8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 1/7
28/04/2011-60 anys des de la Vag a de Tramvies fins al Catala Emprenyat
(http://blocgran.catl?p=5488)
60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Catala Emprenyat
o abril 27, 2011 I @ ) Fantassin Manel I
La vetlla al Parc de la Ciutadella, per la votaclo parlamentarla sobre la
Llei d'Independencla de Catalunya, en plena ressaca de les eleccions
autonornlques, iamb I'expectativa de les municipals, va permetre debats
interessants entre patriotes d'ERC, CUP, DCAT, etc. que yam trobar-nos
fent costat a la iniciativa d'ScI.
Un tema que es va repetir, amb distints arguments, fou com la practice partidista acaba destrempant la
ciutadania, perc que quan aquesta s'indigna acaba emergint amb forca, fins que novament els partits
tornen a intentar suplantar el poble, i aquest acaba castigant-Ios electoralment.
Ens estavern referint ales grans manifestacions massives que ha viscut Barcelona arran de les
polemlques sobre I'estatut. De fet, les Consultes Sobiranistes son percebudes com una contlnuaclo
d'aquest moviment civic, perc, per contra, els processos electorals on han pres part alguns dirigents
civics han semblat quelcom alle i fins contraproduent, ates que la gent s'ha acabat abstenint 0 votant
els mateixos partits que van retallar l'Estatut.
Yam recordar tarnbe la Vaga de Tramvies de marc del
51, encuriosits perque els mitjans no havien
comentat el 60e aniversari. Es cert que era un
context molt diferent, perc yam assenyalar alguns
elements interessants d'aquells fets, des de la
perspectiva antropolcqlce ide la psicologia social, per
a ser introdu'its en les reflexions del present: la
insostenibilitat de la sltuaclo economlca i el fet que la
gent percebeix que en son responsables les grans
fortunes corruptes.
Pero, a dlferencla d'Islandla, aqul sembla que tenim assumit que som nosaltres, el poble ras, els que
haurem de socialitzar les perdues de les grans fortunes corruptes a base de retallades en la sanitat
publica, alxl com a precaritzar els drets socials i laborals. Es clar, la realitat econornlca es molt diferent
de la de 1951, no te res a veure! ...perc la reacdo de la gent es interessant, ates que en aquell
moment, mancada de dlreccio politica i desmotivada, la poblacio va necessitar que I'espurna que
encenques els arums fos, alhora, patrlotlca i social.
8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 2/7
En concret, va ser la dlferencia de tracte de Barcelona amb Madrid. A la capital de ca I'ocupant les
protestes no sols van aturar I'increment del preu del bitllet sino que, fins i tot, aquests van quedar en
una tarifa inferior a la de Barcelona d'abans de I'encariment. (Recordem com tarnbe s'havia fet aturar la
rnatrtculacio de cotxes i la concesslo de telefons a Barcelona fins que Madrid haques superat les xifres
de la capitaI catalana.)
Estelades i peles! Aquesta era la formula filosofal on anava a parar la
conversa amb arguments circulars. Si, perc com gestionem el dia a dia?
-varn coincidir a preguntar els rnes esquerrans de la tertulla-. No puc dir
que arrlbesslrn a cap acord; tornavern ales mateixes propostes
partidistes que causen la paradoqlca deserclo electoral. Pero el
problema no son pas els partits sino quelcom de la seva estructura que
no acaba de sintonitzar amb les necessitats de I'electorat.
Eis amics de ScI em justificaven la seva proposta municipalista, i jo els responia que el discurs de
Santiago Espot te poc ganxo als barris i en les expectatives dels ciutadans que sofreixen problemes
concrets (de mobilitat, de desnonaments per hipoteques impagades, de manca de guarderies que
permetin conciliar la vida laboral i familiar ...). Les repllques sovint anaven a la defensiva: "pitjor CiU,
que el Trias mira de no bellugar-se gaire per guanyar sols amb l'abstenclo dels que estan cansats de
I'Hereu!" .
. . .1 encara ens sorprenem de veure com la poblaclo "passa de votar" despres de manifestar-se al crit
d'lndependencla? Si al 51 haques hagut dernocrada i, despres de la famosa Vaga de Tramvies, els
partits politics haguessin proposat circumloquis sobre els terminis en els increments dels bitllets,
probablement la gent s'hauria abstingut massivament. Es normal, hi ha un moment que la poblaclo
s'atipa i, alhora, percep les institucions com part del problema. Cap lnstltuclo fica en I'organigrama el
seu botxi, i els partits estan inserits en la realitat institucional espanyola, per tant alguna cosa se'ls
deu contagiar de manera que sovint allo que fan es apagar focs, pitjor encara: apagar I'espurna.
