qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh

jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv

bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe

rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa

sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio

pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj

klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiop

asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl

zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

DOFINS

INFORMÀTICA TECNOLOGIC

[Seleccionar fecha]

JORDI MONGE ANDREU

ÍNDEX

1 Introducció ............................................................................................................................................ 1

2 Anatomia .............................................................................................................................................. 3

3 Evolució................................................................................................................................................. 4

4 Característiques .................................................................................................................................... 5

4.1 Comportament ............................................................................................................................ 5

4.1.1 Conducta social ....................................................................................................................... 5

5 Reproducció i sexualitat........................................................................................................................ 6

6 Hibridació ............................................................................................................................................. 7

7 Alimentació ........................................................................................................................................... 8

8 Comunicació dels dofins ....................................................................................................................... 9

8.1 Vocalitzacions ............................................................................................................................. 9

INFORMÀTICA TECNOLÒGIC

1

1 Introducció

El dofí és un mamífer aquàtic de l'ordre dels cetacis, que també inclou les

balenes i marsopes. És carnívor, excel·lent nedador, remarcable per les seves

facultats psíquiques, que viu en uns mars temperats i càlids.

Les espècies més comuns són 12, tot i que la més coneguda és la del dofí comú.

Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulències, saltar fins a 7

m d'altura fora de l'aigua, submergir-se ràpidament i durant força temps, i disposa

com a qualitat única entre els animals, d'un veritable llenguatge sonor i ultrasonor

de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell comparativament tan desenvolupat

com l'humà, manifesta una gran sensibilitat pel que fa al dolor i al plaer,

demostrada amb les seves relacions amb l'home. Existeix una ciència dedicada

al seu estudi anomenada dofinologia.

Per dofins s'entén dos grups odontoceti amb semblances físiques però sense

afinitat taxonòmica:

- Delphinidae També coneguts com a dofins marins

- Platanistoidea de les aigües dolces dels rius indis com l'Indus i el Ganges.

Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part

superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte

de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), són carnívors estrictes i

estan entre les espècies més intel·ligents que habiten el planeta. Es troben

relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'ésser humà.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

2

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-

se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a més utilitzen l'ecolocalització.

Avui dia, les principals amenaces a què estan exposats són de naturalesa

antròpica.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu

pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves

dents còniques i esmolades. També mengen gambes, crancs i pops.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

3

2 Anatomia

Les espècies pertanyents a la família Delphinidae posseeixen un cos fusiforme,

adaptat a la natació ràpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilitza per a

la propulsió, mentre que les aletes pectorals són usades per al control direccional

de la natació. Els patrons bàsics de coloració de la pell són tons de gris, amb

major claredat en el ventre i rangs més foscos en el llom. Sovint es combina amb

línies i taques de diferent tint i contrast.

Igual que altres odontocets, al cap posseeixen el meló, un òrgan esfèric que

utilitzen per a l'ecolocalització.

En diverses espècies de la família, les mandíbules s'allarguen, formant un musell

prim distintiu. Posseeixen dentició homodonta, amb un nombre de peces dentals

que oscil·la de 20 a 50 en cada mandíbula. Respiren a través d'un sol orifici a la

part superior del seu cap, anomenat espiracle.

El seu cervell és gran, amb l'escorça cerebral bastant desenvolupada en

comparació amb la mitjana dels mamífers.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

4

3 Evolució

Esquelet articulat del dofí del Pacífic de costats blancs.

Anatomia d'un dofí tipus.

Durant molt temps es va pensar que els dofins, juntament amb la resta dels

cetacis, eren descendents de mamífers terrestres, els mesoniquis, ordre extint

d'ungulats carnívors. No obstant això, els estudis genètics han demostrat que en

realitat els cetacis (inclosos els dofins) estan més emparentats amb els

artiodàctils, dels quals es van separar fa uns seixanta milions d'anys, els

artiodàctils més propers serien els hipopòtams. Es calcula que durant l'Eocè (al

voltant de cinquanta milions anys enrere), els ancestres dels cetacis es

refugiaven a l'aigua, de manera similar als moderns tragúlids.

Evidències fòssils demostren que els odontocets van aparèixer al Miocè. Els

primers dofins coneguts pertanyen a la família Kentriodontidae. Aquests dofins

primitius ja tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocació i l'òrgan del meló. Els

esquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la zona sacra de la

columna vertebral, que correspon a vestigis de la pelvis.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

5

4 Característiques

4.1 Comportament

Els dofins són sovint considerats com uns dels animals més intel·ligents del

planeta. La comparació d'intel·ligència entre diferents espècies és complicada,

degut entre altres coses, per les diferències en l'aparell sensorial, les maneres

de resposta, i la naturalesa de la cognició. No obstant això, el comportament dels

dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la naturalesa.

