1. > rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm.
132 Octubre 2011 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat
Aix ens volen...Dipsit Legal: PM 1.177-2005
2. Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de
Balears 8a. poca Octubre 2011 nm. 132 0,50 euros
www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Aix ens volen...Dipsit
legal: B 36.887-1992
3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE
LES ILLESBALEARSCam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n
07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016
[email protected] 29-S, 15-O i ms, laDelegaci MenorcaPlaa de
la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087
[email protected] lluita est al carrerSECRETARIAT
PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana,
18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362.
Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS Les nostres vides o els seus
beneficis Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de
Banca, Borsa, A ra fa poc ms dun any es va portar aEstalvi i
Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)
terme una vaga general contra la re- Federaci de Sanitat Federaci
dEnsenyament de forma laboral i amb lobjectiu daturar lesCatalunya
(FEC) mesures neoliberals que dictaven les ins- Federaci
dAdministraciPblica (FAPC) titucions capitalistes, i que tant el
governVia Laietana 18, 9 - 08003 Bcn espanyol com el catal, amb el
suport delsTel. 933103362. Fax 933107110 respectius parlaments,
aplicaven submisa- ment. Aquestes mesures van ser un
atacFEDERACIONS COMARCALS ms als drets de tots els treballadors i
tre-AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada balladores, generant
ms riquesa als quiTel./fax 938042985 [email protected] han provocat
la crisi, la banca, el capitalBaix Camp/Priorat financer i la
patronal.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
[email protected] Ara, un any desprs, estem encara
pitjor:Tel. 977340883. Fax 977128041 ms atur, ms retallades en
sanitat, edu-Baix Llobregat caci i serveis socials, ms
precarietat,Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell - ms pobresa, ms
exclusi social, [email protected]. 933779163. Fax
933777551 desnonaments,... mentre es mantenenComer, 5. 08840
Viladecans els privilegis de banquers, poltics,
[email protected] presaris i els sectors socials ms
adine-Tel./fax 93 659 08 14 rats.Baix Peneds Amb laprofundiment de
les retallades,Nord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax
977660932 reformes i atacs contra els i les
[email protected] lladores al llarg dels ltims
mesos, queBarcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona contrasta
amb la manca de voluntat [email protected], tel. i fax 933831803
donar una resposta real i necessria aGarraf-Peneds aquests atacs
per part del sindicalismeLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i
laGeltr - [email protected] institucionalitzat, ens reafirmem
en elTel. i fax 938934261 convenciment que ha arribat el moment
mobilitzacions que sestan preparant per a tots i mentrestant
garantir un ingrs ade- La lluita est en el carrer i en elsMaresme
de sortir junts al carrer a dir prou!, posant al mes de novembre,
amb la finalitat de quat a totes les persones desocupades. llocs de
treball, en defensa delsPlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar - en marxa el
procs cap a una vaga ge- centrar la lluita en les reivindicacions
del 5- Paralitzar els desnonaments i garantir nostres
[email protected]. i fax 937909034 neral amb capacitat
de denfrontar-nos a repartiment del treball i de la riquesa i en
lhabitatge de lloguer a preus accessibles Passem de la indignaci
aValls Oriental lactual ofensiva capitalista i avanar en la la
defensa dels serveis pblics i els drets per a tots i totes.
lacci.Francesc Maci, 51 08100 Mollet - conquesta de nous drets
socials. socials, des de la perspectiva dun
[email protected]. 935931545. Fax 935793173 Per aix
vam cridar a una jornada de mobilitzaci el passat 29 setembre sota
radical del sistema econmic. Seguim do- nant suport aix mateix a
les mobilitzacions AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS el lema La
lluita s al carrer - Cap a la en defensa de leducaci, sanitat i
daltresGironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Vaga General a la
qual vam convidar de serveis pblics que sestan convocant perGirona
manera oberta a participar a totes aquelles tota
[email protected]. 972231034. Fax 972231219
organitzacions, collectius i moviments so- Considerem
imprescindible que la mobilit- cials que van voler fer seva aquesta
con- zaci sigui continuada i sostinguda en elPonentAv. Catalunya,
2, 8 25002 Lleida - vocatria trencant amb la poltica de pacte temps
per a exigir junts i el ms [email protected].
973275357. Fax 973271630 social i desmobilitzaci de CCOO i UGT, i
ment el segent: mobilitzant-nos amb a qui des de les pla- 1-
Defensa dels serveis pblics (ensen-Camp de TarragonaRambla Nova,
97, 2n 1a - 43001 ces i les assemblees populars reclamen yament,
sanitat, transports,) i la
[email protected] una democrcia real.
oposici a les retallades, les privatitzacionsTel. 977242580 i fax
977241528 La jornada del 29-S era el primer pas dun i
externalitzacions.FEDERACIONS LOCALS calendari de mobilitzacions
que tindr la 2- No pagar el deute i que la banca i els seva
continutat en la jornada internacional sectors estratgics siguin un
sector pblic.BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona de
lluita del 15 doctubre Unides per un 3- Derogaci de les reformes
laborals i [email protected] canvi global, una jornada de
lluita i mobi- les pensions que han retallat drets.Tel. 933103362.
Fax 933107080 litzaci de dimensi planetria amb mani- 4-
Redistribuci de la riquesa i repartimentBergaBal 4, 08600
festacions a ciutats de tot el mn, i en les del treball, per a
crear ocupaci digna [email protected] Tel.
938216747ManresaCircumvallaci 77, 2n - 08240 Edici del Collectiu La
Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose
Cabrejas,[email protected] Mireia Bordonada, Ddac
Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart,
JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa
i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni
lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo,
Carls Jov, Agurrelj, s necessari, doncs, fer fora de de les
mentsRubColom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual,
Emili Cortavitarte, Lloren Buades Lamo en Pep des Vivero i les
proletries el concepte de la seva inferioritat perhotmail.com Tel.
i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada:
13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a fer-se crrec de la vida
socialSabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.
(dimecres tarda) 977340883. Collaboracions:Rosell 10, 08207
Sabadell - [email protected],
[email protected] Redacci i subscripci
[email protected] Tel. i fax 93 Balears: Cam Son Rapinya
s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97
Collaboracions: [email protected] Web revista:
www.revistacatalunya.cat. Els municipis lliuresTerrassa No
compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i
collaboradors. de Joan MontsenyRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa
[email protected] Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47.
Fax 93 789 45 04 Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de
Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals,
nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor- porades a
un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de
Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el
Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del
VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de
Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s
lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa
a les mesures de seguretatValls necessries per tal de garantir la
seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de
carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets
daccs, rectificaci,[email protected], cancellaci i oposici
al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci
remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu
electrnic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la
CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n,
07013 Palma. Tel. 971 791 447.
[email protected], 5, 08650 Sallent Tots els
continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative
Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5
[email protected] Sou lliure de: copiar, distribuir i
comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:Tel. 93 837
07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconixer els
crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el
llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a
finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu
alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.Pl.
