Préstecs verds, polítiques urbanes aEuropa, Localret, Agenda…

Del residu al recurs

X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - A B R I L / M A I G / J U N Y 1 9 9 8 - N Ú M . 1X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - A B R I L / M A I G / J U N Y 1 9 9 8 - N Ú M . 1X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - A B R I L / M A I G / J U N Y 1 9 9 8 - N Ú M . 1X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - A B R I L / M A I G / J U N Y 1 9 9 8 - N Ú M . 1

“Cal perdre la por als residus”Entrevista a Manuel Hernández, presidentde l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient

Impostos, pocs però eficaçosRibeiro, Chelegelmich i Gee

“L’arquitectura dóna forma alsnostres espais vitals”, Albert

de Pablo, arquitecte urbanista

“Som sis milions?”qüestionen els demògrafs

sostenibleabril/maig/juny 19982

Això és Xarxa, de moment…

Monistrol de MontserratMontcada i ReixacMontmelóMontornès del VallèsMuraNavarclesNavàsOlesa de MontserratOlostPalafollsPalau de PlegamansPallejàParets del VallèsPobla de Claramunt, laPobla de Lillet, laPont de Vilomara i RocafortPrat de Llobregat, elPremià de DaltPuig-ReigRoca del Vallès, laRoda de TerRubíSabadellSallentSant Adrià de Besòs

Sant Andreu de la BarcaSant Bartomeu del GrauSant Boi de LlobregatSant Boi de LluçanèsSant Cugat deSesgarriguesSant Feliu de LlobregatSant Fruitós de BagesSant Hipòlit de VoltregàSant Joan de VilatorradaSant Joan DespíSant Just DesvernSant Llorenç SavallSant Martí SesgueiolesSant Pere de RibesSant Pere de RiudebitllesSant Pere de TorellóSant Quirze del Vallès

Sant Sadurní d’AnoiaSant Vicenç de MontaltSant Vicenç de TorellóSant Vicenç dels HortsSanta Coloma de CervellóSanta Coloma de GramenetSanta Eulàlia de RonçanaSant Esteve de PalautorderaSanta Marg. de MontbuiSanta Margarida i els MonjosSanta Maria de CorcóSanta Perpètua de MogodaSantpedorSevaSubiratsSúriaTaradellTerrassaTianaTonaTorderaTorellóTorrelles de LlobregatVacarissesVallbona d’AnoiaValliranaVallromanesVicViladaViladecansViladecavallsVilafranca del PenedèsVilanova del CamíVilanova i la GeltrúVilassar de DaltVilassar de MarDiputació de Barcelona

ALTRESFederació de Municipis deCatalunyaAssociació Catalana deMunicipisConsell Comarcal delBerguedàParc Central del Vallès

Dades fins a l’1 de juliol de 1998

AbreraAlellaArenys de MuntArgentonaArtésAvinyóBadalonaBadia del VallèsBarberà del VallèsBarcelonaBeguesBigues i RiellsBorredàBrull, elCaldes de MontbuiCallúsCalonge de SegarraCanovellesCànoves i SamalúsCardedeuCardonaCastellar del RiuCastellar del VallèsCastellbisbalCastelldefelsCastellet i la GornalCastellví de RosanesCercsCerdanyola del VallèsCervellóConsell Com. del BerguedàCorbera de LlobregatCornellàEsparragueraEsplugues de LlobregatFranqueses del Vallès, lesGaiàGavàGranollersGuardiola de BerguedàHospitaletIgualadaLliçà d’AmuntLluçàMalgrat de MarManlleuManresaMartorellMasies de Voltregà, lesMataróMollet del VallèsMolins de Rei

4.250.000 persones4.250.000 persones

El 92% de la poblacióde la província de

Barcelona

El 92% de la poblacióde la província de

Barcelona

El 70% de la poblacióde Catalunya

El 70% de la poblacióde Catalunya

Els municipisde XARXAapleguen

3sostenibleabril/maig/juny 1998

NÚMERO 1 - PUBLICACIÓ TRIMESTRALABRUL-MAIG-JUNY DE 1998

EDITORXarxa de Ciutats i Poblescap a la SostenibilitatComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

REDACCIÓ I PRODUCCIÓ EDITORIALERF, Gestió i ComunicacióAmbiental, SLBalmes, 18, 1r 08007 BarcelonaTel. (34) 93 301 23 29Fax (34) 93 301 23 21E-mail: erf.jc@ictnet.es

CONSELL DE GOVERNPresident: Antoni MorralVocals: Sergi Alegre, FredericLina-res, Narcís Prat, Josep Puig, AndreuRifà, Joan Rieradevall,JoandomènecRos, Magí Rovira, Salvador Rueda,Ramon Sitjà, Vicenç Sureda, JosepM. Vegara, Santiago Vilanova, JosepXercavins

DIRECCIÓFrederic Linares i Vicenç Sureda

DIRECCIÓ CIENTÍFICARamon Folch

CONSELL DE REDACCIÓJohanna Cáceres, Ramon Folch,Manuel Ludevid, Lluís Reales,Enric Tello

CAP DE REDACCIÓJohanna Cáceres

DISSENY I MAQUETACIÓDomènec Òrrit

COL·LABORADORSXavier Arnella, Guimel Castañé,Andreu Domingo, Ignasi Doñate,David Gee, Amèrica López, MònicaLópez, Octavi López, Enric Mendizá-bal, Josep Puig, M.Rosa Salvadó, KaiSchlegelmich, Teresa Ribeiro

FOTOGRAFIAJosep Grifoll, Agustí Nubiola,David Pastor, Firo-foto

IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICAInom,SADipòsit legal B-7063-97

ra fa tot just un any que vam constituir l’Associació de Pobles i

Ciutats cap a la Sostenibilitat. Durant aquest any s’han fet els pri-

mers passos en la direcció de configurar un moviment municipalis-

ta decidit a treballar des de la suma de complicitats cap a la soste-

nibilitat.

El balanç de treball d’aquest primer any ha estat altament positiu atès que

s’han portat a terme totes les activitats i objectius que aleshores ens vam plan-

tejar. D’una manera esquemàtica, podem dir que hem estructurat l’organització,

garantit la comunicació a través d’Internet de la revis-

ta Sostenible, també hem ordenat l’intercanvi d’expe-

riències i l’elaboració de propostes a través dels grups

de treball i, finalment, s’ha participat en el debat obert

en els països de la Unió Europea sobre el futur de la

política urbana a Europa.

Avui la Xarxa ja no és un projecte sinó una realitat

que avança per un camí complex però irreversible que

hem d’anar concretant pas a pas i col·lectivament des

de l’experiència i l’aportació de cada localitat.

Els 128 municipis de la Xarxa celebrarem aquest

mes de juliol la primera Assemblea General Ordinària

al Prat de Llobregat amb l’objectiu de precisar els nous passos a seguir i l’acti-

vitat a realitzar durant el proper any. En aquest sentit la feina feta fins ara ens

permet conèixer les necessitats per establir prioritats, i ens és de gran ajuda per

definir els objectius del pròxim any.

Ara tenim davant nostre el repte de dotar-nos d’eines i instruments útils que

ajudin a guanyar eficàcia i credibilitat a la tasca d’elaborar i desenvolupar les

Agendes Locals 21. És el moment d’homologar indicadors i metodologies que

ens permetin avaluar i comparar els diferents processos de treball dels munici-

pis de la Xarxa cap a la Sostenibilitat.

des de Xarxa

Un any de la Xarxa

A

“Sostenible” no s’identifica necessà-riament amb l’opinió que expressenels articles signats

Antoni MorralPresident de la Xarxa de Ciutats

i Pobles cap a la Sostenibilitat

a jove escriptora índia Arundhati Roy ha tingut un notable èxit literari amb lapublicació de la novel·la El déu de les petites coses. Sembla que en plena efer-vescència dels mercats mundials i de les globalitzacions planetàries hi ha unacerta necessitat de reconciliar-se amb algunes veritats fonamentals que, justa-ment per ser-ho, tenen la condició de petites coses senzilles. En efecte, les coses

realment importants solen ser senzilles, i és per això que hi ha molts casos de parelles benavingudes malgrat llurs enormes discrepàncies ideològiques, però no sap sap de cap con-vivència construïda sobre la incompatibilitat en les petites coses quotidianes.

El llarg camí devers la sostenibilitat és un laboriós itinerari de petite-ses. L’actitud èpica inherent a la condició masculina, que és la con-formadora del model desenvolupista imperant, ni se n’adona, niho admet si se li fa veure. Però és així. El model canviarà quanhauran canviat els elements de què consta. Per això són trans-cendents els petits progressos concrets, si encaixen en un marcglobal de referència. Cal aquest marc global, és clar, però norepresenta el gran canvi en si mateix.

Aquesta és la importància gestual de llençar o no una ampo-lla a les escombraries. Si minimitzem la producció de residus igestionem adequadament els que, malgrat tot, arribem a gene-r a r, ben cert que no canviarem el món, però no contribuirem a ferque no canviï. Al contrari: l’acostarem al canvi, és a dir a la soste-nibilitat. En el món occidental de moral bàsicament cristiana, no hau-ria de costar tant d’entendre-ho: el cristianisme es basa en humils actitudsadditives d’aquesta mena.

Es tracta de fer (coherents petites coses concretes), més que de dir (grans discursosdeclamatoris). I es tracta d’aprendre dels fracassos. I també es tracta de saber mesurarles limitacions, per tal de no emprendre actuacions desproporcionades. En el cas delsresidus, tractat en el present número de S o s t e n i b l e, es tracta de reconèixer i d’evitar lesbarreres de moment insalvables, tot saltant sense vacil·lar sobre els obstacles realmentsuperables amb la tecnologia i els mitjans socials disponibles. Sempre anant, tanma-teix, un punt –però no dos– més enllà, a fi que la utopia no se’ns fongui mai en un inas-sequible horitzó massa allunyat.

Diuen en castellà: “del dicho al hecho hay un trecho”. Però retopen: “se hace cami-no al andar”.

Ramon Folch, director científic

El déu de les petites coses

Ramon Folch

editorial

L

sostenibleabril/maig/juny 19984

5sostenibleabril/maig/juny 1998

Voldria fer unac o n s i d e r a c i ósobre l’article“El valor del’espai lliure”,que signavaMònica Lópezal número ze-

ro. Al meu entendre és incorrecte,com s’afirma a l’article, que la Llei6/98 sobre règim del sòl i valora-cions (B.O.E. núm. 89, de 14.4.98)no és d’aplicació a Catalunya.Aquesta llei estableix un conjunt depreceptes bàsics, entre els quals lesnoves definicions de classes de

sòls. Aquestes definicions nomodifiquen les disposicions prò-pies de cada comunitat autònoma,malgrat que sí s’han d’acollir aaquest marc bàsic nou. Així elDecret Legislatiu 1/90, pel qual esregeixen els processos de planeja-ment i gestió urbanística a Catalun-ya, segueix plenament vigent peròa partir d’ara sota els criteris de lanova llei, que s’esmenten a la pri-mera part de l’article publicat aS o s t e n i b l e.

Per tant, la Llei 6/98 sí que és d’a-plicació a Catalunya.

Jordi Pietx i ColomLA VOLA, Companyia

de Serveis Ambientals

tribunaLa nova Llei del sòlsí que ens afecta

sumariACCIÓ

PENSAMENT

ALTRES

La dada La deixalla reciclada

Propostes

Agenda

L’opinió Som sis milions?Andreu Domingo i Enric Mendizábal

En boca de… Albert de Pablo,arquitecte urbanista

Anàlisi Impostos, pocs però eficaçosM. Teresa Ribeiro, Kai Schlegelmich i DavidGee

l’Agenda 21 al mónLocalret, Assemblea General de Xarxa...

ReportatgeUn embolic ben senzill

La notíciaLa millora ambiental, un negoci rendible

Entrevista a Manuel Hernández

Catalunya en Xarxa

EinesBosses d’escombraries

Els númerosMetà dels abocadors

Les normesLa LERE, un procés sense retorn

Acció civilSabadell, 10 anys de recollida selectiva

32

33

35

24

26

30

6

8

13

14

16

20

21

22

23

iversos lectors que han tingut a les mans el número zerode S o s t e n i b l e ens han transmès la seva sorpresa en veureque una revista que se situa en el pensament sostenibilis-ta s’imprimeixi en un paper “de luxe”. Com veuran

aquests mateixos lectors, el paper no ha canviat. Això té una expli-cació. En primer lloc, el paper de la revista és ecològic, és a dir, noutilitza el clor en el procés de blanquejament sinó oxigen. No és,però, un paper reciclat perquè els papers reciclats no tenen, malau-radament, ni la mateixa resistència ni la mateixa porositat que elsfabricats amb fibra verge i, per tant, no satisfan les necessitats d’im-premta que requereix una publicació com aquesta. El paper de l’in-terior és un estucat mat de 115 grams, un paper gruixut i que, pertant, consumeix més fibra verge que un de més prim. Si es reduísel gramatge, es reduirien també la qualitat de la impressió i la faci-litat de lectura. El paper de la portada té les mateixes característi-ques, amb la diferència de l’estucat, que és brillant, i del gramatge(250 g). Tots dos són papers “Creator”, el de les pàgines interiorsdel model S i l k i el de portada del model S t a r. S o s t e n i b l e

El paper de Sostenible,ecològic

D

sostenibleabril/maig/juny 19986

l’agenda 21 al món

Quin paper han de tenir elsens locals davant els reptesplantejats per la necessitatcreixent d’una gestióambiental diferent i per l’a-provació de noves normati-ves que semblen limitar lescompetències municipals enaquest àmbit? Entorn d’a-questa pregunta girarà elCongrés Català de MediAmbient i Municipis, queo rganitza la Federació deMunicipis de Catalunya(FMC) els dies 28, 29 i 30 desetembre, i que se celebraràen el Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona.

La discussió se centrarà entres eixos: la manera com elsacords emanats de la Cimerade Rio poden aplicar-se efec-tivament a la realitat catala-na, el plantejament d’un noumodel de gestió de l’aiguaque intenti solucionar elsproblemes de proveïment isanejament que actualmentafecten el nostre país, i lagestió dels residus, posant unespecial èmfasi en els reptesque planteja el Programa deGestió dels Residus Muni-cipals. X . R .

Per a més informació:F M CTel. 93 310 44 04Fax. 93 310 71 03

El Programa de restauraciód’àrees periurbanes de SantaColoma de Gramenet ha estatseleccionat, d’entre 107 pro-postes presentades a tot l’Estat,per participar en el Concurs deBones Pràctiques, convocatpel Centre de les Nacions Uni-des per als AssentamentsHumans. El programa de Santa

Coloma es fonamenta en eldesplegament d’escoles tallersobre el medi. Des que vacomençar, en 1994, s’hanreduït els abocaments incon-trolats en un 85% i s’ha acon-seguit la inserció laboral d’a-proximadament un 60% delsalumnes dels tallers (jovesentre 16 i 25 anys). A. L.

