Y r . NÚM. 66 BARCELONA: DIMARS 7 DE MARS DE 1899 EDICIÓ D E L V E S P R E p I A R I CATALÀ D' AVISOS, NOTICIAS Y ANUNCIS dacció y Administració: Rambla de las Flors, 25.—Teléfono 152.

P R E U S D E S U S C B I P C I Ó

pta. »1 moa I ESPANYA t ptai. trimeitxa • | Ï O T » d ' E S P A N T A 8 •

Paqnet de V I N T I C I N C H N I U K R O S 7B olntlnn ^noc-in, •« i in· la · , remitit» y raol· i iu, k prent eonvcneloiiaU. P»? l'adloli del reapre a" *àm»tm

Ua ranrtnoiiaa fin» 4 las aU da I» t · r d · . Per 1' edieió del m»M, fina à Ua dii«a de la m«t in»d» .

B A * K L O i r * [ » ^ * | S } 2 ^

Anuncis del dia . Bum T o m à s de Aqnino, doctor, y santa P e r p è t u a

Santa de deniA: Snn'. .'nan d« Dcn. Hr. y Santa Rrem», m inca.—B. -P. on Sant Joan Ju Beu. Quaranta horaa: C>>mi<a*au k ri^Ioaiii de las Germana" d* Soatra Sàriy->ja de 1A ÈaperanAa.—

R'akpoaa Alaa vny^ del ma'.l r ae reserva & laa sia de la tardn.—t>ent rontinAan à In mateixa igleaia

Oort d* Har ia : F a la visita à Xoatra Senyora de la Font .la U Salat ou la» Minimaa, ú 4 Sant Eapirit.

L a Missa d'avay: Ka d» S a n í r.imàr il-Aqoino, confsMor y dr.—La de dsm4 ea da Sant Joan de Pen, C. y F .

Observatori rpeteoroiógich de la Universitat.—D." E. Lozano.— 8 ma™ Hora» «' obaarraoU: B mati: 8 de la tarde. — Baròrnstro 4 O y al olv*!! ds l mmit

7. : ; >. Tsmpsratnras: Mixiír.a: S'n aol; l·l'l ombra. Mínima: refl.; I'S; T't o m b r a . — T · r a A B · t r · Upo: » • « IflO. - rimi* — S4 haras : O'OD. -Ajgnm svmpsraAa sa S4 ho ras: | . I 2. - O r a a s d h n mltabW-OiTI O.-Taata: Dirseoi* X K E . ; 80 . VslocitM psr I " : l't; t S . - K · t · t « s l sa l : Cobert.— V à v o U : Classe: Cum. Oir. Cnm. Cancitat: O1* Ofl.

Sortida dsl Bol, 8 h. W c s . - F o · t · , 6 h. U m . - L · l o u plsna: Sortida, 1 ta. Sí m - P o s t a . 11 h. «Om.

INSTRUCCIONS SISTEMA "IWONIER DE CIMENT Y FERRO

I L A U D I D U K À N X RONDA SANT ANTONI, 9

(Soclstat « ^ m a n A l t . ) J TeTen%·: { ^ r ^ m " . ^ ^ ^qnostfui constrnccións qne per sn duració, lleugeresa é impermeabilitat no Ur.en

se recomanan, molt especialment «1 senyors propietaris, arquitectes y construc-pera substituir ab ventatja los dipòsits de zinc, plom 6 ferro en sas diversas apli­

c s , pera 'Ls usos doméstichs é industrials, eraideantse ab èxit cada dia superior en talació dels anomenats POUS MOURÀS, que fan innecessaris los dipòsits de ma-; fecals, en benefici de l'higiene y de l'economia.

tonstitueix una especialitat de la casa, la construcció de safreigs transportablos, eras, aygíleras, serpentíns, etc., molt eoonómichs y forts.

MARSANS ROF. —Valors y cupóns Rambla de Canaletaa, 2

P A S T I L L A S M O R E L L Ó Otaran per inhalació y banysn tots los òrgans respiratoris los valpprs antisépticlis,

a n t í d m r r a l s y antiasmàtichs que deixau anar aixis quo"s fonen en la boca. Curan los ^ ^ ^ ^ M í , to.<ïhriwquitis, nxma, dnu/i'p, ca/arron, ronquern. ah·eHKo^ piihironars, etcí-

tern. Tenint ans pp-stilla k la boca s'evitan los efectes nocius de] ain fret.

Farmàcia del autor. Portal del Àngel, nútns 21 y 23

qno

Reaccionaris k rnüiirarií) he vi.st mí» dosgra-

qHf In do reaenionarias, fetn per ^ ^ ^ i s prnlinins de Madrid, à las ideas

anistaa. «ot ivnment: Tot* po l í t i ca veritable-

lliberal ha de tendir à rcalisar lo E s t a t , ob-iut lan lleva inviolables Naturalesa y dt-struiut tot lo que

s iiiatoixaB uo en sigui cunseqüen-Per a ixò es lliberal y progressiva, iniciativa que vagi encaminada i

itllar l'estructura il'nn estat d lo ^ ^ n a pròpia naturalesa demana: por-«KB^aixis s'aproxima à la veritat, qual cons • c u ' i ó es la finalitat del pr.ogrea hnm ^ ^ B a q n í resulta que una p o è t i c a lübo-

progrossiva deu encaminarse k sigui possible que dintre del Es ta t

| n , es desarrolli.n y visquin totas ititatfl y porsonalitats naturals qne

seu se troben en germen, y en eqüencia l 'Estat si vol ser practica-

lliberal, ha de permetre y facilitar Ir ic ió 4 la vida social de tolas las

naturals, y nn cop hagin apare-oneixor en cada nna d'ellas lo

/// pertonaUtat y realisiirlo no solzunent eu l'indivi iun humd sinó en la faanlia, en el municipi, comarra, Ija-ció y t ' i ' . arreu ahont se forma ó consti­tueix n ü a entitat ó persona jurídica na- ' foral.

.AqufRt es lo fonament de las ideas aésceutial isadni·aí ' i de autonomia, si·II'-ifSvenMnent ó regionalisme, que no son més qniè matisos distints 'lr la mat'ixa idea, à saber, la real i sac ió y reconeixe-

sle la personalitat y de «os drets, ^ ^ • a l l i i ahont s i g u i , ^ ^ f t r lo tant, si el catalanisme te per fi­nalitat ó ideal, lo defensar la personali­tat natural de Catalunya, y feria renoi' xe «•u lo qu» avuy es tà esrmrtuida, lló-gicSment abdós tendencias deulicn ser

rocinadas pet l 'Estat; en el primer realisant lo dret en la entitat Cata-

fa, y reconeixontli la seva persona-autònoma; y en lo segon, deixant

[•es d'entrebanchs las lleys natural» je obcheixen las agrupac ióus hnma-

& fi de qne pnga desarrollarse el nen nacional català , segons las ma­

tas l l e y H do la naturalesa, f e r altre part es sapigut que la na-üalitat to per finalitat distintiva la l ac ió y desenrotllo í ' una cultura

Jeon sentit amplia i snperior à la que |ividualment se pot conseguir; es

>bé c lar y evident que lo medi per enir la cultura intelectual es l'idio-

y cs innegable que à Catalunya la ^ B y t a t cl·ls ciutadiibs no .aitc-nen be^tl-

llengua que'l català y los restants s i ^ K a b e n un altre no ea ab la perfecc ió ^ • • e s s a r i a p -ra qne'ls hi serveixi de B B d i per ol,tenir una culfura supc-

^re be, sent això a ix í s ^Te dret algi\ keara que sigui l 'Estn l • de privar é terminat ntitnero d'individuos dels dis per obtenir lu cultura qne poden

ir com à membres d'nna nació? ^En nn E s ' a t en qno se proclama l o Èncipi de la ignaltat dels ciutadéns

Ivaat la Uey, es jnst que à nns ciuta-Ins se'ls permeti obtenir la cultura na­

cional en son propi idioma ab totas las vemafjas'qne això té. mentre» que als altroa ge'ls obligui à renunciar à dita cultura, baix pena de comensar per npendrer un altre idioma que no es lo seu y passar per tots los inconveuienls qne porta l'apendre conceptes eu un idioma que no's posseheix perfectament?

^Es equitatiu, per e.xemjde, qne's per­meti que nn pagéa castel là fassi esc.rip-turas y comparegui & declarar en judic i en la llengua seva que entén y comprèn y que això mateix nó s pçnhet í à nu pa­g è s català, obliguntlo ú firmar nna es­criptura y una deolarmiiò que no sab lo que diu? ^.Aixó es igualtat devant la flay? j A i x ó es jasticia? / A i x ò es lliber­tat?

Diguis, ara, s i uo es cort que lo cata­lanisme es una conseqüència inevitable de una pol í t ica lliberal, molt més llibe­r a l que la dels pol í t ichs que ab aquest y ab altres noms han arruïnat 1' imperi de Carles V .

JOAN GABRIGA.

liosce te ïpsum —jFeste à la dreta, Roch, à la dre­

ta.. . jeridava d>>n Joanet fent corn ab las mans.

—^A la dreta? responia aquest; à la esquerra pú .

—; Jo dich 4 la dreta y no siguis «se! jque saps tú lo que vull fer!

—Perquè ho s è , es que dich à la es­querra. iNo vol fer baixar l'aigua cap à la tanca? jdochs que dimoutri hi vol anar à fer cap à la drota, que's t o p w à ab lo tossal y deseguida ab lo correch qus li barrarà'l pas. Eutreguardi cap ací y sonyal!'l nivell de la faixa de dalt. ;tiué m ha d'ensenyar vostè d'aquestas cosas!

—Mira . Roch, no'm desesperif; en­cara t'he dit que eras un ase y ara hi afegelxoque ets pitjor que una banya de marrà. Pea lo que't dich y calla, ;Per que t'hi tens de ficar tú ab loa meus plans!

— Parque no m'agrada do pordre'l temps /ho sap? Perquè no vull qne'ls vehins me bescantin de menja jornals: perquè dels disbarats y estragalladas que aquí se fassin, sempre serà'l major­dom qui se n'endurà las encarregadas. ;Què m'ha d'ensenyar vostè d'aquesta» coaaa! ai encara no era nat que j-) j a me havia passat emre cnmna mil vegadas tota l'aigua del Gorriol. ^Qui la va en­ginyar l'assequia grossa? jquí la va co­llar la maneta de la font, quan lo pare de vostè , que al cel sia, j a s'hi havia mossegat los punys de vèurerla esventa­da seus poguerne ser senyor? ^qui va posar à nivell la closa gran, y la del freixa y la del cap-son, que av.ii.s seip-blava un joch do bitllas? ;en Roch y ningú més qne'n Roch;q.iian encara vos­tè fet un mocós , buscava las metas de l a dido... iy sentirse tractar d'ase... mala negada!...

—;Be, be! J a m'h" has contat cent ve­gadas tot a ixó y cada vegada ho crech mouos perqne ea de bó qne'ts nn ase. Fes lo «ue't mano ú deixa la mina, que no mancarà qui ho fassi millor q u e t ú . — Per comanda de don Joanet, nn mosso que estava esbardissant a^jnsrge, dei-r a l'eina v va à ••nllir la mira que en

L V HI E d' incandescència

— P E L GAS L ' ànich qne dona ona llum molt brillant sense tons

més 6 menoa verdosos ó pàlits. L lum rosada qne no fati­ga la vista ni deprimeix lo sistema nerviós. Dona gran relleu y '1 verdader color als objectes; no fa fum, ni olor.

Potencia llumínica, 100 bujías Gasto: la meytat del d'un bec ordinari

Pròpia ab la seva gran irradiació pels grans establi­ments y'ls grans locals

Se t r a n s f ó m a n al nostre sistema tota los metxeros número 2 qui tingnn tija lateral. Aviat hi hanràINTENSIUS que donan la llum d'un arrh

vollfiii h df 6 amptri-s ab molta major economia

DESPATX: Claris, 46 y 48, baixos, Barcelona

F o n ó g r a f o s de totas classes y preus, cilindre*, impresos y en blancb, Betinis y tota mena de pesaas de reeambí pera fo-nógrafo.

Taller montat exprés en la casa pera reparacións ràpidas y económioas en tot* classe d'aparatos. Se borrau cilindres k O'IO pessetas, Impresións diarias y sa ló especial pera andicións à totas lioras.

ROSELLÓ, ÓPTIOH, Rambla dels Estudis, 2, botiga

HISTORIA DE CATALUNYA per N O R B E R T F O N T Y SAGUÉ

Edició do propaganda, ilustrada ab 41i grabats y 10 mapas hiatóHeh». Preu, ]'50 pesetas on totaa las llibrerías: 12 exemplars 15 pesetas, en la impiempta catalana de J . Puigventós , Dormitori de Sant Franouscb; núm. 5,

V I CEP „ MACOM CHAMPAGHE SARDA

SUCURSAL: CORTS, (Granvla). 228, magatzem, prop del carrer Balmes Marca Prat, Rambla Flors, núm, 16

Roch ha Uensat plé de iro y rondinant, ab sa veu de fslset qne se sent de mitja hora lluny,

Don Joanet torna i la i'eiua bregant ab lo mosso.

— ;Cap à la drota burro!.. . ;massa!.., ;té hi dit que massa! mussol. Tomba, \ té dich que tombis!... [si sembla letó aquest minyó! a b a i x . . . — m é s , ;are ae m'hi ojan! — j S i que estich ben posat entre xim­ples!-'

Tot aixngantse la cara, ae gira cap en Roch, que reprenent la feina del esbin -ditisador t r a v a l k com un desesperat.

—;Roch! crida. jQue mana mi senyor!—respòn aquest

tot mal hnmorat y sense girar la cara. —Veuaaqoi un altre que encaro es

més ase qae tu y que jo, si no tornas pas à agafar la mira, tant se val que plegué.u.

E n Roch sene tornar rnhò so dirigeix à ropeudre la mira, y'ls travalls de re­planteig segueixon com ura, una seda. ni ben d la dreta ni ben à'la esquerra, sino aixfs, ab un mitj aire que reserva ni un y al altre lo dret de creurers gna-nyiiflors en la palestra sostinguda.

Aquesta escena la hé descrita pera presentar à en Roch , m&jordòm del màs Claperols, per nn de sos costals carac-ter íat ichs ò sia lo convenciment d« sa suficiència en assumptes referents al art del pagès , que's sintotisava ab son etern estribot, ;qué m'heu d'ensenyar à mí d'aquestas cosas! P o r ó ne (enia on altre de i i " menos caracter í s t i ch: sa honradesa y sa devoció d la casa ú pro­va de tot sacrifici. Aquesta honradesa, igual que, son valor personal, que havia diferentas vegadas salvat los interessos de lo familia, que son amo li tenia con­fiats ab risch de lo vida, erun a ix í s ma­teix obgecte de ponderacions que no l i queyon may do la boca, fins al punt de embafar à tothom.

No es pas qne fos cert lo que conta­va, sino qno'l bon home no's coneixia prou y no sovia q u e l i i h l mèri t s qno valen més si's pouderan inonos. Hav ia nascut d la masovèrío anexo d la casa pairal , de la que n'era fadristeru, y de petit entrà de xarrich d casa'ls amos, cresquent al costat del pare do don Joa­net, qne era de més poca edat que ell. Prompte se guanyà la confiansa de aquest, anà pujant de categoria, fius que ab motiu de lo guerra, obligada à emigrar la familia, que là R d manant tot lo ram de la casa, que segui com ai nin­gú hi manqués . E s allavors qno donà probas do gran honradesa, administrant be y relligiosament los interessos del amo. L o s quals defensà y sa lvà diferen­tas vogadas, fins ab expos ic ió de sa vida.