Major 5, 25560, [email protected] Quan reutilitzeu o distribuu
lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra.
Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms
del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o
altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per
lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre
de 2011
4. REPORTATGE La tardor calenta tamb Les retallades que promou
la Generalitat afecten tamb a lensenyament superior. Per fer-hi
front sha decidit ho ser a les convocar una jornada de vaga el 17
de novembre universitats Privatitzaci i lluita a les universitats
catalanes Ermengol Gassiot Ballb i hauria incidit, segons diversos
rec- maci amb les assemblees de treba- professorat. En algunes
universitats, tractat que, de fet, ja aquest 2011 han torats de les
universitats, en els im- lladors/es i estudiants i han fet arribar
com en la UPC, la UPF i, en menor quedat congelats. Noms a la UAB
portants dficits que algunes delles als mitjans de comunicaci els
efectes mesura, la UB, sha modificat el sis- 550 professors/es i
investigadors/es arrosseguen. i les intencionalitats reals
daquestes tema de cmput de la jornada labo- perdran el seu lloc de
treball el pro-Les universitats pbliques catala- per curs si es
porten a terme les pre-nes han patit, en els darrers mesos, visions
de lempresa, fent caure enimportants retallades del pressupost prop
dun 14% la capacitat docentque reben de la Generalitat. En els
daquesta universitat. Si safegeixenpressupostos del 2012 les
retalla- les jubilacions que no es reposaran, lades saprofundiran
encara ms. La caiguda de professorat i investigadorsdisminuci del
pressupost est com- ser superior a 600. La situaci delportant la
reducci de plantilles, el Personal dAdministraci i Serveistancament
dalguns estudis i un de- no s ms esperanadora. A ms de
lateriorament dels serveis, principal- no renovaci de contractes
temporals,ment la docncia. Parallelament, que ja sha produt en
molts casos enels mateixos responsables poltics liquidar-se
determinats serveis (comque promouen les retallades apa- Andreu
Mas-Colell, titular del De- ral dels professors associats, de tal
per exemple les biblioteques de capsreixen vinculats a fundacions
pri- mesures.A les diferents universitats, partament dEconomia i
Conei- manera que aquest curs imparteixen de setmana a la UB), en
algunes uni-vades dedicades a la docncia i re- les retallades del
pressupost del 2011 xement, del qual depenen les uni- el doble de
classes per les mateixes versitats comencen a sonar notciescerca
que reben milions deuros de shan distribut en tres captols:
inver-subvencions pbliques. Alhora, la versitats, ha insistit
reiteradament remuneracions, que generalment no de presentacions
dEROs. De fet, de sions, despeses corrents i personal. A superen
els 750 euros al mes i, molt cara a lany 2014 la Generalitat i
elslluita de treballadors (professorat i que cal fer una mplia
reforma a ms, shan utilitzat els ingressos pro-dadministraci) i
estudiants en de- lensenyament superior i que aques- sovint, no
arriben ni als 500. Tamb rectorats preveuen haver retallat en
cedents de matrcules per a compen- shan produt alguns acomiadaments
un 15% les plantilles de treballadors/fensa de les universitats
pbliques tes retallades del finanament no sn sar la caiguda de
finanament. Aix, i, sobretot, shan deixat de reno- es de les
universitats.sha anat estenent. conjunturals, sin que es consoli-
el govern va aprovar el mes de juny daran en el futur. De fet, les
infor- var contractes temporals en places A part de la prdua de
llocs de treball, un increment del 7,6% de les taxesLa tardor
calenta que sanuncia tam- macions de qu disposem apunten de refor i
dinterins en el personal els principals afectats de les retallades
universitries, ms de 4 punts per so-b ho ser a les universitats.
Les que els pressupostos de lany 2012 dadministraci i serveis i el
profes- de personal a les universitats seran els bre de lIPC.
Aquest augment, a ms,retallades al conjunt dels serveis seran
encara ms baixos que els sorat. Noms a la UAB a prop de i les
estudiants. Els horaris dalguns creix exponencialment en les
segonespblics que est promovent la Ge- actuals, entorn un 5% com a
m- 120 professors associats no sels ha serveis shan restringit, com
per i terceres convocatries, fet que gra-neralitat de Catalunya
afecten tamb nim. Una de les mesures que Mas- renovat el contracte
aquest curs 2011- exemple les biblioteques, i ha caigut va
especialment la gent que treballaa lensenyament superior. Com en
Colell exigeix a les universitats s 2012. A la UPC han estat 190
els pro- en alguns llocs el personal datenci que deixin dacumular
dficit i ten- i estudia simultniament i que sovintles retallades de
sanitat, el govern fessors associats no renovats, i a ms al pblic.
La reducci del professorat deixin a eixugar-lo. Davant daix, han de
repetir un examen o una assig-les justifica per la situaci finance-
de 500 sels ha baixat la dedicaci o tamb est comportant que se
supri- els/les rectores de les universitats, natura per la
dificultat de compaginarra que la crisi econmica ha gene- feina i
estudis. la categoria. meixin alguns grups de classe de talrat i
defensa que lactual sistema agrupats en lAssociaci Catalana Les
retallades en personal que la Ge- manera que, de facto, sanulli la
pos- dUniversitats Pbliques (ACUP) no Laugment del preu dels
estudis afec-duniversitat pblica s insostenible ta especialment un
collectiu, els i les neralitat i les universitats preparen pel
sibilitat destudiar amb jornada parti- han volgut protagonitzar cap
oposi- proper curs seran, encara, molt ms da, com ara el nocturn.
