Francesc Reguant
Jornada tècnica
Bioeconomia
circular
i
sostenibilitat
alimentària
TÀRREGA,
13 de novembre de 2019Bioeconomia circular 1
Bioeconomia - Circular, dos conceptes que s’uneixen
Bioeconomia circular 2
BIOECONOMIA CIRCULAR
SOSTENIBILITAT
Origendel recurs
Eficiènciaen el seu ús
Recursrenovable
Economiadel recurs
El desenvolupament de la humanitat ha estat vinculat a la capacitat per obtenir energia i a
l’eficència per gestionar-la
Avui, d’acord amb la realitat dels nostres recursos, ens cal passar de la cultura de l’abundància a la cultura
de l’austeritat, a la cultura de la utilitat
La disponibilitat de fonts d’energia fòssils, estalvis geològics del
planeta, ens ha permès sommiar en un mon de creixement infinit i
recursos eterns CIRCULAR
1A
la
recerca
de
l’energia
Bioeconomia circular 3
Les fonts originals i permanents d’energia
Bioeconomia circular 4
La fotosíntesis: la fàbrica de materials biològics
Bioeconomia circular 5
Els estalvis geològics o fòssils d’energía
Bioeconomia circular 6
Petroli Carbó
A la recerca de l’energia
7
Fa un milió d’anys Fa 7000 anys
Fa 300 anysFa 70 anys
Bioeconomia circular Fa 150 anys
Evolució indicadors globals correlacionats
Bioeconomia circular 8
CONSUM D’ENERGÍA
EMISSIÓ CO2
EVOLUCIÓ POBLACIÓ
EVOLUCIÓ TEMPERATURES
Resum de correlacions perverses
Bioeconomia circular 9
COMBUSTIBLESFÒSSILS
+ desenvolupament
+ població
+ emissions CO2
+ tensió mediambiental
+ consum d’energia
+ malbaratament
+ canvi climàtic
2Nou
escenarisegle XXI,
Bioeconomia circular 10
Tensió oferta-demanda d’aliments
Bioeconomia circular 11
• Increment de població• Desenvolupament global• Desenvolupament de la bioeconomía
Practiques inadequades• Contaminació sòls• Pèrdua de sòls• Malbaratament • Contaminació d’aigües• Pèrdua de biodiversitat
Canvi climàtic• Reducció dels recursos• Pèrdua potencials productius• Increment evapotranspiració• Desertització
MESDEMANDA
MENYSRECURSOS
60 %Increment producció fins el 2050
Escenari del segle XXI
ESGOTAMENT PROGRESSIU
COMBUSTIBLES
FOSILS I ALTRES
RECURSOS MINERALS
TENSIONS
EN PROVEÏMENT
ALIMENTARI
MEDI AMBIENT
I
CANVI CLIMÀTIC
DESIGUALTAT
ECONÒMICA
I SOCIAL
DESENVOLUPAMENT SENSE RESTRICCIONS AMB VISIÓ A CURT TERMINI
ENERGIA BIODIVERSITAT
SÒLAGRÍCOLA
AIGUA
L’agricultura participa en tots els reptes, potencialment al cantó de les solucions
Bioeconomia circular 12DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB VISIÓ A LLARG TERMINI
Evolució prevista de la població
Bioeconomia circular 13
Consum d’energia i població
Bioeconomia circular 14
Superficie/hab
2016
Superficie/hab
2050
Superficie/hab
2100
7.550.000.000 9.771.283.000 11.184.308.000
ha/habitant ha/habitant ha/habitant
TOTAL SUPERFICIE 136.096.598 1,80 1,39 1,22
Aigues interiors 5.975.151 0,08 0,06 0,05
Altres superficies (1) 41.404.989 0,55 0,42 0,37
Superficie forestal 39.394.070 0,52 0,40 0,35
Terres llaurables 14.121.800 0,19 0,14 0,13
Conreus permanents 1.426.704 0,02 0,01 0,01
Prats i pastures permanents 33.773.884 0,45 0,35 0,30
(1) Sòl urbà, infraestructures, deserts i glaciars
Escenaris d’ús del sòl per càpita
Bioeconomia circular 15
Font:FAO i NU
Concentració, asimetria i desigualtat
Concentració empresarial
Asimetria cadena alimentària
Pèrdua control de recursos bàsics
Major desigualtat
Mercats més inestables
Compra-venda terrenys al món
Petroli i aliments uneixen la trajectòria de preus
Bioeconomia circular 17
PREUS ALIMENTS
PREUS PETROLI
Producció i utilització de cereals
Bioeconomia circular 18
El consum de cereals creix de manera monòtona però la producció el segueix de manera més erràtica fet que pot generar tensions de preus
En 10 anys la producció i el consum de cereals al món s’ha incrementat un 24 %
19Revolució al Nord d’Africa: “Pa i llibertat”Tensions migratòries i territorials (guerra)
Especulació amb greus consequències
Bombolla especulativa juliol 2010.
