Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a l'edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Dades d’enviament:Nom:............................................DNI:...............................Adreça:..............................................................................Ciutat:................................................................................Codi.Postal:........................................................................Telèfon:..............................................................................

Desitjo rebre Celsona durant un termini de:.....3.mesos:..30.euros.....6.mesos:..60.euros.....Tot.l’any:..120.euros

Dades de pagament:Entitat:................................................................................Núm..de.Compte:

Si desitgeu la subscripció i rebre la revista directament a casa, empleneu aquesta butlleta amb totes les dades i envieu-la a: APUNTS GRÀFICS, SL. Ctra. de torà, 25280 Solsona

Solsona ha perdut 27 habitants després de 20 anys de guanyar-ne

Per primer cop en més de 20 anys, Solsona ha experimentat durant el 2008 un descens de la població del 0,3%, corresponent a 27 habitants menys. A 1 de gener d’aquest any, el padró municipal és de 9.504 ciutadans. En canvi, hi ha hagut un creixement vegetatiu positiu de 51 persones. Això posa de manifest els efectes de la conjuntura econòmica sobre la població solsonina, ja que hi ha més baixes per canvis de residència (569) que altes (512).

Els naixements registrats el 2008 van aug-mentar en un 27% respecte de l’any anterior, amb 131 nounats, tot i que també van produir·se una dotzena més de defuncions, 80 en total. El factor que explica l’estancament demogràfic de Solsona és el nombre de baixes per canvis de residència, un total de 320 a un altre mu-nicipi i 249 a l’estranger. A més, el volum de nouvinguts empadronats ha descendit un 5% respecte l’any passat i actualment representen el 19,45% del total d’habitants.

L’alcalde, Xavier Jounou, destaca que la dada més significativa que posa de manifest el padró municipal és el retrocés poblacional, després de molts anys marcats per una ten-dència ascendent, i tenint en compte que el creixement natural es manté a l’alça. Aquest fenomen, per a l’alcalde, “és una mostra clara

de la situació econòmicament dificultosa que estem vivint” i que afecta especialment alguns col·lectius d’immigrants, que “han de buscar altres indrets on treballar”.

Malgrat el decreixement de la immigra-ció, el nombre de dones nouvingudes puja lleugerament, un factor que demostra que el reagrupament familiar també es va consoli-dant. D’altra banda, a Solsona hi ha un mosaic de 43 nacionalitats diferents, de les quals la marroquina (904 persones) –ha disminuït en un 7,5%· i la romanesa (411) –ha crescut un 20%· es mantenen com les més representades. En tercer lloc hi ha els argentins i els ucraï-nesos (67 habitants, cadascun), seguits dels bolivians (51) i els equatorians (38).

Quant a la piràmide d’edats, de les dades del padró se’n desprèn que el grup majoritari és el de 20 a 40 anys, en un 30,95%, i que també és important la població infantil, de 0 a 15 anys, ja que arriba al 17,56%. Amb tot, cal destacar que al nucli antic aquest sector hi és menys present (14,3%), mentre que la població envellida és superior (19,17% del total d’habitants). Entre els col·lectius estrangers, cal destacar també que la meitat dels habitants tenen entre 20 i 40 anys, i gairebé una quarta part són menors de 15 anys.

� 605 - Divendres, 30-01-2009

Solsona Ramon Estany

Divendres passat, 23 de gener, a quarts de vuit del matí, un camió que des-carregava farina per un forn de Solsona i que estava estacionat a la Plaça Major, es va desfrenar i va baixar carrer avall, sense el conductor, fins a col.lidir amb la cantonada d’un edifici del carrer de Sant Llorenç, a la Plaça de la Catedral.

En el seu recorregut, el camió va tocar un vehicle de la Policia local, es va endur i malmetre part d’una bastida de les obres en una casa del carrer Sant Miquel, i des-prés de fregar amb el vehicle municipal de neteja dels carrers, va continuar el descens, tombant una pilona i girant per acabar encastat a la paret de la casa.

L’hora en que es va produir l’accident va evitar la tragèdia, ja que en ser divendres de mercat els carrers del centre de Solsona acostumen a estar plens de vianants.

Un camió es desfrena a la Plaça MajorPodia haver estat una tragèdia, però per sort només es van produir danys materials

L’impacte del camió va ser brutal

Es va tardar 5 hores per retirar el camió

La sortida pel Portal del Pont va ser espectacular

El carrer Sant Miquel es va haver de tallar La bastida va quedar molt malmesa

Immediatament després de l’accident, una dotació de bom-bers va comparèixer per retirar la bastida i el camió, treballs que es van allargar fins a la una del migdia, en que amb l’ajuda d’una grua, es va treure el vehicle accidentat.

Recorregut del camió sinestrat

�605 - Divendres, 30-01-2009

L’episodi de forts vents que es visqué el passat cap de setmana del 23 i 24 de gener, va provocar alguns desperfectes a Solsona. Algunes pollancres del camí de la Ribera a la mare de la Font van ser arrencats, caient sobre el camí, força malmès per les pluges.

També a l’Hort del Bisbe, un gran arbre va ser arrencat de socarrel, i entre el mobiliari urbà, cal destacar dos fanals de l’avinguda del Pont, que van ser tombats, i els operaris mu-nicipals van haver de serrar per evitar molèsties.

Vents de més de 100 Km/HEl dissabte, al Port del Comte es van registrar vents de

127 km/hora, a Lladurs, de 47 Km/hora, a Pinós, 96 Km/hora, i a Clariana de Cardener, 81 Km/hora.

El vent posa en alerta els serveis municipals de Solsona

L’arbre caigut a l’Hort del Bisbe

L'Espieta

Dissabte passat va fer molt vent i va volar un tros de “claraboia” de la teulada i va caure al carrer del Sol. Foto: MIQUEL SANTAEULÀRIA CAIRÓ

Solsona Ramon Estany

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona tramet el condol al consistori de Sant Boi de Llobregat per les víctimes del temporal

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de

Solsona ha acordat aquesta setmana trametre el seu condol a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per la mort de quatre infants del municipi dissabte passat a causa del temporal de vent. Els quatre nens, d’entre 9 i 12 anys, van morir en enfonsar-se una part de l’estadi municipal de beisbol, mentre participaven en l’entrenament habitual de l’equip infantil.

En l’accident, provocat per unes ratxes de vent que van superar els 100 quilòmetres per hora, van resultar ferits set menors més i un monitor de l’equip. Paradoxalment, els nens, que entrenaven a l’aire lliure, van refugiar-se del vendaval a l’interior del pavelló. Lamentablement, però, el sinistre el va provocar la caiguda de les parets de la instal.lació.

Els arbres van caure damunt el camí de la Ribera

� 605 - Divendres, 30-01-2009

�605 - Divendres, 30-01-2009

Els gegants de la Festa Major de Solsona es conserven provisionalment al cambril del Claustre

Mentrestant, la Confraria realitzarà les obres d’adequació d’un local al carrer de Sant Llorenç

Els gegants i el bestiari de la Festa Major de Solsona, excepte el drac, es conserven provisionalment des de dissabte al cambril del Claustre, un emplaçament carregat de simbolisme. Es preveu que romanguin en aquest espai mentre la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, propietària de la major part d’elements de la imatgeria, realitzi les obres de rehabilitació d’uns baixos del carrer de Sant Llorenç. El drac, per les seves dimensions, no s’ha pogut introduir al cambril i s’ha optat per conservar·lo en unes dependències municipals del carrer de Sant Pau.

Les propietàries de la sala Isidre Guitart, “La Quadra”, ubicació dels gegants els darrers anys, han rescindit el conveni de cessió d’ús de l’espai per necessitats personals, motiu pel qual calia buscar un emplaçament alternatiu. En aquests moments, la Confraria està començant els treballs de rehabilitació dels edificis dels quals és titular al carrer de Sant Llorenç, una part dels baixos dels quals es condicionarà per tornar a acollir els gegants, tal com havia fet fa uns anys.

D’aquí que la Confraria hagi ofert l’espai del cambril de la Mare de Déu del Claustre almenys durant el termini d’un any, que es calcula que és el temps que duraran les obres d’ade-quació de l’emplaçament definitiu. Per a Sara Alarcón, regidora de Cultura, “aquesta és segurament la millor solució”, tant perquè “s’evitaran problemes d’humitat, pols i oscil·lacions importants de temperatura” com pel “simbolisme que reporta el fet que la Mare de Déu custodiï els gegants, i viceversa”.

Igualment, Pere Cuadrench, macip major de l’Agrupa-ció de Geganters, considera que és un espai “molt òptim”, ja que les seves condicions de qualitat “són immillorables”, és just darrere la imatge romànica i en ”un marc arquitectònic únic”. A més, Cuadrench assenyala que aquesta ubicació té una “connotació històrica molt significativa, atès que durant una època, fins ben bé els anys seixanta, els gegants ja hi eren guardats”. Així mateix, coincideix que el dia que es va fer el trasllat, el 24 de gener, feia 70 anys que els primers gegants van ser cremats al cambril per l’exèrcit roig, abans de l’entrada dels nacionals.

Els geganters desitgen que el local que s’està condici-onant al carrer de Sant Llorenç proporcioni l’espai amb unes condicions necessàries que, “d’una forma definitiva, es mereix la nostra manifestació folklòrica”. En aquest sentit, mossèn

Josep Torres, president de la Confraria, explica que en aquests moments s’estan duent a terme treballs de desenrunament i es preveu adequar el local i ampliar·lo. Tot i això, “cal acabar-ho de consensuar amb els geganters, per acordar exactament com ho volen”.

Deliberació sobre la sortida dels gegants vells

D’altra banda, l’Ajuntament va votar al Ple de dijous l’autorització per la sortida dels gegants vells per participar a una exposició que s’organitzarà a Vilanova i la Geltrú entre el 18 de juliol i l’1 d’agost. Tal com estableix el Protocolescritdel folklore geganter, aquesta decisió s’ha de consensuar a tres bandes, entre el consistori, la Confraria i l’Agrupació de Geganters.

La mostra de Vilanova i la Geltrú, que es titularà “Ge-gants de museu”, serà de caràcter històric, ja que es convertirà en una de les poques vegades en què es podran veure, conjuntament i en un mateix espai, les parelles de gegants més històriques i antigues de Catalunya. Un dels objectius d’aquesta exposició, impulsada per la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú, és retre un homenatge a les ciutats que han potenciat la cultura popular.

L’Agrupació de Geganters va fer el trasllat de les peces dissabte passat

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

� 605 - Divendres, 30-01-2009

CiU s’oposa a la tramitacióde l’ARE de la Cabana del Màrtir

La regidoria d’Urbanisme defensa el projecte per l’augment que suposa en habitatge protegit, pels equipaments municipals que preveu i per la millora de la mobilitat urbana que comportarà

El grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Solsona va presentar, en el transcurs del ple que es va celebrar ahir, una moció contrària al projecte de creació de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) que el consistori solsoní i la Generalitat projecten a la Cabana del Màrtir, als terrenys que hi ha entre la Cissa i el cementiri.

La moció de CiU va ser debatuda pels grups municipals en sessió plenària però en el moment de tancar aquesta edició encara no s’havia resol la votació. El contingut de la moció insisteix en el rebuig a un projecte que preveu la construcció de 490 nous habitatges, una xifra que, segons els convergents, provocarà la saturació del mercat d’habitatges de Solsona.

El regidor de CiU, Josep A. Pelegrina ha explicat que l’ARE doblarà el nombre d’habitatges que s’estan construint o s’han construït recentment a Solsona quan, segons els càlculs de CiU, “uns 500 d’aquests habitatges es troben actualment desocupats”. Per aquest motiu, CiU s’oposa a un projecte que, al seu entendre, “agreujarà encara més la situació dels sector immobiliari i de la construcció”, i que s’està tirant endavant, “sense cap mena de participació ciutadana”.

Per altra banda, CiU ha criticat que amb aquest nou planejament s’aprovi la construcció de tres nous edificis de planta baixa i 5 pisos, quan l’alçada màxima prevista en el POUM és de 4 pisos. Un contrasentit que els convergents no entenen “després del llarg procés d’elaboració del POUM que fixava unes alçades màximes que en cap cas no superaven els 4 pisos”. Per CiU, aquest punt demostra que l’ARE “vulnera l’autonomia de l’ajuntament” en matèria urbanística i “se salta les indicacions consensuades al POUM”.

Al seu torn, el regidor d’Urbanisme de Solsona s’ha limitat a recordar a Pelegrina que l’objectiu de l’ARE és obtenir sòl urbanitzable a un preu assequible i ha defensat el projecte “perquè permetrà a la ciutat incrementar l’habitatge de pro-tecció oficial”. En aquest sentit ha recordat que pràcticament el 50% de l’habitatge que s’hi construeixi serà de preu concertat, “fet que afavorirà l’accés de les persones a l'habitatge”. A més, ha assegurat que l’ARE “no obliga a ningú a constuir” i que en canvi permetrà urbanitzar tot el sector. La urbanització d’aquesta zona és un dels arguments que el govern local valora a l’hora de defensar el projecte, atés que contempla la creació d’un nou vial que millorarà la mobilitat a tota la ciutat. El nou vial, connectarà la carretera de Manresa amb la de Sant Llorenç i contribuirà a reduir la saturació de vehicles que circulen per l’avinguda del Pont.

Pel que fa a les alçades màximes dels edificis, Abella ha reconegut que la proposta inicial “no s’adequa als criteris que fixa el POUM” però ha recalcat que "això es pot reconsiderar sempre i quan es valorin totes les propostes”. Així mateix, Abella ha assegurat que l’increment de l’edificabilitat que l’ARE suposorà respecte les normes que fixa el POUM “és mínim, i es deu al fet que s’augmenta la dotació d’habitatge públic”, i a més, ha recordat que l’operació permetrà concentrar els

Terrenys on s'ubicarà el nou barri residencial de la ciutat

equipaments educatius previstos a la zona –el CEIP El Vinyet i el nou institut· als terrenys de la Cabana del Màrtir. L’ARE de Solsona preveu la urbanització d’un total de 80.000 metres quadrats de superfície.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

�605 - Divendres, 30-01-2009

Expectació a la presentació “Solsona Roja”

Poques vegades la presentació d’un llibre desperta tant interés com la que va tenir lloc el passat divendres 2 de gener a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, amb motiu del llibre de l’escriptor i historiador solsoní Joan Obiols i Ríos

L’acte va comptar amb l’assistència de l’autor i del president del Consell Comarcal, Marià Chaure, i l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou.

Chaure, que va destacar el currículum d’Obiols com a escriptor especialitzat en la història i la geografia local, va su-bratllar que “ens obre una finestra al passat, en que aprenem d’on venim i podem entendre el nostre present, per no caure en els errors del passat”.

Per la seva banda, Jounou va agrair que persones com Obiols fan la seva feina per vocació, “un treball de recerca, de documentació, de posar sobre el paper allò que fa falta que se sàpiga, d’on venim, perquè evidentment les institucions rarament tindrem diners per pagar la feina, l’únic que podem fer és col.laborar una mica.”

Seguidament, l’escriptor va procedir a explicar els de-talls principals del llibre, que és el vuitè que ha publicat. Va començar agraint la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal, mencionà també “dos avis octagenaris”, el Francesc Casafont, i el seu pare, Joan Obiol i Grau. També agraí a tots aquells que li han donat suport per fer el llibre, a la seva família, i als professionals dels arxius consultats, tant els de casa com els de fora.

Obiols va explicar el perquè del llibre. Recordà que el 1994 se celebrà els 400 anys del títol de ciutat de Solsona, i per primera vegada sortia a la llum en la miscel.lània editada per l’ajuntament un petit treball titulat “Els nostres temps, 1936·1939”, en que treia les teranyines que envoltaven el bàndol dels perdedors. Amb tot, l’any 1994 la memòria històrica “no estava de moda” matissà Obiols, i va reconduir la seva investigació cap a l’Arxiu de Salamanca, que no va posar cap trava a la revisió dels documents que feien esment de Solsona. Així doncs, aquest

Solsona Ramon Estany

llibre, que ha acumulat onze arxivadors de documentació per a Obiols, és fruit d’un projecte iniciat fa 14 anys.

Obiols va recordar també que quan escriu, intenta per tots els mitjans arribar al màxim nombre de persones, “ja que no tothom és universitari” i que fer un llibre no és bufar i fer ampolles, ja que requereix viatges, temps i diners, i per aquest motiu, aprofità per demanar un major suport de les institucions.

El públic va omplir la sala gòtica del Consell Comarcal

Xavier Jounou, Marià Chaure i Joan Obiols

� 605 - Divendres, 30-01-2009

Solsona Ramon Estany

Parlant ja del llibre, sobre la portada digué que és cridanera perquè “a les entranyes del llibre hi trobem uns fets excepcionals que estan coberts de sang i sofriment”. Respecte al títol, “Solsona”, la nostra ciutat, que ens estimem, i l’adjectiu qualificatiu “Roja”, que segons com es pronuncia té un to molt fort i que durant 40 anys es va fer servir de for-ma despectiva per nombrar els que havien perdut la guerra, i sota aquest nom, com si fos un sac, hi cabien tots els enemics del règim, ja fossin republicans, comunistes, socialistes, jueus, massons, liberals o monàrquics, i a partir del Concili Vaticà II, alguns clergues.

L’autor va explicar que el període estudiat al llibre va del 20 de juliol del 36 al 24 de gener del 1939. L’obra s’inicia amb un epígraf que porta per títol “La Solsona de 1936” i aquí és on es detalla diferents eleccions de l'últim període republicà donant com a resultat que sempre les forces de dretes guanyaven per golejada a les esquerres al centre de Catalunya. També hi trobem un estudi sobre la població de Solsona, i els seus oficis, avui molts perduts.

El següent capítol, “Els trencants de la segona meitat de 1936”, ens endinsa en un període solsoní de caos i revolució, en que es parla de “la colla del mall”, on per primera vegada en surten els noms. Un home important en aquesta època és

Francesc Viadiu, que intentà reconduir una situació que moltes vegades li lliscà de les mans.

Obiols seguí explicant les diferents parts del llibre, el seu contingut, farcit de dades, annexes, documentació i foto-grafies, i aprofità per anunciar que té en projecte un nou llibre, la continuació d’aquest, sobre la “Solsona blava”, que aniria des de l’arribada de les tropes franquistes a Solsona fins a les eleccions municipals de 1979.

La vetllada continuà amb les preguntes i les aportacions de molts dels assistents a l’acte, que es van mostrar interessats per aquest períiode de la història.

Joan Obiols, en primer terme

�605 - Divendres, 30-01-2009

Solsona UBIC

Fira del Trumfo i la Tòfona 2009

La Fira del Trumfo i de la Tòfona 2009 ja té cartell

El cartell és obra de l’artista Aurembiaix Sabaté

La UBIC de Solsona ja està enllestint la progra-mació de la 5a. Edició de la Fira del Trumfo i la Tòfona 2009, que se celebrarà a Solsona el cap de setmana del 7 i 8 de març i que aquest any comptarà amb algunes novetats. Properament podreu consultar a la pàgina web de la Fira: www.firadeltrumfo.com la programació de l’edició d’enguany, així com les bases per participar als Concursos, les notícies, les fotografies relacionades amb la Fira...

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

CLARIANA DE CARDENER

Adjudicació definitiva d’un contracte d’obresPer acord de Ple de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, de data 22-12-2008, es va adjudicar definitivament el contracte d’obres consistent en l’execució del Projecte de millora de ca-mins rurals al terme municipal de Clariana de Cardener.Descripció de l’objecte: execució del Projecte de millora de camins del terme municipal de Clariana de CardenerPreu del contracte: 174.311,88 euros i 27.889,90 euros, d’IVA. Adjudicació: 22-12-2008. Contractista: M. y J. Gruas, SA. Import d’adjudicació: 202.201,78 euros

PINELL DE SOLSONÈS

Adjudicació provisional d’una obraPer acord de Ple de l’Ajuntament de Pinell de Solsonès, de data 14 de gener de 2009, s’aprovà l’adjudicació provisional del contracte d’obres de construcció d’una nova sala polivalent a Sant ClimençDescripció de l’objecte: execució del Projecte de construcció d’una nova sala polivalent a Sant Climenç. Preu del contracte: 358.518,73 euros i 57.362,99 euros, d’IVA. Adjudicació pro-visional: 14 de gener de 2009. Contractista: Construccions Mangas i Fills, SL. Import d’adjudicació: 346.046,37 euros i 55.367,42 euros, d’IVA

Comarca Ramon Estany

10 605 - Divendres, 30-01-2009

L’oposició al Consell Comarcal acusa els seus responsables de fer dirigisme polític

en la concessió de subvencions a entitatsEl Consell es defensa assegurant que la mesura no s’utilitzarà com un sedàs ja que la seva

voluntat és la de fomentar la col.laboració entre les entiats i el consell en benefici de la comarca

Els grups d’ERC i El Comú a l’oposició al Consell Co-marcal del Solsonès han acusat l’equip de govern de l’ens de voler controlar les entitats comarcals a través de la concessió de subvencions. La polèmica ha sorgit arran de l’aprovació de les bases que regulen el procediment que el Consell estableix per la concessió d’ajuts a les entitats culturals, socials, centres escolars i ampes i que enguany incorpora, com a nou criteri de valoració, el fet que col.laborin amb el mateix Consell.

Segons el text aprovat amb els vots de CiU es valorarà el fet que “l’entitat beneficiària col.labori amb el Consell Comarcal”, un punt al qual ERC i El Comú es van oposar en considerar que pot suposar una vulneració de la independència de les entitats.

