Setembre 2011 · nº242 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

@_cafeambllet

Marxa de Torxes a BlanesPÀGINA 18

Montserrat Candini, Pepa Celaya i Alícia Sánchez-Camacho fan públic el seu patrimoni PÀGINES 12 i 12

“Quan una persona té un in-fart a Calella, se l’ha de derivar a un altre hospital que tingui unitat coronària. A partir d’ara aquest servei podria tenir de-mores importants. El cor, que és un múscul, pateix més temps i les seqüeles són greus i podrien quedar críticament irreversibles. Dr. Pere Lanau, treballador del S.E.M. a Calella

“Les brusquesretallades actuals s’acompanyaran d’augment de la mortalitat. ” Andreu Porta-SánchezMetge · Servei de Cardiologia de la Vall d’Hebron

“Les retallades poden posar en perill la seguretat dels pacients”Comunicat dels 4 col·legis d’infermeria de Catalunya

“En casos d’accidents de tràn-sit, embòlia cerebral, descom-pensació diabètica, atac de cor, l’afectat no podrà ser atès de ma-nera adequada. La salut al Vallès està sota risc·Comunicat de l’Associació de Facultatius de l’Hospital Mútua de Terrassa

Planes 14, 15, 16 i 17

Editorial, plana 2

2 AGOST

RE-TWEET

Secretisme intol·lerableal Departament de Salut

Josep Trias, de la Regió Sanitària de Girona s’ha negat en repetides ocasions a donar la informació de quants pacients en estat crític han salvat la vida l’any passat als CAPs que ara

tanquen. Què està amagant?

EDITORIAL

El govern de la Generalitat ha aprofitat els mesos d’estiu per aprofundir en els plans de retallada al sector de la sa-nitat pública, amb la intenció d’agafar la ciutadania distreta i desmobilitzada. Així, mentre tots érem a la platja, des del Departament de Salut s’afanyaven a concre-tar tancaments i ‘reorganit-zar’ els serveis.Però si algú havia quedat ‘de guàrdia’, si algú preguntava sobre els detalls dels tanca-ments, l’opacitat i la manca de transparència era total i intol·lerable. I encara ho és.Un exemple: des que el Departament va decidir els tancaments als serveis d’urgències nocturns de la zona de la Selva Interior, di-verses associacions, movi-ments ciutadans i periodis-tes es van interessar per una dada clau a l’hora de poder valorar l’impacte dels canvis proposats pel Departament. Així, si es tanquen 8 CAPs a la zona i es centralitzen els

serveis a Santa Coloma, per tal de valorar la decisió és imprescindible conèixer la feina que es feia fins ara en aquests centres que a partir d’ara estaran tancats. Quantes urgències s’atenen al CAP de Breda o Anglès entre les 12 de la nit i les 8 del matí? Quantes d’aquestes urgències eren vi-tals? Quants infarts i crisis as-màtiques s’atenen?... La única ‘explicació’ és que aquests centres estan ‘infrautilitzats’... La pregunta, llavors, és: a par-tir de quin número de vides salvades és rendible un centre per al conseller Boi Ruiz?Hi ha més. Tot i que des del Departament sempre s’ha insistit en que les desicions en aquest tema tan impor-tant serien fruit de la nego-ciació i de l’avaluació de les necessitats concretes de cada territori, d’això res de res. El Departament tira pel dret i els ajuntaments s’asabenten per la premsa de com serà la sanitat al seu municipi en el futur. Un exemple: el passat

30 d’agost al matí ens vam po-sar en contacte amb l’alcalde de Breda, Jordi Iglesias (CiU) per demanar-li dades concretes sobre la tipologia d’assistències que feia el CAP de la seva població. El batlle va afirmar que ell no posseia aquesta dada i que, a més, ig-norava la data exacta de tan-cament del servei. Dues ho-res més tard, el diari El Punt informava que aquesta data era el 12 de setembre. A co-rrecuita, els ajuntaments de la zona van haver de penjar car-tells informant a la població sobre el que cal fer ara en cas d’urgència nocturna. Un tall de carreteres pel pas d’un correfoc s’avisa amb més temps.

Josep Trias, de la Regió Sa-nitària de Girona s’ha negat en repetides ocasions a do-nar la informació de quants pacients en estat crític han salvat la vida l’any passat als CAPs que ara tanquen. Què està amagant?

Tens Twitter? Segueix-nos! Els 10 primers ‘followers’, estan

convodats a un bon àpat!!!

@_cafeambllet

L’estudi d’audiències que mesura els consums de mit-jans de comunicació a Cata-luya confirma el cafèambllet com a líder i el situa com la publicació gratuïta més llegida de la província de Girona, un 49.000 lectors per edició.

Un lideratge que no és casual: cada mes posem al carrer més exemplars que cap altra publicació de la zona: 30.000 exemplars que són 30.000 oportuni-tats de posar-se en contacte amb els seus clients.

www.cafeambllet.comnoupaper@gmail.com

972 160 747686 99 11 37

3AGOST

4 AGOSTfotonotícia

Després de mesos de trucades i reunions, al mes d’agost de 2005 Ramon Ramos Poveda veia acomplit el seu objectiu: fundar un club on compartir amb d’altres persones la seva passió pels cotxes clàssics. Avui, 7 anys després el club compta amb la participació de 25 coleccionistes i ja té un lloc destacat a l’espai lloretenc. Així, i durant els últims 7 anys, cada segon diumenge de mes es troben a Lloret un grup d’apassionats dels cotxes que –acompanyats per les seves màquines- atreuen els curiosos i els interessants en aquest món de ferros antics i elegants. El passat diu-menge 7 de setembre 37 cotxes de diverses categories i tots molt ben conservats van trobar-se per celebrar l’aniversari del club. Els assistents van celebrar l’efemèride degustant coques, brindant amb cava i moscatell i, sobretot, parlant de la seva afi-ció: els cotxes.

7 anys de vehicles clàssics

fotonotícia

El Grup de Vall el Vilar (Fundació Aspronis) va celebrar el passat 19 de juny un festival al teatre de Palafolls en benefici del centre Pinya de Rosa. Gràcies a les aportacions dels assistents es va poder comprar un sofà-gronxador i ara estem pendents de l’adquisició d’un gronxador adaptat per cadires de rodes. Grup de pares del centre Pinya de Rosa.

Un magnífic sofà grontxador!

5AGOST

Deixaran de vendre megàfons i làsers a Lloret

la selva la selva

L’alcalde, Romà Codina i Ma-seras, i el regidor de Comerç, Jordi Orobitg, s’han reunit re-centment amb representants de la comunitat índia de co-merciants de Lloret de Mar. Aquest col·lectiu, com és sa-but, té un important pes en el comerç local.L’objectiu de la reunió era conèixer de primera mà els in-terlocutors d’aquest col·lectiu, establir-hi un contacte directe i tractar diferents temes vin-culats a la seva activitat co-mercial. En aquest sentit s’han tractat diferents aspectes refe-rents al compliment de la nor-mativa comercial (etiquetatge, venda d’alcohol, compliment d’horaris comercials i evitar certes pràctiques de venda, entre d’altres) i l’Ajuntament els va mostrar la seva preocu-

pació per les nombroses molèsties que ocasionen els megàfons i els punters làsers que venen en els seus establi-ments.La reunió va ser valorada po-sitivament per ambdues parts, i per part d’aquest col·lectiu de comerciants es va compro-metre a, una vegada finalitzats els estocs de megàfons i pun-ters làsers, deixar de vendre aquests articles, que provo-quen importants molèsties a ciutadans i visitants. Per altra banda, l’Ajuntament va adqui-rir el compromís d’estudiar la revisió de l’horari comercial de cara a properes temporades turístiques. D’aquesta revisió se n’hauria de parlar també amb els presidents de les As-sociacions de Comerciants del Rieral i del nucli antic.

Membres de l’ajuntament es reuneixen amb represen-tants de la comunitat índia de comerciants · Etiquetat-ge, venda d’alcohol, horaris comercials van ser alguns

dels temes tractats en una reunió “molt positiva”

El passat 3 de setembre l’Associació Gent de Barri de Pequín de Calella va organitzar la XXI Revetlla a la Plaça dels Pequinaires de Calella. A la festa hi va haver entrepans, pernil, coca i cava i l’actuació del grup musical Esquitx. Amb els ingressos ob-tinguts l’associació finança la cantada d’havaneres l’últim diu-menge de juliol, el guarniment dels carrers del barri per Nadal i el manteniment del local social.

Els ‘pequinaires’ la tornen a muntar

El passat 7 de setembre va tenir lloc un càsting per triar figu-rant i actors amateirs per a la novel·la “La Riera” per a gravar seqüències al Casino de Lloret de Mar. Així doncs, atents a La Riera... veureu algun lloretenc!

Càsting pera TV3 a Lloret

L’organització de Sa Costa Barrakes vol

agraïr la col·laboració de les següents empre-ses, que han contribuït

a que un any més, tinguem unes grans

barrakes. Gràcies!

6 AGOST

La retrobada amb els amics, les aven-tures compartides durant les vacances i el repte de tornar a la rutina forma pert del record de tots els que fa temps que han abandonat les aules. Un record in-destriable de l’olor de quaderns nous, motxilles lluents i llàpissos encara llargs. Amb la intenció de que ningú en el fu-tur recordi aquest dia com un dia de mancances i privacions, la Creu Roja de Blanes, Lloret i Tossa posa en marxa la campanya “Tornem al Cole” que té com a objectiu que tots els nens i nenes de les nostres escoles comencin el curs amb el seu material en perfectes condicions. Per això demana a tothom que pugui i vul-gui participar que porti qualsevol ma-terial escolar: llibretes, llàpissos, bolis, carpetes, colors, gomes d’esborrar, ma-quinetes... Per entregar el material po-deu adreçar-vos a les següents adreces: Blanes: oficina Creu Roja a c/ Francesc Macià 26. Horari de 9 a 14h. · Lloret de Mar: Centre Civic del Rieral a c/ Joan Fuster i Ortells 14. Horari de 9 a 13 i de 16 a 18,30h. · Tossa de mar: A Serveis Socials Avd. La Palma 10 ( Casa Zuguel). Horari de 9 a 14h.

Tornar al cole amb la Creu Roja

breus

La comissió tècnica formada per tècnics municipals dels serveis jurídics, departament d’activitats, Policia Local i Lloret Turisme, així com re-gidors de les àrees implica-des, encarregada de presen-tar pla d’actuacions i mesures d’ordenació turística ha im-pulsat una nova iniciativa.La acció consisteix en un registre que centralitzi les denúncies i reclamacions cursades pels diferents de-partaments municipals. L’objectiu de la mesura és unificar la informació per

veure les zones i empreses que acumulen més inci-dències per així prioritzar l’activitat inspectora. La me-sura busca també simplificar i agilitzar l’activitat inspecto-ra i així millorar la tramitació de les sancions a les empreses que incompleixenles normatives. Aquest re-gistre també inclourà tots els àmbits del sector turístic com són hotels, comerços, tour operadors, bar i restaurants i serveis complementaris.Per altra banda per part de l’Ajuntament també és vol

fer partícips a la ciutadania de Lloret que fa poques se-tmanes va manifestar con-tundentment la seva postura de rebuig a aquests males pràctiques. En aquest sen-tit es milloraran els mitjans actuals perquè els ciutadans puguin fer arribar les seva aportacions i denúncies.S’habilitarà una bústia de comunicats a la web www.lloret.cat que completarà el-sactuals serveis de l’OIAC i web municipal que existei-xen per comunicar-se amb l’ajuntament.

‘Llista negra’ per a empreses incumplidores

lloret

L’Ajuntament de Lloret de Mar crearà un registre unificat per identificarles empreses que acumulen denúncies per males pràctiques i incompliment de les norma-tives · Es centralitzaran les vies d’entrada de denúncies i reclamacions atenent també les presentades pels ciutadans i empreses afectades

7AGOST

8 AGOST

La Fundació Carreras recolza un curmetratge que es rodarà a Pineda de Mar

pineda de mar

Daniel és un nen de 10 anys que té leucèmia en fase ter-minal. Tot i que els metges li han augurat pocs dies de vida, ell segueix miraculosa-ment viu. La seva mare, an-gioxada pel seu estat, es posa en contacte amb un metge per intetar esbrinar què li passa al seu fill, tot i que la resta de la família no sembla estar gaire d’acord. Aquesta història, tot i que podria ser perfectament veritat, és la que explicarà “Daniel”, un curtmetratge del novell di-rector de cinema pinedenc Xavi Rull. Els propers dies 15 i 16 de setembre es rodarà a una casa particular de Pi-neda de Mar aquest treball que ha rebut el suport de la Fundació Carreras contra la leucèmia. Daniel és una producció de Noctambule Cinema.

“Daniel” explica la història d’un nen malalt de leucèmia i està dirigit per Xavi Rull

Jaume de Sans (metge)Actor veterà amb àmplia experiència al món del ci-nema. També és guionista, productor i director. Últi-mament ha centrat la seva carrera en la participació en una vintena de curtmetrat-ges, a més, també compta amb experiència en televi-sió, on ha interpretat el per-sonatge d’en Clua a la sèrie de TV3 “El cor de la Ciutat”

Victor Martínez (Daniel)Actor precoç que vol dedicar-se a la interpretació des de ben petit, ja que amb només dos anys va fer el seu primer anunci. Des de llavors comp-ta amb molta experiència en publicitat, havent participat en anuncis de marques com Nestlé, la Creu Roja o Nes-quick. També ha aparegut en catàlegs, ha participat en vi-deoclips, en varis curmetrat-ges i a un llargmetratge.

