Confluegravencia de gegraveneres a El cortesano
de Lluiacutes del Milagrave (Valegravencia 1561)
Ma Esmeralda Saacutenchez Palacios
ADVERTIMENT La consulta drsquoaquesta tesi queda condicionada a lrsquoacceptacioacute de les seguumlents condicions duacutes La difusioacute drsquoaquesta tesi per mitjagrave del servei TDX (wwwtdxcat) i a traveacutes del Dipogravesit Digital de la UB (dipositubedu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intelmiddotlectual uacutenicament per a usos privats emmarcats en activitats drsquoinvestigacioacute i docegravencia No srsquoautoritza la seva reproduccioacute amb finalitats de lucre ni la seva difusioacute i posada a disposicioacute des drsquoun lloc aliegrave al servei TDX ni al Dipogravesit Digital de la UB No srsquoautoritza la presentacioacute del seu contingut en una finestra o marc aliegrave a TDX o al Dipogravesit Digital de la UB (framing) Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentacioacute de la tesi com als seus continguts En la utilitzacioacute o cita de parts de la tesi eacutes obligat indicar el nom de la persona autora ADVERTENCIA La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacioacuten de las siguientes condiciones de uso La difusioacuten de esta tesis por medio del servicio TDR (wwwtdxcat) y a traveacutes del Repositorio Digital de la UB (dipositubedu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual uacutenicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacioacuten y docencia No se autoriza su reproduccioacuten con finalidades de lucro ni su difusioacuten y puesta a disposicioacuten desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB No se autoriza la presentacioacuten de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing) Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentacioacuten de la tesis como a sus contenidos En la utilizacioacuten o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora WARNING On having consulted this thesis yoursquore accepting the following use conditions Spreading this thesis by the TDX (wwwtdxcat) service and by the UB Digital Repository (dipositubedu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing) Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents In the using or citation of parts of the thesis itrsquos obliged to indicate the name of the author
CONFLUEgraveNCIA DE GEgraveNERES A EL CORTESANO
DE LLUIacuteS DEL MILAgrave (VALEgraveNCIA 1561)
Ma Esmeralda Saacutenchez Palacios
TESI DOCTORAL
Dirigida per Dr Josep Solervicens Bo
ESTUDIS AVANCcedilATS EN LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona
Barcelona octubre de 2015
A la memograveria del meu pare
que em va ensenyar el gust per la conversa lsquoaromatitzadarsquo
amb una enginyosa ironia
IacuteNDEX INTRODUCCIOacute
AGRAIumlMENTS
PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute
CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA
11 Aproximacioacute a la identitat i biografia de Lluiacutes del Milagrave
12 Marc de ficcioacute drsquoEl cortesano la cort de Germana de Foix i del Duc de
Calagravebriahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
13 El cortesano un tipus de diagraveleg renaixentista
14 Referent drsquoEl cortesano Il cortegiano de BCastiglione (1528)helliphelliphelliphelliphellip
15 Virtuts i actituds del bon cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
16 Entreteniments del cortesagrave
17 Presegravencia de les dones a la corthelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip helliphellip
18 Conversa del cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
19 Prograveleg de lrsquoobra imatge pictograverica del cortesagrave idealhelliphelliphellip
110 Epiacuteleg de lrsquoobra peticioacute al lector
CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I JOAN
FERRANDIS
21 Font inegravedita drsquoEl cortesano el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunyahelliphellip
22 Repeticions literals
221 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es modifica i
srsquoamplia a El cortesanog
222 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es transforma en
una facegravecia a El cortesano
23 Repeticions disseminades
231 Afirmacions sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i la seva senyora Jerogravenima
Beneitohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
232 Afirmacions sobre Lluiacutes del Milagrave
1
3
4
14
19
23
26
29
31
33
37
39
43
46
46
49
55
56
76
24 Conclusionshelliphelliphellip
helliphelliphellip
CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT VALENCIAgrave
31 Caracteriacutestiques dialogravegiques drsquoEl cortesanohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
311 Dramatisme i immediatesa escegravenica tipus drsquoacotacions a El
cortesanohelliphelliphelliphelliphellip
312 Familiaritat i distensioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
313 Les circumstagravencies i lrsquoemotivitathelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
32 El cortesano i el gegravenere musical de lrsquoensalada
SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES Drsquo EL CORTESANO
CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES
41 Evolucioacute i classificacioacute de la narrativa breu de lrsquoEdad mitjana al Renaixement
42 Narracions breus a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave facegravecies apotegmes i novella
421 Facegravecies
4211 Facegravecies protagonitzades pels personatges drsquoEl cortesanohelliphellip
4212 Facegravecies protagonitzades pel altres personatges literaris
422 Apotegmes
423 Novella
43 Fonts i tradicioacute de les narracions breus a El cortesano
44 Retograverica de lrsquohumor construint el vir doctus et facetus
45 Personatge de facecia Joan Ferrandis drsquoHeregravediahelliphelliphelliphelliphelliphellip
46Vestuari de Joan Ferrandis
461Primera facegravecia el vestit pel joc de pilota a lrsquoestiuhelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
462Segona facegravecia un vestit dubtoacutes
463Tercera facegravecia imitant un mallorquiacute
47 Joan Ferrandis-Jerogravenima Beneito matrimoni de facegravecia
48 Ignoragravencia verbal de Joan Ferrandis dHeregravedia
49 Relacions extramatrimonials de Joan Ferrandis dHeregravedia
88
89
90
91
94
95
100
104
106
111
117
125
132
143
146
150
153
153
154
157
165
170
410 Tres facegravecies a manera de conclusioacute
411 Annex document histograveric sobre la parella literaria Joan Ferrandis drsquoHeregravedia-
Francesc Fenollet
TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO
FESTA MUacuteSICA I POESIA
CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I ESTROFES
51 Concepte de festa a El cortesano muacutesica poesia i espectacles
52 Poesia de canccediloner a la primera meitat del segle XVI i a El cortesano
53 Doble uacutes del lema o de la dita o lsquomotersquo emblemes i motejaments
54 Presentacioacute dels personatges drsquoEl cortesano a traveacutes de les seves divises
55 Construccioacute de les divises a traveacutes drsquoelements visuals propis de la tradicioacute de la
liacuterica de canccediloner
551 Els animals o el bestiari
552 Les plantes les flors o els herbaris
553 El nom de la dama i del cortesagrave
554 Alguns dels ogravergans dels cinc sentit
555 La millor empresa el millor cortesagrave Lluiacutes del Milagrave
56 Romanccedilos canccedilons villancets glosses i altres provatures
57 Una carta drsquoamor exemple a El cortesano drsquouna forma estroacutefica lliure
58 Las siete angustias y Los siete gozos de amor de Lluiacutes del Milagrave
59 Un colofoacute dialogravegic amb lleis drsquoamor trobadoresques
510 Un joc infantil transformat en cortesagrave laquoToma vivo te lo doraquo
511 Poesia drsquoorigen italiagrave els sonets
CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A LA CORT
61 Representacions teatrals a El cortesano
62 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3ordf jornada I4r-M1r)helliphelliphelliphelliphellip
621 Anagravelisi dels elements configuradors de la Farsahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip
63 Munteria dels cavallers i dames troians (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-Q2r)
177
187
190
196
206
210
212
212
217
221
222
225
229
232
233
234
238
239
247
248
252
260
631 Anunci de la Munteria (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-N8v)
632 Munteria dels cavallers i dames de troia Estructura i anagravelisi
(4a jornada N8v-Q2r)
64 Festa de maig
641 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntaya Ida i cartell de
Miraflor del Milagrave (4a jornada N8v-M4r)
642 El torneig La Festa de maig (6a jornada Z6r-a7v)
65 Mascarada de grecs i troians (6a jornada e2r-e6r)
66 Caracteriacutestiques de les narracions drsquoespectacles a El cortesano
QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I USOS
CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO
71 Plurilinguumlisme a les obres literagraveries de la primera meitat del segle XVI
72 Plurilinguumlisme a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave
73 Caracteriacutestiques dels passatges en catalagrave drsquoEl cortesano
731 Afirmacions metalinguumliacutestiques a El cortesano
732 Passatges drsquoEl cortesano amb intervencions de personatges en catalagrave
74 Plurilinguumlisme a El cortesano un recurs al servei de la ficcioacute literagraveria
ANNEXOS
1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys 1528
1529 i 1530 respectivament
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
CRITERIS DEDICIOacute DE TEXTOS
262
264
268
268
270
274
279
281
283
287
287
290
295
297
302
308
323
1
INTRODUCCIOacute
La tesi doctoral laquoConfluegravencia de gegraveneres a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (Valegravencia
1561)raquo analitza una obra narrativa plurinlinguumle escrita a la Valegravencia de mitjan del
segle XVI perograve ambientada en la cort valenciana de la primera meitat del segle XVI
El diagraveleg ens presenta de manera fictiacutecia els cortesans que pulmiddotlulaven entorn del Duc
de Calagravebria i la reina Germana de Foix al voltant dels anys 1535-36 Tambeacute hi
apareixen alguns dels membres de famiacutelies conegudes a lrsquoegravepoca Diacutedac Lladroacute
Francesc Fenollet Francesca Fenollet Anna Mercader Jeroni de Cabanyelles o Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia entre drsquoaltres Eacutes una obra plurilinguumle escrita majoritagraveriament en
castellagrave i catalagrave tot i que tambeacute hi apareixen lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute Lrsquoobra
doacutena meacutes pes a la ficcioacute que no pas la reflexioacute i construeix un univers cortesagrave
versemblant gragravecies a innombrables estratagemes narratives Hi apareixen un seguit
de converses i burles cortesanes a la Cort dels lloctinents valencians a traveacutes drsquoun
narrador homogravenim al personatge principal Lluiacutes del Milagrave La incorrecta interpretacioacute
drsquoaquest tipus de narrador aixiacute com de lrsquoaparicioacute fictiacutecia de personatges amb noms
coneguts que remeten a possibles personatges histograverics va afavorir que El cortesano
de Lluiacutes del Milagrave fos considerat una crogravenica de la cort dels virreis de Valegravencia dels
anys 30 Lrsquoestudi que Josep Solervicens va realitzar a lrsquoentorn de lrsquoobra en analitzar el
gegravenere del diagraveleg renaixentista a lrsquoagravembit catalagrave es distancia drsquoaquesta visioacute
historiogragravefica i en aquest sentit es pot considerar el punt de partida de la tesi que ara
presento El model genegraveric del diagraveleg afavoreix la comprensioacute del sentit dels
subgegraveneres que srsquohi inclouen en ell mitjanccedilant la trama fictiacutecia narracions breus
(facegravecies apotegmes i novella) obres teatrals representades i llegides en veu alta
poesies (sonets i romanccedilos) entre drsquoaltres
Lrsquoaspecte meacutes significatiu que pretenc explicar en aquesta tesi eacutes la complexa
integracioacute de gegraveneres dins del diagraveleg Es tracta drsquouna quumlestioacute essencial per a la
comprensioacute no solament de lrsquoestructura de lrsquoobra sinoacute tambeacute del seu sentit que fins
ara no havia estat abordats per la criacutetica Drsquoaquest objectiu principal en deriven altres
aspectos no menors com el joc drsquointertextualitats amb el manuscrit 2050 de Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia (datat lrsquoany 1555) i la relacioacute amb Il cortegiano de Castiglione
De fet aquests aspectos afavoreixen una percepcioacute meacutes precisa de la literatura a la
2
Valegravencia de meitat del segle XVI on la convivegravencia drsquoestils i de gegraveneres diversos va
ser una constant generalitzada
Amb la intencioacute drsquoassolir els objectius proposats el text literari ha estat la font
fonamental drsquoestudi i drsquoanagravelisi Aixograve ha comportat un treball de seleccioacute enumeracioacute
i classificacioacute de totes les sequumlegravencies del diagraveleg que contenien narrativa breu com la
facegravecia lrsquoapotegma o la novella poesia liacuterica o peces teatrals Sempre he relacionat
lrsquoaparicioacute dels diferents subgegraveneres amb la intencioacute comunicativa dels seus emissors
ficcionals i amb la repercussioacute que tenien en els seus receptors Drsquoaltra banda se
subratlla la repercussioacute de tots els subgegraveneres en la literatura contemporagravenia en
llengua catalana i castellana per tal de plantejar semblances i diferegravencies entre el seu
uacutes a El cortesano i a les literatures coetagravenies Eacutes el cas de les narracions breus que es
recullen a les lsquoFlorestasrsquo com la de Santa Cruz o a drsquoaltres recopilacions com les de
Timoneda o dels poemes que apareixen a les obres musicals dels muacutesics de viola de
magrave com el mateix El maestro del Milagrave o a drsquoaltres obres literagraveries com la Diana
enamorada de Gil Polo
Lrsquoanagravelisis interna es complementa amb la metodologia positivista documental i
arxivista En aquest sentit els resultats de la recerca meacutes analiacutetica es contextualitza
amb lrsquoestudi del context histograveric a partir de recerques de primera magrave a la ciutat de
Valegravencia a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia i a la Biblioteca valenciana del Monestir de
Sant Miquel dels Reis Lrsquoaproximacioacute a la documentacioacute histograverica de la cort
valenciana del segle XVI ajuda a descobrir les ombres i la manca drsquoinformacioacute sobre
la biografia de lrsquoautor i la dificultat drsquoidentificar el personatge tot i els diferents
documents que hi ha a lrsquoArxiu del Regne treballats i interpretats per JVEscartiacute
Lrsquouacutenica troballa amb una cert interegraves histograveric soacuten unes agravepoques exhumades en aquest
treball
3
AGRAIumlMENTS
A Josep Solervicens que em va convidar a endinsar-me en el text i sempre ha estat a
prop en aquests anys de recerca i estudi llegint i rellegint aportant pistes
suggeridores i sagravevies
Al professor Julio Alonso Asenjo que va ser el primer en parlar-me drsquoEl cortesano al
meu primer curs de Filologia Hispagravenica a la Universitat de Valegravencia
A Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda del projecte Dialogyca per lrsquooportunitat
de participar en els seus projectes de recerca i per la seva confianccedila
A Maria Toldragrave per la seva saviesa ldquomanuscritardquo
A Ester Goacutemez per revisar el text
A la meva mare i el meu germagrave pel seu amor paciegravencia i suport
Als meus bons amics i als meus estimats alumnes
4
PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute
CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA
11 APROXIMACIOacute A LA IDENTITAT I BIOGRAFIA DE LLUIacuteS DEL MILAgrave
El cortesano1 (Valegravencia 1561) va ser escrit per Lluiacutes del Milagrave tal i com indica el
prefaci de lrsquoobra2 El propi autor havia elaborat anteriorment un breu manual pragravectic
amb la intencioacute drsquoinstruir sobre lrsquoentreteniment cortesagrave titulat Libro de motes de
damas y caballeros que va ser publicat lrsquoany 1535 a la ciutat de Valegravencia
Ha estat identificat amb el muacutesic homogravenim autor drsquoun tractat sobre viola de magrave
anomenat Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro (Valegravencia
Francisco Diacuteaz Romano 1536) Aquest fou el primer llibre impregraves de les set obres
sobre aquest instrument que es van publicar a llarg del segle XVI a la Peniacutensula
Ibegraverica Los seis libros del Delphiacuten de muacutesica de cifras para tantildeer (Valladolid Diego
Fernaacutendez de Coacuterdoba1538) de Luis Narvaacuteez Tres libros de muacutesica en cifras para
vihuela (Sevilla Juan de Leoacuten 1546) de Alonso de Mudarra3 Libro de muacutesica de
vihuela intitulado Silva de Sirenas de Enriacutequez de Valderraacutebano (Valladolid
Francisco Fernaacutendez de Coacuterdoba 1547) Libro de muacutesica de vihuela (Salamanca
Guillermo de Millis 1552) de Diego Pisador Libro de muacutesica para vihuela
intitulado Orpheacutenica Lyra (Sevilla Martiacuten de Motesdoca 1554) i Libro de muacutesica en
cifras para vihuela intitulado El Parnasso de Esteban Daza (Valladolid Diego
Fernaacutendez de Coacuterdoba 1576) A diferegravencia dels seus coetanis que escriuen la muacutesica
en tabulatura italiana Milagrave destaca per utilitzar un sistema de xifra o de tabulatura
diferent al dels altres que consisteix entre drsquoaltres aspectes en lrsquouacutes del zero en lloc
de lrsquou per a les cordes a lrsquoaire4 Aixiacute mateix Lluiacutes del Milagrave es distingeix per un variat
repertori drsquoobres originals i per lrsquoestilitzacioacute drsquouna tradicioacute musical drsquoimprovisacioacute
297
1 A partir drsquoara el citareacute tambeacute amb lrsquoabreviatura EC 2 laquoLibro intitulado el Cortesano dirigido a la Cathoacutelica Real Magestad del Invictiacutessimo don Phelipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea nuestro sentildeor ampc Compuesto por Don Luis Milaacutenraquo (A1v) 3 Otaola (1993) 4 Suaacuterez-Pajares (2012 236)
5
que representa el final drsquouna egravepoca de la qual no ens en queda cap testimoni escrit5
En aquest sentit cal tenir en compte les omissions o exclusions de lrsquoexcepcional autor
a dues obres teograverico-musicals contemporagravenies la primera eacutes a la Declaracioacuten de
instrumentos musicales (Osuna Juan de Leoacuten 1555) de Juan Bermudo i la segona al
prograveleg de Los seis libros del Delphiacuten de Luis de Narvaacuteez En tot cas sembla que
Bermudo lrsquoomet per la progravepia excepcionalitat drsquoEl Maestro dins el conjunt de
violistes coetanis No es plantegen les mateixes raons en lrsquoafirmacioacute de Narvaacuteez al
prograveleg de la seva obra on ell mateix es considera el primer artiacutefex en aquest gegravenere
essent la seva obra dos anys posterior pel que fa a la data de publicacioacute a la de Lluiacutes
del Milagrave6
Si deixem a banda la faceta de muacutesic del nostre autor percebrem que soacuten molts els
interrogants que sorgeixen quan ens aproximem al seu retrat biogragravefic Ens falten
fonts documentals que poguessin avalar les seves dades biogragravefiques des dels
diferents agravembits i que poguessin reflectir la idiosincragravesia drsquoaquest personatge gairebeacute
enigmagravetic Fonts vinculades a la histograveria de la muacutesica i a la investigacioacute literagraveria7 Eacutes
per aixograve que com la tesi es focalitza en lrsquoobra literagraveria de Milagrave presento un breu
rastreig de les fonts que tenen una especial relacioacute amb aquest agravembit Totes elles
destaquen aspectes biogragravefics de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com caracteriacutestiques rellevants
del proceacutes de recepcioacute de la seva obra
Contemporagraveniament a la publicacioacute drsquoEl cortesano lrsquoany 1564 es publica la Diana
enamorada del poeta valenciagrave Gaspar Gil Polo Al llibre III a partir de la pagraveg 150
trobem el Canto del Turia composicioacute poegravetica en octaves que lloa les virtuts dels
poetes valencians del segle Cal destacar la dedicada a Lluiacutes del Milagrave a la pagravegina 158
A don Luis Milaacuten recelo y temo
que no podreacute alabar como deseo
que en muacutesica estaraacute en tan alto estremo
que el mundo le diraacute segundo Orpheo
tendraacute estado famoso tan supremo
5 Suaacuterez-Pajares (2012 237) 6 Suaacuterez-Pajares (2012244) proposa algunes raons que avalen el possible menyspreu de Narvaacuteez cap al Milagrave en fer aquesta afirmacioacute i lrsquoomissioacute del seu nom 7 Arriaga (2007)
6
en las heroicas rimas que no creo
que han de poder nombraacutersele delante
Cino Pistoya y Guido Cavalvante
Els versos remarquen dues facetes importants de Lluiacutes del Milagrave la musical i la
literagraveria mitjanccedilant el qualificatiu de laquosegundo Orpheoraquo que seragrave repetit per autors
posteriors en referir-se al nostre personatge Cal destacar el significat drsquoaquest
personatge pel que fa a la tradicioacute clagravessica que va arribar a representar concretament
a la concepcioacute grega que entenia poesia i muacutesica com un sol art (gr microουσική) De fet
tambeacute en lrsquoobra del Milagrave apareixen diferents referegravencies a aquest prototip miacutetic de
muacutesic i poeta prodigioacutes8 a la portada del seu tractat per a viola de magrave El Maestro
(Valegravencia 1536) dedicat al rei Joan III de Portugal i tambeacute a El cortesano
identificant Lluiacutes del Milagrave personatge protagonista amb el fill drsquoApolmiddotlo i Calmiddotliacuteope
laquoY en ser todos delante las damas don Diego tomoacute la mano a don Luis Milaacuten
diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orfeo que yo le querriacutea maacutes feoraquo (G7v) Cal destacar
com al text de Gil Polo la dimensioacute poegravetica de lrsquoautor queda subratllada per la
comparacioacute amb dos dels poetes meacutes rellevants del Dolce Stil Nuovo C Pistoia i G
Cavalcanti Posteriorment lrsquoany 1573 Joan Timoneda el cita com a muacutesic en un
laquoRomance metafoacutericoraquo publicat en la seva Rosa de amores Tots els personatges
esmentats en aquesta estrofa apareixen al Canto del Turia de Gil Pololaquo
Don Gaspar de Romaniacute
don Manuel Fernando humano
don Alonso Rebolledo
mancebo en saber muy cano
ese don Luis Milaacuten
a la muacutesica cercano
Marco Antonio y Pellicer
Samper discreto y anciano
A finals del segle XVI Pere Agustiacute Morlagrave ens permet connectar amb la tradicioacute
8 Sobre la figura mitologravegia drsquoOrfeu i la concepcioacute musical que simbolitza a lrsquoAntiguitat grecollatina veure Molina Moreno (1998)
7
bibliogragravefica moderna anterior al segle XVIII que havia intentat documentar el
nostre autor Aquest jurista valenciagrave el va citar en el prograveleg al lector de lrsquoEpistula
nuncipatoria suavissino et humanissimo lectori de la seva obra Emporium (Valegravencia
1599) tot destacant el seu enginy i la seva agudesa Lrsquoany 1778 amb motiu de la
reimpressioacute de La Diana enamorada de Gil Polo trobem una referegravencia biogragravefica a
Milagrave en les Notas al Canto del Turia o Noticias histoacutericas de algunos poetas que en eacutel
se celebran de lrsquoerudit valenciagrave Cerdagrave i Rico (1778 265-366)9
Cerdagrave reporta fidelment els prefacis de dues obres del Milagrave la musical El Maestro i
una de les literagraveries El cortesano perograve no de la tercera El libro de motes Tambeacute cal
9 Paacuteg 158 I 9 laquoDLuis Milaacuten natural de la ciudad de Valencia y caballero de esclarecido linaje fue muy diestro en la muacutesica y en la poesiacutea como lo manifestoacute en dos obras que dio a luz y se conservan en la BM La primera con esta portada Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro el cual trae el mesmo estilo y orden que un maestro traeriacutea con un disciacutepulo principiante mostraacutendole ordenadamente desde los principios toda cosa que podriacutea ignorar para entender la presente obra Compuesto por DLUIS MILAN Dirigido al muy alto y muy poderoso y invictiacutesimo Priacutencipe DJuan por la gracia de Dios Rey de Portugal y de las Islas Antildeo 1531 en fol A lo uacuteltimo dice ldquoA honor y gloria de Dios todopoderoso y de la sacratiacutesima Virgen Mariacutea madre suya y abogada nuestra Fue impreso el presente Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro por Francisco Diacuteaz Romano en la metropolitana y coronada ciudad de Valencia Acabose a 4 diacuteas del mes de diciembre antildeo de nuestra reparacioacuten de 1536 (Habiacutea empezado el antildeo antecedente a imprimirse) La dedicatoria estaacute enderezada al rey DJuan y en ella dice Aunque los padres no tengan esta diligencia en los hijos natura como a madre de todos la tiene pues trae a muchos que se ejerciten en aquello que son naturales Y que esto sea verdad en muchos se ve y en miacute lo he conocido que siempre he sido tan inclinado a la muacutesica que puedo afirmar y decir que nunca tuve otro maestro sino a ella misma la cual ha tenido tanta fuerza conmigo para que fuese suya como yo he tenido grado della para que fuese miacutea Y siguiendo mi inclinacioacuten heme hallado un libro hecho de muchas obras que de la vihuela teniacutea sacadas y escritas La segunda obra es El Cortesano en cuya uacuteltima hoja se lee Fue impresa la presente obra en la insigne ciudad de Valencia en casa de Joan de Arcos Corregida a voluntad y contentamiento del autor Antildeo MDLXI en 8ordm Es libro precioso por representar exactamente las costumbres y modo de vivir del palacio del Duque de Calabria y hay en eacutel mucho que aprender y con queacute divertirse El autor en la dedicatoria al rey Don Phelipe II manifiesta el motivo que tuvo para escribir esta obra y da una idea de ella y asiacute pondremos sus palabras () Entre las Poesiacuteas de Juan Fernaacutendez de Heredia se hallan algunas del Milaacuten desde la p 151 hasta la 170 Pedro Agustiacuten (I) Morlaacute hace un grande elogio de esta obra y de su autor (hellip) Para ilustrar lo que Polo dice de Milaacuten que seriacutea un segundo Orpheo pondremos lo que se lee en la paacuteg 54 de El Cortesanoraquo
8
destacar la referegravencia al Proceacutes de cobles de burles que apareix en el manuscrit 2050
de la Biblioteca de Catalunya (1555) i en les edicions de les Poesias de Joan Ferrandis
drsquoHeregravedia (Valegravencia 1562) ambdues obres mereixeran un capiacutetol exclusiu en aquest
treball per la seva concomitagravencia amb El cortesano
Posteriorment lrsquoany 1624 Tomaacutes Tamayo de Vargas en Junta de libros reiteraragrave
lrsquoomissioacute de la referegravencia al Libro de motes aixiacute com errades en la data dimpressioacute de
lobra i en el nom de lrsquoimpressor drsquoEl maestro que es perpetuaran en repertoris
bibliogragravefics posteriors com el de Nicolaacutes Antonio al segle XVII10 Gregori Mayans i
Siscar tambeacute es va interessar per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave i en va oferir una
qualificacioacute lsquola drsquoobra rararsquo que seragrave present en la seva interpretacioacute fins a
lrsquoactualitat11 expressant alhora el seu desig que torneacutes a ser publicada12
Lrsquoany 2001 Josep Vicent Escartiacute va fer una interessant aproximacioacute histograverica a Lluiacutes
del Milagrave en un dels estudis que precedeixen el facsiacutemil i la transcripcioacute de lrsquoobra
Reporta els processos i els codicils que parlen drsquoun personatge anomenat Lluiacutes del
Milagrave Resumeixo breument els documents histograverics de lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia
que Escartiacute aporta
bull El Codicil del 22 de marccedil de 1519 (ARV Protocols nuacutem 2090 Protocol
drsquoAusiagraves Sanccedil ff 3r i v) dictat per en Lluiacutes del Milagrave a qui Escartiacute considera pare
de lrsquoescriptor senyor de Massalaveacutes casat amb Violant Eixarch El pare deixa
com a hereus dels seus beacutens Pere Milagrave i Joan Milagrave els seus fills Aixograve fa suposar
a Escartiacute que Lluiacutes del Milagrave encara no havia nascut
bull El Proceacutes del 1542 (ARV Processos de la Reial Audiegravencia part III apegravendix
nuacutem 412 f xxxvi r) on ens parla drsquoun Lluiacutes del Milagrave que ha rebut formacioacute de
clergue tot i que el mateix Escartiacute descarta que hagueacutes rebut ordes majors
perquegrave el troba casat en documents posteriors La vinculacioacute dels Milagrave amb la
10 Arriaga (2007) presenta una interessant documentacioacute de tots els bibliogravegrafs literats i historiadors musicals que mencionen Lluiacutes del Milagrave en les seves obres 11 laquoEl Cortesano de D Luis Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo (G Mayans a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775) 12 laquoEl Cortesano de Milaacuten con todos sus defetos es digniacutessimo de repetirse en la estamparaquo (Carta 98 G Mayans a FCerdagrave 30 de julio de 1779)
9
famiacutelia Borja eacutes un element justificatiu de la carrera eclesiagravestica drsquoaquest
personatge per a lrsquoinvestigador valenciagrave El document ilmiddotlustra els diferents plets
i processos que Lluiacutes del Milagrave va mantenir per diverses rectories entre elles la
drsquoOnda (Castelloacute pertanyent a la diogravecesi de Tortosa)
bull Els processos de lany 1543 ARV Procesos de la Reial Audiegravencia part III
apegravendix nuacutem412 f2r on apareix com a ldquocambrer de sa sanctedatrdquo i es
perllonguen fins despreacutes de la defuncioacute de la seva muller Anna Mercader La
majoria de plets van estar relacionats amb els enfrontaments que va mantenir
amb el seu germagrave Pere senyor de Massalaveacutes i que continuaren despreacutes de la
mort del mateix Lluiacutes
bull Lluiacutes del Milagrave germagrave del senyor de Massalaveacutes va morir a Alzira al voltant del
mes drsquoagost del 1559 mentre es fugia de la pesta que delmava Valegravencia ARV
Processos de la Reial Audiegravencia part I lletra A nuacutem33
JV Escartiacute formula diferents conclusions sobre la biografia de Lluiacutes del Milagrave posant
en connexioacute aquests documents histograverics amb la informacioacute que tenim a partir dels
progravelegs a les obres impreses del muacutesic i escriptor eacutes a dir dels llocs i dates
drsquoimpressioacute de les tres obres de Lluiacutes del Milagrave Justifica un possible periacuteode de
formacioacute de lrsquoautor a terres italianes o a Roma a partir de la documentacioacute que avala
la formacioacute eclesiagravestica de Milagrave aixiacute com la possible vinculacioacute de la nissaga Milagrave
amb la Borja i ldquolrsquoetiquetardquo drsquoinfluegravencia nord-italiana que els estudiosos musicals han
atorgat a El Maestro Tambeacute assenyala que la data del traspagraves de Lluiacutes del Milagrave fou
lrsquoany 1559 per aquest motiu lrsquoautor no hauria vist impregraves el llibre EC i possiblement
no srsquohauria editat fins que no va desaparegraveixer la pesta a la ciutat de Valegravencia
Les hipogravetesis sobre la seva estada a la cort de Portugal (deduiumlda a partir de la
dedicatograveria drsquoEl Maestro) a terres italianes o a la mateixa cort dels lloctinents de
Valegravencia continuen orfes de documentacioacute adient tal i com ho ha manifestat Arriaga
(2007)13 En les meves recerques a lrsquoarxiu del Regne de Valegravencia tampoc no he trobat
13 Arriaga (200716) laquoEn resumen los datos recientemente exhumados se refieren a un Lluiacutes Milagrave i Eixarch de la rama dels sentildeoriacuteo de Masalveacutes pero no hay ninguna manera de saber de forma cierta que este Lluiacutes Milagrave sea nuestro vihuelista Por lo tanto soacutelo nos queda esperar que pronto aparezcan nuevos documentos que nos lo aclarenraquo
10
cap testimoni que documenteacutes la identitat del nostre autor Certament la
documentacioacute i les hipogravetesis drsquoEscartiacute (2001) ilmiddotluminen una part de la possible
biografia de Lluiacutes del Milagrave perograve no la identificacioacute amb lrsquoautor musical i literari que
ens ocupa
Lrsquoany 2011 Villanueva Serrano va publicar un article14 entorn a la identitat de Lluiacutes
del Milagrave aportant noves dades a partir dalgunes composicions del Proceacutes de cobles
de burles entre lautor dEC i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Estan inserides dins la cogravepia
manuscrita de les Obras de Ferrandis al manuscrit 2050 any 1555 de la Biblioteca de
Catalunya recordem que eacutes anterior a lrsquoedicioacute de 156215 Aquesta va ser preparada i
promocionada pel seu fill natural Llorenccedil Ferrandis drsquoHeregravedia En relacioacute a aquest
manuscrit Villanueva destaca sobretot la importagravencia drsquoaquesta font en relacioacute a la
identificacioacute del veritable autor drsquoEC Considero interessant lrsquoanagravelisi que presenta i
que obre noves vies drsquoidentificacioacute del nostre autor Lluiacutes del Milagrave autor drsquoEC i del
tractat de viola de magrave El maestro ha estat sovint identificat amb Lluiacutes del Milagrave i
Eixarch perograve cal destacar que una gran part de la documentacioacute que tenim actualment
correspon a Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i no tant a Lluiacutes del Milagrave escriptor i muacutesic Al
capiacutetol 2 veurem tambeacute la importagravencia drsquoalgunes obres drsquoaquest manuscrit per tal
drsquoexplicar les principals claus de lectura drsquoEC
Seguint les hipogravetesis i la documentacioacute aportada per Escartiacute16 Lluiacutes del Milagrave i Eixarch
seria un dels tres fills (juntament amb Pere i Joan) de Lluiacutes del Milagrave i Llanccedilol senyor
de Massalaveacutes i parent dels Borja i de Violant Eixarch Aquest personatge va patir
una greu malaltia mental i va ser conegut com ldquoel malaltrdquo tal i com reflecteixen
diversos documents de lrsquoegravepoca Sembla que lrsquoorigen de la identificacioacute drsquoambdoacutes
personatges podem trobar-lo en el Marquegraves de Cruiumllles17 i posteriorment en Ruiz de
Lihory i en el baroacute de San Petrillo A partir drsquoaquiacute srsquoha perpetuat fins als nostres dies
especialment amb lrsquoestudi de JV Escartiacute
14 Villanueva Serrano (2011) 15 Fernaacutendez de Heredia Juan Obras de DJuan Fernaacutendez de Heredia poeta valenciano del siglo XVI ed de Francisco Martiacute Grajales Valegravencia Manuel Pau 1913 i Obras ed de Rafael Ferreres Madrid Espasa-Calpe 1955 16 Escartiacute (2001) 17 Belenguer (2007)
11
Els musicogravelegs han estat els estudiosos meacutes primmirats amb aquesta identificacioacute
especialment Arriaga18 En tot cas amb lrsquoestudi de Villanueva srsquoobre una nova via
drsquoidentificacioacute del nostre escriptor a partir del poema nuacutem 22 del PCB i de la ruacutebrica
del poema nuacutem16 on es constata lrsquoexistegravencia de fins a tres Lluiacutes del Milagrave emparentats
entre ells mateixos
Poema nuacutem 22 vv 1-13 f 136r
Sentildeor don Luis Ferrer
quien las coplas me ha traiacutedo
como apenas le he entendido
no puedo bien responder
Pregunteacute iquestPor quieacuten se dan
las coplas no me direacutes
Dijo En ellas lo vereacuteis
por don Luis del Milaacuten
Como hay tres no seacute cuaacutel es
El re mi fa sol declara
cuaacutel de los dos sentildeores
con puntos que son mayores
que si fuesen por la cara
Ruacutebrica al poema nuacutem16 f129r
Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos
consonantes y responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo
don Luis Milaacuten el loco se las debe ayudar a hacer y por que se entienda de cual
don Luis habla porque hay otro primo suyo declaraacutese
Poema nuacutem16 vv41-48 f 130r
Otro don Luis sentildeor
dicen que es con vos sin duda
si es el padre el que os ayuda
el hijo fuera mejor 18 Arriaga (2007 2008)
12
Esta trinidad juntada
si con tres personas lucho
aunque el uno tengo en mucho
los otros no tengo en nada
Aixiacute doncs sembla que el nostre muacutesic de viola i escriptor tenia un oncle amb el
malnom drsquoel boig (laquoel locoraquo) i un cosiacute homogravenims tots tres Posteriorment al poema
n18 srsquoalmiddotludeix a un nebot perograve sembla una errata que es resolt mitjanccedilant la
interpretacioacute de les ruacutebriques dels poemes 16 i 18 De fet el mateix EC fa referegravencia
en diverses ocasions a Pere Milagrave germagrave de Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i que eacutes esmentat
per Germana de Foix com a cosiacute drsquoaquest en adreccedilar-se a Lluiacutes del Milagrave
Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener
pasioacuten sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten (Kr)
Dijo el Duque -En mi vida oiacute cartel que maacutes placer me diese por haber contado
la maravillosa y estrantildea Aventura de las fuentes del monte Ida Si en libertad
estuviese yo iriacutea a probarme en ella que no es caballero el que no emplea su vida
por alcanzar honra y fama Mayormente donde se alcanzariacutea tan gran provecho
bebiendo del agua destas tres fuentes que dellas se alcanza hermosura que yo la
querriacutea para parecer bien a la Reina mi sentildeora y sabiduriacutea para disimular los
celos que tengo de don Pedro Milaacuten y ventura para que no me fuese maacutes
contraria (Nv)
Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que
leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser obra Milana (N8v)
Aquestes noves dades drsquoidentificacioacute del muacutesic i del poeta Lluiacutes del Milagrave ens
permeten posar en dubte almenys tres quumlestions rellevants de la biografia establerta
per Escartiacute
1 La seva data de defuncioacute lrsquoany 1559
2 La consideracioacute que EC era una edicioacute postmortem (1561)
3 La data de redaccioacute que alguns identificaven contemporagravenia a la cort de
13
Germana de Foix i el Duc de Calagravebria (anys 30)19 Amb aquestes novetats podem
apropar-la a la data drsquoedicioacute
Tot plegat ens deixa una biografia de lrsquoautor oberta a noves investigacions En tot cas
el treball drsquoanagravelisi i drsquointerpretacioacute de les seves obres musicals i literagraveries ens revelen
que El maestro (1536) El libro de motes (1535) i El cortesano (1561) van ser escrites
per un uacutenic autor Lluiacutes del Milagrave La coheregravencia estiliacutestica entre les diferents obres del
Milagrave unes musicals i drsquoaltres literagraveries amb diferents llenguatges perograve amb un mateix
estil esdeveacute un element nuclear per acreditar aquesta identificacioacute
Actualment nomeacutes conservem lrsquoedicioacute publicada a Valegravencia per lrsquoimpressor Juan de
Arcos lrsquoany 1561 amb el tiacutetol Libro intitulado el Cortesano dirigido a la Catoacutelica
Real Majestad del Invictiacutesimo don Felipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea
nuestro sentildeor amp Compuesto por Don Luis Milaacuten Donde se veraacute lo que debe tener
por reglas y praacutetica Repartido por jornadas Mostrando su intincioacuten por huir de
prolijidad debajo esta brevedad Sembla que els bibliogravegrafs Salvaacute i Ximeno
registraven una edicioacute posterior de lany 1566 de la qual no en tenim cap exemplar
actualment Modernament el text meacutes consultat dEC ha estat una impressioacute conjunta
amb el Libro de motes de damas y caballeros del mateix autor a la impremta Aribau i
ca (successors de Ribadeneira) de Madrid lrsquoany 1874 Darrerament Escartiacute ha
publicat un facsiacutemil amb la transcripcioacute de lrsquoobra amb un estudi introductori drsquoell
mateix i drsquoAntoni Tordera lrsquoany 2001 i una versioacute de butxaca de la mateixa
transcripcioacute lrsquoany 2010 Tot i que encara en resta pendent una edicioacute criacutetica del text
aquest treball vol aportar elements que afavoreixin lrsquoestudi i la interpretacioacute de lrsquoobra
19 Romeu Figueras (1962) Escartiacute (2001)
14
12 MARC DE FICCIOacute DrsquoEL CORTESANO LA CORT DE GERMANA DE FOIX
I DEL DUC DE CALAgraveBRIA
Lluiacutes del Milagrave situa la ficcioacute del diagraveleg El cortesano a la cort valenciana de Germana
de Foix i del duc de Calagravebria (1526-1536) Ambdoacutes procedien de nissaga reial i
durant aquests anys van poder exercir una influegravencia cultural important De fet eacutes
una de les corts meacutes importants de la Corona drsquoAragoacute al segle XVI20 La segueixen
els cercles cortesans dels comtes drsquoOliva a Valegravencia del duc de Gandia a la capital de
la Safor i del duc de Somma Ferran de Cardona a Barcelona21 En relacioacute a lactivitat
de mecenatge cultural cal destacar tambeacute lexercida per lEsgleacutesia mitjantccedilant
diferents bisbes de la Corona dAragoacute Ferran de Loaces (1497-1568) Antoni Agustiacute
(1517-1586) i Joan de Ribera (1532-1611)22 En tot cas els darrers anys del segle
XVI les petites corts nobiliagraveries catalanes i valencianes van deixar de ser un dels
centres impulsors de la cultura enfront de la Cort reial castellana Soacuten contradictograveries
les notiacutecies sobre lrsquointeregraves cultural i literari dels lloctinents perograve de fet tots dos
tenien motius suficients per apreuar i afavorir lrsquoobra drsquoartistes de diferents arts i
disciplines
Germana de Foix (1488-Lliacuteria Camp de Tuacuteria 1537)23 era filla de Joan de Foix
vescomte de Narbona i de Maria drsquoOrleans germana de Lluiacutes XII de Franccedila Lrsquoany
1492 es va traslladar amb el seu germagrave Gastoacute de Foix al Palau Reial de Pariacutes ja que
srsquohavien quedat orfes Lrsquoany 1506 fou casada amb Ferran II de Catalunya-Aragoacute com
a consequumlegravencia del tractat de Blois (1505) Durant les absegravencies del seu marit fou
lloctinent general de Catalunya Valegravencia i Aragoacute Mort Ferran II lrsquoany 1516 el 1519
es va casar amb Joan de Brandenburg-Ausbach i el 1523 va ser nomenada lloctinent
de Valegravencia Als anys 1535-1536 Germana de Foix estava casada en terceres nuacutepcies
amb Ferran drsquoAragoacute duc de Calagravebria Ha estat descrita com una dona friacutevola i
excessivament lliurada als plaers (eacutes la imatge que tradicionalment van dibuixar els
20 Cruiumllles (1891V19) laquoLa riqueza de estos lugartenientes sus lujosos y recamados trages y el considerable nuacutemero de damas y servidumbre que sosteniacutean como correspondiente a su regia estirpe alhagaban el amor propio de la ciudad y refluiacutea en su bien favorecieacutendola por muchos conceptosraquo 21 Duran (200435-85) 22 Alcina Rovira (2007) Querol (2006) Benito Domeacutenech (1981) 23 Riacuteos (2003)
15
cronistes castellans -com Francesillo de Zuacutentildeiga24- contraris a la segona muller de
Ferran II drsquoAragoacute per la seva procedegravencia francesa que traiumla la idealitzada memograveria de
la primera dona Isabel de Castella) perograve actualment srsquoha reconsiderat aquesta
imatge25
Ferran drsquoAragoacute (Agravendria Pulla 1488 ndash Valegravencia 1550) era el fill hereu del destronat rei
de Nagravepols Frederic II El 1502 va formar part de la cort de Ferran II de Catalunya-
Aragoacute i el 1506 va ser lloctinent del Principat sota la custogravedia del bisbe drsquoUrgell Pere
de Cardona (1506-1507) Va ser retingut per tal drsquoevitar qualsevol possible
reivindicacioacute a la corona napolitana primer al castell drsquoAtienza i despreacutes al de Xagravetiva
(1512-1523) Alliberat per Carles V el 1523 el 13 de maig de 1526 es casagrave amb
Germana de Foix a Sevilla despreacutes dassistir convidats per lEmperador al seu
casament amb Isabel de Portugal el dia 11 de marccedil del mateix any a Los Reales
Alcaacutezares de Sevilla El padriacute drsquoaquest casament va ser el mateix Carles V
Posteriorment Germana de Foix i el Duc de Calagravebria van acompanyar la parella en el
seu viatge de noces a Granada on sels va concedir la lloctinegravencia reial del regne de
Valegravencia lsquosimul et insolidumrsquo amb caragravecter vitalici pel Reial Privilegi signat en
aquesta ciutat el 31 dagost de 1526 durant la darrera etapa de les seves vides
Arciniega26 afirma que aquest fet juntament amb la ascendegravencia reial de cadascun
dels lloctinents va refermar lrsquointeregraves per construir una imatge majestuosa de la cort
virregnal Trobem drsquoaltres manifestacions similars a la resta de corts nobiliagraveries que
tambeacute intentaven imitar lrsquoestil i els gustos de la cort reial amb la intencioacute de presentar
una imatge convincent de poder de prestigi i drsquoautoritat
Lrsquoany 1527 el Duc de Calagravebria va fer que li enviessin des de Ferrara on residien la
seva mare i les seves germanes la biblioteca les joies i els objectes drsquoart de lrsquoheregravencia
drsquoAlfons el Magnagravenim possiblement amb la voluntat drsquoinstalmiddotlar-se definitivament a
Valegravencia i drsquoinstaurar-hi un modus vivendi sofisticat Cal destacar que van establir la
seva residegravencia al gran Palau del Reial que havia estat bastit seguint lrsquoestil italiagrave
(possiblement Ferran drsquoAragoacute nrsquoafavoriacute la remodelacioacute amb criteris renaixentistes) i
tambeacute que van gaudir de la possessioacute i la conservacioacute de lrsquoesplegravendida Biblioteca 24 Zuacutentildeiga Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V 25 Tant Falomir (1994) com Arcienaga (2001) apunten dades objectives sobre els gustos culturals de Germana de Foix a partir de lrsquoinventari dels seus beacutens 26 Arcienaga (2001 i 2005)
16
drsquoAlfons V el Magnagravenim Els gustos musicals que compartien ambdoacutes es manifesten
en la seva capella de muacutesics i cantors27 i en diferents obres vinculades a la seva
persona com eacutes la missa a cinc veus Ferdinanbus Dux Calabriae de Jacquet de
Magraventua (Venegravecia 1540) i els coneguts Canccediloner del Duc de Calagravebria (Venegravecia
Jerogravenim Scoto 1556) Canccediloner Musical de Gandia 28 i una part del Canccediloner
Musical de Barcelona29 Tambeacute trobem obres que assenyalen una activitat literagraveria
interessant al voltant drsquoaquesta cort virregnal la traduccioacute al castellagrave del De
institutione foeminae christianae (1524) de Joan Lluiacutes Vives realitzada per Giovanni
Giustiniani criat del Duc de Calagravebria30 la traduccioacute al castellagrave de lrsquoObra poegravetica
drsquoAusiagraves March de Baltasar Romaniacute31 publicada el 1539 que Eulagravelia Duran32 ha
interpretat com un revifament i un afany de modernitzacioacute de models literaris
autogravectons i que Albert Lloret33 ha estudiat en relacioacute a lrsquoedicioacute de Barcelona de Carles
Amoroacutes (1543) subratllant com la seleccioacute de poemes de lrsquoedicioacute valenciana srsquoha fet
en clau moralitzant lrsquoobra teatral La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que va ser
representada dues vegades a la cort (la primera al Palau Arxiepiscopal de Valegravencia el
1524 o 25 essent-hi presents Germana de Foix i el seu segon marit el Marquegraves de
Brandemburg i la segona el 1541 al Palau Reial de Valegravencia commemorant les
noces del duc de Calagravebria i Mencia de Mendoza) lanomenat Canccediloner de Valegravencia34
cal destacar que gran part de les poesies soacuten de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia 35 la
redaccioacute representacioacute (possiblement la nit de Nadal de 1527 davant el Duc de
Calagravebria) i lrsquoedicioacute de lrsquoEgloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyegraves36
Dos espais protagonitzen el marc arquitectogravenic on se situa el moacuten majestuoacutes que creen
els lloctinents valencians el Palau del Reial i el Monestir de Sant Miquel dels Reis
Tots dos eren situats fora les muralles de la ciutat a lrsquoaltra banda del riu El Palau es
27 Gregori (1997) Muntildeoz (200245) 28 Manuscrit 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya 29 Manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya Data devers el 1530 30 Solervicens (1999 57-84) i (2001) 31 Cal tenir en compte les darreres aportacions sobre lrsquoautegraventica identitat drsquoaquest personatge que Parisi (2009 141-162) identifica amb el Comanador Escrivagrave del Cancionero General (1511) a partir de lrsquoestudi de diversos documents histograverico-judicials relatius al personatge 32 Duran (2004 573-591) 33 Lloret (2013) 34 Manuscrit 5593 de la Biblioteca Nacional de Madrid 35 Marino (2014) 36 Alonso (1996)
17
comunicava amb la part emmurallada mitjanccedilant el pont del Reial i correspon al lloc
on actualment trobem els jardins dels Vivers La primera construccioacute era drsquoorigen
musulmagrave i al llarg del temps va ser residegravencia de lloctinents reials Les
transformacions meacutes rellevants realitzades per Germana de Foix i Ferran drsquoAragoacute van
ser la creacioacute de nous estudis i la drsquoun jardiacute suspegraves Possiblement aquestes obres de
millora van respondre a la voluntat drsquoadequar el Palau com a residegravencia dels
lloctinents alberg dels beacutens de la Casa reial Aragonesa salvats de la cort de Ferrara
lrsquoany 1527 (joies tapissos)37 ubicacioacute de la biblioteca del Magnagravenim i espai per
desenvolupar activitats luacutediques literagraveries i musicals relacionades prioritagraveriament
amb el fast de la cort
El segon espai el Monestir de Sant Miquel dels Reis respon a un projecte
relativament nou si el comparem amb lrsquoanterior Estava situat a les afores de la ciutat
aleshores prop del camiacute de sortida cap a la part nord del Regne Ferran drsquoAragoacute el va
fundar sobre una abadia cistercenca lrsquoany 1546 complint aixiacute la voluntat de Germana
de Foix de ser enterrada a lrsquoabadia de Sant Bernat de lrsquoHorta perograve aixograve siacute governada
sota lrsquoorde jerogravenima vinculada en aquells moments amb el poder reial38 Per tant el
testament estableix el lloc drsquoubicacioacute del panteoacute i aporta la primera dotacioacute per a la
realitzacioacute del projecte arquitectogravenic que va ser encomanat a Alonso de Covarrubias
(arquitecte del monestir drsquoEl Escorial39) Tot plegat ens indica lrsquointent drsquoemular lrsquoestil
37 Actualment trobem diferents hipogravetesis sobre la possible existegravencia de determinats objectes al Palau Reial durant el regnat de Germana de Foix i el Duc de Calagravebria Un dels casos meacutes significatius eacutes el dels tapissos o lsquopannosrsquo anomenats Pastorella i Poncella de Franccedila Arciniega (2005 2006) sosteacute la seva arribada i permanegravencia a Valegravencia i en un treball posterior Cornudella (2009-2010 39-62) defensa la hipogravetesi del seu trasllat a la cort dels Este a Ferrara (Itagravelia) 38 Arciniega (200136) laquoPese a su obediencia a la Santa Sede nunca tuvieron residencia en Roma y fueron llamados Religio Sancti Hieronymi Hispaniarum La rama masculina se desarrolloacute en los liacutemites estrictos de la Peniacutensula Ibeacuterica exceptuando una efiacutemera experiencia en las islas Baleares Precisamente el caraacutecter coterraacuteneo de la Orden explica su constante vinculacioacuten a la Monarquiacutea Ademaacutes se mantuvo abierta a los elementos laicos de la nobleza lo que explica su auge Su caraacutecter nacional ha sido uno de los aspectos maacutes destacados por los historiadoresraquo 39 Arciniega (2001116) laquoLa llamada al maestro castellano para juzgar eacutestas y proponer un programa maacutes amplio respondiacutea al deseo de enriquecer una propuesta de grandes connotaciones de representatividad a las que sin duda estaban maacutes familiarizados los arquitectos del aacutembito cortesanoraquo
18
i els gustos de la cort del Principat i de la Corona drsquoAragoacute ja que els jerogravenims estaven
vinculats a la cort reial Si es compara la cort dels ducs de Calagravebria (1526-1540) amb
la de les petites corts nobiliagraveries de la Corona drsquoAragoacute es constata que va gaudir drsquouna
activitat cortesana i artiacutestica important Dues obres literagraveries drsquoaquest nucli cortesagrave
ens donen una imatge fictiacutecia de la Cort valenciana el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave i la
comegravedia ja esmentada La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia publicades a Valegravencia el
1561 i el 1562 respectivament Les dimensions i els personatges que podien haver
protagonitzat el moviment cultural drsquoaquesta cort i especialment el literari no han
pogut ser explicats encara amb objectivitat i rigor a causa de les constants
interferegravencies entre les informacions que aporten els textos literaris i la minsa
documentacioacute que ofereixen els documents histograverics identificats tal com he presentat
al punt 11 Als estudis que en parlen srsquohi troben frequumlentment afirmacions que
vinculen escriptors a la cort virregnal sense meacutes proves documentals que les seves
ficcions literagraveries 40 Soacuten moltes les referegravencies i afirmacions drsquoaquest tipus
especialment en el cas del diagraveleg del Milagrave i de la comegravedia de Ferrandis drsquoHeregravedia
juntament amb part de la seva obra poegravetica Aquest aspecte eacutes una consequumlegravencia
directa del desig de llegir-hi una crogravenica de la cort sense tenir en compte que soacuten una
creacioacute literagraveria amb uns paragravemetres diferents als dels relats historiogragravefics De fet al
llarg del segle XVI juntament amb EC trobem obres literagraveries que recreen a la ficcioacute
uns referents reals com soacuten Quumlestioacuten de Amor (Valegravencia Diego de Gumiel 1513)
Los diez libros de Fortuna de Amor drsquoAntonio Lofrasso (Barcelona1573)41 entre
drsquoaltres En conclusioacute actualment nomeacutes un estudi rigoroacutes tenint com a punt de
partida el codi literari ens pot ajudar a entendre-les De fet lrsquoanagravelisi drsquoEC com a
gegravenere dialogravegic contenidor de diferents subgegraveneres narratius i poegravetics ens ofereix una
perspectiva concreta per entendre el model de cortesagrave que preteacuten mostrar i defensar a
partir de la ficcioacute literagraveria
40 Cruiumllles (1891capVI) laquoTestigo presencial de sus costumbres saraos y caceriacuteas Don Luis Milaacuten escritor valenciano las dejoacute bosquejadas en su raro libro El cortesano publicado bastante despueacutes de haber dejado de existir los autores e interlocutores de las escenas que describeraquo Castantildeeda (1915272) laquoPara formarse idea del fausto y ostentacioacuten que desplegara en su pequentildea corte de Valencia basta con hojear el interesantiacutesimo libro debido a DLuis Milaacuten titulado El cortesano en el que al detalle se refieren las fiestas y discreteos de aquellos cortesanos que trasladaron a tierras valencianas las costumbres de los Estados italianosraquo 41 Duran (2004 627-649)
19
13 EL CORTESANO UN TIPUS DE DIAgraveLEG RENAIXENTISTA
Tal i com va defensar Solervicens42 EC srsquoadscriu al motlle genegraveric del diagraveleg perograve
cal recordar que una bona part de la bibliografia anterior interpretava aquesta obra
com a una crogravenica de la Cort i laltra com a una obra teatral especialment les
sequumlegravencies en catalagrave43 Lrsquoestudi rigoroacutes del diagraveleg renaixentista que presentava ha
obert la possibilitat drsquoexplicar i interpretar el text des de coordenades estrictament
literagraveries Hi assenyala quins soacuten els elements meacutes significatius que nrsquoexpliquen
lrsquoadscripcioacute genegraverica al diagraveleg renaixentista i per tant el seu caragravecter marcadament
narratiu
1 La construccioacute drsquouna faula de ficcioacute coherent en la qual srsquointegren les
sequumlegravencies en catalagrave
2 La presegravencia de textos dialogats amb verbs introductors configurant diagravelegs
(sense presegravencia drsquoacotacions escegraveniques)
3 La construccioacute dels espais i dels personatges inspirats en el passat histograveric
proper
El joc que srsquoestableix entre realitat i ficcioacute intensifica la versemblanccedila de lrsquoobra A
mesura que avanccedila el diagraveleg amb la presegravencia constant del narrador (el mateix Lluiacutes
del Milagrave alhora autor i personatge) es va configurant un moacuten fictici on el lector
acaba implicant-srsquohi inevitablement i on els personatges es caracteritzen a partir de la
paraula
Tots els estudiosos del diagraveleg renaixentista coincideixen en constatar la seva gran
llibertat compositiva ja que fins a la segona meitat del segle XVI no van aparegraveixer
tractats renaixentistes sobre el gegravenere 44 La seva heterogeneiumltat i permeabilitat
42 Solervicens (1997) 43 Solervicens (1997172-173) indica els autors que han consolidat aquesta liacutenia drsquointerpretacioacute des de 1913 amb lrsquoestudi de Henri Meacuterimeacutee fins a les afirmacions de Jordi Rubioacute lrsquoany 1949 o els articles de Josep Romeu a partir dels anys 50 En relacioacute aquests textos en catalagrave presento una proposta de lectura i interpretacioacute al darrer capiacutetol drsquoaquest treball 44 Els tractats meacutes significatius soacuten De dialogo liber de C Sigonio (1562) Apologia dei dialoghi de S Speroni (1574) Discorso dellrsquoarte del dialogo de T Tasso (1585) i ja al segle XVII Trattato dello stile e del dialogo de S Pallavicino (1644)
20
faciliten que el diagraveleg renaixentista sestructuri a partir de la insercioacute drsquoun gran
nombre de gegraveneres menors o subgegraveneres al seu interior Un drsquoells eacutes la narracioacute breu
(sota la forma de lrsquoapotegma de la novella i especialment de la facegravecia) que esdeveacute
un mecanisme idoni per caracteritzar el personatge que lrsquoexplica (personatge
narrador) i els altres personatges del diagraveleg que arriben a ser protagonistes de les
narracions Tal i com explica Solervicens 45 a EC les converses entre els dos
personatges principals (Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia) amb els seus aliats
(Lluiacutes Diacutedac i Francesc Fenollet) acaben essent lrsquoelement prioritari de la ficcioacute
dialogravegica En aquest quartet tambeacute existeix una certa jerarquia afavorida pel
mecanisme drsquoidentificacioacute homogravenima de Lluiacutes del Milagrave com a autor (nivell real) i
alhora narrador i personatge (nivell diegegravetic) Aquest aspecte contribueix a confirmar
Lluiacutes del Milagrave com a protagonista de lrsquoobra aspecte interessant ensems que una
plasmacioacute literagraveria del tarannagrave antropocegraventric renaixentista 46 Una caracteriacutestica
rellevant de la ficcioacute a EC eacutes la utilitzacioacute drsquoelements com el temps lrsquoespai i els
personatges del seu passat meacutes immediat recreant el moacuten cortesagrave dels lloctinents de
Valegravencia durant els anys 30 i recuperant per a la ficcioacute personatges histograverics com els
quatre protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i
Diacutedac Lladroacute) i drsquoaltres secundaris com Jerogravenim de Cabanyelles Roderic de Borja
Anna Mercader Miquel Fernagravendez o Lluiacutes Vic aixiacute com alguns patges i criats el
canonge Ester i Malfaragraves entre drsquoaltres Lrsquoespai estagrave configurat per la ciutat de
Valegravencia (el Palau Reial47 i els seus jardins48 els palaus dels nobles protagonistes49 45 Solervicens (199715) laquoEl diagraveleg del Renaixement torna a ser un gegravenere narratiu en prosa torna a optar per les ficcions versemblants i finalment torna a voler semblar meacutes una conversa ndasheacutes a dir una exposicioacute pretesament espontagravenia i contrastada plural relacionada amb la realitat del moment i drsquoestil colmiddotloquial- que no pas un florit debat retogravericraquo 46 Prieto (1986 15) laquoSi prevalece en el tiempo renacentista una trayectoria antropoceacutentrica en la que el hombre es eje o centro del universo el autor tambieacuten es el eje de su produccioacuten escrita que conduce libremente y a la que domina como proyeccioacuten del microcosmos Por este valor encontramos tambieacuten que formas literarias como el diaacutelogo y la epiacutestola estaacuten regidos por un yo que frecuentemente se inviste como personaje que libremente puede circular por estas formas ajenas a ataduras preceptivas Asiacute frente al geacutenero como producto literario reglamentado que el preceptista el gramaacutetico o el neoclaacutesico deciochesco examina el renacentista se apega a geacutenero en su eacutetimo de estilo de expresioacuten personal que se fecunda con la libre mezcla de elementos que le permite avanzar con su mirada en la imitacioacuten claacutesicaraquo 47 laquoEl Duque vio venir las damas y envioles el paje y dijo -Su Excelencia ha visto a vuestras mercedes de la ventana de su aposiento y mandome que los guiase allaacute donde los aguarda la
21
els carrers de Valegravencia50 i la finca del Duc a Lliacuteria51)
Cal observar que Milagrave evoca a partir del joc fictici les pragravectiques cortesanes amb la
intencioacute que el mateix lector nrsquoextregui conclusions teograveriques sobre quin ha de ser el
model de comportament drsquoun bon cortesagrave tot ldquoautoritzantrdquo el text en aquest sentit
mitjanccedilant el caragravecter simbogravelic que srsquoassigna als Ducs i la figura drsquoautoritat del
Mestre Sabater EC exemplifica un dels aspectes que constitueixen la doble naturalesa
del diagraveleg el mimegravetic enfront del reflexiu o argumentatiu tot utilitzant mecanismes
que permeten aconseguir la caracteritzacioacute dialogravegica dels interlocutors Un drsquoells eacutes la
introduccioacute de tegravecniques narratives com lrsquoexemplum la novella o la facegravecia52 que en
el diagraveleg del Milagrave tenen una importagravencia significativa i aconsegueixen caracteritzar
els quatre personatges principals de lrsquoobra tal i com veurem al capiacutetol daquest treball
corresponent a la narrativa breu dins lobra Aixiacute la ficcioacute o mimesi conversacional
Reinaraquo (N8r) laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real contrahaciendo su monteriacutearaquo (Q2r) laquoAcaba la quinta jornada y comienza la sexta Y hallaacuteronse todos al Real a la hora que teniacutean concertado de irraquo (s8r) laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron muchos caballeros y damas a esta salacorte que tuvo en la Sala Mayor del Real donde el Duque y la Reina se pusieron sobre un teatro de quince gradas en alto y los caballeros en un cadahalso y las damas en otroraquo (Y5r) 48 laquoDijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta del Mayo que hacen en Italiaraquo (Z5r) laquoEn acabar Mastre Zapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un aparato de la manera que oiraacutenraquo (Z6r) laquoCon este triunfo entraron en la huerta del Realhellipraquo (Z7v) 49 laquoDijo Don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea Vamos a casa de Joan Fernagravendez que hay una visita de damashelliprdquo (I3r) laquoVa el paje del Duque a casa de Joan Fernaacutendez y llama y respoacutendele una criadaraquo (N4v) laquoDijo don Luis Milaacuten -Don Diego a vuestra casa soy venido para lo que oireacuteishellipraquo (R2v) laquoEl canonge -() Vostra Excelmiddotlegravencia no sia hui contra mi que jo vull pagar-me a mots destos cortesans per les burles que en ses cases me feren lo dia que els allarguiacute la magravescara per a huiraquo (d6r) 50 laquoDijo don Diego - () He aquiacute el Duque que ya sale del Real a buen tiempo allegamosraquo (I7v) 51 laquoTodos allegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liriaraquo (C3r) 52 Vian Herrero (1987 i 1988)
22
esdeveacute lrsquoelement genegraveric fonamental perquegrave desplaccedila el caracteriacutestic to discursiu i
didagravectic propi de gran part de la produccioacute dialogravegica del seu moment i aconsegueix la
caracteritzacioacute dels personatges Vian Herrero i Goacutemez53 analitzen i identifiquen un
grup de diagravelegs hispagravenics que participen drsquoaquesta caracteriacutestica anomenada ldquomimesi
conversacionalrdquo el Coloquio del porfiado de P Mexiacutea (1547) el Diaacutelogo de la
lengua de Juan de Valdeacutes (1535) o els Coloquios de Palatino y Pinciano de J Arce de
Otaacutelora (1550) entre drsquoaltres Segons aquests estudiosos algunes caracteriacutestiques
com la insercioacute de narracions breus en els diagravelegs els vinculen a la tradicioacute literagraveria
dels colmiddotloquis de Lluciagrave o drsquoErasme aixiacute com dels ldquonovellierirdquo i del Decameroacute de
Boccaccio
La narracioacute segueix una certa continuiumltat temporal amb algunes omissions en el relat
cronologravegic dels esdeveniments i dels parlament narrats la primera jornada compregraven el
1r dia la segona i la tercera els vespres del 2n i 3r dia respectivament la quarta
recull el 4t i 5egrave dia la cinquena la resta del dia 5egrave en continuiumltat amb la quarta i
finalment la sisena els tres darrers dies posteriors Per tant el temps del discurs eacutes de
8 dies que lrsquoestructura del diagraveleg reparteix en 6 jornades tal i com observem en el