Pel grup d’ERC la decisió “és perillosa” i demostra que els responsables comarcals “no entenen la finalitat” dels ajuts públics que es destinen a les entitats. “Aquestes -apunten- ja fan una molt bona tasca que repercuteix positivament en la societat i en la comarca independentment de la institució amb que col.laborin”. El portaveu d’ERC al Consell, David Rodríguez, es va oposar a la proposta atès que les subvencions no s’han de donar “a canvi de favors o contraprestacions, sinó perquè creus en l’activitat de les entitats i l’aportació que fan a al comarca”. Igualment s’ha expressat el portaveu d’El Comú, Marcel Colell, que troba “lleig” que es premiïn les entitats que col.laboren amb el Consell “ja que aquesta no és la finalitat de les entitats”. “Ho trobem molt greu, és bo i s’ha d’incentivar la col.laboració entre institucions i entitats però no a canvi dels ajuts públics”, apunta Colell.

Per la seva banda el vicepresident comarcal, Albert Muntada, ha justificat la introducció d’aquest punt assegurant que només s’ha posat per escrit “el que ja es venia fent en els darrers anys”. Muntada ha explicat que la intenció del Consell és implicar al màxim les entitats en tot allò que repercuteix en la comarca i que es tracta “d’una manera de buscar com-plicitats i fomentar la col.laboració mútua en benifici de la comarca”. Així mateix ha asseverat que “en cap cas s’usarà aquesta mesura com un sedàs per atorgar o no els ajuts”. Finalment ha recordat a l’oposició que el Consell “ha ajudat sempre a totes les entitats que ens ho han demanat i així continuarem fent-ho”.

La votació d’aquest punt ja va generar controvèrisa en el passat ple del Consell quan els grups de l’oposició van acusar l’equip de govern del Consell de no informar-los prèviamnet sobre la votació d’aquest punt. A més, van criticar l’absència de representants de l’equip de govern del Consell a la Junta de Portaveus. El portaveu del PSC, Enric Roures, ha recriminat al Consell que “s’amagui una informació important abans del ple ja que això condiciona el sentit del vot dels grups”. Per la seva banda, Albert Muntada ha explicat que una reunió amb responsables de la Generalitat li va impedir assistir a la Junta de Portaveus i per no cancelar la cita es va decidir que fos el gerent del Consell el responsable de dirigir la reunió.

Representants d'ERC al Consell Comarcal

Comarca Josep M. Montaner i Reig

11605 - Divendres, 30-01-2009

Sant Llorenç pressuposta en 1,2 milions d’euros la finalització de la rehabilitació del monestir

L’Ajuntament espera trobar el finançament pel projecte al llarg d’aquest any i adjudicar les obres el 2010

L’acabament de les obres de reha-bilitació del monestir de Sant Llorenç de Morunys requeriran una injecció econòmi-ca propera als 1,2 milions d’euros, segons l’avantprojecte que té sobre la taula l’Ajun-tament de la vila. Les actuacions que s’hi preveuen ·corresponents a la tercera i última fase de rehabilitació del monestir· preveuen enllestir definitivament la restauració de tot el complex que ha d’acollir el futur Museu de la Vall de Lord i l’arxiu parroquial.

L’avantprojecte ha estat redactat per l’arquitecte Joan Canal i inclou l’adequació definitiva de la Casa Prioral, Cal Morrut, les capelles annexes al Claustre del monestir, a més de la restauració de Cal Cametes, que es destinarà a usos relacionats amb l’activitat parroquial i cultural de la vila.

La voluntat del consistori és acon-seguir “lligar tots els ajuts possibles durant aquest any” amb l’objectiu d’ad-judicar les obres de cara l’any vinent, ha explicat Roures. Paral·lelament, s’inciaran els contactes amb el Departament de Cultu-ra per definir el projecte de museització dels espais del monestir. Les sales d’exposició del futur Museu de la Vall de Lord s’ubicaran a les plantes baixa i primera de la Casa Prioral i a les capelles del claustre del monestir, men-tre que la rehabilitada casa de Cal Morrut es destinarà als espais de direcció del museu i a l’arxiu. En total es disposarà d’uns 500 metres quadrats de superfície per exposar les peces que conformen l’actual col.lecció del museu i l’arxiu.

Les obres de rehabilitació del monestir de Sant Llorenç de Morunys van començar l’any 2003 amb la restauració de les antigues cobertes del monestir. Posteriorment es van exe-cutar els treballs de consolidació dels elements estructurals corresponents a la segona fase, que va finalitzar el passat estiu. Les obres han suposat fins al moment una inversió de prop d’1 milió d’euros.

La remodelació del monestir de Sant Llorenç de Morunys i la creació del Museu de la Vall de Lord suposen una de les actuacions més significatives que ha afrontat la vila en els darrers anys per tal de revaloritzar i impulsar el seu patrimoni cultural i arquitectònic. L’alcalde del municipi confia que “un cop acabat, el conjunt es converteixi en un centre cultural i turístic de referència a la vall i al Solsonès”. Roures també ha destacat la importància de l’altar barroc dels Colls, el retaule de Sant Miquel o l’orgue de l’església de Sant Llorenç “que completen els punts d’interès del complex” i que ·segons ha manifestat· quedaran “enquadrats” en un projecte cultural “de primer nivell”.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

L'Ajuntament espera adjudicar la tercera fase de les obres de rehabillitació del monestir l'any que ve

Enric Roures

L’alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, ha explicat que la setmana passada es va reunir amb el director dels Ser-veis Territorials del Departamnet de Cultura, Jordi Roca, per planificar les fórmules de finançament que permetin afrontar la inversió d’1,2 milions necessària per executar les obres. Per fer·ho, Roures ha confirmat que l’Ajuntament disposa del compromís dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Cultura de destinar·hi l’1% cultural. Aquest ajut ·previst en el conveni pels anys 2008/2011· permetria finançar el 50% dels costos de les obres, mentre que l’altra meitat les hauria d’aportar el consitori. L’Ajuntament preveu que la resta dels 600.000 euros necessaris per finançar la seva part de les obres s’obtinguin de les ajudes previstes en els fons FEDER europeus, als quals ja s’ha sol·licitat una subvenció de 300.00 euros. La resta de recursos s’obtindrien a través de la Diputa-ció de Lleida, el Consell Comarcal del Solsonès, el Bisbat de Solsona i la parròquia de Sant Llorenç.

1� 605 - Divendres, 30-01-2009

Vall de Lord Dolors Pujols

El carnestoltes tornarà a la Vall de Lord

El Casal l’Estaca està enllestint el programa d’actes de la festa del Carnestoltes 2008, que se celebrarà el proper dissabte, 28 de febrer a Sant Llorenç de Morunys. Els actes seguiran en la línia dels dos darrers anys: a les 7 de la tarda arrencarà una rua de disfresses des de la Plaça Major i la resta d’actes tindran lloc al pavelló d’esports: a les 10 hi haurà un sopar, i posteriorment la desfilada i concurs de disfresses i un concert amb el grup de versions Grand Vermú. El final de festa anirà a càrrec del dj Max Altimira. Hi haurà premis en les categories d’individual, en grup i infantil. Totes aquelles persones que vulguin participar al sopar caldrà que comprin el tiquet al bar Jardí abans del 22 de febrer (el preu del sopar és de 10 euros).

Comarca Ramon Estany

La Segarra s’oposa al traspàs de part de Torà i Biosca al SolsonèsUn grup de veïns dels dos municipis demanen formar part de Llobera (Solsonès)

El Consell Comarcal de la Segarra s’ha oposat al traspàs d’una part del terme municipal de Torà i del de Biosca al municipi de Llobera, a la comarca del Solsonès. Un grup de veïns dels dos municipis van iniciar un expedient de “disfunció territorial” al desembre de 2007 al·legant la major proximitat amb la comarca del Solsonès i la Comissió de Limitació Territorial del Departament de Governació ha requerit a la Segarra que es pronunciï.

Segons el president del Consell de la Segarra, Xavier Casoliva, el pronunciament del Consell serà contrari ja que, en contra del que al·leguen els afectats, no hi ha cap accident geogràfic que separi aquesta part del territori de la resta de la Segarra.

El Consell tampoc no considera determinant que el territori tingui accessos des del Solsonès ja que, segons Casoliva, els accessos existeixen igualment des de la Segarra i, a més, és normal que hi hagi accessos des del Solsonès ja que és una zona limítrof.

La Comissió de Limitació Territorial va anun-ciar el mes de desembre passat que s’encarregaria de tramitar aquest procés i va iniciar un expedient en què s’estudiaran les raons dels veïns, dels ajuntaments i del Consell.

La “disfunció territorial” afectaria prop de 24 dels 70 quilòmetres quadrats del terme de Llanera (Torà) i dues masies del terme de Lloberola (Biosca). Els dos ajuntaments ja es van pronunciar el passat mes de desembre contra el traspàs.

1�605 - Divendres, 30-01-2009

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal dóna cobertura de banda ampla rural a 52 famílies de la comarca durant el 2008

Amb aquestes intervencions el Consell complementa el desplegament realitzat per Iberbanda

L’orografia i la disseminació de la població són dues, de les principals complicacions amb les que es troben les ope-radores de telefonia, a l’hora de desenvolupar projectes i fer inversions a la comarca del Solsonès.

Aquesta manca d’inversions comporta un greuge com-paratiu entre els habitants de les zones rurals i els de les zones urbanes, en no poder gaudir dels serveis bàsics de telefonia i accés a internet, amb banda ampla.

Al gener de l’any 2007 es va completar el desplegament de banda ampla rural a la comarca del Solsonès, per part de l’empresa Iberbanda; aquest va ser insuficient perquè hi va quedar zones habitades sense cobertura.

El conjunt de deficiències detectades en el servei de banda ampla, juntament amb l’allau de sol·licituds realitza-des per particulars i no resoltes, va derivar en el plantejament de desenvolupar un projecte de desplegament de la banda ampla rural, per part del Consell Comarcal del Solsonès, amb l’objectiu de satisfer les demandes dels usuaris als quals se’ls havia denegat la possibilitat de connexió, per part de les operadores convencionals.

No ha estat objectiu, per part del Consell Comarcal del Solsonès, establir·se com a operadora, ans el contrari: el projecte es perfilava com un ajut als futurs usuaris, per tal que la connexió a banda ampla no tingués un preu superior al ja establert per les operadores.

L’any 2007 es va definir el contingut dels projectes i ha estat durant l’any 2008 que s’han executat, gràcies al cofinan-çament dels fons FEDER i de Dinamització del Departament de Política Territorial i obres públiques de la Generalitat, essent

la inversió realitzada de 234.437,65 euros.Des d’un punt de vista tècnic els projectes s’han

desenvolupat amb tecnologia WiFi, repetint el senyal de banda ampla, distribuït per una operadora (des d’un lloc amb cobertura) fins al beneficiari. El Consell Comarcal del Solsonès ha finançat els equips intermitjos (antenes, routers, cablejats,etc.) per poder repetir el senyal i el beneficiari s’ha fet càrrec de contractar el subministrament del senyal, amb el compromís de mantenir el contracte per una durada mínima de 5 anys.

En total s’ha donat resposta a 52 sol.licituds de més de 90 peticions rebudes, essent la seva distribució territorial: Odèn (20), Navès (11), Pinell de Solsonès (1), Riner (2), Llobera (16), Olius (1) i Castellar de la Ribera (1) .

Cal destacar l’actuació realitzada al municipi de Solsona, on el Consell Comarcal va signar un conveni amb l’Ajuntament del municipi per cofinançar (amb un 50%) la xarxa sense fils municipal posada en funcionament al mes de desembre de 2008.

Per donar resposta a les sol·licituds rebudes i que han quedat pendents de solució, el Consell Comarcal del Solsonès està treballant a fi d’obtenir els recursos econòmics neces-saris per anar desenvolupant el projecte, amb l’objectiu que no hi hagi cap llar de la comarca amb mancances de connexió a Internet a alta velocitat.

Paral.lelament el Consell Comarcal està treballant amb la Secretaria de Telecomunicacions dins el programa: “El Solsonès Connecta”, per tal de definir les inversions necessàries al territori i el calendari d’actuació.

Crida al voluntariat per la llengua, del Servei Comarcal de Català del Solsonès

La iniciativa es complementarà amb l’acolliment lingüístic, a partir d’aquest febrer, al palau Llobera, i altres cursos, també a la seu del Consell

En les properes setmanes hi ha previst organitzar una nova edició del programa Voluntariat per la llengua al Solsonès (serà la 5a edició!). Per això des del Servei Comarcal de Català del Solsonès, s’està fent una crida a qui estigui interessat a participar·hi. Només ha de disposar de 10 hores per conversar en català amb la persona que li serà assignada. L’objectiu del voluntari és facilitar l’ús del català, i el de l’aprenent, llançar·se a parlar aquesta llengua o millorar·ne la fluïdesa. Cada parella lingüística té també l’oportunitat de conèixer altres referents culturals.

El Servei Obert de Català, ubicat a la seu del Consell

Comarcal, també està equipat amb recursos multimèdia que faciliten l’aprenentatge de la llengua catalana a persones no catalanoparlants, encara que no tinguin cap noció del català. Així, a partir del mes de febrer el calendari d’asses-soraments d’aquest Servei es durà a terme els dimecres de 18 a 20 hores, i complementarà el treball que cada alumne decideixi fer a casa o a l’aula.

El Servei Comarcal de Català del Solsonès, també posa en marxa cursos de català i itineraris per a l’autoapre-nentatge, per aquells que volen ampliar els seus coneixe-ments de la llengua.

1� 605 - Divendres, 30-01-2009

Comarca CTFC

El CTFC impulsa el Rural Living Lab PirineusSerà un espai per fomentar la innovació a les comarques del Pirineu

i l’únic d’aquestes característiques en un entorn rural

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha creat el Rural Living Lab Pirineus, un espai d’experimentació on empreses de la zona, la Universitat de Lleida, les diferents Administracions i els ciutadans s’involucrin en el procés d’in-novació co-creant i validant tecnologies, productes, serveis i models de negoci en l’entorn i el context del món rural actual; i tot mitjançant l’impuls de la Societat de la Informació.

Aquest Rural Living Lab suposa una aposta per pro-moure l’experimentació fora dels laboratoris i dels grans nuclis urbans i portar-la a entorns reals i amb la participació dels ciutadans. El concepte Living Lab aporta innovació oberta, incrustada en el seu entorn social i en el teixit de professionals i empreses que el conformen, amb la finalitat d’aconseguir una participació estratègica conjunta entre ciutadans i organismes públics i privats que interactuïn per crear, consolidar i dinamit-zar el teixit productiu emergent i potencial dels Pirineus.

Per assolir aquest objectiu, el CTFC compta amb el suport de diferents entitats del territori que han mostrat interès per la iniciativa i també del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, a través del Programa Avanza Contenidos, que està impulsant altres estructures de Livings Lab arreu de l’estat, i del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

La característica principal del RLLP del CTFC és que és l’únic situat en un entorn rural.

El RLLP complementarà les activitats que es desenvo-luparan des del CTFC generant i augmentant el potencial de

desenvolupament tecnològic de les zones rurals de la zona del Pirineu i Prepirineu català, mitjançant l’estimulació de la In-novació i la promoció de la qualitat dels serveis que s’ofereixen als habitants del medi rural, amb l’ambició de crear un entorn on tingui lloc el desenvolupament d’aquests productes/serveis i actuï com a mecanisme d’intercanvi i de vincle amb la difusió del coneixement i l’experiència.

Aquesta acció s’emmarca en l’objectiu del CTFC de contribuir al desenvolupament sostenible del medi rural mit-jançant la innovació i la creació de noves activitats territorials a fi de revaloritzar i dinamitzar la seva economia i contribuir així al reequilibri territorial.

Sessió informativa del programa Forma’t al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Formació a mida per a l’empresa

Durant l’any 2008, des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s’ha estat treballant amb el programa Forma’t, s’ha impartir formació a mida a diferents empreses i s’ha ofert la possibilitat de sol·licitar subvencions per a la formació de treballadors/es que han realitzat accions formatives al CTFC al llarg de l’any.

A final de 2008 es va publicar la nova convocatòria del programa Forma’t, i és per això que el proper 18 de febrer a la Sala d’Actes del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya es farà la presentació del programa adreçat a totes els/les treba-lladors/es i empresaris/es de la comarca del Solsonès. La sessió s’iniciarà a les 18h amb una xerrada a càrrec de Joan Lafarga, tècnic del Servei d’Ocupació de Catalunya, i serà seguida d’un torn obert de preguntes.

L’objectiu d’aquesta sessió informativa és orientar les empreses de la comarca sobre el funcionament pràctic del programa Forma’t, la seva tramitació i les perspectives de futur de l’ajut. La finalitat d’aquest programa és millorar les

competències dels treballadors i treballadores de les empreses i treballadors i treballadores autònoms/es a través de la formació. Bàsicament es treballa en tres àmbits de formació: idiomes, prevenció de riscos laborals i transferència de coneixements específics per a cada empresa.

Els principals avantatges són la possibilitat de planificar un pla de formació bianual adequat a les necessitats concretes del personal de l’empresa i la simplificació dels tràmits administratius i de justificació econòmica. D’aquesta manera es vol donar resposta a la creixent importància que està prenent la formació dels /les treballadors/es en el marc d’una economia de mercat internacional i en la construcció d’un mercat europeu competitiu.

Actualment, està obert el període de sol·licitud de subvenció; i es podran subvencionar totes aquelles accions formatives iniciades a partir de l’1 d’agost de 2008 i finalitzades abans del 30 de setembre de 2009.

Cal confirmar la vostra assistència al telèfon 973 48 16 44 o a l’adreça electrònica jornades@ctfc.es

1�605 - Divendres, 30-01-2009

El Motor Club del Solsonès presentà la tercera prova del Campionat de Cross Country

La Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès va acollir dissabte passat, 24 de gener, l’acte de presentació formal de la tercera cursa de les quatre que formen el campionat

d’Espanya de Cross Country, essent la segona edició que se celebra a la comarca del Solsonès, i que es disputarà en un circuit entre Olius i Riner

Per al president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, al Motor Club del Solsonès “hi ha molt entusiasme” i ha posat “tota la seva organització i gent” per fer possible un any més aquesta cursa al Solsonès. A més, Chaure, va recordar que “som curosos amb el medi ambient” i això és un punt a favor per aconseguir ser la seu d’aquest campionat. Finalment, el president va dedicar unes paraules d’agraïment als alcaldes i propietaris, que han cedit l’espai per fer la cursa, una cursa “que dóna pu-blicitat al Solsonès i és una altra manera de fer país”.

Jaume Cardona, vocal del Motor Club, va explicar a con-tinuació els aspectes tècnics d’aquest recorregut que tindrà 14 quilòmetres i passarà per camins, corriols i zones trialeres.

El dissabte dia 31, es faran les verificacions tècniques de 15 a 19 h. quedant les motos en el parc tancat.

El padock, el parc tancat i la sortida estaran situats al polígon d’Olius. Tindrem servei de bar.

El diumenge dia 1, es faran dues curses. A les 9 h. sortiran les categories Sènior B, Veterans i Fèmines. A les 12:30 h. prendran la sortida els corredors de les categories Sènior i Júnior.

Olius Ramon Estany

Miquel Padilla, president de la intercomarcal d’Unió a Lleida i la diputada al Parlament de Catalunya, Anna Miranda, s’han reunit aquests dies amb la direcció d’Unió del Solsonès, encapçalada per Albert Muntada, per tal de fixar els objectius d’aquest partit en el decurs del 2009.

Entre les principals propostes plantejades, hi figura l’obertura d’una seu, tal com ja tenen altres formacions a la comarca, i l’increment d’implantació en els diferents municipis. A la trobada, celebrada a Solsona, hi van assistir també el president local d’UDC, Joan Caelles, i altres militants que configuren el comitè comarcal d’Unió al Solsonès.

El president d’Unió de Lleida, al Solsonès

La direcció del partit s’ha reunit amb el comitè comarcal a Solsona per a definir els objectius

d’UDC al Solsonès durant aquest 2009

Partits Polítics Unió del Solsonès

Tant a l’arribar com al marxar, hi haurà dues cronos que donaran espectacle a la cursa.

A nivell organitzatiu, Cardona va destacar les prop de 50 persones que ajudaran a fer possible la cursa.

Per la seva part, Ramon Auguets, director de la carrera, agraí al Motor Club del Solsonès la confiança dipositada en ell com a director de cursa, destacant que “posarem tota la carn a la graella per que la cursa sigui un èxit”, per que la prova del Solsonès sigui “la millor d’Espanya”.

1� 605 - Divendres, 30-01-2009

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Fa un temps es va portar a terme a la nostra Vila d’Oliana un “Curset de Primers Auxilis”. Va haver·hi teòrica i pràctica. El nombre de participants al curs va ser de 17. El Curs “D’iniciació

Curset d’iniciació a l’atenció sanitària immediata

a l’atenció sanitària ”, era d’una durada de 10 hores. L’Assitència era obligatòria en un 80%. Va ser un curset molt ben aprofitat i que potser en alguna ocasió ens tregui d’algun problema.

Pràctiques

A punt de començar el curset

Panoràmica de la sala fent exercicis sota la mirada del monitor

Saber fer l’embenat és molt important

1�605 - Divendres, 30-01-2009

Bases de la V Mostra gastronòmica

Comparseres. i. comparseros,. amics. i. amigues,.tots:.Gràcies.a.les.arts.culinàries.que.ens.heu.anat.demostrant. any. rere. any,. enguany. el. dissabte.21.de.febrer.a.les.13:13.puntuals.a.la.Plaça.Major.us.esperem.per.celebrar.la.V.Mostra.Gastronòmica...

