CANVIS en l ESTAT EMOCIONAL en PACIENTS amb ESPONDILOARTRITIS en TERÀPIA BIOLÒGICA (infliximab).Estudi multicèntric amb 62 pacients
Rosa Morlà, Hèctor Corominas, Victòria Hernàndez, Mireia Moreno, Vera Ortiz, Miquel Sala, Georgina Salvador, Patrícia Reyner, Agustí Sellas, Elena Sirvent, Vicenç Torrente i Xavier Juanola.
14 de desembre del 2012ACMCB. Barcelona
Beca de Col.laboració de Centres 2007 de la Societat Catalana de Reumatologia
MOTIVACIÓ. El per què del treball ?
Publicació de Tesis en relació al tema: 1, 2
Inici estudi projecte REMINEA en el marc de la SCR.
Pocs treballs amb malalts amb EA, cap amb espondiloartitis (EspA) i dades d afectació psicològica.
“Consciència” per part del reumatòlegs de l impacte del biològics en Espondiloartritis (EspA).
1.- Moreno MJ. Estudio del desarrollo de síntomas relacionados con ansiedad y depresión en pacientes con espondilitis anquilosante (EA) y su correlación con otras variables clínicas de carácter físico. Tesis Doctoral. Universidad de Murcia. Diciembre 2003.
2.-Juanola X. Síntomas psicológicos en la Espondilitis Anquilosante. Estudios de prevalencia y factores determinantes. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Diciembre 2005.
L´impacte de la Teràpia Biològica: antiTNFα
TNFα: citoquina proinflamatòria. Procesos de reposta inflamatòria.Malalties mediades per inmunitat.
Implicació del TNF- α en EspA demostrada:
1.- Elevació de nivells de TNF- α en la circulació sanguínea depacients amb EA1.2.- Sobreexpresió de TNF- α RNAm en articulacions sacroilíaques2.
Anti-TNFα: fàrmac biològic (components proteics biotecnològics dissenyats per ala intervenció en la cascada immunológica) . Event terapèutic més destacat enúltima década en les EspA.
1.- Gratacós J et al. Br J Rheumatol. 1994; 33(10): 927-931.2.- Braun J et al. Ann Rheum Dis. 2000; 59 Suppl.1: 185-189.
ANTI-TNFα: 4 fàrmacs diferents per EspA
Infliximab(Remicade®)
Adalimumab(Humira®)
Golimumab(Simponi®)
IgG1Fc
Fb
Etanercept(Enbrel®)
IgG1Fc
Receptor
Proteïna de fusió recombinant del receptor / Fc
Weir N, Athwal D, et al. Therapy. 2006;3:535-45
Anticós monoclonal
INFLIXIMAB: 1.- Eficàcia en estudis controlats amb PBO. (Braun J et al. , 2002)
2.- Millora en els paràmetres d activitat, funcionalitat i qualitat de vidade la malaltia. (PCR, BASFI, BASMI i SF-36) (Van der Heijde D et al.2009) ( Lambert RGW et al., 2009)
3.- Reducció de la inflamació espinal, demostrada en RMN, en pacients tractats amb infliximab. (Maksymowych WP et al. 2005)
Ús de l anti-TNFα en EspA¤ 1 ers estudis anti-TNF fa 10-12 anys : Primer estudi pivotal: infliximab (Braun J et al. Lancet 2002).
¤ Documents de Consens de la SER 1,2,3 per ús de TB en EspA refractaris ( > 2 AINE, dosis complertes – 3 mesos +/- SSZ ( clínica perifèrica).
1.- Mulero et al. Reumatol Clin. 2005.2.- Collantes E et al. Reumatol Clin. 2007.3.- Juanola X et al. Reumatol Clin. 2011.
