Download pdf - Butlletí àrea autonòmica csif tarragona 22 gener 2015 1

Av.d’Andorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNIÓ PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONÒMIC MÒBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

E-MAIL: [email protected] FAX: 877 441 434

TU I CSIF, EL MILLOR EQUIP!!!

mailto:[email protected]



ELS EMPLEATS PÚBLICS DIEM “PROU”

Cansats de ser sempre els protagonistes de totes les crisis les quals nosaltres els empleats públics no hem provocat, cansats d’esser moneda de canvi per calmar ànims i mercats, nosaltres, els que abans no ens feia cas ningú i que hem estat motiu de burla en moltes vinyetes populars, vatua aquí que ara, som els protagonistes de primera fila, i la presa fàcil en que amagar totes les incompetències alienes. Ens van retallar el sou desprès d’anys de tenir-lo congelat, mai no hem cobrat la paga extra sencera, els sous son baixos i ... s’han de fer oposicions per entrar-hi i per pujar de categoria, cosa que mai es fa a una empresa privada. Els privilegis que ens volen treure són drets adquirits desprès d’anys de treball i negociacions i per compensar el baix sou que hem estat cobrant, un sou que mai s’ha equiparat al sector privat . Els privilegis dels funcionaris es queden ridículs quan els comparem amb els dels treballadors de les caixes d’estalvi , les quals han estat rescatades amb diners públics, diners que ens trauran a nosaltres de la nòmina. Quan les multinacionals ofereixen als seus treballadors viatges de vacances, gimnàs o guarderia gratuïta, se’ls diu avantatges però quan l’Adminstració dóna dies de permís se’n diu privilegis. Ara resulta que tenim privilegis! Aquesta si que és bona! Doncs no senyor, els privilegis són les pensions milionàries, els sous vitalicis, els cotxes oficials, els dinars a càrrec dels fons públics, les targetes de crèdit, la duplicitat en els sous, els assessors a dit, la manca de titulació i l’amiguisme per accedir a un càrrec públic, i tot això, pagat amb els diners de tots . D’això se’n diu privilegis, si senyor! No més hipocresia, n’estem farts. Que comencin per retallar tota aquesta parafernàlia i de segur hi haurà diners per a tots! El poble és savi i ja no se’l pot manipular de forma intencionada! No tenim privilegis, el que tenim son drets adquirits.




HA FET FALTA LA MORT D’UN CIUTADÀ .....

ANUNCI DE L'AMPLIACIÓ A 24H DEL SERVEI D'HEMODINÀMICA A TARRAGONA

La mort d’una persona per un infart de camí a Barcelona després de no poder ser atès a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona pot desencallar una de les problemàtiques greus que arrossega el centre sanitari tarragoní des de fa uns anys. La Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII no funciona les 24h del dia i només ho fa de vuit del matí a vuit del vespre.

Després d’augmentar tres hores el seu servei ara fa tres anys. Tot i que CSIF i d’altres sindicats haviem demanat en diferents ocasions poder ampliar aquest horari no havíem obtingut resposta favorable per part dels responsables del centre fins aquest passat desembre. La vídua s’ha mostrat agraïda pel servei que ha rebut pel personal de Joan XXIII i ha lamentat el fet que no es disposi dels elements necessaris a l’Hospital de Tarragona: “Ens han tractat molt bé tota la gent que ens va atendre. Potser si haguessin tingut el que necessitaven hauríem de lamentar menys morts”.

Segons ha assegurat el Director Territorial de Salut a Tarragona, Josep Mercadé, es vol incloure la partida destinada a aquest servei en els pressupostos definitius de la Generalitat d’aquest 2015.

Un informe del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) de l’any 2009 recomana que és un servei necessari per a una població com Tarragona. Des de CSIF lamentem a que hagin de sortir casos com aquest per veure que el servei d’Hemodinàmica és un servei bàsic i necessari per a la ciutat i el territori. Si el cas ha sortit a la llum, estat per la voluntat de la família i no per la transparència de l’Hospital.

Des de CSIF recordem que no es que s’hagi fet un mal servei, sinó que aquest no existeix.


http://diaridigital.tarragona21.com/cgt-de-joan-xxiii-lamenta-que-la-unitat-dhemodinamica-no-estigui-oberta-24h/

http://diaridigital.tarragona21.com/cgt-de-joan-xxiii-lamenta-que-la-unitat-dhemodinamica-no-estigui-oberta-24h/



LES LLIBERTATS DE TOTS

Europa ha d'aprofitar la convulsió per millorar la seguretat sense sacrificar els seus valors

L'emoció i el simbolisme de l'històric cap de setmana que ha viscut França, i amb ells tot Europa, no resoldran d'un cop de ploma els greus problemes que tenen davant els Governs europeus respecte al perill real i alarmant que representa el gihadisme islamista. Problemes per a la nostra seguretat i, el que és més important encara, per al nostre sistema de vida i els nostres valors, amb les idees de llibertat d'expressió, pluralisme i tolerància al capdavant. Però el que ha passat pot ser un revulsiu que faci reaccionar líders i opinions públiques.

La primera obligació dels responsables governamentals és garantir la seguretat de les persones: la dels que exerceixen la llibertat d'expressió des dels mitjans i la dels que pertanyen a la comunitat jueva, en aquests moments els dos col·lectius més directament amenaçats per la freda estratègia gihadista. Seria una derrota francesa i europea que els dibuixants i periodistes deixessin d'exercir la seva crítica, per irreverent o blasfema que pugui semblar-los a alguns, o que els europeus d'identitat jueva es veiessin obligats a emigrar a Israel o a altres països per por dels atemptats.

Per augmentar els llindars de seguretat no fa falta suspendre drets fonamentals ni redactar cap llei especial com van fer els EUA després dels atemptats de l'11-S; tampoc serveixen legislacions especials que limitin la llibertat d'expressió amb l'excusa de protegir les minories religioses de les manifestacions d'odi.

La seguretat interior requereix posar fora de circulació els nombrosos gihadistes amb passaport europeu implicats en les guerres ara en curs. Això significa reforçar les fronteres exteriors i controlar millor els delinqüents efectius o potencials interiors i, sobretot, millorar la informació i la coordinació. Recordem que els terroristes de París estaven fitxats, eren nacionals francesos i els controls exteriors no van jugar cap paper en la falta de prevenció, sinó les errades policials i d'intel·ligència interiors. No té cap sentit limitar Schengen; en tot cas, reforçar-lo.