Participants:.Tots.els.que.hi.estiguin.interessats...Modus.operandi:.Cada.grup.ha.de.presentar. un.menú.el.més.comestible.possible.amb.els.següents.ingredients.estrella:•.El.primer.plat.ha.de.contenir.crispetes..•.El.segon.ha.de.ser.amb.els.ingredients.que.vul-gueu.però.amb.la.presentació.de.“pinxo”,.imitant.la.fórmula.emprada.pels.Artesans.dels.Solsonès.durant.l'última.mostra.gastronòmica..•.Les.postres.han.de.contenir,.un.ingredient.alcoho-litzant.bàsic.en.el.carnaval,.típic,.típic....moscatell...Inscripcions:. Els. interessats. a. participar. podeu,.abans.del.14.de.febrer.a.les.21:21h:

•.Enviar.un.correu.a.l’apartat."contacta’ns".de.la.web.del.carnaval.http://www.carnavalsolsona.

com/.especificant.el.nom.de.la.comparsa.i. el. nombre. de. gent. que. necessitarà.

cadira.•. Treure. el. cap. per. l'Oficina. del.Carnaval.a.la.carretera.de.Manresa.(al. costat. del. Suma,. on. abans. hi.

havia. el. Boli-Bola). i. donar-nos. la.mateixa.informació..El. nostre. jurat,. amb. una. grandiosa.fortalesa. estomacal,. premiarà. dife-

rents.aspectes.culinaris.i.ornamentals..Tindrà.en.compte:.•.La.presentació..S’accepten.totes.les.formes.i.figures.imaginables.per.la.ment.humana..•.L'originalitat..Recordeu.que.ser.originals.està.molt.bé....però.penseu.que.el.que.cuineu.serà.el.dinar.del.vostre.grup.i.del.jurat..•.Avís:. Els. plats. poden. contenir. els. additius. que.vulgueu,.però.ja.us.entendreu.vosaltres.amb.Santi.Santamaria....Sense.més.dilació.sols.ens.resta.acomiadar-nos.i.esperar-vos.a. la.gran.bacanal. (sense.déus. i.amb.orgies.gastronòmiques)..Penseu.que.està.en.joc.una.Estrella.Michelin..

FALTEN 16 DIES PEL BALL D'ASSAIG

Botiga del Carnaval 2009La “Botiga del Carnaval” la podreu trobar oberta de 7 a 9 del vespre entre setmana, i de 5 a 8 de la tarda els dissabtes.

-.Setmana.del.2.de.febrer:.oberta.per.als.socis.i.socies.-.Setmana.del.9.de.febrer:.oberta.per.a.tothom.

Aquest.any.estarà.situada.a.la.carretera.de.Manresa.(al.costat.del.Supermercat.Suma).

A.la.botiga.podreu.comprar.les.entrades.per.a.tots.els.actes,.recollir.carnets.de.soci,.apuntar.a.la.canalla.pel.concurs.de.disfresses.i.les.carrosses,.fer.qualsevol.consulta,.etc.

El.DVD.del.Carnaval.2008.estarà.disponible.a.partir.del.dia.5.de.febrer.a.la.mateixa.botiga.

US HI ESPEREM!!!

1� 605 - Divendres, 30-01-2009

Assaigs dels Balls de Gegants

A.partir.del.24.de.gener.i.cada.dissabte.a.les.2/4 de 5 de tarda.fins.a.Carnaval,.es.duran.a.terme.els.assajos.de.balls.de.gegants.al.Pati.del.Consell.Comarcal.del.Solsonès,.amb.la.col.laboració.de.la.Colla Gegantera del Carnaval de Solsona.Pot.assistir-hi.tothom.que.estigui.interessar.en.realitzar.algun.dels.ballets.

Concurs d'Aparadors Bojos 2009L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona torna a recuperar, després d’uns anys d’absència, el Concurs d’Aparadors Bojos del Carnaval.

Bases del Concurs:

-..Participants:.totes.aquelles.botigues.i.comerços.de.Solsona.interessats.

-..Tema de l’aparador: qualsevol. motiu. relacionat. amb. el.Carnaval.de.Solsona.

-..Dates:.l’aparador.haurà.de.romandre.amb.la.decoració.de.Carnaval.com.a.mínim.del.19.al.25.de.febrer.de.2009.

-..Inscripcions: enviant. un. correu. electrònic. a. carnaval-solsona@yahoo.es. o. bé. trucant. al. 696.39.19.27.. Cal. fer.arribar.el.nom.de.l’establiment.i.l’adreça.

. Un.cop.inscrits.es.farà.arribar.un.cartell.identificatiu.a.tots.els.participants.

-..Veredicte:. el. jurat. passarà. a. veure. els. apardors. durant.el.Carnaval.2009..El.guanyador.del. concurs.es.donarà.a.conèixer.durant.la.mitja.part.del.Gran.Ball.de.Disfresses.del.dimarts.24.de.febrer.

-..Premi:.un.Gegant.Boig.commemoratiu.

A.més,.des.de.la.Junta.del.Carnaval.es.demanaria.a.tots.els.botiguers. i. comerciants. de. Solsona,. que. durant. els. dies. de.Carnaval.portessin.alguna.de.les.bates.que.tant.identifiquen.la.nostra.festa,.per.fer-la.encara.més.lluïda..Per.qualsevol.dubte,.pregunta,.aclaració.o.qualsevol.altra.cosa,.podeu.dirigir-vos.a.carnavalsolsona@yahoo.es.o.bé.al.telèfon.anteriorment.esmentat.

Enramades Carnaval 09Les enramades es porten a terme durant el diumenge, dia 15 de febrer, a partir de les 9:45 del matí.El dinar d’enramadors és a les 13:30 a la Plaça Major.També hi ha un dia de desenramades, que ja us confir-marem amb més detall ben aviat.

Hola.comparses.i.comparserus,.camarades.i.camarerus,.trem-pats.i.trempudes,.….en.definitiva:.Carnavalerus!.Teniu.ganes.d’enramar.algun.carreró,.ja.sigui.petit.o.grossot?.Doncs.si.hi.esteu.interessats,.llegiu-vos.bé.aquest.correu,.per.posar-vos.al.dia.;).Alguns.de.vosaltres.ja.ens.haureu.fet.arribar.la.vostra.petició.per.enramar.alguns.dels.carrers..Si.és.el.cas,.no.us.preocupeu,.ja.us.ha.quedat.anotat..Ara.bé,.si.encara.no.ho.heu.fet,.penseu.que.aquells.que.l’any.passat.ja.vareu.engalanar.algun.carrer,.conservareu.el.mateix,.sempre.i.quant.vulgueu.seguir.engalanant-lo,.fins.la.setmana.vinent..Una.vegada.oberta.la.botiga.del.Carnaval.(a.partir.del.dia.2.de.febrer.a.les.19:00h),.s’acabaran.d’assignar.els.carrers.que.no.hagin.estat.reclamats.per.els.anteriors.engalanadors,.si.alguna.altra.comparsa.hi.està.interessada..Per. tant,. i. en. el. cas. d’estar. interessats. en. engalanar. algun.carrer:Agrairíem. que. ens. CONFIRMÉSSIU. el. carrer. que. desitgeu.engalanar,.sempre.i.quan.no.estigui.ocupat.per.alguna.altra.comparsa..Recordeu.que.al.migdia,.tots.aquells.que.us.heu.dedicat.amb.ganes. i. totes. les.vostres. forces,.a.engalanar.un.carrer,.sereu.premiats. amb. el. dinar. d’engalanadors/es. a. la. Plaça. Major..Si.voleu.venir.a.dinar.agrairíem.que.ens.CONFIRMÉSSIU. la.quantitat.de.gent.que.vindria.de.la.vostra.comparsa..L’alçada.MÍNIMA.a.la.que.heu.d’engalanar.és.de.4.metres..És.MOLT.IMPORTANT.que.ho.tingueu.en.compte,.ja.que.per.alguns.carrers.han.de.passar.carrosses,.i.si.ho.pengeu.a.menys.de.4.metres....pot.ser.que.se’n.vagi.a.terra.l’engalanada!.Tin-gueu-ho.en.compte!..Cada.comparsa.engalanadora,.haurà.de.disposar.dels.seus.propis.mitjans.per.a.l’engalanament.del.seu.carrer.(escales,.etc.)..Agrairíem.que.tots.aquells.que.ja.tingueu.previst.engalanar.i.sobretot,. venir. al. dinar.d’engalanadors,. ens.ho. confirméssiu.ABANS.del.matí.del.divendres,.dia.30-01-09.

Comparsa MatarrucsEl.dia.6.i.8.de.febrer.farem.la.reunió.de.la.Comparsa.

Per.la.colla.jove.i.vella.el.dia.6.de.febrer.a.les.10.del.vespre.a.la.Sala.d’Actes.del.Casal.de.Cultura.

Per.la.colla.infantil.el.dia.8.de.febrer.a.les.5.de.la.tarda.a.la.Sala.d’Actes.del.Casal.de.Cultura.

1�605 - Divendres, 30-01-2009

Ep, la foto! Ramon Estany

Wait la foto

De festa a l'Aixeta

Recordant vells temps a l'Insti

Tres reis a l'Sputnik

Ep, la foto

Sopar promoció ‘83 Escola Arrels Ara que tots ja tenim els 25 a sobre, seria bo que ens tornessim a

veure les cares, no??!!! Què us sembla un soparet???Dissabte dia 14 de febrer, (el restaurant està per decidir)

Si us falla la memòria, aquestes fotos us la refrescaran una miqueta!!!Va animeu-vos que s’ha de superar el nombre d’assistents de l’última vegada, eh???!!! Confirmeu assistència (abans del 8 de febrer) al correu: arrels83@hotmail.com

4t ESO Arrels 1998-1999 C

4t ESO arrels 1998-1999 B

4t ESO Arrels 1998-1999 A

Societat

�0 605 - Divendres, 30-01-2009

Cartellera

EXPOSICIÓ: ‘Salmaldon’Sala cultural de l’Ajuntament. de l’1 al 15 de febrer, de dijous a dissabte, de 17 a 19 h, diumenge, de 12 a 14 h

Salmaldon és una mostra d’art contemporani inspirat en el mar Mediterrani. L’eix de l’exposició gira entorn de l’obra pictòrica de l’artista Montserrat Balletbó, acompanyada de la música de Pemi Rovirosa i la narrativa de Montse Solé. Segons expliquen les autores, la interacció de les tres disciplines crea un mar particular, que anomenen Salmaldon, que representa la llibertat d’expressió i pensament.La inauguració de la mostra tindrà lloc el dia 1 de febrer a les 12 del migdia, amb la participació de la historiadora de l’art Belén Alcón. Torna el curs de sardanes

Els dissabtes, a les 11 del matí, a la seu del Club Sant JordiDies 24 i 31 de gener. 7, 14 i 28 de febrer i 7 de marçConversa amb Antoni Pladevall

sobre la novel·la ‘Terres de lloguer’Sala cultural de l’Ajuntament - 4 de febrer, 17 h

La regidoria d’Acció Social i el club de lectura de la gent gran organitzen un acte amb l’escriptor osonenc obert a tothom. Recentment guanyador del XV premi de novel·la Carlemany, Antoni Pladevall, serà a Solsona per parlar de la seva obra Terres de lloguer, amb què l’any 2005 va rebre el premi Pi i Soler. Es tracta d’una novel·la sobre dos masovers que han d’abandonar, a contracor, el mas i les terres per les quals han deixat la pell.L’acte, organitzat per la regidoria d’Acció Social i el club de lectura de la gent gran de Solsona, serà presentat per Felip Ven-drell, escriptor i coordinador del club de lectura. Hi col·laboren la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Cata-lunya i la biblioteca municipal.

EXPOSICIÓ: ‘Obrim portes als drets!’Aula de Cultura de Caixa Penedès (C/ Castell, 19)del 4 al 28 de febrer

El Síndic de Greuges duu a Solsona una mostra itinerant commemorativa sobre la història de la institucióEl 2009 el Síndic de Greuges de Catalunya celebra tres dates assenyalades. D’una banda, el 600 aniversari de la creació de la primera institució de defensa de drets a Catalunya, per part del rei Martí l’Humà; de l’altra, els 30 anys de la recuperació de la figura del defensor amb l’Estatut d’autonomia del 1979, i finalment, el 25è aniversari de la Llei reguladora del Síndic i la fundació de la institució actual. D’aquí ha nascut l’exposició “Obrim portes als drets!”, que té per finalitat mostrar a la po-blació com treballa el Defensor de les Persones i què pot fer per resoldre les queixes que se li presenten.

XERRADA: ‘Els drets dels infants i la participació’Sala gòtica del Consell Comarcal5 de febrer, 21.30 h

L’ONG solsonina Solsonès Obert al Món (SOM) organitza una xerrada de presentació de l’activitat de l’entitat, en el marc dels actes de celebració del 10è aniversari del col·lectiu. La xerrada versa sobre “Els drets dels infants i la participació”.

Sortida amb raquetes de neu Lloc per determinar - 7 de febrer , 15 hEl Grup de Natura i el Centre Excursionista del Solsonès organitzen, un any més, una sortida amb raquetes de neu per descobrir petjades i altres rastres en paratges nevats de la comarca.

Programació del tercer aniversari del Casal Popular la Fura, que se celebrarà el cap de setmana del 6, 7 i 8 de febrer.

Divendres 6 de febrer:20:00: Innauguració de l’exposició dels joves artistes del Solsonès, al Celler de Ca l’Aguilar a la Plaça Ma-jor, amb pica pica. L’exposició estarà oberta dissabte i diumenge de 11h a 14h, i de 16h a 20h.

Dissabte 7 de febrer:10:00: 2n campionat de bitlles catalanes, a la Plaça Sant Pere.18:00: Espectacle infantil a la Plaça Major, amb en Pocasolfes.20:00: Presentació del llibre “Camí d’anada”, amb l’escriptor Felip Vendrell Colilles. Al Casal la Fura.22:00: Sopar popular (6 euros) i teatre. Al Casal la Fura.23:00: Concert a la Fura amb VAN DE VINATXO (folk del ganxet, amb denominació d’origen)

I després continua la festa!!www.lafura.ppcc.cat

CONFERÈNCIA: ‘L’expansió catalana per la Mediterrània’Sala cultural de l’Ajuntament - 5 de febrer, 21 h

Òmnium Cultural del Solsonès organitza una xerrada a càrrec de Jaume Farguell

Jaume Farguell, president d’Òmnium Cultural del Berguedà i del Casal d’Eu-ropa del Berguedà i exalcalde de Berga, pronunciarà una conferència que duu per títol “L’expansió catalana per la Mediterrània”. És un acte organitzat per Òmnium Cultural del Solsonès.

�1605 - Divendres, 30-01-2009

Dins la programació de les assignatures de llen-gua catalana i castellana del 3r curs de l’ESO, s’estudia el món de la ràdio. Per aquesta raó, els tres grups de 3r d’ESO de l’IES Francesc Ribalta van realitzar una acti-vitat per conèixer de prop aquest àmbit tan rellevant de la comunicació.

En primer lloc, van organitzar·se en equips de fins a sis membres amb l’objectiu d’elaborar un programa de ràdio. Cada equip va redactar un guió, en el qual havia de constar: text, música, efectes sonors, silencis, etc. Alguns projectes van reflectir la diversitat lingüística i van combi-nar parts en català i en castellà. En segon lloc, van assajar la lectura del guió, tenint en compte que havien d’assolir una entonació i un ritme adequats al gènere radiofònic triat, així com una vocalització clara. En tercer lloc, els assajos van incorporar la selecció musical i els efectes sonors adients. Finalment, per grups·classe, van adreçar·se a l’emissora local Solsona FM a fi d’enregistrar els programes.

Els dies 13, 14 i 16 de gener, els tres grups de tercer de l’Institut van passar pels estudis de Solsona FM per enregistrar els diferents gèneres de programes que havien elaborat: noti-

L’alumnat de 3r d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta” fa ràdio a Solsona FM

ciari general i d’esports, crònica social, entrevistes, magazín, reportatge, tertúlia, debat, crítica cinematogràfica, etc. Tant els alumnes com els professors i el personal de l’emissora municipal van valorar molt positivament l’experiència, que segueix els principis rectors del pla educatiu d’entorn.

Els programes realitzats per l’alumnat estan disponibles a la web de l’institut (iesfrancescribalta.net).

Educació IES Francesc Ribalta

Educació Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona - Pla Educatiu d'Entorn de Solsona

Pocs joves s’aventurarien a endevinar que a Catalunya s’hi parlen més de 300 llengües. Per explicar aquesta realitat i moltes altres curiositats sobre els idiomes que es parlen al nostre país, ha arribat als centres de secundària de Solsona l’exposició itinerant “Les llengües a Catalunya”, una activitat patrocinada pel Pla Educatiu d’Entorn.

A través d’aquesta mostra es vol aprofundir en el fet que el món es pot veure de moltes maneres. L’intercanvi i la cooperació es presenten com un fet natural necessari per a una convivència enriquidora. L’exposició, produïda pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i

L’exposició ‘Les llengües a Catalunya’ fa parada als centres de secundària solsonins

Fins al dia 30 està instal.lada a l’IES Francesc Ribalta i del 2 al 6 de febrer, a l’escola Arrels II

És una instal•lació produïda pel CIEMEN i patrocinada pel PEE

les Nacions), posa èmfasi en la necessitat d’experimentar la diversitat. Il·lustra com cada llengua conté coneixements únics que només els seus parlants poden transferir.

“Les llengües a Catalunya” proposa als estudiants un viatge pel paisatge lingüístic de Catalunya, on persones d’arreu del món han descobert que la seva llengua és tan valuosa com les altres i han recuperat un sentiment que tothom es mereix: l’orgull de comptar amb una llengua que és un llegat dels avantpassats.

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Educació Escola Arrels

L’Escola de Secundària Arrels ja ha integrat un total de 7 estudiants dins els nou programa Escola·Empresa, enfocat a aquells alumnes de quart d’ESO que molt pos-siblement triaran el món laboral com a objectiu immediat. Així, els nois i noies poden fer una roda de pràctiques per diferents empreses, comerços i administracions públiques, en el decurs de la qual tindran l’oportunitat d’orientar el seu futur escolar i professional.

La iniciativa té una durada de 10 hores setmanals, 2 cada tarda, i els alumnes participants fan pràctiques en diferents sectors com són un laboratori fotogràfic, tallers de reparació i venda de bicicletes i motos, fusteria, perruqueria, informàtica, estructures metàl·liques i al Consell Comarcal del Solsonès. En el decurs del segon trimestre, es treballarà en empreses d’informàtica, venda i reparació de bicicletes i motos, llar d’infants, informàtica, estructures metàl·liques i tallers d’automoció.

El projecte Escola·Empresa és un programa específic que consisteix en una adaptació curricular de les matèries de 4t d’ESO, combinat amb la realització d’unes pràctiques a empresa. La iniciativa s’ofereix com un itinerari a escollir

Aquesta setmana els alumnes de 1 de CFGM i els que formen part del Projecte E·E, van participar en un taller·xerrada que els va apropar al món laboral. Van poder conèixer quin tipus de contractes existeixen, quina importància té un bon currículum, com presentar·se a una entrevista de treball....

Va ser molt interessant la part del taller dedicada a l’autoocupació, és a dir a aquells joves emprenedors que tenen ganes de muntar el seu propi negoci, com fer·ho i amb quins avantatges i inconve-nients es poden trobar.

La xerrada forma part del Progra-ma d’Activitats Externes que organitza l’escola, el qual té l’objectiu d’ampliar i complementar els coneixements dels nostres alumnes.

7 alumnes d’ESO de l’Escola Arrels ja participen en el programa Escola-Empresa

Els estudiants, de quart curs, han iniciat una roda de pràctiques en diferentscomerços i administracions per tal d’enfocar el seu futur professional

durant l’últim curs d’ESO, tenint en compte que els alumnes participants han de complir un perfil de desmotivació aca-dèmica ordinària, resultats acadèmics insuficients, interès per l’orientació laboral i professional, bona predisposició, habilitats i aptituds manipulatives relacionades amb el món laboral, i comportament no conflictiu, ni absentisme escolar. La valoració per ara és força positiva per part dels empresaris, alumnes i pares.

L’Escola Arrels parla de feina amb els alumnes de cicles formatius

Fer un currículum i presentar-se a una entrevista de treball, són alguns dels exemples de les sessions formatives

��605 - Divendres, 30-01-2009

El passat 14 de Gener els més petits de la ZER del Solsonès vam anar a l’estació d’esquí de fons de Tuixent·La Vansa. El clima acompanyava i els nens vam poder disfrutar d’un dia d’esport i natura magnífic. Vam participar·hi 20 alum-nes, alguns dels quals era el primer cop que ens calçàvem uns

Educació ZER del Solsonès

El cavall és un animal amb el que es pot fer moltes activitats ja que ha estat domesticat durant milers d’anys. Els alumnes de la UEC hem anat a fer vàries sessions d’equinoteràpia.

L’objectiu és aprendre coses dels ca-valls i el seu maneig per, després, poder-ho ensenyar a la gent d’Amisol.

Fins ara hem anat tres cops a l’hípica Sant Martí, a Castellar de la Ribera, on el Ruben el Xabi i la Laura tenen els seus cavalls.

Quan vam arribar vam fer grups de dos. Cada grup anava a buscar el seu cavall i després els raspallàvem i els

UEC L´Afrau del Solsonès

Equinoteràpia social

Educació Joshua Porrero Núñez, alumne de la UEC-IES Francesc Ribalta

preparàvem per a muntar.Mentre la meitat de nosaltres aprenia

a muntar, controlar, caminar al pas, etc. als altres els explicaven els accessoris del cavalls i com es fan servir.

Quan comenci la primavera farem tres sessions més i esperem posar en pràctica, amb l’AMISOL, tot el que ens han ensenyat. M’ha agradat molt i tinc ganes de tornar-hi.

Aquestes pràctiques han estat possi-bles amb una petita subvenció de Caixa Manresa i esperem noves ajudes per continuar amb aquest projecte.

Ja us n'informarem!

Els petits de la ZER a la neu

esquís i estàvem molt emocionats. Havent dinat vam buscar caramels amagats sota la neu que ens havia amagat una bruixa. Després d’un dia tan dur vam pujar a l’autocar que ens portava fins a Solsona. Tots estàvem molt cansats i fins i tot alguns ens vam adormir. I l’any que ve... segur que repetirem!