Santa Coloma de Gramenet, seleccionada

L’Ajuntament de Vi l a-decans va acollir el pri-mer seminari Les autori-tats locals i el desenvolu-pament sostenible, desti-nat principalment a deba-tre l’ús d’indicadors desostenibilitat en la gestióm u n i c i p a l .

A la trobada, que va tenir llocels dies 6 i 7 de juliol, hi vanassistir representants de diver-sos municipis europeus mem-bres de la Federació Mundialde Ciutats Unides, d’entre elsquals Barcelona, Leganés,Màlaga i Vi l a d e c a n s .

Pocs dies després d’aquestseminari, el Fòrum Cívic Bar-celona Sostenible va org a n i t-z a r, amb la col·laboració de laDiputació de Barcelona, lesJornades de presentació delsindicadors de sostenibilitat,indicadors elaborats pels seusmembres (dies 9 i 10).

L’objectiu del FòrumCívic Barcelona Sostenible,constituït per persones particu-lars (no actuen en representa-ció de cap entitat) i procedentsd’àmbits diversos és mesurard’una manera clara, objectiva iparticipativa el grau de sosteni-bilitat de la ciutat de Barcelo-n a .

Les Jornades es van org a n i t-zar en tres taules rodones, d’a-cord amb els tres blocs en quès’agrupen els 65 indicadors desostenibilitat sobre els qualss’hi treballa: indicadors am-bientals, socials i econòmics.Només es van presentar, però,

una trentena dels indica-dors, definits com a resul-tat d’un procés de partici-pació social en el qualhan intervingut col·lectiusdiversos (ecologistes, veï-nals, de dones, del mónsindical i empresarial, del

sector de la salut, etc.).

Amèrica López

Per a més informació:Seminari Les autoritats

locals i el desenvolupamentsostenible: Carmen Pére z ,Ajuntament de Vi l a d e c a n s .Tel. 93 635 18 03Fax. 93 637 79 70Jornades de pre s e n t a c i ódels indicadors de sostenibi-litat: Josep Antequera.Tel. 93 415 05 12Fax. 93 218 08 63w w w. g l o b a l d ro m e . o r g / F C B S

Debat intensiu sobre indicadors de sostenibilitat

23sosteniblegener/febrer 1997

7sostenibleabril/maig/juny 1998

Després d’un any de constituir-se mit-jançant l’aprovació de la Declaració deManresa, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap ala Sostenibilitat celebra la primera Assem-blea General. L’acte va tenir lloc el 15 dejuliol al municipi del Prat de Llobregat. A

banda d’aprovar la incorporació de nous municipis i nome-nar diversos càrrecs, es va presentar l’informe de gestiód’aquest primer any de funcionament i el pla de treball pera 1998-99. h t t p : / / w w w. d i b a . e s / x a rx a s o s t

Primera Assemblea General de Xarxa

El mes passat s’inaugurà el noucomplex esportiu de Terrassa, quedisposa de plaques solars per eco-nomitzar el seu manteniment i ques’utilitzen, bàsicament,per escalfar l’aigua d’ús sanitari.

Segons el regidor de Medi Ambient, Francesc Morales, l’a-profitament d’aquest tipus d’energia podria servir d’exem-ple per a d’altres instal·lacions municipals. La Diputació deBarcelona, la Generalitat i el Consell Superior d’Esportsn’han contribuït al finançament. A. L.

Sol i piscina

L’Ajuntament de Vallbona té previst engegar aquest any elcanvi de l’enllumenat públic a diversos carrers del sud dela població. Les noves làmpades, de vapor de sodi, perme-ten un estalvi energètic de fins al 50% en comparació ambles de vapor de mercuri. A més, el seu disseny projecta lallum cap avall, “el que suposa rendibilitzar la llum, que noes dissipa inútilment cap a dalt i evita la contaminaciólumínica”, segons l’alcalde, Romà Casanovas. Aquestcanvi va ser consultat amb els veïns, que s’hi mostren d’a-cord, tant per raons econòmiques com ambientals.

Làmpades estalviadores a Vallbona

L’equilibri territorial nodepèn només de qüestions físi-ques, sinó que també es refe-reix a la presència de tots elsmunicipis, grans i petits, en lapresa de decisions que elsafecten direc-tament oindirecta, i enl’accés alc o n e i x e m e n ti a les eines de tecnologiaavançada, com és el cas de lestelecomunicacions. En aquestsentit, Localret representa unaexperiència pionera. Aquestconsorci reuneix uns 600municipis catalans (98% de lapoblació de Catalunya) ambl’objectiu de promoure les

noves tecnologies de la infor-mació i decidir quines utilitatspoden aportar al desenvolupa-ment dels serveis públics, al’equilibri territorial i a la qua-litat de vida. A l’Assemblea

General, cele-brada a la fi dejuny, Localretva proposar unreforçament de

les competències municipalsen el desplegament de la novanormativa urbanística i de tele-comunicacions. J . C .

Per a més informació:L o c a l ret. Tel. 93 485 85 76c o n s o rc i @ l o c a l re t . e sh t t p : / / w w w. l o c a l re t . e s

Municipiscapdavanters

L’Ajuntament de Sant Quir-ze del Vallès, a través de laRegidoria de Medi Ambient,a t o rgarà subvencions als parti-culars que instal·lin energ i asolar tèrmica al seu habitatge.Els ajuts previstos van de75.000 a 250.000 pessetes.Aquesta energia serveix tantper a generació d’aigua calen-ta com per a calefacció

Per sol·licitar els ajuts calpresentar una instància a l’A-juntament, acompanyada d’un

pressupost o un petit projecteon es facin constar les caracte-rístiques tècniques de la ins-tal·lació. La decisió es notifi-carà en deu dies, i l’interessatcobrarà immediatament lasubvenció un cop presenti lesfactures i la certificació tècni-ca corresponents. G . C .

Per a més informació: Ajun-tament de Sant Quirz e ,Regidoria de Medi AmbientTel. 93 721 01 68

Subvencions per a l’energia solar

El punt verd. Així podriar e s u m i r-se el contingutdel Reglament que desen-volupa la Llei d’envasos i

residus d’envasos (LERE).El Reglament va entrar en

vigor el passat 1 de maig, data enquè comença a ser obligatòria

a tot l’Estat la recollidaselectiva d’envasos per serrecuperats i reciclats. Elsistema que finalments’ha adoptat per dur aterme aquesta tasca ha

estat el denominat SistemaIntegral de Gestió (SIG) que

recull els envasos identificatsamb un punt verd.

Aquesta opció, que nosatisfà els grups ecologis-tes ni les agrupacionspolítiques d’esquerres,especialment les pre-

sents als municipis cata-lans, ha estat acollida amb

més o menys satisfacció per

part dels productors i distribuïdorsd’envasos. L’origen de la dis-crepància rau en el repartiment deresponsabilitats per a la gestió d’a-quests residus entre productors,municipis i ciutadans, i en el fet queel SIG gestiona els residus ja gene-rats, però no en redueix la quantitat.

En aquest sentit, si bé és cert que

la recollida selectiva, i el conse-güent ús de contenidors específicsper a cada tipus de residu, semblal’única manera de recuperar elsmaterials de les escombraries quepoden reaprofitar-se (vidre, paper,

metalls), també ho és que aquestesactuacions només es limiten a intro-duir mesures correctores. És a dir,n’hi ha prou amb proporcionar sis-temes de recollida que permeten elreaprofitament de, posem per cas, elvidre, el paper-cartró o els plàstics?No caldria, sobretot, reduir el nom-bre d’envasos i embolcalls que esposen al mercat cada any i que, enel cas d’Espanya, sumen uns60.000 milions d’unitats? El sentitcomú tendeix a respondre afirmati-vament la segona pregunta i, de fet,la LERE també estableix la prioritatde prevenir la generació de residus,una responsabilitat que recau en elsproductors i envasadors, mentreque l’èxit de la recollida selectivadepèn sobretot del comportamentc i u t a d à .

Malgrat la declaració de principisde la nova Llei, i la seva concrecióen l’obligatorietat de reduir en un10% el pes dels envasos fabricats,el cert és que en la pràctica el com-promís de les empreses es limita,majoritàriament, a fer-se càrrec delsresidus ja generats. I això ho fa de

el reportatge

La Llei d’envasos i residus d’envasos ja té el reglament que permet aplicar-la atot l’Estat, però el principi de les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar, per aquestordre de prioritat) encara és lluny d’assolir-se

sostenibleabril/maig/juny 1998

Els Sistemes Inte-grals de Gestió nopreveuen lareducció de residus

Un embolicben senzill

Xavier Arnella

8

forma parcial, ja que seran els ser-veis municipals d’escombraries elsqui hauran d’assumir la recollida iel transport dels envasos fins a lesplantes de triatge. La reducció, pertant, continua sent l’assignaturapendent del sistema de gestió deresidus dissenyat per la LERE.

Progressió geomètricaLes arrels delgreu proble-ma dels resi-dus arreudel món, ie s p e c i a l-ment enels països

més indus-t r i a l i t z a t s ,n e i x e nd’una pro-ducció acce-lerada i delmodel dec o n s u m

i m p o -sat. El

m a l

anomenat lliure mercat aposta perun creixement sostingut de l’econo-mia basat en una gran voracitat perpart del client, que canvia les sevespertinences compulsivament, moltabans que es facin malbé. De fet, elsresidus representen, hores d’ara,l’altra cara del “desenvolupament”donat que les tones de materialsconsiderats inútils augmenten alritme que les societats s’industrialit-zen i adopten les pautes del consu-misme “d’usar i llençar”. Aquestaproliferació no només es refereix ala quantitat de deixalles generades(n’hi ha cada cop més) sinó també ala seva qualitat (cada cop són méstòxiques i, per tant, més difícils detractar per reduir-ne l’impacteambiental i sobre la salut pública).

Això és cert per objectes de totamena, des de la roba fins al recon-sagrat tòtem automobilístic, i tambés’ha traduït en el costums alimenta-ris. Ha estat en aquesta vessant onpotser les contradiccions es fancada cop més fortes: la demandad’aliments de millor qualitat i elcanvi en l’estatus professional de ladona han anat acompanyats de l’in-crement de productes envasats, demanera que al sector alimentari és

on més ha crescut la quantitat d’en-vasos i embolcalls d’un sol ús. Així,entre 1970 i 1990 la quantitat deresidus municipals va augmentar un30% als països de l’OCDE (Org a-nització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic), iaquest increment es deu, principal-ment, al consum d’envasos i embol-calls d’un sol ús (només els residusde plàstics s’han multiplicat per vuitdes del 1960). Els envasos alimen-

taris, d’altra banda, sovint utilitzenmaterials conflictius des del punt devista del tractament com a residus;és el cas dels plàstics, com els filmsde polietilè o les safates de porex-pan que, per ara, no tenen sortidacom a subproductes al nostre país.

Malgrat l’augment creixent de lesdeixalles domèstiques, denomina-des residus sòlids urbans (RSU) omunicipals, les estratègies de gestióno han variat significativament enles darreres dècades, de manera queels abocadors, legals i il·legals, con-tinuen sent l’opció més emprada,seguida a distància de la incinera-ció. Com a resultat, el sistema esta-blert per al tractament dels residusdomèstics no pot suportar-ne lapressió i ha esgotat la capacitat delsabocadors. De totes formes, aquestasolució -abocar els residus en zonessituades als afores dels nuclis

9sostenibleabril/maig/juny 1998

La LERE estableixreduir en un 10% elpes dels envasosposats al mercat.

Klaus Töpfer,ex-ministre ale-

many de Medi Ambient, va elaborar el 1989 una

proposta de llei que obligavaals productors i distribuïdors

a recollir els residus delsenvasos i embolcalls que

posaven al mercat. Elgovern, però, va donar a laindústria la possibilitat queuna organització indepen-dent s’encarregués de la

recollida selectiva i reciclatged’aquests residus: així, el

1991 va nèixer Duales Sys-tem Deutschland, formadaper 600 empreses (“dual”

perquè crea un segon sistemade recollida paral·lel al jaestablert per les autoritats

locals i basat en la devoluciódels envasos). Aquest va ser

el primer Sistema Integral deGestió europeu que va impo-sar el “punt verd” als enva-sos d’un sol ús, model seguitper Ecoemballages a França(1992) i Ecoembes a Espanya

(1998).

Klaus Töpfer,ex-ministre ale-

many de Medi Ambient, va elaborar el 1989 una

proposta de llei que obligavaals productors i distribuïdors

a recollir els residus delsenvasos i embolcalls que

posaven al mercat. Elgovern, però, va donar a laindústria la possibilitat queuna organització indepen-dent s’encarregués de la

recollida selectiva i reciclatged’aquests residus: així, el

1991 va nèixer Duales Sys-tem Deutschland, formadaper 600 empreses (“dual”

perquè crea un segon sistemade recollida paral·lel al jaestablert per les autoritats

locals i basat en la devoluciódels envasos). Aquest va ser

el primer Sistema Integral deGestió europeu que va impo-sar el “punt verd” als enva-sos d’un sol ús, model seguitper Ecoemballages a França(1992) i Ecoembes a Espanya

(1998).

La recollida selec-tiva del re s i d u s

possibilita la re c u-peració dels mate-

rials (orgànics inorgànics) que es

llencen a lesescombraries però

que poden teniruna utilitat:fa delresidu un re c u r s .A més, facilita la

gestió i tractamentdels re s i d u s

p e rquè en re d u e i xla quantitat no

a p rofitable (l’ano-menat re b u i g ) .

urbans- va ser adoptada provisio-nalment a les ciutats medievals perallunyar possibles focus infeccio-sos, però és inviable avui dia, quannomés la producció de residusmunicipals és ja de 15 milions detones a tot Espanya, és a dir, cadas-cun de nosaltres genera uns 375 kgd’escombraries domèstiques l’any.Si a aquesta xifra se sumen els resi-dus industrials i els procedents del’agricultura s’arriba a un total de

562 milions de tones, o sigui, unes14 tones anuals de deixalles p e rc a p i t a.

Solucions a mitgesDavant d’aquesta situació de

col·lapse, i si la veritable solució perals residus és no produir-los, elmodel econòmic basat en el con-sum intensiu de recursos de totamena, que dóna lloc a la generacióingent de residus, es una obvietatpoc assenyada per garantir la soste-nibilitat de l’ecosistema humà.Així, augmenta d’una banda eldesequilibri entre els recursos ques’exploten i la capacitat del siste-mes naturals per regenerar-los i,d’altra banda, s’incrementa la quan-titat de residus que els sistemesnaturals són capaços d’absorbirsense degradar-se irreversiblement.Com que, malgrat el problema, elcreixement econòmic continua sentel paradigma del desenvolupament,la “realpolitik” adoptada ha estat,

doncs, cercar noves maneres degestionar les deixalles. I aquestesnoves formes de gestió es podenresumir en la recollida selectivadels residus per al posterior reapro-f i t a m e n t .