Europa a més a més ha de plantejar la seguretat exterior amb una eficàcia més gran i claredat estratègiques, la qual cosa significa més mitjans i una direcció comuna millor, a la vista del cinturó de violència gihadista que l'envolta, des de Líbia i l'Àfrica subsahariana fins a Síria i l'Iraq, assaltats per l'Estat Islàmic.

L'activitat gihadista es nodreix també de l'absent política exterior i de seguretat de la UE, així com de les ambigües relacions que mantenim amb les dictadures vigents al Pròxim Orient.

França i el president Hollande han sabut gestionar, d'acord amb els valors republicans, la greu crisi de seguretat plantejada per la matança de París. Correspon a tots els europeus seguir el mateix camí per afrontar el perill gihadista, garantir la seguretat i defensar la República dels valors europeus: és a dir, les llibertats de tots.




EL SUPREM DÓNA UN DUR COP A LA REFORMA LABORAL: ELS CONVENIS NO CADUQUEN

El Tribunal Suprem ha assestat un dur cop a la reforma laboral, concretament a la limitació a un any de la ultraactividat dels convenis. D'aquesta forma, l'alt Tribunal ha sentenciat que els convenis col·lectius seguiran vigents després de la seva caducitat, a pesar que hagi transcorregut l'any de pròrroga legal sense que s'hagués aconseguit un acord.

La decisió del Suprem sorgeix arran d'una demanda interposada per CSIF contra una empresa que va aplicar dues fórmules de càlcul en la nòmina de juliol de 2013: 7 dies conforme al conveni i, la resta, segons l'Estatut dels Treballadors. Des de CSIF considerarem molt satisfactòria aquesta decisió doncs suposa un important avanç en la defensa dels drets laborals dels treballadors i restableix la ultraactividat dels convenis, concepte que havia estat derogat amb l'aprovació de la Reforma Laboral. El secretari d'Acció Sindical a Tarragona, Isaac Navarro i Vallés, ha valorat aquesta sentència, que “suposa el reconeixement a una reivindicació històrica de CSIF i té un tremend valor sindical, ja que es garanteixen els drets dels treballadors malgrat la caducitat dels convenis i les limitacions que promou la Reforma Laboral”.

Després de l'aprovació de la Reforma Laboral, que atacà per força vinculant dels convenis col·lectius limitant la ultraactividat, aquesta resolució talla dos anys d'inseguretat jurídica i vulneració dels drets dels treballadors i les treballadores davant la situació que el seu conveni decaigui.

A més, recentment, hem tingut coneixement d'una nova sentència que posa en dubte el període de prova d'un any que la Reforma Laboral va introduir per al contracte indefinit de suport a l'emprenedor. D'aquesta manera, el Jutjat social nº 1 de Toledo, ha declarat que l'acomiadament d'un treballador durant el període de prova amb un contracte realitzat sota l'empara del citat contracte de treball per temps indefinit de suport a emprenedors, és improcedent. La sentència del Tribunal determina que la reforma vulnera l'article 44 de la Carta Social Europea i que contravé la legislació nacional en matèria de contractació temporal perquè el contracte d'emprenedors amb un període de prova d'un any va contra l'Estatut dels Treballadors, que “sempre exigeix una causa per a la contractació temporal”.




426 EUROS: INSUFICIENTS, RESTRICTIUS I ELECTORALISTES

EL Govern, sindicats majoritaris i patronal han subscrit l'acord que engega el programa d'ajuda a aturats de llarga durada. Encara que tota ajuda és benvinguda en aquest cas és una miqueta restrictiva i excloent, tenint en compte que es destina a majors de 45 anys, amb unes característiques determinades. A més, no és compatible amb qualsevol altra ajuda que es rebi i la possibilitat de ser compatibilitzat amb una ocupació serveix com a eina encoberta de finançament per a les empreses.

Des de CSIF considerem insuficient aquesta ajuda tenint en compte que, segons previsions, beneficiarà a 450.000 aturats, tan sol un 16%, quan hi ha 750.000 famílies que no reben subsidi algú i 2.746.600 aturats de llarga durada. I, lamentablement, no està lligada a un descens de la taxa de desocupació al nostre país, sinó que compta amb data de caducitat, el 15 d'abril de 2016.

Isaac Navarro i Vallés, secretari d'acció sindical de CSIF a Tarragona, considera que “aquest programa d'ajudes té molt a veure amb les properes cites electorals, tenint en compte que ja existeixen en totes les regions diferents fórmules de rendes bàsiques d'inserció amb quantitats superiors. A més va unida a accions formació i orientació, amb el que els sindicats majoritaris juntament amb les patronals semblen tenir més interès en l'assumpte, obstinats a seguir manejant els fons de les polítiques actives d'ocupació”.