En algunes ti-i que cal reformar-lo per fer-lo ms estudiants
extracomunitaris, per a qui ci real a les retallades i han acabat
dures. Es calcula que entorn 2.000 tulacions tampoc sestan oferint
totescompatible amb leconomia de mer- les matrcules dels msters han
pujat, aplicant el que els dictava la Gene- professors/es
associades perdran la les assignatures que, sobre el paper,cat.
darrerament, un 300% en algunes ralitat. formen part dels nous
plans destudiLa voluntat de transformar les uni- universitats, com
la UAB. A les dis- seva feina universitria. Igualmentversitats
pbliques ja sha eviden- criminacions de que habitualment ja es
volen suprimir els llocs de treball aprovats arran del Procs de
Bolon-ciat en els pressupostos de la Gene- Treballadors/es i sn
objecte les persones procedents de diverses desenes dinvestigadors
ya. Per si fos poc, en moltes facultatsralitat daquest any, que els
destinen estudiants, vctimes dfrica, Llatinoamrica o sia, se
posdoctorals i de personal investi- sest incrementant la
massificaci aun total de 688,7 milions deuros. gador en formaci
mentre no es ga- les aules per cobrir el dficit de pro-Aquesta
xifra se situa lluny dels de les retallades. nhi ha afegit
recentment una altra. ranteixen la continutat de programes
fessorat, amb grups que han passat Pel curs 2012-2013 es preveu una
al-864,6 milions de lany 2010 i suposa tra pujada de les taxes
universitries destabilitzaci de professorat con- dun mxim de 80 a
120 alumnes. De manera similar al que succeeixuna reducci dentorn
un 20% en el que, en el cas de la UAB, suposarien en altres rees de
ladministracifinanament de les universitats p- uns ingressos
extraordinaris de quasi pblica i entitats dependents, la in-bliques
procedent de la Generalitat. 6,2 milions deuros, segons clculs
formaci de laplicaci de les reta-La reducci ha afectat la totalitat
de del propi rectorat. Diverses informa- llades s confusa. La
Generalitat i lesles universitats, amb una incidncia gerncies i
equips de govern de les cions apunten, a ms, que CiU i el
PPespecial en les tres ms grans, la universitats difonen noms
parcial- estan negociant un increment del 20%Universitat de
Barcelona, la Uni- ment algunes de les actuacions ms del preu dels
estudis pel proper any.versitat Autnoma de Barcelona i immediates
tot assegurant que ni les Els efectes de les retallades sobre elsla
Universitat Politcnica de Cata- plantilles, ni la qualitat de la
docn- i les treballadores tamb es fan notar.lunya, que sn les que
tenen major cia ni el carcter pblic de les uni- Les diferents
universitats han rebaixatnombre destudiants, les plantilles
versitats estan amenaats. Durant els la despesa en salaris, descens
que sems grans, un volum de recerca ms primers mesos de lany 2011
sovint suma a la disminuci en el 5% delelevat i la major part
destudis i ti- les majories de CCOO i UGT en els salari des del
juny de 2010 pateixentulacions. A ms, el govern ha con- comits
dempresa i juntes de perso- tots els treballadors/es pbliques
itinuat sense traspassar a les univer- nal han jugat tamb la carta
devitar promoguda pel govern del PSOE.sitats les quantitats
previstes en el lalarmisme, amagant informaci al Algunes
universitats han optat perPla de Millora de les Universitats,
conjunt de treballadors/es i als es- cobrir jubilacions, com la UB.
Aques-que pugen tamb a diversos milions tudiants. Per contra, tant
a la UAB tes mesures shan combinat amb undeuros. Aquest
incompliment ja es com a la UB, les seccions sindicals descens de
la categoria dalguns con-va produir en els anys 2009 i 2010 de CGT
han compartit aquesta infor- tractes laborals, tant de PAS com
deOctubre de 2011 3
5. REPORTATGERetallades en els msters pblics, negocis amb
msters privatsA mb laprovaci del Pla Bolonya les antigues
llicenciatures uni-versitries han estat substitudes pels sn molt ms
laxes i generalment depenen de les persones que els pro- mouen,
dins de les universitats i ins-graus i els msters. Els msters com-
titucions implicades. Les hores delplementen lensenyament dels
graus professorat que participa en aquestsi, en el paper, s on
lestudiant obt msters, sobre el paper, no computenlespecialitzaci.
Durant el conflicte en la seva dedicaci i aix els permetper
laprovaci del Pla Bolonya, el obtenir un ingrs extra. Aix fa
quegovern tripartir daleshores i els di- per a determinats
professors, normal-ferents rectors van assegurar que hi ment
funcionaris vinculats als centreshauria una oferta de msters dins
el de decisi de facultats i universitats,sistema pblic que
garantiria als es- participar en msters propis siguitudiants poder
completar els seus ci- una opci atractiva. La secci sindi-cles
formatius. La realitat va per un cal de CGT a la UAB ha
denunciatcam ben diferent. El curs 2011-2012 en reiterades ocasions
que en algunsla Generalitat i els diferents rectorats daquests
msters els professors quehan comenat a suprimir msters hi
participen poden arribar a cobraramb lexcusa de tenir baixos
nivells 240 euros per hora de classe impar-de matriculaci.
Lobjectiu declarat tida. A ms, estar vinculat a mstersper la
Generalitat s eliminar entorn daquest tipus facilita sovint
establir250 msters no competitius, prop relacions amb empreses (en
moltsdel 30% dels existents actualment. msters bancs i altres
companyiesFent aix els alumnes de diverses sn partners o hi
participen ambdisciplines perdran la possibilitat de professorat o
ofereixen llocs de prc-completar els seus estudis a la uni- tiques)
i, en definitiva, obrir vies deversitat on els han comenat i, fins
i promoci professional en lmbit docncia i la recerca, sin que
nestantot, en el conjunt de Catalunya. Com privat. sent agents
actius. Andreu Mas-Co-a mnim dins el sistema pblic. Com succeeix
tamb en la sanitat, lell, actual conseller dEconomia iActualment
existeixen dos tipus de una part de les retallades sestan apli-
Coneixement, ns un bon exemple.msters. La propaganda de les uni-
cant en la reestructuraci dels ser- Professor deconomia, s un
destacatversitats generalment no sempre els veis, tot desplaant
oferta destudis defensor de les teories neoliberals i ladistingeix
de manera clara. Uns, els de lmbit pblic en el privat. En
microeconomia. En els darrers anys,msters oficials, sn els que
formen els msters universitaris aquest pro- tot i ser un funcionari
pblic, ha de-part del sistema densenyament p- cs sha accentuat
aquest any. De fensat activament lexpansi de lablic i tenen una
part del cost de la cara al futur immediat, Mas-Colell ja ha
anunciat la necessitat de reduir iniciativa privada en
lensenyamentmatrcula subvencionada. Encara universitari. Des del
2006 Mas-Colellque, com en els graus, la part que tamb loferta de
graus universitaris pblics. El rector de la UPC, Manel ha promogut
una fundaci privada, lalestudiant paga sigui, any rere any,
Barcelona Graduate School of Eco-ms gran, encara ara les taxes
cobrei- Gir, ha manifestat en lobertura del curs universitari catal
que la Gene- nomics (BGSE), orientada a fomentarxen menys de la
meitat del que val estudis de postgrau i msters en rees ralitat
comptar amb la collaboracirealment la docncia que rep. El seu
relacionades amb leconomia. En els dels rectors per a dur a terme
aquestpreu actual ronda els 2.000 euros. darrers anys la BGSE ha
esdevingut procs. Els pitjors auguris dels crticsAquests sn els
tipus de msters que un consorci amb la participaci de la amb el
procs de Bolonya de fa uns trangeres, entre ells molts rectors
nancen activament aquests consorcisles universitats i la
Generalitat estan UPF, la UAB, lAjuntament de Barce- anys semblen
