Verges

VIURE EL POBLE

Quant a potenciar el patrimoni historicocultural i natural, i desenvolupar les infraestructures turstiques, es pretn dur a terme actuacions a escala local orientades a augmentar la competitivitat del sector turstic, aix com a fomentar la preservaci del patrimoni historicocultural i natural, amb lobjectiu de compatibilitzar el desenvolupament local amb la sostenibilitat mediambiental.Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013,Objectiu de competitivitat regional i ocupaci

ndex

1a part: VERGES, VIURE EL POBLE. FONAMENTS PER ESTABLIR LES BASES CAP UN POBLE PER VIURE-HI

1. Urbanisme

2. Serveis municipals

3. Poblaci

4. Activitat cultural

5. Patrimoni cultural

6. Patrimoni natural

7. Desenvolupament local

2a part: MEMRIA VALORADA DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL I EL PRIMER EIXAMPLE DE VERGES. PROGRAMA VIURE AL POBLE.

1. Objecte de lavantprojecte i resum executiu

2. Antecedents

3. Referncies histriques i altres condicionants

4. Estat actual

5. La xarxa de sanejament

6. Memria explicativa de lactuaci

7. Descripci esquemtica de la proposta

8. Pressupost

3a part: PLNOLS

COMENAR DUNA MANERA POTENT A DESENVOLUPAR TOTES LES NECESSITATS QUE HEM ANAT MARCANT I QUE ESTEM TREBALLANT DES DE LAJUNTAMENT

Plantejament de projecte: seguint lndex que proposem fem una descripci de lestat actual de cadascun dels tems plantejats i que configuren el funcionament del municipi, en el mateix apartat expliquem lestat de la qesti i quines sn les millores que shan de fer, que defensem i amb les que ja estem treballant, per exemple la recollida de residus o la millora de lenllumenat pblic, loferta dactivitats culturals i socials amb la gent gran, amb els nouvinguts o amb els infants.

La gran majoria de les actuacions que es fan des de lajuntament sinscriuen perfectament en les actuacions prescrites a lAgenda 21 del Baix Ter. Aquesta s una dada significativa en tant que s la base del FEDER, en concret aquest eix. LAgenda 21 del Baix Ter, tal com indica el seu nom avarca 21 municipis daquest territori, el Baix Ter (la zona que comprn la part final del curs del riu Ter). s important perqu preveu actuacions de milora en tot un territori de manera unitria, per no trobar-nos en una diversitat de propostes que no tenen res a veure una amb laltra segons en quin municipi siguis, per que tamb preveu actuacions de manera individualitzada per a cadascun dels seus municipis per la seva ideosincrcia.

9Introducci. En el marc de Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013 Objectiu de competitivitat regional i ocupaci amb el qual la Generalitat de Catalunya, dins el programa Viure el Poble, cerca lobjectiu de superar les intervencions sectorials i portar a terme actuacions dintervenci integral, dirigides tant a la rehabilitaci fsica com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamitzaci turtica i econmica, lAjuntament de Verges presenta el projecte dintervenci integral del nucli antic del municipi.

Amb el conjunt daccions que sengloben dins de la proposta dintervenci integral del municipi de Verges i en concret al barri vell i leixample es vol assolir fonamentalment la millora de la qualitat de vida de tots els vens i venes del municipi i la conservaci del seu patrimoni cultural i natural.

El projecte de poble que presentem pretn mantenir i conservar tot el patrimoni cultural i natural que t la vila, i que aquest convisqui amb la ciutadania. Hem de recuperar el patrimoni natural ms directament vinculat a la ciutadania perqu aquests en formin part, la respectin la cuidin i hi interactun.

Les millores derivades de la intervenci integral del municipi suposaran no noms una millora de la qualitat de vida dels vens de la zona i del municipi, sin que aportaran un salt qualitatiu a nivell supramunicipal que beneficiar tamb a altres sectors socials no residents al municipi.

La consecuci daquests objectius sassolir mitjanant actuacions complementries englobades en quatre grans blocs:

- Revaloritzaci del patrimoni cultural

- Sostenibilitat ambiental, protecci del patrimoni natural

- Dinamitzaci econmica.

- Promoci turstica.

10

Aquesta nova idea de poble, aquesta proposta de reforma integral sha de concebre com un compendi dactuacions entrellaades i vinculades entre s per a la consecuci dobjectius comuns, actuant de forma complementria i bilateral.

LAjuntament de Verges concep la intervenci integral del municipi com un projecte de carcter unitari i a lhora supramunicipal, dactuacions bilaterals i complementries, mitjanant la connexi entre totes i cadascuna de les actuacions que shan de desenvolupar.

En matria de potenciaci del desenvolupament local es tiraran en davant actuacions de foment del desenvolupament endogen en un sentit ampli, inclosa la conservaci del patrimoni historicocultural i natural, i la potenciaci dinfraestructures turstiques.

Aix, les actuacions que shan de dur a terme al nostre municipi en els propers anys i que han de complementar lobjecte daquesta proposta que semmarca dins el programa Viure el Poble, ens ha de permetre incidir a curt termini sobretot en:

La recuperaci despais naturals en lentorn urb.

El desenvolupament de programes de vies verdes lligades als usos de laigua. La millora, la conservaci i la dotaci dequipament en Sales de Lectura, Arxiu Municipal. La millora i conservaci de monuments.

11

La millora i conservaci de paratges dinters cultural i turstic

Creaci dun centre dinterpretaci turstica.

Desenvolupar plans i campanyes de dinamitzaci i promoci turstica.

Fomentar de la creaci dentitats locals per al desenvolupament local, la promoci econmica i la promoci turstica.

El conjunt de les intervencions que ha dissenyat lAjuntament de Verges tenen un carcter integrador i, si b les actuacions objecte daquesta convocatria estan emmarcades dins lmbit geogrfic de la zona del barri vell, la repercussi i els beneficis urbanstics i socioeconmics tenen un abast ms enll daquesta delimitaci fsica, suposant una millora per al conjunt de la poblaci del municipi i per extensi, per als municipis del seu mbit dinfluncia i pel conjunt de la poblaci que est de pas per Verges.

Agafant com a full de ruta lAgenda 21 del Baix Ter, i el seu Pla dAcci Local, projectem qu ha de ser el poble, per tamb, a partir de diferents tems que hem recollit per a la diagnosi, establim les bases per a dissenyar un seguit de pautes dactuaci amb lobjectiu dara en endavant de millorar el nostre municipi des dunes premisses de sostenibilitat.

Per aquest motiu fem un reps inicialment a lestat en qu ens trobem, quines mancances i quines han de ser les actuacions que shan de dur a terme a nivell global a tot el municipi i quines sn les que entren de ple en lobjecte del programa Viure al poble. Tanmateix aprofitarem per anar explicant totes aquelles millores que sestan duent a terme, petites iniciatives que en un municipi de les nostres dimensions sovint s costs dur a terme pel seu redut pressupost, per que juntes i acompanyades del projecte ambicis per factible de renovaci del nucli antic, ens ha de portar a la millora general de Verges (senyalitzaci dels elements culturals i dels elements vinculats als usos de laigua, aprofitant tamb loportunitat que aix ens dna per a poder oferir ja als visitants tota la informaci daquest patrimoni que recuperem i al qual donem valor, i ho farem amb la creaci dun espai dinformaci turstica que duna manera molt esquemtica donar a conixer els elements histrics, culturals i naturals del nostre poble). Aquest ha de ser el punt de partida tamb per afavorir la creaci dun mercat turstic adequat a loferta de la nostra zona petites empreses dedicadesa a un turisme sostenible, que han de saber aprofitar el potencial del territori, els camins, el Riu, el patrimoni tot sn ingredients que ben ordenats i prsentats correctament donen un bon joc a loferta turstica competitiva.

Hi ha previstes actuacions a nivell urbanstic municipal, a nivell de desenvolupament local i de promoci turstica, per tamb nhi ha i es

12

reflecteixen en el projecte, daltres que sn conseqncia de la progressiva degradaci i del mal estat de la pavimentaci dels carrers o de la baixa qualitat de lentorn fsic a la zona i del dficit en els serveis municipals bsics: el sanejament o la millora de la xarxa dabastament daigua municipal, en sn uns quants exemples.

Tot i que el projecte que desglossem en la segona part daquest document avarca diferents branques del desenvolupament i foment municipal que sn la base daquesta convocatria, el que exposem seguidament en aquesta primera part forma part dun projecte ms ambicis de poble, que creiem i que defensem.

Aquesta segona part, la que preveu la millora i rehabilitaci del barri vell, s leix central de lesdevenir de Verges. A partir daquesta recuperaci del nucli antic, la influncia que ha dexercir, lona expansiva, repercutir per fora a la resta del poble, encomanar la necessitat de millora en altres sectors i la necessitat tant a nivell dadministraci com a nivell de particulars de renovar la resta despais municipals, revitalitzant alguns sectors que encara estan per descobrir. Comenar pel centre s clau, pel seu valor patrimonial, etnolgic, histric i alhora perqu s el centre del poble.

Per aquest projecte de poble vol anar ms enll, vol projectar un carcter supramunicipal en les seves actuacions i que els beneficis que sen derivin no noms afectin el municipi sin que sen pugui gaudir ms enll del terme municipal.

Va molt ms enll dels atermenaments del municipi. Tot i que lobjecte del projecte est centrat a Verges, tot i que lobjecte de la convocatria se centra en el nucli antic, lhem dentendre com un nucli dins un mbit ms ampli del simplement municipal. Verges pel seu enclavament est situat a lencreuament de les carreteres que uneixen de nord a sud Figueres amb la Bisbal, la Jonquera amb Palams i doest a est Girona amb la Costa Brava

13

centre. Lenvolten tot un seguit de petits municipis: Colomers, Garrigoles, Jafre, la Tallada dEmpord, Vilopriu, Ultramort, Foix, Parlav. Alguns dells amb una poblaci inferior als 500 habitants, i dels quals noms Verges en supera els 1.000 habitants.

Durant molt de temps Verges era el centre neurlgic daquest territori, per la deixadesa, la manca de recursos i la inexistncia dactuacions en la conservaci del poble, lha anat arraconant a un segon terme en front a daltres municipis ms grans. Per encara no est tot perdut i lAjuntament de Verges creu en la seva potencialitat i en la possibilitat encara de continuar donant resposta a moltes necessitats daquests municipis vens i millorar la interacci. No ha de ser una relaci unilateral, sin que sha destablir una interrelaci de tots plegats amb el centre i del centre cap a lexterior, de manera que tots es puguin beneficiar de Verges, pel sol fet de ser el municipi ms gran i disposar daquelles oportunitats que el fet de ser petits no tenen i Verges ha de saber aprofitar-se daix i sumar-los amb el seu desenvolupament.

