9
On acaba l’ afició On acaba l’ afició i comença l’ adicció i comença l’ adicció ? ? Professor: Manel Martínez Alumne: Claudia Vera Curs: 1r. Batxillerat D Assignatura: Ciències per al món contemporani

Xarxes Socials

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Xarxes Socials

On acaba l ’ af i c i óOn acaba l ’ af i c i ó

i comença l ’ ad i c c i ói comença l ’ ad i c c i ó ??                                

Professor: Manel Martínez Alumne: Claudia Vera Curs: 1r. Batxillerat D Assignatura: Ciències per al

món contemporani

Page 2: Xarxes Socials

  2 

Índex

1. Què són? 3-4

2. Tipus 5

3. Característiques 6

4. Riscos 6-7

5. Tecnoadictes 7-8

6. Xarxes socials arreu del món 8

7. Curiositats sobre les xarxes socials 9

                    

Page 3: Xarxes Socials

  3 

1. Què són? Les xarxes socials són un espai virtual que permeten la comunicació i

l’ intercanvi d’ informació a totes aquelles persones que estan connectades a la

xarxa.

El 1977 és va posar en marxar la primera teoria de xarxes socials, amb el nom

de SixDegrees per el psicòlag Stanley Milgram. A partit d’ aquí es crearen més

xarxes socials. És el 2003 quan prenen el renom amb l’ aparició del Friendster,

Tribe i Myspace. És aquí quan moltes empreses s’ afegeixen a les xarxes

socials.

A Internet s’ han convertit en agents imprescindibles per a les empreses. Abans

i encara avui dia s’ utilitzen enviaments de correu electrònic dins una

organització. Aquesta tendència està canviant i ara, la majoria de les empreses

han vist que utilitzar aplicacions informàtiques com xarxes socials és més

beneficiós.

Com a principal font d’ ingressos les xarxes socials tenen la publicitat, amb un

percentatge d’ un 86% i com a ingrés mínim, els donatius amb un 7%.

Page 4: Xarxes Socials

  4 

El 2009 es va fer un estudi als Estats Units i els resultats d’ ús en xarxes

socials.

Estats units Espanya

Es pot observar com en els Estats Units les dones són capdavanteres

amb un 59%, en canvi a Espanya, són els homes els que estan més

connectats a les xarxes socials, amb un 58%.

L’ orde de preferència dels usuaris en les xarxes socials és el següent:

 

Page 5: Xarxes Socials

  5 

 2. Tipus

1vPoden ser: - horitzontals sense temàtica definida i participació lliure (Facebook) - verticals temàtica definida amb usuaris concrets o professional: generar relacions entre els usuaris (Linked In) o d’ oci: desenvolupar activitats d’ oci (Moterus) o mixtes: activitats professionals i personals (Yuglo)

2 Poden ser: - humanes unir persones segons el seu perfil social i interessos (Tuenti) - continguts unir perfils a partir del contingut publicat (Flickr) - inerts unir marques, automòvils i llocs (Respectance)

3 Poden ser: - sedentàries relacions entre persones i continguts compartits (Blogger) - nòmades localització geogràfica d’ un element a prop de l’ usuari (Latitud)

4 Poden ser: - metaversos (Habbo) - Web (Myspace)

Analògiques o xarxes socials Off- Line ♦ No disposen de sistemes electrònics pel seu funcionament                                               

Digitals o Xarxes socials On-Line ♦ Necessiten mitjans electrònics pel seu funcionament.

