Download pdf - Arnau i Sergi

Transcript
Page 1: Arnau i Sergi

1

SOCIALS TREBALL 2 CIUTATS

Sergi Domènech i Arnau Pedret

Javier Pinyol

3r ESO A 27/11/09

Page 2: Arnau i Sergi

2

INDEX

- BARCELONA (Pg. 3 a la 11) 1- Orígens i Història

2- Població 3- Plànol Ciutat de Barcelona

4- Evolució urbanística 5- VIDEOS

- NOVA YORK (Pg. 12 a la 17) 1- Plànol Nova York 2- Vídeo 3- Boswhash

4-CBD Nova York 5- Zona publica Verda

- RIO DE JANEIRO (Pg. 18 a la 20) 1- Entrevista - PEKÍN (Pg. 21 a la 22) 1- Contaminació -CONCLUSIÓ FINAL (Pg. 23)

Page 3: Arnau i Sergi

3

BARCELONA

Page 4: Arnau i Sergi

4

1-ORÍGENS i LA HISTÒRIA DE BARCELONA

PREHISTORIA I ANTIGUITAT Els primers testimonis de la presència de l'ésser humà al territori de Barcelona corresponen a la fi de l'època neolítica, uns dos mil anys abans de Crist. Cap al segle VII aC hi arriba gent, de raça cèltica Més tard, uns altres navegants - els romans -, hi arriben però com a forces d'ocupació. La Bàrkeno ibèrica es transforma en la Barcino romana, als peus de Montjuïc. On construïren aqüeductes, temples... La prosperitat de la ciutat augmentà a partir del segle II. Es calcula la població d'aquesta època entre 3500 i 5000 habitants. A partir del segle III de la nostra Era, tribus germàniques envaeixen l'Imperi Romà. Barcino també n'és víctima. Hi arriben les idees del cristianisme. EDAT MITJANA El segle VIII, els àrabs fan irrupció a la Península, ocupen la ciutat i s'hi hostatgen sense destruir-la, durant gairebé 90 anys. El 803, els francs l'alliberen dels àrabs. La ciutat anava creixent. Mes tard L'expansió comercial i militar cap a la resta del Mediterrani fa augmentar el comerç i la riquesa de Barcelona. A començament del segle XIV, la indústria de Barcelona experimenta una creixença. Barcelona prospera. El 1348 la pesta negra arriba al port de Barcelona i un seguit d'epidèmies posteriors s'enduen un gran nombre dels seus habitants. El segle XIV esclata una greu crisi econòmica. Els jueus troben la mort en ser considerats culpables de la situació. Mes tard la Corona d'Aragó passa a formar part de la nova monarquia hispànica. EDAT MODERNA Catalunya caigué en la decadència.Els ciutadans tenien masses impostos i el país es revoltà i el dia de Corpus del 1640, bandes de segadors entren a Barcelona. Fou el Corpus de Sang. La guerra anomenada dels segadors o de Secessió durà onze anys: durant el seu decurs, Barcelona és assetjada repetidament i, al final, derrotada. Inicia una Successió. Barcelona, però, assetjada durant 13 mesos, cau l'onze de setembre de 1714 i, amb ella, les antigues llibertats de Catalunya. A partir de mitjan del segle XVIII es viu una gran revifalla. El 1812 Catalunya és envaïda per Napoleó. Barcelona passa a ser capital de província. A finals de segle, Barcelona està canviant a un ritme accelerat. SEGLE XX A les acaballes del XIX i començaments del XX, apareixen dos nous moviments sòcio-culturals: el Modernisme i el Noucentisme. L'arribada

Page 5: Arnau i Sergi

5

de la Dictadura del general Primo de Rivera, el 1923, estronca les il·lusions de la Mancomunitat. De nou una guerra civil acabarà amb les il·lusions del poble. Amb la victòria del general Franco, la dictadura torna a planejar sobre el país. Després de la dictadura la vitalitat de Barcelona s'ha posat en relleu en múltiples aspectes: un d'ells és la seva consideració com a ciutat de fires i congressos. L'estructura econòmica de la ciutat i la seva província és de nivell europeu. El 1992 Barcelona va ser la ciutat olímpica ------Evolució urbanística de Barcelona (anys 1000, 1100, 1200 i 1280):

