XIX Festival de Música de Tardor

2017

DEL 3

DE

SETE

MBR

E AL

28

DE D

ESEM

BRE

Les Borges BlanquesCervera

LleidaOs de Balaguer

La Pobla de SegurPuigcerdàQueralbs

La Seu d’Urgel lTalarn

TàrregaTorres de Segre

TrempVerdú

Vielha e Mijaran

2

SALUTACIONS

L’Associació Amics de l’Orgue de les Comarques de Lleida es

complau a presentar-vos la dinovena edició del Festival de Música

de Tardor Orgues de Ponent i del Pirineu 2017.

Des de la seva creació l’any 1999, amb molt de treball i gràcies al

suport de les regidories de cultura dels ajuntaments participants, del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, entre d’altres

entitats del territori, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació

de Lleida, el festival Orgues de Ponent i del Pirineu continua sent un

referent dins el panorama musical d’aquestes terres, en particular, i del

país, en general.

És per tot això que, des de l’Associació, volem agrair l’esforç de totes

aquestes entitats en la difusió de la cultura musical i el patrimoni

organístic de les terres de Lleida; així com també, el compromís de les

persones que cada any assisteixen als diferents concerts organitzats

dins d’aquest cicle organístic.

ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ORGUE DE LES COMARQUES DE LLEIDA

Idea original, coordinació i organització

3

La introducció de la cultura de l’orgue a Occident coincideix en l’espai i en el temps amb el naixement polític de Catalunya. Des

del Principat, la cultura organística s’estengué al seu entorn geogràfic més immediat, mentre que els seus organistes i orgueners projectaren la seva tècnica i el seu sentit artístic arreu.

Les comarques de Lleida participaren des del primer esclat i fins a la plenitud instrumental de l’orgue amb noms i instruments prou importants. Aquell patrimoni musical, arquitectònic i artístic ha arribat fins als nostres dies de la mà d’una trentena d’exemplars disseminats per bona part de la geografia lleidatana, tot i que cal lamentar-ne les pèrdues patrimonials produïdes durant les diverses convulsions bèl·liques que s’han donat al país.

Amb la voluntat d’oferir un programa de concerts ampli i heterogeni, l’edició d’enguany compta amb un total de quinze concerts distribuïts entre set comarques lleidatanes, el Ripollès, la Cerdanya i l’Aran, amb músics de procedències diverses, alguns dels quals actuaran com a solistes o amb altres formacions, vocals o instrumentals.

El Festival de Música de Tardor Orgues de Ponent i del Pirineu s’ha convertit en un important exponent del panorama organístic de les comarques de Lleida i en un dels certàmens de música per a orgue més antics dels que tenen lloc a Catalunya.

JOAN REÑÉ I HUGUETPresident de la Diputació de Lleida

4

QUERALBS (El Ripollès)-Basílica del Santuari de NúriaDiumenge, 3 de setembre. 13.00 hJordi Vergés, organista de la catedral de Tarragona i pro-fessor del Conservatori Professional d’aquesta ciutat

VERDÚ (L’Urgell)- Església ParroquialDiumenge, 10 de setembre. 12.00 hLa Capella de Música de S. Maria del Pi de BarcelonaJoan Cabó, orgueJosep Martí, direcció

CERVERA (La Segarra)-Convent de Sant AgustíDiumenge, 17 de setembre. 18.00 hRubén Freire, professor de trompeta del Conservatori Professional d’OurenseMarisol Mendive, professora d’orgue del Conservatori Professional d’Ourense

TREMP (El Pallars Jussà)-Basílica de ValldeflorsDiumenge, 24 de setembre. 12.45 hJosé Santos de la Iglesia, orgue

OS DE BALAGUER (La Noguera)-Monestir de les AvellanesDiumenge, 8 d’octubre. 12.00 hLa Capella de Música de S. Maria del Pi de BarcelonaJoan Cabó, orgueJosep Martí, direcció

LLEIDA (El Segrià)-Església de Sant LlorençDivendres, 20 d’octubre. 20.30 hEberhard Lauer, organista de la Catedral Catòlica d’Ham-burg (Alemanya)

LA POBLA DE SEGUR (El Pallars Jussà)-Església ParroquialDiumenge, 22 octubre. 18.00 hMiquel González, professor d’orgue del Conservatori Professional i Municipal de Lleida

TÀRREGA (L’Urgell)-Església ParroquialDiumenge, 29 d’octubre. 18.00 h“Leyenda de Maese Pérez el organista” (1861) de Gustavo A. BécquerAnna Maluquer, rapsodeJesús Gonzalo, organista i professor de clavicèmbal del Conservatori Professional de Saragossa

TALARN (El Pallars Jussà)-Església ParroquialDissabte, 11 de novembre. 12.00 hMaria Altadill, sopranoMiquel González, professor d’orgue del Conservatori Professional i Municipal de Lleida

LES BORGES BLANQUES (Les Garrigues)-Església Parro-quialDiumenge, 12 de novembre. 12.15 hJoan Garcia Gomà, barítonPau Riuró, organista de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

TORRES DE SEGRE (El Segrià)-Església ParroquialDiumenge, 12 de novembre. 18.00 hJoan Garcia Gomà, barítonPau Riuró, organista de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

PUIGCERDÀ (La Cerdanya)-Església de Sant Domènec i Santa MariaDivendres, 8 de desembre. 18.00 h“Leyenda de Maese Pérez el organista” (1861) de Gustavo A. BécquerAnna Maluquer, rapsodeArturo Barba, organista de l’església de la companyia de València

LA SEU D’URGELL (L’Alt Urgell)-CatedralDissabte, 9 de desembre. 18.00 hJordi Mestres, grallaJonatan Carbó, professor d’orgue del Conservatori Pro-fessional i Municipal d’Igualada

LLEIDA (El Segrià)-Església de Sant LlorençDivendres, 15 de desembre. 20.30 hMaria Altadill, sopranoMiquel González, professor d’orgue del Conservatori Professional i Municipal de Lleida

VIELHA E MIJARAN (Era Val d’Aran)-Església ParroquialDijous, 28 de desembre. 20.15 hRaquel G. Albarrán, sopranoFelipe López, organista de l’església de San Ginés de Madrid

PROGRAMA GENERALO

rgue

s de

Pone

nt i

del P

irine

u 20

17

5

QUERALBSBasílica del Santuari de la Mare de Déu de NúriaDiumenge 3 de setembre / 13.00 h

JORDI VERGÉS, orgue

P R O G R A M A

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Concert en Sol Major BWV 592 Allegro - Grave - Presto

Dietrich Buxtehude (1637-1707)Preludi de coral «Ah Senyor, que sóc un pobre pecador» BuxWV 178

Johann Sebastian BachCoral «Jesucrist dels homes guia» (de la cantata BWV 147)

Dietrich BuxtehudeTocata en Fa major BuxWV 157

Anònim s. XVIIIVoluntary en la menor Adagio - Allegro

John Travers (1703-1758)Trumpet voluntary Slow - Andante

Narcís Casanoves (1747-1799)Sonata en Fa MajorSonata en La Major

Tradicional Catalana“El Cant dels Ocells” (Harm. Josep Valero)

Johann Sebastian BachTocata i Fuga en re menor BWV 565

Concerts

6

VERDÚParròquia de Santa MariaDiumenge 10 de setembre / 12.00 h

La Capella de Música de Santa Maria del Pi de BarcelonaJOAN CABÓ, orgueJOSEP MARTÍ, direcció

P R O G R A M A

Commemoració del 500è aniversari de Pere Alberch vila (1517-1582)

Josep Elies (ca. 1687 - ca. 1755)Pieza sexta de sexto tono (I). Registro ygual **

Joan Pujol (1570-1626)Regina coeli a 4 v.

Joan Vila (ca. 1711 - 1791)Sonata en sol menor **

Joan PujolMagnificat de primer to a 4 v.