acomplir-se: las priva- duniversitat, i tamb en ocasions privats,
les mateixes institucions quesuprimint. lona i diverses entitats
privades. Fins titzaci de lensenyament universita- crrecs pblics
dels governs catal i insisteixen en la necessitat de reta-Els
msters propis, junt amb altres finals de lany 2010 Andreu Mas-Co-
ri s en marxa. espanyol. En situar-se fora del siste- llar
plantilles i serveis. Dins daquestpostgraus, sn cursos que no estan
lell nha sigut el president.inserits en lensenyament pblic, tot ma
pblic, aquests professors poden engranatge privatitzador, la BGSE
En els msters i cursos de la BGSEi que porten la marca de la
univer- Complicitats, negocis hi participen habitualment grans em-
tenir retribucions complementries a dAndreu Mas-Colell ns un
exem-sitat pblica on simparteixen. Les i diners pblics les seves
nmines, fet que sobta en ple molt clarificador, tal i com eviden-
preses privades i entitats financeres, casos com els rectors i
responsables cien els quasi 9 milions deuros rebutsuniversitats
molt sovint els ofereixen que sovint han aportat directius com
poltics, que tenen reconegudes ex- de fons pblics els darrers dos
anys.juntament amb altres institucions que Els rectorats i certs
sectors de les a professors. La resta dels equips cedncies o
reduccions de jornada A part de les subvencions enumeradespoden ser
empreses privades. Les universitats no noms no han volgut docents
els han completat professors del seu lloc de treball per a dedicar-
en la taula annexa, la BGSE nha re-normes que regulen aquests
msters frenar la privatitzaci duna part de la duniversitats tant
catalanes com es- se plenament al seu crrec. Els preus but daltres
instncies pbliques. Un dels msters que ofereixen sn entre exemple s
lajut de 15.000 euros que el 500% i el 1.000% superiors als que va
percebre per a la realitzaci del simparteixen dins del sistema
pblic mster denominat Master in Compe- i, per tant, sorienten
exclusivament tition and Market Regulation durant a estudiants amb
grans nivells ad- el curs 2008-2009 per part del Tribu- quisitius.
Sovint sn tamb una via nal Catal de Defensa de la Compe- per a
promocionar acadmicament tncia. directius de grans empreses, ja que
Fundacions com la Barcelona Gra- els msters sovint operen com a
cur- duate School of Economics compten sos de formaci per a aquest
tipus de amb la participaci i la complicitat personal. Daltra
banda, en la mesura de mltiples poders pblics. Des del en qu part
dels professors sn tamb novembre de 2008 la BGSE ha estat
directius, serveixen per a legitimar participada per la Universitat
Pompeu acadmicament determinades pol- Fabra i per la Universitat
Autnoma tiques empresarials. de Barcelona, i els seus rectors for-
Paradoxalment, aquest tipus men part del patronat de la fundaci.
diniciatives han rebut un ferm suport El maig de 2010 lAjuntament
de Bar- de les institucions que insisteixen en celona tamb va
passar a formar part promoure retallades als serveis p- de la
fundaci i del seu patronat, que blics. No s estrany que les univer-
actualment t com a president honor- sitats facilitin reduccions de
jornada, fic a Joaqun Alumnia. Entre els seus amb manteniment del
sou, a profes- membres hi podem trobar, a ms dels sors que promouen
aquests msters rectors esmentats i dun represen- i iniciatives
similars amb empreses tant de lAjuntament de Barcelona, a privades.
Daquesta manera, amb Manuel Cermern, directiu dAgbar, els
pressupostos pblics es financen, Javier de Agustn, directiu dAXA
Se- de forma encoberta, activitats priva- guros, Josep Oliu,
president del Banc des dalguns professors i alts crrecs Sabadell,
Manel Rosell, president de universitaris que, alhora, els faciliten
Catalunya Caixa o Jordi Gual, direc- ingressos complementaris. La
segona tiu de La Caixa. Andreu Mas-Colell via s encara ms explcita.
Diverses continua formant-ne part, encara que institucions pbliques
participen i fi- ara ja no com a president.4 Octubre de 2011
6. REPORTATGELa lluita per una universitat realment pblica i
popularA mb un cert retard respecte les lluites de defensa de la
sanitat,els diferents sectors de les univer- negociar les
retallades i que es con- voqui una vaga de tots els sectors de les
universitats pel proper no- Propostes de la CGTsitats pbliques
durant la prima- vembre. A la UB i a la UPF diferents Algunes
mesures proposades als rectorats per la CGT per fer front a la
situaci econmica de les uni-vera daquest any han anat enge-
assemblees shan anat pronunciant versitats:gant tamb els motors del
rebuig tamb en aquest sentit.de la privatitzaci. Les universitats
El dissabte 8 doctubre, a la plaa - Incrementar els cnons que els
mestratges propis i les empreses spin-off han de pagar a les
univer-sn institucions dividides en esta- Universitat de Barcelona
la PUDUP sitats.ments: els/les estudiants, el personal ha realitzat
lassemblea general - Fer incompatible les reduccions en la docncia
oficial amb la participaci en msters i cursos no ofi-dadministraci
i serveis (PAS) i, duniversitats catalanes, amb la parti-
cials.finalment, el personal docent i in- cipaci de gent de
prcticament totes - Suprimir les aportacions netes a fundacions i a
les ctedres de gesti mixta participades per empresesvestigador
(PDI). La diversitat de les universitats de Catalunya. Entre
privades i/o entitats financeres.situacions contractuals i de
tasques daltres conclusions, sha decidit la - Reducci dels crrecs i
encrrecs de confiana nomenats pels rectorats.entre el collectiu de
treballadors/es convocatria duna jornada de vaga - Reduir els
enormes salaris dels equips de gerncia i les despeses de carcter
protocollari i sumptuaris tan gran, que en cada universitat PDI,
PAS i estudiants el proper 17 de dels equips de govern.hi ha una
junta de personal i un co- novembre. En el moment del tanca- -
Plantejar lalienaci dimmobles de titularitat -o amb participaci- de
les universitats ubicats fora delsmit dempresa pel PDI i uns altres
ment daquesta edici desconeixem Campus en els que es desenvolupin
majoritriament activitats de carcter privat.pel PAS. La resposta a
les retalla- quina resposta donaran els sindicats - Auditar la
situaci financera dels edificis de titularitat -o amb participaci-
de les universitats ubicatsdes no ha sortit daquests comits i les
juntes i comits a aquesta crida. dins dels Campus en els que
majoritriament no es desenvolupin activitats acadmiques de
carcterni juntes, on generalment CCOO t pblic i, arribat el cas,
alienar-los. nicament sabem que les seccionsmajories relatives o
absolutes, sin - Recuperar les universitats com espais de
titularitat pblica de carcter acadmic, desballestant pro- sindicals
de CGT a la UAB i a la UBde la creaci despais unitaris on
gressivament totes les fundacions participades; procedint a vendre
els seus actius quan aquests esti- han manifestat que acataran les
deci- guin localitzats fora dels Campus i figurin a nom de
societats instrumentals.conflueixen estudiants, PAS i PDI. sions de
lassemblea.Labril daquest any es va crear laPlataforma Unitria en
Defensa dela Universitat Pblica (PUDUP),que va anar cobrant fora
durant elsmesos de maig i juny. La PUDUP re-produa una experincia
duni delstres estaments universitaris similara la UAB existent al
llarg del cursanterior. En ambds casos la CGTha tingut un paper
molt important enel sorgiment i funcionament de lesdues
plataformes.Lobjectiu princi-pal de la PUDUP s plantejar unalluita
que vagi no noms en contrade les retallades sin que propositamb un
canvi real que faci de lesuniversitats un servei realment p-blic.