Cristina Rodriguez (Marta) · Compta amb ex-periència teatral però la seva carrera es centra especialment al món de l’audiovisual, ha-vent participat recentment en molt curtmetratges en 35mm i 16mm, vinculats a l’escola ES-CAC, entre els que destaca “Yo Elefante” de Pablo Larcuen. També té experiència al medi televisiu havent aparegut a sè-ries com “La Baronesa” de Te-lecinco i “El Barco” d’Antena 3

Victor Albero (Marc)Tret d’un anunci quan era petit, aquest actor de Premià de Mar no té més experiència al món del cinema. Tot i així, l’equip de Daniel s’enorgulleix de comptar amb ell i des-cobrir-lo, esperant que l’experiència només sigui un punt de partida d’una profitosa carrera.

Joan Valentí (Panlo) Actor actualment vinculat a TV3 on interpreta un dels personatges de la Família del Super 3 al Canal Super3. També ha aparegut a sè-ries com “Temps de silenci” o “Majoria Absoluta”. A més, compta amb experiència al teatre, havent format part de la coneguda companyia “Els Comediants” i participat en la shakespeariana “Nits de Reis” al TNC. També ha participat en llargmetratges i compta amb experiència com a clown

10 AGOST

Precios por habitación para el año 2011. Contratación mínima por SEMANAS: Para o dos personas: 110 euros por semana (IVA no ilncluido)Servicios que ofrece el hostal a sus clientes:Baño con agua caliente en todas la habitaciones. Sabanas y toallas limpias semanalmente. Entrada y salida las 24 horas del dia con total dicreción. Cafete-ria en el mismo edificio. WI-FI gratuito las 24hs.

Situado a cinco minutos de la playa y del puerto. Parada de autobuses: estación de tren, centros comerciales, zonas lúdicas.Ideal para pasar una buena temporada a muy buen precio.

L’Hotel Evenia Rocafort –que pertany a la cade-na d’hotels originària de Lloret de Mar- ha rebut el Certificat d’Excel·lent per l’any 2011 per part de Tri-pAdvisor for Business. A través d’una carta, la presi-denta d’un dels portals més importants de viatges del món, Christine Petersen, ha notificat que l’Evenia Rocafort és mereixedor d’aquest certificat ja que ha aconseguit una valoració de 4 sobre 5 estrelles per part dels usuaris de l’establiment hoteler.La representant d’aquest portal d’Internet ha asse-gurat que ha de ser un mo-tiu ‘d’orgull’ ja que és fruït de les bones puntuacions que ha obtingut l’hotel de

forma continuada per part dels seus usuaris de Tri-pAdvisor. A partir d’ara, els hostes que s’allotgin a l’hotel Evenia Rocafort, po-dran veure el certificat a la porta d’entrada per fer-los saber que compta amb una de les recomanacions més importants i efectives: la dels propis clients.Els representants d’Evenia Hotels s’han mostrat agraïts pel guardó i han assegu-rat que la seva intenció és seguir treballant per acon-seguir la satisfacció dels clients. Evenia Rocafort és un petit hotel situat en una zona estratègica de Barce-lona amb un tracte perso-nalitzat per tal d’oferir un allotjament de qualitat al centre de la Ciutat Comtal.

Un dels Hotels Evenia,premiat per Trip Advisor

lloret

Una festa amb menys pres-supost, però no amb menys participació; l’alt grau d’implicació de les Entitats del municipi han estat un element clau.La Festa Major d’enguany de Pineda va començar amb la repicada de campa-nes i encesa del campanar i la posterior lectura del pregó, a càrrec de Ràdio Pineda amb motiu del 30è aniversari de l’emissora mu-

nicipal.Durant aquests dies ha ha-gut activitats per a totes les edats, gustos i interessos, una setantena de propostes on el denominador comú ha estat l’activa participa-ció de les entitats i la gran assistència de públic. Esce-naris a les places d’Espanya, del Mar, Pubilla, Mèlies i Sant Pere Pescador, la platja dels Pescadors, la platja dels Pins i el pati de Can Comas

han fet possible que la festa fos present a tot el municipi: Balls populars, xeringada, escuma, gegants, castellers, concerts, festa jove, cursa de burros, cursa de trastos, esports, guarniment del ca-rrer Major (el món de les lletres), invasió turca (la novetat d’enguany), corre-foc, homenatges a les peixa-teres, sardinada, havaneres, puntes de coixí, dibuix, tea-tre, vermut solidari...

Com a convidats institu-cionals varem comptar amb la presència de la Mi-nistra Carme Chacón, que va assistir al concert de l’Orquestra Malavella, el diumenge 28 i el dilluns, 29, de l’Alcaldessa de Sant Pol de Mar, Montserrat Garri-do, que va assistir a l’Ofici al Sant Patró i va ballar el Contrapàs de Pineda a la plaça Catalunya.

Menys pressupost, la mateixa

festa

lloret

El castell de focs, seguit per multitud de persones des de la platja i el Passeig Marítim, ha estat l’acte de cloenda de la Festa Major a Pineda.

11AGOST

12 AGOST

Els patrimonis dels senadors ja són públics

La plana web del Senat és va col·lapsar pocs minuts després de que passessin a ser de domini públic els béns patrimonials de ‘sus señorías’. Fins ara, les dades disponibles eren les dels sous que percebien per la seva pertinença a la cambra però no els seus béns i ingressos. A la nostra zona han estat 3 persones les que han fet públiques aquestes dades: la senadora Pepa Celaya (PSC), la senadora Montserrat Candini (CiU) i la senadora Alicia Sánchez-Camacho. (veure quadres a la plana següent)A la demarcació de Girona també han fet públics els seus béns altres senadors i diputats. Un exemple és el de Rosa Núria Aleixandre (CiU) que ha de-clarat 57.000 euros en comptes corrents, 2 cases i un cotxe de la marca Jaguar S Tipe. També a les co-marques gironines el senador Miquel Bofill Abelló (ERC) ha declarat 66.000 euros a comptes corrents, 14.000 euros en bons de la Generalitat i 16.000 en fons d’inversió, així com dues vivendes i 3 terrenys forestals.Qui vulgui consultar més dades sobre els patrimo-nis dels seus representants a les cambres (Senat o Congrés) ho pot fer a www.senado.es o a www.con-greso.es

· Albano Dante FachinLa notícia la publicava el Diari de Giro-na el passat 26 d’agost: la Diputació de Girona tindrà 23 ‘assessors’ anomenats a dit pels partits amb un cost per als pres-supostos públics de 917.000 anuals. Aquests ‘càrrecs de confiança’ són desig-nats pels tres partits que tenen represen-tació a la Diputació (PSC, CiU i ERC)

i l’únic requisit que ha de complir és el de ser ‘de confiança’ d’algun partit. Així, aquests 23 gironins accedeixen a uns llocs de feina amb sous d’entre 25.000 i 60.000 euros sense necessitat de passar cap oposició, ni ser elegits a les urnes, ni tenir cap titulació ni tan sols, haver passat cap exàmen psicotècnic. A aquest gairebé milió d’euros que cobraran els

‘assessors’ cal sumar-hi els sous dels cà-rrecs electes i dels càrrecs de confiança d’institucions com el Dipsalut (veure requadre).Cal dir, però, que a l’apartat dels `cà-rrecs de confiança’ també ha arribat l’austeritat: l’any passat, en comptes de 917.000 euros, la factura va ser de 1,5 milions.

917.000 euros anuals pera ‘càrrecs de confiança’

PSC, CiU i ERC anomenen 23 ‘as-sessors’ de la Diputació de Girona · Per accedir a aquests càrrecs (amb sous d’entre 25.000 i 60.000€) no-

més cal comptar amb la ‘confiança’ del partit.

Ajudar econòmicament a un dels continents més afectats per la po-bresa extrema sempre està bé. Però els 46.755,38 euros que destinarà el Dipsalut cada any no són per l’Àfrica de la fam, les guerres i la injustícia. Són per a Àfrica Masó i Sumsí, regi-dora de CIU a l’Ajuntament de Sant Gregori (3.200 habitants). El seu cà-rrec és un nomenament ‘a dit’… no hi ha oposicions ni titulació mínima exigida. L’única condició és tenir la ‘confiança’ dels que creen el càrrec al Dipsalut. La seva funció serà la de

“secretària de presidència” del Dipsa-lut. Això no va passar en plena bo-nança econòmica. Aquest càrrec es va anomenar el 22 de juliol de 2011. Cal dir en defensa de l’anomenament que Àfrica Masó i Sumsí ja té expe-riència en càrrecs polítics posats a dit: al 2007 va ser “assessora de la Di-putació” amb un sou de 35.000 euros. L’any 2003 l’Àfrica va tenir una feina guanyada sense oposicions i sense ser triada per votació: “Auxiliar del grup de CiU a la Diputació de Gi-rona. Sou: 1200 euros x 12 pagues ·

47.000 euros per l’Àfrica

13AGOST

* Només s’inclou el sou base més els complements per ser de fora de Madrid. No s’inclouen les compensacions que en cada cas puguin tenir les senadores com a membres de comissió, portaveus, etc.** A la declaració presentada al Senat, Sánchez-Camacho no havia inclòs el seu patrimo-ni immobiliari a causa d’un ‘error’. La senadora blanenca presentarà aquesta informació la propera setmana.

14 AGOST

“Quanta gent morirà per culpa de les retallades?”Mentre el govern intenta traslladar el missatge de que el servei sanitari no s’està veient afectat, creixen les veus en la direcció contrària

Metges, infermeres, tècnics i sindicats adverteixen: les retallades a sanitat tindran un impacte important a la salut dels ciutadans.

Com no pot ser d’una altra manera, el Govern de la Ge-neralitat intenta treure ferro a les conseqüències de les retallades que està portant a terme a la sanitat pública ca-talana: “Les urgències estan garantides”, “la qualitat de l’atenció no es veurà afectada en cap cas”, “només es tracta d’una reordenació dels recur-sos”, “només hauran d’esperar els que tinguin patologies no greus”... El passat 9 de setem-bre la Generalitat va anar un pas més enllà i va fer públic un comunicat on “es valora molt positivament la posa-da en marxa del nou model d’atenció sanitària urgent”...Però aquesta només és la ver-sió del govern. Al carrer, als despatxos mèdics, a les em-preses i a les universitats la sensació és molt diferent. El passat 8 d’abril Metges de Ca-talunya (MC) –el sindicat que representa a la major part dels metges al nostre país- feia una afirmació contundent: “El conseller Boi Ruiz està jugant brut i està amagant les conseqüències reals del pla de xoc que està portant a terme”. I no són els únics que veuen amb preocupació la situació.

Ictus: Quan més ràpid, menys morts

“Denunciem que ara mateix, a l’Hospital de Bellvitge, no s’està complint el “Codi Ic-tus” explica en un comuni-cat el sindicat CGT d’aquest

gran hospital de Barcelona. El “Codi Ictus” és un protocol d’actuació que permet trac-tar els infarts cerebrals amb rapidesa. “Ara mateix –con-tinua el comunicat- l’atenció d’aquests tipus d’infart està veient enderrerida la seva atenció en un mínim de 12 hores (...) ja que dels 6 centres on es concentrava el Codi Ic-tus abans de les retallades, ara només en queden 2 i un és Bellvitge on les nostres uni-tats de Neurologia i Neuroci-rurgia han estat retallades en un 33%”. Una dada preocupant si te-nim en compte les paraules del doctor Álvarez Sabin, de la Sociedad Española de Neurologia: la intervenció ràpida en casos d’ictus “su-posa salvar la vida de més de 6000 malalts dels 38.000 que cada any moren a Espanya” i recorda que “la sanitat espan-yola disposa de 25 o 30 uni-tats d’ictus de les 95 o 100 que hauria de tenir”... i això ho va dir abans dels tancaments a causa de les retallades. “Es-tan jugant amb la vida de les persones” afirmen des de Be-llvitge.

Politraumatismes greus: de 10 a 6 centres

Els politraumatismes greus –molt comuns en accidents de trànsit- fins ara eren atesos a 10 centres mentre que ara només 6 hospitals es podran fer càrrec, segons el sindicat

de l’Hospital de Bellvitge, “un dels Hospitals en els quals es va a concentrar l’atenció a aquesta especialitat i on la unitat de Traumatologia ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50%.

