacultura es uno de los ejes vertebradoresde la sociedad. Por eso tenemos comoobjetivo proponer una oferta culturalamplia que llegue a todos los ciudada-nos.

El hecho de contar con un patrimo-nio como el que tenemos y de ofrecera los ciudadanos actividades culturalesde calidad nos permite avanzar juntospara construir un lugar más habitable,en el que podemos apreciar el valorde nuestro entorno y de nuestros edi-ficios, pero siempre teniendo como re-ferencia la idea de que son el soportede la historia, la cultura y la identidadde nuestro pueblo.

Poner en valor el patrimonio permiteque tengamos una sociedad cada vezmás abierta, más tolerante y más igua-litaria.

El valor patrimonial de RocafortPOR JULIA CAÑIZARESCONCEJAL DE CULTURA

Villa Amparo, el xalet on va viure Antonio Machado a Rocafortentre novembre de 1936 i abril de 1938, ja és de titularitatpública. La Generalitat ha adquirit l’immoble per 1’4 milionsd’euros, gràcies a les intenses gestions realitzades al llarg dela legislatura per part de l’equip de govern local i al compromísde l’administració autonòmica per potenciar el patrimoni i lacultura valenciana. Els veïns i veïnes de la població promptepodrem gaudir de l’immoble, que es convertirà en la Casa dePoetes. Catalogada com a Bé de Rellevància Local, Villa Amparoforma part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valenciài consta de xalet, pati enllosat i jardí.

© Andreu Signes i Marta Negre

© Andreu Signes i Marta Negre

36

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Huitanta anys després dela urgent i precipitada

eixida d'Antonio Machado deVilla Amparo, hem sabut queel singular xalet de Rocaforton el poeta va viure durantsetze mesos, refugiat a causade la barbàrie franquista, haestat adquirit per la Genera-litat Valenciana i passarà aformar part del patrimoni pú-blic com a símbol de lamemòria històrica i de la llui-ta per les llibertats i la de-mocràcia. Una notícia relle-vant i una satisfacció per atots els veïns i les veïnes deRocafort.

El xalet, construït a finalsdel segle XIX, d’estil eclècticamb aspectes neoclàssics imodernistes amb un extensjardí mediterrani i una esveltatorre des d’on es veu l’horta,el mar i les muntanyes, vaser requisat en juliol de 1936.Va ser un oasi per a AntonioMachado i la seua família quehi residiren. Durant aquestaetapa de la seua vida, mar-cadament tranquil·la i feliçper més que angoixosa perla situació, Machado va es-criure poemes, articles depremsa i reflexions polítiquesi filosòfiques. Allí, intentà

comprendre la nostra terravalorant els paisatges i lagent. En el poema anomenatAmanecer en València, desdeuna torre, cantà la terra de

"fecundas primaveras, de flo-ridas almunias y arrozales" iexaltà l’ardu esforç dels va-lencians “domando a un an-cho río en tus canales, al

Villa Amparo per alpoble i la cultura

PER ENRIC ALBIACH ALFONSOPRESIDENT DE L’AVV ANTONIO MACHADO

Febrer 2019 37

dios marino con tus albuferas, al centaurode amor con tus rosales".

Des de 1979 en què l'Associació Culturalinicià els homenatges a Machado i col·locàla placa indicant que el poeta va viure en lacasa, Rocafort ha celebrat periòdicament laseua presència en el nostre poble. La visitade Leonor Machado, la ubicació de l'esculturaenfront del xalet, la creació del Consell Sec-torial Machadiano que s’ocupa de mantenirles activitats socioculturals, la inclusió deRocafort en la “Red de Ciudades Machadia-nas” i la presidència d’aquesta institució perpart de Rocafort durant l’any 2017, han estatfructíferes etapes de la lenta recuperaciódel pas del poeta i la demostració de l’evidentimplicació del poble.

Quan Villa Amparo es posà a la venda faun parell d'anys, des de l’àmbit veïnal i asso-ciatiu progressista es considerà la necessitati la possibilitat de la compra i es pressionàles institucions públiques que podrien assumirla despesa econòmica. La prompta reaccióde l’ajuntament i el bon criteri de la Genera-litat han fet factible l’adquisició. Villa Amparoque havia estat un parvulari, un saló debodas y comuniones i un restaurant durantels últims anys, i que últimament estavatancat amb evidents signes de deteriorament,s'obrirà al poble i a la cultura. Una oberturaque confiem estarà plena, no solament debones intencions, sinó de projectes eficaçosi enriquidors, mereixedors de la nostra im-plicació.

