1 

YOGA I ADOLESCENTS

Treball de ioga social realitzat per:

Marta Guinjoan

Montse Garcia Escola de ioga Yoga Síntesis

Natàlia Sin Curs 2013-2014

Carles Alemany La Plana (Barcelona)

Juanjo Jordà

2 

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 3 1.1 L’adolescència, una etapa complexa 4

1.2 Justificació: Per què ioga per adolescents 5

1.3. Pràctica: desenvolupament, temps i espai 7

2. QUE OFEREIX EL IOGA ALS ADOLESCENTS 9 2.1 Beneficis generals 9

2.1.1. Beneficis físics 10

2.1.2. Beneficis mentals 10

2.1.3. Beneficis espirituals 10

3. OBJECTIUS 12 4. BATERIA DE RECURSOS 13 4.1 Treballar el cos 13 4.2 Treballar les emocions 38

4.3 Treballar l’atenció- concentració 39

4.4 Treballar les relacions socials 45

4.5 Treballar els valors (yamas/niyamas) 52

4.6 Esquema preparació exàmens o previ a un esport competitiu. 73

5. SESSIONS DE IOGA PER ADOLESCENTS 75 6. IMPRESSIONS I RESULTATS DE LES PRÀCTIQUES 97 7.CONCLUSIONS 104 8.BIBLIOGRAFIA 106

3 

• 1. INTRODUCCIÓ:

La finalitat primordial del Ioga es la unió. El ioga ens connecta amb nosaltres mateixos.

Ens ajuda a calmar els pensaments i per tant, a aconseguir calma mental i emocional.

També ens connecta amb el nostre propi cos i ens ajuda a mantenir-lo sa i a través

d’ell, que és la part més burda del nostre ésser, a anar més enllà dels nostres

coneixements ordinaris per tal de connectar amb allò que som en essència i amb la

font, l’origen de tot el que som i el que ens envolta. Amb el ioga, per tant, pretenem

assaborir la llibertat, kaivalya, i aprendre a discriminar el que és essencial del que no

ho és, per tal de viure en harmonia i en pau.

El ioga ens connecta amb la imatge de la quietud i de l’equilibri, essent aquestes dues

qualitats de l’etapa de la maduresa del ser humà. Però poques vegades pensem que

per arribar a aquesta maduresa hi ha un camí ben llarg que recórrer.

En aquest treball de ioga social, ens hem centrat amb el col·lectiu d’adolescents amb

la hipòtesi de que si poguéssim conèixer el ioga des d’aquesta etapa de la vida -o en

la d’infant, encara millor!- estaríem millor preparats per tal de cercar aquesta quietud i

equilibri quan arribem a la maduresa.

Ens avancem a dir-vos que no podrem comprovar aquesta hipòtesi doncs no coneixem

prou persones que hagin començat a fer ioga quan eren adolescents i que ara siguin

adults per poder extreure conclusions a partir de la seva experiència.

Per tant, el que hem fet és una altra mena de treball. Al principi, més teòric, explicant

les característiques bàsiques que trobem a l’etapa de l’adolescència, què ofereix el

ioga per als adolescents, beneficis que poden obtenir, llocs i maneres de fer-ho,

objectius, etc. per tal de situar-nos en quant a l’adaptació del ioga per aquest

col·lectiu.

Però també hem volgut incloure una part més pràctica: una bateria de recursos on

podem trobar diferents tipus d’exercicis i pràctiques a realitzar relacionades amb els

objectius anteriors, propostes de sèries, la resposta a unes preguntes realitzades a

uns quants adolescents practicants de ioga i unes conclusions fruit també d’algunes

pràctiques realitzades.

4 

• 1.1 L’ADOLESCENCIA: una etapa complexa:

L’adolescència és una de les etapes de la vida més complexes a nivell evolutiu que

ens toca viure i passar, en la qual el jove ja no és un nen, però tampoc és un adult i,

per tant, ocupa un lloc poc definit i difícil de gestionar amb ell mateix i amb el seu

entorn. S’està formant la seva identitat a la vegada que, biològicament i a nivell

hormonal, s’estan donant molts canvis en el seu propi cos.

En el temps actual els joves tenen moltes activitats i responsabilitats a fer com

estudiar, classes extraescolars, ajudar o cuidar als germans, etc. i alhora reben molts

estímuls derivats de l’accés a les xarxes socials de manera continua i del ritme de vida

que els envolta. Tot això els pot portar a nivells alts d’estrès.

És una etapa de descobertes i de provar límits, de qüestionaments sobre un mateix,

de canvis en les relacions amb els altres, ja siguin aquests els pares, la família, els

amics o la possible parella. També a nivell acadèmic, l’adolescent entra en una fase de

major exigència acadèmica amb les diferències que implica el passar d’una escola a

un institut en quant a l’entorn, les normes, les expectatives, etc.

És en aquest àmbit, per exemple, on se’l demana moltes vegades que estigui atent,

que no s’aixequi de la cadira, que no parli amb els companys, que escolti les

explicacions del professor, que sigui puntual, que estudiï i faci els deures, que es

concentri en el que s’està fent a la classe i tot un llarg etcètera. Mentrestant

l’adolescent està patint uns moviments constants: a nivell físic, mental i emocional i és

difícil que sàpiga gestionar-ho. I, a més, normalment ningú l’ha ensenyat com estar

atent i concentrat, com viure amb les seves emocions ni a reflexionar sobre el perquè

del comportament que se li demana, el perquè de respectar uns valors, etc

Però no tot és complexe i difícil en aquesta etapa, també és una de les etapes amb

més riquesa en quant a dosis d’energia, il·lusió, espontaneïtat, amor a la vida, llibertat,

innocència…

La complexitat la trobem perquè els adolescents no tenen eines apresses, ni mitjans al

seu abast per a on trobar i regular aquest punt mig d’ajust entre l’impuls i la

complexitat del món. Diríem que l’stira-sukha del ioga en aquest cas, no solament faria

referència a l’ajust entre la fermesa i l’abandó sinó també entre el nen i l’adult, entre ell

mateix i el seu entorn.

5 

• 1.2 JUSTIFICACIÓ: Perquè ioga per a adolescents?

El ioga als adolescents els ofereix eines per cultivar la salut del cos, la ment i l’esperit i

és una excel·lent alternativa on no hi ha competència però sí reptes a desenvolupar e

intentar anar més enllà dels nostres límits a tots els nivells. A més de treballar el nostre

cos a nivell físic, es desenvolupa la força i la confiança, la flexibilitat i la interiorització,

s’apren a gestionar l’estrès - la gran epidèmia dels nostres temps i causant de diverses

malalties-. Ajuda a disminuir el cansament de la vida moderna que cada dia veiem

més present en la joventut i a valorar l’esforç, la disciplina, d’una manera sana i amb

sentit. Per tant, la pràctica del ioga a més de ser divertida, els pot ajudar a enfortir i

desintoxicar el cos i la ment. Al mateix temps enforteix la voluntat i promou un millor

estat d’ànim i uns valors socials i ètics molt necessaris avui en dia.

El ioga és una eina molt positiva per tal que els adolescents continuïn el seu

creixement sans i forts de manera equilibrada.

Pensem que cal difondre el ioga com una forma de vida, per tal que els adolescents

tinguin dret a comptar amb espais on practiquin la meravella de viure en unió amb si

mateixos i amb tot el que els envolta.

El que el ioga pot oferir-los en aquesta etapa de la seva vida està en completa relació

a les seves necessitats. Respon, per una part, a un procés de treball corporal dinàmic,

que els pot ajudar a canalitzar l’energia i els impulsos propis de l’edat. En aquest

procés es dóna molta importància a la regulació dels excessos, ja que l’ adolescència

és un trajecte per on el que van reconeixent és el que cadascú és a través de la llei

del pèndol. Així, anant d’un extrem a l’altre, poden anar esbrinant el propi potencial,

que anirà despertant i , després, canalitzant amb ajuda dels suports que aporta el ioga.

Aquests extrems a nivell corporal els considerem límits i volem realitzar el treball

comptant amb ells. Així, els aportarem un coneixement més real del cos i

desenvoluparem un major apropament cap a ell mateix, donant-los la possibilitat d’una

integració entre la ment i el propi cos. Això afavorirà aconseguir un eix d’equilibri més

proper a l’harmonia global.

El límit corporal es una frontera, i a més, molt vàlida. Ens pot anar indicant fins a on

podem arribar realitzant un treball físic. Aquest aprenentatge, aquesta experiència, fa

que es doni una similitud entre el cos i la ment. Així doncs, viure l’adolescència amb un

6 

major coneixement d’on estan les limitacions i reconèixer-les, farà més fàcil la seva

superació.

Aquesta és una part important del treball que es proposa. Superar les limitacions amb

coneixement d’elles, dóna confiança en que el cos et sustenta, et dóna vida, et

proporciona una seguretat, no només de tenir un cos, sinó de sentir-se cos. El canvi

pot fer-te esbrinar moltes coses, pot transformar la teva perspectiva, com a mínim,

corporal, ja que vius el cos de diferent manera. Prens possessió d’ell. I aquest sentir-te

cos et dóna més arrelament en la realitat del present: comptes amb ell com aliat de tot

el que et toca viure.

Cal recordar que el cos dels adolescents esta en canvi permanent, quan ets

adolescent hi ha una sèrie de canvis fisiològics que moltes vegades incomoda. Es la

química del cos! Gràcies al ioga poden viure tots els processos naturals de manera

més amable i amb més comprensió. El ioga ofereix l’oportunitat de conviure amb el

cos d’una bona manera i d’estar en pau amb ells mateixos i amb els altres.

Actualment, el professors d’escoles e instituts ja s’han adonat de com el ioga està

ajudant als estudiants a reunir tota l’energia que tenen i focalitzar-la en les activitats

acadèmiques. De la mateixa manera molts pares i professors de ioga han trobat que

el ioga també pot ser terapèutic per a joves autistes o per joves amb trastorns de

dèficit d’atenció e hiperactivitat i també en altres síndromes.

