Xerrada meteorologia

  • View
    216

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Xerrada sobre meteorologia de Mnica Herrero al Marta Mata

Transcript

  • LATMOSFERA: DEFINICIs la capa gasosa que envolta la Terra.El gruix s aproximadament duns 10.000 km, malgrat que El 50% (de latmosfera) dels gasos es concentra als primers 5 - 6 km, i el 99% dels gasos es concentra als primers 30 km.La superfcie terrestre est en contacte directe amb latmosfera, de manera que tot el que passa a la superfcie afecta latmosfera i a linrevs.Permet la vida a la terra i els fenmens meteorolgicsProtegeix de la radiaci solar ms nocivaRegula la temperatura global del planeta. Aproximadament duns 15C de mitjana.

  • LATMOSFERA: COMPOSICI

  • LATMOSFERA: ESTRUCTURA VERTICAL A la TROPOSFERA tenen lloc els fenmens meteorolgics.Divisi vertical segons temperaturaTERMOPAUSAMESOPAUSAESTRATOPAUSATROPOPAUSAEls lmits entre capes tamb tenen el seu nom.

  • LA RADIACI SOLAR

  • estiuhivernLA RADIACI SOLAR

  • LATMOSFERA: COM ES DISTRIBUEIX LENERGIA

  • DAANTICICL I DEPRESSIascendnciasubsidnciadivergnciaconvergncia

  • Els anticiclons de superfcie sn zones daltes pressions ( > 1013 hPa).Laire escapa del seu centre per anar cap a les depressions (divergncia) i ho fa en sentit de les agulles del rellotge o horari.Laire de capes superiors ha de baixar a superfcie per omplir el buit que es crea (subsidncia). Dificultat per formar-se nvols i en general sassocien a bon temps.Les depressions o borrasques sn zones de baixes pressions ( < 1013 hPa).Laire que prov dels anticiclons es dirigeix cap al seu centre (convergncia) i ho fa en sentit contrari al de les agulles del rellotge o antihorari .Amb la convergncia laire ascendeix.Facilitat per formar-se nvols i en general sassocien a mal temps.B998

  • FORMACI DE NVOLSELS NVOLS ES FORMEN PER LA CONDENSACI DEL VAPOR DAIGUA QUE HI HA A LATMOSFERA A PARTIR DE 4 MECANISMES: ASCENS OROGRFIC CONVECCI CONVERGNCIA FRONTALCAL QUE HI HAGI HUMITAT PER FORMAR-SE ELS NVOLS, AIX COM NUCLIS DE CONDENSACI (PARTCULES MICROSCPIQUES DE SAL, SORRA, CENDRES, ...)

  • FORMACI DE NVOLS. ASCENS OROGRFIC

  • FORMACI DE NVOLS. CONVECCI

  • EstratiformesCumuliformesFibrososCumuliformes desenvolupats verticalmentMixtes Estrats (St) Altostrats (As) Cirrostrats (Cs) Cirrus (Ci) ELS NVOLS: CLASSIFICACI Cmuls (Cu) Altocmuls (Ac) Cirrocumuls (Cc)Estratocumuls (Sc)--------------------Cumulunimbus (Cb)------------------Cumuliformes sense llamps--------------------Nimbostrats (Ns)----------------------Font: C.D. Whiteman BAIXOS MITJANS ALTS 0-2000m 2000-6000 m 6000-8000 m alada base nvol