A menys intervencions...La doctora Eulàlia Escolà, de-legada de Metges de Catalun-ya a l’Hospital Moisès Broggi explica que “s’han suspès 40 intervencions quirúrgiques programades al mes de juny per manca d’anestesistes” i va denunciar que aquesta retallada “ha traspassat les línies vermelles de la qualitat assistencial”. El diari El País el passat 13 de juny posava xifres a l’impacte de les reta-llades a les llistes d’espera: “els pacients que esperen per ser intervinguts hauran d’esperar vuit mesos de mitjana per en-trar en un quiròfan, el 50% més que l’any 2010”.Una situació que preocupa al doctor Antoni Barbarà, de la Plataforma Dempeus per la Sanitat Pública. “Boi Ruiz parla del ‘petit sacrifici’ d’allargar una mica més les llistes d’espera, però les pa-tologies no es poden aturar durant aquesta espera ja que la patologia fa el seu curs, el malat es va degradant siste-màticament, fins i tot fins la mort”. A més, i pel que fa a la ‘sostenibilitat’ del sistema Barbarà apunta: “És vella la dita de ‘pagar car el pernil

barat’ i en aquest cas es pot aplicar perfectament: quan més tard es faci una actuació, la intervenció serà més difícil, més complicada, més insegu-ra i més cara”.El metge resident Andreu Porta-Sánchez, del Serveis de Cardiologia de la Vall d’Hebron, ho plasmava en una carta enviada a El Pe-riódico de Catalunya: “Les brusques retallades actuals s’acompanyaran d’augment de la mortalitat” referint-se a la reducció del 50% del servei de cirurgia cardíaca al seu centre, fins ara una referència a nivell estatal. “D’intervenir uns 10 malalts per setmana –explica el doc-tor Porta-Sánchez- es passarà a intervenir-ne 4. “Es tracta –explica Porta Sánchez- de malalts amb estenosi aòrtica severa simptomàtica, malalts amb malaltia coronària seve-ra i angina refractària, unes dolències que si no es trac-ten no derivaran només en un augment de les consultes d’urgències, ja saturades, sinó que es pot manifestar en for-ma d’edema pulmonar brusc o infart de miocardi, pato-logies amb una mortalitat pre-hospitalària de prop d’un 25%.Marina Saavedra, de CCOO de l’Hospital de Calella as-segura que “des de que han començat les retallades el ter-mini per intervenir malalties oncològiques ha augmen-

tat en dos mesos encara que s’hauria d’intervenir en un mes com a màxim”

I en cas d’urgència?Els serveis d’urgències també estan experimentant grans canvis com a conseqüència de les retallades pressupos-tàries. Arreu de Catalunya es succeeixen tancaments de Centres d’Atenció Primària (CAP), sobretot en horari nocturn. A la comarca de La Selva els tancaments de CAPS estan sent massius. El pas-sat dia 12 de setembre s’han tancat les urgències noctur-nes de Breda, Hostalric, Sant Hilari, Arbúcies i Anglès. La recomanació que es fa des del Departament de Salut per als ciutadans d’aquesta zona és la de trucar al 112, on un ope-rador podrà “resoldre les con-sultes mèdiques dels usuaris durant la nit o activar els di-ferents protocols” com per exemple la visita a domicili o un transport sanitari. Però aquesta solució no ha estat ben rebuda a la comarca de La Selva. A l’editorial del diari El País titulada “Las urgències son vida o muerte” l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga és contundent: “Diuen que és un radi de 30 minuts. I no ho és, primer perquè estem a una zona amb unes condi-cions climàtiques adverses a l’hivern. Les carreteres aca-ben glaçades i és complicat fer aquest recorregut en mitja

“Les brusques retallades actuals s’acompanyaran d’augment de la

mortalitat”Andreu Porta,

metge de la Vall d’Hebron

“Boi Ruiz parla del ‘petit sacrifi-ci’ d’allargar una

mica més les llistes d’espera, però les patologies no es

poden aturar du-rant aquesta espera ja que la patologia

fa el seu curs”Antoni Barbarà,

metge

“Ens tracten com a ciutadans de

tercera, volen reta-llar i després priva-titzar en favor d’un

pocs”Pere Garriga,

alcalde d’Arbúcies

15AGOST

hora”, una situació que també pot aplicar-se a poblacions com Sant Hilari o Breda. Ga-rriga afegeix: “Ens tracten com a ciutadans de tercera, volen retallar i després priva-titzar en favor d’un pocs (...) Diuen que no hi ha tantes ur-gències... i què passa amb els trenta casos que tenim i que són qüestió de vida o mort?” es pregunta l’alcalde.A això cal sumar els tanca-ments recentment anunciants dels CAPs de Tossa, Lloret i Blanes. A aquests pobles, a més de l’opció de trucar al 112, els ciutadans que tinguin una urgència poden anar a les urgències de l’Hospital de Blanes, la qual cosa preocupa a l’alcalde Josep Marigó ja que “les urgències de l’hospital de Blanes ja estan prou sa-turades”. Una saturació a la que s’ha de sumar el tanca-ment per les nits del CAP de Lloret de Mar, on cada estiu s’atenen, a més de les urgèn-cies de la població estable, les dels milers de turistes que es-tiuegen a la població.Però les retallades no només afecten als CAPs. Segons explica a CatalunyaPress Marina Saavedra, delega-da de CCOO a l’Hospital de Calella, les urgències “s’han col·lapsat molts dies, ja que és una zona on hi ha molta població de la tercera edat amb malalties cròniques que acudeix amb assiduïtat”. La infermera Ana Caro –a l’atur des del mes de març- expli-ca que la seva plaça a les ur-gències de l’Hospital de Vall d’Hebron “ha estat suprimida i al meu lloc no hi treballa ningú”. Caro es pregunta “què passarà si arriba un infart i no es pot admetre per manca de llits?”

Menys ambulàncies...El Departament de Salut in-tenta tranquil·litzar als ciu-tadans que perden els ser-veis d’urgències nocturns assegurant que en cas de ne-cessitat el 112 podrà activar serveis d’ambulància per tal d’atendre les necessitats que es puguin presentar durant la nit. Però les tisores de les re-tallades també han arribat al servei d’ambulàncies. “Quan una persona té un infart en una situació com Calella –ex-plica Pere Lanau, treballador del SEM- se l’ha de derivar a un altre hospital que tingui unitat coronària i ara el ser-vei de transport tindrà una demora important i el cor patirà més i les seqüeles seran més greus o irreversibles”.

Segons els sindicats del sec-tor del transport sanitari la reducció pressupostària farà que a Girona hi hagi 96 ho-res menys de serveis al dia, al Vallès Oriental (Granollers i Sant Celoni) 40 hores i al Maresme 55 hores menys al dia d’ambulàncies. Segons els sindicats “ens trobem da-vant un deteriorament real que posa en risc la salut de la població” i remarquen que estan “defensant els drets dels treballadors però també el dret dels usuaris a la salut i a la vida”El cas que Amadeu Olivart va explicar a una carta pu-blicada a El Periódico de Ca-talunya el passat 16 de juliol exposa de manera gràfica les advertències del sector de les ambulàncies. En ple distric-te de Les Corts, a les 12:15 del migdia “un grup d’amics vam trobar un home estirat a terra inconscient (...) Un de nosaltres va trucar al 112 i aquí va començar el calva-ri: la noia que va atendre la trucada ens va passar amb un metge i aquest va començar a fer-li preguntes (...) El temps passava i no apareixia cap ambulància... 25 minuts més tard va arribar la primera unitat” La pregunta és, doncs: si l’ambulància va trigar 25 minuts a arribar a un lloc cèntric i ben comunicat com les Corts en un cas d’extrema gravetat, què es pot esperar a un petit poble de comarques com La Selva o Camprodon? Partint de la base de que el temps de reacció de les am-bulàncies sempre ha estat un tema de queixa, l’afirmació que fan els treballadors del transport sanitari ens plante-ja una situació bastant pitjor que l’actual: “La reducció en el número d’ambulàncies pot suposar increments en el temps d’espera actual d’entre 20 i 50 minuts”. Amb dades com aquesta, les paraules de Miquel Tomàs, metge del Vehicle d’Intervenció Rà-pida de Palma de Mallorca són preocupants: “En un cas d’emergència greu, els pri-mers instants són vitals... cal pensar que la diferència entre la vida i la mort és qüestió de minuts, de vegades de se-gons”

Qui avisa no és traïdorLa llista dels dispositius sa-nitaris que es veuran afectats per les retallades és gairebé interminable i encara no està tancada. Però els avisos que arriben des de diversos punts del sistema ja no deixen lloc

al dubte: contràriament al que reconeix el govern, la qualitat d’assistència es veurà afectada. Mentre el govern li-mita la situació a un conflicte laboral, les implicacions sani-tàries seran importants, ate-nent al que diuen els experts. L’Associació Professional de Facultatius de l’Hospital de Mútua Terrassa ho tenen clar: “S’anul·laran visites i tractaments amb els especia-listes de reumatologia, en-docrinologia i rehabilitació.. els polítics ens prometen que es garanteix la qualitat assis-tencial, però qui pot creure això?” i afirmen: “En casos d’accident de trànsit, embòlia cerebral, descompensació diabètica, atac de cor l’afectat no serà atès de manera ade-quada... la salut del Vallès està sota risc” conclouen.Els Metges de la Divisió Hos-pitalària de l’ICS i facultatius de l’Hospital Germans Trias i Pujol adverteixen: “La jus-tícia, l’equitat i l’atenció als malalts surten malparats” i afegeixen que “ni com a professionals de la sanitat ni com ciutadans de Catalunya podem consentir aquestes brutals retallades quan es malbaraten recursos en altres àmbits”Les seccions sindicals del Transport Sanitari advertei-xen: “les persones que ne-cessitin un transport sanitari

urgent es veuran afectades per l’augment del temps de resposta de les ambulàncies –que podria ser elevat- posant en risc la seva salut”El metge Andreu Porta-Sán-chez insisteix: en els casos de malalties cardíaques les reta-llades suposaran dilacions en els tractaments, creant “situa-cions clíniques no reversibles i la manca d’un abordatge precoç comportarà ‘morbi-mortalitat’Els quatre col·legis d’infermeria de Catalunya són taxatius: “Les retallades pressupostàries aplicades per la Generalitat en sanitat po-den posar en perill la segu-retat dels pacients –van indi-car–. El personal d’infermeria no pot mantenir la qualitat de l’assistència que ofereixen als ciutadans” a l’hora que recor-den que als centres catalans hi ha actualment 5,2 infer-meres per cada mil habitants, mentre que la mitjana euro-pea és de 8,4.Pere Lanau, treballador del SEM de Calella denúncia que “hi ha la voluntat a ni-vell directiu de la Corporació de Salut Maresme i La Selva perquè desapareixi el nostre servei… la població quedaria totalment desatesa en quant a emergències” a la zona com-presa entre Tordera i Arenys de Mar.El portaveu de Metges de

Catalunya a l’Hospital Josep Trueta, el doctor Josep Vila-plana va criticar fa pocs dies “la supressió unilateral de les guàrdies d’oftalmologia i oto-rinolaringologia, la qual cosa comportarà una clara baixa-da de la qualitat assistencial” Aquesta supressió obligaria a traslladar les urgències en aquestes àrees a Barcelona, cosa que, tenint en comp-te com està el panorama del transport sanitari, podria ser bastant complicat. Vilaplana conclou: “les retallades posen en perill la salut dels ciuta-dans”El doctor Antoni Barbarà afirma que el tancament de quiròfans “es podrà comp-tabilitzar de forma certa i dolorosa en retards, esperes, malaltia, patiment i, fins i tot, casos de mort evitable”.El jesuïta Jesús Renau afirma: “Retallar el sistema de sanitat pública és mantenir més gent en la malaltia, fer més dura la seva vida, allargar les esperes inacabables, reduir el temps per ser ben ateses, produir un cansament que pot produir baixades psíquiques. Els sec-tors que tenen recursos i po-den cercar altres alternatives de salut ja se’n sortiran, però els pobres no”.

Toca reaccionarCertament, la resposta a la pregunta ‘Quantes persones moriran per les retallades’ té difícil resposta, però les evi-dències són prou fortes com

per obligar als polítics que les estan posant en marxa a can-viar de rumb i a plantejar-se altres mesures. Com interpretar aquest allau de crítiques i advertències, si no? Que s’amaga darrera d’un canvi tan profund del sistema sanitari públic com el que signifiquen les reta-llades? Només de sentir par-lar de ‘morts’ com a conse-qüència de les retallades els polítics es tapen les orelles i diuen “demagògia”! Si ate-nem, però, a les advertències de metges i treballadors sani-taris, si mirem estadístiques, temps de reacció i diagrames organitzatius, és difícil ne-gar que les retallades tindran conseqüències greus a la salut de la gent, tan greus com la irreversibilitat de la mort per manca d’assistència sanitària adequada. Davant d’aquesta situació és pertinent recordar el que l’economista Àngels Martínez Castells escriu al llibre Reacciona, del qual és co-autora: “Un petit núme-ro d’institucions financeres i corporacions multinacionals manipulen el mercat i deter-minen el nivell de vida i la supervivència de milions de persones a tot el món (…) Les directrius neoliberals que donen cobertura política a la conjuntura econòmica de crisis (…) signifiquen retro-cessos gairebé centenaris als drets socials (…) Toca reac-cionar”

16 AGOST

·ADF/ Fa tres mesos els ca-rrers dels nostres pobles es-taven plens de banderoles, les bústies de casa nostra plenes de butlletins polítics i Facebook i Twitter eren terreny polític de primer ordre. Partits de tots colors convidaven a la “participa-ció ciutadana” Només tres mesos després, però, les banderoles han desapare-gut, els butlletins han deixat d’arribar a casa i els perfils a les xarxes socials estan sense actualitzar, justament quan la ciutadania està més preocupada i mobilitzada en contra de les retallades. Així, ens trobem casos com els de Blanes o Lloret, on la truita s’ha girat i les platafor-mes ciutadanes són les que demanen als seus represen-tants municipals que par-ticipin, que es pronunciïn i que surtin en defensa dels ciutadans dels municipis als que, en teoria, representen.