seguumlent gragravefic
53 Goacutemez (2006)
ff Aiv-E8v F1r-H6r H6v-N4r N4r-Q4v Q4v-S7v S8r-g8v
23
14 REFERENT DrsquoEL CORTESANO IL CORTEGIANO54 DE B CASTIGLIONE
(1528)
El tiacutetol del diagraveleg El cortesano i les repetides almiddotlusions expliacutecites que hi trobem fan
referegravencia a una obra cabdal del Renaixement Il cortegiano de B Castiglione que va
ser publicada a Venegravecia lrsquoany 152855 El mateix Milagrave confirma aquest fet quan descriu
al prograveleg la situacioacute que propicia la seva escriptura
Hallaacutendome con ciertas damas de Valencia que teniacutean entre manos El cortesano
del conde Balthasar Castilloacuten dijeron queacute me pareciacutea deacutel
Yo les dije -Mas querriacutea servos conde que no don Luis Milaacuten por estar en esas
manos donde yo querriacutea star Respondieron las damas -Pues haced vos otro para
que allegueacuteis a veros en las manos que tanto os han dado de mano Probeacute a
hacerle y ha llegado a tanto que no le han dado de mano sino la mano para
levantarle (A3r)
Aquest diagraveleg va constituir un veritable model de conducta llegit imitat i traduiumlt a
Europa al llarg del segle XVI El de Lluiacutes del Milagrave eacutes una mostra interessant i peculiar
drsquoaquesta recepcioacute i de la seva imitacioacute a lrsquoagraverea catalana56 ja que exemplifica el tipus
drsquohumor i de bromes que identifiquen o allunyen un cortesagrave de lrsquoideal ldquovir doctus et
facetusrdquo Aixiacute ho indica al prograveleg-carta laquoDa modos y avisos de hablar sin
verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de palabras que sea para esconder la razoacutenraquo
(A3r) En tot cas eacutes un pegravel meacutes agosarat que el model italiagrave perquegrave ultrapassa els
liacutemits que lrsquoobra italiana assenyalava sobre la manera de fer broma i riure a la cort
Segons Solervicens laquoInspira una nova gramagravetica meacutes permissiva i natural perograve no
menys enginyosa i elegantraquo57 Eacutes per aixograve que els liacutemits en aquestes caracteritzacions
adquireixen relleus diferents a la cort valenciana del duc de Calagravebria
54 Utilitzareacute tambeacute lrsquoabreviatura IC 55 El poeta barceloniacute Joan Boscagrave va ser lrsquoencarregat de traduir lrsquoobra a la llengua castellana La 1a edicioacute eacutes de lrsquoany 1539 a Toledo 56 Burke (1998) De fet Despuig a Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa demostra haver llegit la traduccioacute castellana de Boscagrave i tenir-la present al seu diagraveleg QuerolampSolervicens (2011109-110 i 134) 57 Solervicens (1997 189-191)
24
Il Cortegiano de Castiglione eacutes deutor del De Oratore de Ciceroacute i de fet les dues
obres intenten mostrar i explicar un model drsquohome el cortesagrave i lrsquoorador
respectivament Godard (2001) estableix un cert paralmiddotlelisme entre tots dos perquegrave
esdevenen models mitjanccedilant les seves paraules i els seus gestos eacutes a dir en lrsquoobra
clagravessica laquoLes orateurs sont eux-mecircmes des modegraveles et des exemples vivants
drsquoeloquence leurs discours persuadent les auditeurs de la validiteacute des regravegles qursquoils
eacutenoncentraquo58 i en el cas renaixentista laquoLes participants seront de bons courtisans si
drsquoabord ils parviennent agrave deacutefinir leur objet crsquoest-agrave-dire agrave se definir eux-mecircmes mais
surtout srsquoils le font en srsquoamusant et srsquoils font aussi oeuvre peacutedagogique en corrigeant
les sots () Les courtisans son eux-mecircmes des discours persuasifs Ils sont reconnus
comme des modegraveles auxquels la court doit se conformerraquo59 Els tres diagravelegs De
Oratore de M T Ciceroacute Il cortegiano de B Castiglione i El cortesano de Lluiacutes del
Milagrave formulen un model drsquohome amb una dimensioacute comuacute la ludens o humoriacutestica
que correspon a lrsquoorador a lrsquoobraordm clagravessica i al cortesagrave a les dues obres cinccentistes
Tant Ciceroacute com Castiglione en el segons llibres de cadascuna de les obres
justifiquen i expliquen lrsquouacutes de lrsquohumor en els seus models De fet Castiglione
segueix fil per randa la teoria presentada per Ciceroacute La definicioacute aristotegravelica de
lrsquohome com ldquoanimal ridensrdquo60 esdeveacute una justificacioacute del riure expressioacute humana
que no sempre havia estat considerada positivament en la tradicioacute filosogravefica i religiosa
antiga i medieval61 Tal i com he indicat anteriorment esdeveacute necessari comparar
alguns aspectes que configuren la imatge del cortesagrave de Castiglione amb els presentats
al diagraveleg del Milagrave En primer lloc cal destacar que el text italiagrave teacute un caragravecter
proposicional ja que presenta la teoria sobre el cortesagrave ideal tal i com indicava una de
les interlocutores Emilia a misser Bernardo laquoiquestPara queacute es hacernos reiacuter con decir
gracias No cureacuteis vos agora de decillas sino de mostrarnos coacutemo se han de decir y
de queacute coyunturas o pasos se suelen levantar y en fin declaacuteranos todo lo que en esta
materia supieacuteredeshellipraquo (II 45)
58 Godard (200152) 59 Godard (2001 60-61) 60 laquohellip es tan natural a nosotros que por describir un hombre se suele decir que es un animal dispuesto a reiacuterse porque el reiacuter solamente se vee en los hombresraquo (ref a De partibus animalium III 10 673ordf drsquoAristogravetil a IC 45) 61 Le Goff revisa les expressions del riure a lrsquoEdat Mitjana i de la teoria de Bakhtin sobre aquest tema en el capiacutetol ldquoLa risa en la Edad Mediardquo Burke (199941-54)
25
Al diagraveleg italiagrave62 els personatges encarregats de descriure el cortesagrave ideal soacuten el
comte Ludovico de Canosa a la primera jornada63 i Misser Frederic Fregoso i Misser
Bibiena a la segona El Comte Ludovico de Canosa ens ofereix els primers subratllats
en la caracteritzacioacute del bon cortesagrave i posteriorment seran Misser Frederic i misser
Bibiena qui desenvoluparan molts drsquoaquests aspectes al llarg de la segona jornada
Tot el contrari que EC on el caragravecter performatiu pren rellevagravencia quan mostra la
teoria mitjanccedilant la seva aplicacioacute pragravectica eacutes a dir a traveacutes de la mimesi
conversacional Aquesta intencioacute es manifesta en el prograveleg de lrsquoobra laquoDando
conversaciones para saber burlar a modo de palaciohellipraquo laquoRepresenta la corte del
Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas aquellas damas y caballeros
de aquel tiempo Habilitando algunos que para dar placer fueron habilitados por el
Duqueraquo (A2v-A3r) Ambdoacutes textos exposen quatre temes relacionats amb la
cortesania tot i que amb matisos com ja he explicat anteriorment les virtuts i
actituds del bon cortesagrave els seus entreteniments la presegravencia de les dones a la cort i
les caracteriacutestiques de la conversa entre els cortesans
62 Les citacions soacuten extretes de la traduccioacute de Joan Boscagrave al castellagrave drsquoIl cortegiano editada per Pozzi (2003) 63 IC (112) [Misser Federico Fregoso] laquoAsiacute que por castigar muchos locos los cuales piensan ser buenos cortesanos si van cargados de presuncioacuten y hacen mil desenvolturas fuera de propoacutesito pareacuteceme que haraacute al caso que agora sea nuestro juego escoger alguno de la compantildeiacutea el cual tome cargo de formar un perfeto cortesano esplicando en particular todas las condiciones y calidades que se requieren para mercer este tiacutetuloraquo IC (113) laquoEmilia entonces riendo dixo al conde Ludovico de Canosa -Pues asiacute es por no perder maacutes tiempo vos sentildeor Conde tomareacuteis agora este cargo en la manera que ha ordenado Misser Federico no porque yo os tenga por tan buen cortesano como conviene para tratar delgadamente esta materia mas porque diciendo vos (seguacuten de vos se espera) muchas cosas y auacuten quizaacute todas al reveacutes de como se han de decir sobre esto pienso que el juego se haraacute mucho mejorhellipraquo
26
15 VIRTUTS I ACTITUDS DEL BON CORTESAgrave
En les primeres descripcions del cortesagrave ideal de les primera i segona jornada de lrsquoIC
els personatges destaquen algunes virtuts i actituds que consideren fonamentals en un
cortesagrave ideal tenir moderacioacute i mansuetud parlar poc i fer molt fugir del vici de
lrsquoafectacioacute laquola mejor y maacutes verdadera arte es la que no parece ser arteraquo (126) de
lrsquoexcessiva diligegravencia i de la vanaglograveria entre drsquoaltres Totes queden
conceptualitzades en el terme llatiacute iocunditas mitjanccedilant el qual srsquoaconsegueix
demostrar la superioritat de lrsquoautornarradorpersonatge sobre la mategraveria tractada el
valor amegrave de la severitat i la sprezzatura que consisteix en laquola simulation de la
faciliteacute et de la spontaneacuteiteraquo i que laquodonne lrsquoapparence drsquoun comportement immeacutediat
et naturel que preacutesuppose quirsquoil nrsquoy a aucune fracture entre lrsquohomme et sa
lsquoprofessionrsquoraquo64 A IC misser Federico inicia la seva descripcioacute amb una imatge
caracteriacutestica del Renaixement la coordinacioacute de les parts en coheregravencia amb el tot
En aquesta liacutenia insisteix que les diferents virtuts del cortesagrave han de relacionar-se i
compensar-se entre elles a traveacutes de les relacions drsquooposicioacute i contrarietat laquoy no
solo ponga cuidado en tener partes y condiciones ecelentes mas ordene el tenor de su
vida con tal orden que el todo responda a estas partes de manera discorde de siacute
mismo sino que de todas sus buenas calidades componga un solo cuerpo de tal arte
que cualquier obra suya salga hecha y compuesta de todas las virtudes juntas
conforme al oficio (seguacuten dicen los estoicos) del hombre sabioraquo (II7) Perquegrave nomeacutes
aixiacute seragrave tingut pel millor segons el comte laquoPor eso quiero que nuestro cortesano se
deacute algunas veces a otras cosas maacutes sosegadas y maacutes mansas Y asiacute deve por no
causar continamente invidia y porque le tengan por hombre de buena conversacioacuten
hacer todo lo que otros hacen con tal que sea lo que hiciere honesto y virtuoso y que
eacutel se rija siempre con tan buen juicio que no haga necedades ni locuras sino que
burle riacutea sepa estar falso dance y se muestre en todo de tan buen arte que parezca
avisado y discreto y en nada le falte buena graciaraquo (I22)
En aquesta mateixa liacutenia i tambeacute prenent com a imatge comparativa les consonagravencies
musicals el Magniacutefic Juliagrave fa una afirmacioacute que beacute podriacuteem confirmar amb el joc que
estableix Milagrave amb els personatges a EC laquoy tambieacuten lo bueno puesto cabe lo malo
64 Ricci (2003246)
27
parece muy mejor y hace estar nuestros oiacutedos maacutes atentos y gustar de lo perfeto con
mayor gana holgaacutendose con aquella disonancia como con cosa descuidadaraquo (I28)
El diagraveleg valenciagrave sembla haver copsat la importagravencia drsquoaquest joc comparatiu i ja
des dels primers folis posa en pragravectica la idea de mostrar un personatge que rebragrave una
bona part de les lloances al llarg del diagraveleg De fet el fil de la narracioacute condueix en
nombroses ocasions algun personatge a acabar apreuant les paraules i les obres de
Lluiacutes del Milagrave A la 1a jornada trobem un dels exemples Jerogravenima Beneito critica
amb gran ironia el seu marit tot comparant-lo per oposicioacute amb Lluiacutes del Milagrave
Aquesta intervencioacute afavoreix lrsquoautoafirmacioacute posterior del mateix Milagrave
Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo -Predicador es mi marido y yo no lo
sabiacutea Sepamos donde predica y vamos a oiacuterle Yo creo que seraacute a casa de don
Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace y dice Donde le hace en ella Adaacuten y a
dontildea Antona Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta
caza que don Luis Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de
todas las damas que yo creo que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute
se lo manda Que nadi puede mandar si no es bien mandado
Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeora mujer si tales liebres levantaacuteis contra miacute en esta
caza yo las hareacute correr a mis galgos
Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez si la dama que la sentildeora dontildea
Jeroacutenima vuestra mujer ha dicho lo manda mis coplas saldraacuten y no seraacuten
vuestros galgos tan corredores que las corran Pues nunca las miacuteas quedaron
corridas de las vuestras (B2r-v)
Tot aprofitant la defensa de Jerogravenima Beneito per part de Lluiacutes del Milagrave cal recordar
que sovint soacuten les dones qui manifesten plaer per lrsquoart i la cortesania del nostre
protagonista Veiem un altre exemple laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Luisa -Don Luis
Milaacuten con razoacuten debeacuteis hacer gracias a quien os ha dado parte de fiesta que sereacuteis
el todo dellaraquo (I5r) En aquest sentit a IC Misser Federico teacute molt en compte que les
accions del cortesagrave srsquoesdevinguin davant de personalitats representatives
especialment davant el Rei o el Capitagrave general Hi destaca la insistegravencia que dedica a
aquesta consideracioacute
Yo pienso que la conversacioacuten a que maacutes el cortesano con todas sus fuerzas ha de
tener ojo para hacella dulce y agradable ha de ser la que hubiere de tener con su
28
priacutencipe () Se deacute con todo su corazoacuten y pensamiento a amar y casi adorar sobre
toda humana cosa al priacutencipe a quien sirviere y a su voluntad y a sus costumbres
y sus artes todas las enderece al placer deacutel (II18)
Tambeacute hi descriu el comportament del cortesagrave davant el seu senyor exemplificant quegrave
significa fugir de lrsquoafectacioacute i de la desproporcioacute
Guardarse ha nuestro cortesano de presumir locamente y de traer nuevas
enojosas no seraacute indiscreto en decir palabras que ofendan por decillas que
agraden no seraacute pertinaz ni porfiado como algunos que no huelgan sino de ser
pesados y importunos que han ya tomado por oficio de contradecir groseramente
a toda cosa no seraacute chismero vano ni mentiroso no fanfarroacuten ni lisonjero sino
templado y comedido tiniendo siempre especialmente en puacuteblico el acatamiento
a su priacutencipe que como criado le debe (II18)
Milagrave teacute molt en compte aquesta recomanacioacute tal i com demostren el gran nombre
drsquoocasions en quegrave disposa el seu personatge meacutes ilmiddotlustre el seu homogravenim davant els
lloctinents de Valegravencia Un exemple drsquoaixograve eacutes el moment en quegrave els mateixos ducs
lrsquoapressen a escriure El cortesano que havien demanat les dames
El Duque y la Reina se holgaron mucho destas cortesaniacuteas destos caballeros y
damas y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra El Cortesano que le
mandaron las damas que hiciese (E4v)
O quan despreacutes de la Farsa de les galeres a lrsquoEC el Duc lloa el talent literari del
Milagrave
Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que
vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacer avisadas veras y de las veras
avisadas burlas como mostraron los comendadores ldquopor mi mal os virdquo Que esto
puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vioacute para tener envidia
de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras (L8v)
Tot plegat ens ilmiddotlustra un personatge que representa les virtuts fonamentals que el
manual italiagrave atorga al bon cortesagrave En el text valenciagrave on predomina la mimesi
conversacional aquesta imatge es construeix als ulls del lector mitjanccedilant el contrast
29
amb les actuacions i les converses dels altres personatges i soacuten ells mateixos qui
formulen en nombroses ocasions lrsquoexcelmiddotlegravencia del nostre personatge
16 ENTRETENIMENTS DEL CORTESAgrave
A la segona jornada drsquoIC misser Federico explica diferents activitats que
construeixen la imatge drsquoun bon cortesagrave tot detallant-ne les actituds i les precaucions
que ha de tenir en realitzar-les En aquest sentit hi parla de la dansa i de les ocasions
que soacuten meacutes adequades aixiacute com de les meacutes inconvenients sempre actuant laquoconforme
a su estadoraquo (II11) Destaca la seva preferegravencia per la laquomagravescararaquo que prefereix en
relacioacute a drsquoaltres festes com les laquomomeriacuteasraquo
Porque el ir maacutescara trae consigo una cierta libertad con la cual demaacutes de otras
muchas cosas puede el hombre tomar la figura de aquello en que se siente maacutes
haacutebil y ser diligente y ataviado para la principal intencioacuten de la cosa que se quiere
mostrar y en cierta manera descuidado para lo que no importahellip (II11)
Un altre aspecte que cal destacar drsquoIC eacutes la predileccioacute que el comte Ludovico
manifesta per la condicioacute de muacutesic que va descrivint
Este nuestro cortesano a vueltas de todo lo que he dicho haraacute al caso que sea
muacutesico y demaacutes de entender el arte y cantar bien por el libro ha de ser diestro en
tantildeer diversos instrumentos Porque (si bien lo consideramos) ninguacuten descanso ni
remedio hay mayor ni maacutes honesto para las fatigas del cuerpo y pasiones del alma
que la muacutesica en especial en las cortes de los priacutencipes adonde no solamente es
buena para desenfadar mas auacuten para que con ella sirvaacuteis y deis placer a las
damashellip (I47)
Tambeacute misser Federico mostra una especial consideracioacute per lrsquoart de cantar i tocar
instruments fent-ho sempre fugint de lrsquoafectacioacute i de lrsquoaparent recerca drsquohonor i
lloances
Tantildea luego y cante el cortesano solamente como por un pasatiempo y aun esto
casi forzado no en presencia de gente baxa ni de mucho pueblo y aunque sepa
bien el arte y entienda perfectamente lo que hace disimule el estudio que hubiere
puesto en ello y la fatiga muestre en siacute casi despreciar en toda cosa para hacerse
30
bien y muestre en siacute casi despreciar aquella gracia con tan buena mantildea que por
una parte sentildeale tenella en poco y por otra procure de hacella tan
maravillosamente que todos se la tengan en mucho (II12)
Destaco la mencioacute especial que misser Federico fa de lrsquoactivitat de cantar amb una
viola perquegrave segons ell afavoreix el ldquorecitarrdquo laquo el cual da tanta gracia y fuerza a
las palabras que es maravillaraquo (II13) Certament aquesta condicioacute eacutes la
representada pel Lluiacutes del Milagrave autor-personatge al llarg de tota lrsquoobra amb ella
aconsegueix mostrar una imatge drsquoequanimitat i superioritat respecte als altres
personatges que en ocasions demostren equivocadament els seus excessos verbals
Al final de la cinquena jornada drsquoEC el personatge Lluiacutes del Milagrave fa una intervencioacute
que recull la importagravencia drsquoaquest darrer aspecte aixiacute com drsquoaltres que hem presentat
anteriorment en relacioacute a la presentacioacute puacuteblica que el cortesagrave ha de cuidar
Dijo don Luis Milaacuten -Deacutenme la vihuela que para luego es tarde para sanar un
envidioso iexclOigamos queacute horas tocan iexclLas doce han dado Mudemos de parecer
que si agora tantildeese y cantase me apodariacutea el sentildeor Joan Fernaacutendez a gallo reloj
que canta a media noche Mejor seraacute dejarlo para mantildeana a la noche delante el
Duque y la Reina que me han mandado les deacute una cena de lengua y manos
tantildeendo y cantando La aventura del monte Parnaso donde me vi (S7v)
31
17 PRESEgraveNCIA DE LES DONES A LA CORT
Durant el segle XVI el tema de la dona eacutes rellevant en tot un seguit drsquoobres com a
consequumlegravencia de la progressioacute dels conceptes de famiacutelia vida privada i domesticitat
que fan descobrir les seves funcions drsquoesposa i mare 65 Maio considera que
representen una conscienciacioacute per part de la dona quan elles mateixes soacuten les
autores del mite cultural de la seva inferioritat contra la veritat de la natura i indica
com a primers textos rellevants dos diagravelegs de comenccedilaments del segle XV66 el
primerenc Citeacute des dames (1404) de Christine de Pizan i el diagraveleg De pari aut impari
Evae atque Adae peccatohellip (1451) de Isotta Nogarola67 El primer representa per a
molts estudiosos la primera pagravegina seriosa sobre la consciegravencia femenina i la
concepcioacute drsquoallograve femeniacute com a projeccioacute masculina 68 Srsquoinscriu dins del gegravenere
literari conegut al llarg del segle XIV com la querella o queixa (laquoquerelle des
femmesraquo) que trobaragrave en aquesta obra un dels seus exemples meacutes destacats El segon
diagraveleg presenta dos interlocutors la progravepia autora Isotta Nogarola i Ludovico
Foscarini que conversen sobre la culpa drsquoAdam i Eva en el pecat original tenint en
compte la tesi de Sant Agustiacute sobre la compartida responsabilitat drsquoambdoacutes en la seva
expulsioacute del Paradiacutes
En aquesta liacutenia Maio defensa que els Colloquia drsquoErasme de Rotterdam representen
un interessant canvi de concepcioacute de la dona en el moacuten modern perograve alguns
investigadors indiquen que aquesta contribucioacute es refereix meacutes als seus papers
especiacutefics drsquoesposa i de mare69 i no tant a una postura precursora del feminisme tal i
com srsquoenteacuten en lrsquoactualitat En aquesta liacutenia cal destacar tambeacute drsquoaltres obres que es
presenten sota el gegravenere de tractats que consideren la nova ldquodignitas mulierisrdquo com
soacuten els de Lluiacutes Vives al De Institutione Feminae Christianae (1523) i fra Luis de
Leoacuten a La perfecta casada (1584) De fet contrasta la progressiva preocupacioacute per la
dona especialment per la seva formacioacute moral com a dona cristiana per part dels
humanistes com Lluiacutes Vives i Erasme de Rotterdam amb les actituds i els interessos
drsquoaquestes en els diagravelegs de Castiglione i de Milagrave Nomeacutes cal tenir en compte com 65 Rivero (201170) 66 Maio (1988 9-40) 67 Bertomeu (2007 17-27) 68 Laurenzi (2009) 69 Azcaacuterate (1985279-293)
32
havia ridiculitzat la conversa vana els jocs sense sentit el gust per veure i ser vistes i
lrsquoabsegravencia de devocioacute vertadera per part de les dones o beacute dels seus projectes
educatius
Tal i com hem vist en capiacutetols anteriors El cortesano de Milagrave justifica la seva
elaboracioacute en relacioacute a Il cortegiano de Castiglione i de fet presenta alguns trets
comuns la intencioacute de manual educatiu adreccedilat a la noblesa el gegravenere dialogravegic i la
presegravencia drsquoamfitrions com la virreina Germana de Foix i el duc de Calagravebria entre
drsquoaltres Perograve segons Riacuteos (2009) hi ha una diferegravencia substancial entre un i lrsquoaltre el
paper de les dones a cadascuna de les obres En el text de Castiglione malgrat la
presegravencia de les amfitriones soacuten els cortesans qui acaparen finalment la conversa al
contrari que en el text de Milagrave on les dones semblen expressar-se amb meacutes llibertat i a
manera de queixa sobre el tracte amoroacutes i sexual dels marits cortesans Riacuteos (2009)
ens presenta una interessant comparacioacute entre la ideologia de Vives i Erasme i la seva
plasmacioacute en el diagraveleg valenciagrave que explica les diferents valoracions sobre la relacioacute
marital dels homes i les dones entre els humanistes i escriptors del segle XVI70
70 Riacuteos (2009 3-4)
33
18 CONVERSA DEL CORTESAgrave
En aquest moacuten cortesagrave ideal per a les activitats culturals i luacutediques misser Frederic
tambeacute teacute en compte la importagravencia de la conversa aixiacute com les caracteriacutestiques que ha
de tenir per no menysprear la bona imatge del cortesagrave De fet torna a argumentar que
cal considerar les seves temagravetiques i circumstagravencies
Pero sea el cortesano cuando hiciere al caso largo y abundoso en su
conversacioacuten y si se ofreciere hablar en cosas graves hable en ellas como
hombre sabio y prudente y tenga juicio para saberse conformar con las
costumbres de las tierras donde se hallare Despueacutes en las otras cosas de menos
sustancia sea dulce y alegre tiniendo siempre por fundamento la virtud no
invidioso ni maldiciente ni cure de ganar amistades o haciendas por ruines
caminos y vergonzosos ni por medios desastrados (II 22)
Meacutes endavant en un intent de siacutentesi de les caracteriacutestiques principals del cortesagrave
ideal drsquoIC insisteix en recordar que aquest model es construeix i triomfa socialment
mitjanccedilant la conversa i lrsquouacutes de la paraula
Asiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que
procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que
tratare y sepa con una buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le
oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos
reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de
ser (II 41)
La conversa tracta sobre com ser un home gracioacutes al moacuten de la cort Els interlocutors
demanen a misser Federico que els ho expliqui A partir drsquoaquest moment es planteja
una doble quumlestioacute eacutes obra de la natura o de lrsquoart Sembla que el nostre personatge
defensa la primera postura obra de la natura laquoLos motes son maacutes don y gracia de la
natura que del arteraquo (II 42) laquoPor eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y
buena naturaraquo (II 43) en oposicioacute a misser Pietro Bembo que sosteacute lrsquoart com a
complementari de la natura laquoPor eso dexando agora lo que pertenece al ingenio
deciacute lo que consiste en el arte declaraacutendonos de las gracias y motes que suelen
mover risa cuaacuteles convengan al cortesano y cuaacuteles no y en queacute tiempo y manera se
34
deban usarraquo 43) Finalment Emilia traspassa aquest encagraverrec a misser Bernardo
Bibiena que desenvoluparagrave els aspectes principals que ha de tenir lrsquoart de la conversa i
de la ldquograziardquo en un bon cortesagrave Cal destacar un cert guioacute en la seva exposicioacute amb
aquests punts meacutes rellevants al llibre II
1 La justificacioacute aristotegravelica de la naturalesa risible de lrsquohome71
2 El fonament i lrsquoorigen de les gragravecies resideix en certa desproporcioacute o
deformitat 72
3 El liacutemit de fer riure consisteix en considerar el temps espai qualitat de la
persona tipus de deformitat principalment73
4 Els tipus de gegraveneres risibles Misser Federico i misser Bernardo Bibiena
coincideixen en dos (la font eacutes De oratore de Ciceroacute) els del parlar llarg de
caragravecter narratiu i els de caragravecter breu
5 La rellevagravencia de la ldquosprezzaturardquo de lrsquoaparent naturalitat i de la necessitat de
lrsquohabilitat la prudegravencia i el respecte en lrsquoart drsquoimitar 74
6 Els aspectes concrets relatius a les dites breus
mdash Els tipus principals que es fonamenten en lrsquoambiguumlitat en la derivacioacute
en dir una raoacute relacionada amb una finalitat diferent a la utilitzada en
la translacioacute de sentits i metagravefores etc
mdash La manera de respondre a les dites breus quan soacuten atacs 75
71 II45 72 II 46 73 IC de Castiglione laquoLa medida tambieacuten y el teacutermino de hacer reiacuter mordiendo cumple que sea diligentemente considerado y se mire la calidad de la persona que mordeacuteisraquo (46) laquoEs necesario en esto ser prudente y tener gran respeto al lugar al tiempo y a las personas que lo veen y no arrojarse a truhaneriacuteas ni eceder los teacuterminos conveniblesraquo (50) laquoConviene considerar el lugar tiempo las personas y todas las otras cosas que ya tantas veces hemos dichoraquo (67) 74 laquoMas las verdadera y perfeta fineza desto es mostrar tan propriamente y tan sin trabajo con ademanes y con palabras lo que el hombre quiere exprimir que a lo que lo oyan les parezca ver hecho y formado delante sus ojos lo que se cuentaraquo (49) 75 laquoDe lo que os dice alguno para morderos tomaacuteis las mismas palabras en el mismo sentido
y sacaacuteis dellas cosa con que le derroqueacuteis hirieacutendole con sus mismas armasrdquo (60) laquoEs asimismo bueno cuando uno queda mordido en lo que el primero mordio al otroraquo (76)
35
7 Les accions que cal evitar ja les havia indicat anteriorment misser Federico
ref (II36) les paraules brutes les accions deshonestes els gestos vergonyants
i encara meacutes si srsquoesdevenen davant de les dones76
Alguns drsquoaquests aspectes que apareixen de forma teograverica a IC soacuten tractats tambeacute amb
aquest mateix to a EC77 adaptant-los al context valenciagrave Existeix certa preocupacioacute
pel tema de les habilitats socials del cortesagrave i especialment per la seva manera
drsquoactuar i de parlar eacutes a dir pel tipus de conversa que ha drsquoestablir en la seva vida
social A la primera jornada drsquoEC srsquoinicia una conversa gragravecies a la peticioacute de Lluiacutes
del Milagrave que demana al Duc quins aspectes ha de contemplar el bon cortesagrave78 i a
partir de la intervencioacute del Duc tots els protagonistes expressen les seves idees al
voltant del tema El Duc insisteix en la necessitat de laquosaber hablar y callar donde es
menester que no en todos tiempos ni en todo lugar ni a toda persona es bien hablar
sino en su caso y lugarraquo tal i com observava misser Bibiena79 Posteriorment als
folis E5rv en Diego Lladroacute aporta una altra consideracioacute tot aconsellant que el
cortesagrave ha de parlar sobre temes o fer coses que domini80 Joan Fernagravendez recomana
que ha de parlar sempre laquoa buen propoacutesitoraquo i Francesc Fenollet que laquosiempre debe
estar en lo que hace y diceraquo Lluiacutes del Milagrave conclou aquesta conversa amb un llarg 76 laquoAconteacuteceles tambieacuten a eacutestos que por mostrarse muy cortesanos y decidores seguacuten ellos
dice en presencia de mujeres de precio y aun a ellas muchas veces se ponen en decir deshonestidades y desverguumlenzas y el que entonces las hace parar maacutes coloradas aqueacutel se tiene por mejor hombre de corteraquo (36)
laquoParecen asimismo muy mal los que son deshonestos y sucios en su hablar y estando con
mujer no les tienen ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa muestran gustar tanto como de hacelles para coloradas dicieacutendoles mil deshonestidades Y sobre esto se hacen muy desenvueltos y andan buscando gracias y agudezasraquo (83)
77 En destaco lrsquoepiacutestola proemial (A1v-A2v) la conversa del Duc Lluiacutes del Milagrave Joan Fernagravendez Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet sobre les caracteriacutestiques del bon cortesagrave (E4v i ss) i el diagraveleg basat en el sistema pregunta-resposta que inicia el Duc sobre el tema de les condicions al final de lrsquoobra (f5r-g5r) entre drsquoaltres 78 laquoYo respondiacute -Si vuestra Excelencia me avisa diciendo las partes que ha de tener el
cortesano yo sabreacute hacer lo que no sabriacutearaquo (E4v)
79 Veure punt 3 de lrsquoexposicioacute de misser Bibiena 80 laquo-Pues vuestra Excelencia lo manda digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de
aquello que eacutel sabe (Pues cualquier que habla lo que no comprende descubre lo que no entiende) Ni menos debe hacer lo que ignora o lo que no puede que muestra saber poco y poder menos quien mal se atreveraquo (E5r)
36
parlament sobre les caracteriacutestiques del cortesagrave amplificant lrsquoafirmacioacute inicial laquoEl
cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza
pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y enemigo de
pesadumbreraquo (E5v) En aquest sentit vull destacar una altra intervencioacute del Milagrave en
el text de la sisena jornada on el nostre protagonista recull algunes de les afirmacions
de la conversa de la primera jornada per tal de fugir de la ldquocondicioacuten parlerardquo com
soacuten pensar i preveure sempre lrsquoobjecte de conversa que es vol iniciar considerant-ne
la conveniegravencia i tambeacute conegraveixer quins soacuten els punts forts i febles de cadascun dels
participants de la conversa
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la verbosidad es enemiga del buen hablar Y para ser uno bien hablado si a vuestra Excelencia le parece debe tener estas partes Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo que se quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser remendado Y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser tenido por necio o loco o atrevido (g3r)
37
19 PROgraveLEG DE LrsquoOBRA IMATGE PICTOgraveRICA DEL CORTESAgrave IDEAL
Lrsquoepiacutestola proemial drsquoEC adreccedilada al rei Felip II comenccedila amb la narracioacute del
sacrifici que el soldat romagrave Marc Curci va realitzar llanccedilant-se per una precipici
obert per alliberar el poble romagrave de les calamitats profetitzades per lrsquoOracle81 Aquest
havia demanat que llencessin laquola mejor cosa que debajo del cielo fuese criada Y
determinaron que era el hombre y de los hombres el caballero armado de todas
armas buenasraquo (A2r) Amb aquesta histograveria Lluiacutes del Milagrave explica lrsquoorigen de la
genealogia del contemporani cortesagrave el bon militar romagrave i la identificacioacute del rei amb
el laquocavallero bien armado cortesanoraquo La histograveria exemplar del sacrifici de Marc
Curci no pertany tan sols al terreny literari tenim constagravencia que
contemporagraveniament era una tema recurrent en la decoracioacute de palaus82
Existeixen dibuixos sobre aquest tema atribuiumlts
a lrsquoartista genovegraves Luca Cambiaso a la Reial
Acadegravemia de Belles Arts de Sant Carles de la
ciutat de Valegravencia aixiacute com drsquoaltres amb la
mateixa temagravetica atribuiumlts al mateix autor o a
seguidors seus a museus com el Museu del
Prado83 i el Museu dels Uffizi Tot plegat es
considera un signe drsquouna extesa moda
cinccentista
Milagrave utilitza el recurs literari drsquouna descripcioacute
de tipus almiddotlegograveric construiumlda a partir de
sintagmes nominals on el nucli eacutes la part de
lrsquoarmadura (imatge real) que apareix acompanyada de diferents complements
nominals a vegades amb la construccioacute de finalitat (lsquopara quersquo lsquoporquersquo) per tal
drsquoatribuir-li la caracteriacutestica moral corresponent a parer de lrsquoautor
81 Plutarc i Titus Livi la narren a la Histograveria natural 82 Serra (200526) 83 Eacutes la pintura que reportem en aquesta pagravegina httpswwwmuseodelpradoescolecciongaleria-on-linegaleria-on-lineobramarco-curcio-a-caballo-saltando-al-abismo agost 2015
38
Las armas deste caballero han de ser Un yelmo de consideracioacuten que sea bien
considerado en dichos y hechos Y una goleta de temperancia que no coma sino
para vivir y no viva para comer Porque el hombre destemplado de comer y beber
quien de si fuere vencido nunca bien podraacute vencer Y un peto animoso que ofrezca
a cualquier contrario para reparo de quien justamente lo habraacute menester Con un
volante diligente porque no se pierda lo bien hecho por negligencia
Y un spaldar de sufrimiento para que traiga a sus espaldas la carga que debe el
caballero Y la doble pieza de sperar para que spere cualquier encuentro que
fuere obligado Y unos brazales de esecuciones para que esecute defendiendo lo
bueno y ofendiendo lo malo en su caso y lugar Y unos guardabrazos defensivos
para defender a los brazos de su Repuacuteblica militar eclesiaacutestico real conforme a
justas leyes Y unas manoplas liberales para que tengan manos abiertas para dar
la vida a quien debe Y un arneacutes de piernas bien andantes para que anden por
pasos mostrando el paso para pasar a eacutel y a otros a la verdadera vida pues el
caballero debe pasearse por este mundo dando ejemplo y leyes de bien vivir
Sabido que vue el mayor presente que a un Priacutencipe se podiacutea hacer seguacuten la
determinacioacuten de los romanos que es un caballero bien armado cortesanohellip
(A2rv)
Aquesta descripcioacute respon a una concepcioacute del cortesagrave ideal segons Lluiacutes del Milagrave84
El terme real utilitzat per descriurersquol eacutes a dir lrsquoarmadura del cavaller i el tipus de
conceptes utilitzats (animoso diligente liberales) ens parlen de valors que tambeacute
comparteix el cavaller medieval tot i que les virtuts associades indiquen un nou ideal
renaixentista que contempla de manera significativa luacutes adequat de la paraula en la
conversa laquoY para tener perfeta mejoriacutea debe ser cortesano que es en toda cosa saber
bien hablar y callar donde es menesterraquo (A2r) De fet quan ens endinsem en lrsquoobra
oblidem aquest llenguatge retograveric propi drsquouna epiacutestola proemial adreccedilada al monarca i
trobem una pragravectica cortesana que es defineix per lrsquoacollida o el rebuig que susciten
en la cort especialment en les dones i en els lloctinents cadascun dels protagonistes
84 Ravasini (201070-72)2 indica el caragravecter poc original del retrat atribuiumlt a Felip II tot i que destaca com el text representa la gradual transformacioacute dels ideals del cavaller militar medieval a una concepcioacute meacutes cortesana
39
110 EPIacuteLEG DE LrsquoOBRA PETICIOacute AL LECTOR
Als darrers folis de la sisena jornada (g5r-g8v) srsquoinicia un passatge interessant arran
de la pregunta que el Duc adreccedila a Lluiacutes del Milagrave Li demana si ha acabat drsquoescriure
El cortesano que les dames li havien solmiddotlicitat85 Amb aquest recurs metaliterari
conclou la ficcioacute del diagraveleg alhora que anuncia que ha finalitzat lrsquoobra que li havien
solmiddotlicitat a la primera jornada Lrsquoexplicacioacute que Milagrave doacutena al Duc sobre les dificultats
que ha trobat constitueix lrsquoepiacuteleg de lrsquoobra El recurs utilitzat eacutes el de la narracioacute
almiddotlegograverica amb els personatges que avalaran la seva defensa (la nimfa de la Veritat i
la seva mare Raoacute) davant els seus adversaris (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig)
Lrsquoautor eacutes rebut per la Nimfa de la Veritat filla de la Raoacute que el porta davant la seva
mare per tal drsquoexplicar laquola intincioacuten y obra del Cortesanoraquo La Raoacute crida els
acusadors (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig) a fi que Lluiacutes del Milagrave pugui defensar-se
davant drsquoells En la seva argumentacioacute cal destacar les quatre caracteriacutestiques que
segons el nostre autor tot bon llibre ha de posseir i que adjudica al seu EC el binomi
horaciagrave de la utilitat i delectacioacute la invencioacute i lrsquoart En la presentacioacute de cadascuna
drsquoelles srsquohi destaquen els procediments que les manifesten a lrsquoobra la utilitat es
reflecteix en les sentegravencies filosogravefiques i les narracions risibles aixiacute com en els
diferents registres del diagraveleg i en la predileccioacute per la brevetat en el discurs la
delectacioacute mitjanccedilant la utilitzacioacute de diferents llenguumles i la invencioacute assegurant
loriginalitat de lobra En darrer lloc defensa lart de lobra tot argumentant que ha
contemplat las parts de la retograverica
No sestalvia en aquesta justificacioacute indicar amb quina actitud ha drsquoafrontar el lector el
proceacutes de lectura per tal de copsar tot aixograve adequadament Per aixograve en relacioacute a la
utilitat lrsquoautor recomana al lector una lectura atenta86 Milagrave manifesta que la segona
85 laquoDijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os mandaron hacer C ndashSentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r) 86 laquoLa primera que ha de tener ser uacutetil porque todo lo que hay en el libro pueda aprovechar para lo que es hecho como hallaraacuten en este tu envidiado que tiene muchas sentencias de filosofiacutea y muchas jocosidades y cuentos para aprobacioacuten de razones Tiene estilos para saber hablar y escribir a modo de Corte a quien yo he querido tanto imitar Que por la brevedad de las palabras y la verbosidad que no tiene seraacute menester leerle a espacio y con atencioacuten para
40
caracteriacutestica la delectacioacute es pot gaudir a la seva obra mitjanccedilant lrsquoobservacioacute de la
progressioacute positiva dels assumptes tractats fent servir diferents llenguatges Crec que
en aquest cas i tenint en compte la referegravencia que fa a la utilitzacioacute drsquoaquest recurs
per part drsquoaltres autors estrangers ens estagrave parlant de la diversitat linguumliacutestica87 Eacutes
aquiacute on demana al lector disponibilitat per llegir lrsquoobra les vegades que siguin
necessagraveries per tal que li resulti meacutes fagravecil recordar-la88 En relacioacute a la invencioacute
defensa lrsquooriginalitat de lrsquoobra enfront de lrsquoapropiacioacute de les obres drsquoaltri accioacute que
atribueix als lladres89 Possiblement estagrave utilitzant el terme de la inventatio per tal de
defensar lrsquooriginalitat de la seva obra en relacioacute a la italiana de Castiglione obra que
tenien a les mans les dames que li van solmiddotlicitar lrsquoescriptura drsquoun altre Cortesagrave a la
primera jornada En la darrera relativa a lrsquoart manifesta la seva voluntat drsquoobservar
les parts de la retograverica i la seva cura a lrsquohora de posar egravemfasi en les paraules meacutes
atractives per tal drsquoatreure els agravenims del lector90 Finalment conclou declarant que la
intencioacute en escriure lrsquoEC ha estat representar el moacuten de la cort mitjanccedilant lrsquouacutes de dos
elements que ha destacat en parlar de les caracteriacutestiques de lrsquoobra la diversitat de
llenguumles i de estils91 Conclou novament amb una peticioacute al lector relacionada amb el
seu proceacutes de lectura de lrsquoobra tot insistint i apelmiddotlant novament que adopti una
actitud benvolent envers aquesta
mejor gustar lo que se gusta sin pensarraquo (g8r) 87 Tornareacute a insistir en aquest aspecte a la Quarta part drsquoaquesta tesi 88 laquoLa segunda que debe tener ser delectable prosiguiendo de bien en mejor todo lo que tratare porque no enfade y ponga gana de leerle muchas veces para que mejor quede lo bueno deacutel en la memoria del lector Y por esto he tratado con diversos lenguajes que a ti envidioso te han hecho deslenguado no mirando que muchos autores estranjeros lo han hecho que no dices mal sino por decirle de tu naturalrdquoraquo (g8r) 89 laquoLa tercera que ha de tener ser inventivo para que no sea aborrecido por ladroacutenraquo (g8v) 90 laquoLa cuarta que ha de tener es arte servando las partes de la Retoacuterica tratar cada cosa en su lugar principio medio y fin con sus preparaciones y colores retoacutericos para autorizar lo que propone y acaba Poniendo gran fuerza en las palabras atractivas para traer los aacutenimos a lo que el autor quiereraquo (g8r) 91 laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele tener Uso de todos los estilos Usando del altiloco en las cosas altas que son consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados Sirvieacutendome del mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos Ejercitando el iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y puacuteblicos lugares de senyores alivian de las pesadumbres de los negocios y gravedadesraquo (h1r)
41
Yo pido de merceacute a quien leyere este libro que mire la intincioacuten de cada cosa para
lo que fue hecha Que no hay bajedad mal dicha si staacute como debe o para alegrar
y divertir daquello que turando mucho enfada O para hacer preparaciones que
de las burlas se saquen provechosas veras Y si no saben juzgar pidan lo que
ignoran a quien lo entiende porque les pueda aprovechar para no dejar de leer y
maacutes saber (h1r)
En aquesta peticioacute al lector manifesta impliacutecitament la preocupacioacute de lrsquoautor davant
la possibilitat que lrsquoobra no sigui entesa Segurament un cop finalitzada la redaccioacute
del llibre intueix que la seva lectura pot ser mal interpretada a causa de la diversitat
de llenguatges i drsquoestils utilitzats per aconseguir representar el moacuten de la Cort aspecte
que sens dubte aboca lrsquoobra a una certa complexitat literagraveria Eacutes per aixograve que cal
tenir en compte els subratllats que el mateix autor destaca de lrsquoobra al prefaci i a
lrsquoepiacuteleg
1 La descripcioacute del bon cortesagrave a partir de la narracioacute del sacrifici de Curci el
romagrave
2 La voluntat de presentar diferents maneres de parlar especialment laquodando
conversaciones para saber burlar a modo de palacioraquo
3 El seu interegraves per representar el moacuten de la cort del Duc de Calagravebria i la virreina
Germana de Foix laquocon todas aquellas damas y caballeros de aquel
tiemporaquo(A3r)
Tot plegat es recull en aquest diagraveleg que a manera drsquoensalada literagraveria-musical srsquoha
de llegir amb una actitud de lectors-espectadors perquegrave no nomeacutes el llenguatge
verbal transita per les pagravegines sinoacute tambeacute el musical de la poesia cantada o de la
capella del Duc92 el visual de les representacions teatrals93 i un altre meacutes subtil que eacutes
92 laquoY empezoacute a cantar este SONETO 47raquo (V3v) laquoDijo el Duque Don Luis Milaacuten si os
cansaacuteis de cantar no os canseacuteis de contar maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetosraquo (X5v)
laquoDijo el Duque -Y comience la muacutesica a daros por principio desta dulce cena el Toma vivo te lo doraquo (b1v) entre drsquoaltres 93 Destaquen una descripcioacute detallada drsquouna escenografia o la descripcioacute de la reaccioacute de les dames davant lrsquoescenificacioacute drsquouna batalla entre drsquoaltres laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que no pareciacutea artificial Con un sol de vidro como vidriera que los rayos del otro verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando
42
el de les relacions (de rivalitat admiracioacute servilisme)94 que srsquoestableixen entre els
diferents personatges del diagraveleg especialment entre els quatre protagonistes Lluiacutes del
Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i Diacutedac Lladroacute De fet aquestes
indicacions esdevenen el punt de partida a fi drsquoentendre lrsquoanagravelisi dels subgegraveneres que
presenta aquest treball tal i com es presenta als seguumlents capiacutetols
estrellas que por subtil arte replandecieron a la noche Debajo deacutel habiacutea una belliacutesima arboleda con unos paseaderos de obra de cantildeas cubiertas de arrayaacuten y entre ellos unas estancias en cuadro hechas de lo mesmo Y en medio deste edificio staba una plaza redonda arbolada al entorno de cipreses con asentaderos donde estaba una fuente de plata que sobre una columna teniacutea la figura de Cupidoraquo (Z6v) laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de combatir hecha que fue la sentildeal vinieron con muy gran santildea uno para el otro el Rey Priacuteamo y el Rey Agamenoacuten griego Y en haber rompido sus picas pusieron mano a las espadas que gran espanto poniacutean los golpes que se daban Y el Duque mandoacuteo senyalar al trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad dellos y cesaron de combatirraquo (e4v) 94 Un exemple de les complexes relacions entre els quatre protagonistes laquoDijo don Diego Ladroacuten - Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto osar acometeacuteix a dos diciendo que don Luis Milaacuten y yo somos pajareros de amores Y nuestros paacutejaros respondiendo por nosotros dicen de vos cantando ldquoEngantildeado andaacuteis sirviendo nuestro amigo que en amor sois papahigordquo Callad y callemos que sendas ne tenemos Y Joan Fernaacutendez pida a don Luis Milaacuten que nos acabe de declarar su sonetoraquo (F2r)
43
CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I
JOAN FERRANDIS
21 FONT INEgraveDITA DrsquoEL CORTESANO EL MANUSCRIT 2050 DE LA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA
Lrsquoestudi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave ens obliga a centrar-nos en la biografia i en
lrsquoobra drsquoun autor literari contemporani que apareix com a personatge al diagraveleg Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia Especialment per la gran quantitat de facegravecies i converses que
tenen a Milagrave i Ferrandis com a interlocutors i protagonistes Recordem que Ferrandis
drsquoHeregravedia va ser un conegut escriptor valenciagrave de la primera meitat del segle XVI de
nissaga aragonesa Va neacuteixer a la ciutat del Tuacuteria cap el 1480 i va morir el 1549 Com
a membre de lrsquoestament cavalleresc va lluitar contra els agermanats (1519-1522) i va
formar part del cercle literari i cortesagrave de la virreina Germana de Foix95 Va destacar
per la seva produccioacute poegravetica majoritagraveriament en castellagrave tot i que conservem
algunes peces en catalagrave i per la seva aportacioacute com a dramaturg Cal recordar la seva
comegravedia anomenada La vesita (escrita en castellagrave catalagrave i portuguegraves) que va ser
representada almenys dos cops a la cort valenciana la primera essentndashhi presents
Germana de Foix i el marquegraves de Brandemburg lrsquoany 1524 o 25 i la segona
commemorant les noces del duc de Calagravebria (tercer marit de Germana de Foix qui va
morir el 1537) amb Mencia de Mendoza marquesa de Cenete lrsquoany 154196 Bona
part de les obres drsquoaquest escriptor soacuten reportades per un manuscrit datat el 1555 el
2050 de la Biblioteca de Catalunya que eacutes forccedila meacutes complet que lrsquoedicioacute impresa i
que conteacute una de les obres meacutes interessants per aquest estudi el Proceacutes de cobles de
burles97 entre Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave98 Aquest text i el segon prograveleg de La
vesita99 que trobem al mateix manuscrit i a lrsquoedicioacute impresa per Joan Mei gragravecies a la
cura del seu fill lrsquoany 1562 a Valegravencia 100 ajuden a explicar els elements meacutes
significatius del diagraveleg valenciagrave tot completant les seves claus de lectura La seva 95 Bou (2000) 96 Solervicens (1999 5784) 97 A partir drsquoaquiacute tambeacute PB 98 Manuscrit 2050 folis 149-174v 99 Solervicens (1999) 100 Amb el tiacutetol Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia assiacute temporales como espirituales
44
importagravencia rau en dos aspectes drsquouna banda eacutes evident que EC conteacute innombrables
referegravencies literals als versos i temagravetiques que tracten les dues obres de Ferrandis
abans esmentades i drsquoaltra banda tot aquest material literari afavoreix la
caracteritzacioacute progressiva de tres personatges del diagraveleg el mateix Joan Ferrandis
drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave i Jerogravenima Beneito
El matrimoni format per D Joan i D Jeroacutenima101 eacutes protagonista del segon prograveleg tal
i com indica al prefaci laquoen el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su mujer
dontildea Jeroacutenimaraquo (foli 149r) La parella continua formant part del grup de
protagonistes al text de La vesita102 del manuscrit del 1555 Na Jerogravenima parla en
catalagrave i en castellagrave en ambdoacutes textos perograve en castellagrave nomeacutes davant dels cavallers La
imatge que els textos del prograveleg i de LV ens donen de Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i
Jerogravenima Beneito mitjanccedilant la seva relacioacute matrimonial srsquoamplifica amb la que
doacutena EC El diagraveleg lrsquoexplica al llarg de les diferents jornades perograve les facegravecies
aconsegueixen presentar la seva caracteritzacioacute de manera meacutes plagravestica103 A EC hi
ha almenys cinc narracions risibles que ens dibuixen un personatge forccedila coherent
amb el que protagonitza el prograveleg i el text de LV
El Proceacutes de les cobles de burles estagrave estructurat en una segraverie de composicions
poegravetiques introduiumldes cadascuna drsquoelles per un text breu en prosa o ruacutebrica que
especifica dues quumlestions qui enuncia cada cobla i el motiu que desencadena la
composicioacute Les introduccions dels poemes al PB nomeacutes apareixen en aquest
manuscrit i sovint ens descriuen el context al qual pertanyen i posteriorment
apareixeran ampliades a EC de Lluiacutes del Milagrave Possiblement aquest manuscrit eacutes una
recopilacioacute de les obres de Ferrandis drsquoHeregravedia pensant en la publicacioacute (que
esdevindragrave lrsquoany 1562 despreacutes de la seva mort) ja que la portada imita la de les
edicions Des de la introduccioacute que encapccedilala el PB srsquoesmenten els personatges Cal
assenyalar el substantiu apositiu que srsquoutilitza per a Lluiacutes del Milagrave laquoLuiacutes del Milaacuten el
muacutesicoraquo (foli 119) que contribueix a identificar aquest personatge amb lrsquoautor i
alhora protagonista drsquoEC El PB eacutes un diagraveleg entre els dos personatges que a traveacutes
101 El nom de Jerogravenima apareix al segon prograveleg de LV del manuscrit 2050 de la BC i el de Senyora al prograveleg lrsquoedicioacute de 1562 102 A partir drsquoaquiacute tambeacute LV 103 Analitzo la caracteritzacioacute del personatge de Jerogravenima Beneito al capiacutetol 8 en parlar del seu uacutes de la llengua
45
de les diferents cobles es burlen amb meacutes o menys fortuna de les mancances o dels
vicis de contrari Lrsquoequilibri hi eacutes present quant a la caracteritzacioacute tot i que
lrsquo ldquoegregiordquo don Joan Ferrandis de Heregravedia (prograveleg del manuscrit) eacutes lrsquoamfitrioacute i
gaudeix de la seva condicioacute tal i com mostra la carta final del PB Estem davant un
diagraveleg de rivals i aixograve permet que gran part de les qualitats de Ferrandis siguin
lrsquoindicador de les mancances de Milagrave Cadascun drsquoells teacute cura de defensar i ennoblir
a traveacutes de les seves progravepies paraules una segraverie de virtuts que acusa com a inexistents
en lrsquoaltre personatge Mitjanccedilant aquest doble joc de moviments verbals es van
construint els personatges davant els ulls del lector De fet la introduccioacute del PB104
presenta les caracteriacutestiques fonamentals dels dos personatges que seran tema de les
composicions de Ferrandis al PB i del Milagrave a EC
Aquiacute se contiene un proceso de coplas de burlas que pasaron entre don Luis del
Milaacuten el muacutesico y don Joan Fernaacutendez En el cual se ha de notar dos cosas y son
que como don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las otras lo
era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don Joan a
eacutel en sus necesidades y en el ir mal vestido Y siendo buen muacutesico y mal trobador
siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutea Y maacutes se ha de notar que en el discurso
deste proceso se tocan muchas cosas que son al estilo y modo de hablar y tratar
valenciano por lo cual se requiere entenderlo para que se goce en especial los
que son mal plaacuteticos en las cosas de Valencia y para que se adviertase se sentildeala
en la margen con este sentildeal sim
Les relacions que srsquoestableixen entre el segon prograveleg LV del manuscrit el PB i el EC
es fonamenten en la repeticioacute drsquoelements en dos o tres dels textos presentats que
classifico en dos tipus la repeticioacute literal on es copien cobles senceres o estrofes de
forma literal o amb petites variants i la que anomenareacute repeticioacute disseminada
fonamentada en les referegravencies expliacutecites mitjanccedilat lrsquoalmiddotlusioacute de motius histograveries la
repeticioacute de noms propis i drsquoadjectius qualificatius atribuiumlts als personatges comuns a
les dues obres perograve sense conservar lrsquoestructura genegraverica original Eacutes un proceacutes de
traspagraves entre els diferents textos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia copiats a un mateix
manuscrit de 1555 que culmina amb un univers fictici dibuixat de forma estrategravegica
per Lluiacutes del Milagrave i editat lrsquoany 1561 a EC
104 Ms2050 foli 119
46
22 REPETICIONS LITERALS
La repeticioacute literal apareix exclusivament entre els textos del PB i de lrsquoEC De fet hi
ha 6 composicions de les 37 que conteacute el Proceacutes amb elements que soacuten copiats
literalment o amb poques variacions en el diagraveleg del Milagrave El mateix personatge
Lluiacutes del Milagrave les enuncia en el manuscrit i en el diagraveleg cinc drsquoelles fan referegravencia al
vestuari de Joan Ferrandis aquest era un dels atacs principals per part del Milagrave que
trobem al PB i la sisena fa referegravencia a un esdeveniment estrany protagonitzat per
Ferrandis i que havia estat narrat en vers per una de les composicions del manuscrit
Les cinc composicions poegravetiques que parlen del vestuari de Ferrandis i les seves
introduccions experimenten diferents processos drsquoadaptacioacute al diagraveleg del Milagrave Cal
descriure-les a partir del canvi que es produeix en la introduccioacute de les composicions
del manuscrit En tres la temagravetica de la introduccioacute es modifica i srsquoamplia i en la resta
es transforma en una facegravecia Veiem cadascun dels casos en els textos corresponents
per tal de valorar el seu sentit dins de lrsquoobra del Milagrave
221 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES
ES MODIFICA I SrsquoAMPLIA A EL CORTESANO
En els textos drsquoaquest apartat els dos elements meacutes significatius soacuten la introduccioacute i la
composicioacute poegravetica corresponent En els tres casos les introduccions es modifiquen
afavorint lrsquoexercici de lrsquoamplificatio meacutes concretament srsquoafegeixen elements de
tipus temporal qualificatiu o comparatiu que concreten i emfasitzen lrsquoesdeveniment
presentat A EC quan srsquoenuncia el text poegravetic eacutes recurrent la referegravencia al temps
pretegraverit drsquoescriptura del poema Ara que identifiquem la font de la qual provenen bona
part dels arguments ficticis que caracteritzen Joan Ferrandis a EC aquestes
referegravencies al temps passat soacuten versemblants
47
TEXTOS 1
PB (122r)
Scribe don Luis del Milaacuten a don Joan
Fernaacutendez sobre que se habiacutea quitado
una ropa de grana y puesta una azul
Nunca vi mejor empresa
ni azuleja maacutes galana
tan turco sois con la grana
como con el azul turquesa
Azulejo mi sentildeor
turquesa contra caiacuteda
no tengaacuteis ninguacuten temor
que no caereacuteis de amor
en vuestra vida
EC (B8v)
Respondiacuteole don Diego
()
Que don Luis Milaacuten se acordoacute desto en
una copla que os hizo hacieacutendoos
turquesa cuando sacastes una ropa larga
de pantildeo azul como la que traen los
pregonamuertos de la cofradiacutea de
Santiago Que si don Luis Milaacuten la
quiere decir y vos no os correacuteis sereacuteis
mucho de palacio
Dijo Joan Fernaacutendez -Solo por
pareceros cortesano sufrireacute papirotes del
Milaacuten cuanto maacutes coplas
Dijo don Luis Milaacuten
-Bien seraacute decirla y no os corraacuteis que de
color os mudaacuteis
No se vioacute mejor empresa
ni azuleja maacutes galana
tan turco sois con la grana
como con el azul turquesa
Azulejo mi sentildeor
turquesa contra caiacuteda
no tengaos ninguacuten temor
que no caereacuteis de amor
en vuestra vida
48
TEXTOS 2
PB (138v)
Respuesta de don Luis del Milaacuten a don
Joan Fernaacutendez en la cual le nota de una
ropa morada que se habiacutea hecho
Una ropa habeacuteis sacado
de muy diversas colores
Si son de vuestros amores
yo os doy por disculpado
Yo no atino vuestro pelo
si es natural o accidente
Decidme si sois pariente
de aquel arco del cielo
iquestEs morada invencioacuten
o intencioacuten enamorada
o es condicioacuten mudada
vuelta en camaleoacuten
Camaleoacuten sois mi sentildeor
esto cierto debe ser
que en mudar de nuevo amor
os vestistes del color
que se viste la mujer
EC (G2v)
Dijo don Luis Milaacuten
-Sentildeor Joan camaleoacuten me pareceacuteis
en amores que mudaacuteis muchos
festejos y colores Que por esto os
hice esta copla a un vestido morado
que sacastes de la color que iba
vestida la mujer que serviacuteades
entonces Y la copla es esta
iquestEs morada intincioacuten
o intincioacuten enamorada
o es condicioacuten mudada
vuelta en camaleoacuten
Camaleoacuten sois mi sentildeor
esto cierto debe ser
que en mudar de nuevo amor
os vestiacutes de la color
que se viste la mujer
-No maacutes no maacutes Dijeron don
Diego y don Francisco que fueron
jueces dellos
Y dieron el retrato de su dama a
don Luis Milaacuten (Que ganar en el
campo muy gran verdad muestra)
Pues la sentildeal que mostroacute de su
laacutegrima era testigo de la verdad
Rogaron a don Luis Milaacuten que
sacase un otro soneto y fue tan
bueno para desenojar a Joan
Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -
El soneto me cata
49
222 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DEL
BURLES ES TRANSFORMA EN UNA FACEgraveCIA A EL CORTESANO
Les introduccions drsquoaquests poemes del manuscrit soacuten forccedila diferents de les que
encapccedilalen els textos del diagraveleg El proceacutes drsquoamplificacioacute es basa en lrsquoeliminacioacute
drsquoaspectes que no fan sentit en el nou context fictici (per exemple el personatge
del governador Lluiacutes Ferrer al primer text) i en la incorporacioacute drsquoaspectes
profundament narratius com el temps lrsquoespai i els discursos de fets o paraules (en
estil directe o indirecte)
TEXTOS 3
PB (135rv)
Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez y diola al Duque y el Duque
la dio al gobernador don Luis Ferrer para que la diese a don Joan y ansiacute el
gobernador se la envioacute Toacutecale en ella haber dejado la ropa de grana y la azul y
haber tomado lo verde
Sentildeor ut re mi fa sol
Joan Fernaacutendez sin par
ogantildeo os podraacuten pescar
en la mar por verderol
Un tiempo fuiste pajel
de roca cuando la grana
iexclyo no seacute por cual desgana
dejastes la color de eacutel
por una esperanza vana
Suplicoos se os acuerde
sobre tal caso escrebir
sino habremos de decir
iexclAdelante los del verde
Y es refraacuten tan conocido
por quitar inconveniente
dar razoacuten a alguna gente
si lo verde os ha vestido
50
o vos a eacutel de accidente
Por mote no lo tomeacuteis
pues es pregunta que os pido
sino yo sereacute el corrido
si vos de aquesto os correacuteis
Perdone la ocasioacuten
que lo verde me ha dado
que por verderol pescado
entre platos y un limoacuten
al Duque os he presentado
EC (C7v-C8r)
Dijo don Luis Milaacuten
-Pues vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio tengamos los que habemos
de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de las verdades decir mentiras
son maldades) Y tratando muy gran verdad digo que Joan Fernaacutendez vino al juego
de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en cuerpo sin capa vestido de
monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo y un juboacuten algodonado
de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan grandes calores como
haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don Francisco Fenollet
-iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande
Yo le dije
-Del cielo viene lo que por castigo se hace
iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol
Y por esto le hice estas tres coplas que si comienzan con puntos de muacutesica Fue
por burlar de la suya pues burla de la de todos y reciacutebalo con paciencia (Que poco
enoja la burla que desenoja)
Dijo Joan Fernaacutendez
-iexclDecidlas (Que las burlas sin dantildear nunca obligan a enojar)
Sentildeor ut re mi fa sol
Joan Fernaacutendez sin par
Ogantildeo os podraacuten pescar
en la mar por verderol
Un tiempo fuistes pajel
51
trayendo turca de grana
Yo no seacute por cual desgana
dejastes la color deacutel
por una speranza vana
Suplicoos se os acuerde
sobre tal caso scribir
sino habremos de decir
iexclAdelante los del verde
Y a refraacuten tan conocido
por quitar murmuradores
dad razoacuten a trovadores
si de verde os sois vestido
por ir verde en los amores
Por mote no lo tomeacuteis
pues es pregunta que os pido
Si no yo sereacute el corrido
si vos desto os correacuteis
Y perdone la ocasioacuten
que lo verde me ha dado
que por verderol pescado
entre platos y un limon
al Duque os he presentado
52
TEXTOS 4
PB (133r)
Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez sobre una cuera que llevaba
con una escarcela grande
No quiero caer ni cayo
y cayo bien en lo que es
que esa cuera que traes
me parece cuera y sayo
Sentildeor habeacuteis de saber
porque sois de tal manera
que de dentro ni de fuera
no os podemos entender
EC (Dv)
Dijo don Luis Milaacuten
-Sentildeor Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en reiacuter de lo que direacute
Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo naranjado que sacoacute el
sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y estaba guarnecido con
una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan negro terciopelo nunca
vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos por ser tan corto como
vizcaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten en una copla que le
hizo le dijo que era sayopaje Y don Francisco Fenollet en otra le apodoacute a
sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute
No caigo bien en la cuenta
y he caiacutedo de quieacuten es
que ese sayo que traes
a los dos os descontenta
Para sayo maacutes es cuera
para cuera meacutes es sayo
librea penseacute que fuera
digaacutemosle sayo cuera
o si quereacuteis cuera sayo
53
TEXTOS 5
PB (138r)
Reacuteplica de don Luis Milaacuten en la cual nota a don Joan Fernaacutendez porque un diacutea en
verano fue sin capa a la iglesia mayor
Dicho me han sentildeor don Joan
que se toma residencia
en la ciudad de Valencia
del oficio de galaacuten
Monsoriu me ha avisado
que en cuerpo y desabrochado
contrahaceacuteis al mallorquiacuten
Decidme queacute es vuestro fin
que de risa me he finado
EC (D3r)
Dijo don Luis Milaacuten
-Iacutetem maacutes salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin capa y con el
sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos Y fue tan
mortal este pecado que nadie lo quiso absolver sino el obispo de Fez de vuestra
Excelencia que perdona de todos los pecados Y porque supo que no pecoacute en diacutea
de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un caballero
mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que
el sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este pecado Y por esto fue de las
damas perdonado Pero no se me fue sin copla y es esta
Dicho me han sentildeor don Joan
que se toma residencia
en la ciudad de Valencia
del oficio de galaacuten
El pueblo estaacute alborotado
que en cuerpo y desabrochado
remedaacuteis al mallorquiacuten
Decidme queacute es vuestro fin
que de risa me he finado
54
TEXTOS 6
PB (139v)
Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don
Joan Fernaacutendez porque habiacutea
danzado con un caballero llamado
don Eneas y habiacutea hecho la dama
Donosa estaacute vuestra fama
iexclbueno vais sentildeor don Joan
Yo os teniacutea por galaacuten
y hanme dicho que sois dama
Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes
aquella triste sonada
de Dido la desdichada
Eneas iquestpor queacute te vas
y me dejas tan burlada
EC (D6r-v)
Dijo don Luis Milaacuten
-Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis
que tenga pico repico Bien se os
acuerda cuando fuistes dama de don
Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar
en el Real estando en serau la Reina
mi sentildeora y su Excelencia Y vos no
le negastes vuestro cuerpo que
parecistes la reina Dido que iba
danzando con su Eneas troyano
como vos con el vuestro que pareciacutea
Eneas gitano Que por parecernos vos
tan feo para dama como eacutel para
galaacuten le apodamos a Camafeo y a vos
a Dama fea Pues fue el caso tan feo
que no hallamos con queacute salvaros
sino con Lope de Rueda que lo
quesistes contrahacer por dar placer a
costa vuestra como esta copla
muestra
iexclBueno vais sentildeor don Joan
puesto estaacuteis en buena fama
Yo os teniacutea por galaacuten
ya me han dicho que sois dama
Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes
aquella triste sonada
de Dido la desdichada
Eneas iquestpues queacute te vas
y me dejas tan burlada
55
23 REPETICIONS DISSEMINADES
Cal tenir en compte que 9 poemes dels 37 del PB presenten una repeticioacute disseminada
drsquoelements a EC Lluiacutes del Milagrave nrsquoenuncia 5 i Joan Ferrandis els 4 restants
Funcionen com elements recreats en la nova ficcioacute dialogravegica amb la finalitat de
caracteritzar cadascun dels personatges citats Malgrat aixograve cal observar que els
elements meacutes rellevants apareixen en les repeticions literals que acabem de presentar
a lrsquoapartat anterior
Els que configuren la repeticioacute disseminada afavoreixen la coheregravencia del personatge
presentat sis anys abans sobretot el de Ferrandis en el nou context fictici del diagraveleg
del Milagrave De fet si comparem la incidegravencia de les acusacions que Milagrave adreccedila a Joan
Ferrandis repetides a EC podem constatar que tenen la finalitat de crear una
caracteritzacioacute negativa i interessada del personatge a EC Lrsquoautor del diagraveleg
intensifica els elements negatius drsquoHeregravedia i nomeacutes li permet expressar una lleu
queixa davant lrsquoactitud del personatge Lluiacutes del Milagrave Al segon prograveleg de LV i al PB
les dues visions srsquohi presenten equilibradament i srsquohi adequumlen al seu context fictici
perograve al diagraveleg EC lrsquoautor aconsegueix organitzar tots els elements per tal drsquoafavorir
una imatge de Joan Ferrandis meacutes caricaturesca i risible La introduccioacute del PB ens
indica que laquocomo don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las
otras lo era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don
Joan a eacutel en sus necesidades y el ir mal vestido y siendo buen muacutesico y mal trovador
siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutearaquo (119r) i en aquests termes drsquoequilibri se
situen les acusacions que apareixen a cada composicioacute Contragraveriament al que trobem a
EC on la balanccedila srsquoinclina a favor de Lluiacutes del Milagrave La reelaboracioacute que es fa del
material del manuscrit esdeveacute interessant perquegrave vol respondre positivament a aquesta
intencioacute A continuacioacute presento quins elements de les obres del manuscrit es
repeteixen de forma disseminada al diagraveleg del Milagrave i tambeacute el context on
srsquoinsereixen Les diferenciareacute a partir de la identitat del personatge almiddotludit
56
231 AFIRMACIONS SOBRE JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA I LA SEVA
SENYORA JEROgraveNIMA BENEITO
Lrsquouacutenica repeticioacute que srsquoarticula entre les tres obres LV-PB-EC eacutes de tipus disseminat i
estagrave relacionada amb afirmacions sobre el matrimoni Ferrandis-Beneito En aquest
sentit molts dels poemes atribuiumlts a Lluiacutes del Milagrave i alguns dels seus elements
(expressions mots noms propis) al PB es traspassen de forma disseminada al diagraveleg
i srsquoincorporen als parlaments dels diferents interlocutors Aquesta pluralitat
enunciativa aconsegueix avalar en el text drsquoEC les criacutetiques que Milagrave adreccedila a
Ferrandis al PB La reiteracioacute drsquoaquests versos a lrsquoEC en un nou context fictici meacutes
elaborat i consistent gragravecies al gegravenere dialogravegic suposa un enginyoacutes recurs per tal
drsquoafavorir una interessada caracteritzacioacute de Ferrandis Cal destacar que els diagravelegs
dels personatges estan presidits sempre pel Duc i la Reina i que ben sovint es mostren
les aliances i les rivalitats entre els cortesans participants per exemple lrsquoamistat entre
Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Aixograve marca una liacutenia de lectura coherent amb
drsquoaltres assenyalades en aquest estudi literari del diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave un intent
constant drsquoennoblir el personatge homogravenim a lrsquoautor en una relacioacute inversament
proporcional a la presentacioacute de Ferrandis drsquoHeregravedia de qui srsquoaconsegueix rebaixar la
seva categoria cortesana i artiacutestica I eacutes que a EC els personatges el Duc o fins i tot
el mateix Heregravedia intervenen sempre de forma favorable al Milagrave
Els atacs a Ferrandis del PB recorren diferents aspectes la criacutetica a la manca de
modernitat del personatge pel que fa al seu art i als seus vestits (textos 1) la manca
drsquoenginy i lrsquoexceacutes de verbositat (textos 2) aixiacute com la manca drsquoadequacioacute a certs
moments i a certes persones (textos 3) i les recurrents infidelitats i variabilitats
amoroses (textos 4 i 5) Algunes de les repeticions disseminades que trobem entre PB
i EC han estat formulades anteriorment al prograveleg de LV Les cito despreacutes dels 5
textos que acabo drsquoindicar tot recollint-ne les diferents temagravetiques
57
TEXTOS 1
PB (120r)
Luis Sentildeor iquestsalioacute de la cueva
de Salamanca vuestro arte
O si sois vos Durandarte
aquel galaacuten de Belerma
no hay quien no se aduerma
o no se trastorne el seso
de ver tal cordura y peso
en un hombre tan humano
Maacutes sois vos que cortesano
pues andaacuteis por otro norte
() Luis Porque veo vuestro conhorte
ser del buen tiempo pasado
por tanto habeacuteis hablado
como galaacuten de su corte
EC (D2r)
Copla de don Diego Ladroacuten a Joan Fernaacutendez
-Ya tengo perdido el norte
no puedo saber quieacuten es
Ese sayo que traes
debe ser de vuestro corte
o de vuestra corte traje
Respuesta de Joan Fernaacutendez a don Diego Ladroacuten
-Pues el norte que perdiste
os hizo perder la gala
don Diego ginagala
a mi sayo parecisteshellip
58
EC (G5v)
Dijo don Luis Milaacuten
-Sentildeor don Diego reiacuter me hecistes cuando os oiacute decir si me acordaba de los amores
de Durandarte y Belerma como si fueacuteramos de aquel tiempo Si Dios os guarde
iquesthabeacuteis tenido mal franceacutes Que de ahiacute os debe venir sacar amores de Franciahellip
OBSERVACIONS ALS TEXTOS 1
En les repeticions disseminades apareixen almiddotlusions la histograveria de Durandarte i
Belerma personatges que srsquoidentifiquen amb el cicle carolingi tot i que Durandarte era
un heroi creat per la tradicioacute de romancer castellana a partir de lrsquoespasa de Rotllan
mitjanccedilant una curiosa personalitzacioacute105 Es concreten en les referegravencies a personatges
que es consideren pertanyents a un cicle poegravetic drsquoorigen francegraves (fent una translacioacute
semagraventica a EC laquoiquesthabeacuteis tenido mal franceacutesraquo) i en les criacutetiques a mirar o valorar
temagravetiques poegravetiques drsquoun temps passat (laquoPorque veo vuestro conhorteraquo PB laquoser del
buen tiempo pasado como si fueacuteramos de aquel tiempohellipraquo EC)
105 Soriano (1990203-304)
59
TEXTOS 2
PB (123v)
Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual quiere tocar a don Joan de necesitado
Vuestro aire no me miente
pues mostraacuteis por los donaires
que vais tanto por los aires
que sois levante y poniente
A pelota tan de viento
como sois si yo no yerro
creedme que yo no miento
que si a miacute me dais del cuento
a vos mismo os dais del hierro
EC (C4v)
(Cabanillas de Joan Fernagravendez)
-Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo y fueron
tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre Joan donaire
EC (S3r)
Dijo Don Diego
-()Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestro donaires pues
van por los aires cantando
Mi gavilaacuten sentildeora
por los aires vola
EC (H6v)
Dijo Joan Fernaacutendez (a Lluiacutes del Milagrave)
-() Pues de los donaires que a miacute me sobran se podriacutea hacer un Perico de Ayala que
fue donoso y de los que a vos os faltan se hariacutea un Perico de Hielo pues sois friacuteo
EC (I2r)
Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernagravendez)
-Departiros quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierro
60
EC (I3r)
Dijo don Francisco
-Don Luis Milaacuten jugador de pasa pasa debeacuteis ser Dijistes que pues os habiacuteamos dado
con el hierro nos queriacuteades dar con el cuento Y por sutilmente que habeacuteis pasado las
gallas de vuestra gala habemos sentido el hierro de tal cuento
EC (T7v)
Dijo Don Luis Milaacuten
-Oacuterganos hacen de miacute que mis flautas han tantildeido como les ha parecido No faltoacute buen
manchador que es el Duque mi sentildeor pues ha dado tan buen aire que me tantildeioacute ldquodon
donairerdquo el Fenollet vuestro amigo que ldquodon donairerdquo yo le digo desta vez Que es mal
aire de traveacutes que la mar levanta en puerto pues levanta un desconcierto que jamaacutes sufriacute
en amores disfavores
OBSERVACIONS ALS TEXTOS 2
La composicioacute poegravetica que Lluiacutes del Milagrave adreccedila a Joan Ferrandis al text del PB conteacute
alguns elements legravexics que apareixen disseminats en una conversa a EC entre el mateix
Milagrave Ferrandis Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet com soacuten laquodonaire aire donosoraquo i les
expressions laquodar del cuentoraquo i laquodar del hierroraquo Tots ells indiquen la nulmiddotla habilitat de
Ferrandis en la seva faceta de gracioacutes construiumlda a partir de les paraules lsquodonairesrsquo i
lsquodonosorsquo i intensificada amb una certa paronomagravesia que es produeix entre lsquodonairersquo i
lsquoairersquo
Les consequumlegravencies drsquoaquesta mancanccedila de Ferrandis se subratllen amb lrsquoexpressioacute lsquodar
del cuentorsquo que els dos personatges utilitzen a cadascun dels textos El resultat eacutes que el
mateix Ferrandis acaba donant-se amb el ferro fent referegravencia a les consequumlegravencies
negatives que aixograve teacute per a la seva imatge puacuteblica tal i com indica Lluiacutes del Milagrave laquoque
si a miacute me dais del cuento a vos mismo os dais del hierroraquo En tot cas a EC
srsquoexpandeix a la resta de personatges tal i com indica el mateix Milagrave laquoDepartiros
quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierroraquo i tal i com enuncia de nou
Fenollet adequant-la al nou context comunicatiu quan srsquoadreccedila a Joan Fernagravendez laquoque
pues os habiacuteamos dado con el hierro nos queriacuteades dar con el cuentoraquo
61
TEXTOS 3
PB (126r i ss)
Reacuteplica de don Luis del Milaacuten()
Joan galaacuten y resabido
alabad siempre a Dios
que el vestir burla de vos
o vos burlaacuteis del vestido()
Vuestro salvohonor en metro
a todos parece pulla
si trovaacuteis como en la pulla
diros hemos iexclVade retro
Don Joan de casi modo
galaacuten de buenas raiacuteces
no tengaacuteis pullero modo
y a tal pulla dalde adobo
que no hieda a las narices
Don Joan de casi modo
galaacuten de buenas raiacuteces
no tengaacuteis pullero modo
y a tal pulla dalde adobo
que no hieda a las narices
()
sino diacutegalo Beneito
pues quieacuten es vuestro paacutebilo
si os haceacuteis despabilar
al Martiacuten que vos sabeacuteis
no os ireacuteis a aconsejar
con Beneita en el trovar
pues mejorareacuteis de pies
Hacedlo porque os alumbre
vuestro amigo el conde Claros
Creedme sentildeor creed
por vida de vuestra cara
62
o por la del Fenollet
que pone pies en pared
hecho vuestro garagara
No es malo mi atantildeer
que deciacutes para danzar
pues a vos hace bailar
al son que yo quiero hacer
pues mi muacutesica no es digna
EC (D3V)
Reacuteplica de don Luis Milaacuten
-Yo quiero renunciar
al oficio de galaacuten
mejor seraacute para tal Joan
pues sabe tambieacuten juzgar
De razoacuten me alcanzaacuteis
que mejor que yo juzgaacuteis
el ajeno y vuestro deciacutes
Vos hablaacuteis como vestiacutes
y vestiacutes como hablaacuteis
EC (M3r) Facegravecia de Joan Ferrandis fent el porc espiacute amb la seva dona
Respondioacute don Luis Milaacuten
-() Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla al despentildeadero
Y como vos os vistes tan apretado porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le
tirastes una pua y ella os dijo -Vade retro Satanaacutes que mi marido no era tan sucio
EC (C4v) Intervencioacute de Joan Ferrandis
Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos
EC (D4r) Intervencioacute de Diacutedac Lladroacute referint-se a Lluiacutes del Milagrave
Don Diego Ladroacuten
iexclTened al rey trovadores
Que el rey me ha dado poder
63
que a presos pueda traer
a quien son copleadores
Copleadores pareceacuteis
porque mucho os encendeacuteis
que burlas no se han de alargar
ya os podeacuteis espabilar
que gran paacutebilo teneacuteis
(hellip)
EC (D4v)
Dijo Don Francisco Fenollet
-De ser vos su oidor
aquel ora que os afina
haced Baila Catalina
yo sereacute su tantildeedor
Y deste arte oiacutereacuteis
lo vuestro de mi tantildeer
y podreacuteis me comprehender
hasta donde comprehendeacuteis
A Dios pongo por testigo
si en nada burlaacuteis
que de cuanto haga y digo
vuestra fue la culpa amigo
vuestra fue que miacutea no
-() Que volvieacutendose a encender yo los espabilareacute y departireacute con otra copla como lo
hizo don Diego Ladroacuten
EC (D7r)
Don Francisco los departioacute [a Lluiacutes del Milagrave i Joan Fernagravendez] y dijo
-Tene al rey no maacutes burlar
que ya dais mucha ocasioacuten
como a don Diego Ladroacuten
cuando os quiso spabilar
EC (S6v)
64
Joan Fernaacutendez
O vestiacute como hablaacuteis
o habla como vestiacutes
que daquello que reiacutes
a reiacuter mucho nos dais
Don Diego Ladroacuten
No burlemos del vestir
pues que no temeacuteis vestidos
que merezcan ser reiacutedos
sino para hacer reiacuter
OBSERVACIONS ALS TEXTOS 3
El text 3 ens presenta la manca drsquoadequacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a certs
moments i amb certes persones El text poegravetic del PB i els diferents textos de diversos
folis drsquoEC contenen informacions sobre Ferrandis al voltant de
1 Els seus vestits inadequats i la translacioacute per comparacioacute a la manera de parlar
del personatge laquoque el vestir burla de vos o vos burlaacuteis del vestidohellipraquo al PB i
laquoVos hablaacuteis como vestiacutes i vestiacutes como hablaacuteisraquo a EC
2 La seva manera de compondreacute on compara els seus versos amb lsquopullasrsquo en el
sentit castellagrave ldquodites o paraules obscenesrdquo que al PB acaben fent mala olor de
manera metafograverica laquono tengaacuteis pullero modo y a tal pulla dalde adobo que no
hieda a las naricesraquo Aquesta acusacioacute es concreta en dues facegravecies sobre Joan
Ferrandis i la seva muller Jerogravenima Beneito a EC en diferents folis tal i com es
pot veure a M3r i C4v
3 La referegravencia a dos personatges claus per entendre el personatge de Ferrandis
drsquoHeregravedia a EC Jerogravenima Beneito i Francesc Fenollet En relacioacute a aquest amic
srsquoutilitza una expressioacute catalana per definir-lo al PB que contribuiragrave a la seva
caracteritzacioacute a EC laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la
del Fenollet que pone pies en pared hecho vuestro gara-gara106raquo
106 Fer la gara-gara a alguacute consisteix en tractar de plaurersquol drsquoatreurersquos el seu afecte la seva benvolenccedila etc amb afalacs llagots compliments
65
TEXTOS 4
PB (130v-132v)
Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual representa el entremeacutes de Adaacuten y Eva que se
hace en Valencia el diacutea del sacramento y va descubriendo un secreto que dice haberlo
sabido del obispo de Sogorbe Y es que un caballero muy viejo y no muy rico teniacutea una
amiga hermosa y era fama que don Joan manteniacutea la casa Y maacutes descubre que la dicha
dama teniacutea sin ellos un otro adaacuten mozo para sus deleites
No os parezca cosa nueva
de vos lo que dicho me han
y es que hogantildeo os daraacuten
el entremeacutes de Adaacuten y Eva
El aacutengel seraacute don Anton
pero no que no es de Dios
que la Eva es de los dos
por carnal disposicioacuten
Por cierto moseacuten Tomaacutes
todo esto va urdiendo
los jurados sonriendo
le otorgaron esto y maacutes
Cierto buena obra es
todos saldraacuten a veros
por calle de Caballeros
don Joan hecho entremeacutes
Perdonadme del consejo
pues es bueno al parecer
A ratos podeacuteis hacer
eacutel y vos el aacutengel bermejo
cuando don Antoacuten seraacute
el aacutengel del entremeacutes
Diros ha que sudareacutes
66
y vos a eacutel que toseraacute
Si eacutel queda y vos os vais
toseraacute en vuestra ausencia
pues sanaacuteis de tal dolencia
por la hambre que mataacuteis
Y quedando vos ya veis
si seraacute todo sudar
pues os hacen bien pagar
un bocado que comeacuteis
Como por una malsana
manzana quiero decir
os quisisteis destruir
vos y vuestra carne humana
El diablo es don Antoacuten
que no es el aacutengel bueno
pues os veis un damaceno
llorando en el valle de Hebroacuten
Dama y cieno sois los dos
y es la dama vuestra Eva
y es el cieno esa cueva
que ella y eacutel habita y vos
Es el Hebroacuten val de sudor
donde estaacuteis por Satanaacutes
y en sudor de vuestra faz
vivireacuteis por ruisentildeor
Veo grande inconveniente
que no seacute coacutemo seraacute
que en los dos no se hallaraacute
aacutengel y percuciente
Percuciente ha de ser
67
con la espada en la mano
y vosotros dais de llano
seguacuten vuestro parecer
Otro inconveniente hay otro
que os daraacute mayor afaacuten
Ya no os quiere por Adaacuten
vuestra Eva sino a otro
Su Adaacuten maacutes mozo es
que apenas tiene bozo
es tan mozo para mozo
como vos para vejez
No seacute coacutemo podraacute ser
moseacuten Tomaacutes se arrepiente
no hay aacutengel percuciente
y el Adaacuten iquestquieacuten lo seraacute
Cosas dice de su boca
que no sabe queacute hacer
yo le he dado un parecer
con que puede ir la roca
Ya me ha dicho que le place
con que el mozo sea Adaacuten
y haga el aacutengel el Joan
pues lo hizo y siempre hace
Don Antonio muy contento
seraacute la sierpe pues lo es
y harase el entremeacutes
el diacutea del sacramento
Que es la muerte deste chiste
la figura de los dos
del Vilaragut y vos
68
que no hay cosa maacutes triste
Miedo he que nos espanteacuteis
el placer y la alegriacutea
de aquel tan alegre diacutea
pues que nunca le teneacuteis
Casos seacute por un obispo
de vos don Joan travieso
que si entran en proceso
no os valdraacute vuestro arzobispo
A Dios siempre rogareacute
pues trovaacuteis para perderos
ldquoDe donairosos senderos
libeacuteranos Dominerdquo
EC (B2R)
Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo
-Sentildeoras predicador es mi marido y yo no lo sabiacutea Sepamos donde predica la cuaresma
y vamos a oirle Yo creo que seraacute a casa de don Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace
y dice le hizo don Luis Milaacuten una obra Donde le hace en ella Adaacuten y a dontildea Antona
Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta caza que don Luis
Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de todas las damas que yo creo
que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute se lo manda
EC (T7r)
Don Diego Ladroacuten dijo
-Sentildeor (al Duc) no se podraacute decir eso por Joan Fernaacutendez que por tenerlos lloradores
Alcatar es en amores que se dice en valenciano Alambique que destilla por sus ojos y
nariz laacutegrimas por Beatriz de don Antoacuten Que agua rosada son para ella pues en la
redoma de ella que es su engantildeo caen para su mal antildeo
69
EC (V2r)
Respondioacutele don Luis Milaacuten
-Esas vos las conoceacuteis que desas canuesas comeacuteis cuando con moseacuten Rodela cenaacuteis a
lumbre de vela envelezado pues os tiene encandilado con una cierta Beatriz que postiza
la nariz la tragaacuteis y por coplas alabaacuteis su gesto que es todo risa que tragueacuteis nariz
postiza
OBSERVACIONS ALS TEXTOS 4
El text poegravetic que enuncia Milagrave al PB ilmiddotlumina i completa el sentit de la intervencioacute de
Jerogravenima Beneito a EC que es refereix de manera succinta a la histograveria que explica Lluiacutes
de Milagrave sobre les aventures recurrents i infidelitats amoroses de Joan Ferrandis La
burla de Lluiacutes del Milagrave al PB i la criacutetica de Beneito a EC es basen en la ximpleria o poc
seny de Joan Ferrandis qui eacutes capaccedil de mantenir econogravemicament una dona que alterna a
un tal don Anton Vilaragut i que alhora manteacute relacioacute amb un altre home gairebeacute
adolescent que li proporciona millors plaers que els dos anteriors Sembla que el fet va
provocar lrsquoelaboracioacute drsquouna peccedila cogravemica o entremegraves que podria haver estat representada
pels mateixos protagonistes histograverics a la processoacute del Corpus a Valegravencia El text conteacute
molts elements propis de tal festivitat relatius a diferents aspectes la temagravetica el misteri
drsquoAdam i Eva el lloc on es representaven a la processoacute del Corpus valenciagrave les
anomenades lsquoroquesrsquo els personatges els agravengels la serp etc107 Els seguumlents textos
drsquoEC enunciats per Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave semblen confirmar el nom de lrsquoEva
compartida ja que lrsquoanomenen laquoBeatriz de don Antoacutenraquo
107 Alejos Asuncioacuten (2003 886-712)
70
TEXTOS 5
PB (139v-140r)
Reacuteplica de don Luis Milaacuten a don Joan Fernaacutendez a modo de romance y diaacutelogo en la
cual toca a don Joan porque siempre estaba en Liacuteria
Liriano liriano
iquestqueacute es de vuestro laureola
Que sin vos estaacute tan sosa
como vos estaacuteis sin ella
Jo Yo no puedo estar sin verla
pues una vez la mireacute
y ansiacute me salvareacute
aunque motes me deacuteis
Mas iquestquieacuten sois vos que quereacuteis
entrar en tal laberinto
No entreacuteis con solo estinto
do el arte se perderiacutea
ni menos se salvariacutea
aquel gran Dalmau del juego
ni menos Homero el griego
ni la Sevilla cumana
ni menos el abad Pastrana
ni menos Joan de Sevilla
ni cuantos hay en Castilla
pues en miacute todo se prueba
EC (R8r)
Dijo don Diego -Deciacute Joan Fernaacutendez iquestcoacutemo hablaacuteis latiacuten iquestO vos le teneacuteis o no Si vos le
teneacuteis iquestdoacutende le tuvistes tanto tiempo escondido iquestFue en Andilla o en Liria donde vos sois
Leriano o en casa de moseacuten Rodela de quien vos sois rodelero o en casa de don Anton donde
vos sois un Sansoacuten no faltando Dalida que siempre vendido os ha Y si latiacuten no teneacuteis
suplicoos que no le hableacuteis que veo reiacuter al paje del mal recaudo y apodaros ha al papagayo de
papa Paulo veneciano que habloacute en latiacuten muy cortesano
71
EC (R8v)
Dijo el paje del mal recaudo -Sentildeores lsquopax vobis para nobisrsquo Tras la puerta oiacute un latiacuten
que dijo mi sentildeor Joan Fernaacutendez y no esteacute nadi spantado que mucho ha que es latinado
y muy buen griego que su maestro fue Diego y Joan de Sevilla
EC (Y2v)
Dijo Don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos que en
Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una partera
liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores Y diacutejole este soneto que habiacutea amprado
a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la vesita pensando que
quisiese luchar con alguna dellas que de todas iba servidor a jornadas Y eacutel fue tras ellas
diciendo -No le huyaacuteis al loco de amor si es buen luchador
OBSERVACIONS ALS TEXTOS 5
Aquests textos completen la imatge de Joan Ferrandis que oferien els anteriors tot
insistint en el seu caragravecter faldiller En aquest cas srsquoindiquen els llocs on tenia les seves
trobades extramatrimonials Andilla Liacuteria la casa de mossegraven Rodela o de don Anton
Com ja he indicat abans algunes de les idees que prenen forma concreta en els atacs a
Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i que es desenvolupen al PB i a EC han estat esmentades en el
segon prograveleg de LV concretament en les del manuscrit 2050108
(1) Les refegraveregravencies al seu art i al seu capteniment 2n prograveleg LV foli 155v 156r
D Hie iquestVos cuidaacuteis que es muy donoso
un donaire a costa ajena
Deja las burlas aparte
deciacute coacutemo no pediacutes
la merced a que veniacutes
iquestPor queacute sois hombre de ese arte
108 Al f149 laquoLa farccedila de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden que se tiene en visitar las damas de Valenccedilia y es de notar que la hizo en vida de la reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandambug y despueacutes a ruegos del duque de Calabria cuando se caso con la Marquesa de Zenete para representarla antildeadioacute este diaacutelogo primero en el qual son interlocutores el mesmo don Joan y su muger dontildea Hieroacutenimaraquo
72
(2) Les almiddotlusions a Francesc Fenollet amic de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV foli 153
rv
D Hie() I aqueix galant tant discret
iquestper quegrave no us dic lo que us dic
don Francisco Fenollet
Guardau que tots vos enganyen
Don Joan Seacute que eacutel no me engantildearaacute
Dontildea Jeroacutenima Perquegrave com jo li ho manen
(3) Les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que ens fan recordar les almiddotlusions al
laquoVade retro Satanaacutesraquo del text 3 2n prograveleg LV foli 151r
D Jo Mujer iexclde palacio estaacuteis
D Hie iexclOc voacutes que nunca nrsquoexiu
iexclJo us llave i perd lo llexiu
(4) Les qualificacions de laquoleonaraquo y laquobravaraquo a Jerogravenima Beneito les almiddotlusions al seu
fracagraves matrimonial i a les infidelitats matrimonials de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV
foli 154v155r
D Jo No persona maacutes leona
tirana y fuera razoacuten
D Hie Si soacute brava vos ho feu
que [ilmiddotlegiblehellip]109
i folgue que se [ilmiddotlegiblehellip]
ja que vos no us coneixeu
(5) Les referegravencies a la laquofrialdadraquo 2n prograveleg LV foli 156r
D Jo Ya tiemblo de lo que siento
desta frialdad tan friacutea
que si digo que no es miacutea
ella me diraacute que miento
Dios me la guarde de motes
109 A causa de lrsquoestat deteriorat del manuscrit en alguns folis
73
pues seacute que ha de ser juzgada
que no puede valer nada
que es pelota de dos botes
Cal relacionar aquestes intervencions amb determinades facegravecies drsquoEC on els sintagmes
indicats amb color verd tornen a aparegraveixer de manera disseminada Aixograve afavoreix una
elaboracioacute completa i interessada dels personatges de Joan Ferrandis i de la seva
senyora per part de Lluiacutes del Milagrave al seu diagraveleg Veiem els casos concrets
1 En el text 1 cal destacar les referegravencies a LV mitjanccedilant les acusacions que
Jerogravenima fa al seu marit laquofarces feu de la mullerraquo i la referegravencia positiva a lrsquouacutes de
la parla valenciana de Jerogravenima Beneito per part de la reina Germana (cal recordar
que eacutes la llengua que utilitza tambeacute al 2n prograveleg de la LV)
(1) 1a jornada D8r
Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores iexclquin predicador de
bulles falses eacutes mon marit Norsquon prengau ninguna que totes les que ell predica
porten a lrsquoinfern
Respondiole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparecioacute una
mujer que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber
tomado una bulla que yo preico Y es que ninguna mujer se puede salvar si no
muere de amores de su marido
Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir drsquoamors
Que ja us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller
La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en
valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar ldquoMal me
quieren mis comadres porque les digo las verdadesrdquo
A continuacioacute en els textos 2-5 cal destacar els sintagmes presents al prograveleg de
Ferrandis drsquoHeregravedia ldquovuestra mujer muy brava y celosardquo ldquobrava mujerrdquo
ldquoendiabladardquo i tambeacute les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que confirmen
lrsquoafirmacioacute de Jerogravenima Beneito al text 3 del 2n prograveleg de LV i a la narracioacute de Lluiacutes
del Milagrave als textos 3 drsquoEC
74
(2) 3a jornada M3r-M3v
Dijo Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter
para alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen
sino agora
Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez razoacuten seriacutea que me
hubieacutesedes entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que
por responder a lo que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos
caballeros y a miacute nos contastes en el Real delante de su Excelencia Y dijistes
que viniendo muy tarde a dormir pasada media noche os desnudastes solo por
no ser sentido Despertoacute vuestra mujer muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y
como le sobrase la razoacuten a vos os faltaba para responderle y siempre callando
os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla
al despentildeadero Y como os vistes tan apretado porque no os derribase de su
cama dijiacutestenos que le tirastes una puacutea y ella os dijo -iexclVade retro Satanaacutes que
mi marido no era tan sucio Y huyendo de la cama y vos tras ella le
respondistes Mujer iexclno soy Satanaacutes sino puerco espiacuten que cuando le aprietan
tira puas
(3) 6a jornada V4r
Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava
venent sospirs per Valegravencia
Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando os vi
Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal
marit
Dijo eacutel -No por eso sino porque habiacutea de mercar brava mujer para sospirar
Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo
de vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me
sanase y para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama
llena de hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar
voces
Y el moro deciacutea -Sufriacutes hierbas en vuesta casa para matar iquesty no sufrireacuteis para
sanar
75
Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no saacutelveme de eacutel como de vuestra
merced haciendo el puerco spiacuten
(4) 6a jornada d5r
El canonge -Jo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jerogravenima vostra
muller que menge de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes ab cobles i cuentos
i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses
mullers Sino digau lo cuento del porc espiacute i lo de lrsquoarmat que molt a costa
vostra i drsquoella fereu
Joan Fernaacutendez -iexclMira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me
armase yo Y estando tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute
en busca miacutea diciendo -iquestA doacutende es este traidor de mi marido
Yo le dije -iexclHele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio voces diciendo -iexclDones
correu que mon marit eacutes tornat orat Yo diacutejele -Mira cuaacuten endiablada y brava
sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con vos Y ella
tornose a reiacuter y diacutejome -Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara
desarmat Y hecimos paz
El canonge -Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute jo que les dones
braves lo marit ben armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester
algun companyo que si mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa
que li podran dir ldquolo templum pacisrdquo com lo dels romans
(5) 3a jornada N2v
Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de
irme a provar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con
hombres como mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la
querriacutea sino para que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha
dado a entender que ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta
a hora de vueltas arremete a su criada y daacutendole pellicos le dice -iexclToma
porque te festeja don feo Y su criada le dice -iexclNo es sino don hermoso iexclNo es
sino don feo Alborotan toda casa hasta que las departen
Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de
veras o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pellizcos Diciendo
76
yo por un agujero que le hablo -Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de
burlas o de veras
Y respoacutendeme -Un diacutea de burlas y otro de veras porque veais quieacuten son las
mujeres
Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que
gano de porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una
moza aragonesa y diacuteceme cuando conmigo se enoja -iexclAndad para porfiado Yo
le digo -No soy sino venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice -No sois
sino porfioso que nunca me fuistes agradoso Yo diacutegole -iexclAndad para moza Y
ella me dice -iexclAndad para viejo Yo le digo -Troquemos si pensaacuteis que os he
enojado Y respoacutendeme -Ya he trocado (Que bien troca quien mejora)
232 AFIRMACIONS SOBRE LLUIacuteS DEL MILAgrave
Les composicions enunciades per Joan Ferrandis al PB srsquoadrecen al seu company i rival
Lluiacutes del Milagrave Alguns drsquoaquests textos soacuten reelaborats a EC A diferegravencia dels
anteriors la repeticioacute no va acompanyada drsquouna multiplicitat de veus dialogravegiques
Majoritagraveriament els personatges que recullen les referegravencies del PB a EC soacuten el mateix
Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave i de forma significativa Diacutedac Lladroacute i el Duc
Lrsquoaparicioacute drsquoaquests dos darrers personatges no trenca amb la dualitat de veus que hem
indicat en aquest apartat De fet tant Lladroacute com el Duc juguen a favor de Lluiacutes del
Milagrave i aconsegueixen ennoblir el nostre autor
Els atacs de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a Lluiacutes del Milagrave reben un tractament sorprenent al
diagraveleg perquegrave experimenten un moviment de retorn acusatiu al mateix Ferrandis a EC
Indico alguns dels passatges meacutes significatius on srsquoobserva aquesta caracteriacutestica al
segon text (laquoDijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico
repicoraquo) a la glossa que Lluiacutes del Milagrave fa del poema Durandarte que havia estat adaptat
per Ferrandis com un atac al Milagrave (laquoDuro en el arteraquo) o a la intervencioacute del Duc tot
informant que Joan Ferrandis havia estripat les cobles fetes contra Milagrave quan aquesta
77
era la peticioacute que Heregravedia feia respecte a les del rival en el PB110
TEXTOS 1
PB (125v)
Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual le tacha que ha
perdido mucho del tantildeer
()
Pues no podeacuteis acertar
en trovar ni componer
danza que vuestro tantildeer
es tantildeer para danzar
Con todo es mala fortuna
que esteacuteis del tantildeer sin duda
como mochacho que muda
que no os queda voz ninguna
Cantar mal y porfiar
Canta que aunque mal canteacuteis
cantaacuteis mejor que tantildeeacuteis
EC (D3v)
Respuesta de Joan Fernaacutendez
-Vos sois muy buen danzador
y danzaacuteis para reiacuter
Del son os veo salir
para ser gran tantildeedor
Harto fue salir del son
sacarnos como a desastre
a mis vestidos y razoacutenhellip
110 Veure els textos 4 drsquoaquest punt del treball
78
OBSERVACIONS
En aquests textos Joan Fernagravendez critica a Lluiacutes del Milagrave perquegrave assegura que no eacutes un
bon trobador o poeta mitjanccedilant els infinitius laquotrovarraquo i laquocomponerraquo al PB i assegura
que eacutes meacutes hagravebil com a muacutesic i que sap sonar lrsquoinstrument per dansar (laquodanza que
vuestro tantildeer es tantildeer para danzarraquo) tot i que al text drsquoEC afirma que la seva dansa eacutes
per fer riure (laquoVos sois muy buen danzadory danzaacuteis para reiacuterraquo) De fet cal recordar
que Lluiacutes del Milagrave destaca per una obra musical El Maestro on algunes de les seves
composicions de caragravecter improvisatori i contrapuntiacutestic soacuten aptes per ser ballades com
les pavanes
TEXTOS 2
PB (129r-v)
Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos consonantes y
responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo don Luis Milaacuten el loco
se las dese ayudar a hacer y porque se entienda de cual don Luis habla porque hay otro
primo suyo declaacuterase
PB (130r)
()Tiene quebradas las alas
y el pico aquesta dolencia
que enfadaacuteis toda Valencia
de leer coplas tan malas
EC (T8r)
Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten alegremente habeacuteis cantado los gozos de amor
Sepamos por quieacuten los cantastes Que si fue por vuestro primo don Pedro Milaacuten habeacuteis
sido muy galaacuten por mostrar que gozos sienten en amar aunque tengan disfavores los que
riacuteen en amores
EC (K1r)
Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener pasioacuten
sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten
79
EC (D6r)
Dijo Joan Fernaacutendez
-Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conocer ese Milaacuten Por eacutel se dijo El mal del
milano las alas quebradas y el pico sano
Dijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico
OBSERVACIONS
Els textos 2 presenten dos elements significatius El primer eacutes la referegravencia i posterior
identitat drsquoun cosiacute de Lluiacutes del Milagrave Pedro Milagrave que la virreina Germana de Foix
apreciava molt (K1r) i lrsquoalmiddotlusioacute a un oncle anomenat apelmiddotlat laquoLuis Milaacuten el locoraquo111
El segon element consisteix en la citacioacute que fa Ferrandis drsquoun refrany que srsquoatribueix a
Lluiacutes del Milagrave tot jugant amb el seu cognom laquoEl mal del milano las alas quebradas y
el pico sanoraquo que segons el Diccionario de la lengua castellana (Madrid 1734)
srsquoaplica a aquells que essent covards parlen de valenties i fan ostentacioacute del valor que
no tenen
111 Tal i com he indicat a lrsquoapartat 12 Villanueva (2011) fonamenta les seves hipogravetesis sobre la identitat de lrsquoescriptor drsquoEC a partir drsquoaquestes referegravencies
80
TEXTOS 3
PB (138rv)
Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual encaja el romance de
Durandarte vuelto a don Luis
()
Romance
iexclDuro en el arte duro en el arte
duro trovador forzado
Acordaacutersete debiacutea
de aquel coloquio pasado
cuando en bajas invenciones
ocupabas tu cuidado
Yo publiqueacute la respuesta
en campo por ti aplazado
cuando yo era tu amigo
de tu tantildeer namorado
El tantildeer desconocido
por mal trovar has trocado
Palabras son lisonjeras
por miacute creiacutedas de grado
de que quedo mal conmigo
de haberlo muy mal pensado
Que si yo mudanza hice
mal consejo lo ha causado
y este mal recaudo ha sido
estando vos desterrado
Mas si desta vez no os creo
que muera desesperado
Villancico y desecha
Mejor que os cuadra el romance
os prometo de glosarle
si no me rogaacuteis que calle
81
Rogar y auacuten prometer
si lo dejo de glosar
que no os habeacuteis de curar
de trovar ni componer
y pues sabeacuteis el tantildeer
mejor que nadie acertarle
tantildeeacute si quereacuteis que calle
EC (Hv-H4v)
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como
este que vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino
cuidado para que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que
remedando armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saqueacute el mal espiacuteritu de la envidia del
cuerpo de Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Saul Y por hacer lo que
me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma
y Durandarte cuando se dejoacute de servirla y es esta
Ya no es eacutel perdido staacute
el que no cura de fama
que el galaacuten sin servir dama
fuera de camino va
iexclVuelve vuelve caballero
no quieras desesperarte
Que en tu amor tan verdadero
siempre seraacutes tuacute el primero
iexclDurandarte Durandarte
iquestCoacutemo staacutes de ti tan fuera
que tan fuera staacutes de miacute
Menos de ti conociacute
que si no te conociera
No te venza la pasioacuten
sino la de enamorado
82
y a mayor satisfaccioacuten
prueba y tente a la razoacuten
buen caballero probado
No steacutes tanto sin acuerdo
pues tan acordado eras
que en las burlas y las veras
nadi se halloacute maacutes cuerdo
Para tu mortal dolor
gran remedio te seriacutea
que de aquel tan gran favor
aceptarte servidor
acordaacutersete debriacutea112
Quien del tiempo se olvida
el tiempo se olvida de eacutel
mucho es para siacute cruel
quien lo fue para su vida
Tanto un tiempo te acordabas
cuanto fuiste envidiado
y pues todo lo alegrabas
muestra ser lo que mostrabas
de aquel buen tiempo pasado
No parece que pasaba
cuando el tiempo entreteniacuteas
las tinieblas despediacuteas
y la noche se aclaraba
Tus mayores devaneos
eran en ti perficiones
pues que fueron tus arreos
cuando en justas y en torneos
cuando en galas y envinciones 112 Mantinc la forma ldquodebriacuteardquo sense regularitzar per tal de mantenir la megravetrica del vers
83
Nunca fue tal amador
en amar como tuacute fuiste
siempre alegre sobre triste
por no descubrir favor
No porque te hice favores
a mi costa y a tu grado
sino alivio de dolores
pues penando sin clamores
publicabas mi cuidado
Tu mirar fue por mirarme
con acatamiento y honra
nuca fuiste a mi deshonra
sino para maacutes honrarme
Durandarte soliacuteas ser
y dudo haberte conocido
porque staacutes sin conocer
sin oiacuter hablar ni ver
agora desconocido
Estos ruegos no lo son
pues que yo doy por testigo
lo pasado y lo que digo
abonando mi intincioacuten
No te ruego yo por miacute
pues lo tienes tan probado
Lo que te ruego es por ti
que no siendo tuacute sin miacute
di iquestpor queacute me has olvidado
Respuesta de Durandarte
Ya sentildeora no soy yo
pues no sois sentildeora vos
La que se sirve de dos
84
nunca amor en ella entroacute
Razoacuten hay de sospechar
que burlaacuteis mucho de veras
pues mudaste en mudar
con las obras el hablar
Palabras son lisonjeras
Si tan grande voluntad
tan abierta nos mostrara
yo no viera cara a cara
tanto vuestra crueldad
Voluntad tan verdadera
nunca tan mal se ha pagado
pues me he visto en vos quieacuten era
por lo que mostraacuteis a fuera
sentildeora de vuestro grado
En mis ojos mostrareacute
siempre seros tan amigos
cuanto vos muy enemigos
los hecistes sin porqueacute
Mientras ojos miraraacuten
bien veraacuten cuanto yo os quise
y por lo que en miacute veraacuten
todos os preguntaraacuten
que si yo mudanza hice
Si alguacuten tiempo os quejaacuteis
no hay razoacuten para quejaros
pues mostraacuteis apiadaros
de quien no os apiadaacuteis
Si se viene a tocar
lo que habeacuteis falsificado
en la piedra de mi amar
85
se veraacute que mi mudar
vos sentildeora lo habeacuteis causado
Yo querriacutea maacutes no puedo
no decir lo que se muestra
que lo que es a culpa vuestra
de verguumlenza tengo miedo
Y aunque en damas no es tan mal
no tener ley en no veros
siendo yo tanto leal
en vos fue maacutes que mortal
pues amastes a Gaiferos
Y si esto a vos infama
sabeos esta razoacuten
que en nosotros es traicioacuten
lo que no es traicioacuten en dama
El quejar solo me queda
a mi triste agraviado
pues fortuna siempre rueda
imposible era star queda
cuando yo fui desterrado
Es la ley en los destierros
sufrir pena por un yerro
mas en mi triste destierro
yo la sufro por dos yerros
El otro fue vos consentir
servidor en mi viaje
que por esto he de morir
por sufrir y maacutes sufrir
y por no sufrir ultraje
86
Como si yo fuera traidor
me habeacuteis dado la sentencia
Haceacuteisme sin competencia
y diacutestesmes competidor
Nunca fue tan mala suerte
ni se vio tal desterrado
ni habraacute quieacuten lo concierte
y pues todo sabe a muerte
morireacute desesperado
Fin
EC (X8v)
Dijo don Diego
-Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando
Joan arte Joan arte
buen caballero probado
acordaacutesete debriacutea
daquel buen tiempo pasado
de lo que pasoacute por vos
que diciendo muchas veces iexclSpejo miacuteo spejo miacuteo A una cara de luna de fuego que vos
serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se enfadoacute
OBSERVACIONS
El romanccedil de Durandarte eacutes el motiu reiterat en aquests textos on apareix inserit i recreat
originagraveriament en funcioacute de lrsquoargument de cadascuna de les obres Cal distingir que al PB
apareix una adaptacioacute del romanccedil de Durandarte que fa Joan Ferrandis adreccedilant-la a Milagrave
En canvi a EC trobem una glossa del mateix Milagrave al romanccedil i una adaptacioacute burlesca
drsquoalguns versos per part de Diacutedac Lladroacute adreccedilada a Joan Ferrandis Aquesta composicioacute
literagraveria estagrave documentada en diferents canccediloners de lrsquoegravepoca113 i el mateix Lluiacutes del Milagrave
113 Segons Pan-Hispanic Ballad Project
87
va realitzar la versioacute musical del romanccedil a la seva obra per a viola de magrave El Maestro
publicada a Valegravencia lrsquoany 1535114
TEXTOS 4
PB (146v)
Escribe don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en boca de Martiacuten Ponce
Lo que de vos me lastima
y a todos maacutes importuna
es quebrando tanta prima
no rasgar copla ninguna
EC (D4v) Intervencioacute del Duc
Yo doy por tan buenas vuestras coplas que no seacute a quieacuten dar la mejoriacutea despueacutes que se ha
mejorado Joan Fernaacutendez en rasgar las malas coplas que por mal consejo hizo contra don
Luis Milaacuten
(httpsdeptswashingtoneduhispromoptionalballadactionphpigrh=0604 setembre 2015) Canc de Constantina f63 Canc general ed de 1511 f137 Canc de rom s a f237 Canc de rom 1550 f 251 y Silva de 1550 tI f161 Primavera y Flors de Romances n180 vol II pp307 114 Querol (2005 64-68)
88
24 CONCLUSIONS
Tal i com he explicat als punts anteriors eacutes EC qui presenta una caracteritzacioacute meacutes
completa dels personatges que apareixen a les obres de Joan Ferrandis El gegravenere narratiu
del diagraveleg facilita la incorporacioacute drsquoun nombre important drsquoescenes i drsquoesdeveniments de
situacions i de contrastos a diferegravencia del prograveleg de LV i del conjunt poegravetic PB Per tant
lrsquoelement de la ficcioacute esdeveacute rellevant en el diagraveleg
El cortesano recull una gran part de les informacions aportades per aquestes dues obres en
vers tot presentant una realitat fictiacutecia molt meacutes complexa a causa de la seva estructura
genegraverica (un diagraveleg que inclou diversos gegraveneres poegravetics i narratius) la seva extensioacute aixiacute
com la diversitat drsquoespais i de personatges Reelabora material literari sobre uns
personatges homogravenims a drsquoaltres histograverics que apareixen a les obres anteriors de Ferrandis
drsquoHeregravedia A traveacutes de la diacronia existent entre les tres obres constatem relacions de
tipus temagravetic ja que cadascuna drsquoelles presenta de forma original trets que soacuten recollits
literalment o reelaborats per altres Tal i com he indicat amb anterioritat el text meacutes antic
-el prograveleg de LV- ens aporta dades relatives al matrimoni de Ferrandis i Jerogravenima Beneito
(tot i que estiguin imitant-hi uns coneguts seus) que seran reiterades i ampliades als dos
textos posteriors El PB aporta molts elements sobre la caracteritzacioacute de Ferrandis i del
Milagrave com a personatges i com a rivals literaris i una interessant composicioacute que confirma
la caracteritzacioacute de la muller de Joan Ferrandis presentada al prograveleg de LV amb algunes
referegravencies a Francesc Fenollet Soacuten caracteritzacions que resten adscrites a aspectes molt
concrets gairebeacute caricaturescos de cadascun drsquoells de Jerogravenima Beneito la relacioacute
matrimonial amb Ferrandis drsquoHeregravedia i les infidelitats drsquoaquest darrer de Lluiacutes del Milagrave
la seva condicioacute de muacutesic trobador i amic o rival drsquoHeregravedia de Francesc Fenollet la seva
amistat amb Joan Ferrandis Per tant els dos textos aporten diferents aspectes a la
caracteritzacioacute dels personatges drsquoEl cortesano amb un de comuacute a tots tres Joan Ferrandis
drsquoHeregravedia Aquest treball de recreacioacute de materials literaris del prograveleg de LV i del PB a
partir dels textos del manuscrit datat el 1555 permeten justificar la hipogravetesi drsquouna
redaccioacute forccedila posterior drsquoEC malgrat que srsquoambienti en els anys 30
89
CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT
VALENCIAgrave
31 CARACTERIacuteSTIQUES DIALOgraveGIQUES DrsquoEL CORTESANO
El gegravenere del diagraveleg al Renaixement va gaudir drsquouna gran llibertat compositiva si tenim en
compte la gran produccioacute drsquoobres adscrites a aquest motlle genegraveric al llarg del segle XVI
De fet els tractats o poegravetiques que reflexionen sobre el gegravenere soacuten molt tardanes
apareixeran en plena Contrareforma Destaquen les de Carolo Sigonio (De dialogo liber
1562) Castelvetro (a la seva exposicioacute de la Poegravetica drsquoAristogravetilhellip 1570) Torcuato Tasso
(Dellrsquoarte del dialogo 1585) entre drsquoaltres115 Com a caracteriacutestica comuna comparteixen
la voluntat de reflectir o mimetitzar una conversa en dos o meacutes interlocutors amb una
intencioacute sovint didagravectica perograve sovint trobem una segraverie de diagravelegs que redueixen la
reflexioacute teograverica sobre el tema i ens ofereixen la realitat conversacional en un primer pla
apreuant especialment la ficcioacute Eacutes el cas drsquoEC on la ficcioacute conversacional presenta amb
efectivitat les diversions i les converses de la cort de la virreina Germana de Foix i el Duc
de Calagravebria mitjanccedilant la incorporacioacute de gegraveneres menors com les narracions breus
(facegravecies apotegmeshellip) composicions liacuteriques (romanccedilos glosses i sonets) o la narracioacute
drsquoespectacles escegravenics que tenen lloc als jardins del palau116
El diagraveleg de Milagrave preteacuten representar la cort dels Ducs de Calagravebria aquest verb indica
lrsquoopcioacute preferent de lrsquoautor pel caragravecter mimegravetic del diagraveleg envers el demostratiu on
predomina la dissertacioacute o lrsquoargumentacioacute drsquoidees Per aconseguir la mimesi
conversacional Vian Herrero117 descriu diferents aspectes interessants perquegrave ajuden a
analitzar un gegravenere hiacutebriacuted com el diagraveleg En el cas drsquoEC destaco el dramatisme i
lrsquoimmediatesa escegravenica la familiaritat i la distensioacute les circumstagravencies i lrsquoemotivitat
Segueixo el seu paradigma per a lrsquoanagravelisi i per interpretar la importagravencia de lrsquoelement
mimegravetic al diagraveleg valenciagrave que compta amb la presegravencia drsquoun autor i un lector que no
esdevenen indiferents a allograve que hi succeeix
Para ello conviene tener presente que autor y lector estaacuten siempre presentes en el
diaacutelogo si se entiende este como modelo reducido de comunicacioacuten literaria El
115 Vian Herrero (19927) 116 Solervicens (2005 36-42) 117 Vian Herrero (1998)
90
autor no es un testigo imparcial y establece relaciones de distinta iacutendole con cada
uno de los interlocutores y a traveacutes de ellos con el lector 118
311 DRAMATISME I IMMEDIATESA ESCEgraveNICA TIPUS DrsquoACOTACIONS A EL
CORTESANO
Les acotacions enunciatives indiquen la presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge dissociant-
se de lrsquoaccioacute dialogravegica
Dijo la Reina -[hellip] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de
venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana
por estar occupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q5r)
Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren
de deseo de veros y oiacuteros Y dicen si vuestra merced tiene el mismo deseo podreacuteis
cantar lsquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridorsquo (G7v)
Les descriptives soacuten les meacutes frequumlents i descriuen lrsquoaspecte els gestos i les actituds dels
personatge o les coordenades de temps i drsquoespai que emmarquen el diagraveleg
Dijo don Diego Ladroacuten -iexclDon Luis Milaacuten vamos vamos Que yo tomo de la mano a
don Luis Milaacuten diciendo iexclSentildeoras iexclHe aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)
Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco Mastrescuela pareceacuteis pues habeacuteis entrado en
esta disputa como a determinador con decir que don Luis Miaacuten y yo vamos tras lo
imposible dicieacutendonos lo que el refraacuten dice (Tras lo imposible van los locos) (I2r)
Les acotacions impliacutecites expressen les dades de presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge i
infereixen informacioacute de les intervencions drsquoalgun dels interlocutors
Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea
Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y
dontildea Menciacutea y dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten
118 Vian Herrero (1998178)
91
esperando una farsahellip (I4v)
Vino don Luis Milaacuten y dijo -iexclAh sentildeor don Francisco Henos aquiacute ya con nuestras
damas La sentildeora dontildea Menciacutea os estaacute sperando al cabo de la scalera que no se
alcanza esto de damas (N6v)
[Canonge Ster] A Joan Fernagravendez veig a la finestra de sa casa amb sa muller
espantac estic Pau eacutes esta de hostaler catalagrave que mai la fa amb sa muller sinoacute quan
la vol enganyar (Q6r)
I en darrer lloc podem observar les acotacions enllaccedilades amb lrsquoargumentacioacute dialogravegica i
amb els interlocutors que sovint serveix de nexe entre les distintes parts del diagraveleg En el
cas drsquoEC les referegravencies a lrsquoexhortacioacute que les dames fan per tal que Lluiacutes del Milagrave
escrigui lrsquoobra al prograveleg dins la ficcioacute literagraveria esdevenen una mostra drsquoaquest tipus
drsquoacotacioacute
El Duque y la Reina se holgaron muchos destas cortesaniacuteas destos caballeros y damas
y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra el Cortesano que le mandaron
las damas que hiciese (E4V)
Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os
mandaron hacer
C Sentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien
vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r)
312 FAMILIARITAT I DISTENSIOacute
Soacuten diferents els recursos que segons Vian Herrero lrsquoautor pot utilitzar per tal
drsquoaconseguir una conversa familiar i fluiumlda EC contempla alguns drsquoells en intentar fer del
cortesagrave un home hagravebil amb la paraula eacutes a dir bon conversador De fet a la 1a jornada
(foli E4v) el Duc respon a la peticioacute de Lluiacutes del Milagrave sobre quines parts hauria de tenir
lrsquoobra i en una nota a marge a tall drsquoescoli trobem el seguumlent sintagma laquoReglas del
Cortesanoraquo i la primera regla que formula eacutes laquosaber hablar y callar donde es menesterraquo
Tot seguit cada personatge afegeix diferents aspectes que valoren del bon cortesagrave i
destaca la importagravencia que atorguen a lrsquouacutes de la paraula en puacuteblic Aixograve ens indica la
importagravencia del domini de lrsquooratograveria a EC perquegrave tal i com he indicat les converses dels
92
personatges seran lrsquoespai ficcional per caracteritzar-los En aquest sentit els recursos que
afavoreixen aquesta sensacioacute de familiaritat i distensioacute soacuten molt presents al diagraveleg de
Milagrave
bull ACUDITS O ldquoCHISTESrdquo I INVECTIVES O ldquoPULLESrdquo
Aquests elements linguumliacutestics que srsquoinclouen en les converses desvetllen un interegraves per
a la discusioacute aixiacute com amenitat en el to i si no ldquosagnenrdquo poden esdevenir un
instrument de seduccioacute afectiva i intelmiddotlectual entre els interlocutors
Dijo don Joan Fernaacutendez -Sentildeor don Luis pues sois colmena de miel acabad de
darmos a comer della sin abejas que hasta agora no la habemos gustado sin ellas
pues nos han picado vuestros motes Que todo lo tenemos por bien empleado
porque acabeacuteis el dulce panal de vuestro soneto
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis
dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por
ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien parece este dicho
Primero debe venir
al seso que no a la boca
la palabra pues nos toca
para dar muerte o vivir (F2v)
Don Francisco -[hellip] Y fuiste os apedreado como el gallo de carnestoliendas (Que
peor es que mochuelo quien sirve la sentildeora y para en ser mocero) El chiste que
hecistes sobre esto quiero decir pues tan bueno es para contar como para hacer
reiacuter y es estehellip (E3r)
Soacuten frequumlents les referegravencies i les criacutetiques als personatges que no utilitzen
adequadament aquests recursos i que per tant queden caracteritzats com a cortesans
de segona drsquoescadussera qualitat pel que fa a lrsquoeloquumlegravencia
Dijo Joan Fernaacutendez -Don Diego maacutes motes teneacuteis en el cuerpo que un mesoacuten
de camino Para general de mesoneros seriacuteades bueno pues no hay mesoacuten que
no steacute don Diego Ladroacuten en este mote
Ladroacuten de nadi
sino de miacute
93
De manera que si os perdemos hallaremos a don Diego Ladroacuten de mesoacuten en
mesoacuten (S4r)
bull ALmiddotLUSIONS A LA CONDICIOacute DE PARLAR
Segons Vian Herrero soacuten recordatoris destinats a implicar el lector i a fer-lo cogravemplice
de les diferents maneres de xerrar en les converses en les quals ldquoparticipardquo
Dijo don Diego Ladroacuten -Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que
debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto
osar acometeacuteis a dos diciendo que don Luis y yo somos pajareros en amoreshellip
(F2r)
Dijo don Francisco -Bien os habeacuteis pagado don Luis Milaacuten Yo os doy la mejoriacutea
si me deciacutes quieacuten son las damas y porqueacute me dijeron laquodon Francisco pasa pasaraquo
Dijo don Luis Milaacuten -Las damas no direacute la causa porqueacute sacaron el nombre fue
porque pasaacutendovos por alliacute os cantoacute la una dellas este cantar lsquoPassau il tempo
que fuy enamoratorsquo (I4r)
En el cas drsquoEC criden lrsquoatencioacute algunes referegravencies adreccedilades pel mateix narrador al
lectoroiumlent que ultrapassen el propi univers literari i lrsquoimpliquen en el devenir dels
diagravelegs com un personatge meacutes Soacuten frequumlents en els moments en quegrave el narrador
introdueix o explica els espectacles teatrals que tenen un protagonisme significatiu a la
sisena jornada
En acabar Mastre Sapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un
aparato de la manera que oiraacuten (Z6r)
Y en ser delante la fuente para decir sus deseos el uno que en su mote
representaba ser el deseo quiso comenzar a decir lo que deseaba Quiso comenzar
a decir lo que deseaba y el otro que veniacutea armado le dijo razonando a modo de
diaacutelogo lo que oireacuteis en este razonamiento (a5r)
Representaron a Syringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que
cantaron los romances que oireacuteis (e6r)
94
313 LES CIRCUMSTAgraveNCIES I LrsquoEMOTIVITAT
Aquest darrer aspecte que afavoreix lrsquoaspecte mimegravetic en el diagraveleg esdeveacute molt important
en aquelles obres que srsquoobren a tegravecniques narratives com la novella el conte lrsquoanegravecdota o
allograve que en lrsquoobra de Milagrave anomenareacute subgegraveneres de narrativa breu (sobretot la facegravecia i
lrsquoapotegma) Segons Vian Herrero soacuten formes narratives que fan uacutes de la narracioacute en
passat i que alguns cops poden estar en conflicte amb el present del diagraveleg Mitjanccedilant
aquests subgegraveneres un o dos interlocutors es converteixen en lsquonarradors interiorsrsquo que van
viure van escoltar van narrar o van veure algun esdeveniment que presenten a la resta
dels interlocutors Des drsquoaquesta perspectiva cal considerar el treball sobre la narrativa
breu a EC que tractareacute a la segona part drsquoaquest estudi
Fins aquiacute he destacat alguns dels aspectes explicats per Vian Herrero exemplificats a EC
per tal de demostrar com el diagraveleg valenciagrave aconsegueix potenciar lrsquoaspecte mimegravetic per
damunt del demostratiu En el capiacutetol 8egrave i final drsquoaquest treball en veurem alguns meacutes
En aquest sentit tambeacute els diferents subgegraveneres que conflueixen en el diagraveleg tenen un
paper important a lrsquohora de dibuixar i configurar la ficcioacute literagraveria tal i com veurem a
cadascuna de les parts drsquoaquest estudi De fet la intencioacute inicial (expressada al prograveleg) de
representar la cort i els seus protagonistes provoca que tota la obra estigui al servei
drsquoaquesta intencionalitat
95
32 EL CORTESANO I EL GEgraveNERE MUSICAL DE LrsquoENSALADA
La insercioacute de gegraveneres menors dins de lrsquoestructura compositiva del diagraveleg justifica la
connexioacute amb un nou gegravenere musical lrsquoensalada que es va conrear a la Peniacutensula Ibegraverica
i de manera important a les terres de parla catalana al llarg de tot el segle XVI El seu
compositor principal va ser Mateu Fletxa el Vell (Prades 1481-Poblet 1553)
Si tenim en compte la dimensioacute musical de Lluiacutes del Milagrave soacuten notables les semblances
entre el seu diagraveleg i la produccioacute musical valenciana contemporagravenia Cal destacar tres
aspectes a lrsquohora drsquoexplicar la semblanccedila drsquoaquest gegravenere literari-musical amb el diagraveleg
EC lrsquoorigen del terme les seves caracteriacutestiques i el tipus drsquoobres que el representen
Lrsquoestudi i edicioacute de Maricarmen Goacutemez Muntaneacute (2008) Las ensaladas (Praga 1581)
ens aporta informacioacute rellevant sobre aquest original gegravenere El Cancionero de Palacio
de les primeres degravecades del segle XVI esdeveacute el testimoni meacutes representatiu de les
primeres documentacions que es conserven del gegravenere El seu iacutendex ens indica
lrsquoexistegravencia drsquouna composicioacute anomenada ensalada la de Francisco de Pentildealosa amb la
