101

Tema 24: Grup de les lílides. Característiques generals. Família de les orquidàcies, liliàcies, iridàcies, amaril·lidàcies, agavàcies i afins. Grup de les commelínides. Característiques generals. Família de les arecàcies, tifàcies, juncàcies, ciperàcies i poàcies. Grup de les magnòlides. Característiques generals. Família de les magnoliàcies, piperàcies, lauràcies. A l’anomenat grup de les lílides trobem les monocotiledònies superiors de flors homoclamídies (amb un periant de peces iguals) i trímeres, sovint vistoses. Alguns caràcters comuns són l’absència de vasos o de vasos amb perforacions escalariformes, la presència de nectaris, la placentació axial, la presència de nombrosos primordis seminals a cada lòcul (cadascuna de les porcions de l’ovari formada per un carpel) i la formació de fruits en càpsula o baia. Familia de les esmilacàcies

Plantes molt properes a les liliàcies, distribuïdes principalment a les zones tropicals i subtropicals. Són arbusts o herbes rizomatoses generalment enfiladisses i espinoses. Les fulles són coriàcies amb tres nervis molt marcats i beïnes transformades en circells. Les flors són actinomorfes amb un periant de 6 tèpals, generalment unisexuals i dioics. El fruit és una baia. Smilax és el gènere més important. S. aspera (arítjol) és l'espècie que arriba fins a casa nostra. De diverses espècies del gènere Smilax d'Amèrica central i del Carib se n'aprofitava la rel per combatre la sífilis i el reuma. En realitat, contenen una saponina (sarsaponina) utilitzada actualment per la hemisíntesi de cortisones i hormones sexuals esteroidees. Familia de les liliàcies flors de tulipa (Tulipa australis) [esq.] i marcòlic (Lilium martagon) [dreta] Presenten bulbs (geòfits). Les flors són generalment actinomorfes i vistoses (pol·linització entomòfila). El periant és format per 6 tèpals i l’ovari és súper. El fruit és una càpsula.

Algunes són plantes ornamentals pel seu fullatge [Chlorophyton comosum (cintes) o Aspidistra elatior (aspidistra)].

102

Família de les orquidàcies

Plantes herbàcies amb òrgans subterranis de reserva (bulbs o rels tuberoses), associades a fongs micorrízics i, en alguns casos completament heteròtrofes. Fulles simples i enteres, alternes o totes basals. Flors zigomorfes i hermafrodites, reunides en raïms o espigues. Periant constituït per 2 verticils de 3 tèpals cadascun. Dels tèpals interns n´hi ha un de més desenvolupat anomenat label, en posició inferior per efecte de la torsió del receptacle i l’ovari. Ovari ínfer.

L’androceu està reduït generalment a un únic estam fèrtil. Els grans de pol·len es troben aglomerats en dues masses, anomenades pol·linis, amb una base enganxosa (retinacle). El gineceu és ínfer unilocular, amb l’estil fusionat amb l’estam formant el gimnostem. Només dos dels estigmes són funcionals i el tercer forma el rostel, estructura que impedeix l’autofecundació. El fruit és sec en càpsula. Els sistemes de pol·linització d’aquesta familia estan diversificats, tot i que moltes són pol·linitzades per insectes que busquen el nèctar situat en esperons ben desenvolupats del label.

Altres han deixat de produir nèctar i mimetitzen altres plantes que viuen al seu voltant. El curraià blanc (Cephalanthera longifolia) fa flors blanques amb el centre groc intentant confondre als pol·linitzadors de les estepes de flor blanca (Cistus monspeliensis i C. salvifolius) amb qui conviu. El gènere Ophrys ha desenvolupat un sistema de pol·linització anomenat pseudocopula, consistent en l’atracció dels mascles d’abelles solitàries mitjançant estímuls olfactius, visuals i tàctils amb el seu label. La relació tan estreta que mantenen aquestes plantes amb els pol·linitzadors fa que, en absència d’aquests, es vegin amb la necessitat d’autopol·linitzar-se, com passa a Ophrys apifera. Llavors les flors obren el rostel cosa que permet la caiguda cap endavant dels pol·linis fins a contactar amb l’estigma.

Ben curioses són les flors del galls (gènere Serapias) que simulen petits nius on les abelles s’hi refugien temporalment. Tot i això, s’ha indicat la possible existència de pseudocòpula, a causa de la presència d’un apèndix (callositat) a la part interior del tub del periant. Família de les iridàcies

Plantes de rels rizomatoses (lris) o tuberoses (Crocus i Gladiolus). Les flors són hermafrodites, actinomorfes (Iris i Crocus) o zigomorfes (Gladiolus), amb 6 peces petaloides generalment soldades en tub a la base. Androceu de 3 estams, oposats als tèpals externs. Ovari ínfer i tricarpel·lar.