  • ELS NVOLS. NVOLS ALTS

  • ELS NVOLS. NVOLS MITJANS

  • ELS NVOLS. NVOLS BAIXOS

  • ALTRES NVOLS

  • ELS NVOLS I LA PRECIPITACI

  • PRECIPITACIONSLQUIDASLIDAAIGUA QUE CAU DE LATMOSFERA I ARRIBA AL TERRAHIDROMETEORS

  • PRECIPITACIONS. TIPUSPLUJA: gotes de dimetre > 0.5 mm i caigudes amb intensitat moderada.PLUGIM: moltes gotes de dimetre < 0.5 mm, i caigudes amb intensitat feble. NEU: cristalls de gel que es presenten amb diverses formes, sobretot en forma destrella.AIGUANEU: barreja de pluja i neu o cristalls de neu en fusi.NEU GRANULADA: grans de gel blanc i opac (2 - 5 mm dimetre) que sesclafen en caure al terra. PLUJA GELANT: precipitaci lquida que es congela en arribar al terra.CALAMARSA / PEDRA: grans de gel que presenten diverses capes opaques i transparents alternament. (> 5 mm dimetre / > 1 cm dimetre).RUIXAT O XFEC: gotes de gran dimetre que cauen amb intensitat forta.8 TIPUS

  • SERVEI METEOROLGIC DE CATALUNYAEL SERVEI METEOROLGIC DE CATALUNYA

  • TEMPS I CLIMA

    TempsClimaQuin temps va fer el 8 de febrer de 1998?Qu est passant ara?Quin temps far?Quina s la mitjana de les temperatures mximes del mes dagost?Quina s la pluviometria del mes de setembre a ... ?Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats Mitjana dels estats de latmosfera en un perode de temps determinat, a poder ser de ms de 30 anysMeteorologiaCincia que estudia latmosferaClimatologiaCincia que estudia el clima

  • EL TEMPSTransmisi per telfonia GSM, rdio i telefonia via satllit Centre Control SMC:Emmagatzematge dades

  • ESTACIONS METEOROLGIQUES AUTOMTIQUES

  • ESTACIONS METEOROLGIQUES AUTOMTIQUESSant Pere PescadorCertascanGuardiola de BerguedAmpostaUlldeter

  • SENSORS DUNA EMA: Velocitat del vent (a 10 m) Anemmetre Direcci del vent (a 10 m) Penell

    Temperatura (a 1,5 m) Termmetre

    Humitat relativa (a 1,5 m) Higrmetre

    Pressi atmosfrica Barmetre

    Radiaci solar global (a 2 m) Piranmetre

    Radiaci neta (a 1 m) = Piranmetre

    Precipitaci (a 1,40 m) Pluvimetre

    Gruix de neu (a 2 m) NivmetreTemperatura de neuTemperatura de Subsl Sensor humectaci vegetalRadiaci eritemtica Bimetre ELS SENSORS

  • EL CLIMA Centre Control SMCTractamentdadesDivisi climtica de Catalunya segons el rgim termopluviomtric

  • EL RADIOSONDATGE

  • EL RADIOSONDATGE

  • El funcionament bsic d'un radar s el segent:

    1) El radar envia energia a travs de l'antena cap una certa direcci.

    2) Si l'energia enviada troba un blanc en el seu cam, el blanc retorna un eco al radar, s a dir, una part de l'energia rebuda. Si l'energia no troba cap blanc no retorna cap eco.

    3) El radar processa l'eco rebut i determina la seva posici, intensitat i moviment.

    Aquest procs de transmissi i recepci es repeteix unes mil vegades per segon i permet determinar la presncia de precipitaci a uns 100 km al voltant del radar.

  • LA XARXA DE DESCRREGUES ELCTRIQUESRelaci llamps/pluja acumulada

  • XARXA DINSTRUMENTS OCEANOGRFICSI METEOROLGICSBOIES METEOROLGIQUES I OCEANOGRFIQUES : Velocitat i direcci del vent, temperatura, Alada de les onades, perode de les onades, direcci de les onades, corrent, Golf de Roses (H3)Tordera (H4)Llobregat (H2)Cap de Tortosa (H5)

    (08:00-09:00)

    (06:00-07:00)

    (07:00-08:00)

    (06:00-07:00)

  • EL SATLLIT METEOSAT

  • EL SATLLIT METEOSAT

  • OPERATIVA DE PREDICCI

  • Moltes grcies per la vostra atenci!

    *******************************************