Download pdf - Butlletí violència gènere csif tarragona gener 2015

Av.d’Andorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Unió Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONÒMIC MÒBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

E-MAIL:[email protected]

http://3.bp.blogspot.com/-6LXFhjytFRs/Ut2YHQ6HwjI/AAAAAAAABJc/zQNDGLwksgk/s1600/logo+campanya.jpg






LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES, UN FRACÀS SOCIAL I POLÍTIC

És desconcertant comprovar que la violència de gènere no disminueix a Espanya i com davant ella s'han anat estavellant les polítiques dels successius governs.

Les dades són inquietants: a Espanya un de cada cinc homes exerceix algun tipus de violència contra la seva parella i només una part petita d'aquestes situacions es denuncien en els jutjats. La violència contra les dones és a més un fenomen que desborda l'àmbit purament afectiu i implica altres escenaris molt variats. La realitat és que aquest tipus de violència no disminueix i en els jutjats s'arxiven el 55% de les denúncies que es presenten. Tot s'agreuja quan en aquest paisatge desolador s'introdueix un altre factor: les polítiques del Govern, que ha retallat els pressupostos i els recursos destinats a la protecció de la dona.

Estem davant un altre fracàs flagrant del sistema?

La violència de gènere és la cara més brutal del patriarcat i s'insereix plenament en les relacions de poder. És un continuum que inclou en un extrem, per exemple, la feminització de la pobresa i en l'altre el tractament del cos de les dones en la publicitat. Entre tots dos extrems (els assenyalats són aleatoris) hi ha una variada casuística que afecta a la socialització dels joves del sexe masculí i també a les dones. Des del moment en què tots dos sexes estan involucrats, és una violència que afecta a tota la societat. No és un problema "només" de les dones, encara que elles siguin les principals víctimes.

Aquesta violència té una característica específica: és l'única en la qual les víctimes solen ser les que s'avergonyeixen i s'amaguen.

En el fons del problema emergeix "el poder" de la societat patriarcal com un dels eixos explicatius d'aquest fenomen, davant el qual s'han anat estavellant sense pal·liatius les polítiques dels successius governs.




LES ASSASSINADES QUE VAN DENUNCIAR ES VAN VALORAR COM A ´RISC BAIX O NUL´

• En 14 dels 15 casos de morts violentes la qualificació policial no va apreciar un perill alt.

• L'informe de l'Observatori del CGPJ evidencia fallades en la protecció de les víctimes

• A una de les mortes amb protecció en vigor se li 'va variar el risc de baix a no benvolgut'




VIOLÈNCIA MASCLISTA DE TOTA LA VIDA • 1,3 milions de dones majors de 65 anys revelen ser o haver estat víctimes • L'assassinada ahir era una de les 276.000 que declaren patir violència en l'últim any • La tercera edat és la gran borsa oculta del maltractament de gènere

Educades en el masclisme, crescudes en la naturalitat de l'agressió, minades d'autoestima... Més d'un milió de dones majors de 65 anys revela haver sofert violència de gènere en la seva vida, gairebé 300.000 en l'últim any. Ho diu l'estadística, però en el soterrani de les xifres, amagades, hi ha més. Les que ho callen, ho perdonen o ni ho identifiquen. És la violència masclista en l'última edat, la gran borsa oculta del maltractament de gènere.




«El meu marit m'ha donat una bufetada o m'ha empès alguna vegada, però això no és maltractament. Maltractament és que et doni una pallissa», contestaven moltes en una gran enquesta realitzada pel Govern en 2006. «Què van a pensar els meus fills si em separo? On vaig a anar ja, si no serveixo per res?», li va dir no fa molt a la seva psicòloga una senyora de 70 anys, els mateixos que l'assassinada d'ahir i tan encanudida de violència com ella, en l'estrena de la seva teràpia... Dones majors que semblen velles de més. Una macroenquesta contra la Violència de Gènere en 2011 és l'última gran aproximació estadística que s'ha fet sobre el fenomen més enllà del maltractament que arriba als jutjats. El treball llança dades inquietants sobre la violència masclista a Espanya, com el que el nombre de dones que l'han sofert alguna vegada en la vida és de 2.154.706. És a dir, gairebé el 11% de les dones que viuen a Espanya. Traslladada a l'últim any, la xifra arriba gairebé a les 600.000, el 3% de la població femenina. Quan la recerca estudia els grups d'edat desvetlla que el de dones majors de 65 anys és el que menys manifesta sofrir o haver sofert violència masclista. I, malgrat això, quan a aquestes dones se'ls pregunta per violència rebuda alguna vegada en la vida contesta que sí el 6,7%. O sigui, 1.324.452 dones. I en l'últim any 276.751, l'1,4%. Per què les dones majors són les que menys revelen el seu maltractament? Segons els experts, perquè experimenten una normalització de la violència. I van admetent com a normals elements de major intensitat. El que abans era una empenta, ara és una pallissa. Ho arriben a justificar sobre motius usuals o a considerar-se elles responsables. És el grup de major vulnerabilitat, el que té més dependència emocional, física i fins a econòmica. I menys oportunitats per refer la seva vida». Per què les dones majors són les invisibles de la violència de gènere? La psicòloga clínica Susana Enciso porta un grapat d'anys rehabilitant víctimes i reconstruint vides en un centre de recuperació integral de dones maltractades. I té respostes: «Han estat educades en el masclisme; la dona a casa, les decisions importants les pren ell... A més, porten tants anys de violència que l'han normalitzat, encara que els segueix danyant igual. La




