Xinès IV : Introducció a la llengua i l’escriptura xineses ...openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/56724/1/Xinès IV; Introducció a la...recursos en línia, que inclouen

Xinès IV Introducció a la llengua i l’escriptura xineses Xinès A1.3 Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma PID_00184323

www.uoc.edu

Dipòsit legal: B-8.458-2012

©FUOC • PID_00184323 Xinès IV / Xinès A1.3

3

Introducció Xinès IV (Xinès A1.3) és la tercera de les assignatures de llengua xinesa pràctica de la UOC. Durant aquest semestre, se seguiran treballant de manera pràctica les diferents destreses de comprensió i producció, tant oral com escrita –incloent‐hi els caràcters xinesos– que són necessàries per a un aprenentatge integrat del xinès. En aquest sentit, l’objectiu bàsic d’aquest curs és acabar d’assolir les competències lingüístiques que corresponen al nivell A1 del Marc Europeu Comú de Referència per les llengües. Perquè això es pugui aconseguir, els diferents materials de l’assignatura integren les habilitats receptives i productives bàsiques, tant de la llengua oral com de l’escrita i, al mateix temps, intenten estimular tècniques i estratègies per a l’aprenentatge autònom i continu de la llengua. Per a aconseguir els objectius del curs, disposeu de dos tipus fonamentals de materials d’aprenentatge, que esdevindran la base de les activitats que es desenvoluparan a l’aula de xinès. Per una banda, tot un seguit de recursos en línia, que inclouen àudios, exercicis i pràctiques de tot tipus de destreses lingüístiques o aclariments i explicacions de lèxic o sintaxi, que treballareu de manera autònoma tot i que guiada; i per l’altra, aquests materials en paper, que inclouen bàsicament textos, vocabularis i indicacions sobre l’ordre en què s’escriuen els caràcters xinesos que s’estudien en cada unitat. El curs té una estructura molt definida i simple. Està format per vuit noves unitats, a les que cal afegir l’última unitat del curs anterior, de repàs, que ha de servir com a escalfament d’inici per aquest semestre. De les noves unitats, sis són bàsiques i dues de repàs. Les unitats bàsiques estan formades en la majoria de casos per dos textos que esdevenen el punt de partida de les activitats d’aprenentatge d’aquella unitat. Pel que fa a les unitats de repàs, estan dissenyades perquè les treballeu a partir d’un únic text que incorpora un nombre més reduït de vocabulari nou i que en general no inclou temes gramaticals nous. El vostre treball en cada una d’aquestes unitats d’aprenentatge es basarà de manera conjunta en els materials en paper, els materials en línia i les activitats que es proposin a l’aula per tal d’assolir els objectius i les competències proposades. En aquests materials en paper, a totes les unitats apareixen apartats comuns, que detallem a continuació: • Textos 课文 (kèwén) o diàlegs 对话 (duìhuà). Són el punt de partida i

el nucli de les activitats de l’estudiant. Cada text proposa un lèxic i un conjunt de caràcters xinesos que, de manera gradual, us han de permetre assolir els objectius de l’assignatura. Els textos es presenten en caràcters xinesos simplificats.


4

• Vocabularis 生词 (shēngcí). Es tracta de les llistes de paraules noves que apareixen en cada text. En el conjunt del semestre s’estudiaran al voltant d’unes 170 paraules noves, de manera que el vocabulari que haureu d’assimilar setmanalment representa un volum equilibrat d’unes 12‐13 paraules de mitjana.

• Caràcters 汉字 (hànzi). Són llistes dels caràcters xinesos que apareixen

per primera vegada en cada un dels textos. El seu nombre és en aquesta assignatura notablement inferior al de les paraules noves, per un total aproximat d’uns 120 caràcters nous. De cada caràcter se n’ofereix el significat i la pronunciació, el nombre de traços que el forma, el radical i el significat d’aquest últim. Ara bé, no es dóna el significat en el cas d’aquells radicals que no en tenen un més enllà de la seva pròpia forma (un punt, una horitzontal, una vertical, etc.) i en el cas d’aquells radicals que s’han inclòs en els apartats de radicals de les unitats de repàs anteriors, atès que es considera que, a partir d’aquell moment, ja els coneixeu. A més, de manera gràfica es dóna la seqüència de l’ordre de traços en què s’escriu cada caràcter, ordre que heu de conèixer i respectar quan practiqueu l’escriptura.

• Vocabularis complementaris 补充生词 (bŭchōng shēngcí). Al final

d’alguns textos apareixen també llistes de vocabulari temàticament vinculats a algunes de les qüestions que es treballen als textos i que poden ser útils per completar el lèxic o la vostra capacitat expressiva a l’hora de comunicar‐vos en xinès sobre determinades qüestions. Aquest vocabulari complementari té únicament aquesta funció i no es pressuposarà en posteriors unitats, de manera que quan paraules complementàries apareguin per primera vegada en textos posteriors, apareixeran destacades com a vocabulari nou.

A més d’aquests apartats, les unitats de repàs (la 16, la 20 i la 24) n’incorporen un altre amb temes de repàs 复习 (fùxí) que fan referència a l’escriptura, el lèxic i la gramàtica estudiats en les unitats prèvies. No es tracta d’exercicis, sinó d’explicacions resumides i esquemes amb exemples d’ús de les diverses qüestions que s’han treballat a les unitats anteriors. Tots els apartats de repàs inclouen un últim punt titulat “Abans de passar a la unitat següent…”, que heu d’usar per a comprovar que el vostre nivell d’assoliment d’objectius i competències és l’adequat. Les respostes a


5

aquestes preguntes no es troben en aquests materials, i cal que els dubtes que us puguin generar els envieu al vostre professor o els exposeu en el fòrum de l’aula per compartir‐los amb els companys.

第十六课

我们开车去医院（复习） Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 9 第十六课我们开车去医院

课文 (kèwén)

这个学期每天早上我都有英文课和法文课。虽然上课上得很累，

但是下午我还得去图书馆工作。因为工作很多，所以下午比早上更忙。

每天晚上回家的时候我很想睡觉，所以吃饭以后，马上去睡觉！

这个星期天气不但冷，而且潮湿，很不舒服。前天上法文课的时

候，头有点儿疼，身体不太舒服，所以我中午回家睡觉、休息。可是晚

上头更疼了，而且还有点儿发烧。爸爸马上开车跟我一起去医院看病。

医生说我感冒了，可是不太严重，他要我们别担心。只要我多喝

开水，休息两、三天，身体就会好了。他还要我别去上课、工作。

下个星期我有语法考试和口语考试，可是现在我这样感冒、发

烧，不能学习，真麻烦！

生词 (shēngcí) 1 学期 xuéqī n. semestre, quatrimestre, trimestre

期 qī n. període

2 睡觉 shuìjiào v+o dormir

睡 shuì dormir

觉 jiào son

3 前天 qiántiān n. abans dʹahir

4 开车 kāichē v+o conduir

5 这样 zhèyàng adv. d’aquesta manera, així


汉字 (hànzi)

睡 shuì dormir

目 ull 13


复习 (fùxí) A continuació repassarem alguns dels temes que s’han treballat durant aquest curs. A. Estructures Fins ara hem treballat les següents estructures, que ens ajuden a expressar idees de major complexitat i que, per tant, cal incorporar en el nostre registre escrit i oral: Estructura pinyin Traducció i exemples

除了…以外… chúle... yǐwài... “a més de…”:

除了中文以外，他还会说日文。

不但...而且... búdàn... érqiĕ... “no només…”:

他不但会说中文，而且说得很好。

虽然...但是... suīrán…dànshì… “tot i que…”:

他虽然喜欢看小说，但是他没有钱买书。

因为...所以... yīnwèi… suŏyǐ...

“com que…”:

因为我今天很累，所以我不想去饭馆吃晚

饭。

B. Adjectius A continuació oferim un llistat d’adjectius que han aparegut fins ara, agrupats segons si generalment s’usen per realitzar descripccions físiques de persones, llocs o objectes, o si habitualment s’usen per descriure situacions, qualitats i habilitats no físiques. Cal tenir en compte que aquesta divisió és només orientativa i en alguns casos es poden usar per descripcions tant físiques com no físiques: Descripcions físiques:

大小甜多少远近冷热潮湿闷热白块好看难看好吃难吃

Descripcions no físiques:

有意思贵便宜好忙高兴可爱认真


麻烦难累舒服严重 Cal recordar que hem treballat dues estructures bàsiques en què s’usen habitualment adjectius:

- Les oracions de predicat adjectival, copulatives, que no tenen verb i segueixen l’estructura Adv + Adj. Els adverbis que es poden usar en aquest tipus d’oració es poden consultar al repàs de la Unitat 12: 很, 太, 真, 比较, 又… 又…, 更.

- El complement de grau, amb què es descriu com es realitza

una acció i s’usa la següent estructura bàsica:

V + 得 + Adv. + Adj.

Sobre l’ús del Complement de Grau, vegeu el Repàs de la Unitat 12. C. La partícula 了 En xinès existeixen algunes expressions en què apareix el caràcter 了. Es tracta d’una partícula que té diverses funcions, algunes de les quals ja han aparegut en els textos de les unitats anteriors. 1) Expressions Hem vist ja algunes expressions en què apareix 了, sense que aporti cap significat específic tot i que ajuda a donar un caràcter emfàtic a l’expressió (exclamació, sorpresa):

太贵了！(És caríssim!) 2) Partícula modal Vinculat a l’èmfasi que aporta el 了 en les expressions anteriors, cal distingir un ús com a partícula que precisament serveix per indicar que es produeix un canvi en una situació, una sorpresa, una modificació sobtada de les expectatives, etc. En aquest cas, com a particula modal, el 了 va a final de la frase:

你们来了！ (Heu vingut! → no sabia si realment podrien venir.)

昨天没有下雨，今天下雨了。 (Ahir no va ploure i avui ha plogut! → emfatitza el canvi.)

3) Aspecte perfectiu Un cas diferent que ja ha aparegut en els últims textos és el 了 verbal que s’usa per indicar la perfectivitat o acabament de l’acció.

@FUOC • PID_00184323 13 第十六课我们开车去医院 L’aspecte perfectiu sovint va associat a una acció passada, però no necessàriament sempre (atès que podem parlar d’accions acabades en el futur). En aquesta funció, el 了 tant pot anar a final de la frase com just darrere del verb. En general, només anirà a final de la frase quan l’objecte i l’oració siguin simples, mentre que si són complexos el 了 anirà just després del verb.