Verges t lescola comarcal, llar de Jubilats, llar dinfants, pavell, dispensari mdic obert tots els dies, agrupaci dels jutjats de pau, etc. Alguns daquests equipaments sn municipals per que acaben donant servei a la gent daquests pobles vens.

No hem doblidar tampoc, el mercat setmanal, cada dimarts, en qu la gent dels pobles del voltant aprofiten tamb per venir a Verges i fer altres encrrecs... ni tampoc una forta i arrelada activitat cultural. La resta de municipis vens, ms petits, han dinteractuar amb nosaltres oferint resposta a aquelles oportunitats que els dna la seva caracterstica de ser com sn i a aquelles mancances que el nostre municipi t per les seves caracterstiques.

14

En daltres zones dEuropa els municipis es promocionen ofertant no noms el seu propi poble sin tot lmbit, perqu tot i poder disposar duna bona oferta nica, els pobles del voltant tenen de segur algun element per oferir tamb, que pot anar des duna petita esglesiola que per si sola sovint s difcil de promocionar com a element turstic, o dun petit hotelet o casa de turisme rural i tot plegat en un nic conjunt donen una oferta de promoci de la zona molt sostenible. Si ens centrem en Verges com a nucli on shi apleguen, per densitat, la majoria daquests serveis, que t una oferta patrimonial recuperada, renovada, que t un entorn cuidat, que disposa per tant duna oferta turstica sostenible, hem dapostar tamb per ampliar el seu radi dacci i la seva rea de visi als pobles del voltant... donant-los tamb loportunitat desdevenir conjuntament part del motor de la recuperaci de tot el territori.

A part, no ens podem limitar lal nostre terme municipial, hem doferir la potencialitat del lloc on som: lEmpord. Hi ha moltes rutes, ofertes gastronmiques, turstiques, culturals, etc... i les tenim a prop. s aquest conjunt que hem de donar a conixer tamb.

Comencem per poc a poc, comencem per presentar quina s la nostra realitat, presentem el poble de Verges i en el darrer apartat proposarem el nostre projecte objecte daquesta convocatria i que ha de ser el punt dinflexi cap a la millora i la recuperaci dun pas petit, dun paisatge, duna gent.

9Introducci. En el marc de Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013 Objectiu de competitivitat regional i ocupaci amb el qual la Generalitat de Catalunya, dins el programa Viure el Poble, cerca lobjectiu de superar les intervencions sectorials i portar a terme actuacions dintervenci integral, dirigides tant a la rehabilitaci fsica com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamitzaci turtica i econmica, lAjuntament de Verges presenta el projecte dintervenci integral del nucli antic del municipi.

Amb el conjunt daccions que sengloben dins de la proposta dintervenci integral del municipi de Verges i en concret al barri vell i leixample es vol assolir fonamentalment la millora de la qualitat de vida de tots els vens i venes del municipi i la conservaci del seu patrimoni cultural i natural.

El projecte de poble que presentem pretn mantenir i conservar tot el patrimoni cultural i natural que t la vila, i que aquest convisqui amb la ciutadania. Hem de recuperar el patrimoni natural ms directament vinculat a la ciutadania perqu aquests en formin part, la respectin la cuidin i hi interactun.

Les millores derivades de la intervenci integral del municipi suposaran no noms una millora de la qualitat de vida dels vens de la zona i del municipi, sin que aportaran un salt qualitatiu a nivell supramunicipal que beneficiar tamb a altres sectors socials no residents al municipi.

La consecuci daquests objectius sassolir mitjanant actuacions complementries englobades en quatre grans blocs:

- Revaloritzaci del patrimoni cultural

- Sostenibilitat ambiental, protecci del patrimoni natural

- Dinamitzaci econmica.

- Promoci turstica.

10

Aquesta nova idea de poble, aquesta proposta de reforma integral sha de concebre com un compendi dactuacions entrellaades i vinculades entre s per a la consecuci dobjectius comuns, actuant de forma complementria i bilateral.

LAjuntament de Verges concep la intervenci integral del municipi com un projecte de carcter unitari i a lhora supramunicipal, dactuacions bilaterals i complementries, mitjanant la connexi entre totes i cadascuna de les actuacions que shan de desenvolupar.

En matria de potenciaci del desenvolupament local es tiraran en davant actuacions de foment del desenvolupament endogen en un sentit ampli, inclosa la conservaci del patrimoni historicocultural i natural, i la potenciaci dinfraestructures turstiques.

Aix, les actuacions que shan de dur a terme al nostre municipi en els propers anys i que han de complementar lobjecte daquesta proposta que semmarca dins el programa Viure el Poble, ens ha de permetre incidir a curt termini sobretot en:

La recuperaci despais naturals en lentorn urb.

El desenvolupament de programes de vies verdes lligades als usos de laigua. La millora, la conservaci i la dotaci dequipament en Sales de Lectura, Arxiu Municipal. La millora i conservaci de monuments.

11

La millora i conservaci de paratges dinters cultural i turstic

Creaci dun centre dinterpretaci turstica.

Desenvolupar plans i campanyes de dinamitzaci i promoci turstica.

Fomentar de la creaci dentitats locals per al desenvolupament local, la promoci econmica i la promoci turstica.

El conjunt de les intervencions que ha dissenyat lAjuntament de Verges tenen un carcter integrador i, si b les actuacions objecte daquesta convocatria estan emmarcades dins lmbit geogrfic de la zona del barri vell, la repercussi i els beneficis urbanstics i socioeconmics tenen un abast ms enll daquesta delimitaci fsica, suposant una millora per al conjunt de la poblaci del municipi i per extensi, per als municipis del seu mbit dinfluncia i pel conjunt de la poblaci que est de pas per Verges.

Agafant com a full de ruta lAgenda 21 del Baix Ter, i el seu Pla dAcci Local, projectem qu ha de ser el poble, per tamb, a partir de diferents tems que hem recollit per a la diagnosi, establim les bases per a dissenyar un seguit de pautes dactuaci amb lobjectiu dara en endavant de millorar el nostre municipi des dunes premisses de sostenibilitat.

Per aquest motiu fem un reps inicialment a lestat en qu ens trobem, quines mancances i quines han de ser les actuacions que shan de dur a terme a nivell global a tot el municipi i quines sn les que entren de ple en lobjecte del programa Viure al poble. Tanmateix aprofitarem per anar explicant totes aquelles millores que sestan duent a terme, petites iniciatives que en un municipi de les nostres dimensions sovint s costs dur a terme pel seu redut pressupost, per que juntes i acompanyades del projecte ambicis per factible de renovaci del nucli antic, ens ha de portar a la millora general de Verges (senyalitzaci dels elements culturals i dels elements vinculats als usos de laigua, aprofitant tamb loportunitat que aix ens dna per a poder oferir ja als visitants tota la informaci daquest patrimoni que recuperem i al qual donem valor, i ho farem amb la creaci dun espai dinformaci turstica que duna manera molt esquemtica donar a conixer els elements histrics, culturals i naturals del nostre poble). Aquest ha de ser el punt de partida tamb per afavorir la creaci dun mercat turstic adequat a loferta de la nostra zona petites empreses dedicadesa a un turisme sostenible, que han de saber aprofitar el potencial del territori, els camins, el Riu, el patrimoni tot sn ingredients que ben ordenats i prsentats correctament donen un bon joc a loferta turstica competitiva.

Hi ha previstes actuacions a nivell urbanstic municipal, a nivell de desenvolupament local i de promoci turstica, per tamb nhi ha i es

12

reflecteixen en el projecte, daltres que sn conseqncia de la progressiva degradaci i del mal estat de la pavimentaci dels carrers o de la baixa qualitat de lentorn fsic a la zona i del dficit en els serveis municipals bsics: el sanejament o la millora de la xarxa dabastament daigua municipal, en sn uns quants exemples.

Tot i que el projecte que desglossem en la segona part daquest document avarca diferents branques del desenvolupament i foment municipal que sn la base daquesta convocatria, el que exposem seguidament en aquesta primera part forma part dun projecte ms ambicis de poble, que creiem i que defensem.

Aquesta segona part, la que preveu la millora i rehabilitaci del barri vell, s leix central de lesdevenir de Verges. A partir daquesta recuperaci del nucli antic, la influncia que ha dexercir, lona expansiva, repercutir per fora a la resta del poble, encomanar la necessitat de millora en altres sectors i la necessitat tant a nivell dadministraci com a nivell de particulars de renovar la resta despais municipals, revitalitzant alguns sectors que encara estan per descobrir. Comenar pel centre s clau, pel seu valor patrimonial, etnolgic, histric i alhora perqu s el centre del poble.

Per aquest projecte de poble vol anar ms enll, vol projectar un carcter supramunicipal en les seves actuacions i que els beneficis que sen derivin no noms afectin el municipi sin que sen pugui gaudir ms enll del terme municipal.

Va molt ms enll dels atermenaments del municipi. Tot i que lobjecte del projecte est centrat a Verges, tot i que lobjecte de la convocatria se centra en el nucli antic, lhem dentendre com un nucli dins un mbit ms ampli del simplement municipal. Verges pel seu enclavament est situat a lencreuament de les carreteres que uneixen de nord a sud Figueres amb la Bisbal, la Jonquera amb Palams i doest a est Girona amb la Costa Brava

13

centre. Lenvolten tot un seguit de petits municipis: Colomers, Garrigoles, Jafre, la Tallada dEmpord, Vilopriu, Ultramort, Foix, Parlav. Alguns dells amb una poblaci inferior als 500 habitants, i dels quals noms Verges en supera els 1.000 habitants.

Durant molt de temps Verges era el centre neurlgic daquest territori, per la deixadesa, la manca de recursos i la inexistncia dactuacions en la conservaci del poble, lha anat arraconant a un segon terme en front a daltres municipis ms grans. Per encara no est tot perdut i lAjuntament de Verges creu en la seva potencialitat i en la possibilitat encara de continuar donant resposta a moltes necessitats daquests municipis vens i millorar la interacci. No ha de ser una relaci unilateral, sin que sha destablir una interrelaci de tots plegats amb el centre i del centre cap a lexterior, de manera que tots es puguin beneficiar de Verges, pel sol fet de ser el municipi ms gran i disposar daquelles oportunitats que el fet de ser petits no tenen i Verges ha de saber aprofitar-se daix i sumar-los amb el seu desenvolupament.

Verges t lescola comarcal, llar de Jubilats, llar dinfants, pavell, dispensari mdic obert tots els dies, agrupaci dels jutjats de pau, etc. Alguns daquests equipaments sn municipals per que acaben donant servei a la gent daquests pobles vens.

No hem doblidar tampoc, el mercat setmanal, cada dimarts, en qu la gent dels pobles del voltant aprofiten tamb per venir a Verges i fer altres encrrecs... ni tampoc una forta i arrelada activitat cultural. La resta de municipis vens, ms petits, han dinteractuar amb nosaltres oferint resposta a aquelles oportunitats que els dna la seva caracterstica de ser com sn i a aquelles mancances que el nostre municipi t per les seves caracterstiques.