violència forma part de la seva vida. Hi ha dones amb 40 anys d'humiliacions i desvaloració a coll. Els han retornat un reflex d'elles mateixes que els fa sentir-se molt petites. Tenen les forces limitades i una sensació de autoeficacia molt baixa. Ells els han convençut que no poden ser gens per si soles». «Però ningú -prossegueix aquesta experta- es dirigeix a elles, no hi ha campanyes específiques. És com si no existissin. La societat ha de donar-los respostes i ajudes reals, oferir-los un lloc en el qual no calgui partir de zero a una edat tan avançada». En la vida de les dones majors violentades hi ha un moment crític. Susana Enciso: «La jubilació d'ell. Els fills s'han anat de casa, ell té tot el dia per davant i ja no hi ha gens que li freni. Record a una dona que m'ho va dir tot en una frase: 'Es va acabar la meva llibertat condicional'».




INTERIOR POSARÀ EN MARXA UNA NOVA ENQUESTA DE REAVALUACIÓ DEL RISC PER REFORÇAR EL SEGUIMENT DE LES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA

MASCLISTA

La directora general d’Administració de Seguretat, Maite Casado, ha manifestat que “com a direcció general hem de posar el nostre granet de sorra des de l’àmbit de la seguretat, per fer possible que les dones es sentin segures, ja que entenem la seguretat com un instrument de les dones, perquè una dona que se sent segura és una dona més lliure. Donant-los seguretat els donem i contribuïm al seu apoderament i a la seva llibertat” ha afegit la directora. Casado ha destacat que “parlem de seguretat en un sentit ampli, tan la seguretat objectiva (que les dones no tinguin riscos) com la seguretat subjectiva (que es senti segura) i hem de treballar perquè les dones tinguin totes dues coses ja que aquests dos conceptes no sempre van de la mà”. L’enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea que rebel·la que “la majoria de les dones víctimes de violència no denuncien els fets ni a la policia ni a cap organització que pugui ajudar-les en aquest tipus de delictes. Per tant, la majoria de víctimes no entren al sistema judicial ni a d’altres serveis, posant de manifest que no s’aborden les necessitats i els drets de moltes de les dones de la Unió Europea”. A més, arran de la petició de dades sobre violència contra les dones per part del Parlament Europeu, l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea va realitzar un estudi basat en entrevistes personals realitzades a 42.000 dones dels 28 Estats membres de la UE. Els resultats, publicats aquest mateix 2014 sobre la violència contra les dones, posen de manifesta que 1 de cada 3 dones




(33%) ha experimentat violència física i/o sexual des dels 15 anys; concretant a la violència sexual 1 de cada 20 dones (5 %) n’havia patit a partir dels 15 anys d’edat i entorn al 12% de les dones enquestades (equivalent a 21 milions de dones de la UE) havia experimentat algun tipus d’agressió o incident sexual abans dels 15 anys d’edat. S’ha de dir que l’aplicació de les diferents normatives contra la violència de gènere i la millora de la resposta policial, judicial i social, ha afavorit a l’increment de les denúncies per violència de gènere. No obstant, encara existeix un percentatge de renúncia a continuar amb el procés judicial quan aquest ja ha estat iniciat. Per tant, és imprescindible conèixer el fenomen i investigar les claus per a la millora contínua de les actuacions públiques.




ALONSO ANUNCIA QUE SÁUGMENTARÀ LA FREQÜENCIA AMB LA QUAL ES MESURA EL RISC DE

LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENT El ministre de Sanitat va assegurar que "’s’hi està treballant" perquè el risc de les dones que sofreixen violència domèstica es mesuri cada dos mesos i no cada quatre o cinc com fins al momento. Alfonso Alonso ha anunciat, en la seva primera intervenció al Congrés com a ministre de Sanitat, que el Govern està treballant perquè la valoració de risc de les víctimes de violència masclista es pugui realitzar cada dos mesos i no cada quatre o cinc, com es fa fins ara. Després que dies passats dues dones fossin assassinades a les mans de les seves exparelles i que una tercera resultés ferida, Alonso ha condemnat aquests crims "espantosos" en aquesta setmana "molt dura" i ha reafirmat el compromís del Govern i del seu ministeri perquè la lluita contra la violència masclista "sigui una absoluta prioritat". Alonso ha insistit en la seva voluntat d'intentar arribar a un consens en matèria de violència de gènere per donar confiança a les víctimes i que denunciïn, i ha avançat que el seu departament i els de Interior i Justícia estan treballant per millorar el qüestionari de valoració de risc i augmentar així la protecció de les dones. En concret, ha avançat que s'incrementarà la freqüència amb la qual es realitza aquest qüestionari a les dones en risc de sofrir violència masclista i, en lloc de quatre o cinc mesos, com es realitzava fins ara, es durà a terme cada dos.




