Voluntaris 9N Voluntaris 9N

NMERO 1432

1,30 EUROS

DILLUNS 10 DE NOVEMBRE DEL 2014

NMERO 1432

1,30 EUROS

DILLUNS 10 DE NOVEMBRE DEL 2014

2,25 M

ESCOLA LA SALLE DE GRCIA (BARCELONA) DAVID RAMOS / GETTY

02 DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014 ara temadeldia

Artur Mas votant a lEscola Pia Balmes de Barcelona.

03ara DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014 temadeldia

PERE VIRGILI


SANTI IGLESIASUn nen dipositant el vot del seu pare a lurna, a Lleida.


DAVID BORRATLa sinuosa cua a lInstitut Jaume Vicens Vives de Girona.


La votaci ms fotografiada: un 9-N ple de somriures

Els ciutadans fotografien massivament les cues dels collegis, la papereta i el moment en qu dipositen el vot a lurna. Una vegada ms, utilitzen les xarxes socials per compartir

un dia que fa molt temps que esperaven. Centenars dusuaris pengen les imatges a #ARA9N

Joaquim de la Mata Girona.

Ramon Mas del Puig Namche Bazaar, a les valls

de lEverest, a 3.500 m daltitud.

Marc Marrero Oliana (Alt Urgell).

Joaquim de la Mata Montserrat Costa, de 84 anys, votant a Vic, feli i

illuminada.


Rosa Pastor IES Torre del Palau,

Terrassa.

Josep Vinyals Grcia.

Luisa Prez Cornell de Llobregat.

Montse Grima Barcelona.

Anna Hernndez La Vall Fosca

(Pallars Juss).

Xomeu Mar Barcelona.

Bosko Badalona.

Josep Pou Sydney.

08les claus del dia

DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014 ara

VA SER EL DIA de les cues ms ale-gres que he vist mai, de la gent gran, dalgunes llgrimes, de les famlies. Un bany de civisme. I va ser tamb el dia dels voluntaris. Eren a tot ar-reu, ben dhora ben dhora i fins ben tard ben tard, amb un somriure educadssim, que de tant en tant es desdibuixava per donar pas a lemo-ci. Conscients que el que fan no s intil, sin una lli global de demo-crcia. Alguns dels que vaig anar trobant els reconeixia. De lAMPA, lesplai, la coral o lassociaci de ve-ns. Els que sarremanguen, els que van a les reunions i acaben llepant, perqu els cau un crrec no remu-nerat que accepten amb un entusi-asme infatigable. Cadasc al seu po-ble s responsable de les coses que funcionen, sn la Catalunya ama-teur, la que mai falla. Alg els acu-sa ara cnicament de dividir el pas, quan sn ells els que el mantenen cohesionat des de baix, defensant lescola pblica, la sanitat per a tot-hom, els desnonats, les festes popu-lars, uns esplais que integren els im-migrants, els castells. I ara el dret elemental a votar. Em dol quan sels ridiculitza o menyst. I mindigna que sels hagi volgut criminalitzar recentment, o que les clavegueres de lEstat els bloquegin els telfons, a ells, la bona gent voluntria, amb un abs de poder que algun dia jut-jar un tribunal dels drets humans. I ells all, ajudant la gent gran a pas-sar al davant, recomptant escrupo-losament, amb exquisidesa nrdica, alegria mediterrnia, resistncia germnica. Van de cara, trepitgen fort, no tenen res a amagar, defen-sen lescala de vens, el barri, la ciu-tat, el pas, el mn. Mels estimo molt, els admiro i s que grcies a una gent tan excepcional acabarem sent un pas normal.

Un pas normal amb voluntaris

excepcionals

IAQU

Clara Segura (@clara_segura) Actriu

Quin gran dia per a la democrcia, el respecte i la llibertat! Cues, alegries,

emoci i responsabilitat

Guillem Pararols (@entramuntanat) Marxant

El davui en part ha tingut molt xit perqu sha votat un desig, no un partit poltic. Ambient festiu i participatiu del poble

Laura Juanola (@laurajuanola) Periodista

#9N2014 es demostra que no hi ha desafecci de la poltica sin desafecci

de poltics que no escolten i donen llions. Cc. @marianorajoy

Jair Domnguez (@vedellconsagrat) Guionista i escriptor

Emociona veure que amb quatre capses de cartr i paperetes impreses a casa es pugui fer trontollar un pas.

#9N2014

Meritxell R. Lavall (@MeritxellLavall) Realitzadora audiovisual

El que mha impactat ms del #9N2014 ha estat la gran organitzaci i laltruisme de la gent. Ja noms per aix, ha valgut la pena

Dolors Boatella (@DolorsBoatella) Promotora creativa

Sort que no es podia votar, perqu qualsevol diria que aix davui s una consulta

Salvador Cards (@salvadorcardus) Socileg

Els propers dies sinterpretaran frases descontextualitzades per enfonsar

leufria del 9-N. No en fem cas

David de Montserrat (@dmontserratnono) Periodista

Vota un senyor vellet, vellet, amb cadira de rodes i una manteta. Tota la gent del local es

posa a aplaudir. No cal dir res ms, no? #9N2014

Mariona Isern (@marionaisern) Adminstrativa

Quan siguem un pas independent, haurem de fer un monument a lANC

i a tots els voluntaris implicats. s un procs del poble i no poltic

Flvia Nicols (@NicoFul) Directora de programes televisius

Bodes, batejos, comunions, gigafotos i consultes. Nova opci professional:

fotgraf de mesa (electoral). #apeudemesa9N #OmplimLesUrnes

Moiss Trulls (@CalDirHo) Informtic

No us trobeu com en un nvol? A veure si s que ja hem comenat el viatge per lespai sideral i encara no ens nhem adonat...

#CataloniaWins

vist altwitter

CARLES CAPDEVILADIRECTOR

[email protected] Twitter: @carlescapde

LA TRIA DEL DIRECTOR

No us perdeu les reflexions de Josep Guardiola a Antoni Bassas

sobre el moment poltic tan especial que viu Catalunya

Al dossier trobareu lescrutini per comarques i les xifres de participaci poble per poble

I les crniques dEmpar Moliner,

Pere Mas, Llucia Ramis, Francesc Canosa, Toni Vall, Sara

Gonzlez i Dani Revenga

lescaresdeldia

El president de la Generalitat surt molt reforat del 9-N i alhora amb un missatge clar de la ciutadania: el moviment sobiranista ha desbordat totes les previsions i lobliga a pren-dre decisions importants.

REFORATArtur Mas

El president del govern espanyol ha vist com la impugnaci del nou 9-N davant del TC se li ha girat en contra i ja s la seva principal derrota po-ltica. I encara pot empitjorar-ho si la Fiscalia es querella contra Mas.

DERROTATMariano Rajoy

El nou director del Museu dHist-ria de Catalunya vol que el relat po-ltic deixi de tenir tant de pes en les exposicions i obrir-se a altres tem-tiques. Tamb voldria una nova seu dissenyada per un arquitecte jove.

RENOVADORJusp Boya

El petit dels Mrquez va proclamar-se ahir campi del mn de Moto3 amb 18 anys. s la primera vegada en la histria del motociclisme que dos germans sn campions en la mateixa temporada.

TRIOMFANTlex Mrquez

pareumquinesLEX GUTIRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Ladjectiu: intil. El fa servir El Pas en el seu titular de portada (Catalunya celebra un 9-N intil per definir el seu encaix a Espanya). El problema dels adjectius s que, tot i tenir una gran fora expressiva i certament ha si-gut la portada de Madrid ms comentada, tenen una pega: rares vegades resulten dutilitat periodstica. Ni tan sols s ladjec-tiu adequat. La votaci potser s simblica, o no vinculant, per amb 800 periodistes acreditats aixecant-ne acta, segur que tin-dr un impacte i marcar els esdeveniments

dels prxims dies. Ladverbi: no. A ells no els consulten, diu La Razn. I explica la histria de Los Snchez, a qui defineix com els altres catalans en fi i posen una cita seva: No volem la independncia, volem men-jar. A banda de ser fals esclar que els consulten obvia que bona part dels arguments per la independncia sn precisament econmics: per tenir ms capacitat de gestionar els recursos duna comunitat que s aportado-ra neta. El substantiu: Mossos. El Mundo obre amb: Els Mossos identi-ficaran els directors dinstitut del 9-N. El diari ha optat per la carta de la por i advocar per una certa cultura de la delaci. Pas mal, per a un di-ari que de seguida criminalitza lindependentisme amb smils amb els na-zis. I ofereix una imatge de conflicte que topa amb la realitat festiva i ce-lebratria de la jornada. La metfora: el mur. LAbc obre amb una foto monogrfica dun home enderrocant el Mur de Berln, ara just fa 25 anys, i el titular Units per la llibertat. Evidentment, el titular s com el Pronto o sigui: multiusos i intueixo que aix dunits fa una referncia tamb subliminar a Catalunya. Aix s, la llibertat ni hi s ni se lespera.

Un adjectiu, un adverbi, un substantiu i una metfora

09les claus del dia

ara DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014

LACUDIT

He vist tanta emoci en el moment de ficar la papereta a lurna que se mhan fet ms clars que mai els ver-sos de Raimon: venem dun silenci antic i molt llarg i el 9-N la gent lha romput. He vist tanta emoci en la gent gran (al revs dEsccia) que se mha fet evident que plena de prohi-bicions ha estat la vida per als que van ser joves a mitjans del segle XX, com els meus pares. He vist ms de dos milions de persones votant. Per aix, i encara que ja no espero cap intelli-gncia poltica de lestat espanyol, no vull ignorar la idea fora que la Mon-cloa ha difs pel mn i que els mitjans espanyols de tots els colors han com-prat: que aquesta ha sigut una con-sulta intil. Quina falta de respecte. Intil? La societat i la histria els es-tan passant per sobre, per lorques-tra del Titanic continua tocant.

La consulta til que els passar

per sobre

BONDIA

ANTONI BASSASDIRECTOR AUDIOVISUAL

dietarivvVICEN VILLATORO

Com tanta gent. Gaireb tothom se la feia: alegres, emocionats, orgullosos. Si abans de tenir les xifres de participaci hagus dexplicar a alg de fora qu va ser el dia dahir, li explicaria aix. Que la gent es feia una foto votant, perqu sabien que estaven fent una cosa transcendent, histrica, que can-via les coses. Per desmentir que aix era un happening sense cap mena defec-te. Explicaria que la gent anava a votar amb els nens, perqu ho veiessin, pe-r tamb perqu per a ells era una festa, i shi podia anar tranquil i confiat. Per demostrar que no serveixen de res les amenaces. I explicaria que hi ha-via voluntaris a les meses i policies (pocs) fora dels recintes, per que dins dels collegis no hi havia servei dordre, que lordre naixia tan sols del civisme de tots. I que quan van intentar rebentar la jornada gent dorganitzacions que a qualsevol lloc dEuropa serien illegals per la seva assumpci de smbols i ide-aris totalitaris, va ser la gent qui els va aturar, com va passar a Girona. Fotos, nens i civisme. Explicaria aix. I desprs, la xifra. Per sabent que darrere de cada nmero en lestadstica hi ha la foto concreta i precisa duna perso-na contenta, emocionada i confiada. Com la meva. Com les de tants.