Per tant, el ioga els pot ajudar tant a preparar-se físicament per realitzar un esport o a

estirar i relaxar el cos després d’una pràctica esportiva, a concentrar-se i a posar

l’atenció d’una forma més fàcil i assequible tenint en compte que estan en una època

escolar on han de realitzar proves i exàmens, a relacionar-se millor amb ells mateixos i

amb els altres, a gestionar les seves emocions i l’estrès, a situar-se davant els propis

límits i a conèixer-se millor així com a desenvolupar la seva pròpia identitat i esperit

crític envers ells mateixos i el que els envolta i a calmar la seva ment i a començar un

camí que els pot portar a sentir-se més lliures i en pau.

7 

• 1.3 PRÀCTICA: desenvolupament, temps i espai Els adolescents volen tenir tots els beneficis que han escoltat del ioga i provar-lo, però

cal tenir en compte que poden ser molt exigents i que sota fragilitat de la seva

percepció no toleraran qualsevol cosa. La pràctica ha d’anar de la mà d’un instructor

segur de si mateix que faci que, a partir de l’experiència, els acompanyi en un viatge

que els porti a connectar amb la seva força interior, es diverteixin i descobreixin el

meravellós món del ioga.

Per poder ensenyar als adolescents el més important és conèixer el seu món, cal

esbrinar que és el que estan vivint en el moment present i quines són les seves

inquietuds actuals.

Potser alguns ja han conegut el ioga mitjançat equips d’esport o activitats

extraescolars, però potser d’altres mai no han sentit parlar o bé tenen una idea

equivocada del que és el ioga.

Cal saber quin marc de temps tenim i planificar en conseqüència. Les classes poden

ser de 50, 60 o 90 minuts de duració. Cal tenir temps per una introducció i temps per

conversar. Després de tot, als adolescents els encanta parlar. La classe de ioga també

es un lloc meravellós per discutir i compartir les estratègies per fer front als problemes

de la vida real.

La classe de ioga necessita un escalfament, entrenament i les porcions de refrigeració

dintre del pla de la classe. Cal tenir temps suficient per Savasana que és essencial.

Segons els objectius de la classe, podem provar una varietats d’estils de ioga,

(Ashtanga, Hatha Yoga, Kundalini, etc.). També podem fer-ho en intensitats diferents:

buscant mes la calma i la purificació (Langhana) quan estem hiperactius o bé

l’activació i la vigorització (Bramana) quan tenim baixa energia i volem nutrir-nos.

També podem provar fer classes individuals, en parelles o grupals. Ara bé, qualsevol

que sigui l’objectiu de la classe, cal assegurar-se d’organitzar les postures seguint

directrius estàndard de ioga. Cal deixar una mica de temps per la regulació i, la

instrucció verbal és sempre una bona idea per assegurar-se que tots els practicants

estan realitzant les postures i els exercicis de respiració d’una forma adequada i

segura.

Als adolescents els encanta la música! Donar-los el que volen, descarregar els millors

èxits i crear un rock in 'llista de reproducció. Recorda que això no és la classe de ioga

8 

de sa mare. Aquesta és una classe d’adolescents. Si no tens ni idea del que estan

escoltant pots demanar-los que t’ho suggereixin, inclòs poden fer ells la llista de

reproducció per a tu en la meitat de temps.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’espai on els adolescents assistiran a les

classes. Els adolescents no s’aproparan al ioga per si mateixos. Les escoles, centres

cívics i ateneus són els espais on hem de portar el ioga. Altrament serà estrany trobar

adolescents en els centres de ioga.

S’ha de tenir en compte que, depenent del lloc on realitzem la classe de ioga i dels

objectius i temps disponible, una altra opció és la de realitzar petites pràctiques.

Per exemple, dins del marc escolar podem realitzar una pràctica de 10 o 15 minuts per

promoure la concentració i espais breus de relaxació abans d’un exàmen o bé, podem

realitzar una pràctica dinàmica de curta durada abans de començar un tema nou. En

un esplai, centre de menors, etc. també es pot proposar una pràctica concreta de curta

durada per anar introduint el ioga poc a poc.

I tenint en compte que el ioga s’ajusta a cada tipus de persona hauríem de no caure en

clixés pensant que tots els adolescents tenen les mateixes necessitats. L’adolescència

és una etapa complexa on els primers anys estan més a prop de la infantesa (12-13

anys) i els últims més a prop de l’etapa adulta (16-19 anys). Ens podem decantar

doncs cap a un ioga on el joc sigui un element fonamental o cap a un ioga més clàssic.

O anar combinant els dos i adaptar-ho al grup amb el que treballem.

9 

• 2. QUÈ OFEREIX EL IOGA ALS ADOLESCENTS:

• 2.1 BENEFICIS: Els beneficis seran evidents pels adolescents. Amb la pràctica del ioga, l’adolescent,

explorarà el seu cos mitjançant les postures, desenvoluparà la força dels ossos i

músculs i la flexibilitat millorant la seva postura i aprendrà a equilibrar la seva energia.

També podrà redirigir els seus pensaments i calmar el seu sistema nerviós,

augmentarà la capacitat de concentrar-se, connectarà amb la respiració aprenent a fer

servir aquesta eina per calmar la seva ment i aconseguir la sensació de relaxació.

Tindrà una major confiança en si mateix, aprendrà a relacionar-se amb els altres i a

gestionar les seves emocions i aprendrà habilitats per afrontar les situacions diàries

amb major serenitat.

A través del treball amb els Yamas i Niyamas, podran obtenir un coneixement autèntic

i uns valors que els ajudi a caminar a la vida amb més seguretat i solidesa i a obtenir el

gran poder d’expansió que necessiten de cara a un nou present i futur.

• 2.1.1 Beneficis físics :

• Augment de la força pel treball amb els músculs i ossos.

• Més flexibilitat assolida per l’allargament dels músculs i augment de la

mobilitat de les articulacions.

• Millora de la capacitat de relaxació, respiració conscient, estabilitat i

equilibri.

• Revitalitza l’energia baixa i disminueix la hiperactivitat.

Per què voldran els adolescents beneficis físics?

El seu cos està en continu canvi i necessiten sentir-se bé, aprendre a acceptar els

canvis que esta desenvolupant el seu propi cos, agradar-se a ells mateixos i sobretot

agradar als altres. Necessiten sentir-se atractius.

10 

• 2.1.2 Beneficis mentals:

• Ampliar la capacitat per a reconduir l’estrès. Calmar els pensaments i

sentir-se més tranquils.

• Més concentració desenvolupant una disciplina en la pràctica de la

respiració i del treball del cos.

• Major seguretat a l’hora de prendre decisions amb ells mateixos i amb

les altres persones.

• Millora de la imatge corporal, molt més reforçada.

• Acceptació, cultivant la gratitud pel que el cos pot fer i, deixar de ser

crític amb ell mateix i deixar de jutjar als altres.

Per què beneficis mentals?

Estan en una època d’estudis, on les exigències són molt grans, sobretot en edats a

partir de 14-15 anys, on comencen a decidir quins estudis volen fer per encaminar el

seu futur. Saber-ne relaxar abans d’un exàmen i concentrar-se millor al fer-lo.

També molts realitzen varies activitats extraescolars, música, idiomes, i van força

estressats, i viuen tots aquests aspectes amb molta competició. El ioga ajuda a reduir

l’estrés. Començar a acceptar i conèixer el seu cos els farà sentir-se segurs amb ells

mateixos i caminar per la vida amb més calma.

Molts adolescents practiquen esport. El ioga dona eines per augmentar l’atenció i la

concentració, connecta el cos amb la ment i està demostrant en esportistes d’èlit que

millora el rendiment, fent visualitzacions. Així com saber respirar ajuda a disminuir la

fatiga.

• 2.1.3 Beneficis espirituals:

• Poden assolir qualitats superiors com la sinceritat, la bondat, la

compassió i la no violència.

• La connexió que poden assolir cultiva la interrelació entre ells mateixos i

els altres i el món natural que els envolta.

• Presència. Augmenta el seu pensament conscient, gaudint de cada

cosa que fan.

• Intuïció: Activen l’autoconfiança. Valoren la seva veu interior.

11 

Per què beneficis espirituals?

Cultivar aquestes qualitats els portarà a ser més feliços, a poder desenvolupar-se com

a éssers humans amb tot el seu potencial, a saber discriminar que és allò essencial del

que no ho és i a connectar amb ells mateixos per tal de trobar la pau, l’amor i la

serenitat en el seu interior.

12 

• 3. OBJECTIUS:

En base amb allò exposat anteriorment i tenint en compte els beneficis nomenats,

marquem uns objectius per poder treballar d’una manera més clara, i saber què volem

aconseguir.

Què volem treballar?

3.1. Treballar el cos (flexibilitat, força, equilibri…)

3.2. Treballar les emocions (a través de jocs, sèries, música, dança, relaxacions…)

3.3. Treballar l’atenció, la concentració ( a través de visualitzacions, pranayamas, meditacions, altres..)

3.4. Treballar les relacions socials ( a través de jocs, exercicis d’expressió, teatre, ioga grupal…)

3.5. Treballar els valors (yamas, niyamas, altres) a través de les mateixes asanes, dinàmiques, debats…

En el següent apartat, BATERIA DE RECURSOS, donarem eines i exemples concrets

per treballar aquests 5 apartats, i posarem exemples d’aquests recursos en cada

treball concret. Però la majoria de vegades, es treballaran diferents aspectes al mateix

temps com, per exemple, es pot fer una sèrie on es fomentin les relacions socials si es

fa en parella i, al mateix temps, es treballi la flexibilitat i un valor.

Amb la bateria que presentem podrem organitzar classes, agafant elements separats

dels 5 punts i fer series ajuntant diferents elements, o bé si disposem de poc temps,

treballar per exemple un dia la concentració, un altre les relacions socials, etc.

13 

• 4. BATERIA DE RECURSOS

Prèviament, donarem una fitxa per omplir amb qüestions per conèixer millor les

necessitats individuals de cada adolescent.

Qüestions relatives al cos:

• Com veig el meu cos?

• M’agrado, em sento a gust amb ell?

• Quines parts voldria enfortir i estirar?

• Quines parts del cos em fan dolor o produeixen molèsties sovint?