71 NENS VAN QUEDAR ORFES PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN ELS DOS ÙLTIMS ANYS

• Es tendeix a pensar que violència és sol maltractament físic, però la violència contra els nens va més enllà.

• L'ONG Save The Children va demanar al Govern i a les administracions territorials un compromís per destinar un mínim del 2% del PIB a la protecció social de la família.

Controlar el mòbil o dir a la noia com ha de vestir és "maltractament", alerta el Col·legi de Psicòlegs

L'ONG Save The Children ha denunciat aquest dimecres que 71 nens han quedat orfes a causa de la violència de gènere en els dos últims anys, i ha demanat una llei de mesures integrals per combatre les diferents formes de violència contra la infància, entre elles la de gènere.

A través d'un comunicat, l'entitat va subratllar que 42 menors van quedar en situació d'orfandat l'any 2013, als quals se sumen altres 29 nens i nenes en el que va d'any. Save The Children va subratllar que la violència de gènere és només un dels tipus d'agressió als quals s'enfronten els nens cada dia.

“Es tendeix a pensar que violència és sol maltractament físic, però la violència contra els nens va més enllà. Les humiliacions, els insults, les amenaces, l'abandó afectiu o la falta de cures també són formes de violència”, va declarar la directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància de l'organització, Ana Sastre.

Per aquest motiu l'ONG va sol·licitar una estratègia integral que inclogui una llei que protegeixi als nens de totes les formes de violència. Així mateix, l'entitat va valorar la creació de la Subcomissió per abordar la violència contra la infància al Congrés, a més de les mesures que incorpora en matèria de drets d'infància l'Avantprojecte de Llei de Protecció de la Infància.

Amb motiu del Dia Universal del Nen, Save The Children va fer balanç dels tres anys de legislatures en l'informe ‘Alguns avanços, grans reptes’, en el qual va assenyalar la urgència d'atallar la violència, la pobresa i l'exclusió social per evitar la seva transmissió a properes generacions, així com la importància de garantir el dret a l'educació.




“El sistema educatiu ha de garantir una cobertura integral del dret a l'educació mitjançant partides pressupostàries sostenibles i suficients perquè tots els nens, independentment de la situació econòmica de les seves famílies, tinguin les mateixes oportunitats educatives. És important invertir en educació com a mesura eficaç de lluita contra la pobresa infantil”, va afegir Sastre.

L'ONG va demanar al Govern i a les administracions territorials un compromís per destinar un mínim del 2% del PIB a la protecció social de la família. A més, va considerar que els Pressupostos Generals de l'Estat haurien d'incorporar un informe sobre l'impacte de la pobresa sobre els nens.




EL GOVERN TREBALLA PER COMBATRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA SOBRE DONES DISCAPACITADES

EUROPA PRESS, BARCELONA

El Institut Català dels Dones (ICD) ha iniciat un treball amb entitats catalanes per definir "accions conjuntes" amb la finalitat de combatre la violència masclista sobre dones, adolescents i nenes amb diversitat funcional, els qui solen sofrir més abusos que les que no tenen cap discapacitat. Gatell ha subratllat la voluntat del Govern de "impulsar el treball tècnic i la visibilització" de les dones que sofreixen aquesta violència, la millora de la seva atenció i accessibilitat als recursos, i la formació dels professionals.

En la UE existeixen aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat, i més del 40% sofreix o ha sofert algun tipus de violència, ha deplorat Gatell, que ha afegit que aquestes víctimes són invisibles i vulnerables, a causa que el concepte d'igualtat de gènere no s'ha tingut en compte en la diversitat funcional.

A Espanya hi ha 2,5 milions de dones amb discapacitat, i un 30% d'aquestes estan incapacitades legalment, la qual cosa "encara les fa més vulnerables perquè no poden denunciar ni tenir accés a la justícia", ha alertat l'experta Ana Peláez.