L o s fets y anécd- ta* d'aque.it pério-di, los contava ó totbom, fins als que j a estavan cansats de saberlos. Los prin­cipals eran, que una vegada j a uns fas-cinerosos lo tenien lligat als calemàs-techs de la llar d punt de rostirli las ancas, exigintlhi los diners dol amo, de lo qual se n'oscapd g r a c i ó s d an presen­cio d'inim y sons rajar nn quarto.

Una altra' vegada, emprengué d un quefe de columna, denunciontli'l fet de que'Is soldats l'hi havion robat «•ía galinas. L o quefe l'enllerdd de car i ï s -ton farcioso y demés , y fins alsà'l fuet,

mes ell las hi t ingué ttestat y las gàlír nat tornaren ol galinero. . L o cert es que'l vell Claperols ul tor­

nar ol mas, premià los bons serveya d'en Rodi casantlo ab sa cambrera y lo noinbrd aon majordom, ab eatoda en la propis casa.

E l l vegè nàixer y pujar la g e n e r a c i ó de son orno, entre ells al heren que des­prés fou don Joanet, ajadantlo ab assi-dtmHt é inteligenria en la e sp lo taHó de la linca y o ix ís adquir í aquella l'atuilio-ritot pròpia dels vells servidors, que'l portavo d continnas palestres ob l'he-reu, ab qui de bonàs A primeras moy sabia lligar. E l l representava lo prde-ti'ch intel igeufí pero rutinari y l 'altre'l teòrich sens exper iènc ia , A i x í s , suc-cehia sovint, com en la escena qne he relatat, que d e s p r é s de dirse l'un à l 'al-tre tot lo que'Is venia à la boca, acabo-van per una tàci ta transacc ió , per més qno cada hú quedava convensut de que havia sortit ob la seva.

Don Joanet se'n trobava ben servit y fins trobava que aqnell prurit de son majordom de contar sos propis mèr i t s , l'escuaova h n'ell -ïe meritarloa. L i de-ya que no necessitava pas veh ína . Ab tot, reconeixia que valdria més si 's co­negués lo flaca.

L a honradesa, joh! l'honradesa e: a per en Roch la primera de los virtuts y las l'altos contra d'ella las hauria sem­pre castigades ab pena de mort; quiaa l làstima qno no fos tothom com ell . Qilau snccehi aquell cas de tant ressò , que un majordom de l'Ampurdú ossessi-ud pero roliarlo, à son amo d qui feya més «lo vint anys que'l sorvio, en Roch semblava tornar.-1 boig com si d'aquell afront fet à la classe n'hi ca igués quel­com à sobre. No's cansava de demanar lo garrot per lo v i l a s s e s s í , y quan més tart v i o g v é efectivament la execuc ió de aquesta peno en la persona del reo, fen expressament lo viotje d Girona pero presenciaria, portantseu d son fill gran que uo tenia més de cinch à sis anys. Y qnou l'olsà en brassos pero inostrarli lo v íct ima que pernejovo en lo cata-falcb, lo boi'etada que li donà pera ela-vorli ben fondo lo recort y ab ell la exemploritat del cdstich de" la maldat, fon la més forta de quantas ne ressona­ren entre esgarrifors d'horror y esclats do sentiment.

Un dia don Joanet cridà d n'on Roch d sa cambra y tancà ob clau la porta darrera d'ell.

—Roch,—di d i g u é ab tò m i s t e r i ó s , — necessito de tú per nna miss ió de molta confiansa; una mis s ió qne si no contés ab tú deuria exeontarla jo mateix.

—Vostè mani, mon s e n y o r , — d i g u é en Roch, infiontse dè vanitat,—ja aab qui es en Koch.

—Mira: en aquest aach, entre or y bitllets hi ho dotze mil lltnras. E a lo dot de mo gerraona, y s'ha de portar al mos Roquer demd sens falta. Si necossitas e mponyía , pren d qui vulguis; tú ma­teix.

— j E n Roch se basta aol!—feu aqueot ob lo seu habitual tó de confiansa.— D'aquí ol Roquer hi han vuy l horas; vaig d pendrer un boci y d moutar la mula: aquest vespre aixó s e r à d mana y demà al miij dia jo de tornada.

Dit y fet: mes l 'endemà al mitj dia no

oomparegué, ui al . aspra tampoch. A l s egüent dia, alarmat don Joanet ae dis-poso va d enviar un recado tement unn desgracio, quan comparegnó en Roch y entrd d la cambra del senyor tot tras-raudat, com si s'hognès envellit de deu anys.

— j Y donchs Roch! «qué es aixó? me temia que t'hagueggis perdut.

Lo majordóm posà damunt la tanla un plech tanrat: contenia i'àpoca que acre­ditava lo pago del dot, firtnoda per la germana y ennyat de don Joanet, junt ob una carta d'aquest, qne confirmava l 'operació y'l remerciava per sos cuyda-dos, afeginthi olgunus paraulas pera'l missatjer qui, mitj malalt y tot, havia cnmplert ab taot do xel aa couionda,

— r ; Y be, qn'ha sigut o ixò , fen don Joonet, Hcsantse en la trasmutació de son servidor. J a m'estranyaiiva qne tar­dessis taut.

Més aquest, tant espansia ordinària­ment, se quedà curt d c sp l i cac ióus . Que si , que res, que s'havia trobat malament yjrhavian fet quedar y. . .poca cos» m é s .

A don Joanet li semb'à nn misteri, pero... la comiss ió quedava cumplerta d sat i facc ió y , poch amich de parau'os y de camondularins, despedi à son servi­dor dihenthi.

—Vesten al llit y digas d la dono que't cuydi. Un altre dia ja'n p a r l o r é m m é s . llargament.

Efectivament, en Roeh malalteiji al­guns dias, pero no fou may més lo ma­teix home d'avon-·.

Se tornà tant tiacàs de paraulas que inny més n ingú l i sent í contar sos glo­r iós de majordóm, ni'l qüento de'ls cala-mastecha ni'l de las yal inat . May més tornà à disputar ob son amo, quals or­dres obehia sens replicar, però ob la mateixa intel-ligencia y fidelitat que avana. Tampoch parlava de la seva hon­radesa à tot.» prova y alguns vegada que se li confià aleuna comiss ió per l'is-til de lo del moa Roqué, ob estronyeso de aon amo se fou acompanyar per son till y nn mosso, y fins quan la familia s'aossentavo del mos, en quals casos era costum de quedarse sol, à dormir prop de la cambra-eatadi de son senyor, uo ho feu més sens la companvia d'nu ó d'altre.

Don Joanet, tot admirant lo cambi, solfa dir que havio#gnsnyot, nn cent per cent y des que ell propi no s'alabove, se complnvia en alabarlo per tot orreu.

Passorpn a lgúns anys, y un dia tro-bantae «ois amo y criat, la conversa re­caigué sobre la comissió que marcà un cambi tant soptat en lo teraperoment de aquest. Sembiontlhi à don Joanet que estora disposat à csplatjarse, decidí in-terrogarlo ab Ànim de treure'n l'en tech.

—A veure Roch, si m'explicas d'una vegada que es lo que't va succeir à la anada del Roquer. Perquè jo sempre he estat convensut de qne d e g n é passarcen alguna de molt crespa.

— ; Y tal, si'm va passar! com no me n'havio possot cop en la vida, ;crégniho don Joanet!

— ; Y bé, què! .rTe varen sortir lladres pot aer... ó be bruixa»?

—^Lladres y bruixas! feu éll rodant lo cap, me n'he rigut sempre. [Lo dimo­ni pú! y qne li v» anor ben prim com no

se m'enroasega d mí y los dotie mil Uiu-ros que portava. Cregni , don Joanet, que me n'he vistas de totos en aquest mon: me las ho hagudes ab toto mena d'eneraichs... mes ab lo d'aquell dia, no hi contava ni'l coneixia. E a per a i x ó que deade allovors soch nn altre. Me conech d mí mateix.

—Pero. . . ; . iuín enemich? feu don Joa­net, encara m é s admirat.

L a cara de'n Roch se contreya d punt de fer lo botell. Llambregant à dreta y esquerra com si t emés testimonia, se acostà més d son amo, y exclamd:

—iQuín enemich! lo dimoni que'l por­tava d dins y no ho sospitava. Ho vol sobor tot, y no me'n parli may més? Donchs.. . figuris que j a havia trencat de camí . . .

Y poaantse laa mans d la c a r a , co-mensú d sanglotar com una criatura.

MARIAX VAVRBK.%.

Notas polltícas Estadística exemplar

L a Correspondència df E s p a ï m , del dijous passat, po.-tava buix lo t í tol d« - L o s empenos de alhaja.i durunte el Carnaval* , nn solt in teressant í s s ira que retrata nerfectament lo que es el poble de Madrid.

De laa xifras que dona'l colaga ma­drileny resulta, que on b s 10 casas de prés tamos dels diferents districtes de la Real vila, durant la setmono de C a r -nestoltos, se fecen »),513 oporac ións de empenyos de alhajaa: y calculant pel cop mes baix que'l prestàmiata per cada lot do joyasj hagi donat ."i dnroa, resulta un total de 32,565 duros llensat en balls y disbouxaa. L o s interessos que eixa sumo Jevengo, ol 5 per 100 mensual, es de 1,828 duros.

L a Correspondència adverteix que en eixos empenvoa no hi figurau los que se haurdn fet en lo Mont de Pietat,

No'ponen ser més e loqüents nqnestas xi fras . L o s repatriats demanan pà per no morirae de tam, y la gent de Madrid, per fer lo Carneatoltae, pofto i las co-aas de préstama alhajaa d cabassos,

; Y alguns voldrian qne'ls catalans se assimiletsin d n'oixó! Gracias à Deu ne e s t é m molt lluny, y encara'n volem es­tar mes; y si ella no volen regenerarae, pitjor per ells.

La mort de la Finlàndia

l 'n aconteixement qu'ha passat desa­percebut perquè ho coincidit ab la m o n de M Fanre, mereix no obstant senvalarse ab gran pesar, peraue marca la d'un» nacionalitat molt interessant. L o Gran Dnoat de Finlàndia, ol ser pres d la Suècia en IS 9, obtingué de! seu nou duenvo, l' em.erador l l ibïra' Alexandre I , lo con-6erví!£„ 8 constitnció de 177.', confirmada en 1(8!»: y aquett favor, que posava lo gran Daoat boix nn régimrn especial, ve­nia sent mantingut per tots los «ociessors do Alexandre fins d Nicolau I I . que en ISiU los hovia eneor confirmat. L a Fin­làndia formava aixfs en 1' Imperi ona es­pècie de monarquia const-tueiona! d la an-

La Veu de Catalunya

t igas, fondada en M representació n»ri.v nai ilei.-. quatre estats, noblesa, clero, citi-tadàns y I·IIRCSOS; y D' era on dols paisos mes fe l issoH, com un deia mes prudents y me» lliure» del mofi. Aquesta perla fina era l'honnr de la corona imperial en une *e trobava ••r· ·.·i-t ida sens haver perdut lo fcen brill modest ni lo seu valer.

L'emperador no tenia pas sàbdi t i méi fidels ni més devota queaqaesta bona gent que no parlaba lo raH. Per desgracia, l lar .-it nació privilegiada los havia creat env»-josos y la prempsa rnssa si'gaia d'eusd nna qnàlra any» nna campanya perseverant contra la conservació dels privilegia fin­landesos. Per Itarch tt-mps aquesta campa­nya no havia donat resultat, mes al (i ha ncabat per trobar ajada poderosa del no-bcríi y lo 16 febrer (nou ostih lo MfXMtijf-r du GouvememeHi ha publicat l'nlcnse tan temut «iiie fa de la Finlàndia , en lloch de un Estat privilegiat, u a a provincià com las altras. sotmoja à lleys iguals y desti­nada k dníapareixer ab nas idnas, ab aa llengua, aa relligió y aas in"titneiÓDS hiM-tóricas. dintre do l'aniformitat de l'inmons imperi.

Xo sabém pas ben vourer lo que pugui guanyarhi la Uxssia, mia cn ravenja ve-y é m perfectament lo qne hi perdrd'l món. >'n aquei"; retó llunya d'Earopa hi havia un jardinet de cultura refinada, ahont, baix lo vent del Polo, hi Horian totas las arts, totos las r'.encias y nna literatura origiual. L n voiüm belliasioi, publicat à Nelsingfors en ittfi, nos havia revelat quanta sava, quanta frescor y quanta for-sa existia en aqueixa bftna y honrada pen­sa finlande·sa tri^t jensar que tot u i s é va à desaparèixer. Quan nn home de be mort, sos amidis lo ploran; mes tractantso de la fi d'un poble, es a la Humanitat en­tera que li cal plorar.

Journal de (haiéec, 'l mars 189!».

L a Veu del P.»//^ publica diferents tra valls sobre polít ica actual y extensos co­mentaris del gran aplcch catalanista de Vilassar.

Gazeta de Teatres

Gazeta catalanista

Novetats

Gazeta Bibliogràfica L<i pàtr ia y l a màtria.—Dlacnrs pronun­

ciat i't la felibrada do Vous, per «lon L . de Herlnc Perussis. Pourcanquiè (Baixos At-pes).

De terras enllà dels Pirinens se veuhen tamli-'- beílas m^nifestacíóns de qne l'espe­rit dels pobles del Mitiorn de Fransa's man­te viu sota la llosa del centralisme fran cés.

V que aquesta per»enalitat, ben diferen­ciada de la dels franceios del Nort, sc do-sensopeix, se redressa y's dona à eonei xer, no sols ho tro vern entreV* filis do las vessants pirinencas, sino, que allunyant-nos més do Catalunya, y arrivantnos fins A la regió dels Aljles, encara descobrim calius d'etcolíor i i j í tra , y llars ahout es* purnejan socàs bon catAlanfts, arrancúdnS del arbre dc la nostra pàtria.

L o discurs quent ha envip.t lo riistingil foliure senyjr Berliic.h Pet ussis, (lemo,vtru-ria si ja no ho es t í s , la ritiilitat de l'Anima pvmrnnittlij. I M ]• Jll'gL'JgIl·!1 J 1 "'J1"

V demostraria una altre co ía de molt valoj', y es la identitat de pea^amont entre los do» pobles, provensal y català, exterio-risada en forma ben clara, per la identitat d'aspirftv·.ións entre'l programa que exposa on son discurs aquell escriptor y'l que re-elaraém los catalanistss.

V sino vegis aquest pàrrafos: «. . .Travallém ab tot lo nostre esfors per

la ressnrrecció de las regións.de las qne,la nostra Procineia pt·ppiiKiqrum, es lo pro-totipo histórich. Ilenaixenta, j.», desde al­gun temps, en los punts de vista rel- l igiós, judicial, militar, académich y agrícola, la Provensa ha recnpérat de poch ensà, !a quasi-autonomia de =a antiga universitat. A ixó es nn pas gros envers lo nostro id-ial.