SECCIÓ SINDICAL CSIF ENSENYAMENT

LA PLANTILLA DE LES ESCOLES PÚBLIQUES CATALANES ENVELLEIX DAVANT LA MANCA

D’OPOSICIONS

Un informe de CSIF calcula que perquè Catalunya arribés a l'estàndard europeu caldria incorporar com a mínim 5.752 nous docents menors de 30 anys. Els mestres han perdut més d'un 40% del poder adquisitiu. La plantilla de les escoles públiques catalanes envelleix. No és una novetat ni un fet que no passi a la resta de l’Estat, però una situació que s’ha anat accentuant en els darrers anys. CSIF Tarragona fa l’anàlisi de la situació a nivell local després que es publiqués l’informe Envejecimiento del profesorado en España. Un estudio comparado a nivell estatal. El resultat és que mentre el curs 2005-2006 la franja d’edat entre els 40 i els 49 anys era la més nombrosa tant entre els mestres catalans com entre els del conjunt de l’Estat, el curs 2012-2013 la franja predominant a Catalunya havia passat a ser la dels 50 al 59. Aquest grup representava un 30,9% del professorat el 2012-2013 i ha seguit pujant fins al 32,2% aquest curs. El que intentem mostrar és que no pot ser que passi i passi el temps sense que es convoquin places, que s’haurien de fer oposicions. L’últim cop que es van convocar oposicions de professorat a Catalunya va ser el 2010, i des de llavors s’han imposat, a més, límits per la reposició de els vacants. El 2011 no podien superar el 30% i entre el 2012 i el 2014 estaven limitades al 10%. Durant aquest període, el sindicat calcula que s’han jubilat 6.815 docents i que només 1.064 de les seves places han estat cobertes. En total, calculem que perquè Catalunya arribés a l’estàndard europeu caldria incorporar com a mínim 5.752 nous docents –els que no s’han reemplaçat– menors de 30 anys, gairebé els dobles dels que hi ha actualment en aquesta franja d’edat. Relacions desproporcionades L’informe estatal remarca que el 2005 l’OCDE publicava l’informe Teachers Matter en què ja apuntava els riscos associats a l’envelliment de la població activa de professors. La mateixa entitat apunta que la ràtio entre professors menors de 30 anys i majors de 50 ha de ser de 0,5. És a dir, els professors més grans no haurien de representar més del doble que els professors més joves.




La situació, però, no és aquesta, i ha anat empitjorant amb els anys. A Catalunya el curs 2012-2013 hi havia una ràtio del 0,26, amb gairebé quatre professors majors de 50 per cada menor de 30. A la resta de l’Estat la situació és encara més exagerada, amb una ràtio de 0,15, és a dir, 6,7 grans per cada jove. L’envelliment és especialment accentuat entre els docents homes. La ràtio a Catalunya hi ha 10 mestres grans per cada mestre jove i en el conjunt de l’Estat n’hi ha 16,7 de més de 50 per cadascun de menys de 30. Condicions més precàries Tot i que hi ha més docents a les escoles, la seva situació és més precària. En el pressupost de la Generalitat des del 2011 que el número de sous de professorat no ha variat, sí que hi ha més gent, però perquè han fraccionat salaris, i es paguen les mateixes hores de treball. La situació de Catalunya contrasta amb la del País Valencià, a on aquesta setmana s’ha fet públic que es convocaran oposicions per a 650 docents aquest trimestre. Encara que amb un número insuficient, a molts llocs de l’Estat ja s’han anunciat oposicions perquè ho permet la llei, i desde CSIF, lamentem que no sigui el cas català.




SECCIÓ SINDICAL CSIF MOSSOS

RAJOY PODRÀ MOBILITZAR ELS MOSSOS, SEGONS LA NOVA LLEI DE SEGURETAT ESPANYOLA

El consell de ministres espanyol aprova l'avantprojecte de llei que atorga al president espanyol el rol de màxim coordinador en matèria de seguretat

Mariano Rajoy podrà mobilitzar els Mossos d'Esquadra en situacions de màxim risc per a la seguretat de l'estat espanyol. Ho permet l'avantprojecte de llei de seguretat que ha aprovat aquest matí el consell de ministres. La llei atorga al president del govern espanyol el rol de màxim coordinador en matèria de seguretat. Segons explica el govern espanyol, la llei està pensada 'per millorar la resposta davant de nous riscos i amenaces'. La llei diu que el president del govern espanyol podrà mobilitzar les policies autonòmiques i locals, així com recursos de seguretat privats en situacions de risc per atacs a l'estat de dret, ciberatacs o catàstrofes naturals. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha dit que 'no es tracta d'assumir el control de res sinó que tots posem els nostres instruments a disposició'. A banda dels recursos públics, la declaració de situació d'interès per a la seguretat també permetrà el president espanyol mobilitzar qualsevol tipus de recurs privat en favor de l'interès general. Malgrat l'excepcionalitat d'aquesta mesura, la vice-presidenta espanyola ha recordat que 'no és nova', ja que hi ha d'altres lleis com les de règim local que ja ho contemplen en ocasions excepcionals. 'Això no és nou, això ja té antecedents que en determinades circumstàncies les administracions poden reclamar la col·laboració pública i privada', ha conclòs. La nova figura s'afegeix als estats d'alarma i d'excepció que preveu la constitució espanyola però, a diferència d'aquests dos, no implicarà la suspensió dels drets ni de les llibertats de la ciutadania. Així ho ha explicat la vice-presidenta espanyola durant la conferència de premsa posterior a la reunió del consell de ministres que ha assegurat que 'el text determina que no té res a veure amb els estats d'alarma i d'excepció que es declaren quan es donen els supòsits que estableix la constitució i la llei orgànica que ho regula'. Sáenz de Santamaría ha explicat que la situació d'interès per a la seguretat és 'un mecanisme institucional amb caràcter transversal de coordinació de tots els mitjans de l'estat amb els d'altres administracions estatals i internacionals', i es


http://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/referencias/Paginas/2015/refc20150116.aspx%23seguridadnacional

http://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/referencias/Paginas/2015/refc20150116.aspx%23seguridadnacional



podria declarar en grans catàstrofes medi ambientals, per exemple. Un cop activat el mecanisme, es constituiria un comitè 'molt especialitzat' per gestionar tots els recursos. Finalment, ha desvinculat l'elaboració de la nova estratègia de seguretat dels darrers atemptats gihadistes de París i ha assegurat que el govern espanyol hi treballa des del 2012.