INTERIOR REFORÇARÀ EL SEGUIMENT DE LES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

• Espadaler anuncia l’elaboració d’una enquesta de reavaluació del risc en els casos de violència masclista

El conseller d’Interior Ramon Espadaler, ha anunciat que el seu departament avaluarà amb un qüestionari el risc que té una dona de tornar a patir violència. L’enquesta de reavaluació s’estructurarà dins un nou model de valoració del risc que contindrà un qüestionari policial inicial que ja se’ls fa a les dones quan presenten denuncia i a partir d’aquí s’avalua el seu nivell de risc. Veient aquesta avaluació, i tenint en compte que el risc és un element dinàmic que pateix modificacions al llarg del temps, des del Departament d’Interior s’ha cregut convenient desenvolupar una eina que complementi el qüestionari inicial i serveixi per valorar aquestes fluctuacions del risc que poden experimentar els casos de violència masclista per poder determinar el manteniment, l’augment o la disminució del nivell de ric inicial. Tal i com ha destacat el titular d’Interior “amb aquesta enquesta estarem obligats independentment de sí hi ha ordres judicials o no a avaluar continuadament el risc de violència". Aquest instrument de reavaluació permetrà desenvolupar unes actuacions de seguiment més acurades i més ajustades a aquestes variacions del risc. Això impactarà d’una manera directa en els seguiments que es fan a les dones i anirà modificant les accions de seguiment en funció de la tendència que experimenti el risc de cada situació i que caldrà ser revaluada de forma periòdica.


http://www.publico.es/actualidad/igualdad

http://www.publico.es/actualidad/igualdad�



LA IMPORTÀNCIA DEL CONVENI D’ISTANBUL EN LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES

DONES

Sense oblidar que seguim sense cap eina legal a escala europea per combatre la violència de gènere, tenim un instrument internacional que cal exigir que s’apliqui amb ungles i dents: el Conveni d'Istanbul del Consell d’Europa.

La crisi econòmica i l’austeritat ha tendit a empitjorar-ho tot, però també a tapar-ho tot. Un dels gran oblits dels poders públics, i també una de les víctimes de les retallades, és la lluita contra la violència envers les dones. Aquest és, per exemple, el cas de Catalunya i Espanya on les polítiques d'austeritat han reduït dràsticament el pressupost d'igualtat i els recursos per lluitar i prevenir la violència de gènere.

Aquestes decisions polítiques comporten una clara retallada als drets de les dones i un augment de la invisibilització d'aquesta trista realitat.

La xacra de la violència de gènere, lluny de desaparèixer, ha empitjorat en els darrers anys. Segons el darrer estudi de l’Agència Europea de Drets Humans, una de cada tres dones a la UE ha experimentat alguna forma de violència física i/o sexual des dels 15 anys, que equival a 62 milions de dones, una xifra superior a tota la població d'Itàlia. Les dades també mostren que un 22% de les dones que han tingut una relació de parella han experimentat violència física o sexual, i d'aquestes només 1 de cada 3 ho han denunciat a la policia. A més, el 43% de les dones a Europa han experimentat alguna forma de violència psicològica per part de la seva parella (que inclou diverses formes de violència com per exemple la humiliació pública, les amenaces de violència o la privació de sortir al carrer). La desigualtat que han de fer front moltes dones i les moltes formes de violència de gènere que encara persisteixen de forma oculta, invisibles o tolerades a la UE son el clar símptoma del llarg camí que encara queda per recorre.

Sense oblidar que seguim sense cap eina legal a escala europea per combatre la violència de gènere - tenim un instrument internacional important que cal exigir que s’apliqui amb ungles i dents: el Conveni d'Istanbul del Consell d’Europa.




El Conveni és un instrument molt important ja que suposa el primer mecanisme vinculant a Europa per “protegir, prevenir, perseguir i eliminar totes les formes de violència contra les dones”.

El Conveni reconeix aquesta violència com una violació dels drets humans, i per tant fa als Estats Membres responsables si no responen de manera adequada a aquest tipus de violència. En el Conveni s’estableixen les obligacions dels Estats en matèria de prevenció, protecció i persecució judicial, i consagra l’obligació internacional dels Estats de Diligència Deguda per a “prevenir, investigar, castigar als que cometen el delicte, protegir a les víctimes i reparar els danys”.

Aquest Conveni del Consell d’Europa va entrar en vigor el passat més d’agost, però encara queda molta feina per fer. D’entrada només 8 estats de la Unió Europea l’han ratificat (d'entre ells, Espanya), això vol dir que en la majoria d’estats de la UE el Conveni encara no regeix.