© Andreu Signes i M

arta Negre

Vicent Andrés Estellés va visitar AntonioMachado a Villa Amparo. El reconegutpoeta de Burjassot també estigué en Ro-cafort recitant poemes durant l’homenatgeque el poble va dedicar a Machado el mes de juny de 1979.

La vinculació d’Estellés amb el nostre poble i la proximitat del municipi que el va veurenàixer ha promogut l’adhesió de Rocafort a la “Ruta Estellés”, per tal d’enfortir i connectarel brill humanístic dels dos autors en els carrers del nostre poble. La integració de Rocaforta esta iniciativa suposarà la millora de l’oferta cultural, la marca recentment estrenada delmunicipi “Vila de Cultura” i una projecció turística de prestigi.

La “Ruta Estellés” és un itinerari literari que recorre els carrers i places de Burjassot através de 25 punts interactius on s’expliquen els principals llocs d’interés de l’obra poètica

i narrativa de l’autor. A més, enestos “Punts Estellés” es podenescoltar cançons, poemes o ex-plicacions sobre la vida de l’es-criptor a través d’un smartphone.S’hi va afegir Godella i pròxima-ment a Rocafort instal·larem unadesena de poemes d’Estellés, al-guns dels quals convergiran ambinformació i obres d’Antonio Ma-chado.

38

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Itinerari deMachado

Ruta Estellés

La regidoria de Cultura ha creat, amb lacol·laboració del col·lectiu “Machado en Ro-cafort”, una ruta turística que proposa unpasseig pels llocs emblemàtics de Rocafortdurant l’època en què Antonio Machado vaviure a Villa Amparo. L’itinerari remarca es-pais com ara Casa Bou, la Casa del Canonge,el bar Rosaleda, l’antic Casino o Casa Reig.Alguns xiquets i xiquetes dels centres es-colars del poble ja han realitzat la ruta gu-iada, que s’afig a la gamma de productesde qualitat que Rocafort oferix a totes lespersones que ens visiten.

Febrer 2019 39

La figura de Vicent Andrés Estellés ha anatsempre lligada al País Valencià, no sols

per l'estima que ha demostrat el poeta cap alseu poble sinó, també, per la forma que hatingut de contar en les seues poesies la històriai vivències de la seua terra.

Primer va nàixer la ruta Estellés per València(amb motiu de l'Any Estellés de l'AcadèmiaValenciana de la Llengua), que ofereix un pas-seig per la ciutat recorrent els monumentsmés característics i d'altres que no ho sóntant, a través dels seus versos, la seua mirada.

Després arribaria la ruta pel seu poble,Burjassot. En aquest cas la ruta compta ambel suport d'uns panells ceràmics on figurenels seus versos i, a més a més, en tots els

punts hi ha una placa de metacrilat amb uncodi QR que permet escoltar l’explicació dellloc concret i la recitació d’un fragment del’obra d’Estellés.

Godella també s'ha sumat a la iniciativaaprofitant el lligam amb Burjassot i la figuradel poeta.

Finalment, estem molt agraïts i contentsper poder gaudir també d'aquesta proposta aRocafort. En aquest cas tindrem l'oportunitatde descobrir la figura d'un altre autor lligat alpoble, Antonio Machado, que va passar untemps allí.

Aquestes iniciatives fan més gran i enri-quidor el patrimoni cultural dels municipis va-lencians.

Salutació dels néts d’EstellésPER ISABEL I VICENT ANYÓ ANDRÉS

© Andreu Signes i M

arta Negre

40

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Un poco de paraísoPOR CARLOS AIMEURPERIODISTA CULTURAL

Burjassot, Godella, Roca-fort, Moncada. Están tan

cerca un pueblo del otro, es-tán tan unidos, tienen tantashistorias compartidas, queen cierto modo la mentira esdecir que son diferentes. Sonel mismo pueblo. Son la Huer-ta.

Vicent Andrés Estellés enBurjassot. Machado en Ro-cafort. Entre noviembre de1936 y abril de 1938 Machadose encontraba en Villa Am-paro. Vicent Andrés Estellésacababa de cumplir 12 añoscuando él llego a Rocafort. Alos 12 años leí Vuelo nocturnode Antoine de Saint-Exupéryy decidí que sería escritor.¿Por qué decidió ser poetaVicent Andrés Estellés?