Blanes: on és l’alcalde?La Plataforma Ciutadana de Blanes (PCB) va fer pública una carta dirigida a l’acalde de la població on feien pa-lesa la seva preocupació per “la manca de resposta en defensa dels ciutadans per part de les institucions pú-bliques, com l’Ajuntament de Blanes que vostè coman-da”. “Considerem inaccepta-ble -continuen- la passivitat amb què l’equip de govern socialista, escollit lliurement pel la ciutadania blanenca,

actua davant aquestes reta-llades, i la no participació en la manifestació a la qual ens vam adherir com a Pla-taforma Ciutadana de Bla-nes. Considerem que és un menyspreu a la voluntat del poble”A la carta la PCB fa un re-sum del que significaran les retallades per als ciutadans blanencs. “S’augmenten els temps d’espera de les pro-ves mèdiques, s’incrementa la llista d’espera quirúrgi-ca (...)” Es pregunta també “com es preveu que la gent gran, les persones amb problemes de mobilitat es desplacin fins l’Hospital? La PCB també fa esment al tema del trasllat del servei de ginecologia i obstetrícia a l’hospital de Calella i recor-den que “no hi ha mitjans de transport adequats i per als que van en cotxe cal re-cordar que el pàrquing de l’Hospital de Calella és de pagament”Josep Marigó, però, va re-butjar aquestes crítiques i va afirmar al diari El Punt Avui que “la qualitat dels serveis hauria de ser la mateixa” i que “les parteres estaran més ben ateses a Calella”

On és l’alcalde de Lloret?La Plataforma de LLoret Anti-retallades Sanitàries van emetre un comuni-cat per manifestar que “en aquest conflicte no ens sen-tim representats ni defensats per l’equip de govern de la

nostra població, en especial pel nostre alcalde Romà Co-dina (CiU). Després d’haver demanat públicament i en privat al senyor Codina que es pronunciés públicament (...) el nostre alcalde ha re-fusat defensar-nos”. Però també n’hi va haver per a l’oposició: “Manifestem la nostra decepció amb totes les formacions polítiques que encara no s’han pro-nunciat sobre aquest tema” i recorden que a d’altres po-blacions com Sant Cugat, Ripoll, Hostalric i Vidreres diversos alcaldes “indepen-dentment del seu color po-lític” s’han pronunciat en contra de les retallades”

A la Selva Interior, tambéEl Moviment Ter Brugent, nascut a la zona d’Anglès i Amer, va adreçar-se als al-caldes de la zona represen-tats al Consell Comarcal que “més enllà de la moció signada contra aquestes re-tallades (...) caldria alguna altre acció dels consistoris. Valorem com a insuficient el cop de porta del Departa-ment com a explicació de la vostra manca d’acció”

Com a contrapunt d’aquesta situació, destaca l’anunci fet pel grup d’ERC d’Hostalric, que el dia 11 de setembre va confirmar que participaria en el tancament a l’interior del CAP de la po-blació.

On són els polítics?blanes

En molts casos, la resposta de la política municipal ha estat gai-rebé inaudible, tot i l’enorme preocupació dels ciutadans

17AGOST

la família reial implicada en el cas palma arena“S’està posant en perill la Sanitat de les nostres comarques i

per tant la salut de molts habitants”TRIBUNA · Per Plataforma Ciutadana de Blanes

Què és la Plataforma d’Usuaris?Les associacions de veïns de Blanes van constituir a principis d’estiu una plataforma per a defensar la Sanitat .A les primeres reunions la plata-forma va decidir, que en vistes dels temps que corrien havia de ser una plataforma en defensa dels serveis bàsics, principalment sanitat i en-senyament, però sense perdre de vista altres possibles retallades.Qui la forma?Encara que principalment està composada per associacions veïnals de Blanes, a aquesta associació es pot incorporar qualsevol altra en-titat de la pròpia localitat o d’altres localitats colindants que creguin que han de participar en la defensa dels serveis bàsics.Com funciona?La plataforma funciona a través

d’assemblees que es vénen realitzant tots els dimarts a les 7 de la tarda a diferents locals de les pròpies as-sociacions, les mateixes assemblees van anomenar diferents portaveus.Primeres accionsLa primera acció important de la plataforma d’usuaris, va ser parti-cipar en la manifestació convocada pel comitè d’empresa de l’Hospital de Blanes, ABS Lloret i Tossa el dia 13 d’agost i que va comptar amb una participació aproximada de 3000 persones.La segona acció va ser promoure i afegir-se a una convocatòria sor-gida a Internet de mobilitzacions i talls de carretera, que a Blanes, la plataforma d’usuaris, es va encarre-gar d’organitzar i mobilitzar la po-blació el passat dia 3 de setembre.La plataforma ha fet diferents escrits per a demanar tant a l’Ajuntament

de Blanes, com a la Direcció de la Corporació per intentar evitar o minimitzar les retallades actuals.Seguim treballantS’ha de dir, que l’alcalde de Blanes va proposar a la plataforma par-ticipar a la comissió de seguiment creada per l’ajuntament , fet que la plataforma ha acceptat de bon grat, i per tant resta a l’espera de que aquesta, proposta sigui aprovada al proper ple.La plataforma vol fer un esforç per convidar a unir-se a les As-sociacions de Pares entenent que l’ensenyament també patirà retalla-des a partir de setembre.La plataforma està treballant per a fer una assemblea informativa a la població per tal d’explicar l’impacte de les retallades i possibles alterna-tives.Les reivindicacions més immedia-

tes de la plataforma en aquest mo-ment són:1. Evitar que les parteres de Blanes, Lloret i Tossa hagin de tenir els seus fills a Calella2. Recuperar el transport sanita-ri (ambulàncies) existent a Blanes abans de les retallades.3. Evitar el tancament dels CAPs en horari nocturn.4. Evitar deixar de tenir pediatre d’urgència a l’Hospital Comarcal durant el dia.5. Evitar deixar de tenir ginecologia, traumatologia i cirurgia de guàrdia a urgències.L’impacte d’aquestes mesures ano-menades reorganització pel Depar-tament de Treball no deixa de ser una altra cosa, que retallades sani-tàries amb un seguit de conseqüèn-cies negatives pels als usuaris:1. Deficiència en l’assistència, per

saturació dels serveis i manca d’especialistes: pediatria, ginecolo-gia, llevadores, cirurgia i traumato-logia.2. Retard en el temps d’atenció en casos d’urgències.3. Allargament de les llistes d’espera en la programació de proves com-plementàries.4. Augment de llistes d’espera a quiròfan.5. Augment d’hores d’espera al ser-vei d’urgències de L’Hospital Co-marcal de Blanes.6. Més dificultats pels usuaris de re-bre una assistència especialitzada.

Per tot això la plataforma creu que s’està posant en perill la Sanitat de les nostres comarques i per tant la salut de molts habitants.

Espai cedit: http://sanidad.democraciarealya.es/

18 AGOST

la família reial implicada en Actes de la Diada Nacional de Catalunya de Blanes per la IndependènciaTRIBUNA · Per Tomàs Llorens

Després de la constitució el mes de juliol de Blanes per la Indepen-dència (BxI), assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aquesta nova entitat bla-nenca es va presentar en societat el passat divendres 9 de setembre a la Casa del Poble, davant d’unes cent persones. Els convidats a l’acte foren Jaume Soler, membre del secretariat nacional de l’ANC, i en Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona i membre del Consell Permanent de l’ANC, la presència del qual aixecà molta expectació entre els assistents. En primer lloc, Tomàs Llorens, porta-veu de BxI, explicà com havia nas-cut aquesta assemblea, formada en bona part per gent de Blanes Deci-deix, que va organitzar la consulta sobre la independència a Blanes el passat 10 d’abril i destacant la total transversalitat de la proposta que vol englobar tots els independen-tistes siguin quines siguin les seves idees, per això, una de les bases és la no participació en cap tipus d’eleccions polítiques de qualsevol nivell (ni l’ANC, ni BxI). En Jaume

Soler va dir que l’ANC és una as-semblea unitària del poble català que es considera hereva, quaranta anys després, de l’Assemblea de Ca-talunya, i que vol portar el nostre país a la independència. És per això que els objectius principals, tant de l’ANC com de BxI, són treballar per a conscienciar i convèncer la so-cietat blanenca i catalana de la ne-cessitat d’un estat independent per

poder fer front amb més garanties als reptes socials, econòmics i cul-turals dels ciutadans de Catalunya, i alhora, treballar per definir el full de ruta d’aquest futur estat.Finalment, Josep Maria Terricabras va donar, en una llarga intervenció, els seus arguments –econòmics, socials i culturals- a favor de la in-dependència de Catalunya, en un discurs ple d’emoció i llargament

aplaudit per les persones assistents.Dissabte a la nit, Blanes per la In-dependència va prendre el relleu d’Acció Cultural es Viver, que fins l’any passat havia organitzat la Mar-xa de Torxes per la Independència. La Marxa, a la qual hi van assistir més de 250 persones, sortí de davant de l’Ajuntament a les onze de la nit. Després d’un recorregut pel centre de la vila la Marxa arribà al monu-ment a Lluís Companys, on hi havia desplegada una estelada gegant. Allí es va fer una ofrena floral de diver-ses entitats (Acció Cultural es Viver, Blanes Decideix, Casa del Poble, Colla Sardanista Sa Palomera, CUP de Blanes, Esquerra Republicana de Catalunya de Blanes, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalun-ya de Blanes, Joventut Nacionalista de Catalunya de Blanes, Manaies de Blanes, Òmnium Cultural, Penya Barcelonista de Blanes, Reagrupa-ment de Blanes i Solidaritat Catalana per la Independència) a la memòria del president Companys i es va llegir el manifest de la Marxa de Torxes. Després la Marxa va continuar fins a Sa Palomera, on es va hissar la ban-

dera estelada i es va cantar l’himne nacional, Els Segadors.Els organitzadors de l’acte han des-tacat que consideren un gran èxit la gran afluència de públic en els dos actes, demostrant així la necessitat de la constitució de BxI per seguir treballant per la independència del nostre país a Blanes.Per a més informació, Blanes per la Independència és al facebook i al twitter i s’hi pot contactar a través del correu blanesperlaindependen-cia@gmail.com Per a més informació de l’Assemblea Nacional Catalana es pot consultar el web www.assemblea.cat

Salida 15 de noviembre

902 108 108 viajesiberia.com

Información y reserva: Lloret de Mar: C/ Vicenç Bou, 3 · Tfno. 972 37 40 42Blanes: C/ Hospital, 29 · Tfno. 972 35 90 63

Salida en autocar desde Lloret de Mar / Blanes al puerto de Barcelona y viceversa. Precios finales por persona, incluyen gastos de gestión y tasas de embarque, en camarote doble escogido y régimen de pensión completa, válido para la salida publicada. No indicado en nuestros precios las propinas por persona (Pago a bordo).

Especial Crucerocon Viajes Iberia y

Perfumes del Mediterráneo COSTA CONCORDIA Salidas desde Barcelona

8 días PENSIÓN COMPLETA

Camarote Interior 550€

Camarote Exterior 650€

Camarote con Balcón 750€Tasas incluidas

ItinerarioDía Itinerario Llegada Salida

1º Barcelona embarque 20.002º Palma de Mallorca 08.00 -3º Palma de Mallorca - 01.004º La Valletta (Malta) 12.00 19.005º Palermo (Italia) 08.00 17.006º Civitavecchia / Roma 08.00 19.007º Savona (Italia) 08.00 17.008º Barcelona 13.30 -

Incluye autobús Lloret / Blanes al Puerto y regreso

BA

L -

001

-MM

23AGOST

¿Qué es Sanergía? Sanergía es la energía gene-rada por nuevas frecuencias que aparecieron en el Universo a partir del 1989. Desde en-tonces un gran número de personas generaron gran capacidad de sanar y canalizar informa-ción de una manera sorprendente. De ahí viene la fusión de las palabras Sanación y Energía. A la vez Salud y Energía.Sanergía equilibra cualquier alteración de la salud; es compatible con TODO y nunca per-judicó o dañó a nadie. El sistema auto curativo se pone en marcha des de la primera sesión actuando para siempre. Más consciente, más intuitivo, más consciente de ello.¿Qué es La Conexión Sanergética? La Conexión Sanergética es la conexión y sin-tonización permanente con el campo etérico del planeta. En el “Campo” reside la Mente, tu inteligencia oculta, tu intuición. El combinar terapia vibracional, PNL, positivismo, metafísi-ca, física quántica y ley de la atracción crea un despertar. Todos los conectados afirman haber aumentado, rápida y espectacularmente, sus poderes intuitivos y autosanadores, viviendo en un estado de tranquilidad y serenidad debido a la sintonía del cuerpo, mente, alma y espíritu con la Energía Universal (vibración 17.6)La Conexión Sanergética se hace en dos días

consecutivos, no hay contacto físico, solo mo-vimientos de energía. Se hace una sola vez en la vida. El tomar esta iniciativa te permite avanzar por este camino mucho más equilibradamente. Puesto que a medida que te sintonizas con estas nuevas frecuencias, te vas abriendo a una nueva dimensión. ¿Quién soy? ¿De donde vengo y donde voy? ¿Qué hago aquí? ¿Por qué estoy tan inquieto? ¿Están conectados los bebés y los animales? ¿Por qué se salvaron los animales durante el Tsunami? ¿Por qué los peces giran todos a la vez?Las Conferencias de Manuel Pecero son de las más divertidas. Algunos las comparan con mo-nólogos cómicos. Pero sus revelaciones os de-jarán sin palabras. Ya durante sus Conferencias inicia a todos en estas energías tan tangibles.Mis conferencias son amenas y sencillas, uso diapositivas, imágenes, se puede ver como las energías se mueven durante una sesión, hago experimentos allí mismo, con todo el público.. Si no está acostumbrado a trabajar con ener-gías, es realmente revelador; no se lo pierda. Le prometo que mis conferencias no son aburri-das, al contrario, no verá pasar el tiempo.SOY SANERGISTA. OBTENGO EL 100% DE BUENOS RESULTADOS”