ruacutebrica 438 ldquoTuacute que vienes de caminordquo (1515) Els estudiosos han destacat en el mateix
Canccediloner de Garcimuntildeoacutes ldquoUna montantildea pasandordquo a quatre veus Les definicions sobre el
gegravenere soacuten tardanes cal destacar la que Juan Diacuteaz Rengifo va escriure a la seva Arte
poeacutetica espantildeola publicada a Salamanca el 1592 119 Posteriorment Sebastiaacuten de
Covarrubias ens ofereix la segona definicioacute que conservem publicada al seu Tesoro de la
lengua castellana o espantildeola (Covarrubias 1611354) 120 Rengifo i Covarrubias
coincideixen en destacar la varietat de metres (canvis frequumlents de binari a ternari o a
lrsquoinreveacutes) i de llenguumles com a caracteriacutestiques meacutes significatives del gegravenere
La vida de lrsquoensalada va ser curta ja que va desaparegraveixer al segle XVII Destaca lrsquouacutes 119 laquoEs una composicioacuten de coplas redondillas entre las cuales se mezclan todas las diferencias de metro no soacutelo espantildeoles pero de otras lenguas sin orden de unos a otros al albedriacuteo del poeta y seguacuten la variedad de letras se va mudando la muacutesica Y por eso se llama ensalada por la mezcla de metros y sonadas que llevaraquo 120 laquoENSALADA () Y porque en la ensalada echan muchas hierbas diferentes carnes saladas pescados azeytunas conservas confituras yemas de huevos flor de borraja grageas y de mucha diversidad de cosas se haze un plato llamaron ensaladas un geacutenero de canciones que tienen diversos metros y son como centones recogidos de diversos autores Eacutestas componen los Maestros de Capilla para celebrar las fiestas de la Natividad y tenemos de los autores antiguos muchas y muy buenas como El Molino La Bomba El Fuego La Justa El Chilindroacuten amp c Este modo de miscelaacuteneas compararon los antiguos al plato de ensalada hellipraquo
96
creatiu que fa de cadascun drsquoaquests codis artiacutestics sobretot a traveacutes de diferents recursos
expressius que es concreten en el contrapunt i en lrsquouacutes de lrsquohumor entre drsquoaltres i que
srsquoenriqueix amb la varietat linguumliacutestica de cadascuna de les peces que formen lrsquoensalada
Aixiacute doncs cal considerar tres aspectes fonamentals en la seva caracteritzacioacute
sect Lrsquouacutes del multilinguumlisme per tal de fer un uacutes hagravebil i luacutedic de la contaminacioacute
artificial de llenguumles
sect La utilitzacioacute drsquoelements literaris diversos com romanccedilos o villancets o drsquoaltres
recursos expressius construiumlts a partir de les onomatopeies les interjeccions i les
almiddotliteracions Tot plegat amb la funcioacute de crear una almiddotlegoria del tema central
sect Lrsquoaspecte musical mitjanccedilant la polifonia basada en cors duos i solos amb un uacutes
frequumlent del contrapunt i amb una interessant i sorprenent barreja de ritmes i de
canvis de compagraves
Cal destacar que a lrsquoensalada la muacutesica solia estar al servei del text literari reforccedilant la
seva expressivitat i incluacutes afavorint certs recursos dramagravetics en la seva realitzacioacute davant
el puacuteblic Els diferents estudiosos contemporanis del gegravenere indiquen lrsquoexistegravencia drsquouna
ensalada des drsquouna visioacute estrictament literagraveria121 Sovint la finalitat drsquoaquestes peces que
generalment responen a una temagravetica religiosa i nadalenca eacutes la drsquoilmiddotlustrar el lema llatiacute
laquoCastigat ridendo moresraquo fent uacutes de lrsquohumor per tal drsquoaconseguir la reforma dels mals
costums a traveacutes de la seva ridiculitzacioacute En relacioacute a la temagravetica Goacutemez Muntaneacute ha
destacat el caragravecter religioacutes de gran part de les ensalades de Mateu Fletxa i dels altres
autors que van conrear el gegravenere entre els quals cal destacar Bartolomeacute Caacuterceres Pere
Vila Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu Destaco una ensalada Las cantildeas per la seva
temagravetica profana que presenta paralmiddotlelismes amb el moacuten fictici drsquoEC Actualment no en
conservem la muacutesica nomeacutes la seva lletra Srsquohi descriu de forma almiddotlegograverica el joc de
canyes entre dos bagravendols lrsquoAmor capitaneja el primer bagravendol que esdevindragrave guanyador
121 Higini Anglegraves (195442) laquoLiterariamente la ensalada es una composicioacuten poeacutetica en que se entremezclan versos de otras poesiacuteas conocidasraquo Preciado (1987459) laquoLa ensalada es un geacutenero literario musical esceacutenico tiacutepicamente espantildeol del siglo XVIraquo Valcaacutercel (1988150) laquoLiterariamente la ensalada se caracteriza por una gran libertad utilizando toda clase de metros espantildeoles y extranjeros textos en latiacuten y catalaacuten y palabras en franceacutes portugueacutes e italianoraquo
97
amb quatre cavallers (Favor Regal Delit i Content) vestits de color blau i morat i la
Majestat el segon protagonitzat per les quatre virtuts cardinals (Prudegravencia Justiacutecia
Fortalesa i Tempranccedila)
Si tenim en compte les caracteriacutestiques drsquoaquest gegravenere i les variacions que possiblement
va protagonitzar al llarg del segle XVI per exemple la possibilitat de fer ensalades amb
una temagravetica profana com hem vist a Las cantildeas observem que el diagraveleg del Milagrave teacute
moltes semblances amb aquest motlle musical Tres dels elements fonamentals de
lrsquoensalada soacuten tractats de forma semblant a EC el linguumliacutestic el literari i el musical Eacutes
significativa la varietat de llenguumles que hi apareixen ja que estagrave escrit majoritagraveriament en
castellagrave perograve alhora fa uacutes de llenguumles com el catalagrave lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute122 Eacutes
voluntat de lrsquoautor fer uacutes de tot aquest ventall linguumliacutestic i aixiacute ho manifesta a lrsquoinici i al
final de lrsquoobra123 De la mateixa manera que Covarrubias utilitzava la translacioacute del plat
gastronogravemic a la composicioacute literari-musical en descriure les caracteriacutestiques de la seva
estructura podem establir cert paralmiddotlelisme entre lrsquoensalada i lrsquoEC Milagrave crea un diagraveleg
amb un concepte genegraveric similar al drsquoensalada capaccedil drsquoencabir tot tipus de peces literagraveries
menors tant liacuteriques (romanccedilos canccedilons lemes sonets) i narratives (facegravecies
lsquoexemplumrsquo) com textos liacuterics que reflectien una pragravectica escegravenica dins la trama de
ficcioacute del diagraveleg (La Festa de Maig La Farsa dels cavallers de Sant Joan) que
acompanyen la recitacioacute i el cant dels diversos personatges afavorint la seva
caracteritzacioacute dins lrsquoobra Tot plegat amarat drsquoun sentit de lrsquohumor molt proper al de
lrsquoensalada i desenvolupat per Milagrave a traveacutes dels diferents mecanismes que li ofereix el
codi literari
Arribats a aquest punt no podem oblidar que Lluiacutes del Milagrave destaca per la seva faceta de
teograveric i muacutesic contemporani ja que eacutes un reconegut especialista en viola de magrave De fet el
seu personatge en el nivell diegegravetic aixiacute ens ho manifesta quan eacutes lloat per les seves
habilitats vocals i instrumentals tal i com podem comprovar en alguns passatges al llarg
de lrsquoobra 124 Tot i que no tenim coneixement que el nostre muacutesic fos compositor
122 Aquest aspecte eacutes objecte drsquoestudi al capiacutetol 8egrave drsquoaquest treball 123 laquoHaciendo que hablen en nuestra lengua valenciana como ellos hablaban Pues muchos que han escrito usaron scribir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada unoraquo (A3r) laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata diversidad de lenguas por las naciones que suele tenerraquo (g8v) 124 laquoDijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras manosrdquo
98
drsquoensalades no ha drsquoestranyar-nos que la seva obra tingui similituds compositives amb
aquesta composicioacute literagraveria-musical contemporagravenia la qual a meacutes era molt en voga a la
seva egravepoca (destaco en aquest sentit lrsquoensalada La Viuda que ha estat interpretada a
partir de la relacioacute amb els Ducs de Calagravebria i la seva cort De fet Muntildeoz125 identifica
certs paralmiddotlelismes meacutes aviat ressonagravencies entre la lletra de gran part de les ensalades i
alguns textos drsquoEC que possiblement nrsquointensifiquen la vinculacioacute a un mateix ambient
sociocultural entre les quals destaquem
sect Los chistes (15341535) La ressonagravencia estagrave protagonitzada per la referegravencia del
mateix tiacutetol lrsquoautor atorga a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoadaptacioacute drsquoaquest
subgegravenere literari (chiste) i a EC apareixen moltes referegravencies a lrsquouacutes del subgegravenere a
la pragravectica ficcional
sect La negrina (15351536) Muntildeoz destaca en aquesta ensalada lacuteuacutes del
plurilinguumlisme tal i com srsquoutilitza tambeacute a EC del Milagrave
sect La caccedila (15361537) Tal i com indica el tiacutetol apareix la pragravectica de la cacera tal i
com sersquons narra a la primera jornada drsquoEC
sect El jubilate (1538) Srsquohi identifiquen lrsquouacutes de diferents fonts literagraveries com EC la
repeticioacute dels versos 21-28 en relacioacute al batxiller Molina al diagraveleg i lrsquouacutes de la
muacutesica de la Gallarda n 6 de Lluiacutes del Milagrave als vv17-20
sect La bomba (1541) Aquesta ensalada incorpora versos i expressions portugueses que
EC tambeacute presenta especialment en les facegravecies sobre portuguesos Tambeacute conteacute
referegravencies literagraveries que trobarem a la narracioacute del Milagrave especialment les
(G6v) ldquo[Diu Lluiacutes del Milagrave] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al poema de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de servirlaraquo (G7v) laquoDijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por nuestro hablar Y este descuido que hemos tenido merece ser perdonado pues oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablarraquo (H1v) laquoDon Diego-Y vos con el romance que habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado de mal franceacutes que teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeolaraquo (H1v) 125 Muntildeoz (2001 2139)
99
referegravencies a ldquola gala ginetardquo en les narracions protagonitzades per Diacutedac Lladroacute
sect Las cantildeas Correspon a una diversioacute cortesana que mostra similituds amb els
torneigs que apareixen a EC Personalment crec que eacutes lrsquoensalada que meacutes
paralmiddotlelismes objectius manteacute amb lrsquoEC possiblement eacutes el fet de ser de temagravetica
de caragravecter profagrave el que afavoreix aquesta apreciacioacute
A banda drsquoaquestes ressonagravencies tal i com he justificat anteriorment cal considerar com
el gegravenere de lrsquoensalada manteacute amb el diagraveleg del Milagrave un gran paralmiddotlelisme La utilitzacioacute
dels mateixos elements que a lrsquoensalada com la barreja de gegraveneres de temagravetiques o de
llenguumles entre drsquoaltres aconsegueix construir un gegravenere superior el diagraveleg que els recrea
i els disposa per a una finalitat artiacutestica suggeridora molt relacionada amb el model de
cortesagrave ldquodoctus et facetusrdquo que es posa de moda en les corts hispagraveniques de la primera
meitat del segle XVI Tots dos responen a una mateixa actitud i a un mateix gust cultural
localitzat a la Valegravencia de la primera meitat del segle XVI que es concreta drsquouna manera
contundent en una clara voluntat de transposicioacute de models Posteriorment durant el segle
XVII lrsquouacutes del terme ldquodiagravelegrdquo srsquoamplificaragrave i arribaragrave a designar obres que integren
diversos motlles formals per exemple els relats de successos
100
SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES
DrsquoEL CORTESANO
CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES
41 EVOLUCIOacute I CLASSIFICACIOacute DE LA NARRATIVA BREU DE LrsquoEDAT
MITJANA AL RENAIXEMENT
Com he justificat a la primera part el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave mostra el seu caragravecter
mimegravetic mitjanccedilant les converses dels diferents personatges de la cort com soacuten els ducs
els cortesans o els patges Tal i com ha indicat en el prograveleg i en lrsquoepiacuteleg del diagraveleg Milagrave
vol aconseguir presentar un model de cortesagrave real a la cort dels Ducs de Calagravebria
mitjanccedilant la ficcioacute En moltes ocasions les converses estan farcides de narracions breus
exemplars o facecioses o de dits breus i punyents adreccedilats a lrsquointerlocutor de poesies que
glosen les histograveries explicades de romanccedilos que amenitzen les vetllades cortesanes tot
plegat en un ambient plenament festiu on es representen espectacles de farses i magravescares
que diverteixen als cortesans En tot cas cal recordar que soacuten ells mateixos els
organitzadors i protagonistes que gaudeixen de la seva representacioacute Tot plegat un
conjunt de gegraveneres menors que srsquoinsereixen en lrsquoensalada dialogravegica
De manera especial les converses drsquoEC de Lluiacutes del Milagrave contenen un conjunt forccedila
important i alhora heterogeni de narracions breus al llarg de les sis jornades Els
personatges del diagraveleg soacuten els narradors que les expliquen en el transcurs de les converses
que hi mantenen amb diferents funcions i intencions Del conjunt de 101 narracions
inserides al diagraveleg el nombre meacutes rellevant de narracions lrsquointegren les facegravecies (67)
seguit dels apotegmes (30) i tambeacute del que podriacuteem anomenar un intent forccedila interessant
de lsquoprotonovellarsquo integrat per quatre narracions
La narrativa breu va ser un dels gegraveneres meacutes innovadors en els inicis del Renaixement
gragravecies a obres com el Liber Facetiarum (ed 1470) de Poggio Bracciolini i Il novellino de
Masuccio Salernitano (ed Nagravepols 1476) La literatura italiana de finals del XV va
conrear un tipus de narrativa breu que va representar una gran novetat tot i que tan sols
era la continuacioacute drsquouna tradicioacute ben arrelada a totes les cultures romagraveniques al llarg de
lrsquoegravepoca medieval La seva presegravencia oral i escrita havia estat constant a la nostra
literatura La brevetat drsquoaquestes narracions va afavorir la seva transmissioacute oral al llarg
101
del temps alhora que es posaven per escrit en diferents recopilacions (lrsquouacutenic testimoni del
qual disposem en lrsquoactualitat) Amb tot no formaven un corpus tancat i homogeni sinoacute
que hi destacaven per les diferents tipologies en raoacute de la finalitat o la temagravetica que sersquols
atorgava Els estudiosos han establert diverses classificacions per tal drsquoafavorir-ne
lrsquoestudi Essencialment nrsquohan assenyalat tres lrsquoexemplum homilegravetic el relat folklograveric i
lrsquoexemple antic 126
Els exemplum homilegravetics van ser introduiumlts a la predicacioacute a partir dels canvis sorgits al
IV Concili de Letran (1215) amb el nou tipus de predicacioacute que van inaugurar els ordes
mendicants La procedegravencia dels exemplum va ser heterogegravenia es van recollir narracions
de tipus religioacutes (dels Sants Pares de les obres hagiogragravefiques) i tambeacute de tipus popular
(plenes de personatges quotidians amb els quals els fidels srsquohi podien identificar) Els
relats folklograverics formaven part de la cultura oral i hi dominaven els aspectes cogravemics
erogravetics i obscens Aquesta tradicioacute oral ens ha arribat mitjanccedilant autors cultes que van
posar-la per escrit El proceacutes va implicar sovint una readaptacioacute dels materials narratius
cosa que ens allunyen actualment de la veritable essegravencia drsquoaquests textos Els exemples
antics tenen les seves arrels en les pragravectiques retograveriques i oratograveries de lrsquoAntiguitat
Constitueixen la pervivegravencia de la tradicioacute clagravessica del gegravenere i van ser difosos
especialment per religiosos al llarg del segle XV Van esdevenir interessants exemples
moralitzadors gragravecies als tractats de conducta com els espills de priacutenceps o els exemplaris
Cal tenir en compte que soacuten essencialment tres les deus que van alimentar aquest
devessall
1 La tradicioacute autogravectona popular o folklograverica
2 La tradicioacute oriental que arriba especialment a traveacutes de les traduccions de dues
colmiddotleccions Calila e Dimna i Sendebar a mitjans del segle XIII
3 La tradicioacute clagravessica a partir de models com lrsquoobra de Valeri Magravexim Facta e dicta
memorabilia (sI) i les faules esogravepiques
Poggio Bracciolini va recollir una part de les narracions populars de transmissioacute oral en
llatiacute Tot aixograve ilmiddotlustra el nou tarannagrave renaixentista que juntament amb lrsquoestudi rigoroacutes
dels clagravessics no va deixar mai de banda el conreu i el rescat drsquoun tipus de literatura que
estava abocada a lrsquoanonimat pel seu caragravecter oral i popular127 Aquests intents juntament 126 Aquesta classificacioacute eacutes la que proposa Lacarra (1999) 127 Tema desenvolupat al capiacutetol laquoEl vir doctus et facetusraquo de Prieto (1986 17-57)
102
amb la recepcioacute que va tenir durant el segle XVI el Decameroacute de Boccaccio (1350-55)
van afavorir el gust pel que comenccedilava a considerar-se el quart gegravenere dins del marc
teograveric general del neoaristotelisme la novella risible A comenccedilaments del segle XVI la
narrativa breu abastava tot un conjunt de gegraveneres afins que recollien lrsquoheregravencia medieval i
la seva evolucioacute i que sovint es diferenciaven per aspectes temagravetics i drsquoextensioacute La
novella de Boccaccio era el gegravenere que posseiumla meacutes identitat i que obria pas a drsquoaltres que
rebien els noms de facegravecies dits apotegmes contes i patranyes Una gran part drsquoaquestes
narracions eren humoriacutestiques tot i que convivien amb drsquoaltres de tipus meacutes serioacutes o
exemplar No eacutes el moment drsquointentar resseguir els debats i controvegraversies a lrsquoentorn de la
terminologia meacutes adient per a cada cas escriptors de lrsquoegravepoca com Joan Timoneda ja van
assenyalar la pluralitat de termes que srsquohi utilitzaven128 i que encara avui ens aboquen a
la confusioacute i a lrsquoambiguumlitat a lrsquohora drsquoestudiar aquest tipus de ficcioacute Em sembla clara la
diferegravencia que estableix Solervicens (2000) en parlar de la narrativa breu al Renaixement
Defineix tres tipus de narracions la novella la facegravecia i lrsquoapotegma Totes tres serien
laquonarracions breus de caragravecter versemblant que expliquen situacions de la vida privada de
personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues
divertides i finals sorprenentsraquo Les diferegravencies rauen en lrsquoextensioacute i el to Drsquoaquesta
manera les novelle es distingirien de les facegravecies i dels apotegmes pel fet que laquoencadenen
diverses sequumlegravencies i contenen una tensioacute narrativaraquo mentre que les facegravecies laquose centren
en una uacutenica sequumlegravencia i hi predomina el to humoriacutestic sovint centrat en un joc de
paraulesraquo eacutes a dir laquohi domina la dimensioacute friacutevolaraquo al contrari que als apotegmes on laquohi
domina la funcioacute educativaraquo129
Amb el pas de lrsquoegravepoca medieval a la moderna la nova aparicioacute de gustos drsquoestils i de
necessitats socials va afavorir la readaptacioacute i reformulacioacute drsquoaquest tipus de literatura a
fi drsquoassimilar-los als usos imperants en aquell moment histograveric i social Les corts
dependents dels reis dels papes o de nobles importants van esdevenir grans centres de
poder Drsquoaquiacute que per la important presegravencia de cortesans al costat del seu senyor
aparegui llur desig de prosperar fet que va afavorir lrsquoaparicioacute de gramagravetiques de conducta
que formulaven les caracteriacutestiques habilitats i virtuts que havia de posseir el nou model 128 laquoPorque Patrantildeuelo deriva de patrantildea y patrantildea no es otra cosa sino una fengida traza tan lindamente amplificada y compuesta que parece que trae alguna apariencia de verdad Y asiacute semejantes marantildeas las intitula mi lengua natural valenciana rondalles y la toscana novelashellipraquo Timoneda Joan El Patrantildeuelo (1567) 129 Solervicens (2000)
103
de cortesagrave Castiglione va triar idealitzar la cort del ducat drsquoUrbino abans del 1506 per
mostrar el seu model de cortesia sense deixar de banda el nou corrent ideologravegic i cultural
que es comenccedilava a desenvolupar en aquest periacuteode lrsquoHumanisme130 Com he explicat
anteriorment la definicioacute del model de cortesagrave drsquoIl cortegiano recull des dels termes meacutes
tradicionals fins a les noves expressions que inauguren un nou ideari social termes com
lsquograziarsquo i lsquosprezzaturarsquo dibuixen una manera de ser i drsquoestar drsquoespecial importagravencia en
aquest ideal egravetic i estegravetic131 Els dos srsquoapliquen a lrsquoart de la conversa del cortesagrave qui havia
drsquo intentar ser plaent i divertit tot cercant la lsquoiocunditasrsquo fent uacutes de la lsquograziarsquo i de la
lsquosprezzaturarsquo132 Calia ser facecioacutes i cercar les maneres de demostrar-ho especialment en
les converses entre cortesans i dames de cort o amb els mateixos senyors El gegravenere de la
facegravecia pren un paper important i Castiglione parla dels diferents tipus i mecanismes per
palesar lrsquohumor a les narracions Provocar el riure la diversioacute seragrave un dels aspectes meacutes
importants en tractar les qualitats del bon cortesagrave Els liacutemits drsquoaquesta pragravectica cortesana
variaran segons els gustos i el tarannagrave dels diferents microcosmos cortesans perograve la
revitalitzacioacute del model lsquodrsquohome ridensrsquo drsquoAristogravetil a traveacutes de les facegravecies els lsquomottirsquoo
els donaires forma part drsquoun mateix univers literari renaixentista
130 laquoPara resumir los logros del autor en una sola frase digamos que ayudoacute adaptar el humanismo al mundo de la corte y el mundo de la corte al humanismo () El diaacutelogo fue la respuesta a una eacutepoca de crisis poliacutetica y de cambios sociales cuando las normas que se daban por sentadas tuvieron que adaptarse y hacerse expliacutecitas Se trataba pues de una tentativa por redefinir la identidad de los nobles italianos en un tiempo en que sus papeles tradicionales se veiacutean seriamente amenazadosraquo Burke (199850-51) 131 Burke (199847) 132 laquoPero pensando yo mucho tiempo entre miacute de doacutende pueda proceder la gracia no curando agora de aquella que viene de la influencia de las estrellas hallo una regla generaliacutesma la cual pienso que maacutes que otra ninguna aprovecha acerca desto en todas las cosas humanas que se hagan o se digan y es huir cuanto sea posible el vicio que de los latinos es llamado afectacioacuten nosotros aunque en esto no tenemos vocablo propio podremos llamarle curiosidad o demasiada diligencia y codicia de parecer mejor que todos Esa tacha es aquella que suele ser odiosa a todo el mundo de la cual nos hemos de guardar con todas nuestras fuerzas usando en toda cosa un cierto desprecio o descuido con el cual se encubra el arte y se muestre que todo lo que se hace y dice se viene hecho de suyo sin fatiga y casi sin habello pensadoraquo Il cortegiano I 26)
104
42 NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave FACEgraveCIES
APOTEGMES I NOVELLA
El centenar de narracions que he identificat i catalogat han estat classificades atenent a
dos criteris El primer fa referegravencia al caragravecter formal de les narracions diferenciant-ne els
tres tipus de narrativa breu que he descrit a lrsquoapartat anterior facegravecia apotegma i novella
El segon estableix una classificacioacute sobre el tipus de personatges que protagonitzen
cadascuna de les narracions protagonistes o personatges del diagraveleg (cortesans patges i
bergants) i drsquoaltres personatges propis del context social i literari contemporani La relacioacute
que srsquoestableix entre aquests dos aspectes facilita un apropament inicial al conjunt de
narracions breus drsquoEC El fet que no tinguem una recopilacioacute drsquohistograveries semblant a les
obres que va publicar Joan Timoneda sinoacute narracions inserides en un motlle formal meacutes
ampli i complex com eacutes el diagraveleg ens obliga a tenir en compte els diferents nivells i
recursos narratius que cada narracioacute desenvolupa en la seva insercioacute al diagraveleg
421 FACEgraveCIES
He classificat 64 narracions com a facegravecies Cal tenir en compte que mantenen
caracteriacutestiques significatives que les configuren com un grup meacutes homogeni que el dels
apotegmes Presento la classificacioacute a partir del segon criteri eacutes a dir els tipus de
personatges En podem destacar
sect 32 narracions protagonitzades pels mateixos personatges del diagraveleg els quatre
protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute i Francesc
Fenollet) altres cortesans (Jeroni de Cabanyelles Ana Lluiacutes Vich i Violant i el
batxiller Molina) i els patges (canonge Ster i Malfaragraves)
sect 11 narracions per portuguesos
sect 4 narracions per bergants de tot tipus
sect 4 narracions per personatges contemporanis
sect 4 narracions per personatges de la vida quotidiana
sect 4 narracions per filogravesofs
sect 3 narracions per cavallers i dames
sect 2 narracions per Juli Cegravesar
105
Eacutes forccedila significatiu que la meitat de les facegravecies (32) siguin protagonitzades pels
mateixos personatges del diagraveleg Aquest grup ens reporta fets passats que esdevenen
lrsquoelement bagravesic de la caracteritzacioacute dels personatges juntament amb les accions i
paraules que mostren o diuen en el present narratiu Tot aixograve implica una clara aposta de
lrsquoautor per la versemblanccedila aspecte essencial a lrsquohora drsquoafavorir lrsquohumor en fer els
personatges creiumlbles Drsquoaquesta manera aconsegueix provocar certa complicitat entre els
personatges i els lectors que alhora esdeveacute proximitat condicioacute indispensable perquegrave
lrsquohumorisme es descabdelli amb eficagravecia En tot cas srsquoesbrina una certa gradacioacute en les
narracions dels quatre personatges protagonistes relacionada amb el concepte drsquoenginy
que es considera propi del cortesagrave renaixentista Certament que a EC aquesta gramagravetica eacutes
meacutes permissiva que la del seu model italiagrave perograve els liacutemits hi soacuten tot i que es mostren a la
pragravectica fictiacutecia
El nombre de narracions que es conten de cadascun dels personatges pot ser un dels
criteris que tinguin meacutes incidegravencia alhora drsquoestablir aquesta gradacioacute especialment si
tenim en compte que sobre Lluiacutes del Milagrave tan sols sersquon narren 3 facegravecies en canvi 5 sobre
Francesc Fenollet 6 sobre Diacutedac Lladroacute i 18 sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (iexcl)133 cal
tenir en compte que en 2 drsquoaquestes facegravecies comparteix el protagonisme amb Diacutedac
Lladroacute i Francesc Fenollet respectivament Les facegravecies sobre patges de la cort
assenyalen expliacutecitament a traveacutes de la ficcioacute el tipus drsquohumor bergant que els cortesans
han drsquoevitar aixiacute com aquelles que parlen de rufians plagues i graciosos (sense mesura i
anogravenims) Una nova versioacute drsquoaquesta intencioacute didagravectica a les facegravecies eacutes representada per
les 11 facegravecies sobre portuguesos (un tipus de narracions frequumlents a la literatura breu de
lrsquoegravepoca) que srsquoexpliquen en relacioacute a les actituds dels diferents personatges del diagraveleg
Les facegravecies sobre Juli Cegravesar els considerats filogravesofs (com Petrarca Aristogravetil) dames i
cavallers personatges contemporanis i drsquoaltres formen part del conjunt de narracions
emeses pels diferents interlocutors en els seus intents de mostrar a la pragravectica fictiacutecia les
idees i opinions sobre el model de vertader cortesagrave i la manera de defensar-se de qui no ho
eacutes Tot aquest ventall de facegravecies inserides en un marc narratiu meacutes ampli que com ja he
indicat anteriorment cal tenir en compte en interpretar-les ilmiddotlustren al lector sobre les
actituds i les virtuts del cortesagrave ideal o les del seu antagonista A fi de justificar aquestes
133 Destaca el nombre de facegravecies que es narren sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia Les estudio de manera especial als capiacutetols 45-410
106
afirmacions presento una tria exemplar de facegravecies classificades segons els personatges
del diagraveleg que apareixen com a protagonistes Apunto els trets meacutes essencials per a la
interpretacioacute de cadascuna drsquoelles aixiacute com la concrecioacute dels aspectes meacutes rellevants
4211 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PELS PERSONATGES DrsquoEL
CORTESANO
LLUIacuteS DEL MILAgrave Ja hem assenyalat adeacutes que Lluiacutes del Milagrave autor-narrador-
personatge del diagraveleg protagonitza tres facegravecies (1a jornada E2v-E3r 2a jornada F3r
6a jornada X4r) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia narra la segona on es presenta una imatge
forccedila cogravemica que srsquoapropa al to de les facegravecies que protagonitza ell mateix Francesc
Fenollet (E2v-E3r) i el mateix Lluiacutes del Milagrave (6 X4r) narren les altres Hi ha una clara
diferegravencia entre la narracioacute que explica el mateix Lluiacutes del Milagrave i les altres dues La
imatge del Milagrave que sersquons ofereix a la 6a jornada eacutes forccedila diferent de les altres ja que
ens reporta la resposta elegant perograve enginyosa de Lluiacutes del Milagrave a una dona
ldquoburladorardquo Les tres facegravecies acaben representant una tendegravencia que es troba present al
llarg de tot del diagraveleg tal i com indicareacute al llarg drsquoaquest estudi lrsquoalianccedila de Joan
Ferrandis i Francesc Fenollet enfront de la de Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute En aquest
cas caldria assenyalar el tipus de cortesagrave galant que ofereixen els uns i els altres sobre
el mateix personatge Els primers ens presenten una imatge forccedila caricaturesca i
cogravemica ja que el personatge eacutes burlat pels altres en tot dos casos a causa de la seva
ignoragravencia Soacuten les uacuteniques facegravecies que parlen en aquests termes de Lluiacutes del Milagrave al
diagraveleg i aixiacute es diferencien de la darrera que em sembla meacutes adequada a la imatge que
sersquons nrsquoofereix al llarg de tota lrsquoobra De fet eacutes molt meacutes assenyada i progravepia del model
cortesagrave que srsquoinfereix al diagraveleg Fins i tot puc afirmar tal i com veurem en altres
capiacutetols que la caracteritzacioacute que Ferrandis i Fenollet ens donen del narrador Lluiacutes
del Milagrave acaba essent la drsquoells mateixos en altres passatges del diagraveleg
Dijo Joan Fernaacutendez -Pues vos habeacuteis dicho un cuento de miacute yo direacute otro de vos y
es este Sepan que don Luis Milaacuten se halloacute en una huerta pasada media noche y
era en una casa fuera de la ciudad doacutende eacutel haciacutea entradas y salidas siguiendo sus
aventuras en amores Y como quisiese salir halloacute la puerta falsa cerrada y el
hortelano tan borracho que nunca le puedo despertar Fuele forzado aguardar
107
hasta la mantildeana y al gran ladrar que un perro de la huerta haciacutea el sentildeor de la
casa con dos criados salioacute a ver porqueacute ladraba el perro Y don Luis Milaacuten que los
vio venir en punto de guerra subiose en una higuera por no ser conocido y con un
arcabuz que traiacutea amenazaacutebales de arriba diciendo -iexclGuarda el arcabuz Y ellos
deciacutean -iquestQuieacuten sois iquestQuieacuten sois Y ellos finados de risa abrieron la puerta y eacutel
salioacute corriendo y ellos daacutendole grita -iexclAl higo al higo Y asiacute se salvoacute por donoso
hacieacutendose higo como yo en el gallinero gallo (F3r-v)
DIacuteDAC LLADROacute De les 6 narracions que tenen com a personatge Diacutedac Lladroacute 5
formen part de la 6a jornada del diagraveleg (V5v Y1r Y1v Y2r-v i Y3r-v) on srsquoesdeveacute
una lluita verbal entre aquest i la parella de personatges formada per Ferrandis
drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet Les paraules que encapccedilalen la facegravecia que reportem ens
indiquen el context que acabem drsquoassenyalar laquo-Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con
este cuento que direacuteraquo El narrador que meacutes facegravecies ens reporta sobre Diacutedac Lladroacute eacutes
Ferrandis drsquoHeregravedia (amb 3) despreacutes trobem Francesc Fenollet (amb 1) i el mateix
Diacutedac Lladroacute (1) La narracioacute que reportem manteacute la mateixa estructura narrativa que
les treballades anteriorment de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del Milagrave ens explica
lrsquoaventura nocturna de Diacutedac Lladroacute i el seu resultat Les facegravecies narrades per Joan
Ferrandis fan referegravencia a temes inadequats en la caracteritzacioacute de Diacutedac Lladroacute com a
cortesagrave ideal es parla del seu lsquomal francegravesrsquo les dones lrsquoanomenen lsquodon Diego
perramorrsquo o lsquodon Diego mareadorsquo tot cantant-li una canccediloacute laquoMal amar os prueba
mucho caballero debe ser de mal parleroraquo
Dijo don Francisco -Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con este cuento que direacute
Una noche staba en una calle escuchando a don Diego que deciacutea los amores de
Audalla a la criada de una dama que serviacutea y diacutejole -Dadme el dedo que no tomareacute
la mano pues no soy villano Y ella fiando de eacutel diole el dedo y eacutel tomole la mano
que fue parte para subir donde staba El sentildeor sintioacute ruido y reconociendo casa
topoacute con don Diego que con una saacutebana se habiacutea envuelto gritando iexclAlma soy que
voy en pena Y el sentildeor le soltoacute un perro de ayuda diciendo iexclCoacutemete esa alma que
un perro comeraacute otro Y vos saltastes por la ventana y el perro tras vos haciendo
tan gran alborote que las damas del vecindado salieron a las ventanas con lumbres
y conociendo os dijeron Sentildeor don Diego ensabanado iquestcoacutemo vais aperreado Y
vos respondistes (Quien tras perras va aperreado seraacute) Y las criadas de ellas en
veros os dicen don Diego ensabanado (V5v)
108
FRANCESC FENOLLET La facegravecia que Lluiacutes del Milagrave narra de Francesc Fenollet ens
parla novament drsquouna malaurada aventura en amors que segellaragrave per sempre el
personatge amb una visible coixesa indicadora drsquoun defecte moral meacutes que no pas
fiacutesic laquoY quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacutenraquo Aquesta eacutes una de les cinc facegravecies
que es narren drsquoaquest personatge al diagraveleg (1a jornada E1v-2 v 3a jornada I3v-I4r
4ajornada N7r-N8r 4ajornada Q3r 6a jornada X7rv) Configuren la seva imatge
caracteritzant-lo mitjanccedilant les seves converses i intervencions al diagraveleg Sovint eacutes
associat amb Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sobretot en els atacs que rep per part de Lluiacutes
del Milagrave i Diacutedac Lladroacute Una de les facegravecies que meacutes exemplifiquen aquesta filiacioacute eacutes
la de la 6a jornada on apareixen junts com a personatges En tot cas el mateix Francesc
Fenollet reconeix en diferents moments de lrsquoobra que Joan Ferrandis eacutes imprudent i
desmesurat en moltes de les seves paraules o actuacions i en algun moment ho afirma
amb paraules com aquestes laquoY no se fiacutee de eacutel que se le destiene la ballesta y deacute
fianzas que no haraacute el donoso pues no es gracioso sino quien lo esraquo (Q3r)
Dijo la Reina que lo contase Don Luis Milaacuten respondioacute que no conveniacutea decir
cuento tan bajo delante su Alteza
Dijo don Francisco -Si lo deciacutes yo direacute otro de vos mucho peor
Yo le respondiacute-Porque vea su Alteza cual corrioacute lanza maacutes baja de vos o yo
quiero decirle Sepa que el cuento es este
Yo visiteacute a don Francisco que stava mal de unos amores bajos que yo se lo conociacute
por este villancico que me dijo
Herediano es el mi amor
Herediano es
quien me lo hizo aragoneacutes
Y contome que teniacutea amores con una hermosa cortesana aragonesa que se deciacutea
Herediana Y pensando estar solo en esta baja que danzaba supo que un mercader
ginoveacutes nombrado micer Maltevollo teniacutea amores con ella Y don Francisco
quiacutesola dejar y no pudo de muy herediano Quedoacute don Francisco con este
concierto que Herediana no diese maacutes de una hora al diacutea a Maltevollo Y si maacutes se
deteniacutea y no se queriacutea ir de casa saliacutea don Francisco amortajado con una mortaja
de tela negra diciendo iexclGuarda la sombra guarda la sombra
Y Herediana deciacutea iexclIacuteos iacuteos Maltevollo que ya viene la sombra de mi padre del
109
otro mundo que me quiere matar porque sea buena
Y no queriendo irse Maltevollo por comer una buena cena que se habiacutea hecho
traer salioacute otra vez la sombra diciendo iexclVate Maltevollo Y eacutel deciacutea Primero
vollo manjar
Y eacutel que no y el otro que siacute y abrazaacuteronse los dos y rodaron la escalera abajo
Maltevollo huyoacute con la cabeza quebrada y don Francisco cerroacute la puerta y comioacutese
la cena de Maltevollo Y quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacuten Y por esto dicen
las damas don Francisco sombra(Que sombra es quien de bajos amores se
asombra) (E2v)
JERONI DE CABANYELLES Aquest personatge pertanyia a una noble famiacutelia
valenciana va ser ambaixador a Franccedila (1509-1512) i posteriorment va succeir el seu
germagrave Lluiacutes en el cagraverrec de governador de Valegravencia (1550) La facegravecia que Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia explica drsquoaquest personatge insisteix en la seva imprudegravencia en el
moment de parlar Aquesta caracteritzacioacute sorpregraven si tenim en compte la categoria del
personatge histograveric que protagonitza la facegravecia De fet el personatge amb qui el
compara frai Palomo era conegut per les narracions cogravemiques que srsquoexplicaven drsquoell
A la Floresta Espantildeola de Melchor de Santa Cruz hi ha narracions sobre aquest
personatge anomenat Frai Bernardino Palomo o de Flores 134 No sabem quina
rellevagravencia tenia aquest personatge per als lectors contemporanis del diagraveleg perograve
segurament no srsquoallunyaria del que he assenyalat Per tant la facegravecia esdeveacute un atac
forccedila contundent contra un personatge amb una certa categoria a la realitat histograverica del
moment aixograve siacute en boca de Joan Ferrandis que eacutes el narrador de la facegravecia
Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir
a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida
que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro
sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma
preicaba en Valencia y convidole para oirle que era muy buen decidor Y a la hora 134 Santa Cruz (198718 nota 5) Fra Bernadino Palomo o de Flores (fines del siglo XV-mediados del siglo XVI) agustino fue predicador de gran eacutexito popular Propagandista de la comunidad sufrioacute encarcelamiento durante varios antildeos Denuncioacute delante el Santo Oficio al secretario epicopal Juan de Vergara (1530) Replicoacute eacuteste tachando a fray Bernardino de ldquopersona infamante e criminiosa del crimen laesae maiestatis perjuro borracho jugador ldquode maacutes de otras cosas que por acatamiento de este lugar se callanrdquo(en 1545 fue acusado fray Bernardino de sodomiacutea) Los dichos de fray Bernardino debieron alcanzar extensa difusioacuten
110
que se asentaban a la mesa vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentoacutese a
comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos
del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con
los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don
Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo
Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix
mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha dexat parlar)
Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador campanillas
porque cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)
CANONGE ESTER Les facegravecies sobre els patges de la cort ens reporten un moacuten forccedila
meacutes groller que el dels cortesans ja que entre ells hi ha liacutemits i es pot determinar qui
no els respecta i com ho aconsegueix Perograve en aquest cas els liacutemits soacuten llunyans i per
tant els patges esdevenen la imatge antogravenima del cortesagrave Aquestes narracions
constitueixen una peccedila important en la interpretacioacute del conjunt de facegravecies que
caracteritzen cadascun dels tipus de personatges a la cort
Aquesta facegravecia eacutes una mostra del tipus de narracions que srsquoexpliquen sobre els patges
i bufons de la Cort dels ducs de Calagravebria El canonge Ster el narrador de la facegravecia que
reporto eacutes un dels pocs personatges que parla en catalagrave al diagraveleg lrsquoaltre eacutes Jerogravenima
Beneito (la muller de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia)135 El patge Malfaragraves els relaciona en
una facegravecia on ens diu laquocomo el canoacutenigo estaacute con el rabo de su loba delante de la
sentildeora dontildea Jeroacutenimaraquo (d4r)
Senyora dona Ana jo li direacute perquegrave en diu alcavot lo vellaco de Gilot En dies
passats portiacute unes comendacions a la sua Beatriz de part de don Lluiacutes Vich per a
jo tenir entrada en sa casa I Gilot haguent sentiment que stava amagat escoltant-
me I feu-se a la finestra cridant com un orat -iexclVeiumlns veiumlns socorreu-me que un
lladre tinc en casa
I venint tot lo veiumlnat digueren-li -iquestA on eacutes lo lladre
I ell dix- iexclVelvos aquiacute Lo canonge Ster eacutes que em vol robar la honra portant
alcavoteries a la mia Beatriz Que pijor eacutes que lladre un alcavot
Prengueren-se a riure i dexaren-lo tots per a qui eacutes Que tal eacutes com ell qui creu a
lrsquoorat (A5r)
135 Les intervencions en catalagrave drsquoalguns dels personatges del diagraveleg eacutes objecte drsquoestudi a la quarta part drsquoaquest treball
111
4212 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PER ALTRES PERSONATGES
LITERARIS
PORTUGUESOS Les facegravecies que tenen portuguesos com a personatges soacuten forccedila
frequumlents a la literatura de lrsquoegravepoca Sovint hi apareixen al costat de castellans i eacutes una
bona mostra de les rivalitats entre paiumlsos veiumlns Lluiacutes del Milagrave ens en presenta un bon
recull al seu diagraveleg 11 facegravecies (1a jornada C8v i E5v 2a jornada F4v i F6 v-7r 3a
jornada M1r 5a jornada R6r R8v S4r 6a jornada V3v c7r i g6v) Sovint utilitza amb
enginy els jocs linguumliacutestics que permeten la utilitzacioacute de les dues llenguumles el portuguegraves
i el castellagrave
Dijo Joan Fernaacutendez -Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis
Milaacuten de malas coplas que le hice por contentar a quien contentando descontenta
Que peor no puede ser que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de
Portugal hizo hacer un ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un Maestro de
Gala porque amostrase a hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien
servir a damas Porque no se daba licencia de servirlas sino a quien fuese
examinado oficial de la gala y si el caballero serviendo a su dama haciacutea alguacuten
necio pecado ella les daba la pena que mereciacutea Y como el mayor de todos los
pecados fuese hacer malas coplas hizo un portugueacutes a un competidor suyo unas que
sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo estilo Y la pena que su dama le dio fue
despedirle de servidor y eacutel iba diciendo Por facer malas coplas perdi mintildea amor
doleivos de meu dolor
Yo soy este portugueacutes que por lo mismo fu despedido de una dama que serviacuteamos
don Luis Milaacuten y yo y despidiome con este cantar de muertos No me sirvaacuteis
caballero iros con Dios que quien hace malas coplas necio vos
Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber
Y de nuevo le respondiacute a todas las suyas con las que agora les respondereacute a cuantas
me diraacute (C8v)
Dijo don Luis Milaacuten [a Joan Fernaacutendez drsquoHeregravedia] -() Que de corrido estoy para
correr a pedir socorro a don Diego Ladroacuten que responda por miacute y me vengue de
vos como hizo un portugueacutes en este cuento que os contareacute
Vino a Castilla un portugueacutes y dijo que era venido para vender donaires a
112
castellanos Y viniendo un castellano a mercarle un donaire el portugueacutes le dijo
Castelau iquestcuaacutento me habeacuteis de dar que heu vos faccedila donoso Y respondioacute el
castellano Pagaros he con un cuento muy bueno de esto que se siguioacute en Lisboa
que oireacuteis
Fue un castellano a Portugal diciendo que los portugueses habiacutean enviado a
Castilla para que viniese alguacuten castellano a mostrarles ser donosos que el Rey de
Portugal lo pagariacutea muy bien y que eacutel veniacutea alliacute para maestro de donaires Y
parando escuela teniacutea muchos criados del Rey que les avezaba a ser donosos de
esta manera haciacuteales desnudar y metiacuteales al sol en el verano cuando maacutes herviacutea y
daacutebales aire con unos fuelles por la boca que abierta con un badajo teniacutean Y en
ver a su diciacutepulo bien hinchado haciacuteale atapar la boca y el aire saliacutea por detraacutes con
muchos truenos Convidaba a los vecinos para que viesen si sabiacutean bien estos
donaires y ellos deciacutean -Castelau facey boca donosa que rabos donosos son
Y en oiacuter esto el portugueacutes que era venido a vender donaires a Castilla fuese de
corrido diciendo -Vo correndo a Portugal a traer socorro de un muito donoso
portugues que nos vengue de un frio castelau (F6v-7r)
BERGANTS I GRACIOSOS Al llarg del diagraveleg apareix en diferents contextos el mot
castellagrave ldquodonosordquo en el sentit de gracioacutes i derivats com ldquodonairerdquo a fi de qualificar
cortesans o patges En determinats moments esdeveacute un adjectiu amb connotacions
positives i en drsquoaltres amb negatives Aquest tipus drsquoambiguumlitat ens estagrave parlant dels
diferents tipus de gracioacutes des del personatge cogravemic per excelmiddotlegravencia fins al cortesagrave
enginyoacutes ideal que teacute en compte quins soacuten els liacutemits que li permeten no caure en la
grolleria dels bergants Les narracions que els tenen com a personatges (2a jornada F5r
F7v8r G3v-4r i 6a jornada d1vr) ens permeten drsquoilmiddotlustrar els excessos drsquoaquells que
no saben ser graciosos per manca de seny i aixiacute excedeixen els liacutemits fet que els
allunya del model drsquohome gracioacutes i encara meacutes del de cortesagrave enginyoacutes Eacutes per aixograve
que els dedico un apartat en aquesta classificacioacute tot recreant el cortesagrave ideal de la cort
dels Ducs de Calagravebria que sovint per ignoragravencia nomeacutes aconsegueix ser un
personatge ridiacutecul als ulls dels seus companys cortesans
Diego vos habeacuteis hallado lo que buscaacutebades (Que buscando lo que no conviene se
halla lo que no cumple) Como halloacute un truaacuten que iba buscando los cinco pies del
carnero y eacutel no tiene sino cuatro Porque un meacutedico le habiacutea dicho que si le
hallaba y comiacutea de eacutel seriacutea muy donoso Y pensando doacutende los podriacutea hallar diacutejole
113
otro truaacuten -Yo he comido de eacutel y por esto soy maacutes donoso de lo que antes era Tuacute le
hallaraacutes en su lugar donde yo le halleacute que fue en una cocina de frailes Y
creyeacutendole entrose por ella vestido como fraile a hora de comer y reconociacutea las
ollas si le hallariacutea Y viniendo los que serviacutean viendo que no era el cocinero del
monesterio llevaacuteronlo delante del superior de ellos y sabido todo el caso porqueacute
era venido mandole desnudar y dar diciplina Y cuando le azotaban deciacuteanle -
iquestQueacute buscaacutebades don ladroacuten Y eacutel gritando deciacutea -iexclEl cinqueacuten pie del carnero Y
respondiacutean daacutendole -iexclYa le teneacuteis ya le teneacuteis id para donoso Fuese desnudo
huyendo y topoacute con el meacutedico que le habiacutea aconsejado y diacutejole riendo
-iexclOhiquestcoacutemo estaacutes donoso Tuacute debes haber comido del pie que te dije Respondiole
el truaacuten -Tal paseacute por ti Y contole todo lo que le siguioacute y el meacutedico le dijo -Agora
ternaacutes que contar para hacer reiacuter con el pie del carnero que te dieron a comer los
frailes Yo creo don Diego que seguacuten sois donoso vos habeacuteis comido de eacutel que
muchas veces le vais a buscar (G3v-4r)
CAVALLERS I DAMES Soacuten tres les narracions que parlen de cavallers i dames (2a
jornada H6r 3a jornada M2v i 5a jornada S4r-5v) Intenten reflectir de forma anogravenima
les qualitats del bon galant que coincideixen amb les del bon cortesagrave El diagraveleg del
Milagrave fa especial insistegravencia en lrsquouacutes mesurat i enginyoacutes de la paraula per part del cortesagrave
i en aquesta narracioacute intenta mostrar lrsquoefecte positiu que aquesta pragravectica pot provocar
en el galanteig amb les dames
Dijo don Luis Milaacuten -() Teniacutea una dama dos servidores el uno muy galaacuten sobre
callado y el otro muy verboso decidor Y el callado no era hermoso y el verboso era
gentil hombre y como algunas veces el verboso fatigase a motes al callado delante
la dama que serviacutean oyeacutendolo un diacutea una muy amiga suya le dijo -Sentildeora iquestha
mucho tiempo que tura sta farsa Y ella respondioacute -Muy poco para lo que yo me
doy cara de esto y mucho para lo que me enfado de ello Mostrando que nadi se
debe catar de lo que es bien disimular y mostrar enojarse de lo que puede
desacatar Y turando mucho este mal palacio diacutejole el servidor callado a la dama
que serviacutean -Sentildeora aunque a miacute me cueste la vida dejar de serviros maacutes quiero
perderla que enojaros
iquestQueacute manda Vuestra Merced que se haga de este mal palacio iquestIrnos hemos o
quedaremos en vuestro servicio Dijo ella -Pues a miacute habeacuteis dejado el cargo oiacuted
lo que direacute a los dos Quedados para feo hermoso y vos iros para hermoso feo
114
Y asiacute se fue el verboso bien pintado pues la locura hace feo al hermoso Y quedoacute
por servidor el callado Pues la cordura hace hermoso al que es feo (S4r-5v)
PERSONATGES CONTEMPORANIS De la mateixa manera que els personatges del diagraveleg
pertanyen a la realitat histograverica valenciana de mitjans del segle XVI nrsquohi ha drsquoaltres
que apareixen a les narracions breus i participen drsquoaquesta caracteriacutestica perograve sense ser
personatges del diagraveleg Eacutes el cas de 4 facegravecies la que reportem (6a jornada d2r-d3v) i
les altres 3 que parlen del virrei Fadrique de Portugal (2ordf jornada G4rv) el cavaller
Diacuteaz (2ordm jornada G6v-7r) i el comendatari Penyarroja (3ordm jornada M1r)
La facegravecia que reportem eacutes narrada per Molina un personatge que teacute forccedila importagravencia
a la 6a jornada on explica preferentment narracions de tipus apotegmagravetic Eacutes homogravenim
a lrsquohistograveric batxiller Joan de Molina que va ser processat per erasmista lrsquoany 1536 i que
en va ser exculpat gragravecies a la intervencioacute personal del duc de Calagravebria La segona
dona del duc de Calagravebria Mencia de Mendoza marquesa de Cenete posseiumla tres
traduccions seves a la seva biblioteca una drsquoelles de lrsquoEnchiridion drsquoErasme de
Rotterdam (impresa el 1528) La queixa final de Molina respecte al poc cas que li fa el
Duc a diferegravencia del patge Gilot al capdavall ens semblaragrave poc important si
comprovem lrsquoatencioacute i lrsquoafavoriment de quegrave va gaudir a la realitat histograverica De fet a la
sisena jornada del diagraveleg apareix com a forccedila mesurat i assenyat junt amb Mestre
Sabater homogravenim a lrsquohistograveric Lluiacutes Sabater mestre en teologia i predicador de la Seu
de Valegravencia
Molina
() Yo quiero responder a este botegazo lo que respondioacute el Duque de Cardona
pasado que entrando por un corro de toros que por eacutel se haciacutea en Valencia vino
un bueacutetago volando de los que suelen volar en tales fiestas valencianas y riole en el
rostro y dijo -Per altri mrsquoha pres lo lleu
Asiacute puedo yo decir -Lo que maacutes de esto siento es que su Excelencia se haya reiacutedo
de lo que habiacutea de castigar por holgarse maacutes con Gilot que conmigo por parecerle
mejor sus letras que las miacuteas (d3v)
115
FILOgraveSOFS El concepte de filogravesofs inclou un conjunt de personatges que destaquen per
les seves lletres i saviesa Sovint soacuten literats com en aquest exemple narrat pel
batxiller Molina on hi ha una certa identificacioacute de Dant com a filogravesof i savi Eacutes un
tipus de narracioacute a cavall entre la facegravecia i lrsquoapotegma perograve he triat situar-la dins de les
facegravecies perquegrave destilmiddotla un humor meacutes mesurat i didagravectic que el de les facegravecies que
protagonitzen alguns personatges del diagraveleg
Aquest tipus de narracions (1a jornada D7v-D8r 2a jornada F5v6r 6a jornada Y5rv i
d3v) soacuten un exemple expliacutecit de les caracteriacutestiques del cortesagrave ideal ja que apunten
directament al model i a les seves virtuts La necessitat drsquointegrar-les en el context
narratiu del diagraveleg eacutes forccedila expliacutecita des del moment en quegrave la narracioacute eacutes el terme de
comparacioacute amb alguns personatges o situacions de lrsquoobra tal i com succeeix en aquest
cas on el narrador compara els bergants del senyor italiagrave amb el patge Gilot
[continuacioacute de lrsquoanterior]
Y a esto respondo con este cuento que direacute
Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos en
su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y reprendieacutendole un
filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy poco de sabios trabajoacute mucho de tener en
su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista sino truhanista el truhaacuten era
muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando muy arrinconado y siempre mudo
al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea gran fiesta el truhaacuten diciendo y
haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea una ropa muy rica a cuestas que su
sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui
sa far el bufone e rico garccedilone
Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay trovato
simile a te seroacute rico (d3v)
PERSONATGES DE LA VIDA QUOTIDIANA Soacuten 4 les facegravecies protagonitzades per aquest
tipus de personatges (1a jornada D7v i D8v 4a jornada Q2v 6a jornada f6r) Eacutes un
grup de facegravecies de caragravecter meacutes heterogeni que els anteriors fan sentit quan soacuten
interpretades en el seu context narratiu la ficcioacute del diagraveleg Podrien ser el tipus de
narracions anogravenimes que trobem als reculls de narracions o lsquoflorestasrsquo perograve que al
diagraveleg i en boca dels diferents narradors-personatges tenen una funcioacute explicativa o
demostrativa drsquoallograve que srsquohi estagrave parlant Eacutes el cas drsquoaquesta facegravecia en catalagrave narrada
116
per Gilot esdeveacute un atac contra el Duc i Ferrandis drsquoHeregravedia amb el suport de les
seves dones Perograve els mateixos acusats saben sortir-sersquon enginyosament jugant
irogravenicament amb les afirmacions de Gilot
La Reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en
valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me
quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo Y diga Gilot quieacuten son las
comadres
Dijo Gilot -Senyora puix Vostra Altesa ho mana jo direacute qui soacuten les comares amb
este cuento
En lo carrer de la Nau dos dones eren grans amigues per ser enemigues de sos
marits barallaven-los cada dia i ells deien Vosaltres no sou dones sinoacute hogravemens I
elles responien Hogravemens som puix vosaltres sou dones no fent-nos parir Y
posaren-los nom laquoLes Comaresraquo
No ho dic perquegrave sa Excellegravencia i Joan Ferragravendiz ho sien encara que mai han fet
parir a ses mullers136 (D8v)
JULI CEgraveSAR Al diagraveleg tenim un total de 4 narracions sobre Juli Cegravesar a la 6a jornada
les dues meacutes properes a les caracteriacutestiques genegraveriques de la facegravecia soacuten dues la que
narra Diacutedac Lladroacute a la 6a jornada (c7v) i la reportada tot seguit En aquest exemple
destaca la ironia enginyosa del batxiller Molina en lloar el seu company Mestre
Sabater Ho aconsegueix mitjanccedilant una narracioacute que juga amb el cognom del
personatge drsquouna forma exquisida
136 laquoDijo Joan Fernaacutendez -iquestGilot tuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Que este mal de ser esteacuteriles no staacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iexclQuin metge i buller que eacutes Amb bulles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un buller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra Alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-E1r)
117
Molina
Sentildeor Mastre Sabater ya seacute por quieacuten preguntaacuteis Vos habeacuteis calzado como a buen
zapatero un zapato a un pie que sabeacuteis de queacute coxquea Y oiga un cuento de un
muy notable priacutencipe que jamaacutes se dejoacute mandar de manera que paresciese ser
mandado Julio Ceacutesar como nacioacute para priacutencipe siempre lo fue Y rogaacutendole los
senadores y coacutensules de Roma muy mucho que cobrase a su mujer que eacutel habiacutea
repudiado dicieacutendole que le haciacutea gran sin razoacuten por no parecer en ella causa
alguna para ser repudiada y dejada de eacutel respondioacute Julio Ceacutesar Quieacuten no calza el
zapato no sabe doacutende le duele Yo que le calzo seacute doacutende me toca
(c2r)
422 APOTEGMES
En aquest grup destaco les narracions on predomina el caragravecter serioacutes lrsquohumor eacutes menys
expliacutecit que en les anteriors i eacutes meacutes evident el caragravecter didagravectic formal A diferegravencia del
grup de facegravecies el conjunt de personatges que les protagonitzen eacutes meacutes heterogeni nrsquohi
ha des dels que pertanyen al moacuten antic romagrave (amb noms propis o genegraverics) fins a
personatges coneguts pels interlocutors del diagraveleg i drsquoaltres que srsquoidentifiquen per lrsquoofici o
lrsquoactivitat Els podriacuteem classificar aixiacute
sect 7 apotegmes de cavallers (en destaquen 2 sobre Manuel de Leoacuten)
sect 6 apotegmes de romans (en destaquen 2 que parlen de Juli Cegravesar)
sect 6 apotegmes de reis priacutenceps o nobles
sect 3 de filogravesofs en un sentit genegraveric
sect 2 apotegmes de parelles literagraveries (Samsoacute i Dalida Belerma i Durandarte)
sect 2 apotegmes drsquoeclesiagravestics (Sant Bernat i el Papa)
sect 3 apotegmes de personatges anomenats pels seus oficis o activitats
(caminants llauradors i caccediladors)
La diferegravencia meacutes notable eacutes lrsquoabsegravencia drsquoapotegmes amb personatges que siguin
interlocutors del diagraveleg Aquest tret enforteix la consideracioacute que les afirmacions
didagravectiques finals -la condensacioacute del text- tinguin un caragravecter meacutes universal als
apotegmes que no a les facegravecies on srsquoataca expliacutecitament les actituds dels interlocutors
118
del diagraveleg en la seva construccioacute indirecta de lrsquoideal cortesagrave
Hi ha un altre aspecte forccedila significatiu en aquestes narracions que afecta el tipus de
narrador que les reporta Al corpus de facegravecies els quatre personatges principals en
narraven una gran part hi destacava Joan Ferrandis drsquoHeregravedia amb 18 Lluiacutes del Milagrave amb
13 Diacutedac Lladroacute amb 10 i Francesc Fenollet amb 5 Al corpus drsquoapotegmes eacutes Lluiacutes del
Milagrave qui destaca narrant-ne 10 els altres protagonistes disminueixen la seva presegravencia
com a narradors Diacutedac Lladroacute en relata 3 Francesc Fenollet 2 i Ferrandis drsquoHeregravedia 1
Per tant eacutes siginificativa la presegravencia de Lluiacutes del Milagrave com a narrador i tambeacute la
incorporacioacute del Duc Aixiacute srsquoaconsegueix donar una imatge del Duc i drsquoell mateix en tant
que personatges del diagraveleg com a ldquovir doctusrdquo gragravecies al caragravecter serioacutes i instructiu propi
de lrsquoapotegma Tot aixograve es veu potenciat per la presegravencia de dos narradors que soacuten
veritables autoritats doctrinals en el diagraveleg i en la realitat histograverica del moment el batxiller
Molina i el Mestre Sabater Poden semblar dades estadiacutestiques sense cap importagravencia
perograve crec que assenyalen una clara intencioacute en el conjunt de lrsquoobra i caldria tenir-les en
compte per determinar la importagravencia de dos aspectes en parlar de lrsquouacutes que sersquon fa de les
narracions breus a EC QUI conta i QUEgrave conta
CAVALLERS Soacuten 7 les narracions apotegmagravetiques (1a jornada B4r E6v E6v i E7r-v
2a jornada G6v7r 6a jornada f8r) que parlen de cavallers La majoria drsquoelles relaten
fets de finals del segle XV ambientats en el regnat dels Reis Catogravelics Un dels
personatges meacutes significatiu en aquest grups de narracions eacutes Manuel de Leoacuten que
tambeacute formava part dels poemes del Romancero Soacuten una clara mostra de la continuiumltat
de les virtuts del cavaller medieval en el nou model del cortesagrave renaixentista
ilmiddotluminades per la doctrina de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Cal destacar que la veu
de meacutes autoritat en la narracioacute de tres drsquoaquests apotegmes eacutes Lluiacutes del Milagrave les altres
soacuten el batxiller Molina Francesc Fenollet Diacutedac Lladroacute i Baltasar Mercader
Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo
hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y
enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser varoacuten con ley como dijo un
valeroso cavallero castellano en la guerra de Granada nombrado don Manuel de
Leoacuten que siendo muy amado por su gran valentiacutea de un moro no menos valiente
que eacutel que se deciacutea Muza fue cautivado en una escaramuza y trabajando el rey don
Fernando y la reina dontildea Isabel que se hiciese cristiano vieacutendose muy
119
importunado dijo Yo no hareacute sino lo que me aconsejare don Manuel de Leoacuten mi
gran amigo
Fue a hablarle por mandado de los Reyes y diacutejole Muza si tuacute te pasas a nuestra
ley y de corazoacuten no fueres de ella ni seraacutes de la tuya ni de la nuestra y quedaraacutes
hombre sin ley No dejes de serlo(Que no debe estar sin ley un momento el corazoacuten
para ser todo varoacuten) (E6v7r)
Respondioacute el bachiller Molina [al Duc] -Sentildeor a esa condicioacuten la nombran cuerpo
de buen tiempo Yo puse por nombre a un nuestro caballero castellano don Pedro
Melacha por ser tan descuidado y dulzacho que maacutes cuidado teniacutea de hacer perros
de caza que de sus hijos que por haberlos mal criado todos murieron a mala
muerte Y por la gran culpa que tuvo un diacutea les aparecieron como a galgos en una
caza y a bocados le mataron diciendo que veniacutean por eacutel para llevarle al infierno a
doacutende los habiacutea hecho ir (f8r)
MOacuteN ROMAgrave Estagrave present a les narracions apotegmagravetiques del diagraveleg gran part
parlen dels costums dels romans tot intentant demostrar les qualitats i les virtuts
dels seus ciutadans cavallers o dels seus priacutenceps eacutes el cas de les dues narracions
sobre Juli Cegravesar (1a jornada A7v 6a jornada f8rv Z1r c8rv i g2rv)
Batxiller Molina
Todas las Repuacuteblicas que estaacuten perdidas es por ser perdidos sus cavalleros que
deberiacutean los padres de ellos apartarlos de siacute en la primera edad para que se
hiciesen hombres por casas de reyes y sentildeores Que la propia tierra ni la casa del
padre nunca hacen perfeto hombre al hijoY asiacute porque no desasosegasen a su
tierra ni a los suyos soliacutean los romanos echar fuera de Roma a los mancebos en la