Bioeconomia circular
3Nova
lectura:
la
Bioeconomia
Bioeconomia circular 20
HIDRAULICA EOLICA FOTOVOLTAICA
TERMOSOLAR
GEOTERMICA
ALIMENTACIÓ HUMANAALIMENTACIÓ ANIMALBIOMASSA FORESTALFUSTA I MOBILIARIBIOMASSA AGRÍCOLAAGROCARBURANTSBIOGASMATERIALS TÈXTILS:llana, cotó, cànem, sedaCURTITS DE PELLMATERIALS DE CONSTRUCCIÓPAPERBIOPLASTICSPRODUCTES FARMACÈUTICSPRODUCTES QUÍMICS
Energia versus bioeconomia
AIRE
AIGUA
MINERALS
FOTOSINTESI
L’agricultura és la gran fàbrica de productes renovables, és a dir, sostenibles
?¿ Bioeconomia circular 21
Una nova manera de veure l’energia
Bioeconomia circular 22
Planta solar fotovoltaica
Planta solar agro extensiva Planta solar agrícola intensiva
Planta solar forestal Planta solar urbana
Planta solar hidràulica Planta solar eòlica
Planta solar mixta agro-eòlica
Planta solar agro mes intensiva
“Passar del debat d’aliments contra
combustibles a un debat sobre aliments i
combustibles” Graziano de Silva
I sovint ens descuidem del mar
Bioeconomia circular 23
Necessari ús compartit del territori i de l’aigua
Bioeconomia circular 24
ENERGIAEÒLICA
FUSTAI LLENYA
ENERGIASOLAR
ENERGIAEÒLICA
RECICLATGEORGÀNICS
BIOMASSA
AGRO-CARBURANT
ALIMENTS
PAISATGEMEDI
AMBIENT
• Compartir• Especialitzar • Prioritzar• Posar límits
Claus de futurBIODIVERSITAT
URBANISME
Actituts
• Responsabilitat• Cooperació• Solidaritat• Flexibilitat• No absoluts• Oberts als canvis
Què aporta la nova paraula «Bioeconomia»?
• No és el concepte (referit a l’activitat de transformació d’actius biològics) el que ha canviat sinó l’escenari en el que aquesta activitat es realitza.
• S’ha passat d’una explicació a una paraula que identifica aquesta explicació.
• Amb la nova paraula “bioeconomía” s’ha passat de identificar l’activitat pel producte final a identificar-la pel seu origen comú, per la primera matèria (productes d’origen biològic).
• S’ha passat d’una identificació dispersa de les diferents activitats a una definició integradora, holística.
• La nova paraula ens apropa a la visió integradora, ens apropa a la necessitat d’una gestió coordinada i compartida
La bioeconomia és el conjunt de les activitats d’obtenció, producció i transformació de productes d’origen biològic
Bioeconomia circular 25
Una nota de reflexió
Ara en diem bioeconomia
Amb la nova paraula s’obre també la porta a nous actors
Just quan els recursos escassos poden afavorir marges extraordinaris de la bioeconomia
Bioeconomia circular 26
En deiem agricultura
Els seus productes derivats els allunyavem del seu origen
Bioeconomia circular
Bioeconomia circular 27
• Basada en la bioeconomia
• Utilitzant millor el que ja usem
• Utilitzant millor el que no usem encara
• Aprofitant millor el potencial dels oceans.
• Reciclant, en economia circular
• Evitar malbaratament
Deixar l’economia del petroli
Garantir la seguretat alimentària
Vers desenvolupament sostenible
Contra el canvi climàtic
QUÈ?
COM?
Aprendre de la Natura
Orígen biològic
Residu mínim
ECONOMIA CIRCULAR
Bioeconomia circular 28
Vers un desenvolupament sostenible
Arreglar el desgavell Guanyar el futur
c/t ll/t
ADAPTACIÓ CANVI CLIMÀTIC MITIGACIÓ CANVI CLIMÀTIC
Posar límits
Eficiència i estalvi de recursos
Reducció del malbaratament
Urgències mediambientals,
Intensificació sostenible.