14

En daltres zones dEuropa els municipis es promocionen ofertant no noms el seu propi poble sin tot lmbit, perqu tot i poder disposar duna bona oferta nica, els pobles del voltant tenen de segur algun element per oferir tamb, que pot anar des duna petita esglesiola que per si sola sovint s difcil de promocionar com a element turstic, o dun petit hotelet o casa de turisme rural i tot plegat en un nic conjunt donen una oferta de promoci de la zona molt sostenible. Si ens centrem en Verges com a nucli on shi apleguen, per densitat, la majoria daquests serveis, que t una oferta patrimonial recuperada, renovada, que t un entorn cuidat, que disposa per tant duna oferta turstica sostenible, hem dapostar tamb per ampliar el seu radi dacci i la seva rea de visi als pobles del voltant... donant-los tamb loportunitat desdevenir conjuntament part del motor de la recuperaci de tot el territori.

A part, no ens podem limitar lal nostre terme municipial, hem doferir la potencialitat del lloc on som: lEmpord. Hi ha moltes rutes, ofertes gastronmiques, turstiques, culturals, etc... i les tenim a prop. s aquest conjunt que hem de donar a conixer tamb.

Comencem per poc a poc, comencem per presentar quina s la nostra realitat, presentem el poble de Verges i en el darrer apartat proposarem el nostre projecte objecte daquesta convocatria i que ha de ser el punt dinflexi cap a la millora i la recuperaci dun pas petit, dun paisatge, duna gent.

Urbanisme

17

Plnols de lrea urbana.

Situaci urbana (noms de carrers i parcellari). Planejament. Xarxa viria bsica. Places i zones verdes existents. Emplaament dels equipaments.

Sistema dassentaments Creixement moderatSistema despais oberts Sl de protecci especial (gaireb la totalitat del municipi)

Sl de protecci territorial (petita zona al nord del municipi)

Sl de protecci preventiva (franja nord i est del nucli urb)

Sistema dinfraestructures Proposta viria de variant

Planejament supramunicipal: Estratgies definides pel Pla Director Territorial de lEmpord

Verges disposa duna normativa de planejament de 18 anys de vigncia, per adaptar-nos a la nova Llei dUrbanisme es va aprovar definitivament el Text Refs de les Normes Subsidiries de Planejament, en data 24 de maig de 2005, per la Comissi Territorial dUrbanisme de Girona. Lobjecte del text refs va ser unificar, en un nic text, tota la normativa urbanstica general i les modificacions puntuals vigents. Tot i que cal dir que el document sadequa a la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificaci de la Llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme, per al foment de lhabitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de lautonomia local. No resol encara moltes mancances a nivell urbanstic dins el nucli urb.

Tot i que pel seu planejament Verges indica un model territorial corresponent a una ciutat difusa, Lobjectiu de lajuntament en els propers anys s intentar modificar-ho. Som conscients i est demostrat que el sistema urb actual, de ciutat difusa, t tendncia a augmentar el desordre del conjunt del municipi.

18

Aquest tipus de model de creixement, que hem viscut fins ara s del tot insostenible pel consum de sl, el consum daigua, de materials i energia, i la tendncia a explotar i desestructurar els sistemes de lentorn ms enll de la seva capacitat de crrega.

Alguns aspectes fonamentals venen a corroborar que el model de ciutat compacta i diversa s ms sostenible que el de ciutat dispersa:

a) Proximitat i estalvi de recursos: el nombre de viatges a peu. T lestructura i la forma idnies per poder planificar un emmagatzematge subterrani de recursos i bns de consum, connectat amb la superfcie, permetent una reducci de limpacta i les friccions de certs usos actuals.

b) Estabilitat i augment de la complexitat en tot el territori urb: Una major diversitat dusos en un barri o en un territori concret, s a dir, una densitat ms elevada de la residncia, els serveis, les activitats econmiques, els equipaments, etc., proporciona el context adequat perqu augmentin els intercanvis dinformaci i, en conseqncia, augmenten els fluxos sustentadors de lorganitzaci complexa.

c) Qualitat de vida: en els barris de poblacions compactes i diverses, que shan anat fent lentament, a mesura que augmentava la seva complexitat han proliferat en quantitat i diversitat el nombre dassociacions i organitzacions no governamentals que sn, en definitiva, les que omplen de contingut els equipaments i serveis

19

culturals, deducaci, doci, esportius o socials. Els grups i associacions sense afany de lucre sn part de lnima de la ciutat, i subministradors destabilitat i cohesi social. Per altra banda, la ciutat compacta incentiva els viatges a peu, amb bicicleta, que sn els mitjans que poden reduir drsticament la contaminaci ambiental provocada pels vehicles i els que potencien el contacte i la comunicaci en lespai pblic. La millora de la qualitat ambiental incideix en diversos dels aspectes que conformen la qualitat de vida, com sn la contaminaci atmosfrica, el soroll, la contaminaci visual i la seguretat viria, alhora que permet augmentar les relacions interpersonals, loci i el temps lliure.

Desenvolupament de Polgons dActuaci. Per evitar aquest tipus de model poc sostenible, actualment sest treballant en el desenvolupament duns polgons dactuaci que permetran afavorir labandonament del municipi, ens ha de permetre que la gent jove es pugui quedar a viure el poble. Es planteja un model compacte seguint la lnia de poble. Aquestes modificacions sn prou importants per tal de ser considerades a efecte de la millora que poden comportar en relaci al model urbanstic i ladaptaci als criteris de sostenibilitat previstos al Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol.

Es proposa, en un daquests, la concentraci de ledificabilitat en volums ms compactes situats alineats amb el carrer del Rec per tal dadaptar-se millor a les caracterstiques de lentorn. Comporta una menor ocupaci del territori i una major concentraci del sostre edificable.

Les altres sn llindants i ocupen una bona part del sl urb no consolidat de la banda nord del nucli de Verges. En aquest mbit es proposa la concentraci majoritria dels espais lliures en una nica pea central al nou barri que ha desdevenir el centre de lactivitat social de la banda nord del nucli urb i del propi poble. La configuraci arquitectnica daquest espai es preveu mitjanant faanes contnues que delimiten el permetre de lespai urb i el fan ms recollit. Les edificacions dhabitatges unifamiliars allats previstes en el planejament vigent se substitueixen per habitatges en filera seguint lalineaci viria i per edificis dhabitatges plurifamiliars. s a dir, simplanten els criteris fonamentals del creixement sostenible: continutat amb el teixit urb existent, augment de la densitat dhabitatges amb la mateixa superfcie de sl i els barris per tal dobtenir una millor cohesi social i complexitat amb la previsi dusos comercials i de serveis diferents dels residencials.

Tots els carrers previstos disposen despais reservats per a aparcament en via pblica i la normativa edificatria preveu lobligaci de disposar duna plaa daparcament per habitatge.

20

La secci dels carrers es projecta generosa pel que fa a recorreguts de vianants amb voreres de 2 i 3 metres damplada que, juntament amb la prolongaci dun dels carrers i la plaa central del nou barri permeten construir una veritable xarxa segura i cmoda per a la mobilitat dels vianants. Es tracta duna mesura molt necessria si tenim en compte que en aquesta part del nucli urb shi ubiquen equipaments collectius com el camp de futbol i el pavell municipal, que generen important afluncia de persones en actes collectius. A ms, s previst ben aviat la construcci del dispensari municipal en aquesta mateixa zona i dun centre densenyament.

Pel que fa al transport collectiu, es preveu la ubicaci duna parada de bus a lextrem sud-est, a la crulla dels carrers de Girona i del Baix Empord, que ha de ser una punt de referncia del transport collectiu del a comarca.

Totes les mesures que shan pres en relaci al desenvolupament daquestes zones tendeixen a configurar un barri socialment equilibrat que permeti una bona integraci urbana i social al nucli actual.

El sector terciari relacionat amb el turisme i la construcci sn els principals mbits docupaci de la poblaci. Una poblaci jove pel que fa als nouvinguts i ms envellida lautctona. La poblaci jove en general, t dificultats per assolir un habitatge digne. Des del punt de vista social, lobjectiu principal del desenvolupament daquest sector s possibilitar un creixement del nucli urb que permeti ubicar les necessitats dhabitatge i una correcta distribuci social de la poblaci, alhora que un millor aprofitament dels serveis urbans (escola, dispensari, recollida de residus, ...) que resulten ms eficaos a partir dun determinat llindar de poblaci.

Habitatge social. Les necessitats dhabitatge social al municipi shan anat resolent per iniciativa particular per la possibilitat diniciar una certa poltica dhabitatge pblic pot obrir les portes a la implantaci dalgunes famlies joves i a la resoluci de situacions familiars delicades per a persones dedat avanada.

La reserva de sostre per habitatge social dacord amb el que estableix el Decret 1/2005 de 26 de juliol, pel que saprova el Text refs de la Llei durbanisme. Tractant-se dun municipi que no t el planejament general adaptat a la nova Llei, les reserves de sostre venen regulades per la disposici transitria segona del Decret 1/2005.

21

Clcul de les reserves per habitatge social:

Comparatiu de sostre i densitat en mbit la la UA3Concepte Planejament vigent Proposta Diferncia

Sostre edificable 13.248 m2 216.127 m2 + 2.879 m2

Nombre mxim habitatges 47 habitatges 83 habitatges + 36 habitatges

Dacord amb la legislaci urbanstica vigent, la reserva de sostre per habitatge social sha de referir a la superfcie de sostre residencial de nova implantaci i ser del 20 % per habitatge protegit i el 10 % per habitatge desenvolupat amb altres mesures destmul de lhabitatge assequible.

Sostre residencial de nova implantaci: 2.879 m2

Reserva de sostre per habitatges de protecci pblica: 2.879 m2 x 0,2: 576 m2

Reserva de sostre per habitatges assequibles (concertats): 2.879 m2 x 0,1: 288 m2

Total reserva de sl per habitatge de protecci pblica o concertat: 864 m2

Aquest sostre es podr distribuir en diferents parts del sector dacord amb les tipologies que estableixi el Pla de Millora Urbana i que permetin una correcta relaci entre la situaci, la tipologia i ls. Subicar, de forma preferent en els edificis plurifamiliars de la banda sud-oest.

La proposta de modificaci preveu un 20 % del sostre destinat a habitatges socials:

Sostre mxim edificable: 16.127 m2 x 0,2 = 3.225 m2, amb un mnim de 17 habitatges, molt per sobre dels requeriments normatius.