10 DE NOVEMBRE Jo tamb tinc la meva foto votant

La consulta del 9-N noms es pot qualificar dxit rotund, tant per la participaci massi-va com pel comportament cvic, impecable, respectus, sense prcticament cap incident, del conjunt de la ciutadania. s una potents-sima lli: no es pot privar la gent de les seves illusions i projectes i encara menys de la seva veu i els seus drets. Per encara s alguna cosa ms. s un avs poltic seri-osssim de la societat catalana al govern espanyol. Un avs que, si no s ats, segurament ser ll-tim. Si la reacci des de Madrid consisteix a ig-norar el clam ciutad i mantenir tancades les portes a una via de sor-tida negociada que per-meti limprescindible exercici del dret a decidir, ses-tar empenyent aquest pas a girar full definitivament. Es poden menystenir ms de dos milions de vots? Es pot seguir negant una realitat poltica tan slida i per-sistent? Sn ja moltes manifestacions massives conse-cutives, moltes exhibicions de determinaci, civisme i projecte dun pas millor. A cada nova negativa, senfor-teix la voluntat catalana de decidir el propi futur pol-

tic i es debilita la capacitat de lEstat de pactar el pro-cs catal, tal com ha passat en el cas escocs amb ab-soluta normalitat.

Ahir es va demostrar, per si alg encara ho dubtava, que la societat catalana no far marxa enrere. El procs cap al dret a decidir ha superat una prova ms, ha fet un pas decisiu. s irreversible. La consulta dahir, malgrat les limitacions i les intimidacions prvies, no va ser un acte collectiu de desobedincia, sin un acte conscient

dobedincia democr-tica al govern de Cata-lunya, de participaci i comproms popular; per a molts, democi i esperana. I ho va ser malgrat la divisi inici-al del bloc sobiranista i

malgrat loposici frontal de lEstat. Catalunya en surt enfortida i cohesionada, sense exclusions. La democr-cia, lexercici del vot, mai no divideix. La ceguesa que fins ara ha mostrat el president espanyol, Mariano Rajoy, amb algunes complicitats del lder del PSOE, Pedro Sn-chez, contrasta amb una Catalunya que madura a mar-xes forades en el convenciment que cal girar full em-parant-se en el veredicte legal de les urnes.

Lltim avs de Catalunya en un 9-N massiu i cvic

LEDITORIAL

La societat catalana va deixar clar ahir, en una votaci impecable,

que no far marxa enrere


9-N massiu: ms crdit (i ms pressi) per a Mas

El president surt reforat duna jornada dimpecable afirmaci democrtica: la mobilitzaci popular dna ales als partidaris dun avanament electoral

paci ciutadana que els 2,25 milions llargs de votants han convertit en un xit sense palliatius.

La diada dahir va ser un xit po-ltic (i tamb logstic, cosa que cal atribuir a la vicepresidenta Joana Ortega i al comportament exemplar dels 40.000 voluntaris). En em-prendre aquest cam, Mas va crrer un gran risc, i el va crrer en solita-ri, desprs del trencament del bloc sobiranista. Va ser ell qui va decidir acatar la impugnaci del Tribunal Constitucional i renunciar al for-mat inicial de la consulta; i com era desperar, la seva proposta alterna-tiva no va convncer ni els partits ni lANC. Per el president sabia que els seus companys de viatge no vol-drien pagar el preu del trencament, i va decidir tirar pel dret, convenut que el seguirien. Laposta, al cap i a la fi, li ha sortit b.

Mas ha fet servir un principi b-sic de les arts marcials: aprofitar la fora de ladversari en benefici pro-pi, per tal de convertir-la en una fe-blesa. Si el govern espanyol hagus ignorat el procs participatiu, s possible que lhagus desinflat den-trada. Per Rajoy ha acabat sent presoner dels seus dubtes: veient que la mobilitzaci popular no re-metia, va forar la impugnaci quan era massa tard per impedir posar les urnes. Podria haver ridiculitzat la costellada o b tallar-la de soca-rel; no ha fet ni una cosa ni laltra.

Desobedincia Aix, el president espanyol sha tro-bat amb una participaci massiva prcticament homologable a una contesa electoral i amb un acte im-plcit de desobedincia civil i insti-tucional, la qual cosa s un cop molt

dur per al prestigi dun estat de dret. La irada compareixena del minis-tre de Justcia, Rafael Catal, ame-naant amb tota mena de repres-lies legals, augura nous episodis de conflicte institucional.

Hi ha qui ha vist en la falta de re-acci del govern Rajoy lexpressi dun pacte tcit que haurien teixit de manera discreta Joan Rigol i Pe-dro Arriola. Per, si aix s cert, ni el govern catal ni CDC no shan pri-vat de treure pit i assumir la respon-sabilitat de la jornada en primera persona, un gest daudcia que Ma-drid ha interpretat com a arrogn-cia. La Moncloa ha advertit que lac-titud de Mas avui no s bona per a les futures relacions entre Catalu-nya i el govern de lEstat.

Evidentment, lxit de la jorna-da no hauria sigut possible sense lANC i mnium, que shi han aca-

CUES I ILLUSI AL CARRER 01. Una muni de gent esperant

el seu torn al carrer Indstria de Barcelona. F. MELCION 02. Joan Herrera (ICV). F. MELCION 03. David Fernndez

(CUP). V. LPEZ / EFE 04. Oriol Junqueras (ERC) en una mesa. Q. GARCIA / AFP 05.

ngel Ros (PSC) a Lleida . ACN

##ara9NDret a decidir Lhora de votar

Ens hem afartat de desta-car i de lloar el carc-ter popular del movi-ment sobiranista catal, la seva transversalitat i la seva matriu ciutadana. I sens dub-te el que vam viure ahir no sexpli-ca sense la constncia i sense la for-midable embranzida de lANC, m-nium Cultural i lindependentisme cvic. Per ning no pot dubtar que el gran triomfador de la jornada dahir va ser Artur Mas. El president i per extensi, el seu govern s lautor intellectual del nou 9-N, aquesta frmula indita de partici-

Anlisi

BARCELONATONI SOLER

Riscos El president assumia un gran risc, i rep tamb tota la recompensa

Madrid Com en les arts marcials, Mas ha fet s de la fora de ladversari


bat abocant sense reserves, tot i que Carme Forcadell, fent de portaveu de lindependentisme ms apressat, va advertir a Mas que el preu per lxit del 9-N s una convocatria deleccions al Parlament abans de tres mesos. Mas en cap moment no ha respost lenvit; com sempre, ha fet la seva sense alterar-se. Per mentrestant, ja t a la butxaca lxit del 9-N amb els seus dos milions llargs de vots. Tenint en compte que fa noms tres mesos CDC sembla-va tocada i enfonsada pel cas Pujol, la revifalla de Mas s un fenomen molt remarcable.

Eleccions Com a president, Mas t la prerro-gativa de decidir si savancen o no les eleccions al Parlament de Cata-lunya, que no sescauen fins al 2016. Per encara que avui se senti leg-timament reforat, ha de ser molt conscient de qu representa exac-tament aquesta allau democrtica; si no ho fa, tornar a caure en ler-ror del 2012, quan va creure que po-dria capitalitzar la gran mobilitza-ci sobiranista de la Diada (en les eleccions posteriors, CiU va perdre 12 escons, tot i que la majoria sobi-ranista es va veure reforada). La demostraci dahir a Catalunya s un clam democrtic, s a dir, un clam a favor de poder exercir el dret a decidir amb totes les garanties. Si Mas no pensa portar els ciutadans de Catalunya a les urnes, haur desgrimir arguments molt convin-cents. I noms t algunes setmanes de marge per fer-ho.

##ara9N

Efectivament, el 2015 s un any polticament complicat perqu a la primavera hi ha eleccions munici-pals i autonmiques, i a la tardor hi ha eleccions generals amb un aire de canvi de rgim. Si Mas decids no convocar eleccions de manera im-mediata, es veuria abocat a allargar la legislatura fins al 2016, possible-ment amb un canvi de socis. En principi, la millor opci per a CDC seria convocar unes eleccions de ca-rcter plebiscitari, amb una llista de pas que aglutins els partidaris del s sota el lideratge dArtur Mas. Pe-r ni ERC, ni ICV ni la CUP no estan dacord a fer una llista unitria. CDC intenta pressionar els republi-

cans, que encapalen les enquestes, amb constants apellacions patri-tiques (Junts anem ms lluny, tornava a dir ahir Mas). Mentres-tant, per pressionar, els conver-gents flirtegen amb la idea dallar-gar la legislatura; la portaveu de CDC, Merc Conesa, va recordar fa poc que desprs dunes eleccions generals pot haver-hi escenaris ms favorables a la resoluci del plet ca-tal. Per Oriol Junqueras no es dei-xa impressionar i exigeix, abans de parlar daliances, un comproms per proclamar la independncia sense cap procs previ de negociaci amb lestat espanyol, un escenari que obre tota mena dincgnites.

Per la gent que va sortir ahir a votar, vol una independncia ex-press, o acceptar que la Generalitat posi sobre la taula una agenda gra-dualista, condicionada a la situaci poltica espanyola (sempre tan im-previsible)? Perqu aquesta segona hiptesi es pogus arribar a plante-jar, shauria de produir una millora en les relacions entre Madrid i Bar-celona; una represa del dileg, en el sentit que sigui. Per el fet que ahir la representaci del govern espa-nyol lassums el ministre de Just-cia s un mal smptoma: el govern del PP est en un moment dextre-ma feblesa i no es pot permetre una humiliaci, sobretot si t repercus-si internacional.

Els partits A partir de dem, torna a ser lhora dels partits. Tant CDC com Uni, com ERC i ICV, porten massa temps mossegant-se la llengua en favor de la unitat dacci. Les esquerdes en la porcellana fina shan pogut recom-pondre per salvar el 9-N, per ara tant Mas com Junqueras safanya-ran a comparixer per prendre la iniciativa poltica. El president par-lar molt dunitat, i Junqueras par-lar molt dindependncia. Dos conceptes que la majoria dels que ahir van votar s-s voldrien fer com-patibles. Facin o no una llista unit-ria, el que resultaria difcil de com-prendre s que les dues primeres forces del pas, tot i compartir lob-jectiu final la independncia no es posessin dacord almenys en un full de ruta.e

Resultat del 9-N

Font: Elaboraci prpia / Grfic: E. Forroll

s-s80,72%

1.649.239 vots

s-no10,11%

206.599 vots

s-blanc0,98%

19.969 vots

no4,55%

92.939 vots

altres3,09%

63.037 vots

blanc0,55%

11.443 vots

2,25milions de vots totals

(estimaci final)

9-N

88,44% meses escrutades

Partits CDC i ERC competiran ara per agafar la iniciativa poltica

La Moncloa Rajoy se sent ferit i no descarta represlies judicials

02 03

04

01

05

12 DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014 ara temadeldia##ara9N

Entre els 885.000 catalans que, entre el 2009 i el 2011, van votar a les consultes locals que van arrencar a Arenys de Munt noms el 5% van op-tar pel no. Ahir en barris com Sant Il-defons, a Cornell de Llobregat, el s-no, lopci de Josep A. Duran i Lleida i Joan Herrera pensada per integrar partidaris de la tercera via, senfilava fins al 20%, i el no fins al 14%. Global-ment, el s-s va obtenir el 80,7%, el s-no el 10,1%, i el no, el 4,6%.

Que aquest cop la consulta hagi sigut organitzada i emparada per la Generalitat hi ha ajudat, a ms del rebombori meditic. Per s evi-dent que una part daquest vot no independentista s tamb una es-mena dels seus electorats a lhosti-litat de les direccions del PSC (i del PSOE) i el PP al dret a decidir. El factor Podem tamb hi t a veure.