Mes lo pas decissiu esta encara por douar; l'nas Corts regionals y nna administració regional ban de venir à completar aquest bonich conjunt. Dongnis à ellas atribn-cións per tot lo que per toca als interossos regionals, dels que, à Paria se'l ha d'obli­gar & desfersen. T deixis, pel contrari es-crnpnlosament on mans del poder central tut lo que siga d'interessos comuns del Es­tat. Ab sola aquesta reserva, la adminis­tració provensal ha de deslligar.·e do tota tutoria en lo què respecta à las nostrus co-sas. Los fills aè la Provensa que sbn decla-ratfl com à majors d'edat civilment, no's podeu resignar en bona justícia à ser con­siderats cota 4 menors «n lo polítíeh. Ca l , a d e m é s que'l personal de la admini-<tració siga indígena, y exclusivament triatsegons la fórmula de 1318, entro •Ta homes del país ó habitants del pals». Y OÍ indispen­sable, on fí, seguint la veu del congria de Avignon, que'ls empleats púbiichs conei-xin y respectin la llengua regional.»

No'ns havém d'entretïnir à fer e l e g í s , que no hi cab^n, dintre una curta nota bi­bliogràfica. Prescindim, donchs d'ells, pero no podétn ferho de dir que en la cobsrta d'aquest folleto com a timbre d'honor, son autor hi posà l'escut ab las qu·ttre b.trras do Catalunya, cenyit per la corona com­tal de Provensa.

Al veu rel nos deixà orgullosos pensar que aota'ls Alpes gaardessin honrosament nostre blasó. Després al llegir aquell tra-vall, vegerem que la sanch catalana no la llnheixen soh en l'escut, los fills de Pont; cauquié, sino que també animi la seva pensa y fa esbategar lo seu coi.

Ab poca concarrencia se donà ahir la primera re presentació de «Cause ed effetti» do Paolo Ferrari, qu'es una producció au-licuada, escrita ab molt bons intents, peró literàriament de valor avny molt relatiu, ja que per haver cambiat las tendencias, • Causo od efettl» resulta extremadament pueril al final, d'una factura senzilla y mansa, mansa sobre tot: lo quint acte sem­bla empescat per una escriptora de setze anys. No fa •é la companyia de la Mariani en representar obras tan baladís, que úni-oament se salvan per la bona execució que obtenen, quan en lo repertori antich y mo­dern lii na verdaderas pessas d' art, que ajudan à posar de relleu las facultats de qui las representa. No d;ibtém que la re­presentada ahir en lo seu temps, se consi­derà d'importància, peró avny no ho es, com tanta" o s a s que han passat de moda.

En la execució de «Cause eJ effetti< so-brevtortireu, com sempre, Teresa Mariani, d'una manera especial en lo tercer y quart actes, per las s i tnacións dramàticas , (dei­xant de banda I* verossimilitut del relleu que pren ella à costas del trist paper que ropresentan sos contrincants, que aixó os nua de tautas culpaa de! autor;, y en l'ncte segon, per sa gentil espontaneïtat que tnnt b í domina; y 'Is senyors Paladinf, Zam-pieri y Ferrero.

Lo senyor Zampiori, com ja hem anun­ciat, celebra avuy son benefici, ab la obra de Suderman, « L ' O n o r o .

Romea Ahir nit t ingué lloch en aquest teatre

la funció à benefici de la aplaudida dama jove, donya i í a r í a Morera, poaantse en es­cena lo patriótioh drama en trea actes y en vers, de Frédenoh Soler, «Los sega­dors», uo lo que la beneficiada, ea son pa­per de Cornet, junt ab Ics senyors Soler y Borràs, va gnanyarse los calurosoa aplau­diment'» dol nombrós pnblich qne omple-nav.'· la ."tia d'espectacles del Rotnea.

IiespW-s de l'obra d'·'n Soler, se posà en escena j ier priqiera vegada ep aquell tea­tre, la pes»» còmica «33 doros per ende-vant», original dc don Manel Rovira y Serra, dt la que la senyoreta Morera y tot-» los demés actors tregneren tot lo par­tit que podia tràure?en, feíitse aplaudir, y al^ar 1" teló al acabar, repe{idas vega­da».

Peti' lo vinent dilluns està anunciat lo benefici del galàn jove, senyor Jiménez.

Los v o l ó m s estàn enquadernats a1> r*! ' . mostrant en la tapa del devant y daurat lo sello del senyor Bisbe. L a s guardas in­teriors son de satl morat.

Lo conjunt es d'exttaordínari gust.

Aquest mitjdía ha mort l'entuosiasta ca­talanista y amich nostre, en Joseph Martí y C'anadelt, que havia travallat molt acti­vament en las corporacións catalanístas.

Aeompanyém à sa familia en lo gran do­lor qne l'acfapara.

Dnrunt la nit |iassada, en una taverna situada en lo número 19 del carrtr de Mitjdía. s'arma una dispnta entre tres dels concurrents, y al anar lo sereno à descom partirlos, volgnerent los «gladiadors» des-armarlo, sortint do» d'ells ferits d'un cop do xusso, tinguont que esser auxi l iàts en la Casa do socorro del districte, quedant «leaprús ú disposició de la autoritat, junt ab lo tercer.

L a prempsa catalanista de la setmana, publica de - interessant lo segdent:

L a Itenaixensa, l 'hermós m^nólech del mestre en gay sab «r, don Ramón Picó y Campamar, «Cn d« tants».

L a TVH d'l M^ntuerrat, no l'havém re­buda.

L a Casta de Uerant dedica las primeres planas de son darrer número i la inaugu­ral de la agrupació de Vilassar.

[ ., p : ,/,. trriTirf/H ·íiii He Berga, in­e r t a dos travalls Jpolítiohs molt ben pensats.

Aquest nu|n«enari en lo poch temps que porta de via» s'ha colocat, pel mèrit y la valentia dels seus escrit», A primera fila entre'ls puriódiohs que defensém la causa «ata lana.

L a t Quatre lítirras, de Vilafranoà, pu­blica'l fondo firmat per en Blay Uondía, y vn «11 declara sou autor que creu que tot concepte referent à la implantació do las doctrinas que perseguim per la iniciativa dels poUtichs no passa de ser una ignocen-tada.

T/4lttMitla apart de varis travalls lite-r a r i ^ , comensa à publicar las obras poéti-.•a« d'en Francisco Fontanella, conegut pel F è n i x Català.

Precedeixen aquebta publicació uns es­t u d i s . rif ichi do don loseph Bernat y Du­r i n ,

Noticias de Barcelona

Verdaderament to rahó I t dita: lo Mars marseja. Durant aquest matí ha regnat un fort ventde llevant, qne ha pres on certas estonas proporcions extiaordinarias.

Los tripulants dels baros anclats en lo nostre port s'han vist obligats à reforsar las amatras, à causa del molt moviment de las ayguas. -

A a ixó deu afegi ï shi que d'ensà d'ahir, à nit entrada, no ha parat la pluja, qne amenassa durar dias, puig no's |>ot ovirar en tot lo cal una clariana.

M ilts dels nostres carrers, y , espccíal-mont los del ensnnxe, estàn plens d'un fancli lleig que'ls fagayrcbé intrauz i tables .

Fins ahir nos'uci luren laa operacións du talla, classificació y declaració dc sol­dat, <lels mossos co r re (ponents al actual reamplàs y la revisió do las excopcións dels pertanyents als tres rcemplassos anteriors corre-i i onefits tots tres à la Secció de quin-tas del 7." dUtrlcte.

A ciusft del nombrós contingent de mo­ssos foü suspès l'ac-te la nit anterior. Lo número d'allistat) del any actual ascen­deix à 714 y à més de 4(XI los reyisionistns dels reemplassos de 189G, !»7 y íW.

Se t r a c t a d'organisar nn gran mecting pera protestar de là conducta del govern central en la q ü é s t i del port. De fer^e hi p e L d r i i n part la Cambra de Coiners, lo Foment del Traval l Nacional, y alguns di-

, piitais provincials. Entre'ls organisadors d'aquest meeting se pensa demanar una Rebaixa del 80 per 100 de lo qxe's paga a<·-tualmcut.

L a v a g a de travalladors de la fàbrica de filats dél senyor don Ignaci Borràs y F i l l , instalada à Castellvell (Manresa', --ta ja acabada.

L a Coiu|ianyia dc tranvias-te disposat que totseguit s'acabi l'empedrat del carrer Major dc Gracia comousi & circular per aquella vià'I trau via eléctrich.-

Fu la darrera sessió que celebrà l'Ajun­tament d i Sarrià va acordarse que.passés al lletrat assessor la demanda de la Com­panyia çeneral de Tranvias, referent à concessió de permís pera la prolongació de la línia, desde la plassa Major fius à la falda de la montanya de Vallvidrera, lloch conegut por ca'n Canut, pera que dongui dictamen sobre ai !a Corporació municipal es ó no competent pera concedir la antori-sació.

Ahir lo governador civil envià al miuis-tre de la Governació la dimissió dol seu càrrcoh.

Domà, dimecres, à Us cinch de la tar-de, en l'Institut Agrícola Català de Sant {sidro, tindrà lloch la conversa .-jue t ingué que sospendrers lo passat dimecres y quin toma ja coneixen nostres llegidors.

S'han rebut en la secretaria general de aquesta rniversitat, los segdents títols:

Enginyer industrial mecànich, don De-mclri Alonso ï a d e o ; idom idem, don Lluís Tarrat Bernis; llevadora, donya Franciscà Bel'.agarda Ventura; y mestre do primera onsenyansa, don Joan Povil Miró.

Lo senyor Bisbe de Palma de Mallorca ha rebut ja l'obsequi qne ii dedican los concurrents à la tertúlia literària auo's re­uneix cada setmana à casa'l notable poeta don Joan Alcover, à las que assistia aquell avans de sa preconisació.

L'obsequi consisteix en un rich brevia­r i , dividit en quatre volums, haventhi afe­git ab encertada imitació'ls resos propis de Mallorca.

Los Mossos de la Esquadra de L a Garri­ga detingueren à nn subgecte per haverlo trovat pasturant un remat en una propie­tat agena.

Los de Castellar sorprengueren à un sub­gecte que estava tallant llenya en una propietat de la que no'n tenia'l correspo­nent permís, per lo qual, junt ab la lle­nya, fou posat à disposició del jntje muni­cipal d'aquell poble.

S'ha const i tuï t en lo districte V I I de aquesta capital, que comprèn Sans. Hos-tafrauchs y 1.»* Corts, nna nova german­dat, que porta per t í tol , Montepío Català del Sagrat Cor de Jesús . Los fundadors de aquesta associació han tingut lo bon gust do redactar tots los documents en nostra llengua.

H a v é m rebut los cuaderna 562 y 563 del Diccionari euciclopédich Hispano-Americà que publican lós senyor» Montaner y Si­món.

E n la derrera sess ió general celebrada per la Societat Barcelonina d'Amichs de la Instrtícció, s'admeteren los socis propo­sats en la goneral anterior, y se'n proposa ren catorze residents tots.

Lo doctor Anfrúns y F.spelt llegí son dis­curs reglamentari, ben pensat y ben escrit, cn !o que proba fins la evideacta qne. de­gut à quc'l govern d'Espanya no cumpieix com deuria'ls Reus debem, la easenyansa de la medecina en notra pàtria no corres­pon à las necessitats sentidas per la mo­derna societat.

Contestà al doctor ATifrúns lo president doctor Guerra y Estapé ab nn travall dig­ne de son autor.

Abdós foren justament aplaudits y feli­citats.

A proposta del soci dou Josoph Crus-at y Planas, s'acordà que constés ou acta que, agrahida A las deferencias rebudas, la lor-poració s'asocia al sentiinent de Barcelona per la mort de son prelat, l 'Excm, é í lus trlssitn senyor doctor don Jaume Catatà"y Albosa (Q. A. C. S.), protector entuasiasta de la instrucció .

Lo secretari don Joan Gninart y Llos proposà que's felicités al Excm. senyor doc­tor don Manel Dnràn y Bas, soci honorari, ab motiu d'haver sigut nombrat ministre de Gracia y Just íc ia , aprobantse la proi o. sicio.

Là sess ió que havia de celebrar l'Ajunta­ment pera tractar exclusivament del pro­jecte d'adquisició del caudal d'ayguas dc Garraf, ha sigut suspesa indcfiniORment, fins à tant que lo nou alcalde formi con­cepte del assurapto y disposi lo que cregui convenient.

Avuy han sigut portats al cementiri los cadavrcs de don Joan l'rgell y Planas, y' l de donya Franciscà P là y Cornet.

S'haa celebrat avuy los funerals de don Eduard Vidal de Valenciano, à Bethlém; los de don Manel Via y Suler, à la Casà Província! de Caritat, y' ls dels associats à la Salutació Sabalina a Nostra Senyora de la Mercè, en la pròpia parròquia.

L a Junta d'Instrucció Pública reunida ahir à la tarde acordà lo segllent:

Enviar à donya Joaquima Valls lo nom-brninont de vocal del tribunal d'oposicións à esoolas de pàrvuls dotadns ab sou infe­rior à 2000 pessetas, que ab aquest efecte remet lo Doctorat.

Complir lor nombraments interins de donya Josepha Selga y Pellicer, pera San­ta Perpètua y don Romuald Ma .'ui pera aussiliar de llarcelona.

Reclamar dc donya Josepha Cardona y Duràn lo títul administratiu que posse-h4lx pera diligenciarlo ab motiu d'haver sigut nombraua par lo Rectorat mestra de Vi ladecàns , per haver sigut rebaixada de sou la escola de Montmajor, en virtut de R . 0 .

Manifestar al alcalde de Copóns qne la Junta s'atent à lo acordat, aulorisantlo, per lo tant, pera la traslació de la habita­ció dol mestre.

Manifestar al mestre de Sant Faust de Capccntellas que la Junta no pot obligar al Aiiintament à qne formuli conveni de retrinncións.

Facil itar al Alcalde do Bagà lo docu­ment que reclama pera acreditar que don Joàn Noguera y Coma | ercebi certa quantitat de la caixa de primera onse­nyansa.

'Fel ic i tar al senyor Dnràn y Bas, quefe d'aquesta corporació, per sa merescuda promoció al ministeri de Gracia y Jus­tícia

Nombrar à donya Rosalina Barris mes­tra interina de Tabernolas.

Comunicar à don Jaume Fageda y à la Junta lo«al de Vich, que aquell ba "sigut nombrat mestre de la escola elemental de noys vacant on dita ciutat.

Participar à la Junta local dè Barcelo­na que la Direcció General ba tingut à be nombrar mestra interina d'nna escola elemental de noyas d'aonesta capital à do­nya A m i l i a Tremola y Borrell.

Quedà enterada la Junta do que en lo dia d'ahir firmà lo senyor Governador ei-Vil los lliuraments pera'l pago de las aten-sióus de primera Ensenyansa d'aquesta ca-

Ïiital, corresponent als mesos de janer y obrer últ ims, sens que actualment se de­

gui cap cantitat als nUestres; de que l'al­calde y'l mestre de R u l l L'ban arreglat bonament en l'assumpto do casa-habitació, y de qne l'interí provisional de Tabernolas no accepta lo nom brament que en son fa­vor feu l'alcalde, tota vegada qne no pot percebir habers.