Espais pblics El projecte de modificaci de les Normes Subsidiries preveu en aquest sector tamb posar ordre als espais pblics i ledificaci daquesta gran rea de sl urb no consolidat del nucli de Verges per tal de possibilitar un creixement residencial ms compacte per permetre la formaci despais urbans definits per edificacions amb alineaci a vial, amb itineraris sinuosos i continus en relaci al nucli consolidat. Lordenaci de ledificaci segons faanes contnues alineades a vial permet obtenir espais ms controlats i propis dels nuclis rurals que configurin itineraris visualment controlats que permetin referenciar-se en els espais del nucli urb consolidat. En la mesura que ens anem allunyant les edificacions es disposen ja ms allades conformant grups dhabitatges allats.

A la llarga haurem destablir les mesures per a la rehabilitaci, millora, reestructuraci i/o renovaci dels espais urbans com a estratgia per tal daprofitar al mxim el teixit urb existent. A ms a ms, amb els plans de

22

millora destinats a afinar els espais lliures i/o rees ds pblic, cal introduir adequadament objectius de sostenibilitat en el disseny del nucli urb, de manera que es fomenti un estalvi en tots els recursos, es recuperin els valors naturals, etc.

Tamb sha de vetllar per una bona qualitat del mobiliari urb, estat de les voreres, estat del ferm, etc.

Pel que fa als espais verds, sestan seguint des de fa poc mesures ambientals en la jardineria del municipi:

- Elecci despcies autctones i espcies apropiades al clima mediterrani.

- Programa de reg basat en criteris deficincia, regulant els horaris de reg a les hores de menys sol.

- Recollida selectiva i valoritzaci de les restes vegetals.

- etc

Hem de preveure espais adequats per a lemplaament dusos especficament periurbans i regular estrictament la resta, mantenint els elements estructuradors i de connectivitat, tant amb lentorn rural com urb, mitjanant la qualificaci com a sistemes, la previsi de plans especials de protecci i millora, etc.

Totes aquestes criteris es tenen en compte i se segueixen en els projectes dexecuci de plans parcials, plans especials, plans de millora urbana i/o altres plans sectorials que es duguin a terme al municipi.

Aix ha danar lligat, per fora, amb les noves infraestructures de comunicaci que ens hi hauran de permetre un accs fcil i rpid. Aquestes infraestructures es definiran juntament amb la carretera C-31 pel seu pas per Verges. Sest treballant per un model de traat que sigui el mnim impactant en el territori possible. Una carretera que s necessria per dues coses, a nivell territorial per afavorir la mobilitat segura dels vehicles, actualment han de creuar el poble, i per altra afavorir la reducci del trnsit de pas per dins el poble. Per aix la proposta que es planteja al DPTOP s una proposta que ha de donar aquest servei i ha de ser un enlla, amb el mnim impacte possible, cap a una zona de creixement per a les empreses.

Daltra banda, tamb s necessari desenvolupar una vialitat que ha destructurar territorialment els desenvolupaments urbans i millorar la connectivitat interna. A ms a ms, no es pot perdre de vista que lEmpord t un paper fonamental pel que fa a la integraci de Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees. Tot i aix, sha de tenir en compte

23

que una resposta continuada a la demanda de trnsit de pas pot portar a la degradaci del territori que en aquests moments t un equilibri natural important que s un dels seus principals valors afegits.

La posada en funcionament duna variant daquest tipus suposar alliberar trnsit rodat de linterior del nucli urb, i una oportunitat per convertir la travessera en una avinguda que a la llarga incorpori mesures per:

- Limitar la velocitat.

- Establir diferents tipus de mesures reductores de velocitat

- Millora dels recorreguts destinats a bicicletes i vianants.

- Millora de la qualitat de lespai destinat als vianants (verd urb, mobiliari,...), seguint els criteris daccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques.

- Major control dels vehicles estacionats de forma incorrecte.

Descripci de la situaci urbanstica i socioeconmica. Procs de regressi urbanstica. Calen projectes de regeneraci de zones urbanes i rurals degradades. Laccessibilitat i la qualitat de lespai pblic necessita millorar: Tot i que en els darrers anys shan fet fora actuacions de millora de vials i places (ns un exemple la rehabilitaci de la Pl Onze de Setembre i dels vials del seu voltant) encara hi ha un nombre significatiu de carrers amb el ferm est en molt mal estat, amb una amplada de vorera insuficient que caldr eliminar o amb les voreres parcialment ocupades per vehicles aparcats. En aquest sentit resulta clau continuar arranjant aquests vials i en alguns llocs concrets millorar-los en esttica, i prioritzant ls de les persones a la del

24

trnsit rodat.

Insuficincia o la manca de qualitat de la urbanitzaci, de les xarxes viries, de sanejament i de lespai pblic. El nostre poble actualment est ple de cicatrius, lasfaltatge dels carrers s precari, deficient, hi ha forats, hi ha les rases de les connexions de gas, hi ha diferents tipus de formigonat, asfaltat i aix ens dna una imatge molt trista i grisa del poble.

El projecte que presentem tamb preveu la millora en aquest sentit.

Cal encara establir un sistema per pacificar el trnsit rodat, millorar la seguretat viria i incrementar lespai destinat a vianants. Una de les problemtiques importants en tema de mobilitat i que s corrent a tots els petits municipis, per manca de plans de mobilitat, dordenaci del trnsit i dels vials del poble... s el caos en el trnsit dins el poble, la manca daparcament, el poc respecte a les senyals, etc.

La dotaci de places daparcament en ocasions resulta insuficient. Actualment la dotaci daparcament del municipi resulta una mica justa tenint en compte les caracterstiques de Verges i la seva posici de centralitat de segon ordre.

Es fa necessari de fer actuacions de pacificaci dels nuclis antics dels municipis i establir mesures constructives per tal de prioritzar els desplaaments a peu en front del vehicle privat (vials de plaforma nica, supressi de barreres arquitectniques...). Shaur destablir una major jerarquitzaci de la vialitat daquests sectors (en alguns vials establir direccions niques, no permetre

25

laccs del vehicle rodat a tot arreu...). I sobretot limitar molt laparcament i delimitar clarament les places daparcament a la via pblica.

De forma parallela cal preveure la creaci o disponibilitat daparcament fora del barri vell. La senyalitzaci daquest aparcament ha de ser clara i entenedora pels visitants de fora del nucli urb i ha danar complementada amb la senyalitzaci adreada als recorreguts per a vianants.

En aquest sentit, amb la urbanitzaci del sector nord es preveu palliar en part aquest fet, per tamb caldria una major regulaci de laparcament en calada i la restricci daparcament en alguns vials del barri vell i de la travessera urbana.

Edificis municipals Urbansticament, els edificis municipals shan anat situant en primer lloc al nucli antic, on hi trobem lajuntament, hi ha la casa de cultura, can Punton (futur centre dinterpretaci), el dispensari (tot i que aviat es desplaar, per manca despai, ms a lexterior). Als afores hi ha els equipaments i els edificis municipals com el pavell, la llar de jubilats, el camp de futbol, etc. on hi ha molt de volum de gent que en fa s.

Tanmateix hem de dir que diversos dels equipaments municipals no compleixen els criteris daccessibilitat. Igual que en molts daltres municipis, a Verges encara existeixen diversos equipaments que no es troben adaptats a la poblaci amb la mobilitat reduda. Entre aquests cal destacar el CEIP Francesc Camb, el dispensari, el mateix ajuntament. Per cal dir que shan

26

fet esforos per anar adaptant-los. Per exemple el pavell i llar de jubilats. Aix doncs, les darreres actuacions urbanstiques i els equipaments construts recentment ja es van realitzat tenint en compte criteris daccessibilitat. Sha de continuar estenent aquest criteri tant en les obres de nova construcci com en les remodelacions dels espais o equipaments existents. Aquestes actuacions shan de realitzar tenint en compte les especificacions que estableix la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol.

Pel que fa al sl no urbanitzable una part gaudeix de protecci. En el planejament vigent shi assenyalen dos tipus de sl en funci de les seves caracterstiques i del grau de protecci que es vol assolir:

a) No urbanitzable tipus I

b) No urbanitzable protegit tipus II (comprn totes les rees de protecci de carreteres, rieres, canals, motes, estanys, rius i horts, parc forestal, entorn de la Vall i zona delimitaci alria de Puig Rodon. El planejament no es contradiu amb el PDTE).

Els principis i objectius bsics que planteja el plantejament no entren en contradicci amb el que estableix el PDTE, tant pel sistema dassentaments com pel despais lliures.

El planejament contempla unes normes de protecci davant del patrimoni arquitectnic i cultural Les zones Casc Antic i Eixample Casc antic1, i diversos elements, llocs, recintes i entorns detallats en un catleg, queden sotmesos a les normes i procediments determinats per les NSP. A ms a ms, dins del sl urb, sha declarat una zona com a Elements de protecci integral, que comprn les torres del nucli antic i de la font del rec del mol.

1 NORMES SUBSIDIRIES MUNICIPALS DE VERGESSecci 7a Elements de protecci integralART. 64 .-

Sn els grafiats als plnols de la srie 4 i es concreten en les torres de lantic nucli i a la font del rec del mol.

Solament es permeten operacions de rejuntat de pedres. Queda totalment prohibit qualsevol altre tipus dactuaci, per tant, cal mantenir-los en lestat actual, no admetent-se canvis ds, modificacions de volum, obertures noves o supressi de les existents.

Per qualsevol operaci en aquests elements, lAjuntament exigir la demostraci de la titularitat de lelement i procedir en conseqncia.

LAjuntament podr fer s daquests elements per serveis dinters i utilitat pblica.

Amb aquestes normes sentenen de titularitat del Municipi i per tant efectuar les mesures oportunes les dues torres defensores de la plaa Major, les restants queden sotmeses a les anteriors condicions.

27

Camins. El municipi disposa de camins que pertanyen a la xarxa de cicloturisme que sestn per tot el Baix Empord, dissenyada i senyalitzada per conixer els llocs ms interessants de la comarca. De la mateixa manera, tots els camins rurals a tocar el riu Ter tamb formen part de la Ruta del Ter dissenyada pel Consorci Alba-Ter.

Construir una xarxa de carrils bicicleta basada en:

1) El manteniment de lactual xarxa de cicloturisme. En lmbit del Baix Ter aquesta xarxa t una longitud total de 159 km.

2) La creaci i senyalitzaci de nous circuts amb inters patrimonial i natural. En aquest sentit, les propostes ms interessants poden ser les segents:

- circut per a bicicletes i vianants que ressegueixi el rec del Mol.- circut per bicicletes i vianants que ressegueixi el riu Ter.- circuit per bicicletes i vianants que segueixi tot el patrimoni cultural.

3) La creaci de carrils bicicletes al costat de les carreteres. En aquest sentit la Diputaci de Girona ja compta amb un projecte que preveu la construcci de carrils bici parallels a les carreteres de la seva titularitat.

La xarxa viria rural dun municipi s important pel seu valor ecolgic i/o cultural, ja que funcionen com a lnies de connectivitat aix com espais amb carcter socioeconmic i de lleure.