Fue hace ya unos años quese lo leí a Joaquim Escrig.“(…) A finals dels huitanta,en un col·loqui amb els alum-nes de COU de l'Institut deMassamagrell, que haviend'estudiar la seua obra, li vapreguntar una alumna [a Vi-cent Andrés Estellés]:

—I vosté que estava tan aprop, va conèixer Antonio Ma-chado en el temps que va es-tar a Rocafort?

—Clar que sí, jo anava aescoltar els rossinyols al jardíde la casa on estava i a to-car-li el cul a una neboda

seua —respongué el nostrepoeta”.

Tocar el culo es una formade expresar amor a los 12años. Bernat i Baldoví lo ra-tificaría.

En Rocafort Machado es-cribió su discurso ‘El poeta yel pueblo. Sobre la defensa yla difusión de la cultura’, quepronunció en la sesión declausura del Congreso Inter-nacional de Escritores deValència.

“Escribir para el pueblo –decía un maestro– ¡qué másquisiera yo! Deseoso de es-cribir para el pueblo, aprendíde él cuanto pude, muchomenos –claro está– de lo queél sabe. Escribir para el puebloes, por de pronto, escribirpara el hombre de nuestraraza, de nuestra tierra, denuestra habla, tres cosas deinagotable contenido que noacabamos nunca de conocer.Y es mucho más, porque es-cribir para el pueblo nos obli-ga a rebasar las fronteras denuestra patria, escribir paralos hombres de otras razas,de otras tierras y de otraslenguas. Escribir para el pue-blo es llamarse Cervantes, enEspaña; Shakespeare, en In-glaterra; Tolstoi, en Rusia. Esel milagro de los genios de lapalabra”.

Manuel Azaña oyó el dis-curso y en sus memoriasapuntó: “Opinión sensata”.

Escribir para el pueblo esaprender de él. Escribir parael hombre de nuestra habla.Asumir la voz del pueblo.

“Assumiràs la veu d'un po-ble, / i serà la veu del teu po-ble, / i seràs, per a sempre,poble, (…)”.

Machado escribía de no-che, mientras los suyos dor-mían.

“(…) No podràs escriureels poemes / i callaràs totala nit / mentre dormen lesteues gents (…)”.

Lo hacía hasta que llega-ban los amaneceres que tantole inspiraron y a los que de-dicó un poema. “(…) El solque asoma, / bola de fuegoentre dorada bruma, / a ilu-minar la tierra valentina... /¡Hervor de leche y plata, añily espuma, / y velas blancasen la mar latina!”.

Machado fue feliz. “Estoes hermoso, muy hermoso.Es como un poco de paraíso,sobre la huerta flamean todoslos verdes, todos los amari-llos, todos los rojos, el aguaroja de esas venas surca gra-ciosamente y abastece elcuerpo de esta tierra. ¡Cuántoha debido laborar el hombrepara conseguir esto! Los va-

Febrer 2019 41

lencianos están orgullosos de su tierra queno tienen que desgarrar sino acariciar con elmimo con que se besa a una muchacha. Estoque yo amo y admiro como una bendición”.

Y tuvo miedo a perder ese poco de paraíso.“Valencia de finas torres / y suaves noches,Valencia, / ¿estaré contigo, / cuando mirarteno pueda, / donde crece la arena del campo/ y se aleja la mar de violeta?”.

“Ones que vénen, mar que s'allunya, / totés ben prop, tot és lluny. / Plors que s'enceten,riures que es moren, / quan creus que tenstot s'esmuny”.

¿Hablaron alguna vez Machado y AndrésEstellés de poesía, del fin último de la litera-tura? ¿Habló el poeta con el hijo del hornero?¿Fue su último discípulo? “Nunca perseguí lagloria/ ni dejar en la memoria / de los hombresmi canción (…)”. “No diràs la teua paraula /amb voluntat d'antologia, / car la diràs ho-nestament, / iradament, sense pensar / enninguna posteritat / com no siga la del teupoble”.

Fue en Villa Amparo donde Machado con-cluyó La guerra, el libro que ilustró su hermanoJosé. De él escribió María Zambrano: “Pala-bras paternales son las de Machado, en quese vierte el saber amargo y a la vez consoladorde los padres, y que con ser a veces dehonda melancolía, nos dan seguridad al darnoscertidumbre. Poeta, poeta antiguo y de hoy;poeta de un pueblo entero al que enteramenteacompaña”.