我买书了。He comprat llibres (objecte simple). 我买了两本书。He comprat dos llibres (objecte complex). 我买了中文和英文书。He comprat llibres en xinès i

anglès (objecte complex). 我昨天晚上在百货公司和我弟弟买了书。 Ahir al

vespre vaig comprar llibres als grans magatzems amb el meu germà (oració complexa amb diversos complements).

Cal recordar que en tots aquests casos, es tracti del seu ús modal o perfectiu, quan neguem l’oració, la partícula 了 desapareix. A més, la negació no es realitza amb l’adverbi 不, sinó amb 没(有).

他们没有来。 (No han vingut.)

我没买书。 (No he comprat cap llibre.) D. L’expressió del temps En xinès existeixen diverses maneres d’expressar el temps en què es realitza una acció. Es tracta d’una llengua en què no hi ha una flexió verbal amb què s’especifiqui si es tracta d’una acció passada, present o futura. Generalment, és la inclusió d’un complement de temps el que especifica el moment en què es realitza una acció determinada, sense que cap altre element de l’oració canviï:

我去图书馆看书。 Vaig a la biblioteca a estudiar. 我昨天去图书馆看书。 Ahir vaig anar a la biblioteca a estudiar.

Ara bé, hi ha altres maneres d’expressar el temps, algunes de les quals han aparegut ja en les unitats anteriors. Primer, cal destacar algunes expressions, estructures i complements útils per crear determinades formes d’expressar la temporalitat. Per exemple:

@FUOC • PID_00184323 14 第十六课我们开车去医院 • 以前 / 以后 Aquestes dues paraules (“abans / després”), quan es posen després d’una clàusua permeten establir l’ordre en què es realitzen dues accions (en el sentit de “abans de / després de”):

我去图书馆以前要买一点水果。 Abans d’anar a la biblioteca vull comprar una mica de fruita. 去上课以前你要吃早饭。 Abans d’anar a classe has d’esmorzar. 你给她打电话以前，我已经给她打电话请她吃晚饭

了。 Abans que la truquessis, jo ja l’havia trucada per convidar‐la a sopar. 我今天早上去图书馆以后觉得不舒服。 No em trobava gaire bé després d’anar a la biblioteca aquest matí. 吃药以后，我的感冒比较好了。 Després de prendre la medecina, el meu refredat va millorar. 我休息以后觉得比较舒服。 Després de descansar em trobo millor.

• 的时候 Després d’una clàusula, indica la simultaneïtat de dues accions (“quan + acció”). Pot ser un recurs per expressar situacions passades o futures de manera senzilla:

我们上课的时候不能说西班牙文，只能说中文。 Quan som a classe no podem parlar espanyol, només podem parlar en xinès. 我小(的)时候喜欢爬山，可是现在不喜欢，太累

了！ Quan era petit m’agradava fer muntanyisme, però ara no, és massa cansat. 你去中国的时候会认识很多中国朋友，不要担心。 No t’amoïnis, que quan vagis a la Xina segur que fas molts amics xinesos. 不下雨的时候我们常常去海边游泳。 Quan no plou, sovint anem a la costa a nedar.

@FUOC • PID_00184323 15 第十六课我们开车去医院 • 上 / 下 S’usen seguits d’un classificador i alguns noms determinats (setmana, mes) per indicar un moment passat o futur. Quan parlem de vegades (次) no cal posar cap nom ni cal altre classificador (次 és de fet un classificador)

我下次跟你们一起去。 La propera vegada aniré amb vosaltres.

我上次去英国每天都下雨。 Quan l’última vegada vaig anar a Anglaterra va ploure tots els dies. 我上个月去中国的时候玩得很高兴。 Quan el mes passat vaig anar a la Xina m’ho vaig passar molt bé. 下个星期我们去海边玩玩，好不好？ La setmana vinent anem a la platja a passar‐ho bé, va bé?

• 每 S’usa de manera molt similar a上 / 下, però amb el sentit de repetició (“cada”):

我每个星期二、星期四都上两节文学课。 Cada dimarts i dijous tinc dues classes de literatura. 很麻烦，我每次去英国都下雨。 Què molest, cada vegada que vaig a Anglaterra está plovent.

• Complement de grau Tot i que no és una estructura temporal, cal recordar que el complement de grau s’usa en general per parlar d’accions passades o habituals.

我小时候睡觉睡得不多，可是现在我很喜欢睡觉。 Quan era petit dormia poc, però ara m’agrada molt dormir.

• Aspecte continu de l’acció Tot i que marginalment, en algun text ha aparegut una de les formes que s’usen habitualment en xinès per expressar la continuïtat d’una acció, amb l’ús del verb 在 precedint un altre verb:


我哥哥在工作，你不要麻烦他。 El meu germà està treballant, no el molestis. 我现在在上课，我晚一点给你打电话，好吗？ Ara estic fent classe, et truco una mica més tard, d’acord?

Finalment, cal recordar que en molts casos la partícula 了 s’usa per indicar que una acció està finalitzada en el passat. Ara bé, cal tenir en compte que no totes les accions passades porten 了, i que fins i tot en força casos no cal usar el 了 tot i que es tracti d’accions acabades passades. Per exemple, quan hi ha un complement de temps no cal posar la partícula, tot i que de vegades sí es posi:

我买两本小说。 Compro dues novel∙les (no s’especifica temps, en principi és present). 我买了两本小说。 Vaig comprar dues novel∙les (acció acabada). 我昨天买两本小说。 Ahir vaig comprar dues novel∙les (acció aparentment acabada, no cal 了). 我昨天买了两本小说。 Ahir vaig comprar dues novel∙les (acció acabada, no cal了, però pot posar‐se). *我昨天想买了两本小说。 *Frase errònia: Ahir volia comprar dues novel∙les (passat imperfet o no acabat, no pot portar 了 tot i ser una acció passada).

Per tant, és un error que cal evitar posar sistemàticament 了 per indicar accions passades. Pot servir per distingir si es tracta d’una acció perfectiva passada o no, però cal no abusar d’aquesta partícula. E. Pronoms interrogatius En les últimes unitats han aparegut nous pronoms interrogatius que cal recordar:

Interrogatiu pinyin Ús

什么时候 shénme shíhou

S’usa per preguntar per un moment concret: “quan?”

你什么时候认识你的女朋友？

他什么时候去游泳，上午还是下午？

你想什么时候开始学习中文？


Interrogatiu pinyin Ús

什么地方 shénme dìfāng

Serveix per preguntar per un lloc. És exactament equivalent 哪儿 i 哪里: “on?”

你在什么地方认识你的女朋友？

医院在什么地方？（医院在哪里？）

你中午在什么地方吃饭？（你中午在哪儿吃饭？）

多少 duōshăo

S’usa per demanar una quantitat: “quant/s?”. Pot anar seguit de classificador, però no és necessari, només opcional. És equivalent a 几, tot i que 几 s’usa només per quantitats petites (menors de 10), mentre 多少 serveix per tot tipus de quantitats.

你的电脑多少钱？

你的学校有多少（位）老师？ (no es pressuposa cap xifra)

你的学校有几位老师？ (se suposa que hi ha com a molt 10 professors)

F. Classificadors Des de la unitat 1 fins a la 16, han aparegut els següents classificadors: classificador pinyin usos

个 ge classificador general, s’usa amb tot tipus de substantius que no requereixen un classificador específic.

位 wèi classificador per persones per indicar respecte o admiració

杯 bēi classificador per begudes amb el significat de tassa o copa

瓶 píng classificador per begudes amb el significat d’ampolla

节 jié s’usa per indicar segments o elements d’una mida regular

家 jiā classificador per tendes

本 bĕn classificador per coses enquadernades

张 zhāng classificador per coses planes

次 cì classificador per indicar vegades o repeticions

天 tiān classificador temporal per indicar dies

岁 suì classificador temporal per indicar anys d’edat; només s’usa precedit de números

点 diăn classificador temporal per indicar hores; només s’usa precedit per números

刻 kè classificador temporal per indicar quarts d’hora; només s’usa precedit per números

半 bàn classificador temporal per indicar mitges hores; només s’usa precedit per números

分 fĕn classificador temporal i monetari per indicar minuts o cèntims; només s’usa precedit per números

斤 jīn classificador de pesos amb el significat de 500gr.; només s’usa precedit de números

块 kuài classificador monetari, indica unitats; només s’usa precedit de números


毛 máo classificador monetari, indica decenes d’unitat; només s’usa precedit de números

G. Radicals – 部首 (bùshǒu) En les últimes unitats han aparegut diversos radicals que fins ara no havíem destacat i que cal reconèixer. radical significat traços usos caràcters

刂 ganivet 2 Apareix sempre a la part esquerra de caràcters que en el seu origen tenen alguna vinculació semàntica amb el tall d’un ganivet. 别,刻

门 porta 3 Envoltant la part externa d’alguns caràcters, no sempre és una clau semàntica significativa. 门,闷,间

目 ull 5 Apareix a la part esquerra i inferior de caràcters generalment vinculats amb activitats en què intervenen els ulls o la vista. 冒,睡

疒 malaltia 5 Radical que apareix en la majoria de malalties, sempre ocupant la part esquerra i superior. 病,疼

舌 llengua 6 Apareix a la part esquerra d’alguns caràcters que tenen a veure semànticament amb el significat de “llengua”. 舌,甜

足 peu 7 Apareix sempre a la part esquerra de caràcters que tenen una vinculació semàntica amb activitats que es realitzen amb els peus o les cames.

跟,跑

雨 pluja 8 Apareix a la part superior de caràcters semànticament vinculats amb fenòmens climàtics i naturals. 雨,雪,零

H. Abans d’avançar a la següent unitat... A continuació destaquem els temes més bàsics que cal haver assimilat abans de seguir endavant amb l’assignatura. Allò que us generi dubtes caldrà que ho repasseu. Evidentment, podeu comentar‐ho amb al vostre consultor, o usar els espais de comunciació de l’aula per fer‐ho. • Ets capaç de dir les hores en xinès? Pensa en qualsevol hora

concreta i intenta dir‐la del màxim nombre de maneres que se t’ocorrin. Per exemple, les 12:45 es poden dir de 4 maneres diferents.