Tant la Directiva europea sobreenvasos com la LERE, que és latransposició a la normativa espan-yola, van en aquesta direcció, i lacontrovèrsia sorgeix a l’hora dedeterminar les fonts de finançament

d’aquest nou sistema i el pes que lalegislació atorga a la reducció delsenvasos en circulació.

Pel que fa als objectius, la LEREplanteja recuperar en els properscinc anys entre un 50% i un 60% dela totalitat dels envasos fabricats, ésa dir, recollir-los selectivament i,

posteriorment, reciclar entre el 25%i el 45% de la quantitat recollida; laresta es valoritza energèticament: escrema en incineradores amb reapro-fitament energètic. La nova Lleiexigeix, però, que s’ha de reciclar,com a mínim, el 15% en pes decadascun dels materials d’envasat:p a p e r, tetrabrik, vidre, fusta, metall,plàstic, alumini... Com es finançatot plegat?

Responsabilitat difusaLa Llei Töpfer adoptada els anys

80 a Alemanya va ser el tret de sor-tida per gestionar d’una manera bendiferent els envasos, que represen-ten més del 50% en pes i volumdels residus domèstics. AquestaLlei accentua la responsabilitat delsfabricants i envasadors en el controldels envasos, és a dir, són ells quihan de reduir els embolcalls super-flus, cercar altres materials méslleugers o fàcilment reciclables, icontribuir al finançament del tracta-ment del residu que genera el pro-ducte que venen. La Directiva euro-pea sobre envasos, però, ha optatper un sistema dual, on a la filosofiade la Llei Töpfer s’afegeix l’expe-riència francesa d’Ecoemballages(1992), que dilueix les responsabili-tats sobre el control dels envasos -tant les tasques com les taxes- entota la societat, especialment en elconsumidor i en els sistemes muni-cipals de recollida.

En el cas espanyol, la LERE ofe-reix a les empreses que col·loquenenvasos en el mercat dues opcions:o bé s’adscriuren a un sistema inte-gral de gestió (SIG), o bé implantenun sistema de dipòsit-devolució-retorn per als seus envasos. La con-fusió que ha acompanyat la novaLlei, i la iniciativa d’EcoembalajesEspaña (Ecoembes), han donat unaprioritat absoluta al primer sistema.

Ecoembes és a hores d’ara l’únicSIG multimaterial al nostre país(Ecovidrio només s’ocupa de larecollida del vidre dipositat en l’i-glú verd). Es va constituir el 1997com a societat anònima sense ànim

sostenibleabril/maig/juny 199810

Algunes diferències

Envàs de vidre Envàs de plàstic

Sistema de dipòsit Sistema Integral de Gestió i punt verd

Retornable Usar i llençar

Un cop buidat, pot reutilitzar-se Un cop buidat, és un residu

Fàcilment reciclable Reciclatge complicat*

Residu gestionat pel productor Residu gestionat per l’ajuntament

Material fruit d’un recurs abundant Material fruit d’un recurs escàs(sílice i potassa) (hidrocarburs)

*A causa de la gran diversitat de plàstics que s’utilitzen, alguns dels quals no es reciclen o no tenen sortida com a subproducte

Algunes diferències

Envàs de vidre Envàs de plàstic

Sistema de dipòsit Sistema Integral de Gestió i punt verd

Retornable S’usa i es llença

Un cop buidat, pot reutilitzar-se Un cop buidat, és un residu

Fàcilment reciclable Reciclatge complicat*

Residu gestionat pel productor Residu gestionat per l’ajuntament

Material fruit d’un recurs abundant Material fruit d’un recurs escàs(sílice i potassa) (hidrocarburs)

*A causa de la gran diversitat de plàstics que s’utilitzen, alguns dels quals no es reciclen o no tenen sortida com a subproducte

Composició dels RM(àrea metropolitana de Barcelona)

Plàstics11%

Matèriaorgànica

39%

Vidre7%

Altres16%

Paper27%

Font: Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, Entitat Metropolitana del Medi Ambient

(dades del 1996)

de lucre, i està participada en un55% pels envasadors mentre que laindústria recicladora només hi estàrepresentada en un 5%. Les empre-ses que s’adhereixen al SIG d’Eco-embes paguen una taxa perquè elsseus productes puguin portar eldenominat “punt verd”, un símbolque indica que una part del preu delproducte es destina a finançar lagestió integrada dels envasos i resi-dus d’envasos per assolir els objec-

tius de la LERE. Això no vol dir,però, que tots els residus dels pro-ductes amb “punt verd” es recupe-ren o es reciclen, només vol dir quecontribueixen econòmicament alconjunt del sistema.

El “punt verd”, per tant, no és unsímbol ecològic sinó només unamanera de financiar el cost d’apli-car la nova Llei, que obliga el ciu-tadà a pagar entre 20 i 40 cèntimspels envasos etiquetats. Aquest haestat l’aspecte més criticat pelsgrups ecologistes i diverses autori-tats municipals, que arg u m e n t e nque no és el fabricant o l’envasador

qui paga el “punt verd” i això va encontra del principi “qui contaminapaga” propugnat per la políticaambiental de la Unió Europea.

L’iglú de l’astronautaMalgrat l’adopció de sofisticades

estratègies de gestió de residus, nocal oblidar que sovint els envasos iembalatges d’un sol ús no aportenres a la qualitat del producte i cons-titueixen tan sols reclams publicita-ris. Per tant, es poden considerar unnucli dur de malbaratament derecursos sense fre, un malbarata-ment que no queda compensat per

la recuperació i el reciclatge.De totes formes, si s’ha dit que

hem de passar de l’economia queno s’autoimposa límits, a l’econo-mia del mesurat astronauta que pro-cura no malmetre l’entorn on esjuga la vida, la clau més propera sónel munt de contenidors tipus iglúque sorgeixen i s’escampen arreu.Actualment, ja són un element delmobiliari urbà prou familiar on esdipositen el vidre (verd), el paper iel cartró (blau) i els envasos lleu-gers de plàstic, les llaunes i els tetra-briks (groc).

Aquests iglús resulten necessaris

11sostenibleabril/maig/juny 1998

Els iglús son l’estendard més visibled’un sistema que obre el ventall demanera que cada residu trobi un camíque permeti maximitzar-ne el reaprofi-tament, però no esgoten totes les possi-bilitats. Per tal que els residus domès-tics, i no només els envasos, passin deconsiderar-se deixalles a ser utilitzatscom a recur-sos, caldefinir prè-v i a m e n tquins sónels elementsque val lapena des-triar de labossa d’es-c o m b r a r i e s .Si bé és cert que hi ha variacions en lesdefinicions, els residus municipals oRSU es poden classificar en tres gransgrups: els ordinaris, els voluminosos iels especials.

Els dos darrers grups -voluminosos iespecials- es poden gestionar amb siste-mes de recollida porta a porta i amb laimplantació de deixalleries; és el cas delmatalàs o els mobles i electrodomèsticsvells (voluminosos) que els serveismunicipals recullen un dia determinat, ide les restes de pintura, dissolvents, olis

de cuina, etc. (especials) que s’han dedur fins la deixalleria. Pel que fa a laresta, als residus anomenats ordinaris, elseu tractament comença amb la tria acasa, l’oficina, el taller o als comerçoson es generen. El paper, vidre i altresenvasos s’han de carretejar fins alsgrups de contenidors dits d’aportació i,

d’acord ambla legislacióeuropea, lam a t è r i ao r g à n i c a(restes dem e n j a r, pa-pers tacats,s u r o s . . . )t a m b és’haurà de

recollir per a la seva recuperació enplantes de compostatge i metanització.

En aquest sentit, la Diputació de Bar-celona, mitjançant l’Àrea de MediAmbient, té en marxa la campanya“Cada cosa al seu lloc”, destinada adonar suport als ajuntaments per difon-dre la recollida selectiva d’escombra-ries, l’ús de les deixalleries i la sensibi-lització ciutadana.

Per a més informació:93 402 22 22 (ext.7388)

Un nou ordre

Envàs: qualsevol tipusde cobertura d’un pro-ducte posat a la venda

Residu: qualsevolmaterial, resultat d’unprocés productiu, deconsum o neteja, ques’abandona per consi-derar-lo inútil

Subproducte: residud’un procés produc-tiu, de consum o nete-ja que té utilitat per ad’altres processos pro-ductius, de consum oneteja

Il·lustració de la campanya “Cada cosa al seu lloc”

sostenibleabril/maig/juny 199812

si es té en compte que, per exemple,la generació actual de residus muni-cipals a l’àrea metropolitana de Bar-celona és de 1.290.417 tones anuals.Si deixem de banda la fracció org à-nica (503.263 t) i els residus consi-derats no ordinàris (153.560 t) que-den 633.594 tones anuals per ges-tionar mitjançant el sistema de reco-llida selectiva d’aportació voluntà-ria, és a dir, mitjançant el sistemabasat en els ciutadans que, voluntà-riament, porten els envasos i elpaper als iglús. Gràcies a aquest sis-tema, a l’àrea metropolitana de Bar-celona es recullen de forma selecti-va 38.589 t de vidre, paper-cartró ienvasos de metall, plàstic i tetra-brik, el que representa un migrat 6%del total de residus d’aquesta mena(dades del 1996). Aquest percentat-ge és encara molt lluny dels objec-tius imposats per la LERE.

Les especials característiques deles ciutats compactes meridionalsnomés fan posible instal·lar els iglús

en un radi de 300 metres, i la reco-llida selectiva només funciona si elsciutadans poden canviar els cos-tums. Un cop aconseguida la parti-cipació ciutadana es poden desple-gar els ajuts per a la creació d’unaveritable indústria recicladora i lesadaptacions per poder processarmaterial reciclat, així com elsacords amb els sectors implicats.

En aquest sentit, el retard en l’a-provació de la LERE ha dut elsmunicipis a una situació econòmicaque feia insostenible el sistema derecollida selectiva que s’experimen-tava. No obstant això, en els darrersmesos s’han produït avenços. Unexemple és la recollida selectivaporta a porta del paper i el cartróprocedents dels establimentscomercials gràcies al conveni signatentre l’Entitat Metropolitana delMedi Ambient, la Junta de Residus,l’Associació Catalana de Recupera-dors de Paper i Cartró, l’Agrupacióper a la Recollida de Paper i Cartró

de Catalunya (ARSPCC) i munici-pis del Baix Llobregat.

D’altra banda, Ecoembes preveurecaptar entre 30.000 i 50.000milions de pessetes per mantenir elsistema de recollida selectiva i recu-peració dels residus d’envasos.Aquesta quantitat, per tant, també esrepartirà entre els municipis que hicol·laborin i contribuirá a finançarel sobrecost que comporta per alsajuntaments la implantació de larecollida selectiva. La Junta deResidus de la Generalitat de Cata-lunya, l’Entitat Metropolitana delMedi Ambient, i els municipis jahan iniciat les negociacions per par-ticipar en el SIG d’Ecoembes. Val adir que diverses autoritats munici-pals es mostren escèptiques enversels diners que Ecoembes els transfe-rirà. Per començar, encara no s’handeterminat els costos de la recollidad’envasos, amb càrrec als pressu-postos municipals. Com sap Eco-embes, doncs, els diners que calenper gestionar el sistema?

El canvi proactiu Abans d’acabar el mil·lenni doncs,

se’ns presenta l’oportunitat a totsplegats de transformar la informa-ció proactiva en veritables nousmodels de comportament. En pri-mer lloc, els fabricants que utilitzenprimeres matèries hauran d’oferirun material lleuger i reaprofitable, iels envasadors hauran de minimit-zar i reduir els embolcalls dels pro-ductes. Ambdós s’han de responsa-b i l i t z a r, conjuntament amb el sectorde la distribució comercial, de totala vida del material o producte ir e c u p e r a r-ne finalment el residu.Les administracions, al seu torn,han de desplegar un sistema derecollida eficient i coordinat, i ges-tionar racionalment la despesa.Finalment, les concessionàries deltransport i el tractament dels residushauran de desenvolupar la sevatasca amb tota eficàcia, introduintcom més aviat possible les innova-cions tecnològiques que facilitin elsistema de recollida selectiva.

El sistema de dipòsit és l’emprat per ales ampolles de vidre retornables, i pres-suposa que el productor-envasador es fatotalment responsable de la gestió del’envàs. En els darrers anys, però, el sis-tema de dipòsit, que era el majoritari, haanat perdent terreny amb la proliferaciód’envasos d’un sol ús, que alliberen elfabricant del cost de gestionar el residu iel carreguen als pressupostos municip a l s .

Aquesta evolució posa dues coses enevidència. En primer lloc, la irracionali-tat d’un sistema econòmic que prioritzael consum de recursos i la generació deresidus, alhora que desincentiva l’estalvien l’ús de materials. En segon lloc, laineficàcia d’una comptabilitat que exter-nalitza els costos ambientals i fa del mal-baratament una estratègia rendible. Coma resultat, és més barat fabricar i distri-

buir envasos de plàstic no reutilitzablesque ampolles de vidre retornab l e s .

No es tracta que el sector productiupagui per satisfer la demanda sociald’una població benestant (gaudir d’unentorn saludable) sinó que comenci aincorporar costos que fins ara haviaignorat però que, com queda palès enels pressupostos per a la gestió de resi-dus, generen unes despeses considera-bles. Per aquesta raó, tota estratègia degestió de residus hauria de començar pelcomençament, és a dir, per l’origen delproblema: reduir la generació de resi-dus, reduir els envasos d’un sol ús quees posen a la venda. En cas contrari,continuarem com fins ara: mentre a unsno els surten els números, als altres elssurten rodons.

Johanna Cácere s

Fer bé els números

La cura del medi és rendible, i aixího mostra el fet que a Europa, elsdarrers vint anys, hagi estat un delscamps econòmics que ha obtingutmillors resultats (juntament amb labiotecnologia i les comunicacions)amb uns ingressos de 250.000milions de dòlars i amb una taxamitjana de creixement que s’estimaen un 56% anual fins a l’any 2000.