4.1.1 Conducta social

Els dofins són animals socials que viuen en grups familiars. En llocs amb una

gran abundància d'aliments, aquests grups poden excedir els 1.000 individus.

Els dofins poden establir forts llaços socials, on fins i tot alguns individus ferits o

malalts són cuidats per altres, fins i tot ajudant-los a respirar en portar-los a la

superfície si fos necessari.

Els dofins mostren desenvolupament de cultura, una cosa que per molt temps es

va creure que era únic de l'ésser humà (i possiblement d'altres espècies de

primats). Al maig del 2005, es van descobrir a Austràlia dofins de l'Indus-Pacífic

que ensenyaven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musells amb

esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest coneixement és traspassat

per les mares a les seves filles, a diferència dels primats, on el coneixement és

generalment transmès a ambdós sexes.

Els dofins també poden participar en actes d'agressió cap a altres dofins. Un dofí

mascle adult és molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatrius

producte de mossegades. Els dofins mascles participen en aquests actes

d'agressió, a causa dels conflictes entre companys i la competència de les

femelles.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

6

5 Reproducció i sexualitat

La còpula dels dofins succeeix cara a cara. L'acte real sol ser breu, però es pot

repetir diverses vegades en un lapse de temps curt.

El període de gestació varia segons les espècies. El petit tucuxi té una gestació

d'11 a 12 mesos, mentre que per a l'orca el període de gestació és de prop de

17 mesos. Només tenen una cria. En general, l'activitat sexual comença a una

edat primerenca, fins i tot abans d'arribar a la maduresa sexual. L'edat de la

maduresa sexual varia segons l'espècie i gènere. Els dofins són coneguts per

tenir relacions sexuals per raons diferents de la reproducció.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

7

6 Hibridació

S'anomena hibridació a l'aparellament entre un mascle i una femella de dues

espècies diferents, pertanyents al mateix gènere. En el cas de la família

Delphinidae es donen els anomenats balfins. Hi ha pocs registres en captivitat,

no existint en la vida lliure. Els registres es refereixen a l'encreuament d'una

femella de dofí mular i un mascle de falsa orca, obtinguts en un parc aquàtic de

les illes Hawaii.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

8

7 Alimentació

Existeixen diversos mètodes d'alimentació entre i dins de les espècies

pertanyents a la família Delphinidae. Peixos i calamars són l'aliment principal,

però la falsa orca i l'orca també s'alimenten d'altres mamífers marins. Els

delfínids utilitzen diverses tàctiques de caça: moltes vegades cacen usant la seva

velocitat, però també usen l'ecolocalització per buscar preses enterrades en la

sorra. Els dofins que cacen peixos agrupats en bancs formen grups i acorralen a

aquests perquè se separin de la resta del grup. Altres dofins acorralen a les

seves preses en la riba d'una platja, i després aprofiten les ones per capturar-

los, encara que aquesta és una tàctica arriscada. Orques i falses orques tenen

moltes altres tàctiques de caça, a causa de l'àmplia gamma de preses que

consumeixen. A part de les tàctiques ja esmentades, també aguaiten a les seves

preses o donen cops a bancs de gel per desequilibrar-les.

INFORMÀTICA TECNÒLOGIC

9

8 Comunicació dels dofins

Aquests animals utilitzen un sistema de comunicació, basat en l'emissió de sons

anomenats "clics", que no només utilitzen per a caçar sinó també per a conèixer

als seus companys, detectar depredadors, orientar-se en mar obert, etc. Tot i

que cada vegada es té més clar el funcionament del "sònar", encara hi ha

investigadors i treballs per a conèixer més a fons el sistema de captació i

d'emissió d'aquests sons.

Podem observar la situació dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat de la

cara, que li impedeix veure-hi de front. A l'aigua, a 60 m de profunditat ja no tenim

llum. A través del sònar poden veure-hi a través de les seves orelles.

Contínuament estan emetent sons d'alta freqüència, i quan el so xoca amb un

objecte, un grup de peixos... aquest rebota i és captat pel sistema auditiu del dofí,

segons la direcció i potència d'aquests senyals, sabrà si es tracta d'una roca,

d'una embarcació o d'un suculent grup de sardines.

8.1 Vocalitzacions

Els dofins són capaços de realitzar una àmplia gamma de sons utilitzant sacs

aeris nasals situats a sota de l'espiracle. Existeixen tres categories de sons:

- Xiulets de freqüència modulada.

- Ràfegues d'impulsos de sons.

- Clics (utilitzats per a l'ecolocalització).