CEOE I WOMENCEO ORGANITZEN UNA JORNADA A FAVOR DE LA PARITAT DE GÈNERE

DIRECTIVA ESPANYOLA BUSCA CONSELL DE ADMINISTRACIÓ

Sembla clar que el talent no té gènere, i, no obstant això, les dones continuen infrarrepresentadas en els consells d'administració de les empreses espanyoles. Solament hi ha 81 dones – un 16,9%– enfront de 397 homes en els màxims òrgans de govern de les companyies que cotitzen en l'Ibex 35. Per trobar solucions a aquest dèficit de dones la CEOE i l'organització WomenCEO, van celebrar una reunió. a Més de 70 empreses aposten per una major presència femenina A Espanya el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat corporativa es




troba estancat des de 2009 en un 22%, segons l'informe internacional Women in Businnes 2014, elaborat per l'auditoria Grant Thornton. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat s'ha proposat augmentar aquest percentatge mitjançant la signatura d'acords voluntaris amb les empreses. Fins al moment són 73 les corporacions que s'han compromès a engegar durant els propers quatre anys mesurades per aconseguir-ho. Les companyies hauran d'emetre un informe d'avanç a mitjan termini i un altre al final per avaluar els resultats.

LÉX-CÒNJUGE TINDRÀ LÓBLIGACIÓ DE PAGAR ALS FILLS ENCARA QUE ENTRI A LA PRESÓ

FONT.- elderecho.com/

La Sala civil del Tribunal Suprem ha dictat que el progenitor, encara que ingressi a la presó, tindrà l'obligació del pagament de la pensió d'aliments als fills menors si no acredita la falta d'ingressos o recursos per poder fer-los efectius.

El cas té el seu origen en la demanda de divorci plantejada per un pare que va sol·licitar la suspensió de la mesura durant els gairebé dos anys (d'abril de 2008 a febrer de 2012) que va estar empresonat complint condemna per una causa de violència de gènere. L'Audiència Provincial de Jaén, que va revocar parcialment la sentència de divorci del jutjat d'instància, va accedir a la petició i va deixar en suspens el pagament de la pensió -300 euros mensuals pels dos fills menors- durant l'estada del progenitor en el centre penitenciari.




La seva exdona va presentar recurs de cassació contra aquesta sentència i ara el Tribunal Suprem ha dictat sentència en la qual assenyala que l'obligació alimentosa que es presta als fills no està a expenses únicament dels ingressos sinó també dels mitjans o recursos d'un dels cònjuges o de "les circumstàncies econòmiques i necessitats dels fills a cada moment", segons l'article 93 del Codi Civil.

No és necessària, segons la sentència, una liquiditat dineraria immediata per fer front al pagament de la pensió sinó que és possible respondre amb el patrimoni personal sempre que la seva fortuna no s'hagués reduït fins al punt de no poder satisfer-los sense desatendre les seves necessitats i les de la seva família.

El Tribunal Suprem afirma que "cap aliment es pot suspendre pel simple fet d'haver ingressat a la presó el progenitor alimentant, gravant a la mare dels menors amb l'obligació de suportar-los en exclusiva, quan no s'acredita la falta d'ingressos o de recursos". Afirma que llavors, i no ara, el condemnat va poder sol·licitar la modificació de la mesura al·legant un canvi de les circumstàncies, alguna cosa que no va fer.




MUNTÉ ANUNCIA LA CREACIÓ DÚN PROGRAMA ESPECÍFIC DE MESURES PER A LES FILLES I FILLS DE DONES EN

SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA El document es va presentar en el marc de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, acompanyada de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell, van presidir el plenari de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista. Aquesta Comissió és el màxim òrgan de coordinació interinstitucional en la lluita contra la violència masclista i hi participen una seixantena d’organismes de la Generalitat, institucions, organitzacions socials i professionals. En la seva intervenció, la consellera ha assenyalat la necessitat d’aprofundir en l’atenció de les filles i fills de dones amb situació de violència masclista i visibilitzar aquesta problemàtica. “Per això, l’any passat es va crear un grup de treball específic que ha elaborat el Programa de mesures per a la intervenció amb filles i fills de dones en situació de violència masclista 2014-2017, que precisament ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat avui”, ha explicat Munté.




Aquest Programa proposa una sèrie d’actuacions que es portaran a terme al voltant de tres línies d’intervenció:

• L’impuls d’estratègies de sensibilització i de prevenció des d’una visió global del fenomen de la violència masclista.

• Actuacions adreçades a garantir l’exercici dels drets dels infants i els adolescents a través de la visibilització i la detecció precoç de situacions de violència i de l’accés als serveis i recursos d’atenció i recuperació.

• Crear i consolidar estructures de coordinació i cooperació interinstitucional en aquest àmbit.

