Download pdf - Badalona Festa Major 2016

- 1 -

- 2 -

- 3 -

Després de creuar-se amb

unes fotografies d’uns nens

ofegats en una platja a

les xarxes socials, alguna cosa es

va remoure a l’interior de l’Òscar

Camps (Barcelona, 1963) i el Ge-

rard Canals (Barcelona, 1981), tots

dos amb una llarga trajectòria en el

món del salvament i el socorrisme.

La seva consciència els va instar a

fer un cop de cap en la tragèdia i

van decidir posar el seu gra de sor-

ra. Així van fundar l’ONG Proacti-

va Open Arms i van aventurar-se a

l’Egeu, un mar que s’estava conver-

tint en un malson pels refugiats siri-

ans que fugien de la guerra civil que

estava assolant el seu país. Vuit me-

sos després d’una labor encomiable

salvant vides, l’Óscar i el Gerard no

poden treure’s de sobre el sabor

agredolç de les tragèdies que han

viscut; i, sobretot, la indignació de

veure com la Unió Europea dels 28

ha donat l’esquena a aquesta colos-

sal tragèdia humana. Per a ells, l’Eu-

ropa de la llibertat i els valors és una

farsa que ha naufragat a les platges

de Lesbos.

PROACTIVAEntrevista

NO FA TANT ELS MEUS AVIS VAN HAVER D’EMIGRAR D’ESPANYA I REFUGIAR-SE A FRANÇA PER LA GUERRA CIVIL”GERARD CANALS“

Es parla més de la Champions

League i dels papers de Panamà

que de l’infern de Lesbos. Ulls

que no veuen, cor que no sent.

Obrint-me’ls, quin és l’informe de

situació?

GERARD: Desgraciadament el tema

dels refugiats ja no és notícia, i això

que a dia d’avui segueixen arribant.

Hem tingut jornades de 100 a 120

bots. Perquè us feu una idea en ca-

dascun d’ells hi ha una mitjana aproxi-

mada de 50 persones, o sigui parlem

d’unes 5000 persones per jornada.

Ara estem al voltant de les 5 embar-

cacions diàries, unes 250 persones.

Però és molt variable, puja i baixa ale-

atòriament.

ÒSCAR: Recordo que al setembre,

quan el Gerard i jo vam viatjar per pri-

mera vegada a Lesbos per estudiar la

logística i reconèixer el lloc, al cap de

mitja hora d’arribar, ja estàvem a l’ai-

gua rescatant a gent. La situació era

dramàtica i caòtica; i ara gràcies a la

labor desinteressada d’onegés com la

nostra la situació està més controlada

però segueix sent dolenta. Hem vist

morir a famílies senceres.

Per què la Unió Europea ha ne-

gat ajuda humanitària als refugi-

ats sirians i ha centrat els seus

esforços a expulsar-los deixant

desemparades a onegés com la

vostra situades a primera línia de

batalla?

GERARD: És la pregunta de l›any. No

ho sabem. Durant mesos hem viscut

la indiferència dels governs europeus

cap a aquest colossal problema, però

la gota que ha vessat el got ha estat

l’acord de la Unió Europea amb Tur-

quia el març passat per deportar als

refugiats. No fa tant els meus avis

van haver d’emigrar d’Espanya i refu-

giar-se a França per la guerra civil, i

poc desprès es va produir un èxode

massiu de gent que va seguir a la se-

gona guerra mundial. Europa oblida

molt ràpidament.

Entrevista

RECORDO QUE AL SETEMBRE, QUAN EL GERARD I JO VAM VIATJAR PER PRIMERA VEGADA A LESBOS PER ESTUDIAR LA LOGÍSTICA I RECONÈIXER EL LLOC, AL CAP DE MITJA HORA D’ARRIBAR, JA ESTÀVEM A L’AIGUA RESCATANT A GENT”

“

ÒSCAR CAMPS

- 4 -

- 5 -

ÒSCAR: És una vergonya el que ha

passat durant aquests mesos davant

la passivitat dels governs europeus. I

a escassos quilòmetres de les seves

costes. Enlloc de signar acords tant

grotescs com el que mencionava el

Gerard i que no representa per res el

sentiment de la gent que els ha votat,

el govern europeu hauria de centrar

el seu esforç i energia en combatre

les màfies. Són les responsables de

vendre el falç somni d’una vida millor.