Aquests espais sn ds per al passeig, sn espais integrats en les rutes

28

cicloturstiques de la comarca, per a lhora sn les vies per als pagesos per accedir als camps. Per tot aix, per ser espais de concurrncia i de necessitat de comunicaci hem de continuar amb ladequaci i manteniment de la xarxa de camins que ja ve desenvolupant lAjuntament en els darrers anys. Aix possibilita per altra banda que els mitjans dextinci en cas dincendi puguin accedir fcilment i per tant actuar amb celeritat.

Aconseguir que els principals espais naturals del municipi estiguin protegits a travs del planejament urbanstic El Baix Ter disposa despais de gran valor ecolgic i paisatgstic, que esdevenen claus per protegir i revaloritzar el patrimoni cultural, natural i paisatgstic.

Caldr en un futur planejament urbanstic que es consideri el valor daquest espais i sestableixi una normativa adient per tal de garantir-ne la seva conservaci.

De manera complementria a la seva regulaci urbanstica als propietaris de finques incloses en aquests espais sels informa de les possibles subvencions i ajudes en matria de millora i desenvolupament rural. Sest fent un cens dels propietaris forestals, aix com tamb dels propietaris agrcoles per a poder-los donar aquest tipus dinformaci i buscar sistemes conjunts de millora daquests espais, que per una banda incideixen sobre el propietari per que milloren el conjunt del municipi.

Serveis Municipals

31

Pel que fa als serveis, hem de tenir en compte i saber reflectir amb bon criteri en les millores que es faci al municipi, tres serveis importants: clavegueram, lenllumenat pblic i laigua. Tots tres serveis el municipi els ha de donar als seus habitants, per cal que no perjudiquin lentorn: cal que no perjudiquin el medi, cal que no nabusem del seu consum, per tant que en fem una gesti correcta i que la millorem. Aqu presentem la necessitat de millorar partint dels estudis que shan encarregat des de lAjuntament i que ja tenim elaborats: Pla Director del Clavegueram, Pla Director dAbastament de la Xarxa daigua i Estudi de lEstalvi i lEficincia Energtica.

La necessitat de refer el sanejament ha estat el pretext per fer aquest projecte. s urgent de refer el sanejament, perqu s una de les necessitats que no estan resoltes, es continuen abocant les aiges negres a la llera. Essent conscients daquesta necessitat, es va elaborar el Pla Director del Clavegueram i en les obres pbliques municipals que shan fet ja shan tingut en comte totes les millores proposades.

A part del clavegueram hi ha altres deficincies importants en els serveis que descriurem i que caldr revisar, modificar i modernitzar, s per aquest motiu que creiem que a lhora que es fa el sanejament shi ha de poder donar resposta: soterrant-los, modernitzant les canalitzacions daigua potable, actualment moltes daquestes encara sn de fibrociment, de ferro o de plom. Unes infraestructures totalment obsoletes que fan que cada dos per tres es produeixin fuites i haguem de foradar carrers i tallar el subministrament. Al mateix temps seria bo poder adequar-ho ja per les telecomunicacions, per a lelectricitat, el gas. Adaptar-ho perqu, per una banda en fem finalment una bona gesti i per qu, per altra banda, en un futur no haguem de tornar a obrir-ho tot.

32

SanejamentGesti: Municipal.

Caracterstiques: La xarxa de sanejament data de 1939, amb trams de fibrociment que es van substituint per polietil. Actualment sest instaurant la xarxa separativa.

Abocament: Rec del Mol i riera de la Tallada.

Qualitat de lefluent: Sense dades.

La redacci daquest Pla Director sorgeix de la voluntat de lAjuntament de Verges per conixer i abordar la millor soluci tant per als problemes actuals que presenta el clavegueram del municipi com pels que poguessin sorgir de la futura connexi al collector general projectat, i daquesta forma, contribuir a la millora del servei i del medi ambient del terme municipal.

Levacuaci de les aiges residuals i pluvials duna poblaci est directament lligada i condicionada a la ubicaci, a la tipologia i a lestat de la xarxa de clavegueram.

Hidrolgicament el fet ms rellevant de Verges es que es troba prcticament envoltat per rieres. Al nord, la Riera de Mas Vicen , al nord-est, la Riera de la Tallada i al sud, el Rec del Mol de Bellcaire. A loest, encara que ms allunyat del nucli urb, hi ha la riera de la Vall. Aquests cursos daigua afavoreixen levacuaci daiges pluvials del casc urb. No obstant, actualment totes les aiges que entren a la xarxa de clavegueram de Verges, ja siguin pluvials o residuals, sn abocades a les diferents rieres i recs, amb els problemes mediambientals que aix suposa.

Un factor positiu, des del punt de vista hidrolgic s la presncia de zones rurals i camps de cultiu als voltants del casc urb, els quals, en ser terrenys permeables, permeten la filtraci de les aiges de pluja i redueixen el volum daigua que entra per escorrentiu al casc urb seguint els pendents naturals del terreny.

Pel que respecta als aspectes problemtics, el fet ms destacable, com ja sha comentat, s labocament de totes les aiges residuals als recs o rieres, sense ser degudament tractades. Un aspecte afegit s que la major part del casc urb s molt plana, factor que per una part redueix la capacitat devacuaci de laigua, i per altra agreuja els problemes quan aquests apareixen, en retenir laigua en superfcie. Finalment sha de comentar que la distribuci dembornals i de reixes interceptores per captar laigua de superfcie i introduir-la dintre de la xarxa de clavegueram no s homognia.

Dintre de lmbit destudi daquest Pla Director, lnic nucli de poblaci s el casc urb de Verges. Existeixen tamb masies allades, per la majoria

33

daquestes disposen de fosses sptiques prpies i no afecten el clavegueram destudi.

Verges est constitut per edificis de petita altura, que no sobrepassen en cap cas els 3 pisos. El nucli urb constitueix una zona prou impermeable, sobretot a la zona ms central, mentre que la zona de les rodalies, augmenta la superfcie permeable, per la presncia de jardins i zones verdes allades.

Pel que fa als carrers, sn majoritriament estrets i de traa irregular. Tot i que destaquen, per la seva amplitud, les 2 carreteres que es creuen al casc urb.

34

Shan de considerar conjuntament les conques daiges residuals i les daiges pluvials, que encara que la majoria de les vegades coincideixen no sempre succeeix. Generalment la xarxa de pluvials t tendncia a enviar laigua a les lleres naturals o artificials ms properes, mentre que les aiges residuals, en poblacions amb sistema de sanejament desenvolupat, sn condudes a les depuradores daiges residuals (EDAR). En el cas de Verges, no existeix encara cap sistema de sanejament com a tal, i en conseqncia, totes les aiges, tant les dorigen residual com pluvial, sn abocades a les diferents rieres.

Shan estudiat conjuntament el drenatge de les aiges pluvials i de les residuals, ja que moltes sn les possibles interrelacions entre els dos sistemes de drenatge. En sistemes separatius en qu les aiges residuals i pluvials discorren per conductes diferents, es poden donar casos de sobreeixidors de conductes daiges residuals a pluvials, dentrada daiges de pluja al sistema daiges residuals (produdes per connexions de desguassos particulars al clavegueram), dirrupci daigua de pluja per les tapes dels pous al clavegueram, etc. En el cas de sistemes unitaris la interrelaci es fa ms evident perqu les aiges negres i les de pluja es transporten pel mateix conducte. En aquest cas, en concret, a les zones on sha desenvolupat una xarxa separativa (Plaa de lOnze de Setembre i Carrer Francesc Camb, entre daltres), aquesta no funciona com a tal, novement les aiges dorigen pluvial acaben connectant a un pou residual, constituint una xarxa de tipus unitari. No funciona aix perqu s una actuaci nova que si que ha fet separaci per que en anar a buscar el collector passa per nucli encara per arreglar i per tant amb xarxa unitria.

Verges no disposa de cap tipus de collector general. En no pertnyer actualment a cap sistema de sanejament determinat ni constituir, en ell mateix, un sistema independent, les aiges que es recullen al municipi van a parar a les rieres que lenvolten, ja siguin dorigen pluvial o residual.

Est previst, i forma part dun projecte completament definit, la construcci dun collector general, que passar pels municipis de Verges, Colomers, Jafre, Albons i Bellcaire, que recollir les aiges residuals generades a aquests municipis i les conduir fins a lestaci depuradora de lEscala.

En aquest projecte es planteja que el tram de collector que passar pel municipi de Verges, objecte daquest estudi, circuli seguint la traa del Rec de lEstany, envoltant la part sud del nucli urb, per continuar seguint la traa del Rec del Mol, un cop passada la poblaci de Verges. Aquest collector es proposa que constitueixi un sistema de clavegueram per aspiraci, de manera que laigua generada al poble sigui recollida a diferents pous, i desprs aspirada fins al collector. Aquest sistema permetr evitar labocament de les aiges residuals de la part sud del nucli urb, mentre que la problemtica

35

de la part nord, es resoldr amb un collector per gravetat, que sunir amb el collector per aspiraci a lest del nucli urb de Verges, i circularan, un cop units, per gravetat.

La xarxa

Dificultat dentrada de laigua de lescorrentiu superficial i del personal a la xarxa de drenatge.

Insuficincia hidrulica. La sollicitud de la xarxa ser, pel cas de lactual desenvolupament urbanstic els cabals daiges residuals amb diluci 1:10, la pluja de perode de retorn T=2 anys, mentre que el diagnstic amb les sollicituds dels desenvolupaments urbanstics previstos executats i consolidats seran nicament les aiges residuals amb diluci 1:10, i la pluja de perode de retorn T=10 anys.

Per solucionar aquestes insuficincies es proposen una srie dactuacions. Sha de comentar que a la simulaci amb el desenvolupaments urbanstics previstos consolidats i que actualment no presenten xarxa de clavegueram executada, shan connectat les aiges residuals generades en ells als collectors tcnicament ms viables i que treballin millor a la situaci actual, tenint en compte, per que si sha de realitzar alguna actuaci en algun dells es pot aprofitar per adaptar-lo als nous cabals que puguin rebre, mentre que les pluvials shan evacuat sempre que ha estat possible a la riera o rec ms proper per no sobrecarregar la xarxa existent. Les aiges de la majoria dels desenvolupaments previstos al Pla General dOrdenaci Urbana es poden connectar fcilment a la xarxa actual. Alguns dells, a ms, i degut a qu es troben molt a prop dels diferents cursos naturals daigua, podrien desenvolupar xarxes separatives i abocar les aiges pluvials directament en aquests, afavorint-ne el seu manteniment ecolgic.