¤ Resposta clínica bona: 60- 70% + Resposta excel.lent en un 20-30% (criteris ASAS
i/o índex resposta BASDAI 50). Possibilitat de Switching a altre anti -TNFα com alternativa
teràpèutica, si pacient presenta ineficàcia 1ª o 2ª (estudis observacionals) (Lie E et al. Ann
Rheum Dis. 2011;70: 157-163).
Dolor crònic – Trastorns psicològicsDOLOR: senyal alarma, funció defensiva, remet quan el procès ha acabat.
DOLOR CRÒNIC: dolor que dura mesos o anys, condiciona al pacient i persones del voltant.
ANSIETAT i DEPRESSIÓ: definicions OMS/DSM-IV. Ansietat: no sempre patològica, necessària per sobreviure a riscos. Depressió: simptomatologia molt variada , pot emmascarar-se (son, cansament, manca concentració, …) .
Poden presentar-se o desaparèixer espontàniament o de forma reactiva a alteracions vitals.
PorTristesaAnsietat DepressióDificultats d adaptació ESTAT EMOCIONAL
Malalties reumatològiques i Alteracions emocionals
Les malalties reumatològiques poden influir en el desenvolupament
de trastorns d ansietat i depressió ( 2ª a discapacitat i al dolor
que comporten), descrit en AR, LES, Sd Sjögren, Esclerodèrmia,….
La malaltia reumatològica més ben documentada (publicacions anys
80) en el tema és l Artritis Reumatoide. Pacients amb major
freqüència de depressió i ansietat (15-50%) que la població general.
Article recent : Pacients AR i depressió: valors més elevats DAS 28 i
menys resposta a anti TNF. 1
1.- Samantha L H et al. Rheumatology 2009;48:1152-1154.2.- Hawley DJ. J Rheumatol 1988;15: 932-941.
EspA i alteracions emocionals
Menys estudis referents a EA . Cap amb EspA .
Revisió resultats en estudis transversals:
- Estudis anteriors: Depressió (22 al 38%) i Ansietat ( 23% al 30%).3
- Estudis més recents: Depressió (55,5%) i Ansietat (60%) 1,2
Relació de “Salut psicològica” amb variables:
- Relació de l estat piscològic dels pacients (BASDAI i BASFI), severitat radiológica, elevació de paràmetres
inflamatoris i l edat del pacient. 2
- La discapacitat i la mala qualitat de vida són variable independents de la ansietat i depressió. 1
- Unica variable que determina per sí mateixa la presència de simptomes psicològics: BASFI. 3
1.- Hakkou J et al. J Clin Rheumatol. 2011; 17(8):424-428.2.- Brionez T F et al. Arthritis Res Ther. 2009; 11:R182 (doi:10.1186/ar2874).3.- Juanola X. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Diciembre 2005.
DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL
JUSTIFICACIÓ
1.- Són pocs els estudis en la literatura (descriptius, esudis transversals) de malalts amb
EspA i temes psicològics.
2.- El tractament amb fàrmacs biològics ha demostrat eficàcia en las manifestacions clíniques,
en la qualitat de vida, estat funcional i en canvis radiològics. No estudis de la possible
repercussió a nivell emocional.
3.- Importància estudis longitudinals, que pugui aportar l existència de de canvis, una major
claredat sobre els condicionants de l estat psicològic i les variables que influenciïn en la
seva evolució.
HIPÒTESI
Presència de alteracions també en l estat emocional en pacients amb EspA de forma
paral.lela a la milloria de paràmetres inflamatoris.
OBJECTIUS
1.- PRIMARI: Conèixer els canvis psicològics que impliquen l ús de teràpies
biològiques en pacients amb EspA, utilitzant qüestionaris fiables i validats de
mesura d estat ansietat i depressió.
2.- SECUNDARI: Valorar la correlació entre l evolució de les variables
psicològiques amb la modificació de paràmetres analítics, activitat,
funcionalitat de la malaltia. Conèixer així, si existeixen i quines són les variables
de la malaltia que determinen els canvis psicològics.