No, companys d'independentisme immadur, I'espurna no
vindra d'eludir les politiques socials. L'espurna no ha de
ser "independentisme i consclencla d'espoli fiscal". Massa
intel·lectual! Aixo es I'escalfor de fons, perc no I'espurna.
L'espurna ha de ser la lndlqnacio del barri "per les
retallades dels serveis basics degut a que Espanya ens
roba i els privilegiats no sols no tenen pebrots de lIuitar
contra Espanya sino que, en comptes d'aixo , pretenen fer-
nos-he pagar a nosaltres, al poble ras, perque d'aquesta
8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 3/7
manera poden mantenir beneficis fiscals, escoles concertades a les quais se les tolera escaquejar-se
del repartiment dels nens nouvinguts, i tot el gaudi habitual de privilegis mesquins" .
La nostra tasca ha de ser propostes de solucions concretes sense mossegar-nos la lIengua, perc amb
solucions, encara que aquestes estiguin a Madrid, pero concretes. Ino voler fer d'apagafocs, perque
quan el poble se n'atipa, quan "cal ser valents altre cop", quan hi ha el canvi, es quan hi ha una
espurna "patrlotica i social alhora". Com en la Vaga de Tramvies d'aquell marc;de 1951.
Grans mercest Que tingueu un bon jorn de satisfaccions ide lIuita en el camf de I'alliberament!
Fantassin Manel
(Gotholonia)
Etiquetes Poiftica catalana I~ 14 comentaris »
14 respostes
Guim diu:
abril28, 2011 ales 1:28 am
5'esten el dogma, iamb gent que pensava rnes liberal, que no existeix ni esquerra ni dreta, i
que privatitzar serveis publics es l'unlca sortida, en definitiva, que no hi ha volta de fulla i punt.
Perque ho diu "tothom", des l'Artur Mas al Mas-Colell, passant per la Merkel, en 5arki, l'Ansar i
tants d'altres. De la nostra ide la no tan nostra brillant "intelligentsia".
L'argument que no hi ha altres opcions de gestionar I'economia es pervers i pense tarnbe que
poc liberal, polfticament. La "meva" Europa, millorable com tot, s'assenta 0 s'assentava sobre
les llibertats formals, perc tarnbe sobre un concepte clau, per a mi, que es una classe mitja
ampla i potent, i possibilitats per a tothom. Es evident que els catalans, com els europeus,
trien 0 han triat de moment en sentit contrari, en la Ifnia de neutralitzar i aprimar els serveis
publics en la Ifnia de seguir disminuint el gruix de la classe mitjana, en la Ifnia tarnbe de primar
I'economia davant la polftica. Isino combregues, estupid.
L'excusa de la "retallada" d'en Mas no es conjuntural, no es d'apagafocs, no es que s'ha de fer
perque s'ha trobat la caixa buida (mira qui parla) es el seu model (De la Rosa, empresari de
I'any?), afavoreix els rnes privilegiats i no als que rnes s'esforcen, i alxo amb 0 sense la revlslo
del nefast pacte fiscal que patim amb Espanya.
Fantassin Manel diu:
abril 28, 2011 ales 2:17 am
8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 4/7
No estic d'acord que els Europeus estiguin triant el mateix, sf que es cert que alxo es el que
ens arriba, coneguts meus de diversos parses europeus (franc;a, Alemanya, Holanda, Austria i
Suecla) em diuen que a ca seva no esta havent retallades que afectin a serveis basics sino
que I'aprimament de l'adrnlnlstrado s'esta veient compensat per increments en serveis basics
(per exemple el no increment de funcionaris per controlar sous i patrimonis a persones
rnerltorles de prestacions es compensa universalitzant les prestacions, el cost de la qual
unlversalltzaclo es inferior al cost dels funcionaris que haurien d'estar mirant si et passes 0 no
un euro 0 si et fa I ta un euro per tenir dret a la prestaclo). En canvi aqul simplement retallen
drets i prestacions, i tarnbe impostos pels que rnes tenen.
Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
abril 28, 2011 ales 2:46 pm
T'equivoques, es normal tu que vius de fantasies.
el desmoronament de I'estat del benestar el provca el partit comunista de la Xina fent dumping
social, i tarnbe la necessitat d'elevar el nivell de vida en aquests ptsos que estem enriquin i
que diem emeregents, fent-Ios immenses transferencles de riquesa que ens estan empobrin,
aqul no es pot produir per que el que ve d'alla es infinitament rnes barat i produir aqui es la
ruma.
Ino es pot permetre que es criminalitzi cap col·lectiu, els que tenen rnes no poden ser
perseguits per quatre que com hom ha vist abastament nornes esperen quedar-se el que es
d'altres.
Fantassin Manel diu:
abril 28, 2011 ales 3:17 pm
No visc pas de fantassies, que pocs em guanyen a materialista! No nego tampoc els efectes
que pot tenir en el nivell de vida dels palsos el joc de capitals transnacionals. De tota manera
estic d'acord amb en Guim, no es tant cnmlnalltzaclo com potineria, ates que en altres patsos
lIiberals i gens sospitosos de socialistes son rnes seriosos i cerquen l'excel-lencla empresarial
en el valor afegit i no pas en xanxullos ni en posar en periliia coheslo social com fa la classe
empresarial hispanocatalana.
vallfosca diu:
abril 28, 2011 ales 5:44 pm
EI marxisme i la lIuita de classes no te res a oferir a Catalunya, res de profit, ans al contrari
lqnorancla i pobresa. De fet una de les principals dificultats que tenim es la prevalenc;a del mite
de que "tothom te dret a tot" i de que els que impedeixen aquesta realltzaclo son uns fills de
puta egoistes que no volen perdre privilegis de "cia sse".
Pero aquest mite no explica com es fa per a pagar tota aquesta despesa sense robar.
vallfosca diu:
abril 28, 2011 ales 5:52 pm
Ah!, per cert, sembla que la partlclpaclo del 2.010 ha estat rnes alta que la del 2.006, potseralguns ciutadans es varen decidir a anar ales urnes,malgrat tot, amb l'unlca mlsslo de
8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 5/7
foragitar els Tripartits de I'igualitarisme redemptor universal.
Guim diu:
abril 28, 2011 ales 8:03 pm
Manel, la lnforrnaclo que jo tinc indica que la dlferencla entre rentes, i tarnbe entre les
provinents del capital i les del treball, s'ha eixamplat progressivament a Europa en les darreres
decades.
Soc una mica esceptic quant ales solucions i alternatives a aquest problema, pero tant de bo
siguem capacos, a nivell catala i europeu, al rnon, a no triar el camf rnes facll sino un camf mes
just. Pero el discurs que arriba rnes es la matraca conservadoritzant, i naturalment, no ho dic
nornes per alguns opinadors, "realistes", habituals d'aquest bloc.
David Morgades i Clopes diu:
abril 28, 2011 ales 11:45 pm
Nou article a I'hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5508
Fantassin Manel diu:
a bril 28, 2011 ales 11 :49 pm
Guim: jo soc optimista perque els drets socials ens els hem guanyat lIuitant contra els lIadres,
perc no totes les polftiques socials han vingut de I'esquerra, segurament la majoria han vingut
de la dreta, especialment de la dernocracla cristiana, per tal d'evitar"mals majors". Jo soc
optimista, no pas per les capacitats dels treballadors catalans, que son ben febles, ni per
I'honestedat dels empresaris catalans que n'he vist rnes aviat poqueta, sino perque estem
condemnats a afegir-nos a un espai social rnes ample, I'europeu, on hi ha rnes seny per dalt i
rnes forca per baixo Ia prova es que els va millor que a nosaltres.
Vallfosca: el problema per a mi no es el percentatge que gent que vulgui foragitar tripartits ni
el percentatge de gent que al final ha decidit votar catanyol. Per a mi el problema es la gent
independentista que es queda a casa. De moment el problema el tenim aquf. De cara ales
municipals ja pots deixar estar les entel-lequles sobre si els marxistes 0 els no marxistes,
perque a Barcelona allo que tenim es penes: independentistes que passen de votar perque
nornes veuen divisio , i un Tries que no te cap atractiu i que quanyara perque la gent esta
cansada de I'Hereu: 0 sigui, en comptes d'excel-lencla allo que tenim, l'unlc que tenim, es
mediocritat.
val/tosca diu:
abril 29, 2011 ales 2:59 pm
En alxc estem d'acord, aquest es un Pafs ben trist en el que els ciutadans,una majoria, han de
triar entre votar "el mal menor" 0 quedar-nos a casa ...