Cal recordar en aquest punt, que la diagnosi en la situaci actual sha dut a terme considerant que el nou sistema de collectors en alta projectat ja est executat i en funcionament, per validar que el sistema funcionar adequadament un cop aquest entri en servei. Si considerssim la situaci actual real, sense els collectors, la xarxa no compliria els requisits adequats, encara que no se supers la capacitat hidrulica de les prpies canonades.

La xarxa de Verges s essencialment unitria, s a dir, est dimensionada per aiges de pluja, que proporcionen cabals molt ms gran que els daiges residuals, i en conseqncia, no sesperen problemes en temps sec.

36

AiguaGesti: Municipal.

Fonts d abastament i caracterstiques: un pou entubat de 34 m de fondria i amb un cabal de 50 m3/h.

Nuclis subministrats: Verges.

Nombre abonats: 608.

Potabilitzaci i subministrament: Laigua captada pel pou municipal es condueix fins al dipsit general, on t lloc la cloraci amb hipoclorit sdic. Posteriorment l aigua es transporta cap a 2 dipsits reguladors, des d on es distribueix per gravetat a tota la xarxa.

El subministrament daigua potable del nucli de Verges es fa mitjanant dos pous de tipus sondeig, situats a uns 210 metres al Sud-Oest de la poblaci, al cam de Verges a Canet de Verges.

Des daquest pou es trasllada laigua a travs duna canonada DN.150 mm. a dos dipsits demmagatzematge daigua potables. El dipsit vell s de 375 m3 de capacitat, i el dipsit nou de 400 m3. Es troben situats al nord-oest de la poblaci, al cam de la Tallada dEmpord a Jafre, a una distncia de 2.788 metres del pou.

El subministrament daigua potable al nucli de Verges es fa a travs duna canonada de fosa DN.200 mm. i de 1.700 metres de llargada fins a lentrada de la poblaci.

La distribuci dins el nucli es fa amb canonades de PVC de DN.140 mm. i DN.125 mm. de 150 metres i 720 metres de llargada respectivament, en forma de cintur. La xarxa general s de DN.70 mm.

Per altre banda, el municipi de Garrigoles compra laigua a la poblaci de Verges. Garrigoles s un municipi de 9 Km2 i una poblaci de 167 habitants.

Des del dipsit de Verges surt una canonada de PVC DN.125 mm. que porta aigua fins a un dipsit pulm de 100 m3 de capacitat, situat en el terme municipal de Garrigoles, i des daquest es fa el subministrament a aquest municipi.

Xarxa de distribuci dins el nucli. La xarxa de distribuci daigua de Verges consisteix en canonades de PVC de 140 i 125 mm. de dimetre nominal i una pressi nominal de 10 atmosferes, en forma de cintur, connectades a la xarxa general de la poblaci.

Al llarg dels anys, sha anat renovant trams de canonada en funci de les necessitats dels municipi, augmentant sobretot el dimetre per anar donant

37

compliment als hidrants, aix com anar fent el tancament danells de subministrament.

Els cabals subministrats als usuaris domstics, industrials o pblics, es controla per mitj de comptadors. Al final de lany 2008 hi havia 608 abonaments o comptadors registrats.

La xarxa actual de Verges est composada principalment de canonades de fibrociment i PVC, que sumen prcticament el 85% de les installacions. Les canonades de ferro i fosa dctil, sn molt ms minoritries.

Rendiment. Tenint en compte que tot el cabal subministrat com a municipal sense comptador (siguin hidrants, boques de rec, fonts, etc.) pot resultar de lordre del 10 % del cabal subministrat, es considera un bon estat de la xarxa quan els rendiments sn de lordre del 75%, pel que el rendiment general duna xarxa en bon estat s de lordre del 85% del cabal subministrat.

Alguns dels rendiments actuals de la xarxa estan molt per sobre del rendiment ptim que s del 75%, en canvi daltres estan molt per sota. Aix pot ser degut principalment a consums no comptabilitzats, com poden ser les fonts pbliques, boques de rec de parcs i jardins, installacions esportives, escoles pbliques, punts de subministrament municipal i consums privats no controlats. Laltra causa principal sn les fuites produdes en la xarxa degut a lenvelliment de les canonades i connexions, i les avaries provocades per obres externes.

La dotaci sobre subministrat presenta un lleuger ascens positiu. Per altra banda la lnia de tendncia de la dotaci sobre el registrat per abonat i dia es mant prcticament constant. Aix possiblement s una conseqncia de les poltiques destalvi daigua portades a terme.

Les millores de la xarxa que es proposen estan dirigides principalment a:

- La formaci de xarxa mallada formant anells tancats de subministrament.

- Donar compliment a la normativa contra incendis.

- Tancar els trams de canonada que quedaven tallats amb taps cecs.

- La substituci de les canonades de fibrociment i les escomeses de plom existents.

Tota la xarxa proposada queda definida en els plnols corresponents.

Sentn que les millores proposades pel Pla Director en tot el conjunt seran capaces de garantir el correcte funcionament de la xarxa, per aix caldr aplicar-lo cada cop que es faci projectes durbanitzaci, en futures millores dels serveis i en els projectes que sengeguin des de lajuntament que comportin la millora dels serveis municipals. En tots aquests casos shaur de tenir en compte en lexecuci les millores incloses en el Pla Director.

38

Demanda actual i futura. Es defineix com a demanda la quantitat diria mitjana daigua subministrada a la poblaci en un perode. La demanda actual sobt a partir de mesures realitzades mitjanant cabalmetres, ja sigui pel cabalmetre collocat a la sortida del pous (subministrada) o pel conjunt de comptadors de qu disposen els abonats (registrada).

El seu valor es calcula multiplicant la dotaci punta pel tipus de zona i pel nombre dabonats actuals, i tot plegat dividit pel rendiment de la xarxa, per tenir en compte les prdues, consums per recs municipals no enregistrats, errors de subcomptatge dels comptadors, etc.

Com que se sap levoluci del nmero dabonats, i per la planificaci urbanstica les possibles zones de creixement, es pot obtenir la demanda futura. Se suposa que el rendiment de la xarxa de distribuci millorar com a conseqncia de les obres que shan defectuar i la realitzaci de campanyes de recerca de fuites.

Tenint en compte la demanda punta de les poblacions de Verges i Garrigoles, tenim que el cabal punta que shaur de subministrar lany 2024, ser daproximadament 881 m3/dia, havent aconseguit un rendiment del 75%. Tot i el creixement del abonats, la magnitud de cabal a subministrar es mant fora constant respecte a lactual, aix s degut a laugment esperat fruit del rendiment de la xarxa.

39

Residus

Amb les dades que tenim de generaci total de residus de Verges de lany 2008 podem dir que shan generat 516.61 tm, amb les segents recollides:

TonesRebuig 375,43Deixalleria 6,08

M.Orgnica 16,74

Paper 49,17

Vidre 46,4

Envasos 22,79

Generat 516,61

Dacord amb el PROGREMIC la composici dels residus a 2006 s la segent:

- Matria Orgnica; 36%

- Paper i Cartr; 18%

- Envasos Lleugers; 12%

- Vidre; 7%

- Altres; 27%

Aquesta composici de deixalles no t perqu correspondre a la composici real de Verges, doncs el nmero de grans productors, o si s una zona ms rural o ms industrial influeix molt en la quantitat de cada fracci.

40

Si passem aquesta composici de residus a les tones generades de Verges tenim el que hem generat de cada fracci, el que hem recollit i el percentatge que representa. Recollit Composici Total generat % recollit

M.Orgnica 16,74 36% 185,98 9%Paper 49,17 18% 92,99 53%

Vidre 46,4 7% 36,16 128%Envasos 22,79 12% 61,99 37%

Com es pot veure, el resultat del % recollit surt amb incoherncies, degut a qu la composici de les deixalles estndard no sajusta del tot a la vostra realitat. Al tenir el Mas Pi i lAlberana (els dos restaurants) que deuen reciclar tot el vidre que generen surt que recolliu ms del que es genera.

Cal tenir en compte tamb que la Fracci orgnica recollida noms s la dels grans productors, i per tant, ara que sha implantat a tota la poblaci el percentatge ha dincrementar-se notablement de cares al 2009.

Dacord amb els objectius del PROGREMIC es compleix amb el vidre i envasos, per falta recollir ms paper i sobretot ms fracci orgnica.

El paper i cartr crec que costar assolir els objectius perqu el % de composici no sajusta a la realitat, i la fracci orgnica per una banda tenim els compostaires que ja ens la reciclen i per laltra s de les fraccions que ms costa recollir.

Pel que fa a la prevenci en origen, en les dades dels darrers 10 anys es veu com des del 2004 la tendncia s a la baixa (exceptuant el 2006 que no acaba de quadrar massa el nmero de rebuig generat). El 2008 shan generat un 14% menys de residus que el 2004.

Any Rebuig MatriaOrgnica Paper Vidre Envasos Generat Reciclat%

reciclat

2008 375,43 16,74 49,17 46,4 22,79 510,53 135,1 26%

2007 431,95 6,29 48,7 39,2 19,59 545,73 113,78 21%

2006 389,28 1,62 45,26 36,2 17,96 490,32 101,04 21%

2005 477,09 0 43,25 35 16,08 571,42 94,33 17%

2004 497,63 0 39,68 29,4 16,42 583,13 85,5 15%

2003 485,19 0 30,7 28,2 17,27 561,36 76,17 14%

2002 487,52 0 22,67 23 15,22 548,41 60,89 11%

2001 430,52 0 18,26 16,4 8,48 473,66 43,14 9%

2000 419,4 0 11,68 11,6 3,68 446,36 26,96 6%

1999 445,2 0 7,62 9,2 0,06 462,08 16,88 4%

1998 428,28 0 6,02 10,6 0 444,9 16,62 4%

41

Dacord amb el Progremic, el 2012 sha de generar el 10% menys respecte el 2006. Segons les dades que tenim, respecte el 2006 sha incrementat un 4%, mentre que si agafem el 2007, la reducci s del 7%, per tant, si se segueix amb la mateixa tendncia aquest objectiu tamb el tenim assegurat.

Les dades dels compostaires, sn 35 a Verges de 720 que en tenim a la comarca. Aquesta dada s molt difcil de fer-ne estadstica comparativa, doncs depn del tipus dhabitatge que t cada municipi, en tot cas, sn aproximadament 35 tones que us estalvieu dabocador anualment, entre orgnica i restes vegetals.

Les dades amb les que treballem a nivell de comarca sn les segents:

Comarca VergesKg anuals generats/hab. censat

2,25 kg/hab any 1,18 kg/hab any*

Paper 24,97 kg/hab any 41,15 kg/hab any

Vidre 34,52 kg/hab any 38,83 kg/hab any

Envasos 14,06 kg/hab any 19,07 kg/hab any

* Cens idescat 2007 = 1.195 hab.