Disseny estudi prospectiu multicèntric observacional
ESQUEMA de l ESTUDI
SET. 0 SET. 6 SET. 14 SET. 22
HADSSTAI R/E
PARÀMETRES ANALÍTICS
METROLOGIA
ACTIVITATFUNCIONALITAT
HADS STAI R/E
PARÀMETRESANALÍTICS
METROLOGIA
ACTIVITAT FUNCIONALITAT
HADSSTAI E/R
PARÀMETRESANALÍTICS
METROLOGIA
ACTIVITAT FUNCIONALITAT
HADS STAI R/E
PARÀMETRESANALÍTICS
METROLOGIA
ACTIVITAT FUNCIONALITAT
Infusio 1* Infusio 2* Infusió 3* Infusió 4*
Preguntes possibles “INTERFERIDORES“ dels resultats tests psicològics
* Infusió Infliximab a dosi de 5 mg/kg
PACIENTS, MATERIALS i MÈTODES
MAPA CENTRES PARTICIPANTS
PACIENTS , MATERIALS
Cumplir criteris d ESpA segons ESSG ( No psoriasis , no MII). 1
+ Indicació Tractament Biològic en EspA segons Recomanacions SER: Primer Documento de Consenso de la Sociedad Española de Reumatología sobre el uso de antagonistas del TNF-a en las espondiloartritis. 2
Naïve per anti –TNF. No FAME concomitant.
Hospital de Dia de cada Centre Hospitalari. Infusió d infliximab (INF): 5 mg/kg/infusió/8 set.
Recollida de dades: dia/durant infusió: - Dades analítiques.- Qüestionaris : BASFI i BASDAI. - Tests psicològics: HADS i STAI.
- Metrologia. I Exploració física: NAI.
1.- Dougados et al. Arthritis Rheum. 1991;34(10):1218-1227. // 2.- Mulero et al. Reumatol Clin. 2005; 1(1): 32-37.
TESTS PSICOLÒGICS per MESURA ANSIETAT/DEPRESSIÓ
DIAGNÒSTICS DE DEPRESSIÓ/ANSIETAT: DSM-IV
QÜESTIONARIS d AVALUACIÓ de SIMPTOMES ANSIETAT / DEPRESSIÓ:
CES-D: Center for Epidemiological Studies Depression Scale.MMPI: Minnesota Multiphasic Personal Inventory. AIMS: Arthritis Impact Meaurement Scales. Escala de Depresión de Hamilton. GDS: Geriatric Depression Scale. BDI: Inventari de Depressió de BECK:HADS: Hospital Anxiety and Depression Scale. STAI: STAI-E / STAI-R: STATE-TRAIT ANXIETY INVENTORY.
?
Val.lidesa i Fiabilitat per mesurar ansietat i depressió Fàcil aplicació, auto-administrats. Baixa complexitat de comprensió pel pacient Lliure de contaminació Validats en la traducció al castellà
HADS (HOSPITAL ANXIETY DEPRESSION SCALE )
Dissenyat per Zigmon y Snaith (1983). Validat al castellà (Bulbena et al, 2003).
Bona sensibilitat i especificitat per malalts psiquiàtrics amb diagnòstic de DSM-
IV.
Indicat en pacients médic-quirúrgics no psiquiàtrics.
Instrument de screening per a pacients amb trastons afectius.
2 Qualitats molt importants: 1/ Mesurar “malestar psíquic”: mesura global
d alteracions emocionals (ansietat i/o depressió).
2/ Detectar canvis en el curs de la malaltia o resposta a diferents tipus
d intervencions.
TESTS PSICOLÒGICS - HADS
14 PREGUNTES SEPARADES EN DOS APARTATS: 7 x DEPRESSIÓ ( parells) i 7 x ANSIETAT (senars) .
21 punts (0-3 punts escala Likert x 7 ítems parells, per HAD-D) + 21 punts (0-3 punts x 7 ítems imparells, per HAD-A).
HADS. Valoració de la puntuacióPUNTUACIO GLOBAL : 42 punts totals.