Nhi ha prou per a lestat propi? Percentualment, la mobilitzaci s difcil calcular percentatges exactes de votants perqu els votants es re-gistraven i no hi havia un cens, ats que podien votar tots els catalans de ms de setze anys i els immigrants en situaci legal va ser molt ms al-ta a les zones amb ms vot sobiranis-ta (a Balaguer, per exemple, va votar ms gent que a les municipals) que no pas a les unionistes. En les prime-res, el s-s es va imposar de manera rotundssima. En comparaci amb el referndum de lEstatut, lltim

celebrat, en el qual van votar 2,57 milions de persones, la participaci havia sigut notablement inferior al Barcelons o al Baix Llobregat, i en-cara ms a lAran.

El dubte que no es resol s si els vots del s-s ahir, que serien 1,8 mili-ons, serien suficients en un refern-dum vinculant a lestil de lescocs i amb una participaci ms alta que en qualsevol convocatria electoral or-dinria. A les autonmiques del 2012 van votar 3,6 milions de persones.

El nou 9-N, que en alguns indrets la pluja va intentar esguerrar, arri-bava desprs del veto del Tribunal Constitucional a la consulta del 9-N. Artur Mas va decidir acatar la deci-si i proposar un procs participa-tiu que va defensar contra vent i ma-rea i amb la unitat poltica trencada, per al final shi van acabar sumant ERC, ICV-EUiA, la CUP i fins i tot dirigents del PSC, com ara el seu president ngel Ros, que ahir tam-b va votar a Lleida. No tenien altra sortida, perqu lanhel de milers ca-talans de votar encara que fos sen-se totes les garanties desitjables ni obtenint un mandat democrtic desaconsellava desmarcar-sen. El procs participatiu de Mas tamb va ser impugnat pel govern central i vetat pel TC, i en les ltimes hores amenaat per la Fiscalia en un in-tent dimpedir que obrissin locals i de desincentivar la concurrncia als punts de votaci.

Per amb lexecuci del procs participatiu en mans de voluntaris (la responsabilitat de tot plegat va ser assumida finalment, i de manera p-blica, pel Govern dissabte a la nit) i sense marge poltic per acatar un Tri-bunal que en pocs anys ha dit no a lEstatut, a la declaraci de sobirania del Parlament i a una consulta no re-ferendria, Mas va tirar pel dret i, malgrat lambigitat discursiva, no va apartar el Govern del dispositiu del 9-N. Ni a nivell logstic ni a nivell poltic. Si la Fiscalia vol saber qui s el responsable de tot aix, que em mi-ri a mi, proclamava en sortir de votar del seu collegi electoral, a la zona al-ta de Barcelona, ahir a mig mat. El president volia donar confiana als voluntaris que havien obert els colle-gis, als ciutadans que ja feien cua i tamb comenar a capitalitzar polti-cament la seva maniobra per fer pos-sible que els catalans votessin el 9 de novembre, tal com havia proms que passaria tantes vegades.

En la passejada des de casa seva fins al punt de votaci, Mas va ser ovacionat. s qui ms capitalitzar lxit del 9-N. El seu crdit surt en-fortit dun procs que va presentar com la primera volta de les eleccions plebiscitries, i amb una segona vol-ta encara sense data. En surt refor-at i tamb interpellat. Si Mas o al-gun dirigent de la federaci pensa-va a allargar la legislatura o refredar el procs ho t ara ms difcil. Assis-

1,8 MLa V humana

(Diada 2014)

Constituci Europea (20 de febrer del 2005)

2.133.532

Estatut dAutonomia(18 de juny del 2006)

2.594.167

Eleccions europees (25 de maig del 2014)

2.536.152

Eleccions autonmiques(25 de novembre del 2012)

3.657.753

9-N2,25 M

El volumde participantsen diversosactes i eleccionsXifres en votants

Lxit a les urnes refora i acEl vot de 2,25 milions de catalans el 9-N noqueja lestratgia de la por de lEstat, fa que Mas superi amb nota la seva aposta i el fora a no dilatar lanhel de lestat propi

Deia ahir David Mir a lARA que una assistncia de ms de dos mili-ons delectors al procs participatiu del 9-N faria saltar la banca i sacse-jaria el tauler de joc obligant a pren-dre decisions importants en poc temps. I s el que va passar ahir: uns 2.250.000 vots. Una participa-ci esclatant (hi havia qui, prudent, dins el Govern esperava noms en-tre 800.000 i un mili de vots, ate-ses les circumstncies) i que t dos efectes immediats sobre el procs: li dna ms solidesa i, de nou, i tal com ha passat desprs de cada gran examen fins ara les mobilitzacions de les diades, laccelera.

La xifra supera els 2,15 milions de vots que, amb una participaci del 70% del cens, va obtenir el 25 de no-vembre del 2012 la suma de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i SI, i sacosta als 2,5 milions de votants to-tals a les europees del maig. Per lassistncia massiva a les urnes no noms sexplica per la mobilitzaci independentista innegable i que sha fet sentir de manera homognia en les ltimes setmanes a tot el ter-ritori sin tamb perqu, aquest cop, comencen a treure el cap els partidaris dun encaix federal o con-federal amb lEstat i els del no.

Dret a decidir Lhora de votar

Jornada La reducci de punts de votaci a les ciutats crea cues en un dia tranquil

Resultat Les zones sobiranistes voten ms, i a les unionistes el s-no i el no treuen el cap

BARCELONA

FERRAN CASAS

13ara DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014 temadeldia##ara9N

ManifestaciCatalunya, nouestat dEuropa

(Diada 2012)

1,5 M

1,6 MVia Catalana

(Diada 2013)

Consultes sobrela independncia(2009-2011 en 553

municipis de Catalunya)

885.993

Signa un vot per laindependncia (ANC)

(2014)

719.896

Font: Elaboraci prpia / Grfics: E. Forroll

Autonmiques2012

Balan entrelocals i urnessegons el procs

Europees2014

9-N2014

Locals Urnes

2.718 8.130

2.712 6.934

1.317 6.695

ccelera el procstint en massa a les urnes i expressant lanhel dindependncia, els cata-lans laboquen a convocar eleccions per fer-la possible amb un Parla-ment disposat a proclamar-la. I tamb a fer-ho rpid, tal com li havi-en demanat les presidentes de lANC i mnium, Carme Forcadell i Muri-el Casals, eufriques desprs dha-ver-se entregat a una intensa cam-panya unitria per consolidar el 9-N.

El paper de Junqueras Mas va dir en el seu moment que no convocaria les eleccions si no tenia una llista de pas (que implica pri-mordialment unir-se amb ERC per anar a les plebisicitries). Sap que tindr difcil no dissoldre aviat el Parlament i cridar a votar al febrer per ahir a la nit proclamava: Quan anem junts avancem ms i s quan ho fem millor. Reforat, el presi-dent pressiona Oriol Junqueras, que preocupat per no perdre el seu flanc esquerre i els suports a lrea metro-politana ha refredat en les ltimes setmanes lescenari duna candida-tura conjunta. Ara el republic hau-r de calcular molt b els seus mis-satges. ERC saferra a la petici deleccions, a programes indepen-dentistes inequvocs i a una oferta de regeneraci. ICV-EUiA i la CUP, que no preveuen llistes de pas, tam-b volen eleccions ja. En el cas de Jo-an Herrera, necessita retallar els ter-minis que permetin a Podem estruc-turar-se (i, per tant, presentar-se a les eleccions).

Ms enll de lescenari plebiscita-ri a Catalunya, el Govern espera que el govern de lEstat es mogui cap a un referndum com el que el PP, el

PSOE i UPyD van vetar el passat 8 dabril. Rajoy ha fracassat en lestra-tgia daparentar que no es votaria i que tot plegat era un happening de lANC. Per a lhora de la veritat es va trobar amb la Generalitat centralit-zant i oferint dades i posant tota les-tructura al servei del 9-N.

Doble desacatament LEstat convivia amb dos desacata-ments: el Govern va desoir el veto del TC i no es va apartar del dispositiu, i els Mossos van evitar identificar els responsables de lobertura dels lo-cals, com havia reclamat el dia abans la Fiscalia actuant a les ordres del go-vern central. Es van conformar que sels lliurs una llista de punts de vo-taci, una informaci ja pblica. Ahir es van presentar denncies als jut-jats per frenar el 9-N. Els magistrats van rebutjar mesures cautelars, per les estudiaran i el ministre de Just-cia, Rafael Catal, va advertir al ves-pre que la Fiscalia estudiar mesures legals contra els responsables del dis-positiu. Rajoy triar, doncs, entre ne-gociar o la via repressiva. Tot desprs duna jornada sense incidents desta-cables, per b que amb alguna inci-dncia ms que en unes eleccions.

Quedar la imatge de les cues als punts de votaci, provocades per-qu hi havia un nombre durnes si-milar al dunes eleccions normals per molts menys centres de vota-ci a les ciutats. Unes fotos que, bus-cades o no, reforcen de portes en-fora un clam, el de votar duna ma-nera o altra sobre la independncia, cada cop ms incmode de desaten-dre. Des dahir encara costar ms trobar referncies al sufl. e

Plebiscitries Mas t menys arguments per dir no a les eleccions per ms per pressionar ERC

LEstat Rajoy haur de triar entre negociar un referndum o obrir la via repressiva

Artur Mas PRESIDENT DE LA GENERALITAT I DE CIU

El 9-N lhem fet en unes condicions dures. Quan anem junts avancem ms i s quan ho fem millor

Oriol Junqueras PRESIDENT DERC

Un pas amb set de llibertat i regeneraci democrtica per combatre la corrupci es mereix la independncia

El debat sintensifica a partir davui

Esther Niub PORTAVEU DEL PSC

Ha sigut un xit de mobilitzaci. Felicitem els organitzadors pel civisme i la tranquillitat de la jornada

Joan Herrera COORDINADOR NACIONAL DICV

s la mobilitzaci ms massiva de la histria daquest pas. Avui el futur passa per ms democrcia

Rafael Catal MINISTRE DE JUSTCIA

Tot aix s intil i estril; la Fiscalia estudiar les responsabilitats penals i promour accions si cal

Carme Forcadell PRESIDENTA DE LANC

Avui hem desafiat lestat espanyol i hem demostrat al mn que no s el nostre estat

El ministre de Justcia, Rafael Catal, ahir a la nit a Madrid. EFE

14temadeldia



aconseguir un referndum legal. Ja som adults. Cal que el govern es-panyol accepti la realitat i la demo-crcia, va argumentar el president, que tamb va aprofitar per llanar un missatge als partits sobiranistes. Quan anem junts, avancem ms i millor. La porcellana fina que s la unitat ha salvat lescull del 9-N, pe-r afronta ara el tram decisiu.

El president albira un xoc amb lEstat ara, per, amb una partici-paci extraordinriament impre-vista com a aval de conseqncies incertes. Ens mereixem un refe-rndum, insistia Mas, que al mat va voler assumir personalment la

responsabilitat en cas que la Fisca-lia actu contra els organitzadors del 9-N. Si la Fiscalia vol saber qui s el responsable, que em miri a mi i al meu govern, va assenyalar Mas. Existeix en cercles governamentals la convicci que la votaci dahir i la implicaci directa del Govern ser-vir per enviar un missatge a ERC i a Madrid en el sentit que el presi-dent no far cap marxa enrere.