Qüestions relatives a la ment:

• Quins tipus de pensaments dominen en la meva vida? Positius,

negatius?

• Escriu 3 coses que més et preocupen.

• Quan em poso nerviòs/a?

• Amb quines activitats em relaxo i calmo?

Qüestions relatives a les emocions:

• Què em fa feliç?

• Què valoro més dels altres?

• Què m’agrada més del meu caràcter?

• Què m’agrada menys?

• Com em sento sovint?

• Què voldria millorar?

14 

• 4.1 TREBALLAR EL COS

Aquí entren tots els exercicis físics on es treballa el cos, la força, la flexibilitat,

l’equilibri, etc. i ho farem bàsicament amb:

• 4.1.1 Calentaments

• 4.1.2 Asanes: individuals, en parelles, trios o grupal.

• 4.1.3 Danses i jocs de moviment

• 4.1.4 Acroioga

• 4.1.5 Massatges

• 4.1.1 CALENTAMENTS:

• Calentaments caminant:

Objectius: ens permetran calfar tot el cos -músculs i articulacions- i alhora es poden

treballar les relacions socials i les emocions. Alguns exemples:

• Caminar per la sala ocupant tot l’espai.

• Caminar amb una part del cos que és la que guia –anar canviant la part

del cos que guia o dits dels peus cap a dins o cap a fora, etc.-.

• Caminar per l’espai i anar saludant-nos de diferents maneres.

• Caminar per l’espai i fer grups –de 2, 3, 4- i després amb aquest grup

haver de fer contacte solament amb el terra amb un colze i dos cames o

quatre mans i 3 peus, etc.

• Caminar per l’espai i fer cara de trist, enfadat, de por, d’emprenyat amb

el que tenim davant, de trobar un molt bon amic que fa molt que no

veiem, etc.

• Creativitat postural

Objectiu: ens permetrà ser més conscients i treballar l’equilibri. Alguns exemples:

• Fer postures i figures amb globus. Per exemple: grups de 4 persones i

2 globus.

• Escalfament caminant fent volar els globus sense permetre que caigui

al terra.

15 

• Crear postures de ioga on els globus estigui sempre en contacte amb

les persones.

Petita escolta després de l’escalfament.

• Observar el nostre cos amb totes les seves sensacions

Objectiu: Arribar a un coneixement més profund a partir de les reaccions que ens

dóna el nostre cos. Un exemple, desglossat en fases, podria ser:

• Treball amb parelles, un acompanya a l’altre fent l’exercici. Primer ho fa

un i després l’altre.

• Pensar en una experiència de mal rollo que hagis tingut. Entres en

l’experiència i la revius, com respon el cos, com et sents, que escoltes,

que penses, que veus. Surt d’aquesta experiència.

• Pensa una altre experiència que hagi sigut bona per tu. Entres en

aquesta bona experiència i la revius, com respon el cos, con et sents,

que escoltes, que penses, que veus. Surt d’aquesta experiència.

• Respira dolçament amb les mans al cor, mira com et sents.

• Amb les mans al cor torna a entrar a la primera experiència de mal

rotllo. Reviure amb les mans al cor. Surt de l’experiència.

• Comprova com la segona vegada que has reviscut l’experiència de mal

rotllo què ha canviat envers la primera i si has sentit més felicitat, pau,

serenitat o si el teu cos et transmetia més tranquil·litat.

16 

• 4.1.2 ASANES: Alguns exemples:

17 

18 

19 

20 

21 

22 

23 

24 

25 

26 

• Postures amb creativitat:

Objectiu: és un exercici per donar a conèixer a l’adolescent que tots ens necessitem,

tots formem part d’una totalitat més gran. Respirar i amb consciencia de cos la

creativitat sorgeix. Mitjançant les postures farem un joc creatiu on cada postura haurà

de fer-se a partir de la que ja està feta.

Un exemple podria ser: un comença i fa una postura, el següent fa una altra postura a

partir de la primera però aquesta postura ha de tocar la postura anterior i així postura

rere postura.

Formant així una gran figura on tots estem interconnectats, units.

• Reconeixement del que soc i del propi cos:

Objectiu: abraçar tant la part lluminosa com la part fosca de tot el que som:

• Caminant per la sala trobem un company

• Se li diu : Hola soc (el nom) i vull que vegis que soc (una qualitat bona) i

no vull que vegis que soc (una qualitat no tant bona, qualitat que no ens

agradi amb nosaltres)

• exemple “Hola soc Joan i vull que vegis que son generós i no vull que

vegis que soc arrogant” Fem una postura de ioga que per nosaltres

representi cada una de les qualitats que hem dit

• - El company contesta: Jo et veig generós i et veig arrogant però també

veig moltes altres coses en tu. I l’acaba obsequiant amb una asana

inspirada en aquell moment

• - Així continuant caminant per la sala i anat fent canvi de parelles

4.1.3 DANCES I JOCS DE MOVIMENT

• Joc: reconeixement del cos i la seva historia

Objectiu: els adolescents segueixen els patrons que marca la família i la societat. Es

troben vivint sense saber-ho una vida que realment no és seva. Els patrons de vida

que se’ls ha tramès condicionen tot el que fan. En aquesta edat, l’adolescent encara

no s’ha fet les reflexions per saber com esta encarant el seu present i de retruc el seu

27 

futur. Tots tenim una historia que vivim sense parar a qüestionar si realment és la

historia que volem viure.

La pregunta de reflexió que obra una espurneta de claredat en l’adolescent és:

Quina historia ens expliquem per tenir la vida que tenim ?¿

Quines parts accepten i quines parts rebutgen de la seva historia ¿?

No podem mai deixar d’explicar la vida, però la vida és molt més del que ens

expliquem

- Fem un exercici en parelles, on un diu a l’altre

“Et veig, veig la teva historia i no la jutjo “ 3 vegades

- Es fa una reconstrucció del cos, resseguint amb les mans tota la figura corporal,

des del cap fins als peus, passant per tota la cara, els dits ... i després fer un

massatge per la part cervical, muscles i dorsal, reconeixent el cos físic que es la

manifestació externa de tota la nostra historia.

- L’adolescent es sent mirat o beneit per un altre esser humà, això descarrega a

l’adolescent que no entén la seva vida ni la de la gent que l’envolta.

• Música i somnis donar llum al nostre interior:

Objectiu: connectar amb el teu interior, mitjançant la música i el ball

Exemple: Treball amb parelles:

• Música suau. Imagina quin seria el teu somni més profund i connectat.

• Després imaginat en el futur en aquest somni. Et col·loques dins i al

ritme de la musica et mous, deixant-te sentir. Com estàs dins del somni,

com respon el teu cos.

• Estar una estoneta per tal que la sensació penetri.

• Surt del somni a la realitat del present, para i respirat, comprova la

sensació que t’ha deixat el ball, el somni.

• Novament entra al somni però ara amb el company, mou-te, porta’l pel

teu somni al ritme de la música, ballant i respireu tots dos el benestar

del somni.

• Sortir del somni i tots dos respirar profundament i percebre la reacció i la

sensació que queda en cos i ànima.

• Connexió mitjançant el moviment

Objectiu: Fer conscient els nostres pensaments més profunds. Un Exemple pot ser:

• Posar musica relaxadora

28 

• Començar amb una escolta amb els ulls tancats, fer la pregunta

• “Que penso de mi mateix” “Quina imatge tinc de mi mateix”

• Al aparèixer la resposta: miro com em sento, que penso, com esta el

meu cos

• Escoltar la musica, i deixar-se anar al ritme de la musica, fer el que es

vulgui, riure, saltar, plorar, ballar, cridar, estirar-se, fer postures, fer

l’animalet, fer gimnàstica, cantar.... tot esta permès.

• Al parar escoltar, com respiro, quina sensació hi ha, quins pensaments

apareixen.

• Amb els ulls tancats fer una reflexió que penses ara de tu mateix i de la

vida després de l’exercici.

• Dança:Ballar com els indis

Posició inicial: Dempeus, formant un cercle força ampli. Desenvolupament:

• Porteu la mà dreta a l’alçada del front amb el palmell obert a uns 30 cm.

de distància. Gireu al voltant d’un eix format per un dels vostre peus que

ha d’estar absolutament fix sobre el sòl, volteu el més lentament

possible, fixant la vostra mirada en el punt del palmell.

• Quan sentiu l’ordre alentiu progressivament la vostra dansa i seieu,

tanqueu els ulls.

• Obriu els ulls.

• Vincle amb la tradició: Tècnica clàssica de ioga “trataka” (Hatha Ioga).

Efectes: Orienta la concentració del grup envers la persona. Dóna seguretat a la

persona que gira al mig.

Moment favorable: abans d’una activitat que requereixi el treball de grup. Per preparar

un treball creatiu amb intervenció o no del cos. És interessant incloure’l en el treball de

tutoria a l’àmbit escolar per cohesionar el grup.

Observacions: el/la guia o professor/a pinta un punt de color (amb pintura tempera /un

retolador fàcil d’esborrar/un gomet) al mig del palmell de la mà dreta de cada jove.

Aquest punt servirà com a objecte de concentració.

29 

Alerta: Quan els joves fan aquesta dansa, cal que el/la guia o professor/a estigui molt

atent/a al que concerneix la rapidesa de la rotació dels ulls, la postura de la columna

vertebral i la fixació del peu al terra.

4.1.4 ACROIOGA

Acroesport és un esport que es pot tractar a l'Educació Física, de manera divertida i

amb un treball físic integral. És una activitat que es realitza de forma cooperativa, és a

dir, no hi ha perdedors, tots “guanyen“ en aconseguir les figures conjuntes. A més a

més, els alumnes poden ser inventors.

A partir d'unes figures bàsiques ells en poden crear unes de pròpies. L’expressió

acròbata prové, etimològicament, del grec i significa: el que camina sobre la punta dels

peus. Popularment es fa servir aquesta paraula per referir-se a saltimbanquis,

funambulistes, equilibristes, trapezistes... per tant, ja que aquestes activitats són molt

antigues, l’acrobàcia és una activitat antiga i arrelada de l’esser humà. Els orígens

d’aquest art són molt antics, ja se’n troben representacions en pintures egípcies,

xineses i gregues. A Grècia, l’art de l’acrobàcia, com a factor auxiliar de la gimnàstica

olímpica, va passar a ser espectacle quan va començar la decadència del teatre.