VALORACIÓ PUNTUACIÓ: HADS global: > 11 en pacients mèdics.Escala de valors:
0-7: Normal.
8-10: Dubtós.
> 11: Problema clínic
HADS- A i HADS-D (Subescales de mesura Ansietat/ Depressió): Màxim de 21 punts per cadascuna.
- HADA ( >7: ansietat)- HADD ( > 4: depressió)
Com a variables en l estudi: HADS numèric: valors entre 0-42. HADS categòric: SI: >11 / NO: < 11
Herrero MJ, Blanch J, Peri JM, De Pablo J, Pintor L, Bulbena A. A validation study of the hospital anxiety and depressionscale (HADS) in a Spanish population Gen Hosp. Psychiatry 2003;25(4): 277-283.
TEST STAI (STAI-E i STAI-R)
STATE-TRAIT ANXIETY INVENTORY (STAI). 1ª versió del 1967,
per Levitt.
Dissenyat per autoaplicació en 15 min. Recomanable omplenar primer la part
STAI-E i després la part STAI-R.
2 Escales separades:
1/ ANSIETAT ESTAT(STAI-E): Estat o condició emocional transitòria. Pot
variar en el temps i fluctuar.
…. Els subjectes tendeixen a percebre les situacions com a amenaçadores i eleven la seva
ansietat-E.
2/ ANSIETAT RASGO(STAI-R):Propensió ansiosa , estable en cada individu.
TESTS PSICOLÒGICS: STAI -E
30+(p+)-(p-): resultat entre 0-60
STAI-E: 0: res, 1:algo, 2:bastant, 3:molt.
TESTS PSICOLÒGICS: STAI-R
21+(p+)-(p-): resultat entre 0-60
STAI-R: 0:quasi mai; 1:a vegades; 2:sovint; 3: quasi sempre
STAI. Puntuacions
Puntuacions entre 0-60
Escales en decatipus. > 7: POSITU
TAULA CONVERSIÓ
Variables: STAI-E/R:- Decatipus- Categòric
ESTADíSTICA i
VARIABLES
ESTADÍSTICA. Paquet estadístic SPSS 11.0
1.- ESTUDI DESCRIPTIU DE VARIABLES: Mesures de tendència central i de dispersió .
2. - ANALISI BIVARIAT: Variable quantitativa: comparació de mitjanes (medianes) per dades aparellades.
Test T de Student (si variable segueix distribució normal )
Test de Wilcoxon ( si variable no segueix distribució normal )
Variable qualitativa: comparació de proporcions o medianes.
Test de McNemar (si variable és dicotòmica)
Test de Wilcoxon (si variable és ordinal)
3.- SUBESTUDI DE HADS: Test de Wilcoxon per a comparació de medianes i per a comparació de proporcions.
4.- ANALISI MULTIVARIAT: Regressió logística binària ( càlcul de OR crues i OR ajustades amb seus corresponents IC (95%) ) .
VARIABLES PSICOLÒGIQUES
TESTS PSICOLÒGICS:
HADS HADS categòric
STAI-E decatipusSTAI-E categòric
STAI-R decatipusSTAI-R categòric
VARIABLES NO PSICOLÒGICS PARÀMETRES INFLAMATORiS EN SANG PERIFÈRICA: VSG PCR
ESCALES DE MESURA DEL DOLOR: EVA nocturnEVA diürn EVA global
QÜESTIONARIS d AVALUACIÓ d ACTIVITAT i FUNCIONAL:BASDAIBASFI
VARIABLES d EXPLORACIÓ FÍSICA i METROLÒGIQUES: Test de Schöber modificat Distància Dit – terraNº articulacions inflamades: NAI
RESULTATS
ESTUDI DESCRIPTIU
ESTUDI DESCRIPTIU. Dades demogràfiques. Població obtinguda.
