Embed Size (px)
DESCRIPTION
Waking life. Christian Brasero, Xavi Freixas, Albert Segarra i Dani Terra. Filosofia i Ciutadania – 1r. Batxillerat. INTRODUCCIÓ. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
Waking life
Christian Brasero, Xavi Freixas,
Albert Segarra i Dani Terra
Filosofia i Ciutadania – 1r. Batxillerat
Primer de tot, cal comentar que el nostre grup ha escollit el tema de l’ésser humà com a base del treball i formulem el treball a partir de les concepcions que hem captat al llarg de “Waking Life” sobre aquest aspecte. Així doncs, el treball girarà entorn de:
- Existencialisme- No vull ser formiga: vull ser humà
- El llenguatge: és misteriós. Les paraules estan mortes. Com ens entenem? Quasi tot el que diem és intangible.
- Identitat i història. Una foto es connecta a nosaltres a través d'una història, d'una ficció. Paradoxa del vaixell de Teseu.
Què és l’existencialisme?
L’existencialisme es planteja el sentit de la vida. Proposa resoldre els dubte d’on venim i on anem, però partint de la llibertat a l’hora de prendre decisions. Dit d’una altra manera, creu que res en aquest món està determinat i que TOT allò que fem al llarg de la vida depèn de nosaltres, el que es coneix com a lliure arbitri. Accepta que hi ha una sèrie de normes preestablertes, però la decisió final sempre la prendrem nosaltres.
“Condenado a subir eternamente su piedra, así estamos los hombres, condenados a la
libertad de construirnos a nosotros mismos a cada instante."
Waking Life argumenta que hem de trobar espai per a la nostra individualitat, perquè hem de ser un producte de les eleccions lliures, estem amonestats per a alliberar-nos del negatiu, que és la nostra pròpia voluntat cap al no-res.
La visió de Waking Life sobre l’existencialisme
Lliure arbitri
Camí cap al positiu
Camí cap al negatiu
La visió realista de Waking Life
Waking Life té una visió negativa sobre la possibilitat d'exercitar el lliure arbitri dins dels confins de la societat. Al llevar-nos poder, la societat es redueix a ser observadora passiva. Aquesta visió és expressada al principi per l'acte-immolació de l'escena 6 i torna amb el teorista de la conspiració, Alex Jones a l'escena 9.
L’esperança d’assolir el camí cap al positiu
Lliure arbitri
Camí cap al positiu
Camí cap al negatiu
Aquí és on vol arribar
la pel·lícula
Argumentació
“Jo crec que el missatge és clar. Mai ens hem de deixar simplement portar i veure’ns com a víctimes de forces que no depenen de nosaltres, sinó que som nosaltres mateixos qui
decidim qui som.” – Escena 4
“Deixar-se portar arrossegar no és suficient. - Escena 28
Relació amb els temes treballats a classe
Durant el Segon Trimestre no vam tocar directament l’existencialisme, però sí que vam parlar molt per sobre de l’indeterminisme, que vindria a ser la mateixa idea, és a dir, creure que l’home és lliure per naturalesa i que res està dictat per algú aliè a nosaltres.
L’esquema que resumia l’indeterminisme de la pissarra
La visió que ens planteja la pel·lícula sobre l’existencialisme és completament negativa. Considera que no ens podem deixar arrossegar per la corrent, és a dir, que no hem de ser titelles d’un guió prestablert en el que algú ja ha deicidit que farà amb la nostra vida, tot allò que ens succeirà i allò que pensarem, sinó que cal que siguem nosaltres mateixos els qui amb els nostres actes guiem la nostra vida o cap un altre. Dit d’una altra manera, el destí no està determinat.
Conclusió
Valoració grupalCom a grup hem consensuat l’opinió i hem considerat com a molt vàlida l’afirmació que realitza la pel·lícula. Creiem que nosaltres (i només nosaltres) hauríem de decidir tot allò que fem; és cert que existeixen unes normes que poden determinar un acte o un altre, però la decisió final sempre la té l’ésser humà.
L’escassetat de genis
Estem d’acord amb el que diu la pel·lícula ja que realment i mirant la societat amb ulls grossos deixant de banda les excepcions, ens movem principalment per aquests dos
factors que rebutgem encara que en major o menor grau tots en som partícips. Aquests dos aspectes impedeixen
que arribem al nostre màxim potencial.
Per què hi ha tan pocs genis, tan pocs individus 'evolucionats': es deu a la por o a la ganduleria?