En els tres casos, paper, vidre i envasos, Verges est per sobre la mitjana comarcal, i el fet que la generaci per habitant sigui molt inferior a la comarcal s perqu la poblaci s molt ms estable i no ens influeix tant el turisme o les segones residncies com en daltres poblacions de la comarca.

Cal tenir present que els municipis ms petits tenen uns ndex de reciclatge molt ms elevats que les poblacions ms grans. La proximitat, el venatge fa que la gent simpliqui ms en els afers collectius, en canvi com ms gran s la poblaci ms anonimat hi ha i menys participaci del ciutad.

Si no comptem les dades de la deixalleria, a la comarca, el poble que recicla menys s en percentatge Sant Feliu de Guxols, amb un 8,82 %, i els que reciclen ms sn Colomers amb 38% i Palau-Sator amb 37%. Verges est a 26,46 %.

Pobles amb nmero dhabitants semblants a Verges, hi ha Ull amb 25,04% i Crulles amb 16,59%

Resumint i mirant el costat de lampolla mig plena s que Verges est complint amb el PROGREMIC i t un ndex de reciclatge ms elevat que la mitjana comarcal i que els municipis semblants de la comarca.

Si mirem laltra la part de lampolla, la buida, la realitat s que queden el 73,54% dels residus que no es reciclen i van a parar a labocador, quan el 90 % podria ser reciclable.

42

Ens queda molt cam per fer !!

Per incrementar els ndex de reciclatge noms hi ha una soluci: implicaci absoluta.

Cal per tant fer un seguiment sobre el carrer de qui no participa, i no cal posar multes econmiques, es poden saldar assistint a xerrades sobre reciclatge.

La rtio de producci de residus municipals per habitant de Verges es troba per sota la mitjana del Baix Ter i per sota la de Catalunya.

Amb aix Verges assoleix lobjectiu establert pel Programa de Gesti de Residus municipals sobre el nombre dhabitants per contenidor. Aquest programa estableix lobjectiu de disposar dun contenidor per cada 500 habitants en rees daportaci i un contenidor cada 100 habitants en vorera, tant pels de rebuig com pels de recollida selectiva.

Un dia el mes, Verges disposa de servei de deixalleria mbil, aquest servei est gestionat pel Consell Comarcal del Baix Empord i sofereix a tots els municipi petits que vulguin afavorir el reciclatge i conscienciar els seus habitants de la necessitat de gestionar correctament els residus.

Tanmateix tamb es fa un cop al mes recollida dels voluminosos i els residus txtils gestionats per la mateixa empresa contractada per a la recollida de la fracci rebuig i es recullen mitjanant contenidors especfics en punts estratgics, com les farmcies o equipaments municipals.

43

Quantitat de residus portats a la deixalleria mbil. Cal destacar les puntes de lestiu en poques de vacances

La recollida selectiva de la fracci orgnica dels residus municipals a grans productors (restaurants) es va implantar fa un parell danys, aquest any 2009 sha comenat amb la recollida de la fracci orgnica particular. Per aix a la grfics surt que la recollida dels darrers anys s tan baixa, caldr esperar aquest any per saber lacceptaci de la nova recollida.

Una altra de les activitats promogudes a estat lautocompostatge casol per a tots aquells habitatges amb jard. Tanmateix per a les restes vegetals ms voluminoses shan collocat contenidors grans per a la seva recollida i correcta gesti. El funcionament daquesta campanya per fomentar el compostatge casol s totalment voluntria: les famlies noms ho han de demanar i sels facilita un compostador de manera gratuta, dipositant una petita fiana que es retorna al cap de dos anys. Es tracta dun compostador apte noms per a residu domstic que sinstalla al pati dels habitatges i que s controlat per un equip deducadors que fan 4 visites a lany a cada habitatge amb compostador per tal de resoldre tots els dubtes que puguin tenir els usuaris i valorar el seu funcionament.

44

EnergiaA una bona part del municipi el tipus de lmpades utilitzades sn de vapor de mercuri, per tant, per assolir una millor eficincia energtica s recomanable, tot i que la normativa no obliga sin que diu que s preferible, la substituci de les lmpades de vapor de mercuri per lmpades de vapor de sodi a alta pressi amb un potncia en watts inferior. La tipologia de fanals existents permeten la difusi de la llum en el pla horitzontal, i de forma puntual i allada. I tamb hi ha fanals tipus globus sense pantalla a lhemisferi superior, que evitin la projecci de la llum en sentit ascendent.

El municipi disposa dun pla deficincia energtica elaborat per lICAEN on recomana anar substituint les lmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi, aix ja sha anat fent en alguns sectors del municipi grcies a ajudes a la Generalitat, tot i que lespai objecte daquest projecte s dels que encara no shan reformat degut a lentremat catic de cablejat elctric que hi ha.

s voluntat daquest ajuntament que en els projectes dobres o activitats que preveuen enllumenat exterior nou, es faci incorporar en la memria el compliment de la normativa de prevenci de la contaminaci lluminosa, i ms concretament, el compliment dels articles 16 i 17 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual saprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001.

45

Procedir a una correcta selecci de les fons de llum, per tal dobtenir unes bones condicions de lluminositat amb el menor cost energtic, s la base del disseny duna xarxa denllumenat i s la base de par de la sostenibilitat on hem danar.

Per tal dafavorir el patrimoni i, evidentment, contribuir a la reducci de la despesa energtica i a la contaminaci lumnica s important laposta per un tipus de lluminria que afavoreixi el nostre entorn ms immediat no noms en laspecte visual sin tamb en lambiental, procurant mesures de reducci dimpactes.

Per altra banda ja hi ha certes millores fetes. En aquest sentit sha de destacar que lenllumenat pblic disposa dun sistema dencesa mitjanant sensors fotoelctrics. Aquest tipus de sistema permet que lenllumenat sencengui de forma automtica quan disminueix el nivell dintensitat de la llum natural. Properament es substituiran per rellotges astronmics per millorar encara ms leficincia.

Lobjectiu principal de lAjuntament de Verges des de fa uns anys s la reforma i millora de lenllumenat pblic, des del punt de vista sobretot de lestalvi i leficincia energtica, per que no ha danar deslligat duna millora esttica, del soterrament del cablejat elctric que actualment creua indiscriminadament per damunt dels carrers. Posar en ordre tot aix significa una millora visual, un nou punt a afegir en el projecte de renovaci integral del Viure a Verges.

Pel que fa a altres tipus denergia fa falta millorar, ja que en aquests moments en la seva majoria depenem de lenergia elctrica, ja que la xarxa de gas natural no s massa extensa al territori. Tampoc hi ha cap edificaci al municipi que hagi implantat infraestructures de captaci denergia solar. En aquest sentit, i per tal dimpulsar aquest tipus dinfraestructures, fa falta una ordenana municipal denergies renovables.

Poblaci

49

Pel que fa a la poblaci, seguint la tnica de la resta de municipis, sobretot petits de Catalunya, destaquem la problemtica causada per - la prdua o lenvelliment de la poblaci - per un creixement massa accelerat perqu pugui ser assumit des del punt de vista municipal

Durant els darrers 10 anys el creixement vegetatiu o natural de la poblaci, s a dir la diferncia entre els naixements i les defuncions, ha tingut un balan negatiu. Aix significa que el creixement demogrfic del municipi s motivat per la poblaci immigrada que decideix fixar la seva residncia a Verges, i que ha perms compensar la baixa taxa de natalitat i mantenir un cert increment demogrfic.

El 43% de la poblaci es nascuda a Verges i al voltant del 78,58% ho ha fet a Catalunya. Destacar la presncia de poblaci nascuda a fora de les comarques gironines (27,78%), que sinstalla en el municipi fruit de les dinmiques socials actuals. Prop del 15,00% de la poblaci de Verges s de nacionalitat estrangera, destacant-se un predomini de poblaci de procedncia africana. Segons el pas dorigen la major part daquesta poblaci immigrant s de pasos africans (11%, principalment del Marroc), per tamb cal destacar la presncia de poblaci europea (3%) i dAmrica (0,82%).

En la darrera dcada shan constatat notables intercanvis de poblaci entre els municipis del Baix Ter. Verges ha estat un municipi receptor de les migracions internes a Catalunya i a les comarques gironines, i en alguns casos han tingut preferncies pel mateix mbit del Baix Ter.

Aquestes altes per canvi de residncia poden respondre a criteris de proximitat geogrfica, obligacions laborals, oportunitats socials i econmiques, preferncies rurals/urbanes... per en definitiva es refora una voluntat darrelament al territori i una identitat collectiva, alhora que pot contribuir a la millora del desenvolupament regional del Baix Ter com a unitat funcional.

50

A part de les repercussions de les dinmiques poblacionals internes, que poden influir en lequilibri territorial i el desenvolupament urbanstic dels municipis, s important garantir que la gent pugui viure i treballar al mateix municipi o al Baix Ter, amb lobjectiu de crear ms autonomies funcionals basades en les interdependncies espacials.

Igual que en el conjunt de Catalunya, lestructura poblacional de Verges presenta una progressiva tendncia a lenvelliment. Actualment la poblaci major de 65 anys (23%) supera la que t menys de 15 anys (13%), representant quasi una quarta part del total.

Lndex denvelliment a Verges s fora elevat, per seria encara ms elevat si no fos per larribada de poblaci immigrant (tant de dins de lEstat com de lestranger). Davant daquesta situaci cal plantejar un increment dels recursos adreats a les persones de major edat.

Tal i com es mostra en la Taula Creixement de la poblaci. Taxes Brutes. 2008, el creixement natural de la poblaci de Verges per al quinquenni comprs entre el 1996 i el 2001 presenta una taxa negativa (taxa per cada mil habitants) de -1 individus. Ara b, aquesta taxa de creixement natural negatiu es veu compensada per larribada de moviments migratoris al municipi que compensen lestadstica arribant a un creixement total positiu de 10,83 individus per cada 1000 habitants.

Creixement de la poblaci. Taxes brutes. 2008

Taxes per mil habitants

Any Naixements Defuncions Creixement naturalSaldo

migratoriCreixement

total

2008 9,2 10,2 -1,00 11,83 10,83

Creixement de la poblaci. Taxes brutes. 2008

Envelliment de la poblaci

51

Des duna perspectiva dinmica, si es prenen com a referncia les dades del padr municipal dels anys 1998 i 2008 es pot veure levoluci de la poblaci del municipi. Si sobserva la taula Padr Municipal dHabitants. Recomptes, es pot veure que lany 1998 la poblaci era de 1123 habitants arribant als 1207 habitants lany 2008, fent pals lincrement gradual dhabitants que sha produt a Verges en els darrers anys. Durant el perode de 1998 a 2008, la poblaci de Verges sha incrementat en 84 persones.

La variaci de poblaci que sha produt entre els anys 1998 i 2008 s del 7,47%:

Poblaci de Verges. Evoluci

Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Poblaci 1123 1120 1125 1136 1132 1139 1155 1174 1179 1187 1207

Padr Municipal dHabitants. Recomptes.