Conferencia pública y gratuitade Sanergía ‘La Conexión’

El domingo 25 de septiembre en el Hotel NH Ciutat de MataróCamí Ral, 648 · Mataró · De 10 a 13 · A cargo de Manuel

PUBLICITAT

24 AGOST

Mots encreuats

Solucions

Sudokus

FrasesPer Pau Vidal · ACPG

Si uno no sabe historia, no sabe nada: es como ser una hoja y no saber que forma parte del árbol. Michael Crichton

El primer humano que insultó a su enemigo en vez de tirarle una piedra fue el fundador de la civilización. Sigmund Freud

No hay rey que no haya tenido un esclavo entre sus antepasados, ni esclavo que no haya tenido un rey entre los suyos.Hellen Keller

La historia jamás parece historia cuando la estamos viviendo.John Gardner

Los seres humanos hacen su propia historia, aunque bajo circunstancias influidas por el pasado.Karl Marx

Se dice que el tiempo cambia las cosas, pero en realidad es uno el que tiene que cambiar-las.Andy Warhol

No debemos usar el pasado como muletas, sino como peldaños de una escalera.Jorge Malaspina

Si algo nos enseñó el siglo XX, es a ser cautos con la palabra ‘imposible’.Charles Platt

Lo que uno cuenta acerca de su pasado le va dando forma a su futuro.Eric Ransdell

Algunas personas figuran en los titulares de la prensa, pero son otras las que escriben la historia. Philip Elmer-De Witt

A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar, pero el mar sería menos si le faltara una gotaMadre Teresa de Calcuta

Hay dos situaciones que producen historias interesantes: cuando una persona extraor-dinaria vive en circunstancias ordinarias, y cuando una persona ordinaria interviene en hechos extraordinarios.Madre Jelen Prejean

Cualquier cambio, por bueno que sea, cuenta inicialmente con pocos amigos que no comprenden bien los enormes benefi-cios eventuales y con muchos enemigos que defienden el ‘status quo’Peter Senge

La históriaHORITZONTALS: 1. Elimina-ció massiva executada fora de termini. Sí, que no és poc / 2. Profilàctic de gos. Tresor públic en mans de l’operari / 3. Aquí al cor de la nació. No pot pro-vocar malentesos. Punt de fu-sió de fluids / 4. Barca que duu passatgers de caràcter explosiu. Rim que no rima / 5. Cansat de provocar llàstima. Rendició in-condicional al món de l’edició / 6. Heus-la aquí. Setrill antic per posar-hi el vinagre / 7. Síndrome cerebral causada per la falta de pitrera. Burla per incitar a aca-bar d’una vegada els Evangelis / 8. Trucs a cops de puny. Posar de cara però d’esquena / 9. El cap-ciró del dit. Aprofiti material de rebuig del tricicle. Diu que no té cap / 10. Fan angúnia, de tan odiosos com són. Sistema de nu-meració del 0 al 7 / 11. Dels sons a la sienesa. Flirtejar amb els caps per aclarir les coses. Cul de cafè / 12. Si va a estudi és gràcies a sant Josep de Calassanç. Sor-prenentment dur / 13. Envolten colls de dames girades. Funesta, com la troballa d’una mà boja.

VERTICALS: 1. Lletra princi-pal del tema. Prou greixoses per ocultar els rosadells / 2. Unitat mínima de xocolata suïssa. Com

que no és saludable porta a la insatisfacció / 3. Barrina gros-sa i d’aspecte força tribal. Faig anar el tornavís com una serp / 4. Marges d’error. Van fer del dret una cosa consuetudinària. Obres laiques / 5. Et cargoles amb la senyora de la Rambla Catalunya. Grèvol benefactor tant pel cos com pel coll / 6. Xa-valla deconstruïda. Submissió a les lleis d’Al·là / 7. Pot donar un indici. El bon escalador n’ha de tenir com a mínim un. Si no estigués entre l’equipatge po-

dria ser pia / 8. Suau tempesta a l’americana. És a la lògic com el bistec a la vegetariana / 9. Origen dels iroquesos. Confe-deració de devots de l’espatlla. En edat tercera / 10. Mineral cristal·litzat en (ridícula) forma d’agulla. El pare Simpson, camí del cel / 11. Metall que no mor. Ciutadans en funcions militars. Sempre al mig del carrer / 12. Base de la dieta de Ciceró. Sal-zereda abundant per la zona del pantà.

Llicenciat en Filologia Hispànica amb expe-riència docent dóna classes de castellà, cata-là i anglès per als nivells d’ESO, Batxillerat i MM.PP. Telèfon de contacte: 660340333.

CLASSES

25AGOST

TAMBÉ ENS TROBAREU A STA. COLOMA DE FARNERS

26 AGOST

Els mercats contra els ciutadans europeus, evitem el desatre!

COMUNICAT ATTAC ESPANYA

Cal que la societat uneixi les seves forces en una resitència activa per impedir el deteriorament i la privatització dels serveis públics · L’aplicació dels plans d’austerirtat acabarà definitivament amb la democràcia

Els recents esdeveniments econòmics i financers estan posant de manifest que les polítiques neo-liberals aplicades pels governs europeus no no-més no estan contribuint a sortir de la crisi sinó que, per contra, estan aguditzant les condicions crítiques en les quals es troba l’economia en el seu conjunt i, molt especialment, les classes po-pulars i les petites i mitjanes empreses creadores d’ocupació. Des d’ATTAC venim insistint des de fa anys en què tals mesures, empaquetades avui en els anomenats plans d’ajust estructural i que ja van demostrar ser un fracàs en els anys vuitanta i noranta a Amèrica Llatina, han de ser àmplia i contundentment rebutjades. Considerem que és urgent canviar el rumb de la política econòmica dels governs europeus, i entenem que per a això és imprescindible així mateix que la ciutadania sigui coneixedora de les alternatives existents. Amb aquestes últimes sobre la taula, la pressió social ha de ser l’instrument amb el qual aconse-guir el canvi que necessitem com a societat. És molt probable que davant les polítiques glo-bals guiades pels mercats, les de caràcter super-ficial preses pels governs siguin innòcues i la recessió s’obri de nou, aquesta vegada amb més força i es produeixi si no es canvia el rumb, una depressió econòmica i social de conseqüències impredictibles. Per poder reconduir la situació i salvar l’economia del desastre, ATTAC proposa adoptar mesures contundents per regular i con-trolar els mercats financers, aquestes mesures urgents són:

1. Resistència activa ciutadana davant els plans d’ajust i defensa a ultrança dels serveis públics. Els plans d’ajust neoliberal han de ser conside-rats en els seus veritables termes: el resultat d’un xantatge que les grans empreses i la banca priva-da estan emprant per ampliar les seves ja enor-mes quotes de poder. En efecte, els plans d’ajust tenen lloc en un context de dominació política i econòmica dels anomenats mercats financers, que han gestionat la política econòmica dels go-verns en el seu benefici propi i a esquena d’una societat a la qual se li han arrabassat els seus drets democràtics més fonamentals. Però a més, l’aplicació de tals mesures d’inspiració neoliberal comportarà un empitjo-rament molt acusat de la prestació pública de serveis essencials com la sanitat, l’educació, els serveis socials a les famílies, els subministra-ments i el transport. El mateix succeirà amb els subsidis i pensions públiques. D’aquesta forma s’aprofundeix en un camí que porta al domini de l’esfera privada també en aquests sectors, amb conseqüències dramàtiques per a la ma-joria de la ciutadania que des d’aquest moment disposaran de pitjors serveis públics i a preus més alts, o bé hauran d’accedir a aquests serveis públics pagant en ser privatitzats. És el camí de l’empobriment social per la via de la destrucció dels pilars restants del ja insuficientment des-

envolupat Estat del Benestar. Per això nosaltres demanem a la societat que una les seves forces en una resistència activa davant els plans d’ajust i que es posin totes les forces possibles a impedir el procés neoliberal de deterioració i privatitza-ció dels serveis públics. 2. Auditoria del deute públic de tots els estats europeus. El creixent pes del deute públic està provo-cant un llast financer en els comptes públics. L’aplicació dels plans d’ajust que exigeixen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, per aconseguir el mite de l’estabilitat pressupostària, deteriora el creixement econòmic i dificulta la recaptació de diners per part dels estats. Aquests es veuen obligats a endeutar-se contínuament als mercats financers. Però aquest endeutament comporta assumir càrregues de deute cada vegada majors i para la devolució del qual cal tornar a endeutar-se, en un procés viciós que portarà necessària-ment a un estat d’ajust neoliberal permanent, que és el que es persegueix amb aquestes polí-tiques. A més, aquest procés s’accelera a causa dels atacs especulatius que es produeixen cada dia als mer-cats de deute i que tenen com a conseqüència més immediata l’encariment del finançament dels estats, és a dir, el creixement del pagament dels interessos per part dels estats. No obstant això, molta d’aquest deute contret pels estats respon a contractes establerts amb la gran ban-ca que ha rebut al seu torn els diners en millors condicions. És a dir, gran part dels diners que els bancs utilitzen per comprar el deute dels es-tats, obtenint substanciosos beneficis, és diners públics que el banc central europeu va prestar anteriorment als bancs a interès bajísimo del 1%. Després d’haver-se fet càrrec els estats el deute privat via bancària, convertint aquesta en deute de tota la ciutadania en el seu conjunt, la crítica situació de les arques públiques hipoteca el fu-tur d’aquesta i futures generacions i exigeix que s’estableixi una auditoria independent que de-termini quin tipus de contractes són il·legítims i per tant han de ser impagats o reestructurats. Amb tal procés s’aconseguirà reduir la càrrega del deute i desactivar de forma simultània el xantatge dels mercats. 3. Regulació del sistema financer europeu i im-posició d’un Impost a les Transaccions Finance-res No és possible acabar amb els processos especu-latius si no s’atallen des de l’arrel, per la qual cosa una mesura fonamental és regular fortament la banca i les operacions financeres. És necessari prohibir pràctiques especulatives com les opera-cions al descobert, així com també és necessari prohibir els productes i vehicles financers més propensos a l’especulació com els Credit Default Swap (CDS) o Hedge Founds. Per desincentivar l’especulació i incrementar la recaptació fiscal és necessari també establir un nou impost a les

transaccions financeres que dissuadeixi tot tipus de transaccions financeres que especulen en el curt termini, que són les responsables de la crisi actual i que per cada euro que circula actualment en l’economia real, ho facin més de 60 euros en l’economia virtual, havent convertit el Món glo-balitzat en un casino financer. Les finances han d’estar al servei de l’economia productiva, i això requereix restringir tota possibilitat que puguin funcionar de forma relativament autònoma i des-controlada, enriquint a unes minories a costa de les majories i provocant greus crisis a tot el món. 4. Creació d’una agència pública de qualificació. És també necessari defensar-se de l’omnímodo poder de les agències de qualificació crediticia privades, regulant i restringint el seu accés a la qualificació dels mercats de deute públic i creant

propostes per salva l’economia del desastre8

una agència de qualificació alternativa de naturalesa pública. Només així serà possible permetre que els mercats financers com-pleixin la seva funció essencial, impedint que empreses privades, aliades dels grans grups financers, com les agències de rating puguin determinar les polítiques dels estats en mou-re el mercat amb la facilitat, poc rigor i arbi-trarietat amb el qual ho vénen fent. 5. Promoure l’harmonització fiscal d’Europa. Cal incrementar el pressupost de la Unió Eu-ropea i democratitzar les seves institucions fins que siguin plenament legítimes i estiguin subordinades als desitjos de la ciutadania, això ens portaria a llarg termini a la neces-sària refundació de l’actual Europa neoliberal, en els seus tractats, i la la obertura d’un pe-ríode constituent autènticament democràtic. Amb això present, de moment cal pressionar perquè s’estableixi un sistema fiscal progres-siu que permeti la transferència de rendes des dels molt rics cap a les classes populars dels diferents països membres, per a això és necessari recuperar l’impost del patrimoni, successions i donacions i altres impostos que graven la riquesa, pujar els tipus impositius de les classes més acomodades, incloure nous trams en els impostos de la renda i de societat, pujar els tipus impositius al capital i prohibir les transaccions financeres amb els paradisos fiscals. En definitiva, cal promoure una Unió Europea que es defineixi com un espai d’autosuficiència fiscal i financera amb plena capacitat per imposar controls de capi-tals i que prohiba la competència fiscal entre països, alguna cosa que només s’aconseguirà amb l’harmonització i justícia fiscal i la pro-hibició de transaccions amb paradisos fiscals. 6. És urgent abolir, d’entrada, els paradisos fiscals en l’entorn europeu A Europa, fins i tot en el si de la UE, exis-teixen diversos estats i territoris que són de facto centres offshore extraterritorials o paradisos fiscals. És palès que aquests cons-titueixen una poderosa eina dels poders fi-nancers globals en honor del domini absolut de l’economia i això soscava contínuament el poder de decisió dels governs i la democrà-cia. Les autoritats Europees han d’actuar per acabar amb el secret bancari que distingeix a aquests territoris, que fa practicamente im-possible la persecució del frau, corrupció i del delicte fiscal i financer. Per mitjà dels paradisos fiscals el poder fi-nancer disposa de dues armes de destrucció financera i fiscal massives que utilitza impu-nement en el seu benefici: L’opacitat que im-pedeix el control de l’evasió, frau i delinqüèn-cia fiscal i financera, així com la competència i el dúmping fiscal que aquests territoris pro-mouen amb la seva existència i que fan com-petir a la baixa als Estats per atreure capitals i

Resistència activa de la ciutada-nia davant els plans d’ajust

Auditoria del deute públic

Regulació del sistema financer icreació d’un impost sobre tran-saccions financeres

Creació d’una agència pública de qualificació

Harmonització fiscal d’Europa

Eliminar els paradisos fiscals

Creació d’una banca pública

Nou estatut del Banc Central Europeu

1

2

3

4

5

6

7

8

27AGOST

El dia que va morir la classe mitjanaQuan van començar els Estats Units a anar cap avall? · En un país on 50 milions de persones no tenen accés a una sanitat de qualitat, on els sous dels treballadors porten 30 anys caient, el cineasta Michael Moore es pregunta: “Tots ens hem donat per vençuts?”