• Saps comptar en xinès de l’1 al 100? I a partir del 100, fins al 999? • Intenta recordar verbs d’acció, i intenta associar‐los amb

adjectius que siguin útils per descriure com es pot fer aquella acció determinada. Per exemple: conduir ràpid, vendre car, ensenyar bé... Recorda que cal usar el complement de grau per construir aquest tipus d’oracions. Saps com construir‐lo, tant si hi ha com si no hi ha l’objecte?

@FUOC • PID_00184323 19 第十六课我们开车去医院 • Quin vocabulari útil recordes per poder anar a una tenda a

comprar? I per anar al metge? I per telefonar? I quines expressions poden ser útils en aquestes situacions?

• Saps com indicar que una cosa ha ocorregut en el passat?

Recordes com cal preguntar quan va passar una cosa? I on? I per què? Intenta escriure tots els pronoms interrogatius que recordis.

• Com diries en xinès?

- No m’agrada menjar fruita, abans m’agradava, però ara no.

- Abans d’anar a l’hospital, truca al teu pare. - He d’anar al metge perquè no em trobo bé. - La teva germana corre molt ràpid. - La teva escola és més gran que la meva, però els meus

professors són millors. - Tinc 34 anys, sóc més gran que tu. - Has d’agafar el tren per anar a Pequín. - Avui fa molta calor, però demà encara en farà més - Com que demà és l’aniversari de la meva dona, he

d’anar als grans magatzems a comprar algun regal. - Trobo que la teva germana parla molt bé el francès.

• Intenta dir el significat de les següents paraules, com es

pronuncien (incloent‐hi el to), el nombre de traços que forma cada caràcter i quins són els seus radicals. A més, intenta pensar una frase que inclogui cada una de les paraules.

电话知道的时候逛街东西买卖觉得什么地方衣服音乐附近对面地铁老板教多少比较百小说天气更周末比游泳以后已经旅行漂亮最近

第十七课

北京还是上海？ Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_ 00184323 23 第十七课北京还是上海？

对话一 (duìhuà yī) 卡洛斯：我明年打算去中国学习中文。

王平：是吗？你打算去哪个城市？

卡洛斯：北京或是上海，我还没决定。你觉得怎么样？

王平：北京跟上海一样大，人口都很多。

卡洛斯：哪个城市比较冷？我不喜欢冷天气。

王平：比京的冬天比上海的冷，而且干燥。可是上海的夏天又闷又

热，很不舒服。

卡洛斯：听说在上海除了说中文以外，他们也说方言，不是吗？

王平：对啊！他们也说上海话。在北京也说方言，叫北京话。

卡洛斯：上海话跟北京话听起来怎么样？我们老外能懂吗？

王平：听起来很不一样，你们不懂，连我都不懂了！

卡洛斯：这两个城市的交通怎么样？

王平：人口多，车也多。可是都有地铁，很方便。坐出租车也很便

宜。北京常常堵车，下午四点开始堵车。虽然出租车很多，

可是不容易找到出租车，因为人太多了，大家都要叫

出租车。

卡洛斯：听起来北京的交通很麻烦。

王平：对啊！我住在北京的时候，不喜欢开车，因为常常堵车。坐

地铁，比较方便。可是我想上海的交通也差不多一样。


卡洛斯：那我上网找找上海和北京的大学，看哪个城市的大学比较便

宜，再决定去哪儿。

生词 (shēngcí) 1 明年 míngnián n. any vinent

2 打算 dăsuàn v. calcular, planejar, preveure

打 dă colpejar, donar cops

算 suàn calcular

3 城市 chéngshì n. ciutat

4 或是 huòshì conj. o (disjunció no interrogativa)

5 決定 juédìng v. decidir

6 一样 yíyàng adv. igual

7 人口 rénkŏu n. població (quantitat de)

8 干燥 gānzào adj. sec

9 听说 tīngshuō exp. diuen que, es diu que, mʹhan dit que

10 方言 fāngyán n. dialecte, geolecte

11 上海话 Shànghăihuà n. shanghainès, dialecte de Shanghai

12 北京话 Běijīnghuà n. pequinès, dialecte de Pequín

13 听起来 tīngqǐlai v. sonar, semblar

14 懂 dŏng v. comprendre

15 连 lián conj. fins i tot, ni tan sols

16 交通 jiāotōng v. trànsit

17 方便 fāngbiàn adj. còmode, pràctic

18 堵车 dŭchē v+o haver un embús de trànsit

堵 dŭ obstruir, bloquejar

19 容易 róngyì adj. fàcil

20 找到 zhăodào v. trobar


21 叫 jiào v. cridar

22 住 zhù v. viure

汉字 (hànzi)

打 dă colpejar

扌 5

算 suàn calcular

竹 14

城 chéng muralla

土 9

市 shì ciutat

巾 tela 5

或 huò o

戈 llança 8

決 jué decidir

氵 7

定 dìng fixar

宀 teulada 8

干 gān sec

干 sec 3

燥 zào sec

火 foc

16

言 yán paraula

言 paraula 7

京 jīng capital

亠 sostre 8


懂 dŏng comprendre

忄

15

连 lián fins i tot

辶 7

堵 dŭ

obstruir

土 11

到 dào

arribar

刂 8


对话二 (duìhuà èr)

王平：卡洛斯，你已经决定你明年去上海还是北京吗？

卡洛斯：没有。上海和北京大学很多，它们都有汉语课，可是都不

便宜。

王平：上海和北京是中国最贵的城市。你知道吗，这两个城市虽然

交通、人口差不多，但是吃的文化不太一样。

卡洛斯：是吗？我以为中国人都吃米饭。

王平：北方人吃比较多的面，南方人才吃米饭。

卡洛斯：哦…是这样啊！我很喜欢吃米饭，所以我可以去上海。

王平：我有一些朋友住在上海。要是你想去上海，他们可以帮助

你。

卡洛斯：你可以给我他们的电话吗？

王平：可以，没问题。可是他们都不会说西班牙文。

卡洛斯：没关系，这样我可以多练习汉语了。

生词 (shēngcí) 23 它们 tāmen n. ells, elles (per coses o animals)

24 汉语 Hànyŭ n. xinès, llengua xinesa

25 最 zuì adv. el que més

26 以为 yǐwéi v. considerar (erròniament)

27 米饭 mǐfàn n. arròs

28 北方 běifāng n. nord


29 面 miàn n. fideus

30 南方 nánfāng n. sud

31 才 cái adv.

adverbi que habitualment indica que una acció es realitza amb més dificultat del previst; en aquest cas, indica que l’explicació prèvia era errònia i només després d’aquest error es dóna la correcta.

32 一些 yīxiē clas. alguns

33 要是 yàoshi conj. si (condicional)

34 帮助 bāngzhù v. ajudar

35 练习 liànxí v. practicar

汉字 (hànzi)

它 tā ell (coses)

宀 teulada 5

最 zuì

el que més

日

12

米 mĭ arròs

米 arròs 6

才 cái talent

手 mà 3

些 xiē alguns

二 dos 8

帮 bāng ajudar

巾 tela 9

助 zhù ajudar

力 força 7

练 liàn practicar

纟 8

第十八课

我们去吃中国菜 Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第十八课我们去吃中国菜

31

对话一 (duìhuà yī)

王平：喂，卡洛斯吗？是我，王平。

卡洛斯：你好，王平。有什么事？

王平：今天是林音的生日，晚上我打算请她吃晚饭，你要不要一起

去？

卡洛斯：哦，那太好了！你们吃中国菜吗？

王平：对啊！我知道你还没去过大学后面的那家中国饭馆，所以请

你一起去。

卡洛斯：非常好！今天晚上几点？

王平：八点半，我们先在我家门口见面，然后坐地铁去。

卡洛斯：好，没问题。你知道林音喜欢什么？我想买一个生日礼物送

给她。

王平：听说她在学德文，你可以送她德文书，或是送她花儿也行，

她很喜欢。

卡洛斯：好吧。那我买一束花儿和一本德文书送给她。

生词 (shēngcí) 1 事 shì n. assumpte

2 过 guò part. partícula per indicar que sʹha tingut una experiència

en el passat

3 后面 hòumiàn n. darrere

4 非常 fēicháng adv. molt, extraordinàriament


32

非 fēi no, negació

常 cháng ordinari

5 然后 ránhòu adv. després

6 花儿 huār n. flor

7 束 shù clas. classificador per rams de flors

汉字 (hànzi)

事 shì assumpte

亅

8

过 guò creuar

辶 6

非 fēi no

非 no 8

花 huā flor

艹 7

束 shù ram

木 7


33


服务员：您好！请问，几位？

王平：我们有三个人。

服务员：好，请跟我来。

…

服务员：你们要中文菜单还是西班牙文的？

王平：中文的。

服务员：好的。你们要先喝点儿什么？

卡洛斯：我要一瓶中国啤酒。

王平：好，来两瓶啤酒。

林音：我喝可乐。

服务员：吃点儿什么？

卡洛斯：饺子，先来一份饺子，我爱吃饺子。

服务员：饺子，要猪肉的还是牛肉的？

卡洛斯：猪肉饺子。

王平：我们也要一盘牛肉炒饭，还来一盘炒大白菜。

林音：给我一碗米饭和酸辣汤。

卡洛斯：还要一碗牛肉面。

服务员：好的。要不要来小菜？

林音：好啊！来一份皮蛋豆腐。

服务员：还要别的菜吗？


34

王平：不用，这些就可以了。

服务员：你们等一下，菜马上就做好了。

生词 (shēngcí)

8 服务员 fúwùyuán n. cambrer

服务 fúwù servir

9 菜单 càidān n. carta (de restaurant)

10 啤酒 píjiŭ n. cervesa

酒 jiŭ licor, beguda alcohòlica

11 可乐 kělè n. cola (beguda)

12 饺子 jiăozi n. farcell de pasta i carn

13 份 fèn clas. classificador per racions

14 爱 ài v. estimar, amar

15 猪肉 zhūròu n. carn de porc

肉 ròu carn

16 牛肉 niúròu n. carn de vedella

17 盘 pán clas. classificador per plats

18 炒 chăo v. fregir

19 大白菜 dàbáicài n. col xinesa

20 碗 wăn clas. bol

21 酸辣汤 suānlàtāng n. sopa agre‐i‐picant

汤 tāng sopa

22 小菜 xiăocài n. entrant, tapa

23 皮蛋豆腐 pídàn dòufu n. doufu (tofu) amb ou fermentat

蛋 dàn ou

24 别的 biéde pr. altre/s


35

汉字 (hànzi)