Reps una TRUCADA o SMS urgent que et diu que tens un missatge de veu i per escoltar-lo has de trucar al 1480?!? OBLIDA’T de contactar-hi... # ESTAFA que circula aquests dies i que notaràs en la factura del telèfon


https://www.facebook.com/mossoscat/photos/a.10150470495134437.381971.282039604436/10152843506779437/?type=1

https://www.facebook.com/mossoscat/photos/a.10150470495134437.381971.282039604436/10152843506779437/?type=1

https://www.facebook.com/hashtag/estafa?source=feed_text&story_id=10205396961793038



SECCIÓ SINDICAL CSIF BOMBERS

BOMBERS I CAT112, PREMIATS PER LA FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA (FEEC)

Els Bombers i el CAT112 reben aquest premi com a reconeixement a la seva tasca i col·laboració amb la FEEC

La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha lliurat reconeixement als Bombers de la Generalitat, en concret a la seva unitat del Grup d'Actuacions Especials (GRAE). El reconeixement ha estat lliurat com agraïment a l'àmplia col·laboració entre ambdues institucions. Els Bombers de la Generalitat-Grae i la FEEC col·laboren de forma continuada en accions diverses de formació, en l'impuls i el desenvolupament de programes de seguretat al medi natural i en la difusió conjunta de campanyes amb consells preventius de seguretat en l'àmbit de la pràctica d'activitats esportives i de lleure a la muntanya, així com en altres accions de caire tècnic i operatiu. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya també ha reconegut el servei del telèfon d’emergències de Catalunya CAT112. El director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència de Catalunya CAT112, David Ciudad, ha agraït el reconeixement “a la feina que cada dia els nostres professionals duen a terme per garantir la seguretat i assistència dels serveis d’emergències a tots els ciutadans”. Per millorar la capacitat de resposta dels serveis públics, el CAT112 fa anys que impulsa la col·locació de pals senyalitzadors de zones de cobertura en les rutes excursionistes més transitades que passen per zones d’”ombra de cobertura”. Per exemple, ja hi ha pals senyalitzadors a la Muntanya de Montserrat, al Parc Volcànic de la Garrotxa i altres parcs de la demarcació de Barcelona. Altres iniciatives han estat dotar d’una matrícula els masos i cases aïllades d’Osona per geolocalitzar de forma ràpida la trucada en cas que pateixin una emergència.




EVOLUCIÓ DELS PREUS

L'IPC VA TANCAR LÁNY EN NEGATIU PER PRIMERA VEGADA EN LA HISTÒRIA

L'índex va acabar el desembre amb un descens de l'1,1% interanual per la caiguda dels preus dels carburants L'índex de preus de consum (IPC) va baixar un 0,6% al mes de desembre respecte al mes anterior, i va aprofundir sis dècimes la seva caiguda interanual, fins al -1%, a causa del descens delspreus de les gasolines, del gasoil per a calefacció i d'alguns aliments, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que ha millorat en una dècima la dada interanual avançada a finals del mes passat (-1,1%). La caiguda dels preus aprofundeix la possibilitat que la deflació s'instal·li en l'economia espanyola, cosa que pot posar en perill les expectatives de creixement establertes pel Govern i diferents gabinets d'estudis. És la primera vegada en la història d'aquest indicador (la sèrie comença el 1962) en què es registra una taxa interanual negativa dels preus en un mes de desembre. Catalunya, per sota de la mitjana

L'evolució dels preus a Catalunya s'ha mantingut igualment a la baixa, si bé la caiguda fins al -0,7% se situa per sota de la mitjana i és sis dècimes superior al descens registrat al novembre (-0,1%)

Seguim treballant amb força per fer del nostre sindicat un referent entre tots els treballadors.

QUAN ANEM JUNTS, ANEM MÉS LLUNY I HO PODEM FER MILLOR"




PUBLICAT A L’ATRI LA NOTA CONFIRMANT LA RECUPERACIÓ DEL 100% DE JORNADA I SOU PEL PERSONAL INTERÍ EL 2015

Nota informativa sobre la jornada dels llocs de treball ocupats per personal funcionari interí dádministració i tècnic i personal interí docent de substitució a partir de l´1 de gener de 2015 (19.12.14) A partir de l’1 de gener de 2015, la jornada de determinats llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la mesa sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic deixarà d’estar subjecta a reducció, de manera que la jornada d’aquest personal passa a ser del 100% de la jornada corresponent al lloc de treball que ocupen, i per tant, amb recuperació de la totalitat de les retribucions i drets corresponents. Conseqüentment, el personal interí que tenia reduïda en un 15% la seva jornada, a partir del dia 1 de gener de 2015 durà a terme la jornada sense cap reducció i les seves retribucions són les corresponents a la jornada completa del lloc de treball que ocupen. En aquest sentit, el personal interí d’administració i tècnic que desenvolupi el 100% de la jornada veurà augmentat el nombre d’hores del permís d’assumptes personals, de manera que al mes de gener s’actualitzaran les hores esmentades a la totalitat que els correspongui en el còmput previst per a l’any 2015. Per tant, quan es demanin hores del permís dássumptes personals a partir de l´1 de gener, caldrà tenir en compte lácompliment del 100% de la jornada en còmput setmanal. Aquell personal interí d’administració i tècnic que voluntàriament vulgui continuar amb la reducció del 15% de la jornada i retribucions, haurà de demanar-ho mitjançant el portal de l’empleat –ATRI-, i la seva concessió resta subordinada a les necessitats dels serveis, d’acord amb el que s’estableix a l’article 20 del Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l’Administració de la




Generalitat. En aquest cas, les hores del permís d’assumptes personals es reduiran proporcionalment a la jornada corresponent. D’altra banda, a partir de l’1 de gener del 2015 quedarà sense efecte l’adequació de la jornada del professorat interí docent nomenat per a la substitució de funcionaris que es va establir al setembre del 2012. Barcelona, desembre de 2014 Secretaria d’Administració i Funció Pública




MODIFICACIÓ DE PERMISOS







SECCIÓ SINDICAL CSIF SANITAT

NO PORTIS EL MÒBIL EN LA BUTXACA

Experts en radiacions electromagnètiques recomanen activar la "manera avió" del telèfon mòbil en la nit, no portar-ho en la butxaca o utilitzar l'altaveu per reduir les hores d'exposició a aquestes ones.

Els experts recomanen activar la "manera avió" a les nits per evitar les radiacions Coincidint amb el Mobile World Congress experts en radiacions electromagnètiques aprofitaren per fer algunes recomanacions sobre com fer un ús saludable del telèfon móvil.

Activar la "manera avió" a la nit, no portar-ho en la butxaca o utilitzar l'altaveu redueix l'exposició a aquestes radiacions.




Encara que no hi ha consens en la comunitat científica internacional, cada vegada més mèdics asseguren que provoquen mal de cap , fatiga o insomni a bona part de la població , l'anomenada hipersensibilitat elèctrica .