edad desasosegada de quince hasta veinte antildeos o en la guerra o para saber letras
por casas ajenas porque volviesen maacutes hombres para regir y conservar su tierra Y
si por necesidad alguacuten romano pediacutea a los senadores que le dejasen sus hijo habiacutea
de entrar fianza por las inocencias de eacutel para pagar cualquier pena que le fuese
dada por justicia Y si no teniacutea posibilidad el padre a costa del puacuteblico tesoro
criaban a su hijo para que no se perdiese Y asiacute quedaban hombres bien mandados
para saber mandar (f8rv)
120
Silla i Juli Cegravesar
Dijo el Duque-[] Mostrando la severidad que los avisados han de tener para
mostrar que ni en las burlas ni en las veras deben salir de seso sino estar siempre
en consideracioacuten para bien responder y obrar en todo lo que conviene Como
mostroacute Julio Ceacutesar en su primera edad que siendo de la parte de Mario fue preso
de los contrarios y traido delante Silla Y rogaacutendole todos que lo soltase por ser
muy mancebo respondioles- iexclOh caballeros iquestPara queacute rogaacuteis que yo deacute libertad
y vida a quien muestra su presencia que es para dar y quitar libertades y vidasiquestNo
veis vosotros que en eacutel hay muchos Marios Yo hareacute lo que rogaacuteis soacutelo por mostrar
que tengo tan poco miedo de Mario como eacutel muestra tener de Silla iexclVete Julio
Ceacutesar y diraacutes a tu Mario que si te he dado la vida es por tener muy poco miedo a
los que les parecen a eacutel
Palabras fueron como de tal varoacuten mostrando lo que debe hacer el hombre sabio
para mostrar ser fuerte Que en ninguna occasioacuten contraria ni en burlas ni en
veras muestre ser vencido (c8r)
REIS PRIacuteNCEPS I NOBLES Les narracions sobre reis priacutenceps i nobles tenen un
caragravecter exemplar i instructiu ja que reflecteixen les accions i les actituds dels grans
governants i dels caps de govern Els apotegmes que els tenen com a protagonistes soacuten
6 (1a jornada B7v 3a jornada N2rv 5a jornada R7r i R7v 6a jornada Z3r i g 3rv)
Els narradors continuen essent personatges tan significatius com Lluiacutes del Milagrave el Duc
o el Batxiller Molina entre drsquoaltres La presegravencia drsquoaquest tipus de narracions
srsquointensifica en les darreres jornades del diagraveleg on amb lrsquoaparicioacute de nous personatges
srsquoassegura el caragravecter doctrinal de bona part drsquoalguns passatges
Dijo Mastre Zapater -[]Tambieacuten derreputa mucho la traicioacuten pues el cielo y la
tierra no la pueden sufrir no tardando en darle la pena que merece No es de callar el
ladrocinio pues el ladroacuten es tan derreputado y aborrecido que Alexandre priacutencipe
muy bueno tuvo tan gran odio con los ladrones que seguacuten Elio Lampidio escribe de
eacutel en viendo uno de ellos luego iba para sacarle el ojo con su dedo Y tan gran rencor
teniacutea a los infamados de algunos hurtos que si acaso les veiacutea se le alteraba el
corazoacuten que veniacutea a echar coacutelera por la boca Y asiacute se le abrasaba el gesto con la gran
ira que no podiacutea hablar iexclOh noble enojo y de aacutenimo generoso como en este cuento
oireacuteis
121
Un varoacuten de los que falsamente nombran honrados habiendo sido algunas veces
culpado de hurtos quiso presuntuosamente con favor de algunos reyes sus amigos
subir a la orden de caballeriacutea Y como fuese luego tomado por ladroacuten preguntoacute
Alexandre a los Reyes por cuyo favor habiacutea sido caballero aquel varoacuten que le dijesen
queacute pena teniacutean entre ellos los ladrones y respondieron que la horca Y asiacute le mandoacute
luego ahorcar diciendo -No merece honrada muerte quien tuvo deshonrada
caballeriacutea
No es de callar la cobardiacutea cuan vil cosa es pues apoca y derreputa tanto cualquier
hombre que no debriacutea dar honra alguna a quien no tiene ninguna (R7r)
FILOgraveSOFS Els tres apotegmes sobre filogravesofs (3ordf jornada E6r i I2rv 6ordf jornada g7rv) soacuten
narrats per Lluiacutes del Milagrave Nomeacutes en coneixem el nom del filogravesof protagonista en
lrsquoapotegna del foli I2 rv lrsquoescriptor italiagrave Dant
Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo
hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y
enemigo de pesadumbre[] Tambieacuten ha de ser hijo del Modo por lo que direacute
Un philoacutesofo haciendo vida en un desierto vio una muy hermosa ninfa y demandole
quieacuten era Y ella les respondio Soy la Justicia Dijo el filoacutesofo iquestDe doacutende veniste
Respondioacute Vine del cielo Prosiguioacute el filoacutesofo diciendo iquestPor queacute vas por desiertos
Dijo la Justicia -Por donde yo reinaba han muerto mi padre (Que do el Modo se
pierde Justicia no reina) Por donde se ve que el Modo es padre de la Justicia y del
cortesano que para ser justo y llegado a razoacuten ha de ser su hijo y de su condicioacuten
(E6r)
DANT
Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernaacutendez) -Departiros quiero con un cuento pues
me habeacuteis dado con el hierro El gran poeta Dante Florentino fue tan donoso como
avisado y los florentines le teniacutean en tanto como eacutel los teniacutea en poco por ver la
ciudad de Florencia poblada de hombres que teniacutean de lo mucho poco y de lo poco
mucho Enfadado de esto desaparecioles de manera que iba entre ellos y no le
podiacutean hallar Y no podiendo vivir sin eacutel no sabiacutean que hacerse para hallarlo
Aconsejoles un sabio filoacutesofo y diacutejoles El Dante es tan sabio que no le hallaraacuten
sino para responder y dar cabo a una muy avisada razoacuten que la oyese comenzada y
no acabada porque no ternaacute sufrimiento que steacute sin acabar lo que staacute bien
122
empezado Yo os aconsejariacutea que fueacutesedes diciendo por la ciudad estas palabras
Qui sa lo bene Qui sa lo bene
Y diciendo los florentines esto oyeron al Dante que iba disfrazado entre ellos y
respondioles Qui ha provato lo male qui ha provato lo male Que quiere decir
Aquel que sabe el bien que ha probado el mal
Yo he dicho esto solo para mostrar que pues tanto he probado el mal del amor seacute
queacute cosa es bien aunque nunca he gustado a queacute sabe (I2rv)
PARELLES LITERAgraveRIES Les narracions apotegmagravetiques que tenen com a personatges
parelles literagraveries (2ordf jornada G5rv 3ordf jornada H8v-I1r i I7r) pertanyen a dues obres
literagraveries importants a la nostra cultura occidental la Biacuteblia (Samsoacute i Dalida) i la
poesia popular de lrsquoEdat Mitjana que trobem al Romancero (dos personatges de creacioacute
castellana Belerma i Durandarte)
Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iquestno os acordaacuteis de los amores de
Belerma y Durandarte Que siendo desterrado por mandado de su Emperador
Carlo y volviendo a la Corte perdonado halloacute a Gaiferos servidor de Belerma sin
haber dado eacutel ocasioacuten Y quejaacutendose de esta traicioacuten dejoacute de servirla diciendo Que
por no sufrir ultraje morireacute desesperado
Mostrando que la dama ha de mostrarse enojada si la sirve otro caballero si ya su
servidor no le ha dado ocasioacuten para despedirle si le ha sido desleal Y si esta culpa
no tiene y su mucho amor le hace volver a servirla ha de ser con gran
arrepentimiento de su dama Y pues ella causoacute la pena debe traer en un letrero este
mote Digo mi culpa Pues ya veis coacutemo por esta ley de agradecimiento que se teniacutea
en aquel tiempo no era bien que el caballero desdentildeado fuese bien sufrido Pues
sabeacuteis que yo os visiteacute estando doliente en la cama de este mal y dijiacutestesme una
glosa vuestra a este villancico que dice
Desdentildeado soy de amor
guardeos Dios de tal dolor (G5rv)
Tal i com he explicat a les observacions de les repeticions disseminades entre el PB i
EC la histograveria de Durandarte com a personatge creat a partir de lrsquoespasa de Roland eacutes
propi de la tradicioacute de romancer que deriva del cicle carolingi137 El mateix Lluiacutes del
137 Veure Dumanoir (2012)
123
Milagrave musicalitza el romanccedil al seu tractat de viola El Maestro (1536) i tambeacute en
trobem referegravencies al villancet laquoDesdentildeado soy de amorguardeos Dios de tal dolorraquo i
a les seves glosses al Cancioner del Duc de Calagravebria ff 9v s (nuacutem16) i a la Diana
enamorada de Jorge de Montemayor libro II foli 129
Dijo don Luis Milaacuten [a Diacutedac Lladroacute] -Yo os lo direacute Ya habreacuteis oiacutedo decir la
fuerza de Sansoacuten cuaacuten grande fue Y la gran amor que a su amiga Dalida tuvo
Pues oiacuted el pago que de ella recibioacute y fue este que direacute Deseando saber los
filisteos sus enemigos en cual parte del cuerpo teniacutea Sansoacuten las fuerzas rogaron a
su amiga Dalida y dieacuteronle mucho tesoro para que lo supiese Y como ella
trabajase saberlo rogaba con gran importunidad a su amigo Sansoacuten se lo dijese Y
eacutel no sospechando que lo quisiese saber por mal suyo mostraacutendole ella tan buena
amor como eacutel le mostraba diacutejole -Dalida tuacute sabraacutes que la gran fuerza que yo
tengo es por gracia que Dios me ha dado Y por ser asiacute seacute que la tengo en unos
cabellos que en medio de mi cabeza staacuten Y si a miacute me los cortasen yo perderiacutea
todas mis fuerzas Y rogaacuteronle ella que se los dejase cortar para ver si era verdad
lo que eacutel deciacutea consintioacute que se los cortase Y vieacutendole sin las fuerzas que primero
teniacutea esecutoacute su traicioacuten y dio entrada a los filisteos sus enemigos y sacaacuteronle los
ojos y dejaacuteronle vivo para hacer burla de eacutel Y por no morir muchas veces con esta
vida-muerte determinoacute de acabar sus tristes diacuteas desta manera que direacute
Sintiendo ya cobradas su fuerzas por haberle crecido los cabellos que Dalida le
habiacutea cortado hiacutezose guiar a un templo donde gran multitud de filisteos estaban y
abrazose con unas columnas que sosteniacutean todo aquel edificio y derribolas donde
murieron sus enemigos y eacutel por vengarse de ellos (H8vIr)
Aquest apotegma sobre Samsoacute teacute com a font el llibre biacuteblic dels Jutges 16 4-31 i hi
reporta gairebeacute literalment el text biacuteblic
ECLESIAgraveSTICS A diferegravencia drsquoaltres obres de lrsquoegravepoca lrsquoaparicioacute de personatges
eclesiagravestics a les narracions breus del diagraveleg eacutes gairebeacute nulmiddotla i de caragravecter apotegmagravetic
nomeacutes en trobem dues una sobre un cavaller que solmiddotlicita als reis drsquoEspanya la Creu
de Santiago (5ordm jornada R7v) i la segona enunciada per mestre Sabater que reporta
una histograveria que teacute el Papa com a protagonista i personatge drsquoautoritat per justificar les
seves idees (6ordm jornada c8v d1r)
124
Mastre Zapater
-[] Y si los que leen y oyen razones avisadas no gustan de lo que Vuestra
Excelencia ha gustado no muestran entender lo que leen y oyen que si lo
entendiesen o trabajasen de entenderlo hariacuteanse avisados Que muchos lo seriacutean si
quisiesen Diacuteranme algunos que no hay quien no quisiese ser avisado mas como
sea don de Dios Eacutel lo da a donde quiere A esto les respondo con lo que dice el
Papa a los judiacuteos que le estaacuten esperando con sus cerimonias cuando vuelve a Roma
de la coronacioacuten que le hacen en San Joan de Letraacuten y son estas palabras Lex
vestra est bona sed est male e intellecta
Dicieacutendoles Vuestra ley es buena mas es mal entendida de vosotros
(c8v d1r)
PERSONATGES IDENTIFICATS PEL SEU OFICI
Les narracions breus que tenen com a personatges a llauradors caccediladors caminants i
drsquoaltres apareixen sovint en els reculls i lsquoflorestasrsquo que recollien lsquochascarrillosrsquo
lsquocuentecillosrsquo lsquodichosrsquo i lsquomotesrsquo En el nostre diagraveleg nomeacutes en tenim el testimoni de
tres (1a jornada E5v i E5v6v 5a jornada S6 v)
Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo
hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y
enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser hermano de la crianza como en
este cuento mostrareacute
Topaacuteronse dos cazadores muy lindos hombres Dijo el uno al otro -iexclTan bien me
pareces que yo querriacutea saber tu nombre y de queacute vives
Respondiacuteole -A miacute me dicen don Venturoso y vivo de cazar lo que desdichados no
alcanzan Yo tambieacuten querriacutea saber lo mesmo de ti
Dijo el otro -A miacute me nombran don Bien Criado y bivo de cazar lo que mal criados
pierden El cortesano debe ser el uno que es don Bien Criado y cazaraacute siempre lo
que mal criados viene muchas veces a perder que es el cielo y la tierra Y puede ser
el otro que es don Venturoso porque el cielo da la ventura a quien trabaja de
ganarle con bondades y no parenceriacuteas Como debe ser la crianza que no ha de ser
fingida para engantildear sino verdadera para contentar (E5v-r 6v)
125
423 NOVELLA
Els dos conceptes fonamentals de la narrativa breu renaixentista la facegravecia i
lrsquoapotegma es converteixen en petites cagravepsules narratives que afavoreixen la
construccioacute del gegravenere major i meacutes apreuat la lsquonovellarsquo risible Recordem la definicioacute
bagravesica que hem donat drsquoaquesta foacutermula narrativa com lrsquoapotegma i la facegravecia eacutes una
narracioacute breu de caragravecter versemblant que explica situacions de la vida privada de
personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues
divertides o finals sorprenents perograve a diferegravencia de les anteriors en ella srsquohi encadenen
diverses sequumlegravencies i a meacutes conteacute una tensioacute narrativa Certament els exemples de
lsquonovellersquo meacutes emblematics soacuten els de G Boccaccio al Decameroacute on a traveacutes de
diferents sequumlegravencies (unitats menors com la facegravecia i lrsquoapotegma) srsquoaconsegueix
obtenir una unitat narrativa de major extensioacute que la de les facegravecies o els apotegmes
De fet absorbeix aquestes unitats menors i aconsegueix conferir-hi tensioacute narrativa
Al diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave hi trobem un bon exemple de construccioacute de lsquonovellarsquo a
traveacutes de diferents narracions reportades per diversos personatges de lrsquoobra La
caracteriacutestica que les vincula eacutes que expliquen un mateix fet des de diversos punts de
vista els dels personatges-narradors i amb una certa continuiumltat temporal Podem
parlar drsquouna protonovelmiddotla on sersquons mostra el proceacutes intermedi de construccioacute drsquoaquest
gegravenere narratiu Les sequumlegravencies cridades a la unificacioacute soacuten reportades per cadascun
dels personatges principals drsquoEC De fet aquest element afavoreix drsquoaltra banda el
caragravecter versemblant de la novelmiddotla
Lrsquointent de novelmiddotla estagrave format per sis sequumlegravencies inserides dins la ficcioacute narrativa del
diagraveleg que aconsegueixen reportar una histograveria completa Cinc drsquoelles soacuten narrades a
la 2a jornada i la sisena a la 6a jornada Tal i com observem al grup de facegravecies els
personatges del diagraveleg soacuten narradors i protagonistes alhora Els narradors soacuten els quatre
protagonistes drsquoEC per ordre drsquoaparicioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute (que interveacute en
dues ocasions la primera i la cinquena) Francesc Fenollet (tambeacute en dues narracions
la segona i la sisena) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Lluiacutes del Milagrave Cal destacar que els
dos personatges que intervenen en meacutes drsquouna ocasioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute i
Francesc Fenollet no soacuten els protagonistes de les sequumlegravencies sinoacute els altres dos Lluiacutes
del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia El temps de la narracioacute eacutes pretegraverit
126
El motiu desenvolupat en les sis sequumlegravencies eacutes el del contencioacutes provocat per la
possessioacute drsquouna pintura de la dama a qui serveixen els dos protagonistes Les
narracions de cadascun dels personatges expliquen lrsquoorigen de la pintura com ha
passat a ser possessioacute drsquouns o drsquoaltres i en el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia els
conflictes que provoca aquesta afeccioacute en la seva relacioacute matrimonial Drsquouna manera
desordenada cadascun dels personatges aporta dades respecte a la histograveria del retrat i
de la dama pintada La narracioacute eacutes introduiumlda per la intervencioacute de Diacutedac Lladroacute de
forma aparentment ocasional
Dijo don Diego Ladroacuten -No seraacute menester que muy bien he oiacutedo lo que habeacuteis
pasado con Joan Fernaacutendez y no le quedaacuteis deudor que muy bien le habeacuteis
pagado Sino diacutegalo don Francisco que los dos estaacutebamos escuchando de la
cuadra de fuera mirando una pintura que yo saqueacute y en oiacuter la escaramuza de los
dos fue parte para que dejaacutesemos de gozar con los ojos de la buena pintura que
teniacuteamos entre manos para recrearnos con los oiacutedos de oiros a los dos (F7r)
A continuacioacute Francesc Fenollet ens explica que els dos protagonistes soacuten servidors de
la dama retratada
Dijo don Francisco -Sentildeor don Diego vos habeacuteis movido una cuestioacuten diciendo
que no le debe nada don Luis Milaacuten a Joan Fernaacutendez que no la podremos
apaciguar sino con mostrarles vuestra pintura Sacadla que bien menester seraacute
Daacutedmela que yo la quiero amostrar porque si los dos vienen a rentildeir yo me pondreacute
entre ellos y en ver el retrato de su dama todos se convertiraacuten en ojos que no
tendraacuten manos para desacatarse delante de ella haciendo besar como a portapaz a
esta pintura pues es el retrato de la dama que van servidores don Luis Milaacuten y
Joan Fernaacutendez (F7 rv)
Joan Ferrandis drsquoHeregravedia afirma que tenia guardat el retrat en un arca de casa seva ja
que li ocasionava discussions amb la seva muller perograve lrsquohi van robar i es quumlestiona
com ha arribat a mans de Diacutedac Lladroacute
Dijo Joan Fernaacutendez -Yo querriacutea mucho saber coacutemo ha venido en manos de don
Diego este retrato porque a miacute me la hurtaron de una arca donde yo la teniacutea
encerrada por temor de mi mujer que un diacutea rentildeimos por ella sobre esto que oireacuteis
Yo la teniacutea en mis manos solo encerrado en una caacutemara y deciacuteale Maacutes te quiero
127
yo pintada que a mi mujer viva pues tuacute me desenojas en mirarte y mi mujer me
enoja en mirarme Ella de braveza me mata y tuacute de benina me resucitas
Y como ella me viese y oyese por la cerradura de la puerta abrioacute y entroacute diciendo
A mis manos habeacuteis de morir don traidor Yo diacutejele Buena mujer teneos allaacute que
no soy quien vos pensaacuteis Nombraisme don traidor y a miacute me dicen don leal
Respondioacute No sois sino don diablo pues estaacuteis idolatrando en esa diablesa
pintada que maacutes lo va ella de afeites que vos la teneacuteis en esa tablilla Respondiacutele A
lo que me deciacutes que soy diablo agora me habeacuteis acertado el nombre que para ser
uno galaacuten ha de ir tras las almas como eacutel va Aunque yo no lo soy para vos que
nunca ireacute tras vuestra alma siendo tan rabiosa Y a lo que deciacutes que esta dama va
de afeites maacutes pintada que aquiacute estaacute la pintura iquestno os acordareacuteis que un diacutea os
desconociacute en una fiesta muy pintada de afeites Y tomaacutendoos por otra os deciacutea de
amores y vos me respondistes Ciego reacutezame una oracioacuten Y conocieacutendoos en la
habla os dije Mas os querriacutea pintada y muda que despintada hablando (F8rv)
Lluiacutes del Milagrave explicaragrave lrsquoorigen de la pintura va ser ell mateix qui va encarregar el
retrat de la dama perograve posteriorment va ser robat del taller del pintor Assegura que
nacuteeacutes el propietari tot indicant-ne un senyal el forat que hi ha a la magrave de la dama
retratada a causa drsquouna llagravegrima seva Aquest signe estagrave pres drsquouna font literagraveria eacutes a
dir drsquouna canccediloacute coneguda a lrsquoegravepoca i que es glossada per Lluiacutes del Milagrave
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez vos pretendeacuteis que el retrato de
nuestra dama es vuestro yo no otorgareacute jamaacutes sino que es miacuteo Porque yo lo hice
pintar y hurtaacuteronlo de casa del pintor y creo que vos lo habeacuteis hecho pues estaba en
vuestro poder Y porque se vea que es miacuteo he alliacute aquella sentildeal que llorando de
verla tan hermosa pintada como despiadada viva cayoacute una laacutegrima miacutea sobre su
mano y hizo aquel agujero que veis Y de presto demandeacute tinta y papel haciendo
una glosa a este villancico que tan a mi propoacutesito hecho estaacute que en el postrer
verso le hallareacuteis de cada copla de estas que yo os direacute agora
Tengo tanto sentimiento
de lo que me haceacuteis sentir
que siento tanto el morir
cuanto mi vivir no siento
De este mal saco este bien
128
que stoy hecho un Jeremiacuteas
que por vuestro gran desdeacuten
lloran mi Jerusaleacuten
las tristes laacutegrimas miacuteas
Mi Jerusalem en miacute
es la triste de mi vida
que la veo tan caiacuteda
cuanto yo de vos caiacute
No alcanzo un vala os Dios
de caiacuteda tan mortal
que llorando para dos
de no hacer sentildeal en vos
en piedras hacen sentildeal
Son tan grandes mis enojos
que sangre vengo a sudar
y me siento distilar
agua amarga por los ojos
De miacute tiene piadad
cualquier fiero animal
que en tan grande crueldad
en todos hay caridad
y en vos nunca por mi mal (F8rG1v)
De fet els darrers versos de cada cobla reconstrueixen una canccediloacute popular del moment
que trobem glossada a la Diana enamorada de Gaspar Gil Polo publicada a Valegravencia
lrsquoany 1564
Las tristes laacutegrimas miacuteas
en piedras hacen sentildeal
y en vos nunca por mi mal
129
Glosa
Vuestra rara gentileza
no se ofende con serviros
pues mi mal no os da tristeza
ni jamaacutes muestra dureza
dio lugar a mis suspiros
No fueron con mis porfiacuteas
vuestras entrantildeas mudadas
aunque veis noches y diacuteas
con gran dolor derramadas
las tristes laacutegrimas miacuteas
Fuerte es vuestra condicioacuten
que en acabarme porfiacutea
y maacutes fuerte el corazoacuten
que viviendo en tal pasioacuten
no le mata la agoniacutea
Que si un rato afloja un mal
aunque sea de los mayores
no da pena tan mortal
mas los continos dolores
en piedras hacen sentildeal
Amor es un sentimiento
blando dulce y regalado
vos causaacuteis el mal que siento
que Amor solo da tormento
al que vive desamado
Y esta es mi pena mortal
que el Amor despueacutes que os vi
como cosa natural
por mi bien siempre estaacute en miacute
y en vos nunca por mi mal
130
Diacutedac Lladroacute li explica com va arribar el retrat a les seves mans de fet va ser arran
drsquouna peticioacute de Jerogravenima Beneito en un intent drsquoallunyar la dama que representava el
retrat del seu marit Amb aquesta narracioacute Lluiacutes del Milagrave aconsegueix confirmar la
imatge que ens doacutena de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia al llarg del diagraveleg i especialment en
relacioacute amb la seva esposa Cal recordar com aquesta imatge es comenccedila a construir al
PB del manustrit de la BC de les Obres drsquoaquest autor
Dijo don Diego Ladroacuten -Yo quiero responder a lo que el sentildeor Joan Fernaacutendez
dijo cuando vio el retrato de su dama en mi poder que holgariacutea mucho de saber
coacutemo habiacutea venido a mis manos Y ha de saber que visitando un diacutea su mujer con
una dama que a su casa habiacutea traiacutedo nos contoacute la cuestioacuten que tuvo por ella con el
sentildeor Joan Fernaacutendez que aquiacute nos ha contado Y llorando me rogoacute que le sacase
una diablesa que pintada teniacutea en casa Yo diacutejele que la mostrase y sacola y en ver
el retrato conociacute quieacuten era la dama y lleveacutemela Y asiacute ha venido a mi poder que no
querriacutea causase enojo entre sus competidores la que da en mirarla tanto placer a
sus servidores (G1v2r)
Posteriorment a la sisena jornada Francesc Fenollet aprofita un sonet de Lluiacutes del
Milagrave per explicar el motiu que va provocar la intervencioacute de la muller de Ferrandis
drsquoHeregravedia Drsquoaquesta manera lrsquoautor aconsegueix ratificar la caracteritzacioacute gairebeacute
burlesca o progravepia de la farsa del matrimoni Ferrandis-Beneito
Dijo don Luis Milaacuten
-Hagamos honra a este Soneto 47
Yo retrateacute su gesto muy hermoso
y teacutengole perfeto retratado
cuando no staacuteis haciendo el desdentildeado
que feo staacute mirar muy desdentildeoso
Rato me dais que no seacute queacute es reposo
cuando miraacuteis mirar desamorado
tal me paraacuteis de vos muy mal parado
que mueacuterdome las manos de rabioso
Y en veros tal rabiosa por matarme
131
corriendo voy a ver vuestro retrato
por descansar miraacutendoos en pintura
Y el dios de amor por maacutes desengantildearme
hurtaacutemela por darme muy mal rato
que del mortal le huye su natura
Dijo don Francisco
-Sentildeor Duque este soneto recita la farsa que Joan Fernaacutendez haciacutea y era que en su
oratorio teniacutea el retrato que hurtoacute a don Luis Milaacuten de la dama que serviacutean Y en
ella hacerle mala cara luego le deciacutea Yo me voy a ver vuestro buen gesto pues este
que me haceacuteis no es sino el de Marifea vuestra favorecida (Que el compantildeero
sella como sello) Y con gran prisa iba a su casa y algunas veces lo hallaba el
retrato y eacutel deciacutea cantando
iquestDoacutende staacutes que no te veo
iquestQueacute es de ti pintura miacutea
Vuelve que ver te deseo
si staacutes en la moreriacutea
Y esto cantaba porque sospechaba que una mora hechicera de quien eacutel estaba
hechizado de amores se la teniacutea porque le dio a entender que el dios de amor se lo
traiacutea Y era que una criada de su mujer se lo llevaba a la mora para composar138 a
Joan Fernaacutendez cuando se lo volviacutea partieacutendose las dos la composicioacuten (X7rv)
138 Catalanisme En aquest context significa Captenir-se (amb alguacute) fent-lo anar dret imposant-li la nostra voluntat fent-li creure el que volem
132
43 FONTS I TRADICIOacute DE LES NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO
La tradicioacute oral conreada des dels segles anteriors la lectura dels clagravessics en prosa o en
teatre el treball literari dels contemporanis o la literatura popular oriental entre drsquoaltres
factors esdevenen diferents vies de transmissioacute i de contaminacioacute que dificulten establir
les fonts precises de qualsevol narracioacute breu A lrsquohora drsquoencetar aquesta recerca srsquoha de
tenir en compte els canvis que es produeixen en les diferents versions de cadascuna de les
narracions Aquests canvis poden referir-se a diferents aspectes lrsquoestructural eacutes a dir el
context genegraveric on apareixen les narracions (en reculls o inserits en el gegravenere del moment
el diagraveleg) el semagraventic com soacuten adaptats a les utilitats que meacutes interessaven en aquell
temps el formal els canvis de nom dels personatges i dels llocs o la seva desaparicioacute en
favor de lrsquoanonimat
Els resultats drsquoaquesta recerca amb el corpus de narracions breus drsquoEC no han estat gaire
positius tot i que aquest resultat tambeacute pot fer pensar en lrsquooriginalitat creativa de les
narracions de Milagrave He buidat diferents obres literagraveries on lrsquoaparicioacute de narracions breus
eacutes forccedila important i que pertanyen a diferents egravepoques Ofereixo les diferents connexions
que he descobert fins ara entre les narracions drsquoEC i el meu buidatge drsquoalgunes obres
significatives de relats breus i de facegravecies de lrsquoEdat Mitjana i del Renaixement A
continuacioacute assenyalo les obres i les edicions que he consultat
EDAT MITJANA
Il Novelino (2000) Introduccioacute traduccioacute notes i iacutendex temagravetic drsquoIsabel de Riquer
Prograveleg de MordfJesuacutes Lacarra Pariacutes-Roma Memini
BOCCACCIOG Decameroacute (6ordfjornada) ed 1984 Barcelona Ed62 MOLU n35
Tambeacute el recull de narracions medievals LACARRA Mordf Jesuacutes (ed) (1999) Cuento y
novela corta en Espantildea I Edad Media Barcelona Criacutetica
BANDELLO M Novelas escogidas Versioacuten castellana de Joseacute Feliu y Codina ed 1884
Barcelona Biblioteca Artes y Letras
133
RENAIXEMENT
BRACCIOLINI G Poggio Liber facetiarum (Llibre de facegravecies) Traduccioacute de Francesc de
BMoll edicioacute de 1978 Palma de Mallorca Editorial Moll
TIMONEDA Joan Sobremesa y alivio de caminantes edicioacute de 1885 Barcelona Edicioacuten
Ciacuterculo de Amigos de la Historia Imp Barcelonesa
MEXIacuteA Pedro (1562) Coloquios o diaacutelogos nueuamente compuestos () en los quales se
dispuntan u tratan varias o diuersas cosas de mucha erudicioacuten y doctrina Zaragoza
(Edicioacute de la Biblioteca Central Universitat de Barcelona)
SANTA CRUZ MELCHOR DE Floresta espantildeola Edicioacuten y estudio preliminar de MordfPilar
Cuartero y Maxime Chevalier 1997 Barcelona Criacutetica
CASTIGLIONE Baldassare Il cortegiano Edicioacute de la traduccioacute castellana de Joan Boscagrave
per Mario Pozzi any 1994 Madrid Caacutetedra
_______(1998) Edicioacute a cura de Walter Barberis Torino Biblioteca Einaudi
_____________________________________________________________________
A continuacioacute presento les narracions drsquoEC que formen part drsquoalgunes de les tradicions
trobades en el buidatge de les obres anteriors Primer reporto la narracioacute del diagraveleg
valenciagrave i despreacutes les narracions a les quals remet
Primera narracioacute
Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean aparejado Y
eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas ajiaceite de manera que no pueda salir y al asar
encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la sentildeora dontildea
Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa comer en su casa
porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y arrojoacuteselo Y eacutel vino
huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y diacutejome Sentildeor acoacutegeme en
vuestra mesa que huyendo vengo del majadero
Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron
tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire [] Despueacutes de las
perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestro y dijo don Diego Ladroacuten
134
Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le pareceraacuten los pavones indianos que los
de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus amores mejor le deberiacutean parecer
los nuestros pues lo contrahace estando en rueda como estaacuten ellos con sus plumas muy
hermosas que son las que don Luis Milaacuten le pasa por la nariz iexclY son tantas que queda
emplumado Pues digaacutemosle Joan de Rueda y no lo digo porque sea como Lope de
Rueda que no hace farsas como eacutel (C4rv)
He trobat diverses narracions contemporagravenies sobre un aliment que era considerat propi
dels personatges vilans lrsquoall Per aixograve tot personatge que es vulgui considerar de
categoria social superior el rebutja Cal destacar en les narracions seguumlents el canvi en
lrsquoatribucioacute de personatge protagonista a la de Melchor de Santa Cruz el personatge eacutes la
reina Isabel i a la de Timoneda eacutes una dama anogravenima
Floresta Espantildeola Part II cap I 11
A la reina dontildea Isabel en extremo le eran aborrecibles los ajos no solamente en el
gusto mas en el olor Por descuido trajeacuteronle a la mesa perejil que se habiacutea hecho
donde habiacutean puesto ajos Como lo sintioacute sin gustarlo dijo -Disimulado veniacutea el
villano vestido de verde
Sobremesa y alivio de caminantes 1a part Conte xxxiii
A una dama que era una gran decidora no habiacutea persona que le hiciese comer ajo ni
cosa que supiese a eacutel Un galaacuten que la serviacutea hiacutezole un banquete y dijo al cocinero
que de cualquier manera que fuese le hiciese comer ajo El cocinero por maacutes
disfrazar el negocio picoacute algunos ajos en el mortero y quitado de alliacute hizo una salsa
verde en el mesmo mortero y llevaacutendolo delante la dama al primer bocado paroacute y
dijo -iexclOh hideputa el villano cuaacutel viene disfrazado de verde como si no lo
conocieacutesemos acaacute
Segona narracioacute
Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir a
decirme ldquoJoan donairerdquo Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida que
don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro sobrino
convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma preicaba en Valencia
135
y convidoles para oiacuterle que era muy buen decidor Y al hora que se asentavan a la mesa
vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis)
Y sentoacutese a comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos
catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar
con los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don
Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo
Y eacutel respondio de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix mal
profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar)
Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre ldquoel governador campanillasrdquo porque
cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)
A la Floresta Espantildeola trobem narracions sobre el personatge fra Palomo que correspon
al personatge histograveric de Fra Bernardino Palomo o de Flores Va esdevenir un dels
personatges cogravemics meacutes coneguts a la literatura breu de lrsquoegravepoca A continuacioacute en reporto
una mostra al respecte
Floresta Espantildeola Parte I capiacutetol iv 3
El obispo don Pedro del Campo envioacute a fray Bernaldino Palomo presentados seis
capones El mozo que los llevaba tomoacute uno de ellos como se los contoacute dijo -Decid a
su sentildeoriacutea que le beso las manos por los cinco y besaacutedselas vos por el uno
Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 8
Dicieacutendole a fray Dionisio burlando que habiacutean hecho obispo a fray Bernardino
Palomo respondioacute -Eacutel es donoso y si agora es obispo donoso obispo seraacute
Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 14
Convidoacute fray Bernardino Palomo a comer a fray Dionisio y alabole mucho que lo
habiacutea hecho como ilustre y mandoacute salir al mozo fuera de la celda y diacutejole que se
deciacutea de eacutel que era hijo de un caballero y que lo creiacutea asiacute Respondioacute fray Bernardino
Palomo -Si lo dijistes por afrentarme habeislo hecho mal si por honrarme iquestpara
queacute se salioacute mi mozo
136
Tercera narracioacute
Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis Milaacuten de malas coplas
que le hice por contentar a quien contentando descontenta Que peor no puede ser
que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de Portugal hizo hacer un
ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un maestro de Gala porque amostrase a
hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien servir a damas Porque no se
daba licencia de servirlas sino a quien fuese examinado oficial de la gala y si el
caballero serviendo a su dama haciacutea algun necio pecado ella le daba la pena que
mereciacutea Y como el mayor de todos los pecados fuese hacer malas coplas hizo un
portugueacutes a un competidor suyo unas que sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo
estilo y la pena que su dama le dio fue despedirle de servidor y eacutel iba diciendo-Por
facer malas coplas perdi mintildea amor doleyvos de meu dolor Yo soy este portugueacutes
que por lo mismo fui despedido de una dama que serviacuteamos don Luis Milaacuten y yo y
despediacuteome con este cantar de muertos
No me sirvaacuteis caballero
iros con Dios
que quien hace malas coplas
necio vos
Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber Y
de nuevo les respondiacute a todas las suyas con las que agora le respondereacute a cuantas
diraacute (C8v)
Lluiacutes del Milagrave ens presenta una bona mostra de les facegravecies sobre portuguesos ben
populars a la literatura del segle XVI Les dues narracions que presento tan sols
mantenen aquests tipus de semblanccedila amb la drsquoEC cal destacar la presegravencia a totes tres
drsquoun personatge comuacute el rei de Portugal Nomeacutes lrsquoexemple de la Floresta espantildeola
ens precisa quin era el seu nom i per tant ens situa en lrsquoegravepoca que ambienta el fet
narrat
Floresta Espantildeola Part II capi 22
El rey don Manuel de Portugal mandoacute a su mayordomo que para otro diacutea
siguiente le aparejasen de comer en una casa de placer en el campo y lo que le
diesen fuese cosa que no tuviese sangre porque teniacutea devocioacuten en tal diacutea comer
137
otros manjares El mayordomo le suplicoacute le avisase su Alteza queacute queriacutea comer
porque eacutel no sabiacutea queacute proveer fuera de aves o pecados Un caballero que cerca del
rey estaba sacando la espada de la vaina de otro caballero dijo Vuestra Alteza
podraacute comer de esta espada pues nunca sacoacute sangre ni de suyo la tiene139
Il Cortegiano II 56
Rieacuteronse entonces todos y Misser Bernardo dijo -Por cierto la que yo quiero
contar no es tan sotil pero todaviacutea es harto buena y es esta Trataacutendose pocos diacuteas
ha de la tierra o mundo nuevamente hallado por los portogheses y contaacutendose
muchas extrantildeezas de diversos animales y de otras cosas que ellos de alliacute traen
cada diacutea a Portogal aquel nuestro amigo que yo os he dicho contoacute por cosa cierta
haber visto una mona de forma en estremo diferente de las que acaacute nosotros
solemos ver la cual (seguacuten eacutel deciacutea) jugaba al axadrez la mona jugoacute algunos
lances sotiliacutesimos de manera que apretoacute tanto a aquel caballero que en fin eacutel dio
mate de lo cual quedando eacutel corrido como lo suelen quedar todos los que pierden
en semejante juego tomoacute el rey del axadrez que era muy grande y arrojaacutendole a la
cabeza de la mona hirioacutela la cual prestamente saltoacute a la otra parte quexaacutendose
con grandes gritos y pareciendo que pediacutea justicia al Rey de la sinrazoacuten que se le
habiacutea hecho El caballero dende a un rato volvioacute a requerilla que jugase ella
rehusaacutendolo primero un poco con sus ademanes y moneriacuteas en fin tornoacute a jugar y
como la otra vez asiacute tambieacuten esotra le truxo a muy mal punto Al cabo viendo al
mona que estaba ya en su mano della mate con una nueva astucia quiso asegurarse
de no ser otra vez herida y asiacute disimuladamente sin que nadie cayese en ello puso
la mano derecha debaxo del codo izquierdo de aquel caballero y quitole una
almohadilla de tafetaacuten que eacutel teniacutea por regalo para arrimar el brazo y hecho esto
luego en un mismo punto con la izquierda le dio mate de peoacuten y con la derecha se
cubrioacute la cabeza con el almohadilla despueacutes dio un gran salto delante del Rey
mostrando alegriacutea y ufaneza de su victoria Ora iquestno veis bien cuaacutel sabia y dicreta
era esta mona
139 Santa Cruz (198739) Manuel I el Grande y el Afortunado (1469-1521) rey de Portugal desde 1495
138
Quarta narracioacute
La narracioacute que explica Lluiacutes del Milagrave teacute com a personatge Manuel de Leoacuten tenim
referegravencies de la seva identitat a traveacutes drsquoalguns romanccedilos Altres narracions del diagraveleg
el presenten com un cavaller contemporani als Reis Catogravelics
Muy bien mostroacute este caballero tener lo que aconsejaba pues hallaacutendose en Roma
asaltado de malhechores una noche hizo tan maravillosas cosas en armas que siendo
los contrarios muchos los hizo pocos venciendo a todos huyendo de su gran corazoacuten
Y viendo esta hazantildea un romano dijo a su mujer lo que don Manuel de Leoacuten habiacutea
hecho Y ella enamorada de su gran valor fuese a eacutel y contole lo que su marido le
habiacutea dicho ofrecieacutendose para cumplir su voluntad si de ella se queriacutea servir A esto
respondio eacutel Iros sentildeora que muy mala obra hariacutea yo a quien me la hizo tan buena
que fue vuestro marido
Que jamaacutes estaacute sin ley el agradecido (E7rv)
Sobremesa y alivio de caminantes II part Conte xvi
Joan Timoneda reporta una histograveria semblant perograve amb un personatge diferent Es parla
de laquoun sentildeor de salva valenciano (que por humildad se calla su nombre)raquo
possiblement srsquoestagrave parlant drsquoun personatge valenciagrave important contemporani als
lectors de Timoneda
Leacuteese de un sentildeor de salva140 valenciano (que por humildad se calla su nombre)
que rogoacute a su camarero que secretamente le trujese alguna sentildeora que durmiese
con eacutel Al fin siendo ya muy tarde le trujo una muy hermosa Diacutejole en verla -
Sentildeora iquestcoacutemo habeacuteis venido tan tarde
Respondioacute ella -Sepa su sentildeoriacutea que la causa ha sido esperar que mi marido se
acostase
Respondiacuteole eacutel -Pues id buena mujer y aguardad que se levante
Y volvieacutendose a su camarero le rintildeoacute porque teniacutea por muy grande pecado echarse
con una mujer ajena
140 Personatge de gran distincioacute o jerarquia
139
Cinquena narracioacute
Trayendo por exemplo lo que le siguioacute al gran Aristoacutetil con la mujer del rey
Alexandre su diciacutepulo que en este cuento oiacuteraacuten
El priacutencipe de los filoacutesofos nombrado Aristoacutetil siendo maestro del Rey Alexandre se
enamoroacute de la mujer de su disciacutepulo y de muy enamorado se desvergonzoacute a pedirle lo
que no debiacutea Y ella burlando de eacutel le otorgoacute lo que no debiera dicieacutendole -Aristoacutetil
yo soy contenta de hacer cuanto me pides si tuacute te dejas enfrenar y ensillar de mi mano
en secreto Soacutelo para que yo tenga contento de miacute que pudo mi hermosura vencer a tu
gran saber
Y tenieacutendole encerrado de la manera que habeacuteis oiacutedo como a bestia hizo venir a su
marido Alexandre para que viese a su maestro Y muy espantado de verle como estaba
le dijo -iexclOh Aristoacutetil tuacute que me avisabas con todo tu saber que me guardase de ser
vencido y sojuzgado de mujer iquestte has dejado vencer
Respondiole como a sabio aunque staba como bestia -iexclOh Alexandre agora te debes
maacutes guardar Viendo que yo no me pude defender iquestqueacute haraacutes tuacute si no te guardas que
a miacute me han traiacutedo en lo que esto (F5vF6r)
Aquesta narracioacute presenta una de les almiddotlusions que es fan al segle XV i XVI drsquoun relat
drsquoorigen oriental que va passar a ser un dels exemplum meacutes coneguts de lrsquoEdat
Mitjana La narracioacute podia assenyalar diferents aspectes segons la intencioacute de lrsquoautor
es podia subratllar lrsquoastuacutecia de les dones o la feblesa del saber davant drsquoelles141 La
versioacute de Lluiacutes del Milagrave forma part de la gran quantitat de versions que es van fer al
segle XVI del Lai drsquoAristoacutete de la 1a meitat del segle XIII Hi ha dues versions
significatives la de JRenart i la drsquoHenri drsquoAndeli la primera representa la perfeccioacute
del gegravenere i la segona incorporar lrsquoelement cogravemic apropant el text als fabliaux142
A causa de lrsquoextensioacute del lai reporto tan sols la narracioacute recollida per MordfJesuacutes Lacarra
a la seva obra esmentada anteriorment El text pertany a lrsquoIndex Exemplorum143
Alexandre veyeacutendose reprehendido de su maestro Aristoacuteteles seyendo manccedilebo
porque se allegaba a mujeres catoacute manera para lo reprehender e tobo manera con
141 Lacarra (1999343) 142 Renart J Veure Carmona (198620-21) 137 Tubach (1969)
140
una su doncella que lo enartase en esta manera Aquesta doncella se allegoacute a eacutel con
tal ingenio que le dio a entender que lo amaba maacutes que a siacute e puacutesolo en tal estado
quersquoeacutel la amoacute desigualmente atanto que le descubrioacute su amor la qual con
diligenccedilia por industria de Alixandre gelo fue dulccedilemente dilatando atanto quersquoeacutel
le dijo que le dariacutea todas las cosas que ella demandase e fariacutea quaacutento ella le
mandase la qual le respondioacute que ella lo deseaba maacutes quersquoeacutel pero que la dexase
facer una poca cosa e despueacutes qursquoeacutel fiziese en ella su voluntad secretamente
porquersquoeacutel era casado e viejo E respondioacutele con maravilloso gozo que pidiese lo
que quisiese Diacutejole -Sentildeor deacutexame que bos enfrente e ensille e cabalgue en vos
con espuelas commo caballero en caballo e vos faga pasar carrera de noche por
que non sea sabido en la grand sala del palaccedilio a lunbre de candelas cuando todos
fueren dormidos
Aristoacuteteles maravillado e pesante drsquoello dijo -iexclO fija sentildeora esto iquestpara queacute lo as
tuacute Ca es dantildeo miacuteo e poco probecho tuyo E dime iquestpor queacute lo quieres esto
-Sentildeor esto quiero yo porque los omes han costumbre de escarneccediler de las mujeres
cuando han complido sus voluntades porque si voacutes quisierdes burlar de miacute despueacutes
que agora conplierdes vuestra voluntad que pueda decir yo coacutemo cabalgueacute en vos
ante commo en caballo
E otorgado por eacutel enfrenoacutelo e ensilloacutelo e caballera en eacutel Lo fizo correr a quatro
pies feriendo drsquoespuelas Commo Alixandre que faziacutea todo esto estobiese alliacute
econdido tras un paramento e saliese a ellos e diacutejole -iquestQueacute es eso maestro
honrado
E como Aristoacuteteles le viese con grand pesar e mucha verguumlentildea le dijo -iexclO fijo
Alixandre tuacute as fecho todo esto Jamaacutes non te reprehendereacute de cosa de mujeres
ca non ay seso de omne del mundo que non sea enartado por amor de mujer
Il Cortegiano Llibre IV (47)
A IC apareix una imatge drsquoAristogravetil i Alexandre forccedila canogravenica que contrasta amb
lrsquoanterior
Y aun pienso que si a Aristoacutetil y a Platoacuten les dieran este nombre de cortesano
perfeto se holgaran mucho con eacutel porque se vee claramente en ellos que hicieron
todo lo que pudiera haber hecho un hombre de corte muy escogido y tuvieron gran
ojo a este fin de que tratamos el uno con el gran Alexandre y el otro con los reyes
141
de Sicilia Y porque el oficio de buen cortesano es conocer la condicioacuten del priacutencipe
y sus inclinaciones y asiacute seguacuten ellas aprovechaacutendose del tiempo y de los casos que
se ofrecen sabelle ganar la boca y llegar a selle muy aceto por medio de aquellas
cosas que hemos tratado y ponelle despueacutes en el camino firme de la virtud
Sisena narracioacute
Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos
en su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y
reprendieacutendole un filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy pocos e sabios
trabajoacute mucho de tener en su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista
sino truhanista el truhaacuten era muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando
muy arrinconado y siempre mudo al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea
gran fiesta el truhaacuten diciendo y haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea
una ropa muy rica a cuestas que su sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde
estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui sa far el bufone eacute rico garccedilone
Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay
trovato simile a te seroacute rico (d3r)
La narracioacute drsquoEC remet a de lrsquoobra Facetiarum Liber de Gian Francesco Poggio
Bracciolini perograve amb forccedila variants relacionades possiblement amb el proceacutes de
transmissioacute o amb lrsquoart creatiu del mateix autor Lluiacutes del Milagrave Crec perograve que eacutes meacutes
probable la primera hipogravetesi Lluiacutes del Milagrave hauria pres o reelaborat la narracioacute
drsquoalguna altra font ja que canvia el nom del senyor italiagrave i a meacutes les intervencions en
estil directe dels personatges soacuten en italiagrave
Facetiarum Liber pagraveg 57 nordf57 Resposta enginyosa de Dante poeta florentiacute
Dante Alighieri el nostre poeta florentiacute visqueacute algun temps a Verona a casa del
vell Cane della Cala priacutencep molt generoacutes Tambeacute hi havia a casa de Cane un altre
florentiacute home de baixa naixenccedila ignorant i imprudent que no servia per a res meacutes
que per a burles i rialles Les seves bestieses meacutes tost que graciositats havien fet
que Cane lrsquoobsequieacutes molt Dante home molt sabut prudent i modest el
menyspreava com era de raoacute I aquell li digueacute -iquestCom eacutes que tu que ets tingut per
142
molt savi i prudent ets pobre i Misserable i jo beneitot i ignorant som ric Dante
li respongueacute -Quan jo trobareacute un senyor semblant a mi i dels mateixos costums que
jo com tu nrsquohas trobat un aleshores tambeacute em donaragrave riqueses
Prudent i sagravevia resposta Perquegrave els senyors sempre es troben beacute amb aquells qui
soacuten de costums semblants als seus
143
44 RETOgraveRICA DE LrsquoHUMOR CONSTRUINT EL VIR DOCTUS ET FACETUS
Una de les funcions meacutes rellevants de les insercions narratives a EC eacutes aquella que tant
Ciceroacute com Castiglione presenten en els seus diagravelegs quan descriuren algunes de les
caracteriacutestiques meacutes valorades en un orador i en un home de la cort el vir doctus et
facetus Castiglione a IC presenta i exemplifica els cinc punts que Ciceroacute havia presentat
al seu diagraveleg De oratore144 en parlar sobre lrsquohumor laquoSobre el riure hi ha cinc punts a
esbrinar lrsquoun quegrave eacutes lrsquoaltre drsquoon ve el tercer si atany a lrsquoorador de voler fer riure el
quarts fins a on el cinquegrave quins soacuten els gegraveneres de plasenteriaraquo (DO 235) En aquest
sentit cal recuperar-ne alguns conceptes que prenen especial importagravencia en la definicioacute
del cortesagrave
sect Lrsquoorigen del ridiacutecul estagrave en la lletjor o deformitat en la turpitudo
sect La conveniegravencia que lrsquoorador o el cortesagrave sagravepiga desvetllar la rialla de manera
enginyosa al seu auditori Eacutes una mostra de la urbanitas de lrsquoorador
sect La necessitat de tenir en compte la qualitat de la persona i el tipus de tares del
cos que soacuten objectes del riure aixiacute com el fet drsquoevitar la imitacioacute excessiva
sect Els gegraveneres de plasenteria que formula Ciceroacute i que comenta i exemplifica
Castiglione es classifiquen en dos tipus El primer consisteix en les
ambiguumlitats en la sorpresa que produeix una resposta no esperada en la
paronomagravesia (la mudanccedila de lletres o de paraules) en la interpretacioacute drsquoun
nom dels malnoms o en lrsquoefecte que produeix lrsquoalteracioacute de lrsquohoritzoacute
drsquoexpectatives entre drsquoaltres El segon relatiu a les plasenteries de coses
respon a les anegravecdotes la comparacioacute o el retrat que fa referegravencia a alguna
deformitat o tara del cos la dissimulacioacute el fet de treure de les paraules drsquoun
altre un sentit diferent drsquoaquell que ell els hi vol donar etc Aquests dos
procediments es materialitzen bagravesicament en dos gegraveneres que IC anomena
laquocuentos largos y dichos brevesraquo (IC 48)
144 A partir drsquoaquiacute tambeacute DO
144
Tot aixograve apareix en boca dels personatges del diagraveleg valenciagrave sense cap tipus de reflexioacute
teograverica tal i com va observar Solervicens laquoEn el plantejament de Lluiacutes del Milagrave la ficcioacute
esdeveacute lrsquoelement fonamental del diagraveleg mentre que lrsquoexposicioacute directa drsquoidees eacutes miacutenima
Els missatges els transmet a traveacutes de la ficcioacute un tret caracteriacutestic del periacuteode de plenitud
del Renaixementraquo145 Tenim un diagraveleg que valora meacutes la ficcioacute que no pas la reflexioacute i que
ens aboca a un univers versemblant gragravecies a innombrables estrategemes narratius En tot
cas la intencioacute de lrsquoautor eacutes provocar la reflexioacute posterior del lector sobre allograve que li ha
ofert aixiacute li ho recorda al final de lrsquoobra Tal i com he citat anteriorment en paraules de
Godard146 ells mateixos soacuten els models i alhora en determinats casos els antimodels El
diagraveleg del Milagrave eacutes una interessant exemplificacioacute de qui eacutes o qui no eacutes un vir facetus Les
afirmacions o valoracions sobre el correcte comportament dels personatges no es
formulen de manera teograverica amb la finalidad de mostrar un model sinoacute mitjanccedilant les
intervencions i les informacions del personatges que comenten la seva pragravectica
conversadora allograve que srsquoinfereix de la seva pragravectica cortesana o els paregraventesis intercalats
en la narracioacute per exemple laquoCada cosa en su lugar imposible es enojarraquo laquoQue ni
sabios verbosos ignorantes graciososraquo laquoQue los cuentos para nunca enojar han de ser
en su lugarraquo laquoQue no son engantildeados sino los que no saben engantildearraquo etc Nomeacutes en una
ocasioacute a la 1a jornada interveacute el Duc amb un to doctrinal i gairebeacute moral i religioacutes fent
referegravencia al valor del silenci en aquests agravembits
Comenzoacute el Duque y dijo -A miacute me parece que el cortesano ha de tener estas reglas
saber hablar y callar donde es menester Que no en todos tiempos ni en todo lugar ni
a toda persona es bien hablar sino en su caso y lugar Que si se habla en tiempos que
pueden causar alguacuten mal mejor es callar Ni menos se ha de hablar en el lugar que se
debe tener silencio que ha de ser en la casa de Dios (E4v)
La intervencioacute apareix despreacutes de formular la seva peticioacute a Lluiacutes del Milagrave per tal que
escrigui El cortesano i amb una anotacioacute impresa al marge que indica laquoReglas del
cortesanoraquo Aquest comentari motiva la resposta i el comentari de cadascun del
protagonistes per exemple Diacutedac Lladroacute comenta laquoPues vuestra Excelencia lo manda
digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de aquello que eacutel sabehellipraquo Joan Ferrandis
laquoYo diriacutea que el cortesano debe hablar siempre a buen propoacutesito que apenas hay cosa
145 Solervicens (1997179) 146 Godard (2001)
145
mal dicha a buen propoacutesito ni bien hablada fuera de eacutel ora sea moviendo conversacioacuten
o respondiendo a quien la muevehellipraquo Francesc Fenollet laquoYo digo que el cortesano
siempre debe estar en lo que hace y dicehellipraquo i Lluiacutes del Milagrave laquoEl cortesano ha de ser
padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten
con ley amigo de la limpieza y enemigo de la pesadumbrehellipraquo (E5rv)
146
45 PERSONATGE DE FACEgraveCIA JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA
Al llarg del diagraveleg EC comptabilitzem almenys 18 facegravecies que parlen de Joan Ferrandis
drsquoHeregravedia enfront les 8 sobre Diacutedac Lladroacute les 6 sobre Francesc Fenollet i les 3 sobre
Lluiacutes del Milagrave Soacuten facegravecies contades per diferents personatges del diagraveleg147 i fins i tot
per ell mateix que van configurant un personatge fictici Al diagraveleg eacutes caracteritzat per les
seves progravepies paraules i accions o per les que els altres conten drsquoell Srsquohi parla de la seva
roba de vestir de les relacions amb la seva muller Jerogravenima Beneito aixiacute com de les
seves aventures extramatrimonialshellip148 Tot aixograve pot justificar lrsquoestudi que mereixen
aquest conjunt de narracions Especialment si tenim en compte que possiblement sersquons
indica mitjanccedilant aquesta segraverie de recursos quina eacutes la intencioacute drsquoescriptura drsquoEC No
hem drsquooblidar un element paratextual com eacutes el mateix tiacutetol del diagraveleg EC que ens
assenyala expliacutecitament lrsquoobra de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Eacutes el primer tret que
crida lrsquoatencioacute recordant-nos el moacuten de la cortesia que esdeveacute forccedila important al llarg del
segle XVI en el panorama social i literari europeu I quan ens endinsem en lrsquoobra no
descobrim un tractat sinoacute una narracioacute plena de personatges cortesans colmiddotlocats
literagraveriament en la cort valenciana dels Ducs de Calagravebria als anys 30 Ben segur que la
interpretacioacute de lrsquoobra passa per la correcta consideracioacute del paper que cadascun dels
personatges posseeix Una imatge o caracteritzacioacute que no podriacuteem entendre com a plana
o lineal sinoacute complexa Eacutes a dir el personatge actua parla fa narra gesticula etc Perograve
aquesta ficcioacute eacutes presentada mitjanccedilant el sedagraves de lrsquoautor del narrador dels personatges i
drsquoell mateix Cal tenir en compte quegrave es diu del personatge com es diu i qui ho diu
nomeacutes aixiacute podrem entendre quegrave vol transmetre lrsquoautor Per a esbrinar-ho per a la correcta
interpretacioacute del text literari haurem drsquoentendre el seu sentit literal (els sovintejats jocs de
paraules les metagravefores enginyoses els dobles sentitshellip) perograve tambeacute haurem de precisar-
ne el sentit contextualitzant aquest text amb altres textos literaris (allograve que la criacutetica
contemporagravenia ha anomenat intertextualitat) amb els tractats teograverics sobre lrsquohumor la
facegravecia i la novelmiddotla i amb les dades histograveriques Eacutes per tot aixograve que intentareacute treballar les
facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sense oblidar aquest aspectes
147 Deixo de banda les narracions que formen part de la histograveria sobre un retrat femeniacute Soacuten contades al llarg del diagraveleg pels personatges principals Veure el capiacutetol anterior 423 148 Tots aquests aspectes srsquoexpliquen al capiacutetol 2 en tractar les imatges literagraveries que el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya ens ofereix de Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave
147
1 El subgegravenere narratiu de la novelmiddotla risible la facegravecia formant part drsquoun gegravenere que
eacutes el diagraveleg aixiacute com els recursos retograverics de lrsquohumor als tractats del segle XVI
2 La utilitzacioacute de textos drsquoaltres obres literagraveries especialment de les Obres de Joan
Ferrandis en el manuscrit del 1555 que possibilitaragrave descobrir elements
drsquointertextualitat suggeridors i forccedila novedosos
3 Les dades histograveriques respecte al context social cortesagrave literari aixiacute com les
dades histograveriques respecte els diferents personatges ficticis i el mateix autor que
ens permetren lrsquoaproximacioacute amb meacutes veracitat a la correcta interpretacioacute de
lrsquoobra
Les facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia ens presenten un personatge peculiar amb
forccedila elements cogravemics que provoquen el riure entre els seus companys de ficcioacute La
caracteritzacioacute que es fa drsquoaquest personatge lrsquoapropa a la mena de protagonistes de la
comegravedia i de la novelmiddotla risible de qui parlen les poegravetiques del segle XVI Fixem-nos en
les paraules de lrsquoitaliagrave Francesco Bonciani a la seva Lliccediloacute entorn de la composicioacute de les
novelmiddotles (1573)
Los hombres pues de mediano estado seraacuten nuestro objeto pero no todos ellos
puesto que los que son ingeniosos y de buen juicio se guardan de las burlas ajenas sin
esfuerzo Otros que por siacute mismos no valdriacutean gran cosa rehuyen faacutecilmente tales
errores porque se gobiernan con el consejo de aquellos por tanto como ni unos ni
otros obran neciamente no son adecuados para nuestras novelas Las novelas deben
imitar por tanto a ese tipo de personas que sin caer en la locura tienen un algo de
necias y maacutes todaviacutea cuanto maacutes despropoacutesitos cometan y de mayor inconveniencia
puesto que los que mueven a risa deben poseer una maravillosa simplicidad149
Eacutes un personatge cortesagrave perograve sovint ens crida lrsquoatencioacute per la poca coheregravencia de les
seves afirmacions i de les seves actuacions marcades amb un to diferent a lrsquoutilitzat per la
resta dels seus companys El meu objectiu eacutes demostrar com aquells aspectes assenyalats
pels teograverics als seus estudis sobre la novelmiddotla risible apareixen en la caracteritzacioacute del
nostre personatge Tindreacute en compte especialment els textos i les idees de F Bonciani
149 Vega Ramos (1993138)
148
V Maggi i L Castelvetro traduiumlts i comentats per Vega Ramos (1993) No hem drsquooblidar
que els textos teograverics existeixen gragravecies a la pragravectica literagraveria i per aixograve soacuten posteriors a
aquesta Aixograve ens recorda la importagravencia de les diverses obres literagraveries tot i que no
pertanyin als cagravenons de la histograveria de la literatura
Com he indicat al capiacutetol anterior lrsquoaparicioacute drsquouna obra tan innovadora com el Decameroacute
de GBoccaccio va possibilitar al llarg del segle XV i XVI el conreu drsquoun nou gegravenere
literari que seragrave objecte drsquoestudi per part dels neoaristotegravelics del segle XVI la novelmiddotla
risible La facegravecia forma part drsquoaquesta pragravectica renaixentista i a El cortesano de Lluiacutes del
Milagrave hi eacutes Lrsquoelement imprescindible en aquest tipus de narracions eacutes el tarannagrave ridiacutecul del
personatge principal assolit gragravecies a la ignoragravencia que teacute com a origen el raonament
defectuoacutes del personatge Aixiacute ens ho explica F Bonciani al seu tractat
Y porque las novelas son imitacioacuten no solo de una accioacuten fea sino de una accioacuten tal
seguacuten lo ridiacuteculo no estaacute fuera de lugar mencionar muy brevemente el origen de estas
acciones del cual diremos que reside en la ignorancia que (como quiere Platoacuten en el
Filebo) depende de la estulticia Ahora bien esta ignorancia que se produce en
nosotros por discurrir mal y con malos principios tiene muchas causas y concierne a
causas varias y diversas puesto que nos engantildeamos tanto acerca de los bienes del
aacutenimo como de los del cuerpo o de los de la fortuna y la razoacuten de este engantildeo nuestro
puede ser nuestro mal discurrir de modo que nos engantildeamos a nosotros mismos
daacutendonos a entender una cosa por otra o bien el caso y la fortuna que por azar nos
hacen caer en tal ignorancia o bien los hombres sagaces cuya astucia provee la
ocasioacuten para que nos engantildeemos150
Els tractadistes del segle XVI van intentar establir una classificacioacute dels tipus drsquoaccions
ridiacutecules totes elles ajuden a analitzar els diferents personatges i les seves accions en la
novelmiddotla risible Segons V Madius al seu tractat De ridiculis (1550) hi ha nou tipus de
ridiacutecul segons aquests aspectes on resideix la lletjor o ldquoturpitudordquo (el cos lrsquoagravenima o les
coses externes) el seu caragravecter (vertader fingit o accidental) i les diferents combinacions
drsquoaquests criteris Eacutes una tipologia jerarquitzada on la laquoturpitudo animiraquo eacutes superior a la
laquocorporisraquo i la laquofictaraquo eacutes superior a la vertadera151 Joan Ferrandis drsquoHeregravedia eacutes presentat
a partir drsquoaquest patroacute com un personatge que no sap vestir-se adequadament que imita 150 Vega Ramos (1993127) 151 Vega Ramos (199385)
149
accions drsquoaltri sense criteri que teacute relacions fora del matrimoni - perograve no sempre amb
lrsquoegravexit que intenta fer creure a tothom etc Tot aixograve eacutes el que trobem a les facegravecies que
sersquons en conten al llarg del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave
150
46 VESTUARI DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA
Un aspecte essencial en la gramagravetica de tot cortesagrave renaixentista era la seva imatge
exterior la forma de vestir Per saber drsquouna manera meacutes correcta quina era la preceptiva
de lrsquoegravepoca cal que ens acostem al manual per antonomagravesia del moment IC de
Castiglione En un primer moment miacutesser Federic parla dels vestits meacutes adients per al
cortesagrave i sembla no tenir cap norma o indicacioacute a lrsquoentorn drsquoaquest tema
laquoYo en verdadraquo dijo Misser Federico laquono sabriacutea dar en eso regla cierta sino que me
parece que debe el hombre en el vestir conformarse con los maacutes y pues (como vos
deciacutes) la costumbre en esto es varia y los italianos son tan amigos de trajes nuevos
pienso que cada uno pueda ya vestirse a su placerraquo (Llibre II 26)
Perograve tot seguit matisa la seva afirmacioacute amb alguns aspectes interessants
Verdad es que yo querriacutea que no siguiesen los estremos echando demasiadamente a la