L’efecte de la LleiL’increment en aquest sector es

justifica pel desenvolupament de lanormativa ambiental, que tendeix ala prevenció de la contaminació i ala implantació d’estratègies deminimització de residus. Espanya,però, encara és lluny d’assolir lesinversions d’altres països comunita-ris, com Alemanya o Dinamarca,on la normativa ambiental és mésavançada. Malgrat tot, la tendènciaa l’alça comença a notar-se al nos-tre país, tal com va quedar palès alsaló Exporecycling, celebrat a Bar-celona el mes de maig passat. Laindústria del medi espanyola estàconfigurada per 460 empreses queocupen 20.000 persones, un 15%de les quals es dediquen a la gestióde residus. Les empreses catalanesdel sector van tenir una facturació

estimada de 140.000 milions depessetes el 1996.

Les previsions sobre el creixe-ment d’aquest sector al nostre paísvan molt lligades a la recent entradaen vigor de la Llei d’envasos i resi-dus d’envasos. La implantació aCatalunya del nou sistema de gestióde residus que imposa la Llei, i quehauria de permetre recuperar mésdel 60% dels envasos, requereixunes inversions estimades de 9.390milions de pessetes.

Préstecs verdsAra bé, Espanya és un dels països

amb menys instruments econòmicsper finançar la protecció ambiental,segons afirma l’OCDE (Org a n i t z a-ció per a la Cooperació i el Desen-volupament Econòmic). Des de lavessant financera, el medi tot justcomença a donar els primers pas-

sos. A banda dels ajuts públics,algunes entitats bancàries comen-cen a desenvolupar, encara quetímidament, “préstecs verds” peroferir finançament a les empresesque vulguin introduir milloresambientals, com “la Caixa”, l’Insti-tut de Crèdit Oficial (ICO) o BancaCatalana, que proporciona préstecsa les PIME (petites i mitjanesempreses) per a projectes que tin-guin com a objectiu obtenir una cer-tificació o etiqueta ecològica.

A banda d’aquestes ofertes, i desdel punt de vista fiscal, tambécomencen a canviar les coses,com mostra el fet que la declara-ció de l’Impost de Societats del’exercici del 1997 hagi estat laprimera en la què les empreseshan pogut aplicar-se una deducciódel 10% si han invertit en la pro-tecció de l’entorn.

La millora ambiental, un negoci rendibleEl saló Exporecycling situa la indústria europea com un dels sectors econòmicson es preveuen majors inversions els propers anys

la notícia

Mònica López

13sostenibleabril/maig/juny 1998

Ajuts públics a empreses

Qui s’hi pot acollir

Empreses que volenimplantar: a) sistemes degestió ambiental; b) obtenirl’ecoetiqueta europea o elDistintiu de Garantia deQualitat Ambiental

Empreses que fan inversions enmaquinària i/o equips quemillorin el seu impacte ambiental.Periode de sol·licituds:desembre 98-gener 99

Quantitat de l’ajut

a) entre el 10% i el 50% dela inversió, i més si es tractade Pimes; b) Fins al 50% delcost dels assajos necessaris(fins a un màxim de500.000 pta)

25-30% de la inversiósubvencionable

Contacte

Servei de Recerca iQualificació Ambiental de laDirecció General de QualitatAmbiental. Tel 93 419 30 58Fax. 93 419 76 30

Àrea d’Indústriade la Delegació de GovernTel. 93 201 90 55Fax 93 414 30 11

Departament deMedi Ambient(Generalitat deCatalunya

ATYCA(Ministerid’Indústria)

Entitat

sostenibleabril/maig/juny 199814

Ara fa un any, el 17 de juliol del 1997, s’aprovavael Programa Metropolità de Gestió de Residus Muni-cipals (PMRGM) que no incorporava, com s’haviaprevist inicialment, la construcció d’una nova plantaincineradora a l’àrea metropolitana de Barcelona.Les actuacions del Programa, que s’ha fixat l’objec-tiu de reciclatge d’escombraries més elevat d’Euro-pa (60%), constitueixen una experiència pionera anivell de l’Estat i pretenen contribuir a canviar lacultura d’amagar la brutícia sota la catifa.

—Com definiria la filosofia del Programa?—Té l’objectiu prioritari de trobar alternatives a

l’abocador del Garraf, alternatives sensibles a laconsciència ciutadana, tècnicament rigoroses i d’a-cord amb criteris de sostenibilitat. Per tant, cal reco-llir selectivament, reciclar i recuperar el màxim dematerials. Això suposa un gir radical en la gestió deresidus tradicional que es limita a enterrar la brossa.Per exemple, el 1996 a l’abocador del Garraf anaven

a parar el 69% de les escombraries de l’àrea metro-politana i només se’n reciclava el 3%. El Programaacaba amb una llarga etapa de gestió de residus basa-da en la paraula “eliminar”.

—El Pro g r a m a p reveu reciclar el 60% de lesescombraries el 2006. No és un objectiu massaa m b i c i ó s ?

—És agosarat però possible. En diverses ciutatseuropees, per exemple, el reciclatge del vidre i elpaper és del 50%, i algunes arriben al 70%. D’altrabanda, els estudis universitaris i els exemples aEuropa mostren la possibilitat de reciclar un elevatpercentatge de matèria orgànica en forma de com-post o gas metà. A més, reciclar és convenienteconòmicament i ajudaria a reduir el dèficit de lagestió de residus. Actualment, ens compren el paperque es recull dels contenidors blaus a 6 pta/kg; si esllença al contenidor normal aquest mateix quilocosta 7 pta recollir-lo i 3-4 pta portar-lo a l’aboca-dor o a la incineradora; recollir-lo del contenidorblau val 7,5 pta, és a dir, només en perdem 1,5 pta.

—Amb l’increment del reciclatge, l’estratègia detractament finalista que es redueix notablement és

President de l’EntitatMetropolitana del MediAmbient des del 1991.Lidera l’equip de govern(coalició IC-EV, PSC iPI) que ha impulsat elPrograma Metropolità deGestió de Residus

l’entrevista

Manuel Hernández

Cal perdre la por als residus

Johanna Cáceres

l’abocament però el percentatge a incinerar aug -menta un 6%...

—Els residus no són reciclables al 100% i, per tant,si es tanca l’abocador del Garraf cal disposar d’ins-tal·lacions per al rebuig (tot allò que no es recullselectivament i no es reaprofita). En principi, l’abo-cament estava pràcticament absent del Programa, ies van dissenyar un seguit d’instal·lacions alternati-ves: plantes de metanització i de compostatge per ala matèria orgànica, plantes de tria de materialsinorgànics i una nova incineradora, pensada nomésper al rebuig. Quan el Programa es va presentar a l’o-pinió pública, la incineradora va ser el centre delconflicte i, d’altra banda, les tecnologies existentsper garantir l’impacte mínim d’aquestesinstal·lacions són molt cares. De fet, la incineració ésel sistema més car si es fa correctament. Per aques-tes raons, es va desestimar i es va optar pels dipòsitscontrolats, on els residus arriben embalats desprésd’haver estat tractats convenientment.

— L’alternativa són, doncs, els dipòsits contro l a t s . . .—No, l’alternativa és aplicar les tres erres (reduir,

reutilitzar i reciclar). Els dipòsits controlats, quenomés haurien d’acollir el rebuig, serien uns tres oquatre situats a l’entorn dels nuclis urbans per estal-viar els costos del trasllat d’escombraries. En aquestsmoments, estem estudiant quatre possibles ubica-cions, i el repte consisteix a convèncer la societat dela conveniència de fer diversos dipòsits en lloc de fergrans abocadors, que ha estat l’estratègia clàssica.L’hora de la veritat arriba a un any del Programa: sercomprensius i acceptar els residus, perquè el residués una font de recursos i cal ser conscient que hi hatecnologies que permeten tractar-los de manerasegura. Només amb tolerància i solidaritat podremavançar en una gestió dels residus diferent.

—En aquests moments hi ha una iniciativa legisla -tiva popular per prohibir la incineració. Podria fre -nar llaplicació del Programa?

—No per què? Una cosa és que plantegem utilitzarles incineradores ja existents, i una altra que la inci-neració sigui l’estratègia en què es basa el Programa.A més, ara s’estan actualitzant les incineradores deMontcada i Sant Adrià del Besòs, amb una inversióentre 2.500 i 3.000 milions de pessetes. No es podentancar abans de crear alternatives.

—El Programa preveu un 22% de reciclatge per al1999. Avança a bon ritme?

—El ritme depèn sobretot de l’agilitat dels munici-pis en proporcionar els terrenys i molts tenen proble-mes, el que podria retardar la construcció d’algunesinstal·lacions. Els objectius referents al paper, vidre ienvasos es poden complir, i ja s’han iniciat les ges-tions per a l’ecoparc del Port de Barcelona, el primerdels tres previstos, en principi[.

—Què és un ecoparc?—Un equipament ambiental destinat a tractar

millor les escombraries. És un recinte industrial ambnaus tancades, on es recuperen i tracten les escom-braries que arriben dels habitatges i comerços de lesdiferents poblacions de l’entorn. L’agrupació respona raons d’espai i d’economia d’escala; facilita unagestió integral dels residus i l’industrialitza. Si tot vabé, a finals d’any farem la licitació d’aquest ecoparc.

—El Programa prioritza la minimització dels resi -dus. Quines mesures han pres en aquest sentit?

—Minimitzar exigeix canviar els models econò-mics i productius. La transformació política depènde majories i minories, i les majories són les queguanyen (la Llei d’envasos n’és un exemple). Desdels ajuntaments, que no tenen capacitat de legislar,es pot conscienciar la població i incitar-la a un con-sum responsable, però això suposa un canvi cultural,un procés molt lent que comença per la pèrdua de lapor als residus i per acceptar les instal·lacions igualque acceptem un hospital o una escola. Aquest és elrepte perquè si no, què farem? Anar al Garraf? O aon?

15sostenibleabril/maig/juny 1998

”L’ecoparc és un equipament net,modern i respectuós amb el medi. Unapeça clau per gestionar bé els residusi millorar la nostra qualitat de vida”

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA ·

sostenibleabril/maig/juny 199816

urant els mesos d’a-bril, maig i juny del1997, un centenard’habitants de SantQuirze del Vallès van

debatre sobre punts clau i conflic -tius del Pla General d’Ordenació(PGO) mitjançant els nuclis d’in-tervenció participativa (NIP), unaexperiència de democràcia directaque ja havia estat provada al PaísBasc. Els NIP provenen del modelcreat pel professor alemany PeterDienel, portat a terme en diversospaïsos europeus des dels anys 70.

Fòrum de debatEl projecte va tenir tres fases: la

selecció dels participants, el pro-cés de debat sobre els temes pro-posats i l’elaboració del dictamenfinal. L’objectiu era debatre leslínies bàsiques que hauria de con-siderar la revisió del PGO, que esfeia paral·lelament a l’Ajuntamenti que tocava temes tan conflictiuscom la urbanització de la zonaforestal del Castellet o el sostrepoblacional de Sant Quirze. L’or-ganització i moderació del projec-te van anar a càrrec de l’empresaalemanya Citizen Consult, entitatindependent que va garantir laneutralitat del procés.

La tria dels 100 participants delsNIP es va fer a l’atzar, dins elpadró municipal; el sector de la

gent sense estudis secundaris oprofessionals estava subrepresen-tat per la seva negativa a partici-par en projectes d’aquest tipus,potser perquè no es vèien capaci-tats per aportar idees.

Per a la fase del debat, es vancrear 4 nuclis de 25 personescadascun, i la discussió es va feramb l’assessorament de tècnics iexperts, que van introduir els par-ticipants en els projectes i els vandonar les bases per a la discussió.Els participants van rebre unaquantitat de diners equivalent a laque deixaven de cobrar perl’absència del seu lloc de treball, itots aquells que no podien justifi-car un sou, van tenir una aportacióeconòmica de 5.000 pta.

Després de les jornades de parti-cipació, l’equip de l’empresaencarregada del projecte va elabo-rar un esborrany de dictamen, queva ser revisat per la comissió decontrol, una representació delsNIP. Posteriorment, es va redactarel document definitiu, que es vaentregar a l’Ajuntament el 14 dejuny del 1997.

Una experiència positivaEls participants en el procés van

valorar molt positivament l’expe-riència dels NIP, que va fomentarel seu interès pels afers públics i,per tant, els va fer sentir-se més

implicats en els procediments dedecisió sobre els temes mésimportants del Sant Quirze del2000.

L’experiència va servir per arri-bar a una sèrie de conclusionssobre el PGO, que no es van intro-duir com a tals, però que van ser-v i r, si més no, com un element mésde pressió sobre l’equip redactordel Pla per considerar aspectescom el creixement controlat i sos-tenible de la població, la revitalit-zació del centre urbà, les milloresdels vials per als vianants i ciclis-tes, la construcció d’equipamentsals barris i la protecció del màximd’espais naturals.

Guimel Castañé, tècnic municipal de MediAmbient, Ajuntament de Sant Quirze delVallès

Nuclis d’intervenció parcitipativa (NIP)

participació

Josep Llop

D

17sostenibleabril/maig/juny 1998

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNY

al potenciar la presènciade les ciutats mediterrà-nies mitjanes i petites enla presa de decisions aescala europea. Aquesta

ha estat la principal conclusió delseminari organitzat pel grup detreball “Ecologia urbana”, de laXarxa de Ciutats i Pobles cap a laSostenibilitat, per reflexionarsobre el document Cap a unapolítica urbana de la UnióEuropea.

Aquest document, facilitatper la Direcció General XVIde la Comissió Europea, ser-virà de base per a la reuniósobre polítiques urbanes quetindrà lloc a Viena el propermes de novembre. Els muni-cipis que ho desitgin hi podenfer aportacions, de maneraque el document que final-ment es discutirà a la capitalaustríaca incorporarà les pro-postes de debat formuladespels ajuntaments.

Els membres de la Xarxa hanvolgut aprofitar aquesta oportuni-tat de participar en el debat i hanrealitzat un seguit de comentarisque, sintèticament, fan referènciaa la necessitat, per part dels enscomunitaris, de fomentar les xar-xes municipals per tal que la veudels ajuntaments tingui força al’hora d’establir les estratègies de

desenvolupament econòmic queafecten tots els Estats membres.

Un lobby de petits i mitjansLa Xarxa agrupa, a més de la ciu-

tat de Barcelona, ciutats i poblespetits i mitjans, que solen tenir mésdificultats per participar en fòrumsd’àmbit europeu o internacional.

Per aquesta raó, el grup de treball“Ecologia urbana” destaca la fun-ció estructuradora i reequilibradoradel territori que tenen els sistemesde ciutats mitjanes, i reclama a laUE que aquestes iniciatives decoordinació municipal siguin ele-ments essencials d’atenció.

Suggereix, per exemple, que laUE promogui l’associació i manco-munitat de municipis per a la millor

prestació de serveis ambientals, ique doni més protagonisme a lesxarxes regionals i locals, tant demunicipis com d’organitzacions nogovernamentals, que treballen ambl’objectiu d’avançar cap a la soste-n i b i l i t a t .

