August de Prima Porta
Documentació general
Títol: August de Prima Porta Autor: desconegut. (comitent: el Senat romà) Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Estil: romà imperial Tècnica: fosa Material: bronze Formes: escultura exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: policroma Dimensions: 2,04 m (alt) Localització original: a la vil·la romana Ad Gallinas Albas –propietat de Lívia-, de Prima Porta, a Roma. Tema: August és representat com a emperador en tota la seva glòria; com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà. L’obra que s’estudia és una còpia feta en
marbre a partir de l’original en bronze.
Anàlisi formal Composició
Aquesta estàtua fou trobada a les excavacions que es
van fer l’any 1863 a Prima Porta, una localitat al nord
de Roma. August, amb unes mides lleugerament
superiors al natural, hi és representat amb el braç
dret alçat com a signe d’autoritat, en l’actitud d’un
orador o d’un home que guia les seves tropes, i amb
una cuirassa molt cenyida que li marca l’anatomia
il·lustrada amb relleus que lloen les seves victòries
militars. En aquests relleus els bàrbars de la frontera
de l'Èufrates tornen les àguiles que havien pres a les
legions de Cras quan el van derrotar, i la Gàl·lia i
Hispània es mostren vençudes.
El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema
de sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a
l’obra de bronze original, i serveix també per recordar
l’origen diví de l’emperador August, que, com a
membre de la gens Iulia, era descendent d’Enees, fill de
Venus.
Anàlisi formal Estil
L’estàtua, amb el peu dret avançat, que en suporta el
pes, i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el
cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga, per
dona vida i força a la figura, amb el contrapposto. El braç dret el té aixecat en un gest de comandament,
mentre que el braç esquerre –que es correspon amb
la posició de la cama del mateix costat - sosté la túnica.
La postura dels braços no és pas exactament la
mateixa que el Dorífor, però l’August de Prima Porta
troba igualment l’equilibri.
Durant el període d’August els artistes s’inspiraren en
models grecs clàssics i optaren, pel que fa a la
representació de les cares, per un gran realisme. Es
podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia
una certa idealització.
Anàlisi formal Estil
L’expressió d’August demostra, malgrat tot, que es
tracta d’un ésser humà i comunica serenitat. Aquesta
escultura de l’emperador va donar lloc a un nou
prototip, a partir de les premisses del qual van ser
representades moltes de les màximes autoritats, tot i
que van calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la
grandesa terrenal i no a l’aspecte diví.
El veritable origen de la nova tradició del retrat romà,
però, es trobava en el culte als avantpassats i als
fidelíssims retrats funeraris de l’art etrusc. Hi ha més
de vuitanta representacions d’August en diferents
moments de la seva vida; fins i tot n’hi ha de la seva
decrepitud.
Tant a la còpia, feta quan l’emperador ja era mort, com
a l’original, August és il·lustrat amb un rostre jove, que
en cap cas corresponia a la realitat.
Interpretació Contingut i significació
L’estàtua de bronze original, avui perduda, fou esculpida per commemorar l’inici de la Pax Augustea
amb la pacificació de la Gàl·lia i d’Hispània. August va ser divinitzat després de morir i la seva muller
Lívia rebé l’encàrrec de convertir-se en la seva sacerdotessa. Els peus descalços de l’estàtua
signifiquen que aquesta va ser feta quan August ja era a l’Olimp.
El relleu central de la cuirassa presenta el moment en què
els parts1 tornen als romans uns trofeus de guerra com si
fos un gran triomf, però només havia estat un enfrontament
més en la llarga cursa d’hostilitats entre tots dos pobles.
Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa
de l’estàtua perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a
recollir els trofeus. En el relleu, Tiberi, en el que és una acció
propagandística a la cuirassa del seu padrastre, acut a al
trobada amb l’emissari part acompanyat per la lloba
capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un
valor mític a l’esdeveniment. Als costat hi figuren les dues
províncies humiliades: Hispània (a l’esquerra) i la Gàl·lia
(dreta). Al cuirassa també hi són presents Apol·lo i Diana,
protectors d’August.
1 Poble escita procedent de la zona més enllà de la Bactriana que conquerí al segle ii aC el nord-est de l’Iran i el sud de la mar Càspia.
Interpretació Contingut i significació
La imatge esculpida de l’emperador, encarregada pel
Senat de Roma, solia ser portada a les províncies
romanes, perquè el concepte d’obediència al sobirà
fos sempre present entre els ciutadans. Això, a banda
de representar una mostra evident de conquesta i de
submissió, és alhora un exemple perfecte de
campanya política, de propaganda, com ho eren
també, però per a una altra via, les monedes o també
altres realitzacions.
Aquesta representació del general triomfador també
constata un fet polític: la pèrdua del poder del Senat
davant el cap únic. De fet, mentre que el Senat va
manar no permeté que els generals utilitzessin
políticament les seves victòries militars.
Interpretació Funció
L’estàtua va ser feta pel glorificar August i per marcar
la seva entrada a l’Olimp. Igual com a l’original de
bronze, la còpia de marbre exalça les gestes d’August
com a fundador i pacificador de l’Imperi Romà.
La funció principal de l’escultura és servir com a
propaganda política, tant d’August com de la seva
família com de l’Imperi. Lívia va aprofitar el prestigi
d’August per promocionar també el seu fill Tiberi, futur
emperador, mostrant-lo a la cuirassa del seu padrastre
i fent-lo, per extensió, partícip dels triomfs d’aquest.
Extret de: LLUCAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009 TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2010 DOMÈNECH, A. Història de l’Art. Ed. Teide, 2003
Quant a la tipologia, a partir d’aquesta obra es van començar a elaborar
escultures que representaven els emperadors romans dempeus
adreçant-se al poble. Els retrats romans també van servir per decorar les
monedes i les diferents seus de l’administració pública, encara que no
sempre tenien la qualitat d’aquesta obra. El costum d’incloure retrats als
edificis oficials i palaus es va reprendre durant el Renaixement i s’ha
mantingut fins als nostres dies