Si sobserva la segent Grfica . Poblaci segons edat. Grans Grups, es destaca que al voltant dun 36% de la poblaci s poblaci dependent. Aquesta taxa s lleugerament superior, en 6,40 punts percentuals, a la mitjana de Catalunya que s dun 30,6%. Aix mateix, el percentatge de poblaci de 65 anys i ms es mant al 22%.

Poblaci segons edat. Grans grups.

Amb nombres absoluts la poblaci de 65 anys i ms ha disminut en 12 persones, passant de ser 287 persones censades lany 1998 a 275 lany 2008.

52

Pel que fa a la poblaci de 0 a 14 anys sha incrementat en 23 persones, passant de ser 136 lany 1998 a 159 lany 2008.

Poblaci segons nacionalitat. Hem de destacar que la poblaci majoritria del municipi de Verges, s la poblaci dorigen autcton.

Si b, el seu pes respecte la poblaci total del municipi ha disminut en 8,76 punts percentuals durant el perode comprs entre lany 1998 i 2008, passant de ser un 93,68% del total de poblaci el 1998 a un 84,92% el 2008. Aquesta dada es prou significativa si es compara amb levoluci de la poblaci immigrant dorigen estranger al municipi de Verges.

La poblaci extracomunitria ha passat de representar un 6,32% lany 1998 a un 18,08% lany 2008, incrementant-se en 8,86 punts percentuals en aquest perode. Aix mateix, el percentatge de poblaci extracomunitria per a lany 2008 s lleugerament superior a la mitjana de Catalunya. Tot i aix, sha de destacar lincrement significatiu que ha patit aquest collectiu de poblaci en tan sols deu anys, ja que, en nombres absoluts, ha passat de ser 71 persones dun total de 1123 habitants el 1998 a 182 persones dun total de 1207 habitants el 2008.

Daquestes dades es pot extrapolar que laugment de poblaci del municipi de Verges en aquests darrers anys sha produt, principalment, grcies a lincrement de fluxos migratoris dorigen extracomunitari que han arribat al municipi.

Evoluci de la poblaci immigrant. Dades extretes del padr municipal

53

Cal destacar que ja des de lany 1998 la poblaci extracomunitria ms representativa era dorigen afric, enfront daltres. La poblaci africana ha passat de ser un 5,96% el 1998 al 10,6% e 2008, mentre que la poblaci llatinoamericana ha passat de 0,08% a 0,8% el perode 1998-2008.

Poblaci segons nacionalitat. Recomptes. Srie temporal.

Any Estat EspanyolResta

UEResta

Europa fricaAmrica del Nord i Central

Amrica del Sud

sia i Oceania Total

1998 1025 2 0 67 1 1 0 11231999 1031 3 0 83 1 2 0 11202000 1014 1 1 100 0 9 0 11252001 1021 1 0 109 0 5 0 11362002 1006 4 1 112 0 9 0 11322003 993 7 5 123 0 11 0 11392004 998 10 4 133 1 9 0 11552005 1007 17 6 135 1 8 0 11742006 1006 23 3 135 2 10 0 11792007 1000 33 3 141 1 9 0 11872008 1025 33 3 128 5 10 3 1207

Poblaci segons nacionalitat. Recomptes.

Un dels principals problemes socials que pateix el municipi de Verges s lenvelliment de la seva poblaci. A ms, tamb existeix un ndex de poblaci no activa important.En el segent quadre es mostren dades referents a lactivitat i al gnere de la poblaci del municipi que permeten fer-se una idea general de la realitat social:

Poblaci en relaci a lactivitat i al gnere . Verges. Any 2001.

Homes Dones TotalOcupats 284 199 483Busquen 1a ocupaci 4 4 8Desocupats ocupaci. Anterior 10 16 26Total actius 298 219 517Servei militar 0 0 0Jubilats o pensionistes 116 147 263Incapacitats permanents 18 8 26Escolars i estudiants 23 26 49Feines de la llar 1 76 77Altres situacions 6 4 10Total no actius 164 261 425Total poblaci 570 565 1135

(Dades extretes de lidescat. 2001)

Una de les dades que es pot extreure observant el quadre s que del total de la poblaci del municipi ms del 37% s poblaci no activa. A ms, sobserva que la meitat dels individus que estan compresos en el segment de poblaci no

54

activa sn bsicament jubilats/des i/o pensionistes. Ara b, en contraposici, es pot apuntar que dins de la poblaci no activa, un elevat percentatge sn escolars i estudiants/es.

Verges necessita definir unes lnies estratgiques per a dur a terme actuacions destinades a promoure la dinamitzaci social i econmica en el municipi, que afavoreixin la inversi i la creaci de nous llocs de treball per tal de reduir el conjunt de poblaci no activa a curt i mig termini.

Pel que fa a les diferncies de gnere, no es detecten desigualtats dins la societat vergelitana. Tot i aix, lAjuntament de Verges considera recomanable laplicaci de poltiques preventives per a la detecci de possibles desigualtats dequitat de gnere. Aquestes es podrien generar i agreujar amb larribada de noves corrents migratries al municipi. Tot i que de moment aquestes corrents sn poc intenses, es preveu un augment per als propers anys.

En base a aquesta perspectiva de futur, es necessari establir mesures de prevenci per disminuir les diferncies entre gneres, tant entre la poblaci autctona del municipi com entre la poblaci nouvinguda. En aquest sentit des de Critas conjuntament amb el Consell Comarcal del Baix Empord i lAjuntament sestan duent a terme poltiques dintegraci per aquesta poblaci, en especial per a les dones, de manera que tinguin clars quins sn els mecanismes per tal de poder-se moure dins la nostra societat.

Per aquesta ra creiem important el fet de facilitar i garantir la integraci social, cultural i lingstica dels immigrants nouvinguts al Baix Ter, i promoure un marc favorable i participatiu per a la convivncia i la cohesi social.

Actualment, des del Consell Comarcal del Baix Empord, simpulsa el Pla de Ciutadania i immigraci, un projecte que es preocupa per levoluci social cap a la igualtat dels drets i deures de tots els ciutadans de la comarca sense exclusions, i procura un treball actiu per a la interculturalitat, la convivncia, la cohesi social,...

En aquest sentit, sest treballant amb aquest sector de la poblaci sobretot en:

- assessorar-los sobre els drets, els deures i les oportunitats socials, lorientaci laboral, jurdica, escolar i sanitria, i el coneixement del seu entorn geogrfic, de la llengua i la cultura catalana, a partir de latenci personal i lentrega de guies editades en versi bilinge (catal i llengua ds o coneguda per limmigrant),

55

- en donar-los unservei especial de suport a latenci i la integraci dels alumnes immigrants a les escoles,

- explorar i assimilar experincies exitoses dacollida i mediaci,

- reforar els serveis socials datenci a la immigraci per millorar la prevenci de conflictes,

- explorar fonts i convocatries dajuts per a la promoci de leducaci cvica, el foment de la democrcia i la inclusi social ,

- insistir en la necessitat de regular un servei de mediaci de lhabitatge per a limmigrant per evitar la seva exclusi social i garantir la igualtat doportunitats entre tots els collectius de la societat. Existeixen mecanismes tils com la borsa dhabitatge en rgim de lloguer i pisos compartits, desenvolupada per un sistema de mediaci, entre la poblaci immigrant que compleix els requisits per accedir a un habitatge, per que es troba amb impediments per accedir-hi pel rebuig i negativa de molts propietaris i immobiliries.

56

La poblaci de Verges censada a lany 2008 s de 1.117 habitants. Com a grans trets del municipi es destaca per lexistncia dos nuclis/barris:

- El nucli antic, que destaca per haver-hi la poblaci ms envellida i immigrada.

- Hi un barri de nova formaci arrel de lonada de la construcci des del 2007 fins lactualitat. Es tracta dun barri de cases noves .

Procedncia de les famlies nombre

Verges 17Comarca Baix Empord 5Resta Catalunya 3Resta Espanya 3Pasos Magreb 9Pasos Subsaharians 5Pasos Sudamericans 1Romania 1Total 44

Les famlies ateses des de Serveis Socials del municipi de Verges al llarg de lany 2008 tenen els seus orgens a diferents pasos. Val destacar que gaireb el 74% de les famlies ateses sn del municipi, resta de Catalunya i resta de lestat espanyol. Tamb s remarcable la poblaci immigrada de lltima dcada, que sassenten al nucli de Verges.

El percentatge dimmigraci s elevat, cal dir que hi ha moltes daquestes famlies que shan dirigit al servei per sollicitar informaci de trmits, prestacions, assessorament i orientaci de forma puntual i que per aquest motiu no es consideren dins de les famlies en seguiment constant des del servei.

El municipi de Verges s per la seva situaci geogrfica prxim a municipis on larribada dels temporers que treballen al camp, i els sectors turstics que loferta laboral es troba centrada als mesos de lestiu.

Des de Serveis Socials satn un total de 44 famlies que estan en seguiment continuat ateses a nivell individual i/o familiar. Tot i que cal deixar pals que el nombre de consultes i trmits/gestions puntuals s molt ms elevat, ja que les entrevistes realitzades al llarg de lany 2008 seleven a 283.

Tipologia de les famlies ateses:

Nuclear 16Famlia extensa 12Parella sense fills 6Unipersonal 8Monoparental 2Total 44

57

Les famlies nuclears, s a dir, les formades per dos progenitors i els fills/es formen part del grup majoritari del municipi. Una destacable s que totes les famlies marroquines ateses presenten aquesta estructura familiar i tamb, les famlies del propi municipi.

Una altre de les tipologies que hi ha sn es famlies extenses estan formades per un o dos progenitors i una persona gran amb situaci de Dependncia, que a causa del seu estat de salut necessita rebre suport per realitzar les activitats de la vida diria.

Tamb, hi ha el municipi les llars unipersonals el 90% daquestes, es tracten de llars formades per persones grans que viuen soles.

Sn menys comunes les parelles sense fills, la majoria daquestes tamb estn formades per gent gran, i finalment en un nombre molt redut les famlies monoparentals.

Les famlies ateses del municipi de Verges, presenten diverses problemtiques.

s important deixar constncia que en un mateix nucli familiar es pot donar vries problemtiques de forma simultnia.

Des de Serveis Socials es detecten problemtiques de salut derivades en molts casos del consum de txics com pot ser lalcoholisme, la ingesta de cocana i/o daltres estupefaents.

Problemtiques detectades:

Salut i drogodependncies

Consum de txics 5Malaltia mental crnica 2Malaltia fsica crnica 4Malaltia orgnica 2Alzheimer/demncies 9Discapacitat fsica 3Discapacitat mental 6Limitaci funcional 3a edat 5Total 36

Dins el sector de poblaci de gent gran hi apareixen la malaltia