una parte o a la otra [] y no terniacutea por malo que echasen maacutes hacia lo grave que
hacia lo vano por eso me parece que tiene maacutes gracia y autoridad el vestido negro
que el de otra color y ya que no sea negro sea a lo menos escuro Esto entieacutendese del
vestir ordinario que para sobre armas no hay duda sino que estaacuten mejor las colores
alegres y vistosas y los vestidos lozanos y de fiesta bordados y acuchillados
pomposos y soberbios () pero en lo demaacutes querriacutea que mostrassen el sosiego y la
gravedad de la nacioacuten espantildeola porque lo de fuera muchas veces da sentildeal de lo de
dentro (Llibre II 27)
Crec que esdeveacute forccedila interessant aquest paragravegraf a lrsquohora drsquointentar entendre la mentalitat
cortesana del moment influiumlda necessagraveriament pels preceptes italians El mateix miacutesser
Frederic finalitza fent dues afirmacions que esdevindran interessants a di drsquointerpretar les
facegravecies sobre el vestir de Ferrandis drsquoHeregravedia Indica quegrave es considera desmesurat per
gran part dels cortesans italians drsquoaquell moment
Mas si vieacutesemos agora en esa calle un caballero con una ropa de diversas colores y
con un sayo lleno de cuchilladas y de cintillas y de tiras y de ribetes iquestno le terniacuteanos
por loco o por truaacuten
151
[] quiero que nuestro cortesano sea ataviado y primo en el vestir y tenga una
moderada diligencia en aderezarse de tal manera que no sea mujeril ni vano ni
decline maacutes en una cosa que a otra (Llibre II 27)
A EC hi ha referegravencies als vestits dels personatges especialment a lrsquoinici de la 1a jornada
on sersquons presenta tota una galeria de parelles-personatges a partir dels brodats
(invinciones) de les seves robes Ens trobem en una cacera reial i per tant fa sentit aquest
tipus de vestits152 Sens dubte la majestuositat de la indumentagraveria respon al moment festiu
i luacutedic que sersquons presenta tot just srsquoinicia lrsquoobra Per tant resta justificada la seva
presegravencia enfront drsquoaltres passatges que ens plantegen seriosos dubtes drsquointerpretacioacute Eacutes
el cas drsquoalmenys 3 facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem a la 1a jornada
drsquoEC
Primera facegravecia 1ordfjornada C7v
Dijo don Luis Milaacuten -Pues Vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio
tengaacutemosle los que habemos de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de
las verdades decir mentiras son maldades) Y trataacutendose muy gran verdad digo que
Joan Fernaacutendez vino al juego de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en
cuerpo sin capa vestido de monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo
y un juboacuten algodonado de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan
grandes calores como haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don
Francisco Fenollet -iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande
Yo le dije -(Del cielo viene lo que por castigo se hace) iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido
nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol
Segona facegravecia 1ordfjornada D1v
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor don Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en
reiacuter de lo que direacute Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo
naranjado que sacoacute el sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y
estava guarnescido con una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan
negro terciopelo nunca vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos
por ser tan corto como viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten
152 Analitzo aquest passatge al punt 54 drsquoaquest treball
152
en una copla que le hizo le dijo que era sayopaje y don Francisco Fenollet en otra le
apodoacute a sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute
Tercera facegravecia 1ordfjornada D3r
Dijo don Luis Milaacuten-Iacutetem mas salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin
capa y con el sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos
Y fue tan mortal este peccado que nadie lo quiso absolver sino el Obispo de Fez de
Vuestra Excelencia que perdona de todos los peccados Y porque supo que no peccoacute en
diacutea de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un cavallero
mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que el
sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este peccado Y por esto fue de las damas
perdonado
Les tres facegravecies contenen aspectes comuns soacuten els seguumlents
1 Parlen de la manera de vestir de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia
2 Pertanyen a la 1a jornada del diagraveleg
3 Soacuten narrades pel protagonista-autor Lluiacutes del Milagrave
4 Soacuten tres facegravecies que hem identificat com a desenvolupament de la introduccioacute del
PB de les Obres de Ferrandis 153
5 Finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave relacionades amb el fet narrat que ja
apareixien a PB
6 Soacuten narrades en presegravencia del Duc (nrsquoapareixen referegravencies expliacutecites en el marc
narratiu de cadascuna drsquoelles)
153 Veure lapartat 221 drsquoaquest treball (Textos on la introduccioacute del PB es transforma en una facegravecia a EC)
153
461 PRIMERA FACEgraveCIA EL VESTIT PEL JOC DE PILOTA A LrsquoESTIU
La primera facegravecia ens presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia vestit drsquouna manera improgravepia
per anar al joc de pilota en ple estiu aixograve provoca el riure de bona part dels seus
companys excepte per part del seu amic Francesc de Fenollet La falta drsquoadequacioacute del
seu vestit a lrsquoestacioacute de lrsquoany i a lrsquoactivitat apareix assenyalada tot just a lrsquoinici de la
narracioacute amb el joc de paraules laquomuy canicular en los diacuteas canicularesraquo que comporta
alhora un joc de paraules Els dies caniculars segons el Diccionario de Autoritades
soacuten els que van des de lrsquoentrada del sol al signe del Lleoacute fins el 24 drsquoagost eacutes a dir els
dies de meacutes calor de lrsquoestiu mediterrani El joc semagraventic es produeix quan srsquohi
identifica la manera de vestir del personatge lsquocanicularrsquo sinogravenim de ldquocaloroacutesrdquo amb el
temps estacional de lrsquoestiu lsquodiacuteas canicularesrsquo Tot seguit es fa un enumeracioacute on
srsquoassenyalen els diferents elements del vestit que en justifiquen aquesta afirmacioacute
inicial A partir drsquoaquiacute incorpora un altre element que subratlla el to burlesc de Lluiacutes
del Milagrave el color del vestit era verd cosa que propicia mitjanccedilant una estructura
comparativa una traslacioacute de sentit que intensifica lrsquoefecte cogravemic del personatge
lsquoTodo tan verde que no vino nada madurorsquo
Lrsquoambiguumlitat aconseguida mitjanccedilant aquests jocs de paraules de significants i de
significats (lsquovestido de monte o de motersquo) aconsegueix caracteritzar subtilment
aspectes menys visibles del personatge que tornaran a aparegraveixer a drsquoaltres facegravecies
posteriors Ens semblaria que srsquohi estagrave confirmant allograve que assenyalaven adeacutes a Il
cortegiano laquopercheacute le cose estrinseche speso fan testimonio delle intrinsecheraquo La
comparacioacute final conteacute un atac contundent al Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que eacutes
amplificat per les cobles que Lluiacutes del Milagrave recitaragrave tot seguit al diagraveleg
462 SEGONA FACEgraveCIA UN VESTIT DUBTOacuteS
A la segona facegravecia Lluiacutes del Milagrave ens descriu un nou vestit caricaturesc que Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia va utilitzar per passejar i festejar amb les dames La visioacute o el
record del ja vist provoca el riure de tots els cortesans ens ho assenyala el text amb la
reiteracioacute de les diverses formes del verb riure lsquoreiacuter riacuteo reiacutedorsquo Perograve la descripcioacute que
sersquons doacutena eacutes dubtosa a causa de la quantitat drsquoambiguumlitats que srsquohi estableixen El
154
motiu principal eacutes lrsquoaparicioacute de Joan Ferrandis amb un vestit curt i de color taronja
(lsquosayete naranjadorsquo) Lrsquoambiguumlitat ve marcada ja des dels nivells linguumlistiacutecs meacutes
inferiors el morfologravegic fixem-nos en la utilitzacioacute dels sufixos diminutius -ete
(sayete) i -illa (tripilla) que srsquointensifiquen amb les afirmacions laquoser tan corto como
viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacutenraquo el fonologravegic la paronomagravesia establerta entre
lsquotrepillarsquo (guarniment que es colmiddotloca als marges dels vestits) i lsquotripillarsquo (el diminutiu
de tripa) i el joc provocat entre lsquotercioperrorsquo i lsquoterciopelorsquo amb la reiteracioacute de
lrsquoadjectiu lsquonegrersquo Tots aquests recursos faciliten lrsquoambiguumlitat de la descripcioacute i fan que
el seu sentit apunti de nou aspectes que sobrepassen la senzilla descripcioacute del fiacutesic Eacutes
un vestit forccedila peculiar qualificat per Lluiacutes del Milagrave com a lsquocuerasayorsquo eacutes a dir vestit
de pell Aquesta descripcioacute eacutes forccedila coherent amb la feta anteriorment on els colors
taronja i negre predominaven a lrsquoigual que en el cos humagrave Potser ens estagrave dient que la
descripcioacute del vestit eacutes senzillament la del mateix cos de Joan Ferrandis En tot cas
podem afirmar que certament la seva manera de vestir cridava forccedila lrsquoatencioacute dels
altres tot provocant el riure Tot aixograve seria possiblement el que li permetria indicar la
niciesa o manca drsquointelmiddotligegravencia del personatge afirmant que eacutes curt i estret (perquegrave de
la lectura del text es despregraven el dubte Ho eacutes el vestit Ho Ferrandis drsquoHeregravedia O beacute
ho soacuten tots dos alhora)
463 TERCERA FACEgraveCIA IMITANT UN MALLORQUIacute
En aquest tercera facegravecia Joan Ferrandis torna a cridar lrsquoatencioacute dels altres ja que un
dia a mig matiacute va assistir a la missa drsquoonze a mig vestir lsquosin capa y con el sayo
desabrochadorsquo la cobla posterior ho diu amb aquesta expressioacute lsquoque en cuerpo y
desabrochadorsquo El fet es justifica i resta perdonat perquegrave pretenia imitar un mallorquiacute
que va intentar imposar aquest mal costum a Valegravencia El comportament de Ferrandis
drsquoHeregravedia provoca novament el riure de tots i el perdoacute de les dames La imatge que
sersquons doacutena del personatge torna a ser molt propera a les anteriors poc intelmiddotligent o
meacutes aviat ignorant poc conscient de les consequumlegravencies que pot provocar el fet de no
tenir la cura requerida a lrsquohora drsquoactuar del lloc del moment i de les persones
presents
155
Tal i com he indicat abans les tres finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave
relacionades amb el fet narrat que ja apareixien a PB Cal tenir-ho en compte que a EC
soacuten composicions que remeten al que srsquoha explicat i que lsquopiquenrsquo lrsquointerlocutor En
cadascun dels casos al PB o a lrsquoEC en reben resposta liacuterica o narrativa mitjanccedilant una
cobla o una altra facegravecia per part de Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aquest joc eacutes frequumlent a les
pragravectiques cortesanes de lrsquoegravepoca on es valoraven les disputes verbals considerades el
mitjagrave idoni per a demostrar la qualitat de la iocunditas (la capacitat de ser gracioacutes) del
cortesagrave Concretament tal i com he indicat anteriorment un dels apartats del manuscrit
del PB eacutes encapccedilalat amb aquesta frase laquoLas burlas passadas entre don Joan y don Luis
del Milaacutenraquo En tot aquest conjunt hi ha meacutes aspectes temagravetics i argumentals que despreacutes
seran desenvolupats per EC i aixograve fa que el manuscrit pugui esdevenir una peccedila clau per
entendre les veritables intencions del Milagrave al seu diagraveleg El fet que Lluiacutes del Milagrave narri tot
un conjunt de fets i afirmacions que sis anys abans ja estaven escrites perograve utilitzant una
forma literagraveria forccedila diferent permet pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna determinada intencioacute
fagravecil de descobrir pels lectors del moment i que esdeveacute una peccedila forccedila important per la
comprensioacute de lrsquoobra i del context literari i social on srsquoinsereixen
Cal tenir en compte alguns aspectes importants per a la comprensioacute de cadascuna de les
composicions En el primer poema el tema eacutes el color del nou vestit de Joan Fernagravendez
drsquoHeregravedia i sersquon fa un joc amb les paraules que indiquen per llur contingut semagraventic o per
llur semblanccedila fogravenica una relacioacute amb dos colors el vermell (lsquopajelrsquo lsquogranarsquo) i el verd
(lsquoesperanza vanarsquo lsquoverdersquo) Sersquons ilmiddotlustra amb un peix de color vermell (lsquopajelrsquo) i una
variant drsquoaquest color (lsquogranarsquo) Al segon cas srsquoestableix un joc meacutes simbogravelic el verd
com a siacutembol de lrsquoesperanccedila i la utilitzacioacute de lsquovanarsquo com a encara no madura eacutes a dir
verda Lrsquoexemple meacutes clar del joc entre significats i significants al poema eacutes el de la
paraula lsquoverderolrsquo (ja utilitzada a la facegravecia corresponent) Per la seva grafia semblaria un
derivat de verd (lsquoverdersquo) perograve el significat ens parla drsquoun tipus de peix semblant al
marisc Aixiacute doncs el color predominant eacutes el vermell Aquesta volguda i confusa almiddotlusioacute
resta indicada al final del poema quan utilitza la paraula lsquopescadorsquo (laquoque por verderol
pescadoraquo) amb el doble sentit que ofereix com a participi passat (rep lrsquoaccioacute de pescar eacutes
atrapat) i com a substantiu en juxtaposicioacute a lsquoverderolrsquo Respecte als canvis que trobem
entre una i altra versioacute del poema assenyalo la del vers 6 on Lluiacutes del Milagrave introdueix una
referegravencia al vestit lsquotrayendo turca de granarsquo i la dels versos 17 i 18 lsquodar razoacuten alguna
gente si lo verde os ha vestido o vos a eacutel de accidentersquo en EC ja no es pregunta si el fet
156
de vestir-se de color verd ha estat accidental (com ho preguntava la composicioacute de 1555)
sinoacute que nrsquoafirma una possible causa (laquodad razoacuten a trovadores si de verde os sois vestido
por ir verde en los amoresraquo) que anuncia un dels futurs atacs que els personatges drsquoEC
adreccedilaran a Ferrandis drsquoHeregravedia i que ell mateix ilmiddotlustraragrave confirmant-los
Les versions que tenim del poema de la segona facegravecia soacuten forccedila diferents tot i que
mantenen trets comuns com soacuten el mot sobre el qual srsquoarticula la composicioacute lsquocuera
sayorsquo la semblanccedila formal drsquoalguns versos 1-3 o la veu liacuterica 1ordfpersona que srsquoadreccedila a
una 2a persona (en aquest cas Lluiacutes del Milagrave a Ferrandis drsquoHeregravedia) Crec interessant
lrsquoafirmacioacute dels dos versos finals del poema de lrsquoany 55 laquoque de dentro ni de fuera no os
podemos entenderraquo que ens recorda algunes de les idees de IC de Castiglione i la manca
drsquoadequacioacute del nostre personatge al codi social
Aquestes darreres idees soacuten reiterades en la tercera composicioacute del manuscrit on sersquons fa
un resum de la imitacioacute drsquoalgun dels usos i dels costums drsquoun mallorquiacute per part de
Ferrandis drsquoHeregravedia La variant meacutes significativa eacutes la del vers 5 si a la primera
composicioacute un personatge Monsoriu era qui informava al jo liacuteric a la segona eacutes tot el
poble qui srsquoha alarmat per aquesta manera drsquoactuar Drsquoaquesta manera les accions de
Ferrandis tenen dimensioacute puacuteblica i social aixograve facilita la intensificacioacute de la imatge
incoherent drsquoaquest cortesagrave
157
47 JOAN FERRANDIS - JEROgraveNIMA BENEITO MATRIMONI DE FACEgraveCIA
Els personatges que conformen el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito sembla
que soacuten homogravenims al mateix escriptor Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la seva muller Jerogravenima
Beneyto Carroacutes Pardo de la Casta No van tenir fills legiacutetims154 La ficcioacute drsquoEC es nodreix
drsquoaquests fets reals i per tant els presenta com a matrimoni El personatge Ferrandis
drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat a traveacutes de la relacioacute que teacute amb la seva esposa el diagraveleg
lrsquoexplica al llarg de les jornades perograve soacuten les facegravecies les que aconsegueixen presentar
drsquouna manera meacutes plagravestica la seva situacioacute A EC hi ha 5 narracions risibles que ens
dibuixen un personatge forccedila coherent amb tot allograve que hem observat tot i que ara el
presenta en un aspecte de la seva vida meacutes personal la relacioacute amb la seva muller
Primera facegravecia 1ordfjornada D8r
Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores quin predicador de bulles
falses eacutes mon marit Nomiddotn prengau ninguna que totes les que ell predica porten a
lrsquoinfern
Respondiacuteole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparescioacute una mujer
que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber tomado una
bulla que yo preiacuteco Y es que ninguna mujer se puede salvar si no muere de amores
de su marido
Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir de amors Que ja
us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller
La reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en
valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar Mal me quieren
mis comadres porque les digo las verdades
Segona facegravecia 3ordf jornada M3r-v
Dijo Joan Fernagravendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter para
alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen sino agora
Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernagravendez razoacuten seriacutea que me huvieacutesedes
154 Veure Cerdaacute y Rico (1778) Torralva Joseacute M amp Martiacute Francisco (1883)
158
entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que por responder a lo
que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos cavalleros y a miacute nos contastes
en el Real delante de su Excelencia Y dijistes que viniendo muy tarde a dormir
pasada media noche os desnudastes solo por no ser sentido Despertoacute vuestra mujer
muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y coacutemo le sobrase la razoacuten a vos os faltava
para responderle y siempre callando os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos
empuxones os trajo hasta la orilla al despentildeadero Y como vos os vistes tan apretado
porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le tirastes una pua y ella os dijo
Vade retro Sathanaacutes que mi marido no era tan sucio
Y huyendo de la cama y vos tras ella le respondistes Mujer no soy Satanaacutes sino
puerco espiacuten que cuando le aprietan tira puacuteas
Y preguntaacutendome el Duque queacute me habiacutea parecido del cuento yo le respondiacute
-Sentildeor preguntadlo a mi risa
Y eacutel me dijo -iquestQueacute las risas hablan
Yo le dije -Cuando el reiacuter es con zuntildeo y gesto de menosprecio entonces es reprender
Y el sonreiacuter con gesto amoroso es alabar(Que harto hablan las risas que descubren a
los aacutenimos lo que sienten) Si Joan Fernaacutendez me cree antes se dejaraacute despentildear de la
cama que hacer maacutes el puerco spiacuten
Dijo Joan Fernagravendez -Bien seraacute mudar de nuevas porque mi mujer se ha parado
colorada y estaacute corrida Yo le he hecho del ojo que dissimule y no seacute si lo haraacute
Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -No cumple hacerme del ojo ni del dedo que
calle pues no os para disimular lo que es mal disimularlo Que sufrir la mujer al
marido no ha de ser para que la tenga en poco como vos haceacuteis Que a su Excelencia
quiero pedir justicia de vos que os mande no saqueacuteis cuentos sobre miacute
Dijo Joan Fernagravendez -Mujer mirad lo que deciacutes que nunca saque cuentos sobre vos
que siempre quereacuteis que yo steacute debajo y a vuestro mando Que yo no he casado con
mujer sino con hombre Y asiacute cuando las damas me preguntan iquestQueacute hace dontildea
Jeroacutenima vuestra mujer Yo les digo Sentildeoras no se puede vivir con don Jeroacutenimo
mi marido que yo soy la mujer pues ella no lo quiere ser
Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea
segura en casa de vos Y a tal marido tal mujer
Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme
coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras
las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha
159
hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardarlas Dijo Joan
Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excelencia que eso mismo le querriacutea
decir a dontildea Jeroacutenima mi mujer
Tercera facegravecia 3ordf jornada N2v
Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de irme a
probar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con hombres como
mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la querriacutea sino para
que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha dado a entender que
ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta a hora de vueltas
arremete a su criada y daacutendole pelliscos le dice iexclToma porque te festeja don feo Y
su criada le dice iexclNo es sino don hermoso iexclNo es sino feo iexclNo es sino hermosohellip
Alborotan toda casa hasta que las departen
Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de veras
o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pelliscos Diciendo yo por un
agujero que le hablo Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de burlas o de
veras Y respoacutendeme Un diacutea de burlas y otro de veras porque veaacuteis quieacuten son las
mujeres
Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que gano de
porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una moza aragonesa
y diacuteceme cuando conmigo se enoja iexclAndad para porfiado Yo le digo No soy sino
venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice No sois sino porfioso que nunca
me fuistes agradoso Yo diacutegole iexclAndad para moza Y ella me diceiexclAndad para
viejo Yo le digo Troquemos si pensaacuteis que os he enojado Y respoacutendeme Ya he
trocado (Que bien troca quien mejora)
Quarta facegravecia 6ordf jornada V4r
Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava venent
sospirs per Valegravencia Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando
os vi Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal
marit Dijo eacutel -No por eso sino porque haviacutea de mercar brava mujer para sospirar
Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo de
vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me sanase y
160
para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama llena de
hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar voces Y el
moro deciacutea Sufriacutes hierbas en vuestra casa para matar iquesty no sufrireacuteis para sanar
Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no salveacuteme de eacutel como de vuesa merced
haciendo el puerco spiacuten
Dijo su mujer -Don Loiacutes Milagrave llanccedilau de aciacute aquest porc espiacute o feu-lo callar a mots
que sols vos lo emboccedilau quant los dos vos motejau Y don Luis respondioacute -Para
hacerle yo callar a su fumeto seraacute con este SONETO
laquoPara mi bien y por mi mal os veohellipraquo
Cinquena facegravecia 6ordm jornada d5r
El canonge
-Yo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jeroacutenima vostra muller que menge
de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca
vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses mullers Sino digau lo cuento
del porc espiacute i lo de llsquoarmat que molt a costa vostra i drsquoella fereu
Joan Fernaacutendez
Mira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me armase yo Y estando
tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute en busca miacutea diciendo iquestA
doacutende es este traidor de mi marido Yo le dije Hele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio
voces diciendo iexclDones correu que mon marit es tornat orat Yo diacutejele Mira cuaacuten
endiablada y brava sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con
vos Y ella tomose a reiacuter y diacutejome Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara
desarmat Y hecimos paz
El canonge
Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute que les dones braves lo marit ben
armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester algun companyo que si
mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa que li poran dir lo templum
pacis com lo dels romans
He presentat aquestes cinc facegravecies (assenyalades en negreta) acompanyades del seu
context narratiu per tal de facilitar la comprensioacute dels textos i de la seva funcioacute en la
caracteritzacioacute dels dos personatges protagonistes com a matrimoni En totes elles hi ha
una segraverie de mecanismes narratius que faciliten la interpretacioacute de la seva funcioacute a lrsquoobra
161
presentar el cortesagrave ideal a la cort dels ducs de Calagravebria Lluiacutes del Milagrave i el seu antimodel
Joan Ferrandis Gran gran part de les facegravecies soacuten narrades pel mateix protagonista
excepte la 2a que eacutes citada per Lluiacutes del Milagrave que a manera drsquoadvertiment srsquoadreccedila a
Ferrandis per recordar-li que algunes de les histograveries que explica sobre les seves relacions
matrimonials no soacuten adequades per ser relatades en puacuteblic Uns altres personatges lrsquoavisen
sobre aquest defecte la mateixa Jerogravenima Beneyto laquono saqueacuteis cuentos sobre miacuteraquo (M4r)
el canonge Ster (un dels patges de la cort ficticia del diagraveleg) laquoque los cavallers que fan lo
donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser
alcavots de ses mullersraquo (d5r) i fins i tot el seu amic Francesc Fenollet li retreu la manca
de delicadesa amb la seva muller quan demana al Duc laquoSentildeor Duque si Joan Fernagravendez
nos ha de hacer envidiosos diciendo donaires no consienta que los diga a costa de la
sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujerhellipraquo (Q3r)
En tractar el tret narratiu caracteriacutestic drsquoaquest grup de facegravecies no podem deixar de
recordar la preceptiva de lrsquoegravepocaa fi de poder reinterpretar-ne el seu abast Aixiacute doncs
tornem a la Lezione sopra il comporre delle novelle de Francesco Bonciani on srsquointenten
establir les caracteriacutestiques de les novelmiddotles risibles (entre les quals hi podem incloure les
facegravecies) a partir de la poegravetica aristotegravelica sobre la tragegravedia i la comegravedia Cal que tinguem
en compte quegrave es diu sobre el tipus de personatge meacutes adequat per a la novelmiddotla risible
que eacutes idegraventic al de la comegravedia
Dice con entera claridad que la accioacuten ridiacutecula es necesaria en la comedia y al
declarar quieacutenes son los peores ndashpues la comedia es la imitacioacute de los peores- precisa
que no tienen que ser de ese tipo de hombres que pueden llamarse de mala vida y
condicioacuten y nos revela coacutemo deben ser con estas palabras laquoporque parte de lo feo es
lo ridiacuteculoraquo casi como si dijera que han de ser necios y que han de hacer obras de una
fealdad tal que sea motivo de risa 155
Como la accioacuten debe ser burlesca y como no hay burla sin que alguien quede burlado
y sin que este al dejarse engantildear cometa un error risible diremos que la obra de la
persona que nos induce a reiacuter es la que la novela deben imitar 156
155 Vega Ramos (1993 116117) 156 Vega Ramos (1993 118)
162
Eacutes aquell tipus de personatge ni molt superior ni molt inferior que afavoreix el riure dels
altres amb les accions motivades per algun tipus de turpitudo animi (la ignoragravencia la
niciesa) I eacutes aquiacute on cal recordar la definicioacute de novelmiddotla que el mateix Bonciani elabora
La Leccioacuten de Bonciani define la novella como la imitacioacuten de una accioacuten completa
mala seguacuten lo ridiacuteculo de razonable extensioacuten en prosa y que mediante la
narracioacuten produce deleite157
Aquesta definicioacute srsquoadequa perfectament a la mena de narracions que apareixen a EC
perograve hi ha un element important que les revaloritza i eacutes el fet que el protagonista
srsquoidentifiqui en aquestes narracions amb el narrador i alhora formi part del context
literari drsquoaquell moment Aixograve facilita que el personatge arribi a ser forccedila versemblant El
mateix protagonista drsquoaquestes accions negravecies i ridiacutecules narrades a les facegravecies eacutes qui les
conta als altres i soacuten reportades al lector en el present narratiu pel propi protagonista o en
el passat narratiu mitjanccedilant el record drsquoun altre personatge (un exemple eacutes la facegravecia
recordada per Lluiacutes del Milagrave 3a jornada M 3r-v)
Tot aquest conjunt de mecanismes narratius acaben dibuixant un personatge complet allograve
que veiem drsquoell no eacutes tan sols lrsquoopinioacute drsquoun dels personatges del diagraveleg com podiacuteem
sospitar al primer grup de narracions que hem treballat (on Lluiacutes del Milagrave sersquon riu de la
seva manera de vestir) sinoacute que les nostres intuiumlcions i imatges del personatge queden
ratificades per les seves progravepies paraules i per les seves accions Perograve quin objectiu
persegueix aquest joc narratiu
Cal recordar una altra de les definicions sobre la novella que apunta Bonciani
La novela imita principalmente la accioacuten de la persona engantildeada puesto que el que
hace la burla generalmente por medio de la astucia mueve las gentes a risa no de siacute
sino de los burlados 158
Aquestes paraules semblarien fer sentit en el grup de narracions on el personatge Lluiacutes del
Milagrave representaria el personatge enginyoacutes que presenta els comportaments ridiacuteculs de
Ferrandis drsquoHeregravedia tot provocant el riure dels oients de les seves histograveries
157 Vega Ramos (1993 81) 158 Vega Ramos (1993 118)
163
El segon grup narracions ens fa avanccedilar un pas meacutes en el coneixement de Joan Ferrandis
drsquoHeregravedia ja que objectivitza les conclusions que nrsquohavien extret de les facegravecies del
primer grup El mateix Heregravedia es caracteritza presentant-se com a personatge ignorant i
desconeixedor de les veritables consequumlegravencies dels seus actes i de les seves paraules
Aquesta falta (turpitudo animi) eacutes la que provoca el seu propi engany fent drsquoell el
personatge adient per a la novelmiddotla risible
Fins aquiacute hem treballat dos nivells de la narracioacute el del diagraveleg (que anomenarem nivell 2)
on situem el narrador del diagraveleg (Lluiacutes del Milagrave) i els seus personatges i el de la facegravecia
(nivell 3) on trobem els seus narradors i els personatges de la facegravecia (que en aquest cas
coincideix amb els personatges del nivell 2) Perograve ens resta un nivell meacutes que caldria
tenir en compte eacutes el que ens situa fora de la ficcioacute (nivell 1) el de lrsquoautor I en aquest
cas no podem deixar de recordar que lrsquoautor del diagraveleg eacutes un escriptor amb nom homogravenim
al personatge Lluiacutes del Milagrave No sabem si la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge respon o
no a la real perograve en tot cas eacutes ell qui presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com estem
descobrint al llarg drsquoaquest treball Per tant en darrer terme eacutes ell qui aconsegueix fixar
els ulls dels lectors en un personatge ridiacutecul i ignorant que teacute el nom homogravenim del poeta i
dramaturg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aixograve facilita la confusioacute del lector ja que Lluiacutes
del Milagrave aconsegueix crear una imatge drsquoHeregravedia que amb tota seguretat eacutes falsa i
posseeix un caragravecter intencionat Bonciani ho assenyala al seu tractat
Por otra parte si utilizaran nombres de hombres verdaderos de los que han de
burlarse para suscitar la risa esta composicioacuten no se distinguiriacutea de aquella antigua
que se destinaba a la acusacioacuten y el vituperio 159
Aquests efectes no soacuten expliacutecits a lrsquoobra ja que lrsquoautor aconsegueix amagar-se com a
narrador i intensificar la caracteritzacioacute ridiacutecula de Ferrandis drsquoHeregravedia quan cedeix la
veu narrativa al mateix personatge
En aquest grup de facegravecies resta palesa quina eacutes la causa de lrsquoengany del personatge de la
narracioacute la ignoragravencia de Ferrandis drsquoHeregravedia (aixograve que hem anomenat turpitudo animi)
Perograve ineludiblement hem de tenir en compte el nivell narratiu superior del diagraveleg i el seu
corresponent narrador Lluiacutes del Milagrave Novament ell eacutes el motivador de tot aquest joc
confuacutes i qui aconsegueix lsquomoure la gentrsquo (els personatges i els lectors) a riurersquos de
159 Vega Ramos (1993 125126)
164
Ferrandis drsquoHeregravedia En aquestes sis narracions apareixen diferents imatges de Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia que completen la imatge dibuixada anteriorment No hem drsquooblidar
que el nostre personatge eacutes un cortesagrave de la cort dels virreis de Valegravencia als anys 30 per
tant teogravericament la seva imatge no hauria de desdir la corresponent a la classe social a la
qual pertany El tiacutetol de lrsquoobra indica la seva intencioacute de mostrar-nos qui eacutes i com eacutes el
bon cortesagrave Si tenim en compte els errors de Ferrandis drsquoHeregravedia podriacuteem apropar-nos a
aquesta segona formulacioacute en ell descobrim allograve que no ha de fer el bon cortesagrave El
manual de lrsquoegravepoca que ens possibilita la teoria eacutes el diagraveleg de Castiglione Il cortegiano i el
material que ens ilmiddotlustra amb les accions equivocades de lrsquoantimodel cortesagrave soacuten les
facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a EC de Lluiacutes del Milagrave
165
48 IGNORAgraveNCIA VERBAL DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA
Una altra de les caracteriacutestiques que podriacuteem assenyalar com a significativa de les
facegravecies eacutes la imatge de mentider i groller que un bon grup de facegravecies donen del
personatge Soacuten afirmacions que apareixen sota diferents mots i imatges i soacuten
protagonitzades pel matrimoni Ferrandis ndashBeneito En parlarem tot seguit No perdrem de
vista la gramagravetica del bon cortesagrave de Castiglione imatge coneguda pels contemporanis de
lrsquoegravepoca i que Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sembla violar insistentment amb la seva conducta
Una de les fites que havia drsquoaconseguir el bon cortesagrave valent-se de la progravepia natura i de
lrsquoart era la drsquoarribar a ser un home facecioacutes en paraules dels personatges drsquoIC
Sepa con buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos
discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin
jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de ser (Llibre II 41)
I tot aixograve es podia aconseguir tenint en compte el que calia evitar
Se hallan muchos que por ser demasiadamente grandes habladores pasan el teacutermino
que conviene y quedan groseros y friacuteos porque no tienen respeto a la calidad de aquel
con quien hablan ni al lugar donde se hallan ni al tiempo ni a su propia autoridad
ni a la templanza que ellos mismos debriacutean guardar (Llibre II 42)
Eacutel no ha de hacer reiacuter siempre ni ha de burlar desatentadamente como hacen los
necios y los locos y los truhanes (Llibre II 46)
Debemos guardarnos con todas nuestras fuerzas o contando o remedando algo de
parecer truhanes o chocarreros o hombres de los que hacen reiacuter con sus necedades o
locuras (Llibre II 57)
A partir drsquoaquest marc teograveric ens fixarem en les facegravecies que Joan Ferrandis conta drsquoell
mateix Al llarg de totes les narracions hi ha una segraverie de notes comunes que qualifiquen
la conducta del personatge de mentidera i grollera En aquest cas crec que els dos
aspectes tenen un causa comuna en Joan Ferrandis la seva ignoragravencia verbal
El primer aspecte apareix a les facegravecies assenyalades amb els nuacutemeros 2 i 5 de lrsquoapartat
anterior 47 on Ferrandis explica quegrave li va passar amb la seva muller una nit al llit
166
despreacutes drsquoarribar tard laquopasada la media nocheraquo No puc deixar de recordar un paragravegraf
drsquoIC on miacutesser Federic ens parla del llit com a lloc significatiu per mesurar la qualitat de
la relacioacute en un matrimoni
Acaece que en la cama la cual debriacutea ser lugar de concordia y de amor siembra la
maldita furia infernal del diablo su ponzontildea de la cual despueacutes nacen las rencillas
las sospechas y las espinas del triste aborrecimiento que atormentan aquellas cuitadas
almas atadas cruelmente con la recia cadena que quebrar no se puede hasta la muerte
(Llibre III 56)
Certament no seragrave lloc de unioacute perquegrave el personatge pateix una lsquoincontinegravencia crogravenicarsquo i
la seva dona senfada pel seu retard Ferrandis sersquon surt de la situacioacute tirant-li una pua tal i
com ens diu el text I aquiacute el terme eacutes utilitzat amb diversos significats El meacutes literal
inexistent en aquest context eacutes el de lsquopunxarsquo (hi parla drsquoun metafograveric lsquopuerco espiacutenrsquo)
perograve de nou els jocs entre significants i significats es desencadenen i donen pas a drsquoaltres
almiddotlusions segons el context i les paraules que hi apareixen Aixiacute doncs podem parlar
drsquoaltres significats com a lsquoventositatrsquo (apareix quan la seva dona li diu que el seu marit no
era tan brut) i tenint en compte tota la narracioacute es podria interpretar una imatge sobre quegrave
eacutes la veritable brutiacutecia del personatge la seva manera de parlar En aquest punt caldria
recordar les paraules de miacutesser Bernardo a IC
Parecen asimismo muy mal los deshonestos y sucios en su hablar y estando con
mujeres no les tiene ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa
muestran gustar tanto como de hacellas parar coloradas dicieacutendoles mil
deshonestidades Y sobre esto andan muy desenvueltos y andan buscando gracias y
agudezas (Llibre II 68)
Crec que Lluiacutes del Milagrave ens estagrave assenyalant enginyosament com eacutes contravinguda
aquesta teoria per Ferrandis En les poesies atorgades al Milagrave a les Obres de Ferrandis
drsquoHeregravedia de 1555 ja nrsquohi ha de referegravencies a aquesta fretura del nostre personatge en
tots els aspectes explicats tal i com he presentat al capiacutetol 2
En aquest conjunt de facegravecies Jerogravenima Beneyto apareix caracteritzada amb aquestes
paraules (ens fixem en les narracions i en el seu context) lsquobrava mujerrsquo lsquodesmayarsquo
lsquobrava y celosarsquo una dona que sembla lsquoel maridorsquo lsquodesmayarsquo lsquode mala condicioacutenrsquo
167
lsquodones bravesrsquo lsquoendiablada y bravarsquohellip160 Aquestes qualificacions queden justificades
amb el tercer grup de facegravecies que veurem tot seguit La paciegravencia i resignacioacute de
Jerogravenima confirmen la imatge esbojarrada del nostre personatge i el fan encara menys
apte per la denominacioacute de bon cortesagrave El retrat que fa Lluiacutes del Milagrave de la dona de
Ferrandis srsquoassembla al drsquoaquelles fegravemines descrites per miacutesser Federico a Il cortegiano
que en la literatura popular de la Peniacutensula van rebre el nom de lsquomalmaridadesrsquo o
lsquomalcasadasrsquo
Porque muchas dellas se hallan poco amadas y muy maltratadas de sus maridos sin
ninguna causa Y por cierto es muy gran maldad la dellos que ninguacuten empacho tengan
de hacelles a cada paso mil desabrimientos o con andar envueltos con otras mujeres o
con hacelles cuantos pesares en el mundo pueden (Llibre III 56)
Perograve Jerogravenima Beneyto mostra un tarannagrave fort i valent davant un marit forccedila tarambana
De fet quan Ferrandis es queixa del caragravecter homeniacutevol de la seva dona la resposta de
Jerogravenima ens manifesta el tarannagrave faldiller del seu marit a causa de les seves constants
aventures amoroses161
A la facegravecia nuacutemero 6 de lrsquoapartat anterior ens presenta el final feliccedil de les dues facegravecies
esmentades la 2 i la 5 Eacutes una narracioacute certament graciosa i fins i tot podriacuteem dir
divertida ens narra el joc que estableix Ferrandis drsquoHeregravedia amb la seva esposa i que
comporta la reconciliacioacute final amb ella Lrsquoambiguumlitat del fet ve donada per dos termes
que caracteritzen la descripcioacute de Joan Ferrandis en aquesta narracioacute lsquoarmado y desnudorsquo
De nou trobem paraules amb significats que hem drsquoadequar al context Lrsquoaparent
paradoxa drsquoaquests dos termes coordinats restaria dissolta si entenem lrsquoadjectiu lsquoarmadorsquo
amb un sentit erogravetic relacionat amb el significat drsquoanar proveiumlt o equipat drsquoarmes
ofensives o defensives a punt de disparar Jerogravenima Beneyto sembla divertir-se amb els
estirabots del seu marit i srsquohi reconcilia Mitjanccedilant aquesta facegravecia Lluiacutes del Milagrave
aconsegueix allunyar Jerogravenima Beneyto de la nostra compassioacute i situar-la dins el moacuten
cogravemic del seu marit Aixograve possibilitaragrave mantenir els dos personatges dins lrsquoestatus 160 Qualificatius sobe Jerogravenima Beneito que ja apareixien al 2n prograveleg de LV i que he reportat al punt 231 drsquoaquest treball 161 Aquesta afirmacioacute de Jerogravenima Beneito a EC ilmiddotlustra el seu tarannagrave enfront el comportament del seu marit laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima-Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea segura casa de vos y a tal marido tal mujerraquo (M4r-v)
168
necessari per formar part dels tipus propis de la novelmiddotla risible recordem que els
personatges no havien de ser ni els meacutes virtuosos ni els meacutes depravats sinoacute els semblants
(i en el cas de Jerogravenima Beneyto podriacuteem dir versemblant)162 Tot i que no hem drsquooblidar
que el fet de tenir noms propis allunya els personatges del que seria la novelmiddotla risible (en
el nostre cas facegravecia) tal i com la presenten els tractats teograverics
El personatge canonge Ster suggereix a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia alguns aspectes que
hauria de considerar en la seva actuacioacute i especialment en les seves paraules laquoQue los
cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos
feu tots paren en ser alcavots de ses mullerraquo laquoLo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-horaquo
Aquestes indicacions ens recorden de nou la preceptiva formulada a IC perograve la darrera
afirmacioacute ens nrsquoallunya ja que es preocupa nomeacutes de la imatge externa del que es vol
demostrar perograve sense afectar el canvi de costums
Per finalitzar aquest apartat fixem-nos en les facegravecies nuacutemero 1 i 4 Soacuten una mostra duna
nova qualitat del personatge en el seu uacutes de la llengua La primera facegravecia eacutes
extremadament breu Joan Ferrandis conta a Jerogravenima lrsquoaparicioacute postmortem drsquouna dona
que li agraiumla els seus consells en lrsquoamor La resposta de la seva dona eacutes contundent i nega
cap tipus de magisteri en aquests afers alhora ens fa saber drsquoun malnom de Joan
Ferrandis a causa de les farses que fa sobre les dones lsquoJoan farcerrsquo Aquest adjectiu teacute
diferents accepcions de significat la meacutes literal histograveries fingides i mentides (potser les
que ja estagrave contant a EC) i la seguumlent tindria un caragravecter meacutes histograverico-literari ens
recordaria la comegravedia (sinogravenim de farsa) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia La vesita (152425)
De fet estem veient com al prograveleg a la segona representacioacute drsquoaquesta obra apareixen
elements que podem reconeacuteixer a les facegravecies que estem treballant en relacioacute a les
baralles matrimonials entre Beneito i Ferrandis 163 Tambeacute cal tenir en compte lrsquoargument
de la comegravedia el retrat drsquoun dels vicis caracteriacutestics de les dames valencianes lsquoel negre
visitarrsquo164 Els dos significats apunten al seu caragravecter de contista i mentider en referegravencia
especialment a les dames
Si fins aquiacute eacutes tan sols un retret de la seva dona a la facegravecia 4 trobem un primer exemple
de la veracitat drsquoaquesta afirmacioacute en paraules de Ferrandis drsquoHeregravedia En realitat soacuten
162 Vega Ramos (1993115-116) 163 Solervicens (1997170) 164 Solervicens (1999 67-68)
169
tres histograveries que posseeixen certa unitat tant en el seu significat com en la seva
estructura 165 formada a partir drsquouna enumeracioacute drsquooracions condicionals Cadascuna
drsquoelles eacutes encapaccedilalada mitjanccedilant la tematitzacioacute de la progravetasi diferent en cada cas i que
fa referegravencia a realitats desitjades pel personatge laquoY si alcanccedilasse la hermosuraraquo laquoY si
alcanccedilasse la sabiduriacutearaquo laquoY si alcanccedilasse la venturaraquo A continuacioacute trobem les
apogravedosis on se situen les corresponents facegravecies completant les fogravermules introductograveries
El caragravecter mentider i farcer de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia acaba essent dibuixat en
aquestes narracions en la primera doacutena a entendre que les sospites de la seva dona pel
que fa a la seva infidelitat soacuten errogravenies laquouna dama no dijese una mentira de celos porque
se ha dado a entender que ando tras una camarera suyaraquo perograve sobtadament les dues
narracions posteriors acaben confirmant les sospites de la senyora En el primer cas ens
diu que si aconseguiacutes la saviesa la utilitzaria per saber si veritablement aquesta minyona
lrsquoestima i en el segon ens parla de la seva relacioacute amb una dona aragonesa a la qual
anomena lsquomozarsquo (ccedilo eacutes dona que manteacute tracte ilmiddotlegiacutetim amb algun home)
Aixiacute doncs crec que queda justificat el tiacutetol drsquoaquest apartat Joan Ferrandis no sap fer un
bon uacutes de la paraula Sersquons presenta a semblanccedila dels personatges que soacuten
sistemagraveticament rebutjats als manuals cortesans de lrsquoegravepoca perquegrave sense adonar-se
pensant ser gracioacutes i divertit doacutena la imatge antagogravenica meacutes progravepia dels bufons i dels
bergants
165 Aquest tipus drsquoestructura eacutes utilitzada en aquest mateix context narratiu per Diacutedac Lladroacute abans de la intervencioacute de Ferrandis i despreacutes per Lluiacutes del Milagrave
170
49 RELACIONS EXTRAMATRIMONIALS DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA
Aquest conjunt de facegravecies que ilmiddotlustren la vida extramatrimonial de Ferrandis drsquoHeregravedia
a EC complementen el que hem treballat respecte a les relacions amb la seva muller
Jerogravenima Beneito i alhora la caracteritzacioacute que shi estagrave donant drsquoell En tractar aquesta
temagravetica podem tenir en compte 6 facegravecies Els narradors de cadascuna drsquoelles soacuten Diacutedac
Lladroacute (3) Lluiacutes del Milagrave (1) Jerogravenima Beneyto (1) i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1)
Primera facegravecia 2ordf jornada F2 rv-F3r
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis
dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por
ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien paresce este dicho
Primero debe venir
al seso que no a la boca
la palabra pues nos toca
para dar muerte o vivir
Y pues me hicistes colmena yo os hareacute de ella el colmenero que a la miel me supo el
beso Y acabareacute de dar a comer el panal de mi soneto que por ser a causa vuestra
seraacute de miel Y pues sois tragaversos empezad a comer estos dos que dicen ansiacute
A fin de bien direacute muchas verdades
que muchos van por esto sospirando
Quiero decir que yo direacute las verdades a los penados amadores para que sepan
guardarse de las mentiras que se dan a entender confiaacutendose mucho para seguir lo
que les hace sospirar como a Joan Fernaacutendez cada diacutea le sigue Que se confiacutea
merescer en dejarse engantildear de una tercera que le da a entender ser verdades las
mentiras que le dice para engantildearle y no la quiere creer de las verdades para
desengantildearle como oireacuteis en este cuento que os direacute
Una tercera de don Joan Fernaacutendez emprendioacute de meterle en casa dicieacutendole que
su sentildeora lo sabiacutea y no era verdad Y encerroacutelo en un gallinero daacutendole a entender
que era el maacutes seguro lugar para no ser descubierto Y que cantase alguna vez
haciendo el gallo que su sentildeora subiriacutea a esta sentildeal Y como eacutel un diacutea cantase la
sentildeora dijo iquestDe doacutende nos ha venido este gallo que nos canta en casa Y la criada
le respondioacute No lo seacute suba vuestra merced arriba y vello ha Y como las dos
subiesen y la sentildeora viese a Joan Fernaacutendez en el gallinero diacutejole iquestQuieacuten sois vos
171
que estaacuteis ahiacute Respondiacuteole Sentildeora soy el gallo de la pasioacuten Y la sentildeora se fue
riendo y eacutel se quedoacute hasta la noche que la criada lo echoacute de alliacute lleno de piojos de
gallinas
Segona facegravecia 3ordf jornada M4rv
Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme
coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras
las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha
hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardallas Dijo Joan
Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excellencia que eso mismo le queriacutea decir
a dontildea Jeroacutenima mi mujer Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -iquestQueacute le paresce a
Vuestra Alteza iquestQueacute buen meacutedico y apotecario son Mejor visitan las sanas de casa
que las enfermas Que yo stando enferma poco ha halloacute al miacuteo mi hermana vestido
como a meacutedico tentando el pulso a una criada miacutea y diacutejole Hermano iquestqueacute es eso
que haceacuteis Y eacutel respondioacute Sentildeora no soy quien pensaacuteis que el meacutedico de casa soy
Tercera facegravecia 5ordf jornada S3rv
Dijo don Diego -Mucho staacuteis gallardo Joan mucho staacuteis gallardo y no seacute de queacute
pues cuando fuistes a la Corte lo menos que parecistes fue de lo que maacutes os confiaacuteis
(Que la occasioacuten muestra al varoacuten) Como dice este mote
Nadie se confie no
hasta ver donde allego
que no staacute en el parecello
sino en el sello
Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestros donaires pues
van por los aires cantado
Mi gavilaacuten sentildeora
por los aires bola
Y eacutel no vuela de noche como murcieacutelago cazando moscas de ramo que son
rameras Perdonad que romeras quise decir que Joan Fernaacutendez es romero en
172
amores que el otro diacutea le cantaba la cortesana de su corte dontildea Antona de don
Antoacuten de Vilaragud y de Heredia
Romerico tuacute que vienes de donde serrana staacute
di coacutemo de amor te va
Y no os maravilleacuteis si me he destemplado con vos en sacar vuestras romeras pues
tambieacuten os destemplastes con don Luis Milaacuten y conmigo apodaacutendonos a monos que
es un geacutenero de malicias que dan un bofetoacuten con un perdoacuten como en este dicho dice
Al juego del abejoacuten
paresce eacutel muy mal burlar
Perdoacuten piden para dar
un bofetoacuten
Quarta facegravecia 6ordf jornada X8v-Y1r
Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando
Joan arte Joan arte
buen cavallero probado
acordaacutersete deberiacutea
de aquel buen tiempo pasado
de lo que pasoacute por vos que diciendo muchas veces laquoiexclSpejo miacuteo spejo miacuteoraquo a una
cara de luna de fuego que vos serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se
enfadoacute tanto de esta frialdad que os dijo No me lo digaacuteis maacutes que me enojaacuteis
Y estando un diacutea enrubiaacutendose los cabellos en su terrado y vos escondido en un
gallinero de su casa hicistes el gallo porque se volviese a miraros y en veros le
dijistes Spejo miacuteo Y ella os le tiroacute a la cara diciendo A quien no pensando enoja
volverle la hoja
Cinquena facegravecia 6ordf jornada Y2v- Y3r
Dijo don Luis Milaacuten -Pues Joan Fernaacutendez se ha vengado oigan si querraacuten oiacuter otro
SONETO 56
Quieacuten osariacutea por mucho que osase
tener tal ser de ser atrevido
173
probarle con vos a brazo partido
sino fuese ya que desvariase
Si mi loquear en esto parase
pues fuese por vos su seso perdido
mereceriacutea lo que es merecido
quien hizo al loco que le perdonase
A ley de razoacuten si stoy loqueando
pues vos lo causaacuteis yo soy desculpado
que no tiene ser quieacuten es para poco
Si loco con vos me viese luchando
deberiacutea de ser de vos perdonado
que no es buen amor si no es amor loco
Dijo don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos
que en Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una
partera liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores y diacutejole este soneto que
haviacutea amprado a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la
vesita pensando que quisiese luchar con alguna de ellas que de todas iba servidor a
jornadas Y eacutel fue tras ellas diciendo
No le huyaacuteis al loco de amor
si es buen luchador
Sisena facegravecia 6ordf jornada Y4r
Dijo la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez -Por no haber ya ninguacuten Leandro no se halla
Hero alguna Respondioacute Joan Fernaacutendez -Esta casta de enamorados yo la he
conservado hasta agora que no ha mucho que estava yo hecho un Leandro medio
muerto de amores al pie de una torre y no faltoacute una Hero que pensando que yo
staba muerto se quiso echar si yo no echara de presto un sospiro que la detuvo Que
no se echoacute de la torre abajo por miacute y dijo
174
A no sospirar mi Leandro
yo me desesperanba como Hero
Dijo don Luis Milaacuten -Nunca fuera cavallero de damas tan bien querido como fue
Joan Leandro de una Hero que no ha sido Y no porque no se hallan Heros y
Leandros maacutes no se hallaraacute Leandro en tal Joan Que sus amores flojos van pues que
no osariacutea nadar por aquel brazo de mar que a nado le pasava Leandro cuando nadava
una legua por la mar para su Hero hallegar
Les narracions de Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave presenten Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i les
seves dissortades relacions amb les dones Aixiacute ens ho assenyalen les narracions 1 3 4 i
5 Podem destacar diferents caracteriacutestiques en aquest primer grup que pertoquen
especialment al tipus de personatges femenins i a la caracteritzacioacute del personatge
Ferrandis drsquoHeregravedia
Els personatges femenins que apareixen en aquestes facegravecies soacuten lrsquoantiacutetesi de la dama de
cort segons les preceptives del moment pertanyen al moacuten de lalcavoteria i de la
prostitucioacute (es parla de lsquotercerarsquo lsquoramerasrsquo lsquocortesana de su cortersquo lsquoparterarsquo lsquocriadarsquo) o
soacuten personatges poc atractius fiacutesicament (lsquocara de luna de fuegorsquo) La relacioacute amb aquest
tipus de dones no afavoreix una imatge gaire positiva del personatge En totes elles
srsquoinsisteix en una caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia coherent amb el que hem
analitzat en els punts anteriors eacutes un personatge enganyat constantment per la seva progravepia
ignoragravencia la qual no li permet adonar-se de la realitat (facegravecies 4 i 5) o pels altres que
srsquoaprofiten drsquoaquesta manca de clarividegravencia per a riure-sersquon drsquoell (eacutes el cas de les
facegravecies nuacutemeros 1 i 3)
En el primer cas (facegravecies 4 i 5) Joan Ferrandis rep el rebuig de les dones a causa de les
equivocacions que comet quan intenta galantejar amb elles en les dues ocasions
reincideix en lrsquoerror Aquest fet reforccedila la seva incapacitat drsquoadonar-se de lrsquoequivocacioacute
que ha comegraves Srsquoadreccedila a les dones inadequadament sense fer un uacutes racional i coherent de
les seves paraules En tots dos exemples intenta afalagar les dones amb paraules o
poesies perograve ho fa de manera inapropiada i aixograve provoca el rebuig del puacuteblic femeniacute La
causa de lrsquoequivocacioacute la podem trobar en les afirmacions que se li atribueixen a la
facegravecia (1) lsquotragaversorsquo i a la (5) laquodiacutejole este soneto que haviacutea amprado a don Luis
Milaacutenraquo En tot cas les amonestacions per part dels altres personatges soacuten constants al
llarg del diagraveleg una mostra drsquoaixograve eacutes el motiu que a la facegravecia (1) li dedica Lluiacutes del Milagrave
175
laquoPrimero debe venir al seso que no a la bocala palabra Pues nos toca para dar muerte
o vivirraquo
En el segon cas (facegravecies 1 i 3) lrsquoengany eacutes provocat per les mateixes dones per
lrsquoalcavota i per una cortesana que tambeacute manteacute relacions amb un altre personatge conegut
Concretament per lsquodontildea Antona de Vilaragut y de Herediarsquo amb la qual es troba a casa
del mateix don Anton Vilaragut La referegravencia a aquesta relacioacute almiddotludida per Diacutedac
Lladroacute en el text 3 ja havia aparegut en boca de la progravepia Jerogravenima Beneito al mateix EC
(B2rv)166 amb lrsquoalmiddotlusioacute a unes cobles fetes per Milagrave sobre aquest fet que no apareixen
reportades al diagraveleg i que ara ja sabem que soacuten una referegravencia expliacutecita al Proceacutes de burles
(folis 130v-132v) La facegravecia juga amb la imprecisioacute mitjanccedilant el joc fonologravegic establert
entre aquestes dues paraules lsquoramerasrsquo i lsquoromerasrsquo aconsegueix aixiacute presentar-nos els
afers amorosos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sota la parogravedia drsquoun romiatge religioacutes El
personatge eacutes dignificat irogravenicament quan eacutes titllat de romeu en amors No eacutes aquesta la
imatge que Joan Ferrandis teacute de si mateix ell nesgrimeix la contragraveria magniacutefic amador
com ja hem vist a les facegravecies que parlaven meacutes expliacutecitament de la relacioacute amb Jerogravenima
Beneyto La imatge de Joan Ferrandis de lrsquoapartat anterior eacutes contrastada i
complementada per la que srsquoofereix a les facegravecies 2 i 6 La primera eacutes reportada per la
seva dona i la segona per ell mateix a la sisena jornada en el marc dun debat sobre el
amor que teacute com a interlocutors les dames i els cortesans de la cort de Germana de Foix i
el duc de Calagravebria
La facegravecia 2 ens confirma els costums del personatge mitjanccedilant el testimoni de la seva
esposa que ja ha insistit en daltres moments sobre la lsquoincontinegravenciarsquo del seu marit La
facegravecia 6 ens ofereix una presentacioacute directa de la imatge que Joan Ferrandis teacute drsquoell
mateix a partir de la parogravedia del mite clagravessic dels enamorats Leandre i Hero167 Podria ser
una broma del mateix personatge i faria sentit dins el to divertit i agosarat del diagraveleg perograve
soacuten tan nombroses les facegravecies que es llancen contra ell configurant un personatge
excessivament groller per ser cortesagrave que dubto drsquoaquesta possible interpretacioacute La
intervencioacute de Lluiacutes del Milagrave en aquesta darrera facegravecia pot confirmar aquesta sospita
166 Veure paacutegines 26 i 68-69 drsquoaquest treball 167 Cal destacar que a la facegravecia nuacutemero 4 es fa una parogravedia dels primers versos del conegut romance de Durandarte laquoJoan arte Joan arte buen cavallero provado acordarse te deuriacutea drsquo aquel buen tiempo passadoraquo
176
En tot cas podem insistir en el seu caragravecter de personatge ridiacutecul a traveacutes drsquoun defecte que
continua present en aquest nou grup de facegravecies sobre ell turpitudo animi la ignoragravencia I
eacutes que el tema ja havia estat tractat per tots dos en les seves disputes poegravetiques al PB
f126 i al f141 respectivament
Foli 126
Reacuteplica de don Luis del Milaacutenhellip
Engantildeamundo sentildeor
de muchos envidiado
mejor sois para engantildeado
que para desengantildeador
Vos de vos mesmo sabeacuteis
un saber para burlar
de muchos que conoceacuteis
y de vos pues componeacuteis
a sabor de paladar
Foli 141
Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten
Muero por desengantildearos
y nunca os desengantildeaacuteis
que tan lejos desto estaacuteis
que nunca podeacuteis trobaros
por maacutes coplas que trobaacuteis
mi vestir
es cosa para reiacuter
maacutes asiacute me ayude Dios
que maacutes se riacuteen de vos
en lo que dais que decir
Podem observar com en les burles i atacs del manuscrit del 55 els dos personatges resten
al mateix nivell En canvi en el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave sospitem un estratagema perquegrave
drsquouna manera subtil Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en surti damnat en la seva caracteritzacioacute
Al contrari que el personatge homogravenim a lrsquoautor de lrsquoobra Lluiacutes del Milagrave En certa
177
manera Lluiacutes del Milagrave ja ens ho anticipa en uns versos drsquoaquelles burles al foli 127 laquoNo
es malo mi tantildeer que deciacutes parar danzar pues a vos hace bailar al son que yo quiero
hacerhellipraquo
410 TRES FACEgraveCIES A MANERA DE CONCLUSIOacute
Les tres darreres facegravecies podien haver estat analitzades amb meacutes deteniment en els
apartats anteriors perograve crec que representen de manera significativa aspectes importants
que he intentat assenyalar al llarg drsquoaquest punt 5 En totes tres srsquoinsisteix en el caragravecter
ximple i ignorant de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a partir de diferents motius i temes
Primera facegravecia 1ordfjornada C4rv
Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean
aparejado
Y eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas agiaceite de manera que no pueda salir y al
asar encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la
sentildeora dontildea Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa
comer en su casa porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y
arrojoacuteselo Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y
diacutejome Sentildeor acoacutejeme en vuestra mesa que huyendo vengo del majadero Que
nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron
tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire
[] Despueacutes de las perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestros y dijo don
Diego Ladroacuten -Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le paresceraacuten los
pavones indianos que los de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus
amores mejor le deberiacutean parescer los nuestros pues lo contrahace estando en rueda
como estaacuten ellos con sus plumas muy hermosas que son las que don Luis Milaacuten le
pasa por la nariz iexclY son tantas que queda emplumado Pues digaacutemosle Joan de
Rueda y no lo digo porque sea como Lope de Rueda que no haze farsas como eacutel
178
Segona facegravecia 1ordfjornada D6rv
Dijo don Joan Fernaacutendez -Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conoscer ese
Milaacuten por eacutel se dijo El mal del milano las alas quebradas y el pico sano
Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico
Bien se os acuerda cuando fuistes dama de don Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar
en el Real estando en serau la Reina mi sentildeora y su Excelencia y vos no le negastes
vuestro cuerpo Que parecistes la Reina Dido que iba danzando con su Eneas
Troyano como vos con el vuestro que paresciacutea Eneas Gitano Que por parescernos
vos tan feo para dama como eacutel para galaacuten le apodamos a Cama feo y a vos Dama
Fea Pues fue el caso tan feo que no hallamos con que salvaros sino con Lope de
Rueda Que lo quesistes contrahacer por dar placer a costa vuestra como esta copla
muestra
Bueno vais sentildeor don Joan
puesto estaacuteis en buena fama
yo os teniacutea por galaacuten
ya me han dicho que sois dama
Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes
aquella triste sonada
de Dido la desdichada
laquoEneas iquestpues queacute te vas
y me dejas tan burladaraquo
Tercera facegravecia 6ordf jornada X6rv