MÉS INFORMACIÓ

Tots aquests símptomes es poden minimitzar fent petits canvis com utilitzar auriculars o l'altaveu quan parlem, esperar al fet que ens responguin abans d'apropar-se el mòbil a l'orella, no portant el telèfon en la butxaca o posant-ho en manera avió quan dormim.

Són alguns dels consells que dóna el geobiólog Pedro León, expert en radiacions electromagnètiques, que encara recomana anar més enllà i desactivar la sincronització permanent de dades . És a dir, que quan vulguem rebre correus electrònics o Whatsapp , actualitzem nosaltres la safata d'entrada manualment.

León també recomana que si estem en espais amb poca cobertura, no parlem i si ho fem des del cotxe, obrim les finestres per evitar que la radiació s'acumuli.

Tot això, diu, pot ajudar a reduir els efectes que tenen sobre la salut les radiacions electromagnètiques com a insomni, mal de cap, picor d'ulls o fatiga i que , segons metges i experts , a Catalunya ja afecta a 70.000 persones.




FINS A MAIG DE 2014

LA LLUITA CONTRA EL FRAU RECAPTA 9.271 MILIONS I DESTAPA 203.206 OCUPACIONS IRREGULARS

• Ocupació destaca que les actuacions han tingut "efectes positius" en la regularització de les condicions de treball i en el pagament de cotitzacions. • S'han anul·lat 88.354 altes fictícies entre gener de 2012 i maig de 2014. S'han incorporat 150 nous efectius entre inspectors de treball i seguretat social i sotsinspectors El Pla de lluita contra l'ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social ha suposat un impacte econòmic de 9.271 milions d'euros fins a maig de 2014 i ha fet aflorar 203.206 ocupacions irregulars des de gener de 2012. Segons un comunicat del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, les actuacions de lluita contra el frau laboral han tingut "efectes positius" en la regularització de les condicions de treball i en el pagament de cotitzacions.




EL QUÈ COBREN ELS PRESIDENTS AUTONÒMICS

Lidera la llista Artur Mas, amb 144.030 euros, seguit d'Ignacio González

i Íñigo Urkullu, i a la cua, el de Cantàbria amb 59.534

Els tres que més cobren

Quant guanya un president de comunitat autònoma? La resposta a aquesta pregunta varia considerablement en funció de quin sigui la regió escollida. El portal de la Transparència que va engegar el Govern el passat 10 de gener ha permès treure a la llum els sous dels mandataris autonòmics —entre altres alts càrrecs de l'Administració Pública— i d'ells es desprèn una gran disparitat. Al capdavant d'aquest rànquing es troba el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que cobra 144.030 euros bruts a l'any. De fet, el president català s'embutxaca 65.845 euros més (un 45,7%) que el president del Govern central, Mariano Rajoy, segons es desprèn de les retribucions de tots dos mandataris que figuren al Portal de Transparència i a la web de l'Executiu català. Rajoy guanya com a president del Govern d'Espanya 78.185,04 euros bruts


http://www.abc.es/espana/20150101/abci-autonomicos-regionales-presidentes-201412311319_1.html








anuals, mentre que Mas té uns ingressos per exercici de 144.030,12 euros. No obstant això, la web de la Generalitat aclareix que la supressió en 2011 i 2012 d'una paga extraordinària implica que aquests anys la retribució del president català va ser de 133.742,25 euros. Això no impedeix, no obstant això, que Mas sigui el que més cobra de tots els presidents autonòmics espanyols. Li segueix el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, amb 103.000 euros bruts anuals, segons es reflecteix als pressupostos de les Comunitats Autònomes. Per sota dels 100.00 euros, encara que fregant-los, es troba el president del País

Basc, Íñigo Urkullu, que ingressa una nòmina bruta de 97.519 euros a l'any.




LA REFORMA FISCAL AUGMENTARÀ LA NOSTRA RENDA DISPONIBLE FINS A EN UN 2,3%

Sembla ser que estem d'enhorabona, ja que a partir de l'1 de gener de 2015 nostra capacitat d'estalvi (la renda disponible) augmentarà respecte a aquest any 2014 com a conseqüència de la reforma fiscal, que portarà una rebaixa dels tipus impositius i un augment dels mínims personals i familiars que es poden aplicar els contribuents a la declaració de la renda per rebaixar la factura fiscal.

Els qui van a sortir més beneficiats de la baixada d'impostos? Doncs els assalariats amb dos fills, sobretot els que tenen rendes altes, i els que posseeixen rendes iguals o inferiors a 20.000 euros.




Per ser més didàctics, en CSIF hem decidit comptar amb l'assessorament d’Abante Assessors, que ens expliquen els beneficis de la reforma fiscal amb casos concrets atents! Una persona amb dos fills i rendes per sobre dels 200.000 euros veurà incrementada la seva capacitat d'estalvi en un 1,41%, i si rebés més de 300.000 euros anuals la rebaixa impositiva seria de 2,28%. Un altre grup de persones que també va a beneficiar-se de la reforma fiscal són, com comentem, els qui tenen rendes iguals o inferiors a 20.000 euros, que disposaran d'un 1,3% més. En funció de la seva situació familiar: L'estalvi és d'1,42% per a assalariats amb dos fills En el cas de jubilats o persones sense fills és de l'1,27%. Això sí, cal tenir en compte que si es compara la renda disponible no amb 2014, sinó amb 2011 -just abans que el Govern pugés els impostos- la fotografia no és tan positiva. D'altra banda, tal com podem veure en la taula, els qui tenen unes rendes entre 35.000 i 64.999 euros o entre 95.000 i 199.999 euros notaran menys el benefici de la baixada d'impostos. Així, un treballador per compte d'altri amb uns ingressos anuals de 35.000 euros i un fill tindrà a la seva disposició 249,42 euros més a l'any (o 20,78 al mes), si no té fills la seva renda disponible s'incrementarà en 236,6 euros anuals. En la següent taula es pot veure quant augmentarà la capacitat d'estalvi per tram de renda i situació familiar. En la pràctica, les dades revelen no estalvien, especialment els més joves. Una situació que a mitjà termini pot donar lloc a complicacions, perquè el nostre futur, donada l'evolució demogràfica i la reforma de la Seguretat Social per fer sostenible el sistema, depèn cada vegada de nosaltres mateixos. Cada vegada és més important planificar i invertir l'estalvi.Com invertir el que s'estalvia? Encara que la rebaixa fiscal, en alguns casos, no sembli molt elevada, cal tenir en compte que si l'estalvi s'inverteix a una rendibilitat adequada el nostre esforç es veurà compensat. Per exemple: Si guardem cada any els 200 euros que ens estalviem -segons els casos- d'impostos, invertint aquests diners en un producte que ens doni una rendibilitat del 4%, en 10 anys haurem acumulat 2.624 euros (l'estalviat són 2.190, la resta són els interessos). En vint, més de 7.000 euros (corresponents a un estalvi alguna cosa inferior als 5.000 euros). Si a això anem sumant estalvi per altres conceptes i realitzem una planificació financera correctament assessorada, o, ajudant-nos de l'ús d'eines gratuïtes com Fintonic.com perquè s'encarregui que no se'ns descontrola res (sobretot evitar que ens la colin amb comissions abusives, etc), la nostra qualitat de vida en el futur millorarà.




