L’IMPRESSIONISME.
Inst. Montsacopa. Olot
IMPRESSIONISME
Els pintors impressionistes tenien algunes característiquesen comú :
1. Una biografia similar i una actitud comuna davant el fet artístic. –La majoria pertanyien a la mateixa generació ja que havien nascut entre els anys 30 i 40 del segle XIX.–Alguns d'ells -Sisley, Monet, Renoir i Bazille- havien anat a formar-se al taller de Gleyre, on havien rebut ensenyaments similars. A aquest grup inicial, aviat s'hi incorporaren Degas, Berthe Morisot, Pissarro i Cézanne (Escola Suïssa) . Van constituir-se en un grup i s'enfrontaren a l'academicisme, als salons i al sistema organitzatiu de la pintura de la seva època. La primera acció del grup fou exposar les seves obres al marge del Saló de París, en l'estudi d'un fotògraf anomenat Nadar. Van intentar arribar al públic sense el reconeixement dels crítics oficials del Saló. A tall de provocació, van adoptar el nom d'«impressionistes» amb què un crític els havia designat despectivament. –Amb la seva actitud van col·laborar d'una manera decisiva a canviar el mercat de la pintura: les acadèmies i els salons aniran perdent influència i apareixeran les galeries privades i els marxants.
2. Unes influències similars.– La despreocupació pels «grans temes» i la incorporació de les classes populars com a
nous protagonistes de la pintura són aportacions que reben de Courbet i dels pintors realistes.
– L'admiració per Manet i les seves innovacions.
3. Una temàtica similar. – Temes urbans protagonitzats per la classe mitjana o obrera.– La naturalesa com a font de plaer visual i motiu per a les seves especulacions. No
pretenien, com els pintors de l'escola de Barbizon, integrar-s'hi. – La captació dels elements naturals o humans que canvien constantment, com els
núvols, el curs de l'aigua, les variacions atmosfèriques, els instants concrets de les reunions socials que no es tornaran a repetir.
4. Un repte comú: la fotografia. La fotografia s'havia inventat el 1839, però fins a les darreres dècades del segle el
sistema de revelatge era molt lent, per la qual cosa la pintura continuava complint la funció social de retratar la gent. Solucionat aquest problema, els impressionistes van ser conscients que la pintura havia de renovar els objectius: la investigació del color, enfront d'una fotografia encara en blanc i negre, i la investigació de noves formes plàstiques.
5. Uns pressupòsits tècnics similars.
Basant-se en la teoria del color, de Chevreul (1839), van practicar:– La barreja òptica: no barrejaven els colors en la paleta, sinó que era l'ull de
l'espectador el que ho havia de fer. – La llei dels contrastos simultanis: el color local no existeix, sinó que és en funció dels
colors que l'envolten i tots, finalment, són en funció de la llum. – La coloració de les ombres amb el color complementari. Oposició, doncs, a la tècnica
del clarobscur. – El plein air: la realitat canvia amb la llum i està en moviment continu. No té sentit,
doncs, pintar en un estudi situacions que ja han canviat. S'hauran de captar en la seva breu existència i davant d'elles.
– El rebuig del dibuix que se substitueix per pinzellades soltes i pròximes, que crearan en l'ull de l'espectador -no pas en el quadre- els efectes de volum i de color. L'actitud d'investigació per trobar nous camins d'expressió, a partir dels quals el quadre només podrà ser vist i analitzat des de les seves qualitats estrictament plàstiques, i no pel tema literari o històric que expliqui, que serà irrellevant.
6. Evolució del grup. Monet, Pissarro i Sisley es van mantenir pròxims als postulats impressionistes al llarg de tota la seva carrera. Renoir, Degas, Cézanne, Bazille i Berthe Morisot, se n'allunyaren per treballar en una línia diferent i amb inquietuds individuals distintes.
Claude Monet Auguste Renoir Camile Pissarro
Paul Cézanne
Edgar Degas
Berthe Morisot
La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines.
Alfred Sisley
Societé Anonyme des artistes
En realitat, Manet no va ser un impressionista en el sentit estricte de la paraula. Mai no va exposar amb el grup i mai va deixar d'acudir als Salons oficials, encara que el rebutgessin. Els seus objectius no eren compatibles amb els dels impressionistes, per molt que es respectessin mútuament.L’obra de Manet no és la d'un pintor radical, únicament preocupat pel món visual. Ell és un cavaller, un senyor molt educat, que s'ajusta al concepte vuitcentista de voyeur: un observador distant, refinat, que contempla des d'una elegant distància l'espectacle que l'envolta.
Manet, mestre i precursor.
Éduard Manet (1832-1883)
DEJEUNER SUR L’HERBE (1863). E. Manet
Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.
