06/02/2013
1
Agricultura, alimentació i
llavors
Josep Roselló i Oltra
IVIA - Associació Llavors d`ací
Poques activitats han anat tan lligades al
desenvolupament de la nostra societat com
l´agricultura.
Durant milenis el ser humà ha seleccionat vegetals i
animals per a la seua alimentació, dins de les lleis
de la naturalesa, adaptant-se a ella i respectant-la.
06/02/2013
2
No obstant, tan sols en els darrers 50 anys, desde la imposició generalitzada del model agrariindustrial...
...l`agricultura ha passat de ser benefactora dela humanitat a crear greus problemesambientals i a amenaçar la nostra salut i ladel medi natural.
El segle XIX aplica el mètodecientífic a la millora agrícola iels canvis apareixenràpidament.
A partir de la Segona GuerraMundial creix notablement l`ùsde pesticides per a controlarplagues, malalties i "malesbrosses“.
Pocs anys després es formula elmodel de la "RevolucióVerda“.
A l`Estat Espanyol, les dècadesdels anys 50 i 60 presentenuna forta mobilitat interna de lapoblació, és la immigració.
06/02/2013
3
IMPACTES DE L´AGRICULTURA
CONVENCIONAL
A la Unió Europea, els dos
problemes més importants de la
política agrària, són els
excedents agrícoles i la
contaminació mediambiental.
Són conseqüència del model
agrícola industrial que busca
vendre als mercats
internacionals
Les tècniques que fan possibles
els grans augments de
producció al mateix temps
provoquen, inevitablement,
danys ambientals.
Conseqüències ambientals del model actual de producció agrària intensiva
• Contaminació d´aigües subterrànies.
• Contaminació d´aigües superficials
• Pesticides i salut pública.
• Pèrdua de sòl fèrtil.
• Empobriment de la diversitat genètica.
• Balanç energètic negatiu.
• El problema de la ramaderia.
• La qualitat dels aliments.
• Els problemes socials al camp.
• Deslocalització i pèrdua de sobirania alimentaria
06/02/2013
4
Cap on camina el model actual...
Desapareix la diversitat d`estratègies productives de cada cultura i ecosistema, en el procés de globalització.
El sector agropecuari perd importància front a la indústria alimentària (IA).
Increment del producte alimentari elaborat, sense identificar bé els components.
La producció d`aliments es converteix, cada vegada més, en una línia industrial, en la qual es fabriquen components intercanviables
Els perdedors en
aquest procés són:
• els països pobres
• els xicotets agricultors
• el medi ambient
• i també els
consumidors.
06/02/2013
5
Els consumidors tenim molt a dir, la nostra participació és necessària per a definir el model de producció, distribució i consumi que volem.
Hem de ser conscients del poder de decisió de la compra, i que el nostre poder de compra ha de ser utilitzat per a recoltzar models més sostenibles.
La solució en mans de tots i totes...
Actualment la societat reconeix com a valor de
gran interès la diversitat biològica.
El valor de la biodiversitat:
– La reducció de la mateixa significa una reducció
de recursos per a respondre a futures necessitats.
– A més a més de la seua consideració estètica,
ètica o de patrimoni natural
AGRI - CULTURA
06/02/2013
6
No obstant la preocupació per la conservacióde la diversitat biològica no va aparellada auna preocupació semblant per la conservacióde la diversitat cultural.
La diversitat cultural és un patrimoni propi de lahumanitat, que sols la humanitat pot garantir,i que es troba amenaçada per la pròpia accióde l`home.
06/02/2013
7
En el sector agrari el causant d´aquest canvi ha
sigut el procés de modernització de
l´agricultura.