COMENTARI SOBRE LA PUJADA DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL EN 2015

En aquest article d'opinió crític, vull exposar una idea essencial, que ja he esmentat en anteriors ocasions i que ara aprofito per denunciar de nou en ocasió de la nova actualització anual del Salari Mínim Interprofessional, SMI d'ara endavant. Treballem en un mercat laboral que solament pot garantir al treballador un Salari Mínim de 648,60 € i hem d'avaluar què nivell de vida garanteix aquest salari al treballador i especialment analitzar l'argument "no es pot més". És cert que la majoria dels treballadors s'acullen al nivell salarial del seu Conveni Col·lectiu i cobren més del SMI, (encara que no gaire més). El Salari Mínim Interprofessional condiciona els nivells salarials recollits en els Convenis Col·lectius que marquen els mínims professionals segons el sector econòmic i la categoria professional del treballador, és a dir, si el SMI anés de 900 €, cap Conveni recolliria un salari menor. A més, el SMI incideix en altres situacions de la vida del treballador, per exemple marca el límit dels embargaments (salari mínim inembargable) o les quantitats de les quals es responsabilitza FOGASA en cas d'insolvència empresarial. Per tot això, la importància del SMI és essencial en el benestar del treballador, i en aquest article anem a analitzar aquestes idees des d'un punt de vista crític. El pes dels drets fonamentals Tothom coneix l'existència del dret al treball i a una remuneració suficient per satisfer les necessitats pròpies i les de la família. Hem de preguntar-nos quin és la importància dels drets fonamentals que ens estan garantits constitucionalment, i si aquests són realment efectius i tangibles en la vida del treballador. El dret a un treball i una retribució digna és una qüestió de benestar social. No és per ventura l'objectiu primordial d'un Govern democràtic? Per aquest motiu el citat dret es recull en textos de rang tan important com la Carta Social Europea, la Constitució Espanyola i la Declaració Universal de Drets Humans. Hem de preguntar-nos com es tradueix en nombres "la remuneració digna". El primer pas és determinar quin és el salari mitjà dels espanyols, no tenim àdhuc dades de 2014, però en 2013 va ser d'1.869,10 € bruts mensuals (14 pagues). Tenint en compte que el Comitè Europeu de Drets Socials exigeix que el SMI hauria d'equivaler al 60% del salari mitjà espanyol, el resultat és un Salari Mínim d'1.121,46 €.




En aquest tipus de processos en els quals el Govern s'ajunta amb els Agents socials i la Patronal, els grans perdedors són els Sindicats majoritaris, les "exigències dels quals" apareixen en els periòdics, però que finalment sempre queden en res. Exigeixen ara un SMI de 725 € per 2016, i de 800 € per 2017, no obstant això, -a pesar que el Govern es passa constantment les seves exigències per l'arc del triomf-, no se'ls ha ocorregut interposar una demanda contra el Reial decret d'actualització del SMI per vulnerar els drets fonamentals dels treballadors a qui diuen representar. No és utopia, són drets fonamentals vulnerats. Cada any que passa estem destruint un tros del famós principi de la Declaració de Filadèlfia de 1944 "el treball no és una mercaderia". El treball no és una mercaderia i no pot rebaixar els estàndards de qualitat i benestar encara que això fos favorable per a la situació macroeconòmica. Els treballadors no tenen interès a "sobreviure", tenen interès a "viure bé", en condicions de benestar, amb la cobertura mínima garantida (transport, vestit, alimentació, habitatge, subministraments, educació, etc). Al gaudi de les llibertats mínimes cal tirar-li bitllets, sense diners, aquestes llibertats no es poden gaudir, i per tant, el benestar no existeix en aquests casos. L'argument de "no es pot més" Fins que punt a les empreses i als governs els interessa que existeixin treballadors pobres? Henry Ford, considerat un dels promotors de la classe mitjana americana, per la fabricació del seu model d'automòbil Ford T, que estava a l'abast de la majoria d'americans, va dir que milloraria els salaris dels seus treballadors perquè poguessin comprar els vehicles que fabricaven. En canvi, la situació no podia ser més diferent ara. A causa de la globalització, que permet fàcilment les comunicacions i el transport de mercaderies, la mà d'obra actual competeix a nivell mundial, la qual cosa abarateix el seu cost.

Això comporta l'existència de treballadors retribuïts que es troben en la pobresa o exclusió social, que finalment es converteix en un 20% de la població que no consumeix perquè no té. Haurà de llavors el Govern destinar els recursos que actualment no destina, al fet que aquesta cinquena part de la població aconsegueixi sortir del llindar de pobresa, reinserir-se al mercat laboral i reactivar l'economia.




En aquest sentit, hi ha molts aspectes reprotxables al Govern, començant a tapar el desguàs per on s'escapa els diners: la corrupció, el frau i l'enginyeria fiscal de les multinacionals i el malbaratament públic en obres faraòniques sense ocupació ni benefici. Un malgasto de recursos econòmics que podrien servir per millorar alguns aspectes essencials amb incidència en l'economia, com la inversió en Cooperació i Desenvolupament (494M€ per 2014, acumulant una caiguda del 70% en els últims 5 anys), potenciar els sectors econòmics en el sentit de millorar el producte o servei i donar-li sortida, o a millorar el sistema d'inserció laboral i els cursos de formació que segons les informacions aparegudes, són un autèntic fiasco.