Ruptura irreversible? Les imatges dahir, protagonitzades per les cues davant dels locals de participaci i pel civisme de la jor-nada, seran una arma que far ser-vir CiU per instar un cop ms Ma-drid al dileg. Josep Antoni Duran i Lleida, cap de files dels nacionalis-tes al Congrs de Diputats, va aler-tar a travs de Twitter el PP i el PSOE duna ruptura irreversible en cas que optin per no donar sor-tida poltica a les demandes que ar-riben de Catalunya. s lhora de la poltica feta des del dileg i des de la intelligncia, va assenyalar el l-der dUni, que va acusar Rajoy de tenir la ceguesa imprpia dun go-vernant democrtic en menystenir la convocatria de la Generalitat.

Avui es reuniran a Barcelona els rgans executius de CDC i dUni, primer per separat i desprs de ma-nera conjunta. Amb els resultats del 9-N ja sobre la taula, la federaci es preparar per encarar uns mesos decisius per al procs. Ho far in-tentant recompondre la unitat dac-ci per al xoc amb lEstat.e

Mas repta Rajoy a pactar la consulta realFa una crida a la unitat sobiranista davant la prxima fase del procs: Junts avancem ms i millor

Artur Mas va comparixer el 14 doctubre passat amb posat seris. La nit anterior shavia esberlat la unitat sobiranista al voltant de la convocatria original del 9-N. La se-va alternativa, una jornada de parti-cipaci basada en voluntaris, no ha-via convenut la resta de partits del bloc del dret a decidir. Ahir, al cen-tre de dades organitzat per la Gene-ralitat a la Fira de Barcelona, el seu to era radicalment diferent. Els ms de dos milions de participants en la votaci simblica han insuflat nims al president de la Generalitat i el seu equip, que ja treballen pels passos que shan de seguir en les prximes setmanes. Dem Mas tor-nar a comparixer, amb una parti-cipaci impensable fa dues setma-nes sota el bra i amb un repte pre-parat per al president del govern es-panyol, Mariano Rajoy: ara toca pactar un referndum real per de-cidir el futur poltic del pas. Mas enviar una carta els prxims dies al seu homleg estatal per reptar-lo a pactar una consulta a lescocesa.

De moment, per, les reaccions que arriben de Madrid no sn preci-sament favorables a la celebraci dun referndum amb tots els ets i uts. Per aix Mas defensava ahir que si la intolerncia segueix als ni-vells actuals, caldr obrir la via in-ternacional per tal que els catalans puguin decidir el seu futur. Si lEs-tat no vol asseures a negociar, hau-rem de fer servir leina de les elec-cions per substituir el referndum i conixer quin s el suport a la inde-pendncia que hi ha a Catalunya, va respondre en el torn de pregun-tes en angls. Com que Mas ha cons-tatat que no hi ha acord a Catalu-nya pels camins a seguir, va indicar que caldr mantenir contactes per definir els passos.

De moment, per, la prioritat de Mas i del seu equip s insistir a

BARCELONAORIOL MARCH / MARC COLOMER

El president insisteix en la voluntat catalana dautogovernar-se

Catalunya ha deixat molt clar que volem governar-nos a nosaltres mateixos. s una vella aspiraci que es mant perfectament viva Aquest cop ens hem mirat al mirall i ens hem agradat. Com a pas i com a societat. Em sento molt orgulls de ser daquest pas i de la seva gent, i estic disposat a continuar-la servint A Madrid tenien una oportunitat dor per entendre un missatge potent de la societat catalana. Volem decidir el nostre futur, per no ho volem fer contra Espanya, sin a favor nostre Dono als voluntaris i les entitats i el teixit associatiu les grcies per creure en Catalunya i per donar-li la dignitat que es mereix

Les frases

Duran sinclina per un s-no confederal Josep A. Duran i Lleida, lder dUni, va aprofitar la jornada de participaci del 9-N per recordar que no s independentista a travs dun vot a favor del s-no amb ac-cent confederal. Respecto molt els independentistes, sn necessa-ris, per jo no ho sc i he votat no a la segona pregunta, va indicar Duran a la sortida del seu local de participaci a Barcelona. El cap de files de CiU a Madrid no havia vol-gut revelar el sentit del seu vot fins ahir, i fins i tot va explicar que li va passar pel cap explicitar a la seva papereta lopci de la confe-deraci, fet que hauria convertit el seu vot en nul. Uni va decidir el 5 doctubre donar llibertat de vot als

seus militants a la segona pregun-ta i ha insistit que a la primera sobre si Catalunya ha desdeve-nir un estat calia respondre-hi afirmativament. He optat per un s com una catedral a la primera qesti, va explicar Duran, que va justificar aquesta decisi argu-mentant el seu desacord amb el tracte que Catalunya rep dEspa-nya. El lder dUni, que diven-dres va demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que deixs el procs de participaci en mans del Pacte Nacional pel Dret a Deci-dir i que acats la suspensi del Tribunal Constitucional (TC), va insistir que no tenia la sensaci destar desobeint.

Missatge Ja som adults i lEstat ha dacceptar la realitat i la democrcia, sost Mas

Crtica La reacci de Madrid a la jornada s intolerant, lamenta el president

Una de les imatges de la jornada: el president Artur Mas i David Fernndez, portaveu de la CUP, abraant-se en el moment en qu van coincidir al centre on els voluntaris rebien les dades de participaci. ARA

Mireu el vdeo a Ara TV

15ara DILLUNS, 10 DE NOVEMBRE DEL 2014 PUBLICITAT

16temadeldia



Herrera proclama que no hi ha futur

sense consulta

Una voluntat clara de votar i de celebrar un re-ferndum per decidir el futur de Catalunya. Aquest s el missatge que ICV-EUiA va reiterar ahir desprs de conixer la participaci del 9 de novem-bre. No hi ha futur sense consulta, va dir el coor-dinador nacional dICV, Joan Herrera. Per lecosoci-alista, en la jornada del procs de participaci va guanyar la democrcia i va perdre lautoritarisme del PP. No hi ha res ms intil que un poltic que no respon a un mandat ciutad, va afegir Herrera.

Els dards al govern espanyol van ser constants. La coordinadora dICV, Dolors Camats, es va dirigir directament al ministre de Justcia, Rafael Catal, en referncia a les seves declaracions sobre les prxi-mes accions de la Fiscalia: Aqu ens t si volen pren-dre qualsevol acci legal. I va afegir que era evi-dent que des de Madrid no han ents res si prete-nen continuar tractant als tribunals un conflicte po-ltic.Fan el rdicul, va sentenciar Camats.

Els ecosocialistes van valorar positivament la par-ticipaci al 9-N i el van titllar dxit collectiu tant per la votaci com per la recollida de signatures per denunciar lestat espanyol davant diverses institu-cions internacionals. El coordinador general dEUiA, Joan Josep Nuet, va defensar la pluralitat i lambici de tot un poble que shavia expressat i va augurar que si se seguia operant aix vindrien ms xits. Ara b, va fer un advertiment: Ning es pot atribu-ir aquest xit. Pel que fa als prxims passos a se-guir, els ecosocialistes van seguir reclamant elec-cions avanades i una consulta al ms aviat possi-ble, sent conscients, per, que les majories al Con-grs de Diputats no afavorien el procs. Tot i aix, Herrera va ser clar: Tard o dhora cauran.

ICV-EUiA s un dels partits pro consulta que ms equilibris interns han hagut de fer al llarg del procs. El posicionament oficial del partit era un s a la pri-mera pregunta i la llibertat de vot en la segona qes-ti. Els coordinadors nacionals dICV, Dolors Camats i Joan Herrera, van expressar ahir les dues nimes del partit: Joan Herrera va votar s-no a primera ho-ra a la Sagrera (Barcelona) per la no subordinaci sense avalar la secessi i Camats ho va fer al barri del Putget de Barcelona amb un doble s.

NRIA ORRIOLS BARCELONA

Josep Vendrell i Joan Mena van fer les primeres valoracions de la jornada en nom dICV-EUiA. ACN

ERC vol accelerar la independncia i rebutja negociar-la amb lEstat

verar a 8TV, censurant aix la inten-ci de Mas denviar una carta al pre-sident espanyol per intentar pactar un referndum legal, entre altres demandes, i encara va insistir des-prs a RAC1: Si alg troba un sentit a tornar a negociar que ens ho expli-qui. Qui tingus alguna temptaci daix, avui ja li haur passat.

La setmana vinent, el lder dERC presentar quins sn els passos que proposa realitzar per fer possible la independncia. A La Sexta, per, ja va reconixer que una de les para-des del seu trajecte serien uns comi-cis al ms aviat possible per cons-truir una majoria parlamentria in-dependentista que permeti procla-mar la independncia. Malgrat tot, relega el debat sobre la llista unit-ria i prioritza parlar primer del ca-lendari i accions del procs.

En roda de premsa des de la seu dERC a ltima hora, la secretria general dels republicans, Marta Ro-vira, tamb va situar-se en aquesta lnia. La m dreta de Junqueras considera que s una obligaci fer tots els passos per respondre al mis-satge que ha donat la ciutadania: fer i exercir la independncia. En un missatge directe al Govern, a qui va felicitar per fer possible la votaci, Rovira va demanar trobar la majo-ria parlamentria que permeti exer-cir la independncia tan aviat com sigui possible. De fet, Rovira va tor-nar a insistir que el cam passa per la convocatria dunes eleccions ple-biscitries per obtenir un mandat democrtic clar. Hem enviat un missatge: volem la independncia i la volem cvica, democrtica i pac-fica, va sentenciar.e

Marta Rovira va ser vocal duna mesa en un institut de Vic. Junqueras va presidir-ne una altra a Sant Vicen dels Horts. PERE TORDERA

Junqueras afirma que obrir converses ara amb Rajoy seria intil

Aquests resultats desborden totes les expectatives. Avui hem fet una passa molt important. El president dERC, Oriol Junqueras, es va mos-trar aix de satisfet per la participa-ci registrada el 9-N. El lder dels re-publicans temia que un resultat es-quifit desinfls el procs, per sap tamb que la pugna des davui ser per la gesti de lxit de la jornada dahir. Precisament per aix, Jun-queras va repetir tota la setmana passada un discurs fins i tot ms centrat en el 10-N que en el procs participatiu. En aquest sentit, ahir va insistir que aquest aval a la rei-vindicaci del dret a decidir no es pot usar per obrir una nova negoci-aci amb Madrid. No podem tor-nar a la casella de sortida i negoci-ar amb el govern espanyol perqu no serveix per a res, va etzibar.

El lder dERC, que va exercir de president de mesa en un dels dos instituts habilitats al municipi del qual s alcalde, Sant Vicen dels Horts, va assegurar que, si ell fos el president de la Generalitat, treba-llaria des dara mateix per avanar de manera decidida cap a la plena independncia del pas. Daques-ta manera, va subratllar que, mal-grat la transcendncia del 9-N, avui tamb ha de ser un dia important, aix com tots els altres dies fins al ple exercici de la voluntat sobirana dels ciutadans de Catalunya.

Per tot aix, Junqueras pretn pressionar des dara perqu el Go-vern posi la directa cap a la indepen-dncia, un trajecte que, en el full de ruta dels republicans, passa per fer unes eleccions constituents al ms aviat possible, per exercir des de lla-vors com un estat. No paga la pena parlar-ne ms amb Mariano Rajoy, lexperincia ho demostra, va asse-

BARCELONALAIA VICENS / ROGER TUGAS

La CUP reclama eleccions per avanar cap a la Repblica Catalana

prs de saber els resultats provisi-onals, Arrufat va afirmar que ara s el moment dalterar les majories parlamentries, i va demanar al Govern que convoqui eleccions. Pels cupaires, els resultats marquen el cam per avanar cap a una Re-pblica Catalana lliure i sobirana.