L’acrobàcia posseeix una història que demostra la seva presència constant en

l’evolució de l’exercici físic. També podem afegir que, amb major o menor

institucionalització, sempre ha ocupat un lloc a la cultura física popular com ara els

“castells” els quals formen part de l’esport i la cultura catalana.

L’acrosport és una activitat que proporciona una motivació instantània als alumnes. El

caràcter dinàmic, original, estètic i inclús virtuós que posseeixen les diferents

propostes, ajuda a la motivació i la pràctica dels més joves. La possibilitat de ser

executor i coreògraf al mateix temps, possibilita que els alumnes se sentin íntimament

implicats en el que fan.

Utilitzar la pròpia imaginació i la creativitat en aplicacions pràctiques aporta un valor

addicional en aquesta activitat. El 1960 neix un nou esport anomenat acrosport, on es

competeix amb les exhibicions de piràmides humanes. L'acrosport és una disciplina

inclosa juntament amb altres esports acrobàtics en la IFSA -Federació Internacional

d'Esports Acrobàtics- fundada l'any 1973.Actualment des de 1999, aquest esport és

incorporat a la Federació Internacional de Gimnàstica, i un dels objectius és convertir-

lo en un esport olímpic. L'acrosport és un esport acrobàtic realitzat en parella o en

30 

grup, mitjançant la combinació de piràmides humanes, salts acrobàtics i elements

coreogràfics. Per raons evidents, el company que es situa a la part superior s’ha

anomenat "àgil “.

ASPECTES TÈCNICS: Les preses de mans

Dins dels aspectes tècnics necessaris per la construcció de piràmides o estructures

humanes, “les preses” ocupen un lloc molt important. Aquestes són utilitzades en

l’elaboració de totes les piràmides des del principi fins al final, adoptant múltiples

formes facilitant la seva construcció i donant seguretat.

Les preses de mans: Presa mà a mà: Les mans s’ajunten en posició de salutació i s’utilitzen principalment per empènyer a un company en procés d’unió o formació d’una “Piràmide o Estructura”

i en menor grau, per sostenir-lo en una posició de formació.

Presa de pinça, mà-canell ,braç-braç i mà peu: S’utilitza principalment per sostenir les figures o posicions adoptades i, en menor grau, per llençar o empènyer un

company. La de canell és exactament igual, però mà i canell i la de braços s’utilitza

principalment per subjectar una posició invertida. El que fa de base subjecta al que es

posa a sobre de la unió del deltoides i bíceps mentre que l’executor superior subjecta

el braç del portor. En la de mà – peu és quan un s’enfila damunt de l’altre, com en els

castellers.

Principis bàsics de seguretat i prevenció de lesions: Les ajudes Aquesta activitat no es pot realitzar sobre superfícies dures. Necessitarem superfícies amortidores, i que ens protegeixin de possibles lesions articulars o bé en alguna possible caiguda. Es pot realitzar sobre matalassos, sorra, gespa...

Els alumnes i les alumnes aniran descalços. Cal una bona comunicació entre el portor i l’àgil per tal d’evitar incomoditats o lesions. Tots els moviments de pujada i baixada sobre el portor han de realitzar-se de forma suau i a velocitats molt controlades, lentament. Les ajudes son una part més del procés d’ensenyament -aprenentatge. És tan important saber executar com saber realitzar correctament les

ajudes.

31 

Els suports segurs

Existeixen una sèrie de suports segurs. Són tots aquells punts on es pugui situar una càrrega, en aquest cas el pes de l'àgil, i no suposi un perjudici físic pel portor. Els

suports han de ser sempre sobre la prolongació de l'eix longitudinal dels segments, de

manera que el pes caigui sobre l’os i no a la meitat d’aquest. Un exemple seria en la posició de quatre grapes, els suports es realitzaran sobre els muscles a la part més

baixa dels malucs i no a la meitat de l’esquena. En quadrúpeda dorsal, sobre els

muscles i els genolls. En bípeda, sempre sobre els genolls, o a la unió del maluc amb

la cama, i no sobre el quàdriceps. A més, en aquesta posició l’esquena ha d’estar

sempre recta, evitant curvatures de la columna.

Tres tipus d’ajudes fonamentals: L’ajuda material Part important de l'acondicionament de l’activitat mitjançant la utilització i col·locació

d'un material complementari com ara els matalassets, per tal de donar seguretat i

afavorir l’aprenentatge.

Principis a tenir en compte:

Delimitar clarament l’àrea de treball de tots els subgrups. Utilitzar matalassets de

seguretat en els llocs oportuns Practicar sense sabatilles i amb una vestimenta

adequada. Utilitzar plantilles amb tota la seqüència a realitzar per a elaborar certes

piràmides.

L’ajuda manual Es refereix a tot contacte manual realitzat pel professor o els propis alumnes per a

l’execució de les diferents piràmides. En l’acrosport n’hi ha dues. La desocupada o

ajuda manual de detenció, la finalitat de la qual és evitar accidents. Aquesta ajuda

consisteix en la col·locació per part del professor o dels alumnes en llocs concrets per

evitar crear situacions de perill. I l’altre és l’assistència o ajuda manual d’èxit, la qual

permet a l’àgil la realització i la presa de consciència de l’habilitat executada a través

d’un gest precís, eficaç i econòmic del que ofereix l’ajuda. En aquest tipus d’ajuda

manual, la situació de l’assistent juga un paper fonamental. Aquest, es col·locarà

davant, darrere o lateralment en relació a l’àgil, a prop d’ell, allà on més convingui.

L’ajuda preventiva Les normes preventives seran les següents:

32 

Portors (executants de la base), han de romandre en les seves posicions perquè els

àgils puguin caure en llocs lliures amb seguretat. Qualsevol moviment dels portors pot

interferir en les accions dels àgils. Els àgils si perden l’equilibri sempre haurien

d’intentar caure sobre els peus, flexionant fermament els genolls per a absorbir

l'impacte. Si els àgils es troben en posició d'equilibri invertit, aquests hauran de girar

ràpidament cap a un costat i flexionar el maluc per a caure sobre els seus peus. Per

exemple en una vertical.

 

33 

 

34 

 

35 

4.1. 5 MASSATGES

Objectius, beneficis El massatge serveix per crear lligams, dóna afectivitat i seguretat. És un dels canals

més importants de comunicació ja que t’obre a l’altre.

Els seus beneficis són nombrosos, serveix per:

• Combatre l’estrès i l’ansietat.

• Estimular el sistema immunològic.

• Reduir la dispersió mental i la falta de concentració.

• Augmentar la seguretat personal.

• Desfer bloquejos físics i psicològics.

• Dóna sentit d’autenticitat.

• Augmentar el benestar i la felicitat.

• Restablir l’equilibri de les energies subtils.

Per exemple, a l’àmbit escolar, els alumnes s’asseuen a la cadira amb els ulls tancats,

els braços creuats sobre la taula i el cap descansant a sobre (la postura es va

canviant). Dos joves encarregats, passen per darrera, i els hi fan un petit massatge,

que es va variant:

• Amb les mans, acariciant l’esquena, el cap, els braços... etc.

• Amb una pilota o dues, es fan rodar per l’esquena, els braços i el cap.

• Amb un “rodet” de massatge.

• Un objecte suau, ploma d’au, tovalló de paper, roba,la passen pel coll, cara i

mans.

• Passar el dit per darrera l’esquena.

MASSATGES PER PARTS DEL COS

LA CARA

Posició: asseguts/des, l’esquena dreta, els peus ben posats sobre el terra, afluixeu els músculs de la cara.

36 

Desenvolupament: • Abans de començar escalfeu-vos les mans fregant enèrgicament l’una contra

l’altra (palming)..

• Feu un massatge a les parpelles amb la punta dels dits, amb delicadesa.

• Feu un massatge al front de dalt cap avall.

• Feu-lo també a les temples i a les galtes amb moviments circulars.

• Poseu els polzes sota el maxil·lar inferior i els altres dits per sobre, fent petits

moviments regulars, relaxeu el maxil·lar cap avall.

• Cobriu el nas amb es mans juntes i fregueu enèrgicament el nas de dalt a baix.

• Fregueu-vos, les orelles amb el palmell de la mà. Estireu el lòbul cap avall i el

pavelló cap endarrere i amunt.

• Feu un massatge a la nuca amb les mans, alternant la dreta i l’esquerra com si

preméssiu una llimona.

• Finalment, passeu els dits entre els cabells anant del front cap a la nuca, com si

fos una pinta, estirant i fent un massatge al cuir cabellut.

Efectes: La cara és el seient del quatre sentits: l’oïda, la vista, l’olor i el gust. N’hi ha

prou amb tocar la cara per “desvetllar”, la pell, per estimular l’atenció dels alumnes.

EL CRANI: • Amb el puny tancat i relaxat, colpegeu lleugerament el crani i el coll.

• Feu el mateix amb la punta dels dits, picant lleugerament el front.

• Feu pressions amb la punta dels dits per tot el crani.

• Friccioneu el cuir cabellut amb els dits com si us rentéssiu el cap.

LA NUCA: • Agafeu la nuca amb les mans i amasseu-la, al mateix temps aneu movent el

cap en tots els sentits.

• Amasseu igualment la nuca amb la punta dels dits, a cada costat de les

vèrtebres cervicals.

• Gireu el cap per fer sobresortir el múscul que uneix l’orella amb l’estèrnum.

Resseguiu amb el polze l’interior d’aquest múscul i amasseu-lo. Feu diversos

massatges a cada costat.

• Amb la punta dels dits, feu un massatge a sota de la barbeta tot baixant fins a

la gola.

37 

EL COLL: • Amasseu el coll amb tota l’amplada de la mà.

• Per parelles cadascun/una fa pressions entre cadascuna de les vèrtebres

cervicals.

LES ESPATLLES: • Feu un massatge als trapezis amb les mans.

• Feu petites pressions amb els polzes sobre les espatlles.

• Percudiu lleugerament amb el puny tancat.