Rafael Crest (fl. ca. 1700)Partit de mà dreta de 8è to **

Pere Alberch Vila (1517 - 1582)La Lucha (ensalada)Tiento de primer to **El Bon Jorn (ensalada)

** Obres per a orgue sol

7

CERVERAConvent de Sant AgustíDiumenge 17 de setembre / 18.00 h

RUBÉN FREIRE, trompetaMARISOL MENDIVE, orgue

P R O G R A M A Joan Massià (1890-1969)Entrada

Josep Sancho Marraco (1879-1960)Ofertori **

Airinas Arutiunian (1920-2012)Elegia

Eugéne Gigout (1844-1925)Tocata **

Georg Phillippe Telemann (1681-1707)Sonata en Re Major Allegro - Largo - Vivace

Gabriel Piernè (1863-1937)Preludi **

Manuel Castillo (1930-2005)Fantasia per a un llibre d’orgue **

Tomasso Albinoni (1671-1751)Concert en Si bemoll Major op.7/3 Allegro-Andante-Allegro

** Obres per a orgue sol

8

TREMPBasílica de la Mare de Déu de ValldeflorsDiumenge 24 de setembre / 12.45 h

JOSÉ SANTOS DE LA IGLESIA, orgue

P R O G R A M A Josep Ferrer (ca. 1745-1815), organista de la Col·legiata de TrempSonata en Re Major

Josep Freixanet (s. XVIII)Sonata en Si bemoll Major

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Preludi i fuga en si menor BWV 544

Preludi de coral sobre “Liebster Jesu, wir sind hier” BWV 731

Gustav Adolph Merkel (1827-1885)Fantasia op. 176 Introducció– Ària - Final

Joseph Gabriel Rheinberger (1839-1901)Sonata núm. 4 en la menor op. 98 (Tonus Peregrinus) Tempo moderato - Intermezzo - Fuga cromàtica

9

OS DE BALAGUERMonestir de Santa Maria de Bellpuig de les AvellanesDiumenge 8 d’octubre / 12.00 h

La Capella de Música de Santa Maria del Pi de BarcelonaJOAN CABÓ, orgueJOSEP MARTÍ, direcció

P R O G R A M ACommemoració del 500è aniversari de Pere Alberch Vila (1517-1582)

Josep Elies (ca. 1687 - ca. 1755)Pieza sexta de sexto tono (I). Registro ygual **

Joan Pujol (1570-1626)Regina coeli a 4 v.

Joan Vila (ca. 1711 - 1791)Sonata en sol menor **

Joan PujolMagnificat de primer to a 4 v.

Rafael Crest (fl. ca. 1700)Partit de mà dreta de 8è to **

Pere Alberch Vila (1517-1582)La Lucha (ensalada)Tiento de primer to **El Bon Jorn (ensalada)

** Obres per a orgue sol

10

LLEIDAEsglésia Parroquial de Sant LlorençDivendres 20 d’octubre / 20.30 h

EBERHARD LAUER, orgue

P R O G R A M ADietrich Buxtehude (1637-1707)Preludi en mi BuxWV 141Preludi de coral sobre “Wie schön leuchtet der Morgenstern” BuxWV 223Passacaglia en re BuxWV 161Preludi de coral sobre “Komm, Heiliger Geist, Herre Gott” BuxWV 199Magnificat primi toni BuxWV 203

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Preludi en Mi bemoll Major BWV 552/1Trio sonata en do menor BWV 526Fuga en Mi bemoll Major BWV 552/2

11

LA POBLA DE SEGURParròquia de la Mare de Déu de RiberaDiumenge 22 d’octubre / 18.00 h

MIQUEL GONZÁLEZ, orgue

P R O G R A M AJohann Sebastian Bach (1685-1750)Tocata i Fuga en re menor BWV 565

Ramon Carnicer (1789-1855)Sonata en Si bemoll Major Allegro con brio

Hilarión Eslava (1807-1878)Ofertori

Robert Schumann (1810-1856)Dos estudis en forma de cànon op. 56

Francesc Civil (1895-1990)Fantasia sobre el cant dels ocells

Max Reger (1873-1916)Variacions i fuga sobre “God save the King” (ca.1901)

Francesc CivilDíptic Montserratí: Virolai i Fantasia

12

TÀRREGAParròquia de Santa Maria de l’AlbaDiumenge 29 d’octubre / 18.00 h

ANNA MALUQUER, rapsodeJESÚS GONZALO, orgue

P R O G R A M A“Leyenda de Maese Pérez el organista” (1861)

de Gustavo Adolfo BÉCQUER

Recitació de la llegenda amb interludis d’orgue dels compositors següents:

Buenaventura Iñiguez (1840-1902)Entrada de Processó

Felipe Gorriti (1839-1896)Sonata per a orgue en Re Major Narcís Casanoves (1749-1799)Rondó

Hilarión Eslava (1807-1878)Ofertori núm. 5 sobre l’himne Pange LinguaPreludi Andante -Allegro maestoso

Juan María Guelbenzu (1819-1886)Elevació

Anselm Viola (1738-1798)Sonata en Re Major

Federico Olmeda (1865-1909)Melodia per a orgue

Juan Ambrosio Arriola (1833-1866)Ofertori-Marxa

13

TALARNParròquia de Sant Martí de ToursDissabte 11 de novembre / 12.00 h

MARIA ALTADILL, sopranoMIQUEL GONZÁLEZ, orgue

P R O G R A M A

Claudio Monteverdi (1567-1643)Confitebor tibi Domine

Tablatura d’orgue (Linz, 1611/1613) **Entrada - Dansa francesa - Balletta Mercury - Paduana – Pergamasco **

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Recitatiu i Ària “Schlummert ein, ihr matten Augen” de la cantata “Ich habe genug” BWV 82

Atr. Josep Gaz (1656-1713)“Corazón afligido. Solo. A una Santa”

Johann Ludwig Krebs (1713-1780)“Wer nur den lieben Gott läst walten” **“Jesu, meine Freude” **

Domènec Arquimbau (1757-1829)Motet a Sant Joan Baptista (1787)

Antonio Vivaldi (1678-1741)“Nulla in mundo, pax sincera” RV 630

Johann Ludwig Krebs“Sei Lob und Ehr dem höchsten Gut” **“Jesu, meine Zuversicht” **

Georg Friedrich Handel (1685-1759)Ària “Let the bright Seraphim” de l’oratori Samson HWV 57

** Obres per a orgue sol

14

LES BORGES BLANQUESParròquia de l’Assumpció de la Mare de DéuDiumenge 12 de novembre / 12.15 h

JOAN GARCIA-GOMÀ, barítonPAU RIURÓ, orgue

P R O G R A M AGeorg Friedrich Handel (1685-1759)De l’Oratori del Messies (HWV 56):Ària “Why do the nations so furiously rage together”Ària “The trumpet shall sound”

Fèlix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847)Preludi i fuga en Sol Major op. 37/2 **

Andante de la Sonata en re menor op. 65/6 **

Ària “Gott, sei mir gnädig nach deiner Güte” de l’Oratori Paulus (1836)

Ària “Es ist genug so nimm nun, Herr, meine Seele” de l’Oratori Elies (1846)

Francesc Civil (1895-1990)El cant dels ocells. Fantasia per a orgue **

Josep Muset (1889-1957)Elevació i Postludi **

Valentí Miserachs (1943)Ària “O terres estimades” de l’oratori Mil Anys (2004)

** Obres per a orgue sol

15

TORRES DE SEGREParròquia de l’Assumpció de la Mare de DéuDiumenge 12 de novembre / 18.00 h

JOAN GARCIA-GOMÀ, barítonPAU RIURÓ, orgue

P R O G R A M A Georg Friedrich Handel (1685-1759)De l’Oratori del Messies (HWV 56):

Ària “Why do the nations so furiously rage together”

Ària “The trumpet shall sound”

Fèlix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847)Preludi i fuga en Sol Major op. 37/2 **

Andante de la Sonata en re menor op. 65/6 **

Ària “Gott, sei mir gnädig nach deiner Güte” de l’Oratori Paulus (1836)

Ària “Es ist genug so nimm nun, Herr, meine Seele” de l’Oratori Elies (1846)

Francesc Civil (1895-1990)El cant dels ocells. Fantasia per a orgue **

Josep Muset (1889-1957)Elevació i Postludi **

Valentí Miserachs (1943)Ària “O terres estimades” de l’oratori Mil Anys (2004)

** Obres per a orgue sol

16

PUIGCERDÀParròquia de Sant Domènec i de Santa MariaDivendres 8 de desembre / 18.00 h

ANNA MALUQUER, rapsodeARTURO BARBA, orgue

P R O G R A M A “Leyenda de Maese Pérez el organista” (1861)

de Gustavo Adolfo BÉCQUER

Recitació de la llegenda amb interludis d’orgue dels compositors següents:

Gabriel Pierné (1863-1937)Preludi op. 29 núm. 1

Nicolaus Bruhns (1665-1697)Praeludium in e

Mathias Weckmann (1616-1674)Canzona (III) in d

Francesc Civil (1895-1990)Meditació

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Preludi sobre el coral “Wo soll ich fliehen hin” BWV 646

Josep Muset (1889-1957)Ofertori

Leon Boéllmann (1862-1897)Suite Gòtica op. 25: Pregària a la Mare de Déu

Eugene Gigout (1844-1925)Toccata en si menor

Johann Sebastian BachPreludi sobre el coral “Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ” BWV 639