Després engalanen a les seves incau-

tes preses amb armilles de joguina, fe-

tes d’escuma, i les deixen a la deriva

en embarcacions sense mariners ni

ningú que sàpiga conduir-les.

Quin ha estat el nivell de suport i

ajuda d’una societat com la nos-

tra que en l’actualitat està traves-

sant una de les seves pitjors con-

juntures soci-econòmiques de les

últimes dècades?

GERARD: Aquells que estan traves-

sant moments econòmics complicats

ens han recolzat moltíssim moralment,

sobretot per les xarxes socials, que és

on aquest projecte ha crescut amb

força. La nostra pàgina de Facebook,

https://www.facebook.com/proactiva-

service/ ha estat el quadern de bitàco-

la en el qual s’ha plasmat tot el camí

que hem recorregut fins avui.

ÒSCAR: La resposta de la societat

en general ha estat increïble. És el que

realment ens ha mantingut ferms i ha

fet que Proactiva Open Arms pugui,

no solament sobreviure, sinó ampliar

mires i, potser, plantejar-se nous pro-

jectes. L’ONG va néixer al setembre

de l’any passat pràcticament amb els

meus estalvis, uns 15.000€. Només

en aquest 2016 hem rebut més de

6300 donatius. En total hem recaptat

uns 442.000€. A la nostra web:

www.proactivaopenarms.org tenim

les xifres detallades en ingressos i

despeses.

Que l’Òscar hagi estat guardonat

com a Català de l’Any contribuirà

a salvar més vides?

GERARD: l’Òscar és el cap visible del

projecte, i va ser ell qui va engegar un

projecte en el qual estem involucrats i

dedicats en cos i ànima molta gent. Jo,

per exemple, vaig a Lesbos amb la mot-

xilla carregada: la meva dona i la meva

filla de 2 anys vénen amb mi.

ÒSCAR: Que em lliurin el trofeu Ca-

talà de l’Any no deixa de ser una anèc-

dota a títol personal, perquè com bé

diu el Gerard, Proactiva està compos-

ta per 14 professionals (i molts més

que hi han col·laborat) en salvament

d’emergència per exemple, i ho recullo

en nom seu. Esperem que serveixi per

donar al projecte més visibilitat i que

la gent que fins ara no ens coneixia es

sumi al projecte.

GERARD: M’agradaria també des-

tacar la fantàstica labor que realitzen

altres onegés a Lesbos. Hi ha orga-

nitzacions que s’encarreguen de ves-

tir als refugiats, altres d’alimentar-los,

o els brinden allotjament...De fet, des

de que arriben a l’illa fins que se’n

van tenen totes les necessitats co-

bertes gràcies a onegés sense ànim

de lucre.

Vostès que estan a primera línia

de front, els “refugiats” són terro-

ristes encoberts que vénen a sos-

cavar la nostra cultura?

GERARD: Recordo el cas d’un re-

fugiat que només tocar terra i baixar

de la barcassa es va posar a ajudar a

la resta de gent que arribava fent de

traductor i realitzant altres tipus de la-

bors.... No sé si encara seguirà, però

va estar-hi mesos.

ÒSCAR: El que diu això és que no ha

viscut la realitat de les famílies normals

i corrents que arriben fugint de la guer-

ra, tremolant i amb por als ulls. Home,

també vindrà gent dubtosa moralment,

però d’aquí a establir que hi ha una xar-

xa de terrorisme islàmic, doncs què vol

que li digui...que vingui a Lesbos a veure

quants en troba! La ignorància i la ma-

nipulació dels mitjans de comunicació

són dues sacres de la nostra societat.