务 wù tasca

力 força 5

员 yuán membre

口 7

单 dān únic

十 deu 8

啤 pí ‐

口 11

酒 jiŭ licor

酉 10

饺 jiăo

farcell de carn

饣

9

份 fèn ració

亻 6

爱 ài estimar

爫 urpa 9

猪 zhū porc

犭 gos 11

肉 ròu carn

肉 carn 6

牛 niú bou

牛 bou 4

盘 pán plat

皿 recipient 11

炒 chăo fregir

火 foc 8


36

酸 suān àcid

酉 vi

14

碗 wăn bol

石 pedra

13

辣 là picant

辛 patiment

14

汤 tāng sopa

氵 6

皮 pí pell

皮 pell 5

蛋 dàn ou

虫 insecte 11

豆 dòu llegum

豆 llegum 7

腐 fu podrit

肉 carn

14

补充生词 (bŭchōng shēngcí)

Xinès Pinyin Significat Xinès Pinyin Significat

肉 ròu carn 汤 tāng sopa

牛肉 niúròu carn de vedella 酸辣汤 suānlàtāng sopa agre‐i‐picant

猪肉 zhūròu carn de porc 鱼汤 yútāng sopa de peix

羊肉 yángròu carn de xai 鸡汤 jītāng sopa de pollastre

鸡肉 jīròu carn de pollastre 豆腐汤 dòufu tāng sopa amb doufu

鱼 yú peix 菜 cài verdura

面 miàn fideus 小白菜 xiăobáicài col xinesa (de fulla

petita)

汤面 tāngmiàn fideus amb sopa 大白菜 dàbáicài col xinesa gran

牛肉面 niúròumiàn fideus amb vedella 炒饭 chăofàn arròs fregit

第十九课

买衣服 Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第十九课买衣服

39


谢明：这几天天气有点儿冷。

林美心：是啊！现在已经是秋天了，冬天马上就要到了。

谢明：我得去买一些冬天的衣服。

林美心：听说大学前面的商店在减价，我们周末可以去看看。

谢明：那太好了！

店员：欢迎光临！两位好！要买什么吗？

林美心：我们随便看看。请问，裙子在哪儿？

店员：在这儿，你看看。这条裙子很漂亮，现在打八折，要不要试

试？

林美心：对不起，我不喜欢黑色的衣服。

店员：那这条红色的呢？这条红裙子的价钱跟那条黑裙子的一样，

您觉得怎么样？

林美心：太红了，我不喜欢。谢明，我们去旁边的商店看看吧！

店员：谢谢光临！

生词 (shēngcí)

1 秋天 qiūtiān n. tardor

2 前面 qiánmiàn n. davant

3 商店 shāngdiàn n. tenda, botiga

4 店员 diànyuán n. botiguer, venedor


40

店 diàn botiga

员 yuán sufix per indicar un ofici

5 欢迎光临 huānyíng guānglín exp. benvinguts

6 随便 suíbiàn exp. sense cap propòsit especial

7 裙子 qúnzi n. faldilla

8 条 tiáo clas. classificador per coses allargades, faldilles i

pantalons

9 打折 dăzhé v+o fer descompte, aplicar un descompte

10 试 shì v. provar

11 黑色 hēisè n. negre

12 红色 hóngsè n. vermell

13 价钱 jiàqián n. preu

14 旁边 pángbiān n. costat

汉字 (hànzi)

秋 qiū tardor

禾 gra

9

商 shāng comerç

口 11

临 lín proper

丨 9

随 suí seguir

阝 turó 11

裙 qún faldilla

衣 roba 12

条 tiáo element

木 7

折 zhé descompte

扌 7


41

黑 hēi negre

黑 negre 12

色 sè aspecte

色 aspecte 6

红 hóng vermell

纟 6

旁 páng costat

方 costat 10


42


谢明：我能试试这条裤子吗？

店员：没问题。您要试哪个颜色的？有黑色的、咖啡色的和蓝色

的。

谢明：黑色的吧。

店员：好的。您穿多大的？

谢明： 40 号的。

店员：对不起，这条黑裤子只有 44 号和 46 号，40 号的已经卖完

了。

谢明：哦！好吧，没关系！这条牛仔裤呢？有没有 40 号的？

店员：有，不过，这条牛仔裤比那条黑裤子贵两百块。

谢明：没问题，我去试试看，可以吗？

店员：好的，试衣间在前面。

---五分钟以后---

店员：合适吗? 怎么样？大小合适吗？

谢明： 40 号有点儿小，也有点儿短，我想试试 42 号的。

店员：好的，您等一下。

---谢明试了以后---

店员：怎么样？大小合适吗？

谢明：大小很好。我买这条牛仔裤。

店员：好的。您要不要看别的衣服？


43

谢明：这件黑色的毛衣很好看，多少钱？

店员：这件黑毛衣一千三百块。除了黑色的以外，还有绿色和白色

的。

谢明：是吗？那我试试绿的。

店员：好。

谢明：这件绿色的毛衣非常好看，也很合适。那我就买这条牛仔裤

和毛衣。一共多少钱？

店员：一共两千一百块。

谢明：给你两千五百块。

店员：找您四百块。

生词 (shēngcí) 15 裤子 kùzi n. pantalons

16 颜色 yánsè n. color

17 咖啡色 kāfēisè n. marró

18 蓝色 lánsè n. blau

19 号 hào n. número

20 完 wán v. acabar; complement resultatiu amb el significat

dʹacabament de lʹacció

21 牛仔裤 niúzăikù n. pantalons texans

22 不过 búguò conj. ara bé, no obstant això

23 试衣间 shìyījiān n. emprovador

24 合适 héshì adj. adequat, escaient

25 大小 dàxiăo n. talla

26 短 duăn adj. curt


44

27 件 jiàn clas. classificador per la roba de la part superior del cos

(jaquetes, camises, etc.)

28 毛衣 máoyī n. jersei

毛 máo pèl

29 千 qiān n. mil

30 绿色 lǜsè n. verd

31 一共 yígòng exp. en total

汉字 (hànzi)

裤 kù pantalons

衤 roba 12

颜 yán color

页 pàgina

15

蓝 lán blau

艹 13

完 wán acabar

宀 teulada 7

仔 zăi nen

亻 5

合 hé conjunt

口 6

适 shì adequat

辶 9

短 duăn curt

矢 sageta 12

件 jiàn peça

亻 6


45

毛 máo pèl

毛 pèl 4

千 qiān mil

十 deu 3

绿 lǜ verd

纟 seda 11

共 gòng compartir

八 vuit 6



后面 hòumian darrere 前面 qiánmiàn davant

上面 shàngmiàn a dalt 下面 xiàmiàn a baix

里面 lĭmiàn dins 外面 wàimiàn fora

旁边 pángbiān al costat 对面 duìmiàn tot just al davant

东边 dōngbiān est 南边 nánbiān sud

西边 xībiān oest 北边 bĕibiān nord

La majoria de direccionals es poden construir tant amb el sufix 面 (miàn) com amb el sufix 边 (biān), sense que el significat canviï. Així, són equivalents: 后面后边前面前边

里面里边外面外边上面上边下面下边

En alguns casos això no s’acompleix: per exemple, no es diu *旁面, i tot i que és correcte no és gens habitual usar la forma 对边. D’altra banda, en el cas de les direccions, a més també s’usa el sufix 方 (fāng), “direcció”, tot i que el més habitual és usar la forma amb 边. La forma amb 面 és molt poc freqüent, de manera que el més recomanable és usar la primera forma, amb 边: 东边东方东面


46

南边南方南面西边西方西面北边北方北面


Xinès Pinyin Class. Significat Xinès Pinyin Class. Significat

衣服 yīfu 件 roba 裤子 kùzi 条 pantalons

毛衣 máoyī 件 jersei 牛仔裤 niúzăikù 条 texans

大衣 dàyī 件 abric 内裤 nèikù 条 calces, calçotets

外套 wàitào 件 jaqueta 长裤 chángkù 条 pantalons llargs

衬衣 chènyī 件 camisa 短裤 duănkù 条 pantalons curts

衬衫 chènshān 件 camisa 袜子 wàzi 双 mitjons

内衣 nèiyī 件 roba interior 鞋子 xiézi 双 sabates

东方 (dōngfāng) i 西方 (xīfāng) són a més les formes habituals per parlar, respectivament, d’Orient i Occident. També es parla de dōngfāngrén i de xīfāngrén per designar a les persones.

东方 i 西方

第二十课

决定去买鞋子（复习） Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第二十课决定去买鞋子

49

科文 (kèwén)

天气冷了，冬天马上就要到了，所以谢明决定去买冬天的衣服和

鞋子。他和林美心周末去了大学旁边的一些商店看看。有一些商店在

减价，可是衣服的样子不多，颜色也不好看。

他们看了很多商店，也试穿了很多衣服。林美心买了一件白色的

衬衣和一双鞋，也买了一本小说打算送给爸爸。那双鞋打七折，打折以

后很便宜。谢明买了一条牛仔裤和一件绿颜色的毛衣，这些衣服很贵。

买完衣服以后，他们去三里屯附近的一家中国饭馆吃午饭，他们

听说这家饭馆是新的，它的北京烤鸭又便宜又好吃。他们吃了饺子、

烤鸭、海鲜炒面，也喝了啤酒。他们吃得很快乐。

生词 (shēngcí) 1 到 dào v. arribar

2 鞋子 xiézi n. sabates

3 衬衣 chènyī n. camisa

4 双 shuāng clas. classificador per coses que van en parells

5 新 xīn adj. nou

6 烤鸭 kăoyā n. ànec al forn, ànec lacat

烤 kăo cuinar al forn

鸭 yā ànec

7 海鲜炒饭 hăixiān chăofàn n. arròs fregit amb marisc

海鲜 hăixiān marisc

炒 chăo fregir

8 快乐 kuàilè adj. feliç


50

汉字 (hànzi)

鞋 xié sabata

革 cuir

15

衬 chèn camisa

衤 roba 8

双 shuāng parell

又 de nou 4

烤 kăo fornejar

火 foc 10

鸭 yā ànec

鸟 ocell 10

鲜 xiān fresc

鱼 peix

14


51

复习 (fùxí) A continuació repassarem alguns dels temes principals de sintaxi, escriptura i vocabulari que han aparegut a les unitats 17 a 20. A. Comparacions Fins ara hem vist dues maneres bàsiques de fer comparacions entre coses o persones: la comparació pròpiament dita i la d’igualtat. La comparació pròpiament dita tant pot portar com no portar una quantitat que precisa la diferència d’allò que es compara:

你的毛衣比我的贵。 El teu jersei és més car que el meu

你的毛衣比我的贵十块。 El teu jersei és 10 kuai més car que el meu.