• Creueu els braços i les mans i enllaçats així estireu-los, tot expirant.

• Agafeu els dits d’un braç plegat darrera l’espatlla, passant amb l’altre braç per

sobre el cap.

EL PIT: • Amb la mà en forma de closca, percudiu el pit, les clavícules i el damunt de les

espatlles.

• Poseu els palmells de la mà a cada costat de la caixa toràcica i pressioneu fort

al final de cada expiració.

CAMES I CUIXES: • Amb els dos polzes amasseu el solc que es troba al llarg de la tíbia des del

turmell fins al genoll.

• Copegeu el panxell de la cama.

• Pressioneu amb els polzes des de darrere el genoll fins al turmell passant pel

mig del panxell.

• Amb els punys tancats, percudiu sobre les cames i les cuixes (també es pot fer

amb les mans obertes) per l’exterior i per l’interior.

• Amasseu bé els genolls i feu-los fer exercicis de rotació.

Vincle amb la tradició: Ayurveda-Marma

Shirodhara (massatge al cap)

Moment favorable: Després d’un treball intens, per afluixar tensions, exàmens...

• 4.2. TREBALLAR LES EMOCIONS

38 

Jocs de confiança Objectiu: saber confiar amb els altres, en la vida, perdre les pors interiors.

• En parelles, amb ulls tapats, deixar-se caure cap endavant, mentres la parella

t’agafa per les caderes.

• Curses de cotxes amb els ulls tapats del que va al davant, deixant-se portar per

l’altre.

Observar les meves emocions Objectiu: Ajudar a afrontar millor les emocions difícils. Expliquem la idea de

desidentificar-nos dels continguts de la nostra consciència, de les emocions que ens

resulten doloroses.

• Demanem adoptar una postura relaxada, en una cadira o a terra.

Tancar els ulls i fer 3 respiracions profundes.

• Demanarem que recordin algun fet més o menys recent que hagi

produït una emoció dolorosa com por, tristor, vergonya, culpa…, o un

problema o obstacle que hagi causat dolor.

• Després que tractin de identificar el motiu que ho ha causat i provin de

reproduir al seu cos i ment quines sensacions els hi produeix. Hem

reviscut la emoció. I li diem que li posi nom…, por, ira, culpa…..

• Ara tractarem de acceptar-la tal com és. Això no vol dir resignació sinó

reconèixer que l’emoció està amb nosaltres. Sols així podrem

transformar-la i ens diem… no, no soc aquesta emoció, sóc el que la

observa.

• Finalment, prenem consciència de la nostra respiració. I pensem la

següent frase…”Visc en el present i estic en pau”, i ens quedem uns

minuts repetint aquesta frase.

La flor de lotus Objectiu: treballar la concentració i l’atenció així com connectar amb el xacra del cor

“anahata”, on s’hi guarden els bons sentiments: l’amor, la puresa i la compassió.

• Ensenyem alguna imatge de la flor de lotus i expliquem breument el seu

simbolisme. La flor de lotus creix dintre l’aigua i les seves arrels,

s’enfonsen en el fang. És una flor molt bonica que obre els seus pètals

cap el sol.

• Assegut en la postura de lotus si un pot i sinó en la postura fàcil o a la

mateixa cadira. Ajunta les mans davant del pit (namasté).

39 

• De forma concentrada, vas obrint els dits de les mans, (menys el dit

petit i el polze de cada mà) com si fossin els pètals de la flor. Respira

pensant amb el seu color. Torna a tancar els dits suaument i repeteix el

“mudra” unes quantes vegades.

• Per tancar l’exercici, ajuntem les mans davant el pit i passem a posar

una mà damunt de l’altra a sobre del pit. Sentim com aquesta flor la

podem trobar sempre que la recordem al nostre cor i com ens pot

connectar amb l’amor, la puresa i la compassió.

Fer ballar les emocions El grup es posa en cercle i balla donant voltes, fent moviments d'expulsió de braços,

cames, cos, espatlles, cap, peus, ulls, boca... cadascú/una mou tots els membres del

seu cos, alliberant tensions i mostrant alegria.

Un membre que es queda al centre mostra la tristesa, pot estar dempeus donant voltes

sobre si mateix amb expressió trista i abatuda o assegut/da replegat sobre si mateix/a.

Quan es cansa de sentir la tristesa, convida un dels membres del cercle a ocupar el

seu lloc, aleshores, aquest es posa al centre i l’altre s’incorpora al grup i s'incorpora a

l’alegria.

Observacions: exercici adient per fer un treball sobre les emocions. Es poden treballar

diferents emocions, compartint-les i a la vegada se’n poden observar les

manifestacions externes des de la distancia.

• 4.3. TREBALLAR L’ATENCIÓ I LA CONCENTRACIÓ

Pranayama ujjayi Cames creuades o assegut sobre talons, esquena recta, barbeta paral·lela terra,

lleugerament baixa, relaxa muscles i tanca ulls. Moment d’escolta, en primer lloc

sigues conscient de la teva respiració i simplement observa-la. Després, posa atenció

a la glotis, i no permetis que els pensaments interfereixin. Si venen, torna a concentrar-

te en la respiració.

Inhala lentament i profundament. Tanca la glotis de forma parcial i al exhalar lentament

fas un so suau com el ronroneo de un gat, no forçat, que el fluxe d’aire surti suau.

Ujjiayi significa Victoriós, es molt energètic.

Elements naturals Si és possible, després d’una sèrie intensa de ioga, però també en qualsevol moment.

40 

Amb sons de la natura, aigua, vent, pluja...., concentrar-se en cada so, respirant

conscientment i imaginant el vent a la cara o la pluja, visualitzar també per exemple el

mar mentres se sent el so, i deixar-se anar.

És un breu exercici de concentració, DHARANA, enfocant l’atenció en els sons

d’aquestos element naturals, i potser també es pot arribar a la connexió, DHYANA,

meditació.

Atenció i concentració a través dels aliments Busquem un aliment petit, com per exemple una galeta, un troç de pa, una pansa... i

en primer lloc el mirem amb calma, observant-lo bé, després el toquem, notem el tacte

que té, després l’escoltem, prop de l’orella, per exemple, la pansa si la toques se sent

un breu so, l’olorem i després ens el posem a la boca on amb molta lentitud

l’assaborim.

Després comentem amb el grup que ens ha semblat la experiència. Hem sigut

conscients de coses que abans no ens havíem percatat de l’aliment quan ens el

mengem habitualment? Mentres ho fèiem hem tingut altres pensaments o estàvem

connectats amb l’aliment? Hem pensat amb la gent que ha intervingut en el procés fins

arribar l’aliment a les meves mans? o en els elements de la natura, sol, pluja, etc. que

l’han fet créixer? …

Normalment quan mengem tenim el cap en altres coses, problemes, el que farem o el

que hem fet, i simplement concentrant-nos amb el que estem fent, ens connecta amb

nosaltres mateixos, i també podem gaudir molt més del que estem fent en aquest

moment i assaborir-ho millor.

Respirant abans de començar una classe Objectiu: Crear un clima de treball a l’aula i afavorir la concentració de l’ alumne.

S’haurà d’explicar prèviament les tècniques de respiració i es poden utilitzar per

exemple senzillament respirar, observant la respiració; respirar observant les

sensacions de fred i calor al nas; respirar contant un número en cada inspiració; o

respiració combinant frases o paraules clau.

Entre 2 i 5 minuts poden ser suficients, si els alumnes ja saben

41 

Mig somriure en mig de una classe

Objectiu: Generar pauses de consciència i alegria a la vida quotidiana.

Es pot proposar a classe quan el professor consideri que es pot fer una petita pausa.

Això pot ajudar a despertar la consciència, concentrar-se millor en una tasca o regalar-

se a un mateix un instant d’alegria.

Demanarem a l’alumne que interrompi un moment el que està fent i es concentri amb

la seva respiració. L’invitem a fer un petit somriure, mentres inspira i espira 3 vegades.

Els animem a fer-ho sentint l’alegria d’estar vius i gaudir del moment present. Després

poden seguir fent la tasca que estaven fent.

Visualitzar una pantalla negre darrere els ulls

Objectius: relaxació de la vista, concentració i captació de continguts.

En el context d’una classe, és un exercici que va molt bé fer abans d’explicar un tema.

Desenvolupament del mateix:

• Primer observar què és el que veiem quan tanquem els ulls. Quin color té,

quins matisos, és quelcom llis o té taques? Quina textura té? Quina

amplada? I extensió?

• Ara posem l’atenció en la zona del melic i posem l’atenció a com l’entrada

d’aire en cada respiració fa que la panxa s’ompli i com cada vegada que

deixem anar l’aire, la panxa es desinfla. Ens concentrem en el moviment de

la panxa amb la respiració durant uns pocs minuts.

• Imaginem un fil que va des de la nostra pantalla mental fins a la nostra panxa.

Un fil que connecta aquests dos espais. I tornem a posar l’atenció a la

pantalla a l’inspirar i a la panxa al expirar passant per aquest fil en cada canvi

d’inspiració a expiració i al contrari.

• Tornem a posar la nostra atenció en la pantalla mental amb cada respiració

complerta tornant a observar com és aquesta pantalla.

• I comencem a adornar el seu contorn amb els motius que a cadascú l’agradin.

Com si fos una pissarra on després podrem veure el contingut d’una

pel·lícula, d’un llibre, d’una història.. com ens agradaria que fos aquesta

pantalla, el color de fons i els voltants. Hi ha algun marc d’algun color, alguna

figura o dibuix que l’envolta?

• A partir d’ací, si estem en un context de classe, el professor anomenarà els

continguts més importants que explicarà en aquella classe –les idees

42 

fonamentals- i l’adolescent anirà visualitzant aquests continguts –en imatges

o en paraules- en aquesta pantalla.

Pintar o formar un mandala amb el propi cos Objectius: treballar l’atenció i la concentració a través de Mandales.

S’utilitza també per pintar, dibuixar, expressar la creativitat i l’estat intern. Es crea un

ambient de relaxació i concentració que convida al silenci. Si posem una música suau,

afavorim la concentració i el silenci. Es poden realitzar mandales de forma col·lectiva o

amb el cos, treballant l’expressió corporal i la dansa.