Entre d’altres mesures, s’inclou realitzar campanyes per sensibilitzar sobre l’impacte que la violència masclista té en els fills i filles, realitzar formació específica als professionals que estan en contacte amb aquesta problemàtica o crear un protocol específic de coordinació i seguiment de l’atenció a filles i fills de dones en situació de violència masclista. També preveu incloure explícitament la detecció, atenció i recuperació de fills i filles en situació de violència masclista dins les carteres de serveis de tots els àmbits implicats, així com establir uns indicadors comuns als serveis que permetin una recollida de dades homogènia i un coneixement específic d’aquesta realitat.


http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277267&idioma=0&departament=1&canal=2



EL GOVERN APROVA UN PROGRAMA DE MESURES PER ATENDRE FILLS DE DONES QUE PATEIXEN

VIOLÈNCIA MASCLISTA • El document, el primer d’aquestes característiques a Catalunya,

treballa en la prevenció, la detecció i l’atenció de la violència masclista i focalitza les accions en infants i adolescents

• Els serveis d’atenció especialitzada van atendre l’any passat

2.852 dones i 836 infants víctimes de violència masclista El Govern ha aprovat el Programa de mesures per a la intervenció amb fills de dones en situació de violència masclista 2014-2017, el primer d’aquestes característiques que es desenvolupa a Catalunya i que recull la necessitat de visibilitzar i millorar l’atenció dels fills de dones que pateixen violència masclista. La iniciativa va un pas més enllà en la prevenció, la detecció i l’atenció de la violència masclista i focalitza les accions en els infants i adolescents, especialment vulnerables en aquest tipus de situacions. El document proposa una sèrie de línies estratègiques i accions en l’àmbit de la prevenció i la sensibilització, la detecció, l’atenció i la recuperació i els espais de coordinació. Les mesures incideixen tant en els professionals, com en la ciutadania i els procediments de treball. El programa també alerta sobre el risc que els infants integrin en un futur aquests models violents de relació, en el cas dels fills, i de submissió i dependència, en el cas de les filles. Prevenció i sensibilització: En relació amb la ciutadania: encetar campanyes per sensibilitzar sobre l’impacte que la violència masclista té en els fills. En relació amb els serveis: incloure una visió global del fenomen de la violència masclista i de l’impacte en els fills als serveis adreçats a dones i infants;




treballar en la prevenció a les escoles a través de models de coeducació; fomentar la prevenció als espais que treballen amb famílies, i fer recerca per a la recuperació o el desenvolupament de les competències parentals. En relació amb els professionals: millorar la sensibilització i les competències de tots els equips professionals de diferents àmbits d’intervenció, amb atenció especial als operadors jurídics. En relació amb els procediments de treball: revisar les codificacions dels sistemes d’informació i bases de dades de les unitats que treballen en aquest àmbit i adequar-les a criteris comuns on s’incorporin variables sobre fills, i revisar i actualitzar les enquestes dels departaments implicats en la prevenció de violència masclista i incorporar-hi preguntes en relació amb els fills. Detecció, atenció i recuperació: En relació amb els serveis: incloure explícitament la detecció, l’atenció i la recuperació de fills en situació de violència masclista a les carteres de serveis de tots els àmbits implicats; reforçar els recursos per a actuacions de recuperació per a infants i adolescents, i implementar estratègies de difusió, seguiment i suport perquè els serveis de salut incorporin el protocol específic i les i orientacions en matèria de fills a la seva pràctica professional. En relació amb els professionals: millorar la capacitat de detecció de la violència masclista dels equips professionals que atenen fills, especialment a les escoles, als equipaments juvenils, en l’atenció primària de salut i als serveis socials bàsics; millorar la formació de professionals de la salut en el protocol i altres eines de salut per contrarestar l’impacte de la violència masclista, tant de les dones com dels fills; millorar la capacitació dels equips professionals que intervenen amb pares agressors per reduir l’impacte de la violència masclista en els fills; potenciar la formació als professionals i promoure també la formació als operadors jurídics, sobretot la judicatura.




En relació amb els procediments de treball: establir indicadors comuns que permetin recollir dades homogènies i conèixer la realitat; millorar el sistema d’explotació de dades policials en relació amb els fills; revisar la codificació de problemes de salut que relacionen la violència masclista i infància i definir criteris homogenis per facilitar la seva inclusió en la història clínica compartida; crear procediments policials específics; crear documents pràctics per a la detecció i diagnòstic, i revisar els procediments de gestió de dades. Espais de coordinació: Preveu millorar la coordinació als circuits d’infants i adolescents, com els serveis educatius, la pediatria, els centres de salut mental infantojuvenils i els equips d’atenció a la infància i l’adolescència. Fixa també la creació d’un protocol específic de coordinació i seguiment de l’atenció als fills. També preveu incorporar aquesta perspectiva als protocols d’actuació clínics i assistencials i explicar el programa de mesures en tots els circuits territorials. L’any passat els serveis d’intervenció especialitzada van atendre 2.852 dones i 836 infants. Segons les dades del telèfon d’atenció 900 900 120 de 2012, el 52,8% de les dones en situació de violència masclista en la parella o en la família tenen fills menors d’edat que conviuen en el nucli familiar. El Programa l’ha dissenyat el Grup de treball interdepartamental que el Govern va crear l’any passat i que està integrat per responsables polítics i tècnics implicats en la lluita contra la violència masclista. El document s’emmarca en el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista i la Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència. També recull el mandat de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.