Que ha consistit en la substitució de les pràctiques
agràries tradicionals (i amb elles les seues
estructures i relacions socials), i del conjunt de
coneixements i sabers, per un altre conjunt de
pràctiques, sabers i valors que provenen del
complex urbà-industrial, (i que busquen integrar
totes les agricultures en un sistema d`alimentació
mundial)
06/02/2013
8
Paraules que expressen eines, mots propis o funcions
del cultiu de l´arròs tradicional. (Zaragozà. 1983)
Abaixadora
Agle
Aixalma
Aixavegó
Albardó
Arrancapota
Arrancar la parva
Barcella
Batuda a pota
Brins
Brinques
Cant de l´encolla
Carret de garbejar
Coada
Coltellina
Cordada
Desbarbar
Draga
Encaular
Endauar
Enllemenat
Entauladora de
ganivets
Escamutxó
Estil·lar
Fer xerevia
Filat
Garramotxa
Geniva
Genivó
Guaix
Llerada
Llop
Manat
Mantornar
Marranet
Mola
Perellonada
Portell
Raguda
Ramàs
Rastra
Rebatre
Remelsos
Remossons
Rutllo de plats
Sargandilles
Soll
Tallador
Terrers
Tiràs
Tregilla
Tròlec
Vencill
Vereda
Xapullar
06/02/2013
9
FRUITERS GRANS HORTALISSES HERBES
Adzebrons
Albercoquer
Alberxiques
Ametler
Aranges
Avellaner
Bresquiller
Cireres
Cirueler
Codonyer
Figuera
Garrofer
Ginjoler
Guindes
Llidoner
Llimer
Llimoner
Magraner
Nesples
Noguera
Peres
Pomes
Presseguer
Sarmenyes
Taronger
Adçerquo
Alcarauya
Alfalç
Alquena
Arròs
Batafalua
Blat
Cigrons
Civada
Comins
Dacsa
Faves
Fesols
Llentilles
Mill
Ordi
Paniç
Pastell
Pèsols
Roja
Spelta
Tramella
Tramussos
Albergínies
Albudeques
Alls
Carabasses
Cebes
Cogombres
Cols
Encisam
Escalunyes
Melons
Naps
Pastenagues
Porros
Ràbens
Xirivies
Alfàbega
Anglentina
Artemisa
Besoludi
Buglosa
Celedonia
Clavellina
Donzell
Eufrasia
Fragasta
Gauig
Gezmil
Hisop
Julivert
Lliri
Meravelles
Menta
Moradiux
Pom d´amor
Romer
Roses
Ruda
Sajolida
Sàlvia
Violes
Relació d´espècies trobades a un mercat a València per Francesc Eixeminis(1383),
citades al llibre “REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA”. València 1499.
06/02/2013
10
Sabem molt poc de la nostra alimentació.
Comprem, preparem i ingerim els aliments sense saber quasi res de la seua procedència: ¿com s´han cultivat?, ¿amb quina aigua s´han regat?, ¿quins pesticides s´han utilitzat?, ¿quants residus han deixat?.
La forma de cultiu condiciona la qualitat dels aliments, el seu contingut en nutrients i la presència de residus perillosos per a la nostra salut i la de la nostra família.
ALIMENTACIÓ
Per a que els aliments arriben a la nostra taula, ¿quan es colliren?, ¿quant han viatjat? ¿quanta energia s´ha utilitzat en cultivar-los, elaborar-los i distribuir-los? ¿com s´han conservat...?
El consumidor desconeix que les distàncies a que es distribueixen els aliments obliga a collir-los abans de madurar, y després, madurar-los en cambres o forçar-los el canvi de color.
06/02/2013
11
En la seua preparació els aliments poden sofrir diferents processos : congelació, irradiació, deshidratació.
Poden ser embossats en plàstics i altres materials d`on prenen metalls i/o vernissos.
Per a millorar la seua presència reben colorants, antioxidants, estabilitzants, etc...,
Tots aquestos són processos normals de la indústria alimentària, són tan corrents que pareix impossible consumir aliments sense passar per ells.
Podem preguntar-nos quines han estat les condicions de treball durant la seua producció... i quant rep l´agricultor pel seu treball...
En moltes ocasions la producció industrial d´aliments explota treballadors temporals i/o inmigrants, inclosos menors d´edad.
L´agricultor rep una part mínima del preu final dels aliments, la resta se ho queda la distribució i la venda.
06/02/2013
12
• La qualitat de la nostra
alimentació depén de
aquests llargs i
desconeguts processos,
que defineixen un model
concret de producció i
consum, és el model
industrial.
• Però no és l´únic model,
hi ha altres opcions com
la producció ecològica.
Quan la nutrició té com a
finalitat el rendiment més
elevat, es danya la
qualitat de l`aliment.
Aquest principi és aplicable
també al model ramader.
No hi ha dubte que els
increments en producció
de carn, en porc i aus,
han donat com a resultat
un descens de la qualitat.
06/02/2013
13
L´agricultura convencional
inverteix en produir plantes
de grans calibres, amb
elevat contingut d´aigua i
escàs valor mineral, però
amb color verd intens.
Aquest alt contingut en aigua
facilita la podrició,
especialment en les fulles
exteriors, on més aigua
existeix.
Ja fa temps existeixen models de producció d´aliments que asseguren la salut als consumidors, sense degradar el medi ambient i conservant la diversitat biològica i cultural dels sistemes agraris.