Sexo
42 67,7 67,7 67,720 32,3 32,3 100,062 100,0 100,0
HombreMujerTotal
ValidFrequency Percent Valid Percent
CumulativePercent
Estat Civil usar
44 71,0 75,9 75,9
14 22,6 24,1 100,0
58 93,5 100,04 6,5
62 100,0
casados o conpareja estableSolteros, separadoso viudosTotal
Valid
99MissingTotal
Frequency Percent Valid PercentCumulative
Percent
Nivel de estudios
5 8,1 8,6 8,619 30,6 32,8 41,422 35,5 37,9 79,37 11,3 12,1 91,4
5 8,1 8,6 100,0
58 93,5 100,04 6,5
62 100,0
Sin estudios primariosEstudios primariosEstudios secundariosDiplomaturaEstudios universitariossuperioresTotal
Valid
99MissingTotal
Frequency Percent Valid PercentCumulative
Percent
Actividad laboral usar
32 51,6 55,2 55,2
9 14,5 15,5 70,7
17 27,4 29,3 100,0
58 93,5 100,04 6,5
62 100,0
Situación laboral activaIncapacidad laboralpermanenteIncapacidad laboraltemporal, paro,jubilados,estudiantesTotal
Valid
99MissingTotal
Frequency Percent Valid PercentCumulative
Percent
ESTAT CIVIL
ACTIVITAT LABORAL
SEXE
NIVELL ESTUDIS
EDAT: 42,5 anys + 11.
ESTUDI DESCRIPTIU. Dades clíniques de pacients reclutats.
B27
36 58,1 62,1 62,122 35,5 37,9 100,058 93,5 100,04 6,5
62 100,0
sinoTotal
Valid
0MissingTotal
Frequency Percent Valid PercentCumulative
Percent
Tipo de espondilitis
48 77,4 77,4 77,4
14 22,6 22,6 100,0
62 100,0 100,0
Espondilitis anquilosantEspondiloartropatiaindiferenciadaTotal
ValidFrequency Percent Valid Percent
CumulativePercent
Forma presentación
33 53,2 53,2 53,229 46,8 46,8 100,062 100,0 100,0
Espondilitis anquilosanteForma mixtaTotal
ValidFrequency Percent Valid Percent
CumulativePercent
Forma axial
HADS BASAL - HADS 22 sem
Tests of Normality
,074 59 ,200* ,980 59 ,450HADS basalStatistic df Sig. Statistic df Sig.
Kolmogorov-Smirnova Shapiro-Wilk
This is a lower bound of the true significance.*.
Lilliefors Significance Correctiona.
HADS basal
0
10
20
30
40
Tests of Normality
,115 49 ,121 ,959 49 ,084HADS 22 setmanesStatistic df Sig. Statistic df Sig.
Kolmogorov-Smirnova Shapiro-Wilk
Lilliefors Significance Correctiona.
HADS 22 setmanes
0
5
10
15
20
25
30
La variable HADS segueix una distribución normal.Será descrita mitjançant la mitjana i la desviació estándar.