Page 6: Arnau i Sergi

6

2- POBLACIÓ

Actualment a Barcelona hi ha aproximadament 4.928.852 habitants (INE

2008):

GRÀFIC Població des de l'any 1842

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

1800000

1840

1870

1900

1930

1960

1990

2008

Població abarcelona

Page 7: Arnau i Sergi

7

3- PLANOL CIUTAT DE BARCELONA

Page 8: Arnau i Sergi

8

EIXAMPLE

Esta construït amb un pla octogonal

Page 9: Arnau i Sergi

9

CASC ANTIC

Esta construït segons un pla radiocèntric

4- EVOLUCIÓ URBANISTICA

Barcelona, durant el segle XVIII, uneix a la seva condició portuària i comercial el caràcter de plaça forta. Les fortificacions, dirigides per l'enginyer flamenc de Verboom, limiten el desenvolupament urbà al vell solar format per la Ciutat i el Raval, perdent a més el vell barri de la Ribera en el lloc de la qual Felipe V va fer construir la Ciutadella. Part de la població d'aquest barri s'havia instal·lat en barracons en la barra sorrenca que forma el port. En 1752, el Marquès de la Mina va manar construir un barri nou sobre el terreny. L'adreça va correspondre a l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que va ordenar el plànol amb pomes rectangulars i allargades sobre les quals es van aixecar habitatges modests però agradables i de bona construcció. Les obres van demorar uns vint anys i

Page 10: Arnau i Sergi

10

el seu resultat, la Barceloneta, és un bon exemple aplicat de la teoria de la urbanització il·lustrada.

Mes tard en la Ciutat Condal, els plans per a l'enderrocament de la muralla elaborats per l'ajuntament ensopegaven amb els dels enginyers militars, que encara es plantejaven rectificar el traçat de les fortificacions. En 1854, es va autoritzar, per fi l'enderrocament de les muralles de Barcelona. L'ajuntament va convocar en 1857 un concurs en el qual s'establia que l'eixample seria il·limitat. Antoni Rovira Trías va ser el vencedor. El seu projecte es basava a conservar el nucli històric com centre de la ciutat, entorn del com es disposava el nou viari en forma de ventall. Dos grans vies radials unirien el nucli antic amb els propers nuclis de Sants i Gracia. Però aquest pla mai es va dur a la pràctica. El 31 de maig de 1860 es va publicar el decret d'engegada del projecte d'eixample de Cerdà qui va plantejar el seu eixample com una ciutat completament nova, no articulada entorn del nucli antic. La seva característica principal és el traçat ortogonal uniforme, amb tres eixos oblics (Diagonal, Meridiana i Paral·lel) que faciliten el seu recorregut. La unitat bàsica de l'Eixample és la poma de 113 metres de costat i axaflanada en els seus cantons, de manera que es creen petites places en els creus. Es preveien quatre amplàries de carrer (20, 30, 50 i 100 metres), l'existència de jardins en l'interior de les pomes i una edificabilitat molt menor que la qual finalment es va autoritzar. La uniformitat en el traçat, converteix al projecte de Cerdà en una ciutat sense segregació social, encara que la realitat s'acabaria imposant en el seu desenvolupament. Cerdà havia previst l'obertura de vies sobre el viari antic, però el rebuig dels propietaris va impossibilitar la seva realització. El pla Baixeras també va topar amb la mateixa oposició, després de moltes demores, es van finalitzar les obres de la Via Laietana en 1913.

5- VIDEOS (Rumba Barcelona)

En el primer vídeo es veu la multiculturalitat perquè a les imatges hi apareix gent de diferents races i cultures que toquen diversos instruments i fan diferents espectacles al

carrer.

El tema de l'immigració queda reflectit en el primer vídeo perquè hi apareixen moltes persones de diferents races

que han vingut a Barcelona.