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Associacions Agrupació de Geganters

Comunicat dels Geganters

L’Agrupació de Geganters comunica que els gegants i la resta d’improperis de les diades del Corpus i de la Festa Major de Solsona romandran guardats a les dependències del Cambril de la Mare de Déu del Claustre fins que la finca del Carrer de Sant Llorenç, 37 (antic “quarto” dels gegants) hagi estat rehabilitada per ubicar-hi la manifestació folklòrica de manera definitiva, tal i com han acordat les tres parts signants del protocol: Ajuntament, Confraria del Claustre i Geganters.

Associacions Club Estel del Solsonès

Festa dels Traginers de BalsarenyEl Club Estel el dia 15 de febrer anirem a la Festa dels Tra-giners de Balsareny. Dinar i espectacle de Carnaval a la Sala Bogart.

Sortida al Teatre El dia 1 de març el Club de jubilats l’Estel del Solsonès organitza un viatge a Barcelona per veure l’obra de teatre, El joc dels idiotes protagonitzat per Joan Pera i Lloll Bertran.Sortida a les 3 de la tarda per passejar per Barcelona i seguida-ment al teatre. Preu socis: 36 euros. Preu no socis: 38 euros.

Amb renovació de junta, amb assistència d’un centenar de persones que vàrem omplir el local.

Després de donar la informació de l'any 2009 es va acabar amb un berenar per a tots els assitents.

I la nova junta és la següent:Presidenta: Maria Llorach BalsellsVicepresidenta: Montserrat Seuba RafartTresorera: Núria Roselli ForcadaSecretària: M.Queralt Sala LlorachPortaveu: Enric Serra MayàVocals: Ramona Solé Caball, Salvador Casafont Casals, Lídia Bures Llena, Robert Augé Graell, Antònia Boronat Espasa, Maria Fornell Ramon.

Assemblea generalEl día 25 de gener el Club Estel del Solsonès va

celebrar l'assemblea general

Associacions Casal Popular la Fura

3r aniversari del Casal Popular la FuraExposició col·lectiva d’artistes a la sala el Celler de Ca l’Aguilar els dies 6,7 i 8 de febrer i presentació del llibre Camí d’anada de Felip Vendrell

Ja fa uns mesos al casal popular La Fura vàrem

tenir la iniciativa d’organitzar una exposició d’art oberta als artistes de la comarca i a tots aquells que volguessin exposar algun tipus d’obra d’art. En vista de les mancances d’oportunitats i dificultats que es troben tots els joves que comencen són pocs els que es poden permetre muntar una exposició d’obra pròpia i molts els que participarien en exposicions col·lectives. Davant d’aquesta situació que es repeteix a moltes poblacions del nostre país esperem que aquest sigui un punt de partida per continuar organitzant més exposicions d’art i augmentar el número d’artistes per impulsar les noves promeses que tenim a Solsona i així també tenim previst fomentar activitats artístiques d’aquest tipus com un ral·li fotogràfic més endavant.

L'exposició, entre d’altres artistes que ens falta per confirmar, podrà comptar amb el Ramon Colell, l’Anna Delgado, l’Enric Lema, el Joan Obiols, la Teresa Mujal, la Lurdes Santamaria, i el Joan Viladomat. S’inaugurarà el proper divendres dia 6 de febrer al Celler de Ca l’Aguilar, a la Plaça Major al costat del Bar Cantàbric, i romandrà oberta els dies 7 i 8 d'11 a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda.

També, el dissabte 7, dins els actes del tercer aniversari, a les 8 del vespre a dins el Casal Popular la Fura hi haurà la presentació del llibre “Camí d’anada”, de l’escriptor de la comarca Felip Vendrell. L’autor ens comentarà el procés de fer aquest llibre, en que va en-trevistar dones grans de pagès per fer una aproximació de la vida de les dones al camp, no fa pas tants anys enrere. Us hi esperem a tots/es!

��605 - Divendres, 30-01-2009

Associacions Solsonès Obert al Món

Acabem de passar les festes de Nadal, cap d Any i Reis i a casa nostra ens hem preocupat força pel benestar dels nostres infants i per fer·los molts regals, alguns necessa-ris però d altres segurament no tant. Però quina és la situació de la infància al món?

Des del SOM creiem que cal reflexionar sobre algunes dades refe-rents a això.

Els Drets dels Infants foren aprovats, a la convenció de les Nacions Unides, a Ginebra el 20 de novembre del 1989, després de nombrosos debats i propostes que ja procedien dels anys posteriors a la primera Guerra Mundial.

El document conté 54 articles que intenten donar resposta a les necessitats de la in-fància. Els àmbits recollits són: definició d´infància fins als 18 anys, dret a la no discriminació, a tenir una identitat i una família, a disposar de benestar, desenvolupament global, educació, salut, lleure, llibertat d expressió, de consciència i de religió, dret a obtenir informació i protecció contra els mal-tractaments i abusos i contra el treball explotador, etc. L'infant ha de ser objecte de prevenció i protecció i subjecte de parti-cipació. Alguns dels articles finals fan referència a l obligació de l'Estat de difondre aquests drets, de prevenir situacions conflictives, de crear comitès que avaluïn la seva aplicació i en facin informes, de redactar decrets i normes i dotar de les condiciones necessàries per tal que els articles es respectin i apliquin universalment.

Però sabem que si bé disposar d´una declaració de drets de l'infant ha estat una gran conquesta molt important i que ha representat un pas endavant considerable, també és cert que aquests drets no s apliquen a molts dels països i que n´hi ha alguns que es trepitgen a tot arreu.

Vegem quina és la situació actual de la infància al món, segons dades de la UNICEF

· 1.000 milions d'infants en el món viuen en la pobresa (50%).· 143 milions de menors de 5 anys sofreixen desnutrició.· 400 milions no tenen aigua potable (20%).· 270 milions no tenen accés als serveis de salut (14%)· La tassa de mortalitat infantil dels menors de 5 anys és de 5

per cada mil als països industrialitzats, 27 per mil a l'Amèrica llatina, 72 per mil al món.

· 500.000 dones moren per complicacions durant l embaràs i el part. A l Àfrica subsahariana 1 de cada 22 dones moren, mentre que als països industrialitzats els passa a 1 de cada 8.000 dones.

· 2'3 milions d'infants estan infectats de VIH.· 121 milions d'infants no van a l'escola( 7%). La majoria són

nenes.· 220 milions treballen (12%), dels quals 126 milions ho fan

en treballs perillosos, i 1 de cada 6 treballa més de 28 hores setmanals.

Els Drets dels infants

· 1'2 milions són víctimes de l’explotació se-xual.· Molts milions són víctimes de conflictes bèl.lics des de 1990. · 5 8 milions són refugiats i 8´8 milions són desplaçats interns.

L'Organització de les Nacions Unides va establir 8 objectius de Desenvolupament del Mil.lenni , ODM, com a metes per aconseguir el 2015. Veiem què passa en relació a la infància

Obj. 1.· Eradicar la pobresa extrema: S observa certa millora en el % de desnutrició

infantil. El 1990, 32 %; mentre que el 2006, 27 % de desnutrició.

Obj. 2. Aconseguir una educació primària universal: També es dóna una certa millora en escolarització: el 2002, 115 milions de no escolaritzats, mentre que el 2006, 96 milions.

Obj, 3. Promoció d´igualtat entre gèneres. Disminueix la diferència d escolarització. El 1990,86 % de nens i 78 % de nenes, mentre que el 2005, 89 % de nens i 85 % de nenes escolaritzats.

Obj. 4.· Disminuir la mortaldat infantil dels menors de 5 anys. Per primera vegada baixa de 10 milions. El 1960, 20 milions, mentre que el 1990, 9´5 milions. 4 milions d ells són nadons de menys d´un mes de vida.

Obj. 5.· Millora de les condicions de salut materna. Hi ha hagut certa disminució de la mortaldat de les mares en el part.

Obj. 6,.· Combatre malalties: VIH, malària.... 2006, 380.000 menors morts per VIH i 15 2 milions d orfes per VIH

Obj.7: Garantir sostenibilitat Medi Ambient: Ha augmentat una mica la població que accedeix a l’aigua potable: Món, 59%; Amèrica Llatina, 77%; Països industrialitzats, 100%. No ha disminuït el nombre de víctimes de l explotació sexual ni el nombre de víctimes dels conflictes bèl·lics.

Obj.8 : Potenciar una aliança mundial pel desenvolupament. Hi ha més acords entre països però queda molt per fer.

Després d’estudiar totes aquestes dades veiem que encara queda molt per fer. I a més fa por que amb la crisi econòmica actual es rescindeixin força els ajuts que poden contribuir a aconseguir els objectius del mil.lenni i que anem enrere enlloc d anar endavant en les petites conquestes aconseguides.

El SOM amb els seus projectes a diferents països com El Salvador, Nicaragua i Perú intenta contribuir d’alguna manera a millorar la situació sobretot de salut i educació de la població infantil i les seves famílies.

Tots i totes podem fer que aquests ajuts es puguin anar enviant. Totes les col.laboracions seran benvingudes.

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

La conferència de la FAO a Madrid se salda

amb un nou fracàs La reunió d’alt nivell sobre seguretat alimentària

mantinguda, a principi d’aquesta setmana, per mandataris i representants de 120 països a Madrid s’ha saldat amb un nou fracàs que ha decebut a tots els que, com Mans Unides, fan de la lluita contra la fam el seu principal objectiu.

Cap dels països assistents, excepte Espanya, que va actuar com amfitriona, no va comprometre ni un sol euro per a la lluita contra la fam. El president del govern, Rodríguez Zapatero, va prometre 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys per a lluitar contra la fam. A més, va assegurar que el combat contra la pobresa és “més imperiós” que recuperar el creixement econòmic i l’ocupació en els països rics.

A Mans Unides, com ONGD que lluita des de fa 50 anys per eradicar la fam i la pobresa en el món, ens sorprèn i indigna la passivitat de tants governs i institucions davant el que hauria de ser tractat com el principal dels problemes que afecten la humanitat.

La tan portada crisi, que indubtablement està fent estralls en les poderoses economies occidentals, no pot ser una excusa per oblidar unes promeses d’ajuda, que semblen haver quedat en mers rentats de cara per a molts països causants –amb les seves decisions polítiques i fi-nanceres i amb la seva permissivitat· de que, a dia d’avui, milions de persones passin fam.

Des de Mans Unides exigim als agents implicats ajudes concretes i compromisos que es tradueixin en verita-bles accions encaminades a assolir el desenvolupament dels països econòmicament menys avançats. I demanem informes puntuals sobre el compliment d’aquests compromisos.

No podem ni hem de conformar·nos amb vagues promeses quan sabem que en el món hi ha gairebé 1.000 milions de persones sotmeses diàriament a la cruel tortura de la fam.

Associacions Mans Unides

Canvi de decoració al ClubLa setmana passada amb l’ajuda de tots els usuaris es

va realitzar el canvi de decoració del passadís ja que havíem entrat a l’estació hivernal i també és va modificar la decoració del Club Social del Sol del Solsonès. Aquesta setmana ens hem apuntat al concurs que realitza l’associació del Carnaval de Solsona sobre aparadors bojos que juntament amb tots els membres del Sol del Solsonès durem a terme.

Ets un Sol !!!Visita la nostra pàgina web: www.soldelsolsones.org/

Associacions Sol del Solsonès

ART i SOLIDARITATL’ONG SOM, Solsonès Obert al Món, celebra el seu 10è aniversari. En motiu de la celebració s’han editat dos gravats de l’artista solsoní Jaume Roure. Far/2008: Edició de 55 exemplars Tècnica: Aiguafort i collage Paper: Hahnemühle 300g Preu: 150 euros

Palmera/2008: Edició de 55 exemplars Tècnica: Aigua-fort i collage Paper: Hahnemühle 300g Preu: 150 eurosEls pots adquirir a Ca l’Ester (Mei) o trucant als telèfons 667024557 (Montse) i 619413816 (Marta)

L’art i la solidaritat s’uneixen. Gràcies

Associacions Solsonès Obert al Món

��605 - Divendres, 30-01-2009

Bisbat Ramon Estany

Visita d’Amba Maximus, Bisbe de l’Església copta, a

Mons. Jaume Traserra Com a preàmbul de la Setmana de

pregària per la Unitat dels Cristians, el divendres dia 16 de gener, Amba Maximus, Bisbe de l’Església Copta

Ortodoxa, va visitar al Bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra

Admissió a Ordes de Lluís Cañadilla i Serrano

El diumenge dia 4 de gener de 2009, es va fer l’Admissió a Ordes de Lluís Cañadilla i Serrano, candidat al Diaconat Permanent. La celebració fou a la catedral de Solsona en el transcurs de la missa capitular, presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Jaume Traserra.

El Lluís va estar acompanyat pels seus familiars, amics de Mollerussa i Lleida, així com pel rector de Mollerussa i altres preve-res. El ritus de l’admissió és el pas previ a l’ordenació de diaca.

Lluís Cañadilla és casat i pare de dos fills, viu a Mollerussa i compagina el seu treball amb els estudis teològics. Està cursant la diplomatura en Ciències Religioses a l’IREL de Lleida. Informa: Diaconat Permanent.

Jornada sobre la Carta pastoral del Sr. Bisbe “La comunitat cristiana”

Per a totes les delegacions diocesanes i altres persones interessades. Dia: 14 de febrer de 2009 - Lloc: Seminari de Solsona

Programa LaudesPonència sobre la carta pastoral “La comunitat cristiana”EucaristiaDinarTaller: “Una comunitat alternativa”

Per informació i inscripcions: Cúria diocesana. Tel. 973 48 06 19 (Encarna). Correu elec-trònic: delegacions@bisbatsolsona.cat

Els Sants de la SetmanaDivendres, 30 Santa Martina; sant Adelelm (Lesmes); santa Jacinta de Mariscotti; sant Mucià-Maria Wiaux. Dissabte, 31 Sant Joan Bosco; santa Marcel•la.Diumenge, 1 Sant Cecili; sant Brígida d’Escòcia; beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten.Dilluns, 2 Presentació del Senyor, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera (pel ritu de la llum); sant Corneli.Dimarts, 3 Sant Blai; sant Anscari (Òscar). Santa Claudina Thévenet; sant Francesc Blanco i companys, mrs. al Japó; beat Esteve Bellesini; beat Joaquim de Siena, rel. servita.Dimecres, 4 Sant Andreu Corsini; sant Joan de Brito, prev., i beats Rodolf Acquaviva, prev., i companys, Francesc Pacheco, Carles Spínola, preveres, i companys, Jaume Berthieu, prev., i Lleó-Ignasi Magin, prev., i companys, jesuïtes, mrs.; sant Gilbert; santa Joana de Valois; santa Caterina de Ricci; sant Josep de Leonessa. Dijous, 5 Santa Àgata o Àgueda. Santa Calamanda.

Amba Maximus, Bisbe al Caire, és un prelat molt proper al Papa Shemuda III i ha estat enviat per ell a les comunitats coptes, durant les festes de Nadal.

Amba Maximus va agrair al Bisbe Jaume tota la col·laboració que han trobat a la diòcesi i també va parlar-li d’algunes de les dificultats que tenen al seu país. El Bisbe Jaume mostrà tot el seu interès i va manifestar la seva disposició a ajudar-lo en el futur, tot agraint la seva visita.

Amba és un terme que vol dir “pare”. En Copta, s’utilitza com a títol honorífic per desig-nar els bisbes i els sants i monjos més venerats. La llengua copta és la que es parlava a la vall del Nil als primers segles del cristianisme, però actualment només s’utilitza en la litúrgia. A la ciutat de Cervera, del nostre bisbat, hi ha una petita comunitat copta que va tenir els seus inicis durant l’any 1990, va ser la primera comunitat de l’Estat espanyol.

Trobades com aquestes són signe i realitat de la reconciliació i unitat entre les Esglésies, i ens animen a que les comunitats coptes i catòliques segueixin col·laborant i recolzant-se mútuament.

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Parròquia Ramon Estany

BRICSLa Candelera i Sant Blai.- Diumenge, 1 de febrer, a les 10, Missa i benedicció de candeles i fruits.

CANALDAFesta de la Candelera i Sant Blai.- Diu-menge, 1 de febrer, missa i benedicció de candeles i fruits.

CASTELLVELLFesta de la Candelera.- Diumenge, 8 de febrer, Missa a 2/4 de 12, amb benedicció de candeles i processó.

CLARÀLa Candelera i Sant Blai.-Diumenge, 1 de febrer, a les 12, Missa i benedicció de candeles i fruits.

CLARIANAFesta de Santa Àgata.- Diumenge, 8 de febrer, a les 12, Missa a la capella de Santa Àgata (passat el pont del riu Negre), per commemorar la festivitat de la patrona de les dones, la verge i màrtir santa Àgata. Tot seguit benedicció i repartiment del pa.

CAMBRILSFesta de la Candelera.- Dilluns, 2 de febrer, és la Presentació del Senyor. Missa i benedicció de candeles.

LA COMAPresentació del Senyor.- Dilluns, 2 de febrer, Missa i benedicció de candeles.Sant Blai.- Dimarts, 3 de febrer, Missa i benedicció dels fruits de Sant Blai.

LA MATA (Llinars)Festa de la Candelera i Sant Blai.- Di-lluns, 2 de febrer, a les 12, Missa i bene-dicció de candeles i fruits.

LA SELVACandelera i Sant Blai, a Marsinyach.- Diumenge, 1 de febrer, a 2/4 d’1, Missa i benedicció de les candeles i dels fruits de sant Blai.

LINYAFesta de la Candelera i Sant Blai.- Aquest dissabte, 31 de gener, a les 7 del vespre, Missa i benedicció de les candeles i dels fruits de Sant Blai.

LA TORRETA (Preixana)La Candelera i Sant Blai.- Diumenge, 1 de febrer, a les 10 del matí, Missa i benedicció de candeles i fruits.

MADRONALa Candelera i Sant Blai.- Aquest dissa-

bte, 31 de gener, a les 6 de la tarda, Missa amb benedicció de les candeles i fruits de Sant Blai.

MONPOLFesta de la Candelera al Santuari de Massarrúbies.- Diumenge vinent, 8 de febrer, celebrarem la festa de la Candelera i de Santa Àgata. A les 12 del matí, benedicció de les candeles a l’atri, Missa i, en acabar, benedicció del pa de Santa Àgata.

NAVÈSFesta de la Candelera i Sant Blai.- Diumenge, 1 de febrer, a les 11 del matí, Missa i benedicció de les candeles i dels fruits de Sant Blai.

ODÈNLa Presentació del Senyor.- Dilluns, 2 de febrer, Missa i benedicció de candeles.

OLIUSLa Candelera i Sant Blai.- Diumenge, 1 de febrer, a les 12, Missa i benedicció de candeles i fruits.

PINELLLa Candelera i Sant Blai.- Diumenge, 1 de febrer, a les 10 del matí, Missa i benedicció de les candeles i fruits de Sant Blai.

SANT CLIMENÇLa Candelera i Sant Blai.- Diumenge, 1 de febrer, a 2/4 de 12 del migdia, Missa i bene-dicció de les candeles i fruits de Sant Blai.

SANT LLORENÇFesta de Sant Blai.- Dimarts, 3 de febrer, a la Missa de les 6 de la tarda, benedicció dels fruits de Sant Blai.

SOLSONAFesta de la Candelera.- Dilluns, 2 de febrer, es farà la benedicció de les candeles a la Missa del Claustre de les 10 del matí i a la Missa de la Companyia de Maria de 2/4 de 7 del vespre, que coincidirà amb la cloenda de la Jornada de la Vida Consagrada.Sant Blai.- Dimarts que ve, 3 de febrer, a la Missa de les 10 de la Catedral, es farà la benedicció de fruits i es venerarà la relíquia de Sant Blai. Jornada Mundial de la Vida Consagra-da.- Diumenge, 1 de febrer, l’Església ens invita a reflexionar i pregar per les persones que s’han lliurat al servei de l‘Església per tota la vida, tant per les actuals com per les que l’Esperit Sant continua cridant avui dia. Hi haurà unes

celebracions i actes que detallem:diumenge, 1 de febrer, a ¾ de 7, Ves-pres a la Catedral i tot seguit, a les 7, l’Eucaristia conventual.dilluns, dia 2: A la Companyia de Maria, a 2/4 de 7 de la tarda, Trobada de germanor i Pregària del capvespre.Les Religioses de Solsona us invitem a compartir amb nosaltres aquesta Jornada de pregària i germanor.Missa i Pregària pels malalts.- Aquest mes de febrer per comptes de ser el primer dilluns, que és la Candelera, serà el segon dilluns, dia 9, a 2/4 de 8 del vespre a la Companyia de Maria. Exposició del Santíssim.- Dimarts, 3 de febrer, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre, a l’altar de la Mercè (Catedral). Tenim problemes? Cerquem el Senyor, que ens diu: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats que jo Jo us alleujaré."Col·lecta contra la Fam de Mans Uni-des.- Diumenge que ve, 8 de febrer, se celebra la Jornada contra la Fam. Avui el gran problema de la fam, per comptes de solucionar-se, encara hi ha el perill que augmenti davant la crisi econòmica. Siguem generosos amb Mans Unides que és una ONG eclesial de tota confiança i que des de l’any 1960 ha estat organitzant la Campanya contra la Fam. Enguany ens presenta aquest lema i aquest objectiu: Combatre la fam, projecte de tots. El sobre per a fer el donatiu el trobarem als bancs de l’església.Dia del Dejuni Voluntari: Divendres vinent, 6 de febrer.Col·lecta: Dissabte dia 7 i diumenge dia 8 de febrer, a totes les misses.Visita de la capella de la Mare de Déu de Lourdes als malalts de Solsona amb motiu de la seva Festivitat: El proper 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lurdes, la imatge jubilar torna a Solsona. A partir del dia 9 i durant tot el mes de febrer, visitarà els malalts que la demanin. Els dies 10 i 11 visitarà els malalts de la Clínica que ho desitgin i serà venerada pels malalts de l’Hospital Pere Màrtir. El dimecres, dia 11, hi haurà una Vetlla de pregària, un acte de veneració amb els malalts i la celebració de la Missa de la Mare de Déu de Lourdes a l’Hospital. Tots els malalts que vulguin rebre la visita de la capella a casa seva la poden demanar trucant a: Ramon Ribalta tel. 973 48 36 70 o a l’Hospital tel. 973 48 00 84.