La comparació d’igualtat pot incloure o no un adjectiu que determini l’aspecte que s’està comparant:

你的毛衣和我的一样。 Els nostres jerseis són iguals. 你的毛衣和我的一样贵。 Els nostres jerseis són igual de

cars. B. La disjunció xinesa En xinès existeixen dues formes bàsiques de disjunció: en oracions interrogatives (还是 háishì) i en oracions no interrogatives (或是 huòshì o 或者 huòzhĕ). Repassem‐ne el seu ús. En el cas de 还是, s’usa entre els dos elements de la disjunció i té una funció interrogativa, sense que sigui necessari afegir partícules interrogatives addicionals. Per exemple:

你是中国人还是日本人？你喜欢喝可乐还是喜欢喝啤酒？我不知道她在医院工作还是在图书馆工作。

Fixem‐nos en l’últim exemple que 还是 també es pot usar en estructures interrogatives indirectes. Pel que fa a 或者 o 或是, s’utilitza entre dos elements dins d’una mateixa oració. Aquest tipus de disjunció és molt menys freqüent que la interrogativa 还是. 我明天想去买音乐光盘或是一些书。


52

A: 你想吃中国菜还是西班牙菜？ B: 中国菜或者西班牙菜，我都想吃。

Moltes vegades el seu ús es pot ometre posant una coma en lloc seu, com en el cas en l’última oració, on podríem ometre’l sense que el significat canviés. C. El complement resultatiu (I) És un complement d’ús molt habitual en xinès que s’usa per expressar la compleció o el resultat d’una acció. Per aquest motiu, només es pot usar en verbs d’acció. El resultatiu en si és un segon verb o un adjectiu, que aporta un matís semàntic al verb principal. Cal recordar que les oracions amb un complement resultatiu habitualment porten la partícula 了, ja que indiquen que una acció ha finalitzat o s’ha completat; per aquest motiu, la negació d’un complement resultatiu es realitza amb 没, no pas amb 不. Fins ara hem vist tres resultatius: 到, 好 i 完. 到 com a resultatiu. Indica que s’ha arribat a completar una acció amb èxit. 我很高兴，我找到了一百块！我没有看到你妹妹，她来了吗？你没有买到机票啊！那怎么办？好 com a resultatiu. Indica que una acció s’ha finalitzat i completat, tot i que no vol dir pas que necessàriament s’hagi fet de manera correcta. És a dir, el significat original de l’adjectiu “bo” sovint es perd. 你们来吃饭，饺子已经做好了。牛肉已经烤好了，我们可以吃饭！明天的考试，你准备好了吗？ Verbs com 做 , 吃 o 准备 apareixen amb el resultatiu 好 amb certa freqüència. 完 com a resultatiu. El seu ús és molt similar al de 好, i de vegades hi ha verbs que permeten usar indistintament un o altre. Indica també l’acabament d’una acció. 你看完了那本书吗？蓝色的牛仔裤已经卖完了。哦，可乐都喝完了，我下午要去商店买。 El nombre de resultatius que existeix és molt gran, però només una part s’usa habitualment. Cal recordar que no tots es poden usar amb tots els verbs: n’hi ha alguns de molt específics, i d’altres que són més universals.


53

A mesura que vagin apareixent n’estudiarem el seu ús concret. El més important és sempre fixar‐se en quin verb acompanyen i en quines circumstàncies s’usen. D. Oracions condicionals amb 要是 Aquesta és una forma molt habitual de formar oracions condicionals. Cal recordar que el verb de la segona clàusula habitualment va precedit de 就.

要是他去，我就不去了！要是明天下雨，我们就去看电影。你要是喜欢他，就跟她说吧！要是你想吃日本菜，我们就去我朋友的饭馆儿。要是他是我的老师，我就不去上课了，我不喜欢他。

Com es veu en aquests exemples, quan el subjecte és el mateix a les dues clàusules, es pot ometre en una d’elles. A més, quan la primera clàusula porta un subjecte, aquest tant pot anar davant com darrere de 要是. E. Expressar experiències passades (la partícula 过) La partícula verbal 过 s’usa sempre amb verbs d’acció per indicar que alguna vegada s’ha tingut una experiència determinada. Tot i que faci referència a una acció passada, la partícula 过 no s’usa per indicar el passat, sinó únicament per destacar el fet d’haver tingut una experiència concreta.

我会说日文，而且我还在日本住过。我没有看过那本书，听说它很有意思。你怎么还没吃过中国饭，我们这儿的中国饭馆又多又

好吃！你买过那家商店的水果吗？ Com es veu en aquests exemples les oracions amb 过 es neguen sempre amb 没(有), no pas amb 不, i la partícula 过 es manté en l’oració negativa. F. Radicals En aquesta primera meitat d’assignatura han aparegut alguns radicals nous, dels quals en destaquem els següents, que per la seva freqüència d’ús cal reconèixer.

Radical Significat Traços Usos Caràcters

亠 sostre 2 Apareix a la part superior de caràcters que no sempre mantenen una relació semàntica. 京

Tot i que el verb 住 porta habitualment el complement de lloc just al darrere, introduït amb la preposició 在 (我住在日

本), en aquest cas, com 住 està modificat per la partícula 过, l’ordre canvia i el complement de lloc es posa davant del verb.

我还在日本住过。


54

力 força 2 Pot aparèixer a la part inferior o a la dreta de caràcters que de vegades estan vinculats amb la idea de la força. 助,务

宀 teulada 3 D’estructura i significat similar al radical亠, apareix també a la part superior de caràcters que sovint han perdut la relació semàntica amb el radical

定, 它, 完

火 foc 4 El trobem en un gran nombre de caràcters de diversos camps semàntics que mantenen relació amb el foc, per exemple el de la cuina.

燥, 炒, 烤

衤 roba 5 Apareix molt sovint en peces de roba: camises, pantalons, mitjons, faldilles, etc. 裙, 裤, 衬

肉 carn 6 No és un radical molt comú; té una forma simplificada (月) que s’escriu com el caràcter “lluna” i que apareix més sovint.

肉, 腐 G. Abans de passar a la següent unitat... A continuació destaquem alguns temes bàsics que cal tenir assumits abans de començar la propera unitat. Allò que no sapigueu respondre, us generi dubtes o simplement no hagueu estudiat prou cal que ho repasseu bé. Recordeu que a l’aula podeu comentar amb els companys allò més complex, o el que no aconseguiu comprendre o us calgui practicar. El vostre consultor us ajudarà a aclarir‐ho o us proposarà alguna pràctica per treballar‐ho. • Sabeu com comparar dues persones? Per exemple, dient que una és

més alta o maca o vella o... que l’altra. I sabeu dir que dues persones són igual d’altes, o de lletges, o de simpàtiques?

• Imagineu que aneu a una tenda per comprar roba. Sabríeu com

demanar el preu que té una peça de roba determinada? Com diríeu si us la podeu emprovar?

• Intenteu recordar les peces de roba que hem estudiat fins ara,

pensant en les que porteu vosaltres mateixos o les persones que us envolten. Ara intenteu descriure com aneu vestits: penseu com es diu cada peça, si us agrada, de quin color és, si us va gran o petita, etc.

• Proveu d’explicar, oralment i per escrit, com és la ciutat en què viviu:

si és gran o petita, si hi viu molta gent, quin clima té, si hi ha transport públic, si hi ha molt de trànsit, etc.

• Imagineu que sou a un restaurant xinès: intenteu demanar alguns

plats i alguna beguda. Quins menjars recordeu? • Com diríeu en xinès?

‐ No entenc l’alemany, no l’he estudiat (useu 过). ‐ Visc a ......, és una ciutat molt maca. ‐ La meva ciutat és més petita que Pequín. ‐ Com que parles molt bé l’espanyol, pensava que eres

espanyol.


55

‐ Si vius a la Xina, podràs practicar més el xinès. ‐ No has anat mai als grans magatzems? Has d’agafar el metro,

i després has d’agafar un autobús. ‐ Vull un plat d’arròs fregit i un bol de sopa. ‐ No m’agrada la roba vermella, és molt lletja. ‐ El preu d’aquests pantalons és el mateix que el d’aquells? ‐ Quant val en total?

• Com es pronuncien les següents paraules? Intenteu dir el seu

significat i escriure‐les a mà de memòria, juntament amb el seu pinyin (també el to). Penseu una o dues oracions en què pugueu usar aquestes paraules.

听说以为住帮助服务员然后别的方便毛衣最交通懂

容易汉语练习非常碗份饺子牛肉价钱前面颜色合适

第二十一课

找工作 Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第二十一课找工作

59


卡洛斯：我已经决定去上海读书。

王平：你已经买了飞机票吗？

卡洛斯：买了。

王平：大学呢？已经报名了吗？

卡洛斯：还没有，我下个月才可以报名。而且，大学非常贵。我正

在找工作，去中国以前我要省一点儿钱。

王平：你在找什么工作？

卡洛斯：随便，什么工作都可以，我做过很多不一样的工作：卖

手机和手表、教小孩子打篮球、在火车站卖票，等等。

王平：我有个朋友在机场卖报纸，他在找店员。

卡洛斯：我家离机场很远，不太方便，要先坐半个小时的公共

汽车，然后再坐半个小时的火车才能到机场，一共要一个小

时。不过，我一定要找到工作。你有他的电话吗？

王平：我给你他的手机，好吗？

卡洛斯：谢谢你！

生词 (shēngcí) 1 读书 dúshū v+o estudiar

读 dú llegir

2 飞机票 fēijīpiào n. bitllet dʹavió


60

飞 fēi volar

机 jī màquina

3 报名 bàomíng v. matricular‐se, registrar‐se

4 正在 zhèngzài adv. en aquest moment; indicador de lʹaspecte continu

dʹuna acció

5 省 shěng v. estalviar

6 手机 shŏujī n. telèfon mòbil

手 shŏu mà

7 手表 shŏubiăo n. rellotge (de pulsera)

8 打篮球 dă lánqiú v+o jugar a bàsquet

打 dă jugar, colpejar (per esports que es juguem amb la mà com el tennis, el bàsquet, el beisbol)