Consciència de cada acte

Objectiu: desenvolupar la memòria i la concentració i donar-nos compte d’on posem

l’atenció i les rutines que ens allunyen del present.

Escollim un dia recent de la setmana. Mentalment intentem recordar els més petits

detalls del que va passar des que vam obrir els ulls al matí. Com ens hem aixecat, què

hem fet immediatament després, la higiene, l’esmorzar, i no solament què hem fet sinó

també com estava el nostre humor, quins pensaments han vingut al nostre cap.. com si

fóssiu una càmera de cine que va descrivint tot minut a minut.

Aquest exercici ens pot permetre que surti un estat d’ànim o una acció que ha quedat

en la semiinconsciència. Podem també aprofundir si després ho compartim en parelles

i el company ens pregunta sobre els petits detalls que sembla que se’ns escapin.

La pissarra Objectiu: Treballa l’atenció, la concentració, la memòria, la confiança i els sentits

interns (escolta, silenci)

Un jove fa de pissarra i l’altre es posa rere seu.

• El que fa de pissarra, tanca els ulls, es relaxa i es concentra.

• El que està rere seu, pensa una lletra o un número i l’escriu amb el dit ben a

poc a poc. Si l’endevina, canvien el rol.

• Després d’escriure la lletra, s’esborrarà passant la mà per l’esquena. D’aquesta

manera, donem temps a que l’altre, esborri de la seva pantalla mental, la

lletra o el número anterior.

• Es pot començar fent-lo més fàcil i cada vegada complicar-lo més depenent de

l’edat del grup. Per ex. Començar amb una lletra o número i després fer

paraules o grups de números com també combinacions de lletres i números

i/o dibuixos.

43 

Un gest controlat Objectiu: exercici d’atenció i concentració molt relaxant. Serveix també perquè el jove

aprengui a controlar els seus instints. Es pot fer en qualsevol moment que es necessiti

concentració o relaxació.

Asseguts a la cadira, l’esquena recta, braços sobre la taula amb els palmells amunt.

• Començarem amb la mà dreta. Ens concentrem en la mà i els dits de la mà,

anem tancant-los molt a poc a poc, fins que quedi tancada del tot.

• Fem el moviment contrari, anar obrint els dits de la mà de forma progressiva,

molt lentament. Repetir-ho unes quantes vegades.

• Farem el mateix amb la mà esquerra i les dues alhora.

Ioga dels ulls Objectiu: Relaxació dels músculs oculars, atenció i la concentració. Relaxa també el

sistema nerviós i això fa que millori la visió. Els ulls estan sempre actius. Moltes

vegades, hi ha una sobrecàrrega d’informació visual que afecta al sistema nerviós i es

tradueix en cansament, estrès, mal de cap o falta de concentració.

Desenvolupament:

• Assegut a la cadira els peus tocant al terra, relaxar la cara i el cos. També es

pot fer assegut al terra, en la postura de lotus. Observar la paret del davant,

sense moure gens el cap. Resseguir amb la mirada el costat esquerre de la

paret de baix a dalt. Repetir-ho unes quantes vegades.

• Resseguir amb la mirada el costat de dalt, d’esquerra a dreta. Repetir-ho també

unes quantes vegades.

• Resseguir amb la mirada el costat dret, de dalt a baix.

• Resseguir amb la mirada el costat de baix, de dreta a esquerra.

• Quan veiem que ho realitzen sense dificultat, podem passar a la fase següent,

que és resseguir amb la mirada el quadrat sencer, començant per la part

inferior del costat esquerre.

• En acabar l’exercici, es freguen les mans amb força, i es col·loquen davant dels

ulls, suaument, per relaxar-los. A partir d’aquí, els alumnes estan preparats

per començar qualsevol activitat que requereixi atenció.

44 

Percepció i observació Objectius: Afinar els sentits, millorar la memòria i la capacitat d’atenció a través de

l’exploració. Afirmar tant els sentits interns com externs.

Desenvolupament: Sortir al pati i observar amb atenció qualsevol cosa lliurement i amb

tots els sentits. Es torna a l’aula i es comenta tot el que han observat o percebut. Els

alumnes més grans, poden escriure-ho a la llibreta. Una altra versió d’aquest exercici

seria el de que un alumne surt de l’aula i els altres canvien quelcom significatiu de lloc.

Abans de marxar de l’aula, l’alumne ha d’observar bé l’aula i al tornar en aquesta

intentar esbrinar què és el que ha canviat.

Reflexió: tot el que ens passa desapercebut quan no li posem l’atenció.

La meditació de les pedres Objectiu: concentració, presència, humilitat i paciència.

Asseguts en posició de meditació o a una cadira posarem un grapat de pedres al terra

o a la taula a l’esquerra del nostre cos. En cada inspiració agafarem una, mirarem la

seva originalitat doncs cap pedra és igual a cap altre i la portarem en un gest cap al

cor repetint mentalment “estic present”. A l’expirar, la passarem a la mà dreta que la

deixarà en un altre grapat al costat dret. I així fins passar-les totes. Podem fer una

volta o dues. També podem fer aquest exercici amb la intenció de veure en cada pedra

quelcom únic i irrepetible amb la idea de que cada pedra és diferent a l’altra.

· La paraula

Objectiu: atenció i concentració.

Comencem l’exercici tancant els ulls i concentrant-nos en l’entrada i sortida de l’aire en

els orificis del nas. Observem també si l’aire que entra és més fred que l’aire que surt.

Quan ens vinguin pensaments al cap, els visualitzarem com un núvol que passa per un

cel blau. A partir d’aquest moment quan ens vingui un pensament direm en veu alta la

paraula núvol i tornarem al cel blau, que és la nostra respiració. Quan sentim els

companys dient la paraula núvol també ens servirà com una àncora per tornar al cel

blau de la nostra respiració.

• 4.4. TREBALLAR LES RELACIONS SOCIALS

45 

Jocs i dinàmiques de dramatització per treballar les relacions socials.

4.4.1 Jocs per desenvolupar la pertinença al grup, la integració grupal i la implicació en tasques comunes (adreçat a adolescents d'un mateix grup escolar). Són

jocs de presentació, coneixença, confiança i contacte.

4.4.2 Jocs d'iniciació i concentració. Escalfaments físics. Mobilització de l'energia. Jocs de treball en equip.

4.4.3 Jocs d'expressió (estàtues, pantomima). Es tracta de jocs corporals de tipus sensorial i cinestèsic.

4.4.4 Jocs de relaxació després d'una activitat intensa i també de reflexió grupal.

4.4.1 Jocs per desenvolupar la pertinença al grup

Endevina el meu nom Objectiu: conèixer a tots els membres del grup i comunicar-se entre ells. Els jugadors

escriuen la inicial del seu nom amb lletra visible en un full, l'enganxen a la roba i es

desplacen per la sala lliurement. L'objectiu és endevinar el nom de la resta de

participants.

Joc de presentació per iniciar dinàmiques d'expressió i creativitat Els jugadors es desplacen per la sala. A l'ordre del professor, amb el primer jugador

que es creuen se saluden i es diuen el nom. Continuen caminant fins la següent ordre.

Amb música aturant-la quan hi ha la salutació. Poden haver-hi diferents ordres i

variants del joc. Saludar-ne amb gestos: abraçades, tocar-se, fent sons, exclamacions

sense fer servir la paraula. Donant-se la mà i unint parts del cos com els malucs, nas,

etc. Saludant amb diferents emocions gestuals: dolor de queixals, tristor, alegria, atac

de riure, etc. Podem variar el joc fent que els participants imaginin que fa molt temps

que no es veuen i s'expliquen històries que els han succeït de manera fictícia.

Parelles inseparables Objectiu: establir contacte corporal amb el company compartint els seus moviments.

Adaptar-se a l'altre. Els jugadors busquen parella i uneixen espatlla amb espatlla. A

partir d'aquest moment no poden separar-se passi el que passi. Tots es desplacen per

l'espai mentre el professor dona consignes per dificultar el desplaçament de les

46 

“parelles inseparables” que hauran de seure al terra, aixecar-se, girar, caminar

enganxats a la paret, saltar, córrer, etc. Les parelles poden canviar el punt de contacte

corporal o augmentar el nombre de participants.

L'ampolla borratxa Objectiu: Confiar amb l'altre. Sentir la confiança a nivell corporal i desenvolupar la

capacitat de concentració i atenció. Grups de 8 o 10 jugadors es disposen formant un

cercle estret i al mig un jugador se situa amb els ulls tancats, dempeus i amb els

braços enganxats al cos com si fos un bloc recte sense doblegar genolls ni

desenganxar les cames i braços del lloc. La resta de jugadors van balancejant o

empenyent suament al company en totes les direccions sense que caigui tornant-lo a

la posició de partida.

Sèrie ioga circular i en grup. Objectius: Compartir i ser generosos al donar i rebre massatge. .Saber donar i rebre a

la vida.

Primer farem una Serie circular i acabem fent un massatge en grup passant per sota

de les cames de tots.

4.4.2 Jocs d'iniciació i concentració. Escalfaments físics. Mobilització de l'energia. Jocs de treball en equip.

Afortunadament/Malauradament Objectiu: desenvolupar el joc en equip per tasques posteriors.

Els jugadors es disposen en fila un al costat de l'altre per narrar alternativament les

notícies bones i dolentes d'una mateixa història. El jugador de l'extrem de la fila inicia

la història amb la paraula “afortunadament”. Per exemple: “Afortunadament el meu

paracaigudes es va obrir a temps”. El següent continua la història amb les notícies

dolentes. Per exemple: “Malauradament no el portava posat en aquell moment”.

D'aquesta manera va alternant-se la història i els jugadors van acceptant i incorporant

allò que diu la resta. Cada jugador pot donar lloc a obrir una nova dimensió de la

història.

El conte d'una sola paraula.

47 

Objectiu: desenvolupar el joc en equip tot observant que moltes situacions no són

controlades per ningú i que per assolir alguna meta el millor és la concordança amb els

altres integrant-se en un tasca a realitzar en equip.