Els estigmes són molt variables i poden estar transformats en estructures petaloides i colorejades, com passa al gènere lris. Crocus sativus (safrà) es cultiva per obtenir els seus estigmes mitjançant recol·lecció manual (rendiment d'1 kg de safrà a partir de 120.000 plantes). Els estigmes contenen pigments carotenoides [crocina] i substàncies incolores [safranal] utilitzats com a condiment alimentari.

lliri dels blats (Gladiolus italicus)

lliri groc (Iris pseudacorus)

Crocus sativus (safrà)

103

Família de les asfodelàcies Asphodelus cerasiferus

Els representants europeus són plantes bulboses de fulles en roseta, que fan flors disposades en inflorescències paniculades o racemoses altes. Presenten tèpals blancs amb nervis medials colorejats i fruit en càpsula. Alguns representants, concretament el gènere Aloe, tenen fulles crasses amb metabolisme CAM, espinescents al marge i disposades en roseta de la qual surt una inflorescència racemosa. Presenten tiges llenyoses amb engruiximent secundari anòmal. Les flors actinomorfes i trímeres, amb tèpals petaloides soldats a la base i de color groc, taronjat o vermell, relacionades amb la pol·linització per ocells (ornitofilia). El fruit és una càpsula.

A aquesta familia pertany l’herba de Sant Roc (Simethis mattiazzii), una planta estesa per les terres atlàntiques europees però, raríssima a Catalunya, límitada a unes poques poblacions a la plana de la Selva. El gènere Aloe inclou algunes espècies d'interès ornamental per les seves fulles i flors, tot i que d'algunes també se n'obtenen fibres foliars o substàncies purgants amb propietats medicinals, a partir de les fulles. Família de les al·liàcies All napolità (Allium neapolitanum)

Presenten bulbs i les flors diposades en inflorescències umbel·liformes envoltades inicialment per una espata.

Desprenen una olor força característica per la presència de compostos rics en sofre.

Família de les amaril·lidàcies

Plantes generalment bulboses, rarament rizomatoses (Clivia), amb fulles caduques que s'originen directament del bulb. Les flors són hermafrodites i actinomorfes o lleugerament zigomorfes.

Les peces periàntiques són vistents, amb 6 peces petaloides lliures o soldades, disposades en dos verticils. Androceu de 6 estams. L’ovari és ínfer i tricarpeŀlar. El fruit és una càpsula o una baia.

El gènere Narcissus presenta una estructura coral·lina molt particular anomenada corona (paracorol·la), a vegades molt desenvolupada o de color diferent al dels tèpals. A Pancratium maritimum (lliri de mar), la corona es forma a partir dels filaments estaminals eixamplats i soldats. És una planta pròpia dels sorrals litorals i floreix els mesos d’estiu, per la qual cosa cada cop és menys freqüent sota la pressió dels visitants de les platges en aquestes dates.

La pol·linització és generalment per insectes amb recompensa nectarífera tot i que en alguns casos, com a Galanthus nivalis (lliri de neu), no hi ha nectaris, les flors són solitàries i pèndules i la pol·linització és, sorprenentment, anemòfila.

Nadala (Narcissus tazetta)

Pancratium maritimum (lliri de mar)

Galanthus nivalis (lliri de neu)

104

Família de les hiacintàcies llet d’ocell (Ornithogalum umbellatum) / calabruixa petita (Muscari neglectum) Plantes bulboses amb rosetes de fulles basals. Flors disposades en inflorescències racemoses (raïms o corimbes). El periant presenta 6 peces colorejades lliures o soldades, formant una flor campanulada.

Família de les agavàcies atzavara (Agave americana)

Familia pantropical amb tots els representants exòtics i adaptats a viure en condicions subdesèrtiques. Algunes són utilitzades per ornament (Agave i Yucca ). Són plantes lignificades o amb rosetes de fulles carnoses que desenvolupen una gran inflorescència racemosa o paniculada d’eix lignificat.

El sisal (Agave sisalana) produeix unes fibres foliars molt llargues i ha estat cultivada en zones del sud de la península Ibèrica per ser utilitzades pels corders o per fer teixits de baixa qualitat.

Del cors d’Agave tequilana cuits, premsats, ensucrats, fermentats i doblement destil·lats s’obté el tequila. El mescal era, originàriament, un aiguardent de baixa qualitat fabricat pels camperols, però des de mitjans del segle passat es legalitza la seva elaboració a partir d’Agave angustifolia, l’anomenat mescal de Sonora.

Per motius publicitaris, el mescal sovint és embotellat amb la larva d’arna de diferents espècies (Aegiale hesperiaris, Comadia redtenbacheri o Agathymus spp.), anomenats “gusanos rojos”, depredadora dels magüeis. El « joshua-tree » (Yucca brevifolia) és una arbre endèmic del desert del Mojave que, com molts altres representants d’aquest gènere, presenta una estreta relació amb les arnes del gènere Tegeticula, que actuen com a pol·linitzadors.