- 6 -

PROGRAMAFESTES DE MAIG - BADALONA 2016

Encén la Metxa!

Encén la metxa! és un projecte cultural que té per objectiu

difondre els elements festius de la ciutat que participen a

les Festes de Maig.

El projecte s’articula en un seguit d’activitats que culminen

amb la Cremada del Dimoni. Les activitats Crema’l tu! Premi de Disseny del Dimoni de Badalona, Premi El Dimoni a l’Escola i Coneguem els Forjadors de la Festa

són l’avantsala de les Festes de Maig i del conjunt d’actes

de cultura popular que s’hi celebren.

Els jocs Forjadors de la Festa

Tenen per objectiu introduir-nos en la imatgeria festiva

badalonina de cultura tradicional i popular catalana d’una

manera lúdica.

Els jocs Domino Festa, Memoritza i Aquesta la saps?

estaran disponibles durant tot l’any a les biblioteques de

la ciutat i a l’exposició Forjadors de la Festa, a la sala

d’exposicions El Refugi. I els jocs Forjaclosques, Endevina qui és i Aixeca castells només a l’exposició Forjadors de la Festa.

Fografies cultura popular: JL Andú

- 7 -


- 8 -


- 9 -


- 10 -


Diumenge 1 de maig

DE 10 A 14 H, A LA PLAÇA ROJA

XXXIV Fira d’artesania i mostra d’entitats i serveis

A LES 11 H, A LA RAMBLA,

davant del monument a Roca i Pi

Sigues la Festa!

DE L’1 AL 10 DE MAIG, A LA PLATJA DELS

PESCADORS

Plantada del Dimoni

I inici de la plantada de dimonis infantils

La imatge del dimoni ha estat creada a partir del divuitè

Premi de Disseny del Dimoni de Badalona, Crema’l tu! El

guanyador ha estat el disseny de Mariona Brunet Bravo,

amb el lema La dimonieta rebel.

El dimoni d’enguany és una dimònia que representa

la figura d’un titilla que s’ha alliberat dels fils que l’han

manipulat fins ara. L’autora ha volgut mostrar “una figura

femenina alliberant- se, en un món on les dones han de

lluitar cada dia pel dret a la igualtat i per acabar amb els

prejudicis que se’ls imposen”

La construcció del dimoni, des de l’any 2006, és obra de

Ramon de los Heros, dibuixant i artista plàstic badaloní,

especialista en la construcció d’escenografies.

Fem tradició i cremem també els xumets

És tradició que alguns nens i nenes aprofitin les Festes de

Maig per anar a deixar el xumet al dimoni. Al costat de la

seva figura, hi haurà una bústia on els més menuts podran

deixar el seu xumet, sempre que els pares o tutors creguin

que és el moment més adequat per fer-ho.

La història dels dimonis de Badalona

La nissaga de dissenyadors i constructors del dimoni des

de l’any 1940 és llarga: Francesc de Paula Giró, Jaume

Ribó, Domènec Giró, Miquel Xirgu, Emili Bultó i Tero

Guzman han contribuït a fer del dimoni el nostre símbol.

Per a més informació, consulteu el llibre La Cremada del Dimoni de Badalona, a càrrec de Joan Mayné i Amat.

D’altra banda, des del 1999, el disseny del dimoni es tria

a partir del concurs Crema’l tu! Premi de Disseny del Dimoni de Badalona.

19 H, A LA PLANTA BAIXA DE LA CASA DE LA VILA

I A LA SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI,

inauguració de l’exposició Forjadors de la Festa.