D’altra banda, és en els nuclisurbans mitjans i petits on la partici-pació ciutadana en els afers públicsés més notòria. Si tenim en compteque una bona part de la responsabi-

litat de les polítiques urbanesrecau en el nivell local, i queaquest ha de ser líder d’un canvid’enfocament basat en la pro-moció de la corresponsabilitat iimplicació dels ciutadans, es fapalesa la importància dels ajun-taments que, a hores d’ara, sem-blen tenir més potencialitats enaquest sentit.

Canviar les tendènciesEl 90% dels ajuts de la UE esdestinen a infraestructures pocsostenibles i, per tant, cal inver-tir aquesta tendència. Aquestcanvi ha de venir donat per la

recerca de la millora en l’eficiènciaen el consum de recursos (sòl, mate-rials, energia) per part dels nuclisurbans, i per la inversió en el desen-volupament de sectors eco-nòmicsbasats en les noves tecnologies i enla gestió ambiental.

Finalment, la Xarxa proposa lacreació d’una comissió mixta ambrepresentants de diferents adminis-tracions (local, regional, nacional i

Més presència municipal a Europa

Amèrica López

ecologia urbana

Grandària dels municipis de Barcelona

Barcelona 1,5 milions habitants

247municipis de menys

de 10.000 hab.

14 municipis de més de 50.000 hab.

48 municipis de 10.000-50.000 hab.

Font: Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

C

sostenibleabril/maig/juny 199818

N XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · C

l grup de treball “Siste-mes territorials poc arti-ficialitzats” de la Xarxade Ciutats i Pobles cap ala Sostenibilitat ja té

definits els punts en què se centraràla discussió dels seus membres enles properes reunions.

Aquest grup centra l’activitat enels municipis de més baixa densitatpoblacional, amb nuclis urbanspetits i amb una activitat econòmicamés lligada a activitats agropecuà-ries que industrials. Per aquesta raó,el programa de discussió se centra,principalment, en aspectes relacio-nats amb la gestió dels espais natu-r a l s .

Vuit punts clauEl document base, a partir del qual

s’elaboraran documents amb anàli-

sis i propostes específiques, constade vuit grans apartats:

● definició d’espai natural● gestió dels espais naturals des de

l’àmbit municipal● anàlisi de la Llei del sòl i com

afecta als criteris de valoració dels ò l

● revisar i completar l’inventarid’espais naturals que cal protegir o,com a mínim, gestionar amb criterisde conservació

● inventariar els projectes de recu-peració del territori en marxa i defi-nir objectius i metodologies de tre-ball en aquest sentit

● estratègies d’informació a lap o b l a c i ó

● avaluar les activitats econòmi-ques lligades als espais naturals(ramaderia, explotació forestal,indústria, turisme, urbanització).

Redefinir la realitatÒbviament, el primer pas per

poder realitzar qualsevol aportacióa l’actual gestió dels espais naturalspassa per definir, precisament, quèés un espai natural. Aquesta qüestióno es gratuïta, donat que els criterisque s’utilitzen actualment deixenmolts espais del territori no urbanit-zat sense protecció específica. Si,com sembla, la política més sosteni-ble tendeix a potenciar la conserva-ció del sòl i no a consumir-lo, alcostat de les conques dels rius,posem per cas, també caldria incor-porar els erms o els conreus aban-donats com a espais naturals quemereixen una especial atenció.D’altra banda, aquest esforç perdefinir criteris ajudarà a avaluaramb arguments més objectius pro-postes conflictives, com la de decla-rar els voltants dels camps del golfcom a espais naturals.

La redefinició d’espai naturaltambé comportarà la revisió iampliació dels inventaris queactualment existeixen, i és objectiude la Xarxa millorar-ne la seva tascapedagògica. En aquest sentit, elgrup també treballarà sobre els usoseducatius i d’esbarjo que podentenir els espais naturals, alhora queintentarà dissenyar campanyes desensibilització i promoció. De fet,aquesta tasca de caràcter educatiurevesteix una gran importància sitenim en compte que s’apreciamillor el que es coneix que el que esd e s c o n e i x .

Tret de sortida

terres d’interior

Johanna Cáceres

E

Una de les conse-qüències de la

mala gestió de leszones rurals ésl’augment del

risc d’incendisf o re s t a l s

19sostenibleabril/maig/juny 1998

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA

l passat 22 d’abril, el grupde treball “Gestió sosteni-ble del litoral”, de laXarxa de Ciutats i Poblescap a la Soste-nibilitat,

inicià a Castelldefels una sèrie devisites que s’estendrà a tots elsmunicipis membres.

L’objectiu de les visites és doble:conèixer les característiques i parti-cularitats dels municipis litorals i,d’altra banda, veure in situ els dife-rents projectes, iniciatives i equipa-ments dels municipis en matèriaa m b i e n t a l .

En el cas de Castelldefels, la visitava ser guiada pel regidor de MediAmbient, José Carlos Segura, i vaconstar de tres etapes: el front marí-tim, la planta de compostatge i elcentre ambiental Cal Ganxo, on esrealitzen les activitats d’educacióambiental organitzades per l’Ajun-t a m e n t .

Pla Especial per al front marítimLa platja de Castelldefels, la més

gran de l’àrea metropolitana, formapart d’un c o n t i n u u m de més de 6km que s’estén fins a Sitges. Ambmés de 40.000 visitants diaris, laconservació d’aquest espai ha dutl’Ajuntament a l’elaboració d’unPla Especial que preveu passejos,parcs, equipaments, usos i serveisde la platja, etc. En la primera fasede la reordenació del front litoral,

s’ha produit l’enderrocament dels“chiringuitos” que tapaven la pri-mera línia de mar, la instal·laciód’equipaments, l’enjardinamentd’algunes zones i la plantació d’unarbrat viari. Per protegir la vegeta-ció de les dunes, s’han instal·latunes pasarel·les de fusta que perme-ten l’accés a la platja sense trepitjaraquests ecosistemes tan fràgils, tot ique aquesta solució no allibera les

dunes dels riscos de la sobrepo-blació estiuenca. En aquest sentit,Castelldefels té la intenció d’en-cetar un projecte per crear el Parcde les Dunes.

Pel que fa als serveis de neteja,durant tot l’any la sorra es netejamanualment i mecànica, i es reti-ren els residus flotants de l’aigua.A més, hi ha diversos estudis enmarxa sobre la qualitat sanitàriade la sorra i l’aigua, i sobre elsefectes que alguns contaminantstenen sobre la vegetació de prime-ra línia de mar.

Altres actuacions ambientalsA banda de les actuacions a la

platja, una altra intervenció ambien-tal d’interès al municipi de Castell-defels és l’estany de laminació,construït entre el canal olímpic il’autopista A-16, que s’alimenta deles aigües pluvials de dos barris deCastelldefels. Aquest espai urbàintegra, doncs, vegetació, fauna irecàrrega del freàtic. Com ja s’haesmentat, també es van visitar algu-nes instal·lacions de gestió dels resi-

dus municipals recollits selectiva-ment. En aquest sentit, la planta decompostatge de Castelldefels, querep restes vegetals i fangs de depu-radora, produeix 1.500 m3 a n u a l sd’un compost que es destina a ado-bar o regenerar terrenys de l’àreametropolitana. Al costat de la plan-ta, es troba la deixalleria, que ser-veix de complement als serveis derecollida porta a porta de mobles itrastos vells, restes de jardineria i elcartró d’establiments comercials.

Núria Parpal i Flora Portas, membres delg rup “Gestió Sostenible del Litoral”

Castelldefels, primera parada

Núria Parpal, Flora Portas

E

terres litorals

Estany delaminació aCastellde-fels, queserveix coma espai verdi perrecarregarl’aqüífer

sostenibleabril/maig/juny 199820

eines

es empreses catalanesSaplex, SA i Medi-terra-nean Goods, SA hancreat dos tipus de bossesd’escombraries total-

ment compostables —de plàstic ipaper respectivament— dissenya-des per recollir i dipositar en elscontenidors específics la fraccióo rgànica dels residus domèstics.

Aquestes bosses queden integra-des al procés de compostatge(entre 10 i 12 setmanes) i resolenels problemes que genera el procésde biodegradació de les bossesconvencionals de plàstic polietilè,molt més llarg que el de la matèriao rgànica i que comporta la presèn-cia de restes de plàstic al compost,que n’alteren la qualitat.

De moment, la distribució icomercialització d’aquestes bos-ses és força restringida. L’ e s p e -cificitat i el preu, més elevat, faque la introducció al mercatdepengui de l’existència de plan-tes de compostatge, i en aquestsmoments només n’hi ha cinc aCatalunya: Torrelles de Llobregati Castelldefels al Baix Llobregat(residus orgànics de Torrelles iMolins de Rei, i de Mercabarna iels mercats municipals de Barce-lona, respectivament), Bota-rellal Baix Camp (serveix 12 munici-pis i Port Aventura), Santa Colo-ma de Farners a la Selva (7 muni-

cipis) i Jorba a l’Anoia (residusd ’ I g u a l a d a ) .

Pel que fa a la composició, lesbosses compostables de plàsticestan fetes de Mater-Bi, un biopo-límer derivat del midó de cereals otubercles. Aquest material ha estatdesenvolupat per Novamont, SpA,una empresa italiana amb seu aMilà, i ja s’utilitza en més de 350municipis italians. Les bossescompostables de paper estan fabri-cades amb paper Eco Kraft de 90grams, reciclat i extensible ambWS. Per fer-les resistents al greix ia la humitat, la part interior de lesbosses té un vernís protector,també compostable.

L’any passat el Departament deMedi Ambient de la Generalitat vaa t o rgar el distintiu de garantia de

qualitat ambiental a les bosses deSaplex, i en breu l’atorgarà a les deMediterranean Goods.

El Departament de MediAmbient ha fet una primera cam-panya de distribució de cubells de10 litres i de 30 de bosses com-postables (consum aproximatd’un mes) a les poblacions on jaes fa la recollida selectiva delsresidus orgànics domèstics. Laposterior consolidació de l’ús d’a-questes bosses dependrà del con-sumidor i d’una comercialitzacióc o n v e n c i o n a l .

Així ho mostren Torrelles de Llo-bregat i Molins de Rei, on el Cen-tre d’Ecologia i Projectes Alterna-tius (CEPA) desenvolupa el pro-grama Residu Mínim amb elsuport del Departament de MediAmbient. Després de tres mesos dedistribució gratuïta de bosses com-postables entre la població es vaarribar a un acord amb els fabri-cants i els comerços per comercia-l i t z a r-les a preus competitius. AlBaix Camp, per contra, els Ajunta-ments assumeixen el cost de lesbosses compostables.

L’expansió de les plantes de com-postatge permetrà augmentar lademanda, la producció —i possi-blement el nombre de fabricants—de forma que puguin reduir-se elspreus actuals i generalitzar-ne l’ús.De moment, grans superfícies comara Caprabo ja incorporen a lesofertes mensuals cubells amb mésd’un departament.

Bosses d’escombraries,un residu menys

Maria Rosa Salvadó

L Els distribuidors de les bosses compostables

Bosses de plásticSaplex, SA.

Can Castells, CanovellesTel. 93 844 33 30

Bosses de paperMediterranean Goods, SALincoln, 1 àtic, Barcelona

Tel. 93 237 10 10

Els distribuidors de les bosses compostables

Bosses de plásticSaplex, SA.

Can Castells, CanovellesTel. 93 844 33 30

Bosses de paperMediterranean Goods, SALincoln, 1 àtic, Barcelona

Tel. 93 237 10 10

21sostenibleabril/maig/juny 1998

els números

es que es va obrir el1974, a l’abocadorde la Vall de Joan,situat al massís delGarraf, s’hi han abo-

cat gairebé 20 milions de tonesd’escombraries. Com a tots elsabocadors de residus municipals -RM- s’hi produeix una digestióanaeròbia de la matèria org à n i c a ,durant la qual es desprén l’ano-menat gas dels abocadors (GA),un gas d’origen biològic sem-blant al gas natural fòssil ques’extreu dels jaciments (conté un50-60 % de metà, i la resta és diò-xid de carboni).

En teoria, una tona humidad’RM produeix uns 200 m3 d eGA anuals, però en la pràctica serecupera menys del 40% (uns 13m3/any per tona d’RM, en el seupunt màxim). La revaloració delGA es fa des dels anys 70, i el1990 hi havia 481 abocadors queel recuperaven. Això suposa unaprofitament anual de 2.396.000tones equivalents de petroli (tep).Per revalorar el GA només calrealitzar un procediment com elque es fa amb els jaciments fòs-sils: purificar el gas extret i trans-p o r t a r-lo als llocs d’utilització,amb l’avantatge que s’estalvien eltransport i les infraestructuresnecessaris per portar-lo des delscamps petroliers. És, doncs, un

recurs energètic autòcton. Laforma més senzilla de revalorar elGA es cremar-lo directament perproduir només electricitat o coge-nerar vapor i electricitat, peròtambé es pot transformar en metàd’una puresa equivalent a la delgas natural que es distribueixcomercialment per canonada i,per tant, es pot introduir a la xarxade distribució, com ja es fa, perexemple, a l’abocador de Monte-che (Tolosa de Llengua-doc). Unaaltra possibilitat consisteix a com-primir el gas natural i utilitzar- l ocom a carburant d’automòbils.Avui, al món, hi ha més d’unmilió de vehicles de tota menaque utilitzen gas natural fòssilcom a carburant, i alguns utilitzengas natural procedent d’aboca-dors, de la metanització d’escom-braries o de fangs de depuració (el21 de maig de 1997, un vehicleconvencional va ser carregat ambgas de l’abocador del Garraf).

Pel que fa a casa nostra, del’anàlisi energètica del sistema detractament de les deixalles a l’àreametropolitana de Barcelona, rea-litzat l’any passat per l’empresaEcoserveis, 1997) se’n desprenque l’alternativa d’utilitzar el bio-gas com a carburant és la mésatractiva perquè presenta unsresultats econòmics prou positiusfins i tot si s’hi afegeix el cost del

transport del carburant des de l’a-bocador fins a la destinació final.D’altra banda, el subministramentdel biogàs a la xarxa aprofita unamica millor el potencial energ è t i cque l’alternativa del carburant, imolt millor que la generació elèc-trica. Finalment, generar electrici-tat sembla l’alternativa menysatractiva perquè és la que menysaprofita el potencial energètic del ’ a b o c a d o r. Malgrat això, lesinversions per generar electricitatsón molt inferiors a qualsevol deles altres alternatives, raó per laqual es l’opció més estesa, tot ique amb la producció de carbu-rant s’obtenen més ingressos i unmillor retorn de la inversió.