El procs no sacaba aqu, va re-blar la tamb diputada Isabel Vallet, que va fer una advertncia als par-tits: Que ning tingui la temptaci de fer-se propietari de lxit i els re-sultats del 9-N. Vallet va deixar clar que el rumb del procs a partir dara sha de decidir des de baix i va re-butjar noves negociacions i pactes en despatxos i passadissos.e

La diputada de la CUP Isabel Vallet ahir a Sant Andreu. ACN

Un tsunami democrtic contra un estat demofbic. Amb aquestes pa-raules valorava ahir al migdia el di-putat de la CUP David Fernndez la jornada del 9-N desprs de votar a Barcelona, quan es parlava de ms dun mili de participants. La quali-ficaci de participaci espectacu-lar va arribar al vespre, de la m del seu company de files Quim Arrufat, en saber que ms de dos milions de votants havien acudit a les urnes.

Des del Casal Independentista El Noi Baliarda, de Sant Andreu, i des-

BARCELONAMARC TORO

17temadeldia


##ara9N

La justcia espanyola ja no ens fa por

birania que lany 1714 va ser arra-bassada per les tropes borbniques. Justament en una jornada en qu tamb es recordaven els 25 anys de la caiguda del Mur de Berln, va ser inevitable fer una referncia a lefe-mride. Nosaltres tamb hem en-derrocat un mur, el mur de la por, va assegurar la presidenta dmni-um, Muriel Casals, que es va mos-trar convenuda que Europa no tri-gar gaire a sumar un color ms al seu mapa.

La gent ha complert, per ahir les entitats sobiranistes van considerar que els partits tamb han fet els deures malgrat els impediments imposats pel govern espanyol. No es van estar de recordar que, malgrat que dies enrere semblava que la uni-tat quedava trencada de forma irre-meiable, ha sigut finalment grci-es al sentit destat que han demos-trat el Govern, els ajuntaments i el Parlament que el 9-N ha pogut ser un xit amb ms de dos milions de ciutadans que han opinat sobre el futur. Grcies president per haver posat les urnes, va assegurar.

Va quedar enrere aquell Presi-dent, posi les urnes que Forcadell va entonar en lacte del 19 doctubre a la plaa de Catalunya per reclamar

nuncien a continuar empenyent. Lacte davui tindr grans conse-qncies poltiques, res ser igual a Catalunya, Espanya i Europa, va proclamar Casals. Tot plegat, da-vant de centenars de catalans que van fer pinya al Born i que no van deixar daplaudir, de cantar canons com Els segadors i Lestaca, davant unes runes que sn el testimoni dun poble que ja no vol demanar perms per ser el que s.e

Carme Forcadell i Muriel Casals ahir al Centre del Born. P. VIRGILI

LANC i mnium reivindiquen el 9-N com el primer acte de sobirania cap a la independncia

Les entitats sobiranistes van donar ahir per tancada una etapa de de-pendncia de lestat espanyol. Des del Born Centre Cultural, justa-ment lescenari que recorda el setge i la defensa de Barcelona durant la Guerra de Successi, lAssemblea Nacional Catalana i mnium Cul-tural van proclamar que el 9-N ha si-gut el primer gest de sobirania per enfilar el cam cap a una repblica catalana. Mai ms serem mesells, serem un poble sobir i lliure, va proclamar la presidenta de lANC, Carme Forcadell, davant centenars de persones que van seguir amb eu-fria la nit de recompte.

I s que la jornada de votaci va ser, segons les entitats, tot un des-afiament a lestat espanyol, per sobretot una demostraci que els catalans ja no tenen por de les ame-naces que sovint vnen de Madrid, aquestes ltimes setmanes encara amb ms intensitat. Hem demos-trat que la justcia espanyola ja no ens fa por per ms que ens amena-ci, va exclamar Forcadell, que va donar per recuperada la plena so-

BARCELONASARA GONZLEZ

unes eleccions plebiscitries abans de tres mesos. No era dia, van consi-derar tant lANC com mnium, de pressionar en un dia en qu, van in-sistir, tocava gaudir duna jornada histrica. Ara b, van deixar clar que ser a partir davui que sha dobrir una nova etapa en la qual caldr coratge i valentia per posar fil a lagulla per construir una repbli-ca catalana. Saben que la pilota s ara a la teulada del president i no re-

18temadeldia



conservadors i deixant-ne fora les qestions que toquin la sobriania. Cap intenci, doncs, dencetar con-verses per negociar un referndum acordat com lescocs.

De fet, ahir la Moncloa ja va sub-ratllar que, per molt mplia que fos la participaci, aix no reforaria la posici poltica del president de la Generalitat per plantejar les reivin-dicacions sobiranistes a la capital espanyola. Madrid va procurar no sortir del gui marcat en els dies previs. Va insistir que el 9-N no te-nia cap efecte jurdic ni poltic. El va qualificar dexercici antidemocr-tic i intil. Al vespre, el ministre de Justcia hi va afegir que era un simulacre intil i estril, en qu el president Mas havia intentat ocultar el seu fra-cs personal per no poder fer la pretesa consulta illegal, suspesa pel TC. Un acte de propaganda, va dir en una comparei-xena per a TVE, malgrat que els altres mitjans espe-raven a lavantsala del seu despatx, on havien estat con-vocats pel seu gabinet de prem-sa. Un fet inslit.

s previsible que a partir davui la valoraci concreta dels resultats pi-voti sobre dos grans arguments. El primer el va avanar ahir lentorn de Rajoy. Adverteix que les dades que va anar desgranant la vicepresiden-ta Ortega no tenen, a parer seu, cap

validesa perqu al 9-N no hi havia cap mecanisme de control. Laltra explicaci s que la xifra no sallunya gaire dels vots que van obtenir el 2012 els partits pro consulta.

La contundncia de fons va anar a crrec del cap de files del PP a Brusselles, Esteban Gonzlez Pons. Va comparar el 9-N amb el Mur de Berln i va qestionar la legitimitat de lindependentisme: El planteja-ment democrtic s de tots units i no pas el dels uns separats dels al-tres, va dir. Equiparant una Cata-lunya independent amb els pasos comunistes de lEst, va pronosticar un pas que viuria sense relaci

amb la resta del mn. No passa-r, va afirmar, perqu el PP im-

pedir que salci aquest su-posat mur. Cap espanyol

haur de marxar de Cata-lunya, va sentenciar, re-cordant el neguit dels berlinesos fa 25 anys.

PSOE: Us estimem El secretari general del

PSOE, Pedro Snchez, va evitar la confrontaci amb els

que votaven massivament: Us estimem. Volem una Catalunya a

lavantguarda del canvi a Espanya, va dir en catal des de Toledo. Pels socialistes, toca obrir ja un espai per a la poltica i la concrdia que culmi-ni en una reforma federal de lEstat. Toca saltar a una nova pantalla. Tamb a Madrid.e

LEstat amenaa penalment MasEl govern espanyol admet que es complica el dileg poltic amb la Generalitat a partir dara

A ltima hora del dia, el govern es-panyol va acabar per donar una res-posta dordre pblic el portaveu va ser el ministre de Justcia a la mas-siva votaci poltica que hi va ha-ver ahir a Catalunya. El perfil baix que la Moncloa havia mantingut du-rant tota la jornada va acabar amb una amenaa que es podria concre-tar en els prxims dies. Rafael Ca-tal va subratllar que la Fiscalia con-tinua recollint dades per si el Go-vern catal t responsabilitats pe-nals. Si fos aix, no descarta emprendre accions legals. Hores abans el president de la Generalitat, Artur Mas, shavia carregat el pes del 9-N a lesquena. El ministeri pblic ja va obrir diligncies dissabte.

La resposta ahir, a Madrid, va anar in crescendo. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va seguir els esdeveniments des del seu despatx. La seva prioritat era que Mas deixs el protagonisme a les entitats i saparts del focus. No va ser aix. Una galleda daigua fre-da per a la Moncloa, que ja t assu-mit que no ser gens fcil passar de pantalla i girar full a la reclamaci dels catalans de decidir el seu futur en un referndum.

Un acte de propaganda Al mat lexecutiu central va deixar la duresa discursiva en mans dels dirigents del PP, que havien orga-nitzat un acte, tericament, sobre els 25 anys de la caiguda del Mur de Berln. No obstant, les intervenci-ons es van centrar amb molta du-resa en el 9-N. Fins i tot hi van convidar a prendre la paraula un re-presentant de Societat Civil Catala-na. Aix no va servir per acontentar els sectors ms espanyolistes, que denunciaven perplexos la invisibi-litat del president. Ms enll de les consideracions sobre lorganitza-ci, les imatges eren rotundes i de mal pair per a ells: llargussimes cu-es de ciutadans votant amb norma-litat, la fotografia que lEstat havia intentat evitar amb les impugnaci-ons al Tribunal Constitucional.

Al migdia, quan ja era una evidn-cia lxit de la participaci i la impli-caci directa del president i els con-sellers en la jornada la clau era si la vicepresidenta Joana Ortega seria lencarregada de donar les xifres, els portaveus del govern espanyol van enviar un missatge a CiU, amb la vis-ta posada ja en la nova etapa que co-mena ara. Segons van explicar, Ra-joy creu que lactitud del president catal dificulta molt el futur. El dia abans, a travs de la lder del PP a Ca-talunya, Alcia Snchez-Camacho, lhavia advertit que no sequivo-qus. Ell havia ests la m al Govern per reprendre des davui el dileg, sempre dins de la legalitat espanyo-la entesa des del punt de vista dels

MADRIDJOAN RUSIOL

JERO MORALES / EFE

Retret El govern espanyol creu que el 9-N amaga el fracs dArtur Mas

Les capitals del Pas Basc es manifesten a favor del dret a decidirARA_SANT SEBASTI. Lindependentisme basc va voler donar suport ahir al procs participatiu catal amb actes a Vitria, Bilbao i Sant Sebasti, en tres actes convocats per EH Bildu. El dirigent del partit Hasier Arraiz va assegurar a la capital guipuscoana que lapagada democrtica a lEstat s total i absoluta i va instar els pobles catal i basc a encendre una llum prpia. Per Arraiz, s lnica manera de concretar els processos constituents per decidir el futur poltic tant de Catalunya com del Pas Basc.

JUAN HERRERO / EFE

Vitria, Bilbao i Sant Sebasti criden Catalunya i Euskadi a encendre una llum prpia i engegar els dos processos constituents

PP titlla de farsa el 9-N i Cs lassimila al franquisme i el nazisme

Cs i PP van coincidir a carregar ahir contra el procs participatiu del 9-N. Alcia Snchez-Camacho, presidenta del PP, va titllar en un acte del partit a lHotel Rey Juan Carlos I de farsa i engany la vo-taci, i va assegurar que el procs no tenia cap credibilitat a nivell internacional i que ning sel prendr seriosament. Per la seva banda, Albert Rivera, president de Cs, en un acte del partit a laudito-ri Axa de Barcelona, va dir que sanava en contra de les lleis de la democrcia, mentre que Carolina Punset, eurocandidata de la forma-ci, va assimilar les mobilitzacions del 9-N al franquisme i el nazisme.