Charles-Marie Widor (1844-1937)Simfonia núm. 5: Toccata

17

LA SEU D’URGELLCatedral de Santa MariaDissabte 9 de desembre / 18.00 h

JORDI MESTRES, grallaJONATAN CARBÓ, orgue

P R O G R A M A Cornucòpia. Música per a gralla i orgue

Bernat Bataller (1978)Concordança I-II-III

Tradicional Catalana (arr. Albert Carbonell)Toc d’ofertori (dels Astons)

Àlex Cassanyes (1982)Cornucòpia I-II-IV

Eugène Gigout (1844-1925)Rapsòdia sobre temes catalans ** Francesc Rius (1945)Suite Mediterrània Sardana Capvespre Corranda

Carles Prat (1985)Improvisacions sobre la Moixiganga d’Igualada Tema - Improvisació I-II-III

** Obres per a orgue sol

18

LLEIDAEsglésia parroquial de Sant LlorençDivendres 15 de desembre / 20.30 h

MARIA ALTADILL, sopranoMIQUEL GONZÁLEZ, orgue

P R O G R A M A

Anselm Viola (1738-1798)Partit de mà dreta **

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Ària “Schafe können sicher weiden” de la cantata BWV 208

Preludi i fuga en la menor BWV 543 **

Ària “Mein gläubiges Herze” de la cantata BWV 68

Antonio Vivaldi (1678-1741)“Nulla in mundo, pax sincera” RV 630

Johann Sebastian BachPreludi i fuga en fa menor BWV 534 **

Franz J. Haydn (1732-1809)“Benedictus” de la Petita Missa per a orgue Hob. XXII:7

Georg Friedrich Handel (1685-1759)Ària “Let the bright Seraphim” de l’oratori Samson HWV 57

Dues Nadales tradicionals catalanes

** Obres per a orgue sol

19

VIELHA E MIJARANParròquia de Sant MiquelDijous 28 de desembre / 20.15 h

RAQUEL G. ALBARRÁN, sopranoFELIPE LÓPEZ, orgue

P R O G R A M A Anònim espanyol s. XVIITiento de batalla de vuitè to **

Alonso de Mudarra (1510-1580)“Triste estaba el rey David”

Anònim s. XV“Las morillas de Jaén” (Cancionero de Palacio)

Pere Alberch Vila (1517-1582)Tiento de primer to **

John Dowland (1563-1626)“Come again”“Flow my tears” (Lachrimae)

Claudio Monteverdi (1567-1643)“Si dolce e il tormento”

Francisco Correa de Arauxo (1584-1654)Tiento de sexto tono sobre la batalla de Morales **

Alessandro Scarlatti (1660-1725)“Cara e dolce”“Rompe Sprezza”“Mio tesoro per Te moro”

Antoni Soler (1729-1783)Sonata núm. 45 en Sol Major **

Joaquín Rodrigo (1901-1999)“Zagalejo de perlas”

Nadales populars** Obres per a orgue sol

20

RAQUEL G. ALBARRAN, soprano

Llicenciada a l’Escola Superior de Cant de Madrid, amplia els seus coneixements vocals i estilístics amb la soprano Mª Josefina Arregui, Linda Mirabal, Claudio Desderi, Emma Kirkby i Ruth Holton.Ha estat becada en els cursos internacionals “Música en Compos-tela”, on obté el premi “Luis Coleman”.Ha cantat obres com La Boheme, Il Barbiere di Siviglia, Rigoletto, Gianni Schicchi, Le Nozze di Figaro de Mozart, Dixit Dominum de Haendel, Carmina Burana de Carl Orff, l’Oratori de Nadal de Bach, el Glòria de Vivaldi, el Rèquiem de Mozart, el plany d’Arianna, la Verbena de la Paloma, la Rosa del Azafrán, l’Stabat Mater de Boccherini.Des del 2008 forma part del grup Ruymonte i Camerata Ultreia oferint concerts inclosos en el cicle de cambra de l’Orquestra i Cor de RTVE en el Teatro Monumental de Madrid.Ha enregistrat per al segell discogràfic Naxos El huesped del Sevillano, sota la direcció del mestre Cristóbal Soler, així com la banda sonora de la sèrie “Isabel”, el tema “Adiós”, amb la batuta del compositor Federico Jusid.Des de l’any 2011 enceta la seva vessant com a directora de cor, dirigint diversos espectacles per a Veranos de la Villa i Plaza Mayor de Madrid.

MARIA ALTADILL i BRIANSÓ, soprano

Neix a Tarragona, on obté al conservatori de la seva ciutat el Títol Professional de Cant, estudiant amb Mercè Obiols M. Teresa Català, realitzant al mateix temps violoncel amb Rodolfo Zanni.L’any 1998 ingressa a la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa), s’especialitza en música renaixentista i barroca amb el professors Richard Levitt i Kurt Widmer. Participa en

Trajetòries musicals dels intèrprets

RAQUEL G. ALBARRAN, soprano

Llicenciada a l’Escola Superior de Cant de Madrid, amplia els seus coneixements vocals i estilístics amb la soprano Mª Josefina Arregui, Linda Mirabal, Claudio Desderi, Emma Kirkby i Ruth Holton.Ha estat becada en els cursos internacionals "Música en Compostela", on obté el premi "Luis Coleman".Ha cantat obres com La Boheme, Il Barbiere di Siviglia, Rigoletto, Gianni Schicchi, Le Nozze di Figaro de Mozart, Dixit Dominum de Haendel, Carmina Burana de Carl Orff, l’Oratori de Nadal de Bach, el Glòria de Vivaldi, el Rèquiem de Mozart, el planyd’Arianna, la Verbena de la Paloma, la Rosa del Azafrán, l’Stabat Mater de Boccherini.Des del 2008 forma part del grup Ruymonte i Camerata Ultreia oferint concerts inclosos en el cicle de cambra de l’Orquestra i Cor de RTVE en el Teatro Monumental de Madrid.Ha enregistrat per al segell discogràfic Naxos "El huesped del Sevillano", sota la direcció del mestre Cristóbal Soler, així com la banda sonora de la sèrie “Isabel", el tema "Adiós", amb la batuta del compositor Federico Jusid.Des de l’any 2011 enceta la seva vessant com a directora de cor, dirigint diversos espectacles per a Veranos de la Villa i Plaza Mayor de Madrid.

En ordre alfabètic

21

diversos màsters i projectes dirigits per A. Marcon, J. A. Bötticher, C. Banchini, O. Ghiglia, S. Azzolini; i cursos de perfeccionament Michèlle Moser i Heidi Wölnerhansen, i Enriqueta Tarrés, i de Lied amb Àngel Soler.Ha cantat com a solista en diferents festivals a Europa i sudamèrica, sota la direcció de Nicolau de Figueiredo, Bruce Dickey, Charles Toet, Anthony Rooley, entre d’altres. Ha estat membre dels ensembles Cantus Figuratus dirigit por Dominique Vellard i de I Suonatori di S. Antonio dei Portoghesi, ha participat com a solista dels grups Euterpe, l’Arcadia, Axivil, Exaudi (Fahmi Alqhai), Camerata Freiburg, amb Widfried Toll com a director, Le Tendre Amour, Los Músicos de su Alteza, La Paix du Páranse, Via Artis, La Cetra, Capriccio Basel, Orchester des Schola Cantorum Basiliensis, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida,...Amb Simone Gullì, l’any 2004, funda Il Labirinto Musicale. Aquell mateix any, guanyen el primer premi i premi del públic en el prestigiós concurs de música antiga de Calabria (IT), en la categoria de grups. Un any més tard és llorejada pel Festival van Vlaandern Brugge (Bèlgica), en la categoria de solista.Destacar la seva faceta com a directora i productora amb la companyia Ilerda Antiqua, especialment l’espectacle “Amors & Humors”, dirigit per Abel Folk i Pep Planas, en gira fins al 2019. També important la seva col·laboració amb el departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona l’any 2010 en el projecte sobre la obra de Caravaggio.Ha realitzat enregistraments per a la ràdio i televisió Suïsses (SF2 i DRS2), i la ràdio Portuguesa (RTPAntena 2); per a RTVE, així com per a les discogràfiques Syntagma Musicum i Christophorus.És important la seva participació en produccions operístiques, com les de “Le Nozze di Figaro” i “Die Zauberflöte” de W. A. Mozart per l’ Opéra Studio de Genève; en el Statd Theater Basel de l’òpera de Claudio Monteverdi “L’Incoronazione di Poppea”, o la première del “Farnace” de Francesco Corselli a l’Auditorio Nacional de Madrid.