María Zambrano se encontró con él alcruzar la frontera camino del exilio. La filósofaviajaba con su hermana Araceli y el maridode ésta en un hispano-suizo negro y blindadoque días antes había trasladado a ManuelAzaña a Montauban. En el último tramo iden-tificó entre la multitud que se aproximaba ala frontera a Machado, su maestro. El poetaiba con su familia, al lado de su madre anciana.Zambrano bajó del vehículo y le invitó a subira él y a su madre. Él se negó. Su lugar estabacon el pueblo. María Zambrano le acompañóa pie hasta cruzar la frontera. “Para Machado,la poesía es cosa de conciencia. Cosa deconciencia, esto es, de razón, de moral, de

ley”, escribió Zambrano.“(…) I patiràs, i esperaràs, / i aniràs sempre

entre la pols, / et seguirà una polseguera. / Itindràs fam i tindràs set (…).”

Moriría días después en Francia. Al día si-guiente de ser enterrado llegó una carta dela universidad de Cambridge en la que leofrecían un puesto en su rectorado.

“I tu, greument, has escollit. / Desprésdel teu silenci estricte, / camines decidida-ment.”

Dos años antes de morir, en una carta, fe-chada en València, en abril de 1937, dirigidaal hispanista ruso David Vigodsky, Machadoescribió: “En España lo mejor es el pueblo.Por eso la heroica y abnegada defensa deMadrid, que ha asombrado al mundo, a míme conmueve, pero no me sorprende. Siempreha sido lo mismo. En los trances duros, losseñoritos, —nuestros barinas— invocan lapatria y la venden; el pueblo no la nombra si-quiera, pero la compra con su sangre y lasalva. En España, no hay modo de ser personabien nacida sin amar al pueblo. La demofiliaes entre nosotros un deber elementalísimode gratitud”.

“Allò que val és la consciència / de no serres si no s’és poble”.

© Andreu Signes i M

arta Negre

42

Especial Patrimoni

ViureROCAFORT

_

Exposició pública de la versióinicial del Catàleg de proteccions

Dilluns 11 de març inaugurarem en el vestíbul deCasa de Cultura l’exposició sobre el contingut delCatàleg de Béns patrimonials de Rocafort, queinclourà mapes, normes, novetats i les fitxes de-tallades dels edificis i àmbits protegits. Eixe mateixdia els redactors de la versió inicial oferiran unaxarrada explicativa i atendran les consultes delveïnat. L’exposició romandrà oberta al llarg dels100 dies hàbils que durarà el procés de participacióciutadana, més del doble del que obliga la llei, iabans de tancar-la encara hi haurà una segonasessió explicativa per al públic.

© Andreu Signes i Marta Negre

Mobilitat per un poble més segurLa primavera del 2018 el ple municipal aprovava convertir Rocafort en “poble a 30 km/h”, ien les pròximes setmanes adequarem i senyalitzarem unes “rutes escolars segures” queuniran l’Escoleta i els CEIP San Sebastián i quasi el CEIP El Barranquet. La policia local haanalitzat les dades aportades per l’alumnat del Sant Sebastià i les ha contrastades ambl’estat del trànsit i les voreres, per tal d’oferir camins que els menors i les famílies puguenaprofitar per als trajectes de casa a escola i als espais de trobada social. Volem reduir eltrànsit de cotxes, promoure la mobilitat cap a la seguretat i les relacions veïnals.

Cada día cuidamos unRocafort más “Arrelat”El programa “Arrelats en Rocafort” pretende crear un vínculopersonal de respeto a la naturaleza i también implicar a la po-blación en su cuidado a través del apadrinamiento de los árbolespúblicos del municipio. De manera íntima y sencilla aumentamosla conciencia de la población respecto a la importancia del ar-bolado urbano en nuestra calidad de vida, tanto en las condicionesambientales como de paisaje. El programa se inició en enero de2017 para los recién nacidos, pero la buena respuesta ciudadanallevó a abrirlo a todas las personas interesadas. Actualmentecuenta con 212 inscritos con árbol asignado. Podéis participarescribiendo a gestioambiental@rocafort.es.

Febrer 2019 43

Auca deMARC COMEIG SIGNES(2n accèssit al concurs d’Auques de Rocafort 2018)