Si recollim ara les “excepcions” que he comentat, observarem que podem donar-los un nom més escaient: genis. Són persones que han evolucionat a partir d’ells mateixos molt més que els seus coetanis i, com que bàsicament la por o la mandra fan que molts altres es quedin enrere, n’hi ha molt pocs que es puguin arribar a diferenciar per sobre dels altres. Un cas cèlebre és el d’Albert Einstein.
L’escassetat de genis
“Tot geni està compost per un 98% de constància i
treball i uns 2% de talent”
Simples formigues?Els éssers humans som simples formigues?
En aquesta metàfora es relacionen els humans amb les formigues i apareix quan el protagonista anònim de la pel·lícula topa amb una noia desconeguda a l’entrada del metro. En una colònia totes elles lluiten per la seva supervivència com les persones però realment no es veu massa interès les unes amb les altres, passen pel costat i gairebé ni es miren. Això és semblant a quan anem pel carrer: sabem on hem d’anar, què hem de fer i molta altra gent al voltant també està en la mateixa situació, però igual que les formigues tots seguim el nostre camí.
La solució és cercar una individualitat i saber diferenciar-nos de la resta, sense caure en cànons preestablerts.
El llenguatgeEl llenguatge: és misteriós. Les paraules estan mortes.
Com ens entenem? Quasi tot el que diem és intangible.
La distància que hi ha entre la ment (jo) i el món (els altres) és molt gran i utilitzem com a pont el llenguatge per establir vincles entre ambdós factors. En la ment hi tenim pensaments, sentiments, opinions (en general, vivències) que hem
de transmetre a través del llenguatge perquè és una necessitat humana.
Tot i això, no és un pont perfecte ja que hi intervé la mentida, l’ambigüitat o el fet que és un codi (sistemes de símbols i senyals) i, per tant, qualsevol cosa pot
tenir diversos significats en persones diferents. Ex.: Una paraula, una mirada (insinuació, acord, desacord...), un silenci (sí, no), entre altres.
El llenguatge
“No hem de ser illes incomunicades en un oceà de silenci.”
El llenguatge serveix per transcendir el nostre aïllament i comunicar-nos establint connexions amb la gent. Expressem coses abstractes i el propi llenguatge en ser un codi lingüística també ho és. La seva grandesa es troba en què les lletres i les paraules que no volen dir res són enteses pels que saben un idioma.
La nostra opinió
Frase de Waking Life
La identitat
Identitat = “jo” i ens preguntem com es construeix i si realment existeix o és somni.
Identitat cos? No perquè cada 7 anys canviem les nostres cèl·lules del cos completament.
és el conjunt de les accions que fem (existencialisme = tu ets el que has fet). S’emmagatzema a la memòria (no és objectiva)
= història
Què és la identitat? Relació identitat - història
La identitat
Paradoxa del vaixell de Teseu
La paradoxa del vaixell de Teseu s’adequa molt bé amb el concepte d’identitat. Aquesta paradoxa es planteja que succeiria si ens canviessin el cos un 100%. Seguiríem sent nosaltres mateixos? Seguint les dues definicions podem veure que si ho relacionem amb el cos és evident que no, ja que les cèl·lules se’ns regeneren cada 7 anys; per tant, perdríem la identitat. En canvi, si considerem que la nostra identitat ve relacionada amb els actes que hem fet al llarg de la vida, serà evident que la seguirem mantenint, en una forma, en un cos completament diferent, però interiorment serem els mateixos.
COS NOU , LA MATEIXA IDENTITAT?
ACTES VISCUTS A LA VIDA, ES CONSERVA LA IDENTITAT?
NO
SÍ
L’existencialisme es planteja el sentit de la vida. Proposa resoldre els dubte d’on venim i on anem, però partint de la llibertat a l’hora de prendre decisions.
Lliure arbitri
Camí cap al positiu
Camí cap al negatiuLa visió
realista de Waking Life
El camí que vol que assolim
Waking Life
L’existencialisme
L’escassetat de genis
L’escassetat de genis és conseqüència de la por i la vaguetat.
Els éssers humans: formigues?
La solució és cercar una individualitat i saber diferenciar-nos de la resta, sense caure en cànons preestablerts i deixar de ser formigues.
Què és la identitat? Relació identitat – història.
Identitat = “jo” i ens preguntem com es construeix i si realment existeix o és somni.
Identitat cos? No perquè cada 7 anys canviem les nostres cèl·lules del cos completament. és el conjunt de les accions que fem (existencialisme = tu ets el que has fet). S’emmagatzema a la memòria (no és objectiva) = història
COS NOU , LA MATEIXA IDENTITAT?
ACTES VISCUTS A LA VIDA, ES CONSERVA LA IDENTITAT?
NO
SÍ
Paradoxa de Teseu
Paradoxa de Teseu