VARIABLES QUANTITATIVES oORDINALS n normalitat
media( mediana) DS (rango IC)
Schöber modificat Basal 54 si 4,24 2,21
Schöber modificat 22 setmanes 42 si 4,95 2,87
Distancia dit‐terra Basal 55 si 19,59 15,1
Distancia dit‐terra 22 setmanes 36 si 13,4 12,04
NAI Basal 59 no ( 0,97) ( 1,73)
NAI 22 setmanes 54 no ( 0,15) (0,41)
VSG Basal 58 no (33,14) (24,65)
VSG 22 setmanes 44 no ( 15,8) (18,79)
PCR Basal 58 no (18,85) (26,26)
PCR 22 setmanes 49 no ( 5,35) ( 9,45)
EVA noct Basal 58 no (5,47) (2,91)
EVA noct 22 setmanes 46 no (2,76) (2,88)
EVA diurn Basal 57 no (6,23) (2,4)
EVA diurn 22 setmanes 50 no (3,38) (2,91)
EVA global Basal 56 no (6,98) (1,94)
EVA global 22 setmanes 50 no (3,84) (2,8)
BASDAI Basal * 56 si (6,95) (2,8)
BASDAI 22 setmanes* 47 no (2,8) (4,4)
BASFI Basal* 55 si (5,04) (2,75)
BASFI 22 setmanes* 46 no (1,75) (9,2)
HADS Basal 59 si 16,78 7,89
HADS 22 setmanes 49 si 12,12 7,09
STAI‐ E B Decatipus 57 no (7) (4)
STAI‐ E 22 sem Decatipus 47 no ( 6) (4)
STAI‐R B Decatipus 54 no ( 6) (4)
STA‐R 22 setmanes Decatipus 46 no (5,5) (4)
* Quan la normalitat per test de Kolmogorov - Smirnov difereix en la mateixa variable, basal i a les 22 setmanes, es consideran i es tracten ambdues com ano-normales.
ESTUDI DESCRIPTIU. Resultats de variables.
VARIABLES QUALITATIVES/DICOTÒMIQUES n normal (%) patològic (%)
HADS Basal categòric 59 13 (21) 46 (74,2)
HADS 22 setmanes categòric 49 23 (37,1) 26 (41,9)
STAI- E Basal categòric 57 28 (45,2) 29 (46,8)
STAI- E 22 setmanes categòric 47 30 (48,4) 17 (27,4)
STAI-R Basal categòric 54 30 (48,4) 24 (38,7)
STAI-R B 22 set manes categòric 46 30 (48,4) 16 (25,8)
ANÀLISI BIVARIAT
TAULA RESULTATS
ANÀLISI BIVARIAT
BASAL 22 SETMANES p-valorvalors perduts
n (%) †
Schöber modificatMediana 5.26 5.55
0.088 21 (33.9)Percentil 25 2.50 2.88Percentil 75 6.03 7.13
Distància dit-terraMediana 18.50 14
0.043 28 (45.2)Percentil 25 6.75 1Percentil 75 29.75 21.75
NAINO (n, %) 39 (62.9) 47 (75.8)
0.001 8 (12.9)SI (n, %) 20 (32.3) 7 (11.3)
VSGMediana 25 10
<0.0001 19 (30.6)Percentil 25 14.75 4.25Percentil 75 51.50 20
PCRMediana 7.50 2.20
<0.0001 14 (22.6)Percentil 25 2.96 1Percentil 75 22.08 4.95
EVA nocturnMediana 6 2
<0.0001 17 (27.4)Percentil 25 3 0Percentil 75 8 5
EVA diürnMediana 7 3
<0.0001 13 (21)Percentil 25 5 1Percentil 75 8 6
EVA globalMediana 7 3
<0.0001 15 (24.2)Percentil 25 6 2Percentil 75 8 6
BASDAIMedian 6.45 2.80
<0.0001 16 (25.8)Percentil 25 4.70 1.30Percentil 75 7.48 5.70
BASFIMediana 5.04 1.75
0.001 19 (30.6)Percentil 25 2.70 0.68Percentil 75 7.00 5.50
HADSMitjana 16.78 12.12
0.001 16 (25.8)Desviació standar 7.90 7.09
HADS categòric(cut-off=11p)
Normal (n, %) 13 (21) 23 (37.1)0.012 24 (38.7)
Patològic (n, %) 46 (74.2) 26 (41.9)
STAI-Estat DecatipusMediana 7 6
0.062 20 (32.3)Percentil 25 4 3Percentil 75 8 7
STAI-Estat Resum(cut-off=7)
NO (n, %) 28 (45.2) 30 (48.4)0.143 20 (32.25)
SI (n, %) 29 (46.8) 17 (27.4)
STAI-Rasgo DecatipusMediana 6 5.5
0.250 23 (37.1)Percentil 25 4 3Percentil 75 8 7
STAI-Rasgo Resum
(cut-off=7p)
NO (n, %) 30 (48.4) 30 (48.4)1 24 (38.7)
SI (n, %) 24 (38.7) 16 (25.8)
ESTUDI PREVI de la població: STAI-R
STAI-Rasgo Decatipus
Median 6 5.5
0.250
Percentil 25 4 3
Percentil 75 8 7
STAI-Rasgo Resum(cut-off > 7p)
NO (n, %) 30 (48.4) 30 (48.4)1SI (n, %)
24 (38.7) 16 (25.8)
BASAL ---- 22 SET p
Estem comparant poblacions iguals des del punt de vista emocional (ansietat basal: STAI-R) .