ARTURO BARBA SEVILLANO, organista

Organista-Concertista, Arturo Barba és organista titular de l’orgue monumental Cabanilles de la Companyia de Jesús de València (Blancafort IV/72), coordinador de la programació dels cicles d’orgue del Palau de la Música de València (Grenzing IV/45), director artístic del Festival Internacional de Música de Morella (orgue històric Turull de 1719; II/34) i professor del Conservatori de Torrent.Natural de València, obté el Títol Superior

22

d’Orgue amb Premi Extraordinari Fi de Carrera per unanimitat en el CSMV i els Títols Superiors de Piano i Música de Cambra. Després de la seua formació organística amb V. Ros i R. Fresco, s’especialitza en la International Academy for Organists de Haarlem (Holanda) i participa en nombroses masterclasses amb T. Koopman,J.Laukvik, L.van Doesselaar i E.Kooiman (Bach); L.F. Tagliavini, R. Alessandrini (música italiana); M. Bouvard i O. Latry (música francesa); M. Torrent, J. Artigas (música ibèrica). Cursa estudis superiors de clavicèmbal i perfecciona la seua formació pianística amb L. Chiantore, J. Achúcarro, D. Bashkirov, J. Colom i K. & M. Labèque entre d’altres. És Doctor per la Universitat Politècnica de València, on obté també el títol d’Arquitecte.Arturo Barba desenvolupa una intensa activitat concertística que el porta a Alemanya (catedral de Colònia, Weener, Norden, Recklinghausen, Leer...), Itàlia (Roma, Venècia, Pàdua, Fermo, Albavilla...), Holanda, França i Portugal. Així mateix és convidat en els principals festivals d’orgue espanyols: Sant Sebastià, Lleida, Madrid, Múrcia, Mallorca, València, Valladolid, Sevilla, Saragossa, Conca, Navarra, Marbella, Toledo, Ciudad Real, Terol, Castelló, Alacant, Àvila, entre d’altres.És organista principal de l’Orquestra de València i de l’Orquestra de l’Òpera del Palau dels Arts, amb les quals ha treballat com a solista al costat de directors com ara Z.Mehta, F.Biondi, M.Plasson, C.Halffter, J.Pons, E.García Asensio, Y.Traub, M.Galduf, J.Belohlavek, G. Pehlivanian, H. Nánási i M.A. Gómez-Martínez entre d’altres.Ha realitzat enregistraments en directe per RNE-Ràdio Clàssica així com diferents registres discogràfics.

JOAN CABÓ, organista

Nascut a Barcelona el 1989, es va iniciar a l’orgue amb Bernat Bailbé i prossegueix els seus estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb la professora Maria Nacy. Ha participat també en diversos cursos i classes magistrals amb Claudio Astronio, Montserrat Torrent, Michael Radulescu, Guido Iotti i Enrico Viccardi, així com en diverses edicions dels Cursets per a Organistes d’Església organitzats per la Conferència Episcopal Tarraconense al monestir de Montserrat. Ha estat organista a diverses esglésies barcelonines, especialment a les de Sant Andreu de Palomar i Sant Pacià, i a les celebracions en llengua francesa

23

a la parròquia Mare de Déu de Lourdes, i ha col·laborat també amb el santuari de la Mare de Déu de Núria.Des de l’any 2012 és organista de la basílica de Santa Maria del Pi. A més del servei habitual en els oficis litúrgics, ha realitzat diversos concerts com a solista, acompanyant o en formacions de cambra. Col·labora estretament amb la Capella de Música de Santa Maria del Pi amb la que ha enregistrat un disc amb música dels mestres de capella dels segles XVI al XVIII de la catedral de Tarragona. Ha col·laborat a l’orgue en altres gèneres musicals: amb el gaiter Carlos Núñez i, recentment, amb la cantant Lídia Pujol, amb qui ha enregistrat diverses obres per al disc Iter Luminis. Paral·lelament cursa també els estudis professionals de cant amb el professor Salvador Parrón al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.És també Llicenciat en Filosofia, Màster en Recerca en Filosofia i Estudis Humanístics per la Universitat Ramon Llull i actualment prepara la seva tesi doctoral.

LA CAPELLA DE MÚSICA DE SANTA MARIA DEL PI DE BARCELONA

L’any 1990 la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona va restaurar la seva antiga capella de música, d’activitat documentada des de les darreries del segle XIV fins al 1936. D’ençà de la seva reinstauració la Capella de Música de Santa Maria del Pi ha simultaniejat les seves intervencions en celebracions parroquials amb els concerts, en què ha ofert, preferentment, continguts musicals il·lustrant discursos literaris de caràcter litúrgic o teològic. En són un exemple programes com Ecce Virgo Concipiet, In festo Corporis Christi, Missa in festo Sancti Ignatii Confessoris, Plena sou de gràcia o Rosarium Beatae Mariae Virginis.Actualment, sota el títol genèric “Mestres Catalans Antics”, enceta una

24

línia de col·laboració en la recuperació del patrimoni musical religiós català del segles XVI al XVIII, portant a la litúrgia i l’àmbit de concert les més recents descobertes d’obres inèdites dels nostres mestres de capella i dels principals arxius del nostre país .La Capella de Música de Santa Maria del Pi ha estat dirigida entre 1994 i 2005 per Manuel Cabero, que consolidà la reinstauració endegada per David Malet i Jordi Sacasas. D’ençà del 2005, les funcions de direcció, com a mestre de capella, són assumides per Josep Martí i Montoliu.

INTEGRANTS.Sopranos: Mireia López, Luciana Michelli, Imma Silva, Rosa Vilanova.Contralts: Anna Casademunt, Marie-Pierre Jules, Anna Marín, Montse Tarradellas, Josep Maria Gregori.Tenors: Jordi González, Alfredo Llanos, Josep Martí, Joan Ramon Sabaté, Jo Tzschenscher.Baixos: Enric Arquimbau, Sergi López, Joan B. Planas, Sebastià Serra.Viola de gamba i violó: Anna Casademunt.Orgue: Joan Cabó.

JONATAN CARBÓ i CASANELLAS, organistaEstudià orgue al Conservatori Superior Munici-pal de Música de Barcelona amb la professora Maria Nacy, obtenint el Títol Superior d’Orgue i els Premis d’Honor de Grau Mitjà i Superior. Posteriorment amplià la seva formació en cur-sos d’especialització amb els professors Mi-chael Radulescu, Daniel Roth, Matteo Imbru-no, Andreas Liebig i Montserrat Torrent, entre d’altres.Ha ofert recitals arreu de Catalunya i a les Illes Balears, Espanya i França, destacant els orgues del Palau de la Música Catalana, catedral de Barcelona, catedral de Gi-rona, basílica de Santa Maria de Maó, catedral de Perpinyà, basílica del monestir de Montserrat o Església de Los Venerables de Sevilla. Alhora, ha col·laborat assíduament amb nombroses formacions corals i instru-mentals. Ha estat enregistrat per Catalunya Música i ha realitzat un CD amb l’obra L’orgue de Santa Maria de Vilafranca del Penedès de Josep Soler, a més d’altres participacions.

25

Al mateix temps manté una àmplia tasca docent com a professor d’orgue al Conservatori “Mestre Joan Just i Bertran” d’Igualada i a l’Escola Mu-nicipal de Música “Pau Casals” del Vendrell.

JOSÉ SANTOS DE LA IGLESIA, organista

Realitza els exàmens d’orgue al Reial Conservatori de Música de Madrid, complementant la seva formació amb cursos d’interpretació amb els organistes Montserrat Torrent i el suís Guy Bovet.Participa als principals festivals d’orgue d’Espanya.Intervé en els cicles d’orgue de l’Auditori de l’Orquestra d’Euskadi i en el gran orgue del Palau de la Música de València, a més d’actuar als països d’Holanda, Itàlia, França i Andorra.Realitza nombrosos programes divulgatius sobre la música en general, incidint particularment en l’orgue, per a RNE, Radio Cadena Española i Euskal Telebista.A més a més de la seva vessant com a intèrpret, publica els llibres Órganos de la comunidad de la Rioja i Catálogo histórico-documental de los órganos de Álava, com també edita nombrosos articles, notes a programes de mà de concerts i comentaris musicals sobre enregistraments discogràfics.Pertany al grup d’assessoria sobre restauració d’orgues històrics de Castella-Lleó i de la comunitat de la Rioja, i va coordinar i dirigir el pla de restauracions d’orgues històrics d’Àlaba, organitzant el festival d’orgue que anualment es celebra en diversos instruments d’aquesta regió basca.Ha enregistrat el CD Órganos históricos de Álava sobre sis instruments d’aquesta província.