MANOLO GARCA

20temadeldia


##ara9N

Pols de cara a unes noves eleccions que haurien de resoldre el plet catal

Mas interpella de nou Rajoy Artur Mas sha comproms a escriure una carta a Mariano Rajoy per fer balan de la jor-nada de participaci del 9-N i demanar-li reprendre el dileg a fi de pactar un referndum definitiu, com va accedir a fer el primer ministre britnic, David Cameron, amb Esccia. El president del govern espa-nyol, per, no sembla que tin-gui marge per estovar la seva negativa. Al maig el seu partit se la juga en les eleccions auto-nmiques en 13 comunitats, a la tardor vindran les generals, i una m estesa a Catalunya ara podria restar-li encara ms su-ports a la resta de lEstat.

1.Dilemes de les plebiscitries Davant els cops de porta reite-rats de Madrid al dret a deci-dir, Mas planteja lopci dunes plebiscitries com a consulta definitiva. En les prximes setmanes concreta-r la frmula i lexposar als seus aliats sobiranistes, per dentrada la seva condici s que els partits sagrupin en coalicions que permetin visu-alitzar els comicis com un plebiscit. Oriol Junqueras, per, ha perdut bona part de la confiana en Mas i preferiria bastir un front ampli des-querres pel s-s. Aquest debat determinar els ritmes que simprimiran al procs.

2.Moviments per la tercera via Avui mateix el primer secreta-ri del PSC, Miquel Iceta, t previst detallar la seva propos-ta de reforma federal de la Constituci. Si el PSOE se la fa seva i li dna curs al Congrs de Diputats, pot obrir un debat dels canvis constitucionals a Madrid que el PP no veu gens clar per massa agosarat i que els partits sobiranistes ja tro-ben antic. Mentrestant, Josep Antoni Duran i Lleida, recels de lacceleraci sobiranista, intenta construir una alterna-tiva de centre. Per al 22 i 23 de novembre, prepara unes jor-nades de reflexi en qu po-dria avanar el seu projecte.

3.Sisme electoral en gestaci Si a lescena poltica catalana el canvi de cicle ja s un fet, al conjunt de lEstat salbira un terratrmol que amenaa de dinamitar lequilibri de forces sorgit de la Transici. El rup-turisme de Podem ja senfila a dalt de tot dalgunes enques-tes, propulsat per la desfilada dimputats dels partits tradi-cionals als jutjats. El biparti-disme PP-PSOE pot quedar fet miques a les municipals i auto-nmiques del maig i pot rebre lestocada definitiva a les ge-nerals de finals del 2015. Las-cens de Podem defensora del dret a decidir tindria efectes per a Catalunya.

4.

Estratgies dissonants cap a la consulta definitiva

Aquest s, precisament, el gran debat que saproxima Catalunya endins. Cal avanar les eleccions perqu es-devinguin un plebiscit sobre la inde-pendncia? I, si s aix, cal que les forces del s-s o com a mnim Con-vergncia i ERC sagrupin en una candidatura unitria?

Aix lhi va plantejar Mas a Jun-queras en la trobada que van mante-nir el 7 dagost: anticipades per al pri-mer trimestre del 2015, amb una llis-ta de pas sense sigles per amb el su-port de convergents i republicans. El cap de files dERC rebutja de mo-ment la frmula perqu no sen refia des que el Govern va descartar ti-rar endavant la consulta original per no topar amb el Tribunal Constituci-onal, Junqueras ha endurit el to i

noms negociar si t garanties que el programa conjunt inclouria la de-claraci unilateral.

ICV-EUiA tamb exigeix antici-pades, per no les vol llegir com un plebiscit definitiu sobre la indepen-dncia, sin com loportunitat per-qu les esquerres alternatives en bloc aprofitin el moment per aconse-guir un cop defecte electoral. La CUP, per la seva banda, en cap cas ac-ceptaria unir-se a una llista unitria al costat de CiU, per s que aposta per la declaraci unilateral desprs de les eleccions. Uns comicis que tamb des del sobiranisme civil es veuen imprescindibles per continu-ar fent cam, com va deixar clar la presidenta de lANC, Carme Forca-dell, quan va instar fa uns dies el pre-

sident de la Generalitat a convocar eleccions per al cap de tres mesos.

Mas insinua que noms les avan-ar si saccepta la seva frmula dmplia coalici pel s-s. Per, des-prs de la massiva participaci dahir, creix la sensaci que sacos-ta el moment de celebrar la consul-ta definitiva. A Mas se li escura el marge per aguantar fins al 2016 si Junqueras es resisteix a acceptar les seves condicions per a les plebisci-tries. ERC dna per trencat el pac-te destabilitat firmat el 2012. Po-dria buscar laval del PSC per apro-var els pressupostos per al 2015, pe-r si Mas pacta ara amb els de Miquel Iceta haur de posar el fre a un procs que, des dahir, sembla abocat a una nova acceleraci.e

Debats sobiranistes sobre el prxim pas: units o separats en unes eleccions, imminents o el 2016

Den que el 22 doctubre Artur Mas i Oriol Junqueras van conju-rar-se per fer pinya perqu el 9-N fos un xit de participaci, les seves divergncies sobre lestratgia a se-guir en els prxims mesos havien quedat aparcades. La treva va man-tenir-se fins a la votaci. Ara la ro-tunda resposta ciutadana a les urnes deixa pas a un seguit dincgnites que shauran danar resolent en les prximes setmanes. La principal: quin ha de ser el segent pas en el procs catal? Des del 12 de desem-bre de lany passat, el mn sobira-nista tenia marcada a lagenda lho-ritz tangible del 9-N. La prxima fase encara est per definir.

Dentrada, Mas t previst fer un primer moviment: enviar una carta a Mariano Rajoy per renovar loferi-ment de dileg amb la intenci de pactar com Londres va fer amb Es-ccia un referndum definitiu. Per el mateix Mas ha reconegut que no nespera gaire cosa daquesta gesti. Vista lhostilitat amb qu a Madrid sobserven els esdeveni-ments a Catalunya, s improbable que la nova demostraci de fora dahir empenyi Rajoy a moure pea. Debilitat a les enquestes i amb el seu partit en estat de xoc per una cade-na descndols de corrupci, fer un gest conciliador cap a Catalunya po-dria costar-li car en les autonmi-ques que es faran al maig en 13 comu-nitats, al mateix temps que les muni-cipals, i en les generals de la tardor.

De fet, els socis sobiranistes de Mas sobretot Junqueras tampoc veuen gens clar lintent de reactivar les converses amb la Moncloa. El pre-sident dERC s partidari de tirar pel dret, convocar eleccions immediata-ment i enfilar el cam de la indepen-dncia via declaraci unilateral.

BARCELONAROGER MATEOS

A LESPERA DEL PRXIM PAS Les forces sobiranistes hauran de decidir ara el segent pas a

fer en el procs. PERE TORDERA

Sensaci Lopci dallargar el mandat fins al 2016 queda ms lluny

Dret a decidir Lhora de votar

21temadeldia


##ara9N

Com si es tracts dun autntic exrcit, tothom, presidents i vocals de mesa, s al seu lloc una hora abans dobrir. En total hi ha 15 me-ses. A fora comena a dibuixar-se una filera de gent per votar. Ven-em a fer pinya, a fer costat per si hi havia problemes per obrir, per no ha calgut i ara ens trobem sent els primers que votarem, explica el Jo-sep Iglesias, de 64 anys. La seva do-na, tota cofoia, diu amb veu ferma: Vinc a votar per mi, pel meu avi desaparegut i els meus pares, que els hauria fet molta illusi. A les nou en punt, silenci. Noms el gri-nyolar duna porta. I tot seguit, aplaudiments. Segons de solemni-tat. Comena la votaci mentre els primers rajos de sol es comencen a filtrar entre els nvols. Lengranat-ge arrenca de ple.

La mesa del ve Junqueras Tant s si cal enfilar una intermina-ble pujada, demanar a un descone-gut transport per arribar al local o aventurar-se a trobar el bus munici-pal. A Sant Vicen dels Horts hi ha amenaa de pluja per els vens sa-ben que tenen una cita en un indret ben lluny del centre del poble. A linstitut Frederic Mompou un vo-luntari anomenat Oriol Junqueras fa de president de la mesa 1596-Q, on voten els vens amb cognoms que van de Molin a Rodrguez de Me-dina dels barris de Sant Roc, Sant Antoni i part de la Gurdia i la Vinya-

Lexrcit de les urnes, les paperetes i els somriures

Del Montseny a Cornell, els voluntaris sarremanguen per lxit del dia Dla. Ensenyim el DNI, Sisplau, or-ganitzin b la fila, Grcies per par-ticipar-hi. Junqueras, que t pre-vist dinar un entrep de formatge, es mou com peix a laigua sabent que juga a casa. I aix que, confessa, no ha estat mai en una mesa electoral. Quan dos senyors amb tres acompa-nyants que feien de claca shan pre-sentat all per recordar-li, amb un full del BOE en m, que el procs participatiu va ser susps pel Tribu-nal Constitucional ell respon impas-sible: Jo sempre estic content que em vinguin a portar papers.

Els companys de taula de Jun-queras, el Xavi Rodn, de 25 anys, i el Pol Fernndez, de 29, no han tin-

gut ms remei que acostumar-se als focus i a les fotografies que els vo-tants volen fer-se amb el lder dERC i alcalde de Sant Vicen. Fins que no he arribat aqu aquest mat no ho sa-bia, que estaria amb ell, admet el Xa-vi en un moment de respir. A la cua, que somple de votants lluint xan-dalls de diumenge i corbates combi-nades amb americanes desport, una dona impacient. s la Romi Rocha, de 46 anys: Fa molt temps que pa-teixo per si podrem venir o no. A ms, a la mesa hi ha el meu ve. I as-senyala Junqueras, a qui avui veu com aix, un simple ve. Pacient-ment i bast en m espera el Cecilio Prez, de 82 anys i nascut a Almeria. A la m hi porta el vot del s-s. No mimporta el que pensin els meus amics dAlmeria, mimporta el que jo penso, diu ras i curt. Trobar un par-tidari del no a la independncia s com buscar una agulla en un paller.

El no surt de larmari a Cornell Per s que nhi ha, de vots contraris a la independncia. Si ms no, a Cor-nell de Llobregat. LAna Ruiz, de 67 anys, arriba agafada del bra del seu marit i gronxant el paraigua. Jo voto per seguir units amb Espanya. I ms igual que els partits que de-fensen aix hagin dit que no sha de participar en el 9-N. Aix s una de-mocrcia i a mi ning em pren el meu dret a votar, assegura sense pls a la llengua just desprs de po-sar la papereta en una de les urnes de linstitut Joan Mir.

En una de les meses, el diputat dERC al Congrs Joan Tard fa de president. Crec que est anant for-a ms b del que tots haurem pen-sat, afirma. Els voluntaris corne-llanencs no donen crdit a la situ-aci. El degoteig s constant tot i sa-ber que la ciutat era, en general, territori hostil al procs sobiranis-ta. Sabem que som minoria, un re-ducte dur, per crec que lafluncia que portem est superant les nos-tres expectatives, explica el Ral Gonzlez, de 64 anys.

Units en la diversitat Ara que la pluja afluixa i que ja s qua-si lhora de dinar, la Mara Jos Ber-mejo (43 anys) i el Claudi Huguet (44 anys) arriben amb els seus dos fills, que frisen per ficar la papereta a lur-na. Apostem pel s-no. El s-s, per ara, el veiem massa arriscat, expli-quen. No estan tan dacord el Jordi Lpez i la seva dona. Ell ha votat a fa-vor de la independncia. Ella, pel s-no. Ei, per ben avinguts, diuen ri-ent. Els voluntaris, ms de 40.000, exhibeixen orgull. Sn, de fet, el mo-tor de la jornada. I la viuen encara amb ms emoci cada cop que aju-den un avi amb crosses a arribar a lurna sense que importi el sentit del seu vot. Mhan sobtat molt, aques-tes ganes ingents de votar, subratlla el Carles Gal, voluntari que treballa a lAjuntament de Cornell.