Mostra d’elements festius i entitats badalonines de

cultura tradicional i popular catalana

- 1 1 -


- 12 -


- 13 -


- 14 -


Del 2 al 4 de maig

TOT EL DIA, AL CENTRE CÍVIC DE DALT LA VILA

Exposició El Dimoni a l’Escola

Dijous 5 de maig

10 H, A LA RAMBLA

XXI Festa el Dimoni a l’Escola

19 H, AL TEATRE PRINCIPAL

Xerrada a càrrec de l’ONG Proactiva Open Arms

Divendres 6 de maig

19 H, A LA PLAÇA DE LA VILA

PREGÓ DE LES FESTES DE MAIG

A càrrec de Proactiva Open Arms

Proactiva Open Arms és una ONG de Badalona creada el

setembre de 2015 per ajudar a salvar les vides dels milers de

refugiats que fugen de la guerra i de la persecució de països

com Síria, l’Afganistan o l’Iraq a través del mar Egeu.

Amb una llarga trajectòria professional en salvament marítim al

darrere, el seu director, Òscar Camps, i l’equip de socorristes

- 15 -


- 16 -


- 17 -


- 18 -


es van desplaçar a l’illa de Lesbos per ajudar de manera altruista

als milers de persones que creuen l’Egeu en embarcacions

precàries jugant-se la vida.

Gràcies a la seva enorme tasca d’equip i una campanya de

crowdfunding en xarxes socials han aconseguit obtenir els

recursos necessaris per consolidar aquesta missió i ser una de

les organitzacions més respectades en aquesta crisi humanitària

sense precedents.

És, sens dubte, un gran projecte solidari del qual l’únic motor

són les aportacions de la ciutadania, sense cap tipus d’ajuda

oficial, que donen suport amb la seva generositat a una missió

humanitària que ha ajudat més de 150.000 persones a arribar

fora de perill a la costa i ha rescatat al mar més de 17.000

persones.

Toc d’inici

És una crida als ciutadans i ciutadanes que avisa fins a tres

vegades que la festa és a punt de començar. La partitura que

s’interpreta va ser la guanyadora del IV Concurs de Composició

Ciutat de Badalona per a Instruments Tradicionals (2007). El

Toc d’Inici és interpretat per la Capella de Ministrers de Sant

Anastasi.

Pregó i convit

El pregoner farà el parlament i l’alcaldessa convidarà tots els

ciutadans i ciutadanes a participar a les Festes de Maig.

Ball de l’Àliga

L’Àliga, en representació de tota la ciutadania, i en senyal

d’acceptació d’aquesta invitació, farà el seu ball majestuós

acompanyat de la Banda Simfònica de Badalona.

- 19 -


- 20 -

- 21 -

- 22 -


Els Onze Trons de Sant Anastasi

Recordant que l’11 de maig és la festivitat del patró de la ciutat,

els Onze Trons ens anuncien que la festa acaba de començar.

Ball de Miquelets

A través d’un diàleg en vers o ball parlat, els Miquelets de

Badalona es converteixen en guàrdia d’honor de la corporació

municipal durant les festes, i ens conviden a anar a posar

el mocador a sant Anastasi, com a símbol d’una complicitat

popular, ciutadana i festiva.

Seguici Festiu

Un petit seguici format per l’Àliga, les autoritats, els Miquelets

de Badalona, els Castellers de Badalona, l’Esbart Sant Jordi i la

Capella de Ministrers de Sant Anastasi pujarà pel carrer de Sant

Anastasi fins a arribar a la capella del sant.

Mocador de festes

L’alcaldessa donarà el mocador de les Festes de Maig a

l’enxaneta dels Castellers de Badalona que, alçat per un pilar

de quatre, el posarà a sant Anastasi. A continuació, el seguici

tornarà a la plaça de la Vila, passant pels carrers Via Augusta,

Jaume Borràs i Francesc Layret.

Danses de Maig

A càrrec de l’Esbart Sant Jordi.