RUBÉN FREIRE, trompetista

Neix a Vilalba (Lugo) l’any 1980. Inicia els seus estudis musicals de solfeig i trompeta amb vuit anys amb Pepe Guntín Mato a la Banda de Música de Vilalba, i posteriorment al conservatori amb José Rodríguez Ramos, trompeta solista de la Banda Municipal d’A Coruña. Amb 18 anys es trasllada al conservatori

26

d’A Coruña on aconsegueix el títol professional de trompeta amb Andrés Vales, ingressant seguidament al conservatori superior de València finalitzant la carrera de grau superior amb José María Ortí Soriano.Des de l’any 1997, ha col·laborat a nombroses orquestres com l’Orquestra Jove de la Simfònica de Galícia, la JONDE, la EUYO, l’Orquestra Simfònica de Galícia o l’Orquestra Nacional d’Espanya.Paral·lelament, participa a diversos cursos d’interpretació amb mestres com Juan Carlos Alandete, Vicente Martínez (ONE), Phil Smith (New York Philarmonic), Fred Mills (Canadian Brass) o Tamas Valency (Berliner Philarmoniker).L’any 2003 ingressa al Cos de Professors de Música i Arts Escèniques mitjançant concurs-oposició, i treballa als conservatoris de música de Puertollano (Ciudad Real) i d’Ourense.

JOAN GARCIA-GOMÀ, baríton

Va començar la seva formació musical de la mà de la mestra M. Teresa Boix i posteriorment a l’Escolania-Coral de Sant Agustí de Sabadell, on també hi va estudiar violí. Ha rebut classes de cant de Roberto Accurso, Francesca Roig, Raquel Pierotti, Natalia Gavrilan, Josep Pieres i M. Teresa Boix. Ha participat a les màster-classes de Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Isabel Penagos, Carlos Chausson, Stephan MacLeod, Miquel Ortega, Joan Ferrer i Àngels Civit. Va estudiar al Barcelona Opera Studio (2011, 2012 i 2013) i a l’escola dels Amics de l’Òpera de Sabadell l’any 2010.També ha participat a la III Acadèmia de Professionalització d’en Jordi Savall (2013).Ha treballat amb els repertoristes Mark Hastings, Manel Morante, Ricardo Estrada, Marta Pujol, Josep Buforn, Manel Ruiz i Manuel Burgeras.Ha interpretat els rols operístics de Papageno a La Flauta Màgica, Belcore a l’Elisir d’Amore, Bartolo a Il Barbiere di Siviglia, Sulpice a La Fille du Règiment, Don Alfonso a Così Fan Tutte, Giorgio Germont a La Traviata, Gasparo a Rita, Uberto a La Serva Padrona, Sílvio a I Pagliacci, Dancairo a Carmen, Alfio a Caballeria Rusticana, Marullo a Rigoletto, entre altres. En l’àmbit de l’oratori i cantates ha fet el baríton solista del Messies de Händel, Passió segons Sant Mateu de Bach, Carmina Burana d’Orff, Oratori de Nadal de Saint-Saëns, la Petita Missa Solemne de Rossini, Rèquiem de Fauré, Stabat Mater de Haydn i Via Crucis de Liszt, entre

27

d’altres. Ha participat als espectacles operístics La Petita Flauta Màgica i La Cenicienta (Petit Liceu/Comediants), Free Bach 212 (La Fura dels Baus), Così FUN Tutte (Petit Liceu), Desig d’Òpera (Teatre Gaudí Barcelona) i Assajant Il Trovatore (Amics de l’Òpera de Girona).Guardonat al Concurs Germans Pla de Balaguer 2016 amb el premi “Orgues de Ponent i del Pirineu”. Guanyador de la gala-concert Penyafort 2016. Guardonat al CIM de Les Corts 2013 amb un concert al Cicle de Música al Claustre del Monestir de Pedralbes. Guardonat al concurs Primavera Lírica 2013 i 2011 de Premià de Mar. Guanyador del 3r premi al Concurs Mirabent Magrans 2012. Va guanyar el 3r premi masculí al Concurs Internacional de Cant de Logronyo 2011. Va ser un dels guanyadors del Curs de Professionalització Mirna Lacambra 2010. Guardonat al VI Curs Internacional de Cant de Sant Cugat del Vallès 2010 amb les beques dels Amics de l’Òpera de Sabadell i de la Fundació Clarós.Ha cantat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Maestranza de Sevilla, Teatre Arriaga de Bilbao, l’Auditòrium de Palma de Mallorca, Teatre Principal de Saragossa, entre altres. Ha compartit escenari amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Ars Antica, entre altres. Ha col·laborat amb la Fura dels Baus, Comediants, l’AAOS, Fundació Música Contemporània, Euroclàssics, Companyia Lírica Ciutat Comtal, entre altres.

MIQUEL GONZÁLEZ, organista

Nascut a Badalona l’any 1967. Inicia els seus estudis musicals des de molt jove, diplomant-se com a professor superior d’orgue, clavicèmbal i llenguatge musical.Estudia la carrera d’orgue amb el catedràtic Josep Maria Mas Bonet, obtenint Matrícula d’Honor Fi de Carrera i Premi d’Honor al grau Superior (1988). Complementa els seus coneixements d’orgue amb el mestratge de Montserrat Torrent (1990-1997) en cursos de postgrau al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, al Conservatori Professional de Badalona i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (a la seva seu de Barcelona), perfeccionant la seva formació amb nombrosos cursos d’orgue i clavicèmbal arreu d’Europa. A més a més estudia els cursos superiors de clavicèmbal amb M. Lluïsa Cortada.

28

L’any 1988 aconsegueix el Primer Premi d’Orgue del Concurs Nacional de Joventuts Musicals d’Espanya a l’orgue de la catedral de Girona; i l’any 1991 és guardonat amb el premi Ruiz-Morales a una de les millors interpretacions del curs universitari Música en Compostela.És seleccionat per a participar als concursos de Nüremberg-Alemanya (1995) i Chartres-França (1996).Va col·laborar des de l’any 1997 fins al 2001 com a organista-acompanyant dels concerts de l’Escolania i de la Capella de Música de l’Abadia de Montserrat.Efectua diversos enregistraments discogràfics pels segells Discos Abadia de Montserrat-DAM (d’orgue sol i amb la Escolania de Montserrat), Tritó Edicions i amb la Institución Fernando el Católico de la Diputació Provincial de Saragossa per a la difusió de la música catalana i espanyola, on sobresurt el primer enregistrament realitzat al nou orgue monumental de l’Abadia de Montserrat.És autor del llibre Els Orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra (Ed. Pagès Editors) sobre el patrimoni organístic actual i històric de les terres lleidatanes i Andorra.Actualment és professor d’orgue del Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida, i organista de les parròquies Major de Santa Anna de Barcelona i de Santa Maria de Badalona.És Doctor en Història de l’Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi, dirigida pel Dr. Josep Maria Gregori i Cifré, L’orgueneria a Catalunya (1688-1803). Catalogació, descripció i estudi dedocuments contractuals, qualificada com a Cum Laude.

JESÚS GONZALO LÓPEZ, organista i investigador

Nascut a El Burgo de Osma (Sòria), s’inicia al món de la música amb el canonge organista de la catedral d’aquesta vila, P. Bienvenido García, continuant l’antiga tradició de l’ensenyament a les capelles musicals catedralícies espanyoles.Inicia els primers contactes amb l’orgue mitjançant Lucía Riaño, estudiant posterior-ment ogue i clavicèmbal al Conservatori Superior de Música de Saragossa amb José Luís González Uriol, complementant la seva formació amb Jan Willem Jansen (clavicèmbal) i Santiago Macario Kastner (musicologia). La influència de Pedro Calahorra (musicòleg) i Luís Prensa

29

(gregorianista) ha estat decisiva en la seva trajectòria professional.Com a intèrpret, ha actuat a pràcticament tota la geografia espanyola, així com a Anglaterra, Irlanda, Líban, França, Suïssa, Estònia, Andorra, Holanda, Portugal, Marroc, Itàlia, l’Uruguai...Ha realitzat quinze enregistraments en format CD i editat una quinzena de llibres sobre temes de musicologia i organologia, a més a més de diversos articles a revistes especialitzades.Catedràtic de clavicèmbal del Conservatori Superior de Música de Salamanca (1992-1994), exerceix de professor del Conservatori de Saragossa (1995) on posteriorment obté la plaça de professor de clavicèmbal per oposició del Conservatori Professional de Saragossa, sent-hi el Cap de Departament de Música Antiga durant més de deu anys.Durant més de vint-i-cinc anys fou membre de la desapareguda “Secció de Música Antiga” de la Institución Fernando del Católico (DPZ) i professor del seu curs permanent d’orgue, sent de la seva responsabilitat la coordinació de les Jornadas Internacionales de órgano de Aragón. Des de l’any 1996, pertany al consell assessor de Nassarre. Revista Aragonesa de Musicología.Ha realitzat tasques d’assessorament sobre la restauració d’orgues històrics per a la Junta de Castilla y León, la Diputació de Saragossa i el Govern d’Aragó.És president de l’Asociación para la Conservación del Patrimonio Musical Medieval en Aragón i director artístic de la col·lecció Órganos Históricos en Aragón (IFC, format CD-àudio, 16 volums) i de la col·lecció en format llibre Patrimonio Musical Aragonés (IFC, 4 volums).Dirigeix -des de l’any 2002- el projecte de catalogació d’orgues PETRUS-Órganos Históricos en Aragón para el siglo XXI, patrocinat pel Govern d’Aragó, i és professor del Curso de órgano de Briones (La Rioja) i director i presentador del programa “El órgano” de Radio Clásica-RNE.