ELS MOSSOS DÉSQUADRA INTENSIFIQUEN UN 14% LES ACCIONS DE PREVENCIÓ I DETECCIÓ DE

VIOLÈNCIA MASCLISTA

• Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra han instruït de gener a octubre de 2014 un total de 10.995 denúncies per violència masclista

• S’han detingut 4.756 homes per la seva presumpta relació amb delictes de violència masclista. Els agents també han realitzat 1.029 detencions per trencament de condemna

• Els Mossos han atès 11.853 víctimes, de les quals el 4,2% són menors d’edat i l’11% majors de 65 anys

• Augmenten un 56,5% les denúncies per revelació de secrets, és a dir el fet de difondre imatges o informació compromesa i de caràcter confidencial entre la víctima i la persona agressora

El Departament d’Interior, a través de la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) i la Direcció General de Policia (DGP), aposta per abordar el fenomen de la violència masclista amb polítiques públiques que intensifiquin la prevenció i la detecció de la violència masclista, i per un model de seguiment policial que compta amb indicadors com la valoració del risc i el coneixement de l’entorn de la pròpia víctima. Precisament, amb l’objectiu d’incrementar les accions preventives en l’àmbit de la violència masclista, els Mossos d’Esquadra han realitzat en el que portem d’any prop de 800 xerrades, amb un total de 23.041 assistents, que representa un increment del 14% respecte al mateix període de l’any 2013. El 80% del total de xerrades que es realitzen estan adreçades als joves de 13-




20 anys, amb l’objectiu d’educar i conscienciar davant la problemàtica des de ben joves. Grups d’atenció a la víctima Els GAV són els grups especialitzats en l’atenció i seguiment de les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes vulnerables amb presència a totes les comissaries. Aquestes oficines són actualment l’eina de qualitat que té la policia, i les seves funcions, entre altres, són la prevenció, detecció, atenció, seguiment i protecció d’aquestes víctimes. Els mossos adscrits als GAV estan en contacte amb els diversos agents del territori que intervenen en l'abordatge del fenomen de la violència contra les dones establint protocols d'actuació i fluxos de comunicació per coordinar les intervencions d'una forma integral. També fan seguiments de les víctimes i valoren el nivell de risc en cada cas, per proposar, si s’escau, la protecció policial. Enguany, els GAV han fet un total de 10.699 seguiments, dels quals el 60% (6.356) corresponien a dones que tenien vigents mesures de protecció per violència de gènere. Aquesta protecció, en la majoria de casos, s'estableix per ordre de l'autoritat judicial, la Fiscalia o el/la responsable policial de cada demarcació. Una altra de les tasques que assumeixen els GAV és el contacte amb la dona i el seguiment dels casos de manera individualitzada per comprovar amb ella mateixa el seu estat i garantir el compliment de mesures que l'autoritat judicial hagi pogut determinar. Denúncies per violència masclista Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra han instruït de gener a octubre de 2014 un total de 10.995 denúncies per violència




masclista. Representa un 0,7% més respecte al mateix període de l’any anterior, quan es van instruir 10.922 denúncies. Per tipologies delictives, la violència física representa aproximadament un 40% de la violència de gènere: lesions lleus i greus, temptatives d’homicidi. La violència psicològica representa un 45%: amenaces, coaccions, vexacions, tracte degradant/vexatori. El 2% és violència sexual i altres tipus de violència representen un 13%, com delictes relacionats amb drets i deures familiars (impagament de prestacions, etc.), danys, i descobriment i revelació de secrets. Cal destacar un increment del 56,5% en aquesta darrera tipologia de delicte, el de descobriment i revelació de secrets. Està associada a l’ús d’Internet i de les xarxes socials i la difusió d’imatges o informació compromesa i de caràcter confidencial entre la víctima i la persona agressora, entre els quals hi ha o hi ha hagut una relació sentimental. La gran majoria de víctimes, entre els 22 i els 45 anys En el que portem d’any el cos de Mossos d’Esquadra han atès 11.853 víctimes, de les quals el 4,2% són menors d’edat. El 75,5% es concentren en la franja dels 22 als 45 anys, i dins d’aquesta la de major incidència és la de 31-40 anys (37%). Cal destacar un increment del 11% de les víctimes que pertanyen al col·lectiu de persones majors de 65 anys. Fins ara, s’han registrat 14 homicidis de dones a mans de les seves parelles o exparelles, sis de les quals havien interposat una denúncia contra els seus agressors. La majoria d’elles eren espanyoles, i vuit tenien entre 43 i 54 anys. La franja d’edat dels homicides es troba entre els 44 i 55 anys. En set casos s’havien instruït diligències policials. Sis dones havien denunciat, i en un cas, els Mossos d’Esquadra van actuar d’ofici. En aquests set casos en