Els abocadors com a font d’energia

Josep Puig i Boix

DAprofitament del biogàsde l’abocador del Garraf

* Considerant 1l de benzina sense plom al preu de 111 pta/litre** 80 milions de kwhe

Font: Elaboració pròpia

Producció actual(sense recuperar)

Recuperació del 40%(4.800 m3/ha)

12.000 m per hectàrea 240.000.000 kWtth**

que equivalen a6.000 l/hora de benzina

que equivalen a21.000.000 l/any de

benzina

666.000 ptamalbaratades*

2.331 milions ptad’estalvi*

3

Josep Puig, regidor de Ciutat Sostenible,Ajuntament de Barcelona

sostenibleabril/maig/juny 199822

les normes

’u de maig va entrarfinalment en vigor elReglament per aldesenvolupament i exe-cució de la Llei 11 / 1 9 9 7

d’envasos i residus d’envasos,acomplint amb retard el mandat dela Unió Europea.

Un mes abans, Ecoembes, unaempresa gestora del “punt verd”,s’avançava i enviava una bateriade papers a les empreses producto-res d’envasos, entre els quals hihavia informació sobre la novaLlei i un contracte d’adhesió al seusistema integrat de gestió (SIG).Les empreses, un cop fet el paga-ment corresponent per poder incor-porar el “punt verd” als seus enva-sos, es veuen en la necessitat dedecidir el camí a seguir: o bé eslimiten a atribuir el major cost del“punt-verd” al consumidor mit-jançant la inclusió en el preu finaldel producte, o bé opten per l’es-tratègia, més complexa, de modifi-car el material, pes i volum delsenvasos i així, si més no, econo-mitzar costos.

La introducció, sobtada i confu-sa, del nou sistema de recollidad’envasos i residus d’envasos estàsuposant un lògic trasbals per a lesempreses del sector. Aquesta con-fusió accentua el que ja es preveia:l’opció pel “SIG-Punt Verd” sem-bla presentar-se com la preferent i

quasi com l’únic sistema possibleper la via d’urgència, deixant debanda l’opció del “dipòsit, devolu-ció i retorn”, més complicada a pri-mera vista, ja que cal comunicar- l aa l’administració autonòmica delmercat on surti l’envàs, i exigeixel compromís de l’envasador d’a-doptar les mesures que permetin laplena operativitat del sistema.

L’opció pel SIG, si bé permetràla posada en marxa de les empre-ses que gestionin el sistema, supo-sarà també l’opció massiva per la“revaloració”, un calaix de sastreon cap qualsevol procediment quepermeti l’aprofitament dels recur-sos continguts en els residus d’en-vasos, incloent-hi la incineracióamb recuperació d’energia.

La implantació dominant del SIGpot donar la raó als sectors ecolo-gistes quan manifesten que es trac-ta d’una llei de mínims, però potsercaldrà dir també que una llei demínims no ha de ser necessària-ment inadequada si tenim encompte el gran retard amb quèl’Estat espanyol s’adapta a lesexigències mínimes de gestió deresidus, situació que ens permetveure els aspectes positius de lanova legislació, més per la pers-pectiva que obre que pels mecanis-mes concrets de què disposa perassolir els objectius de reducció,reciclat i valorització. La nova Llei

revalora l’envàs i el residu d’envàsi construeix al voltant d’aquests unsistema de relacions tècniques,científiques econòmiques i socialsque, tard o d’hora, ha de suposarun canvi cultural pel que fa a laseva concepció socioeconòmica.L’envàs deixa de ser un residu perser una matèria que cal tractar,deixa de ser una cosa per llençar ipassa a ser motiu de recerca perp r e v e n i r-ne la generació, deixa deser una externalitat pel fet d’incor-porar el cost del seu tractament alcost final del producte posat en elmercat, deixa de ser un producteindeterminat, amorf i desconegutper passar a ser objecte d’unainformació concreta i exhaustivamitjançant les obligacions d’infor-mació que s’imposen als agentseconòmics, a les comunitats autò-nomes, als municipis i als org a n i s-mes competents de l’Estat.

Amb la nova legislació s’obre unprocés i, com a tal, és més impor-tant la dinàmica que obre quel’ambició o pobresa dels seusobjectius i exigències. De bensegur que la clau de volta la troba-rem en els processos d’informacióespecífics que es generin i quepoden permetre no sols dinamitzarles mecàniques cara a l’assolimentdels objectius, sinó també les inco-herències dels sistemes de gestió ola insuficiència de mecanismes del’actual sistema legal.

La LERE, un procés sense retorn

Ignasi Doñate

L

Ignasi Doñate, advocat especialitzat en temes ambientals

23sostenibleabril/maig/juny 1998

acció civil

a ja una dècada queSabadell posà en pràcti-ca la recollida selectivadels residus domèstics, iestà considerat, junta-

ment amb Barcelona, Vitòria iPamplona, com un municipi pio-ner al nostre país en la recuperacióde la brossa domèstica.La seva estratègia esbasa, fonamentalment,en la diversificació desistemes de recollidaespecíficament adaptatsa les necessitats delsusuaris, segons AntonioTrives, regidor delegatde gestió de residus del ’ A j u n t a m e n t .

Sabadell inicià la reco-llida selectiva de vidrel’any 1983, la de volu-minosos dos anys més tard i la depaper i cartró el 1988. La decisiód’implantar la recollida selectivave donada pel contingut de les reu-nions que els responsables munici-pals van mantenir amb els veïnsdels diversos barris de la ciutat.Van ser, d’una banda, la preocupa-ció mostrada pels ciutadans enmatèria de residus i, de l’altra, lacapacitat de les autoritats munici-pals per recollir aquesta inquietud iprevenir l’efecte que tindria la nor-mativa comunitària al respecte, lesque expliquen la precoç posada en

marxa de la recuperació de la bros-sa domèstica. Actualment, a Saba-dell es recullen separadament tottipus de residus domèstics i, fins itot, alguns d’industrials, com és elcas dels olis de benzineres i tallers.

La taxa de reciclatge global sesitua en el 6,3% dels residus

domèstics, per sobre de la mitjanade Catalunya. L’èxit de la respostaciutadana s’explica, en gran part,per les campanyes i Jornades Tèc-niques que organitza l’Ajuntamentcada any. Durant aquests actes, lesautoritats i tècnics municipals par-len directament amb els veïns,barri per barri per presentar- l o snoves lleis, maquinària o novesi n s t a l • l a c i o n s .

La primera deixalleria de Cata-lunya també es va obrir a Sabadelli, avui dia, l’Ajuntament disposad’una deixalleria ambulant, el

“Mobiblau”, que fa recollides set-manals en diversos punts de la ciu-tat per donar servei a les personesamb problemes de mobilitat. Perals voluminosos, els ciutadans tru-quen directament a l’empresa queels recull, hi ha iglús i diversostipus de contenidors de rebuig alscarrers, s’utilitza la recollidapneumàtica al centre de la ciutat, amés de la recollida porta a porta

d’alguns residus decomerços, mercats i albarri de Gràcia, decases unifamiliars.En aquests moments,està en construcció uncomplex de nous habi-tatges que ja incorpo-ren, al vestíbul de l’edi-fici, el sistema pneumà-tic amb dues boquesd’abocament, una per ala matèria orgànica iuna altra per a la resta.

Les dues fraccions que encara noes recullen separadament a Saba-dell són els envasos i la matèriao rgànica. En el primer cas, l’Ajun-tament estava esperant la nova Lleiestatal d’envasos que, segonsAntoni Trives, ha optat per un sis-tema nefast (sistema integral degestió) perquè, tot i que facilita latasca dels empresaris, dificulta ladels ajuntaments. Pel que fa a lamatèria orgànica, es recollirà persotmetre-la a compostatge, peròencara no hi ha data per construirla planta corresponent.

Sabadell, 10è aniversaride la recollida selectiva

Amèrica López

F

a vint anys que a Catalunya hi ha unssis milions d'habitants censats. En elpadró de 31 de desembre del 1975 hihavia 5.660.393 habitants, i en el de ladata de referència d’1 de maig de 1996

n'hi ha 6.090.040, el que mostra una estabilitatnumèrica de la població, sobretot si consideremque el 1950 era de 3.240.313 habitants.

Però aquesta estabilitat numèrica de la poblacióno ens ha de fer perdre de vista les enormestransformacions que s’ han succeït des del 1975.L'esperança de vida de les dones ha passat de74,8 anys a 85,2, i la dels homes, de 71,4 a 76,7.La fecunditat ha baixat dràsticament (de 2,72fills per dona a 1,14). Finalment, el 1975 lapoblació de més de 65 anys era el 10%, mentreque el 1996 representa el 16%; i la població demenys de 15 anys ha passat del 25,6% al 15%, elque mostra un important envelliment.

Per tant, darrere del "Som sis milons" s'ama-guen uns importantíssims canvis demogràfics,que no es limiten als ja esmentats. També hanvariat les migracions: s'ha passat de tenir unsaldo migratori positiu de 952.273 personesentre 1961 i 1975 a un de nul (en conjunt hi hales mateixes entrades que sortides) des del 1975.Es retarden el procés d'emancipació dels fills i laformació de noves parelles, alhora que augmen-ten la dissolució per separació i els divorcis(cosa impossible de fer abans de la promulgacióde la Llei corresponent). S’ha incrementat elnivell d'estudis assolits per la població, i ha can-viat la relació amb l'activitat laboral amb l'apari-ció d'una important xifra de desocupats en deter-minats moments i de contractes precaris, i amb ladefinitiva incorporació de les dones al mercat

laboral. Malgrat l'estabilitat, doncs, hi ha granst u r b u l è n c i e s .

De totes formes, els "sis milions" fan referènciaa la població censada, i les xifres del cens surtende la pregunta "on era a les 24 hores del dia der e f e r è n c i a ? ". Aquest dia acostuma a ser labora-ble (en el cas de l’1 de maig de 1996, el 2 s'ha-via d'anar a treballar perquè no hi havia "pont").Si l'hora i el dia de referència fossin uns altres, laxifra de població resultant, així com les caracte-rístiques i la seva distribució serien molt dife-rents. Cal recordar que un dia laborable a les 11hi ha molt poca gent al lloc de residència? Hi haqui treballa, però també qui estudia, i hi ha donesque estan comprant i vells que estan passejant. Isi fos un cap de setmana? Quanta gent es troba-ria a la segona residència en lloc de ser a casaseva? I si fos un dia de vacances d'estiu?

En un treball realitzat al Centre d'EstudisDemogràfics s'ha calculat que la població aCatalunya el mes de juliol és aproximadament de7,5 milions, i el mes d'agost de 7,2. És a dir, 1,2ó 1,5 milions més dels censats. Aquesta “sobre-població” té uns efectes molt importants: dormsota cobert, menja i beu, es renta, necessita delsserveis (farmàcies, bancs i caixes, botigues), pro-dueix escombraries i deixalles…

En el cas que només fóssim sis milions, d’altresfenòmens demogràfics (i polítics, socials, cultu-rals…) haurien canviat molt, però en algunsmoments som molts més de sis milions, i aques-tes persones encara fan canviar més la societatque hi ha en un moment o l’altre a Catalunya.

Potser sí, però no som els mateixos

Enric Mendizábal i Riera

l’opinió Som 6 milions?

F

sostenibleabril/maig/juny 199824

Enric Mendizàbal i Riera, Centre d'Estudis Demogràfics,Departament de Geografia de la Universitat Autònoma deBarcelona

‘any 1996 residien a Catalunya 11 4 . 2 6 4estrangers (l’1,9% de la població total) idurant el curs 1995-96 hi havia escola-ritzats 16.969 alumnes estrangers, elque representava al seu torn l’l,5% de

les matrícules. Al cor alarmista que entona cantsapocalíptics arreu d’Europa inspirant-se en elfenomen de la immigració estrangera, s’han afegitdarrerament arravatats solistes disposats a fer el dode pit amb l’impacte negatiu que la poblacióimmigrada té, canten, en el detriorament del nivelleducatiu dels estudiants catalans. Precisament desde Catalunya aquestes formacions corals semblendesafinar estrepitosament.

Aquí el fenomen de la immigració no és nou.Ans al contrari, sense la immigració Catalunya noes podria entendre. Dels 6 milions d’habitantsactuals, 3,6 poden considerar-se fruit directe oindirecte de la immigració contemporània. Laimmigració, però, no ha estat només el motor delcreixement demogràfic de Catalunya durant elsegle XX, sinó que ha contribuït de forma decisi-va al desenvolupament econòmic i ha comportatun model d’identitat col•lectiva clarament definit iamb una forta cohesió social. Donada l’experièn-cia històrica de la immigració a Catalunya, elsmoviments migratoris actuals són, pel que fa al seuvolum, incomparables.

Si ens referim només a la immigració estrangera,cal apuntar a més que des del començament desegle, la proporció de la població estrangera cen-sada a Catalunya ha girat al voltant de l’1,6% de lapoblació total, és a dir que, a hores d’ara no enstrobem en una situació tan extraordinària comse’ns vol fer creure. Tampoc pot ser consideradaexcepcional si comparem aquests percentatges

amb els d’altres regions o estats europeus (4% a laUE, el 18% suís, el 9% belga, el 8,7% alemany, el6,6% francès).

Potser el que més inquieta són determinats orí-gens, la distribució en el territori i l’evolució futu-ra. Aquestes inquietuds però, no se sostenendemogràficament. La por a determinats orígens témés a veure amb els estereotips que amb el pes i lapresència real a la societat i a les escoles. La con-centració en el territori (o en les aules) no pot gene-r a l i t z a r-se i, quant a les pors futures, es basteixensobre supòsits més que dubtosos: una previsió ten-dencial (i tendenciosa) de l’evolució demogràfica isocial com si res no hagués de canviar.

La legítima preocupació pel nivell educatiu delpaís no pot convertir en cap de turc la presènciacreixent d’alumnat estranger. En tot cas, no es lícitf e r-ho des d’una perspectiva demogràfica.

Entre tots, síAndreu Domingo

l’opinió Som 6 milions?

L

25sostenibleabril/maig/juny 1998

Andreu Domingo, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Residents estrangers i alumnes estrangersescolaritzats a Catalunya, 1996

*En l’apartat alumnes correspon als 12 països de la CEE**En l’apartat alumnes Àsia i Oceania estan agregades

Font: Anuario Estadístico de Extranjería, 1996 i l’Estadística d’ensenyament 1995-96

Origen

Unió Europea*Resta EuropaMagribResta ÀfricaAmèrica del NordLlatinoamèricaÀsia (**)OceaniaAltres

Total

Residents

35.3603.715

30.2916.6552.287

24.57711.173

17531

114.264

30,9%3,3%

26,5%5,8%2,0%

21,5%9,8%0,2%0,0%

100,0%

3.8701.2525.267

847610

3.7511.372

0

16.969

22,8%7,4%

31,0%5,0%3,6%

22,1%8,1%

0,0%

100,0%

% sobrealumnesAlumnes% sobre

residents

sostenibleabril/maig/juny 199826

L’arquitectura dónaL’arquitectura dónaespais vitalsespais vitals

27sostenibleabril/maig/juny 1998

Albert de Pablo presenta una llarga trajectòria pro-fessional en el camp de l’arquitectura de l’ambient i,per tant, en el disseny d’edificis que estalvien energ i ai materials. La seva concepció de l’arquitectura, però,és molt més àmplia i no es limita a les quatre parets onl’ésser humà viu i treballa sinó que s’estén a l’ordena-ció urbana del territori, tot emfatitzant que la tascaarquitectònica no és, ni molt menys, mera escultura.