Se troban dipositats & la Alcaldia los efectes qne à continuació se deiallan, re-cnllits desde l'oms de febrer basta ahir, V i - scràn entregats à qui acrediti que son

f n estoig contenint una boanilla, nn sach contenint diferents ribots ae motlln-ra pera fusteria y nna manxa, varias cai-xas de cola pora pintor, nn bot precintat, tres botons, tres fanals pera carruatge y nn tanabocas.

L a societat coral Catalunya Nova, can­tarà durant sa estada à Almeria, las se­güents composiclóns: «La Maquinista», «Esther», .Flors de Maig», per coro y or-questa, y à veus solas «Los Pe8caJors>, «Los Xiqncts de Val ls» ,Lo Pom de Flors», originals totas d'en Clavé; las cansons p«-pulars d'eu Mendhe'son, «Crit de Pàtria», y totas las cansons popular» armonisadas per en Morera.

Acompanyarà à la Catalunya Nova una orqnesta de 50 professors, dirigida pel mestre Morera, que executarà per primera vegada «rif imno als artistas», d'en Mend-helson, armonisada per on Morera, tocant també 'L'Arlesiana» d'en Bizet, fragments de «Jesús de Nazaret» r de «Las Monjas deSant Aymant»y las «Esoenas populars», quinas tros compòsicióus son originals del mestre Morera.

!.da do número sois y ^'.^74°.3a'" \ la del Proeroso. antes de Isabel s(lKu'l"an 4 ^ n c i a d o s d i remato los ' « W 1 ^ ^ tosTinsUda la »la Jo " P ^ 1 " f ^ l r U n a tante à su instància so m-lamo la "P01 1'1; "rtificaeWn de carços do la f " - - ' ' ^ ^ ^ autos descrita, de la ' loraPor^? ^ 0 i r i a 9 de la» secunda* ó postwioros htpoto. anas. dofia Maria Ferrer 5 . A c u l a r ; por lo ine» instància del propio ojecutante, se " P ' f . o s presento edicto çor el r V ^ ^ S ^ x A r U irnorados her-dero,. .ío dicha dona Marta Ferrer • Aguilar ol estado de U Mc^^'"'" los moncionados auto» para que 'nt""':"^," en el avaluo v subasta de la linoa embareada

Barcelona, ti osde Marzo do mil ochocicuto» noventa y n u e v e . - F W e Mtne, eteribano.

NOTICIAS RELLIGIOSAS E n la parròquia de Sant Jauma, la Asso­

ciació d Aj-manti de Jesús SaRramentat. tin­drà (Vrnianió reparadora mensual à las vurt, en la capella de Nostra Senyora dol Rem«y, ab plat ira preparatòria per 'lo reverent doc­tor don Francesth Duarte, pbre.

En la parròquia do Sant Juét y Pastor, la Heal fi llustre Archicofradis del gloriós niartre Sant Llorens, àdvocai contra incen­dis y eremadas, y protoclor dd las santas àtnmas ilei pnrifatorí, celebrarà las missas do reglamonl 4 las dou, do« qnarts d'onzo y onze, Acabftdas aquestas »oràn admesos los quodesitjm ingresar cn tan pifcdosa asso­ciació.

Anuncis Judicials EDICTO

En el Juagado do primera instància del OUtrito do Ataraxanas doosta Ciudad y bajo ml aetuación oxiston autos ojecutivos pro-movidos por doíia Carmcn Olivella y Milà representado por el procurador don Enriuae Sivecas, contra don Fcderico Pujol y Boca. encuyos míritos an embargó à èsto últitno, toda aquella casa con »ns rentas ó alquilores, compuesU do ba.jos, tro» tiondas, tros prime-ros y tres segundos pisos con su huerto 6 lardln a la part- posterior, situada en el pua blo de Sanf, hoy tírmlno de esta ríòdad V callo del LoAn. entès do San Martano. sefii-

Al Govern civil s'han rebnt los expe­dients d'arbitris extraordinaris pera'l prò­xim exercici dels municipis de L a Grana­da y Santa Fé del Panadés.

Per lo governador civil senyor Larroca, han sigut aprobats los pressupostos muni­cipals ordinaris de las citadas poblacions y l'adicional de Ll inàs y del Val lés .

Ahir se va remetre à Madrid lo següent telegrama:

«Excm. Sr. Ministre de Gracia y Justí­cia.—Madrid.—Los alumnes de la assig uatura do Dret Mercantil d'aquesta F n i -versitat folicitan à nostre ilustre catedrà-lich ab motiu d'haver sigut elevat als Con-salls do la Corona y li ofreixen lo testimo ni de son respecte y entussiasta admira­ció.»

Dintre do poch sorà conduhit à aqnesta ciutat procedent de Tarragona, ahont va ser detingut un capità decaballeria acusat d'haver abandonat l'escuadró que manava, y que arrivà í a poch temps de Cuba.

L a Acadèmia y Laboratori de Ciencias Médicos de Catalunya celebrarà sessió de­mà à drts quarts do den del vespre, y en ella seguirà la discussió del tema «Tracta­ment del ecüoma», fent ús de la paraula'l doctor Tarruella. Si queda temps s'entrarà à la discussió del altre tema «Opoterapia vonal.»

Ha sigut nombrat secretari del Institut de Segona Ensenyansa de Rens, don Frau-cisco J . Garriga, catedràtich numerari del mateix.

Segons anunciarem, avuy ha quedat es­posat en la sala d'exhíbicións de la fundi-ció dels senyors Masricra y Carapínc l'nit relleu do bron/e, original d en .Toseph L l i ­mona y fosen aquells,reputats tallers.

L'obra e.sculptórica del llorejat artista representa à Sant Nicolau, à Pacte de re­bre las forvorosas benodiocións dels pesca­dors per las mercès que'ls ha concedit a q u e l l varó gloriós , tant altiu ab los pode­rosos y tant nnmil ab los necessitats. Re­v e s t i t ' ab hàbits pontificals, lo Sant àe mostra al milj de la composició, resplen­dint d'amor evangél ieh, mentres los po­bres pescadors s'agenollan à sos peus 6 s'acotan à sa presencia, mostrant en va-riadas actitnts l'agrahiment que brota de la seva ànima. Aixls los homes com las donas que constitnoixou aquest grnpo, apa­reixen concebuts ab T í r i l realisme, v pel t r a j o rudimentari qne portau, se veu que l'autor ha refusat caractcrisantlos ab l'ín-dumentaria d ' una època 6 d'un poble de­terminat, proposantse, al contrari, qne re­presentessin als pobres y desvalguts de tots los temps y de tots los paissos.

L'obra en sou conjunt, oforoix l'sspeote monumental que deu tenir, per ésser desti­nada à figurar en lo frontis d'una iglesia dol Renuixamont de Bilbao, dedicada à Sant Nicolau.

Tant pel caràcter decoratiu com pel efec­te plàstich, lo relleu fa honra al artista quo tantas obras mestres ha produit. Per lo que toca à la fosa de la valenta csculp-tura, sols hem de dir que ve à afirmar una vegada més la reputació de excelents artí-fices de qne ab justícia disfrutan los se­nyors Masriera y Campins.

Defnncións registradas durant lo dia de avuy:

Districte del Institut,—Maria Muàoz, 8 anys; Rosa Canillo, 85 anys; Esteve E s -pert, 3 mesos; Coroni Codina, 36 anys, y Cristòfol Cabré, 1 mes.

Districte dc la Barceloneta.—Francisco Jover, 65 anys; Joseph Manin, 65 anys, y Dolors Canals, W anys.

Districte del Hospital. — Maria Ferré, 55 anys; Manel Canadas, C7 anys, y Lluís Català, I mesos.

Districte de la Llotja. — Joseph Igle­sias, 16 meses; .Toseidi Gallardé, 23 dias; Jascinta Faynet, 57 anys; Joseph Oliver, I » anys, y 1 lorencía Jornet, 3 dias.

Districte de la Universitat. — Vicens Parera, \H anys; Rosa Estrugo, 66 anys; Ramon Miracle, 1 a n y : Llorens Mercader, 58 anys; Florentina Royo, 15 anys; Paula Soler, 5H anys; Agna Ci'vít, 15 dias, y Mer­cè Buyé, 33 anvs.

INFORMACIÓ telegràfica

y telefònica de L a Veu de Catalunya

Consell de ministres ^Madrid.G, 8'15 nit.

Ha terminat lo Consell de ministre». E n ell ha quedat ultimada la combi­

nació de governadors y la provis ió de las d e m é s plassas d'alt personal que han quedat vacants.

Per respectes à la Re ina no s'ha fet públ ica la l l ista.

Lo governador de Barcelona S'insisteix en que'l general Marina

ha aceptat por li'l Govern civi l do Bar­celona y que pendrà posses ió à últ ims de la setmana actual. Telegrama del general Ríos

S'ha rebut un telegrama del general R í o s felicitant al Govern pera '1 seu nombraraont.

Sembla que per are no ban donat re sui tat las gestions pructicadas pera la llibertat dels presoners de Fi l ip inas .

Lo general Polavieja al Palan L o general Polavieja ba estat al P a ­

lau aquest demati à Jos quarts de deu. H a sigut molt comentada aqueixa v i ­

sita matutina!, tractant de trenrnn par­tit los desocupats.

Sembla que la visita lia sigut de cor­tesia, tractantse de passada de la qües ­t ió del personal, raaniiesiant lo general à la Re ina que'l Marqués de Cuevas y ' l general Cerero no neeptan los càrrèchs que se'ls havian reservat.

Lliberals A v n y han visitat al senyor Sagasta la

casi totalitat dels es-minisires del par­tit l l iberal .

E n c a r e uo es tà decidit quant rennirà en Sagasta als notablos del seu partit pera tractar de la pròx ima campanya de opos ic ió ; pero es probable que con-cideixi ab la publ icació del Decret coin-vocant las eleccions de diputats y sena­dors, qne, segons sembla, serà'l dia 20 d'aquest mes.

Los aspirants à las actas aniràn i sos respectius districtes pera tràvnl lar as e l ecc ióBs .

Avans , no obstant, se tractarà de quins han d'esser los candidats desig­nats pel partit. Declaracions del ministre de

la Governació Lo ministre de la Governac ió , a l sor­

tir del Consell, ha parlat ab los perio-distas.

Al sor interrogat sobre la qüest ió dels presoners de Fi l ip inas , ha dit lo minis­tre qne'l Govern s'havia ocnpat de aquest assumpto, pero que per are res en concret se s à v i a respecta del mateix.

També ha mnnil'estat que'ls tagals sembla qne no estàn disposats à transi­gir, donchs deman diners v armas ó re­coneixement de soberania.

—Respecte de la qüest ió dels repa­triats, ha dit lo'ministre ae la Governa­ció qne aviat se pendrnn midas en ar-monia ab la s i tuació del Tresor.

E n efecte, en lo Consell d'avny s'ha acordat pagaries: pero avans es nece­ssari que las Juntas administrativas co­rresponents fassin la l iquidac ió dels gastos de la guerra.

De tots modoB, se faràu anticipos als repatriats, com j a s'ha dit.

Los demés ministres E n quant als demén ministres, se sab

que'l de Guerra y'l de Marina han trac­tat d'assiiniptos dels sens respectius de­partaments.

Lo d'Hisendn s'ha ocnpat d'assumptos perteneixents & la Comiss ió liquidadora d'Ultramar, qne «lépent d'aquest minis­teri.

Lo senyor León y Castillo L o senyor León y Castillo ha visitat

al senyor Sagasta. P r ò x i m a m e n t regresarà à P a r í s ab lo

objecte de presentar sas (iredencials al president de la Repúbl ica francesa.

Los repnblicàns Los diputats repnbl icàns s'han reunit

avuy en lo Congrés pera cambiar impre-sións sobre la s i tuac ió pol í t ica .

Un progecte S'ha dit aquesta tarde que's tracta de

convocar una reunió en lo Colegi d'Ad­vocats per» promonre'l progecte de que siguin declarats incapacitats pera exer­cir lo càrrech d'advocats los ministres fins que fassi un cert número d'anys qne hagin deixat lo respectin ministeri. Lo Decret de diiolució

. ^ de las Corts Lo Decret que ha sigut llegit avuy en

las Cambras disolguent las Corts, es semblant als lU-gits en cirennstancias a n à l o g a s , per quin motiu m'abstinch de transmetre'n detalls.

Lo* cos diplom&tich L o dimecres à las quatre de la tarde

reunirà'l senyor Sil vela en lo ministeri a üiStat al cos d ip lomàt ich .

Con ens de motí A dos <|uart8 d'otize d'aípiest dematl

h i ha hagut un gran alborot do».» carrer del Barqni l lo . S'hi han"1'1 moltas mares, viudas y domés alL"0'' de soldats que han de cobrar atr. 11 intentant dir ig irse en actitut ssant i la Caixa d'Ultramar m*a>'

No serian molt satiafactoriaB lag e í a s qne h a n r à n circulat, per/'v" à n i m s s'han anat exasperant, 0 ^ ^ ' ' se un petit mot í . ' ^ ^ W

L o s amot inat» , donas en sa inaj0 -intentaren anar & buscar las cigar;(.ri!'' dirigintse d e s p r é s al Ministeri de'f' Guerra. *

Pera evitar que entresain à »,.,,. Ministeri ha sigut necessari tenrar i reixat de ferro.

Lo delegat del Governador ha calmar una mica Fexc i tac ió , aconscli." tlos que una comis s ió conferenciés abi quefe de la C a i x a d'Ultramar.

D e s p r é s s'ha disolt la maniiuBtació Se tem que's reproduheixi l'alborn'

Més de la catàstrofe de Toloj Telegrafian de Tolón qne continúa8

remognentse las runas, havent sigm trovat lo c a d à v r e mutilat d'un w i i j J que prestava servey de centinella enU polvor í .

Se creu qne encare hi ha quatre r A dàvres més sepultats entre las rnnas.

Se confirma que'l número de monj arr iva à cinquanta.

A i x í s mateix se confirma quo en polvor í hi havia cent toneladas de pfl.l vora y mols projectils explosius.

De Faris Telegrafian de P a r í s que ha sigut

tingut un subjecte anomenat ÜournillJ y sa familia, que tingueren allotjat ú n | casa à nn s ú b d i t espanyol, de uom Pi^l Vil lacampa, que fou assessinat temij enrera en una casa de camp.

L o s detinguts, que son marit y a » | Uer y dos fills, han protestat de sa 1 1 cencia, dihent que no tenen res qun veJ re ab aquell cr im.

Uso obstant, hau ' s ígut processats, i l·l tantse contra d'ells auto de presó .

L'ezércit yanqui de Filipinul Telegrafian cíc Londres que'ls rclo;,|

sos qne han enviat aquest any los SSAI ric&ns à F i l ip inas ab prou fi-vnas U i \ tan pera cnbrir baixas, perquè estli mòl t extesas en aquflll t èrr i tò f i lasi-l hres pa lúd icas y malaltias endémin A i x ó contribueix en gran manera ul tJ tat dol exercit yanqui d'operacions g] aquell territori.

Nombraments probables Madrid, 7, 12'40 mnt.

Anit à úl t ima hera so citavan nlçntsl noms pera diferents ompleos, 'louaniiJ com à segur, que los senyors Blondtli) y Vifiaza ocuparàu pueHtos diploml tichs.

Se senyalava pera la Direcc ió gendril de Comunicacions à don Antoni H-rJ nàndez, pera conseller d'Estat à doti Joaquim Ugarte, y pera la secc ió d'UlJ tramar al senyor Torón.