VARIABLES amb canvis significatius
Distància dit-terra Mediana ( R IQ) 18.5 (6,75-29,75) 14 (1-21,75) 0.043
NAI NO (n, %)/ SI (n, %) 39 (62.9)/ 20 (32.3) 47 (75.8)/7 (11.3) 0.001
VSG Mediana 25 (14,75-51,50) 10 (4,25-20) <0.0001
PCR Mediana 7.50 (2,96-22,08) 2.20 (1-4,95) <0.0001
EVA nocturn Mediana 6 (3-8) 2 (0-5) <0.0001
EVA diürn Mediana 7 (5-8) 3 (1-6) <0.0001
EVA globalMediana 7 (6-8) 3 (2-6) <0.0001
BASAL 22 SETMANES p-valor
BASDAI Mediana (R IQ) 6.45 (4,70-7,48) 2.80 (1,30-5,70) <0.0001
BASFI Mediana (R IQ) 5.04 (2,70-7,00) 1.75 (0,68-5,50) 0.001
HADS Mitjana (DS) 16.78 + 7,90 12.12 + 7,09 0.001
HADS categòric(cut-off > 11p) Normal (n, %) / Patològic n,%) 13 (21) / 46 (74.2) 23 (37.1) / 26 (41.9) 0.012
BASAL 22 SETMANES p-valor
ANÀLISI BIVARIAT. Resum de Resultats. HADS: La comparació de mitjanes del HADS ha mostrat una significativa
disminució a les 22 setmanes (16,78 + 7,90 vs 12,12 + 7,09; p=0.001).
També és significativa la diferència de proporcions del HADS (74,2% basal vs
41,9%; p=0.012), mostrant a més rellevància clíncia amb un RR del 56%
STAI: Valors STAI-E: no mostren diferències significatives. Tendència a la
disminució (p=0,062). Valors STAI-R: no mostren diferències significatives (p=1).
Reforça la validesa dels resultats.
Variables no-psicològiques. Disminució significativa en:
- NAI (p=0,001)
- Distància dit-terra (p=0,043)
- VSG (p<0,0001) i la PCR (p<0,0001)
- Valors d EVA de valoració global, dolor diürn i nocturn (p<0,0001)
- Qüestionaris BASDAI i el BASFI (p<0,0001 i p=0,001 respectivament).
SUBESTUDI HADS. Representació gràfica
0102030405060708090
SETM 0 SETM 22
HADS Columna1
HADS‐D HADS‐A
7 6,35%
50,9%
*74,2%
41,9%
*: p < 0,05
*62,7%
45,,1%
1.- HADS per ANSIETAT (HADA):
- Puntuació basal és de 8 (R IQ: 5-12) i passa a 6 (RIC: 3-10) a les 22 set.
- Reducció de proporció de pacients amb ansietat amb HADA>7: 62,7% a 45,1%, amb tendència a disminuir però amb p:0,09. (NS)
2.- HADS per DEPRESSIÓ (HADD)
- Puntuació basal és de 8 (R IQ: 5-10,5) i passa a 5 (R IQ : 1-8) a les 22 set.
- Reducció molt significativa de proporció en pacients deprimits amb HADD>4: 76,3% a 50,9%, amb una p:0,01.