篮 lán cistell

球 qiú pilota, bola

9 火车站 huŏchēzhàn n. estació de tren

10 票 piào n. bitllet

11 等等 děngděng exp. etcètera

12 机场 jīchăng n. aeroport

13 报纸 bàozhǐ n. diàri, periòdic

报 bào informar; periòdic

纸 zhĭ paper

14 离 lí prep. a distància de, haver una distància respecte a un altre lloc

15 小时 xiăoshí n. hora

16 公共汽车 gōnggòng qìchē n. autobús

公共 gōnggòng públic

汽车 qìchē cotxe

17 火车 huŏchē n. tren

18 一定 yídìng adv. segur, amb seguretat


61

汉字 (hànzi)

读 dú llegir

讠

10

飞 feī volar

飞 volar 3

机 jī màquina

木 6

票 piào bitllet

示 mostrar 11

省 shĕng estalviar

目 ull 9

手 shŏu mà

手 mà 4

表 biăo indicador

衣 8

篮 lán cistell

竹

16

球 qiú bola

王 rei 11

火 huŏ foc

火 4

站 zhàn estació

立 dempeus 10

场 chăng espai obert

土

6

纸 zhĭ paper

纟 7


62

离 lí distància

禸 petjada 10

汽 qì vapor

氵 7


63


林美心：老板，您好！我叫林美心。我是高老师的朋友。我来

面试。

老板：你好。高老师告诉我你西班牙文说得很好。

林美心：哪里，哪里。我学了四年的西班牙文了，可是我说得还不太

好。我希望明年能去西班牙学习，所以我要找工作。

老板：我们公司的工作时间是从早上九点到下午六点，中午你有一

个小时可以吃午饭、休息。

林美心：上班的时间没有问题。

老板：你会说别的外语吗？我们的公司常常跟外国人做生意，

所以最好能说一点儿外语。

林美心：我的专业是英文。还有，除了西班牙文以外，我还会一点儿

德文。

老板：非常好！要是你觉得这个工作没问题，你下个星期一就

可以来工作了。

林美心：真的啊！太好了！

生词 (shēngcí) 19 面试 miànshì v. entrevistar‐se; fer una entrevista

20 哪里 nălǐ exp. no nʹhi ha per tant

21 希望 xīwàng v. desitjar


64

22 公司 gōngsī n. empresa

23 从 cóng adv. des de

24 到 dào adv. fins a

25 上班 shàngbān v+o treballar, començar a treballar

26 外语 wàiyŭ n. llengua estrangera

27 外国人 wàiguóren n. estranger/a (persona)

28 生意 shēngyì n. negoci

29 专业 zhuānyè n. especialitat

30 真的 zhēnde exp. de debò

汉字 (hànzi)

希 xī desitjar

巾 tela 7

望 wàng observar

月 11

从 cóng des de

人 4

专 zhuān especial

一 4

业 yè activitat

一 5



老师 lăoshī professor 工程师 gōngchéngshī enginyer

记者 jìzhĕ periodista 运动员 yùndòngyuán esportista

医生 yīshēng metge 店员 diànyuán botiguer


65

牙医 yáyī dentista 服务员 fúwùyuán cambrer

护士 hùshi infermer 工人 gōngrén obrer

作家 zuòjiā escriptor 司机 sījī xofer, conductor

画家 huàjiā pintor 歌星 gēxīng cantant

第二十二课

你功课写完了吗? Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第二十二课你功课写完了吗?

69


儿子：妈，我的书在哪儿？我没找到。

妈妈：你的书放在姐姐的桌子上，看到了吗？

儿子：看到了。

妈妈：你把今天的功课写完了吗？

儿子：还没, 这个字很难写。

妈妈：虽然这个字很难写，可是你写对了。不过写得不太好看。你得

多认真！

儿子：我把这个字写对了，可以去看电视吧！

妈妈：看电视吗？下个星期就要考试了！写完功课才能看电视。

生词 (shēngcí) 1 放 fàng v. posar, deixar (a un lloc)

2 桌子 zhuōzi n. taula

3 把 bă part. partícula usada per indicar que es manipula un

objecte

4 功课 gōngkè n. deures

5 写 xiě v. escriure

6 字 zì n. caràcter, lletra

7 难写 nánxiě adj. difícil dʹescriure

8 电视 diànshì n. televisor

视 shì veure


70

汉字 (hànzi)

放 fàng posar

攵 cop 8

桌 zhuō taula

木 10

把 bă agafar

扌 7

功 gōng habilitat

力 5

写 xiĕ escriure

冖 coberta 5

视 shì veure

见 veure 8


71


妈妈：你把饭吃完了没有？

儿子：还没吃完。

妈妈：你已经吃了一个钟头的饭了，怎么还没吃完？赶快吃，你要

迟到了！

儿子：我今天不去上课。昨天老师说的英文我没听懂，不想去！

妈妈：没听懂？她说得太快吗？

儿子：太难了！我不但没听懂，而且没看懂她写的字。

生词 (shēngcí) 9 钟头 zhōngtóu n. hora (sinònim de 小时)

10 赶快 gănkuài adv. amb pressa, ràpidament

11 迟到 chídào v. arribar tard, fer tard

汉字 (hànzi)

赶 găn perseguir

走 caminar 10

迟 chí tard

辶 7


72

对话三 (duìhuà sān)

卡洛斯：老板，钱，你找错了！你少找了三块钱。

老板：我看看，真对不起，找错钱了！

(Atenció: aquest text no té vocabulari ni caràcters nous)


73

对话四 (duìhuà sì)

谢明：妈，这条牛仔裤你买错了，这是 40 号，不是 42 号。

妈妈：真糟糕，我没看清楚。我明天拿去换。

生词 (shēngcí) 12 糟糕 zāogāo adj. fatal, horrorós

13 清楚 qīngchu adj. clar (comprensible)

14 拿 ná v. dur, agafar

15 换 huàn v. canviar

汉字 (hànzi)

糟 zāo espatllat

米 arròs

17

糕 gāo pastís

米 arròs

16

清 qīng clar

氵 11

楚 chŭ clar

木

13

拿 ná agafar

手 mà 10

换 huàn canviar

扌 10

第二十三课

师傅，你开错了！ Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第二十三课师傅，你开错了！

77


卡洛斯：对不起，请问地铁站在附近吗？

小姐：你走错了，地铁站不在这儿。地铁站离这儿很远，走路去差

不多要十五分钟。

卡洛斯：那怎么办？我快迟到了。

小姐：你最好坐出租车去，比较快，也不贵。

（卡洛斯在出租车里面）

卡洛斯：司机，我去北京大学。你开快一点儿，我九点有考试，我要

迟到了。

司机：这个时候会堵车，没办法开快一点儿。要不然我在前面的路

口左拐，走中海路试试。

卡洛斯：师傅！等等，等等...前面的路口左拐，不是中海路，是

中山路。

司机：对啊！真糟糕!，来不及了！我开错了！

（卡洛斯进了教室以后。）

老师：今天九点考试，你怎么九点半才来？

卡洛斯：老师，真对不起。早上堵车，所以迟到了。

老师：没关系，你先考试。要是时间不够，我再多给你一刻钟。

卡洛斯：谢谢老师。


78

生词 (shēngcí) 1 走路 zŏulù v+o caminar

路 lù camí, carrer

2 里面 lǐmiàn n. dins

3 司机 sījī n. conductor, xofer

4 没办法 méi bànfă exp. no hi ha manera, no ser possible

办法 bànfă manera, possibilitat

5 要不然 yàoburán conj. altrament, si no, en cas contrari

6 路口 lùkŏu n. cruïlla

7 左 zuŏ n. esquerra

8 拐 guăi v. girar

9 来不及 láibùjí exp. no arribar a temps

10 进 jìn v. entrar

11 教室 jiàoshì n. aula

12 不够 búgòu adj. insuficient

够 gòu suficientment (atenció: no es pot usar com un adjectiu sense negar)

汉字 (hànzi)

路 lù camí

⻊ peu

13

办 bàn gestionar

力 4

左 zuŏ esquerra

工 treball 5

拐 guăi girar

扌 8

及 jí i

又 novament 3


79

进 jìn entrar

辶 7

室 shì habitació

宀 9

够 gòu suficient

夕 vespre 11


80


谢明：妈，我前天上网买的电影票，你看到了没有？

妈妈：没看到。

谢明：怎么办？我找了半个钟头了，没找到！

妈妈：电脑桌、床上、书架上找一找。要是没有，再去沙发旁边

找找看。

谢明：除了沙发旁边以外，我都找过了，可是都没看到！好吧，我

现在去那里找找。

（十分钟以后）

妈妈：怎么样？找到了吗？

谢明：也没找到。

妈妈：你会不会把电影票放在口袋里面？你前天穿什么衣服？

谢明：我前天穿…，我前天穿的是爸爸去年送我的那条黑色的牛仔

裤。对了，我好像把电影票放在牛仔裤里面了。妈，你把我

的牛仔裤放在哪里？

妈妈：今天早上我把你的那条牛仔裤拿去洗了。

谢明：啊！怎么办? 我的电影票…

生词 (shēngcí) 13 床 chuáng n. llit

14 上 shàng adv. sobre


81

15 书架 shūjià n. prestatgeria

16 沙发 shāfā n. sofà

17 口袋 kŏudài n. butxaca

袋 dài bossa

18 好像 hăoxiàng exp. sembla que, pel que sembla

像 xiàng semblar, assemblar‐se

19 洗 xǐ v. rentar, netejar

汉字 (hànzi)

架 jià estructura

木 9

沙 shā sorra

氵 7

袋 dài bossa

衣 11

像 xiàng semblar

亻

13

洗 xĭ

netejar

氵 9

第二十四课

学习东亚学（复习） Shu‐ching Liao Pan David Martínez‐Robles Nuria Pitarque Ledesma

www.uoc.edu

@FUOC • PID_00184323 第二十四课决定去买鞋子

85

课文 (kèwén)