1 Segons públic objectiu i    

         temàtica  2 Per la relació  3 Localització geogràfica  4 Per la seva plataforma 

 

Page 6: Xarxes Socials

  6 

3. Característiques  - Crear vincles d’ amistat i retrobar antics coneguts

- Permet la comunicació posant coneixements en comú

- Una comunitat on podem trobar usuaris amb característiques comunes

- Permet la cooperativitat, sent una eina fins i tot de treball

- Accés des de qualsevol lloc

- Compartir documents, útils en qualsevol moment

- Permet compartir documents i que altres puguin participar

- Creació d’ una identitat compartint informació

- Actualització instantània

- Facilitat de l’ aprenentatge fora de l’ àmbit escolar

- Servei gratuït

- Genera negoci mitjançant la publicitat en les pàgines

- Falta de privacitat

- Falta de seguretat

- Per llei estan obligades a intervenir si són conscients que s’ ha

comès una il·legalitat

4. Riscos - Protecció de dades: a l’ hora de posar una informació en una pàgina

pensant que serà un element útil per a usuaris coneguts, estem

regalant informació innecessària que pot ser utilitzada per gent

completament agena a un mateix.

- Actualment xarxes socials com Facebook i Myspace, emmagatzemen

les fotografies fins i tot una vegada borrades.

- Adicció: porta a estils de vida completament sedentaris, provocant

distorsió en el llenguatge.

Page 7: Xarxes Socials

  7 

- No apta per a menors d’ edat: segons la política de la majoria de

xarxes socials, els menors d’ estat no poden ingressar en una pàgina

web, tret de mostrar el consentiment dels pares, però aquesta

vigilància resulta una tasca difícil de dur a terme.

- Moltes persones que pateixen depressió utilitzen l’ automedicació

digital, és a dir, troben la cura en l’ entreteniment ja sigui en xarxes

socials o videojocs.

5. Tecnoadictes La tecnoadicció és un fenomen de necessitat de tenir a l’ abast tot tipus de

tecnologia. És tradueix en dos tipus de dependència:

Dependència material: necessitat de tenir els aparells més nous del

mercat. Es una manera de sentir- nos millor però que necessita la

reflexió per veure que aquesta obsessió és momentània.

Dependència inmaterial: es tracta de la necessitat d’ acumular

informació encara que avegades sigui innecessària.

L’ ús de l’ Internet ha passat de ser una eina de treball o un entreteniment a ser

una necessitat. El tecnoadicte perd el control sobre la seva actitud tenint la

necessitat de conectar- se a la xarxa.

Com ja he nombrat abans, un dels problemes principals en l’ adicció no és la

tecnologia, sinó conflictes anteriors dels que es necessita l’ evasió i es troba en

les possibilitats de les xarxes socials.

Es suma un altre problema i és que passar- se més d’ unes set-vuit hores

davant l’ ordinador, les repercussions no tan sols són psicològiques, també

físiques, degut al cansament, sense contar la manca d’ àpats.

Els afectats per aquest síndrome s’ aïllen de l’ exterior desatenent les seves

obligacions familiars i laborals.

Alguns dels síndromes són:

• Sentir eufòria davant l’ ordinador

• Pensar en Internet al realitzar alters activitats

• Mentir sobre el temps real pasta a la xarxa

Page 8: Xarxes Socials

  8 

• Suprimir altres activitats

• Estar nerviós quan no hi ha possibilitat de connexió

• Intentar marcar temps i no cumplir- los

• Posar excuses i justificacions per l’ activitat realitzada en la xarxa

 

 6. les xarxes socials arreu del món 

Page 9: Xarxes Socials

  9 

7. Curiositats sobre les xarxes socials • El 65% dels menors es connecta menys de cinc hores setmanals

• El 66% de menors que utilitza Internet com eina d’ oci, deixa en segon

pla una àmplia oferta informativa

• L’ 11% dels menors que es connecten estan desenvolupan

característiques pròpies del Desordre d’ Adicció a Internet

• El 37% dels menors reconeix la necessitat de connectar- se amb

freqüència

• D’ aquest 37% de menors amb necessitat de connexió, un 33% entra en

pàgines de contingut pornogràfic

• El 44% dels menors s’ han sentit acossat sexualment per Internet

• El 14.5 % han arribat a concertar una cita amb una persona coneguda

d’ Internet.

Què estem creant?