Els jugadors es disposen en fila i tracten de narrar una història proposada pel

professor. Cada jugador haurà de fer servir una sola paraula i el joc finalitzarà quan

arribi a un final satisfactori.

El cos boig Objectiu: Mobilitzar les articulacions i conèixer l'esquema corporal.

Tots en cercle, el professor guia el treball convidant als jugadors a tancar els ulls i

mobilitzar el cos per parts: cap, espatlles, colzes, braços, canells, cintura, malucs,

genolls, cames i peus. Un cop realitzada aquesta tasca d'escalfament de les

articulacions mouen tot el cos mantenint-se en el lloc per després començar a

moure's per la sala amb el cos totalment boig. Per tant no hi ha cap consigna de

moviment. Cada persona crea la seva pròpia manera de mobilitzar-se.

4.4.3 Jocs d’expressió

El fil imaginari Objectiu: desenvolupar l'expressivitat corporal, la concentració i coordinació.

Per parelles, un jugador serà la titella i l'altre el titellaire. Tots dos estaran units per un

fil imaginari. El titellaire mourà a distància la titella fent servir el moviment de la seva

mà i braç. El braç es pot desplaçar amunt, avall, dreta i esquerra. La mà es pot obrir i

tancar. La titella intentarà expressar-se seguint els moviments del braç i mà del

titellaire.

El telenotícies. Objectiu: cooperació grupal, desenvolupament de la imaginació. Estimulació individual

de l'expressió escrita i oral.

El grup es divideix en subgrups per a que preparin les escenes d'un telenotícies que

deuen representar. Les notícies estaran relacionades amb l'escola, la classe, el món.

Poden ser reals o insòlites.

Accions quotidianes Objectiu: expressar accions quotidianes conflictives a través del cos i del gest.

Els jugadors es distribueixen per l'espai i se'ls demana que recordin accions

quotidianes diàries com per exemple llevar-se al matí, dutxar-se, menjar una fruita,

48 

esmorzar, rentar els plats, etc. que han de representar amb el cos i el gest. Les

accions poden anar fent-se més complexes fins que introdueixin un conflicte com ara

preparar un examen estudiant molt però no aprovar. Aquest joc es pot ampliar per

resoldre situacions conflictives.

4.4.4 Jocs i tècniques de relaxació:

Massatge en la selva Objectiu: contacte corporal i relaxació.

Es divideix el grup en parelles A i B. A és l'explorador de la selva que al vespres es

troba molt cansat i a sota d'un arbre s'adorm. A partir d'aquest moment B comença a

fer un massatge imitant els animals de la selva tot seguint les consignes del professor.

Des de formigues que caminen per l'esquena, aranyes més grans a altres animals com

ocells, micos o elefants de manera que es realitza un massatge cada vegada més

intens.

La relaxació de l’astronauta En grups de 6 sempre que sigui possible. Un company s’estira a terra en savasana i

els altres al voltant de tal manera que un company es posa a darrera del seu cap i els

altres al costat de cadascuna de les quatre extremitats–braços/cames-. Posem una

música relaxant i un company l’agafa una cama i la mou molt suament com si flotés a

l’espai. Un altre company agafa l’altra cama, després un braç i l’altre braç. Per últim, el

company que queda l’agafa el cap des del clatell o coll movent-lo molt suament i amb

molta cura. D’aquesta manera és com si fos un astronauta el qual el seu cos es

mogués sense pes molt suament per l’espai. Després es deixa anar en ordre invers

(cap/braços/cames) lentament. Se’l deixa respirar la relaxació un parell de minuts i es

canvia de company.

Relax Santosha OBJECTIU PRINCIPAL: Amb aquest relax volem treballar SANTOSA, tot i que com a

objectius secundaris també es treballa la CONCENTRACIÓ, pau i abandó

ISVARAPRANIDHANA.

Es proposa després de una sèrie energètica, encara que es pot fer en qualsevol

moment també, però és mes gratificant després de treballar el cos.

PAUTES :

49 

• Deixat anar, sentint el relax en totes les parts del cos que has treballat, i respira

sent conscient de la teva respiració.

• Posa la ma dreta al cor i després abraçat a tu mateix. Sent la calor de les teves

mans i la amable pressió de la abraçada.

• Respira profundament i nota com es mou el pit rítmicament.

Repeteix-te a tu mateix:

• soc com soc i m’accepto tal com soc

• que trobi pau al meu cor

• que sigui fort

• que accepti les circumstàncies de la meva vida amb fluïdesa i benestar.

·

La fulla plegada (balasana) De genolls, asseguts sobre els talons, vas portant el cap al terra i els braços

estirats enrere. És una postura de descans que es pot intercalar durant una sessió

de ioga, psicomotricitat o d’educació física.

Beneficis:Relaxa sobretot l’esquena els braços i el cap. Fa un massatge als

òrgans interns.

Descansar sobre el ventre

• Estira’t sobre el ventre flexionant els braços davant teu. Col·loca les

mans una sobre l’altra i posa-hi el front a sobre per descansar.

• Relaxa el pit, el ventre, la pelvis i les cames. Sentir tot el pes del cos i

abandonar-se sobre el terra. Els dits grossos del peu es toquen i els

talons es relaxen.

• Respira profundament, sentint el massatge que aquesta postura et

produeix en el ventre.

• Beneficis: Les postures de descans sobre el ventre, permeten un

contacte directe amb el terra i provoquen un massatge molt beneficiós

sobre el plexe solar, el diafragma i la pelvis.

Bebè Krishna

• Estirat al terra sobre el ventre, allarga el braç dret endavant.

• Estira el braç esquerre lateralment i flexiona’l. La cama esquerra també

flexionada, formant un angle de 90º, a l’alçada dels malucs.

50 

• La galta dreta descansa al terra. El braç dret i la cama dreta, estan

estirats. El braç esquerre i la cama esquerra, estan flexionats.

• Respirar profundament i repetir la postura per l’altre costat.

• Beneficis: És una bona postura per descarregar l’esquena i sobretot la

zona lumbar. Va bé després de practicar la cobra, l’arc i totes les

extensions enrere. Relaxa sobretot l’esquena i el cap. Fa un massatge

als òrgans interns.

Postura del fetus (pavanamuktasana) Estirat al terra, flexionar les cames cap el pit i abraçar-se a elles.

Beneficis: Ajuda a relaxar l’esquena, sobretot la part de les lumbars. Serveix

moltes vegades com a contraposició a una flexió endavant.

Postura del nen De genolls al terra, el pes del cos cap els talons. Els braços flexionats per davant

del cos, una mà sobre l’altra i descansant el cap sobre les mans.

Assegut a la cadira, els peus descansant al terra. Flexionar els braços, els colzes

oberts, posar una mà sobre l’altra i descansar el front sobre les mans.

Beneficis:

Relaxa tota l’esquena, allibera tensions en el front. La respiració abdominal és

lliure i es pot fer adonar als joves del seu moviment.

Contracció-relaxació És un treball que ajuda al nen/jove a sentir el pes del seu cos i dels músculs. Aquestes

relaxacions serveixen per començar una sessió de ioga, o durant la classe, per fer una

petita pausa i alliberar tensions.

• Tensar els dits dels peus, aguantar uns moments i relaxar-los.

• Tensar la cama dreta i relaxar-la. Fer el mateix amb la cama esquerra i

després amb les dues.

• Tancar el puny de la mà dreta i relaxar-lo. Tancar el puny de la mà

esquerra i relaxar-la, tancar les dues mans alhora i relaxar-les.

• Fer ganyotes amb la cara.

• Tensar tot el cos i relaxar-lo.

• Beneficis: Allibera tensions acumulades i preveu l’estrès.

Estirament-relaxació

51 

Els estiraments acompanyats de la relaxació, ajuden al jove a sentir el pes del seu cos,

la pell i les articulacions. És semblant a l’anterior, però en lloc de tensar els músculs,

s’estiren.

• Separa els dits dels peus i els relaxes.

• Estira bé la cama dreta, relaxa-la. Fer el mateix amb la cama esquerra i

després amb totes dues.

• Estira el braç dret, separant bé els dits de la mà i relaxa. Fer el mateix

amb el braç esquerre i amb els dos alhora.

• Estira la cara, obrint la boca, treu la llengua i estira-la tant com puguis,

obre els ulls tant com puguis i mira cap el sostre.

• Estira tot el cos, inspirant i relaxa’l, traient l’aire.

• Beneficis: Ajuda a prendre consciència de les parts del cos i les relaxa.

· La serp És una relaxació compartida: es va col·locant un nen davant l’altre, amb les cames

obertes i el cap descansant sobre el ventre del seu company.

• Posar una música relaxant, sentir el contacte de l’altre i anar afluixant el

front, els ulls, la boca, els braços... Escoltar el moviment del ventre,

sentir la seva escalfor i anar deixant anar tot el cos.

• Beneficis: Treballa la confiança. També afina els sentits: escoltar la

respiració abdominal, sentir l’escalfor del company, el contacte amb la

seva roba.

Relaxació amb pilotes o globus. • Col·locar el ventre sobre la pilota i deixar anar el cos. Quan el nen/jove

està relaxat, pot tancar els ulls.

• Seure al terra, recolzar l’esquena i el cap damunt de la pilota i anar

relaxant tot el cos. Posar una música relaxant.

• Un altre modalitat seria inflar dos (o tres?) globus. Posar-se estirat boca

avall al terra col·locant un globus sota el pit i l’altre entre l’estomac i el

pubis (era així?).

• Beneficis: Ajuda a relaxar tot el cos. Primer s’ha de crear un vincle de

confiança amb l’objecte, per després deixar-se anar.

·

El cadàver (Savasana)

52 

• Estirat al terra en savasana, els ulls tancats, els braços al costat del cos,

palmells de les mans mirant enlaire.

• Vas relaxant tot el cos. El mestre pot agafar el braç d’un nen/jove i fer-lo

caure, per veure si està ben relaxat, pot fer el mateix amb una cama,

movent el cap d’un costat a l’altre... és important que l’alumne aprengui

a deixar-se anar. El ventre puja i baixa amb la respiració, i aquesta, es

va fent cada vegada més tranquil·la.

• Beneficis: És una postura de descans. Relaxa i equilibra el cos i la ment.