��605 - Divendres, 30-01-2009

Coaching al minut? I per què no! Eduard Tamames (ActionCOACH)

La gestió del temps (I)

Ja vàrem comentar des d’aquest espai que el temps és un recurs limitat per a la majoria de persones (inclosos els empresaris!). Així que ha de ser gestionat de manera eficient si el que pretens és aconseguir els teus objectius o metes en el període de temps establert. Consisteix a prioritzar la pròpia rutina i resistir a l’impuls de sortir-se per la tangent i fer alguna cosa que sents que vols fer en comptes de cenyir-se al pla. Ja que no pots tocar-lo ni arxivar-lo, el temps és un dels recursos més difícils de gestionar.

La gestió del temps s’ha de fer, per tant, fixant prioritats i mantenint-les.

Beneficis de la Gestió del Temps1. Es controla l’execució de les tasques2. Possibilita la conclusió d’objectius 3. Permet una millor gestió del negoci, incloent gestió d’equips i de recursos4. Produeix menys estrès i pressió dins el negoci i en la vida personal5. Contribueix a incrementar globalment la producció i la rendibilitat de l’empresa

Un dels beneficis més importants és psicològic: la sen-sació de tenir el control de la pròpia vida i destí, així com la consecució d’objectius per mitjà de la disciplina personal.

Suggeriments per a gestionar el tempsReconèixer i evitar la “procrastinació”. Darrera

aquest mot amb so peculiar s’amaga una actitud molt extesa:

quan ens enfrontem a masses prioritats i no podem escollir quina seguir, o bé quan tenim per davant una activitat que hem de completar però que inconscientment ens desagrada. El nostre subconscient es defensa contra l’estrès dient-li al nostre cervell conscient d’iniciar una activitat que no ens creï estrès. Segurament tots hem experimentat la sensació espontània d’adonar-nos que estem realitzant una activitat de “procras-tinació”. Un dels meus clients ho descriu com “despertar-se enmig d’un somni”.

I encara que ens adonem conscientment de la “procras-tinació”, sovint ens veiem obligats a continuar procrastinant per tal d’evitar aquella activitat que el nostre inconscient tem. L’únic tractament possible és la “disciplina”, ja sigui mitjançant “auto-disciplina” o “disciplina imposada”.

Consells d’auto-disciplina- Gairebé tothom pot identificar les pròpies activitats

procrastinadores favorites: ja sigui netejar les finestres de l’oficina o pissarres, navegar per internet, sortir a fer un cafè o a fer “teràpia de consum”, jardineria, lectura, o consultar de nou el correu, etc. Si és el teu cas, fes-te notes i enganxa-les on acostumis a “procrastrinar”, les notes poden dir: “Aquesta és la millor manera de gastar el temps, ara mateix?” o “Estàs procrastinant... torna a la feina!”

- Realitza, únicament, les tasques que has detallat en la llista de coses a fer. Si vols fer jardineria, posa-ho a la llista. Abans d’iniciar cada activitat, pregunta’t “quina és l’activitat més important / urgent que he de fer seguidament”.

Continuarà.

�0 605 - Divendres, 30-01-2009

Tot va començar fa 3 anys

La passada setmana es van complir tres anys del pacte Mas·Zapatero que va deixar el procés de reforma estatutària sentenciat, sorprenent a propis i estranys tant pel que fa a les formes com en el fons.

Els instants posteriors a l’anunci del pacte van deixar mig país perplex. Començant pels mateixos socis d’Unió fins a la resta de forces parlamentàries i mitjans de comunicació, tothom va quedar descol·locat fins i tot abans que es coneguessin els detalls de l’acord. I és que molta gent va trobar inaudit que una força parlamentària (per no dir mitja força ja que els seus socis no en sabien res) pactés en nom de tot un país. Aquest fet ja és prou estrany per se, però encara es fa més greu quan aquest partit polític és a l’oposició i ha fet bandera durant anys de ser una coalició nacionalista.

No dedicarem aquest espai a parlar dels continguts del pacte, creiem que ja s’ha fet en moltes ocasions. Però creiem que val la pena que tothom dediqui una estona a pensar si la forma va ser la correcta.

Aprofitant la manca de memòria col·lectiva de molts mitjans de comunicació, i amb una mostra de cinisme absolut per part de CiU, el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol, fa

uns dies reclamava el model de concert econòmic que estava incorporat en el document del 30 de setembre a proposta d’ERC i que hagués posat fi a la manca evident de finan-çament de la Generalitat de Catalunya. Declaracions com aquestes no ajuden a recuperar el necessari consens polític per afrontar la negociació, perquè atribueixen a l’Estatut continguts que es van perdre un 21 de gener d’ara fa tres anys a la Moncloa. Ara cal forçar el govern espanyol a pactar un model tan just com permetin els límits fixats per l’Estatut vigent.

En aquesta negociació del finançament seria clau re-cuperar la unitat perduda a Catalunya a causa de les batalles partidistes. La fermesa del govern quedaria més apuntalada si existís un suport honest i lleial per part de CiU que ara com ara costa de trobar. CiU ha estat més de dues dècades garantint l’estabilitat de tots els governs espanyols que hi ha hagut, però en cinc anys a l’oposició a Catalunya ha estat incapaç de donar cap mena d’estabilitat al Govern català. És una llàstima, al final haurem de creure a Pujol, Roca, Alavedra, Duran, etc.. quan diuen que CiU és una coalició amb gran sentit d’estat, d’estat espanyol evidentment.

Opinió ERC-Solsonès

Qui feina no té el gat pentina. Es ben certa aquesta afirmació pel que fa el treball en els Consells Comarcals. El del Solsonès no n'és una excepció. Són organismes creats en temps de majories absolutes de CiU en el Parlament i per tant fets a mida dels seus interessos polítics.

Podien haver estat instruments molt útils al servei dels Ajuntaments, però el caràcter “polític” que se’ls va donar els ha fet perdre validesa, convertint-se molts en miniparlaments que discuteixen de mil coses, menys del que realment interessa als ciutadans.

El més adequat seria la seva transformació en Man-comunitats, on hi fossin presents tots els municipis de la co-marca, i presidits per l’alcalde de la capital. I que servissin per mancomunar serveis que tots sols no poden tenir o mantenir. Això seria actuar d’una manera pràctica i eficaç. Però bé, per modificar aquestes lleis territorials fa falta l’acord de les tres cinquenes part del Parlament i ara hi ha moltes coses més urgents que no pas una nova batalla territorial.

I aquest és el motiu del meu article d’avui. He vist ja dues o tres vegades com el president del Consell “es preocupa” de la ubicació de la comarca en el futur mapa de les vegueries o regions de Catalunya. És un vell debat que la majoria ja creiem tancat i oblidat, en el sentit de constatar que la comarca es troba al bell mig del país. És a dir, a la Catalunya Central.

És evident que podem tornar a debatre, valorar, discutir i reflexionar sobre si hem d’anar cap a un cantó o cap a un al-

La ubicació de la comarca

tre, però és que el propi partit del president ja s’ha manifestat moltes vegades per aquesta ubicació. Però, aquesta ara no és la discussió. El que crec més convenient és discutir sobre temes de major rellevància i urgència per la comarca. Si ens entretenim en aquest tema, és que no en tenim d’altres per discutir. I això em semblaria greu. Com també seria greu buscar aquest tema per sortir als mitjans de comunicació.

El propi Govern de la Generalitat ha aparcat aquest tema, de moment i per un temps indefinit, per centrar-se en altres qüestions més importants. La gent no entendria perdre el temps en una remodelació del país, quan hi ha multitud de temes que esperen solució. I molts d’ells provenen de l’època de govern de CiU.

I quan es faci la regionalització s’ha de fer sota principis d’austeritat, eficiència i racionalitat. Ja tenim prou institucions i organismes com per posar-n’hi més. El que sí que va bé es la descentralització de la Generalitat en regions administratives. No tinc clar que calgui passar a regions polítiques. Apropar els serveis als ciutadans va bé i dóna bons resultats, en canvi, crear noves entitats polítiques ja ho complica tot. Per tant, el que probablement veurem serà el que s’està fent ja ara: territoris administratius, deixant la resta com està.

I en aquest nou marc, no crec que gaire gent tingui interès a parlar de nou del tema i fer perdre el temps quan hi ha tantes altres coses per arreglar.

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

�1605 - Divendres, 30-01-2009

Opinió Axel Molas

Un títol prou explícit, i pel que fa a mi i a un autobús que circula per Solsona, també prou fals. Això sí, és entendridor. M’explico, no és que m’entendreixi el fet que no contamini, sinó que em menteixin a la llum del dia, directament, sense embuts. Sí senyor, almenys no ho dissimulen enmig de frases llargues, banals, clarament amb la intenció de confondre’ns, a l’estil dels nostres estimats mandataris. No, ho fan de primeres, pam! ja la tens...

El més espectacular de tot plegat, és que la frase en qüestió té intencions propagandístiques, és a dir, pretenen ven-dre més gràcies a ella. Realment espaterrant! dius una mentida ben grossa i esperes augmentar les vendes. Però no, tot plegat encara pot ser més surrealista, resulta que en aquest món on vivim, això és normal, és el pa de cada dia ·per cert, cada dia més dolent· , és el que es porta, i no passa res!

Jo, què voleu que us digui, aquesta manera d’actuar no m’acaba de fer el pes, és més, per dir·ho clarament, també sense embuts, m’emprenya, em fot dels nervis, m’exaspera. No puc entendre com podem haver arribat a una situació on dir mentides no comporti cap conseqüència. No passa mai res.

Tot això no sé si té a veure amb un altre fet que també s’està tornant habitual, em refereixo a la pèrdua de significat

Jo no contamino

de les paraules o a canviar·los directament el sentit. Ara ja no hi ha sords, hi ha disminuïts auditius, un ja no és vell, és de la tercera edat, etc. Les paraules ja no tenen valor, ara tot és sostenible, reciclable, ecològic. Confonem els termes i no te-nim cap vergonya, tots ho fem. Fins fa poc podíem dir que un producte era bio, orgànic, sense que ho fos, per sort això ja s’ha arreglat, és l’únic cas que conec en que s’ha canviat la llei per tal d’evitar·ho. Bé, ja me’n començo a anar branques amunt, a divagar, potser que ho deixi...

Aclariment d’estar per casa... L’autobús contamina, i molt. La diferència amb els altres és que segons diuen· i ens ho hem de creure...·, utilitza un petit percentatge de gasoil fet a partir de vegetals, que durant el seu cicle de vida han absorbit CO2 de l’atmosfera i, per tant, tot i que en la seva combustió també generen aquest gas, el balanç final és més favorable que per al gasoil derivat del petroli. Tot això pel que fa estrictament a la contaminació, sense entrar en el tema del possible augment de preu dels aliments que el “biodièsel” pugui comportar.

PD: Per evitar malentesos, declaro solemnement que el tema de l’article és la impunitat de les mentides, i que en cap cas no versa sobre els avantatges i/o inconvenients dels anomenats “biocombustibles”.

Yes we can

Opinió Ramon Arnau Camps

El nou president dels Estats Units ha co-mençat amb bon peu la seva legislatura a la Casa Blanca. De moment disposa del que la majoria de governants no han aconseguit en els seus primers dies de mandat, que és la confiança dels que l’han votat i el respecte de la majoria que no ho han fet. Perquè no només els americans confien en la capacitat d’aquest home per liderar el país, sinó que tot el món aposta per ell.

Amb un discurs elegant i directe ha sabut transmetre con-fiança i mobilitzar una societat desenganyada pels lamentables esdeveniments financers. Segurament que tothom espera més del que probablement ell i el seu equip de govern els podran ofe-rir, però ja és simptomàtic que s’hagi produït aquesta comunió, d’altra banda, tan necessària per fer possible el canvi.

El desig dels nord·americans per redreçar aquest es-cenari tan desfavorable fa que d’una manera incondicional s’hagin abocat a recolzar al seu nou líder perquè els ajudi a sortir d’aquesta situació de crisi. És sens dubte el repte més important que té el president sobre la taula, a part d’intentar fer oblidar com més aviat millor la nefasta herència de l'era Bush. En termes esportius podríem dir que el senyor Obama ha començat el partit amb avantatge però que haurem de deixar passar els

dies per veure si sap gestionar aquest factor tan favorable o s’acomoda en l’infructuosa sensació de sentir·se guanyador abans d’hora. El temps ens ho demostrarà.

Però del que no hi ha dubte és que Oba-ma ha sabut ficar·se la gent a la butxaca. Les circumstàncies personals i socials amb que ha arribat a la Casa Blanca fan que ho tingui tot

de cara per liderar el canvi que tots desitgem. Nosaltres ens ho mirem de lluny, però conscients de la proximitat de les decisions que allà es prenguin.

El Yes We Can que tots hem escoltat durant la campanya electoral, destil·la l’essència del missatge que ha volgut transme-tre el president, apel·lant a l’autoestima i a l'orgull nacional com eines que els ajudin a trobar el punt de llum que els encamini cap a la sortida d’aquest llarg túnel. És una frase en la que busca involucrar emocionalment tota la societat però dirigida unidireccionalment a cada un dels seus components. Sense desmerèixer·la, jo també hi afegiria aquella popular frase que el John F. Kennedy va pronunciar dirigint·se a la nació, quan els va instar a que no es qüestionessin què podia fer el seu país per ells, sinó que es preguntessin què podien fer ells pel seu país. Cal que en prenguem nota.

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Opinió F. Torres

Diners del monopoly

Cansat d’escoltar tantes mentides he dei-xat d’intentar entendre aquest enorme batibull armat amb això de la crisi. En un principi es deia que els americans havien gastat massa. Després sembla que era la desmesurada ambició dels especuladors aprofitant-se dels alts preus i provocant el caos. Però també els bancs compren fons que ningú no sap el verí que porten, la qual cosa demostra que continuen tenint beneficis, però no els que ells consideren suficients, i els governs injecten centenars de milers de milions d'euros en els seus comptes per “salvar-los” d e la crisi. Són diners que surten de les arques de l’Estat i tots sabem quins són els pagans. Mentrestant les ajudes internaci-onals cauen i s'enredereixen les polítiques que pretenien reduir la pobresa i la fam. Augmenta l'atur entre els immigrants i els joves no qualificats: 7 de cada 10 dels desocupats no han acabat la secundària. Aquesta, com totes les crisis, sempre acaben

augmentant les diferències. I l’esforç per l’equitat se sacrifica en nom de la protecció i la seguretat dels que prenen

les decisions. L’índex d’escepticisme i desconfiança del ciutadà sobre els que ocupen i dirigeixen els

espais públics ha augmentat considerablement. L’estat del benestar té molt a veure amb la confiança en les regles del joc social i polític. Amb el seu treball en la distribució solidària

de la riquesa, que permet que tots puguen gaudir dels drets fonamentals. Ningú no paga impostos amb

alegria, però ho fan amb un sentit de responsabilitat i solida-ritat. Però la confiança fa trencadissa quan veuen que el diner públic s’aplica per a protegir els errors d’aquells que mai no perden mentre que s’enfonsa l’economia dels que sempre han estat els últims.

I aquest ball de milers de milions és como els diners del monopoli. Només existeixen en un món que, per als que pateixen, no és real.

Poesia Joana Cervera

Just al punt de punt de llibrede lectura obligada

“Parada obligatòria” paro i, llegeixo:

“la tristesa és un miol de gata l’altra banda de la finestra”

deixo la finestra i, l’atzarde fulles color de palla

pateixen d’oblit o potser, de tristesa

endarrerida de lectura redescubreixo l’autor i, m’encanta, m’engresca

ronroneja el sofà de nit i, foc a terra.

Àdhuc no en tinc prou el silenci que has deixatresta, em resta dignitatbaixo les parpelles i,

ningú no em besatot i la veu desitjada

Solomon Burke m’acomboia“don’t give up on me”

És cert, el diàleg més comúde parades i mercat

Bescanvio

n’és ara un trist dialectequan tot just bescanvio el nomm’agrada més juani que joana

i, just per això n’escric la rúbrica

altres llengües arribades mostren més gatzara

o, sencillament i balbahan trobat la porta oberta

si us plau, tanqueu-la!que el vent d’aquests dies

ens rebrega la cultura de poliamida honesta

per la mandra i la desídiade faixa i barretina

catalans, eterns adolescents amb edip maternal

no us demano que aprengueuque l’eclipsi anular de Sol

festeja condicióde lluna nova

i AquariNo, és més senzill:llegiu a Joan Barril.

Fe d'errades

En el poema de la Joana Cervera de divendres passat, ( 23·1·09): Paraules hi ha un error. On po-savem “T” volia dir: te (infusió). És una botiga al c/St. Tomàs, d’Olot, (La Garrotxa). I, es diu així: Te stimo.

��605 - Divendres, 30-01-2009

Poesia Josep M. Poblet

De Chamberí a Lavapiés

L’espectacle és gratuït.Espies, poder, diners.El P.P. roman encès

al bell mig del gran Madridon, tot déu, avui, treu pit.De Chamberí a Lavapiés,astorats pel gran succés

la gent no dorm pel neguit.Eixa lluita té un sol fi:tothom vol senyorejar

amb més poder i més calaix.Aconseguit el botí,

qui ens jura que no rebrà,com sempre, el pària de baix?

L’alcalde i la presidentalluiten enmig de la femta.

¿Has hecho algo por amor…, alguna vez..?... por amor, sin esperar nada a cambio, por un amor sincero…Entre los méritos que atribuyes a una mujer, están sólo el de que es buena en la cama… o por el contrario el que te haya abierto los ojos….y dé luz a tu vida… El dinero para ti es un medio para ser feliz y hacer felices a los demás, o sim-plemente es un fin en si mismo… como valor acumulativo… Te das cuenta de que lo más bello es la amistad… porque ésta nace del cora-zón y no se puede comprar, ni provoca ataduras….Porque….El amor a veces no son sino ataduras emocionales… a veces son sólo necesi-dades mutuas… pero pocas veces nace

Poesia Álex González Moya

del corazón…Porque….A veces confundimos el amor con el deber, y se hace algo sólo porque es lo que se debe hacer, es lo correcto, lo que está bien… y queda bien… y es lo que se espera que hagamos… según nuestro rol en la sociedad…Porque…A veces confundimos el amor con el temor… y se hace algo por temor, temor a no ser suficientemente aceptado, temor al rechazo, o al castigo…Y….cuidado con ir comprando el amor, todo tipo de amor, con ir comprando el cariño, el abrazo, la complicidad….Porque….Aquel que compra el amor… esta vendi-endo su alma.

El Amor

Opinió Salvador Lara Morente

Club Patinatge Solsonès, més que un club

En el segle XXI ha nascut, sense gaires pretensions, una nova entitat esportiva a la nostra comarca. Humil, ho-nesta, discreta i sense fer soroll ha anat augmentant com una gran família. En el 2009 és un mosaic de fades i follets, on totes les peces encaixen gràcies a la tasca ferma d’unes persones amb gran dosi de paciència i esforç col·lectiu.

Sóc un ignorant respecte al Patinatge Artístic sobre rodes i la meva filla va entrar al club per iniciativa pròpia. Ningú no l’ha forçat a ella ni als seus pares per fer allò que no vulgui acceptar. Les alumnes aprenen quel-com més que patinar. Descobreixen, en una edat molt important, altres valors com: l’amistat, la solidaritat, la companyonia, la integració, el respecte per les persones, el treball en equip, la lleialtat, la responsabilitat, el saber perdre amb dignitat, la cooperació i la tolerància.

La direcció d’aquest organisme esportiu ha esqui-vat en tot moment l’egoisme, l’amiguisme, l’individu-alisme i la prepotència. De la qual s’alimenten grans i petites societats esportives (recordeu el recent escàndol del president merengue).

Dialogant amb la meva filla he après un argot nou. Paraules com l’àxel, la pirueta àngel, el canadenc, l’espa-gat, el f lip i el salt del tres ara em són més familiars.

La f ilosof ia d’aquesta jove entitat recull la voluntat d’aprendre a poc a poc, gaudint de l’esport i finalitzant les sessions amb espurnes d’humor. Molts clubs de qualsevol modalitat i categoria acostumem a caure en multitud de vicis i defectes: exigeixen massa als seus jugadors, els paguen quantitats astronòmiques, els tracten com a <<merchandising>> i els acaben transfor-mant en anuncis publicitaris. Els nens i nenes els veuen com a ídols, però s’equivoquen i acaben frustrats.

El camí a seguir és el que ens mostren persones que han superat obstacles, han mantingut una autodisci-plina i lluiten amb il·lusió perquè les noves generacions obrin les ales, dia a dia, com ocellets que exhibeixen el seu plomatge amb innocència i emoció.

És una gran oportunitat fruir de diferents entitats esportives en una mateixa comarca. La cultura de l’es-port dignifica el creixement personal, i serveix perquè les autoritats locals no baixin la guàrdia.

En el cas de Solsona és molt d’agrair l’aportació municipal de diferents instal·lacions esportives, així com el suport econòmic, temporada rere temporada. I també és notable l’esforç de les autoritats sanitàries en les revisions anuals als esportistes. Que són gratuïtes, a diferència de la resta de comarques.