- 23 -


- 24 -

- 25 -

- 26 -



CONCERT ALWAYS DRINKING MARCHING BAND


Cercavila d’Always Drinking Marching Band fins a la

plaça de la Plana

21.30 H, A LA PLAÇA DE LA PLANA

NIt del Mono

Dissabte 7 de maig

10 H, A LA RAMBLA

XXX TROBADA DE PUNTAIRES

11.30 H, A LA RAMBLA

CERCAVILA PETITA

BADAGEGANTS 2016


XXXIII Trobada de Gegants

17.45 H, A LA PLAÇA DE LA VILA

Mostra de Músiques de Gegants

18 H, PASSEJADA

Pels carrers de Mar, Pietat, passatge Maignon, avinguda de

Martí Pujol i carrer dels Arbres fins a la plaça de la Plana.

- 27 -


- 28 -

- 29 -

- 30 -



XX Mostra de balls de gegants

18 H, A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Ofrena d’Ous a les Clarisses

18.30 H, A LA PLAÇA DE POMPEU FABRA

BaTOCona

Recorregut: plaça de Pompeu Fabra, carrers de Francesc Layret,

Mar, Canonge Baranera, Sant Francesc d’Assís, Sant Pere, Mar

i Rambla.

20.30 H, AL PASSEIG MARÍTIM,

a l’alçada de la plaça del Patí de Vela

Teatre de carrer

Industrial Teatrera. Nàufrags

21.30 H, AL PASSEIG MARÍTIM, A L’ALÇADA DEL

CARRER DE CERVANTES

Teatre de carrer itinerant

Sarruga. Hannavas

Del 7 al 15 de maig

PUNT G. MOSTRA D’ART URBÀ DE BADALONA

CHAN I SPOGO

Punt G: mur avinguda d’Alfons XIII (Llefià/Sant Roc), els dies 10

a 14 de maig

H101

Punt G: mur carrer del Canigó (Raval), els dies 7 a 9 de maig

- 31 -


- 32 -

- 33 -

- 34 -


SES

Punt G: mur carrer Seu d’Urgell (Casagemes), els dies 11 a

15 de maig

MOHAMED L’GHACHAM

Punt G: mur avinguda Salvador Espriu (Lloreda), els dies 7 a

16 de maig

Diumenge 8 de maig

DE 10 A 15 H, AL PARC DE CAN SOLEI

FESTA DEL BADIU

11.30 H, A LA PLAÇA DE POMPEU FABRA

DIADA TRABUCAIRE. La Guerra del Francès

Recorregut: avinguda de Martí Pujol, passatge Maignon, carrers

Pietat, del Mar, plaça de la Vila, carrer de Francesc Layret i

plaça de Pompeu Fabra.

D’11 A 22 H, A LA RAMBLA

BALLADA DE SWING

19 H, AL TEATRE ZORRILLA

CONCERTO A TEMPO D’UMORE BALL DE FESTA

MAJOR

DEL 9 AL 29 DE MAIG

EL JOC DE BADALONA

Dimarts 10 de maig

18 H, A LA PLAÇA DE LA PLANA

BALL DE FESTA MAJOR PER A GENT GRAN.

ORQUESTRA LA SELVATANA

- 35 -

- 36 -

- 37 -

- 38 -



BALL A PLAÇA

SEGUICI DE LA CIUTAT

Recorregut: carrers de Francesc Layret, de la Mercè i la

Rambla.

21 H, A LA RAMBLA

TANDA DE LLUÏMENT

21.30 H, A LA RAMBLA, DAVANT DEL

MONUMENT A ROCA I PI

ACTE SACRAMENTAL

21.50 H, A LA RAMBLA, DAVANT DEL

MONUMENT A ROCA I PI

BALL DE L’ÀLIGA

22 H, A LA PLATJA DELS PESCADORS

PIROMUSICAL

CREMADA DEL DIMONI

La Cremada del Dimoni és el moment emblemàtic de

les Festes de Maig, i un esdeveniment cultural que ens

singularitza i distingeix de la resta de ciutats del nostre

país. Tradicionalment, el disseny del dimoni té un contingut

al·legòric evocador d’aspectes de la realitat actual o

històrica, i la majestuositat de la figura, d’entre 12 i 15

metres, convoca molts ciutadans i ciutadanes, que el

fotografien, el dibuixen o simplement l’observen embadalits.