EBERHARD LAUER, organista

Eberhard Lauer, nascut el 1956, és director de música sacra a la catedral de Santa Maria d’Hamburg (Alemanya), i professor d’orgue, director de cor i professor del conservatori de la ciutat de Lübeck.Estudia orgue i música sacra a Aquisgrà, Düsseldorf i Amsterdam (la disciplina instrumental, entre d’altres, amb Almut Rössler, Albert de Klerk i Xavier Darasse) i musicologia i filosofia a Hamburg.

30

Va obtenir els primers premis dels concursos internacionals d’orgue de Nuremberg i Espira.A més d’interpretar les principals obres del repertori per a orgue dels segles XIX i XX (execució de la obra completa dels compositors Mendelssohn, Schumann, Brahms, Franck, Messiaen, i les partitures principals de Liszt, Reger i Vierne), té una preferència especial per J.S. Bach que el porta a interpretar en diverses ocasions la integral del seu corpus organístic.Gran improvisador, com a organista, ofereix concerts a un ampli escenari internacional, enregistrant per a la ràdio, DVD i televisió, i en format CD, les composicions de Bach, Mendelssohn, Liszt, Widor, Vierne i la totalitat de l’obra de Messiaen.

FELIPE LÓPEZ, organista

És organista titular de la Reial Església de San Ginés, i del gran orgue Merklin del Santuari de Nuestra Señora del Perpetuo Socorro des de 1995, tots dos temples ubicats a Madrid, a més d’assessor tècnic del Plan de Recuperación de Órganos Históricos de la Comunitat de Madrid des de 1998.En la seva carrera com a intèrpret, ha participat a diversos actes musicals como els de l’Instituto Cervantes de Roma, Musikverein Stuttgart-Zuffenhausen (Alemanya), Ciclo de Órganos de Valladolid, Festival de Santander i Festival de Arte Sacro de Madrid; International Festival of Contemporain Music a Varsòvia, Fundación Juan March... com també a nombrosos cicles organitzats per Radio Clásica-RNE, entre ells, el IV Cicle de Música Espanyola per a Orgue, i Música per a Orgue del segle XX (1999).L’any 1984 obté el Premi Nacional del Disc del Ministeri de Cultura. És autor de diverses produccions musicals centrades en la recuperació del repertori del s.XIX espanyol, com també de la reestrena d’obres de compositors vius del s.XX com Luis de Pablo, Kaija Saariaho, Adolfo Núñez, Mauricio Sotelo, Helmut Lachemann...Enregistra per als segells EMI-Hispavox, RTVE-Música i DECCA, així com per a Radio Clásica, Televisión Española, Radio Berlín y la SDR-1.Nascut a Madrid, es gradua com a Professor Superior de Musicologia, Piano i Orgue en el Reial Conservatori Superior de Madrid i en el Conservatori Municipal de Barcelona, aconseguint els Premis d’Honor Fi de Carrera de Piano i d’Orgue. Sovinteja nombrosos cursos internacionals

Foto: Justo Navas

31

d’interpretació amb els mestres organistes André Isoir, Lionel Rogg i Marie-Claire Alain, a París; i amb els clavecinistes Jacques Ogg i Kenneth Gilbert.Entre 1989 i 1994, va residir a Alemanya per a perfeccionar els seus estudis d’orgue (amb Ludger Lohmann i Jon Laukvik) a la Musikhochschule d’Stuttgart. Entre 1992 i 1994, va ocupar el càrrec d’Organista-Kantor a la Evangelische Johanneskirche de Stuttgart-Zuffenhausen.Ha actuat a Alemanya, França, Itàlia, Polònia,... A més a més de la seva dedicació com a solista, és promotor i director del conjunt Anima Musica Consort.Es titulat superior per la UNED, amb dos màster d’especialització.

ANNA MALUQUER i FERRER, corresponsal poètica

Neix a Barcelona el 1963. Ha publicat dos llibres de poesia (Due poesie e tre acquetinte i La patètica poemàtica, Nàpols 2005-2006) i ha col·laborat com a crítica literària a l’AVUI i en articles d’opinió a diversos setmanaris. Va acumulant obra que qualsevol dia pot sortir a la llum tot i que no és la seva prioritat immediata. En la recitació poètica és on, majoritàriament, desenvolupa la seva tasca.Ha col·laborat i col·labora amb músics com Marc Egea, Josep M. Cols, Ramon Vilar, el Cabaret emotiu, Ramon Ferrer, Xavier Maristany, Ernest Borràs, Oriol Romaní, Àngel Pereira; amb bandes com la Big Bang Valona i la Banda d’Improvisadors de Barcelona (BIB), i formacions com la JONC o el Cor de Cambra del Palau de la música , recitant obra pròpia o d’altres poetes com Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli, Rabindranath Tagore, Paul Valéry, Màrius Torres, Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, J. V. Foix, Joan Brossa, Perejaume, Josep Palau i Fabre....També fa recitals sola sobre la seva poesia o la d’altres autors, essent la seva especialitat el poeta Jacint Verdaguer, del qual en condueix rutes literàries des de l’any 2000 a Folgueroles (Osona), a Sarrià i Vallvidrera (Barcelona) i a Sant Martí del Canigó (Conflent). També condueix rutes literàries sobre J. V. Foix; Josep Pla, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Mercè Rodoreda, Salvat-Papasseit, Palau i Fabre...Ha participat en diversos festivals de poesia: Festival de poesia de Barcelona, Terre Sorelle a Genone (Sardenya), Poesia i + a Caldes d’Estrac, Festa del Merlo a Saviano (Itàlia), Espais de poesia a Alella, Flors del desvari

32

a Folgueroles, el Barribrossa a Barcelona...Ha realitzat la dramatúrgia de l’espectacle sobre poesia de Perejaume Obreda, dirigida per Mireia Chalamanch i ha col·laborat en la dramatúrgia del Don Joan dirigit per Hermann Bonnín. També ha representat l’espectacle poètic La pomerola, poema llarg de Jacint Verdaguer sota la direcció de Joan Grau el 2002 i de Pep Paré en la reposició del 2011, amb Natàlia Arroyo al clarinet.

MARISOL MENDIVE, organista

Llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, realitza estudis d’orgue amb els professors J.L. González Uriol (Saragossa) i M. Torrent (grau superior, a Barcelona). Participa en nombrosos cursos de perfeccionament dirigits pels professors Daniel Roth, Andreas Arand, Michael Radulescu... Va treballar durant diversos anys com a organista i directora del Departament de Música del Santuari de Torreciudad (Osca).La seva activitat com concertista s’ha desenvolupat en nombroses capitals espanyoles i diverses ciutats europees: Itàlia (Roma, Aosta), Bèlgica (Bruges); Suïssa (Lausana, Neuchâtel), Croàcia (Humag), Noruega (Oslo), Portugal (Lisboa, Oporto, Coïmbra), Alemanya (Colònia, Münster, Berlín, Würzburg, Hildesheim, Ratingen, Dornum) Mèxic (Saltillo) i Madeira (Ponta do Sol).En 2008 ha participat en el cicle de concerts Espazos Sonors, una proposta de la Consellería de Cultura de la Xunta de Galícia amb l’objectiu principal de donar a conèixer i posar en valor elements importants del patrimoni artístic gallec. Els concerts didàctics, adreçats a joves estudiants i diversos col·lectius, es van desenvolupar en les esglésies de Santa Maria la Major d’Iria-Flavia, la catedral de Tui, San Salvador de Celanova, i Santa Maria la Reial de Xunqueira d’Ambía. Fins al moment, han assistit més de 9000 alumnes.Amb un gran nombre d’estrenes absolutes d’obres per a orgue de compositors contemporanis i d’enregistraments discogràfics, cal destacar el CD (2008) dedicat a l’obra inèdita de Joaquín Brollo Salamero (1921-2006) darrer organista de l’orgue de la catedral de Saragossa, important monument artístic aragonès. El CD és el volum IX de la col·lecció Órganos Históricos Aragoneses dirigida per Jesús Gonzalo López i patrocinada per

33

la Institución Fernando el Católico i la Diputació de Saragossa. Des de l’any 2004 és Professora d’Orgue del Conservatori Professional de Música d’Ourense i directora artística del Cicle d’Orgue de Xunqueira d’Ambía (Ourense).Ha participat juntament amb d’altres professionals en la catalogació dels orgues de Galícia, projecte finançat por la Conselleria de Cultura de la Xunta de Galícia. Recentment ha impartit cursos de música antiga espanyola a Oporto (Portugal) i Lausana (Suïssa).És presidenta de l’Associació d’Amics de l’Orgue “Un rato no tubo”, de recent constitució. Aquesta entitat neix amb el propòsit de convertir-se en un element dinamitzador per a la sensibilització de la ciutadania en valors com la conservació dels instruments, el coneixement, la protecció, i la restauració/rehabilitació del patrimoni organístic d’Ourense i de Galícia.