Per aix planteja que cal queels estudis i la recerca no sorientina
les necessitats empresarials, que elfinanament de les universitats
siguipblic i que no depengui del sectorprivat, que se suprimeixin
les des-igualtats en les plantilles, seradiquila precarietat
laboral i seliminin elsprivilegis dalguns sectors. Tamb esreclama
que es garanteixi una igual-tat doportunitats real en laccs ala
universitat amb una disminucide les taxes i una poltica de
bequesmillor. De fet, a lEstat espanyol esdedica nicament el 0,09%
del PIBa beques, mentre que la mitjana de laUE s del 0,26%. I,
finalment, tambes planteja la necessitat de canviarradicalment el
model de govern deles universitats, on els claustres hananat
perdent poder, un poder quecada cop ms sha anat concentranten els
sectors ms privilegiats delprofessorat i en empreses
privadespresents als Consells Socials de cadauniversitat.Lexistncia
de la PUDUP ha esti-mulat la dinamitzaci de processosassemblearis
en alguns sectors dels/les treballadores ms precries. Ala UB el mes
de juny es va crearlAssemblea de professors asso-ciats de la
Facultat de Filologia i ala UPF aquesta tardor sha creat
laPlataforma de professors associats.En tots dos casos han
organitzat undels collectius ms afectats per lesretallades laborals
i han iniciat ne-gociacions directes amb els respec-tius rectorats.
La PUDUP tamb hadinamitzat processos assemblearis.Aquest setembre
la UAB, una as-semblea de treballadors/es, en la queen van assistir
ms de 350, ha exigita juntes i comits que no entressin aOctubre de
2011 5
7. TREBALL-ECONOMIA Cal una mobilitzaci global, Perqu no som
mercaderies en mans dels poders pol- tics, econmics i financers.
Cal estendre la lluita al carrer perqu ens hi i als centres de
treball, en defensa dels nostres drets. juguem el futur. Del 29-S
al 15-O Passem de la indignaci a lacci treballadors es va ocupar
lhospital de versitat, els assistents a la confern- Redacci forma
silenciosa per respecte als usua- cia dinauguraci de la URV per
part ris. dAntoni Brufau, president de Repsol- La ruta combativa va
continuar en mar- YPF, van anar entrant sense impedi-Crnica del
29-S a xa desplaant-se fins el carrer Sant Pau ments a lAula Magna,
plena a vessar 109 en suport amb els concentrats con- ms aviat de
gent de fora de la comu-Barcelona tra el previst desnonament de
ledifici. nitat universitria que no pas estudiants - Manifestaci
per la tarda: i professors.- Recorregut del bus reivindicatiu el
Activistes socials i afiliades dels sindi- - Al vespre a Reusmat
del 29-S: cats CNT-AIT, CGT, CNT-Catalunya, A les 20 h. unes 150
persones es vanLautobs combatiu va comenar la CoBas, Solidaritat
Obrera, COS i IAC concentrar a la Plaa Mercadal de Reusruta
reivindicativa a les 8.20h. de la es van manifestar la tarda del
29-S pel convocades per lAssemblea Popularcaravana, decorada amb
pancartes i centre de la ciutat per rebutjar les reta- de Reus, que
agrupa persones pertan-banderes dels sindicats presents CGT, llades
i denunciar la precarietat laboral i yents a lacampada del 15-M, la
CGTCNT-AIT, CNT Catalunya i IAC, amb la situaci econmica, aix com
remar- i els collectius de lEsquerra Indepen-la participaci dunes
150 persones en car que cal actuar i mantenir les mo-
dentista.lautobs i altres vehicles. bilitzacions, i caminar cap a
una nova Desprs duna cassolada de mitja horaEl primer punt de la
ruta va ser Consor- vaga general. es va llegir el manifest de la
convoca-ci dEducaci de Barcelona a la Plaa La marxa, a la que van
participar unes tria, es va denunciar la situaci queUrquinaona on
es va llegir un manifest 2000 persones, va comenar davant la estem
patint de retallades i prdua desobre la problemtica de lensenyament
seu de Foment Nacional del Treball drets a tots els nivells, es va
remarcari cridar diverses consignes en contra de a dos quarts de
set, on es van llanar la necessitat de caminar cap a una novales
retallades i a favor de la necessitat ous en senyal de protesta.