Els infants de la ciutat l’homenatgen fent altres dimonis

petits, que són posteriorment col·locats a la base del dimoni

gran, amb la voluntat que es converteixin en cendres durant

la Cremada. Viure-la és formar part de la nostra cultura, i és

una manera d’entendre la realitat i singularitat de Badalona.

nit de sant anastasi

- 39 -

- 40 -

- 41 -

- 42 -


ENCESA DE BENGALES

Tots junts encendrem el foc que engolirà el dimoni, formant un

immens llençol de llum amb l’encesa de bengales, que precedirà

l’inici del Piromusical i la Cremada del Dimoni. Es repartiran les

bengales pels carrers que donen accés a la Rambla. No les

encengueu fins que s’indiqui per megafonia.


BALL DEL MICACO

ORQUESTRA LA SELVATANA

23.15 H, AL PARC DEL CENTENARI

CONCERT DE FESTES

Dorban

Germà Negre

Els Catarres

Dimecres 11 de maig

FESTIVITAT DE SANT ANASTASI


REPIC DE CAMPANES


OFICI SOLEMNE


BAIXADA DEL SANT

18.30 H, AL CARRER DE SANT ANASTASI

BERENAR POPULAR

- 43 -

- 44 -

- 45 -

- 46 -


19.30 H, PASSADA DE SANT ANASTASI

Recorregut: carrers de Sant Anastasi, Francesc Layret, Sant

Miquel, Canonge Baranera, Carme, Francesc Layret, Temple i

plaça de Barberà.

Davant l’església de Santa Maria.

Final de la Passada amb l’esclat de festa.


CANT DELS GOIGS


BALLADA DE SARDANES

Dijous 12 de maig

20 H, AL PARC DE CA L’ARNÚS

EL RACÓ ÍNTIM

Divendres 13 de maig


DIADA CASTELLERA INFANTIL


TEATRE CONILLET. Amb Clara Segura


OBESES + BANDA SIMFÒNICA DE BADALONA

Obeses 3D

- 47 -

- 48 -

- 49 -

- 50 -


Dissabte 14 de maig

CERCABÈSTIA 2016


ON SÓN ELS DRAGOLINS?


XVIII CORREFOC INFANTIL

Recorregut de foc:

Plaça de la Vila, carrers de Francesc Layret, Sant Miquel, Fra

Basili de Sant Josep (carrer de les Ànimes), Sant Francesc

d’Assís, Sant Pere, Carme, Sant Rafael, Sant Domènec i la

Rambla.

Recorregut de pols: Carrers de Francesc Layret, Carme, Caritat,

Mercè, Sant Pere, Sant Pau i la Rambla.


MOSTRA DE DANSA


TEATRE MUSICAL GILBERT I SULLIVAN, ENTRE L’OPERA

I EL MUSICAL


XXXIV CORREFOC

Recorregut: Plaça de la Vila, carrers de Francesc Layret,

Riera d’en Matamoros, Madoz, Prim i la Rambla (fins al

monument a Roca i Pi).

- 51 -

- 52 -

- 53 -

- 54 -


23.30 H, A LA PLATJA DELS

PESCADORS

CONCERT DE CAL TXIRINGU

BANDA GUANYADORA DEL CONCURS

BADASONA

PACHAWA SOUND

ALEX BASS & THE SAME SONG BAND

Diumenge 15 de maig

9.30 H, A LA RAMBLA

XXXVII CURSA POPULAR CIUTAT DE

BADALONA. LA CURSA DEL DIMONI!