JORDI MESTRES i QUÉ, graller

Neix l’any 1986 a Vilafranca del Penedès on, uns anys més tard, hi desenvolupa la seva vida grallera, després de començar a Torrelles de Foix. Paral·lelament, estudia la flauta traves-sera. Malgrat semblin dos instruments an-tagònics, intenta obtenir bones influències dels dos àmbits, tant de la música tradicional com de la clàssica, obtenint una manera d’interpre-tar molt característica.És membre dels grups Els Vinardells i Deriva Er-rant, i col·labora amb nombroses formacions i projectes del país. L’any 2010 finalitza els estudis superiors de gralla a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on obté matrícula d’honor pel seu projecte final, “La Gralla Contemporània”. Ac-tualment, compagina la docència de la gralla, la tarota i la flauta traves-sera a l’Escola Municipal de Música del Penedès, l’Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca i l’Escola Municipal de Música El Morell, amb el desenvolupament de nous projectes musicals, tant de música tradicional, antiga, clàssica, contemporània o jazz. Amb el seu in-strument principal, la gralla, intenta buscar nous horitzons, perfeccion-ant-la i dignificant-la.

34

PAU RIURÓ, organista

Nascut a Girona, va estudiar piano i orgue al Conservatori Isaac Albéniz. Va continuar els estudis d’orgue al conservatori de Tolosa de Llenguadoc (França), i a l’ESMUC, a Barcelona. Els mestres que més l’han influït han estat Jan Willem Jansen i Juan de la Rubia. També s’ha interessat per la composició i la improvisació.Durant dos anys va ser organista assistent a Notre-Dame-la-Daurade (Tolosa de Llenguadoc). Des de 2012 és l’organista de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, i professor als cursos d’estiu per a organistes d’església del monestir de Montserrat.Ha participat activament en el món coral, com a cantaire, acompanyant i director.És president dels Amics de l’Orgue de Castelló d’Empúries, i des de l’any passat també de l’Associació Catalana de l’Orgue.Paral·lelament a la seva formació musical, el 2006 es va llicenciar en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona.

JORDI VERGÉS i RIART, organista

Estudià la carrera de piano sota la direcció de Josep M. Raja en el conservatori de Tarragona. Posteriorment, sentint-se atret per l´orgue, inicià els seus estudis en el Conservatori Municipal de Barcelona amb el professor Jordi Alcaraz i, sota la direcció de la prestigiosa organista Montserrat Torrent, acabà els graus Mitjà i Superior de l´esmentat instrument ambdós amb Matrícula d´Honor i Premi d´Honor per unanimitat. Més tard es graduà com a professor superior d´orgue.Amplià els seus estudis amb el professor Hans van Nieuwkoop al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam, on després continuà perfeccionant el seu repertori organístic amb Pieter van Dijk i Jaques van Oortmerssen i ha participat en cursos d’interpretació amb M.

Torrent, M. Radulescu, L.F. Tagliavini, etc.L´any 1986 guanyà el Primer Premi d´orgue en el “Concurs Permanent de Joves Intèrprets” de JJ.MM. d´Espanya celebrat a l´església de Sta. Maria de Maó (Menorca)., Ha estat membre invitat de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i també ha estat premiat per la fundació “R. Parramon” de Barcelona.Ha donat nombrosos recitals arreu dels Països Catalans, Espanya, Europa i E.U.A., essent invitat en importants festivals internacionals de música.L’any 1996 amb el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Tarragona creà el Festival Internacional d’Orgue de Tarragona del qual n’ha estat director artístic durant les dotze edicions en que s’ha celebrat.L’any 2009 va participar amb diversos concerts i amb una ponència organitzada pel departament d’orgue de la Universitat de Washington a la Western Early Keyboard Association Conference celebrada a Tacoma (Seattle- E.U.A). És coautor, junt amb l’escriptora Fina Anglès, del llibre Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que ha editat la Diputació de Tarragona l’any 2013. Una de les empreses més ambicioses on ha intervingut ha estat la coordinació del procés de reconstrucció del nou orgue de la Catedral de Tarragona.Ha enregistrat per Catalunya Música i RNE i ha efectuat enregistraments discogràfics per Loft Recordings (Seattle-EUA), La Bottega Discantica (Milà-Itàlia) i Audiovisuals de Sarrià (Barcelona).Actualment és professor d’orgue del Conservatori Professional de Tarragona i organista titular de la Catedral de Tarragona.

36

LES BORGES BLANQUESEsglésia ParroquialOrguener: Francesco Teppati, 1903

MANUAL (C1-G5)Clarín 8’ (C3-G5)Flauta Armónica 8’ (C3-G5)Gamba Violín 8’Violón 16’ (C3-G5)Apeninos 4’ (C3-G5)Octavín 2’Lleno Quinzena IVFlauta octaviante 4’ (C1-H2)Bordón 16’ (C1-H2)Celeste (C2-G5)Flauta Armónica 8’ (C1-H2)Trompa Real 8’ (C1-H2)

PEDAL (C1-F3)Subbajo 16´

ACOBLAMENTS I EFECTESTrompeteriaTeclat a pedalTrèmolSubbaix

CERVERAConvent de Sant AgustíOrguener: Francisco Teppati, 1895

ORGUE MAJOR (C1-G5)Bajoncillo-Clarín 8’-4’Trompeta Bajos 8’Octava 4’Violón 16’Salicional 8’ Flauta Armónica 8’

RECITATIU (C1-G5)Bordón 8’Gamba 8’UndamarisApeninos (flauta 4’)Violines (2’)Fagot-oboe

PEDAL (C1-C3)Sense registres propis

ACOBLAMENTS i EFECTESTrèmolI/pedalII/pedalI/IIExclusió llengüeteriaPalanca d’expressió

Disposicions tècniques dels orgues

37

LLEIDAEsglésia Parroquial de Sant LlorençOrgueners: Gabriel i Albert Blancafort, 1997

ORGUE MAJOR (C1-G5)Flautat 8’Espigueta 8’Octava 4’Flauta de fus 4’Dotzena 2’ 2/3Quinzena 2’Plens IV-VCorneta Magna V (C#3-G5)Trompeta Real 8’Baixons (C1-C3)Clarins (C#3-G5)

CADIRETA (C1-G5)Bordó 8’Tapadet 4’Nasard 12ªQuinzena 2’Nasard 17ªDinovena 1’ 1/3Cromorn 8’

PEDAL (C1-F3)Subbaix 16’Baix 8’Flauta 4’Trompeta 8’

ACOBLAMENTSI/III/pedalII/pedal

Trèmol (cadireta)

OS DE BALAGUERMonestir de Santa Maria de Bellpuig de les AvellanesCasa Schwenkedel (Alsàcia-França), 1965-1967

MANUAL PRIMER (C1-G5)Flauta cònica 8’Octava 4’Flauta cònica 2’Plens IIIRegalies 8’

MANUAL SEGON (C1-G5)Bordó 8’Flauta xemeneia 4’Quinzena 2’Sesquialtera IISímbala II

PEDAL (C1-F3)Subbaix 16’Quintató 4’

ACOBLAMENTSI/II, I/pedal, II/pedal

38

LA POBLA DE SEGUREsglésia ParroquialOrguener: Francisco Teppati, 1906

ORGUE MAJOR (C1-G5)Bordó 16’Flauta armónica 8’Salicional 8’Octava 4’Quinzena 2’Ple de 4 fileresTrompa Real i Magna 8’-16’Bajoncillo y Clarín 4’-8’

RECITATIU (C1-G5)Violó 8’Gamba 8’Octaviant 4’Undamaris 8’Violeta Violí Fagot oboè 8’Veu humana 8’

PEDAL (C1-D3)Sense registres propis

ACOBLAMENTSTrompeteriaII/P, I/P, I/IITrèmol

PUIGCERDÀEsglésia ParroquialOrguener: Gabriel Blancafort, 1996

CADIRETA (C1-G5)Bordó 8’Tapadet 4’Octava 4’Nasard 12ªQuinzena 2’Nasard 17ªDinovena 1’ 1/3Simbalet IICromorn 8’