Desprs va vaga general i es va animar a les perso-de realitzar una
vaga general. avanar per la Via Laietana fins a arri- nes
assistents a seguir-se mobilitzant.Des dall el bus combatiu va
partir bar a la plaa de Sant Jaume, i posterior-cap a la Torre
Agbar amb una caravana ment va continuar pel carrer de Ferranduns
30 vehicles (cotxes, motos i bi- i per la Rambla fins a la plaa de
Cata- El 29-S tamb a Lleidacicletes). Una vegada all els integrants
lunya, protagonitzant una seguda. Des- i a Palmade la caravana es
van concentrar en les prs es va dirigir a plaa Universitat,
onportes dAiges de Barcelona cridant representants de cada sindicat
convo- A Lleida es van manifestar des del Parcconsignes contra les
retallades i con- cant van realitzar uns breus parlaments. dels
Camps Elisis un centenar de per-tra les privatitzacions. Un company
Tamb van anunciar una concentraci sones convocades per la CGT i
altresdAiges de Barcelona va intervenir el 8 doctubre a les 17
hores a la plaa collectius.A Palma 200 persones esper a explicar
les privatitzacions que de Catalunya, organitzada conjunta- van
manifestar des de sEscorxadores volen efectuar i lacomiadament de
ment amb el moviment dindignats, fins a la Plaa dIslndia,
convocadestreballadors que aix representa. per concretar actuacions
per paralitzar per CGT, CNT, Maulets, Endavant i EnDall es va
partir cap a lhospital desnonaments i seguir protestant per Lluita,
per donar resposta davant latacde Sant Pau on esperaven a la porta
les retallades. Per completar la jornada sense precedents que
treballadors i tre-durgncies els treballadors que van
reivindicativa, al vespre es fer una con- balladores estem patint
per la polticaexposar que el Comit dempresa no centraci de 200
persones a lHospital de retallades i prdua de drets impul-acceptar
cap retallada i que per la 2 de Maig i desprs es va fer una tanca-
sada pel govern i les institucions eu-nit hi hauria concentraci i
mobilitza- da a lHospital de Sant Pau, afectat per ropees, a
instncies de la patronal i elscions. un ERO massiu. mercats, en un
procs de lluita coordi-De nou en ruta cap a lhospital Dos de nada
des de la unitat dacci i de classe.Maig on es va fer una trobada
amb tre- Crnica del 29-S aballadors i usuaris, llegint un
manifestels membres de la ruta reivindicativa i Tarragona i Reus
15-O: Jornadaels usuaris de lHospital van explicar la internacional
de lluitaseva problemtica i la nefasta actuaci - Pel mat a
Tarragona:del Comit dempresa que soposa a Una cinquantena
dactivistes dels El 15-O s una jornada internacionalles
mobilitzacions. Durant la concen- sindicats CGT, IAC i Cobas, i de
de lluita i mobilitzaci. El 15 doctubre collectius com lAteneu
Llibertari, estraci es van tallar els dos carrers on es ciutadans i
ciutadanes de tot el mn van concentrar a les 9.30 h. davant
Ins-localitza lhospital. surten al carrer per mostrar la seva in-
pecci de Treball a Tarragona i tambDesprs la caravana
reivindicativa va dignaci per la prdua de drets socials van entrar
a linterior, en el marc de ladirigir-se al Departament de Territori
i laborals a mans de laliana entre jornada de lluita del 29-S.i
Sostenibilitat on es va ocupar transi- els poders financers i la
classe polti- Els activistes es van dirigir poste-triament les
oficines mentre cridaven riorment a la URV on el president de ca.
Una crida a la lluita unides per unconsignes contra les retallades
i per la Repsol inaugurava el curs, en un signe canvi global, perqu
cal passar de lanecessitat duna vaga general, infor- inequvoc del
sotmetiment de la cultura indignaci a lacci, perqu les nostresmant
de la necessitat de lluitar contra i lensenyament universitari als
interes- vides sn ms importants que els seusel capital. sos de les
grans empreses. beneficis. Pels nostres drets socials i la-Desprs
el bus es va dirigir a lempresa Una cinquantena de persones van
pro- borals. Pel futur del planeta.COMSA-EMTE on es va entrar en
les testar al Campus Catalunya de la URV. Per una democrcia real i
participativa.seves installacions denunciant el tan- La convocatria
feta per lAteneu Lli- El 15-O es van convocar manifesta-cament de
lempresa i lacomiadament bertari Alom i la CGT va comptar cions a
Barcelona, Lleida, Tarragona,de treballadors i treballadores. tamb
amb lassistncia de membres Reus, Girona i Palma, a les quals laLa
marxa va continuar fins a lhospital de la Plataforma Cel Net del
Morell i el CGT ha donat suport, conjuntamentClnic arribant all al
voltant de les sindicat Co.Bas entre daltres. amb el moviment 15-M,
el sindicalis-13:30h. on es va tallar el carrer Vi- Entre crits de
Repsol mata, la URV me alternatiu i combatiu, i els movi-llarroel i
posteriorment al costat dels remata i fora les empreses de la uni-
ments socials..6 Octubre de 2011
8. TREBALL-ECONOMIA Les xifres ocultes de la crisiLa banca
espanyola ha guanyat 66.111 milions deuros des del 2007 fins el
2011 uns beneficis nets de 145.000 milions David Fernndez deuros. I
una tercera part daquests guanys shan produt desprs de lesclat de
la crisi. El 2007, 18.874Q ui la fa la paga, diu la dita. Per la
comptabilitat de la cri-si no respon a aquesta mxima: hi milions
deuros; el 2008, 16.602 mi- lions; el 2009, 15.695 milions. I el
2010 amb 310 oficines tancades iha consens general que tothom sha
la supressi de 1.105 llocs de treballdestrnyer el cintur en els
moments al sector ha esdevingut una novade depressi, que cal
retallar lestat mostra de beneficis consolidats, quedel benestar i
que res no tornar a ser shan apujat fins als 14.940 milionscom
abans. Tothom? Laritmtica deuros. Un 5% menys que els regis-ms
bsica desmenteix alguns nme- trats el 2009.ros vermells duna crisi
que no afecta En el tercer any de la crisi i en la po-tots els
ciutadans per igual. sici habitual, el Banco SantanderDes de linici
de les turbulncies dEmilio Botin va tornar a encapa-econmiques, la
tardor del 2007, la lar el rnquing amb 8.181 milionsbanca espanyola
ha guanyat ja 66.111 deuros. Seguit pel BBVA, en segonamilions
deuros, segons els comptes posici amb ms de 5.200 milionsde
resultats fets pblics pel sector. i per davant de La Caixa,
primeraAquesta xifra contrasta amb una al- entitat catalana del
rnquing, ambtra: 50.000 milions deuros, la quan-titat de la pitjor
retallada en matriade drets socials decretada mai perun executiu
espanyol des del 1978.La tisorada prevista per al perode2010-2011 s
de 15.000 milions. En de 10.000 milions deuros obtinguts fessional,
quan el 2005 era 93 copsel mateix temps, la banca ha previst per
una Telfonica que ja ha anunciat, superior. La diferncia encara s
msguanyar, pel cap baix, ms de 30.000 malgrat tot, acomiadaments
massius. abismal si se cenyeix la comparativamilions. Mentrestant,
la pobresa ja La borsa espanyola, segons dades de als crrecs de
consellers executius:colpeja dos milions de persones als Borses i
Mercats Espanyols (BME), cobren 313 cops el salari mnim: 27Pasos
Catalans, on latur afecta un va retribuir durant el 2010 24.228
milions anuals com a mitjana. Com-mili de ciutadans. milions deuros
als accionistes, un parat amb lany 2005, la xifra haI s que si
sobre lorigen de la cri- 24% menys que el 2009 32.208 crescut un
33% des de larribada desi hi ha amplis consensos cicle milions. la
crisi. Una crisi que tamb ha per-collapsat de la fallera