LAsmaa Cherki, catalana de 18 anys i dorigen marroqu, arriba so-la lluint un vel de colors vius con-venuda que cal votar per la inde-pendncia. Reivindica la importn-cia de deixar votar els immigrants: Fa que se sentin membres de Cata-lunya i ara necessitem estar ms units que mai.e

Serens Ni rastre de por ni preocupaci entre els treballadors pblics

A BON RITME A linstitut Joan Mir de Cornell

de Llobregat el degoteig de votants va ser constant. MANOLO GARCA

El Montseny emboirat. Els primers freds sescolen per tots els racons de Sant Celoni. Dos quarts de vuit dun mat de diumenge de ressaca de la festa major de Sant Mart. Un for-miguer de cotxes enfilen la carrete-ra de Campins amb una missi: po-sar les urnes s o s. Votar i me nanir a buscar bolets, comenta lAgust de can Creus tot convenut, estirant-se el bigoti mentre ensenya orgulls una foto de la seva ltima collita. De fet, per als voluntaris que traginen amunt i avall sobres, pape-retes, taules i cadires, daix es trac-ta, de fer una collita, per canviant el cistell per les urnes.

Tot est a punt. La coordinado-ra de lequipament, que com que s funcionria prefereix no donar el seu nom, porta la batuta logstica a lIES Baix Montseny. No hi ha ni mandra ni por. S nervis. Tinc un nus a lestmac!, exclama la profes-sora dangls, la Laura Balls, de 32 anys, que t clar que si un diumenge s al centre s obvi que ho fa en qualitat de voluntria. Des dun principi van tenir clar que obririen. Tampoc est preocupat lAlexis Ser-ra, que treballa a la Generalitat i que sencarrega de coordinar el procs. No es pot tenir por quan es treballa pel dret a participar, sentencia.

SANT CELONI, SANT VICEN DELS HORTS I CORNELL DE LLOBREGAT

SARA GONZLEZ

El president dEsquerra, Oriol Junqueras, va ser ahir president duna mesa. QUIQUE GARCA / AFP

22temadeldia



Una jornada plcida (amb algun ensurt)

01 Els jutges rebutgen

retirar les urnes HO VEUEN DESPROPORCIONAT

Els jutges de gurdia de Barcelo-na, Tarragona, Badalona i Manre-sa van rebutjar ahir les mesures cautelars sollicitades per partits poltics i particulars, que havien demanat durant el mat que fessin retirar les urnes de votaci, ja que ho van considerar desproporcio-nat. A Barcelona, el titular del jut-jat dinstrucci 3 de Barcelona va rebre 15 denncies, entre les quals una dUPyD, dues de Plata-forma per Catalunya i una dun re-gidor del PP de Badalona. En algu-nes de les denncies es demana-va que es tanquessin els edificis pblics que eren punts de votaci. A ms, UPyD va denunciar el pre-sident de la Generalitat, Artur Mas; la consellera dEducaci, Ire-ne Rigau, i el dInterior, Ramon Es-padaler, per delictes de desobedi-ncia, prevaricaci i omissi del deute de perseguir delictes. Pla-taforma per Catalunya va denun-ciar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. El magistrat ha obert diligncies per totes les de-nncies, un procs habitual, per va avisar que sn aforats i que, per tant, en cas de delicte correspon-dr al TSJC assumir lassumpte.

02 Els Mossos entreguen una llista a la Fiscalia

NO IDENTIFIQUEN ELS RESPONSABLES

Els Mossos dEsquadra van entre-gar ahir, a instncies de la Fisca-lia del Tribunal Superior de Just-cia de Catalunya, la relaci de lo-cals pblics propietat de la Gene-ralitat on es van celebrar les votacions del 9-N, sense identifi-car els responsables. El conseller dInterior, Ramon Espadaler, va explicar que la recopilaci de da-des es va fer des del departament de Governaci, que va haver de discriminar entre les pbliques i les privades o propietat daltres institucions. En una nota, la Fisca-lia General de lEstat va assegurar ahir al vespre que continua reco-llint dades per valorar la possi-ble concurrncia de responsabili-tats penals i, si cal, exercir les accions legals oportunes.

03 Cinc ultres detinguts per aldarulls a Girona

VIVA ESPAA I UNA URNA TRENCADA

Cinc persones van ser detingudes per aldarulls a lEscola dHostale-ria de Girona, acusades de delic-tes de lesions, danys i desordre pblic. Els cinc encaputxats van tirar a terra plats i gots mentre proferien consignes com Viva Espaa i van fer caure dues ur-nes, una de les quals es va fer malb. Els cinc homes, tots de na-cionalitat espanyola, tenen entre 21 i 34 anys i sn habitants de municipis gironins. Tots ells van sortir corrent desprs dels inci-dents, per la gent que hi havia al punt de votaci en va aconseguir frenar tres. Entre els Mossos dEs-quadra i la Policia Municipal de Gi-rona van detenir els dos que sha-vien escapat. Desprs dunes ho-res, van quedar en llibertat amb crrecs a lespera que els citi el jutge. LAjuntament va denunci-ar els fets i creu que es pot tractar dun delicte de coaccions i un al-tre contra drets fonamentals.

04 Tres hores despera per votar a Londres

LES 19 DELEGACIONS, COLLAPSADES

Els 19 punts de votaci a lexteri-or van quedar collapsats pels mi-lers de catalans que van anar a votar a les delegacions de la Ge-neralitat, a les oficines dACCI i als punts habilitats per votar. Molts esperaven des de primera hora del mat davant de la delega-ci catalana. Les cues es van re-petir tamb a Pars, Brusselles, Nova York i Tquio. Molts dels ca-talans a lestranger van haver de traslladar-se des de la ciutat del pas on viuen fins al punt de vota-ci que tenien ms a prop: de Bos-ton a Nova York, de Roma a Mil... Fora de Catalunya tamb es va vo-tar pel 9-N a Berln, Andorra, Brus-selles, Copenhaguen, Pars, Mil, Perpiny, Londres, Mont-real, No-va York, San Jos, Buenos Aires, So Paulo, Bogot, Mxic DF, T-quio, Hong Kong i Sydney.

05 Es nega a obrir un

institut de lHospitalet MOBILITZACI PER GARANTIR EL VOT

La directora de lInstitut Pedra-forca de lHospitalet de Llobregat va negar-se a donar les claus per obrir el centre. El punt de votaci es va traslladar aleshores a lEsco-la Sant Jaume, a uns quinze mi-nuts a peu. Per assegurar que nin-g es queds sense votar, alguns voluntaris van traslladar en cotxe les persones grans que acudien caminant a linstitut i sel troba-ven tancat. Alguns dels votants ja arribaven directament al nou punt de votaci, ja que shavien assabentat del canvi a travs de la rdio o les xarxes socials. Els motius del canvi sn contradicto-ris: mentre que els voluntaris que es feien crrec de lorganitzaci van assegurar que es devia a problemes tcnics, els partici-pants ho van atribuir al fet que la directora no deixs les claus de lInstitut Pedraforca per por de represlies. El trasllat de les ur-nes i dels ordinadors ja es va dur a terme dissabte a la nit. La jornada de votaci va transcrrer al final amb total normalitat.

LAIA VICENS / LAURA DAZ-ROIG BARCELONA

06 040308

Tot i la pressi de la Fiscalia fins dissabte, la decisi dels jutges de mantenir les urnes va facilitar una votaci tranquilla, tot i algun incident puntual com el que van provocar un grup dultres a Girona

06 Sydney registra

el primer vot del 9-N CUES A LOFICINA AUSTRALIANA

Els primers catalans a votar van ser els que viuen a Austrlia. Dis-sabte a les onze de la nit, hora ca-talana, va obrir lOficina dACCI de la Generalitat a Sydney, on es van poder veure les primeres cu-es als passadissos de loficina i el primer vot daquest procs parti-cipatiu. A Sydney hi van votar 297 persones, una xifra rcord. I s que mai abans shavien registrat ms de 200 vots, ni tan sols en unes eleccions generals.

07 Pintades i panys

amb silicona TOTS ELS INSTITUTS VAN PODER OBRIR

Alguns instituts de Catalunya es van llevar ahir amb pintades con-trries al procs participatiu i dal-tres amb silicona al pany. Malgrat les incidncies, els instituts van obrir amb normalitat. En el cas de lIES Ramon y Cajal del barri de la Trinitat Vella, van posar silicona a totes les portes, per els boico-tejadors se nhavien deixat una, que s per on van entrar tots els voluntaris. A lIES Narcs Monturi-ol del barri de la Teixonera de Bar-celona, van anar ms enll, i van posar massilla al pany principal, que s ms fort que la silicona. Van necessitar mitja hora per obrir la porta.

08 Uns 50 feixistes es

manifesten a Barcelona FORT DISPOSITIU POLICIAL

Una cinquantena de manifes-tants convocats per Alianza Naci-onal i la Falange es van concen-trar ahir davant la Delegaci del govern espanyol a Barcelona, al carrer Mallorca amb Roger de Ll-ria, envoltats de policia. La Policia Nacional protegia la porta de la Delegaci, mentre que els Mos-sos dEsquadra envoltaven els manifestants, que cridaven con-signes com Espanya es una, y no 51, i van cremar una estelada.

09 Una urna engabiada

i busos a Pontons UN DELS 5 POBLES ON NO ES VA VOTAR

Els vens de Pontons (Alt Pene-ds) van anar a votar a Torrelles de Foix, el municipi ms prxim, a 8 quilmetres. Molts van optar per agafar els autobusos organit-zats pel Consell Comarcal, que van traslladar els votants dun municipi a laltre durant tot el dia. I s que lalcalde del municipi, el popular Llus Caldentey, no va ce-dir cap espai pblic per a la vota-ci. Per denunciar-ho, el collectiu Pontons Vol Votar va collocar una urna engabiada davant de lajuntament, les parets del qual van aparixer ahir al mat amb pintades com Feixistes, Inde-pendncia i Pontons votar. Pontons s un dels cinc municipis on ahir no es va poder votar, jun-tament amb Horta de Sant Joan, Bausen, Canejan i Arres.

10 Ensurt en un institut

per un sobre amb pols HI HAVIA UNA NOTA FEIXISTA

LInstitut Pla Marcell de Cardedeu va ser desallotjat ahir al vespre desprs que en el recompte es trobs un sobre que contenia una pols blanca i una nota feixista amenaadora. La policia va seguir el protocol qumic i es va activar els Tedax, tot i que finalment no era perillosa. A Vilaller (Alta Riba-gora) un noi va entrar al punt de votaci i va interpellar els assis-tents preguntant si sabien que el 9-N s illegal. Un voluntari va ai-xecar-se i el noi shi va encarar amb un puny americ. Els Mossos sel van endur i el van denunciar.

24temadeldia



lANC a Brusselles, Jaume Bardo-let. Per ahir poc importaven les cues. Lemoci i les ganes de votar superaven amb escreix les incomo-ditats dhaver desperar tanta esto-na per introduir la papereta a lur-na. Em tremola la m de lemo-ci, deia una noia a punt de votar. Una altra dona, la Mariona, vota-va acompanyada del seu fill des-prs desperar prop de tres quarts dhora. Fa vint anys que visc a Brusselles i em fa molta illusi po-der votar aqu. Crec que s impor-tant que els que som fora tamb puguem votar, deia.