安娜是西班牙人，她在上海的一家进出口公司工作。她在中国住

了五年了。她中文说得还不错。她除了工作以外，还在大学读书。她

在加泰罗尼亚开放大学学习东亚学。她很喜欢中国文化，可是她的专

业是中国经济学。

安娜的男朋友也是西班牙人，他叫胡安。胡安的专业是西班牙

文学。他是外语老师，他住在北京，他已经在北京大学教西班牙文教了

三年了。

今天星期五是很特别的一天，因为今天是胡安三十岁的生日。安

娜今天很高兴。她早上很早就起床。她一边洗澡一边唱歌、然后吃

早饭。吃完早饭以后，她去工作。中午在公司附近的饭馆吃午

饭。她五点下班，下班以后，她去百货公司买胡安的生日礼物。她买了

一件衬衫和一条咖啡色的裤子要送给胡安。

胡安今天早上有课，所以他坐下午的飞机到上海。安娜下午六点

半去上海机场接他，然后他们一起去吃火锅，庆祝生日。

生词 (shēngcí) 1 进出口 jìnchūkŏu n. import‐export

进口 jìnkŏu importar

出口 chūkŏu exportar

出 chū sortir


86

2 加泰罗尼亚开放大学

Jiātàiluóníyà

kāifàng dàxué n. Universitat Oberta de Catalunya

加泰罗尼亚 Jiātàiluóníyà Catalunya

3 东亚学 Dōngyà xué n. Estudis dʹÀsia oriental

东亚 Dōngyà Àsia oriental

4 经济学 jīngjìxué n. estudis d’economia

经济 jīngjì economia

5 特别 tèbié adj. especial

6 洗澡 xǐzăo v+o dutxar‐se

洗 xĭ rentar, netejar

7 唱歌 chànggē v+o cantar

唱 chàng cantar

歌 gē cançó

8 早饭 zăofàn n. esmorçar

9 下班 xiàbān v+o acabar la jornada laboral

10 火锅 huŏguō n. olla mongola (plat tradicional xinès)

锅 guō olla, paella, wok

11 庆祝 qìngzhù v. celebrar

汉字 (hànzi)

加 jiā afegir

力 ‐ 5

泰 tài pacífic

水 10

罗 luó ‐

罒 xarxa 8

尼 ní ‐

尸 cadàver 5


87

亚 yà inferior

二 6

济 jì creuar

氵 9

特 tè especial

牛 bou 10

澡 zăo dutxar

氵

16

唱 chàng cantar

口 11

歌 gē cançó

欠 deute

14

锅 guō olla

钅 metall 12

庆 qìng celebrar

广 ampli 6

祝 zhù desitjar

礻 mostrar 9


88

复习 (fùxí) A continuació repassarem alguns dels temes principals de sintaxi, escriptura i vocabulari que han aparegut durant aquesta assignatura. A. L’ús dels adverbis 才 i 就 Aquests dos adverbis tenen un ús similar però amb significat contrari. Tenen dos usos bàsics: serveixen per indicar que una acció es realitza abans (就) o després (才) del que s’esperava; o per indicar que una acció s’ha realitzat amb més facilitat (就) o més dificultat (才) del que es preveia:

他九点钟才来！他九点钟就来了！

Fixem‐nos en aquest exemple que la informació objectiva és la mateixa: ha vingut a les 9 hores. Però alhora l’adverbi usat en cada cas ens indica la valoració que en fa el parlant: en el primer exemple, s’esperava que arribés abans d’aquella hora, i per tant ha arribat tard; mentre que en el segon s’esperava que arribés més tard i en canvi ha arribat d’hora. Una traducció correcta seria: “No ha arribat fins les nou!” per la primera i “A les nou ja era aquí!” per la segona. Podem trobar molts casos similars però sense referències temporals:

你写错了，你弟弟才写对！我看完那本书就开始懂中国文化了。那个人不是我的老师，这个才是我的老师。你已经把功课做完了吗？那你就可以去玩电脑了。

Aquests últims exemples mostren que, en les oracions amb 才, el que s’indica s’ha aconseguit només després de superar un obstacle, un error, una dificultat o una situació adversa, mentre que en les que apareix 就 el que es vol destacar és que s’ha aconseguit quelcom de manera fàcil o sense excessives dificultats. Fixem‐nos com canvia el significat de la següent oració segons s’escrigui amb un adverbi o l’altre:

我看完那本书就开始懂中国文化了。 Només llegir aquell llibre ja vaig començar a entendre la cultura

xinesa. 我看完那本书才开始懂中国文化。 Només quan vaig llegir aquell llibre vaig poder començar a

entendre la cultura xinesa. La diferència de matís en un i altre cas és molt gran. Cal fixar‐se que en les oracions amb 就 habitualment s’usa un 了 modal a final de frase; les oracions amb 才, en canvi, no admeten 了.


89

B. L’aspecte continu de l’acció Fins ara han aparegut dues formes molt similars d’indicar l’aspecte continu d’una acció: amb el verb 在 i amb l’adverbi 正在:

她在打电话，等一下吧。现在在下雨。我打电话的时候，她正在洗澡。你别麻烦我，我正在看电视，有什么事？

L’ús, tant si es tracta del verb com de l’adverbi, és el mateix, i el significat en tots dos casos és idèntic. C. El complement de duració de temps Per expressar quant temps dura una acció determinada cal usar el complement de duració de temps. En els diàlegs han aparegut oracions similars a les següents:

她在中国住了五年了。我找了半个钟头。

Veiem que quan el verb no porta objecte, l’estructura és molt senzilla:

Subjecte + Verb + C. Duració En canvi, quan hi hi ha un objecte, existeixen dues possibilitats que han aparegut ja en les últimes unitats. La primera la veiem en els següents exemples:

我们要坐两个小时的火车。我学了两年的中文。

Com veiem en aquests casos, l’estructura és la següent:

Subjecte + Verb + C. Duració + 的 + Objecte Per exemple, si volem indicar que hem cantat (唱歌) durant 10 minuts (十分钟), haurem de seguir aquesta estructura, tenint en compte que唱歌 és un verb amb objecte (v+o):

我们唱了十分钟的歌。 També hem vist que existeix una segona forma de construir aquesta estructura que és totalment equivalent, mitjançant la repetició del verb:

Subjecte + Verb + Objecte + Verb + C. Duració


90

Per exemple, fixem‐nos en els següents exemples:

我们唱歌唱了十分钟。他教英文已经教了三年了。我找你的书找了三个小时，可是没有找到。

Fixem‐nos que quan repetim el verb, els adverbis i les partícules verbals (com 了 o 过) es posen sempre en la repetició del verb, mai en la primera vegada que apareix. Finalment, cal destacar que en aquest complement (tant si és amb repetició de verb com si no), de vegades apareix la partícula modal 了. Aquesta partícula al final de l’oració serveix per indicar que l’acció encara continua, no ha finalitzat. Vegem la diferència entre dur i no dur aquest 了 final:

我学中文学了两年。 He estudiat / Vaig estudiar xinès durant dos anys.

我学中文学了两年了。 Porto dos anys estudiant xinès (i segueixo estudiant‐lo)

我做了一个小时的饭。 He estat una hora cuinant. 我做了一个小时的饭了。 Porto una hora cuinant (i encara no

he acabat). D. L’ús dels interrogatius com a pronoms indefinits En alguns dels textos ha aparegut una forma diferent d’usar els interrogatius en xinès. De manera similar al català, en xinès aquest tipus de pronoms pot actuar també com a pronoms indefinits en frases no interrogatives. Com a tals, poden ocupar el mateix lloc a l’oració que qualsevol nom, ja sigui com a subjecte, com a complement del verb o modificant altres noms.

A: 你想做什么工作？ B: 什么工作都可以。(Qualsevol feina anirà bé.) 我什么中国菜都喜欢吃。 (M’agrada qualsevol plat xinès.) A: 我不跟我哥哥去，我跟我的朋友去。 B: 你跟谁去我都欢迎。 (Sigui qui sigui que vagi amb tu,

serà benvingut.) A: 坐地铁去还是坐公车去比较方便？ B: 你怎么去都很方便。(Hi vagis com hi vagis, serà igual de

pràctic.) Fixem‐nos que l’estructura de l’oració no canvia i que la posició que en els exemples anteriors ocupa l’indefinit és el mateix que ocuparia un nom o


91

sintagma nominal en una oració no interrogativa. En cursos posteriors aprofundirem més en aquest tipus d’estructura. E. Indicar la posició i la distància en xinès Hem estudiat ja una estructura que ens permet indicar la distància relativa entre dos punts:

Punt A + 离 + Punt B + distància

我家离你家很近。学校离图书馆很远。

Aquesta mateixa estructura s’usa per indicar una distància exacta, amb els classificadors o mesuradors de distància que es veuran en cursos posteriors, per exemple 公里 (gōnglĭ) “quilòmetre”:

飞机场离火车站有三公里。 En referència a la posició relativa de dues coses, hem estudiat ja diversos substantius posicionals (vegeu el vocabulari complementari de la Unitat 19). Recordeu que quan actuen modificant un nom, sempre han d’anar davant del nom i unit a ell amb la partícula 的:

后面的商店 la tenda del darrere

外面的饭馆 el restaurant de fora

旁边的人 l’home del costat

对面的学校 l’escola del davant Aquests sintagmes poden ocupar diverses posicions en una oració, per exemple:

我旁边的同学是法国人。 El company del meu costat és francès.

我要看后面的书。 Vull llegir el llibre del darrere. Els posicionals també poden actuar com a nucli d’un sintagma, essent ells mateixos modificats per un altre substantiu. Fixem‐nos en la diferència que hi ha entre els següents exemples:

上面的衣服 la roba que hi ha a sobre 衣服的上面 sobre la roba

En aquest segon cas, sovint s’usa una forma abreujada, en què no cal posar 的 i en què de vegades es perd el sufix 面 (o 边):

衣服上桌子上


92

火车下面学校后面老师旁边

Com veurem en els següents cursos, quan els posicionals s’usen d’questa manera, habitualment apareixen com a nucli d’un subjecte o de l’objecte del predicat en oracions amb el verb 在, el verb 是 o el verb 有. F. Usar un transport per anar a un lloc Relacionat amb la distància i la posició, és important recordar les diverses formes que tenim d’indicar com es va a un lloc. La forma de preguntar‐ho és:

我们怎么去...? Per indicar la manera en què es viatja, l’estructura més habitual i senzilla és:

S + V + transport + 来/去 (+ lloc)

我坐飞机去美国。我们走路去。你们坐地铁还是坐火车来？我们可以开车去海边。你想跑步回家吗？

G. Complements resultatius: 对, 错 i 懂 Al repàs de la Unitat 20 s’explica el funcionament general del complement resultatiu i l’ús de tres d’aquests complements: 到, 好 i 完. Ara cal fixar‐nos en l’ús de tres nous resultatius que han aparegut en les últimes unitats. El resultatiu 错 S’usa per indicar que una acció no ha tingut èxit i s’ha fet erròniament. És un resultatiu molt habitual i bàsic i es pot aplicar a un gran nombre de verbs.