especulati- A les xifres ms silenciades de la cri- ms,
paradoxalment, que les gransva, punxada de la bombolla immo- si
caldria afegir-hi tamb el cmput fortunes de les deu principals
fam-biliria, recessi internacional, el de lelevat impacte del frau
fiscal i lies espanyoles hagin crescut un 27%debat sobre com
sortir-ne s prc- leconomia submergida, on treba- durant lanomenat
pitjor any de laticament monocolor. Al marge, hi llen quatre
milions de persones i que crisi: 6.800 milions deuros mstrobem unes
xifres que contribuirien suposa que lEstat deixi dingressar de
patrimoni el 2008. Mentrestanta esperonar el debat pblic sobre
entre 70.000 i 241.000 milions 442.000 petites empreses han
tancatla dimensi de la crisi, sobre com deuros anuals, segons les
organit- des del 2008 a lEstat i la destruccilestan enfrontant els
governs i, so- zacions professionals dels inspectors docupaci ja
supera el mili i migbretot, sobre qui nest pagant la dhisenda. En
el cas de levasi fis- de llocs de treball, amb una mitjanafactura i
a quin preu. En paraules de ral. De mltiples maneres, afe- cal, cal
apuntar un detall significatiu diria de deu EROs (Expedient de
1.307 milions nets. Les dades, per,leconomista Arcadi Oliveres,
presi- geix, amb latur desbocat que estan per on sha passat de
puntetes aquest Regulaci dOcupaci). estan parcialment esbiaixades
per-dent de Justcia i Pau, la situaci es patint, amb lempitjorament
de les 2010: entre els ms de cent defraua- Les dades de grans
riqueses relati- qu les principals entitats financeresresumeix en
una mxima: Socialit- condicions de treball, amb la reta- dors del
fisc espanyol que van ser ves al 2009 tamb sn suggerents: han estat
tancant els darrers exerci-zar prdues, privatitzant guanys: aix
llada de drets socials, amb la dismi- enxampats amb comptes opacs a
la els grans patrimonis van crixer cis amb dotacions milionries
perestem sortint de la crisi. nuci de lestat del benestar i amb
sucursal de LGT a Lienchenstein hi un 12,5% i a lEstat espanyol hi
ha a provisions. Durant el 2010, a tallAmb les reformes aprovades
el maig lafebliment de drets democrtics, constava Artur Mas Barnet,
pare de 143.000 persones 16.000 ms que dexemple, les cinc primeres
entitatsdel 2010 pel Govern de Rodrguez entre altres. I lestadstica
s, en lactual president de la Generalitat de lany 2008 per 17.000
menys que el bancries van dotar-se de provisionsZapatero ja es
podia estimar que du- aquest cas, crematstica: durant el Catalunya.
El cas es va tancar el no- 2007 amb un patrimoni superior per valor
de 6.670 milions deuros.rant el perode 2007-2013 es produi- 2010 la
banca va guanyar 40 milions vembre passat a lAudincia Nacio- als
814.000 euros. Un estat, el dotz Cal apuntar, a ms, que els
comptesran a lEstat espanyol unes retallades deuros diaris, 1,7
milions deuros a nal espanyola per prescripci delic- en el rnquing
mundial de pasos amb dexplotaci de les dues principalssocials
valorades en 50.000 euros, lhora, 28.424 euros al minut, ben b
tiva: levasi era anterior al 2002 i ms fortunes personals, on
continua entitats, el BSCH i el BBVA, estanuna reforma de les
pensions que ha 500 euros al segon. lactual president, aleshores
conseller creixent lescletxa de la desigualtat: directament
vinculats a la seva ex-ampliat als 67 anys ledat de jubila-
dEconomia, constava com a benefi- les elits, el 10% de la poblaci,
aca- pansi a lAmrica Llatina. ciari del compte. paren ja el 30% de
la riquesa estatal ici i una reforma laboral que, segons Tot i
aquests grans beneficis, la ban- No noms la banca tamb el 70% de la
riquesa dorigenels agents socials, ha precaritzat ms ca ha rebut
durant la crisi econmica guanya financer, segons les dades
recollidesles condicions de treball. Alhora, se- el suport decidit
de poltiques p- Creixen els sous dels a La crisi a lestat espanyol:
el rescatgons les projeccions estimades de la bliques de rescat:
des dun FROBpatronal bancria espanyola, ja es pot Per no s noms la
banca qui no ha consellers executius dels poderosos, elaborat pel
Semi- (Fons de Reestructuraci Ordenada perdut sota la crisi. Noms
el 2010, nari dEconomia Crtica Taifa.albirar que en el mateix
perode de Bancria) de 6.750 milions deurostemps la banca guanyar
111.000 mi- les empreses multinacionals amb ma- Tot i limpacte de
la crisi, els sous carregats als Pressupostos Generals dels grans
directius tamb shan in-lions deuros, ms del doble del que de lEstat
fins als plans de rescat de triu estatal i la borsa espanyola tamb
Bons de la van obtenir uns guanys: en concret, crementat. Mentre el
56% de la po-es retalla. 150.000 milions anunciats per injec-
86.228 milions deuros tot i trobar- blaci catalana viu amb menys de
Generalitat: la banca tar liquidesa i reactivar un crdit que nos en
plena recessi. Noms amb el 1.000 euros mensuals, els 584 c- tamb
tarifaLes balances de la mai no ha arribat al teixit productiu.
17,39% daquests beneficis nhi hau- rrecs de conselleres executius i
altscrisi Per a Miren Etxezarreta, catedrtica ria prou per revertir
limpacte negatiu directius de les empreses espanyoles Des de la
mateixa perspectiva, el emrita dEconomia Aplicada de la de les
retallades socials aplicades al de lIbex35 van cobrar una mitja-
paper de la banca en la recent emis-Les dades oficials, obtingudes
de UAB, les dades demostren alhora el perode 2010-2011. Les grans
em- na de 989.000 euros durant el 2009, si de deute pblic de la
GeneralitatlAssociaci Espanyola de Banca gran poder de la banca i
que qui preses espanyoles agrupades entorn arribant a nivells
retributius que han tampoc se salva de lanlisi crtica.(AEB), parlen
de guanys continuats est pagant la crisi sn, finalment, els lIbex
35 van tancar el 2010 amb batut rcords histrics. Lemissi de bons de
la passada tar-en plena poca de crisi. Des del 2003, treballadors i
les uns guanys nets de 47.000 milions Aquesta mitjana suposava, el
2009, dor, realitzada per un valor de 3.000la banca espanyola ja ha
acumulat treballadores i la poblaci en gene- deuros. Al capdavant
hi ha els ms 113 cops el salari mnim interpro- milions deuros, va
deixar un rendi-Octubre de 2011 7
9. TREBALL-ECONOMIAment net de 72 milions deuros a les blicitat
en una premsa en crisi, quecaixes i bancs que la van gestionar. a
les seccions deconomia predomi-Lanterior govern tripartit PSC, na
la ideologia liberal i que, alhora,ERC i ICV va aprovar una co-
molts bancs posseeixen importantsmissi bancria mitjana del 3%, que
paquets daccions dels principalsminvava a la baixa en el tram final
mitjans. A tot plegat shi afegeix elde lemissi. Finalment, ms de 72
fet socialment acceptat que els afersmilions deuros de guanys
directes econmics sn matria reservada aper a la banca, a cavall del
cobra- experts i que els comuns no hi es-ment de comissions
dintermediaci tem preparats. Per davant aquesti el risc hipottic
que no es va pro- fatalisme econmic, el filsof Slavojduir dhaver
dassumir la part de Zizek ja va alertar el novembre pas-lemissi que
no s colloqus. La sat a Le Monde Diplomatique queinclusi daquest 3%
addicional va laposta per la despolititzaci de laimplicar un elevat
inters final del crisi noms pretenia vendre els plans7,75%, que ha
generat un nou deute dausteritat com una mera respostapblic
addicional de 193,5 milions tcnica a imperatius economicofi-deuros.