Dijo don Luis Milaacuten -[] Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi
SONETO 47
No porfiar hablando descontentos
dos cosas son que dan bien al oiacutedo
sabido ser y ser muy bien sufrido
que la valor sufrida es en tormentos
179
Dama real vos dais merescimientos
como da el Rey que todo le es debido
mas crueldad y desagradecido
parescen mal en todos los estamentos
Mi Reina sois yo soy vuestro vasallo
mandar podeacuteis a tuerto o a derecho
El tuerto soy pues vos me habeacuteis cegado
Derecho no que cojo y manco me hallo
su crueldad me tiene muy deshecho
por bien mirar me veo mal mirado
Dijo don Diego -Templado o destemplado yo quiero discantar sobre este soneto
que yo seacute una glosa de eacutel y es que don Francisco y Joan Fernaacutendez serviacutean a dos
viudas que en una casa estaban Y burlaban de ellos en secreto y en puacuteblico no
traiacutean cuenta con ellos Soliacutean hablar alguna noche de una ventana y ellos de una
huerta y de muy enamorados algunas veces se desconcertaban y ellas les deciacutean
Don Joan tuerto todo estaacuteis un desconcierto Y eacutel respondiacutea Si he hablado
desconcierto allaacute me teneacuteis un concierto La otra deciacutea Don cojo Francisco iquestquieacuten
os puso en tal arrisco Respondio eacutel Si soy don cojo Francisco allaacute me teneacuteis un
pellisco
Y ellas enojadas de alabarse de lo que no era verdad me contaron que una noche les
dejaron entrar en casa para pagarse de ellos Y encerrolos en una cocina una criada
de ellas diciendo que alliacute estavan maacutes secretos Y las viudas de una ventana
haciacuteanles arrojar un agua almangrentada a sus criadas diciendo todas Don Joan
tuerto deslenguado bien estaacuteis almangrentado Tomad don cojo Francisco pues
mentiacutes con el pellisco Y fueacuteronse como meresciacutean por el terrado de casa que les dio
salida una vecina (Que meresce quien deshonra que no se le haga honra)
En la primera facegravecia cal destacar la imatge que es doacutena del matrimoni Ferrandis -
Beneito el marit ha de sortir a corre-cuita de casa fugint de la magrave de morter que li llanccedila
la seva dona per haver menjat alls En aquell moment i en la literatura de lrsquoegravepoca lrsquoall era
180
considerat un aliment propi dels vilans no pas dels cortesans168 Per aixograve la narracioacute
esdeveacute forccedila significativa quan srsquohi indica el malnom que va rebre Ferrandis despreacutes
drsquoaquesta anegravecdota lsquoJoan donairersquo169 crec que no estem parlant drsquoun cortesagrave gracioacutes o
enginyoacutes sinoacute meacutes aviat drsquoun vilagrave gracioacutes que ratlla la ximpleria De fet hi ha un subtil
joc amb la paraula lsquomajaderorsquo apareix dues vegades a la narracioacute la primera vegada com
a substantiu fent referegravencia a la magrave de morter perograve la segona vegada enunciat per Joan
Ferrandis es podria interpretar com una almiddotlusioacute a ell mateix com a ximple en la doble
accepcioacute del mot en castellagrave
La segona facegravecia esdeveacute una narracioacute parogravedica sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Diacutedac
Lladroacute El narrador Lluiacutes del Milagrave recorda un ball entre tots dos i lrsquoexplica parodiant
aquell que podria haver esdevingut entre lenamorada reina Dido i Eneas (siacutembol a la
literatura drsquoun amor impossible) durant el banquet que aquesta li ofereix al seu palau
(capiacutetols III i IV de lEneida de Virgili) Les referegravencies soacuten constants Diacutedac eacutes
indentificat amb Enees (el primer nom doacutena pas a drsquoaltres semblants amb diferents
matisos lsquoEneas Ladroacutenrsquo lsquoEneas Troyanorsquo lsquoEneas Gitanorsquo i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia
amb la reina Dido (lsquodama de don Eneas Ladroacutenrsquo lsquoDama fearsquo) En aquesta facegravecia la
caracteritzacioacute del personatge assoleix el seu cliacutemax la seva excessiva aficioacute per les
dones permet que el narrador jugui amb ell i lrsquoacabi identificant amb elles drsquouna forma
caricaturesca i agosarada Les referegravencies a fets ja coneguts pels mateixos personatges soacuten
frequumlents a la facegravecia i aixiacute ho veiem en lafirmacioacute de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del
Milagrave Aquiacute tenim el precedent drsquoaquella afirmacioacute (laquoEl mal del milano las alas quebradas
y el pico sanoraquo) eacutes una poesia-resposta del mateix personatge al foli 130 del Proceacutes de
burles 170 Perograve la resposta que rep per part de Lluiacutes del Milagrave avantatja lrsquoatac de
168 Aspecte ja treballat en relacioacute a la 1a narracioacute del punt 43 drsquoaquest treball des de diferents punts de vista 169 Al llarg drsquoaquest treball ha estat treballat aquest substantiu lsquodonairersquo per les seves nombroses reiteracions al llarg dels tres textos LV-PB-EC 170 laquoTiene quebrada las alas y el pico aquesta dolencia que enfadaacuteis toda Valencia de leer coplas tan malas Que si no acabaacuteis con esto creed como creeacuteis en Dios que dareacute queja de vos a la justicia muy prestoraquo
181
Ferrandis Novament la facegravecia teacute com a precedent uns versos del PB que soacuten reportats
amb variants al diagraveleg del 61 la facegravecia del diagraveleg atorga nom al cavaller Eneas (Diacutedac
Lladroacute)171 En el text drsquoEC sembla que Lluiacutes del Milagrave estigui responent als versos-
resposta de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem al manuscrit del PB foli 139v que
tenien un to meacutes intregravepid a diferegravencia dels del Joan Ferrandis del diagraveleg
Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten
Siempre en achaque de trama
os poneacuteis en tanto afaacuten
que a ser buitrera el milaacuten
estuviera como en cama
Pero con todo os acuerdo
por vuestro bien y reposo
que si os picaacuteis de donoso
tan necio sois para cuerdo
cuaacuten friacuteo para gracioso
Podem observar que la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en El cortesano
respondria a aquella que atribueix ell mateix al seu company al PB i que he assenyalat en
negreta
La darrera facegravecia caracteritza Joan Ferrandis i Francesc Fenollet En aquest sentit caldragrave
tenir en compte un possible sistema drsquoaliances i oposicions que srsquoestableix entre els
personatges principals del diagraveleg Els dos meacutes rellevants i en aparent oposicioacute soacuten Lluiacutes
del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i en segon lloc Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet que
formarien respectivament duets amb els anteriors En el cas de Diacutedac Lladroacute no estagrave al
mateix nivell que Lluiacutes del Milagrave perograve fa la funcioacute drsquoalter-ego drsquoaquest i aixograve li permet
manifestar una actitud drsquoadmiracioacute envers el Milagrave i de defensa de la seva persona davant
els atacs dels altres Tot plegat permet ennoblir la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-
narrador-autor Al llarg de lrsquoEC es pot verificar aquesta afirmacioacute en moltes de les
situacions narratives on apareixen alguns dels quatre personatges
Dijo don Francisco -Don Diego bien habeacuteis defendido a don Luis Milaacuten vuestro
amigo Perro ropero me habeacuteis parecido de aquellos que les dicen laquoGuarda la ropa
171 Interessant cobla del PB relacionada amb la facegravecia que he reportat a la pagravegina 55
182
guarda la roparaquo(M1v)
Dijo el Duque -[] Y no se olviden a don Diego como a revolvedor ni a don Luis
Milaacuten que es un matalascallando (Q3v)
El cas de Francesc Fenollet eacutes diferent ja que el personatge apareix al mateix nivell que
Joan Ferrandis Allograve que meacutes ens interessa assenyalar drsquoaquesta facegravecia eacutes la imatge que
srsquoofereix dels dos personatges De nou trobem Ferrandis en les seves aventures amoroses
tot i que aquesta vegada acompanyat per Francesc Fenollet En la mateixa liacutenia que a les
facegravecies anteriors els personatges sempre assoleixen burles de les dames que han intentat
festejar Hi ha dos aspectes que possibiliten la imatge ridiacutecula dels personatges el primer
eacutes lrsquoalmiddotlusioacute fingida o real a les seves tares fiacutesiques i el segon el fet de ser mullats des
drsquouna finestra amb aigua de mangra (que eacutes un tipus drsquoogravexid de ferro vermell terroacutes)
Lrsquoaigua bruta que els llencen marca el punt irrisori magravexim de la facegravecia
La caracteritzacioacute ridiacutecula drsquoambdoacutes personatges es construeix especialment amb els
adjectius que sersquols confereixen Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en un primer moment eacutes
anomenat lsquotuertorsquo i despreacutes lsquotuerto deslenguadorsquo i Francesc Fenollet lsquocojorsquo Les dues tares
(ser guenyo i ser coix) soacuten mancances fiacutesiques perograve en el cas de Ferrandis srsquohi afegeix un
altra tara que ultrapassa la dimensioacute fiacutesica indicant una mancanccedila de tipus intelmiddotlectual
Fixant-nos en aquests aspectes no fem meacutes que considerar la caracteritzacioacute que els
retograverics (especialment Vincenzo Maggi) van establir per parlar del ridiacutecul i dels seus
personatges a la novelmiddotla risible de la qual ja he parlat anteriorment I eacutes ara quan ens cal
recordar el que Vega Ramos explica sobre aquestes classificacions
La cojera la falsa cojera y la caiacuteda son ejemplos de lsquoturpitudo corporisrsquo verdadera
fingida y accidental respectivamente la necedad la necedad fingida y la ignorancia
ocasional lo son las del alma (hellip) La categoriacutea de la lsquoturpitudo animirsquo eacutes superior a la
de la lsquoturpitudo corporisrsquo y toda lsquoturpitudo fictarsquo eacutes superior a la correspondiente
verdadera172
En tot cas nrsquohi ha de testimonis de finals del segle XVI que intenten explicar lrsquoefecte que
podien provocar aquest tipus de tares i en quines condicions srsquohavien de produir Fixem-
172 Vega Ramos (1993 85)
183
nos en el que assenyala Pinciano a la seva Philosophia Antigua Poeacutetica (Madrid
1596)173
Y ansiacute un cuerpo o un rostro naturalmente feo y co(n)trahecho causa risa lo que no
hace causado por enfermedad porque entra la co(m)pasioacuten del dolor y no consiente
entrada a la risa Esto mismo acontece cuando un hombre da una caiacuteda que siacute se hizo
dantildeo notable a su persona nadie hay tan maligno que se riacutea pero si el caiacutedo se alza
sin dantildeo iquestquieacuten habraacute que se pueda contener la risa
Aixiacute doncs Joan Ferrandis rep dos adjectius lsquotuertorsquo un tipus de turpitudo corporis i el
darrer que apunta a la categoria superior lsquodeslenguadorsquo un tipus de turpitudo animi En
canvi Francesc Fenollet en rep nomeacutes un lsquocojorsquo turpitudo corporis Joan Ferrandis
drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat de nou com un personatge meacutes ridiacutecul que els altres En tot
cas sembla que el defecte fiacutesic de Francesc Fenollet eacutes fictici ategraves que el mateix narrador
Diacutedac Lladroacute especifica de quin tipus de coixera srsquoestagrave parlant
Respondioacute don Diego Ladroacuten -Don Francisco mejor puedo yo deciros donoso que
vos a miacute Que de ese pie que deciacutes que voy buscando andaacuteis vos coxqueando [] (Que
harto preso va quien de amores cojo va) Don Francisco teneos por entendido
(G4rv)
Respondioacute la sentildeora dontildea Castellana -[]iquestNo ve vuestra merced que don Francisco
es el gato pajarero de vuestra vecina Que saltando tras las paacutejaras por los tejados
aunque caiga de muy alto siempre cae de pies y queda sano
(N7v)
Aquesta tara passa a ser considerada de la classe ficta i aconsegueix provocar la
intensificacioacute cogravemica en la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-company de Ferrandis
dHeregravedia Els atacs de Diacutedac Lladroacute a la parella Ferrandis i Fenollet shi intensifiquen al
llarg de lobra
Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten tales son vuestras cosas que a Joan
Fernagravendez mataacuteis de envidia mala y a don Francisco dais la vida de envidia buena 173 Epiacutestola nona pagraveg 388 Edicioacuten digitalizada httpalfamasimucmesdioscoridesconsulta_libroaspref=B17859657ampidioma=0 (agost 2015)
184
Porque la mala quiere deshacer lo bueno de todo y la buena no quiere gastar lo que es
de alabar Al uno haceacuteis hacer cara de perro cuando regantildea de envidioso y al otro
cara de papagayo risuentildeo (G3r)
Dijo don Diego -Don Francisco pareceacuteisme sacabuche pues del buche de Joan
Fernaacutendez habeacuteis sacado lo que habeacuteis dicho contra miacute por vuestra boca Y vos Joan
Fernaacutendez me pareceacuteis ventosa que por vos ha salido el humor malencoacutelico de don
Francisco que vuestra malicia le ha engendrado para dantildearme diciendo que yo
estaba un laquoToma muerto te lo doraquo de envidia de don Luis Milaacuten de un laquoToma bivo te
lo doraquo Y deciacutes verdad (Que no puede haber cosa buena que no sea envidiada ni cosa
mala que no sea reprehendida) (c6v)
Soacuten dos exemples perograve podriacuteem assenyalar-ne meacutes on el personatge de Francesc Fenollet
apareix subordinat al de Joan Ferrandis (com el de Diacutedac Lladroacute al de Lluiacutes del Milagrave)
Fixem-nos en els malnoms que rep el nostre personatge en tots dos paragravegrafs lsquopapagayorsquo
i lsquosacabuchersquo En els dos casos els noms fan referegravencia a laccioacute de repetir paraules sense
saber quin sentit o finalitat tenen Aquesta eacutes la repetida acusacioacute que Diacutedac Lladroacute adreccedila
a Francesc Fenollet i que en un altre moment de lobra atorga a Joan Fernagravendez
dHeregravedia responent en nom de Lluiacutes del Milagrave
Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez yo quiero responder por don Luis Milaacuten Vos no
dejaacuteis de tener buen palacio mas teneacuteis malas caacutemaras pues huelen a mal decir () Y
vos por mostrar que es mucho del palacio levantar conversacioacuten jugando del vocablo
hablaacuteis como diablo Pues el buen dejo del avisado ha de ser dulce y no como del
truhaacuten que es amargo Que lo mejor del cortesano es que el burlado quede contento
del burlador Y quien esto no sabe hacer deje de burlar si no quiere enojar Que si
malas burlas apenas se pueden sufrir a ley de honra de un truhaacuten no es razoacuten se
sufran a un galaacuten (Que lo que enoja no es cortesaniacutea sino descortesiacutea) (R4r)
Les aliances Ferrandis - Fenollet enfront Milagrave - Lladroacute soacuten ratificades quan Francesc
Fenollet intenta salvar el seu company del perill al qual srsquoaboca per les seves paraules i
accions
Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco pasado os sois a los franceses contra miacute No se
me da nada Por vos se puede decir laquoO teneacuteis miedo a los moros o en Francia teneacuteis
amigaraquo
185
Respondioacute don Francisco -No tengo miedo a los moros ni en Francia tengo amiga
mas tuacute moro y yo cristiano traemos muy gran porfiacutea con los malos trajes que sacaacuteis
lisiado de mal vestidos Que si don Luis Milaacuten a coplas nos tuviera la rienda fueacuterades
el monstruo de la gala que pudieran ganar con vuestra ropa los truhanes
mostraacutendola diciendo laquoE aquiacute las ropas de Joan de mal trajeraquo
(Q3rv)
Com ja hem vist Francesc Fenollet fa la gara-gara174 a Ferrandis dHeregravedia a una poesia
del PB175 i cal tenir en compte que la mateixa Jerogravenima fa referegravencia a la seva amistat al
segon prograveleg de LV del manuscrit de la BC
D Hie [] I aqueix galant tan discret
per quegrave no us diu lo que us dic
vostre car i bon amic
don Francisco Fenollet
iexclGuardau que tots vos enganyen
D Jo Seacute que eacutel no me engantildearaacute (foli 153 r-v)
Posteriorment a El cortesano el seu alter-ego Diacutedac Lladroacute desenvolupa i amplifica
aquesta imatge evitant aixiacute que el Milagrave sembruti ja que eacutes el personatge envejat del
diagraveleg pel seu art musical i poegravetic En tot cas aquestes imatges queden matisades a la
ficcioacute gragravecies a les caracteriacutestiques del gegravenere dialogravegic on els diferents interlocutors
aporten diferents significats o elements per a la comprensioacute global de lobra Amb tot a El
cortesano la sisena jornada esdeveacute clau per fixar el propogravesit final de lobra Als darrers
folis el Duc comenccedila a demanar parer sobre diferents condicions o aspectes dels cortesans
als interlocutors presents les opinions soacuten comentades per altres personatges sota les
indicacions C de cavaller i D de dama Lluiacutes del Milagrave tambeacute aporta la seva teoria i
podriacuteem pensar que estagrave parlant del seu competidor com se lha anomenat al llarg de
lobra a Joan Ferrandis
Dijo el Duque -[] Decidme iquestqueacute os paresce de la condicioacuten parlera Dijo don Luis
174 Segons Diccionari Alcover-Moll laquoAfalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcuacuteraquo 175 laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la del Fenollet que pone pies en
pared hecho vuestro gara-gararaquo foli 127r
186
Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la
verbosidad es enemiga del buen hablar y para ser bien hablada si a Vuestra
Excelencia le paresce debe tener estas partes
Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo
que quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser
remendado y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser
tenido por nescio loco o atrevido [] En ninguacuten tiempo ni lugar deben estorbar a la
persona que habla si es para dejarle hablar que es una licencia que descubre muy
licenciado a quien se la toma (g3r)
Finalment la pregunta del Duc a Lluiacutes del Milagrave sobre lrsquoelaboracioacute del llibre que les dames
li van demanar possibilita que lautor-personatge en faci una defensa progravepia enfront les
criacutetiques que ha rebut dalguns Com vam veure a lrsquoanagravelisi del epiacuteleg de lrsquoobra al capiacutetol 1
dins dun marc almiddotlegograveric amb nimfes incloses Lluiacutes del Milagrave parla de les caracteriacutestiques
que ha de posseir un bon llibre se sobreenteacuten que parla del seu Allograve que minteressa
daquest diagraveleg expositiu que manteacute amb la Nimfa de la Veritat eacutes com cataloga els
enemics de lobra del Milagrave envejosos ignorants i bojos Eacutes un recurs togravepic a lrsquoegravepoca perograve
sembla que lrsquoautor piqui lrsquoullet al lector perquegrave sagravepiga desxifrar la seva intencioacute a lrsquoobra
Lenvejoacutes lignorant i el boig soacuten adjectius substantivats que he emprat al llarg daquest
treball per parlar de la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis dHeregravedia No podriacuteem pensar
que al final de lobra i de manera teograverica sens estagrave assenyalant un personatge que ha estat
presentat en la pragravectica amb aquests qualitats Crec que siacute tot i que la ficcioacute dialogravegica pot
enterbolir la nostra capacitat de copsar les intencions teograveriques de lautor a causa de
lefecte que cadascun dels personatges aconsegueix crear en lunivers mental dels lectors
soacuten opinions sensacions intuiumlcions difiacutecilment esborrables Eacutes la propaganda
subliminal de legravepoca i Lluiacutes del Milagrave aconsegueix la seva finalitat amb els mitjants meacutes
moderns del moment el gegravenere del diagraveleg i el subgegravenere de la novelmiddotla risible la facegravecia
Aquest ha estat lintent de lautor i les seves darreres paraules aixiacute ho confirmen al foli
g8r laquoEsto es lo que ha de tener un buen libro y un buen orador en el hablar y escribir que
si tuacute lo tuviesses no terniacuteas de queacute tener envidia (Que el envidioso mueacutestrase defectuoso
y a su envidiado hace maacutes aventajado)raquo
187
411 ANNEX DOCUMENT HISTOgraveRIC SOBRE LA PARELLA LITERAgraveRIA JOAN
FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA-FRANCESC FENOLLET
En les meves primeres recerques a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia buscant documentacioacute
histograverica relativa a la identitat i a la biografia de Lluiacutes del Milagrave vaig trobar un document
que aporto a manera drsquoannex en aquest capiacutetol de la tesi per tal de deixar constagravencia de
la seva existegravencia i tambeacute per ilmiddotlustrar amb un document histograveric la parella literagraveria Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet que acabo de presentar en el punt anterior No
pretenc oferir una anagravelisi del document perograve vull destacar-ne alguns aspectes que ens
aporta i que esdevenen significatius per a aquest estudi176
Soacuten tres textos manuscrits en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General (Agravepoques) dels anys
1528 1529 i 1530 respectivament
bull La seva tipologia eacutes drsquoagravepoques o rebuts pels quals Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i
Francesc Fenollet cavallers de Valegravencia i cessionaris del difunt Alfons Giron de
Rebolledo reconeixen Lluiacutes Carrograves de Vilaragut conseller del batlle general que
nrsquohan rebut uns sous deguts a Giron
~ La primera agravepoca o rebut correspon al pagament de lrsquoany 1528 per 3000
sous
~ La segona al de lrsquoany 1529 per la mateixa quantitat 3000 sous
~ La tercera al 1530 perograve nomeacutes per una part de la quantitat 305 sous 10
diners que provenien drsquoun violari o pensioacute vitaliacutecia que Ferrandis Fenollet
i Giron pagaven a Maria Carrograves drsquoEslava dona de Lluiacutes Carrograves i que havia
quedat extingit per la mort de lrsquoesmentada senyora Aquest document eacutes de
lrsquoany 1543
bull Giron havia fet cessioacute del seu dret a percebre aquelles quantitats a Ferrandis i a
Fenollet en un document notarial del 27 de maig de 1528
bull La Batllia General pagava anualment 3000 sous a Giron ndashi despreacutes als seus
cessionaris- en compliment drsquoun privilegi concedit a Giron pel rei Ferran II a
176 Agraeixo la imprescindible ajuda i aportacioacute de Maria Toldragrave en lrsquoestudi drsquoaquests documents
188
Castell Nou de Nagravepols el 30 de maig de 1507 i drsquouna provisioacute reial signada a
Brusselmiddotles el 22 de desembre de 1516
Soacuten poques les dades biogragravefiques que trobem drsquoaquests personatges histograverics De fet la
degraveria de considerar EC com a una crogravenica novelmiddotlada de la cort de Germana de Foix i el
Duc de Calagravebria durant els anys 30 fa que molts investigadors acabin el retrat dels
personatges amb els elements que aquest diagraveleg literari ofereix Voldria destacar alguns
aspectes biogragravefics drsquoaquests dos personatges tenint en compte la minsa documentacioacute
que actualment tenim de tots dos
De Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia (Valegravencia v1480-1549) Cal tenir en compte que
possiblement tenia parentiu amb el poeta Joan Boscagrave i amb F Carrograves Va ser membre de
lrsquoestament cavalleresc i va lluitar per aquest motiu contra els agermanats durant els anys
1519-1522 El Cancionero General recull 16 poesies seves
De Francesc Fenollet177 (Xagravetiva ndashdespreacutes de 1548) Cal destacar que era fill de Lluiacutes II
de Fenollet i de Catalina de Centelles filla de Bernat de Centelles senyor drsquoOliva Per
tant el nostre poeta Francesc Fenollet era cosiacute de Serafiacute de Centelles comte drsquoOliva El
pare de Francesc Fenollet lrsquoany 1488 va accedir a lrsquoofici de batlle de Xagravetiva fins lrsquoany
1492 que va morir Sembla que va realitzar una interessant activitat de mecenatge cultural
i de gust per la literatura i les arts Lrsquoany 1503 el seu fill Francesc Fenollet va ser nomenat
per Ferran II batlle de Xagravetiva tal i com ho havia estat el seu pare tot i que sembla que el
cagraverrec lrsquoocupava des de dos anys abans Va compaginar aquesta vessant administrativa
amb la literagraveria que es concreta en les seves poesies en catalagrave a lrsquoedicioacute de lrsquoany 1514 al
Cancionero General drsquoHernando del Castillo i en la seva participacioacute com a jutge literari
al Certamen literari celebrat en el convent de Santa Caterina de Sena a Valegravencia on vivia
una de les seves germanes Lionor de Fenollet Drsquoaquest esdeveniment conservem la
resposta drsquouns quatre-cents versos en catalagrave on determinava qui era el guanyador del
concurs
Perea178 al seu estudi vincula als dos personatges juntament amb Joan Ram Escrivagrave
lsquomenorrsquo com a nexe drsquounioacute entre dues egravepoques drsquoesplendor literari i cortesagrave a Valegravencia
la de Ferran el Catogravelic reflectida al Cancionero General i la dels ducs de Calagravebria
177 Veure Perea (2007 215-226) Esquerdo (2001236-237) Ferrando (1983195) 178 Perea (2007225)
189
dibuixada per El cortesano de Milagrave Crec que aquest document pot ajudar a estudiar la
vinculacioacute histograverica dels dos personatges meacutes enllagrave de les seves presegravencies o
caracteritzacions literagraveries
En relacioacute al mencionat difunt Alfons Giron de Rebolledo sembla que no es pot
identificar amb el poeta valenciagrave homogravenim perquegrave no coincideix per dates En aquest
document apareix com a difunt a lrsquoany 1543 i el poeta conegut i elogiat per Gil Polo al
Canto del Turia de la seva Diana enamorada i pel mateix Cervantes al Canto del Caliacuteope
hauria nascut lrsquoany 1530 i moriria el 1606
En conclusioacute aquest document histograveric contribueix a confirmar que la parella literagraveria de
Ferrandis drsquoHeregravedia i Fenollet construiumlda a partir de textos anteriors com el segon prograveleg
de LV de Ferrandis drsquoHeregravedia i drsquoalguns versos de les poesies que enuncia Lluiacutes del Milagrave
al PB tambeacute ho deuria ser en la realitat histograverica de la Valegravencia dels anys 3040 del segle
XVI
190
TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO
FESTA MUacuteSICA I POESIA
CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I
ESTROFES
51 CONCEPTE DE FESTA A EL CORTESANO MUacuteSICA POESIA I ESPECTACLES
Soacuten nombroses les sequumlegravencies a la ficcioacute literagraveria del diagraveleg que reprodueixen la recitacioacute
o el cant de poesies i la posada en escena drsquoobres de teatrals que succeeixen a la cort En
el cas de les corts cinccentistes aquest conjunt drsquoactivitats luacutediques manifestaven el gust
per la festa com a expressioacute drsquouna imatge de la cort o de les classes benestants que
srsquoenmirallaven en el seu propi moacuten de relacions i de diversions Les notes caracteriacutestiques
de la festa a la cort soacuten el seu caragravecter efiacutemer breu visual i auditiu tot plegat perograve
esdeveacute una mostra integral de representacioacute dramagravetica que traspassada al canemagraves
literari aconsegueix el tret de la versemblanccedila i la perpetuiumltat dins la memograveria colmiddotlectiva
De fet nomeacutes des drsquoaquest punt de partida es pot explicar la confusioacute que provoca lrsquoobra
en una part dels estudiosos Solervicens179 va explicar acuradament lrsquoadscripcioacute de lrsquoobra
al gegravenere dialogravegic perograve diferents investigadors en articles posteriors continuen obviant
aquest treball i rescaten textos de lrsquoobra per defensar aspectes que tornen a deixar-la fora
de cap explicacioacute genegraverica coherent Sovint la interpreten com un collage de peces que
pertanyen a diferents gegraveneres literaris (prosa poesia teatre) i que articulen una crogravenica
de la cort dels lloctinents de Valegravencia el Duc de Calagravebria i Germana de Foix
Cal tenir en compte que el modus vivendi de les corts a mitjants del segle XVI estava
fonamentat en la festa com a moment ideal per confondre el joc i la ilmiddotlusioacute amb la
realitat Aixiacute doncs la festa i el joc soacuten dos dels aspectes meacutes rellevants en la pragravectica de
dramatitzar esdeveniments quotidians a les corts del segle XVI180 Cruciani estableix una
179 Solervicens (1997) 180 laquoEl otro foco principal de produccioacuten teatral en el periacuteodo cuatrocentista es la corte los palacios del rey y de la nobleza Hay como es sabido en estas cortes principescas del otontildeo de la Edad Media una fuerte tendencia a la teatralizacioacuten de casi todos los sucesos de la vida diaria Con motivo de los maacutes distintos acontecimientos y ocasiones se organizan desfiles danzas juegos torneos y espectaacuteculos diversos en los que se concede importancia al artificio visual a la muacutesica o al vestuario Incluso parte de la actividad literaria cobra un cierto grado de teatralidad y asiacute
191
iacutentima relacioacute entre aquests aspectes i argumenta que la festa eacutes lrsquoelement estructurant
drsquoalgunes formes drsquoespectacles
Il teatro del Rinascimiento nella sua dimensione colta ha trovato la sua piugrave ampia e
significante unitagrave formalizzante nella festa [] Non si tratta soltanto di prendere atto
del duraturo acostamento di festa e teatro si tratta (nellrsquoambito del Rinascimento ndashe
preciso subito che uso qui il termine Rinascimento in senso riduttivo a indicare quella
cultura di stampo fiorentinoromano che si afferma tra la fine delrsquo400 e i primi decenni
delrsquo500) di riconoscere alla festa una valore concettuale e ideologico di assumerla
como unitagrave strutturante allrsquointerno della quale vengono a porsi in modo privilegiato
certe forme di spettacolo in cui confluiscono in se autonome diverse forme
espressive181
Diferents elements escegravenics heretats de lrsquoEdat Mitjana (desafiaments i torneigs balls
munteries mascaradeshellip) srsquohi combinen per tal drsquooferir un increiumlble fast cortesagrave i
cadascun drsquoells esdeveacute una bona ocasioacute per demostrar el luxe i la seva preeminegravencia
social i poliacutetica
Altro punto che caratterizza il porsi della festa come momento ideale della societagrave (e
in questo caso in modi piugrave evidentemente politici) egrave lo sfarzo il lusso lrsquoesibizione
della ricchezza egrave un dato constante e conscientehellip e che pertanto sembra essere uno
dei dati primari della fruizionehellip182
Gairebeacute tot el diagraveleg de Milagrave ens narra una cort contiacutenuament en festa Els seus
personatges es confonen amb els protagonistes de cadascun dels espectacles que srsquohi
celebren de fet les obres literagraveries que tenen com a epicentre el moacuten de cort plantegen
aquest joc muacuteltiple Aixiacute ens ho indica Battesti-Pelegrin en la introduccioacute a un treball
sobre el Libro de motes de damas y caballeros de Milagrave183
ocurre con la ejecucioacuten de numerosos geacuteneros poeacuteticos como por ejemplo las serranillas las preguntas y respuestas las letras e invenciones y muchos de los poemas dialogados de los cancionerosraquo Peacuterez Priego (1989149) Ferrer Valls (2003) tambeacute insisteix en aquest aspecte 181 Cruciani (19721-2) 182 Cruciani (197214) 183 Battesti Pelegrin (1987 96-97)
192
La Cour est en effet le lieu ougrave de deacuteroule le spectacle un lieu particulier cependant ougrave
la scegravene et le parterre se mecirclent ougrave les coulisses disparaissent pour permettre agrave
chacun tour agrave tour drsquoecirctre acteur et spectateur
Mais la Cour est elle-mecircme spectacle lieu thecirctral par excellence habiteacute en
permanence par ses acteurs en perpeacutetuelle repreacutesentation et en outre ougrave ils jouent
leur propre rocircle
La poesia drsquoEC tambeacute adquireix un lloc preeminent en aquesta escenificacioacute narrativa de
la festa perquegrave apareix associada a la recitacioacute en puacuteblic i en ocasions al cant
acompanyat drsquoun instrument musical com eacutes la viola Vega Ramos184 explica com la
poesia al Cinccents esdeveacute un esdeveniment social unit necessagraveriament a la muacutesica
especialment pel que fa a lrsquoexecucioacute musical del vers liacuteric en vernacle De fet
Castiglione a IC insistia que era una condicioacute indispensable per a un bon cortesagrave tal i com
he tractat al punt 16 drsquoaquest treball Aquesta habilitat que respon a una idea social de la
muacutesica com a marca de classe projecte educatiu i fins i tot element de reflexioacute poliacutetica
tambeacute teacute una consequumlegravencia rellevant pel que fa a la relacioacute amb les dames de la cort
Segons IC eacutes un eficaccedil instrument amoroacutes perquegrave predisposa i anima al desig amoroacutes A
la 2a jornada del diagraveleg apareix molt ben reflectida aquesta visioacute de la muacutesica de fer
sonar un instrument i alhora de recitar en lrsquoagravembit de la cort i davant el puacuteblic femeniacute A
continuacioacute reprodueixo el passatge que serveix de marc o pogravertic per entendre aquesta
valoracioacute al diagraveleg valenciagrave i la del personatge Lluiacutes del Milagrave que srsquoidentifica amb
Orfeu185
Respondioacute don Diego Ladroacuten [a Lluiacutes del Milagrave] -Pareacuteceme tambieacuten como muy mal
de la traicioacuten que Galaloacuten hizo pues por eacutel fueron vendidos y muertos de los moros
los que no bastara matar todo el mundo si apercebidos y no solos tomaran a don
Roldaacuten y a Oliveros y a Durandarte Que bien parece que le sois amigo en la glosa
que hecistes a su romance que dice laquoDurandarte Durandarte buen caballero
probadoraquo Que si gana os toma de tantildeer y cantarle aquiacute tengo una muy buena vihuela
y damas que os escucharaacuten que staacuten en visita con dontildea Mariacutea mi mujer
Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Don Diego soy contento si no os enojaacuteis que
despueacutes deste romance cante otro y podraacute ser que os sane del mal franceacutes que 184 Vega Ramos (2006) 185 De fet Lluiacutes del Milagrave ha estat qualificat com a segon Orfeu al Cant del Turia de Gil Polo Veure apartat 11 drsquoaquest treball
193
mostraacuteis tener en la afeccioacuten francesa que traeacuteis como a gorra en la cabeza
Dijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras
manos Yo voy a presentarlas a las damas de la vesita de parte vuestra que seacute os
hace gran placer y luego volvereacute con el recaudo (G6v)
Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten he aquiacute un paje que os trae un buen recaudo de
parte de las damas [hellip] Paje dile el recaudo que le traes de parte de las damas
iexclQueacute buena pro me haga
Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren
de deseo de veros y oiros Y dicen si vuesta merced tiene el mismo deseo podreacuteis
cantar laquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridoraquo
Respondioacute don Luis Milaacuten -Paje direacuteis a todas esas sentildeoras que os enviacutean que yo les
beso las manos y cumplireacute su deseo pues el miacuteo muere porque me vean y oigan
Respondereacute a su romance con este villancico laquoSi amores me han de matar agora
ternaacuten lugarraquo
Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iexclvamos vamos que yo temo de cantar
laquoDeste mal morireacute madre deste mal morireacute yoraquo
Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten
diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v-8r)
Dijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela
y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por
nuestro hablar Y este descuido que habemos tenido merece ser perdonado pues
oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablar Dijo don Luis
Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como este que
vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino ciudado para
que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que remedando
armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saque el mal espiacuteritu de la envidia del cuerpo de
Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Sauacutel Y por hacer lo que me rogoacute
don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y
Durandarte cuando se dejoacute de servirla y esta (H1v)
A partir drsquoaquest passatge el mateix narrador indica mitjanccedilant el verb cantar la
manera com srsquoenuncien els diferents poemes al diagraveleg especialment la Carta drsquoamor
les Set angoixes i els set goigs drsquoamor la glossa a un villancet i alguns sonets Drsquoaltres
194
composicions soacuten reportades mitjanccedilant verbs de diccioacute (lsquodicersquo) o drsquooiumlda (lsquooireacuteisrsquo) que
no impliquen que no estiguin recitats o cantats amb acompanyament musical perquegrave
tot el diagraveleg srsquoha omplert de sonoritat De fet tambeacute la narracioacute dels espectacles que
srsquoesdevenen a la cort gaudeix drsquoaquest component musical tal i com es veu en els
seguumlents passatges
Dijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos
a la huerta que mis cantores quieren hacer la Fiesta del Mayo que hacen en Italia
Y con razoacuten merece ser tan celebrado este mes (Z5r)
En la mateixa liacutenia soacuten significatives les almiddotlusions a la recitacioacute amb muacutesica del
Toma vivo te lo do
El Duque se rio mucho deste palacio y dijo desta manera -Sentildeores nunca fue
mejor batalla que los muertos son de risa y los vivos de amores quedan cativos
Las mesas estaacuten paradas para cenar vaacuteyanse luego a sentar porque mientras
cenaremos alabanzas oiremos de las damas de Valencia Que seraacuten en un laquoToma
vivo te lo doraquo que cantaraacuten todos mis cantores y diraacute Olivarte solo la copla de
cada dama tantildeendo y cantando [hellip] Y comience la muacutesica a darnos por principio
desta dulce cena el Toma vivo te lo do (b1v)
A la Magravescara de la 6a jornada els diferents personatges apareixeran en escena tocant
alhora instruments i cantant les composicions poegravetiques
Y estando en esto se pararon como encantados porque entroacute Apolo tantildeendo con su
ciacutetara que compuso para representar a la dulce armoniacutea que en los siete cielos de
las planetas hacen [hellip] Entroacute en esta fiesta con la ninfa nombrada Siringa que
tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutea Fue de tan gran suavidad esta
muacutesica por lo que representaba y los efectos que hace que hizo cesar la gran
batalla de los troyanos y griegos Representaron a Siringa y Apolo muy al natural
dos grandes muacutesicos que cantaron los romances que oireacuteis (e5v-e6r)
Finalment a la 6a jornada a punt de concloure el diagraveleg Lluiacutes del Milagrave torna a tocar la
seva viola de magrave i a cantar els uacutenics tercets de lrsquoobra
195
Don Luis Milaacuten tomoacute una vihuela que esta sentildeora le dio para que cantase este
diaacutelogo de amores que es razonamiento de un galaacuten y una dama en los presentes
tercetos (f8v)
Els capiacutetols seguumlents exploren lrsquouacutes i les formes de les recitacions liacuteriques i dels
espectacles que apareixen a lrsquoobra
196
52 POESIA DE CANCcedilONER A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVI I A EL
CORTESANO
El cortesano de Lluiacutes del Milagrave conteacute una mostra dels diferents tipus de poesia que es van
escriure a la Peniacutensula al llarg de tota la primera meitat del segle XVI Les sis jornades
ens presenten un gran ventall de composicions en vers que testimonien els gustos poegravetics
del moment des de les foacutermules meacutes tradicionals (romanccedil villancet) fins a les meacutes
innovadores (sonets tercets encadenats) defensades per autors com Joan Boscagrave i
Garcilaso de la Vega que volgueren instaurar les modes poegravetiques italianes a la
Peniacutensula Certament per aquest motiu eacutes difiacutecil catalogar el conjunt de composicions en
vers que hi ha a EC des de composicions breus com soacuten els lemes o lsquomotesrsquo de les
invencions fins a daltres meacutes extenses i integrades per una llarga tirada de versos186 Soacuten
molts els estudiosos com Pierre Le Gentil Keith Whinnnom Rafael Lapesa i Antonio
Prieto que a partir dels anys 40 del segle XX han intentat defensar la continuiumltat de la
poesia liacuterica i la de canccediloner en la creacioacute poegravetica del Renaixement i de fet EC eacutes una
gran mostra drsquoaquest fet Per aquest motiu en aquesta tercera part presentareacute una
aproximacioacute a les composicions liacuteriques breus drsquoEC tant les tradicionals que recull El
Cancionero General drsquoHernando del Castillo a partir del 1511 com les meacutes innovadores
drsquoorigen italiagrave representades drsquouna manera especial pel sonet
La poesia amorosa de canccediloner va tenir una gran presegravencia en la liacuterica castellana del segle
XV i del comenccedilament del segle XVI Sovint ha estat bandejada de lrsquoestudi per part dels
investigadors que van criticar algunes de les caracteriacutestiques que ara hem de reconegraveixer
com a definidores drsquoaquesta escola poegravetica la brevetat i lrsquoambiguumlitat Lluny de
comprendre aquestes composicions com a mostres drsquoenginy i de concisioacute han estat
interpretades com a peces drsquoescassa qualitat i alhora srsquoha negat qualsevol tipus de
voluntat artiacutestica als seus autors Perograve com ja he dit des de fa algunes degravecades
interessants estudis ens permeten apropar-nos a aquest tipus de poesia amb la mirada i els
criteris adients per tal de copsar-ne el sentit Srsquohan diferenciat diferents etapes o
generacions en la poesia de canccediloner del segle XV Prenc com a classificacioacute la proposada
186 Deixareacute de banda les llargues composicions en vers que narren histograveries o escenificacions drsquohistograveries a la Cort dels Ducs de Calagravebria en les quals els mateixos personatges del diagraveleg en soacuten els protagonistes Aquest conjunt seragrave objecte drsquoestudi del capiacutetol seguumlent a causa de les seves caracteriacutestiques teatrals o escegraveniques
197
per Alvar i Goacutemez Moreno187 tambeacute utilitzada per Dutton188 en la seva antologia
1 La primera generacioacute formada per poetes nascuts entre els anys 1375 i 1385 i
representada pel canccediloner recopilat per Baena que destaca pel seu hibridisme
linguumliacutestic entre el gallec i el castellagrave i per les minses mostres de poesia liacuterica breu
de temagravetica amorosa189
2 La segona que inclou els nascuts entre 1425-1479 eacutes lrsquoanomenat lsquomoment de
plenitudrsquo amb tres autors de qualitat com soacuten el Marquegraves de Santillana Juan de
Mena i Jorge Manrique Al voltant dels anys 50 es retorna a la poesia amorosa
centrada en el subjecte liacuteric amb les estrofes de forma fixa (canccediloacute i villancet) els
gegraveneres drsquoorigen popular com el romanccedil la creacioacute drsquoun nou gegravenere (glossa) i una
major elaboracioacute retograverica i conceptual del poema en tot cas no srsquoabandona la
tradicioacute almiddotlegograverica o narrativa que predominava a lrsquoobra de la primera
generacioacute190
3 La tercera generacioacute inclou tota la produccioacute en temps del regnat dels Reis Catogravelics
i el seu recull al Cancionero General drsquoHernando del Castillo (1511) Es produeix
el triomf definitiu dels gegraveneres liacuterics i breus (esparsa canccediloacute lema o lsquomotersquohellip) i tots
aquells relacionats amb el conreu de la glossa i de la poesia dialogada El
Cancionero General es considera la darrera antologia de la liacuterica cortegraves191
4 La quarta generacioacute situada al segle XVI estagrave formada per les diferents edicions del
Cancionero General des de la primera lrsquoany 1511 fins a la darrera lrsquoany 1573
Les preferegravencies poegravetiques dels autors de la tercera generacioacute la del regnat dels Reis
Catogravelics soacuten les que meacutes influiran en els de la quarta generacioacute pertanyents ja al segle
XVI La caracteriacutestica poegravetica meacutes notable eacutes lrsquoagudesa aconseguida per diferents recursos
retograverics que Casas Rigall (1995) classifica en set agravembits retograverics dels quals en destaco la
brevitas com a condensacioacute verbal que exigeix subtils exercicis drsquointerpretacioacute i estil la 187 AlvarampGoacutemez Moreno (1987) 188 Dutton (2004) 189 Peacuterez Bosch (200169) 190 Peacuterez Bosch (200170) 191 Peacuterez Bosch (200172)
198
disputatio dilalegravectica lrsquouacutes de la citacioacute que consisteix en la insercioacute o manipulacioacute drsquoun
text preexistent en la nova composicioacute liacuterica lrsquoantiacutetesi o paradoxa i la utilitzacioacute de
lrsquoannominatio192 per produir lrsquoambiguumlitat Aquest darrer eacutes un procediment retograveric que
consisteix en la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb alguna variacioacute fogravenica que sovint provoca el
canvi de significat de la paraula Aquest recurs i les diferents tegravecniques que el
desenvolupen afavoreix els trets principals drsquoaquesta poesia ccedila eacutes la concisioacute i la
brevetat que provoquen un conceptisme al servei de lrsquoenginy Tot plegat srsquoaconsegueix a
traveacutes de diferents recursos retograverics dels quals en destaco la paronomagravesia (annominatio
no morfologravegica) hi ha una similitud entre els mots perograve alhora una dissimilitud
semagraventica el polyptoton (annominatio morfologravegica per flexioacute) i la derivatio (derivatio a
partir drsquoun lexema determinat) A continuacioacute ofereixo alguns exemples del repertori
drsquoEC
bull Paranomagravesia Es doacutena mitjanccedilant la similitud de lsquoel ojorsquo y lsquoenojorsquo lsquode amorrsquo y
lsquoamadorrsquo y lsquomal ojorsquo y lsquoenojorsquo
De les preguntes i respostes entre Antonio Velasco i Joan de Mendoza que
reporta Frances Fenollet (S1r-3r)
Pre Al cielo siempre miraacuteis
digan os tan blanco el ojo
iquestpara queacute tomaacuteis enojo
de lo que nos enojaacuteis
Re Si estafeta soy de amor
soylo siempre de aventaja
pues a vos os dan la paja
y a miacute el grano de amador
Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)
Joan Fernaacutendez
Del ojo staacute lisiado
el tomado de mal ojo
porque da muy gran enojo
192 Casas Rigall (1995 219 i ss)
199
un ojo desamorado
bull Polyptoton Es doacutena entre mots lsquovestirrsquo i lsquovestidosrsquo lsquoreiacutedosrsquo i lsquoreiacuterrsquo lsquopensamientorsquo
i lsquopensarrsquo lsquodolientersquo i lsquodolenciarsquo lsquopresenciarsquo i lsquopresentersquo
Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)
Don Diego Ladroacuten
iexclNo burlemos del vestir
pues que no teneacuteis vestidos
que merezcan ser reiacutedos
sino para hacer reiacuter
De la carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)
Mi pensamiento doliente
de pensar en su dolencia
le pornaacutes en su presencia
si le ternaacute por presente
bull Derivatio En el seguumlent exemple eacutes una derivatio antitegravetica entre els mots
lsquodesacatadarsquo i lsquoacatamientorsquo
De la mateixa carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)
Y por cuanto has de hacer
no seas desacatada
sino tuacute seraacutes rasgada
y rompido mi placer
Y si vieres sentimiento
de alguna voluntad
di con mucho acatamiento
iexclVed queacute tal es su tormento
que vos le tengaacuteis piedad
200
Abans drsquoanalitzar els diferents exemples drsquoaquest tipus de poesia que el diagraveleg valenciagrave
conteacute presento les principals composicions poegravetiques de canccediloner agrupades per jornades
mitjanccedilant una taula per tal de facilitar-ne la visualitzacioacute
Jornadafolis Composicions poegravetiques
1a jornada
C1r
Cant drsquoOlivarte cantor del Duc drsquoun romanccedil de 16
versos octosiacutelmiddotlabs laquoAquel ciervo cariblancohellipraquo
2ordm jornada
G1r-v
G5v
2a G6r i v
G8r
H1v5r
Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al villancet laquoLas tristes
laacutegrimas miacuteas en piedras hacen sentildeal y en vos nunca
por mi malraquo
La glossa estagrave formada per tres estrofes de 9 versos
octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abba cdccd effe
ghggh ijji klkkl)
Diacutedac Lladroacute recita una glossa feta per Lluiacutes del Milagrave al
villancet laquoDesdentildeado soy de amor guardeos Dios de tal
dolorraquo La glossa estagrave formada per dues estrofes de 9
versos octosiacutelmiddotlabs (abba cdccd effe ghggh)
Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute fan referegravencia a dos
coneguts romanccedilos respectivament laquoMala la vistes
franceses la caza de Roncesvallesraquo (G6r) i laquoDurandarte
Durandarte iexclbuen caballero probadohellipraquo (G6v)
Lluiacutes del Milagrave fa una glossa a un mote laquoGuaacuterdeme
Dios de miacuteraquo La glossa estagrave formada per unes estrofes
de 10 versos octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abbab
cdccd)
Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al romanccedil de Durandarte
201
Jornadafolis Composicions poegravetiques
2a H4r
laquoYa no es eacutel perdido staacuteraquo La glossa estagrave formada per
16 estrofes les que corresponen al romanccedil de versos
octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant amb el mateix patroacute
abbacdccd etc
Lluiacutes del Milagrave canta una versioacute del romanccedil
anteriorment esmentat laquoMala la vistes franceses la
caza de Roncesvalleshellipraquo
Aquest romanccedil consta de 16 versos octosiacutelmiddotlabs perograve
la seva rima no respecta el patroacute de lrsquoestrofa i barreja
rimes hi predomina la femenina i en algun vers hi
apareix la masculina
3a jornada
H7r
Diacutedac Lladroacute fa referegravencia a una composicioacute tiacutepica de
la liacuterica popular castellana perograve lrsquoanomena romanccedil laquoLa
ginagala la gala ginetaraquo
5a jornada
Q5r
Q5v
El patge respon al Canonge Ster amb el cant drsquouna canccediloacute
catalana laquoBella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia
tostemps sospir pensant en vos la nit i el diaraquo i respon el
Canonge Ste amb una altra estrofa laquoTot lo moacuten me stagrave
miranthellipraquo
La canccediloacute catalana estagrave formada per una tornada de
4vv els parells soacuten octosiacutelmiddotlabs i els imparells
tetrasiacutelmiddotlabs amb rima consonat abab i una estrofa
de 4vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant bcbc
El patge canta acompanyat drsquouna guitarra un cant
laquoComed de mi tartugado la de lo verdugadoraquo
Aquest cant pot equivaler a un mote a causa de la
seva estructura Estagrave format dos versos octosiacutelmiddotlabs
202
Jornadafolis Composicions poegravetiques
S1r-S2v
S3 rv i S5v-S6v
amb rima consonant aa
Francesc Fenollet reporta una composicioacute dialogravegica de
Preguntes i respostes dins drsquoun conte sobre la
competicioacute drsquoAntonio de Velasco i Joan Mendoza quan
servien una dama de la reina Isabel la Catogravelica
Lrsquoestructura megravetrica de les 12 preguntes i les 12
respostes eacutes la mateixa per ambdues 4vv octosiacutelmiddotlabs
amb rima consonant abraccedilada (abba etc)
Al primer foli apareixen dites o lsquomotesrsquo solts inserits en
la conversa dels personatges Diacutedac Lladroacute i Ferrandis
drsquoHeregravedia de la mateixa manera que les narracions
breus Tot plegat acaba en un seguit de dites o lsquomotesrsquo
entre els dos personatges anteriors que es configuren en
un atac verbal Soacuten estrofes de 4 versos octasiacutelmiddotlabs
amb rima consonant (abba)
203
Jornadafolis Composicions poegravetiques
6a jornada
S8r-T2g
T3r-T6r
T7v-V1v
Lluiacutes del Milagrave srsquoadreccedila al Duc i a la Virreina i els
anuncia que compliragrave amb el manament de tocar i cantar
una Carta drsquoamor laquoY denme la vihuela que me han
traido y cantareacute con esta primera obra las obras que las
damas suelen hacer Y es una carta que para ganar si a
cartas jugara el resto del amor ganararaquo
La Carta drsquoamor estagrave formada per 14 estrofes de 9vv
octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant seguint lrsquoesquema
abba cdccd a totes les estrofes
Lluiacutes del Milagrave canta responent a la peticioacute del Duc Las
siete angustias de amor i posteriorment Los siete gozos
de amor
Cadascuna de les peces teacute 8 estrofes la primera a
manera drsquointroduccioacute i les 7 seguumlents en relacioacute a
cadascun dels goigs o angoixes
Lrsquoestructura estrogravefica dels Goigs consta de 12vv
organitzats en 4 grups de 2vv octosiacutelmiddotlabs meacutes 1v
tetrasiacutelmiddotlab La rima eacutes consonant i presenta aquest
patroacute abcabc cdecde etc
Lrsquoestructura de les Angoixes canvia en relacioacute als
Goigs les estrofes soacuten de 9vv octosiacutelmiddotlabs amb rima
consonant seguint aquest patroacute abbacdcdc etc
Francesc Fenollet canta una canccediloacute i la glossa que Lluiacutes
del Milagrave en va fer La canccediloacute eacutes
laquoDe piedra puedo decir
que son nuestros corazones
El miacuteo en sufrir pasiones
y el vuestro en no las sentir
204
Jornadafolis Composicions poegravetiques
X4r-X5v
Y6r-Z5v
a8r-b1r
Ha causado mi ventura
lo que maacutes tuve temor
he topado con la mor
haciendo mi sepultura
En su piedra vi sculpir
dos contrarios corazones
el miacuteo en sufrir pasiones
y el vuestro en no las sentirraquo
A causa de lrsquoextensioacute de la canccediloacute (12vv) la glossa estagrave
formada per 12 estrofes que tenen 9vv octosiacutelmiddotlabs
seguint un mateix patroacute de rima consonant
abbacdccd etc
Lluiacutes del Milagrave canta a precs de la Virreina las coplas de
Matalinda y Matacruel Pregraveviament mitjanccedilant una
facegravecia explica qui soacuten
Aquesta composicioacute teacute 8 estrofes de 9vv cadascuna
amb rima consonant que srsquoorganitza amb aquest
patroacute abbacdccd etc
El Duc fa 10 lleis sobre lrsquoamor Els diferents
personatges les comenten emprant diferents dites o
motes
Cada llei es formula en una estrofa de 8vv octosiacutelmiddotlabs
i rima consonant seguint el patroacute abbacddc etc
Escaramussa de motes entre els cavallers i les dames
Els 28 motes varien drsquo1 a 3 i fins i tot de 4 o 5 versos
la majoria octosiacutelmiddotlabs i amb rima consonant que
205
Jornadafolis Composicions poegravetiques
b1v-c6r
traspassa els liacutemits del mote aiumlllat i es doacutena al llarg de
tota la sequumlegravencia seguint la rima abraccedilada abba cddc
effe etc
El Duc convida els assistents a la festa en lrsquohorta del
Reial a seurersquos per sopar mentre Olivarte en companyia
dels altres cantants del Duc cantaragrave una lloanccedila a les
dames de Valegravencia en forma drsquoun Toma vivo te lo do
Al final del cant el mateix Duc indica que el cantant era
el mateix Lluiacutes del Milagrave laquoDijo el Duque -No paseacuteis maacutes
adelante pues habeacuteis parado tan bien que hicistes parar
muy colorado al que staba sin color de vuestro Toma
vivo te lo do Que por Joan Fernaacutendez se pudiera decir
Toma muerto te lo do pues lo estaba tanto que si fuera
envidioso como es envidiado creyera que lo staba de
vosraquo
El Toma vivo te lo do eacutes una obra formada per 76
estrofes de 8vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant
abbacddc etc
206
53 DOBLE UacuteS DEL LEMA O DE LA DITA O lsquoMOTErsquo EMBLEMES I
MOTEJAMENTS
El lema dita o lsquomotersquo eacutes el gegravenere poegravetic meacutes breu que coneixem ategraves que correspon
tradicionalment a un vers octasiacutelmiddotlab Al llarg del segle XVI trobem exemples formats per
quatre versos octasiacutelmiddotlabs com ens mostra el nostre autor al seu Libro de motes publicat
el 1535 Eacutes un dels gegraveneres meacutes coneguts de la poesia de canccediloner que representa un dels
recursos retograverics meacutes preuats la brevitas A EC aconsegueix demostrar lrsquoenginy i
drsquoagudesa per part dels cortesans
En aquest sentit sota aquesta forma megravetrica srsquoamaguen diferents continguts en funcioacute del
context drsquoenunciacioacute i de la seva funcioacute comunicativa podem assenyalar dues foacutermules
literagraveries els lemes dels emblemes a les empreses progravepies de lrsquoheragraveldica medieval i els
diagravelegs de dites o lsquomotesrsquo de la tradicioacute literagraveria cortesana A cadascuna de les foacutermules
el lema i la dita o lsquomotersquo es pot definir com el conjunt de paraules que expressen lrsquoobjecte
drsquouna empresa i les sentegravencies o les dites punyents que srsquoenuncien en contra drsquoalguacute
respectivament
Els diagravelegs o combats de lsquomotesrsquo o invectives molt relacionats amb lrsquoaccioacute que en catalagrave
anomenem amb el terme lsquomotejarrsquo eacutes una altra manifestacioacute de lrsquouacutes drsquoaquest gegravenere en
lrsquoambient cortesagrave de finals del segle XV i drsquoalmenys la primera meitat del XVI Joly193
explica que els mateixos contemporanis van atribuir diferents connotacions a cadascuna
de les foacutermules i van buscar vies de diferenciacioacute entre totes dues mitjanccedilant la recerca
drsquoun element legravexic diferent o una qualificacioacute que no fos equiacutevoca (positiva o negativa)
Laissant de cocircte le sens de ldquodevise embleacutematiquerdquo qui ne relegraveve pas de mon champ
drsquoinvestigation et qui nrsquoest eacutevidemment pas celui qui donne lieu agrave des oscillations entre
un emsemble de connotations positives et neacutegatives je voudrais attirer lrsquoattention sur
le fait que la synapse reacutealiseacutee sous mote entre ldquoformule ingenieuserdquo et ldquoformule
injurieuserdquo nrsquoa pas poseacute des problegravemes qursquoaux seuls lexicographes Les textes
teacutemoignent de recherches dont certaines sont sporadiques pour reacutetablir une
opposition nette suer le plan lexical il nrsquoest pas sans inteacuterecircr de relever que les moyens
mis en oeuvre sont ceus-lagrave mecircme auxquels Nebrija avait eu recours
193 Joly (1982 232-233)
207
1 Recherche drsquoun substitut []
2 Qualification non eacutequivoque (positive ou negative)
En el diagraveleg del Milagrave hi ha nombroses referegravencies a aquesta pragravectica per part dels
personatges per exemple a la 6a jornada folis a8r-b1r
Las damas que teniacutean amenazado a don Miguel Fernagravendez vinieron todas juntas
contra eacutel y dijeacuteronle que se pusiese en punto de guerra que le queriacutean dar la batalla
que teniacutea aplazada Y fue de mujeres a maridos porque fueron valedores de eacutel y ellas
de la sentildeora dontildea Ana su mujer Y por escusar prolijidad en esta escaramuza seraacuten
sentildealados cuando hablaran con una C y las damas con una D y comenzoacute la sentildeora
dontildea Ana Mercader
Dama Sentildeor don Miguel olvido
Caballero Sentildeora dontildea Ana acuerdo
para tener desacuerdo
siempre os vi contra el marido
D Diacutegame sentildeora hermana
iquestno staacute muy bien apodado
D Dic-li paacutejaro pintado
vestit de verd i de grana
C Decid sentildeora mujer
iquestqueacute os ha hecho don Miguel
D Perquegrave vos sou tal com ell
pensiacute dar en lo terrer
C Senyora donya Leonor
iquestcom li va de mal marit
D Mejor era servidor
D Respondre vull a lrsquoenvit
donya Joan Pallagraves soacute
tambeacute cante eixa canccediloacute
D Don Diego mal querer
iquestpor queacute no entraacuteis en batalla
C Don Diego iexclgit i calla
me ha puesto mi mujer
con un mote de Milaacuten
208
Os respondereacute conforme
non despertar el can que dorme
En tots aquests casos es reconeix el sentit de sentegravencia aguda i punyent que ja apareixia
en Berceo i que posteriorment lrsquoany 1611 Sebastiaacuten de Covarrubias recull al seu Tesoro
de la lenguas castellana o espantildeola laquoVale tanto como una sentencia dicha con gracia y
con pocas palabrasraquo194
Les empreses soacuten una harmogravenica combinacioacute drsquoun element visual les divises o
lsquoinvencionesrsquo195 i drsquoun de textual anomenat sentegravencia lema lletra lsquomotersquo o agravenima En
algunes ocasions el lema rep el nom de laquoletra de invencioacutenraquo i sol tenir un o dos
octosiacutelmiddotlabs que poden estar combinats amb un vers tetrasiacutelmiddotlab Lrsquoorigen de les empreses
estagrave en els emblemes i en les antigues imatges heragraveldiques que indicaven lrsquoestatus i
lrsquoorigen de lrsquoaristocragravecia segons un codi universal Durant la segona meitat del segle XVI i
en els contextos cortesans aquesta imatge literagraveria intenta respondre al nou gust del
moment Destaca pel seu tarannagrave profundament individualista i personal De fet la
combinacioacute dels dos elements representava sovint la personalitat del posseiumldor en el teatre
de la cort i tal i com ens indica Gonzaacutelez de Oviedo196 tenia un caragravecter original A la
funcioacute principal de demostrar lrsquoenginy i lrsquoerudicioacute de qui les portava podem afegir la de
provocar el destinatari que havia drsquoextremar la seva atencioacute per tal de descobrir la
misteriosa relacioacute entre els dos elements aixiacute com el seu significat Eacutes aquiacute on apareix un
altre recurs molt utilitzat a la liacuterica de canccediloner el gust per lrsquoobscuritas i per lrsquoenigma
Normalment apareixen en episodis o circumstagravencies biogragravefiques lligades amb els temes
cavallerescos de lrsquoamor o de la guerra
De fet les divises esdevenen una de les diversions cortesanes meacutes conegudes durant els
segles XV i XVI i un important subgegravenere de lrsquoagudesa i de la poesia de canccediloner Sovint
apareixen en els vestits dels cavallers que formaven part de les justes perograve en algunes
obres literagraveries formen part de la carta de presentacioacute dels personatges Certes creacions
del periacuteode presenten aquest tipus drsquousos cortesans per exemple la Caacutercel de amor de
194 Ref DuttonampRoncero (200481) 195 Invencioacuten en castellagrave Aixiacute apareix a El cortesano 196 Carrillo (1998137-154)
209
Nicolaacutes Nuacutentildeez (1496) que eacutes una continuacioacute de la de Diego de San Pedro Aixiacute ens ho
recorda Deyermond197
Como la gran mayoriacutea de las ficciones sentimentales castellanas pero a diferencia de
la Caacutercel de San Pedro la de Nuacutentildeez incluye buen nuacutemero de poesiacuteas [hellip] Lo que es
poco comuacuten es que casi todas son letras (hay 23 letras una cancioacuten y un villancico)
[hellip] Estas letras no tienen nada que ver con los torneos vienen bordadas en los
vestidos de los personajes en las vainas de las espadas etceacutetera (las lleva Leriano en
el cap 8 y Laureola en el cap 10)
Tambeacute apareixen a lrsquoobra citada anteriorment Los diez libros de fortuna drsquoamor
drsquoAntonio Lofrasso (1573) tal i com ens explica Eulagravelia Duran198
Els personatges del nostre fris tenen a meacutes una caracteriacutestica especial formen un
conjunt de figures silencioses ndashnomeacutes lrsquoamiga del protagonista sersquon destacandash que
srsquoexpressen perograve eloquumlentment per mitjagrave del llenguatge dels colors dels vestits
descrits amb gran minuciositat i de les divises i magraveximes que porten que ens informen
sobre lrsquoestat drsquoagravenim dels personatges
En els capiacutetols seguumlents analitzareacute lrsquouacutes drsquoaquesta micropoesia en un dels passatges drsquoEl
cortesano on es presenta a cadascun dels personatges de la cort literagraveria dels ducs de
Calagravebria en els primers folis de lrsquoobra
197 Deyermond (2002407) 198 Duran (2004632)
210
54 PRESENTACIOacute DELS PERSONATGES DrsquoEL CORTESANO A TRAVEacuteS DE LES
SEVES DIVISES
El diagraveleg valenciagrave ens ofereix mostres drsquoaquest uacutes dels lemes o lsquomotesrsquo a les divises dels
personatges a la 1a i a la 6a jornada A la 1a jornada trobem la presentacioacute de les parelles-
matrimonis dins de lrsquoentorn luacutedic de la cort renaixentista dels lloctinents de Valegravencia en
un context amoroacutes En aquest sentit Francisco Rico199 ens explica que
Las invenciones son uno de los maacutes elocuentes lenguajes de la pasioacuten laquoPor las
mujeres se inventan las discretas bordaduras las nuevas invencionesraquo el cortejador
muestra laquoen invenciones quieacuten es y por quieacuten moriacutearaquo laquoen galas y envincionesraquo
publican su laquocuidadoraquo un Durandarte o un Soria
A la 6ordf jornada drsquoEC els guerrers protagonitzaran la Mascarada entre troians i grecs i
per tant el context seragrave el de la guerra Amor i guerra soacuten els dos temes prototiacutepics de
lrsquounivers cortesagrave i al diagraveleg valenciagrave en trobem una mostra interessant
Els primers folis drsquoEl cortesano situen temporalment lrsquoaccioacute del diagraveleg a la 1a jornada
En el tiempo deleitoso de la hermosa primavera Cuando todo el mundo para
conservacioacuten de la vida humana saliendo del estremo invierno entra en estos dos
suaves hermanos abril y mayo enramados con guirnaldas de flores y frutos se hizo
una real caza de monte de las damas y caballeros que aquiacute veraacuten (A4r)
A partir drsquoaquest moment (folis A4r-C3r) EC presenta un interessant exemple de lrsquouacutes del