老板，你找错钱了。你说错了，我的老师不姓王，他姓高。他们走错路了，所以没有找到你说的商店。这件衣服太小了，我买错了。你打错了，这不是他的电话号码。

En xinès, l’expressió “anar a casa” no es pot dir amb 去家, sinó que sempre cal usar l’expressió 回家, “tornar a casa”.

回家 (huíjiā)


93

El resultatiu 对 Indica que una acció s’ha realitzat correctament, amb èxit. És per tant invers al resultatiu 错 i en teoria es pot usar amb els mateixos verbs, tot i que no és tan freqüent com错.

你说对了，今天是我的生日！你没有做错，你做对了。这个字，你写对了。

El resultatiu 懂 S’usa per indicar que s’ha pogut comprendre alguna cosa. Apareix amb verbs que tenen a veure amb facultats intel∙lectuals o amb la percepció dels sentits. És un resultatiu habitual, però el nombre de verbs que el poden incorporar és limitat.

我没听懂，他英文说得很快。这本书不难，我看懂了。老师说的语法太难了，我没听懂。

H. Oracions subordinades de relatiu En xinès, l’estructura per construir oracions de relatiu és molt senzilla: la subordinada va davant del substantiu que modifica i unida a ell amb la partícula 的:

Subordinada + 的 + Nom

你说的朋友 L’amic que dius 我看的电影 La pel∙licula que he vist 老师写的书 El llibre que ha escrit el professor 你们做的中国饭 El menjar xinès que heu cuinat 你开的车 El cotxe que condueixes

Aquest conjunt pot aparèixer tant en el subjecte com en el predicat de l’oració:

老师写的书很有意思。 El llibre que ha escrit el professor és molt interessant.

你下个星期一定要看老师写的书。 La setmana vinent he de llegir sense falta el llibre que ha escrit el professor.

Evidentment, la subordinada de relatiu por incloure complements i ser més complexa. L’ordre en què cal posar aquests complements dins la subordinada és el normal de l’oració xinesa (S + Ctemps + Clloc + Adv + V). Per exemple:


94

老师去年写的书... El llibre que el professor va escriure l’any

passat... 老师去年在中国写的书... El llibre que el professor va escriure

l’any passat mentre era a la Xina... També l’objecte que és modificat per l’oració de relatiu pot ser complex:

你开的车... El cotxe que condueixes... 你开的美国车... El cotxe americà que condueixes... 你八月开的美国车是谁的？De qui és el cotxe americà que

conduïes el passat agost? Si volem construir una frase de relatiu complexa, haurem d’identificar les parts més elementals i a partir d’elles afegir els complements. Per exemple:

我看的电影... La pel∙lícula que he vist / vaig veure... 我昨天晚上看的电影... La pel∙lícula que ahir al vespre vaig veure... 我昨天晚上在图书馆看的电影... La pel∙lícula que ahir al vespre vaig veure a la biblioteca... 我昨天晚上和我的朋友在图书馆看的电影... La pel∙lícula que ahir al vespre vaig veure amb el meu amic a la biblioteca... 我昨天晚上和我的日本朋友在图书馆看的电影... La pel∙lícula que ahir al vespre vaig veure amb el meu amic japonès a la biblioteca... 我昨天晚上和我的日本朋友在图书馆看的中国电影... La pel∙lícula xinesa que ahir al vespre vaig veure amb el meu amic japonès a la biblioteca...

Fixem‐nos que, per molts elements que porti la subordinada, l’ordre general sempre és el de Subordinada + 的 + Verb. Després, només cal afegir un predicat com ara, en aquest exemple, 很好看. I. L’estructura 多/少 + Verb En alguns textos hem trobat oracions com les següents, en què trobem els adjectius 多 i 少 actuant com a adverbis i modificant directament un verb:

你多吃饭吧！ Menja més!


95

En aquest cas, 多 i 少 no actuen com a adjectius, és a dir, no expliquen la manera com es realitza l’acció (“menja molt”), sinó que com a adverbis indiquen una quantitat (“menja més”). Aquesta és la diferència amb el complement de grau:

他喝汤喝得很少。Menja poca sopa (complement de grau). 你少喝汤。 Menja (tu) menys sopa.

Com veiem en aquests exemples, molt sovint aquest ús es dóna en oracions imperatives. També el podem trobar en oracions no imperatives, però sempre amb el sentit de “més” o “menys”:

我多给你一碗白饭。 Et dono un bol més d’arròs. 你怎么少放一块钱？Com és que has posat un kuai menys?

J. L’oració amb 把 Es tracta d’un tipus d’oració molt habitual en xinès que s’usa per indicar que es realitza una acció sobre un objecte o persona. Per això, s’utilitza sempre amb verbs transitius. El més caràcterístic de l’oració amb 把 és que el predicat no pot ser simple: el verb ha de tenir algun tipus de complement, estar repetit o tenir un objecte (a més del que està introduït per la partícula 把):

你把这本书看一看。Faig una ullada a aquest llibre (verb duplicat)

你怎么没有把晚饭吃完？ Com és que no t’has acabat el sopar? (complement resultatiu)

你把钱放在口袋里面吧。 Posa’t els diners a la butxaca! (complement preposicional)

En els següents cursos aprofundirem en l’ús d’aquest tipus d’oració. Però cal recordar que els adverbis, també la negació, cal posar‐los just davant el 把, no pas del verb:

他们已经把飞机票卖完了。 K. Classificadors A continuació trobareu un recull dels classificadors nous que han aparegut en aquesta assignatura. Classificador Pinyin Usos

些 xiē acompanyat del número u (一些) fa referència a “alguns”. Darrere dels demostratius serveix per formar el plural: 这些 (aquests), 那些 (aquells).

件 jiàn s’usa com a classificador de les peces de roba que es porten a la part superior del cos.


96

条 tiáo s’usa per algunes peces de roba (pantalons, faldilles) i per coses allargades.

双 shuāng cal usar‐lo quan es parla de coses que habitualment van aparellades: mitjons o sabates, per exemple.

份 fèn classificador que s’usa per indicar racions de menjar.

盘 pán classificador amb el sentit de “plat” que s’usa amb els menjars.

碗 wăn classificador amb el sentit de “bol” que s’usa amb alguns menjars: sopes, arròs blanc.

束 shù classificador per flors amb el significat de “ram”.

L. Radicals En les últimes unitats han aparegut radicals nous, alguns dels quals, per la seva freqüència d’ús, cal saber identificar.

Radical Significat Traços Usos Caràcters

巾 tros de tela 3 Apareix a la part inferior de caràcters que sovint han perdut la vinculació semàntica amb el significat original del radical.

帮, 常, 市

王 rei 4 Apareix a la dreta de caràcters de camps semàntics diversos. 球

礻 mostrar 4 Apareix sempre a l’esquerra de caràcters de camps semàntics diversos 祝, 视

示 mostrar 5 Versió menys estilitzada de l’anterior radical que apareix a la part inferior de caràcters de tot tipus de camps semàntics.

票

目 ull 5 Pot aparèixer a la part dreta, esquerra i inferior de caràcters que de vegades tenen a veure amb la vista. 省, 看

米 arròs 6 El trobem a la part esquerra o de vegades també a la part superior d’alguns caràcters que poden mantenir una relació amb el món de l’alimentació.

糟, 糕 M. Abans de passar a la següent unitat... A continuació destaquem alguns temes bàsics que corresponen a aquesta assignatura. Qualsevol qüestió que no se sàpiga respondre cal repassar‐la amb atenció, i si existeixen dubtes es poden exposar als espais de l’aula per compartir‐los amb els companys. El consultor us ajudarà i pot proposar pràctiques o activitats per tal de resoldre aquests dubtes. • Imagineu que voleu explicar quin tipus de feina busqueu i per què us

interessa. Penseu algunes oracions que es puguin aplicar a la vostra situació: expliqueu quines llengües parleu, quines altres feines heu fet, digueu quins horaris us van bé, etc.

• Recordeu com explicar on està situat un lloc, si és a prop o lluny, o com

s’hi va? Expliqueu què feu per anar de casa vostra a la feina, o a casa d’un amic, per exemple: indiqueu quant de temps tardeu, quins transports agafeu, si és senzill, si cal caminar gaire, etc.


97

• Quin vocabulari coneixeu per indicar posicions: davant, darrere, a dalt, a baix, etc. Penseu oracions en què useu aquests posicinals per distingir objectes, per exemple: l’ordinador del darrere, la taula del davant, l’ordinador de sobre la taula, etc.

• Sabeu quins usos té el complement resultatiu? Penseu el màxim

nombre de verbs i possibles resultatius que podeu usar, poseu‐los en xinès escrit a mà en un full i intenteu formar dues oracions diferents amb aquests verbs i complements.

• Sabeu com construir oracions de relatiu? Penseu‐ne dues de molt

senzilles i intenteu afergir‐hi complements fins que siguin més complexes.

• Com diríeu en xinès?

‐ És hora d’entrar a la feina i segur que hi ha molt trànsit. ‐ Si no tens temps suficient, no cal que facis l’examen. ‐ L’aeroport és molt a prop, en cotxe calen només 5 minuts. ‐ L’amic que ahir vaig conèixer és francès. ‐ El millor és que vagis a peu, anar amb metro no és gaire

pràctic. ‐ Porto una hora menjant però no m’ho he pogut acabar. ‐ En aquesta tenda treballen des de les 10 del matí a les 8 del

vespre, al migdia no descansen. ‐ Tot i que no tinc feina, encara sóc capaç d’estalviar una mica

de diners. ‐ Cal que vagis a l’estació de tren a comprar els bitllets. ‐ Ja han venut tots els bitllets d’avió, no n’he pogut comprar. ‐ La camisa que has comprat és molt bonica. ‐ El llibre que va escriure el meu pare no és gens interessant. ‐ La meva especialitat és la literatura xinesa.

• Una vegada hagueu pensat les oracions anteriors, intenteu escriure‐les

a mà en un full. Repasseu les paraules que no heu sabut escriure. Penseu variacions d’aquestes oracions, canviant el complement de lloc, afegint‐ne un de temps, modificant el subjecte, etc.

Documents

Xinès IV : Introducció a la llengua i l’escriptura xineses ...openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/56724/1/Xinès IV; Introducció a la...recursos en línia, que inclouen