Agricultura de precisió
Economia circular.
Revolució biotecnològica.
Planificació demogràfica.
Sistema orientat al benestar
Seguiment de tendències,
Reforçar infraestructures,
Canvis en localització i tipus conreus
Revolució energies renovables,
Bioeconomia,
Canvis dietètics (menys carn)
Noves fonts de proteïnes (insectes..).
Captació GEH vers embornals
4Noves
Oportunitats,
Noves
Actituds
Bioeconomia circular 30
El paper de les polítiques i de les lleis
Per avançar en la Bioeconomia Circular en un món global en competència cal:
❑ Politiques i accions orientadores i demostradores
❑ Educació vers una nova cultura del consum responsable
❑ Impuls de l’R+D i la innovació
❑Un marc regulador orientador i afavoridor
❑ Fiscalitat incentivadora
❑Unes normes establint els minims mediambientals i de seguretat
Bioeconomia circular 31
Pla d’acció de la UE per avançar en l’economia circularBrussels, 4.3.2019 COM(2019) 190 final
1. Processos de disseny i producció– Disseny ecològic i Etiquetat energètic
– Garantir durabilitat, reutilització i reparació
2. Capacitació a consumidors– Millorar informació als consumidors
– Canvi de patrons i responsabilitat dels consumidors
3. Conversió de residus en recursos i nova vida a subproductes– Exemples de normatives que ho afavoreixen (suprimir excessos legislatius)
• Aigües residuals per a ús agrícola.
• Mesures per millorar la confiança em l’aigua de l’aixeta
• Destí a pinso d’aliments per a consum humà
• Normativa que permet usar olis usats - es deixa de considerar um residu
• Fertilitzants a partir de subproductes
4. Estratègia sobre el plàstic en economia circular• Us de plàstics reciclats
• Norma sobre bio-degradabilitat dels plàstics
• Prohibició de plàstics d’un sol ús
• Reduir recipients plàstics en aliments
• Atenció a residus en vaixells
5. Innovació
Bioeconomia circular 32
Els ODS i la bioeconomia circular
Bioeconomia circular 33
Noves oportunitats de la bioeconomia circular
• Explotació sostenible però més intensa i diversificada dels recursos del bosc
• Redescobriment i redefinició de l’explotació dels recursos marins
• Nous desenvolupaments TIC-Bio – Agricultura de precisió
• Noves primeres matèries biològiques (algues, insectes, etc)
• Nous productes d’origen biològic o biotecnològic– Noves espècies i varietats
– Carn per cultiu celular
• Nous usos de vells productes
• Impuls al reciclatge: Objectiu residu zero
– Plantes de reciclatge i de compostatge
– Nous usos als subproductes
– Biorefineries
– Reutilització de les aigües residuals
– Recuperació de productes d’aigües residuals.
• Allargar la vida dels productes
– Persecució de l’obsolescència programada
– Impuls als serveis de reparacions
Bioeconomia circular 34
Nous usos a productes biològics o als seus residus(exemples OCDE)
• Nous usos de residus lignocelulòsics
• Residus urbans com a primera matèria de biorefineries
• Residus de peix per alimentar les piscifactories
• Gasos industrials provinents de la fermentació
• Nous usos a plastics reciclats
• Compostatge industrial
• Residus de la fabricació de whisky per a biocombustibles
• Residus del pa per a produir àcid succínic
• Plàstics d’aigues residuals
• Electricitat d’aigues residuals
• -----
Bioeconomia circular 35
Productes del bosc
Bioeconomia circular 36
Nova vida i utilitat dels nostres boscos
Bioeconomia circular 37
El bosc ocupa el 65 % del territori català, un boscque no sabem aprofitar
Les biorrefineries
Bioeconomia circular 38
Conversió de biomassa en productes de bioenergia i productes químics.
Alguns exemples de Catalunya
Bioeconomia circular 39
Silvia Calvo
ARPE
La Borda
Planta de biogas de Torregrossa
Més exemples
• Closca d’ametlla com a aditiu alimentari
• Pinyol d’oliva com material de construcció
• Fècula per a bioplàstics
• Aigües residuals d’Indústries agroalimentàries per produir fertilitzants
• Cel.lulosa com a aillant
• Producció de polímers amb diferents funcionalitats
• Espesants naturals per alimentació (garrofí)
• Replicació de la tela d’aranya
• ...