L'Alcaldia de Madrid Madrid, 7, 12'ó!) iu»(.

Com se vnlga qne malgrat las indi»! c ións del senyor Sil vela, lo Comte M Malladas ha rebutjat terminantmatl aceptar l 'Alcaldia de Madrid, lo CoiuS ha acordat en l'última reunió oferfj aquest càrrech al Marqné>« d'Agnilsri Campóo.

L a Cambra de Comers • à n en Sol y Ortegi

Madrid, 7, I115 mat. Ahir và és ser visitat lo senyor fioljl

Ortega per una oomiss ió de la Cambnl de Comers d'aquesta capital, presidiJil per lo senyor Ba ix de Velaí ico, ab l'o l hecte de demanar al diputat per Btfl celena la seva cooperac ió en favor J»| las aspiracions de la Comiss ió exMnli·| va de l'Assamblea de Saragossa.

üna conferencia Madrid, 7, l '40in»t. I

L o senyor Sagasta ha signt visiti'l ,per en Canalejas, ab qui ha celebnij una llarga conferencia apropósit i'tat futura concentrac ió lliberal, haix l·l quefatura, com es natural, del exprai"! dent del anterior gabinet.

Lo senyor Canalejas ha sortit de cwl d'en Sagasta molt esperansat.

ün senador més Madrid, 7, 2 mut-

A fí de cubrir las v é c a n t s que ilbimj al Senat la pèrdua de las Antillas, de»l de las próxtinas eleccions, Barcelon» fl Va lenc ià tindran dret à anmentar en«l lo número de sos senadora.

Darrera informació Telegramas de l'Extranger

Temporal à Marsella P a r í s , 7, 9 m»*

A causa d'un violent huracà del í^; oest, que's d e s e n c a d e n à ahir sobre M«r sella, los yachts de recreo ·ïssett''ÍJ| cErnest» , varen xocar à l'entrada 1 port, anantsen à pico l ' «Issotte» i"" diatament, y podentse salvar 1 'b nest*, encara que ab grans iverísS'

L a s t r ipu lac ións (ta ftbdos barcoB»"' posat & salvament.

Una reina desterrada P a r í s . 7, l O W a * ]

Telegrafian d'Alger, que ha arrivM al l í à bordo del «Eugéne-Pereire» , reina de Madagascar, Banavalo. ,

H a sigut convenientment a l l o t j a ^ si be no es tà contenta, sembla I*6.? « i gui ab pac iènc ia la nova condició q se li imposa. ner>

Dintre d'uns .quant/í dias sortir» la seva r e s i d è n c i a definitiva, qu*! ün pr.blet de la prov inc ià d'AIg*"-'

La Veu de Catalunya De Filipinas

P a r i s , 7, 10'4n mati. Continúan a Manila los combats par-

Ijals entre yamiuis é indigenas, los que laii'a ilia vau estrenyent més lo cercli de |t ciutat murada.

A h i r vespre varen arr ivar A Manila IOK transport amer icàns conduint tro-|as , y duent al seu bordo als membres |e la comiss ió americana qne ha d'es-l idiar la s i tuació y condicióna de Ins P i -jpinas.

Millorant Par ia , 7, 11 matí .

Te legraf ían de Brusselas dihent que Reina de B è l g i c a ha passat relativa-

ï en t be la nit anterior, y s'observa una l i l lor ía molt manifesta en lo curs de la ;va nialaitia.

L o s metges y pcrsonas de la famíl ia •c l'an^iista malalta recobran las espe-lansas d'una complerta curació .

Meeting socialista P a r í s , 7, l l ' S B matí .

Coraunican do Londres, que aquesta arde so celebrarà 4 dita capital un keeting socialista internacional, havent

Icudit al obgecte diputats socialistas de nsi totas las nacions d'Europa.

Lo diputat francès M. J a o r é s , parla-', en nom dels socialistas del seu p a í s .

Qüestió de quartes Par i s , 7, 12,10 tardoí»

T e l e g r a f í a n dé Washington qne '1 j v e r n americà ha declarat terminant-lent quo no garant i sarú de cap manera f-uipróstit que ha proposat l'Assamblea libana. ] Ab aquest motiu, serà molt dif íc i l qne Is cubans logiin trnvar qui'ls cabreixi

emprès t i t , per curt que aquest s i -

Yauquis y tagals Par i s 7, 13*66 tarde.

IS'atribnei!. à n'on Dewey la frase Igü'fnt: l«"jVo5<t crèyènt qwe estich destinat à orir à Fi l ipinas!»

I — L o s filip.íns han repetit son atach L dipSsífs ü'ahoiit surten las aygnas, besaeixeil obstruint ab obras de de-isa'ls voltants do Manila.

La prempsa madrilenya

Madrid 7, l ' I ó tarde. ^os periódicha dfl mati no ptiblican

•) artii-lc que tingui verdadera no­tat. Tnls cousideran lo problema p o l í t k h

^sde'l seu respectiu punt de vista, sen-var iac ió , perquo tampoch han variat

| temas. " E l Imparcial"

J D i u ijue segons los sens informes Iha ofert la embaixada espanyola k londres al Duch de Tamames, pero

ió's nega à acceptar aquest alt l loch.

"El Liberal" Publica un travall do son correspon-

il ú Barcelona, don R i c a r t Torralba, [ferent als grans ceflers que don Pare taristany té à Sant Martí de Proven-Vls.

D i u l'articulista qno son un verdader [odolo on son género y qne poden com-BtU ab los millors de Burdcos. Ataca ademés la creencia equivocada

I general de que rata lnnya es exclusi-irnent industrinl y mercantil , y no ona preferència als demés rams de i·oducció, y diu que pera desvaneixer jn^sta «jrrónea creencia n'hi ha pron

fer una visita als cellers del senyor |ar is tany.

Firma de la Beina I L o president del Consell ha posat à I ü r m a do la Reina los decrets nom-r a n . governadors c ivi ls de varies pro-V c i a s .

Beformas Uegislativas ^ • o g o n s diu uo per iódich , lo non mi-nistr .i • lirai·ia y .Tnaticia té ' l propòsit

^ B e f o r m a r la lley 'le Enjuiciament cr i -míral y ' l Cóilieh c iv i l .

Combin&cións diplomàticas H E s segur qne"'l Comte de Benomar

^ B r à de n'iire^eniant à Roma. ^ L o Comto de Yillagonzalo cont inuarà

ímbaixador à finssia y anirà à snsti-

tuir al de V i l l a Ursutia qnan aquest vinga à ocupar lo c í r r e c h de subsecre-tari del ministeri d'Estat.

Tant s e val Sembla que'l general Correa deserta­

rà del grupo que dirigeix lo senyor Sa-gasta y entrarà en lo del senyor On-mazo.

Pel ex-ninistre de la f íuerra, no des-empenyant cartera, tant l i deu ésser perteneixe à l'un com à l'altre grupo.

Possessió ^ Avny ha celebrat sess ió extraordinà­

r ia lo Consell d 'Administració del Banch d'Espanya donant possess ió a l non go­vernador senyor Comte de Torreanaz y al conseller supernnmerari, senyor Cha-v a r r i , que ocuparà la vacant qne ha deixat lo senyor Lin iers .

L a comissió de las Cambras de Còrners

H a arribat lo senyor Para í so y altres representants de la comissió executiva de las Cambras de Comers.

Aquesta tarde à primera hora confe­renciarà ab lo president del Consell de ministres, pera estudiar la forma de por­tar à la pràctica algunas de las conclu-sións votadas per la Assamblea de Sa­ragossa.

Venda de las Carolinas Se contirma la noticia de que una po­

tencia de primer ordre vol adquirir las islas Carolinas.

Manifestació de simpatia Diuhen de Saragossa, que ahir nit hi

va haver una manifes tac ió popular pera que continuïn en lo càrrech quo desein-penya, l'actual alcalde don Francisco Cantin.

Encara que'l temps no va afavorir la manifestació , tota vegada qne plovia, aquesta no va deixar de ser important, concorrenthi unas '4.000 personas.

Alguna de las Assoc iac ións de la ca­pital ha dirigit una instància al gover­nador demanantli interposi la seva in­fluencia pera conseguir que no sigui snstitnhit ractnal alcalde.

L a manifestació va passar per devant de la casa ahont vin aquest, fentli una ovació .

Lo senyor Cantin va manifestar qne ngraia las mostras de simpatia que li donavan.

Sinistres marítims Cúdiz. — Lo vapor meicant i ta l ià ,

«Marte», ha encallat al devant do Rota, y hauria indefectiblement naufragat, si no li hagnés prestat aussili nn altre barco, també i ta l ià , que va lograr de sembarrancarlo.

L o .Marte» ha sofert no mes qne llengeras avería».

— L o vapor francès 'August Cencei l» ha tingut d'entrar à aquell port, per havérse l i rompnt lo fusell del hé l i co .

Lo Czar malalt H e r l i n . — L a Gaceta de F r a n c fort,

diu que 1' emperador de R ú s s i a ha so­fert un atach à 'h i f luenza , havent tin­gut d'estar al l l i t tres dias.

CARBONS Trlegrama facilitat per la eaia Almirall

Cardiff: Lockets granat. . . 21'<) oholines c. a. f. Tdetn mènnt. . . . » » Nowonstle. . . . 18 6 • »

Bo Isa de Madrid Madrid, 7, 3'401. (Urgent).

íFaeüitai per la ctua Manam) 4 por 100 Interior contat Pri.'i

fi de mes GI'OO . fi pròxim . . . . (Xl'00

Exterior TO-flO Deato atnortisable TS'SO Oubas 1»* fl4|M Onbas 1890 W55 Aduanas 5 per 100. . M'M Filipinas fi por 100 « J g Bonos Tresor OOll'OO Banch Espanya *«'(*» Tabacos. . . . . . 284^0 Cambi si Paris 27'.6 Cors del Interior àMadrid: (60'a)) (60'»)).

Bolsa de Paria Par i s , 7, 2'16 tarde.

Exterior Espanyol 4 per 100 SG Í» Konila francesa 3 per 100 l'fl'lu Cnbasd»**) Sin'.VJ Cabàs (1890) 217 00 F . C. Nort d' Espanya 15310 F , 0. M, Z. y Alacant JgjJOO Norts prionUt 000 00

CUBS DE CAUSIS E S A L T K A S P L A B B A B Cars dol Exterior í Paris; (56'40)—SB'H.'—W50 -5e'20. Curs Jel Exterior à Londrea: (SS'SO).

Bolea de Londres Londres, 7, 4'29 tarde.

Exterior Espanyol 4 per 100 SV!»

Butlletí Barcelona 7 de Mai ' de IS99

SESSIÓ D E L MATÍ Onrs del Interior: BL'3)—SR- K J I".

A lat 10 Innra Nort». 41*15 o. Fransa» «t 'HOd. CubasCperlOa . Mf^o.

• 5 por 100 K ^ó p. Franch», vista 56'eo Llinras, vista 00-00

Se tanca à las 4 tarde Ahir Avny

4 per UO Interior fi mos. . . 4 por 100 Exterior fi mes. . . Banch Colonial fl de mes. , , F . C. Nort £1 mos

• Fransa fl mes • Orense fi mes

Cnbas H per 100 contat. , , . Cu has 5 per lOTi contat. . . . Emp. Aduauas 5 p. 100 compt. 4 per 100 Amortisable compt.. Emp. Filipinas fi p. lOOcompt. Banch de Barcelona comptat. Crèdit Mercantil comptat.. . Cat. (idneral de Crèdit compt. Frauchs, vista Lliuras. vista

fil'10 ei'07

•lú'!'.-, BÜ'IO

UK, fil'H7 5'02

93HX) 72 (W 70-50

15 7S

70-00 ll 'Lú <)'<;) fl'O)

lli 12 :,>;••>-. 1»2(W 72 00

I.-.75 2X10

Obligacions comptat Municipal fi per 100 ' SOW

• 5 per 100 ' ' Segòvia 5 per 100. 1 88*78 Almansa» 5 per 100 • S-I ft Id. adheridas 8 p. 100 ' BM'OO Id. no adheridas id ' 51'00 Sant Joan de las Abadossas 8 * 5H'75 Fransas 6 per 100 ' 68*84

8 por 100. • 48,75 Cèdula» 6 per 100. ' 8ll'12 Roda à K o a s ï per 100 ' « -8» Oronses • 81'75 Canal d' ürjtell * S7 70

Gambis sobre 1' eztranger Londres 90 dif. d.81,85

GOdjf 1 S y B d i v p.a2»3

• ft la vista | Paris 8dlv p.2^'10

. f)0dif • • i la vista • 1

PREU DE L'OR OR E S P A N Y O L

Contens Alfons 27'<X) — Centens Isabolina SOT*).—Monedas do 20 pessolae 27-00.—ünsaf 27H 0.—Or mouut 21'00.

Nota.—Aqnots prens son do compra. OR E X T R A N O E E

Bnonos Ayres.—Prima 00 per OO. ULTIMA HORA

D E 4 A 5 T A R D E 4 per 100 Interior: 61'Oò. Norts: 41'Oò. Frnnsas: HV40 40 00IC^..

Foch à Sant Martí Continua la ratxa do desgracias que de

un quant temps coomouhen nostra ciutat. Avuy mateix, seria un quart de tres do

la tarde, quan mentres estavan los trava-Uadors ocupats en son travall en la í'nhri-ca dtl Cànem, de Jaume Martí y Comra-nyla, que està al carror do Valencià, 335 y 3!>7 (Sant Marti), s'ha sentit do prompte la senyal d'alarma avisant a la gent de qne s'havia declarat foch.

Aijucst era à la quadra de pentinar, pro pora al gran cos d'edifici qno constituïa lo principal de la fàbrica, do moderna cons-trncciïS y forma quadrada.

Com dit lloch estava proveliit de cànem, als pochs moments estava tot alló arbolat comunicantse ràpidament l'element des­tructor al cos principal del edifici, per uns finestrals qne hi havia à nn emvà comú.

Al veurer alló las donas dels altres de­partaments, que eran en gran nombre, han fugit llensant forts crits d'espant, sense ni tant sols atinar en endnrsen las robas de sortir al carrer ni posarse las sa-batas.

Inmediatament acudiren al lloch del snc-cós travalladors de fàbricas vehinas ab mangueras y altres eynas, comensant los travalls pera deturar lo foch que desgra­ciadament prengué gran increment à pesar d'acudirhi prompte bombers de Sant Mar­tí ab dos maqninetas y alguns do Barcelo­na ab la màquina de primera sortida.

À mitja tardo casi tot aquell hermós edifici estava encès per las circunstancias d'enoendres com pólvora las borràs del cà­nem y lo sostre de fusta que formava una quadra à la part alta del edifici.

Sols s'ha salvat la maquinaria establer­ta en un edifici apart y nua secció ahont hi ha la secció de filats.

Casi toc lo sostre del cos principal del

elifici ha caygut, quedant aixis mateix enrunada per complert la quadra ahont co-mensàlo foch.

Aqueix se creu qu'ha sigut causat per haverse escalfat lo dau d'una roda que ha inilamat la borra del cànem que voleyava pel seu voltant comonicantse ràpidament al género qu'hi havia dessota.