Vinguts darreu Molts dels catalans que votaven ahir a la capital europea hi havien viatjat expressament des dels pa-sos vens, com Holanda, Frana i Alemanya, entre daltres. s el cas del Sergi, un jove resident a Luxem-burg que acaba de ser pare per no es volia perdre locasi danar a Brusselles a votar acompanyat dels seus pares. Ens ha fet gaireb ms illusi poder votar aqu que a Bar-celona, explica el pare del Sergi.

A altres catalans el 9-N els ha en-xampat de vacances a Brusselles. s el cas del Josep, que passa quatre dies a Blgica per visitar la capital. Espero que aix serveixi per als nens, per a la gent jove. Jo ja no ho veur, per per a ells servir, diu.

A Brusselles hi van treballar di-vuit voluntaris que van fer possible el 9-N a Blgica. Em feia illusi viure-ho des de la primera lnia, explica lAurlia, que va arribar a la ciutat fa pocs mesos. El millor s veure que la gent ve contenta a vo-tar, afirma.e

Els catalans a lexterior tamb fan cues

BRUSSELLES Ni nosaltres

ens ho espervem

SO PAULO El 9-N brasiler,

dels emigrants als buscavides

Sentiment Em tremola la m de lemoci, deia una jove a la capital europea

Espontanis La Frmula 1 va fer que diversos periodistes votessin des de So Paulo

El punt de participaci de Brusselles va viure cues durant tot el dia. LAIA FORS / ARA Lhistoriador Zeus Moreno va fer nou hores dautocar per votar. REGINALDO CASTRO

Si poder votar el 9-N s un acte emotiu per a molts ca-talans, encara ho s ms per als que viuen lluny de casa. Estem emocionats, aix s increble! Hi ha molta cua, s impres-sionant, exclamen plens de satisfac-ci quatre catalans de diferents edats tots de la mateixa famlia que vi-uen des de fa anys a la ciutat flamen-ca de Passendale, a Blgica, per que sn de Sant Jaume dEnveja. Espe-ro que desprs davui el govern espa-nyol sadoni que hi ha un poble que sen vol anar. I si no en pren nota, Eu-ropa s que ho far, afirma un dells, en Juan Carlos. Tots van amb senye-res catalanes, tot i que per votar les han hagut de guardar.

La delegaci de la Generalitat a Brusselles, situada a quatre passes dels edificis de la Comissi Europea i del Consell, va cedir ahir lespai una mplia planta baixa amb una sala dactes per acollir la votaci. Era un dels punts de participaci del 9-N ha-bilitats a lexterior i hi va haver tants catalans que hi van anar a votar que en molts moments del dia la cua era de ms de dues hores. Lnica urna habilitada va ser insuficient davant la impressionant allau de votants. La cua sortia fora de ledifici i arribava ms enll de la cantonada del carrer a les dotze del migdia. Els divuit volun-taris que gestionaven la votaci no donaven labast i al final van haver de posar una segona urna.

Ni nosaltres ens ho esper-vem, admet el coordinador de

LAIA FORS

ficats de lesclat de la bombolla del totxo, obligats a exercir de francti-radors buscavides a laltre cant de loce. I a tots ells, shi van unir els que estaven de pas. Ahir, per exem-ple, els professionals que cobrien el Gran Premi de Frmula 1 a Interla-gos, per qualsevol altre cap de set-mana els que participen en fires co-mercials a la principal metrpoli sud-americana.

El primer votant s la imatge daquest nou Brasil que acull la ge-neraci ms ben preparada que ha tingut mai Catalunya i que no troba feina a casa. s el cas dAdri Serra-no, de 25 anys, fins fa tres mesos ve de Sant Cugat i que ara est comple-tant aqu els estudis darquitectura.

3.000 quilmetres fins a lurna De la mateixa que manera que So Paulo s punt de trobada del Brasil que vol progressar, ahir va aplegar part de la dispora catalana. Qui va arribar de ms lluny va ser un grup de quatre amics de Natal (a 3.000 quilmetres), entre els quals hi ha-via Miquel Torradeflot, de Molle-russa, constructor i agent immobi-liari, i Jordi Claramunt, aparellador i fill de Navs. De Rio de Janeiro (a 500 km) hi havia periodistes, antro-plegs i, esclar, arquitectes que al Brasil s que hi troben oportunitats.

Desprs de nou hores dautocar des de Maring (Paran) i nou ms de tornada lespecialista en pobles indgenes Zeus Moreno explicava que la descolonitzaci del pensa-ment lhavia portat a ampliar els estudis al Brasil. O sigui, acostar-se als colonitzats per explicar la hist-ria amb els seus ulls. Quina gran metfora.e

El Brasil quedava fora del mapa inicial del 9-N. Bo-got i Buenos Aires havi-en de ser, en principi, les dues niques places sud-americanes participants. Les mides continentals i el 7 PIB del mn no eren arguments prou convincents per ser-hi. Des de la secretaria dAfers Exteriors sapuntava que la presncia gaireb nulla de catala-nobrasilers al registre de residents a lestranger era un smptoma de desmobilitzaci.

Tanmateix, al final hi va haver una concessi per la insistncia i la tossuderia de lANC del Brasil i el Centre Catal de So Paulo. I aix, com els millors cracs brasilers que vaguen durant la setmana i el dia de partit el resolen encomanant-se al talent, els catalinhos van sortir de la letargia. I lnic punt de votaci del pas, situat a ledifici que ACCI, lagncia catalana de promoci eco-nmica, t al barri de Vila Olimpia, en un dels eixos financers de la ca-pital paulista, va rebre prop de 300 participants.

Tamb periodistes de Frmula 1 I a les urnes va confluir la Catalunya brasilera real, plural i intergenera-cional. O sigui, la que aplega els emi-grants ara els fills i els nts que va provocar la dictadura franquista dels 50 i 60, els expatriats de mul-tinacionals atretes per un pas ara menys emergent que fa quatre anys, i els universitaris, els grans damni-

JOAQUIM PIERA

26temadeldia


##ara9N

per votar, mentre que els que volen continuar dins dEspanya podrien boicotejar lescrutini, afirmava el principal diari francs.

The New York Times Accent en la falta de reconeixement internacional El diari nord-americ destacava lmplia participaci en una con-sulta informal organitzada per 40.000 ciutadans voluntaris lide-rats per lANC i sense un cens ofici-al. La capalera que havia dedicat la seva portada de ledici europea de dissabte al 9-N, illustrada amb una fotografia de castellers aler-tava que el resultat no tindr el re-coneixement internacional que Mas esperava. Larticle destacava que el president catal havia in-tentat portar Catalunya cap a la in-dependncia sense que lacusessin de provocar una crisi a Espanya, per les decisions i mesures del go-vern i el Tribunal Constitucional espanyols lhan forat a ajustar els seus plans per eludir les objeccions legals i poltiques de Madrid.

The Wall Street Journal Una erosi que comena amb la mort de Franco La crnica de la jornada del Wall Street Journal, que va ser la ms des-tacada a la portada de la seva web al llarg de tot el dia, recollia testimonis dalegria i emoci de votants com Abundio Gonzlez, que explicava que ha estat esperant durant molt de temps per poder votar per la in-dependncia de Catalunya. Sn moments voltils a Espanya, que veu lerosi de moltes institucions poltiques garants de lestabilitat des la mort del dictador Francisco Franco, advertia larticle.

Al Jazeera English Catalunya, a la recerca dun estat propi Inside story, lequivalent de la versi en angls dAl-Jazira al 30 minuts, va fer una aproximaci molt detalla-da al 9-N i a les raons que han fet crixer el sobiranisme a Catalunya en un programa que duia el ttol Ca-talunya, a la recerca dun estat propi i que defineix el 9-N com el repte ms gran del primer ministre Ma-riano Rajoy. El programa de la principal televisi del mn rab, que durava 25 minuts, tamb con-nectava amb els politlegs Berta Barbet i Jordi Muoz, collaborador de lARA, que avaluava les possibles conseqncies de la independncia.

Clarn No s un referndum, per s un acte amb molta fora simblica Un equip del principal diari de lAr-gentina va recrrer ahir diversos collegis a Barcelona. No es tracta dun referndum, per s dun acte amb una poderosa fora simblica, explicava lenviat especial. Larticle recollia la seva experincia de la jor-nada: Lescola esclata en aplaudi-ments quan entra una dona molt gran, amb la seva estelada i tots els seus besnts. Les expressions popu-lars nacionals a Catalunya sempre es-tan protagonitzades per famlies sen-ceres, que fins i tot de vegades porten els seus animals de companyia.e

Catalunya es guanya latenci de la premsa

internacionalDiaris, televisions i rdios darreu del mn destaquen la participaci massiva en una convocatria prohibida

Els corresponsals i enviats especi-als dels mitjans darreu del mn que van cobrir la V de la Diada van marxar sabent que tenien una no-va cita a Catalunya el 9 de novem-bre. Durant la setmana passada equips de premsa dels cinc conti-nents van tornar per cobrir la jor-nada: des de Chicago fins al Jap, la convocatria ha despertat linters de la premsa internacional. Els mitjans estrangers han explicat com una convocatria prohibida per la justcia espanyola va tenir un seguiment massiu.

BBC Les traves legals espanyoles no han pogut aturar els catalans La cadena britnica BBC va trans-metre en directe el desenvolupa-ment del 9-N. A la seva web recollia informaci, vdeos i anlisi sobre la jornada i, ahir a la tarda, la notcia sobre Catalunya (en portada, entre les tres ms destacades darreu del mn) era la ms llegida. La just-cia espanyola ha dictaminat que la votaci s inconstitucional, per el lder catal, Artur Mas, ha adver-tit contra qualsevol intent datu-rar-ho, explicava la cadena. Pa-trick Jackson, enviat especial a Barcelona, destacava que els obs-tacles legals espanyols no han po-gut aturar els catalans. A la seva crnica des del CIC apuntava: La majoria delectors amb qui he par-lat estan dacord amb la indepen-dncia, per tamb nhi ha que vo-ten no, desafiant el que veuen com la intransigncia de Madrid.

The Guardian Lesperana que el 9-N aplani el cam per a una consulta formal El diari britnic subratllava el des-afiament dels catalans que han omplert els collegis electorals des dabans que sobrissin les urnes, malgrat la prohibici del govern es-panyol. Lambient als carrers de Barcelona ha sigut festiu, quan jo-ves i grans han anat als collegis electorals, alguns embolicats amb la senyera, deia larticle, que alho-ra recollia lesperana de la majoria de participants que la gran aflun-cia a les urnes acabi per aplanar el cam cap a una consulta formal. El diari assenyalava que alguns dels votants han hagut de salvar la pe-tita por que la negativa de Madrid evits la celebraci de la consulta.

Le Monde Referncia als incidents i prudncia davant els resultats Cinc persones han sigut interroga-des aquest diumenge, 9 de novem-bre, a Girona, al nord de Catalunya, per haver malms una de les urnes en qu els catalans es pronuncien sobre la independncia. Aix ar-rencava la crnica del diari francs Le Monde sobre el desenvolupa-ment del 9-N. El resultat daques-ta consulta sha de prendre amb prudncia, alerten els

Documents

Voluntaris 9N Voluntaris 9N