La paraula clau o Sankalpa • És una frase que preparem personalment i que gravarem en el nostre

inconscient. Per exemple, una persona insegura dirà “confio en mi” i

això farà canviar el mal hàbit. Quan es repeteix de forma continuada, el

cervell s’orienta en el sentit desitjat.

• Es pot fer a la nit abans d’anar a dormir, repetir tres vegades la frase

clau, pel matí al despertar-nos, durant la relaxació o després. En el ioga

nidra, s’anomena “sankalpa” (frase positiva).

• Beneficis: Millora la confiança en un mateix i reforça el pensament

positiu. Al repetir-la en el moment en què estem més relaxats.

• 4.5. TREBALLAR ELS VALORS. YAMAS I NIYAMAS

Presentem dues maneres de treballar-los. La primera és treballant els Yamas en

conjunt i després els Niyamas també en conjunt, per tal de treballar-los de forma

global, d’una manera més introductòria i genèrica. La segona manera és la de

treballar cada yama i niyama per separat per tal de poder aprofundir més en cada valor

amb diferents exercicis i debat. No estan incloses activitats com cine-fòrum o teatre-

fòrum però són activitats que també es podrien realitzar per treballar aquests valors.

Les dues maneres de treballar-los es poden combinar o bé fer una després de l’altre

com també es podrien combinar amb d’altres que tinguin altres tipus d’objectius.

La primera forma de treballar-los pensem que ens pot servir per anar introduint

exercicis d’auto coneixement i evolució personal que ens permetin anar pas a pas

treballant també temes de convivència. Els objectius d’aquests exercicis segons la

seva autora, Dolors Garcia i Debesa, són:

53 

• Potenciar el plaer de treballar junts, buscant el punt d’equilibri per

conviure en harmonia.

• Aprendre a respectar-nos i a respectar el nostre entorn.

• Aprendre a fer-nos responsables dels nostres actes.

• Observar les emocions i aprendre a controlar-les.

• Potenciar les emocions positives.

• Reconèixer les emocions negatives, per poder acceptar i treballar amb

elles.

• Netejar el nostre cos, eliminant toxines i pensaments negatius.

YAMAS

El mirall Posició inicial: Asseguts/des o dempeus

Desenvolupament:

Primera etapa:

1. Ulls tancats, mans juntes

2. Fregueu-vos les mans molt fort fins que estiguin ben calentes

3. Separeu una mà de l’altra una mica, sense que es toquin, un palmell davant de

l’altre.

Sentiu l’energia que es desprèn a causa del fregament, aneu-les separant poc a poc

fins a no sentir cap vibració. Encara que aquesta energia és invisible a l’ull, és

percebuda amb intensitat per les mans i els dits.

Segona etapa:

1. Refeu l’exercici de dos en dos: fregueu-vos de nou les mans i poseu-vos

davant d’un company/a.

2. Poseu les vostres mans esquerres davant per davant, sense que els palmells

es toquin. Separeu progressivament i molt lentament la vostra mà de la de

l’altre/a, posant molta atenció per sentir la vibració de la mà que s’allunya.

3. Repetiu l’exercici amb la mà dreta.

4. Feu el mateix amb les dues mans.

Tercera etapa:

Abans de començar l’exercici cal decidir quin dels dos membres del grup serà el mirall:

aquest seguirà amb els ulls tancats els gestos que l'altre membre faci amb la mà, el

qual es mou davant del mirall.

1. Fregueu-vos les mans i poseu les vostres mans esquerres una davant de

l’altra.

54 

2. El que fa de mirall tanca els ulls. L’altre mou la seva mà tal com ell vol, molt

lentament, i “el mirall” tracta de seguir-la segons les sensacions que tingui,

sobretot sense tocar-la ni mirar-la.

3. Invertir els rols.

Vincles amb la tradició:

En el ioga, se sap que el cos físic desprèn una irradiació a la qual, la major part de la

gent és sensible, encara que no en siguin conscients, això pot explicar l’emergència

espontània de la simpatia i l’antipatia (àtoms corbs)

Efectes:

• Aquest exercici té la finalitat de prendre consciència dels efectes “subtils” pels

quals es manifesta la presència de l’altre i, a la vegada, anul·lar les reaccions

de rebuig mitjançant el joc, la qual cosa acostuma a ser agradable.

Moment favorable:

• Al començament de curs o trimestre, trenca el gel i cohesiona.

• En iniciar una sessió de classe.

• Pel cansament o tensions produïdes després d’una activitat competitiva.

• A la primera hora de classe del dia, quan s’arriba de fora i fa fred.

Observacions:

Es convenient fer expressar el que senten: expressió d’emocions i de sentiments.

Remarcar que escoltant el que passa a “l’altre/a” el/la coneixem més.

Aquest exercici és vàlid per a totes les edats, tenint present que els joves són molt

sensibles a l’energia que desprèn el cos.

Respirem plegats

Posició inicial:

Els/les alumnes es posen en grups de 4 i estan dempeus durant tot l’exercici.

Desenvolupament:

Primera etapa:

En un primer temps, sense preocupar-vos pel vostre company/a, seguireu el ritme de

la vostra respiració acompanyant-lo d’un moviment de braços.

• En inspirar, obriu lentament els braços, girant-vos cap amunt, com una flor que

s’obre.

• En expirar, tanqueu els braços sobre el vostre pit baixant el cap, com una flor

que es tanca. En acabar l’expiració, els avantbraços estan creuats sobre el pit.

Vetlleu per sincronitzar bé la respiració amb el gest.

Segona etapa:

55 

• Sense parlar, quan sentiu el meu senyal, repetiu els mateixos gestos, tots

quatre a la vegada. Al si del mateix grup, els braços s’obren i es tanquen al

mateix temps. Comenceu!

Tercera etapa

• El mateix exercici, però tots els grups harmonitzen els seus gestos: tota la

classe respira al mateix temps.

Vincles amb la tradició

En el ioga, s’insisteix molt en la relació entre el gest i la respiració. (Hatha ioga)

Efectes:

• En principi, aquest exercici té un efecte calmant sobre la persona a causa del

ritme gestual que indueix. Després exerceix el mateix efecte sobre el grup per

la sincronització d’un moviment fisiològic essencial: la respiració.

• Aquesta tècnica és regenerant: oxigena tot l’organisme i particularment el

cervell. Clarifica les idees.

• El contacte amb “l’altre” és facilitat gràcies a l’atenció simultània en un mateix i

en el grup.

Moment favorable:

• Els mateixos que els indicats en l’exercici del Mirall.

• Aquesta tècnica és molt recomanable després d’haver estat una llarga estona

asseguts/des

Observacions:

La presentació d’aquesta pràctica pot ser modulada segons l’edat de l’alumnat.

Variant:

Posició inicial: Dempeus formant un cercle

Desenvolupament:

• En inspirar aixequeu els braços oberts amb les mans ben obertes mirant al

sostre, imatge de la flor que s’obre.

• En expirar creueu els braços, recollint tot l’aire, i ajupiu-vos.

• En inspirar desplegueu els braços torneu a la posició inicial i expireu

La mòmia Posició inicial: Dempeus, si és possible millor que es posin en cercle. En qualsevol

cas, la mirada i el pensament estan centrats en un punt, dins el cercle o davant de

cadascú/una.

Desenvolupament:

• Tot expirant, aixequeu els braços estesos en paral·lel davant vostre, el dors de

les mans l’un contra l’altre.

56 

• Inspireu i obriu els braços portant-los a la vertical, flexioneu els colzes i obriu-

los en forma de canelobre, les mans ben obertes, els dits ben oberts i estirats,

tanqueu els punys.

• Tot aguantant l’aire, recolliu creuant els avantbraços sobre el pit i baixeu el cap,

la barbeta en direcció al pit.

• Expireu i desplegueu els braços davant vostre, en direcció (al punt o objecte

indicat a l’inici)els palmells miren amunt. ( Aquest gest i la mirada sempre estan

centrats en el punt definit al començament).

Vincle amb la tradició:

Aquest és un exercici de ioga iranoegipci que s’ha conservat des del temps dels

faraons. Pintures al fresc i estàtues egípcies en són testimoni.

Efectes:

• Aquest exercici evidencia la possibilitat de poder compartir un treball interior

com és la presa d’energia amb el grup i amb una finalitat comuna. Sensibilitza

al treball col·lectiu i dóna una consciència més viva de ser un individu que està

en interacció amb el grup, incloent l’ensenyant.

• És un exercici respiratori excel·lent que afavoreix l’obertura de la caixa toràcica,

gràcies a la pressió que fan els alvèols quan fan l’apnea. Aquest fet indueix una

actitud anàloga en el pla físic.

Moment favorable:

• Al començament del dia, de la setmana o sobretot al començament del curs

per donar cohesió al grup.

Observacions:

És recomanable posar un objecte (un gerro o un barret) al centre que simbolitzi el

receptacle d’una energia disponible a tot moment per a cadascun dels membres del

grup classe.

Sincronitzem la respiració Posició inicial: Asseguts/des formant un cercle

Desenvolupament: Primera etapa:

El professor/a forma part del cercle i condueix l’exercici.

• Ara, ens donarem les mans. La mà dreta dóna, la mà esquerra rep, tanqueu els

ulls i concentreu-vos en la vostra respiració, visualitzeu els vostres narius i l’aire

que entra i surt per cadascun d’ells, sentiu el pas de l’aire. Feu tres

respiracions.

• A la quarta respiració, en inspirar, visualitzeu el recorregut de l’aire que entra

pel vostre nas, va cap al cervell i en expirar baixa pel braç esquerre i circula

57 

cap a la mà del company/a que teniu al costat. A cada respiració noteu com

circula l’aire que entra per la mà dreta, puja pel braç fins al cap, passa pel

cervell i surt baixant per l'esquerra cap a la mà del/de la company/a.

Cadascun/a de vosaltres esdeveniu transmissors d’energia.

• Farem la ronda quatre vegades. Per assegurar el ritme podeu prémer

lleugerament la mà dreta del company/a quan li passeu l’aire que surt

(l’energia).

Segona etapa:

El/la professor/a reparteix a cada alumne/a un objecte, millor que s