Al lloch dol succés se deya quo si no s'ha­gués atacat lo foch precisament pol pnosto en que estava més fort y ja no hi havia cu­ra, s'haguera salvat la major part del edi­fici, per sa especial construcció.

Al lloch del succés hi han acudit, entre altras autoritats, Tb senyor governador ci­vil ab lo qoefe de policia senyor Plantada y los qnefes de bombers senyors Falqués y Plantada.

L a fàbrica estava assegurada per las coropanyias «La Paternal» y «La Cata­lana».

Està aprop de la carretera de Sant An­dreu y al costat de la gran farinera <Santa María>.

Travallavan allí uns doscents jornalers, la major part donas, y per las i-irconstan-cias actuals del còrners se travallava dia y nit.

Las perduas no's poden calcular si ho son graus.

A l'hora qne'ns en anàrem del lloch del succés,rine scrian do-iquarís do «et d'aquest vespre, lo foch estava j i dominat per com­plert, si be encaro estavan travallant los bombers.

Dita fàbrica s'anomenava abans à can Masriera.

ULTIMA HORA Madrid, 7, fi115 tarde.

Los nous governadors L a reina ha lirniat avuy los uombra-

meuts del noua governadors de provin-cias.

Entre ells figurau los s egüent s : A'ava, don Francisco Lozon. Albacete, don Marti Porea. Alicante, don Hipò l i t Casasa. Ahnería . don E n r i c h Abolia. Àvi la , don Joan F e r n à n d e e . Badajoz, don F e r m i n Fregado. Barcolona, don Joseph Marina. Bilbao, don Llorens Mufioj!. Burgos, don Antoni Vallarino. Càceres , don Manel Velasco, ('àdiz. don Man^l Cano Cueto. Canàries , don Francisco Maldonado. Castelló, don Antoni P é r e z . Córdoba, don Artl iur Llopis . Ciudad l leal , don E n r i t l i Corcnern. Coruüa, don Pere Miranda. Cuenca, don Carlos (ionzàK z. Girona, don Joseph Montaner. Granada, Comte do Sant S'inón. Guadalajara, Art l iur Saotacana. Guipúzcoa, Comto do S. Romàn . Huelva, don ,loseph Joan Pérez . Huesca, don Mariano Ripollet. Jaén , don Tomàs Alonso Zavala . Lleó, don Ramon Tojo. Lleyda, don Josepli Martos. Logroí lo , don À n g e l Bazcnràn. Lugo, don Carlos Garcia V a l d é s . Màlaga, don Alfons Gonzfile/.. Múrcia, don Joan Campoy. Navarra, don Geoaro Pórea. Orense, don Gastavo Alvarez. Oviedo, don Josopli Alvarez Pérez . Pa lènc ia , don 8egundo Cuesta. Pontevedra, don Joan M. Pidal . Salamanca, don Baltasar García L e -

mo. Santander, don R i c a r t Diaz. Segòv ia , don Gonzalo Gonzàlez . Sevilla, Marqués de Portazgo. Soria, don Joan P é r e z Orleu. Tarragona, don Eursebi Sans. Terol, don Cessar Suazo. Toledo, Marqués d'Alquizar. Valencià , don N . Sans Escardan , Valladolid, don Augut Gonzàh'z. Vizcaj-a, don Sants Orifga y T r i a s . Xamora, don Antoni Pascual. Saragossa, don Marian Cuüizarcs .

Declaracions d'en Sil vela Un redactor del Hf rnhlo ha celetírat

una llarga conferencia ab on Si lvela. Aquest li ha fet las doclaracións se­

güent s : Comeusà per dohlres de no poguer sa­

tisfer las aspiracions llegitimns dels sens amichs.

Cal tenir en compte, diu, que son dos los partits en rigor nrrivats al poder y las plassas son pocas.

Confirma lo manifestat pel senyor Dato sobre las e l ecc ións .

E n las primeres s e s s i ó n s de las futu­res Corts, se procurarin portar à las l'eys varias reformes encaminades à la regenerac ió del pa í s .

S' empendrà la reforma de las lleys provincial y mnnicipal.

S* establ irà un verdader plan de re-formas administrat)vas.

Se proposa'l senyor Si lvela qne las Corts fnneionin nn llareh perfodi de temps, à qnin fi serà molt breu l'inte­rregne parlamentari del eatin.

Sense resoldre'ls problemes econó-michs, diu, es impossible la reorganisa-ció del exèrc i t y de la marina.

Respecte al regionalisme, esplica'l se­nyor Si lvela qne's concedirà una ampla descentral isació.

Descentra l i sarém, diu, la Beneficèn­cia, obras públicas y altras matèr ies que ho permetin.

No's deu teraer qne's modifiqui'l sen­tit actual de la l log is lac ió vigent en do-terminadas qüest ións com s'ha suposat.

Kebntjà '1 calificatiu de reaccionari qne s'ha donat al Govern.

Seria una bojería, diu, donar un pas enrera en matèr ies relligiosas: en la Const i tuc ió , en las costums y en las pràct icas existeix de fet la tolerància de cultes qne no pot modificarse.

L o s partits deuhen modificar son es­perit polít icl i antirh y acomodarlo à la realitat.

Per a ixó no poden ferse reformas en materias relligiosas.

Diu que'ls interessos que anuy apa-ssionan à las nac ións , son los interessos materials, por qnin motiu han d'empen-drers reformas en las qües t ións ecouómi-cas.

Por lo qne respecto à po l í t i ca inter­nacional, diu en Silvela: Nostra actitut serà espectant. Nos interessa mantenir re lac ións en tota los p a ï s o s , peró sense C o n t r a u r e compromisos de cap mena.

Secció Marítima Vapors de la Companyia Tras-

atlàntica Vapor San Agnstin. arrlvat lo 5 de murs à

Nova York procedont do la Ilahanu. Vapor Mójii-o, arrivat lo 6 4 Vorarxui, pro­

cedent do la Kubana. Vapor R. Maria Cristina, sortit de Port

Saiil, pera Barcelona. Vapor Trnguay Iflotat), sortit lo 0 d'Aden,

pora Sunx.

CRÒNICA EXTRANGERA Fransa

l .a elecció rfc i l . h'alltfrt». l.o dr Miurate

L a elecció de M. Falliéres pera la presi­dència del Senat, vacant per haver sigut elegit M. Loubel president de la repúbli­ca, ha sigut molt ben rebuda en general per la premsa y la opinió francesa.

Com es natural, losqui n'estàn més satis­fets son los republicans progressistas que, ab M. Lonbet desempenyant la primera magistratura de la república, M. Descha-nel la presidència del Congrés, y M. F a -lliéros la del Senat, proclamen en veu alta lo triomf do son partit y la oayguda dels radicals.

Pot donar.so com à res-.It definitivament l'incident promogut per la petició feta pel govern francès d'una estació do carbó à Mascate, y que per un moment fen te mer una ruptura de rclaoións entre Fransa é Inglaterra. Esvahit» los mals entesos que havien donat à la cosa un relleu y un sig­nificat que no tenia, Inglaterra ha recone­gut que'l tractat de 1802 la posa en iguals condicióna que Fransa respecte als ten-i-toris de Mascate y qne no té cap dret en posar dificultats à quo li sigui concedida la estació carbonera. Aixis ho hà declarat oScialment lo govern de Londres, indi­cant, no obstant, que s'oposarà resolta-ment à tota tentativa d'expansió territo­rial per part de Fransa à Mascate.

Canadà I .a fronfera dr l'Alaska

E n 1867 los Estats Units compraren à Kussia l'Alaska y adquiriren tots los drets que aquest Estat tenia sobre aquells estè­rils territoris.

Durant molts anys, ningú va recordàr-sen d'aquellas planures improductives.

Més, va, comensar lo doscubriment de minas d'or à Klondyke y va esclatar de mo­ment nna qüestió sobre delimitació de frontera?.

Se discutiren los drets que u n i a Kuss ia en virtut del tractat englo-rus de Iftió pe­ra fixar los drets que havia pogut adquirir la república nortamoricana.

Los inglesos sostingueren qne la faixa de terra de 10 millas que pertanyien à Kussia devien comptarse desde las punta» dels eabs, mentres que'ls americàns afirmavau

tne aquella faixa comensava cu la rasada el fons de las bahias. L a extensió dels do­

minis nortamericàns cambiava moltissim segons cada una d'aquestas interpretacións del tractat de 1825.

Per arï no s'ha pogut arrivar à cnp re­sultat positiu, com no sigui una interrup­ció sobtada en las corrents de simpatia y de cordialitat entre'ls Estats l'nits é In­glaterra. Aquells se mostran exigents al Canadà, Inglaterra comensi 4 posar entre-banchs al projecte del canal de Nicaragua y's diu que pen^a reclamar una forta in-Üemnisaoió per los perjudicis que e s t à su-frint son comers à Filipinas.

L o somni d'en Chamberlain sembla que no passarà de somni "y la trorupetojada aliansa anglo-sajona està encarní de con-vertirsc en una baralla de família.

Xina I M i-eparlimntl del ÇéMi ftipwy

Los i tal iàns han obtingut la cess ió de la bahía do Sau-Maun, y ara reclaman lo dret de construir un ferrocarril·que vagi de Sau Maun fins »1 llach No-Yung.

Los alemanys, per la seva part, ab motin de la agitació que regna à Chan Toung, van extenent los seus dominis.

TJte Times, parlant de la s i tuació de X i ­na, diu que ha arribat la hora de son re­partiment y excita al govern inglés pera que procuri arreplegar lo tros que l i corres­pon.

N o t a s c i c l i s t a s

L o divendres passat t ingué llorb é la redacció de Lo* Deportes, una reunió del.s elements més importants del ciclisme de aquesta ciutat. Hi assistiren los senyors Kialp, Pol lés , Bordons, Sànohez, Duràn, Flegenheimer, Salazar, Masferrer, Casa­novas, Green y altres, ademés do represen­tants de I . M S'oticias, E l Xotiriero y LA VEÍ- I>E CATALUNYA.

Oomeníada la sessió prengué la paraula lo director de Los Deporten, senyor Duràn, exposant ab breus puraulas l'objecte de la reunió, que no era altre qne procurar per tots los medis possibles, aixecar lo ciclis­me d'anuesta ciutat de l'ensopiment en qu'cstà d'uns quants mesos à aquesta part al mateix tom ps que procurar la ma­jor germanor entre'ls elements oficials de aquesta ciutat, allí reunits, à fí do fer al­guna cosa en benefici del sport ciclista.

A continuació prengueren la paraula los senyors Kialp, Uordons, Pol lés , Masferrer y Salazar, exposant cada un son pensa­ment, aue pera a lgúns no fou més que con­firmar lo que ja haviam exposat en las co­lumnes de Los Deportes.

L a s opinións de tots, en general coincidi­ren respecte als punts següents , com més necessaris de moment pera beneficiar lo ci­clisme.

Primer. Expressar lo desitj de procu­rar la fundició de las duas L'nións Veloci-pédicas existents ó sian la Catalana y la Espanyola, on nna sola que procuri las més grans ventatjas pera los ciclistas. A l afecte colobraràn una entrevista los indi-vidnus d'abdos Comitès, pera arrivar à un acort.

Segon. Apoyar ab totus las forssas'los travalls fets fins avuy per lo comitè de la <U.-V. £.> pera obtenir del Ajuntament d'aquesta ciutat que rebaixi l'impost que va fixar l'any passat pera las bicicle-tas, obligant à tothom à pagarlo, a l objecte de posarse d' acort ab dit Co­mitè pera presentar una Memòria, qne so­bre aquest punt té ja escrita, al alcalde d'aquesta ciutat avants de qne's disentei-xin los presnpostos municipals.

Protegir la prempsa ciclista y als Depor­tes com d únich representant, à fí de que tinguém on lloch ahont poguém exposar nostre criteri y defensar lo ciclisme sem­pre que sigui convenient, al mateix temps que poguém fer tota la propaganda sem­pre tan necessària.

S'acordà despré^ fer tots los medis pera fomentar tot lo possible lo turisme, y s'en-rahonà en principi de la celebració d'una festa ciclista, que podria ésser nna excur­sió pera donar animació y demostrar que'l ciclisme à Catalunya va adquirint cada dia més importància.

Acabà prenent la paraula lo senyor Du­ran pera donar, en primer lloch, las grà­cies à tots los presents per sa ass is tència , y posar las columnas de Los Dejtortes in­condicionalment à la disposició de tots per qualsevol acte que resulti en benefici del ciclisme.

1'. i DR I.AS TBKEBHAS k LA U.VH

enfront del obelisch de pedre que fon cons-lit, segons me d i g u ^ w a n , i la memòria del

iefe cosac Icrmak V w e m llegirhi la paraula Zuropa», inscripta en lo costat qne primera-

lent va presentarse à la nostra vista, y < Assia» 1 lo costat contrari. | Ma primera ait à Assia vaig passaria à lo-uteriuburg, sense poder' dormir y rumiant lentiestant lo número de lleguas que'm sepa-Lvan de la Paulina: puig que han transcorre-l i t dias y més dias d'ensà qne vaig eixir d, Tvn Petoriiburg: he viatjat ab tota la rapidesa bssible y malgrat a ixó , me sembla quo lo latju gayre bé no es comensat, essent imposi-le calcular la seva duració mentres no hagi Vrivat à Tabolsk.

CJna fotesa de quatrecentas lleguas hi ha psdc lekaterinburg fins à Tiumen y altras íscentas desde ï i n n e a à Tobolsk ahont, de-endint de la bona voluntat del governador ge-bral, me caldrà esperar las noticies qne é l l

Indrà per convenient donarme. Lo cotxe y nos-|tres mateixos fórem trasportatsà l'altre costat el ample y groguenoh riu Irtisch, aqncll r i u , Jal traspàs fa avansar nn grau en lo escalafón qualsevol oficial rus, que's deixi seduhir

era anar à servir à Sibèria, ) uig que en la ora oriental del riu Istisch comensa la verita-fe Sibèria.

Per fi som arrivats à Tobolsk! L a vista dels feus passaports va ferne del governador la prsonilicació de la cortesia.. Mo va convidar à Inar. y havent jo cregut prudent acceptar la

DE LAS TENEBRAS à LA LLUM 1 ítt

seva invitació, va obsequiarme ab explendide-sa. Per las sevas llistas vaig sapiguer que'n Ceneri bavia sigut enviat als confins de las po-ssesións dol Czar, perquè lo seu cas requeria i.na severitat excepcional; mes encara no esta­va resolt abont acabaria lo seu viatjo, ni aixó tenia cap interès pera rol.

Com que li calia fer à pou la major part del camí, y per aixó solzament hi havia una carre­tera, per forsa l'hauria de consegnir, encara que ja feya mesos que havia eixit de Tobolsk. L a guardià que convoyava aquest grupo de presoners, era manada pel capità Warlamoff, pera quin Sa Excel·lència va donarme algunes ratlles; aixis mateix rebi un passaport auxiliar firmat per ell mateix.

—^Ahont creu vostè qce conseguiré lo aplechV vaig preguntarli.

Lo governador se posà à rumiar.—\ ers los eucontorns de Irkutsk, pocb més ó menos,—li va semblar.

Y Irkutsk se trovava aproximadament à la distancia de dos mil lleguas de Tobolsk!