SUÈCIA ESTRENA LA JORNADA DE 30 HORES SETMANALS. ARRIBARÀ ALGUN DIA A LA RESTA D'EUROPA?

Les autoritats sueques creuen que una jornada laboral més curta ajudarà als treballadors a sentir-se millor física i mentalment i rendir més. Per això han engegat una prova pilot que, de moment, afecta als empleats municipals de Goteburgo. El seu rendiment es compararà amb el d'un altre grup de treballadors que farà la jornada completa, de set hores a Suècia.

La intenció és incentivar a les persones per augmentar la seva eficiència, estalviar diners públics i donar oportunitats laborals a persones en atur. Si el projecte dóna resultat, s'ampliarà a altres sectors i llocs, però podríem plantejar que la mesura arribi algun dia a Espanya i a la resta d'Europa?

La mesura, anunciada fa uns mesos i titllada d'electoralista per alguns, ha provocat una cadena de reaccions entre els seus partidaris i detractors. La mateixa Alemanya ha obert un debat sobre la conveniència d'introduir la setmana laboral de 30 hores i, a França, el nou ministre d'Economia s'ha mostrat disposat a permetre que les empreses deroguin la setmana laboral de 35 hores si hi ha “acords majoritaris” amb els empleats. A Espanya, Podem també ha plantejat reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals.

Aquí passem en el treball una mitjana d'1.720 hores a l'any, 26 més que els anglesos, 41 més que els italians, 58 més que els suecs, 65 més que els alemanys, 92 més que els danesos i 125 més que els francesos. I així i tot, la Unió Europea ens té sota la lupa per la baixa competitivitat i productivitat de la nostra economia.

La primera experiència pilot de reducció de la jornada es va fer en una fàbrica d'automòbils, també en Goteburgo, i els resultats van ser encoratjadors segons els empresaris. Ara l'Ajuntament de la ciutat espera que la mesura ajudi a estalviar costos, reduir l'absentisme i millorar la productivitat.

Per la seva banda, l'OCDE compara la productivitat dels seus països membres amb el seu PIB i arriba a la conclusió que els empleats més productius




tendeixen a passar menys hores en l'oficina. En la mateixa línia es pronuncia l'Organització Internacional del Treball, els responsables del qual comentaven ja en 2012 que l'excés de treball repercuteix en una pitjor salut. En l'altre extrem es qüestionen si és just cobrar el mateix, si es treballa menys hores.

En moltes empreses espanyoles es manté la cultura de premiar la permanència en el lloc de treball, en lloc de valorar per objectius. D'acord amb diferents informes sobre ocupació de la Unió Europea, Espanya té temps de treball més extensos que la mitjana comunitària en onze dels catorze sectors analitzats i és el país amb la tercera jornada més llarga en les activitats de transport, construcció, comerç, serveis empresarials, finances i serveis socials.

De partida, a Espanya també podria plantejar-se el model suec, l'assumpte és saber quan fer-ho i amb quina finalitat.

ARA MÉS QUE MAI, CSIF, SINDICAT PROFESSIONAL I INDEPENDENT

NI ENS DOMARAN, NI ENS DOBLEGARAN, NI ENS DOMESTICARAN!!

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no està lligat a cap Govern de torn

Per tant, no tenim les mans lligades amb ningú, i això ens dóna garanties d’imparcialitat en la defensa i negociació dels drets dels

treballadors, tant de manera individual com col·lectiva.




UNA BONA NOTÍCIA

CATALUNYA BAT EL SEU RÈCORD AMB MÉS DE 900 TRASPLANTAMENTS EL 2014

Creixen les donacions però baixen les famílies que consenten treure òrgans dels difunts

Catalunya ha batut el seu propi rècord històric pel que fa a trasplantaments d'òrgans amb 900 intervencions el 2014, un 7,2% més que l'any anterior. Els vuit hospitals catalans autoritzats per l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) per fer aquest tipus d'intervencions van dur a terme 604 trasplantaments de ronyó, 162 de fetge, 56 de cor, 67 de pulmó i 19 de pàncrees. Al capdavant dels centres sanitaris amb programes de trasplantaments es troba, tant en donacions com en operacions fetes, l'hospital Clínic de Barcelona, que és, al seu torn, capdavanter a nivell estatal en trasplantaments fets amb donants vius.

Però les bones xifres no han eclipsat les llistes d'espera que també registra la OCATT. Unes 1.356 persones estaven, a 31 de desembre de 2014, esperant per rebre un trasplantament d'òrgan. Malgrat que les intervencions de ronyó s'han incrementat un 12,6% pel que fa a l'any 2013,aquest òrgan encara continua sent el que acumula una demanda més gran amb 1.094 pacients a l'espera. Unes altres 29 persones esperen per un trasplantament cardíac, 160 per un fetge, 51 per un pulmó, 20 per un pàncrees i solament dos malalts esperen per una intervenció d'intestí. “El fet que estiguin creixent els donants renals vius permetrà satisfer aquest col·lectiu amb més llista d'espera”, va apuntar ahir el director de la OCATT, Jaume Tort, qui va encoratjar també a “continuar per aquest camí” sense abaixar la guàrdia.

De fet, en paral·lel a l'augment d'intervencions, aquest any també s'han incrementat les donacions en aquesta comunitat. Catalunya ha registrat 218 donacions el 2014, un 5,3% més que l'any anterior. "Són xifres de primer nivell. El 25% de les donacions de l'Estat espanyol són de Catalunya però no es pot


http://cat.elpais.com/tag/trasplantes/a/

http://cat.elpais.com/tag/trasplantes/a/



perdre de vista la reclamació permanent de la disponibilitat d'òrgans", ha puntualitzat el conseller de Salut, Boi Ruiz.

L'increment de donants es produeix, a més, malgrat registrar-se també un augment de les negatives familiars a signar el consentiment d'extracció d'òrgans del mort. Al voltant del 20% de les famílies es neguen a consentir que es donin els òrgans del seu parent.