El guitarrista espanyol. “Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861
El bevedor d’absenta, 1858. Desestimat en el Saló de 1859
Manet i la pintura europea
Pablillos de Valladolid 1634
Velázquez El pifrè, 1866
El balcó, 1869 Majas en el balcó 1810 -1812
Goya
Goya; Afusellaments de la Moncloa 2’66 x 3’45; 1814
P. Picasso; Massacre a Corea, 1951.
Manet; Afusellamanet de l’emperador Maximilià de Mèxic2’52 x 3’05. 1867
Picasso i “El déjeuner sur l’herbe”
Picasso i Manet
Altres obres
Argenteuil 1874 Parella en barca
Retrat de Emile Zola, 1868
El bar del Folies-Bergère. 1882
"Impression, soleil levant" , 1874. Claude MonetMuseu Marmottan. París Impressionisme
Claude Monet (1840-1926)
Oli sobre llenç 48x 63 cm
Claude Monet amb la seva esposa en el seu estudi flotant, 1874. Édouard Manet
Barca-taller, 1876
A “plain air”Altres obres
Estació de Saint-Lazare (1877)
Sèrie de la Catedral de Rouen
Sèrie de les Nimfees (1914-1918)
El gronxador 1876
Le Moulin de la Galette 1876
Auguste Renoir
El dinar dels canotiers, 1881; 1’295 x 1’727 cm
La llotja, 1874; 0’80 x 0’635 m
Banyistes, 1918 (80 x 65 cm)
Les grans bayistes, 1884-87, 115x170 cm
Edgar Degas
La clase de dansa 1873 -1876
L’estrella 1878
L’assaig 1873-1878
L’absenta 1876
L’orquestra de l’òpera 1870
Classe de dansa, 873-75 Ballarina a escena, 1878 Dona pentinant-se, 1887-90
Planxadores, 1884 Curses, 1885-1888
Berthe Morisot
Retrat de Eduard Manet a Berthe Morisot. N’era cunyada i alumna de Manet.
El bressol. 1872
Camille Pissarro
Sol de Primavera al prat d’Eragny Teulats Vermells 18871877. 54 x 65 cm. 1888
L’Illa Lacroix amb boira 1888. 44 x 55 cm
Primavera, 65 x 81 cm
Mati d'Hivern, 65 x 81 cm
De nit, 53,5 x 65 cm
Boulevard Montmartre (1897)
AlfredSisley
Inundació a Port-Marly1876
El Canal del Loing a Moret 1892, 50 x 61 cm
Nevant a Louveciennes 1874, 55.9 x 45.7 cm
Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet
Museu d’Orsay. París Realisme Origen de l’impressionisme
Oli sobre tela 208x 264 cm
Identificació de l’obra
Obres PAUObres PAU
Des del segle XVIII, es van celebrar a França els anomenats Salons de Pintors, certàmens oficials en que els artistes exposaven les seves obres. Durant la Revolució Francesa es van deixar de convocar, però l’emperador Napoleó III, a partir de 1850, els va tornar a impulsar novament.
Per a poder exposar en aquests salons oficials, calia que les obres fossin acceptades per
un jurat compost per membres de l’Acadèmia. El gust estètic majoritari s'inclinava per
obres de caire academicista, tant en la temàtica com en la tècnica, que eren les úniques
acceptades pel públic, rebutjant qualsevol obra que volgués introduir aspectes de
modernitat.
En el Saló de Pintura de 1863 es van rebutjar molts pintors, la qual cosa va produir un
gran escàndol i el conseqüent pas per a obrir un saló paral·lel a l’oficial on poder exposar
les obres de tots aquests artistes, el Salon des Réfusés.
Context artístic
DEJEUNER SUR L’HERBE (*)(1863). E. Manet
Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.
Anàlisi de l’obra
Pícnic a l’aire lliure = pastoral
Ferdinand Leenhoff (escultor holandès)
dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet)
Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet)
Eugène Manet, germà Manet
natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)
la mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i partícip de l’escena
d’aspecte distret, no mira a l’espectador
retratat amb el braç dret atansat. El seu gest de la mà indica que ha pres la paraula
noia rentant-se en el rierol
Tècnica pictòrica revolucionaria
pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme -
zones planes de color Sense ombres
- influència del món japonès -
Trencament amb la perspectiva tradicional
crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics
diverses tonalitats de verd en el paisatge
clariana de tonalitats blavoses
violents contrastos cromàtics
Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació.
“La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa”
Emile Zola
“Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863
El jurat considerarà guanyadora “Naixement de Venus” d’Alexandre
Cabanel.
En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la «seva poca qualitat pictòrica».
“El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”
Relació amb els precedents
El concert campestre. Ticià / Giorgione. 1508
Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda
L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865
Maja nua, Goya
Venus d'Urbino de Ticià
Manet i la pintura europea
Impression, soleil levant(*), 1874. Claude MonetMuseu Marmottan. París Impressionisme
Claude Monet (1840-1926)
Oli sobre tela 48x 63 cm
boira matinal
insta·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants
tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les
paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872
sol entre la broma de l’albada
reflexos del sol a l’aigua
els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç
negació del dibuix pinzellada solta
efecte d'esbós
paisatge de Le Havre pintat l’any 1872
El impressionistes coneixen les teories de Newton sobre la descomposició de la llum
llum color
La teoria del color de Chevreul
P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris
Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari
Teoria del color
Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta.
Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil”.
Pinzellades soltes i lliures
“He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns màstils erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre, els vaig dir : poseu-hi “Impressions”. D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va estendre la broma.”Monet
“ -Què representa aquesta tela? - Vaig a mirar el catàleg. - Impressió, sol naixent. - Impressió, estava segur d’això. - Em deia també, perquè estic impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió... Quina llibertat, quina factura més solta ! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina.” Louis Leroy en el Cherivari.
L’obra i el seu temps
La regata d’Argenteuil (1872)
Les roselles (1873)
La rue de Saint Denis en la festa del 30 de juny (1878)
Recommended