Uns 120 milions destinats nancers i no com el que eren: estrat-a
retribuir els inversors. La resta, el gies fruit de decisions
politicoecon-37% del total dels interessos, anir a miques.parar
directament a unns bancs queabans de lemissi shavien negat a
Bibliografiaconcedir reiteradament nous prstecsa la Generalitat,
entre ells La Caixa. La crisi a lEstat espanyol: el rescatQue la
banca tarifi aquesta mena de dels poderosos.comissions en plena
aplicaci de Seminari dEconomia crtica Taifa Govern catal aquest
2011, aquestes A propsit, doncs, del silenci que en- especialitzada
defensant el rol fo-greus retallades socials, deixa molt (2010)
comissions han estat rebaixades par- volta uns beneficis bancaris
que no namental de la banca en la solvncia iclar qui t la culpa de
la catstrofe Apunts terics per entendre la crisi. cialment, tot i
que la banca tornar paren de crixer enmig duna crisi fortalesa de
leconomia i la premsaeconmica actual, en la que el sis- Seminari
dEconomia crtica Taifa a guanyar: entre el 2,5% i el 0,75%, social
dampli espectre i llarga dura- alternativa Cop dEstat econ-tema
financer fa negoci a costa dels (2010) segons els trams, en el cas
dels bons da, Etxezarreta rebla el clau citant el mic, titulava el
setmanari Directa elgoverns a compte de la crisi que ell La quiebra
del capitalismo global: a un any, que tamb baixa el tipus financer
nord-americ Warren Buffet: maig del 2009 han situat elementsmateix
ha provocat: presta diners als 2000-2030. dinters que rebr
linversor fins al Si aix s la guerra de classes, la i dades per
comprendre la dimensigoverns amb uns interessos o unes Ramon
Fernndez Duran. Virus 4,25%. I una comissi variable que nostra va
guanyant. Abans, durant i, de la crisi.comissions, en el cas dels
bons la (2010) oscilla entre l1,75% i el 0,5% anual previsiblement,
desprs que esclats Tot i aix, tamb hi ha hagut excep-Generalitat
astronmiques, quan Democrcia econmica. Vers una al- per als bons a
dos anys. la crisi: rere tretze anys consecutius cions en la premsa
generalista, comaquests diners els governs els fan ser- ternativa
al capitalisme. En relaci al rol de la banca i a la ges- de prdua
de poder adquisitiu, avui el tractament informatiu ofert pelvir per
recollir els plats trencats de la Coordinat per Antoni Comn, Jor-
ti de lemissi de deute pblic, Mi- hi ha dos milions de persones
pobres diari Pblico. Desapercebuts entrecrisi a la qual ens han dut
els bancs. di Garcia i Luca Gervasoni. ECOS ren Etxezarreta opina
que els bancs i ms dun mili daturats als Pasos lallau de notcies,
tamb sha publi-En el cas del bons de la Generalitat, (2009) han
aconseguit manegar la crisi se- Catalans. cat articles puntuals
rellevants, comels nostres bancs, escudant-se en un gons els seus
interessos i que han ara Sueldos rcord en plena crisis, Recursos i
fontscontext financer internacional nega-tiu que en aquell moment
desconfia- tornat a guanyar perqu estan dispo- Anlisi del
tractament publicat el 16 de maig pel periodista sats a tot per
guanyar ms, perqu Miguel Jimnez a El Pas. Tamb En-va
interessadament del deute pblic i manen molt i perqu la Generalitat
meditic ric Juliana, a La Vanguardia, ha rei- Asociacin Espaola de
Banca.negociant unes comissions abusives. Dades trimestrals sobre
els balanos els necessitava. La catedrtica em- terat en articles
dominicals danlisi de la banca espanyola.Lemissi de deute de la
Generalitat Les xifres dels guanys bancaris no sn rita de la UAB
insisteix que, com a que leconomia espanyola ja era una
www.aeb.esva servir per cobrir un dficit pblic cap secret, per
costa trobar articles oportunitat perduda, no sha fet res economia
intervinguda pel Directori Seminari dEconomia Crtica Taifa.que s
conseqncia directa de la cri- en profunditat que llegeixin la
realitat durant la crisi per disminuir lenorme alemany, en
referncia a una Angela www.seminaritaifa.orgsi, i el govern
tripartit va considerar i donin claus dinterpretaci de com poder
que ha acumulat el sector fi- estem sortint de la crisi i sota
quines Merkel que dissenya i ordena la po- Xarxa dEconomia Solidria
de Ca-lemissi de bons com a inevitable nancer. apostes. Les dades,
per, hi sn. Les ltica econmica actual de lexecutiu talunya. La XES
ha editat dos de-per tal generar deute i ingressos per Considera
que al govern tripartit li ofereix trimestralment lAssociaci
Zapatero. clegs quotidians contra la crisi, ambmantenir serveis i
prestacions socials va faltar imaginaci i voluntat per fer
Espanyola de Banca (AEB), la patro- Sigui com sigui, les lnies
mestres alternatives concretes de treball, con-bsiques sense haver
de recrrer a re- les coses de manera diferent, i proba- nal del
sector. Per lanlisi crtica, del tractament informatiu vers el sum i
estalvi adreades a persones itallades socials. blement estan massa
convenuts que els debats pblics o la incorporaci paper de la banca,
abans i durant collectius per avanar cap a una eco- noms la manera
habitual de fer les de veus que aprofundeixin un debat la crisi,
comencen a caminar ja per nomia ms democrtica, justa, tica iNous
bons, ms coses s vlida i ni tan sols els passa e