Molt ngrabit vaig despedirme d'aquell gran personatje y tanta pressa tenia pera continuar lo viatjo que fin» lo bon Iwan comensà à rondi­nar. També los russos som simples mortals, deya, y no calia pas esperar que pel preu de vint y cinch cèntims per llegua y per cavall se poguessin trovar cavalls àrabes per las postas. N i à ell ni al yenuchik vaig donàrlsi apenas lo temps suficient pera refrescar durant lo camí; encara lo seu thé no era pron refr'edat pera po-

JÍMi DB LAS TFNEBttAS A LA L L t i l

nas. Vaig trobar molt bona gent per tot arreu, v si alguna vogaila me calia ensenyar los meus papers, la paraula cortesia es poca cosa pera significar lo bon tracto que'm dongueren. Cal dir en veritat que no sé quins haurien sigut los tractes sense possehir aquell poderós talismà.

E n quasi tots los indrets trobàvem tota la gent enfeynada ab la cullita del fencb que en aquells paísos juga un paper tant important quo fins los deportats hi trawllan durant sis setmanas. Las llors boscauas, entre ellas de molt bonicas, s'hi fan en abundància. L a gent fa un posat sa y joyós . E n una paraula, mas impresións de Sibèria durant l'estiu foren agra­doses.

No obstant, jo hauria desitjat trovarm'hi en ple hivern, perquè allavoras, malgrat lo fret, se viatja millor. Iwan va assegurarme quo anant en trineo en lloch de tarentaspel demunt de la-neu, era veritablement prodigiós lo tra­jecte que's pot recorre H i perdut de ma me­mòria lo número do lleguas aue poden ferse en vint y quatre boras aixis que s reemplassan las rodas ab las barres del trineo.

Durant lo camí t inguérem naturalment ans quants petits accidents qne'ns feren fer algunes parades.

Per ben construhit quo sigui nn farenfas, al cap y à lu fi s'espatlla. Se varen romprer las rodas y altres pessas, y varem volcar duas ve­gades, mes com tot a ixó no va tenir alt'o con-seqdcncia que la de forsarnos à"f6r alguna es-taaa, ometeixo fer la relació d'aqueixos aeri-

>OOOOOOOOCOOOO(*

CAPÍTOL M

t'ií infern r» la terra A

E r a al fort de l e s t iu quan vaig sortir de Sant Petersburg y la calor era tant sofocant que las mevas ideas respecte lo cl ima rus sofriren nn cembi radical.

Fins à Moscou vaig viatjar ab lo tren, ab eqaell tren quo va en unia dreta d'una d'aques­tes capitals à l'altre. ,;

L o Czar havia manat que fos constrnit aixis, sens tortas ni rodejos.

Quan los enginyers li i-reguntaren qains in­drets poblats calien ésser encloses eu lo pro-gecte, sa majestat prengué un regle y nn lla­pis y ve senyalar una ratlla dreta en lo mapa drsde Sant Petersburg fins i MosCou.

OM)

L a Veu de Catalunya

LAS COMARCAS Camp de Tarragona

VKMiKKL·L. .—Torni int A 104110 escri-lii.nn «Iia- | -i—At-, n-ír-ecte 4 l a iniciativa pres* pel* repubüc&ns autonomista^ d'aqni j.er reunir a ls muiiLCÍ[iÍK de Catalunya a l ohjçfotfl i e demanar l a autonomia regio­nal y municipal, hem de dir qne per des­gracia, s ' ha do desistir de l'idea, puig que no l i a sigut secundada degudament, sia per la imliferencia ab que l'ensopiment gc-nernl mira :i nqnnixa^ cosas, sia perquè m I t - n jun ia in i · i · i s aa Catalunya venen fonstituhits per adepte» de la politiça ma-drilonyu més ó moijoH disfrexiadiunent.

Los aiitouoiiiistus vendrellench» no deu-iieu per aixó d>.'sencoratjarse.

\'8ÍCÍII f'/nt via, jue tot ho lograrém ab temp1' y paciència.

Valls del Noya lOÜALADA.—Encara es l assumpto del

dfa la qüest ió del pon arteaiA. Dias passats un periódich local, copifc l'article pnblient en aquestdiari, refereHta la matèria, essent ilit article molt cotnentat.

Se truban actualment del tot paralisadas las obras, y no sabúm quant temps durarà aquest estat de cosas; ao sabém s i després dels cents Jiyos gastats no ^'atreveix la Junta à demanar més dividendos alsoccio-nistas, ó s i s'ha pvusat en deixar corre la iden. ò oi han snegit conflictes entre la Junta y rempressiirl.

Tothom desitja que's fassi llum y's parli "lar en aquest enfadós assumpte.

Havcntse tirat a í .-rra una casa del ca­rrer de Clos, lia dosaparescut també una capelleta que hi havia dedicada k la Marc da Deu dei Canwe.

Qnnnt so edifiqui allí mateix la casa del Cassino i l t i caut i ' , eu progecte, ;.no podriu novomeul adoEsarse en Ona' de sas parets aquell bonich Teoort ie la | , ie tRt dels vehineï

S'estant ii.-truiut las oportuna» d iügen-cias sobre un (et ocorregut lo dilluns al vevj i re aprop del Hort de la Riera. S'oti-jrinA por i | i lestió de consums, entre guar das y vehins d'aqncst terme ó 3el de Mont-buy.

Varen dispararse molt* tiros de revòl­ver, resnltantne nn gu irda ferit.

Firmada per diferents vehins s'ha publi­cat u>ia a locució, eu In que's dtrmsna que la població vulgui contribuir pecuniària-ment R la obra d'inatalar ua rellotje pú-blich 4 la tone deia iglesia parroquial del barri de U Soletat.

Vallés C A L D A 8 DR MONTBI V — S'ha eon*

tituit y bon organisat, una associació dra-mÀticà composta de joves, a l objecte de donar f nncións teatrals indistintament en totd los t«aires de la vila.

Aquesta associació ó colla d'aficionats í la escena* se proposa no representar més que obras calalanos, per lo que m e r e i x nostre aplau-o, desitjantli moltas prospe­ri cats.

J a fa temps qxxc lo metge d'aquesta po-blaeió y actiu catalanisU don Eduart Xa-labarder, va oscii jre una obra pera'l tea­tre, que iwitser aviat la veurem re^reïenta-da, baix lo títol cVots son trampas».

Se tracta d'una comèdia en tres actes, escrita principalment ab lo fi de fer conèi­xer los resultats y ladesmora i -ació que en una població rural hi porta, l'abominable farsa d'unos eleccions.

Lo senyor Xalubarder que sovint nos de­mostra la destresa de sa ploma en porió-dichs de la comarca y de la capital, reou-llirà segurament molts aplansos lo dia en que per satifacció de tots, poguém veure aquesta nova comèdia catalana representa­da en un t. atre.

Periódichs oficials Gartia de MaJrid d o l dia ü -la mars: Jl. O, eatablint gn'ela KelUgiosos Caput

xins .1110 vn^in com à mis-ioner> à las islas 0:'.i olmas y Palaos y formin pnrt dels Colc-KÍ3qu<':s iMi.au, se cons ider in comprosoa en los cassos quart y quint del artiolo 8) do la Lle.v do Reemplàs y SJdi·l sou roglaiuonl,

lï. O. traslodant à don Mnuul Zabala, rato-dràlich do OeoRrafla ú Historia del Institut do Valencià, 4 la de igual assignatura dol lusiitut do Sant Isidro de Madrid, ab lo sua de 3,000 peisetas y IjUÜO ni6s por residència.

Avisos als uavp^auts . Üaucilt 4t°KspiMi> a. i i tuaoiü del mateUvMi

B o ' / ' i - . O/iHaI do 1» província do Barcelo­na del dia 7 do mars:

Anunci do subii^ti» pera co ·.traclïr l o »er-voy do bAsculas eu las A'iuanas do la P e n í n ­sula y nul.'ars,

t a (iiitífaiuro d'Obras Pública», socc ió do aygoas . av i sa que s'obra informació por ha­ver solioitat l o* propiotorU de 1% fabrica Co-uautsla, ternujdoOrisj- mogula per a y ^ n a » dolTor, lo permís pora construir u n a novo pre 'B .

Lo diatrict? miner ovisa nne'l d ia IJ sepro-cedirA » lo demarcació do la minn do coure .Victoria» entre Ayguafreda y Tagama­nent .

Anunci de subasta peP rAjuntimeut do Bar •.•lona, rolaiiva à la construeció do 15 kioskos pera substiiuir als que o'-iualuu-ut hi h a n A las Ramblas, baix io tipo de iS/iOO pessotas

Anuncis do la A.'oquia de Manresa, Hospi­tal do Santa Creu, .'•ocletat Catalana Oenerol de Crèdit, y la Metalurgica do Fal^ot.

J l o U l l ' i Ofirial Erliui^itliro i lr l O/.i·porfo ih VÍofi dol dia i-t de fobrer:

Dis^ur* de Lleó X I I I en la fwtq de Xadal. Ciroular de la Xiinciatura AnoftÒlíca HO

brola» atrlbucióos exiraordinariax concedi­da» «Is Prelats d'Kspanya. rospectools tepw-lars esclaustrats dels seus Convents y lo» Monàstics do Ki·lligiosas do liliació rognlor.

Nombramont fet en primer dol mes, per se­cretari do Cambra y fiovern. A fovor del Bvnt. don Lluis U. Roca.

Avis als pirro-'o» y oncarr.»jf»t* de pari"' -quios relerect al dta'del Monument.

Llista de cantltat* re,-mUidas pera'l Sant Pare.

Explicació de la doctrina catòlica sobro absiinoui-ias.

Mercats regionals GIR»'XA —Blat. 1!) p^ssetas qnarteva

detíü litres; m°:itall, 17; ordi, O'SO: sègol . Ió: rivada, S'TiO: bosses, 15; mill. lli; panis. l·l; bhitde moro. 10; il- ^ins, 10; favas, 11; favó, Ió: fassous, .10; monjetas, iS: oos, l 'IO possetas dotzena.

UARiETATS iQue'ls afanyin!

A n'on Pau n'hi van fer pagar cincli rals d'entrar al sarau, Pcro e n P à u h o ' s deixa folxn.

E n acabant del darrer vals, en Pau tot cansat y suat sortia del sarau.

—jAhent vas, Pau, tan cansat? — Res, home. Aquests dal envelat qne

m'han volgut enganyar. ;Tontos! Me n'hsn fet pagar cinch rals de ballar. Pero que jo si. que'ls hi ballafs tots, ;Aii(t<i, qne'ls afa­nyin! En Menelik fent de practicant

Lo rey Menolik •w un fervent partidari de la Medecina y de la Cirurgia, especial­ment d'aquesta últ ima.

L a seva distracció predilecta es concorre al hospital creat per Adis-Aboba y ajudar en lo possible als cirnrgiéns, qual habili­tat lo fa prorrorapro en aclamacions d'ale-grítt.

Lo soberà d'Etiòpia exigeix que se'l tin-ga al corrent de tot lo que passa al_ hospi tal y per res del mon deixa d'assistir A una operació nn xich rara ó difícil .

SENTENCIAS

Cren, filosop, en la creu y hauràs ajuda <lo Deu.

De lo qne tens y no «s ten, no Be'n gandirA ton hereu.

ENDEVINALLAS

Hi ha nn home qne porta nn vestit fet do pedassos, du la barba de enrn y to la cara d'os.

.jQuo'a lo que no es més gcan que nna rata y ui quatre cavalls bo pujarían al

GEROGLÍFICH

ho

L a so lució demd

cim d'nna montanya.

L a i so luc ión i demd

LOGQCEIFO NÜMÉRICH

1 2 8 d 5 6 7 L'autor que jo més admiro 17 6 8 7 Lo nom quo A mi més migrada

4 7 <> 5 Lo sor que jo racs estimo 4 7 6 La cosa ([ue mí-s m espanta

L a so lució demd

S o l u c i ó n s d la t endevinallas d' a h i r

L'Asseu. Dos CAl'S.

A l a copa n u m è r i c a

G i i n ú s i M A .

A l acrit i trJi

SILVCI.A DATOln . \Duik PwAL

VII.LAVBRDE

Pol^AVIKJA DI K AN v BA«

Espectacles Gran Teatre del ijceo. ^ ^ « ' h ^ Ui.drA lloch lo I J oonnert U i x U d u ^ ' S emlnnnt iue«trr Joncpli MortttQn. " « i j

dr^i>»txit «n oampindur la .

Teatre Català. S f e t ^ f e ^ nnatra « n e » o r i g i n a l de ilon Inna.i·i"' ' , ' l· Fooh Follet y la p»M» A ea la «ouà.ní', -A<loi.nn««tB «1« n o n . - K n t r · a » i i,e.,r;oul> «ogon pi* a «olu. r

Uem*, Societat Oorvantes. He despatxa en oemptA iarta,

Tiwali A q n e j ' R n i - D i a d a Uo,U; T . . , IJVWI· neros. I .a verbena de la P . i ï ? 8 * *

duo de la A m o a a a . 'Bm» J l; | K n U p r e í - n t aeCmana 1H opnretann 1

:•• i : - : , :• aa 3™*,

Teatre de Novetats. Síft^i· "" l eminent acerin T a r a M Warlaal , -A<iiv*ri-<'a * X V I .l 'abono. Bcnsf i r i d o l pr imer artor v " ^ ! rio^Sampiaii . Ketrono de U comèdia « n o n ' ^ l aelp» de S\iderm»ii i i L'Onoro. |U,'·TI j

Pimeerfn, I I mpreneutarlA le Aodrelaa Be deHpncxa en oou.ptadut in .

f o r a d o . ^ l ^ T K ï ï ^ , K o n i U . A l t a mar. n»« . L a ffiardla ric ernn éx-.i >• t a tteaia d» San Aat ia .

Analista ftCuimm XiOa mineroe 811 d e s p a t x » en pompta i ln r la pera tota U u. I

mana. ^ - I

Rranvia Avuy í^»*** raja, 1.0a L o a afrlcanlataa.

Quatre Gats. S f i ^ f

Saló Màgich. ^ T J ^ u i A ción», t o t e » l a i n i l e <le n'í» * oar.r. Oive,»;,,.,, la» familUu*.. ' :i

« t o t a loedia j j , ! f <HTendte.pit!art;l

Imptompta «LA VKÇ I>K OATALCKï l , Santa l l ón lna , 11.

1 • •

Los vòmits, oor agre, cremors, iuape-tencia, deixadesa, saliveras, bilis, dolors de ventrell, cintura y espatlla, etcetra, desapareixen al dia següent d'usar lo STOiMQ ó polvos del Doctor Kunti

conforme ho diuhen à milenars de personas cura-das ó aliviadas à la primera presa.

Oapaa, . . 7 53 ptaa. SIIMa capa j . 4 ptaa. _ L A S F L O R S . 4. * £ » T O T A f l L A S F A S S f A 0 I A 8

S A X B L A D E

S E R V E Y S D E L A

COMPANYIA TRASATLÀNTICA DE BARCELONA

LlNEA DE LAS ANTILLAS NOVA YORK Y VERACRUZ

Combinació à ports americans del Allàntich y N. y S . del Paclfich Oada mea aor t ln do Baroelona y de GAdia, *apiira pera Laa Palmaa, Pnerto-Bieu,

H a b a a » , Prugrujo y Veraoraa y adamia ab t r o a b o t l Ouba y Ki·.·iU-Cni· pera 'Is l i t o r n U do Pnerto-Bico,

•.—La oarica » ,i<lmet fins A do» dlae aPan* da la aort lda. Lftneífc 4a FUSplooa.—Cada mes aorten da Barcelona Tapoat piira Port-Said, AdAn.

