Upload
claudiavtls
View
400
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
On acaba l ’ af i c i óOn acaba l ’ af i c i ó
i comença l ’ ad i c c i ói comença l ’ ad i c c i ó ??
Professor: Manel Martínez Alumne: Claudia Vera Curs: 1r. Batxillerat D Assignatura: Ciències per al
món contemporani
2
Índex
1. Què són? 3-4
2. Tipus 5
3. Característiques 6
4. Riscos 6-7
5. Tecnoadictes 7-8
6. Xarxes socials arreu del món 8
7. Curiositats sobre les xarxes socials 9
3
1. Què són? Les xarxes socials són un espai virtual que permeten la comunicació i
l’ intercanvi d’ informació a totes aquelles persones que estan connectades a la
xarxa.
El 1977 és va posar en marxar la primera teoria de xarxes socials, amb el nom
de SixDegrees per el psicòlag Stanley Milgram. A partit d’ aquí es crearen més
xarxes socials. És el 2003 quan prenen el renom amb l’ aparició del Friendster,
Tribe i Myspace. És aquí quan moltes empreses s’ afegeixen a les xarxes
socials.
A Internet s’ han convertit en agents imprescindibles per a les empreses. Abans
i encara avui dia s’ utilitzen enviaments de correu electrònic dins una
organització. Aquesta tendència està canviant i ara, la majoria de les empreses
han vist que utilitzar aplicacions informàtiques com xarxes socials és més
beneficiós.
Com a principal font d’ ingressos les xarxes socials tenen la publicitat, amb un
percentatge d’ un 86% i com a ingrés mínim, els donatius amb un 7%.
4
El 2009 es va fer un estudi als Estats Units i els resultats d’ ús en xarxes
socials.
Estats units Espanya
Es pot observar com en els Estats Units les dones són capdavanteres
amb un 59%, en canvi a Espanya, són els homes els que estan més
connectats a les xarxes socials, amb un 58%.
L’ orde de preferència dels usuaris en les xarxes socials és el següent:
5
2. Tipus
1vPoden ser: - horitzontals sense temàtica definida i participació lliure (Facebook) - verticals temàtica definida amb usuaris concrets o professional: generar relacions entre els usuaris (Linked In) o d’ oci: desenvolupar activitats d’ oci (Moterus) o mixtes: activitats professionals i personals (Yuglo)
2 Poden ser: - humanes unir persones segons el seu perfil social i interessos (Tuenti) - continguts unir perfils a partir del contingut publicat (Flickr) - inerts unir marques, automòvils i llocs (Respectance)
3 Poden ser: - sedentàries relacions entre persones i continguts compartits (Blogger) - nòmades localització geogràfica d’ un element a prop de l’ usuari (Latitud)
4 Poden ser: - metaversos (Habbo) - Web (Myspace)
Analògiques o xarxes socials Off- Line ♦ No disposen de sistemes electrònics pel seu funcionament
Digitals o Xarxes socials On-Line ♦ Necessiten mitjans electrònics pel seu funcionament.
1 Segons públic objectiu i
temàtica 2 Per la relació 3 Localització geogràfica 4 Per la seva plataforma
6
3. Característiques - Crear vincles d’ amistat i retrobar antics coneguts
- Permet la comunicació posant coneixements en comú
- Una comunitat on podem trobar usuaris amb característiques comunes
- Permet la cooperativitat, sent una eina fins i tot de treball
- Accés des de qualsevol lloc
- Compartir documents, útils en qualsevol moment
- Permet compartir documents i que altres puguin participar
- Creació d’ una identitat compartint informació
- Actualització instantània
- Facilitat de l’ aprenentatge fora de l’ àmbit escolar
- Servei gratuït
- Genera negoci mitjançant la publicitat en les pàgines
- Falta de privacitat
- Falta de seguretat
- Per llei estan obligades a intervenir si són conscients que s’ ha
comès una il·legalitat
4. Riscos - Protecció de dades: a l’ hora de posar una informació en una pàgina
pensant que serà un element útil per a usuaris coneguts, estem
regalant informació innecessària que pot ser utilitzada per gent
completament agena a un mateix.
- Actualment xarxes socials com Facebook i Myspace, emmagatzemen
les fotografies fins i tot una vegada borrades.
- Adicció: porta a estils de vida completament sedentaris, provocant
distorsió en el llenguatge.
7
- No apta per a menors d’ edat: segons la política de la majoria de
xarxes socials, els menors d’ estat no poden ingressar en una pàgina
web, tret de mostrar el consentiment dels pares, però aquesta
vigilància resulta una tasca difícil de dur a terme.
- Moltes persones que pateixen depressió utilitzen l’ automedicació
digital, és a dir, troben la cura en l’ entreteniment ja sigui en xarxes
socials o videojocs.
5. Tecnoadictes La tecnoadicció és un fenomen de necessitat de tenir a l’ abast tot tipus de
tecnologia. És tradueix en dos tipus de dependència:
Dependència material: necessitat de tenir els aparells més nous del
mercat. Es una manera de sentir- nos millor però que necessita la
reflexió per veure que aquesta obsessió és momentània.
Dependència inmaterial: es tracta de la necessitat d’ acumular
informació encara que avegades sigui innecessària.
L’ ús de l’ Internet ha passat de ser una eina de treball o un entreteniment a ser
una necessitat. El tecnoadicte perd el control sobre la seva actitud tenint la
necessitat de conectar- se a la xarxa.
Com ja he nombrat abans, un dels problemes principals en l’ adicció no és la
tecnologia, sinó conflictes anteriors dels que es necessita l’ evasió i es troba en
les possibilitats de les xarxes socials.
Es suma un altre problema i és que passar- se més d’ unes set-vuit hores
davant l’ ordinador, les repercussions no tan sols són psicològiques, també
físiques, degut al cansament, sense contar la manca d’ àpats.
Els afectats per aquest síndrome s’ aïllen de l’ exterior desatenent les seves
obligacions familiars i laborals.
Alguns dels síndromes són:
• Sentir eufòria davant l’ ordinador
• Pensar en Internet al realitzar alters activitats
• Mentir sobre el temps real pasta a la xarxa
8
• Suprimir altres activitats
• Estar nerviós quan no hi ha possibilitat de connexió
• Intentar marcar temps i no cumplir- los
• Posar excuses i justificacions per l’ activitat realitzada en la xarxa
6. les xarxes socials arreu del món
9
7. Curiositats sobre les xarxes socials • El 65% dels menors es connecta menys de cinc hores setmanals
• El 66% de menors que utilitza Internet com eina d’ oci, deixa en segon
pla una àmplia oferta informativa
• L’ 11% dels menors que es connecten estan desenvolupan
característiques pròpies del Desordre d’ Adicció a Internet
• El 37% dels menors reconeix la necessitat de connectar- se amb
freqüència
• D’ aquest 37% de menors amb necessitat de connexió, un 33% entra en
pàgines de contingut pornogràfic
• El 44% dels menors s’ han sentit acossat sexualment per Internet
• El 14.5 % han arribat a concertar una cita amb una persona coneguda
d’ Internet.
Què estem creant?