Embed Size (px)
Citation preview
Vols conèixer les meravelles del nostre món actual?
Endinsa’t
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_set_noves_meravelles_del_m%C3%B3n
LES 7 MERAVELLES DEL MÓN ACTUAL
Les set noves meravelles del món actual va ser un concurs internacional inspirat en les
set meravelles del món antic, la totalitat de les quals (amb excepció de la Gran Piràmide de
Gizeh) han desaparegut.
La iniciativa va ser del suís Bernard Weber, qui va donar a conèixer el projecte el
setembre del 1999 i, des de llavors, la llista (que, inicialment, contenia 177 monuments) es va
anar reduint fins que, el dia 7 de juliol del 2007, es van donar a conèixer les guanyadores del
concurs a l'Estádio da Luz de Lisboa (Portugal). La decisió es va prendre per votació popular i
moltes persones hi participaren mitjançant el correu electrònic o un telèfon de pagament.
La fundació encarregada de l'esdeveniment va declarar la Gran Piràmide de Gizeh
candidata honorífica, ja que és l'única de l'antiguitat que encara es conserva. Les noves
seleccionades foren:
1. La Gran Muralla Xinesa
2. La ciutat de Petra (Jordània)
3. El Crist Redemptor (Brasil)
4. El Machu Picchu (Perú)
5. Chichén Itzá (Mèxic)
6. El Colosseu de Roma (Itàlia)
7. El Taj Mahal (Índia)
Entre les candidates que
no van ser seleccionades hi
trobem el Castell de
Neuschwanstein, l'Acròpolis
d'Atenes, l'Alhambra de
Granada, la Torre Eiffel,
l'Estàtua de la Llibertat,
Stonehenge, els moais de l'Illa
de Pasqua o l'Òpera de
Sydney.
La Gran Muralla Xinesa
La gran muralla xinesa és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra
construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar
a construir-se al segle III aC, tot i que la majoria de les fortificacions visibles actualment són les
construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.
És l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i
massa. La muralla s'estén en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia. Es
compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres
defensives naturals, com ara turons i rius.
La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el
regnat de successives dinasties. Sobre la muralla hi havia més d'un milió de sentinelles que
vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones
durant la seva construcció, el projecte més llarg del món, que va durar segles.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La ciutat de Petra
Petra (nom que prové del grec i significa pedra) fou una ciutat d'Aràbia en la
moderna Jordània (Àsia). Fou capital dels edomites i dels nabateus, unes tribus àrabs molt
treballadores que es van establir en la zona fa més de 2.000 anys. El seu districte estava situat
entre la mar Morta i el golf d'Àqaba.
Es tracta d'una ciutat excavada i esculpida en la pedra que es va construir al segle IV aC a
l’any 312 aC. Estava situada en una ruta comercial (la ruta de les caravanes) molt important de
l’època, fet que va ajudar a la seva construcció com a santuari religiós, polític i cultural. El seu
descobriment va ser l’any 1814.
La ciutat de Petra està en un congost de 1.200 metres de longitud i 100 metres d’altura.
S'hi arriba per la vall de Wadi Musa, únic accés a la ciutat rodejada de muntanyes, a través d'un
fossat. La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, romà i
oriental. Un dels monuments més importants es el Khazneh (El Tresor) i les seves dimensions
són: 43 metres d’altura i 28 metres d’amplària. A la zona, hi ha també altres restes, incloent-hi
un teatre i un aqüeducte romans.
El Crist Redemptor
És una estàtua de Crist situada a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. L'estàtua mesura
39,6 metres i pesa al voltant de 700 tones. Està situada al cim del Mont Corcovado al Parc
Nacional de Tijuca, de 700 metres, amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Va ser inaugurada
el 12 d'octubre de 1931, després de 9 anys d'obres. El monument és un símbol per al
cristianisme, però alhora ha esdevingut també una icona per a la ciutat i per tot el país.
L'obra va ser encarregada a l'enginyer Heitor da Silva Costa i l'escultor Paul Landowski i
va costar 250.000 dòlars.
El Machu Picchu
El Machu Picchu (en quítxua: Machu Pikchu, que significa 'muntanya vella') és una de les
joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi inca al Perú. La ciutat
sagrada està a 2.200 metres d'altitud sobre el nivell del mar. La seva ubicació era un secret
militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.
El 1981 es va declarar santuari històric i al 1983 va ser declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO. Té una superfície de 32.592 hectàrees, que inclouen no tan sols la
part arqueològica, sinó també la flora, en què destaca l'abundant presència d'orquídies, la fauna
i el paisatge.
Segons els arqueòlegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el
Barri Sagrat, el Barri Popular i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa. Al Barri Sagrat dedicat a Inti,
el déu Sol, es troben els tresors arqueològics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i
l'Habitació de les Tres Finestres.
En tot l'espai es troben al voltant de 140 construccions, entre temples, santuaris, places i
nuclis residencials. Hi ha més de cent escales de pedra (moltes vegades esculpides íntegrament
en un sol bloc de granit) i gran quantitat de fonts d'aigua.
Totes les edificacions de Machu Picchu segueixen l'estil clàssic arquitectònic inca:
construccions amb murs polits de forma regular amb blocs de pedra. La mobilització dels
enormes blocs de pedres és un misteri.
Fins ara no ha estat possible imaginar com l'enginyeria de la civilització inca va poder
transportar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones.
El Chichén Itzá
És una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán. Una de les ciutats més
importants de la civilització maia, Chichén Itzá, és molt visitada pels seus excepcionals
exemples arquitectònics i ha estat considerada per la UNESCO com a Patrimoni de la
Humanitat.
La presència d'una ciutat maia en aquest indret és deguda a l'existència de dos pous
naturals (cenotes), que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua.
Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia ‘chi’ significa
boca i ‘chén’, pou. Itzá és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys 435 i 455 i que
l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del segle X, Chichén Itzá
va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i tolteca, on van introduir el culte al déu
Kukulkan ('la serp emplomallada').
Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la
piràmide de Kukulkan, també anomenada el Castillo, un dels edificis més alts i notables de
l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular.
S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una alçada de 24
metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior.
La piràmide és objecte d'un curiós fenomen que té lloc al capvespre dels dies 21 de març
i 22 de setembre, els equinoccis de primavera i de tardor respectivament: és l'anomenat
descens de Kukulkan, una projecció solar de forma serpentina que s'observa a l'escala nord,
consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l'ombra que projecten les nou
plataformes d'aquest edifici, en pondre's el sol.
El Colosseu de Roma
El Colosseu o Coliseu és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I, i va ser el
més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com a Amfiteatre
Flavi, passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós
de Neró, un monument dedicat a l'emperador Neró.
Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Els
que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors, i, de manera progressiva,
s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes.
El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i s'hi celebraren els últims
jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà
d'Occident, fixada l'any 476. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van fer molts
altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de famoses
batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a
aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica,
seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera.
Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels terratrèmols i per l'acció
dels picapedrers que van usar la construcció com a pedrera, és una de les atraccions turístiques
més populars de la moderna Roma.
El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma, va ser admès a la llista del
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.
El Taj Mahal
El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El
va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu
Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va
morir en donar a llum el seu catorzè fill.
És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements
d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.
Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per
construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula
de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