Família de les asparagàcies

Plantes amb rizomes verticals o horitzontals. Presenten una clara diferenciació entre macroblasts i braquiblasts; aquests segons tranformats en cladodis foliars aciculars. Solen ser dioics i fan fruits en baia. Els espàrrecs o espàrgols que ens mengem corresponen als brots tendres de la planta.

Família de les ruscàcies

Plantes lignificades, que presenten tiges fotosintètiques. El gènere Ruscus presenta uns cladodis foliacis molt desenvolupats a sobre dels quals apareixen les flors i els fruits (baies). El gènere Dracaena té una posició incerta, propera morfològicament a les agavàcies. El representant més conegut és el drago (Dracaena drago), una espècie que viu a les illes Canàries i al nord d’Àfrica de port arbori amb un tronc de diàmetre notable a causa d’un engruiximent anòmal.

105

El grup de les commelínides, corresponen a les monocotiledònies superiors heteroclamídies, amb placentació apical o basal, lòculs de l’ovari amb un únic primordi seminal cadascun, fruits secs indehiscents principalment aquenis o cariòpsides, tot i que algunes fan també fruits carnosos tipus drupa. Dins el grup es produeix, tanmateix, una reducció del periant, que esdevindrà sepaloide o nul com a adaptació a la pol·linització anemòfila. Família de les arecàcies o palmes

Plantes generalment llenyoses i arborescents que rarament es ramifiquen i presenten un tronc de gruix uniform i recobert per les bases de les fulles que van apareixen a la part superior. Els fruits són baies (dàtils) o drupes (cocos). Les flors són generalment unisexuals, tant monoiques com dioques, disposades en inflorescències en espiga o panícula, protegides inicialment per una espata. El periant és trimer i poc vistós, amb 3 sèpals lliures i 3 pètals lliures o soldats. La pol·linització es fa mitjançant el vent (com passa al cocoter) o per insectes atrets pel nèctar o pel consum directe de les peces florals (coleòpters).

Al Mediterrani tenim tres palmàcies autòctones: una que arriba fins al continent europeu, Chamaerops humilis (margalló), l’altra limitada al Magreb, Phoenix dactylifera (palmera datilera) i la darrera present a Creta i Turquia, Phoenix theophrasti. Cocos nucifera (cocoter) és una planta monoica que fa fruits carnosos en drupa capaçoa de surar durant setmanes enduts per l’onatge, cosa que li ha permés colonitzar totes les costes tropicals. Els cocos de mar (Lodoicea maldivica) és una palmera, endèmica de les illes Seychelles, impressionant, de fins a 30 m d’alcària, amb fulles de 6 m o més. És una planta dioica (amb el exemplar femenins més petit, de fins a 25 m) i els seus fruits (drupes) només suren quan la llavor ja no és viable. Família de les tifàcies

Representat pel gènere Typha, conegut popularment com a bogues o balques. Presenten inflorescències de flors unisexuals cobertes per una espata caduca. Les flors es situen en una inflorescència allargada amb les flors masculines, a la part superior, amb 3 estams i que cauen tot just han alliberat el pol·len i les femenines, a la part inferior, amb un pistil unilocular. Les peces del periant indeferenciades i reduïdes a filaments, ajudaran als fruits en la dispersió.

Família de les juncàcies

Plantes de tiges cilindriques (junciformes) que viuen en sòls humits (Juncus) o de fulles planes qie es fan en boscos generalment ombrívols i prats (Luzula). Les flors són actinomorfes i, generalment, hermafrodites. El periant és trímer, verdós o poc vistent, format per 6 peces iguals, disposades en 2 verticils. Androceu de 3 ó 6 estams. Gineceu súper tricarpel·lar. Fruit en càpsula. Família de les ciperàcies

Les flors són hermafrodites o unisexuals generalment monoiques i poc vistoses. Al gènere Carex, la flor femenina és envoltada per una petita bràctea (gluma) que es troba soldada formant una estructura anomenada utricle. Presenten ovari súper, unilocular i trígon. Fruit en aqueni.

106

El periant és nul o constituït per 6 pèls escàbrids o nombroses setes sedoses, com passa al gènere Eriophorum (cotoneres) que poden persistir en la fructificació i destinades a la dispersió anemòcora. El jonc boval (Scirpus holoschoenus) és una ciperàcia de morfologia molt similar a la dels joncs veritables i una de les poques que no presenta tiges de secció triangular. Els fulls dels egipcis, els primers de la història, eren fets amb les tiges d’una ciperàcia que anomenem papir (Cyperus papyrus), que creix a les vores del Nil. Actualment la podem trobar plantada com a ornamental. La “totora” (Scirpus californicus) és una ciperàcia que es fa a les vores del llac Titicaca de l’altiplà andí. A més de ser utilitzat per la construcció de cabanes, són molt característiques les canoes d’aquesta regió.