De tant en tant, algú menor de 30 em pregun-ta, “Quan va començar tot això, cúando van començar els Estats Units a rodar costa avall?” Han sentit parlar d’un moment en què la gent que treballava podia tenir una família, enviar als seus fills a la universitat amb els ingressos només un dels pares (i que la universitat en estats com Califòrnia i Nova York era gairebé gratuïta). Que qualsevol que volgués un treball decent pagar podia aconseguir un. Que la gent només treba-llava cinc dies a la setmana, vuit hores al dia, i tenia el cap de setmana lliure i vacances pagades cada estiu. Que la majoria de treballadors i treba-lladores estaven sindicats, des d’empaquetadores dels supermercats fins al pintor que ens endreça-va la casa, i això significava que per “humil” que fos el seu treball tenien la garantia de rebre pen-sió, a recivir augments de vegada eb quan, a tenir un segur de malaltia i al fet que algú donés la cara per vostè si era tractat de manera injusta. Els joves han sentit parlar d’aquest temps mític – però no va ser un mite, va ser real. I quan em pregunten, “Quan va començar la fi de tot estol”, els contesto: ”Es va acabar en aquest dia: el 5 d’agost de 1981.” A partir d’aquesta data, fa 30 anys, les grans em-preses i la dreta van decidir ”anar a per ells” – i veure si realment podien destruir la classe mi-tjana per poder enriquir-se molt més. I ho van aconseguir. El 5 d’agost de 1981, el president Ro-nald Reagan va acomiadar a tots els membres del sindicat de controladors de tràfic aeri (PATCO) que havien desafiat l’ordre de tornar al treball i va declarar el seu sindicat il·legal. Havien estat en vaga dos dies. Va ser un pas audaç i temerari. Ningú ho havia intentat abans. I el que ho feia encara més au-daç era que la PATCO havia estat un dels tres sindicats que havia recolzat a Reagan per a la presidència. Els treballadors de tot el país es van commocionar pel fort impacte de la mesura: . Si feia això amb la gent que estava amb ell, que faria amb els quals no li havien recolzat?

Reagan havia rebut el suport de Wall Street en la seva carrera cap a la Casa Blanca els quals, al costat de l’ala dreta del cristianosmo: volien rees-tructurar els EUA i fer retrocedir la marea que el president Franklin D. Roosevelt va començar – una marea que tenia la intenció de millorar la vida per al treballador mitjà. Als rics no els agradava pagar millors salaris i cotitzar per a les prestacions socials, odiaven pagar impostos i menyspreaven als sindicats. Els cristians dretans no suportaven tot el que sonava a socialisme o les mesures d’ajuda a les minories o les dones. Reagan va prometre posar fi a tot això. I quan els controladors aeris es van declarar en vaga, va aprofitar el moment. Es va lliurar de tots i ca-dascun últim d’ells, va prohibir el seu sindicat i va enviar un missatge clar i fort: Havia acabat el temps en què totes les persones podien aspirar a una vida confortable de classe mitjana. A partir d’ara, als Estats Units, les coses són així: Els super-rics ho seran més, molt més, i la resta lluitarà per les engrunes que queden.

Tothom ha de treballar! Mamà, papà, els fills adolescent, tots. Papà, a més, tindrà una sego-na ocupació. Els nens hauran de tenir la clau de la casa perquè els pares potser només arriben a temps per ficar-los en el llit….

50 milions de persones es quedaran sense segur de malaltia. I el missatge per les mútuas de la sa-nitat va ser donar-los màniga ampla per decidir a qui volien atendre, i a qui no.

Els sindicats són el mal! No s’ha de pertànyer a cap sindicat! I tampoc necessita un advocat! A callar la boca i tornar al treball! I no, no es pot anar quan hagi acabat la seva jornada, encara hi ha treball que fer en l’empresa… els seus fills ja es faran el seu sopar.

Vols anar a la universitat? No hi ha problema – només has de signar aquí i tindràs deutes amb el

banc els propers 20 anys.

Què és “un augment”? Torna al treball i calla!

I així va ser. Però Reagan no podria haver-hi as-solit tot això per si només en 1981. Va rebre la gran ajuda de l’AFL-CIO. En efecte, la major or-ganització sindical dels Estats Units els va dir als seus membres que no respectessin els piquets de vaga dels controladors aeris i tornessin al treball. I ho van fer. Els sindicats de pilots, d’hostesses, de conductors, de manipuladors d’equipatge, van trencar la vaga. Ningú va respectar els pi-quets i van seguir volant. Reagan i Wall Street no podien creure el que veien els seus ulls. Centenars de milers de perso-nes treballadores i membres del sindicat estaven d’acord amb que s’acomiadés a altres membres del sindicat. Les empreses americanes van rebre el seu regal de Nadal en ple mes d’agost.. I aquest va ser el principi de la fi. Reagan i els re-publicans van saber llavors que podien sortir-se amb la seva – i ho van fer. Van reduir els impos-tos als rics. Es va fer més difícil muntar un sindi-cat en una empresa on no ho hi hagués. Van eli-minar mesures de seguretat en el treball. Van fer cas omís de les lleis de monopoli i van permetre a milers d’empreses afusionarse o ser comprades per tancar-les. Les corporacions van congelar els salaris i van amenaçar amb “deslocalizarse” a l’estranger si els treballadors no acceptaven sa-laris més baixos i menys beneficis socials. I quan els treballadors van acceptar treballar per menys, de res els va servir: igualment van traslladar els llocs de treball a l’estranger. I a cada pas que es donava, la majoria dels nord-americans semblaven estar d’acord. Va haver-hi poca oposició o resistència. Les “masses” no es van aixecar per protegir les seves ocupacions, les seves llars, les seves escoles (que havien estat les millors del món). Van acceptar la seva destina-ció. Sovint m’he preguntat quin hagués passat si tothom hagués secundat la vaga en 1981. Què

hagués passat si tots els sindicats li haguessin dit a Reagan, “Retorna als controladors els seus llocs de treball o deixem aïllat aquest país”. Tots sabem el que hagués succeït, que l’elit empresarial i el seu cadell Reagan haguessin hagut de cedir. Però no ho van fer. I així, a poc a poc, peça a peça, en els següents 30 anys, els que van pos-seir el poder van destruir la classe mitjana dels Estats Units i, al seu torn, van arruïnar el futur dels joves. Els salaris han romàs estancats des de fa 30 anys. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a les estadístiques i es pot veure que el que estem sofrint ara va tenir el seu inici en 1981 (aquí hi ha una petita escena per il·lustrar-ho, a partir de la meva última pel·lícula). Tot va començar un 5 d’agost de fa 30 anys. Un dels dies més foscos de la història americana. I deixem que se’ns succeís. Sí, ells tenien els di-ners i els mitjans de comunicació, i la policia. No obstant això, nosaltres érem 200 milions. S’ha preguntat què succeiria si aquests 200 milions de persones volguessin realment tenir de nou un país, una vida, un treball, caps de setmana i temps lliure per passar amb els seus fills, com tenien abans? Tots ens hem donat per vençuts? A què estem esperant? Oblidin-se del 20% d’apoto del Tea Party: nosaltres som l’altre 80%! El declivi només acabarà quan ho exigim. I no serà mitjançant signatures online o enviant un tweet. Anem a haver d’apagar el televisor i l’ordinador i els jocs de video i sortir als carrers (com han fet a Wis-consin). (…) Quan prou significa PROU? El somni de la classe mitjana no reapareixerà per art de màgia. El pla de Wall Street és clar: Els Es-tats Units són una nació de rics i de persones que no tenen gens. Està vostè d’acord amb això? Per què no es pren avui una pausa i pensa en els pe-tits passos que pot fer per canviar les coses al seu barri, en la seva empresa, a la seva escola? Hi ha algun dia millor per començar que avui mateix?

evitar que emigrin. La impunitat i el buit legal en què operen aquests territoris fan que la banca i grans empreses obrin sucursals i filials bancàries en ells i que es consti-tueixin grans fons com els hedge founds que han estat els majors responsables de la crisi financera actual en operar especulativament des dels para-disos fiscals als mercats globals, constituint tot això una base segura del que es ve denominant banca en l’ombra. Aquests territoris són els responsables del gran frau fiscal de les grans empreses. En concret les companyies multinacionals per mitjà de meca-nismes com la transferència de preus i uns altres deriven els guanys cap a aquests territoris on no existeix fiscalitat. Cal fer pagar a les corpora-cions pels beneficis que obtenen en cada estat, però l’existència dels paradisos fiscals ho fa im-possible.

7. Creació d’una banca pública ètica a partir de les caixes d’estalvi La banca privada comercial, es confon cada vegada més i actua com a banca financera i ha perdut gran part de la seva funció inicial d’intermediació entre l’estalvi i els projectes econòmics territorials. No està complint amb la seva comesa de finançar l’activitat productiva, copejant molt durament a les petites i mitges empreses i d’aquesta forma a l’ocupació (les pe-tites i mitges empreses creen entorn del 70% de l’ocupació a Espanya). Per tant, és urgent reac-cionar i constituir una banca pública a partir de la reestructuració de les caixes d’estalvi. Aquesta banca pública ha de tenir un objectiu essencial que no serà un altre que contribuir en el des-envolupament d’un nou model productiu, per a això haurà de proporcionar línies de crèdits especials als sectors tals com les energies reno-

vables i les noves tecnologies. La banca pública ha d’estar baix control polític però subordinada a uns objectius concrets de promoció del desen-volupament i la creació d’ocupació, sempre des d’una perspectiva ètica i de respecte al medi am-bient. 8. Nou estatut del Banc Central Europeu El Banc Central Europeu ha de deixar de preocu-par-se únicament per la inflació i ha de definir com a objectiu prioritari la creació d’ocupació. A més, ha de deixar de ser independent del po-der polític i haurà de rendir comptes davant les legítimes institucions de la Unió Europea. Amb una adequada coordinació salarial de la Unió Europea, en la qual es permeti als salaris recu-perar el terreny perdut en els últims trenta anys, també ha de contribuir a resoldre els profunds desequilibris comercials existents avui dia en la Unió Europea. El Banc Central Europeu haurà

de tenir, a més, la potestat d’emetre títols de deu-te públic europeus amb els quals poder finançar als països membres en dificultats. Sabem en ATTAC que aquestes mesures no su-posen necessàriament per si mateixes un paradís social, però des de fa bastants anys venim avisant de la seva necessitat per combatre l’avarícia i la dictadura dels mercats financers sobre la nostra economia i la nostra societat. L’aplicació dels plans d’ajust acabarà definitivament amb la de-mocràcia i asseurà les bases de la depressió, la inseguretat i els moviments europeus cap a la xenofòbia i els totalitarismes. És imprescindible canviar el rumb de les polítiques neoliberals que ens han portat fins a aquí i orientar de nou el rumb d’Europa i el Món cap a les polítiques de caràcter social i del bé viure. Per a això cal co-mençar per aquí i la ciutadania ha d’aixecar-se per exigir-ho.

28 AGOST

29AGOST

30 AGOST

L’estiu ja és a punt d’acabar, les va-cances ja han quedat enrere i molt aviat començarà el nou curs escolar (per a tots). Per tant, ja ha arribat el moment de tornar a posar-nos en forma!Gelats, cerveses, cava, dinars i sopars amb amics i família...Uf! I ara què?Com podem cremar tots aquest ex-cessos?Doncs la millor manera de fer-ho és venint al gimnàs. A Formes30’ t’ho posem fàcil: som al mig del poble, tenim un horari molt ampli i amb el nostre innova-dor sistema, que combina màquines hidràuliques amb exercicis, pots aconseguir excel·lents resultats molt fàcilment. Amb mitja hora diària en el nostre circuit és suficient però això no vol dir que no puguis estar-ti tot el temps que vulguis. Les nostres classes són divertides i

variades: steps, aerodance, aerobox, streching, G.A.C. Pilates, etc. i diri-gides per monitores molt prepara-des. En el nostre centre, per tal de posar-t’ho encara més fàcil, també tenim servei d’estètica on podràs depilar-te amb cera vegetal, freda o calenta, fer-te la manicura i la pedicura, així com tractaments facials i corporals.També podràs gaudir de teràpies manuals, massatge terapèutic, re-flexologia, drenatge limfàtic, auricu-lopuntura i Reiki.A Formes30’ pensem en tu i és per això que volem que ens vinguis a conèixer. T’oferim la possibilitat de fer una classe de prova, totalment gratuïta. Segur que t’agradarà!Formes30’ Club Femení, es un espai per la dona i fet per dones, per tant sabem el que tu necessites. T’esperem!