què hi havia denúncia, els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV) del cos de Mossos d’Esquadra havien realitzat seguiment del cas. En cap dels casos hi havia mesura judicial/fiscalia de protecció en vigor. Només 3 de les 7 dones que havien denunciat havien tingut una ordre de protecció que va finalitzar abans de la seva mort. Perfil dels detinguts Els Mossos d’Esquadra han detingut 4.756 homes per la seva presumpta relació en casos de violència masclista. Els agents també han realitzat 1.029 detencions per trencament de condemna. El 0,5% dels detinguts són menors d’edat. El 95,5% són majors d’edat i es troben a la franja d’edat compresa entre els 26 i 45 anys, essent la de 31 a 40 anys la de major incidència amb un 37%. Aquesta franja d’edat coincideix amb la de les víctimes ateses per violència masclista. Model policial de valoració del risc Des de la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) s’està treballant per aprofundir en el coneixement i l’anàlisi del fenomen, tenint en compte diferents factors com l’edat, el risc o la relació i alhora la visió criminològica de l’autor i els propis fets, ja que ajuda a copsar les tendències i poder dotar d’eines efectives al cos policial per a desenvolupar la seves actuacions del dia a dia.




EL JUTGE PODRÀ TANCAR PÀGINES WEB DÁPOLOGIA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA I IMPOSAR A LÁUTOR FINS A

QUATRE ANYS DE PRESÓ

• S’ha plantejat al Congrés una esmena al projecte de llei de reforma del Codi Penal. • La discriminació contra les persones per motius com la seva raça, l'ètnia o per la seva situació familiar o raons de gènere, són causes que no estan previstes en la llei actual.

La incitació a la violència de gènere serà delicte

El Grup Parlamentari Popular ha plantejat al Congrés una esmena al projecte de llei de reforma del Codi Penal que autoritzarà als jutges a tancar les pàgines web en les quals "preponderantment" es fomenti, promogui o inciti "directa o indirectament" a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra les persones per motius com la seva raça, l'ètnia o, per primera vegada, "per la seva situació familiar" o per "raons de gènere", causes aquestes no previstes en la llei actual.

En concret, contempla penes de fins a quatre anys de presó i dotze mesos de multa pels qui "fomentin, promoguin o incitin directa o indirectament a l'odi,


http://fotos.lainformacion.com/interes-humano/sociedad/la-incitacion-a-la-violencia-de-genero-sera-delito_jfdz3p5xdsRZSzHO05nbU/



hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat".

Delicte a través de les tecnologies de la informació

S'incrementa així el llistat de motivacions per introduir que la promoció de la violència sobre la dona pel fet de ser-ho sigui també perseguida; s'augmenten les penes, elevant de tres a quatre anys la màxima de presó pels qui cometessin aquests delictes i s'amplia així mateix la regulació, afegint una previsió per a la casuística de les noves tecnologies.

En aquest sentit, l'esmena estableix que "el Jutge o Tribunal acordarà la destrucció, esborrat o inutilització dels llibres, arxius, documents, articles i qualsevol classe de suport objecto del delicte al que es refereixen els apartats anteriors o per mitjà dels quals s'hagués comès".

"Quan el delicte s'hagués comès a través de tecnologies de la informació i la comunicació, s'acordarà la retirada dels continguts. En els casos en els quals a través d'un portal d'accés a internet o servei de la societat de la informació es difonguin exclusiva o preponderantment els continguts al fet que es refereix l'apartat anterior, s'ordenarà el bloqueig de l'accés o la interrupció de la prestació del mateix", estableix la proposta del PP al Congrés.

Més previsions

L'esmena afegeix altres previsions. Si en l'actualitat el segon apartat de l'article 510 diu que tindran el mateix càstig els qui, "amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat difonguessin informacions injuriosas sobre grups o associacions" en relació amb les esmentades causes, ara es contempla pena expressa pels qui produeixin o posseeixin continguts d'aquest tipus.

En concret, inclou com a subjectes a la mateixa pena d'un a quatre anys a "els qui produeixin, elaborin, posseeixin amb la finalitat de distribuir, facilitin a terceres persones l'accés, distribueixin, difonguin o embenen escrits o qualsevol altra classe de material o suports que pel seu contingut siguin idonis




per fomentar, promoure o incitar directa o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença aquell" pels citats motius, entre els quals s'inclouen les raons de gènere.

També es contempla a "els qui neguin, trivialitzin greument o enalteixin els delictes de genocidi, de lesa humanitat o contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat o enalteixin als seus autors quan s'haguessin comès contra un grup o una part del mateix o contra una persona determinada per raó a la seva pertinença al mateix" i per aquests mateixos motius que van de la raça al gènere.




ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES

ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.




BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: DKV. ■ Cobertura del 100% de l'import assegurat. ■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació) ■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa). ■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa) ■ Sense límit de sinistres anuals. ■ Sense límit de quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434


mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434






Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!!

Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2015 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

• Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per • FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.


mailto:[email protected]