ACOBLAMENTS i EFECTESI/II, II/III I/ped, II/ped, III/pedTrèmol tercer teclat

ORGUE MAJOR (C1-G5)Quintant 16’Flautat de cara 8’Espigueta 8’Octava 4’Septinona 1 1/7’ + 8/9’Dotzena 2 2/3’Quinzena 2’Plens IV-VSímbala IIICorneta V (C#3-G5)Trompeta 8’Clarins 8’ (C#3-G5)Baixons 4’ (C1-C3)Orlos 8’

RECITATIU (C1-G5)Salicional 8’Cor de nit 8’Unda Maris 8’Flauta de fus 4’Viola 4’Flabiolet 2’Corona III-IVFagot-oboè 8’Veu humana 8’

PEDAL (C1-F3)Contrabaix 16’Subbaix 16’Contres 8’Baix 8’Coral 4’Bombarda 16’Trompeta 8’

39

QUERALBSSantuari de NúriaOrguener: Organería Española-Alberdi, 1951

PRIMER TECLAT (C1-C6)Violón 16’Flautado 8’Principal 8’Bordón 8’Corno Gamo 8’Octava 4’Decinovena 1’ 1/3Chiflete 1’Lleno IITrompeta 8’

SEGON TECLAT (C1-C6)Flauta dulce 8’Flauta campana 8’Gamba 8’Celeste 8’ (C2-C6)Principal 4’Flauta cónica 4’Quinzena 2’Nazardo 2’ 2/3Sesquialtera IICorneta V (C#3-G5)

PEDAL (C1-F3)Subajo 16’Bordón 8’Principal 8’Principal 4’Lleno IIFagot 16’Basson 8’

COMBINACIONSTemblanteExclussió 16’Exclussió mixturaExclussió llengüeteriaTutti

(Sistema UNIT)

LA SEU D’URGELLCatedral

Orguener: Lope Alberdi, 1920ORGUE MAJOR (C1-G5)Violó 16’Armònica 8’Principal 8’Cello 8’Octava 4’Quincena 2’Ple IIICorneta V (C3-G5)Fagot 16’Trompeta 8’Clarí 4’

RECITATIU (C1-G5)Violó 8’Gamba 8’Celeste 8’Dulciana 8’Undamaris 8’Ocarina 4’Octaviant 4’Clarinet 8’Oboè 8’Veu humana 8’Flauta 8’

PEDAL (C1-F3)Contres 16’Baix 16’Contres 8’

ACOBLAMENTS i COMBINACIONSI/pedal, II/pedal, I/IIOctaves greus al recitatiuForts de FlautatsTrompeteria

PEDAL (C1-F3)Contrabaix 16’Subbaix 16’Contres 8’Baix 8’Coral 4’Bombarda 16’Trompeta 8’

40

Trèmol (al recitatiu)

TALARNEsglésia ParroquialOrguener: Josep Boscà Serinyana, 1748

MANUAL (C1-C5, amb octava curta)Baixons (batalla; C1-C3)Clarins (batalla; C#3-C5)Corneta V (C#3-C5)Simbalet IVPle IIIQuinzenaNasard 17ª (sencer; partit C3-C#3)Nasard 15ª (sencer; partit C3-C#3)Nasard 12ª (sencer; partit C3-C#3)OctavaBordó (C2-C5)CaraOcelletsContres 8’-16’ (C1-D1-E1-F1-G1-A1-B1-C2. Sense tirador i acoblat constantment a la primera octava greu del manual)

TÀRREGAEsglésia ParroquialOrguener: G. Estadella, 1923/G. Blancafort, 1987

ORGUE MAJOR (C1-G5)Flautat 8’Bordó 8’Octava 4’Quinzena 2’Ple IVTrompeta 8’Clarí 4’

RECITATIU (C1-G5)Bordó 8’Gamba 8’Celeste 8’Tapadet 4’Quinzena 2’Simbalet IIIFagot-oboè 8’

PEDAL (C1-F3)Subbaix 16’Contres 8’Coral 4’

ACOBLAMENTS i EFECTESI/II, I/Pedal, II/PedalTrèmol (pel recitatiu)

41

TORRES DE SEGREEsglésia ParroquialOrguener: Forster (Anglaterra), ca.1860.

MANUAL (C1-F5)Bordó 8’Flautat 8’Octava 4’Flautí 2’Ple de 3 fileres

PEDAL (C1-D3)Contres 16’

ACOBLAMENT I COMBINACIÓCombinació fixa pel plePedal a manual

TREMPBasílica de la Mare de Déu de ValldeflorsOrguener: Ricardo Rodríguez, 1913/14.G. Grenzing 2006

ORGUE MAJOR (C1-G5)Bourdon 16’Montre 8’Principal 8’Violón 8’Prestant 4’Nazardo 2’ 2/3Lleno 2’ 2/3 (IV)Dubleta 2’Trompeta [Real] 8’Trompeta 4’

RECITATIU-expressiu (C1-G5)Flauta armònica 8’Gamba 8’Celeste 8’Coro de noche 8’Ocarina 4’Flauta sylvestre 2’Clarinette 8’Fagot y oboé 8’Voz humana 8’

PEDAL (C1-F3)Subbajo 16’Cello 8’Trompeta 8’Bombarda 16’

ACOBLAMENTS i ACCESSORISEnganche al 1ºEnganche al 2ºReunión de tecladosPianoSabata d’expressióFuerteTrémolo (segon teclat)

42

VERDÚEsglésia ParroquialOrguener: E.F.Walcker, 1960.

PRIMER MANUAL (C1-G5)Rohrflöte 8’Prinzipal 4’Sesquialtera IIMixtur II-III

SEGON MANUAL (C1-G5)Gedeckt 8’Nachthorn 4’Prinzipal 2’Quinte 1⅓’

PEDAL (C1-F3)Subbaß 16’Oktavbaß 8’Choralbaß 4’

ACOBLAMENTS i EFECTESI/II, I/Pedal, II/Pedal

VIELHA E MIJARANParròquia de Sant MiquelOrguener: Josep i Llorenç Vicens, 1778

ORGUE MAJOR (C1-C5, amb octava curta)Flautat de cara 8’Flautat de fusta 8’Octava 4’Quinzena 2’Nasard 12ª Nasard 15 ªNasard 17ª Plens IIISimbalet IIIVintidosena compostaCorneta Magna V (C3-C5)Trompeta Magna (en batalla, C3-C5)Trompeta (en batalla)Baixó (C1-H2)

CADIRETA (C1-C5, amb octava curta)Flautat de fusta Octava 4’Quinzena 2’Nasard 19ªNasard 12ªComposta (XXIIª i XXVIª)Símbala IIICorneta IV (C3-C5)

ORGUE D’ECOS (C3-C5)Flautat 8’Violins 8’Corneta VTrèmol

CONTRESAcoblat constantment a l’orgue major i amb registres de 8’ i 4’

43

•

•

AGRAÏMENTS

Comunitat Marista del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les AvellanesParròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de les Borges BlanquesComunitat del Cor de Maria del Convent de Sant Agustí de CerveraParròquia de Sant Llorenç de LleidaParròquia de la Mare de Déu de Ribera de la Pobla de SegurParròquia de Sant Domènec i Santa Maria de PuigcerdàSantuari de Núria de QueralbsParròquia de Sant Martí de Tours de TalarnParròquia de Santa Maria de l’Alba de TàrregaParròquia de la Mare de Déu Assumpta de Torres de SegreBasílica de la Mare de Déu de Valldeflors de TrempCapítol de la Catedral d’UrgellParròquia de Santa Maria de VerdúParròquia de Sant Miquel de Vielha e Mijaran

Regidories de Cultura dels Ajuntaments de les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Os de Balaguer, la Pobla de Segur, la Seu d’Urgell, Talarn, Tàrrega, Torres de Segre, Tremp, Verdú i Vielha e Mijaran

Joventuts Musicals de la Cerdanya

Vall de Núria

CADION S.L. Gestoria i Assessorament

IDEA ORIGINAL, ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DEL FESTIVALAssociació d’Amics de l’Orgue de les Comarques de LleidaCarrer Ramón Castejón 7, 3er 1ra25007 LLEIDA

Patrocinadors

Col·laboradors

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Impr

imei

x: A

rts

Grà

fique

s de

la D

iput

ació

de

Llei

da_D

L L8

76-2

017

Ajuntament de Tàrrega Ajuntament de Torres de SegreAjuntament de Talarn

Ajuntament dela Seu d’Urgell

Página 1 de 1

23/07/2015file:///C:/Users/aperez/Downloads/Coat_of_Arms_of_La_Seu_d'Urgell.svg

Ajuntament de les Borges Blanques

Ajuntament de Lleida

LA PAERIA

Ajuntament dela Pobla de Segur

AjuntamentOs Balaguer

Ajuntament de VerdúAjuntament deVielha e Mijaran

Ajuntament de Tremp