Bioeconomia circular 40
La lluita contrra el malbaratament alimentari
Bioeconomia circular 41
Exemple: Fluxes d’ús i malbaratament en préssec
Bioeconomia circular 42
Propostes de progrés en bioeconomía1. Coordinació i actuació global, front a problemes globals.
2. Impuls de la ciència i la tecnologia amb la mirada posada en l’ús eficient i sostenible dels recursos biològics.
3. Paper esencial de l’aigua. Sense aigua no hi ha bioeconomia. El regadiu com a eina
4. Impuls de l’eficiència. Més output amb menys input. P.ex Agricultura de Precisió. No a l’obsolescència programada.
5. Recuperar potencials de producció biològica (bosc, sòl agrari, mar,...) i de reciclatge (la ramaderia com a estratègia de reciclatge)
6. Reconeixement dels pagesos, forestals i pescadors. Professions maltractades de manera injusta i racionalment incomprensible. Cal que aquest sector essencial pel futur tingui la valoració que li correspon.
7. Remuneració dels bens públics, on n’hi hagi, per als actors que els produeixin. El cost d’oportunitat per disposar d’aquests bens ha de ser pagat a qui els fa possible.
8. Alliberar pressió sobre els recursos renovables d’origen biològic:
1. Impuls d’energies renovables no bio. Alliberar potencials productius biològics
2. Canvis dietètics menys exigents en recursos (reducció del consum de carn, per exemple).
3. Seguiment de les dinàmiques demogràfiques i possibles polítiques d’orientació.
9. Posar límits socials i mediambientals. Atenuar desequilibris, evitant abusos de posició dominant.
10. Diàleg entre la societat civil i els gestors de la cosa pública a fi d’assolir amplis consensos ver un futur sostenible. Desenmascarar les posicions NIMBY
11. Apostar per les opcions democràtiques i solidaries. L’Estat democràtics és l’únic poder que pot posar límits als grans oligopolis i solament des d’una cultura democràtica es podrà avançar pel camí que ens demana el futur.
Bioeconomia circular 43
Alguns canvis possibles en el nostre entorn...• Substitució de combustibles fòssils per renovables.
• Canviar al cotxe elèctric
• Prioritzar primeres materies bio
• Aprofitar el potencial de les tecnologies digitals (teleconferencies, no paper, etc)
• Convertir els residus en producte.. Reutilitzar (ex. oli, compostatge, incineradores, biogas ...)
• Repensar i imaginar nous usos al que ja usem
• Reparar quan sigui possible en lloc de substituir
• Reciclar paper, plàstic, vidre...
• Evitar consums innecessaris. Consumir en funció de la utilitat real.
• Actuar contra el malbaratament
• Millorar i recuperar l’aigua de l’aixeta
• Compartir eines i recursos (cotxes, cases amb serveis comunitaris...)
• Qualitat i funcionalitat adaptades a necessitats (Ex. ERP)
• Donar nova vida a productes destinats a deixalla.
• Control de l’ús dels plàstics
• Canvi cultural necessari per al canvi i per evitar postures NIMBY. Ex. Fira de les merdes.
Bioeconomia circular 44
Proposta d’exercici
OBJECTIU: CONÈIXER PER A MILLORAR
• Detallar els tipus de productes que entren a l’escola: combustibles, electricitat, llibres, papers, ordinadors, menjar, eines, vestits, envasos, etc.
• Per a aquells d’origen no biològic, questionar la seva possible substitució per altres d’origen biològic o renovable.
• Revisar la possibilitat de utilitzar materials reciclats
• Registrar i questionar (estimació) la durada de la seva vida útil dels productes.
• Registrar i questionar els diferents nivells d’evolució, possible transformació en nou producte.
• Registrar la seva sortida en forma de residu.
• Preguntar-se si els residus podrien tenir una utilitat posterior (allargar la seva vida útil)
• Comptabilitzar els residus finals sense recuperar (claveguera o abocador)
• Averiguar on van a parar i si tenen un procés posterior els residus finals
ESTABLIR UN PLA DE MILLORA
Bioeconomia circular 45
Arriben temps de canvis
La inteligencia artificial i la biotecnologia donaran a la humanitat el poder de canviar la forma de la vida i redissenyar-la
La desigualtat i la manca de democràcia poden incapacitar per gestionar en positiu els canvis que avui s’albiren