Família de les poàcies

Plantes herbàcies anuals o perennes, sovint rizomatoses o estoloníferes. Tiges erectes, no ramificades i fistuloses, formades per nusos (plens) i entrenusos (buits). Les fulles són linears, paral·lelinèrvies, enteres i alternes, amb la base formant una beina oberta que envolta la tija i acompanyat d’una lígula. Les flors són petites i poc vistoses, hermafrodites i tancades per 2 bràctees (glumel·les). Estan agrupades en inflorescències simples (espiguetes), tancades per 2 bràctees (glumes) i alhora reunides en inflorescències compostes (espigues, panícules, o raïms).

El periant és nul o format per 2 o 3 petites peces esquamoses (lodícules o glumèl·lules). Androceu format per 3 estams. Gineceu super, bi o tricarpelar, unilocular. El fruit és sec que rep el nom de cariopsi.

1: gluma inferior 1’: gluma superior 2: glumel·la inferior [lemma] 2’: glumel·la superior [pàlea] 3: aresta 4: lodícules o glumèŀlules presents 4’: lodícules o glumèŀlules avortades 5: estam present 5: estam avortat 6: pistil

107

Hordeum vulgare Secale cereale Triticum aestivum Avena sativa sègol ordi blat civada centeno cebada trigo avena

El grup de les magnòlides, corresponen a les dicotiledònies arcaïques de porta arbori o herbaci, amb fulles de nerviació pinnada. Presenten encara pol·len uniperturat i flors trímeres i/o helicoidals. Presenten diversos caràcters comuns amb les monocotiledònies arcaïques, com les alismatàcies i les aràcies. Família de les miristicàcies

Arbres o arbusts de flors unisexuals, trímeres. Presència de reïna transparent, vermella o groga. Fulles enteres, alternes, sense estípules. Fruit en càpsula monosperma, que s’obre en dues valves. Les granes amb un endospema ruminat (amb solcs més o menys grans), com les de Myristica fragans (nou moscada), estan envoltades per un aril vermellós (macis).

Família de les magnoliàcies

Plantes llenyoses distribuïdes actualment pel sudoest d’Àsia (zona de màxima diversitat d'espècies) i Amèrica tropical i subtropical, tot i que eren presents a gran part de l'hemisferi boreal durant el Mesozoic. Presenten fulles grans, simples, persistents o caduques. Les flors són solitàries grans i vistoses, quasi sempre hermafrodites. El periant presenta tèpals nombrosos disposats helicoidalment sobre un eix floral allargat. Els estams són també nombrosos així com els carpels que son lliures (gineceu apocàrpic). El conjunt de carpels formen estructures estrobiliformes ± llenyoses un cop madur en les que cada carpel dóna lloc a un folicle disperm (Magnolia). En altres casos, el fruit és una càpsula, una baia o una sàmara (Liriodendron). El gineceu és format per nombrosos pistils i el fruit és un polifol·licle amb dues llavors cadascun recobert d’una sarcotesta acolorida com a Magnolia grandiflora (magnòlia) Liriodendron tulipifera (tuliper de Virgínia) és plantat com a ornamental. Es tracta d’un arbre caducifoli amb fulles de lòbuls aguts molt característiques. El fruits són secs, indehiscents i proveïts d’una ala apical que afavoreix la seva dispersió sàmara).

108

Família de les piperàcies

Plantes tropicals, llenyoses o herbàcies a vegades lianoides. Flors sense periant, reunides en inflorescències espiciformes vistoses.

Piper nigrum (pebrer) fruits drupes (monospermes) que contenen llavors amb perisperma molt desenvolupat a més de l'endosperma.

Família de les lauràcies

Generalment arboris. Són fonamentalment tropicals amb un únic representant que arriba fins a la regió mediterrània (llorer). Les flors són petites, actinomorfes i hermafrodites o unisexuals reunides en inflorescències. Els verticils són trímers o dímers (Laurus).

Els estams s'obren per finestrelles.

El fruit és carnòs tipus baia o drupa. Aspecte d’una branca amb fruits de Cinnamomum camphora (camforer), del qual se n’obté la càmfora per destil·lació de la fusta (tot i que actualment es sintetitza al laboratori). Les escorces seques de Cinnamomum verum (canyeller), molt aromàtiques i utilitzades com a espècia.

Les flors de Persea americana (alvocater) presenta estams que s’obren per finestrelles.

Els fruits (alvocat) són carnosos i comestibles, són una mena de baies.