Barcelona és una ciutat oberta i cosmopolita perquè tal com diu la cançó Barcelona ha obert el seu cor a tothom,

treballadors, poetes,... de totes races i condicions. La cançó fa una similitud amb una gran família parlant del temple de

Page 11: Arnau i Sergi

11

la Sagrada Família com el cor de la ciutat. El vídeo ensenya la diversitat de racons i persones que hi ha a

Barcelona

Page 12: Arnau i Sergi

12

NOVA YORK

Page 13: Arnau i Sergi

13

1- PLANOL NOVA YORK

Page 14: Arnau i Sergi

14

2- VIDEO (Nova York) LLETRA (Anglès)

Start spreadin' the news, I'm leavin' today I want to be a part of it, New York, New York These vagabond shoes are longing to stray

Right through the very heart of it, New York, New York

I wanna wake up in a city that doesn't sleep

Page 15: Arnau i Sergi

15

And find I'm king of the hill, top of the heap

These little town blues are melting away I'll make a brand new start of it, in old New York

If I can make it there, I'll make it anywhere It's up to you , New York, New York

<instrumental>

New York, New York

I want to wake up in a city that never sleeps And find I'm A-number-one, top of the list,

King of the hill, A-number-one

These little town blues are melting away I'm gonna make a brand new start of it in old New York

A-a-a-nd if I can make it there, I'm gonna make it anywhere It's up to you, New York, New York

New York

LLETRA (Català) Comencin a córrer la notícia d'avui,

estic serveis Leavin 'Jo vull part d'ella, New York, New York Aquests sabates vagabund anhelen perduda Mitjançant el cor mateix d'ella, New York, New

York, I want to wake up en una ciutat que no dorm i Descobreixo que sóc el rei del turó, a dalt de la pila Aquests blues petita ciutat s'estan fonent vaig a fer un nou començament de la mateixa, a l'antiga Nova York Si puc fer-ho allà, vaig a

fer en qualsevol lloc És depèn de tu, New York, New York, New York, New York, I want to wake up en una ciutat que mai dorm i trobar I'm A-número u, la

part superior de la llista, el Rei de la Colina, A-Nombre Un d'aquests Blau petita ciutat s'estan fonent me'n vaig a fer un nou començament de la mateixa edat a Nova York Aaa-nd si puc fer-ho allà, em vaig a fer Qualsevol lloc és que depèn

de tu, Nova York, Nova York, Nova York,

CARACTERISTIQUES I ANÀLISI

Expressa un sentiment d'amor a la ciutat de Nova York que per ell

és molt important i no la pot deixar.

Page 16: Arnau i Sergi

16

Diu que és la ciutat que mai dorm perquè a la nit als carrer encara hi ha gent que es diverteix als bars, a les discoteques, també hi ha

gent treballant. Vol dir que la vida a la ciutat no s'atura.

3-BOSWASH IMATGES

Page 17: Arnau i Sergi

17

4-CBD NOVA YORK

El CBD és el lloc on és localitza el districte general de negocis, que és característic pels gratacels i edificacions

predominants, anomenats towndown.

El CBD de Nova York s'anomena: Lower Manhattan o Baix Manhattan que és la part més meridional de la illa de Manhattan, la illa principal i el centre de los negocis i on

està el govern de la ciutat de Nova YorK

5- ZONA PUBLICA VERDA La zona publica verda s'anomena Central Park.

Els novaiorquesos van al central parc per descansar de la zona urbana i veure la natura.

Page 18: Arnau i Sergi

18

RIO DE JANEIRO

Page 19: Arnau i Sergi

19

1- ENTREVISTA a un jugador de la 2a

divisió brasilera de futbol

(FELIPE 26 anys)