ANÀLISI MULTIVARIAT
ANÀLISI MULTIVARIAT. Variables.
Variable depenent : Milloria HADS (si disminució HADS basal a final es
≥ 3 pts*): Sí/No (variable depenent dicotòmica)
2/ Variables independents: ◦ Sexe◦ Schöber basal modificat◦ VSG basal◦ EVA global basal◦ BASDAI basal◦ BASFI basal
* Lugo M, Alizo J, Martínez D, Sojo V. Pacientes oncológicos con diagnóstico reciente: valoración e intervención sobre la depresión, ansiedad y calidad de vida a través de un programa preventivo de intervención. Archivos venezolanos de psiquiatría y neurología 2006; 52: 23-31.
Models de Regressió Logística. Corbes ROC
0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0
1 - Specificity
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0Se
nsiti
vity
Source of the CurveProbabilidad modelo 1Probabilidad modelo 2Probabilidad modelo 3Probabilidad modelo 4
ROC Curve
ANÀLISI MULTIVARIAT. Taula.
ORC (IC95%)ORA (IC95%)
Sexe
Home 1.037 (0.292-3.686) 0.132 (0.012-1.447)
Dona 1 1
Schober basal 1.142 (0.841-1.550) 0.990 (0.638-1.534)
VSG basal 0.972 (0.945-0.999) * 0.951 (0.908-0.996) *
EVA global basal 0.786 (0.560-1.102) 0.871 (0.369-2.053)
BASDAI basal 0.567 (0.359-0.895) * 1.236 (0.850-1.798)
BASFI basal 0.740 (0.566-0.966) * 0.647 (0.422-0.990) *
* :significació estadística
ANÀLISI MULTIVARIAT. Resultats.
Les variables que retenen un valor predictiu independent
sobre la milloria del HADS són:
- VSG basal (IC del 95% de l OR ajustada: 0,908 - 0,996).
- BASFI basal (IC del 95% del OR ajustada: 0,422 - 0,990).
CONCLUSIONSEls pacients estudiats presenten una alta incidència de
símptomes depressius, del voltant del 75%.
El tractament biològic amb infliximab ha mostrat ser efectiu
en la milloria dels símptomes psicològics en pacients amb
EspA. Pot constituir un factor important en aquests pacients.
La menor limitació funcional i una VSG més baixa són els
factors que podrien predir una milloria psicològica amb el
tractament biològic.
Presentacions del treball: 3 Pòsters.
1.- Póster: XXXV Congreso Nacional de la SER, 2009. Múrcia.
Cambios psicológicos en pacientes con espondiloartropatías en tratamiento biológico.Estudio descriptivo previo a estadístico: Recogida de datos y valoración de ansiedadrasgo de pacientes reclutados.
- Resultats Preliminars del treball: STAI–R similar en ambdòs moments comparació.
2.- Póster: XXXVI Congreso Nacional de la SER , 2010. Tarragona.Cambios en el estado emocional de pacientes con espondiloartropatía en tratamientobiológico. Estudio comparativo basal y a las 22 semanas.- Presentació resultats definitius HADS/ STAI.
3.- Póster: ACR Annual Meeting 2011. Chicago.Changes in psycological status in patients wth chronic spondyloarthropathy treated withanti-TNF (infliximab).- Subanàlisi de HADS (HAD-D i HAD-A).
Reumatòlegs que han realitzat el treball:Dr. Hèctor CorominasDra. Viqui HernándezDra. Mireia MorenoDra. Vera OrtizDra. Patrícia Reyner Dr. Miquel SalaDra. Georgina SalvadorDr. Agustí SellasDra. Elena SirventDr. Vicenç TorrenteDr. Xavier Juanola
Agraïments a altres professionals participants: Dra. Cristina Massuet (Epidemiologia del HUCS Bellvitge) Dra. Clara Pallarés (Psicòloga clínica)
Agraïment a la Societat Catalana de Reumatologia