Ser donant serà més fàcil

Amb tot, malgrat l'augment de donacions, el Departament de Salut ha insistit en la necessitat de conscienciar la població. "S'ha de continuar amb la conscienciació des del punt de vista social i convèncer que els beneficis de la donació són molt grans i el perjudici és nul", ha manifestat el conseller de Salut. El director de l'OCATT ha avançat que, pròximament, i encara que la decisió última la prenen els familiars dels morts, els catalans podran deixar constància en la seva pròpia història clínica que volen ser donants d'òrgans. Encara que la reducció d'accidents de trànsit i de la construcció ha suposat una tendència a la baixa de les donacions de cadàvers per mort encefàlica, els donants vius i els donants morts en asistòlia –per aturada cardíaca irreversible– s'han incrementat, cosa que ha ajudat a compensar la caiguda de donants per mort cerebral.

En concret, les donacions de pacients morts en asistòlia han duplicat la seva presència en els registres de la OCATT, passant de 18 a 38 donants. “Abans eren tots per mort en asistòlia de fase II, és a dir, persones a les quals se'ls va practicar de forma infructuosa la reanimació. Però ara augmenten els de fase III, en asistòlia controlada, que són pacients ingressats als quals se'ls retira el tractament perquè ja no és efectiu i no es pot fer res per la seva vida”, va apuntar la doctora Maria Bodí, cap del servei de medicina intensiva de l'hospital Joan XXIII de Tarragona.

Els facultatius també van advocar ahir per “apropar-se a col·lectius que estan molt lluny dels trasplantaments”, com són els joves. Per a això, el Departament de Salut i la OCATT preparen campanyes a les xarxes socials per donar informació, testimoniatges i activitats que fomentin la conscienciació social al voltant de la donació d'òrgans.


http://cat.elpais.com/tag/boi_ruiz/a/

http://cat.elpais.com/tag/boi_ruiz/a/



ELS MOTIUS OCULTS DARRERE DE L'ESPECTACULAR DESPLOM DEL PREU DEL PETROLI

Ha caigut un 30% en els últims mesos, i gairebé un 50% des dels màxims històrics. És aquesta última la major baixada registrada pel petroli des de 2008. En els últims mesos registra el major desplomi en diverses dècades. Amb l'economia d'Estats Units recuperant-se i la Xina mantenint un ritme fort resulta un desplomi estrany. Però té les seves causes i de fet circulen diferents teories sobre l'assumpte.

Els països de l’Opep es troben entre els principals exportadors de petroli del món i tenen un control relatiu del mercat. Davant qualsevol indici que volguessin frenar la producció els preus sens dubte pujarien des dels mínims actuals fins a situar-se al voltant de 82 dòlars per barril.Aràbia Saudita per exemple necessita el preu a l'entorn dels 99 dòlars per cobrir despeses. Fins i tot en aquest moment, molts països de la Opep estarien produint en pèrdues, segons explica en Forbes l'expert i fundador d'un despatx d'advocats a Unió dels Emirats Àrabs, Habib Al Mulla. Però la Opep segueix sense moure un dit. La pròpia organització sosté que els descensos es deuen en gran part a l'especulació al mercat i que la demanda no és tan baixa com molts poden pensar. Uns altres sostenen que l'augment de la competència a causa de la creixent producció de petrolis o d'esquist empeny a la Ópep a mantenir preus baixos perquè no sigui rendible aquest tipus de producció. No obstant això, alguns estudis suggereixen que els preus del petroli haurien de caure a 60 dòlars o per sota per detenir el creixement de la producció d'esquist en fer-la deficitària. Alguns sostenen que Aràbia Saudita, el major productor del món, està defensant la seva quota de mercat mitjançant la reducció dels preus en lloc de fer-ho mitjançant la retallada de la producció. Uns altres podrien anar tan lluny com per dir que els saudites estan empenyent els preus cap avall per copejar al seu rival regional, Iran, on més li dol; l'economia. Alguns estimen que Iran necessita el petroli a 136 dòlars el barril per finançar els seus plans d'expansió en aquest negoci.




Però aquests teories no donen una explicació convincent sobre com en un període tan relativament tallo els preus han baixat tant. Arran d'aquest fet sorgeix una altra teoria més suggeridora, no per la seva validesa, si no per les implicacions geopolítiques que planteja. Podria ser que la Opep mantingués els preus baixos per combatre l'Estat islàmic (IS)? No hi ha dubte que l'organització terrorista es finança principalment amb actius energètics confiscats. S'ha de tenir en compte que les nacions de la Opep en l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica s'enfronten a retallades pressupostàries massives a causa del desplomi del mannà petrolier. I l'ajust caurà en les partides de benestar social. Quan això ocorri les nacions productores de petroli corren el risc de perdre el suport popular que els seus governs gaudeixen. En altres paraules, la caiguda dels preus del petroli és una benedicció pels reclutadors yihadistes. Amb menys recursos per evitar lluites internes en les nacions de la Opep, el nombre de grups radicals en tota la regió pot créixer i sumar-se a l'estratègia del terror del IS. I el pitjor de tot, per a aquest expert, és que quan els preus pugin de nou, tal vegada a causa de l'estat d'agitació i amenaça creat per aquestes forces radicals, el IS podrà tornar a finançar-se amb folgança al seu creixent territori i zones d'influència. És, com diuen els nord-americans, una win-win situation i una lost-lost per a la resta del món. Però potser no sigui tan automàtica com diu Habib Al Mulla aquesta relació entre caiguda del petroli i impacte positiu en el IS, però sí sembla clar que igual que no era bona una pujada en vertical dels preus, tampoc ho és un desplomi agut. Les delicades relacions intereconómiques mundials es veuen trastocades de cop i sense temps per reaccionar, igual que ocorre amb els equilibris geopolítics. Per no parlar de les polítiques d'eficiència i reducció del consum d'Occident i països emergents, que poden caure en la temptació de insistir en aquesta obstinació malgrat que segueix sent imprescindible per motius de reducció de costos i de preservació de la Naturalesa.




ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES

ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.




BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: DKV. ■ Cobertura del 100% de l'import assegurat. ■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació) ■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa). ■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa) ■ Sense límit de sinistres anuals. ■ Sense límit de quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434


mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434






Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!!

Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2015 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

• Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per • FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.