12 H, A LA RAMBLA

XVIII DIADA CASTELLERA

DURANT TOT EL DIA, A DALT DE LA

VILA

XXXVI FIRA DE L’ARROP

11 H, DURANT TOT EL DIA, AL

CARRER DE SANT ANASTASI

XXXVII XERINOLA

17.45 H, A LA PLAÇA DE FONT I

CUSSÓ

FALDILLES ENLAIRE BALLADA DE

GEGANTS


XXXIX FESTIVAL DE JOTES

19 H, A LA PLAÇA DE FONT I CUSSÓ

BALLADA DE SARDANES

- 55 -

- 56 -


Dissabte 21 de maig

16.30 H, A LA PLAÇA DE TRAFALGAR

DIA DEL MICACO

DE 19 A 1 H, AL MUSEU DE BADALONA

LA NIT DELS MUSEUS

Un viatge en el temps: Baetulo ciutat romana

DISSABTE 21, TARDA I NIT, I DIUMENGE 22, TOT

EL DIA, AL PARC DE L’ESCORXADOR

FESTA DE LAS MIGAS

DISSABTE 21, A LES 21 H, I DIUMENGE 22, A LES


Teatre TRICICLE

Diumenge 22 de maig

DE 10 A 14 H, AL PARC DE CAN SOLEI I CA

L’ARNÚS

FESTA DEL DIBUIX

18 H, A LA PLAÇA ROJA

TANQUEM LA FESTA A... SANT ROC!

- 57 -


Divendres 27 de maig


Teatre ATCHÚUSSS!!!

Dissabte 28 de maig

20 H, A LA PLATJA DELS PESCADORS

FESTA A BAIX A MAR

MARIONA BRUNETDemoni

EL MEU DIMONI ÉS PROPER ALS NENS, JA QUE DES DE BEN PETITS SE’LS HI HA DE TRANSMETRE VALORS PERQUÈ ELLS SÓN EL DEMÀ”“

Mariona Brunet (Barcelona, 28 de març de 1995) sem-pre ha viscut a Premià de

Mar. Treballa com a monitora en un menjador escolar i va temptejant el terreny de la il·lustració mentre aca-ba els estudis del grau d’il·lustració a l’escola Llotja de Barcelona. Guanya-dora de l’edició d’enguany del con-curs Crema’l tu, seu és el Dimoni que es cremarà a l’acte central de la festa tradicional més important de Badalo-na. El seu lema vital és “no ofereixis, dóna”.

- 58 -

- 59 -

Entre quantes propostes ha estat

triada la teva com a guanyadora

del concurs Crema’l tu?

És el primer any que hi participo i he

sigut la proposta seleccionada d’entre

112 (rècord de participació respecte

anys anteriors). No he vist cap altre

dimoni presentat al concurs, però ad-

meto què m’agradaria veure’ls, perquè

de ben segur que hi ha hagut altres

propostes i disseny interessants.

Ara que estic vivint l’experiència de

poder guanyar aquest concurs, ani-

mo a molta gent a participar-hi: veure

com creen una obra teva en tres di-

mensions d’unes mides enormes és

molt emocionant i curiós, a part de la

festa i el significat que comporta el

dimoni, la cremada d’aquest i la gran

importància de tot això pel poble de

Badalona.

El teu germà Jordi ha dissenyat el

cartell d’aquest any i tu has con-

feccionat el dimoni, teniu un gen

artístic a la família? Us ajudeu

mútuament?

Crec que tothom quan ens coneix es

fa la mateixa pregunta. Realment no

som dos germans, en som tres! I tots

tenim una atracció cap al món de l’art.

No sé si tenim familiars llunyans artis-

tes de veritat, però ens hem ajuntat

tres germans que el que ens ha unit

des de petits és agafar un paper, co-

lors i pintar tot el que se’ns ocorria.

Crec que ens influenciem els uns als

altres, però cadascú tira cap al seu

camí dins d’aquest món tan ampli. Jo

sóc bastant independent i cul inquiet,

sempre estic d’aquí cap allà, i intento

tirar endavant i solucionar les coses

com puc. Però és cert que de tant en

tant ens passegem per les habitaci-

ons del costat a veure què fa un i altre

i si tenim algun dubte, ens ajudem!

S’ha de dir que ens va sorprendre tant

a nosaltres, dins la nostra família, com

a tota la gent de fora aquest succés,

quan et truquen per dir-t’ho costa de

creure que tu i el teu germà heu gua-

nyat uns premis relacionats!