Ha arribat el momentde tornar a posar-nos en forma!

publicitat

31AGOST

32 AGOST

Hamburgueseria GourmetSis tipus de carn diferents · 100% Natural

Dos variants de peix fresc

‘Steak hambuguer’ al platProducció 100% artesanal

AMANIDES · PASTA ARTESANAL · OUS TRENCATS · BROXETA CRUIXENT AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ · PERNILS · HUMUS · GUACAMOLE · BRAVAS · BRANDADA DE BACALLÀ

I UNS POSTRES DELICIOSOS

Facebook: divuit trenta-quatre

VEDELLA · BOU · POLLASTRE · XAI LLETÓ · POLTRE · PORC

TONYINA VERMELLA · SALMÓ

GRAN FORMAT:hamburguesa a la perdra

de 500gr i 1kg.CARTA DE VINSI VINS A COPES

fotonotícia fotonotícia

Calella s’està convertint en una ciutat im-portant dintre el món del triatló. A banda de les competicions que tenen lloc a la po-blació, també acull destacats noms d’aquest esport. Així, el campió del món de triatló, Javier Gómez Noya, ha tornat a triar Calella per a preparar l’última prova del mundial de triatló que es disputarà a Pequín.

Després de l’aturada estiuenca, torna Promovelocitat RACC 50, la categoria on el blanenc Michael Parra s’està fent un nom al món del motociclisme. Després d’haver-se proclamat campió de Catalunya en aquesta modalitat, el proper 17 de setembre Michael pot revalidar la seva posició com a campió de Catalunya a la carrera que es celebrarà al Circuit de Vic. “Seria fantàstic -explica Manolo, el pare de Michael- que es proclamés campió a Vic perquè és el circuit més proper a

casa on corre... i guanyar a casa seria molt bonic”. Així, si Michael guanya les dues mànigues es convertiria en bi-cam-pió de Catalunya. Tenint en compte que a l’última carrera el pilot blanenc va treure un avantatge de 24 segons al segon classificat, el bi-campionat és més que una possibilitat. De no aconseguir-se la victòria, Michael encara té dues oportu-nitats: les carreres de Zuera (Saragossa) i Mora d’Ebre (Ta-rragona)

Calella, capital de triatló Michael Parra, a punt per ser bi-campió de Catalunya

33AGOSTfotonotícia

Brillant debut de l’equip en la seva primera tempora-da, que ha aprofitat aquests dies per fer l’stage de pre-temporada a terres osonenques i alhora competir en la 27a edició del torneig de Bàsquet Unnim, aconseguint finalitzar invicte i guanyar-lo en la categoria femenina Cadet A. Els equips rivals han estat E.B. Femení Oso-na, Escola Sant Gervasi, C.B. Roda, U.E. Gaudí i C.B. Nou Esplugues, tots els equips s’han hagut d’enfrontar entre ells en forma de lliga, i el Boet Mataró-Femení Maresme ha guanyat tots els partits realitzant al llarg del torneig un total de 221 punts a favor i 146 en con-tra. L’equip ha respost molt positivament en aquest

inici de temporada, on la prioritat de l’equip tècnic era la de fer proves amb les posicions de les jugadores, assajar jugades preparades, i conjuntar l’equip. L’equip està composat amb 4 jugadores que l’any passat juga-ven al Cadet 96 del club, 4 jugadores del C.B. Mollet, 1 jugadora de l’U.E. Mataró, 1 jugadora del Femení Sant Adrià i 1 jugadora del C.B.F. Cerdanyola. El club Femení Maresme es va fundar la temporada passada amb 1 equip Cadet (96), i aquest any ha incrementat el nombre d’equips amb un altra Cadet (96-97), 1 Infan-til i 1 Pre-mini, així mateix, s’ha signat recentment un acord de vinculació amb el club Boet Mataró.

El Boet Mataró femení-maresme, campió

Adalt esquerraLaura Arrojo (2a entrenado-ra), Nerea Fernández, Anna Mainegre, Irene Betriu, Alba Segura, Ariadna Sala, Anna Lara, Isaac Moya (1r entrenador).

Abaix esquerraJúlia Gómez, Maria Ramos, Irene Soto, Yolanda Mata, Maria Ferrer.

MASSATGE TERAPÈUTIC.

Un massatge relaxant i desin-toxicant allibera el cos i la ment.

Drenatge li-mfàtic i Reflexo-

logia podal. A partir de 20 €.

També a domi-cili només Bla-nes. 609975233

“

anirem a esprémer perquè cadascú s’espavili com millor li vingui. S’ha acabat també la festa de la democràcia. D’ ella només en queda el su-blim goig de dipositar el vot cada quatre anys, abocat legal i mediàticament al bipartidisme. Perquè la majoria parlamentària permet re-formar la Constitució en un temps rècord, a mitjes entre dos partits. I per consagrar que els polítics espanyols no decideixen res que no hagin ordenat prèviament els mercats i el seu portaveu en aquesta Europa nostra que és la UE neoliberal. Mediocre festa, i a sobre som convidats de pedra. S’ha acabat la festa també de rebel·lar-se sense permís, com explicava El Roto els dies del 15M. “Els enfants de la pa-trie” de fet van posar una instància al Rei Lluís XVI a veure si podien fer la revolució. Apallis-sa en nom de la moralitat Cameron a la Gran Bretanya, i a Madrid si s’escau, i més que n’hi haurà perquè no hi ha res millor que la violèn-cia per a la resolució de conflictes. S’ha acabat la festa per a qui engoleix que això és cert i, espantat en la seva mediocritat, acusa de demagògia a qui els situa a la finestra de si mateix. Ja ho deia Chomsky, l’especialitat del poder, del mediàtic també perquè ve a ser el mateix, és fer sentir a la societat que és culpable dels mals que l’afligeixen. S’ha acabat la festa. Recollim els estris que això no és per a nosal-tres.

S’ha acabat la festa

(ve de contraportada)

Salida 15 de noviembre

902 108 108 viajesiberia.com

Información y reserva: Lloret de Mar: C/ Vicenç Bou, 3 · Tfno. 972 37 40 42Blanes: C/ Hospital, 29 · Tfno. 972 35 90 63

Salida en autocar desde Lloret de Mar / Blanes al puerto de Barcelona y viceversa. Precios finales por persona, incluyen gastos de gestión y tasas de embarque, en camarote doble escogido y régimen de pensión completa, válido para la salida publicada. No indicado en nuestros precios las propinas por persona (Pago a bordo).

Especial Crucerocon Viajes Iberia y

Perfumes del Mediterráneo COSTA CONCORDIA Salidas desde Barcelona

8 días PENSIÓN COMPLETA

Camarote Interior 550€

Camarote Exterior 650€

Camarote con Balcón 750€Tasas incluidas

ItinerarioDía Itinerario Llegada Salida

1º Barcelona embarque 20.002º Palma de Mallorca 08.00 -3º Palma de Mallorca - 01.004º La Valletta (Malta) 12.00 19.005º Palermo (Italia) 08.00 17.006º Civitavecchia / Roma 08.00 19.007º Savona (Italia) 08.00 17.008º Barcelona 13.30 -

Incluye autobús Lloret / Blanes al Puerto y regreso

BA

L -

001

-MM

34 AGOST

LLIBRES ESPECTACLES

YESWECAMP

Del creador de ‘Dos Capullos’, ‘La Vuelta de los capullos’ i ‘La Revuelta de los Capullos, arriba... ‘El Recital’

“Este libro no ha sido decidido en asam-blea. No se ha refrendado su contenido, ni la elección de autores ha sido parti-cipativa. No es un libro horizontal, ni todos los que en él escriben han estado quizá acampados en ninguna plaza.Pero nace de nuestras mejores ideas para contribuir a lo que ha conseguido y está por conseguir el movimiento de concien-ciación ciudadana que es el 15-M. Es un libro plural, y esa pluralidad y naturali-dad organizativa sí son espejo de lo que queremos difundir. Como dibujantes y escritores, sentimos que teníamos una responsabilidad y una oportunidad úni-cas para participar más allá de levantar las manos en una asamblea (que en sí es todo un gesto).Todos los que hablamos en estas páginas lo hemos hecho sin ánimo de lucro, por el afán de contagio de las ideas del 15-M. Esperamos que lleguen muy lejos, y que todos disfrutemos de la transformación social que suponen. Al fin y al cabo se trata de hacer un mundo mejor, y en eso estamos todos de acuerdo”.Participen (entre d’altres): Vicenç Na-varro, Àngels Martínez Castells, Íñigo Sáenz de Ugarte, Eduard Punset, Federi-co Mayor Zaragoza...---------------------------------------------Autors: VarisEditorial: DibbuksFormat: 128p. color · Tapa tovaPreu: 9,5€

L’actor, poeta i dramaturg blanenc, Dani-lo Faccelli, torna a Girona després d’una llarga estada a terres granadines amb una nova proposta: El Recital, un espectacle d’humor i poesia. Sinopsis: Danilo ha de recitar públicament els poemes d’un prestigiós autor granadí, però afectat per un esdeveniment determinant de la seva vida conjugal, oblida l’objectiu inicial i acaba relatant, amb humor i tendresa, les desventures de les seva relació de parella. -------------------------------------------------Divendres 16: Bosc de Can Ginebreda, ctra Gi-524, km 25,5 (Banyoles Santa Pau) · 21:30hs · Reserves: 65401 03 05.

Dissabte 17: Restaurant “Càmping La Masia” c/ Colón, 44 · Blanes · 22:30

35AGOST

Pibe de Oro, Batigol, Ibra... La llista de sobrenoms de futbolistes és gai-rebé infinita i l’investigador italià Frances-co Bianco n’ha analitzat una bona part i en presenta les seves conclusions al Congrés d’Onomastica de Barcelona en un treball titulat “Els sobrenoms dels futbolistes a Itàlia”. Aquest és un dels treballs que es pre-sentaran a aquest congrés que té com a tema general “Els noms en la vida quotidiana”, on participaran 600 professionals i acàdèmics de més de 50 països.

Els malnomsEscurçatites, despenjafigues, torra naps, pixa polit... aquests són només alguns dels milers de malnoms recollits per Pasqual

Tirach, qui presenta també el seu treball al congrés, amb el títol “L’ús quotidià dels mal-noms: funcions en la societat”. “L’atribució de malnoms en els pobles –explica Ti-rach- és una activitat que pot semblar sense interès, fins i tot, de mal gust. Per la seva banda, el lingüista hi sap trobar una riquesa lexical, sintàctica i dialectal”

Lingüistes al MontsenyPerò no només les persones tenen nom. Animals, plantes i objectes també ofereixen un enorme ventall de varietats onomàs-tiques. Les especials característiques del massís del Montseny ha fet que allà es tro-bi una riquesa de noms que l’investigador Josep Maria Panareda ha recollit i estudiat.

El massís del Montseny (1.700 m), situat en la part septentrional de la serralada preli-toral catalana, conté una gran riquesa de paisatges vegetals, derivats de la diversitat topogràfi ca, geològica, litològica i climàti-ca. Hi ha des d’alzinars i suredes, típicament mediterranis, fins a fagedes i avetoses, de caràcter atlàntic. L’activitat humana ha fet que aquesta diversitat vegetal fos molt més gran, amb extensos matollars i clapes de pastures. A més a més, cal tenir present els ambients derivats de la presència de l’aigua i dels afloraments rocosos. Tot plegat ha do-nat lloc a una gran varietat paisatgística i a activitats molts diferenciades per l’aprofi tament dels recursos naturals. La toponímia és molt rica i sovint definidora d’un relleu,

d’un punt d’aigua, d’una comunitat vegetal o d’una activitat. El treball de Panareda porta per títol “Aproximació a la fitotoponimia del massís del Montseny”. El treball fonamental es basa en la consulta de mapes. Destaquen els mapes geològics de Jaume Almera a es-cala 1:40.000 (1913, 1915), el mapa editat pel Centre Excursionista de Catalunya (1924), els mapes excursionistes de l’editorial Alpi-na, el primer dels quals és del 1947, i altres mapes excursionistes

Per als interessats en conèixer més en pro-funditat aquest congrés de toponimia i onomàstica podeu consultar el web: http://barcelona.onomastica.cat/

Els noms dels futbolistes, els malnoms i els arbres del Montseny

selva

Davant la crisi del sistema els dirigents po-lítics demanen una austeritat que en cap cas ajudarà als ciutadans si no va acom-panyada d’un canvi de prioritats. I el més greu és que s’emmascara sota un vel de su-posada bona voluntat, com ara la rebaixa de sous a la diputació de Girona, on el president rep 79000 euros bruts anuals, ar-gumentant que el càrrec sortint en cobrava 98000. O reduint la retribució als grups municipals a l’ajuntament de Blanes a 1000 euros mensuals, tot dient que fins ara co-braven més. Això no és excusa. Les rebai-xes de sous i la reducció de les despesa a les institucions haurien d’anar en consonància amb la realitat del poble treballador. Potser

no és suficient rebaixar retribucions, sous o el nombre de càrrecs de confiança si això no es tradueix en garantir, per exemple, una sanitat i un ensenyament públic de qualitat. Potser enlloc de reduir el nom-bre de cotxes oficials aquests s’haurien de suprimir, almenys fins que els drets bàsics estiguin garantits per a tothom. Es qües-tió de prioritats, i aquí si que hi poden intervenir els partits. Perque austeritat no vol dir precarietat i retallades socials tal i com ens volen fer creure. Mentre hi hagi privilegis i nòmines desorbitades en les nostres institucions aquesta austeritat res-pondrà únicament i exclusiva als interes-sos d’uns pocs, del sistema capitalista i de

la banca. Es a dir, dels responsables d’una crisi de la qual el poble treballador n’és la víctima. L’austeritat hauria d’anar lligada a un compromís social clar. I això és només una qüestió de prioritats, de voler garantir els drets bàsics com a pilars de la societat. Quan les classes dirigents dictaminen que i en quina mesura es retalla en el fons es-tant decidint entre continuar agreujant la situació actual, es a dir “tot per a uns pocs” o bé canviar de xip, i “fer-ho tot per a tots”. La política i els partits haurien d’esdevenir l’eina per construir un model econòmic i social just, i no pas un espai des d’on ges-tionar les injustícies del sistema actual. És qüestió de prioritats.