La nostra referència és l´agricultura ecològica.
06/02/2013
14
El tema és important:
Les llavors son al mateix tempselement de reproducció i aliment
Sense llavors no hi ha agricultura, lallavor és la collita en potencia
Les llavors no son sols un recursproductiu, son part de la cultura i labase de l`alimentació
Les llavors son un producte social icomunitari al llarg del temps
La biodiversitat agrícola, i la diversitatcultural associada a ella, estanpatint un important retrocés.
LES LLAVORS
Pèrdua de biodiversitat agrícola• Des de principis del segle passat s`ha perdut fins un 75% de la
diversitat genètica dels cultius agrícoles (FAO, 1993).
• Una tercera part de les 4.000 races d`animals domèstics utilitzadesen el mon, per a l`agricultura i l`alimentació estan en perill oamenaçades d`extinció.
• Des del 1930 en Grècia han desaparegut un 80% de les varietatstradicionals de blat.
• Estats Units en la actualitat conserva sols un 3% de les varietats decultius d`hortalisses existents en 1900.
• Una sola raça vacuna aporta el 60% de la producció lletera en laUnió Europea.
06/02/2013
15
IMPORTANCIA DE LES VARIETATS TRADICIONALS
Destaquen com la millor herènciadels nostres avantpassats queles domaren i modelaren a partirde les formes silvestres.
Des de fa unes dècades, estemoblidant, marginant i perdent, deforma irreversible, aquestpatrimoni
La causa és la substitució per altresvarietats milloradescientíficament, que responen aun determinat tipus d´agriculturagran consumidora d´adobsquímics, herbicides i fitosanitaris
VARIEDADES REGISTRADAS DE TOMATE
(1997)
Abiertas
Híbridas
VARIEDADES REGISTRADAS DE
PIMIENTO (1997)
Abiertas
Híbridas
1300
600
114 83
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
nº
de v
ari
ed
ad
es
1859 1954 1986 1995
Año
EVOLUCIÓN DE LAS VARIEDADES DE
TRIGO EN ESPAÑA
06/02/2013
16
Quan parlem de recuperar llavors tradicionals, parlem també derecuperar el coneixement cultural i el model de producció onaquestes llavors tenen sentit...
Actualment l únic model de producció on tenen futur les llavorstradicionals és en l´agricultura ecològica
Amb la pèrdua de
material autòcton es
perd part de la
nostra història, de la
nostra identitat, dels
sabers associats al
cultiu d´aquestes
llavors.
La solució pot passar per:
– Recuperar l´ús d´aquestes varietats.
– Recordant la seua qualitat específica i la raresa del seu localisme
– Regulant-les en denominacions d´origen.
– De forma que el consumidor valore la qualitat, i la conservació de
recursos naturals i formes de vida que suposa el seu cultiu
– És necessària la seua col·laboració consumint-les.
06/02/2013
17
I és que les llavors i elsrecursos genèticss`han transformat enmercaderies..., queamb les lleis de lapropietat intel·lectuales poden patentar.
Oblidant alsbiotecnòlegsoriginals: elsagricultors i lessocietats tradicionals
Les llavors tradicionals estan relacionades amb la salut i
l`alimentació.
Recordem que les varietats tradicionals són la base de la gastronomia
local....
... i cada gastronomia aprofita allò que produeix el seu agrosistema...
...de totes les formes possibles...
..així les varietats locals són la base de la nostra forma de menjar...
la dieta mediterrània... la més sana del món
06/02/2013
18
La diferència fonamental és la qualitat dels aliments.
Primer cal definir el concepte de qualitat, el mercat considera preferentment caràcters visuals com: calibre, color, absència de defectes externes, etc.
Com veiem són caràcters totalment estètics i no ens diuen res del seu valor nutricional o del model d´obtenció.
Varietats locals, tradicionals i autòctones.
En sentit estricte, una varietat autòctona és aquella que s'hadomesticat, passant des del seu estat silvestre al cultivat, en elmateix lloc on s'utilitza actualment.
Des de temps immemorial s'han anat portant espècies i varietatsd'un lloc a un altre del planeta, quan porten molt de temps sentutilitzades pels agricultors acaben sent varietats locals,tradicionals o localment adaptades
Només en cultures molt aïllades es manté la producció únicament
basant-se en espècies o cultivares autòctons
06/02/2013
19
¿Què és una bona varietat...?
Aquella que mostra la màxima adaptació al medi agrari i permet a
l'agricultor assolir els seus objectius de producció.