Has sentit molta responsabilitat

i estrès confeccionant la peça

central més important de la Festa

Major?

La responsabilitat, sobretot s’ha fet

més present quan he guanyat el pre-

mi, perquè prens consciència de la

veritable responsabilitat, ja que una

cosa és conèixer i l’altre ser-ne cons-

cient, i ara crec que ja ho sóc.

Quan participo en concursos, no és

tant pensar en la importància d’un fet o

la pressa que córrer. Per fer un treball

el màxim de bé possible, crec que has

d’investigar bé el que es demana, què

és el que hi ha, què és el que es vol...

Aquesta és la primera responsabilitat

que has d’assumir, no per voler guanyar,

sinó conèixer el que fas, per estimar-ho i

és llavors quan gaudeixes i surten coses

interessants. He d’admetre que sempre

aprofito al màxim a portar les coses a la

data límit, però anar amb presses i es-

tressat no és la solució.

És cert que un cop guanyes, t›enfrontes

al que serien les opinions de la gent,

agrada o no agrada, m›agrada escoltar-

les, sempre i quan no siguin crítiques

destructives, encara que les xarxes

socials donen molt de poder d›opinió i

que la gent digui les coses de qualsevol

manera, deu ser el poder de no haver

de mostrar-se de cara al públic.

En què t’has inspirat per disse-

nyar-ho?

Pel disseny primer de tot volia trans-

metre dues idees: el reclam de la

dona, per una banda, i les cadenes

que ens lliguen a coses que no ens

agraden i ens volem desfer d’aquests.

Vaig agafar una titella com a símbol

poètic, crec que expressa molt bé la

manipulació. També crec que és pro-

per als nens, ja que des de ben petits

se’ls hi ha de transmetre valors, per-

què ells són el demà. Alhora, els grans

no ens hem d’oblidar que en algun

racó seguim sent nens.

És cert que em feia certa cosa que

es cremés una dona, però espero que

en aquell moment es recordin a les

dones, anònimes o conegudes, que

han lluitat fins avui pels seus drets i

que han mort en aquesta lluita.

Per a algú que no és de Badalona,

què simbolitza o per què es fa la

crema d’un Dimoni?

El símbol de cremar la cosa dolen-

ta i que no volem, allò que s›ha de

canviar. Trobo que és una tradició

molt bonica i de lluita social. On al-

guns dels nens més petits lluiten per

créixer i deixen allà el seu xumet; a

les escoles creen els seus dimonis

per cremar-los, els joves també fan el

seu dimoni reivindicatiu i segurament

els més grans van veient com cada

any Badalona lluita per un dimoni i

segueix la tradició, recordant els an-

teriors dimonis.

Quins esdeveniments destacaries

de les Festes Majors de Badalona?

Jo crec que em quedo amb els dimo-

nis que creen els nens, per deixar-lo

juntament amb el gran. Crec que és

una activitat en la qual els nens són

protagonistes d’aquesta tradició i els

involucra de manera directa. I qui sap

si un d’aquests petits quan sigui gran

veurà un dimoni seu en gran.

Quin desig demanaries a la que

per tu serà una especialíssima nit

de Sant Anastasi?

Ho resumiria en un petit vers que em

va escriure el meu tiet Joan quan vaig

guanyar el premi:

Que la Dimonieta Rebel en ser cremada reneixi de les pròpies cendres i convertida en filla del focd’una foguerada ens deslliuri dels que mouen els fils dels putxinel·lisd’arreu del món.

PEL DISSENY PRIMER DE TOT VOLIA TRANSMETRE DUES IDEES: EL RECLAM DE LA DONA, PER UNA BANDA, I LES CADENES QUE ENS LLIGUEN A COSES QUE NO ENS AGRADEN I ENS VOLEM DESFER”

“

- 60 -

- 61 -

- 62 -

- 63 -