L’austeritat i el compromís amb els drets socialstribuna

“Les rebaixes de sous i la reducció de les despesa a les institucions haurien d’anar en consonància amb la realitat

del poble treballador.”·

“Mentre hi hagi privilegis i nòmines desorbitades en les nostres institucions aquesta austeritat respondrà únicament i exclusiva als interessos d’uns pocs, del

sistema capitalista i de la banca.”

Imagineu una reunió on universitaris i investigadors d’arreu del món es troben per parlar dels noms dels jugadors de fútbol, la manera en que ‘batejem’ als nostres veïns a Catalunya o dels noms dels arbres del Montseny. Difícil, no? Doncs bé, aquesta reunió exiteix i va tenir lloc a Barcelona a principis d’aquest mes: la 24ª Edició del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques de Barcelona · Albano Dante Fachin Pozzi

Frederic Tort · Membre de la CUP de Blanes

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusSuplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Agost 2011

Dalícies!

Llibres

En ocasió de l’Any Dalí, però amb la vo-luntat de no ser un producte de tempora-da, sorgeix un llibre que investiga en les arrels de la cuina surrealista, però d’una forma totalment assequible, partint de la cuina popular. Es tracta de plats que es poden fer i que són exquisits, basats en les combinacions més insòlites (mar i muntanya, mar i terra, dolç i salat, etc.) i, tanmateix, tradicionals. Són propis del país de Dalí (Costa Brava), però també d’altres indrets del món que ell coneixia. Jaume Fàbrega, en la doble condició de crític d’art i escriptor gastronòmic, nas-cut a la mateixa terra que Dalí, va tenir diversos contactes i converses amb el geni, que fructifiquen en aquest llibre únic i molt ben documentat.

Autor : Jaume Fabregas

Editor : CossetaniaLlengua : Català

Llançament : 2004Format: De cartró

Número de pàgines : 357

‘Aromes’ crea el gin-tònic BLANES - COSTA BRAVA

El bar Aromes, ubicat al ca-rrer Ample de Blanes incor-pora a la seva extensa carta de gin tònics una nova entrada: el Gin Tònic Blanes-Costa Brava. “Es tracta, expliquen els seus creadors, d’un gin tònic on es poden trobar tres elements totalment lligats a Blanes: el Jardí Botànic ‘Mar i Murtra’ (gràcies a una flor d’hibiscus

a la copa), la roca de Sa Palo-mera (de la mà d’una deliciosa escuma de llima) i, finalment, els focs artificials, que són la posada en escena de la prepa-ració del combinat”.Com sol succeïr en aquests casos, els responsables de la creació han comunicat a l’ajuntament la fòrmula, per tal de que aigui un patrimoni de la vila.

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusUn toc d’alerta!

Associació Catalana de Premsa Gratuïta

Amb l’arribada del mes de setembre, els hongaresos, que tampoc la bit-llen econòmicament parlant, veuran entrar en vigor la que s’ha anomenat “taxa de l’hamburguesa” tot i que, a l’hora de la veritat, el que castiga l’impost (entre 5 i 90 cèntims segons el producte) és el menjar escombraria i les begudes refrescants que no te-nen la fruita com element principal. Específicament, tots els que tinguin una quantitat excessiva de sal, sucre, hidrats de carboni o cafeïna. La mesura es justifica pel in-crement de malalties cardiovasculars i obesitat detectat per les autoritats i el cost que això té per la sanitat públi-ca. Però no cal ser gaire espavilat per adonar-se dels molts milions euros que pot suposar per la caixa de l’estat hongarès. I del càstig que suposa pels ciutadans i industrials del sector ali-mentari del país. Més que res perquè la llei fixa que, si el producte és na-cional, l’haurà de pagar, d’entrada, el fabricant. I si prové de l’estranger, serà el concessionari qui haurà d’afluixar

la mosca abans de repercutir-ho en el preu al client.Cert que els legisladors han tingut el detall de no incloure a la llista de pre-parats, per exemple, les típiques salses de la cuina hongaresa, potents i espe-ciades elles. I establir certes rebaixes pel petit comerç. Tampoc es tractava d’esvalotar el galliner. Però ja se sap que passa. Quan comences i veus que l’invent funciona i totes et ponen, qui fuig de la temptació de collar un pèl més i relaxa la pressió?. Qui no pensa en exportar la troballa a altres productes. Perquè la carn també duu purines, la llet calci i els espinacs ferro, no? Per tant, perquè no recaptar uns centi-mets d’euro més d’aquests productes? A mi, el que em fa més por, haig de reconèixer que és la tendència dels nostre governs a imitar models d’èxit vinguts de fora. Fa uns anys, varen copiar el model divulgatiu de la cultura nòrdica d’explicar els hàbits alimentaris. Ara, podrien emmira-llar-se amb aquesta

Hola, me llamo Paolo y me he perdido en el barrio de Sant Pere de Tordera el 27 de junio de 2011. Mi dueño me re-cogió de la calle cuando tenia 2 meses. Me ha tratado como un ser que quiere a otro, con dulzura y cariño. He estado en casa como un rey. Por la noche me gustaba quedarme dormido apoyando mi cabezita sobre su hombro y yo me sentía feliz, seguro y protegido. Un día

vi una puerta abierta y como a los gatos nos gusta curiosear, salí y ahora no sé volver. Por eso mi dueño pide a la per-sona que me haya visto y que me tenga en su casa cuidándome o dándome de

comer, que lo llame al 651 80 12 81. Ofrecemos gratificación!

Mi dueño Ismael es con quien yo quiero estar. He sido muy feliz con él. Yo

conozco a mi dueño y sé que él llamaria en un caso así, porque él es animalista y ya ha recogido varios animalitos que

se habían perdido y los ha devuelto a su dueño. Confiamos en su buen corazón.

Gracias!

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

Cal dir que hi ha diferents variants del cim i tomba i que cada establiment el cuina a la seva manera, per la qual cosa hom pot degustar el mateix plat a diferents establiments i trobar-hi variacions significatives, a quina més agradable al paladar.Durant la campanya d’enguany s’obsequiarà cada persona que consumeixi el menú del cim i tomba amb una entrada gratuïta que podrà utilitzar pel accedir al Museu o al Far de Tossa, indrets que recullen una mostra important del nostre patrimoni històric i cultural.L’origen del cim i tomba es troba profundament arrelat a la tradició marinera de Tossa. Abans, quan anar a pescar significava estar fora de casa moltes hores, en sortir a pescar a la vela o a rem, els pescadors s’emportaven a la bar-ca un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro. En un cistell també hi carrega-ven patates, cebes, alls, tomates i pebrots, així com oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.). Quan arribava l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates a rodelles, el pebrot i la tomata

trinxats i uns grans d’alls. S’hi afegia el peix de rebuig de la pescada, aquell que sortia tarat o tocat i que sabien no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc...), tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien d’aigua i ho deixaven coure a foc ràpid. Mentre, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que po-saven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir tot junt de 2 a 5 minuts més. Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per menjar. Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt suculent.Els restaurants que participen a la campanya 2011 i que ofereixen el menú de La Cuina del Cim i tomba són: Can Carlus, Can Pini, Capri, Castell Vell, Cuina de l’Àvia, El Petit de Can Carlus, El Portal, Madrugada, Minerva, Nàutic Can Pini, Sa Proa, Santa Marta, Túrsia, Víctor i Victòria.Més informació: Oficina de Turisme de Tossa de Mar Tel. 972 34 01 08 www.infotossa.com

La Cuina del Cim i Tomba envaeix TossaLa campanya gastronòmica de La Cuina del Cim i tomba torna a celebrar-se a Tossa durant el mes de setembre. De l’1 al 30 de setembre, diversos restaurants de la vila ofereixen un menú especial amb un primer plat, el cim i tomba de se-gon plat, i un postre · VIII Campanya Gastronòmica La Cuina del Cim i tomba

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusIngredients:1 - Llebre3/4 l - Vi negre2 - Cebes2 - Pastanagues2 - Porros1 branca - Api2 llesques - Cansalada frescaLlorer, timó, sajolida i orengaGinebronsPebre negre en graFarinaOliSalPer fer la picada: - 2 grans d’allJulivert40 g - Xocolata negra o a la pedra20 g - Ametlles1 llesqueta - Pa fregit40 g - Xocolata negra o a la pedra (per la picada)

Poseu a marinar la llebre trossejada amb les verdures, les espècies i el vi com a mínim 24 hores. Coleu la carn i les verdures i reserveu el vi de la marinada. Saleu, enfarineu i fregiu els trossos de llebre. En el mateix oli sofregiu la cansalada i després les verdures, afegiu-hi els trossos de carn i mulleu-ho amb el vi de la marinada i aigua si cal.Tapeu-ho i deixeu-ho coure unes 2 hores, fins que la llebre estigui tova. Poseu la llebre en una cassola i afegiu-hi la salsa colada. Rectifiqueu-ho de sal i afegiu-hi la picada deixatada amb una mica del caldo de la cocció. Deixeu-ho al foc uns 15 minuts més. Variacions: També es pot fer amb conill de bosc. S’hi poden posar cebetes de platillo.

Ingredients:1 - Llengua de vedella · 200 g - Pèsols bullitsun tros - Cansalada tallada a tires · 1 - Ceba2 - Pastanagues · 3 grans - All ·Manat d’herbes (marduix i sajolida)1 got - Vi ranciLlard · Sal · Pebre · AiguaPreparació:Escaldeu la llengua i peleu-la. Salpebreu-la i sofregiu-la a poc a poc en una cassola amb llard i cansalada. Afegiu-hi la ceba, les pas-tanagues i el manat d’herbes ,i quan estiguin rosses, feu la reducció del vi i afegiu-hi aigua.Deixeu-ho coure fins que la llengua estigui tendra.Talleu-la, poseu-la en una cassola amb la sal-sa colada per sobre i els pèsols, i deixeu-ho bullir uns minuts. Variacions: S’hi pot afegir una picada. Es pot acompanyar de cebetes, de llegums, de salsa de tomàquet, etc.

Ingredients:4 - Llenguadosun grapat - Pinyons, panses i ametllesFarinaSalOliPreparació:Fregiu els llenguados salats i enfarinats, i re-serveu-los. En el mateix oli sofregiu els fruits secs un moment. Quan comencin a enrossir-se poseu-los sobre els llenguados.

Llebre amb xocolata

Llengua de vedella guisada amb pèsols

Llenguado a la nyoca

He tornat a escoltar la frase al-tra vegada aquest matí, gairebé en somnis, en la veu de Fran-cisco Granados, un senyor que mana molt al PP de Madrid. Guarnida a més amb detalls de com a tal hora “tancar la barra per a les copes”, textual-ment. Es dirigia als sindicats i professors de Madrid que vo-len preservar l’educació, aquest bé superflu, la manca del qual permet comptar amb ciuta-dans sense criteri. El mateix Granados-que gaudeix aquests dies de gran eloqüència-, va amenaçar ahir amb crear una policia autonòmica a Madrid a veure si es torna a aquest “Estat de Dret” tan preciós que tenim i s’acaba amb l’autèntica xacra que patim: “ el 15-M ha dege-nerat en un moviment radical i antisistema d’esquerres, que la delegada, el Ministeri i el PSOE han deixat créixer de manera premeditada “. S’ha acabat la festa. Cada cop que escolto la paraula s’agiten perillosament els meus sucs gàstrics. La festa és perenne i les copes de xam-pany francès per als privilegiats del sistema. La població de mi-lionaris ha crescut des que es va desencadenar la crisi un 8,3%, i igualment la suma dels seus ingressos. Són ara 10,9 milions de persones que acumulen una riquesa disponible de 42.7 bi-lions de dòlars, amb un crei-xement anual de 9,7 per cent. Superior al que tenien el 2007. En el mateix període han per-dut la feina 27.600.000 de per-sones que passen a engrossir la intolerable xifra de 205 milions de desocupats. En les dades conflueixen Merryll Lynch-Capgemini i l’Organització In-ternacional del Treball (OIT). Però no, aquests últims no es-tan convidats a cap gresca. Se-gueix la festa per als que no pa-guen impostos. Per als que els evadeixen a paradisos fiscals, fan trampes legals, i compten amb el favor dels governants. Aquests que a Espanya, durant els governs d’Aznar i Zapatero, van veure com se’ls van re-baixar el que tenen a bé decla-rar un 38%, mentre només els disminuïen en poc més d’un 2% a les classes mitjanes. S’ha acabat la festa en canvi per a l’educació i la sanitat públiques, la de qualsevol servei públic. Veniu al casino, aposteu, ju-gueu, que la festa només és per a qui pugui pagar-la, amb els privilegis que precedeixen. I els

S’ha acabat la festa

Rosa Maria Artal

www.attac.es

(segueix a la plana 33)