Açò requereix un esforç continuat de selecció per part de
l'agricultor
Les varietats locals posseeixen dues característiques
que les fan especialment interessants per al seu
maneig en sistemes agroecològics.
• són poblacions heterogènies (és a dir, formades
per individus més o menys diferents entre si)
• s'han desenvolupat a partir de la selecció feta pels
agricultors.
06/02/2013
20
PERQUÈ SÓN IMPORTANTS LES LLAVORS TRADICIONALS
L'heterogeneïtat de les varietats locals
Confereix als cultius una major estabilitat enfront de les
pertorbacions
Es coneix que hi ha una certa correlació entre diversitat i estabilitat
(Gliessman 2001). Aquesta estabilitat es basa en dues propietats dels
sistemes heterogenis
- la resposta diferenciada a la pertorbació per part dels
individus
- ràpida recuperació després de cessar aquesta
pertorbació.(alguns autors anomenen a aquesta propietat
“Resilència”)
La racionalitat dels agricultors en el maneig
dels recursos fitogenètics (el cas de la
selecció local)
Per a l'agricultor tradicional el sistema de millora imanteniment de les varietats significa aconseguir una
resposta estable i elàstica a una àmplia gamma de
factors: clima, sòl, i fins i tot als gustos i tradicionsgastronòmiques o culturals de la població on viu.
Açò fa que les varietats desenvolupades baix un sistema de
selecció tradicional, siguen molt diferents de les varietats
desenvolupades per les empreses de llavors comercials enun model de producció diferent.
06/02/2013
21
La millora dels cultius que fan els agricultors
ecològics consisteix en:
Identificar dins de la població de plantes les que presenten les millors qualitats
per a les característiques que els interessen.
Detectar i aïllar els grups de plantes que presenten caràcters agronòmics
diferents de la resta.
Estudiar el comportament de les plantes seleccionades i comprovar el seu
interès econòmic i agronòmic.
Evitar barrejes o creuaments amb altres grups de plantes de valor diferent.
El procés de recuperació de les varietats
locals
Actualment comptem amb dues fonts principals per a aconseguir
varietats locals: els agricultors tradicionals i els bancs de llavors
L'obtenció del material vegetal a partir dels agricultors locals
comporta tres grans avantatges
– és un material disponible en l'entorn pròxim i és relativament fàcil
aconseguir-ho gratis o a canvi d'un altre material
– coneixement de primera mà: sobre característiques de la planta i
del fruit, relatiu al maneig, etc.
– els caràcters fenotípics estaran més o menys fixats i sabrem què
és el que estem cultivant.
06/02/2013
22
Alguns problemes de les llavors
facilitades pels agricultors:
– baix percentatge de
germinació ja que no sempre
les llavors es conserven en
condicions de temperatura i
humitat adequades i no
sempre són de la collita
anterior
– mescles de diferents varietat
– el nombre d'espècies i
varietats que podem tindre
esperança d'obtindre dels
agricultors del nostre entorn
és molt limitat
bancs de llavors oficials
principals avantatges:
l'enorme diversitat del material que
conserven i que solen donar el
material gratuïtament o a canvi
d'alguna varietat que no
tinguen.
principals inconvenients :
- lentitud en la gestió de la donació
.
- varietat sol arribar ben sovint prou
desestructurada
-l'escassa informació que solen
posseir sobre el material
vegetal.
06/02/2013
23
Llavors d`ací
Associació sense ànim de lucre. Constituïda per
agricultors professionals, aficionats, consumidors i
ciutadans en general que comparteixen
Objectius principals :
• El coneixement i la conservació de les varietats tradicionals
• La realització d`accions, projectes i programes de sensibilització
per a promoure el seu ús dins del marc de l`agricultura
ecològica
• Establir una xarxa d`intercanvi d`informació entre agricultors
• La defensa de la recuperació del coneixement agrari sobre el
cultiu i les costums associades al camp
06/02/2013
24
Bancs de llavors per a l`intercanvi
Mètode de treball:
Fases:
1.- Recollida de material vegetal i, si es posible, informació
agronòmica i cultural asociada
2.- Registre i primera agrupació i selecció (pasaport)
3.- Cultiu, descripció botànica (dades mínimes) i valoració
agronòmica
4.- Conservació i multiplicació per a la col·lecció
5.- Selecció i millora dels tipus més interesants amb agricultors i
consumidors
6.- Oferta als agricultors amb el servei de prèstec
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
06/02/2013
25
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
• Vistas de variedades locales guardadas en al colección de
semillas.
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
06/02/2013
26
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
GRÀCIES PER LA SEUA ATENCIÓ