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Opinió Ramon Gualdo

Amic: Rep una felicitació sincera per la distinció amb el Premi Signum. Com s’acostuma dir: Te'l mereixes, i és veritat. Enhorabona. Però, diria que no n’hi ha pas prou amb la felicitació. Ha d’anar acompanyada d’una altra cosa: Agraïment. Sí: Et volem dir gràcies per la teva activitat en diversos aspectes al llarg dels anys. I hem de dir gràcies d’una manera especial, per la feina que has fet i que fas – amb la gent que col·labora– al capdavant del Sol del Solsonès. Escoltem i llegim sovint la paraula solidaritat. Doncs, tu, Enric, ens dones un exemple ben clar de solidaritat.

Si ens hi fixem, en l’activitat del Sol, hi veurem una abundor d’humanitat. És com una pluja d’humanitat que ens amara, ens deixa ben xops i ens emociona. No és com un patac d’estiu, un xàfec esvalotat, no.

És com una pluja d’hivern, una pluja fina, una feina

Com una pluja finaDedicat a l’Enric Serra i Mayà

que es fa sense temperi, amb paciència, amb bondat, amb voluntat.

Som gent amb arrels a la pagesia. Doncs, amb ex-pressió camperola, desitgem que en aquests camps de cultiu solidaris no hi hagi mai la terra escrostada per la sequera. Que el terrós i els cors, siguin plens i xops d’humanitat. Entre tots ·administracions, socis i no socis, institucions...· hauríem de llaurar dret perquè no hi hagi sequera.

A l’acte d’aquest vespre, de ben segur que hi haurà moments per als aplaudiments. M’hi jugo el que volgueu que l’espetegadissa de mans (tronada sorollosa de pau) ens donarà un escalf, una força... una cosa càlida i especial. Això vol dir que no està pas tot perdut encara. Vol dir que damunt de la nostra comarca, damunt d’aquest bocí del prepirineu català, encara hi cau una pluja fina d’humanitat.

Voleu que llegeixi … ? Boff!!

D’una part no petita dels que ens envolten no seria gens estrany rebre aquesta resposta, si els suggeríssim aquest noble exercici d’intel·lecte.

És cert que l’entorn en el que es viu – en general – porta a considerar la lectura com una cosa innecessària. Com tots sabem molt bé, l’ocupació usual en el nostre temps lliure, sol ser la imatge: revistes, diaris (on són els que sols tenien text?) i sobretot aquest mitjà que ens empobreix culturalment, que és la televisió i que té l’atractiu “pervers” de la comoditat (ja que no existeix quasi cap esforç, ni físic ni mental) i correlatiu amb aquesta, l’empobriment, tant del vocabulari com dels nutrients intel·lectuals indispensablesper desenvolupar unes expectatives culturals sanes i profitoses.

La lectura hauria de ser considerada com un pilar fona-mental per al desenvolupament personal.

Però no siguem pessimistes, perquè també es fan coses per promoure-la

Com, per part institucional, oferir al jovent subscripci-ons gratuïtes a revistes i diaris, la instal·lació arreu de bibli-oteques cada vegada més ben equipades i amb personal més preparat i eficient, la publicació creixent dels llibres, sovint amb premis ben merescuts, etc., etc.

Amb aquest tema, però -com en molts d’altres- les coses més interessants acaben essent realitzades per les persones. Per exemple, en el Programa d’Activitats per la Gent Gran, de la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Solsona, d’aquest curs 2008/2009, es va proposar organitzar un club de Lectura, posat sota la tutel·la i orientació de l’escriptor, pagès

Felip Vendrell, profund coneixedor, tant del vocabulari pagès i els costums d’aquest sector com de la caracterologia i actituds de les persones de la comarca del Solsonès (com ho ha reflectit acuradament en els seus llibres).

En l’estament Club de Lectura, format per nou dones i dos homes, s’hi aplega un ventall de persones, totes profunda-ment interessades per la lectura, el que fa que el petit esforç de reunir-se els dilluns a un quart de deu del matí sigui acollit de bon grat i hi hagi, a més d’una puntual assistència, enriquidores opinions i converses que tenen com origen i punt de referència els llibres i temes que es van llegint. Aquest interès penso que ha aportat al grup un grau d’enriquiment personal que potser no havíem previst quan vàrem començar.

A més el club ha donat naixement a diferents idees com l’elaboració d’un recull de paraules inusuals, amb la seva corresponent definició, l’enviament d’una carta a cada autor, comentant les opinions sobre la seva obra, que han estat ama-blement contestades i també la tria d’un nom identificatiu del club, que ha estat el de “Enllibrem-nos”.

La impressió és que la creació d’aquest Club de Lectura ha estat un encert i que la bona acollida i entusiasme demos-trades pels integrants ho reflecteix clarament.

Confiem que la trobada organitzada amb la regidoria d’Acció Social, la Institució de les Lletres Catalanes i la bibli-oteca Municipal de Solsona, el proper 4 de febrer 2009, amb l’escriptor Antoni Pladevall, autor de “Terres de Lloguer” tingui el relleu esperat i ajudi a enfortir el recolzament institucional que es mereix aquesta activitat Cultural.

Opinió Enric Berenguer Sempson

��605 - Divendres, 30-01-2009

Convocatòria Víctor Fenés Vacas

Welles: el Diable a Mitjanit és un documental de 24 minuts que construeix una visió humana del ci-neasta Orson Welles a través de les visions particulars i col·lectives de la vila de Cardona on va rodar part de Campanadas a Medianoche. Aquesta visita va convul-sionar la vida d’una vila minera i va quedar gravada en la memòria d’aquelles generacions. El Diable a Mitjanit no és més que el propi cineasta, un personatge immens i estrafolari que amb la seva capa negra i la llarga barba blanca causava terror entre els infants de Cardona.

Aquesta és la presentació del documental que es rodarà del 6 al 11 de febrer a Cardona, Welles: El diable a Mitjanit.

Si vau ser presents al rodatge de Campanadas a Medianoche d’Orson Welles al 1964 o hi vau participar directament com a extres o en altres funcions, podeu contactar amb nosaltres al 934319495 o 654351823. Estaríem molt interessats en els vostres records i vivències. Moltes gràcies.

Agraïment Josep Maria i Manoli

Una moto de vidre!Fa unes setmanes ens van sorprendre, val a dir que solem

estar una mica al tanto de tot, però en una reunió que la tropa dels Motorrucs organitzen al Fargo, ens van obsequiar amb aquest bonic detall, fixeu-vos-hi.

Com si no passés res, davant de tots, ens comenten que una gran caixa de fusta és un detall per a nosaltres. Al seu interior, ben protegit, hi vam trobar un cub de vidre on a dins mateix se'ns veu a nosaltres dos amb la moto, un dia mentre a Galícia fèiem broma

perquè amb les ulleres que duia semblaven les del Pierre Nodoyuna. Al peu un missatge on es llegeix "Per ser com sou, Gràcies"

La Manoli i jo us volem agrair públi-cament aquest regal i creiem que la millor manera de fer-ho és explicant a tothom que formem part d'una tropa collonuda, els Mo-torrucs de Solsona.

Amb amics així, de Solsona a la fi del Món, sense dubtar-ho. Moltes Gràcies!!!

Detall del cub de vidre que en el seu interior hi ha gravades les nostres imatges.El text diu: "Per ser com sou, Gràcies"A la dreta, el moment de la sorpresa.

Rodaran un documental sobre Orson Welles a Cardona

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE PRIMERA TERRITORIAL, Grup 5

CF Les Borges Blanques, 1CF Solsona, 0CF Les Borges Blanques: Monné, Brugulat, Andreu, Gorrochategui (Viñuales), Palau (Heredia), Moragues, Cornet (Capell), Marc, Perera, Setó i Ahumada (Solsona).CF Solsona: Juanjo, Obiols, Raül, Urrutia (Serra), Rodri (Sabata), Alarcón, Freixes, Piera (Màrius), Cots (Eliseu), Pep i Miki. També va jugar Jordi Sànchez.

L’àrbitre sr. Carvajal va tenir una actuació irre-gular, no apreciant falta certes agafades de samarreta en l’àrea local. Va mostrar targetes grogues a Mora-gues, Perera, Ahumada, Cornet i Heredia, pel Borges, i a Alarcón, Raül, Obiols, Pavón, Màrius i Sala, per part del Solsona. En el minut 75, va ensenyar targeta vermella directa al solsoní Raül per joc brusc.

Va ser un partit amb molt respecte entre els equips, amb joc alternatiu i ocasions de gol per a ambdós. L’ocasió més clara, en la primera part, va ser per a Miki que, subjectat per la samarreta, no va poder rematar bé dins l’àrea, rebutjant la pilota el porter local.

En la segona part continua el joc de pressió dels jugadors del Borges que aconsegueixen el gol, que els permet sumar els tres punts. El Borges no va donar una pilota per perduda, lluitant constantment. El Solsona va tenir una oportunitat en la qual va estavellar la pilota al pal, que podia haver canviat el signe del partit.

PROPERA JORNADADiumenge, 1 de febrer de 2009, al Camp Municipal Ribera d’Ondara de Sant Antolí (la Segarra), a les 4 de la tarda:FC RIBERA D’ONDARA & CF SOLSONA

Juvenils

CF Solsona, 3 - Artés, 3C.F. SOLSONA: Barcons, Puxi, Bernat, Moreno (1), Solvi (1), Jusep, Moussa, Miki, Uri, Chennoufi i Marc (1) També: Novelles, Nil i Joanju.

Ens deixem 2 punts en els últims minuts

Partit marcat pel fort vent que va ser el protagonista al municipal de Solsona. El Solsona mirava de jugar la pilota a través de passades curtes però la defensa rival feia que es veiés un partit molt travat. La primera part no va tenir res a destacar, només l’1 a 0, on Morno treu una falta gairebé des de mig camp, una ventada despista al porter i se l’empassa dins la porteria. Amb aquest resultat s’arribaria al descans.

A la represa els vermells van seguir creant perill amb pilotes penjades. Els visitants dominaven cada cop més el partit i els locals no paraven de fer faltes, moltes d’innocents, i es carre-gaven de targetes grogues. L’Artés va fer l’empat al min.15 de la segona, però Joanet va tornar l’avantatge als solsonins poc després en transformar una pena màxima. L’Artés va apretar més, però al min.23 Marc Argerich , tal i com ens té acostumats, s’afegia al compte particular un golet més que posava el marcador en un 3 a 1 a falta de 20 minuts. Tot i això, l’Artés seguia dominant i creant perill i quan més necessitàvem controlar el partit com a equip i deixar passar els minuts, l’Àlex es va autoexpulsar infantilment del partit deixant amb 10 homes als blaus. L’atac artesenc queia sobre la porteria de Barcons i al min.35 de la segona aquests retallaven distàncies de penal i ja en el 42 després d’una pilota penjada amb possible falta al porter, queda la pilota morta a l’àrea i l’Artés empata un partit que pràcticament el teníem al sac. Així, doncs, repartiment de punts entre el 4rt i 5è classificat.

Chennoufi, gran tasca de lluita

Benjamí “A”

CF Solsona “A”, 0 - Avià, 5

Sequera de cara a porteria El partit transcorria al mig del

camp, amb aproximacions sempre rivals que, tot i això, no creaven massa perill, fins que a la sortida d’un còrner, la pi-lota quedava morta a l’interior de l’àrea i només calia empényer·la per posar en avantatge als visitants. La segona part no va canviar pel que fa a perillositat atacant dels blaus, que no han fet encara cap gol en aquest 2009, i l’Avià ho aprofità per trobar el camí dels gols que els distanciaren en el marcador fins al resultat final.

Guillem Bajona dóna criteri a la pilota

Futbol CF Solsona

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

"QUARANTINE"

"GOMORRA"

“QUARANTINE”• Divendres,30: 10.15 nit (dia de l’espectador)• Dissabte,31:6.15 tarda• Diumenge,1:5.15 tarda

“GOMORRA”(N. 1 de Taquilla)

• Dissabte,31:10.45 nit• Diumenge,1:7.30 tarda• Dilluns,2: 10.15 nit

18 ANYS 18 ANYS

��605 - Divendres, 30-01-2009

Infantils

CF Solsona, 3 - CE Puigreig, 2Remuntada a la segona part contra un rival directe

Els locals aquest dissabte van aconseguir una gran victòria gràcies al treball en equip i al gran esforç que van fer a la segona part. El partit va començar sense un domini clar de cap dels dos equips i amb oportunitats escasses per als dos. Als minuts 19 i 21 l’Àlex Solé va tenir dues claríssimes ocasions per marcar però varen ser els visitants que dos minuts més tard inauguraven el marcador. Aquest gol els va fer pujar la moral i quan ja estava a punt de finalitzar la primera part els de Puigreig amb un fort xut i ·amb l'ajuda del fort vent que feia dissabte al matí· van tornar a colar la pilota al fons de la xarxa posant el 0 a 2 en l’electrònic.

Els locals, a la segona part, van canviar la mentalitat i van sortir al camp amb moltes ganes de remuntar el marcador advers de manera ràpida, i així va ser: Abde després d’un còrner remata a plaer de cap al fons de la xarxa i David al min. 7 de la segona consuma la igualada després de culminar una jugada personal per fer el 2 a 2. El partit va entrar en una fase de nervis per part dels dos equips, però el Solsona és qui porta la inici-ativa del partit i ·al min. 50 i després d’una gran jugada· Solé fa el gol de la victòria. A partir d’aquí els visitants entren en una dinàmica de joc dur però se’ls acaben les opcions de seguir lluitant per l’empat poc després amb l’expulsió amb vermella directa del seu capità per una agressió al porter Adrià. Els locals van disposar encara d’alguna oportunitat més com el travesser de l’Àngel però el marcador ja no es va moure més. Felicitats a tots els jugadors, sou un gran equip!

ALEVINS

Puigcerdà - CF SolsonaNo es va jugar pel mal temps

Benjamí “B”

CF Solsona “B”, 0Fruitosenc “B”, 8

De tu a tu contra un gran equip fins a la segona part

Molt bona primera part on hem aguantat molt bé un rival que es troba a la part alta de la classificació (tercer, empatat amb el segon). Hem començat força bé, jugant molt seriosos en defensa i aguantant l’empenta del Fruitosenc, que ha començat atacant i, gràcies a l’envergadura física del cos del davanter visitant, ens han marcat el primer gol.Hem seguit jugant i intentant pressionar el contrari i no ens ha anat malament del tot. Hem aconseguit robar algunes pilotes. No hem estat afortunats en el contraatac, però tot i que ens han marcat el segon gol, l’ànim no ha decaigut i hem lluitat fins a la fi de la primera part, que ha acabat en un 0·2, no demostrant·se la diferència que hi ha a la classificació.

A la represa hem començat força animats, degut a que la diferència no era gaire gran. Però no ha durat massa, ja que en el min. 8 i altra vegada en el min.10 ens han marcat dos gols més que suposaven el 0·4. A partir d’aquí hem abaixat els braços i hem acabat el partit en un 0·8 que pel que hem vist a la primera part és molt exagerat, però veient que es tractava d’un bon equip no podem estar gens descontents. També destaquem les ganes que hi hem posat en pràcticament tot el partit i que sembla que de mica en mica li estem trobant el punt a aquesta lliga tant pel fet que som de primer any com pel fet que és la primera temporada que juguem federats.

Àlex García, el jugador més destacat

PREBENJAMÍ

CF Solsona - GuardiolencaNo es va jugar pel mal temps

PARTITS JORNADA 31 de GENER

AVINYÓ · C.F. SOLSONA: 16 HSALLENT · C.F. SOLSONA: 11 H

C.F. SOLSONA · BERGA “B”: 14 HARTÉS · C.F. SOLSONA: 11 H

ARTÉS “B” · C.F. SOLSONA “B”: 11 HPUIGREIG “B” · C.F. SOLSONA: 10 H

Futbol CF Solsona

info@elsolsones.net - 973 48 17 19 Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA -

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Futbol CE Arrels

Juvenils

Súria, 2 - Arrels, 2Jugadors: Marc, Pere, Xavi, Ramón, Óscar, Sergi, Besora, Jorge, Palla, Moncu, Oriol, Elvis, Mimoun, Cambre i Yum.

L’empat se’ns va quedar curtPartit ben jugat pels jugadors de l’Arrels, amb una

primera part molt ben jugada a pesar de jugar amb el vent en contra.

La primera part va ser de clar domini de l’Arrels que es va avançar al marcador amb dos gols de Sergi i Palla. Domi-nàvem el partit. El Súria pràcticament no ens creava perill en defensa ja que estàvem molt ben situats i, concretament, el Pere, fabulós, tallava i iniciava les jugades de l’Arrels. Vam marxar al vestidor amb un clar 0 a 2.

La segona que ens crèiem que jugaríem amb el vent a favor, resulta que el vent es va parar. El Súria va sortir a per totes mentre nosaltres sortíem a la contra. Al minut 12 el Súria ens marca l'1 a 2 amb una falta. Els jugadors de l’Arrels inconsci-entment es tanquen a darrera, cosa que facilita el joc del Súria. No obstant, tenim 3 ocasions molt clares de sentenciar el partit, però que no podem materialitzar. Al minut 34 el Súria ens em-pata el partit, els jugadors de l’Arrels s'obren una mica i tenim una altra ocasió molt clara de sentenciar el partit, però el porter del Súria treu una cama per desbaratar la jugada de Moncu, incommensurable tot el partit. A falta de dos minuts un terrible error arbitral ens anul·la un gol claríssim de Moncu, el que ens fa empatar un partit que els jugadors de l’Arrels ens mereixíem haver guanyat. Un empat que donem per bo per ser fora de casa, però pensem que si arribem a fer el gol 10 minuts abans i amb un àrbitre més valent no hagués marxat la victòria.

A destacar: Pere, que va tornar a ser el Pere que tots estàvem esperant, Moncu líder indiscutible de l’equip, Sergi segueix sumant bons partits junt a l’esforç de Ramon, que va jugar tot el partit tocat i realitzant una gran tasca a pesar del seu peu.

Claus del partit: el bon fer de la defensa i l'organització de-fensiva de l’Arrels.

Aleví Segona DIvisió - Grup: 32 - 24-01-09

CF La Salle Manresa, 1CE Arrels, 3Jugadors: Marc Sala, Josep M. Duró, Guiu Montaner, Marc Pallaruelo, MiquelSerra, Oriol Palou, Marcel Xandri, Lleïr Moreno, Livian Castillo, EduardTorra, Pau Grifell, Miquel Pujol, Marouane Hajji.

El protagonista va ser el fort vent

L’aleví de l’Arrels es va trobar dissabte un dels pitjors inconvenients metereològics per jugar a futbol, el vent. L’àrbitre del partit va decidir de jugar·lo, durant els 60 minuts hi van haver forces interrupcions i a la mitja part l’equip de la Salle va estar parlant amb l’àrbitre per suspendre el partit, però finalment es va acabar jugant.

La primera part l’Arrels va jugar amb el vent a favor i vam poder marcar 3 gols, el primer després d'una jugada del M. Pujol, que va acabar rematant al fons de la porteria el Livian. El segon va ser de falta, amb un gran xut del Josep M. I el tercer, el va marcar el Marouane que quasi sense angle va acabar introduint la pilota a la xarxa, després que el Pau la recuperés a la banda.

La segona part va ser molt complicada per als solsonins.El vent en contra no deixava jugar la pilota. La Salle va marcar un gol, però no va fer suficients mèrits per remuntar. En canvi, l’Arrels, a pesar de tot, va tenir vàries oportunitats per ampliar el marcador i fins i tot ens van anul.lar un gol legal a les aca-balles del partit.

Calendari Arrels

Dia ................... Hora .............................................................PartitDissabte, 31 ....... 09:45 ................CE Arrels Benamí – CF Puigcerdà

Dissabte, 31 ....... 11:00 ...... CE Arrels Aleví – UE Sant Pau Manresa

Dissabte, 31 ....... 09:45 .......CE Arrels Aleví F7 – CF Santpedor “B”

Diumenge, 1 ...... 11:00 ................CE Arrels Infantil – CE Berga “B”

Diumenge, 1 ...... 16:00 .................CE Arrels Cadet “B” · CE Avinyó

Dissabte, 31 ....... 15:30 ..........CE Arrels Cadet “A” · UE Santa Clara

Dissabte, 31 ....... 17:30 ....................... CE Arrels Juvenil – CE Navàs

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

��605 - Divendres, 30-01-2009

Futbol CE Arrels

Infantil Segona Divisió - Campionat de Lliga2008/2009 | Grup: 28 | Jornada: 14

CE Súria, 2 - CE Arrels, 1CE ARRELS: Jordi, Hussein, Albert, Sala, Marc, Nil, Olle(1), Pau, Oualid, Roger i Guillem també Ivaylo i Mohamed

No va poder ser

Els infantils del CE Arrels no van poder aprofitar les ocasions de gol que van gaudir en la seva visita a Súria, cosa que va fer que s’hagués de tornar cap a casa amb el disgust de la derrota.

El partit va ser força disputat i de molta lluita a mig camp, on els de casa van saber jugar i a la primera ocasió que van arribar a porteria van aconseguir el gol. Els solsonins no van encongir·se i van apretar una mica més, de manera que en una jugada d’atac els defenses locals van fer penal, sobre el Roger, que l’Ollé va encarregar·se de transformar. I quan ja semblava que amb l’empat s’arribaria al descans, en l’últim moment, els locals van transformar el seu segon gol.

A la segona part els del CE Arrels van sortir més en-dollats i amb millor joc van dominar el partit, però sense la fortuna del gol, ja que el pal o el porter i alguna vegada la mala punteria feien que fos impossible de marcar. D’aquesta manera va acabar el partit.

Aquest diumenge a les 11 del matí jugarem al munici-pal de Solsona davant el CE Berga. Hi esteu convidats.