Fantassin diu:
abril 29, 2011 ales 3:02 pm
Avui he trobat a faltar els comentaris rnes convergents. t.lastlrnat, tenia ganes saber com es
que coincideixen tant el PSC i CiU en penar menys qui se salta un sernafor en vermeil que qui
va pel carrer com a Malibu (deu n'hi do la dlferencla en la quantia de les multes!)
8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 6/7
http://www.ara.cat/societat/LAjuntament-Barcelona-seminudisme-PSC-CiU_0_471553122.html
Andreu diu:
abril 29, 2011 ales 5:50 pm
Manel, crec, sincerament, que t'equivoques molt i molt. Sobretot en comentaris fora de lIoc. Aci
no hi ha hagut mai comentaris convergents, que, en tot cas, nomes els poden donar els qui
tinguin la representativitat convergent. Aixo, crec, us omple de fantasies qauan confoneu
comentaris estrictament personals amb parers col.lectius. Ja entenc que els qui formen part de
grupets que fan assemblees en un menjador petit s'ho puguin arribar a creure, pero la vida
polftica es molt diferent, gracies a Deu, dels comentaris personals de tothom a aquest bloc.
Vaja, no se de ningu que escrigui dient que representa al gropuscul rnes petit dels mes petits
de Catalunya.
Bon cap de setmana i que els sindicats espanyols vagin desapareixent d'una vegada de casa
nostra.
Cordialment,
Andreu
Ramon diu:
abril 30, 2011 ales 10:59 am
Hi ha forc;a episodis de l'hlstorla recent de Catalunya que han estat mitificats perque calien
mites rnes que no pas perque s'ho valguessin. Pel que se, la Vaga de Tranvies n'es una. Es sol
presentar aquesta vaga com una mena de aixecament popular, perc testimonis presencials,
entre ells el meu pare, ja traspassat, m'explicaven que el dia de la vaga hi havia uns senyor
molt ben vestits i encorbatats que, sense ser molestats per la policia franquista, anaven
tranquil·lament pel carrer ordenant ales botigues que tanquessin, que s'adherissin a la vaga, i
ho feien sense amagar-se. No sembla pas que la policia franquista hagues permes la feina
d'aquests actius promotors de la vaga si arriben a ser agents del Komintern, oi? La versio que
corria a I'epoca era que a 1 1 0 era una "guerra" entre faccions del regim, pero es clar com pels
antifranquistes era inadmisible que la unica accio de certa importancia contra el regim no
hagues estat obra d'ells sino del propi regim, doncs potser van reinventar el succett a major
gloria de la lIibertat i la democrada.
Passa que quan s'arriba a una certa edat, les mentides ja fan fastlc,
Ramon diu:
abril 30, 2011 ales 11:08 am
Fantassin Manel,
Eis drets socials "obtinguts amb dura lIuite per les classes populars", com diria la propaganda
d'esquerres, van ser nomes concessions de qui tenia el pdoer als parses occidentals per a no
donar facilitats a la pinc;aconstituida pel Exercit Roig a Berlin i potents Partits Comunistes a
cada pais. Eis anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, el comunisme s'havia imposat als
palsos de Europa del Est gracies a la fora militar societica, i alesores no estava gens clar que
aquests no decidissin tirar capa l'Oest, i la forc;a militar aliada per evitar-ho era mes aviat
modesta. La solucio va ser la Guerra Freda i el Tela d'ACer per un costat, i el "desarmament"
8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat
http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 7/7
dels partits comunistes nacionals que foren abandonats pels electors quan la prosperitat i els
drets socials van comenc;ar a manar a dojo.
Pero arriba el1989, l'Exercit Roig s'ensorra, i tot de sobte, les pensions son insosteibles,
I'estat de benestar esdeve una carrega feixuga, i els lIocs de treball volen a Asia buscant
salaris baixos. Es I'origen de la situacio actual, no nomes aqui sino a tot Europa, encara que el
cas espanyol es dels pitjors a causa dels vicis propis: I'estat de benestar de rebaixes, les
pensions enderredrides amb I'esperanc;a de que els perceptors es morin abans de cobrar,
I'atur galopant etc. I'origen de tot es I'ensorrament del sistema comunista i, sobre tot, del
Exercit Roig: ara les classes populars occidentals no tene cap papus amb el que amenac;ar els
de dalt. Iho estan pagant.