C 1 j i n b i . Singnpoto y Manila.—La c a r g » a'admut fina i l a rigilia da ia aartida. L·lcsa 4a F a r a u A e Foo.—Cada mu i aortan de Barcelona y de OAdií vapore para

Laa Palmaa, porta do oort* O. de Afriea y ( o l f de Ooinea. S a r v a y da TAn«ar.—Lo vapor « J o a i o l n dol Pi4laaa> •ar t de OAdic los dillans, d i -

Algeoiraa y Gibral tar , ro-i y d iveodre», por» TAníor , a, dljon

re tornant k CAdia los di-mocroa mars, dijons y dissaptes.

Pera més informes en Barcelsna. Ripol l y Oomp., PIA de Palaoio, c a n t ó al carmí 4a l a Uarqnesa.

VAPORS T R A S A T L A N T I C H S de Pinillos, Izquierdo y C.a

Sortidas fíxas pera las Antillas, Mejich y Estals-Units Pera Pnarto-Rico, Habaaa, C i e a í a e g o n j Veracruz

Sott i rA A ï a m e n l lo d ia 7 -la Mar* lo vapor

CATALINA • r a s , d ' ioHn' -n- i l 'oatlixomoat dirnote, per» T u p a a , Froatera, Oaaipsoha, iProgro-

tfr&a oicats y Oanarla* y ab '-raíbord à V o r a

•O y Ooatz-i Ooalooa. L a carga so reb «a lo binfla-io Je la Companyia ;mol l nou}, ü i a i i goa t a r l : R^mnl Bosch y AUtoa. Plassa d' Antoni Lopas, 16, prxnoipal.

Taller de Joyeria DE R. C A L L I S

Portaferrisaa, número 25. — Plasaa Caourulla Compra d ' or, p la ta y J?yns do pedreria fina, compra y venda de p la t ino , e n m p r ·

de papeletas d' empenyo dels Moates y Saoursala,

Diner al aofrfl ab tota rosor^'a en ur im&ra ó Ae^ona b í p u i o c a 4 t *• r ICO any y ab l l e t r i

1(2 yer IO'1 mes. à prüi»iotarU. comerciants i n -i l inuo* . aà do f* ny c*. gAncroe y joyait. B<>nda Sant A u i i ' n i , n ú m . fiO. niA^ntzcm, de & & 1.

TALLER D EWOUADERNAClONS DE TOT AS CL ASES

de B A X O H F R A N C H . D a r r e r Boly. níun. 23 Enquadornaotona 9^1i4a« y econ^mioas

A v í n a n t ae paua à d o m i c i l i

Ronda Universitat ïííitlif'Stóa'b A sens a a i i · l o n c i a . R t h ó : Bambla Fi>r*, 83.

TOS per c r ò n i c a y tor&» qae sigui •*« enra lAciLmeut ab P a s t i l l a » del doo-

Sor Xffarqcés. ;Pr '>benln« y \ \ - bnufibiroa! Hos­p i t a l , IUB, tarraaoia. Per eorren, í pnesatas.

•aifg<ai"· ^ con*'Trnci6. p lan­ta baixn, aprop d'ois Qnarnel·i Konn del Par-qne, aK inoliH clnror. « p r o p ò s i t pera ia- i ta lar teler* ó a l t r a ï n l u s t r i a . R. Caupe, -V'. deàpaifç.

V I D ' O S T S A S i ' L x ^ Q S ^ f men^a la juiia y «a nn poderós ' . 'onf ' rsant pera lan pursoi.as d ó b i l i y delicada* ddl ven-t r e l i . EÜ man y pot p^n ire» i n é U t i n t a m e n t T en Srtta mena de menjars. Do venda, IloapUal, 109.

OI S P E B A 8 A 9 y 12du nomana. Carme, nu

gona norr,a. Vintas à, l a Rambla .

uros a l mes. H pessetas m. 11. primer pis, se-

C^io y '-umbras amoblada* ab a s s i s t ènc i a A • sen^ al l« . Vistas a la Rambla . Assalt , n ú ­mero T, primer pis.

IWI *J*« l ^ d l l pa l , , , , I lnms . Carrer ui- • AU de Sant Pvro, m'im^ro 4, devant de Sant Fran t i ·CAa '

GANGA no. 8. despatx.

pdr3 ,ó 0 diir.ii* se •••n casa l l i n -re do KravameB. RatiA: Zurba-

|UI£1S1_ES y al l leriassuperiora \ nn ^ ^ " ^ · sense competonria . Ca

UATIH, n ú m . II . f&brica.

rons pe-

L a gramàtica catalana d'en Bartomeu Sa*a

no cos^a res; no mús v n l O'óO pessotas

En Joseph Marti y Canadell ha mori avuy a las 12 del dia

(A. C. S.) Sa desconsolada vimla donya Oarme Faro l l , sos fills,

pares, germana, cunyats, nebots, cosina y demés pa­rents, al fer saber & sos amiebs y coneguts tan desgra­ciada perdna, los hi pregan tingan present en sas ora­cions & l 'ànima del difunt, y se serveixin assistir à la casa mortuòr ia , plassa do las Beatas, núm. 4, entressol, demà à la tarde, pera acompanyar ló cadnvro & l'iglesia parroquial de Sant Francisco de Paula y d'allí a l Ce­mentiri .

No s'invita particularment. CI,'hora flff enterro s'apiíteò'd en Vedició de dema <d mati)

C L Í N I C A - M A N A U T DISPENSARI P U B L I C H

Comte del Assalt, número 43, primer Malaltías especials de la dona propias de son estat, y complicacións

que dVIlas dependeixen. Tuman, llagai, fmuUu, erupciont, eatarroi, kemorragicu, aUtraciom mm

mal», Iros'.ortu fwfiona!», ïle., iCe. CO.NalJLTA P C B L I C A capciial pora l&a malaltías de la dona: de 11 i 12, CON'SGXiTA G E N E R A L , pora tota classe do malaltlaa d' homos 7 nena

Í e 8 à 4 , 7 . B A B i r A O I O S B P E S A O P E H 0 . 0 A S P E S S I O M U S T A S

Personal &caltatia. Sorvay permanent.- -Asèpsia, comoditat, Uam eléc trioa, "te—Consultas pir escrit: Comte del Asalt, nom. 43, pis primor.

L'ARXIU Llibreria de Joan Baptista Batlle

Tapinerla, núm. 48 Compra y v c n ü a •!« U i h r í s aat ielu. A^iura

l l i b r s r l a a'anoarruKa « a m b i ilo pioporeionai | SOR clienta totas laa obrat, t an t antlgats OQB modarnes, refaranNi à Oatalnnya.

Publioa par iMioamanb r a i a l t r b t , qns »ÍTI« de frnncb t soa r l i xn ta .

•

GOLEGI-ACADÈMIA de la SAGRADA FAMÍLIA Confereurias pera las n s s í ^ n a t n r a s y ^ran de B a t x i l l e r . Classes e s n e e í t h r u í irs il'ensenyan.'m l ü n r e . *

SECCIÓ DE GRAMÀTICA CATALANA Oàlonl H a r o a a t U , Tenedor ia y v a r i a Idiomaa

Director: D. Francisco X. Clara, pbre., Frenaria. 5, prai. 2,'

altimnr

Teoria y pràctica dels adobs L L I B R E

per en JOAQUIM A G U I L E R A INTERESSANT T NROSSSAai PER TOTS LUS AGBÍOÜLTOM

Sa T a n 4 3 pasaetaa en totos laa Uibrar la i y en la A d m i n i s t r a c i ó ! a<jap«t diari .

RAMBLA DE LAS FLORS, NUMERO 25 , BARCELONA

Vapors de Tintoré y Companyia PERA LIVERPOOL

SortlrA lodijon..9aBlnorr.nt, lo vapor espanyol

Franco l í «on c a p i t à don C i n d i t Ar ta i l i , admet*:,

-e despatxa en lo narga }• painalKers. à » ^ , ' n i t . ï ^ e n 10 P»»'»'-»8 Còrners, I y S p r a l .

r o ^ r p V r ^ l ? " I T ^ J ' ^ « '» ' ^ Cr e m y Tlomenafh, S. onC.

tOU DE LAS TKSUBRAS A LA L L U M l

—jCoiwtruirlo aixisl—fon la seva ordre y ai-xfs se va fer, il'un modo tant aaprí', sena eny-darso dels desitjo!) dels altres, y consemblant ul seu propi despotisme, un ferrocarril <h; quatre cent&s lleguas do llarch, quo té sol/ciment un fi, sens atroviree, per molt aprop qao tingae-siin la tentació, do decantorse ú un costat, obrant aixis en contra de las ordres dol autó-orata.

A la gegantesca cintat de A(oscon vaig estar-miii OUB quants dias per pendrehi un gaia y on inti·rpr. t·í. Com que jo, ademes do la meva llen­gua, ne parlava una- quantas niés, vaig per­metrem easer nn xich exigent pera oscullir, y al ú l t im me vaig deeiilir iier un jovo do modals agrndosos y de posat inteligent, qu; dcya CJ-néixer pom per pam la grau carretera real qni* vo vors llevant.

Duiprcs de d-;3pedirme del imposant Kremlin ab hi- sevns iglesias, campanars y mitja» ta-ronjas, emprengui ab lo men nou company lo viatje vers Jíishnij-Nowgorod, ahont nos calia deixar lo ferrocarril.

Passarem enfront de l'antiga ciutat Wiadi-mtr v desfiró» d'haver admirat- la s sv» Seu do oineu campanars, no vaig trovar res mes que lm cridés l 'atenció, HIIK a arrivar ú Nischni. Lo meu compauy tiugiiú molt amí>oiiyo eu perma-néixer un parell de dias & n'a^uesta ci-itAt, ahont precisament hi tenia llooh la gran flra, que segons ell wsegarava, cs ua eipectacle que ahl la pena d'csíor vist. Peró com que jo no v.ivia vingut A Rua·.ia pera assistir à las firas

DB LAS TKSECRA'í A L A LLUM l'.tò

v.Mire obgoct.'.í interessants, de que'n parlan altres viatgers. Del mati al vespre y eneara molta part d'oquest, rodavani ii lo llarüh de la ••arretera.

A cada estació de portas llegia en lo pal in­dicador plantat enfront de la porta, las cent.is •l" lleguas que havia recorregut de-sde Sant Pe-tersburg, fius que, voyent que anavau passant dia* y setmanas, vaig eomensat- 4 esi)antarme de la distancia excca"iva que havia recorre­gut y de la que'm calia tornar & recórrer per segona vegada. ^.Tornaria inay més à veurer la Paulina? .Quanta» cosas podrian passar avans de retornar :i luglat··rra! De tan en tan me sen­tia tot desencoratjut y esma perdut.

Jo crech que la durada dol viatje, més y ló número de dias y de lleguas, m'hu feya obser­var ta circ on^tancia do que tan com anavau avausant, la gont del cam.i cambiava poch à poch de trajo y de dialecte. Los yfíHSebiks que'ns Cundahiaa eran cada volta de diferonta apariencia y nacionalitat; fius l·is cavalls eran uns altri s. Més, fossin lo que fóssiu aquells ho­mes y aqucllas bestias quo ns mmavan, lo cert es qne varen servírnos bs y hibilment.

Lo temps ora superb, quasi ba massa. Lo país conreuhat que cr.uhavam era tlont y (értil y la Sibèria Va semblarmc molt diforenta, en rea­litat, du lo quo generalment se crea. Q lan la calor no era gayre forta, l'ayre era veritable­ment delioiiSs^ d'una acció aUtaK-nt estimu-l»ut pels nirvis. H i havia dias que 1' ayret semblava omplir de nova vida las noítras ve­

l i » ! DE LAS TESEBRAS k LA LLUM

.ierlo banre, que jo ja 'Is cridava pera seguir lo viatje; en lo degut repòs durant la nit no calia pas pensarhi

Avans d'empendrer aquest viatje, jo no tonia cap idea de las fabalosas cantitats de thé qne nn ventrell humà podia rébrer. Tant l'nn com l'al-tre se' l baviau por litres. Abdós se'l portavan en forma de rajola, y segons vaig sapiguer ab aprensió. aquest t h é era pastat àb sang de moltó y d'altres animals. Ne bevian al demati, 4 la tarde y al vespre. Sempre qao feyan una para­da y que podion procurarse avgua calenta, amanian y bevian lo seu t é .

L a s impressións nuo conservo d'n^nest llarch viatjo, no sont molt fondos, pnig que no vaig visitar lo país pera publicar descripcións de viatje ó pera estudiar las costums v usansas del poble. Lo meu fi era aconseguir a n'en Ge­neri lo mes prompte possible, de manera qae la meva sola preocupació era arrivar ab la més gran rapidesa d'una estació de postas à l'altre. Lreuhavan à travers d'inmensas estepas, de te-rrenos pantonosos, de boscos d'albas blancas, d abets gegantins, de roures, freixa» v altres arbres. }• atravessavam om pies rius.

Avansavan sempre corrent tan dret com ho permetia !iv gran carretera. Qaaa la naturale­sa ns obligSyft à fer un petit descans, calia acontentarnos generalment ab lo més misera­ble confort, perquè las vilos més petilis no te-man si-quera un hostal. Poch à poch vaig àcostantaeme à dormir durant aqaell rústich viatje, puig que no 'm deturava en llooh pera

DE LAS TENEBRA» A LA LLUM 191

y ala espectacles, vaig manar que 's fessi" i"' sscgiiida los preparatius per* continuar lo nu* tre viatje.

Com que 'ns trovavam 4 l'estin y los ri«3 ^ tavah ovartj a la navegac ió , prenguérem ' vapor pera devollar Volga avall, passant Kftïan, fins 4 arrivar al riu Kama. Puj^'J aquest riu tortuós fins ó fon lojar a la gr«0• I molt important ciutat de Perm ., I

Haviam passat cinch dias domant de '*• I gaa, que'm semblaren los cinoh dia» " llarchs de la meva vida. Lo rio tortaos. > vapor que marxava tant poch A poch, me desitjar lo viatge par torra, ahont al meny podia avansar camí quan aquest era dret v cant vogadas ple de tortas. ,,ra

Uaviaiu ja arrivat gayre be 4 ia ratll» i ropa Euoara cent llegaas mes y l'odiian»0:.,, I har los monts Urals, pera trovarnos 4 lo lí»» I a^:4\ica. - I

A n i v a t s A P e r m . d e s d e quin i " ' ^ p 0 , 1 usar solzamenl cavalls de posUs, lo mel1" . I Twan, desprès del regateig acostumat, va c I Ptar un torànfaés, que es una mona de tae ^ I Després de carregaria el nostre bagatje no i vàrem instalar; los tros primers cavalls ^ i llogarem foren enganxats segons ''ui*nS* ssa; lo yeniírftiK- va animarlos ab f'%r·uI „ me nyagadotas, que 4 Rúss ia creuhonfeaser 1(J di mes convenient que'! fuet, v sega»"1" nostre l lunyà viatje. ' BoSc,a

Atravessarem los monts l'raTs, que n i -pas tan enlavrats com jo havia cregut, y P