- Arnau: Bona tarda Felipe. - Felipe: Hola - Sergi: Gràcies per haver vingut. Et farem unes quantes preguntes sobre Rio de Janeiro. - Felipe: D'acord - Arnau: Vas néixer a Rio de Janeiro? - Felipe: No, vaig néixer en un poble molt petit anomenat Rivero situat pels límits de Brasil - Sergi: Ara vius a Rio de Janeiro, t'agrada? - Felipe: És una ciutat molt bonica però enyoro molt el meu poble on vaig passar la infància. - Arnau: Quin es el monument més important de Rio? - Felipe: Es el Crist Redemptor, una estàtua gegant de Crist. - Arnau: On esta situada? - Felipe: Esta col·locada a la Muntanya "Pa de Sucre" amb unes vistes esplèndides de la ciutat. - Sergi: A Rio com veieu la religió? - Felipe: Jo no sóc creient de cap religió, però a Rio la religió és molt important. - Sergi: Quines són les costes més importants? - Felipe: Les platges turístiques de Copacabana i Ipanema. Són unes platges precioses però l'home les ha fet malbé - Arnau: Quin clima hi ha a Rio? - Felipe: Hi ha un clima tropical atlàntic. - Sergi: Has jugat mai a l' estadi del Maracana. - Felipe: No, però espero fer-ho en un futur . - Arnau: Que en penses dels Jocs Olímpics del 2016 que és faran a Rio de Janeiro? - Felipe: Per la ciutat es una cosa molt important i segur que ho faran molt bé. Això la convertirà per uns dies en el centre de totes les mirades i segur que seran unes de les Olimpíades més importants. - Sergi: Tu volies que guanyes Rio? - Felipe: Realment no, perquè llavors trencarà la tranquil·litat amb que s'hi viu. - Arnau: Com afecta la pobresa a Rio? - Felipe: Encara n'hi ha, però s'està aconseguint eradicar-la

Page 20: Arnau i Sergi

20

- Sergi: Que n'opines del carnaval de Rio? - Felipe: Que és molt impressionant, mai me'l perdo. Us aconsello que hi aneu. - Arnau: T'agrada el parc Nacional Da Tijuca? - Felipe: Sí. Es tindria de treballar per fer més parcs com aquest. - Sergi: Aquí s'acaba la entrevista. Gràcies per tot i que la teva carrera futbolística et doni bons fruits. Fins un altre.

Page 21: Arnau i Sergi

21

PEKÍN

Page 22: Arnau i Sergi

22

2-LA CONTAMINACIÓ A PEKIN

La contaminació de l'aire en Beijing va arribar el màxim nivell al 2008. La ciutat que albergà els Jocs Olímpics va arribar el seu més alt nivell i pol·lució per una tempesta de sorra, ofegant a transeünts i

retardant vols. El nivell de contaminació de la capital xinesa la converteix en una de les pitjors del món. Van advertint als ciutadans que romanguin en les seves cases i detinguin les seves activitats en

l'exterior. La contaminació es causa de la combustió de carbó, a les regulars tempestes de sorra i al creixent nombre de cotxes. L'aire de la capital xinesa s'ha vist en l'ull de l'huracà pel risc que

podria suposar per als atletes que participin en els Jocs Olímpics de Pequín, aquest mes d'agost.

POBLEMES PER LES PERSONES

- Irritació del sistema respiratori, provocant tos, irritació a la faringe, irritacions al coll (gola seca) i/o una sensació incòmoda al pit. - Reducció de la funció pulmonar, fent més difícil l’aspiració de l’aire i la respiració profunda i vigorosa i, per tant, respirant més ràpidament i superficialment del que és habitual. - Reducció de la capacitat defensiva enfront de les malalties respiratòries en general; en el cas concret de l’asma, nivells elevats d’ozó troposfèric augmenten la freqüència de crisis asmàtiques. - Alteracions diverses com la irritació de les mucoses del nas i la boca, de la conjuntiva dels ulls (provocant alteracions en la percepció visual), de la pell, a més de malestar general, disminució del rendiment, cansament o mal de cap.

SOLUCIONS

Reduir les emissions de gasos: Controlant les indústries o posant un límit, no fer servir tant els cotxes, anar amb bicicleta o autobús, no pujar tant la calefacció, fer servir bombetes de baix consum...

Page 23: Arnau i Sergi

23

CONCLUSIÓ FINAL

- El treball ha resultat ser molt difícil i llarg per la informació que havíem de buscar, que costava molt de trobar. - Trobem que faltaven alguns lincs per buscar informació sobre Nova York. - Ens hagués agradat que les preguntes siguin més senzilles. - El gràfic de la població ens ha costat molt de fer-lo. - La pròxima vegada si pot ser deixes més temps per poder-lo fer perquè aquestes setmanes anem molt plens d'exàmens. - Segur que hem après més coses !!!!

Arnau i Sergi


Recommended