—La tasca dels arquitectes ha rebut moltes crítiquesp e rquè, diuen, el seu objectiu és satisfer la vanitatpersonal i no crear espais perquè hi visqui la gent...— L’arquitectura s’ha anat despullant de tot l’essen-cial, ha delegat l’estructura en els calculistes, el climaen els experts, la idoneïtat dels materials en els apare-lladors, el programa funcional i el cost en el promotor,i la imatge en els suplements setmanals dels diaris demés tirada o en les revistes d’arquitectura…. I aques-ta delegació ha fet que moltes obres d’arquitectura nos’acabin d’entendre en el millor dels casos, i siguinpoc adequades funcionalment. L’arquitectura és unart, com la pintura, l’escultura o la creació de realitatvirtual, però per sobre de tot, contribueix a donar

forma als nostres escenaris vitals. No em puc creureque siguin artistes tots els arquitectes. La professiódels Mestres d’Obres va desaparèixer fa anys, però elsarquitectes l’hauríem de reivindicar, posant-la al dia,si volem servir realment els interessos dels nostresclients. Per tant, hauríem d’intentar comprendre el quèesperen dels arquitectes els altres conciutadans.Aquesta simple reflexió col·locaria la professió en elcamí de la sostenibilitat.—Com definiria el concepte de sostenibilitat des delpunt de vista de l’arq u i t e c t u r a ?—La sostenibilitat suposa, entre d’altres coses, canvicultural i eficiència. L’arquitectura ha de fer un esforçper ser més eficient en l’administració dels recursosescassos que maneja: sòl, energia, aigua, primeresmatèries, temps… i il·lusions. De fet, ara mateix potc o n c r e t a r-se el nou paradigma sostenibilista en elsprojectes que tenim sobre la taula, en les nostresestructures productives, per fer eficaç la gestió delsprojectes, la producció i la posada en obra. Tant l’ar-quitectura com la gestió urbana han de permetre“localitzar” el pensament global. En termes informà-tics, hem de pensar més en el s o f t w a re de la ciutat, que

Les ciutats contemporànies occidentals comparteixen el desequilibri causat pelcreixement de la demanda energètica i de materials, i per la producció ingent deresidus. Què pot fer un arquitecte per restablir l’equilibri?

Arquitecte urbanista iMàster en Intervenció

Ambiental. Treballa coma arquitecte i consultor, amés de participar com a

professor en diversoscursos de postgrau

en boca de…Albert de Pablo Ponte

forma als nostres

en el h a rd w a re: com moure’s per la ciutat, com gau-d i r-ne, com poder treballar-hi sense grans desplaça-ments, com anar a l’escola des de casa sense que elsnens hagin d’enfrontar-se amb el cotxe, com rehabili-tar quan els veïns no estan d’acord per fer-ho, comdesgravar la rehabilitació i el manteniment…—Per tant, entén l’arquitectura com a una eina d’or -denació terr i t o r i a l ?—Sí. L’arquitectura té un potencial enorme per trans-formar els llocs, els carrers, les places, les perifèries,els paisatges. Darrere de cada edifici i de cada urba-nització que veus hi ha un arquitecte, però, hi haarquitectura? El potencial de transformació dels arqui-tectes s’utilitza des de l’obsolet paradigma industrial,i l’arquitectura està massa sovint a l’únic servei de laproducció i del consum d’espai, de la promoció

immobiliària. I les promocions immobiliaries notenen com a objectiu ordenar el territori, i menysencara ser sostenibles. Malgrat el cost d’urbanització,encara resulta barat fer-ho així. Simplement, no espaga el que costa, no es contabilitzen tots els costos.—D a rrerament, les inversions immobiliàries s’estanmultiplicant al nostre país i les zones turístiques sónles que més ho noten. Aquest creixement és compati -ble amb el concepte de sostenibilitat?—No penso que sigui irreconciliable el desenvolupa-ment turístic amb el concepte de sostenibilitat, però enaquest sector és on haurem de ser més escrupulosos iimaginatius perquè les inversions siguin generadoresde riquesa en sentit ampli, real. I riquesa vol dir patri-moni, no tan sols renda. Qualsevol inversió que faciperdre patrimonis, ja siguin ambientals o culturals, ésuna mala inversió, desaprofitada: una despesa.

—En arquitectura hi ha molt fet i que resulta difícild ’ a rrre g l a r. Hi ha cap altra solució a banda d’anar-s´hi adaptant amb més o menys fort u n a ?— Vostè ha vist el carrer Ferran de Barcelona, la partvella de moltes de les nostres ciutats mitjanes o elsparcs sobre les rondes de Barcelona? Li sembla pocser capaç d’adaptar-se amb més -que menys- fortunaa la realitat actual?Ens enfrontem als passius del passat industrial, delsquals els construïts no són els més greus: ho són moltmés les actituds mentals. Però també tenim informa-cions, experiències i eines gràcies a l’era industrial. Sim’ho permet, l’actuació adaptativa segons el lloc,informada des d’una nova cultura, des d’una òpticaglobal, de mica en mica, carrer a carrer, pis a pis, espaia espai, em sembla la més assenyada, la més sosteni-

ble, i la més econòmica. Probablement, també la méscomplexa i, operativament, la més conflictiva.—La radiació solar és un recurs ben abundant al nos -t re país, per què els nostres edificis no han estat pen -sats per aprofitar aquest re c u r s ?—Miri el creixement exponencial de la població urba-na a les nostres ciutats metropolitanes entre 1960 i1975, vegi el nivell cultural i de renda de les personesque fugien del camp espanyol, vegi també l’estat de latecnologia solar en aquell moment, i digui’m, seriosa-ment, si pensa que sense tenir els serveis higiènicsmínims, carrers, escoles i parcs, algú podia pensar ainstal·lar una cèl·lula fotovoltaica o un panell solar. Lamajor part del patrimoni construït a Catalunya datad’aquella època, i la rehabilitació més important quehaurem de fer en els propers vint anys correspondrà aaquesta època. Serà llavors quan no tindrà perdó no

L’arquitecteAlbert de Pabloal seu estudi deSant Cugat del

Vallès.

sostenibleabril/maig/juny 199828

en boca de…

”Darrere de cada edifici

i cada urbanització

hi ha un arquitecte però,

hi ha arquitectura?”

Albert de Pablo

pensar en el sol com un recurs energètic, però tambécom un escalfador de cases que no estan prou ben con-cebudes pel que fa a la seva forma i orientació. Al contrari de l’enunciat que em proposa a la pregun-ta, històricament sí que es disposava de control solarpassiu, en forma de patis, de balcons, d’arbres, de pèr-goles, de ventilacions creuades, de persianes gradua-bles, d’ombres…. A tot això, caldrà incorporar-hi lesnoves tecnologies solars però perquè funcionin ambl’eficiència que desitgem no podem oblidar la resta.—El verd urbà ha crescut en els últims anys. Què hana p o rtat en aquest sentit les administracions locals?— Tot. El verd urbà constitueix un gran mèrit delsajuntaments. La democràcia va portar aparellada laplantació urbana extensiva, aquelles canyes amb qua-tre fulles plantades amb tantíssima il·lusió que podrí-em anomenar els “arbrets de la jove democràcia”. Els

arbrets s’han fet arbres i els arbres reclamen al cotxeel lloc que els correspón a la ciutat, a risc de morir, defer malbé altres elements urbans, o de ser poc funcio-nals i volguts tan a prop de les façanes dels habitatges.Vam plantar molt i no sempre bé. Ara, per poder uti-litzar tot el potencial ambiental dels arbres, cal substi-t u i r-los bé i connectar-los amb xarxes més àmpliesd’espais lliures. —A molts indrets s’ha apostat per les places dure s .Quina funció tenen a la ciutat?—Hi ha places, parcs i llocs inhòspits, sovint per pocasolta del projectista, o per un encàrrec mal formulat.La plaça del Rei, a Barcelona, on hi ha el Ti n e l l ,podria haver estat tractada amb gespa i aspersors?Tenim una tradició de ciutat compacta, que és trepit-jada intensivament, i un clima que no permet frivoli-tats amb les gespes. Les places arquitectònicamentben definides, pavimentades amb materials porosos iamb una forta presència d’arbrat de qualitat són unabona solució a les nostres ciutats densament poblades.L’altra escala ja és el parc o el jardí, on la presència del’arbre -i no de gespes- hauria de constituir la base delseu disseny. —Com seria la seva ciutat ideal?—La història de la ciutat, la de l’urbanisme també,està plena de retalls formats per experiments cons-truïts, resultat d’actituds ecumèniques fruit d’ideesque en un moment van semblar brillants, útils, i ara laciutat està formada per “capes de ceba”. Penso, però,que no es regeix per aquests models, sinó pels para-digmes successius que han guiat el seu desenvolupa-ment, i per les millors tecnologies i recursos de què esdisposava en cada moment, en cada lloc; i tambè de lapossibilitat de disposar ubiquament de l’energ i a .Afortunadament, hem superat la fase naïf en què espensava que els arquitectes podíem “dibuixar” modelsideals de ciutat. La complexitat sistèmica del fet urbàno admet aquest reduccionisme.Si em pregunta quin considero que és el cos teòric méscomplet sobre la construcció de ciutats, li haig de con-testar -com el mirall de la madrastra de Blancaneu-que l’elaborat per Ildefons Cerdà fa cent anys; la sevametodologia sistèmica continua sent plenament vàli-da. L’esperit científic i l’avidesa de coneixement queen va inspirar la seva formulació, haurà d’estar en labase de qualsevol proposta sostenibilista a les ciutats.A la pregunta que m’ha fet: sí a la localització urbanadel paradigma sostenibilista global, i no als models deciutat ecumènics, que únicament garanteixen l’ocupa-ció de nous sòls per experimentar.

“Tenim una tra-dició de ciutatcompacta, que éstrepitjada inten-sivament, i unclima que nopermet frivoli-tats amb lagespa”. SegonsAlbert de Pablo,les anomenadesplaces durespoden ser unabona solució ales ciutats medi-terrànies.

29sostenibleabril/maig/juny 1998

sostenibleabril/maig/juny 199830

algrat que el 5è Programa d’AccióAmbiental de la UE (1992) recomana-va un ús més ampli d’instrumentseconòmics, com els impostos ambien-tals, s’han registrat escassos avenços

des de llavors a escala comunitària global. Tot i això,es detecta un augment de taxes i impostos “verds” alsEstats membres, que s’ha accelerat els darrers set anys.Aquest fet s’aprecia sobretot als països escandinaus,però també a Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, elsPaïsos Baixos i el Regne Unit. El repte, però, és sabersi funcionen.

Avaluació de polítiques públiques:una assignatura pendent

Un informe realitzat per l’Agència Europea del Media partir de l’estudi de 16 impostos ambientals que fun-cionen actualment a Europa, conclou que són ambien-talment efectius, és a dir, assoleixen els objectius ques’havien marcat (reduir la contaminació sobretot), i hofan a un cost raonable. Entre els impostos d’especialèxit destaquen els associats a les emissions d’anhídridsulfurós i als òxids de nitrogen (Suècia), als residustòxics (Alemanya), a les aigües residuals (Països Bai-xos) i als impostos diferencials sobre la benzina i eldiesel “més net” (Suècia).

Aquets resultats, però, són difícilment extrapolablesatès el caràcter limitat de la mostra i la manca d’ins-truments efectius d’avaluació de polítiques públiques.La dificultat de realitzar tals avaluacions topa, sobre-tot, amb problemes de caràcter metodològic. Perexemple, l’entrada en vigor d’un nou impost ambien-tal acostuma a anar acompanyada d’altres novetats queinteraccionen entre si, com ara la necessitat de permi-sos, l’establiment d’estàndars, prohibicions, acords,etc., de manera que resulta difícil aïllar la contribucióespecífica d’un impost. D’altra banda, no sempre hi hadades disponibles i, a més, tant els impostos com lanormativa poden trigar fins a una dècada a fer visiblesels seus efectes. Per aquestes raons, es fa evident lanecessitat d’incloure els paràmetres d’avaluació en elmateix moment en què es dissenya i aplica l’impost, demanera que, des del principi, l’avaluació sigui conce-buda com una part integral dels objectius que vol asso-l i r. En cas contrari, continuarà resultant extremada-ment complicat poder determinar si aquestes eines nor-matives i econòmiques funcionen o no.

Criteris d’avaluació, el segon problemaEls impostos es poden qualificar com a efectius si fan

el que se suposa que han de fer. En teoria, els impostosambientals haurien d’intentar millorar l’eficiència delmercat de productes i serveis ambientals mitjançant laimposició d’un preu a aquests béns que fos equivalentals costos marginals del seu ús (costos marginals de la

Impostos, pocsperò eficaços

Els impostos ambientals avancen a Europa a pas lent però segur, segons mostraun estudi de l’Agència Europea del Medi. Cal, però, millorar l’avaluació d’aquestsinstruments econòmics per determinar-ne l’eficàcia.

anàlisi

M.T.Ribeiro, K.Chelegelmich, D.Gee

MTeresa Ribeiro

(foto:CEIA)

degradació ambiental que comporta la seva posada enel mercat). Si les autoritats aconsegueixen calcularaquests costos o externalitats ambientals, els impostosseran inherentment efectius, sempre que no hi hagid’altres distorsions. De totes formes, gaudir d’un bonconeixement dels costos marginals de la degradacióambiental és encara una excepció, i només hi ha unexemple d’impost que calcula el tipus impositiu sobreuna estimació de les externalitats: la taxa d’abocadorsdel Regne Unit, introduïda l’octubre del 1996.

Respecte a les funcions, els impostos ambientalspoden tenir-ne dues: cobrir costos o bé incentivar can-vis de comportament; en aquest segon cas, l’impost pottenir l’objectiu suplementari de recaptar més fons queels estrictament necessaris per aconseguir la normaambiental. Aquest “superàvit” es destina al finança-ment de dèficits pressupostaris o, també, a substituirels elevats impostos sobre la renda o el treball perimpostos sobre el consum de recursos i la contamina-ció: d’això se’n diu “reforma fiscal verda”. Per avaluarel grau de compliment d’aquestes funcions s’estudiendos tipus d’efectes. D’una banda, l’impacte de l’im-post sobre la contaminació ambiental o sobre l’ús derecursos naturals escassos (efectes ambientals) i, del’altra, la comparació entre la quantitat que ha de pagarel contribuent i la inversió que hauria de fer per reduirla contaminació per la qual paga (efectes d’incentiu).