Aleví Futbol 7 - Grup 8 24-01-09

Navàs CE “A”,1 - CE Arrels, 5 Jugadors: Marc Sala, Marc González, Marcel Xandri,Guiu Montaner, Manel Vila, Roger Oriola, Anna Magín, Laia García, Marçal Pla, Guillermo Morales.Entrenadors: Jordi Cantero (1r), Jaume García (2n) - Delegat: Lluís Valls.

Comencem la 2a. volta guanyant a fora

Després de la ventada de dissabte, va sortir el sol i amb un dia molt agradable vàrem jugar al camp del Navàs. Cal re-marcar que vam jugar per primera vegada aquest any sense el nostre porter titular i amb el Marc Sala, porter de l’aleví futbol 11, que ho va fer molt bé. El Guillermo, jugador del benjamí, també va fer un bon partit i a més va fer un gran gol. Vàrem tornar a començar freds i a poc a poc i després de fallar algunes ocasions de gol vàrem poder fer el primer gol. A la mitja part ja vàrem posar·nos 0·3 i això ens va donar molta tranquilitat.

A la 2a. part i un cop fets alguns canvis tàctics vàrem seguir atacant i arran d’això vam fer els darrers dos gols.

Cal remarcar que la nostra davantera Anna va fer dos gols i els altres els van fer el Manel, el Guillermo i el Marcel.

Als darrers minuts, i fruit de la relaxació, vàrem encaixar l’únic gol en contra després d’una bona jugada del Navàs.

Cal recordar que per mantenir el nivell de la 1a. volta hem de seguir treballant seriosament i en cada entrenament i partit. Endavant!! ja tenim 3 punts més al sac.

Manel Vila Anna Magin

Cadet Arrels “A” - 1a Divisió (grup 9)Jornada 16 (24-1-09)

Gironella “A”, 1Arrels“A”, 2Magi, Murcia, Bajona, Raúl, Remí, Oliva, Andreu, Èric, Vidal, Robert i Nourdin. També Codina i Comelles.

L’Arrels fa un pas endavant

El cadet “A” de l’Arrels va jugar a domicili davant del Gironella, un rival directe a la lluita per la permanència a la primera divisió.

Els dos equips van estar molt motivats per gua-nyar aquest partit, però a l’Arrels se li va posar de cara en avançar-se 0 a 2 al marcador. Robert va realitzar un gran partit marcant el primer gol de jugada individual i fent l’assistència del segon gol d’Andreu. El Gironella ens va marcar l'1 a 2 en un error defensiu, però no va mostrar massa perill, ja que la defensa verda estava molt ben situada al camp. A la segona part no hi va haver gols i tampoc no es va veure gaire joc, ja que els dos equips tenien bastants nervis a l’hora de tocar la pilota. Finalment, l’Arrels va aconseguir una victòria molt important.

Cadet Arrels “B”2a Divisió (grup 25) - Jornada 14

Berga “B”, 3 - Arrels “B”, 3Xavi, Moha, Alí, Axel, David, Ferran, Nourdin, Marc. B, Marc. M, Nagim i Gerard.

L’Arrels remunta un 3-1El cadet “B” de l’Arrels jugava al camp del Berga amb

un duel de “B”, equips de primer any. El partit va ser molt distret, amb moltes ocasions i bons gols. Els verds van tenir petits errors, però van estar a l'altura del partit. El matx es va posar en contra quan a l'inici de la segona part el Berga situava el 3 a 1 al marcador, i més quan a l’Arrels eren 11 justos. Però els verds van saber reaccionar i remuntar un partit que tenien coll amunt. Els gols van ser de Nagim, Moha i Nourdin. La setmana vinent el “B” juga amb l’Avinyó, i l’”A” contra el Santa Clara, segon classificat. Sort!!

�0 605 - Divendres, 30-01-2009

Femení juvenil-cadet

CE Arrels, 2 IES Montserrat, 3Èrika Bernadó, Marta Puig, Natàlia Pujol, Natàlia Klymyuk, Gemma Colell, Núria Riu, Alba Serra, Sara Campabadal i Sílvia Soriano.

Partit igualat, però perdutEl dissabte passat l’Arrels s’enfrontava a l’equip, pro-

bablement, més bo de la lliga. Tot i això va ser un partit molt igualat i es podria haver guanyat.

La primera part, amb un parcial de 0 a 1, va ser molt igualada. Però una falta imparable, i molt ben picada, a l’últim minut feia pujar un gol al marcador.

A la segona part, tot seguia igual. Tots dos equips jugaven tranquils, al seu joc, però en dos minuts crítics, per part de l’Ar-rels, ens van fer dos gols que gairebé sentenciaven el partit.

Però quan tothom ho veia tot perdut, l’Arrels va escurçar distàncies ·d’una manera molt ràpida i contundent· amb 2 gols de la Nati. Però era massa tard i no hi va haver temps per més.

Va, noies, que en podem guanyar molts!

Futbol Sala CE Arrels

L’ÈRIKA A LA SELECCIÓ CATALANA La Selecció Catalana de Futbol Sala tindrà amb l’Èrika una bona portera, uns viatges súper marxosos i per sobre de tot una bona persona. Sort, Èrika!!!

Dia 24 de gener 2009

Funda. P. Esp. CE Arrels, 3La Sardana Badia del Vallès, 2Alineació: Mireia Casado, Pilar Isanta, Mireia Vila, Goretti Aymerich, Anna Cintas, Elena Tarifa, Mireia Farràs. Gols: Mireia Vila- 1 - Pilar Isanta- 1 - Elena Tarifa- 1Entrenador: Joan Casado. Delegat: Joan Isanta.

L’Arrels a l’alçada de les exigències

Partit molt lluitat per tots dos equips i emocionant fins a l’últim minut. A la primera part l’Arrels va saber controlar l'equip contrari i va tenir les millors oportunitats.

A la mitja part el resultat era d'1-0. Als inicis de la se-gona part l’equip contrari va empatar. Les noies del Vallès van avançar línies i van començar a arribar amb més perill, demos-trant un nivell força bo amb bones parades i jugades de mèrit. L’Arrels, però, va saber aprofitar els espais que van deixar i es va avançar fins al 3-1. A partir d’aquest resultat i a la falta de 10 minuts per acabar el partit, l’Arrels va saber patir i aguantar un resultat favorable. Malgrat això, les del Vallès van escurçar la diferència al marcador a 4 minuts de l’acabament i van apretar fins a la fi del partit. Bon partit de tots dos equips.

L' aficionat més petit de l'equip

Activitats Centre Excursionista del Solsonès

Pessebre al Padró dels Quatre Batlles: 7 de febrer.

Sortida per veure petjades d’animals a la neu. (Conjun-tament amb el Grup de Natura del CEL). Sortida a les 3 de la tarda de la Freixera. 14 i 15 de març.

Sortida a Andorra-cap de setmana a la neu. Marxarem dissabte a la tarda, ens quedarem a dormir al Casal St. Serni a Canillo. Diumenge al matí sortida a la neu amb raquetes a la Vall d’Incles.

Notes 1r trimestre:- L’Assemblea Ordinària de socis serà el dissabte dia 31 de

gener de 2009.

Activitats previstes 1r trimestre de 2009

Esquí de muntanya: - 25 gener- Pic Bony Manyer per Meranges- 7/8febrer - El Turbón- 28 febrer /1 de març - Esquiada retro als Rasos de Peguera- 14/15 març - Tristaina-Thoumasset- 29 març - Bastiments-Bassibé-Pic de la Dona

�1605 - Divendres, 30-01-2009

Futbol Sant Llorenç de Morunys, CE

El passat dissabte el Sant Llorenç, C.E. va jugar al camp del Berga,C.E. Tot i que les condicions meteorològiques no eren les més adequades -amb un fort vent, pluja i fred- es va poder veure un partit força entretingut i molt disputat malgrat els gols encaixats.

El berguedans van sortir disposats a emportar-se els tres punts, amb l’equip degudament reforçat amb diversos jugadors de l’Infantil “A”, que van ser decisius en el desenllaç del partit. Ben aviat van marcar el primer gol després de transformar una falta molt rigorosa assenyalada arran de l’àrea. El Sant Llorenç va reaccionar i després de fer una bona paret amb el Guillem de Marimon, el Dani Canals va fer l’empat i el partit es va igualar fins que poc abans del descans el Berga es va tornar a avançar en dues ocasions.

Només començar la segona part, el Sant Llorenç va acon-seguir marcar el segon gol en un xut inapel·lable de Josep Ma. Rovira, que va tornar a donar ànims a l’equip. Va ser a partir d’aquest moment en que es va veure el millor joc per part dels dos equips i es van produir vàries ocasions que podien haver significat l’empat. Però el gol no va arribar i en els últims minuts, amb l’equip llançat a l’atac, va rebre, en un contraatac, el quart gol que ja seria definitiu. Tot i que el Sant Llorenç no va donar mai el partit per perdut, el Berga va jugar un partit molt seriós: no va abaixar en cap moment la guàrdia i va saber defensar molt bé l’avantatge obtingut a la primera part.

El proper dissabte dia 31 de gener de 2009, si el temps ho permet, jugarem a les 11 del matí, al camp de les Morunyedes contra el Puigcerdà, C.F.

Infantil 2a Divisió Campionat de Lliga 2008/2009Grup 28 Jornada 14 - Dissabte 24 gener 2008

Berga CE, 4Sant Llorenç de M, CE, 2

Sant Llorenç, C.E. : Carles Puig, Jonathan Santos, Lleïr Graus, Guillem Quiroga, Ramon Freixa, Xavier Ballarà, Guillem De Marimon, Joel Canals, Byron Caiza, Daniel Canals, Jordi Romero, Josep Ma. Rovira, Nil De Vicente, Joan Graus, Bryan Caiza. Entrenador: Josep

Canals - Delegat: Climent Solé - Primera part (3-1) Segona part ( 4-2) GOLS : Daniel Canals ( 1 ) Josep Ma. Rovira ( 1 )

Futbol Sala PB Solsona

Partit ajornat de la PenyaLa penya va veure com aquest dissabte s’ajornava el

seu partit davant el Sant Andreu de la Barca degut al temporal de vent que hi havia a Catalunya, ja que la federació catalana de futbol va demanar als clubs que prenguessin les màximes precaucions a l’hora de desplaçar-se i l’equip rival va decidir no pujar a Solsona.

Ara s’haurà de buscar una nova data per tal de poder-lo jugar.

Copa CatalunyaTambé volem informar que aquest any i per primera

vegada l’equip sènior masculí participarà a la copa Catalunya on ha estat aparellat a 1/32 de final amb el Ràpid Santa Co-loma, equip que també participa a la 1a. nacional B, però a l’altre grup. El partit s’ha de jugar al pista de Santa Coloma de Gramanet i encara no sabem la data en que el disputarem.

Sortida Penya Barcelonista de Solsona i Comarca - La Junta

Sortida al Camp NouLa Penya Barcelonista de Solsona i Comar-

ca organitza una sortida a l'Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 7 i 8 de febrer:

FC BARCELONA – SPORTING DE GIJÓN

Els preus de les entrades són els següents:

- Tribuna 1a i 2a graderia: ................ 61 euros- Tribuna 3a graderia: ....................... 56 euros- Lateral 1a i 2a graderia: ................. 46 euros- Lateral 3a graderia: ........................ 40 euros- Gol 1a i 2a graderia: ....................... 33 euros- Gol 3a graderia:.............................. 26 euros- General: .......................................... 18 euros

El preu del viatge és de 10 euros per als socis de la Penya Barcelonista, (majors de 8 anys), i de 20 euros per als no socis, (majors de 8 anys).

El Futbol Club Barcelona fa un 20% de des-compte als seus socis no abonats sobre el preu de les entrades. Per a més informació o inscripcions els divendres dies 16, 23 i 30 de gener, els tres divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877, o al local de la Penya, els mateixos dies i horari. L ùltim dia per apuntar-s'hi és el divendres 30 de gener.

També podeu trobar més informació d aquesta sortida, i de tot el relacionat amb la Penya, com el fut-bol sala, plantilles, palmarès, notícies, imatges, fòrum etc. a la pàgina web de la Penya www.lapenya.cat

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Futbol Sala CECR Cambrils

Territorial Catalana Sala – Grup II Temporada 2008/09 – jornada 16

Gelida FS, 2CECR Cambrils, 3C. E. C. R. Cambrils: Dani, Sabata, Pau, Obiols , Carles (1), Jesús (2), kata, Bernat

El Cambrils comença amb bon peu la segona volta

Aquest diumenge el Cambrils va disputar el seu partit corresponent a la jornada 16 (primer partit de la segona volta), fou una jornada on la majoria de partits que s’havien de jugar el dissabte van ser aplaçats degut al fort temporal de vent que va patir tot Catalunya. Nosaltres vam estar de sort, i el fet de que el partit es disputés diumenge ens va anar de primera per poder jugar, i és que encara tenim un partit pendent de la primera volta davant el Fraga i és molt complicat trobar dates.

El partit va començar amb un minut de silenci arran del tràgic accident ocorregut a Sant Boi i on van perdre la vida tres nens; certament l’esport català aquest cap de setmana estava de dol. La primera part fou molt igualada, les defenses s’imposaven claríssimament als atacs, i només un xut de fora de l’àrea de Jordi Gay va permetre avançar als locals. Així, es va arribar al descans, 1 a 0 i poques ocasions per als dos equips.

A la segona part el Cambrils va seguir amb la defensa endarrerida, havíem de mantenir el resultat i jugar·nos·ho tot als últims minuts, i és que ·com ens passa als últims partits· anà-vem amb pocs efectius (continuen de baixa Èric, Furni, Hazel, Guàrdia). Als primers minuts de la segona part el Gelida va tenir dues ocasions clares, però un gran Dani les va evitar. Als últims deu minuts vam pujar línies de pressió i el fet que els locals haguessin comès cinc faltes ens va ajudar. Així, a manca de sis minuts per al final, doble penal a favor, que Carles ·amb la seva potència habitual· transforma i empatem. Al cap d’un minut Jesús ens posa per davant després d’una gran assistència de Kata. Quan quedaven tres minuts, el Gelida treu porter·ju-gador i ens empaten a la primera, però un minut després Jesús, en gran jugada individual (conducció amb la dreta, retall i xut amb l’esquerra) fa el 2 a 3. D’aquí fins al final, moltes ocasions per al Cambrils que no aprofitem (dos dobles penals, una que treuen sota pals, dues arribades a segon pal que enviem fora,...), i a l’últim instant el Gelida encara va tenir una opció. Ens falta saber matar els partits i controlar·los als minuts finals.

La setmana vinent, dissabte 30, jugarem a les 19:00 a Cambrils davant del Matadepera A. B., un dels equips punters de la categoria. Esperem recuperar algun lesionat més. Si se-guim treballant bé en defensa com estem fent i millorem en les accions ofensives (aquí encara ens falta molt camí per recórrer) segur que els punts es quedaran a Cambrils.

Dissabte, 31 de gener a les 7 de la tardaPavelló municipal de Cambrils

Territorial Catalana Grup II · jornada 17

CECR Cambrils – Matadepera ABUs hi esperem!!!!

Futbol Sala Castellar de la Ribera

Primera Divisió Territorial Campionat de Lliga 2008/2009 | Grup: 5 | J 16

Castellar de la Ribera ‘B’, 4Balaguer ‘B’, 1Castellar: Carles, Santi, Marc(1), Pep(1) i Albert(1). També Eduard, Jordi, Sam(1), Pere i Toni. Delegat: Ramon

El tercer classificat, reforçat amb jugadors de nacional B, no aconsegueix trencar la imbatibilitat del Castellar

Dissabte passat la majoria de partits de la cate-goria “Nacional B” es van aplaçar (Categoria a on juga la PENYA ‘A’). Aquest fet va fer que el Balaguer ‘B’ es reforcés amb jugadors de l’equip ‘A’ i vingués molt motivat per aconseguir trencar la imbatibilitat del líder. El partit va ser molt atractiu. Un ritme de joc molt alt, i un nivell de futbol sala poques vegades vist en aquesta categoria. El Balaguer ràpidament va demostrar que se-ria un rival molt dur. El Castellar de la Ribera va intentar “rotar” i tenir paciència per crear ocasions de gol. En una d’aquestes rotacions, el Jordi feia una perfecta assistència al Sam, que amb un toc de qualitat marcava el millor gol del partit. El Balaguer, però, no va tardar a reaccionar i marcava l’empat en una jugada individual. En el que quedava de la primera part, qualsevol equip s’hagués pogut avançar en el marcador, però va ser el Marc qui marcava després d’una assistència de l’Albert. Les bones intervencions del Carles evitaven que el Balaguer em-patés el partit. Així va ser com va acabar una disputada primera part, i en començava una segona que encara prometia més. En la segona part, el Balaguer va tenir un inici elèctric, enviant la pilota al pal en el primer xut. Els locals aguantaven molt bé i de mica en mica anaven equilibrant el joc. En aquestes circumstàncies va arribar el gol de la tranquil·litat: el Pep forçava un penal que ell mateix s’encarregava de materialitzar. A partir d’aquí els de la Ribera Salada es van sentir grans i clarament van dominar el partit. El Balaguer jugava a la desesperada, fet que va aprofitar l’Albert per trencar la cintura del tanca visitant i afusellar el porter del Balaguer, marcant d’aquesta manera el definitiu 4 a 1. El resultat hagués pogut ser més abundant, ja que l’Eduard, l’Albert i el Sam van enviar diverses pilotes als pals. En fi, gran partit, el del dissabte a Castellar. La setmana que ve, visitem la pista del Tremp. Únic equip de la categoria que ha aconseguit puntuar contra el Castellar.

��605 - Divendres, 30-01-2009

Bàsquet CB Solsona

Cadet masculí

CB Solsona, 47Joviat La Salle “B”, 46(18-16) , (26-31), (32-39), (47-46)4 Agustí Viladrich(2),5 Christian Bueno(7),6 Eduard Ortigosa,10 J.Alberto Torrico(2) 13 Nikita Ergin(9),15 Albert Ramon (14),20 Mohamed Bensalah(4),8 Abdelmajid Benzakour(1),21 Xiloè Roigè,17 Josep Armengol. Ent:Pere Riu.

Partidàs amb majúscules, el que es va viure el dissabte al pavelló de Solsona. Una brillant victòria del CB Solsona als últims instants. El Solsona va demostrar que és un equip que davant de situacions complicades també sap guanyar. Es va patir fins al final però l’esforç va obtenir la seva recompensa i el públic va gaudir d’un bon partit de Basquetbol.

Pre-infantil masculí

CB Solsona, 56CB Busk’Artés, 46Pau 8, Aleix G.20, Aleix S. Roger 6, Abdila 2, Marc 4, Èric 12, Martí 2.Entrenador: Pere Riu

Un partit que els jugadors taronges ·en els despatxos· el teníem guanyat. L’equip d’Artés érem set jugadors. El partit va començar bastant igualat, sempre a favor dels solsonins. Només en el 5è període va perillar el marcador. Els jugadors d’Artés ens van reduir la diferència, però en l'última part els taronges, en una bona defensa i un bon atac, van distanciar·se del marcador. En general, un bon partit i una tercera victòria dels pre·infantils.

Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)

CB Martorell-Solvin, 42CB Solsona, 41Júlia Carol, Elena Sierra 11, Sònia Jiménez, Paula Vilaginés 1, Anna Estany 5, Clara Tordesillas 6, Rosor Barrera 2, Jasmine Caita 7, Alba Carrasco 9. Parcials: 14-9 / 26-18 / 30-29 / 42-41.

Una derrota injustaL’equip esponsoritzat per obres i construccions: BRICHS

i CARLES ESTANY DIAZ encaixa una altra derrota a la pista d'un fluix Martorell. Encara que el domini del joc ha estat, de principi a fi, favorable a les solsonines, el marcador no ho re-flectia. La defensa ha estat bona, ja que a les locals els costava molt de trobar accions clares. Per contra, l’equip taronja·negre, amb un joc ràpid i amb bones combinacions, generava perill gairebé en cada atac. Però incomprensiblement s’ha fallat en masses ocasions. Això ha fet que s’arribés als instants finals del matx amb un marcador molt ajustat. I per acabar·ho de rematar, els auxiliars de taula es mengen 6 segons de partit; quan la possessió era favorable a les solsonines i tenien temps de sobres per generar una última jugada. La nota més positiva ha estat el debut de la jugadora de categoria cadet Júlia Carol, que ha aprofitat molt bé els minuts dels que ha disposat, demostrant que té un gran talent.

Aquesta és la programació completa dels partits del CB Solsona del cap de setmana

A casa hi ha sessió basquetbolística de dissabte a la tarda i matinal de diumenge. Atenció: hi ha horaris poc habituals, doncs el primer equip TB ASSESSORS CB SOLSONA juga diumenge al migdia, a les 12,15h. Dissabte a les 7 de la tarda juga el sènior B. El sènior femení torna a jugar a fora. Descansa el cadet A femení.

Partits a casa:Dia hora Categoria Equip VisitantDissabte, 31 16,00 Mini masc. REMOSA S. A. SÚRIADissabte, 31 17,30 Júnior A masc. LLUÏSOS DE GRÀCIA, de BarcelonaDissabte, 31 19,00 Sènior B masc. C. B. PRATS DE LLUÇANÈSDiumenge, 1 09,30 Mini femení PAIDOS SALLENT 97Diumenge, 1 10,45 Cadet B femení C. E. OSONA, de ManlleuDiumenge, 1 12,15 Sènior A masc. C. B. SANT PERE LA SIRENA, de Terrassa

Desplaçaments:Dia Hora Categoria Equip LocalDissabte, 31 12,00 Pre mini masc. C. B. LLÍVIADissabte, 31 12,00 Pre infantil masc. C. B. MOIÀDissabte, 13 16,00 Júnior B masc. C. B. LLÍVIADiumenge, 1 09,30 Infantil masc. C. B. OLESA BDiumenge, 1 17,45 Cadet masc. C. B. LA MERCÈ, de MartorellDiumenge, 1 19,15 Sènior fem. C. B. NOU ESPLUGUES B, d’Esplugues de Ll.