lema o lsquomotersquo aquell que estagrave relacionat amb les empreses i divises tot i que en els
diagravelegs posteriors a la presentacioacute dels personatges podem trobar una ragravepida aproximacioacute
a la segona foacutermula la de la dita o invectiva que seragrave expliacutecitament recreada al llarg de
tot el diagraveleg Lrsquoobra comenccedila amb lrsquoentrada drsquoalguns dels personatges de lrsquoobra que
configuren la cort dels lloctinents de Valegravencia els mateixos amfitrions el duc de Calagravebria
i la virreina Germana juntament amb el seu patge Gilot Lluiacutes Vic i Mencia Manrique
Lluiacutes Margarit i Violant Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes Joan Ferrandis dHeregravedia200 i
Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute i Maria Francesc Fenollet i Francesca Miquel Fernagravendez 199 Rico (1990192) 200 En cap moment del diagraveleg rep el tractament de respecte laquoDonraquo a diferegravencia de la resta de personatges
211
i Anna Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes del Milagrave Berenguer Aguilar i Lionor Gualves
Als primers folis A4r-B8r se segueix una mateixa estructura el cavaller i la dama
apareixen vestits amb robes que porten divises brodades als seus vestits ell enuncia un
lema i ella li contesta Tot seguit srsquoinicia el proceacutes drsquoexplicacioacute de lrsquoempresa per part dels
mateixos protagonistes o drsquoaltres personatges de la ficcioacute Eacutes molt interessant observar
com aquestes empreses de temagravetica amorosa acaben desencadenant disputes verbals
lsquomotejamentsrsquo entre el cavaller i la dama Sovint els altres personatges fan intervencions
de tipus almiddotlusiu a diversos aspectes biogragravefics dels protagonistes Gran part dels cavallers
en resposta a les sospites que les seves mullers expressen sobre la seva fidelitat les acusen
de geloses i en alguns casos de desinteressades en la relacioacute amorosa que haurien de
mantenir amb els seus marits i aquesta eacutes la justificacioacute de la possible infidelitat de molts
drsquoells Aquest fet que marca un canvi significatiu en el tractament de lrsquoamor en relacioacute a
les tradicions anteriors especialment la provenccedilal i la italiana la idealitzacioacute de la dama
eacutes inexistent i el caragravecter burlesc que adopta una bona part dels personatges masculins
configura el to de lrsquoobra
212
55 CONSTRUCCIOacute DE LES DIVISES A TRAVEacuteS DrsquoELEMENTS VISUALS PROPIS
DE LA TRADICIOacute DE LA LIacuteRICA DE CANCcedilONER
Lrsquoescena inicial drsquoEC ens ofereix un material rellevant en relacioacute a la construccioacute de les
divises que caracteritzaran els personatges i que alhora com he dit desencadenaran la
conversa de tots ells en els preliminars de lrsquoobra Per aixograve presento una anagravelisi de les
divises tant de la part textual com de la visual a partir del model i del criteri de
classificacioacute que ens presenta Casas Rigall201
551 ELS ANIMALS O EL BESTIARI
Tot un seguit de personatges com Gilot el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima
Beneito Maria (la muller de Diacutedac Lladroacute) el matrimoni Berenguer Aguilar i Elionor
Gualbes destaquen per portar a les divises dels seus vestits els seguumlents animals el
simi el rossinyol la serp el lleoacute i lrsquoagraveliga De fet soacuten animals que tenen una connotacioacute
positiva o negativa segons el simbolisme que han rebut al llarg de la tradicioacute dels
bestiaris medievals plasmats en arts com lrsquoescultura lrsquoarquitectura i la literatura entre
drsquoaltres Els animals que tenen una connotacioacute positiva soacuten el rossinyol preuat pel seu
cant el lleoacute un animal de caragravecter reial per ser lsquoel rei dels animals terrestresrsquo i
lrsquoagraveguila lsquoreina dels animals voladorsrsquo En canvi els altres dos animals el simi i la
serp participen drsquouna connotacioacute negativa el primer perquegrave esdeveacute una caricatura
grotesca de lrsquohome a causa del seu caragravecter imitador i el segon perquegrave eacutes el siacutembol per
antonomagravesia del pecat i del dimoni
Els lemes que acompanyen les divises de cadascun dels personatges indiquen aquestes
connotacions i evidentment contribueixen a una certa presentacioacute i caracteritzacioacute de
tots ells Lrsquoexemple meacutes significatiu eacutes el del patge Gilot que sovint eacutes objectiu de
burla per part dels mateixos cortesans Eacutes identificat amb el simi en versioacute femenina
(lsquomonarsquo) i el lema lsquoPor remedarrsquo nrsquoexplica clarament el sentit cal destacar que el
mateix Duc lrsquoha vestit per a lrsquoocasioacute
201 Casas Rigall (1995)
213
Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la
cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea Por remedar (A4r-v)
Gilot demana a la virreina Germana de Foix el significat del vestit que el Duc li ha fet
posar i aleshores rep una forta criacutetica perquegrave lrsquoanomena alcavot
Respondioacute la Reina ndashGilote yo te adevinareacute tu invincioacuten
El Duque mi sentildeor
es lo verde que traes
que staacute en verdor
que se maduraraacute su amor
Y la mona por remedar
que en amor quiere engantildear
como suelen todos los falsos hombres
Y tuacute sales por majadero
que majaraacutes en este banquete
por alcahuete (A4v)
Una de les parelles protagonistes del diagraveleg per les seves contiacutenues baralles
matrimonials Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Jerogravenima Beneito mostren en les divises uns
rossinyols aixiacute com un lema que completa el seu significat amoroacutes
Salioacute Joan Fernaacutendez de Heredia y la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer con unas
ropas de terciopelo azul recamadas de hilo de plata y oro broslados unos
ruisentildeores que son paacutejaros que no cantan ni muestran alegrarse sino en la
primavera Y el mote deciacutea
Gozan del que yo quisiera
cantar en la primavera (A4r)
Aquesta presentacioacute contrasta amb les conflictives relacions de la parella al llarg de
lrsquoobra que han estat anticipades per la senyora Violant
Dijo la sentildeora dontildea Violante ndashSentildeor marido pues quereacuteis que hagamos la tortilla
de celos que hacen Joan Fernaacutendez y su mujer seanos juez la sentildeora dontildea Menciacutea
y diga si tengo razoacuten de ser celosa de marido que cada diacutea va de boda en boda
festejando toda Valencia Daacutendome a entender que festeja por competir de burlas
214
con el comendador Montagudo por ver coacutemo se hace celoso Y he caiacutedo en cuenta
que suelen con burlas encobrirse las veras (A7r)
Dontildea Jeroacutenima diose cata que su marido habiacutea sacado la invincioacuten y el mote por
una prima suya y con un zuntildeo dijo ndashSentildeor marido hablemos un poco al oiacutedo
Y eacutel respondioacute ndashSentildeora mujer
guaacuterdeme Dios de tal hacer
Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima
ndashVos temeacuteis que yo os dijera
quieacuten es vuestra primavera
Que es tan falsa para vos
como sois falsos los dos
Decilde que es por demaacutes
quella me vesite maacutes
Pues que vuestros ruisentildeores
cantan que me sois traidores
Dijo Joan Fernaacutendez
ndashiquestQuieacuten os hizo trovadora mi sentildeora
iquestQuieacuten os hizo trovadora
Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer
ndashPor trovar vuestras maldades
digo en versos las verdades
que mereceacuteis que yo diga
que vestiacutes mujer y amiga
Pues dos jaulas parecemos
destas aves que traemos
Ya nos dicen farsa es esta
pajareros son de fiesta
Yo me voy iexclquedad con Dios
que corrida voy con vos
La Reina viendo que se iba le dijo
ndashDontildea Jeroacutenima por me hacer placer y pesar a quien os quiere mal que volvaacuteis
que nunca se debe hacer lo que el enemigo quiere
215
La sentildeora dontildea Jeroacutenima volvioacute a la Reina y dijo
ndashSentildeora con tan gran favor
yo sereacute tan socorrida
que no me vereacute corrida
sino por mi corredor
Dijo Joan Fernaacutendez su marido
ndashiquestQuieacuten os ha mal enojado mi buen amor
que me hecistes corredor
Respondioacutele su mujer
ndashiquestQuieacuten os hizo pajarero caballero
iquestQuieacuten os hizo pajarero
La Reina le dijo
ndashDontildea Jeroacutenima maacutes querriacutea ser vos que yo que muy gran cordura es saber
enojarse y desenojarse cuando es menester (A7r-v)
Aquest paragravegraf eacutes un bon exemple del tipus de disputes que tenien els diferents
personatges tal i com he indicat anteriorment Mentre que les dones sospiten i acusen
els marits drsquoinfidelitats matrimonials ells insisteixen en el caragravecter difiacutecil i poc amoroacutes
de les seves dones a causa de la seva condicioacute gelosa o del seu desinteregraves
respectivament Lrsquoextensa intervencioacute de Jerogravenima Beneito dues respostes de 8 i 10
versos cadascuna organitzades en diacutestics contrasta amb la brevetat de les
intervencions interrogatives de Ferrandis drsquoHeregravedia reduiumldes tambeacute a apariats Tot el
conjunt pot ser considerat una concatenacioacute de lemes que amplien lrsquoexplicacioacute de la
divisa aplicada a la situacioacute real de la parella De fet cal destacar lrsquouacutes de
lrsquoannominatio en forma de paronomagravesia (lsquoruisentildeoresrsquo-lsquotraidoresrsquo lsquomaldadesrsquo-
lsquoverdadesrsquo) o de derivatio (lsquofalsarsquo-lsquofalsosrsquo) per tal drsquointensificar lrsquoacusacioacute de
mentider per part de la muller El diagraveleg posterior entre Jerogravenima i la Virreina eacutes una
bona mostra drsquoaquests jocs de paraules en aquest cas mitjanccedilant la figura etimologravegica
(lsquosocorridarsquo-lsquocorridarsquo-lsquocorredorrsquo) i que ens reflecteix de forma insistent la vergonya
de la senyora de Ferrandis drsquoHeregravedia a causa de la conducta del seu marit Cal
recordar finalment que les intervencions del marit soacuten exclusivament interrogatives i
demostren la falta drsquoatencioacute als arguments o a les acusacions de la seva dona De fet
soacuten plenament coherents amb la negativa a escoltar-la que expressa en la primera
intervencioacute laquoSentildeora mujerguaacuterdeme Dios de tal hacerraquo provocant aixiacute que les
216
darreres paraules de Jerogravenima adreccedilades al seu marit en aquest fragment imitin
lrsquoestructura interrogativa que ell ha utilitzat anteriorment i desmitifiquin la divisa que
porten tot convertint el rossinyol en lsquopajarerordquo laquoiquestQuieacuten os hizo pajarero
caballeroiquestQuieacuten os hizo pajareroraquo
La serp apareix a la divisa de Maria muller de Diacutedac Lladroacute un dels personatges meacutes
importants del diagraveleg eacutes per aixograve que sorpregraven la seva aparicioacute sense vestit de festa La
divisa consisteix en una serp mutilada per la cua i pel cap que destaca sobre el fons
negre i que junt amb el lema ens suggereix un significat moral relacionat
possiblement amb lrsquoexceacutes o la desmesura que mostren alguns cortesans
Vino a esta caza don Diego Ladroacuten y la sentildeora dontildea Mariacutea su mujer y por lo que
le parecioacute eacutel no salioacute vestido de fiesta y ella siacute con una ropa de terciopelo negro
toda broslada de unas sierpes muy al natural Que teniacutean cortado del pescuezo un
tercio y de la cola otro tanto Y en una montera que de lo mismo traiacutea estaba ste
letrero
En el medio staacute lo bueno
que en los estremos
se pierden los que perdemos (A8v-B1r)
Cal fer especial atencioacute al darrer vers del lema especialment als verbs lsquopierdenrsquo i
lsquoperdemosrsquo un poliacuteptoton verbal que aconsegueix intensificar el valor semagraventic del
verb lsquoperderrsquo en aquest context enigmagravetic de lrsquoempresa El mateix Diacutedac Lladroacute ens
doacutena lrsquoexplicacioacute de lrsquoempresa de la seva muller Maria despreacutes drsquouna punyent
interpretacioacute de Jerogravenima Beneito i convida els interlocutors a la moderacioacute com a
signe de virtut i drsquoexcelmiddotlegravencia
Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Jeroacutenima yo no penseacute decir tanto ni he dejado de
tocar mucho Mas yo de lo mucho que dije no he querido decir tanto de lo malo
que vuestra Merced ha sacado Y por esto se dice laquoNo hay nada mal dicho si no es
mal tomadoraquo Como ha hecho agora vuestra Merced que ha sospechado que para
decir mal de mujeres hice sacar a mi mujer dontildea Mariacutea las sierpes por invincioacuten Y
no ha sido por la semejanza que tiene la sierpe a lo que dice el mote y es que asiacute
como tiene en el medio gran virtud y en los estremos que son la cabeza y cola
217
ponzontildea asiacute se ve que en el medio estaacute lo bueno donde consiste la virtud para bien
obrar Que en los estremos que hacen perder se pierden los que los siguen Mi
intincioacuten no fue hacer sierpes a las damas mas Vuesa Merced para hacernos
meacutedico y apoticario a vuestro marido y a miacute contra mujeres habeacuteis hecho esta
glosa Y los demaacutes dejo al sentildeor Joan Fernaacutendez su marido que lo diraacute mejor que
yo (B1v)
Finalment els animals-reis de la natura (lleoacute i agraveguila) apareixen vinculats a la parella
formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes i relacionats amb el cognom del
marit i el nom de la muller mitjanccedilant una falsa derivatio entre lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i
lsquoaacuteguilasrsquo-lsquoAguilarrsquo Com explicareacute tot seguit era habitual que algun dels elements de
lrsquoempresa estigueacutes relacionat amb el nom de la dama Aquest eacutes un dels exemples meacutes
significatius
Salioacute don Berenguer Aguilar y la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez su mujer con unos
vestidos de terciopelo leonado Y el marido traiacutea unos ciacuterculos redondos de plata
con un leoacuten de oro dentro dellos que teniacutean este letrero
Leonor de oro es mi invincioacuten
como muestra este leoacuten
Y la mujer sacoacute unas aacuteguilas volando brosladas de hilo de oro y en una montera
traiacutea el mote que deciacutea Tras aacuteguilas fue mi volar (B5r)
552 LES PLANTES LES FLORS O ELS HERBARIS
En aquest apartat apareixen tres elements significatius dins la tradicioacute literagraveria la
ginesta (lsquola retamarsquo) la poma i el gessamiacute Lrsquoempresa dels lloctinents de Valegravencia teacute
com a siacutembol la ginesta aixiacute ho adverteix el mateix lema laquoMi invincioacuten traigo por
lemaraquo Aquesta planta teacute una llarga tradicioacute literagraveria pel seu sabor amarg tret que
simbogravelicament srsquoha aplicat a diferents aspectes de la vida humana lrsquoamor la mort o la
tristesa En aquest cas crec que el narrador mitjanccedilant el lema de la virreina Germana
aconsegueix descobrir-nos el caragravecter infidel del Duc
Salioacute el Real Duque de Calabria y la reina Germana muy ricamente vestidos de
terciopelo carmesiacute broslados de hilo de oro por invincioacuten muchas matas de
218
retama202 que los granos dellas eran muy gruesas y finas perlas orientales de gran
valor Diciendo a todas las damas
ndashMi invincioacuten traigo por mote
A esto respondioacute la Reina con unos celos cortesanos y dijo
ndashLa retama es mi amor
y vos della el amargor
Dijo el Duque sonriendo
ndashMi amor es la retama
por mostrar sobrado amor
que en miacute no staacute el amargor
sino en mi dama
Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la
cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea laquoPor remedarraquo Y dijo a la
reina ndashVostra Altesa adevine quegrave vol dir la mona que jo he tret per invincioacute que
la retama parla clar que lo Duch mon senyor diu que no sols lrsquoama mas la reama
(A4v)
En aquest passatge destaca la falsa figura etimologravegica (lsquoretamarsquo-lsquoamorrsquo-lsquoamargorrsquo-
lsquodamarsquo) fonamentada en la semblanccedila fogravenica i gragravefica dels diferents egravetims (lsquoretamarsquo
agraverab ratama amor llatiacute amor-oris amargor llatiacute amarus dama del llatiacute domina a
traveacutes del francegraves dame) que estructura la intervencioacute de la Virreina i del Duc i que
aconsegueix insistir en el valor equiacutevoc de la divisa (lsquoretamarsquo) mostra drsquoun amor que
eacutes realment amarg per a la dama Perograve el patge Gilot despreacutes de rebre per part de la
Virreina una interpretacioacute forccedila agressiva dels vestits que li havia posat el Duc
insisteix en el caragravecter envejoacutes de la dama aconseguint aixiacute un contrapegraves a les
acusacions que ha rebut el seu senyor
Gilote respondioacute ndashSenyora Vostra Altesa eacutes exida hui ab lo peu esquerre I tot lo
dia va coixo qui amb mal pensament ix de casa No em veuragrave meacutes en tota sa vida en
202 Al Cancionero General drsquoHernando del Castillo cal destacar la invencioacute i lletra de justador n486 laquoDel mismo que traiacutea en bordadura una retama que tiene la flor amarilla y la rama verde y dixo Es la rama el middotesperanccedila mas su middotfin es de manera que la middotflor la middotdesesperaraquo
219
jornades de plaer que los celosos soacuten gasta festes si drsquoaciacute avant no acomana los
cels a la cambrera don Ana di Castillo que els hi guarde en la cambra Que estes
navarres son tan guardoses que per ccedilograve he posat nom Navarra a una goccedila mia
perquegrave eacutes bona guardarroba (A4v)
La parella de Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes apareix amb una divisa els pomers
brodats als vestits i amb un lema que indica el seu significat amoroacutes Sovint el motiu
literari dels pomers teacute una doble associacioacute simbogravelica i religiosa la de la temptacioacute
adagravemica i la de lrsquoamor ja que la poma que oferia el cavaller a la dama era considerada
la fruita de lrsquoamor El color verd representat en les fulles incorpora una connotacioacute
positiva a lrsquoempresa ja que aquest color esdeveacute un sinogravenim simbogravelic de lrsquoesperanccedila i
el lema basat en una annominatio del tipus macle i femella auguren una unioacute perfecta
Vino a esta caza don Pedro Mascoacute y la sentildeora dontildea Castellana Bellviacutes su mujer
con unas ropas de terciopelo encarnado Todas brosladas de unos manzanos al
natural Las hojas verdes y la fruta colorada con unos letreros de oro colgados
dellos y teniacutean unas letras que haciendo de cada una dellas siacutelaba dicen
Eacutel es de ella y ella es de eacutel
Como dice este letrero
L S D L A I A I L A S D L (A7r)
Perograve les posteriors intervencions de la senyora Castellana capgiren el significat
amoroacutes de lrsquoempresa i en aquest cas trobem novament la sospita de la condicioacute infidel
del seu marit i la necessitat que teacute la dama de ser gelosa per tal drsquoevitar aquesta
conducta En aquest diagraveleg entre els dos personatges cal fer especial atencioacute a
lrsquoannominatio de tipus derivatiu que srsquoestableix entre els substantius lsquojinetesrsquo-lsquojinetersquo-
lsquojinetasrsquo donant lloc a diferents associacions semagraventiques que aconsegueixen tintar
drsquouna pretesa ambiguumlitat tot el diagraveleg Els aparents canvis morfologravegics de tipus
derivatiu marquen diferents trasllats semagraventics gragravecies a lrsquoalmiddotlusioacute impliacutecita a les
diferents accepcions de cada mot lsquojinetersquo remet tant a persona que cavalca com a
cavall adient per a ser cavalcat i lsquojinetarsquo a una manera de cavalcar a un animal la
guineu o a una prostituta (en castellagrave) Per tant tots els semes es posen en relacioacute i
especialment en joc per tal drsquoaconseguir uns continuats trasllats de significat que
ratllen ambiguament una possible interpretacioacute erogravetica i sexual tal i com assenyala la
darrera intervencioacute de la senyora Castellana
220
Conformando a esta voluntad el manzano y la manzana que el uno procede del
otro fue tan buena sta invincioacuten como la burla que la sentildeora dontildea Castellana pasoacute
diciendo ndashSentildeora dontildea Menciacutea yo recibo la Merced que me hizo cuando dijo a la
sentildeora dontildea Violante mi cuntildeada que me emprestariacutea celos para que un diacutea en la
semana sea celosa Porque le han dicho que por no tener celos don Pedro mi
sentildeor me tiene por desamorada y vase a buscar nuevos amores fuera de casa
Suplico a Vuesa Merced me los empreste que para luego es tarde lo que mucho es
menester
Dijo la sentildeora dontildea Menciacutea ndashSentildeora dontildea Castellana tome Vuesa Merced que
con un abrazo se debe emprestar y volverlo que es para bien hacer
La sentildeora dontildea Castellana dijo ndashAgora que soy celosa veraacute mi marido queacute cosa
son jinetes por maacutes que eacutel sea buen jinete
Respondiole su marido ndashSentildeora mujer si como dijo jinetes dijera jinetas que son
raposas guardara mis pollos que no me los coma
Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashPues por mucho que los guardeacuteis yo comereacute
dellos
Su marido se rioacute y dijo ndashEso seriacutea la comida que hizo una mujer de Jerusaleacuten que
stando cercada por Vespasiano emperador de Roma y su hijo Tito tenieacutendola en
gran aprieto al fin de diez antildeos que turoacute la guerra vinieron los cercados en tan
gran rabia de hambre que una viuda hebrea de las que staban dentro la ciudad dio
la muerte a un solo hijo que teniacutea mochacho hacieacutendolo cuatro cuartos y
comioacuteselo
Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashiquestEsos son los pollos iquestY de queacute gallina los
habeacuteis sacado Que si son vuestros hijos y de buena casta no los comereacute como la
mujer hebrea sino criarlos he para que no se pierdan Que los celos de la mujer no
han de ser para hacer receloso al marido (A7rv)
El darrer element vegetal que apareix en aquesta primera segraverie de lemes i de divises eacutes
la flor de gessamiacute El seu significat eacutes expressat en el lema que acompanya els
personatges i teacute connotacions amoroses
Salioacute a esta caza don Baltasar Mercader y la sentildeora dontildea Isabel Ferrer su mujer
vestidos de terciopelo verde con muchas flores de jazmil brosladas de hilo de plata
y el lema deciacutea
Como flor es de jazmil
221
el amor de poca fe
que entre manos seacutecase (B3v)
Com en els exemples anteriors la senyora desconfia de les afirmacions que fa el seu
marit en el lema
Dijo don Baltasar MercaderndashSentildeora mujer iquestcoacutemo le parece este nuestro letrero
que hice para decir una gran verdad Respondioacute la sentildeora dontildea IsabelndashSentildeor
marido mucho querriacutea saber en quieacuten ha probado Vuesa Merced esta verdad que
por miacute no se puede entender (B4r)
Soacuten recursos essencials per tal drsquoaconseguir una presentacioacute enginyosa dels
personatges a lrsquoinici de lrsquoobra que al seu torn mostren un model drsquoenginy que tot
cortesagrave hauria de saber desplegar
553 EL NOM DE LA DAMA I DEL CORTESAgrave
Un altre dels recursos meacutes utilitzats per construir les empreses cortesanes eacutes la
referegravencia al nom de la dama En aquests folis de la primera jornada drsquoEC en tenim
dos exemples En el primer es juga amb els significants dels noms o cognoms dels
personatges en el lema de Lluiacutes Margarit amb el significat del cognom almiddotludint al
mote que rep aquest nom (lsquomargaritersquo) en el cas de la seva muller es juga amb el
significant del nom (lsquoViolantersquo-lsquoviola antersquo) i srsquoaprofita per establir un poliacuteptoton amb
el verb lsquoveorsquo del segon vers En aquest cas els diferents usos de lrsquoannominatio
afavoreixen el caragravecter luacutedic i enginyoacutes dels lemes El segon exemple eacutes reportat en el
primer punt drsquoaquesta classificacioacute amb motiu dels elements animals del lleoacute i de
lrsquoagraveliga i respon a la parella formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes Els
lemes del cavaller i de la dama es posen en relacioacute mitjanccedilant lrsquouacutes de la derivatio el
nom de la dama lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i el cognom del cavaller lsquoAguilarrsquo-lsquoaacuteguilarsquo Els dos
exemples tenen connotacions amoroses positives
Vino a esta caza don Luis Margarite y la sentildeora dontildea Violante su mujer con ropas
muy bien devisadas y ricas de terciopelo aforradas de tela de oro Y entre unos
222
recamos y brosladuras de cantildeutillo estaban unas medallas y en las del marido los
rostros deacutel y su mujer que se miraban el uno al otro y el mote deciacutea
Viola ante mi deseo
que la veo
Y en las medallas que la sentildeora dontildea Violante traiacutea estaban unas manos con el
puntildeo cerrado y el dedo maacutes pequentildeo alto que se nombra el margarite y el mote
deciacutea
Mi mano muestra con razoacuten
quieacuten estaacute en mi corazoacuten (A6r)
Les connotacions positives de la divisa contrasten amb el diagraveleg que es reporta tot
seguit coherent amb la concepcioacute de les relacions matrimonials que marca la liacutenia de
lectura de tot el passatge
Dijo don Luis Margarite ndashSentildeora dontildea Menciacutea beso las manos de Vuesa Merced
de los celos que ha emprestado a mi mujer que yo lo deseaba dicieacutendole cadaldiacutea
Mujer haceos celosa porque no engordeacuteis que si maacutes engordaacuteis yo me buscareacute un
festejo flaco y unos amores eacuteticos
Y desparoacuteme un diacutea con unos celos rabiosos que bien parecen emprestados pues se
lo riacutee en ser yo fuera de casa con una castellana camarera suya que se nombra
Mariseca (A6v)
554 ALGUNS DELS OgraveRGANS DELS CINC SENTITS
En darrer lloc tenim les divises que prenen com a element visual els ogravergans sensitius
del cos especialment els ulls i les orelles Els colors que hi apareixen juguen un paper
simbogravelic complementari el groc eacutes un siacutembol inequiacutevoc del sofriment amoroacutes i el
taronja de la fermesa o de la constagravencia Cal destacar que la figura etimologravegica formada
pels verbs colmiddotlocats en el vegravertex dels dos primers versos (lsquoprendererosrsquo-lsquoaprendaronrsquo)
que almiddotludeixen a un element ornamental del vestit (lsquoprendederos de ororsquo)
intensifiquen el moviment amoroacutes provocat pels ulls
223
Salioacute don Francisco Fenollet a esta caza y la sentildeora dontildea Francica su mujer
vestidos de monte con ropas y monteras de terciopelo amarillo aforradas de tela de
plata con muchas cuchilladas y prendederos de oro y el lema deciacutea
Sus ojos son prendederos
que los miacuteos aprendaron
Amarillo me dejaron
como pude mereceros (B2v)
Lrsquoaparicioacute de Francesc Fenollet amb la seva muller introdueix la presentacioacute dels
personatges principals del diagraveleg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del
Milagrave i el mateix Fenollet Al contrari de la resta de parelles no hi ha cap almiddotlusioacute a
infidelitats per part de la seva muller Francesca eacutes Francesc Fenollet qui ataca Joan
Ferrandis drsquoHeregravedia afavorint la intervencioacute dels altres dos personatges Es pot
considerar el diagraveleg com una carta de presentacioacute dels quatre personatges que com
srsquoha mostrat anteriorment protagonitzen disputes semblants en cadascuna de les
jornades drsquoEC El narrador del diagraveleg dibuixa els trets meacutes significatius de cadascun
drsquoells que acabaran formant part drsquouna caracteritzacioacute meacutes completa que el lector
aconseguiragrave copsar de forma indirecta a partir dels diferents diagravelegs entre els quatre
personatges En el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia destaca una bona part de les
caracteriacutestiques comentades anteriorment en parlar de les facegravecies els atacs a la seva
dona Jerogravenima Beneito i la seva escassa qualitat com a cortesagrave enginyoacutes enfront la
superioritat de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com la meacutes que difiacutecil amistat entre Ferrandis i
Fenollet Veiem-ho al text
Dijo don Francisco ndashBien habeacuteis escaramuzado con la sentildeora vuestra mujer
sentildeor Joan Fernaacutendez Caballero de frontera sois en todo mi sentildeor Siempre
escaramuzador por de dentro y por de fuera
Respondiole Joan Fernaacutendez
ndashDon Francisco ballestero
con virote habeacuteis tirado
que muy mal estaacute encarado
quieacuten hiere su compantildeero
Don Diego Ladroacuten que vioacute escaramuzar a motes a don Francisco y a Joan
Fernaacutendez entroacute en la escaramuza y dijo ndashiquestJugaacuteis a pasa Gonzalo Sentildeores
deciacutednoslo que tambieacuten jugareacute yo si Joan es el Gonzalo Don Luis Milaacuten atravesoacute
224
como a valedor de Joan Fernaacutendez y mostrando defenderle le hirioacute sin sacar
sangre y dijo ndashiexclDejad vos ese mi Joan que no sufre papirote sino a quieacuten le da el
mote maacutes del palo que del pan
Joan Fernaacutendez revolvioacute sobre don Diego y don Luis y con una piedra matoacute estos
dos paacutejaros y descalabroacute a don Francisco diciendo ndashiexclMirad queacute Milaacuten y Diego
para competir conmigo Don Francisco nuestro amigo iexclsedles vos mozo de ciego
(B2v-3r)
Lrsquoaltre ogravergan sensitiu que hi apareix eacutes el de lrsquooiumlda
Vino a esta caza don Miguel Fernaacutendez y la sentildeora dontildea Ana su mujer con ropas
de monte de terciopelo naranjado llenas de muchos oiacutedos broslados que staban
entre unas obras que haciacutean muy buen matiz de condoncillo de hilo de plata y seda
verde y los motes que en sus monteras traiacutean Deciacutea el del marido
Todo estoy hecho oiacutedos
en sentiros por oiros
Y el de la sentildeora dontildea Ana su mujer deciacutea
Toda stoy hecha oiacutedos
del que oigo de maridos (B3r-v)
Lrsquoempresa que acompanya a la parella de Miquel Fernagravendez i Anna conclou amb un
lema que expressa la sospita drsquoinfidelitat del marit per part de la dama intensificada
per lrsquouacutes repetitiu del substantiu lsquooiacutedosrsquo acompanyat per diferents determinants
possessius (lsquovuestrosrsquo lsquomisrsquo) i del poliacuteptoton amb el verb lsquooiacuterrsquo
Dijo don Miguel Fernaacutendez ndashSentildeora mujer vuestros oiacutedos querriacutea ser por oiacuter si os
dice algunas mentiras contra miacute vuestra castellana Marinuevas que por vuestra
autoridad no la deberiacuteades escuchar
Que mujer novicholera
nunca fue buena casera
Dijo la sentildeora dontildea Ana ndashSentildeor marido vos querriacuteades ser mis oiacutedos yo querriacutea
ser los vuestros por saber si es verdad lo que deciacutes en vuestro letrero que os
volveacuteis todo oiacutedos en sentirme por oiacuterme Que yo creo lo debeacuteis decir por huirme
seguacuten huis muchas veces de casa Que el marido mal casero canta en otro
gallinero (B3v)
225
555 LA MILLOR EMPRESA EL MILLOR CORTESAgrave LLUIacuteS DEL MILAgrave
Fins aquiacute he afirmat i he intentat justificar com en aquest passatge del comenccedilament
de la primera jornada es fa una presentacioacute forccedila original dels personatges que formen
part de la cort fictiacutecia dels lloctinents de Valegravencia Les divises que porten als seus
vestits i els lemes o els diagravelegs que desencadenen esdevenen un bon instrument per a
iniciar aquesta presentacioacute als lectors de lrsquoobra He deixat de banda lrsquoaparicioacute del
personatge homogravenim a lrsquoautor Lluiacutes del Milagrave per les caracteriacutestiques singulars que
presenta Analitzo detingudament les estrategravegies drsquoautorepresentacioacute de Milagrave a lrsquoinici
de lrsquoobra Vegem-ne els passatges
Dijo la sentildeora dontildea Isabel su mujer ndashSentildeor diacutechome ha la sentildeora dontildea Ana
Mercader que le ha parecido muy bien todo lo que Vuesa Merced ha dicho sino
tacharnos a las mujeres de poca fe y alabar a los hombres de agradecidos Que no
quedan desculpados los que culpan a mujeres si ellos quedan infamados Y lo maacutes
diraacute la dama que he nombrando pues lo siente mejor que yo
Respondioacute la sentildeora dontildea Ana Mercader ndashSentildeora dontildea Isabel no tengo parecer
sino el de Vuesa Merced Aquiacute staacute don Luis Milaacuten que yo creo seguacuten ha escuchado
a Vuesa Merced que guarda muy bien esta razoacuten que ha dicho y ella es tan avisada
que descubriraacute el parecer de algunos para mostrar lo que sienten Pues hay razones
que no deberiacutean hablar en ellas si no el que puede entederlas Entendamos porqueacute
trae las viacuteboras en el vestido que ha sacado que bien viene invincionado y diacutegalo
por vida de quieacuten las sacoacute
Dijo don Luis Milaacuten
ndashSentildeora dontildea Ana
lo que se debe callar
no es de decir
y lo que se puede decir
no es de callar
Las mejores invinciones son las que ellas mismas hablan sin letrero Y estas apenas
las hallan sino los bien invincionados cortesanos como fue el Almirante de
Castilla que traiacutea un corazoacuten de piedrazufre que nombraacutendole dice la intincioacuten del
que le trae Y don Fernando de Torres baile general de nuestra Valencia que sacoacute
la vela de la nave que nombran contramesana que claro dice laquoContra miacute es Anaraquo
226
Y nuestro caballero valenciano don Baltasar Romaniacute que traiacutea un sino de libra que
es uno de los sinos del cielo que esta invincioacuten quiere decir laquoSi no delibraraquo Como
es verdad que si o no delibra el que spera Y un otro que por Ana traiacutea una
partesana que claro dice laquoParte es Anaraquo queriendo decir que Ana es parte para
matar o dar la vida
Y esta que yo he sacado que son las viacuteboras que ellas mismas son el letrero pues
dicen por el que las trae laquoVivo horasraquo Que bien se puede decir que en esta vida no
se vive sino horas que las horas del pesar maacutes son que las del reposo pues que se
puede mudar lo venturoso Y el que se acordare desto no staraacute sin sentir que las
horas del pesar que es el morir maacutes son que las de placer que es el vivir
(B4v-5r)
Els trets singulars de la presentacioacute de Milagrave soacuten la seva aparicioacute en solitari introduiumlda per
la senyora Anna Mercader que fa una valoracioacute positiva de la divisa que duu el caragravecter
teograveric i exemplar drsquouna part de la seva intervencioacute on parla dels criteris que srsquohan de tenir
en compte alhora de fer una valoracioacute de les divises i lrsquoexplicacioacute de la seva divisa que
ell mateix fa mitjanccedilant una enginyosa paronomagravesia basada en el tipus de serpent que duu
(lsquoviacuteborasrsquo-lsquovivo horasrsquo) En relacioacute a les divises sense lema cal recordar que Gonzalo
Fernagravendez de Oviedo ja indicava en el seu Libro del blasoacuten203
Al propoacutesito de las divisas lo maacutes breve hes lo mejor he si se pudiese en una palabra
demostrar la significacioacuten he misterio muy maacutes linda cosa es he de maacutes yngenio asiacute
como se vido en aquella divisa del Catoacutelico rey Fernando V de tal nombre de gloriosa
memoria que con el yugo he coyundas cortadas deciacutea tanto monta [] he tornando a
nuestro proposito las divisas han de ser lindas ynvenciones he de graves he
autorizadas sentencias o significados he sustanciales letras o notas
A meacutes cal assenyalar que la divisa que presenta Lluiacutes del Milagrave eacutes lrsquouacutenica que repeteix
un siacutembol ja aparegut en el passatge La senyora Maria havia portat el mateix motiu
animal sembla que per indicacioacute del seu marit Diacutedac Lladroacute Pot semblar
intranscendent perograve pren rellevagravencia quan recordem que en determinades ocasions al
llarg del diagraveleg Diacutedac Lladroacute adquireix la funcioacute drsquoalter-ego del personatge principal
Lluiacutes del Milagrave Recordem que Diacutedac Lladroacute havia aparegut sense vestit per a lrsquoocasioacute i
203 Carrillo (1998143) Mantinc la transcripcioacute regularitzada de lrsquoeditor
227
per tant sense divisa mentre que la resta de parelles apareixien conjuntament amb el
mateix tipus de divises als seus vestits Aquest fet posa en connexioacute i pot indicar-nos
un cop meacutes drsquouna manera forccedila subtil la vinculacioacute que hem drsquoestablir entre aquests
dos personatges
Posteriorment hi ha escenes molt semblants amb lrsquouacutes de lsquorequiebrosrsquo breus
composicions de 1 a 4 versos octosillagravebics amb motiu de la presentacioacute dels animals
caccedilats pels marits a les seves dones (C2r-C3r) o de la presentacioacute de les postres (C6r-
C7r) anomenats lsquocopos de amorrsquo en finalitzar el dinar que va tenir lloc a Lliacuteria
despreacutes de la cacera laquoTodos hallegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liacuteria
y sentados que fueron a la mesahellipraquo (C3r) A la 4a jornada amb ocasioacute de la
presentacioacute de les dames i els cavallers de Troia es subratlla com els siacutembols dels
vestits configuren de nou veritables emblemes que faciliten la identificacioacute i
caracteritzacioacute dels personatges A la 5a i 6a jornada apareixen amb un altre tipus drsquouacutes
com soacuten les dites o lsquomotesrsquo el diagraveleg o el combat entre personatges ficticis drsquouna
facegravecia Antonio de Velasco i Joan Mendoza i entre personatges de la progravepia ficcioacute
dialogravegica En relacioacute a la composicioacute de Preguntas y respuestas dels cavallers Antonio
Velasco i Juan Mendoza cal observar que del primer es recullen algunas composicions
al Cancionero General i que ambdoacutes eren certament cavallers dels Reis Catogravelics
En tot cas a la 1ordf jornada quan encara no ha finalitzat la cacera ni tampoc el dinar
posterior els quatre personatges principals del diagraveleg de la magrave del personatge Lluiacutes del
Milagrave protagonitzen una conversa que acaba dibuixant el joc drsquoaliances i de rivalitats
que srsquoestableixen entre tots quatre tal i com he analitzat a lrsquoapartat de narrativa breu
Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute vers Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Cal indicar que
el meacutes rellevant de totes elles eacutes que tambeacute apareixen al PB de manera literal o no tal
i com srsquoha explicat al capiacutetol 2 Tot plegat sembla voler escenificar lrsquoenginy de fer
poemes drsquouna manera aparentment natural i improvisada responent a la intencioacute
drsquoaconseguir la sprezzatura tan valorada per lrsquoIC de Castiglione En tot cas en la ficcioacute
drsquoEC acaben convertint-se en una lluita verbal entre els quatre personatges tal i com
indiquen els mateixos protagonistes abans de comenccedilar
228
Don Berenguer se corrioacute de la risa que ste apodo levantoacute204 y dijo -Sentildeor Joan
Fernaacutendez ese nombre mejor seriacutea para vuestra merced pues un tiempo usoacute la
martingala en las calzas cuando se iba de caacutemaras de bajas coplas que contra don
Luis Milaacuten troboacute que pullas las llamo yo
Respondioacute Joan Fernaacutendez -Si el Milaacuten dice que son pullas yo lo otorgareacute y de
otra manera no
Dijo don Luis Milaacuten -Pues el sentildeor Joan Fernaacutendez se fiacutea de miacute yo no digo que
son pullas sino repullones Y diacutegalo si Excelencia si fueron coplones lo que
respondioacute a mis coplas y seanos juez (1a jornada B5v)
De fet quan el Duc fa una intervencioacute poegravetica improvisada per concloure la cacera
Francesc Fenollet lrsquointerroga sobre les seves habilitats poegravetiques205
Dijo don Francisco Fenollet -iquestTrobador eacutes vostra Excelmiddotlegravencia
Respondioacute el Duque -No soy sino perdedor (1a jornada C3r)
Aquestes composiciones inserides en un veritable debat poegravetic-narratiu tambeacute
recorden la poesia humoriacutestica dels canccediloners del segle XV Un dels subgegraveneres era
lrsquoatac entre els poetes mitjanccedilant els insults que es dedicaven referint-se als seus
oriacutegens o diferents defectes o la desqualificacioacute pel que fa al seu domini de lrsquoart
poegravetica206 No srsquoha drsquooblidar que com ja he argumentat les cobles serveixen per
dibuixar els vicis dels personatges protagonistes especialmente els de Lluiacutes del Milagrave i
Joan Ferrandis a partir del material del PB escrit per Ferrandis lrsquoany 1555 i de
lrsquoaportat pel mateix diagraveleg del Milagrave les composicions poegravetiques les facegravecies i el
complex univers narratiu que configura el diagraveleg amb la insercioacute dels diferents
subgegraveneres que veacutenen de la magrave dels mateixos personatges
204 Martingala 205 Sobre la improvisacioacute poegravetica al segle drsquoOr veure Campo Tejedor (2004) 206 DuttonampRoncero (2004 67 i ss)
229
56 ROMANCcedilOS CANCcedilONS VILLANCETS GLOSSES I ALTRES PROVATURES
Una bona part de les composicions poegravetiques drsquoEC (canccediloacute villancet dits o motes glossa
romanccedil etc) es basen en una dispositio bipartita composicions que contenen una tornada
o lsquorefrainrsquo que determina la seva estructura207 Soacuten diversos els elements que fan evident
la petjada que deixa la poesia de canccediloner i especialment el Cancionero General208 al
diagraveleg de Milagrave En el cas de lrsquoobra drsquoHernando del Castillo cal tenir en compte que dos
dels seus personatges soacuten homogravenims a dos dels escriptors que hi van participar al CG
(Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet) i que EC fa uacutes de gairebeacute tots els tipus
drsquoestrofes i de versos propis drsquoaquesta colossal obra poegravetica de la primera meitat del segle
XVI
La presegravencia de romanccedilos a EC se situa especialment a la 2a jornada De fet soacuten dos
dels meacutes coneguts en els reculls de lrsquoegravepoca El de laquoDurandarteraquo apareix en nombrosos
canccediloners dels segle XVI com el Cancionero de Constantina i el CG de 1511 i de 1514
el Cancionero de romances de 1550 o la Silva de Romances de 1550209 i al mateix llibre
de viola de magrave El Maestro de Lluiacutes del Milagrave (1536)210 El segon romanccedil laquoMala la vistes
franceses la caza de Roncesvalleshellipraquo apareix als canccediloners dels anys 50211 en una versioacute
diferent a la drsquoEC Aquest tipus de composicions van ser motiu de glosses per part de
molts poetes hi ha una glossa del romanccedil de laquoDurandarteraquo al CG i tambeacute a EC per part de
Lluiacutes del Milagrave Cal tenir en compte que tambeacute es troben referegravencies als primers versos
drsquoaltres romanccedilos en boca dels diferents personatges212
En relacioacute als villancets el de laquoLas tristas laacutegrimas miacuteasraquo apareix en diversos canccediloners
del segle XVI com a anogravenim i trobem una altra glossa al libre tercer la Diana enamorada
de Gaspar Gil Polo (Valegravencia 1564) Del laquoDesdentildeado soy de amorraquo sabem que pertany al
207 Rodado (2000) 208 A partir drsquoara utilitzareacute lrsquoabreviatura CG per referir-me al Cancionero General drsquoHernando del Castillo 209 Ver Proyecto sobre el Romancero pan-hispaacutenico httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 210 Veure Dumanoir (2012) on es fa un estudi sobre la rellevagravencia drsquoaquest romanccedil drsquoorigen carolingi 211 httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 212 Becker (200325-31)
230
Canccediloner del Duc de Calagravebria (1556) i que apareix tambeacute una glossa al llibre segon de
La Diana de Jorge Montemayor (Valegravencia 1558 o 1559)
La presegravencia drsquoaquests versos a la univers ficcional drsquoEC reflecteix la pragravectica social i
cultural cortesana contemporagravenia i el seu gust pel cant poegravetic213 El personatge Lluiacutes del
Milagrave canta acompanyat drsquoun instrument moltes de les composicions del diagraveleg
Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que
cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de
servirla y esta (H2r)
Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten yo os agradezco lo que vos debeacuteis agradecerme
pues yo sereacute causa que os agradezcan las desagradecidas el servicio que les habeacuteis
hecho en dejarlas encantadas de vuestro cantar y tantildeer Y vos con el romance que
habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado del mal franceacutes que
teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeola (H1v)
De fet el presenten com a un nou Orfeu
Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten
diciendo -Sentildeoras he aquiacute a Orfeo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)
A la 3a i 5a jornada destaco la mencioacute dels primers versos drsquouna composicioacute que Frenk
identifica com a mostra de la liacuterica popular castellana214 (laquoLa ginagala la gala ginetaraquo) i
una composicioacute glossada anomenada pel patge laquocancioacuten catalanaraquo Lrsquoestrofa catalana de
la glossa drsquoEC (laquoBella de voacutes soacute enamoratraquo) apareix recollida al canccediloner bilinguumle Flor
drsquoenamorats (Barcelona 1562) de Joan Timoneda lrsquouacutenic recull rellevant drsquoaquesta
tipologia perquegrave teacute meacutes drsquoun centenar de composicions escrites en catalagrave Cal destacar
que tambeacute apareix al Canccediloner del Duc de Calagravebria i que la muacutesica srsquoatribueix a Mateu
Fletxa el gran compositor drsquoensalades musicals En aquest cas tambeacute drsquoaltres
personatges de menys categoria com el patge o el canonge Ster canten composicions
poegravetiques a EC potser tot imitant al protagonista del diagraveleg
213 Vega Ramos (2004) ha estudiat aquest aspecte entre drsquoaltres en relacioacute als diferents autors que la valoren en la formacioacute del bon cortesagrave 214 Frenk (20031026)
231
Y por seraacute que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana
Bella de voacutes soacute enamoroacutes
iexclgibeta mia
tostemps sospir pensant en vos
la nit i el dia
Dijo el canoacutenigo -Puix tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu
Tot lo moacuten me stagrave mirant
com si fos una donzella
Si beacute em veu anar galant
lladre soacute per maravella
El paje le dijo -iquestQueacute es eso canoacutenigo iquestLadroacuten me deciacutes Para esta que yo lo diga a
nuestro obispo de Fes que os escomulgue y no us absuelva hasta que me hayaacuteis
restituido la fama iexclIrregular tartuga de mujeres Que por vuestro vecindado siempre
les andaacuteis entorno de las haldas con un guitarra tantildeendo y cantando este cantar
Comed de mi tartugado
la de lo verdugado (Q5v-6r)
232
57 UNA CARTA DrsquoAMOR EXEMPLE A EL CORTESANO DrsquoUNA FORMA
ESTROgraveFICA LLIURE
La 6a jornada srsquoinicia amb una composicioacute forccedila singular dins el diagraveleg una carta que
Lluiacutes del Milagrave triaragrave cantar acompanyat de la viola (laquoY denme la vihuela que me han
traiacutedo y cantareacute con esta primera obra las obras que las damas suelen hacer Y es una carta
que para ganar si a cartas jugara el resto del amor ganarahellipraquo S8r) per tal de respondre al
manament que li havien fet el Duc i la Virreina
Els estudiosos de la liacuterica de canccediloner parlen de la poesia estrogravefica de forma lliure de las
cantigues i dels lsquodeciresrsquo La carta drsquoamor eacutes un dels subgegraveneres respon a la temagravetica
amorosa i mostra el dolor que el cavaller sent pel rebuig de la dama i la seva suacuteplica per
tal de finalitzar la situacioacute Una visioacute de lrsquoamor tradicional que en aquest cas srsquoestructura
mitjanccedilant lrsquoenumeracioacute de diferents metoniacutemies del jo liacuteric que introdueixen les diferents
estrofes de la carta lsquomi voluntadrsquo lsquomi corazoacutenrsquo lsquomi entendimientorsquo lsquomi memoriarsquo lsquomi
voluntadrsquo lsquomi sentidorsquo lsquomi pensamiento dolientersquo o lsquomi gran sufrirrsquo Les darreres
estrofes anticipen la reaccioacute de lrsquoamada en rebre la carta i la peticioacute utogravepica del jo liacuteric a la
carta en els darrers versos laquoY a quien ya su mal le tiene tal que dice el que no sabe
pues que sabes doacute me viene trabaja que maacutes no pene o que mi pena me acabe Finraquo
(T2v)
233
58 LAS SIETE ANGUSTIAS Y LOS SIETE GOZOS DE AMOR DE LLUIacuteS DEL MILAgrave
Segons Beltraacuten215 aquestes composicions tenen les seves arrels en les parogravedies sacro-
profanes que adaptaven a lrsquoexpressioacute amorosa el llenguatge i la lituacutergia de lrsquoEsgleacutesia Van
ser molt populars durant el segle XV perograve posteriorment es van censurar i finalment
van desaparegraveixer amb lrsquoeramisme i el canvi en la sensibilitat religiosa del Renaixement
Els textos meacutes antics eres aquells que cantaven els goigs i els dolors de la Mare de Deacuteu
en relacioacute al naixement i a la passioacute de Crist Posteriorment es van realitzar parogravedies
drsquoaquests textos religiosos amb adaptacions al tema amoroacutes com es pot observar en els
poemes drsquoEC
En la ficcioacute drsquoEC ambdues composicions soacuten cantades tambeacute pel mateix Lluiacutes del Milagrave
en resposta als precs del Duc la primera laquoDijo el Duque -Muy bien habeacuteis discantado
sobre la carta que ha cantado don Luis Milaacuten pues mejor discantareacuteis si las siete angustias
canta que el amor hace pasar a quien maacutes siente en amor Y por vida de quien maacutes
quereacuteis que la canteacuteis Y don Luis Milaacuten respondioacute -Por vida de quien lo mandare
cantareacute y son estas que direacuteraquo i dels seus companys Fenollet i Lladroacute la segona
composicioacute els goigs En aquest cas trobem que el text de Las siete angustias que el
mateix Milagrave canta eacutes gairebeacute idegraventic nomeacutes he detectat algun vers diferent a un del
manuscrit de les Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de lrsquoany 1555 Sobta que en cap
moment de la ficcioacute dialogravegica es faci esment a lrsquoautoria de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia En
canvi quan finalitza el del poema el mateix Ferrandis subratlla el caragravecter parogravedic del
Milagrave laquoSentildeor el uno y lo otro creo que son parecen gozos por lo poco que siente
angustias de amor don Luis Milaacuten Y no dejan de parecer por lo mucho que muestra
sentirlas cantando que de amor se va burlandoraquo (T1v) I posteriorment Francesc Fenollet
indica lrsquoautoria de les dues obres laquoDijo don Francisco Fenollet -Para saber desto la
verdad iexclcaacutentenos tras las angustias los gozos de amor que siendo las dos obras suyas en
cantar se veraacute Que si eacutel se alegrara nos diraacute su corazoacuten que sus angustias gozos sonraquo
(T1v) El manuscrit de Ferrandis drsquoHeregravedia no conteacute cap composicioacute de goigs i nomeacutes he
trobat un text adaptat a la temagravetica amorosa en un poeta del segle XV Juan Rodriacuteguez del
Padroacuten titulat tambeacute Los siete gozos de Amor que apareix impregraves al CG de 1511 amb una
estructura estrogravefica forccedila diferent
215 Beltraacuten (2002 274)
234
59 UN COLOFOacute DIALOgraveGIC AMB LLEIS DrsquoAMOR TROBADORESQUES
A la darrera jornada el Duc fa una valoracioacute del bon cavaller equivalent al bon cortesagrave
enamorat que sersquons reporta en estil indirecte tot fent memograveria drsquounes paraules del
protagonista principal laquoDon Luis Milaacuten dijo que el caballero bien aderezado solo de
cuerpo y no de alma le podriacutean decir don Pedro Mula o don Joan Caballo Y tornando a
nuestro propoacutesito para que el amor se cobrase en Valencia seriacutea menester hacer leyes para
algunas damas que no se descuidasen de hacer lo que deben y a los caballeros que
supiesen coacutemo las han de servirraquo (Y5r)
El dia seguumlent es troben dames i cavallers a la Sala Major del Palau del Reial
Lrsquoescenografia de lrsquoesdeveniment teacute un alt component de teatralitat segons ens reporta el
narrador omniscient del diagraveleg laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron
muchos caballeros y damas a esta Salacorte que se tuvo en la Sala mayor del Real donde
el Duque y la Reina se pusieron son un theatro de quince gradas en alto y los caballeros en
un cadahalso y las damas en otro y el Duque proponiendo dijo -Sentildeores Valencia staacute
muy inflamada por todo el mundo de muy desamorada que ninguacuten amor hay en ella Para
que se cobre el amor y la fama dellas fui de parecer que a voluntad de todos lo que aquiacute
staacuten se hagan leyes para que las damas sean bien servidas y los caballeros que lo habraacuten
menester sepan en que las han de servir Y diga cada uno de queacute staacute agraviado del otro y
concertados todos harase ley sobre elloraquo (Y5v-6r)
Eacutes significatiu que al final del dialeg tingui lloc aquesta escenificacioacute drsquoun intent
regulador del concepte de lrsquoamor entre cavallers i dames a Valegravencia De fet al llarg del
diagraveleg mitjanccedilant les converses reportades i meacutes en concret la liacuterica cantada i enunciada
es constata que els cavallers critiquen la manca de correspondegravencia amorosa de les dames
i les dames la infidelitat dels homes Eacutes per aixograve que les lleis drsquoamor srsquoelaboren amb la
participacioacute de tots ells gragravecies a la iniciativa del Duc totes les lleis segueixen la mateixa
estructura narrativa
1r Un dels cavallers enuncia el seu greuge mitjanccedilant alguns versos de vegades amb
un lsquomotersquo conclusiu
2n La dama respon tambeacute amb versos i lsquomotersquo final
3r El Duc conclou el diagraveleg amb lrsquoenunciacioacute drsquouna llei drsquoamor en vuit versos
235
octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (ABBA CDDC) dividits en dues estrofes que recull
la temagravetica del diagraveleg anterior
La temagravetica de les Deu lleis drsquoamor recull els diferents temes i motius tractats a la poesia i
a les converses dels protagonistes al llarg de tota la ficcioacute narrativa
Primera llei El cavaller Roderic de Borja es queixa perquegrave les dames no els creuen la
dama Agravengela drsquoAragoacute i de Milagrave contesta que les floretes216 dels cavallers sense cap
sospir semblen una burla Per tant la primera llei enunciada pel Duc insisteix en la
necessitat que els lsquorequiebrosrsquo amorosos siguin sincers i nomeacutes srsquoadrecin a una uacutenica
dama
Segona llei El cavaller Diacutedac Lladroacute estagrave molest perquegrave les dames sempre el fan
cara217 la dama Mencia Manrique li contesta que ells no tenen mai en compte la
condicioacute de la seva dama El Duc conclouragrave amb la segona llei que exigeix als amadors
conegraveixer la condicioacute de la dama que volen servir
Tercera llei El cavaller Berenguer Aguilar es queixa perquegrave les dames no responen a
allograve que sersquols demana La dama Castellana Bellviacutes respon que la condicioacute descuidada
no eacutes de les dames sinoacute dels cavallers El Duc exhorta en la tercera llei als cavallers a
ser curosos perquegrave lrsquoamor es demostra en les obres
Quarta llei El cavaller Joan Ferrandis indica que les dames soacuten deslleials perquegrave els
treuen el comandament La dama Jerogravenima Beneito critica que la deslleialtat eacutes dels
mateixos cavallers fent mencioacute a Lluiacutes Margarit i aixiacute ho recull el Duc en formular la
seva llei
Cinquena llei El mateix cavaller Lluiacutes Margarit enuncia el contingut de la llei que
dictaragrave el Duc els enamorats mai no han de renyir amb els seus competidors i que eacutes
aprovada per Jerogravenima Beneito En aquest cas el cavaller utilitza el recurs narratiu drsquoun
somni on se li apareix Cupido
Sisena llei El cavaller Francesc Fenollet tambeacute teacute un somni on li parla Venus mare de
Cupido demanant que si srsquoha de mentir en els amors que es faci beacute Amb aquest recurs
216 lsquoRequiebrosrsquo al text 217 lsquoZuntildeosrsquo al text
236
preteacuten atorgar certa autoritat al seu greuge tal i com ha fet Margarit en la llei anterior
El mateix narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave interveacute en la conversa amb Francesc
Fenollet i ataca subtilment Joan Ferrandis La dama Violant Mascoacute respon i el Duc
recull la seva intervencioacute en la sisena llei si srsquoha de burlar o mentir que sigui per donar
plaer i que sembli vertader
Setena llei El cavaller Lluiacutes Vic utilitza tambeacute el format narratiu del somni La veu de
la dona que hi apareix eacutes comparada amb la que va sentir Juli Cegravesar en un relat-
apotegma que tot seguit narra En identificar la veu de la dama Vic la veu entrar a la
Sala La dona fa una criacutetica a les dames de qui diu se sent agraviada perquegrave prenen els
serveis dels seus cavallers a burles essent lsquofilles sevesrsquo li fan obres drsquoenemigues
tracten els seus servidors com a criats i finalment li suplica que faci lleis per a les
dames i revela la seva identitat laquoSuplico a vuestra Excelencia pues ha hecho leyes
para los caballeros se haga para las damas Y todos haciendo lo que deben yo sereacute
Valencia que agora no soy sino Desvalenciaraquo (Z1v)
Octava llei El cavaller Joan de Cardona repreacuten lrsquoargument de Joan Ferrandis sobre la
necessitat que les dones manin sobre ells amb el motiu del lsquopalomandorsquo Li respon
Margarida de Peralta amb un joc de conceptes tot exhortant els homes a saber sostenir
els desigs de lrsquoamor i les dones a moderar el mal desig drsquoagravensies desmesurades
drsquoaquells El Duc confirma els raonaments amb la formulacioacute de lrsquooctava llei on
confirma el comandament de les dones perquegrave soacuten capaces de moderar els plaers que
provoca lrsquoamor en els homes Torna a sortir el cavaller Joan de Cardona amb un altre
greuge ja que les dames es deixen servir per molts cavallers La dama Beatriu
drsquoOsorio respon a favor de les dames que estan descontentes dels cavallers per qui soacuten
servides El Duc tot lloant les bones paraules drsquoambdoacutes elabora lrsquooctava llei que
convida les dames que no soacuten ben servides a manifestar-ho
Novena llei El cavaller Almirall drsquoAragoacute surt vestit de dol per la mort de Berenguer
Mercader en un clara manifestacioacute anacrogravenica almiddotludint que va morir a causa del
menyspreu drsquouna dama La dama Maria de Tovar amb certa ironia juga amb paraules
del cavaller per atacar la condicioacute esbojarrada de certs amadors Tot plegat eacutes recollit
pel Duc a la novena llei
237
Desena llei El cavaller Miquel Fernagravendez se sent agreujat perquegrave les dames es riuen
dels servidors que moren de mals drsquoamors i les compara amb una herba de Sardenya
anomenada lsquomatarriendorsquo segurament la sardogravenia218 La dama que li respon eacutes la
mateixa Virreina anomenant-lo com a lsquoMatalascallandorsquo i atacant-lo de desamorat La
Reina acaba demanant que no es dicti desena llei perograve el Duc la instaura es dirigeix a
les dames i les exhorta a no burlar dels cavallers per tal de no ser burlades per ells
Les Deu lleis drsquoamor que el Duc enuncia a EC coincideixen en el tiacutetol amb un text de
mitjans del segle XIV el 1356 escrit per Guillem Molinier i aprovat pel Consistori poegravetic
de Tolosa de Llenguadoc
218 Una herba semblant a lrsquoapi silvestre El seu suc aplicat als muacutesculs de la cara produeix una contraccioacute que imita el riure Els antics deien que aquells que la menjaven morien rient
238
510 UN JOC INFANTIL TRANSFORMAT EN CORTESAgrave laquoTOMA VIVO TE LO
DOraquo
El laquoToma vivo te lo doraquo que conclou la llista drsquoobres poegravetiques de canccediloner a EC pren
el seu nom drsquoun joc que Correas explica al seu Vocabulario de refranes y frases
proverbiales (1627) laquoEs juego en que se dan sentados en corro a la lumbre un palito
encendido en brasa un cabo en que se sopla y llaacutemanle los nintildeos el lsquoSopla vivo te lo doyrsquo
y tiene su pena en cuya mano se apagaraquo Frenk va catalogar fins a tres versions diferents
que apareixen a diverses obres del segle XVI i del XVII des de la Comedia Seraphina
(Valegravencia 1527) el mateix EC de Milaacute fins a drsquoaltres com les Sentencias de Luis Galindo
o els Proverbios glosados de Sebastiaacuten de Horozco219 La composicioacute drsquoEC manteacute la
mateixa estructura i temagravetica que la recollida per Castillo al CG obra drsquoAntonio Velasco
(que ja havia estat protagonista drsquouna composicioacute poegravetica anterior 220 ) Totes dues
traspassen el joc infantil per fer una lloanccedila-joc de les dames de la virreina Germana de
Foix Fa referegravencia a unes dames diferents perograve segurament homogravenimes a dames
valencianes conegudes en cada moment histograveric
219 Pedrosa (2013167-181) 220 A les Preguntas y respuestas dels folis S1r-S2v
239
511 POESIA DrsquoORIGEN ITALIAgrave ELS SONETS
En relacioacute a les estrofes drsquoorigen italiagrave221 que apareixen a El cortesano cal destacar el
gran nombre de sonets que hi trobem un total de 43 sonets 2 sonets a la 2a jornada (F1r
F5v i G3r) 2 a la 3a jornada (H8r i I6r) i 39 a la 6a jornada (una llarga tirada dels folis
V3v fins a X3v una altra de X6r fins a Y3v i el sonet final del diagraveleg a C1r)
Lrsquoestructura externa del sonets eacutes forccedila homogegravenia mantenen la rima consonant el tipus
petrarquista meacutes generalitzat (ABBA ABBA CDE CDE) Els sonets de Milagrave conserven
una estructura externa molt lligada al metre decasiacutelmiddotlab catalagrave amb la pausa interna
ausiasmarquiana despreacutes de la 4a siacutelmiddotlaba accentuada perograve alhora participa de la liacuterica de
canccediloner sobretot per la seva connivegravencia amb el conceptisme i lrsquoagudesa Per tant
srsquoallunya radicalment de lrsquoestil petrarquista que havien volgut introduir els poetes Joan
Boscagrave i Garcilaso de la Vega Eacutes a dir els sonets drsquoEC esdevenen unes peces amb motlle
italianitzant un sonet ldquoa la manera catalanardquo perograve amb una temagravetica que srsquoadscriu a la
poesia de canccediloner tant pel contingut com pels recursos retograverics emprats
Els recursos utilitzats per dotar als sonets de la suficient agudesa en sintonia amb la resta
de lrsquoobra soacuten lrsquoannominatio la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb algunes variacions fograveniques
provoca el canvi de significat de les paraules i lrsquoambiguumlitat i agudesa del missatge que es
vol transmetre i lrsquoantiacutetesi (marcats en negreta als sonets) Aquests recursos soacuten elements
importants que aconsegueixen transmetre o intensificar els temes principals drsquoaquestes
composicions amb gust de liacuterica de canccediloner A continuacioacute ofereixo un petit tast
drsquoaquestes estrofes
bull La passioacute amorosa del jo liacuteric
Allaacute me voy a do el amor me guiacutea
soy como aquel que va en su pensamiento
que estaacute muy fuera del conocimiento
sino de aquel que staacute en su fantasiacutea
221 Tambeacute cal destacar la segraverie de tercets entre ldquoun galaacuten y una damardquo als folis g1r-v
240
Pensando en vos iquestquieacuten ha de star en siacute
que por idea en vos no se transforme
Estoy sin vos y en vos tanto conforme
que voy conmigo y nunca voy en miacute
Ni pie ni mano la boca ni el ojo
no mandan ya pues tal Sentildeora reina
reina es en miacute tan absoluta reina
que en miacute es placer aquello que es enojo
O bien o mal avenga como quiera
vos sola sois mi voluntad postrera (V7r)
________________________________
El marear que el mar de amor nos hace
es muy peor que el mar que se navega
El mar de amor muy maacutes veces reniega
y mueve maacutes pues con placer desplace
iexclDesplaacutecenos con lo que maacutes nos place
Con el mirar que nos contenta y ciega
y este placer a mucha gente niega
que en tierra y mar amor hace y deshace
Digaacutemosle del mar suyo almirante
y es el marqueacutes de libertad perdida
duque tambieacuten de voluntad humana
conde de paz si no reina levante
y rey del fin si reina sin medida
que amor es rey do voluntades gana (Y3r)
241
bull El menyspreu o no correspondegravencia de la dama
Espejo sois de amor desamorado
para quien es a vos muy enojoso
Miacuterase en vos y no se vee hermoso
que feo staacute un rostro desdentildeado
Y el que seraacute muy hecho a vuestro grado
pareceraacute Narciso glorioso
que gentil es un feo venturoso
y no es gentil quien es desventurado
Tal os mireacute cual quedoacute por memoria
un Lucifer muy desfavorecido
vos un Luzbel de muy gran hermosura
Yo soy Luzmal caiacutedo de la gloria
pues deseeacute ser yo con vos unido
que pena da lo que desmesura (X8v)
________________________________
A todo el mundo doy de mi descargo
del bien que os quiero y mal que me quereacuteis
Ya veis Sentildeora lo que vos haceacuteis
que de mi muerte tengaacuteis tanto cargo
Diraacuten de vos que fuiste matadora
y vos direacuteis que yo mismo me he muerto
Diraacute el amor en tal caso lo cierto
que en vos estaba ser remediadora
Seacute que direacuteis que no puedo haber medio
entre mi mal y vuestra gran bondad
Todos diraacuten que en vuestra piedad