Sovint, la normativa ambiental no estableix explícita-ment els objectius concrets de reducció de la contami-nació, o no mostra obertament la intenció d’oferirincentius basats en un increment dels preus. Aquestainconcreció afecta tots els tipus d’impostos ambientals,però resulta especialment evident en el cas de la fisca-litat i en les taxes de cobertura de costos. Aquest fetcontribueix que l’avaluació sigui encara més dificulto-sa i hagi de fer-se en termes qualitatius més que basa-da en dades quantitatives.

L’impacte: més recursos i canvis de comportamentLa funció principal dels impostos ambientals fiscals

és incrementar els ingressos per a la despesa pública i,en aquest sentit, els efectes ambientals són secundaris.De totes formes, aquests impostos poden tenir unimpacte positiu en el medi a causa dels canvis de com-portament que acompanyen l’augment dels preus.Com a conseqüència, l’avaluació de la seva eficàciaimplica, a la cap i a la fi, examinar els efectes ambien-tals (reducció de la contaminació o del consum de pri-meres matèries o energia, per exemple).

Els impostos incentivadors, al seu torn, estan disse-nyats per aconseguir un impacte ambiental específic.Per tant, la seva avaluació passa per comparar elsobjectius de reducció de la contaminació i, alhora,mesurar l’efecte d’incentiu mitjançant la comparaciódel diferencial entre els tipus impositius i el cost de

reduir la contaminació.Finalment, les taxes de cobertura de costos tenen la

finalitat primordial d’aconseguir finançament per a sis-temes, mesures o programes ambientals específics, demanera que la seva eficàcia suposa aconseguir elsdiners disponibles per dur a terme les accions previs-tes. Sigui com sigui, les taxes i cànons de cobertura decostos també poden tenir un impacte considerable enles pautes de comportament, tal com mostra el cànonholandès per a les aigües residuals. En ocasions,aquests incentius es deriven de l’aplicació de taxesdiferencials per a determinats serveis ambientals com,per exemple, la recollida domèstica d’escombraries(sistema de “pagar- p e r-bossa” enlloc de pagar una taxaú n i c a ) .

Com a conclusió, l’eficàcia general dels impostosambientals sembla prou positiva, sobretot en casoscom les polítiques de qualitat d’aigües als Països Bai-xos i les de qualitat atmosfèrica a Suècia, que es finan-cen a través dels recursos recaptats per aquesta via. Pertant, caldria aplicar-ne més.

Sovint, la norma-tiva ambiental noestableix explíci-tament els objec-tius concrets dereducció de lacontaminació, ono mostra obert a-ment la intenciód’oferir incentiusbasats en uni n c rement delsp reus. ( I l · l u s t r a c i ó :Domènec Òrrit)

31sostenibleabril/maig/juny 1998

Maria Teresa Ribeiro, Agència Europea del Medi (Dinamarca)Kai Chelegelmich i David, Institut Wuppertal del Clima, elMedi i l’Energia (Alemània). Aquest article és un extracte deldocument “Environmental taxes seem to be effective instru-ments for the environment”, Agència Europea del Medi.http://www.eea.dk

sostenibleabril/maig/juny 199832

la dada

La deixalla reciclada

El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, aprovat el juliolde l’any passat, defineix l’estratègia de l’Entitat Metropolitana del MediAmbient en matèria de residus. Aquest Programa aposta per la recuperació iel reciclatge en detriment de l’abocament. En concret, i aquest és l’aspectemés innovador, el Programa aposta per la recuperació de la matèria orgàni-ca que, actualment, només es recull separadament a dos municipis metro-politans (Torrelles de Llobregat i Molins de Rei). Per tal d’assolir els objec-tius de reciclatge (60% dels residus municipals per al 2006), el Programapreveu una sèrie d’instal·lacions, algunes de les quals ja estan en funciona-ment. Pel que fa a la matèria orgànica, es tractarà en plantes de compostat-ge i de metanització per obtenir, respectivament, compost i gas metà. Lamatèria inorgànica que no s’hagi recollit dels contenidors iglú verd i blau(paper-cartró, envasos, vidre, residus especials i voluminosos) se seleccio-narà en deixalleries i plantes de triatge abans d’entrar en els circuits delmercat de subproductes.

Font: Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, Entitat Metropolitanadel Medi Ambient

Total Reciclatge 60%Matèria inorgànica 30%Matèria orgànica 30%

Total Deposició 40%Dipòsit controlat 7%Incineradora 33%

Total Reciclatge 3%Matèria inorgànica 2%Matèria orgànica 1%

Total Deposició 97%Dipòsit controlat 69%Incineradora 27%

Plantes de compostatgePlantes de metanitzacióPlantes de triatgeDeixalleriesPlantes d’incineracióDipòsits controlats

Total

201321

19

Instal·lacions

632

4122

57

En funcionament(1997)

Previstes(2006)

1996 2006

L’ Informe Dobris + 3de l’Agència Europeadel Medi (EEA), que espresentà el mes de junypassat a Madrid, analit-za els problemesambientals prioritaris aEuropa: el canvi climà-tic, l’esgotament de lacapa d’ozó, l’acidifica-ció, l’smog i els produc-tes químics, els residus,la biodiversitat, lesaigües continentals imarines, la degradaciódel sòl, el medi ambienturbà i els riscos naturalsi tecnològics. El docu-ment actualitza lesdades del primer Infor -me Dobris, publicat el 1995, ité la novetat d’incorporardades de l’Europa no comu-nitària. Aquestes dades indi-quen que als països de l’Est, ial contrari del que passa a la

UE, s’observen considera-bles disminucions en lesemissions de gasos hiverna-cle. També destaca que, mal-grat que en els darrers anyss’han desenvolupat políti-

ques ambientals quesuposaran una milloraen el futur, encara quedamolt camí per davant.Per exemple, un delsgrans reptes és conèixerles conseqüènciesecològiques i per a lasalut humana d’un grannombre de substànciesquímiques d’ús comú.Per aquest motiu,Domingo Jiménez Bel-trán, director de l’Agèn-cia, destaca la importàn-cia que, en un futur, laindústria químicacol·labori activament enl’elaboració de progra-mes intersectorials.

El contingut sintètic de l’Informe Dobris es pot con-sultar on-line a la web del’Agència Europea del Medi,http://www.eea.dkM.L.

L’Informe Dobris+3

33sostenibleabril/maig/juny 1998

propostes

Medio ambiente: poder yespectáculo. Josepa Bru .Ed. Icaria. Barcelona, 97

L’espectacularització defets i situacions recollitspels mitjans de comunica-ció comporta el risc de tri-vialitzar la realitat que espretén retratar i, així, con-ceptes com desenvolupa-ment sostenible o protec-ció ambiental acaben per-dent el sentit. Un cop ditaixò, val a dir que d’entreles solucions que plantejael llibre hi ha l’augmentde la circulació de lai n f o r m a c i ó .La geògrafa Josepa Bru,professora de la Universi-tat de Girona, analitza enaquest llibre la maneracom els mitjans de comu-nicació audiovisual repre-senten l’ambient, i comaquesta representació esreflecteix en les actualsestratègies de gestióambiental. A . L .

S ’ i m p o s al ’ e s p e c t a c l e

El Centre d’Estudis delMar, ubicat a Sitges, ofereixja fa uns quants anys uns iti-neraris per la zona litoral delGarraf per donar a conèixerles particularitats i els proble-mes ambientals de la zona.Als quatre itineraris ja exis-tents (viles costaneres, franjalitoral, recursos marins i riuFoix), aquest any se n’hi ha

afegit un de nou: un recorre-gut per tres espais que es tro-ben en una situació de recu-peració planificada. Aquestaactivitat és gratuïta i va diri-gida a qualsevol persona,grup o entitat interessat.

Per a informació i reserves:CEM Tel. 93 894 51 54Fax. 93 811 02 94

Passejar per la costa

sostenibleabril/maig/juny 199834

propostes

SolarInfo es defineix comun servei internacional d’in-formació sobre energ i e srenovables i construccióinnovadora. Efectivament, alseu lloc web es poden trobarinformacions de tota menarelacionades amb les tecno-logies d’aprofitament de l’e-n e rgia solar com, per exem-ple, diverses experiènciesd’aplicació, em-preses dels e c t o r, un llistat d’experts iuna guia d’institucions derecerca, les vies de finança-ment i ajuts públics, agenda,publicacions i, fins i tot, unaborsa de treball.

w w w. S o l a r I n f o . c o m

Tot el sola la web

Qui són i què fan lesassociacions que tre-ballen en temesambientals a Barcelo-na? La resposta estroba en la nova guia59 Associacions deMedi Ambient de Bar -c e l o n a, que reuneixdes de grups ecologis-tes fins a entitats derecerca, passant percentres excursionistesi d’esbarjo.

Un cop satisfeta lacuriositat sobre laidentitat dels agentssocials que, des dediferents enfocamentsi amb objectius diver-sos, defensen la milloraambiental, podeu fullejar unaltre document que explica,

en un llenguatge senzill iamb una vocació claramenteducativa, què és el compost

i de quina manera potf e r-se des de casa.Aquest llibret tambéinclou referents teò-rics, la descripció delsdiferents models decompostatge i delstipus de compost quees poden obtenir, elsseus usos i informaciópràctica i útil per evi-tar els possibles pro-blemes que es podenderivar de la fermen-tació de matèria orgà-nica.

Ambdues publicacionses poden demanar al’Ajuntament de Bar-

celona, Regidoria de Ciu-tat Sostenible. Tel. 93 40272 29.

El nostre pa de cada dia...

NOM I COGNOMS

EMPRESA O INSTITUCIÓ

ADREÇA

POBLACIÓ CODI POSTAL

TELÈFON FAX NIF

Forma de pagament: transferència bancària a nom de “Xarxa” a Caixa Catalunya, compte núm.: 2013 0646 0200 127175, dígit 14

Envieu aquesta butlleta a: XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT

Diputació de BarcelonaComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

Per a qualsevol informació relacionada amb la subscripció, truqueu al telèfon: 93 301 23 29

DE S I T J O S U B S C R I U R E’M A L A R E V I S TA SOSTENIBLE D U R A N T U N A A N Y: 2.000 P TA (4 E X E M P L A R S L’A N Y)

35sostenibleabril/maig/juny 1998

agenda

Arquitectura bioclimática

Dates: 20 al 25 de juliolLloc: Navapalos, Sòria.Per a més informació:Centro de Investigación para elDesarrollo Rural SostenibleInfantas, 23 1r dreta. 28004 MadridTel. 91 531 21 55Fax. 91 531 63 80

I X Jornadas sobre el paisaje:“El paisaje urbano en elmarco de la sostenibilidad”

L’Asociación para el Estudio del Pai-saje i el Centro Nacional de Educa-ción Ambiental (CENEAM) organit-zen la novena edició d’aquestes jor-nades sobre paisatge. La matrículaordinària són 10.000 pta, però hi hareduccions per a estudiants i aturats.Dates: 27 al 30 d’octubreLloc: Institut d’ensenyament secun-dari Mariano Quintanilla (Segovia)Secretaria del Congrés:C E N E A MPaseo José M. Ruiz-Dana, s/n40109 Valsaín (Segovia)Tel. 921 17 11 / 921 47 17 44Fax. 921 47 17 46e-mail: ceneam@ceneam.mma.es

II Master en Gestión y Uso Eficiente del Agua

S’obre el periode d’incscripció d’a-quest màster, que es desenvolupa delsetembre del 1998 al juny del 1999.Per a més informació i inscripcions:Grup Mecànica de FluïdsUniversitat Politècnica de ValènciaCamino de Versa s/nApartat de Correus 2201246071 ValènciaTel. 96 387 76 11Fax. 96 387 76 19e-mail: secudmf@gmf.upv.eshttp://gmf.upv.es/agua

Congreso Ibérico sobre Planificación y Gestión de Aguas

El congrés, organitzat per la Univer-sitat de Saragossa amb el recolza-ment d’una seixantena d’universitatsde ll’Estat, va dirigit a professionals,empreses i institucions de tota menainterssades en la planificació i gestiód’aigües. La matrícula són 35.000pta; hi ha descomptes per a estu-diants.

Dates: 14 al 18 de setembreSecretaria del Congrés:Departament d’Anàlisi EconòmicaFacultat de Ciències EconòmiquesUniversitat de SaragossaGran Vía, 25005 Saragossa

Tel. 976 76 15 72Fax. 976 76 19 96e-mail: congreso.aguas@posta.uni-zar.es

Premi Embat d’Educació Ambiental

Premi dotat amb 350.000 pta a mésde l’edició del treball guanyador(150-250 folis) en la col·lecció“Monografies d’Educació Ambien-tal”, de les Societats Catalana i Bale-ar d’Educació Ambiental, i Di7 Edi-ció.Presentació de treballs fins al 30 denovembre, 1998.

Podeu sol·licitar les bases a:Societat Catalana d’EducacióAmbientalAragó, 281 1r 1a08009 Barcelona

Tel. 93 488 29 79Fax. 93 487 32 97e-mail: scea@pangea.org

Fòrum català per repensar la societat

“Una proposta val més que mil quei-xes”, així es presenta l’encontre orga-nitzat pel Centre per a la InnovacióSocial.Dates: On-line fins a la primavera de1999. Presentar propostes abans del31 de juliol·la Trobada del Fòrumserà al gener de 1999.Per a més informació :Patronat Flor de MaigApartat 14508290 Cerdanyola del Va l l è sTel. 93 586 6 0 19Fax. 93 586 60 01e-mail: cis@troc.ewww..troc.es/repensar

IV Congreso Nacional de Medio Ambiente

Dates: 23 al 27 de novembreLloc: Colegio Oficial de FísicosSecretaria del Congrés:Colegio Oficial de FísicosGeneral Martínez Campos, 17 6è esq.28010 MadridTel. 91 447 06 77Fax. 91 447 20 06

V Conferencia Bienal sobrepolíticas e institucionespara la sustentabilidad

Encuentro, organizado por la Socie-dad Internacional de Economía Eco-lógica (ISEE). Dates: 16 al 19 de novembreLloc: Santiago de Xile Per a més informació:Programa de Desarrollo Sustentable CAPP, Universidad de ChileDiagonal Paraguay, 265, Torre 15,Oficina 1303. Santiago de XileTel. 56 2 678 23 08Fax. 56 2 678 25 81