Calendaridel Club Bàsquet Solsona

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Bàsquet CB Solsona

Júnior B

CB Solsona “B”, 66Remosa SA Súria, 70Parcials: 17-17, 12-18, 17-13, 15-13, 5-9Punts: Jaume 6, Adrià, Joan , Brian , Dani 4, Martí , Andreu 17, Alexis 8, Valentí 27, Nikita 2, Mehmet Aurelio 2, Albert R. Màxim avantatge Solsona: +9 (13-4) - Màxim avantatge Súria: +11(34-45)Àrbitre: Sr. R. Marmol (Suficient)

El passat dissabte 24 de gener del 2009 a les 17:30 al po-liesportiu de Cardona, el júnior “B” del C.B. Solsona disputava un partit del campionat júnior masculí nivell B. El rival era el Remosa S.A. Súria, equip que fins ara està classificat en tercera posició a la classificació amb només tres derrotes en 15 partits. El partit va començar molt bé per als taronges amb un 13·4 al minut 7 del primer període, però els tirs lliures i un triple des de mitja pista els va permetre empatar abans d'acabar el primer període. El segon va anar a ratxes: Primer, una del Solsona 4·0; després, una del Súria 2·14; i al final, una altra del Solsona 6·2. S’arribava al descans amb un desavantatge de 6 punts. El tercer període va ser igual que el segon: va començar una ratxa del Súria 4·10 i seguidament hi va haver una ratxa taronja 12·2 que posava al marcador un 46·48 a falta de 10 minuts. L'últim perí-ode, els dos conjunts el van jugar amb molts nervis precipitació en atac. Un bàsquet de Alexis a falta de 19 segons, empatava el partit a 61 ·61. Seguidament, el Súria va tenir dos tirs lliures en que van fallar i això feia arribar a la pròrroga dos equips esgotats físicament. A la pròrroga, un inici bo del Solsona permetia un avantatge de 5 punts a falta de 2 minuts. Però el Súria, de 6 tirs lliures seguits, en va encistellar 4. tirs Llavors el Solsona tenia un avantatge d'1 punt a falta de 40 segons. En el següent atac degut al cansament no vam poder encistellar i sentenciar el partit. El Súria, amb un bon atac, van aconseguir un triple a falta de 16 segons per al final. Això els situava 2 punts per davant en el marcador. En l’últim atac el Súria va defensar molt bé i no va poder ser. L’àrbitre es va equivocar en un parell d'accions, però no va influir en el resultat i no va afavorrir cap equip. S’ha de millorar a l'hora de tancar el rebot, en els tirs lliures i sobretot hem de intentar no perdre tantes pilotes; ara hem de continuar aquesta línia de joc i resultats tant bona.

La setmana que ve juguem contra el CB Llívia, sense cap mena de dubte el millor equip del campionat, sobretot després del reforç d’un pivot de Copa Catalana, però anirem a plantar cara i -per què no?- a guanyar.

El Valentí va fer un molt bon partit en atac tot i que ho podia fer millor

El Nikita va revolucionar el partit amb bones defenses

Patinatge Solsona Patí Club

Certificats a la BordetaEl diumenge dia 25 de gener vuit patinadors i pati-

nadores del Solsona Patí Club van presentar-se a les proves de Cetificats que es van organitzar a la Bordeta (Lleida). Aquestes proves serveixen per passar de categoria. En la modalitat de figures obligatòries Paula Martínez aprovava les figures 1 i 2, d’aquesta manera aconseguia el certificat “C”. Jèssica Pallarès, Marta Miró, Júlia Mascaró i Mercè Llordella aprovaven la figura 2 i obtenien també el diploma del nivell “C”.

En la modalitat de lliure, Genís Rescalvo i Ainoa Llácer obtenien el certificat “E” sense cap mena de difi-cultat. Gabriella Bolbos va fer bé tots els integratius i es feia amb el diploma de la categoria “C”. Paula Martínez també es presentava en la categoria “A” de lliure, però un petit error en un dels integratius obligatoris i la rigorositat de les jutges en la valoració, van fer que no aconseguís passar la prova.

Moltes felicitats a tots i seguiu treballant així!

Torna el Provincial d’Escacs!L’Elefant de Solsona tornarà a moure les peces aquest diumenge

Ja és a punt el campionat de Catalunya d’escacs per equips, on l’Elefant de Solsona disputarà el provincial de la Primera Categoria de Lleida.

Caldrà veure quin és l’estat de forma dels jugadors i dels equips en conjunt, però es preveu que la lluita per anar-se situant a la taula classificatòria s’iniciï el proper diumenge amb el Mollerussa. Seguiran els encontres amb Andorra, Balaguer, Tàrrega, Torà, Vallfogona, Bellpuig, Ponts i Lleida.

Per tant, ànims a l’equip i des d’aquí, rebin una invitació tots els aficionats per presenciar el matx del proper diumenge 1 de febrer, des de les 9.30 i durant tot el matí, al Club de Jubilats Sant Jordi. Sort!

Escacs L'Elefant de Solsona

��605 - Divendres, 30-01-2009

Escacs Consell Esportiu del Solsonès

Fase Comarcal d’EscacsDivendres passat es va disputar la fase comarcal

d’escacs, on diferents escaquistes del Solsonès van lluitar de valent per alçar·se amb la victòria. D’ells, els dos primers de cada categoria, defensaran el nom de la comarca a la propera Fase Territorial dels Jocs Esportius de Catalunya, els propers mesos de febrer i març.

El campionat va comptar amb la participació d’una trentena d’escaquistes, la participació més elevada en aquesta modalitat, dels últims temps. Cal agrair el suport de l’escola CEIP Setelsis que ens va facilitar la Biblioteca del centre per a dur a terme el torneig i, d’en Joan Figueres, com a organitzador.

Es va disputar el campionat de les categories benja-mina, alevina i infantil i, els primers classificats van ésser:

Benjamins:1.· Marc Segués i Codina ........................... Escola Arrels 12.· Jordi Camps i Oliva ................................. CEIP Setelsis3.· Èric Ferrer i Ciria..................................... CEIP Setelsis...5.· Emma Solé i Macià ... CEIP Vall de Lord (1a femenina)

Alevins:1.· Joan Santaeulària i Cairó ......................... CEIP Setelsis2.· Nil Pujol i Serra ....................................... CEIP Setelsis3.· Adrià Rodríguez i Pujol ........................ Escola Arrels 1...10.· Mònica Gimeno ........... Escola Arrels 1 (1a femenina)13.· Laia Gimeno ................ Escola Arrels 1 (2a femenina)

Infantil:1.· Daniel Canals Lavado ................ SES St. Llorenç de M.2.· Mohammed Guettaff ............................ Escola Arrels 13.· Mohammed Badaoui............................. Escola Arrels 1

Podi benjamí escacs

31a. edició Cursa de Sant Antoni (Barcelona)

Sancho Ayala 20è a la Cursa de Sant Antoni

Atletisme Club Fondistes del Solsonès - Prosetel

Pròximes curses1 de febrer: VI Cursa de l’Oli (Borges) 10 km. 15 de febrer: Cursa Popular de Puigverd 10 km.15 de febrer: mitja Marató de Gavà-Castelldefells22 de febrer: mitja marató i 10 km. de Balaguer.

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

Diumenge dia 25 de gener es va disputar la clàssica cursa del barri de Sant Antoni de Barcelona, amb la participació de Sancho Ayala, Eduard Bosch, Xavi Alsina, Josep Miquel i Josep Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel.

Un recorregut força pla pels carrers del popular barri de Sant Antoni, amb participació rècord de la prova, més de 3000 inscrits que van intentar fer bons temps en la distància de 10 km.

Sancho Ayala va sortir del calaix d’atletes d’elit, on estaven els 300 millors atletes de la cursa, i ja al primer km. es va ficar al grup capdavanter. Sancho Ayala, amb un temps de 34’21 minuts, va entrar al lloc 20 de la general.

Eduard Bosch amb un temps de 38’41 minuts va entrar al lloc 190 de la general. Josep Miquel va fer un temps de 46’40 minuts. Josep Alconchel va fer un temps de 46’43 minuts i va entrar al lloc 907 de la general. Xavi Alsina va fer un temps de 48’43 minuts i va entrar al lloc 1338 de la general.

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

Resistències de Terra Motor Club Solsonès

El diumenge dia 25 de gener es va celebrar al circuit de motocross el Bosquet de Ponts la primera prova del Campionat de Catalunya de 3 hores de resistència de terra.

El recorregut era de 2,30 minuts per volta, en un circuit molt ben compactat i aplanat. Hi van prendre part 62 equips, repartits amb sis categories entre els quals hi havia els pilots del Motor Club Solsonès:

Toni Vilar - Jordi Angrill:(Júnior 4 T) TM 250 cc.

Jordi Torrecillas - Tomàs Claver: (Júnior 4 T) Honda 450 cc

Xavier Subirana - Roger Esteve:(Júnior Superior) Gas Gas 125 cc

Jordi Cantó - Francesc Gualdo:(Júnior Superior) KTM 125 cc.

Josep Majoral - Jordi Vilaseca:(Sènior Superior) Kawasaki 250 cc.

En començar la cursa els nostres pilots es van posicionar entre els vint primers en el transcurs de la primera volta, fet que va ocasionar que en acabar les 3 hores es classifiquessin capdavanters de les seves categories:

Campionat de Catalunya de resistències de terra de Ponts 2009

Lliga de Botifarra CDC i JNC del Solsonès, Xavier Solà i Bosch, Secretari d’organització de la JNC

LA LLIGA DE BOTIFARRA

3 jornades per acabar, 4 equips per guanyar!

ResultatsC. DE LA RIBERA - SANT CLIMENÇ ...........................6-4FREIXINET – SOLSONA ................................................. 7-3OLIUS - NAVÈS ............................................................... 5-5CAMBRILS - LLADURS ................................................. 5-5

Classificació

Pròxima jornada 31 de gener, 1 de febrerSOLSONA - CAMBRILS ................................ Diumenge 6 hLLADURS - FREIXINET ............................... Diumenge 6 hSANT CLIMENÇ - OLIUS ...............................Dissabte 7 hC. DE LA RIBERA – NAVÈS ....................... Diumenge 2/6h

Quan només falten tres jornades perquè finalitzi la cin-quena edició de la Lliga de Botifarra, Navès, Lladurs, Cambrils i Olius es juguen el títol.

La quarta jornada de la temporada ens ha deixat una classificació encara més dividida en dos. Mentre que els quatre primers classificats es disputen aferrissadament la primera po-sició, els quatre de baix lluiten per no quedar en l’últim lloc.

La pròxima jornada pot començar a deixar clar com s’ha d’acabar. Sort a tots!!

Xavier Subirana - Roger Esteve (1rs. júnior superior)

Toni Vilar - Jordi Angrill (3rs. júnior 4 t)

Jordi Cantó - Francesc Gualdo(4rs. júnior superior)

Josep Majoral - Jordi Vilaseca (8ns. sènior superior)

Jordi Torrecillas - Tomàs Claver(10ns. júnior 4 t)

L’equip Toni Vilar - Jordi Angrill, volen agrair el suport dels espònsors que els patrocinen aquesta TEMPORADA 2009 (COMERCIAL AGRÀRIA – MO-VIGRUP – CAL ESPINAL, SL – BAR OLIUS).

��605 - Divendres, 30-01-2009

Història Ramon Estany

Pujant per Cardona. Imatge de La Ilustración Catalana

Arribada a Solsona el 2 de febrer de 1909. Fototeca Jaume Tarrés

Inauguració de la línia a Manresa. Fototeca Jaume Tarrés

100 anys del primer autobús Manresa-Cardona-SolsonaHo ha recordat un article de l’historiador solsoní Jaume Tarrés a la Revista Cartòfila

El dos de febrer de 1909, en un dia fred i nevat, es va inaugurar el servei públic per a viatgers entre Manresa·Cardona·Solsona amb cotxes de línia ·autoòmnibús· de la companyia Hispano Manresana (1909·1910). Els cotxes des-tinats eren tres Hispano Suïssa, de 16 places. Era, el segon intent després que l’any anterior ho hagués provat el senyor Pratmarsó de Barcelona. La seu central de la companyia es va instal.lar a l’Hostal de Sant Domènec de Manresa.

Les cròniques de l’època se’n van fer un gran ressò. Els mitjans de comuni-cació escrits d’aquell moment en van fer articles: La Hormiga de Oro, Nuevo Mun-do, Diario de Avisos, La Vanguardia.....

Les poblacions del trajecte orga-nitzaren tot d’actes festius que aplegaren una gran munió de gent.

L’expedició inaugural es va formar amb els tres autoòm-nibús acompanyats de cotxes particulars de diferents industrials manresans i altres d’accionistes de l’empresa propietària, així com de directius de la Hispano·Suïssa.

Com explica la crònica, uns seixanta expedicionaris sortiren de Manresa, a les 10 del matí, ocupant els tres vehicles que a partir d’aquell moment farien el servei. Arribaren a la 1 del migdia a Cardona, on se’ls va servir un banquet per a més de 100 convidats. A 2/4 de 3 van partir de nou cap a Solsona, arribant·hi al cap de dues hores més.

Aquest viatge inaugural necessità cinc hores efectives de marxa en els 54 Km que aleshores tenia el trajecte. Pel que fa a la tornada s’empraren unes 2 hores i 45 minuts. Va ser una gran millora envers els carruatges tirats per animals.

L’esdeveniment va ser inmortalitzat per prestigiosos fotògrafs de l’època, Merletti i Ballell de Barcelona, i Guixà, de Manresa, que prengueren diverses vistes de l’acte.

A partir d’aquell dia, cada dia sortia un cotxe de Solsona a les 5 del matí. El bitllet costava 7 pessetes, mentre que amb la diligència de cavalls, en costava la meitat, 14 rals.

Més endavant, aquest servei aniria a càrrec dels Trans-ports Galtanegra, a l’any 1920.

Crònica del viatge inaugural publicada a “Diario de Avisos” del 3 de febrer de 1909

Pel seu interès, reproduïm gairebé íntegra la crònica d’aquest viatge, crònica que originalment estava en castellà però que ens hem permès el dret de traduir al català. Amb tot, es pot copsar la retòrica i el llenguatge literari i periodístic d’aquella època.

La Hispano-Manresana

Mentres arriba el moment, més o menys llunyà, de que es construeixi el ferrocarril de via estreta que la Diputació Provincial té en estudi entre Manresa i Cardona, “La Hispano Manresana” ha establert un servei que facilitarà el viatge a totes les poblacions de la riba del Cardener fins a l’antiga ciutat de Solsona i permetrà a l’ensems que els turistes tant nacionals com estrangers escullin com a lloc predilecte dels seus viatges,

�� 605 - Divendres, 30-01-2009

El bisbe de Solsona, Lluís Amigó, amb barba blanca, va beneir els vehicles a l'arribada a Solsona. Fototeca Jaume Tarrés

Un fotògraf de l'època, en Merletti, amb el seu mitjà de transport. Fototeca Jaume Tarrés

la pintoresca vila de Cardona i els seus anomenats salins.La inauguració oficial del servei d’omnibús automòbils

de “La Hispano Manresana” s’efectuà en el dia d’ahir (2 de febrer de 1909).

A aquest efecte, a les 10’23 sortiren d’aquesta direcció a Solsona, tres magnífics omnibús convoiats per altres varis de turisme, entre els que recordem als de l’empresa d’enllumenat elèctric, Borrás y Abadal.

Sortiren en els omnibús, el M.I. Arxiprest Doctor Ala-bern, el Jutge Senyor Piernavieja, el Comandant Militar senyor San Pedro, els tinents d’alcalde senyors Gomis i Farreras, el gerent de “La Hispano · Manresana”, don Pedro Jorba, el diputat provincial per la circumscripció de Cervera Solsona don Ramon Riu, el capità de la Guàrdia Civil don Antonio Zamora, els senyors don Francisco Parera i don Juan Amás, en representació del Centre Excursionista de la comarca de

Bages, els senyors del Consell d’Administració de “La Hispano Suiza”, don Francisco Seix, D. Luis Barral, don Eduardo Puig i altres convidats.

El dia era esplèndid, brillant a l’horitzó un sol radiant. Els motors desenvolupaven 25 cavalls efectius i 30 de nominals amb una marxa ordinària de 30 a 35 quilòmetres per hora.

Deliciocíssim era el viatge per tant, malgrat els sotracs i fondes roderes que acusaven el pèssim estat de la carretera i que es feien imperceptibles gràcies a la bondat de les motlles que evi-taven les trepidacions i els moviments bruscos dels carruatges.

Els expedicionaris foren rebuts a Callús per tot el veinat, prenent allí seient en un automòbil, el Jutge Municipal don Fran-cisco Planas i el cap del sometent don José Serra.

El mateix va succeir a la barriada de Can Caballé, on s’uniren als expedicionaris el director de la fàbrica don Ramon Garriga i el Jutge Municipal don Francisco Vera.

Aixímateix hi hagué gran animació a Súria, a Valls de Palà i a Palà Vell, on els respectius veinats, situats al llarg de la carretera, comentaven els avantatges i facilitats que els reportarà el nou servei.

A partir de Súria, s’oferia als excursionistes les perspecti-ves d’un panorama majestuós. Des de les fondalades del riu fins al cim de les muntanyes, estava estesa una blanca catifa de neu que ofrecia el vistós aspecte dels Alps.

Els automòbils arribaren a Cardona a les 12.30. En es-tar al terme municipal de la pintoresca vila de les salines, els expedicionaris es trobaren amb les perspectives d’un paisatge encantador.

Tota la muntanya, en la cima de la qual s’asenta la “pubilla de Berga”, es trobava coberta de neu. El veinat, al front del qual es trobaven l’acalde don Carlos de Subirà i el rector don Ramon Bancells, esperaven al peu del soberbi castell, en el que encara es conserva la llegendària “Torre de la Minyona”. Mentres, els

Història Ramon Estany

��605 - Divendres, 30-01-2009

excursionistes pujaven la inclinada costa, una orquestra inter-pretà algunes composicions.

A la fonda de Bella Vista s’obsequià als excursionis-tes amb un banquet que va ser molt ben servit. Va ocupar la presidència l’alcalde de Cardona senyor de Subirà, tenint a la seva dreta al doctor Alabern, tinent coronel senyor San Pedro i diputat provincial senyor Riu i a la seva esquerra al jutge se-nyor Piernavieja, al rector doctor Bancells i al tinent d’alcalde senyor Gomís.

Finalitzat el banquet, tingué lloc l’apertura d’un portal d’entrada dels automòbils a Cardona, ensorrant la primera pedra el doctor Alabern, a qui oferí el martell l’alcalde senyor de Subirà.

Els cotxes es van posar novament en camí cap a Solsona, pujant vertiginosament a través de la neu la costeruda pendent que assolia una alçada de 770 metres a les inmediacions de la carretera transversal que condueix al Santuari del Miracle, podent·se apreciar amb elogi la seguretat de la marxa.

Desafiant els rigors d’un fred siberià i la humitat del terra, tot el veinat de Solsona rebé als expedicionaris a la carretera, acompanyant·los al Passeig dels Caputxins on l’Excm. Bisbe d’aquella diòcesi, Fr. Luis Amigó, procedí a la benedicció dels omnibús automòbils, trobant·se presents en l’acte, l’alcalde, el jutge de Primera Instància i demés autoritats d’aquella capi-talitat.

Els reputats fotògrafs senyors Merletti i Ballel, de Barcelona, i don José Guixé, de Manresa, extraieren diverses vistes de l’acte i dels panorames del trajecte, per publicar en les més importants revistes il.lustrades d’Espanya.

Molts dels expedicionaris visitaren la catedral solsoni-na i la tomba en que descansen les restes del malaurat Bisbe doctor Riu.

I com no hi havia temps per a res mes, si es volia arribar a Manresa a una hora convenient, els expedicionaris empren-gueren a 2/4 de 6 de la tarda el retorn, per arribar feliçment a aquesta ciutat a un quart de nou del vespre.

La distància, doncs, de Solsona a Manresa, calculada en 54 quilometres, es va salvar en dues hores i quaranta·cinc minuts, malgrat el mal estat de la carretera.

Els carruatges són lleugers i molt elegants.Els veinats de totes les poblacions del trajecte han rebut

amb extraordinari entusiasme la inauguració del servei que ha d’acreixentar encara més la visita a la pintoresca zona del Cardener, augmentar el trànsit i eixamplar l’esfera del comerç i de la indústria en aquest accidentat país que serà un dels més afavorits de Catalunya, en quant sigui un fet l’apertura total de la carretera de Manresa a Bassella.

Punt de sortida de la línia a Manresa. Fonda de Sant Domènec. Fototeca Jaume Tarrés

Des de 1984 el Cercle Cartòfil de Catalunya edita una revista exclu-siva per als seus socis i tothom que hi estigui interessat, amb articles relacionats amb la carto-fília. La revista s’edita dos cops a l’any i és bilingüe (català / cas-tellà). Es pot adquirir qualsevol número de la revista a la mateixa web http://www.cerclecartofil-catalunya.com/revistacast.htm o bé als correu electrònic info@cerclecartofilcatalunya.com i s’envia per correu postal.

Aquest reportatge, i molts més d’interessants, els podem trobar a la REVISTA CARTÒFILA

L'autobús arribat a Solsona. Fototeca Jaume Tarrés

�0 605 - Divendres, 30-01-2009

L'Acudit del Simi

Les 7 diferències Josep M. Borés

Les 7 diferènciesFa un temps es va portar a terme a Oliana un “Curset de Primers Auxilis” que consisitia en teòrica i pràctica.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre les dues fotografies?

�1605 - Divendres, 30-01-2009